ava intern musica 2 - xtec · title ava intern musica 2 author: crp created date: 11/5/2007...

AVALUACIÓ INTERNA

DE L’ÀREA D’EDUCACIÓ MUSICAL

Francesca Fluvià Font

Curs 2006/2007

3

Assessorament i supervisió de:

Mª Antònia Pujol Subirà, professora de Didàctica de la Música de la Universitat de Barcelona

Mestres implicades en l’estudi:

Nuri Batallé Bassià

Carme Collell Expòsit

Dolors Corcó Soy

Gemma Pagès Pascual

A totes elles, per la seva amistat.

Pels moments viscuts compartint feina i entusiasme en un projecte comú.

3

5

1 INTRODUCCIÓ..............................................................................................................7 1.1 L’EDUCACIÓ MUSICAL ................................................................................................ 8

1.2 L’AVALUACIÓ ........................................................................................................... 9

1.3 L’AVALUACIÓ DE L’ÀREA DE MÚSICA .......................................................................... 10

2 RAONS I OBJECTIUS DE L’ESTUDI ........................................................................... 13

2.1 QUÈ AVALUEM? ...................................................................................................... 13

2.2 COM AVALUEM?..................................................................................................... 14

2.3 QUAN AVALUEM?.................................................................................................... 14

3 DIRECTRIUS DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ............................................................... 15

3.1 DOMINI DE CONTINGUTS........................................................................................... 16

3.1.1 FONAMENTACIÓ DE LA SELECCIÓ DE CONTINGUTS AVALUABLES ................................... 17

3.1.2 OBJECTIUS QUE S’AVALUEN. ...................................................................................... 23

3.2 ACTIVITATS D’AVALUACIÓ ............................................................................................ 44

3.2.1 ACTIVITATS PER AVALUAR CAPACITATS, HABILITATS I APTITUDS........................................ 44

3.2.2 ACTIVITATS PER AVALUAR CONEIXEMENTS ................................................................... 45

3.2.3 ACTIVITATS PER AVALUAR COMPETÈNCIES ................................................................... 45

3.3 NORMES DE DESENVOLUPAMENT ................................................................................... 45

3.4 CRITERIS DE VALORACIÓ I PUNTUACIÓ ........................................................................... 46

3.5 INSTRUMENTS DE RECOLLIDA DE DADES .......................................................................... 47

3.6 ORGANITZACIÓ I CATALOGACIÓ DE LES DADES ............................................................. 47

4 PROVES D’AVALUACIÓ INTERNA DE L’ÀREA DE MÚSICA .................................... 51

4.1 CICLE INICIAL ......................................................................................................... 52

4.1.1 CANÇÓ I VEU ........................................................................................................... 52

4.1.2 RITME I MOVIMENT..................................................................................................... 53

4.1.3 LLENGUATGE ............................................................................................................ 54

4.1.4 AUDICIÓ .................................................................................................................. 56

4.2 CICLE MITJÀ ........................................................................................................... 57

4.2.1 CANÇÓ I VEU ........................................................................................................... 57

4.2.2 RITME I MOVIMENT..................................................................................................... 60

6

4.2.3 LLENGUATGE.............................................................................................................63

4.2.4 AUDICIÓ...................................................................................................................65

4.3 CICLE SUPERIOR ...................................................................................................... 66

4.3.1 CANÇÓ I VEU I RITME I MOVIMENT ..............................................................................66

4.3.2 LLENGUATGE.............................................................................................................71

4.3.3 AUDICIÓ...................................................................................................................75

5 RESULTATS OBTINGUTS ........................................................................................... 77

5.1 PRESENTACIÓ I ANÀLISI DE LES DADES ......................................................................... 78

5.1.1 GRÀFICS SEGONS ELS CICLES......................................................................................78

5.1.2 GRÀFICS SEGONS ELS BLOCS TEMÀTICS .......................................................................80

5.1.3 GRÀFICS SEGONS LES ESCOLES ...................................................................................82

5.1.4 GRAELLES DE REFERÈNCIA ..........................................................................................83

5.1.5 GRAELLES D’AVALUACIÓ DE LES PROVES.....................................................................85

5.1.6 QÜESTIONARI ALS PROFESSORS ...................................................................................93

6. CONCLUSIONS...................................................................................................... 97

7. PROPOSTES DE MILLORA....................................................................................... 99

8. BIBLIOGRAFIA ..................................................................................................... 101

