AVUISUPLEMENTSETMANAL

Biblioteca d'Huma it sssa e2 de maigde 1992CULTURA

IHenry Miller, Sexus. Traduc-ció de Jordi Arbonés. Edicions62, col.l. MOLU Segle XX.Barcelona, 1992.

Mathew Tree

Beograd 1949 Sep 10AM645

A: Miller, Big Sur =Calif = .

SEXUS ÉS VERGO-NYOSAMENT 00-LENT. FARA MALBÉLA TEVA REPUTACIÓDEL TOT SI NO EL RE-TIRES 1EL REVISES.

LARRY.

D ivuit dies després, Miller varebre una segona comunica-ció de Lawrence Durrell, una

carta aquesta vegada: "(A Sexus)tota la ressonáncia salvatge de Can-cer i de Primavera negra ha desapa-regut ( ... ) les (direccions noves quehi són perfilades) s'han perdut, s'hanperdut, maleít sia, en aquella allau.de brutícia escatológica (... ) un fauna ganyota i es gira la cara. Que di-monis t'ha fet relliscar quant a unaquestió senzilla de gust -gust artís-tic?". Un mes més tard, sense haverni retirat ni revisat res, Miller encaraestava provant de calmar el seu amic"No pateixis. El ternps ho decidirátot .. " . J a fa 43 anys que Sexus s'hapogut comprar a les llibreries, 27d'ells legalment, i "el temps" encarano ha decidit gran cosa respecte aaquest llibre polémic i si fa no fa in-classificable. J a és hora, segurament,que ho fes.

Una trilogia monumental

Quan Miller comencava a escriure'l,el 1941, és cert, tal com va insinuarDurrell, que ja tenia tota una reputa-ció per fer malbé. Havia publicat elsTropics, Primavera negra, la corres-pondencia HamIet amb MichaelFraenkel i els reculls The Cosmologi-cal Eye, The Wisdom oi the Heart iMax and the White Phagocytes.Eliot i Pound l'havien felicitat, Key-serling 1'havia saludat com un "espe-rit gran i lliure", George Orwell ha-via recomanat que "tothom llegís"els seus llibres, i el mateix Durrellhavia proclamat que "la literaturanord-americana comenca i s'acabaamb el significat del que ha aconse-guit fer en Miller". Pero el que enca-ra no sospitaven aquest admiradorsprestigiosos era que per a Henry Mi-ller aquests llibres (amb la possibleexcepció de Capricom) no eren sinó"1' esquerdament de la crosta del vol-ea": uns primers passos cap a l'ob-jectiu confessat de la seva vida: unatrilogia monumental -anomenadaLa CruciJixió en rosa, formada perSexus, Plexus i Nexus-, que haviade parlar dels seus anys a Nova Yorkentre 1920 i 1930, i que acabariaamb les primeres paraules de Tropicde csncer: "Ara visc a la Vil.la Bor-ghese", tancant així el seu cercle au-tobiográfic, No es pot sobreestimarmassa, ja que la importancia queMiller donava a la Crucilixió. Haviade ser la culminació del seu projectepersonal com a escriptor. Per tant,no ha d'estranyar que ja a les prime-res pagines del primer volum, expli-ca en que consisteix tot aquest pro-jecte: "Jo era partidari de la purabarbolla. Un s'havia de tomar xim-pIe! La gent ja n'estava al capda-munt, de la trama i dels personatges.

Els rastres de la vidaEdicions 62 ha publicat 'Sexus', de Henry Miller, la primera part de la trilogia 'TheRosy Crucifixion', que recull, en el personal estil de 'autonovel.la' que utilitzava l'es-criptor, els anys que va passar a Nova York, entre 1920 i 1930. Presentem un comenta-ri delllibre i una entrevista a Jordi Arbonés, que s'ha encarregat de la traducció.

La vida no es compon de trama i depersonatges. La vida no és al pis dedalt..." (Sexus, pagina 44).D'aquest fragment (i d'altres, si es

vol) se'n desprén que per a HenryMiller la literatura no era res mésque una cortina de fum entre la vida,que n'era la materia prima, i el lec-toro D'altra banda, l'autobiografiapura i dura -una possible solució-no deixava de ser un reguitzell d' es-devenirnents morts, una mena de

"realisrne desfasat", segons deia.Era logic, al cap i a la fi, que Millerinventés, ell tot sol, un genere queanomenava autonovel.1a, on l' escrip-tor és limitat, quant a la trama, pelsfets de la seva propia vida alhora queés lliure de modificar-los, tot afegintelements que, si bé no van existir"de debo", sí que ajuden a expres-sar més fidelmcnt 1'estat d'ánim delprotagonista o bé l'ambient que l'en-voltava, a l'época descrita.

