11/01/2012

1

AVALUACIÓ AVALUACIÓ LOGOPÈDICA LOGOPÈDICA DEL TELDEL TEL

Mireia Sala i TorrentMireia Sala i TorrentTRIVIUM TRIVIUM

Universitat Ramon LlullUniversitat Ramon Llull

ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE L’AVALUACIÓ DEL TELALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE L’AVALUACIÓ DEL TEL

1- És complexa delimitar el trastorn.

S’ ha revisat la definició de planeta i Plutó en el 2006 va deixar de ser-ho.

11/01/2012

2

Bishop i Snowling (2004)

Alguns nens presenten dèficit del

processament fonològic que afecta a la memòria

fonològica i a l’anàlisi fonològica.

Quan és un dèficit més aïllat el nen presentarà una

dislèxia

Si s’acompanya de dificultats addicionals en el llenguatge oral la

manifestació clínica

serà TEL

2. No tenim instruments prou vàlids per avaluar algunes dimensions del llenguatge.

3. La majoria d’investigacions estan fetes partint de

l’anglès.

4.

tractament quan abans

millor.

Avaluació primerenca

11/01/2012

3

5. Són dificultats innates

6. Són dificultats persistents perquè poden manifestar-se de forma evident durant tota la vida.

7. L’avaluació té com objectiu principal dissenyar un

perfil individual de funcionament.

M. Monfort i A. Juárez (2007)

EL PROCÉS D’AVALUACIÓ EL PROCÉS D’AVALUACIÓ

DEL LLENGUATGEDEL LLENGUATGE

L’estudi lingüístic ha de realitzar-se en el marc d’una

avaluació neuropsicològica i comportamental.

Entrevista i Informació dels pares

Informes escolars

Observació qualitativa del llenguatge

Escales evolutives

Bateria de tests.

AMB QUINES EINES PODEM AVALUAR EL LLENGUATGE?

Registres i anàlisis de produccions espontànies en situacions lliures (conversacions, jocs, etc.)

Provocar situacions que generin

una resposta lingüística dirigida.

11/01/2012

4

ON AVALUAR?ON AVALUAR?

a l’aula a casa al pati

amb un amicamb els pares

...

QUINS ASPECTES HEM DE TENIR EN COMPTE?QUINS ASPECTES HEM DE TENIR EN COMPTE?

Antecedents familiars

Història evolutiva

Competència en les àrees no lingüístiques

Comunicació no verbal

Desenvolupament social i emocional

Context familiar : pautes de criança, hàbits,

Examen audiològic .

PROCÉS D’AVALUACIÓ:PROCÉS D’AVALUACIÓ:

1- Entrevista amb els pares

Antecedents

Informació de l’embaràs

i el part

El curs evolutiu

Història mèdica,

familiar, social i educativa

Estructura familiar

Resultats d’avaluacions

prèvies

Comportament Comportament general del nen

11/01/2012

5

2- Observació inicial.

en presencia d’un dels pares

(com intèrprets)

individual

contacte amb el nen

Ús del mateix espai físic on es practica

l’observació

3- Obtenció de mostres de la parla

Són anàlisis que requereixen molt

obtenir per la fiabilitat

És importantles mostres

de parla en àudio o en vídeo

S’observa lade les frases, la verbal i la i de lesproduccions

diversesmostres gravar

temps

Longitud comprensió

quantitatqualitat

Per enregistrar una mostra de llenguatge és habitual crear-ho a partir de:

Una sessió de joc interactiu on s’estableix conversació.

Suport de làmines (dibuixos, fotos) o contes per provocar el

discurs narratiu.

11/01/2012

6

4- Administració de tests estandaritzats.

5- Altres instruments d’avaluació no tipificats ( Elaborats per

nosaltres):

� Proves de discriminació i memòria auditiva.

� Repetició de paraules i frases.

� Comprensió d’ordres amb complexitat creixent.

� Analogies semàntiques com “gran és a petit com llarg és a ....” o analogies morfològiques “ fer és a desfer com muntar és a .....”

� Comprensió d’acudits, bromes, etc.

� Comprensió de frases on l’acció que ha de fer el nen no segueix l’ordre sintàctic: “abans de seure agafa la carpeta”

6- Avaluació de la capacitat auditiva del nen

Audició:

1- Audiometria per saber l’agudesa auditiva i per detectar episodis d’otitis mitjana serosa o pèrdua de freqüències d’aguts.

2- Atenció i reconeixement dels estímuls sonors

3- Discriminació de fonemes aïllats i dins la paraula,

7. Revisió òrgans fonoarticulatoris:

� Valoració de la forma, la mida i la motricitat dels òrgans bucofonatoris i la dinàmica respiratòria.

� Exercicis pràxics per avaluar la mobilitat

11/01/2012

7

8- Anàlisis dels resultat

Establir el perfil de fortaleses i febleses del nen.

Identificar les habilitats lingüístiques que estan ben desenvolupades perquè actuïn com a compensatòries.

9- Elaboració final d’un informe.

QUÈ AVALUEM ?