9. ANNEXOS............................................................................................................ 107

9.1 GRAELLES DE NIVELL ............................................................................................... 107

9.2 GRAELLES DE RESULTATS .......................................................................................... 111

9.3 FITXES PAIM......................................................................................................... 123

9.4 FRAGMENTS MUSICALS. .......................................................................................... 150

9.4.1 RELACIÓ DELS FRAGMENTS MUSICALS QUE CONTÉ EL CD. ..........................................150

9.4.2 PROCEDÈNCIA DELS FRAGMENTS MUSICALS...............................................................151

9.5 PERSONES I ENTITATS VINCULADES A LA LLICÈNCIA. ..................................................... 155

7

1 Introducció

Aquest treball ha sorgit de la inquietud d’un grup de mestres de música de diverses escoles d’ensenyament primari de la comarca de la Garrotxa que des de fa uns anys ens reunim regularment per intercanviar experiències i aprofundir en la nostra tasca docent. Puc afirmar que és fruit, més que de la voluntat, de la necessitat de trobar respostes adequades i efectives a una sèrie d’interrogants.

El fet de poder compartir multitud d’inquietuds derivades del dia a dia i d’intercanviar experiències, ha possibilitat la suma d’esforços i ha permès millors i més enriquidores pràctiques. La nostra tasca docent s’ha nodrit de la diversitat de mètodes i de les diferents ideologies educatives que regeixen els currículums de les diferents escoles.

És en aquesta dinàmica on l’esforç de la trobada periòdica s’alleugereix i permet mantenir la voluntat de seguir trobant-nos, potser només perquè la nostra feina ens preocupa, ens apassiona i ens emociona.

Els primers interrogants resultants de les trobades foren fonamentals per dirigir les nostres inquietuds i objectivar la nostra tasca que finalment s’encaminà a unificar criteris a l’entorn de les següents preguntes:

� Quins aspectes del currículum de l’àrea de música són els fonamentals i imprescindibles per treballar amb els nostres alumnes per tal de que assoleixin un bon grau de competència?

� Quins són els continguts, en cada bloc temàtic, que ho han de garantir?

� Es pot avaluar i quantificar d’una manera objectivable l’assoliment d’aquests continguts?

� Quines característiques han de tenir les diferents activitats d’avaluació que es dissenyin?

� Quins criteris d’aplicació regiran aquestes activitats?

� Quin és el sistema més àgil i adequat per recollir les dades?

� És possible marcar uns barems d’avaluació clars i precisos en tots els aspectes de l’educació musical?

� Es pot dissenyar un model de proves vàlid per a tots els alumnes de primària?

Des de llavors, el camí ha estat llarg, però positiu, i durant el seu recorregut s’ha anat donant resposta a alguns dels interrogants. El present estudi és una humil resposta a totes aquestes preguntes.

S’estructura en tres grans blocs:

� El primer és el marc teòric en què s’emmarca la recerca. És necessari

8

comentar que, a part de fonamentar-se en la LOGSE (regulada en el Decret de 1992), s’ha fet l’esforç que la LOE, la nova llei d’educació (regulada en el Decret 142/2007), fos un referent per a aquest estudi malgrat el poc temps del que s’ha disposat des de la seva publicació.

� El segon bloc són les proves d’avaluació interna que s’han dissenyat estructurades en els quatre blocs temàtics -cançó i veu, ritme i moviment, llenguatge musical i audició- i per a cada un dels tres cicles de l’educació primària. Aquestes proves es complementen amb el material elaborat i que queda recollit en els annexos.

� El tercer bloc és el treball de camp dut a terme a les 4 escoles de primària implicades en l’estudi. En ell es presenten les dades més rellevants que s’han recollit durant l’aplicació de les proves (s’han introduït unes 35.000 dades) i que condueixen a l’anàlisi que es realitza referent a l’aprenentatge dels alumnes i a la validació de les mateixes proves. Per últim, en aquest bloc hi figuren les conclusions a les quals s’ha arribat i les propostes de millora.

1.1 L’educació musical La música és primordialment una vivència. Riera, S. 1999

La música, en tant que llenguatge i art, desvetlla, activa i desenvolupa competències bàsiques necessàries per a viure la vida amb plenitud.

La música es viu des de dues vessants (Pujol, 1995):

� Com a oient, el que percep i rep, el que explora i analitza, es commou i s’emociona...