Pocs dels detractors que Miller hatingut amb el pas dels anys han apre-ciat l'enorme autodisciplina queaquesta mena d'escriptura reque-reix: l'escriptor ha de ser, a la vega-da, dins i fora de la seva propia vida.Ha de parlar d'ell mateix com si estractés d'un personatge qualsevol,alhora que, evidentment, sap perfec-tament que és ell. Per pujar a aques-ta corda fluixa, on la subjectivitat il' objectivitat s'hi havien de fondre,

El treball del traductor• Sexus ara ha sortit en catalá per primera vega-da. La traducció -de Jordi Arbones, que tambén'ha fet el próleg-> no només capta el ritme quecrea addicció de la prosa d'en Miller, sinó que tam-bé en reprodueix fidelment l'argot rebuscat i elsaparts col.loquials que li donen el seu to peculiar.Quant a les paraules gruixudes, Arbones n'ha res-pectat els nivells diferents de grolleria, forca impor-tants a!' anglés, (Cunt, per exemple, es tradueix percony o bé xona, com Déu mana, pero twat, méssuau i burlesc, esdevé cau -i així amb tot, que avi-at és dit). El que sí que es pot blasmar és un errortipográfic o més que tipográfic de l'editorial, la qual-tota soleta; sense haver enviat cap fax al traductorper comprovar si anava errada o no- s'ha llanear alvol i ha traduít el títol de la trilogia, The Rosy Ctu-cilixion (esmentada així, en I'angles original, al pro-leg) per La Crucifixió de Rosy; i aixó a la contra-

portada, per si fos poc. (Posats a fer-ne, se'n podri-en fer més, de títols així: El céncer d'en Tropic, LanegI:a primerenca ... ). Una llástima, vaja, com tarn-bé ho és, tot s'ha de dir, la portada. Potser si es po-sés una noia amb les cames suggestivament entreo-bertes a la coberta de La Ben Plantada, posem percas, se'n vendrien quatre exemplars més. Pero po-sar-la a la d'un llibre de Henry Miller que, a més amés, es diu Sexus, no fa sinó fer pensar en aquellesllaunes de cors de carxofa que es podien comprar pertot arreu a Anglaterra fa uns anys. A un costat decada llauna s'hi podia llegir "Cors de carxofa", en 11,=-tres ben grosses, i, a sota: "Heu-vos aquí un suggeri-ment deliciós per servir-los." A la foto, hi havia elsquatre cors de carxofa que contenia la llauna, posatsen un plato Els clients habituals passaven de llarg. 1,cosa que feia encara més llástima, els nous en poten-cia, també.

Miller necessitava una empenta benforta, i la va trobar, el 1932, ambl'esperit "d'odi i de venjanca" (lesseves paraules) que l'impulsava a es-criure Céncer i els altres llibres pari-senes. D'aquí la "ressonáncia salvat-ge" que tan enyorava DurreIL Vaenllestir l'últim d'aquests llibres, Ca- 21pricom, el 1938, amb un aire de fi-nalitat: " ... estic trencant tots els lli-gams. Vull esdevenir el monstre quesóc". Era la seva manera de dir queja era ben instal.lat a la corda fluixaanhelada, i que ja no necessitava"l'odi i la venjanca" per a res. Totseguit va escriure el traquil.líssimColós de Maroussi, i va encetar LaCrucilixió en rosa.

"La veritat us fará lliures"

Sexus . és una obra de maduresa.Lluny de la rauxa lírica dels llibresparisencs, Miller ara volia desenvo-lupar el potencial de 1'autonovel.laamb calma, per arribar a la sevameta final: una descripció de la vidatal com l'havia viscut, amb una mí-nirna interferencia de trucs literaris oartificials. Com que Durrell no ho vaentendre pas, Miller li ho havia d'ex-plicar en blanc i negre: "Els rastresde la vida" -tal com escrivia Goet-he-. .. Vaig llegir aquesta frasequan era adolescent, i em va impres- .sionar mo1t. <~o vull dir que enaquest llibre s'hi trobin "e1s rastresde la vida". Que sigui de bon gust,moral o immoral, literatura o docu-ment, una creació o un fracás, noimporta ... » Aquella vida d'activitatsense sentit, que els savis sempre hanqualificat com una mena de mort,alló és el que volia descriure."

1així ha estat. Sexus és una cróni-ca cómica i dolorosa alhora, curullad'episodis, on, per exemple, un po-bre desgraciat anomenat Henry Mi-ller s'enamora d'una taxi-girl a laqual escriu cartes delirants perqué lacreu fora del seu abast de tan majes-tuosa que és, per trabar-se, dos diesdesprés, follant-se-la a un. taxi; on elmateix desgraciat lluita per trobaruna sorrida de l'atzucac espiritualque representa una gran ciutat in-dustrialitzada, i acaba vivint de la ca-ritat, retratant-se com un gos pequi-nés; on les preocupacions i al.lucina-cions del desgraciat esmentat es bar-regen amb el món preocupant i al.lu-cinador de la "activitat sense sentit"que l'espera a cada cantonada... Els"rastres de la vida" que tant feienestremir el Durrell no són estranys alllibre, com aquest temia, sinó quesón la font mateixa de l'humor gaire-bé histéric que amara les seves pagi-nes, un humor condicionat, aixó sí,pels fragments més seriosos, on laconsigna de Miller es pot resumir, talcom ho feia ella, amb 1'única frase deJesús que li agradava: "La veritat usfará lliures." •

Beograd 1949Sep 29 PM 112

Henry Miller = Big SurCalif=

DISCULPES SINCE-RES CRÍTICA DE LATEVA ESCRIPTURAINJUSTA. RES DIT ,

AFECTA ADMIRACIOPERLA TEVAGE-

NIALITAT. ESPEROAMISTAT OFETA

MALBÉ.DURRELL.