1- Fonètica i fonologia

2- Accés al lèxic

3- Morfosintaxi

4- Semàntica

5- Pragmàtica

L’anàlisi del llenguatge es basa en l’estudi de la

combinats de forma interactivaCONTINGUT ÚSFORMA

Model de Bloom i Lahey (1979)El llenguatge és fruit de la integració de tres dimensions: forma, contingut i ús.

FORMA

CONTINGUT

ÚS

11/01/2012

8

Bloom i Lahey (1979) LLENGUATGE

FORMA CONTINGUT ÚS

fonologia gramàtica semàntica pragmàtica

segmental/ morfologia / funció contextsuprasegmental sintaxi intra/interpersonal lingüístic/situacional

Crystal (1983) LLENGUATGE

ESTRUCTURA ÚS

fonologia gramàtica semànticasegmental/ morfologia/ vocabulari

suprasegmental sintaxi i altres aspectes

LLENGUATGE

FORMA CONTINGUT ÚS

fonologia gramàtica semàntica pragmàtica

segmental/ morfologia/ funció context

supraseg. sintaxi intra/interpersonal lingüístic/situacional

Dimensió estructural Dimensió funcional

LA COMUNICACIÓ NO-VERBALQUÈ AVALUEM?

Manteniment de la mirada

Gestos de designació

Expressió facial

Mímica gestual natural

Codis gestuals interns a la família

Crits, onomatopeies ”jerga entonativa”...

Si es mostra sensible a l’expressió facial de l’adult, a l’entonació i als aspectes no verbals del missatge.

M. Monfort i A. Juárez (2007)

11/01/2012

9

NIVELL FONÈTIC-FONOLÒGIC

QUÈ AVALUEM?

1- capacitat per articular cada fonema ? de forma aïllada dins les paraules

Capacitat per utilitzar i organitzar correctament els sons en el context lingüístic

La diferència entre les produccions espontànies i les d’imitació

COM AVALUEM ? Annex 1

�Prova d’avaluació del desenvolupament fonològic de LAURA BOSCH� A-RE-HA o A-RE-PA (versió catalana) de Aguilar i Serra 2005� Registro fonológico inducido de M. Monfort i A. Juárez. 1989 (de 3 a 7 anys) � Registre Fonològic induït/ prova fonol. del PLON�Prova d’integració auditiva de l’ITPA�Llenguatge en situacions lliures i dirigides.�Tasques de denominació i d’imitació�Repetir fonemes i síl·labes aïllades�Repetir, discriminar i retenir pseudoparaules de 2 o 3

síl·labes�Realitzar tasques de discriminació auditiva

NIVELL MORFOSINTÀCTIC

QUÈ AVALUEM?

El desenvolupament morfosintàctic tant a nivell expressiu

com comprensiu.

L’estructura morfològica de les paraules:� Flexions nominals (gènere i nombre) en noms, articles i pronoms.� Concordança dins dels sintagmes i oracions i entre oracions.

L’estructura morfològica dels verbs:

� Flexions verbals: marcadors del temps, mode, persona, auxiliars.� Formes flexives: “ se’n va, em poso, et pentino...

11/01/2012

10

La comprensió i producció de paraules funció � Articles determinats i indeterminats� Preposicions: repertori, omissions, ús incorrecte...� Verbs auxiliars, etc.

La consciència morfològica:� Determinar la correcció/incorrecció d’enunciats (“els avions vola, ahir aniré a l’escola”).� Ordenar paraules ( “a l’escola anar vaig” )

Estructura del discurs oral

Tipus de frases utilitzades (enunciatives, imperatives...)

COM AVALUEM? Annex 2�TSA test d’evaluación del desarrollo de la morfosintaxis en el niño de Aguado (1989). Té com objectiu avaluar la comprensió de les formes morfosintàctiques. L’edat d’aplicació és de 3 a7 anys. (comprensió i expresión)

� BLOC screening (M.Puyuelo i altres (1998). Barcelona: Masson)

� PLON Prueba de lenguaje oral de Navarra de Aguinaga et al. (1991). (expresión).

� ITPA (integració gramatical)

�Escala de desenvolupament lingüístic (RDLS) de Reynell (1985). (comprensió i expressió)

�Inventario de desarrollo Battelle

�Avaluació del llenguatge espontani . Explicar un conte o un esdeveniment personal.

�Imitació de frases de complexitat creixent

�Comprensió d’ordres

�Producció de frases causa-efecte

� Completar oracions i ordenar frases.

NIVELL SEMÀNTIC QUÈ AVALUEM?

ExpressiuVocabulari bàsic a nivell

Comprensiu

En quantitat de paraules En amplitud de significats associats a cada paraula segons el context

Comprensió de paraules que es refereixen a objectes, accions (verbs) i qualitats (adjectius)

11/01/2012

11

L’accés al lèxic.