� Com a intèrpret i/o creador, el que s’expressa i es manifesta, es comunica i dóna.

Tal com diu el nou Decret 142/2007 sobre l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, l’educació musical ha de potenciar en els nens i nenes tant la faceta d’oients com la d’intèrprets/creadors, desenvolupant la percepció i l’expressió estètica.

Els educadors hem de propiciar en els alumnes experiències i vivències que els facin emissors i receptors d’un llenguatge artístic que incideix plenament en la seva maduració emocional.

En l’art, igualment que en totes les disciplines, la percepció i l’expressió, el sentir i el fer, han d’anar acompanyats del comprendre.

Per ajudar als nostres alumnes a comprendre, hem d’apropar-los a la diversitat de móns artístics i multiculturals de la societat actual. Hem d’oferir-los la possibilitat de conèixer i entendre les diverses manifestacions musicals del seu entorn més proper i les d’altres pobles i també els elements fonamentals del llenguatge musical, desenvolupant les capacitats intel�lectuals i tècniques necessàries per a poder-hi participar.

Tenir la formació i la capacitat necessàries per a participar, al nivell que hom

9

desitgi, en les diverses manifestacions musicals que es porten a terme en la societat en que un està immers ens fa més lliures i més rics en emocions i vivències.

1.2 L’avaluació “L’avaluació del sistema educatiu i l’increment de la competència professional dels professors es

poden considerar dues tendències paral�leles”. (Avaluació i educació, jornada de Vic, 1998)

Segons la definició del DIEC (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans), avaluar és determinar, especialment d’una manera aproximada, la vàlua o valor d’alguna cosa o magnitud. Mesurar, en canvi, segons el mateix diccionari, és avaluar la quantitat (d’una cosa) per comparació amb una unitat.

Avaluar és, doncs, un fet quotidià en l’ésser humà: estem valorant quan opinem, jutgem, comprem o escollim... Ho fem d’una manera espontània, gairebé inconscientment. Mesurar és avaluar però donant el valor no de manera aproximada sinó que, mitjançant la comparació amb un referent com a unitat, precisa i concreta amb una quantitat aquest valor.

És evident que l’avaluació posada en el terreny educatiu és molt més complexa que l’acció definida com a avaluar, tot i que sovint no escapa de la improvisació ni de ser el resultat d’una primera impressió. L’avaluació es fonamenta en mesures de tipus qualitatiu i quantitatiu i s’assenta en paràmetres formals, rigorosos i científics que condueixen a un coneixement més objectiu de la realitat que s’avalua.

La complexitat de l’avaluació educativa es deriva també de la multiplicitat de realitats diferents que han de ser avaluades per poder conèixer el nostre sistema educatiu. Realitats que canvien i evolucionen paral�lelament a la societat. De la mateixa manera, la metodologia, els instruments i els indicadors de valor han d’adaptar-se a les diferents realitats i als canvis socials.

Històricament l’avaluació ha anat canviant i evolucionant. Sense pretendre fer-ne cap resum, per entendre el moment actual en aquest camp cal fer esment a Scriven (1967), el qual diferencia entre avaluació formativa i avaluació sumativa. La primera se centra més en els processos educatius i bàsicament pretén millorar-los. L’avaluació sumativa es basa en els resultats obtinguts, segons els objectius proposats.

Stufflebeam i Shinkfield (2000), parlant dels tres tipus d’avaluació que es distingeixen segons el moment de la seva aplicació: l’avaluació inicial o diagnòstica, abans del procés educatiu; l’avaluació formativa, durant el procés i l’avaluació sumativa o final, després del procés, consideren que la inicial i la sumativa o final es basen en criteris comparatius mentre que la formativa ha de centrar-se en la millora del procés.

La tendència actual porta a considerar l’avaluació com a una única acció que prendrà les característiques de formativa o sumativa, qualitativa o quantitativa en funció del moment i de la necessitat. És més, es pot afirmar que qualsevol acció avaluativa utilitza i es fonamenta en valors formatius i sumatius que es complementen.

10

Submergir-se en una activitat tan complexa amb l’única finalitat de recollir informació i conèixer més o menys objectivament una realitat educativa no compensa el gran esforç ni els mitjans i recursos que cal dedicar-hi. Tal com diu Mateo (2000) l’avaluació ha d’anar més enllà i ha de servir per modificar, reconduir, adaptar i optimitzar la realitat educativa avaluada.

L’avaluació és també un dret: dret dels docents a una informació sòlida i fiable, amb referents externs, que contribueixi a millorar la seva tasca educativa, dret dels alumnes, pares, mares i persones implicades en el fet educatiu i dret de la societat en general a ser informats i a conèixer com funciona el sistema educatiu. De fet, des dels diferents estaments educatius, s’està impulsant l’avaluació periòdica de tots els nivells o etapes de l’ensenyament amb l’objectiu de conèixer i millorar la nostra realitat educativa.

1.3 L’avaluació de l’àrea de música

La pràctica musical comporta un seguit de vivències intel�lectuals, sensorials i emocionals que desenvolupen capacitats necessàries per a la vida.

La música és una de les àrees que més contribueix al desenvolupament de la personalitat de l’infant i de la seva interrelació amb els altres per la seva doble vessant de llenguatge i art.

L’educació musical a l’escola, que s’implantà amb la LOGSE, és una realitat relativament recent si es compara amb la d’altres àrees curriculars. Tot el món educatiu ha realitzat un gran esforç per impulsar, amb la qualitat necessària, l’ensenyament d’aquesta àrea. Tot i això, queda molt per fer, sobretot en el camp de l’avaluació.

L’educació artística musical, com totes les àrees curriculars, necessita de l’avaluació per ajustar-se a les necessitats canviants del món educatiu, que és el reflex de la societat.

L’avaluació de l’àrea de música és un dels aspectes que més debat suscita entre els professionals per la seva complexitat específica dins d’aquesta àrea.

Complexitat específica per diverses raons:

� La major part dels continguts de l’àrea d’educació musical són procedimentals i requereixen de moltes activitats diverses d’ensenyament–aprenentatge perquè l’alumnat hi adquireixi destresa i competència. Avaluar el “saber fer” vol dir avaluar el cantar, ballar, moure’s coordinadament, seguir i marcar un ritme, memoritzar, identificar, acompanyar, tocar instruments, escoltar, reconèixer, afinar, llegir, escriure... Les activitats d’avaluació han de ser un reflex de les d’ensenyament – aprenentatge, per tant no poden consistir únicament en exercicis escrits. És més, la majoria no poden plasmar-se en paper i desapareixen, perquè són música, al mateix moment que acaba l’exercici. El docent ha de ser àgil i ordenat en l’observació del procés dut a terme i meticulós i precís per a ser capaç de valorar cada un dels aspectes que hi intervenen.

� El treball col�lectiu és el més generalitzat i habitual a l’aula i en les

11

diverses manifestacions musicals que es porten a terme a les escoles. Cal conèixer la resposta dels alumnes en un context de treball en grup però s’ha de diferenciar de la resposta totalment individual de cadascun dels alumnes, que també cal conèixer i que aporta molta informació que no s’aprecia en un treball col�lectiu. Ens podem trobar, per exemple, amb un grup classe que presenti un bon nivell en el cant, amb bona afinació conjunta, veus empastades, precisió en les entrades, atenció al gest de direcció...La satisfacció lògica del docent davant el treball en grup no pot limitar a aquí el seu coneixement del nivell de cant de cadascun dels alumnes. Cal detectar els que presenten problemes en l’emissió de veu, en l’afinació, en la precisió rítmica o en l’articulació,.. i que requereixen d’una atenció específica i individual per així ajudar-los a millorar les seves capacitats.

� Dur a terme activitats d’avaluació implica atendre i dedicar a cadascun dels alumnes una atenció individualitzada i això requereix temps. Tots els mestres sabem que el temps és un recurs escàs en l’educació musical perquè la dotació horària que es destina a aquesta àrea és del tot insuficient per desenvolupar el currículum. Per això cal organitzar i planificar molt bé les activitats d’avaluació a fi de que siguin el màxim d’efectives i fiables amb el mínim de temps possible. Utilitzar l’espai adequat i disposar de material de qualitat i en bon estat són dos aspectes que també cal tenir en compte a l’hora d’organitzar i planificar l’avaluació.

� Molts dels objectius de l’àrea de música es refereixen a aspectes d’actitud, valors i normes: apreciar, respectar, participar, cooperar... Cal evitar que la seva avaluació sigui fruit d’una apreciació subjectiva, influïda per les circumstàncies del moment. Més que dissenyant activitats d’avaluació específiques, serà l’observació sistemàtica i continuada de les diferents activitats d’ensenyament – aprenentatge que es porten a terme a l’aula la que pot ajudar a una valoració fonamentada d’aquests tipus d’objectius.