Habilitats per relacionar significats

Ús de neologismes (paraules inventades)

Coneixement de sinònims i antònims i de paraules derivades

Ús d’adjectius, articles, adverbis, conjuncions i preposicions

COM AVALUEM? Annex 3

�WISC-IV (Subtest de Semblances, vocabulari i comprensió) �Peabody (comprensió)�Test de conceptos bàsicos de Boehm (comprensió)�Test de vocabulario de Boston (expressió)�Reynell (comprensió i expressió)�ITPA (expressió/evocació, comprensió auditiva, associació auditiva)�PLON (comprensió i expressió)�BLOC screening (M.Puyuelo i altres. Barcelona: Masson)�Avaluació del vocabulari utilitzat en expressions espontànies �Avaluació de comprensió i producció verbal en situacions referencials amb material visual (fruites, animals,vestits,joguines...)�Comprensió d’ordres que es van complicant.

NIVELL PRAGMÀTICNIVELL PRAGMÀTICQUÈ AVALUEM?QUÈ AVALUEM?

Interacció adequada amb diferents interlocutors.

Copsar la intencionalitat

Coherència del discurs narratiu

Capacitat per fer inferències del significat implícit d’un missatge

Destreses conversacionals: iniciar temes, guardar torns, proporcionar informació rellevant, canviar de tema...

11/01/2012

12

Adequació del missatge al receptor

Funcionalitat del llenguatge: sap demanar, preguntar, donar informació i adequar-la a diferents contextos.

Ús de convencions socials ( salutacions, agraïments...)

Capacitat per improvisar temes nous

Nivell de desenvolupament o domini dels termes díctics.Termes sense referència fixa: “ jo vaig estar allà” només poden

interpretar-se pel context.

COM AVALUEM? Annex 4

�BLOC (M. Puyuelo i altres. Masson)�PLON de Aguinaga et al. (1991) Avalua el llenguatge expressiu en la seva dimensió pragmàtica entre 4-6anys) �Escala de control del llenguatge pragmàtic de Tattershall� Registres d’observació:o Funcionalitat del llenguatge: sap demanar, preguntar, donar informació i adequar-la a diferents contextos.o Autonomia comunicativa i destreses conversacionals: si és capaç d’iniciar temes, guardar torns, proporcionar informació rellevant, canviar de tema...o La relació amb els interlocutors: sap interactuar adequadament amb diferents interlocutorso Coherència, si els aspectes formals del llenguatge estan cohesionats amb els aspectes pragmàticso Capacitat per improvisar temes nouso Precisió i sentit no ambigu de les explicacionso Nivell de desenvolupament o domini dels elements díctics

RELACIÓ ENTRE SEMÀNTICA I PRAGMÀTICA

SEMÀNTICA PRAGMÀTICA

11/01/2012

13

El significat de les paraules té un aspecte ESTÀTIC però en el diàleg

es torna DINÀMIC, provocant entre els interlocutors una NEGOCIACIÓ CONSTANT

• El significat ocult de les paraules

Captant només el llenguatge literal

arribem al fracàs comunicatiu.

Molts nens tenen dificultats per captar el :

sentit figurat

dobles intencions

sentit de l’humor

llenguatge metafòric.

Tenen dificultats de comprensió verbal tant oral com escrita i a mesura que es fan grans, augmenten les dificultats escolars.

11/01/2012

14

Quan aprengui a apreciar la diferència entre allò que es diu i com es diu estarà en condicions de comprendre el llenguatge figurat i podrà desxifrar els secrets de la comunicació perquè com expressa Lakoff i Johnson (1986) el món està impregnat de metàfores.

Quan un diplomàtic diu que sí, vol dir “potser”;

quan diu potser, vol dir “no”;

i quan diu no, ja no és un diplomàtic.

Quan una senyora diu no, vol dir “potser”;

quan diu potser, vol dir “sí”;

i quan diu sí, ja no és una senyora.

Voltaire, citat a Escandell, M.V. (1993) Introducción a la pragmática Barcelona:Anthropos-UNED

-Aquí tens una glòria.-No sé què és el que vostè vol dir amb una glòria -va dir Alícia-.-Naturalment que no ho saps... a no ser que jo t'ho digui. He volgut dir aquí tens "un argument ben consistent"!-Però glòria no significa "argument ben consistent"!-Quan jo utilitzo una paraula, aquesta paraula significa exactament el que jo decideixo que signifiqui... ni més ni menys.-La qüestió és si un pot fer que les paraules signifiquin coses tan diferents.-La qüestió és, simplement, qui mana aquí.Lewis Carroll

11/01/2012

15

Exemples de no literalitat: metàfores, comparacions , modismes, frases fetes, sol·licituds indirectes, et c.

un home dur aparcar un tema

exprimir la ment hem de canviar el xip

peu de la muntanya explotar de ràbia

un projecte infumable carretera congestionada

trencar una relació són el càncer de la societat

respirar bon ambient diarrea mental

pixar fora de test perdre els estreps

posar pals a les rodes ...em pots donar un vas de llet?

Paraules polisèmiques (ull, lladre, banc, etc.)

Només es dutxa un cop l’any

El Jaume és un porc, sempre que pot te la juga(metàfora de metàfora perquè es tracta debrutícia

moral)

11/01/2012

16

“Una vaca és un mamífer de taques blanques que fa llet” però si les paraules tenen definicions vives i són producte de la seva utilització en situacions reals i de la negociació entre interlocutors pot resultar que “una vaca es converteix en una

desagradable professora de matemàtiques”.