� El grau de sensibilitat, l’emoció, la vivència interior, el gaudi... són valors lligats a la personalitat de cada individu i valorar-los implica indefectiblement un judici subjectiu. Els processos de creació i d’expressió artística -que requereixen d’un temps més o menys llarg per desenvolupar-se i d’unes capacitats més o menys òptimes, dependents de l’estat físic i psíquic- no poden avaluar-se tancats dins d’unes proves específiques.

Tot plegat ens fa arribar a la conclusió que no tot és avaluable i que aspectes molt importants pel desenvolupament i creixement personal no són mesurables. Per tant seria èticament incorrecte pretendre jutjar-los.

13

2 Raons i objectius de l’estudi

L’avaluació està intrínsecament lligada a qualsevol acte educatiu. L’avaluació duta a terme d’una manera organitzada i sistemàtica aporta una informació molt important sobre els resultats de l’educació, sobre els recursos esmerçats, sobre els contextos escolars i sobre els processos educatius. Aquesta informació és molt útil pels professors, pels alumnes, pels pares i mares, pels centres educatius i per l’Administració educativa.

Per això, ja des de fa uns anys que s’està impulsant l’avaluació com a eina de millora del sistema educatiu.

L’educació musical ha estat –i desgraciadament és encara– una matèria de les anomenades “maries” dins de l’ensenyament. Només cal veure l’horari de dedicació a l’educació artística que marca la normativa pels diferents cursos de primària. Paral�lelament tenim les orientacions i programes que proposa la Generalitat en aquesta àrea, en l’exemplificació del segon nivell de concreció del currículum. Es fa difícil treballar tot el que marca el currículum dins el poc temps que l’Administració determina que es destini a aquest fi. Aquesta contradicció ha portat molts docents a la certesa de la impossibilitat de poder treballar d’una manera aprofundida, amb metodologies que aportin aprenentatges significatius i abastant la totalitat del currículum.

Dins els nous currículums que estableix el Decret 142/2007 es defineixen les competències bàsiques generals que els nens i les nenes han d’adquirir en l’educació primària. Una de les vuit que s’identifiquen és la competència artística i cultural. Però l’Educació Artística ja no es contempla en les proves de Competències Bàsiques que s’apliquen cada curs a tots els alumnes de 2n de Cicle Mitjà i ampliades a final de cada cicle de Primària i del 1r cicle d’ESO. Tampoc l’Institut Nacional d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (INECSE), en el projecte de 2003, no l’estableix com a àrea avaluable. El Consell Superior d’Avaluació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, que afegeix al projecte noves àrees a avaluar, no hi inclou l’educació musical.

“Atorgar un major o menor pes específic a una matèria determinada en el si d’unes proves de rendiment escolar, condiciona i molt la importància que se li dóna i donarà a aquesta matèria

en el si de la comunitat educativa.” (Avaluació i educació, jornada de Vic, 1998)

L’objectiu d’aquest estudi és el de crear unes proves fiables i objectives que permetin valorar el nivell de competència que han assolit els alumnes de final dels cicles de primària en l’àrea de música.

Aquestes proves tenen la pretensió de ser estandarditzables a diverses realitats escolars i aptes per a servir com a pauta d’avaluació interna a diferents centres d’educació primària.

El què, com i quan avaluar expliciten més detalladament els objectius de l’estudi emmarcant el propòsit i funció de l’avaluació, la metodologia i els procediments que utilitza i la temporització de l’acció avaluativa.

2.1 Què avaluem?

El domini o conjunt de continguts que es pretenen avaluar parteix dels

14

objectius generals i terminals que planteja el currículum d’Educació Primària del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, LOGSE 1992, i dels generals d’àrea dels nous currículums de la LOE 2007.

De tots ells s’han prioritzat els continguts procedimentals, l’aprendre a fer. Els conceptuals s’avaluen bàsicament dins les activitats procedimentals ja que els alumnes, per aconseguir l’èxit en les proves, han d’utilitzar-los demostrant així que els tenen adquirits. Els actitudinals, encara que presents en les activitats d’avaluació, no són contemplats en aquestes proves perquè la seva avaluació, per a ser objectiva i fiable, requereix d’unes tècniques i d’uns instruments diferents i específics.

2.2 Com avaluem?

S’ha partit del document d’Avaluació Interna de centres en l’àrea d’educació artística: música (2000), del Departament d’Ensenyament, el qual ha servit de pauta per a l’elaboració d’aquestes proves.

Contemplen els diferents blocs de l’educació musical: cançó i veu, educació de l’oïda, ritme i moviment, llenguatge musical i audició; i busquen una avaluació global i exhaustiva de tot l’alumnat i de tots els continguts i aptituds que es consideren prioritaris a cada cicle de primària.

Les activitats que es proposen tenen unes normes d’aplicació clares i estableixen uns barems de valoració concrets, quantificables i equilibrats quant a la rellevància dels diferents aspectes. Aquests barems han estat consensuats per l’equip implicat en l’estudi i experimentats en el treball de camp.

Els instruments de recollida de dades consisteixen en diversos models de graelles dissenyades per a recollir tota la informació de cada alumne i del grup classe i, alhora, per facilitar l’anàlisi i la interpretació de les dades.

2.3 Quan avaluem?

Aquestes proves es passaran al final de cada cicle de primària:

� Cicle inicial 2n i 3r trimestre de segon

� Cicle mitjà 2n i 3r trimestre de quart

� Cicle superior 2n i 3r trimestre de sisè

15

3 Directrius del procés d’avaluació “L’avaluació com a funció pedagògica ha de servir no per veure el nivell de l’alumne/a sinó

l’alumne/a en el seu nivell” (Avaluació i educació, Vic 1998)

En aquest estudi, seguint les idees marcades per Stufflebeam i per Mateo, les directrius que regeixen el procés d’avaluació dels aprenentatges dels alumnes es concreten en els quatre apartats següents:

a. Recollir informació.

b. Analitzar la informació.

c. Judici de valor sobre aquesta informació.

d. Prendre decisions d’acord amb el judici emès.

a. Recollir la informació

Es plantegen activitats que facilitin aspectes de valoració observables i, d’alguna manera, mesurables. En les proves es recullen moltes dades però aquestes s’han d’organitzar i catalogar segons les pautes que estableixen els criteris de valoració. Aquests criteris vénen determinats per la ideologia i creences educatives, per les experiències i per les expectatives de l’equip de mestres implicat. D’aquesta manera les dades passen a ser informació que es recull segons una tècnica de treball quantitativa. El disseny dels diferents tipus de graelles també respon a aquesta metodologia d’avaluació.

b. Analitzar la informació

Els instruments de recollida de dades han de ser adequats i operatius a l’hora de recollir la informació i han de facilitar la posterior anàlisi. Els diferents tipus de graelles estan dissenyats per desprendre informació concreta i precisa de cada alumne en tots i cadascun dels indicadors i el nivell global d’èxit o fracàs que hi ha assolit el grup classe o cicle. Les dades són quantitatives i s’utilitza l’estadística.

L’anàlisi es realitza contrastant la informació amb els referents que proposa l’estudi, comparant-la entre els diferents grups i entre les diferents escoles. D’aquí la voluntat d’aquestes proves d’avaluació de ser estandarditzables . La continuïtat de l’aplicació de les proves en propers cursos permetrà contrastar-les de manera més profunda i específica ja que es podran comparar els resultats després de les modificacions i intervencions en el procés educatiu que les mateixes proves hauran provocat.

c. Interpretar la informació

Amb la interpretació es pretén donar un significat, una explicació de la informació obtinguda. Aquest és el moment en què el paper del docent té més rellevància. Per un costat es posa en joc la seva capacitat d’autocrítica (qui avalua, també s’avalua) i per l’altre la capacitat d’establir criteris de

16

causa–efecte en el procés d’ensenyament–aprenentatge.

En aquests proves s’ha pretès que la interpretació de la informació conduís també a una autoavaluació, és a dir, a l’avaluació de les mateixes proves, a fi de donar-lis més validesa i fiablilitat. Aquesta autoavaluació s’ha fet en equip i s’ha tingut en compte el coneixement previ de l’alumnat per part del mestre implicat i la coherència dels resultats obtinguts amb les expectatives que es generaven segons el procés d’ensenyament – aprenentatge realitzat.

L’avaluació no ha de ser només una eina per determinar el nivell dels alumnes sinó un instrument per modificar, reconduir, adaptar i optimitzar la nostra tasca docent. La interpretació de la informació ha d’orientar el camí a seguir. D’aquí la importància d’unes proves d’avaluació adequades als alumnes a qui van dirigides, exhaustives i alhora sintètiques quant a les competències que es volen valorar i coherents amb l’acció educativa prèvia.

Les proves que es presenten ja recullen alguns dels canvis produïts després de l’anàlisi i interpretació dels resultats obtinguts i que s’exposen en l’apartat de conclusions. S’és conscient, però, que el camí a seguir continua perquè es continuarà recollint informació, s’analitzarà i s’interpretarà i es prendran decisions per a millorar la tasca docent. Aquestes proves no són, doncs, un ens tancat en sí mateix sinó que han de permetre l’adaptació a diferents realitats educatives i han d’evolucionar paral�lelament a la tasca docent.

3.1 Domini de continguts

Per establir el domini o conjunt de continguts a avaluar en aquestes proves, s’ha partit de:

� El Currículum d’Educació Primària del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, LOGSE1992. En ell, a la pàgina 54, s’especifiquen els objectius generals i els continguts de l’àrea d’Educació artística. Música. A la pàgina 55 s’hi ’enumeren els objectius terminals de l’àrea en l’etapa de primària.

� La proposta de competències bàsiques en educació artística que han d’assolir els alumnes en finalitzar l’ensenyament obligatori i que recull l’estudi del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu “Identificació de les competències bàsiques en Educació Artística”(2003).

� El Decret 142/2007, de 26 de juny, LOE 2007, pel qual el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària. En ell es defineixen quines són les capacitats que té com a objectiu desenvolupar l’àrea d’Educació artística.

Per destriar els continguts que es refereixen a cada un dels cicles de primària s’ha consultat també el segon nivell de concreció del Currículum de Primària del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, en l’apartat de continguts i d’objectius referencials. Versemblantment, s’han repartit els continguts en 5 blocs temàtics que són: Cançó i veu, Educació de l’oïda,

17

Música, moviment i dansa, Lectura i escriptura (solfeig) i Audició.

Després de reflexionar i debatre amb l’equip de professionals implicat en aquest estudi sobre quines són les “prioritats educatives” de la música i la “idoneïtat” d’alguns dels seus continguts, s’han considerat com a fonamentals i prioritaris els continguts procedimentals en els quals els alumnes apliquen les seves habilitats, el seu “saber fer”. S’ha procurat que en aquests procediments l’alumne hagués d’utilitzar continguts conceptuals a fi i efecte de comprovar fins a quin punt pertanyen al domini del “saber”.

Bona part de les actituds, valors i normes que l’educació musical mou i desenvolupa estan presents en aquestes proves, en el si mateix de les activitats procedimentals, però la majoria no són objecte de taxació perquè requereixen d’un tipus d’avaluació diferent.

Les aptituds que es desenvolupen a partir de les activitats d’ensenyament – aprenentatge -l’afinació, el sentit rítmic, l’oïda, la veu, la memòria musical, la coordinació corporal- s’han prioritzat en aquestes proves. Formen part d’allò que no s’ensenya sinó que es desenvolupa en l’acció educativa. És necessari que tots els docents coneguin el nivell de desenvolupament d’aquestes aptituds en cadascun dels seus alumnes per així poder apreciar i millorar el seu rendiment.

3.1.1 Fonamentació de la selecció de continguts avaluables

En aquest apartat s’exposen els arguments en els quals es fonamenta la relació de continguts avaluables que s’han seleccionat per a cada un dels blocs temàtics i diferenciats per als tres cicles de primària.

a. Cançó i veu

“La veu és l’instrument per excel�lència (...) i cantar esdevé un objectiu per ell mateix” (Pujol, 1995)

En aquest bloc temàtic s’han prioritzat, a tots els cicles, les aptituds d’afinació i d’emissió de veu ja que el cant és el centre de les activitats musicals a l’escola. Així mateix, el cant és una de les manifestacions musicals més habituals en el si de la societat i els alumnes, com a membres d’aquesta societat, més fàcilment poden tenir-hi accés i participar-hi.

La capacitat per cantar correctament no depèn dels coneixements musicals ni es veu condicionada -sinó enriquida- per la diversitat lingüística i cultural. Ajudant els alumnes a ser capaços de participar en el cant, estem potenciant les seves habilitats socials quant a respecte i cooperació en el treball propi i amb altres, el sentit d’identificació i pertinença a un grup, la seva sensibilitat i sentit estètic.

A més a més de l’afinació i de l’emissió de veu, que es valoren a tots els cicles, al cicle inicial també s’ha volgut valorar el concepte de postura corporal correcta a l’hora de cantar. Tots els mestres sabem el que ens costa corregir els mals hàbits en les postures. Conèixer si els alumnes saben quina postura és correcta i quina incorrecta pot ajudar a millorar la incidència educativa en aquest aspecte.

18

Al cicle mitjà s’ha volgut valorar el domini del repertori de cançons, el coneixement més o menys aprofundit que tenen els alumnes de les cançons més treballades en el cicle. És important dotar els infants d’un pòsit de cançons ben apreses i interioritzades que formin part del seu ”equipatge” musical al llarg de la vida.

Al cicle superior es pretén conèixer el grau de consciència quan a salut i higiene de l’aparell fonedor. També l’adquisició de conceptes referits als tipus de cançons i a les agrupacions vocals.

Cicle Inicial:

� Cant individual de cançons del repertori atenent a la col�locació de la veu, al to inicial i a l’afinació.

� Postura corporal correcta a l’hora de cantar.

Cicle Mitjà:

� Cant individual amb una bona emissió de veu, tenint en compte el to inicial, l’afinació, l’articulació i la dicció i l’expressivitat.

� Assoliment i memorització d’un repertori de cançons adequat a l’edat.

� Reconeixement de fragments de cançons per la melodia i pel text.

Cicle Superior:

� Cant individual i en petit grup de cançons amb obstinats melòdics senzills.

� Cant individual amb una bona emissió de veu, amb una afinació correcta i amb precisió rítmica.

� Mostra de la independència i autonomia musical necessàries per a cantar cançons alhora que es toca un obstinat ritmicomelòdic.

� Coneixement i identificació de les parts de l’aparell fonedor i dels elements que intervenen en una correcta emissió de la veu i en la seva higiene.

� Classificació i reconeixement de cançons partint dels conceptes de cançó a l’uníson, cànon i cançó a veus.

b. Educació de l’oïda

“El desenvolupament de l’oïda musical és absolutament essencial i aporta a l’alumne/a nous pensaments i vivències que li permetran reconèixer els sons que l’envolten, seleccionar-los i

analitzar-los.” (Decret 95/1992 i 223/1992)

L’educació musical és l’àrea que més contribueix a desenvolupar l’oïda dels infants. L’oïda musical és una capacitat que permet percebre, discriminar, identificar, analitzar i classificar les qualitats del so, les quals, quan s’utilitzen i es

19

combinen, configuren els elements fonamentals del llenguatge musical: ritme, melodia, expressió, dinàmica.

Els continguts de l’educació de l’oïda estan totalment relacionats amb els dels altres blocs temàtics: l’afinació en el cant, el reconeixement i reproducció de ritmes i melodies i l’anàlisi d’audicions són aspectes que requereixen d’una oïda musical desenvolupada. Per això, en aquestes proves, els continguts avaluables d’aquest bloc temàtic estan inclosos i/o junts als dels altres blocs.

A cicle inicial constitueixen el bloc de llenguatge musical avaluant-se la qualitat del so d’altura.

Al cicle mitjà estan inclosos en el bloc de llenguatge i també en el d’audició ja que es valora el reconeixement de les qualitats del so, contrastos i dinàmiques, en diferents fragments musicals escoltats.

A cicle superior es troben inclosos en les activitats d’audició i en l’activitat de cançó i veu en que cal diferenciar el timbre de diferents agrupacions corals.

Cicle Inicial:

� Altura: Escolta, imitació i reconeixement de seqüències sonores amb tres altures diferents (agut, mig, greu).

� Direccionalitat: Escolta, imitació i reconeixement de glisandis ascendents, descendents i mantinguts.

� Relació dels sons i les seves qualitats amb la representació gràfica.

� Timbre: Reconeixement visual i auditiu dels instruments: flauta de bec, piano, trompeta, cordòfons d’arc (violí, viola, violoncel, contrabaix), guitarra, carilló, timbales.

Cicle Mitjà:

� Escolta i reconeixement de les qualitats del so, contrastos i dinàmiques, en diferents fragments musicals escoltats.

� Escolta i reconeixement d’esquemes rítmics i melòdics.

� Cicle Superior:

� Escolta i reconeixement del so d’un cor infantil i d’un cor mixt.

� Escolta i reconeixement del timbre de diferents agrupacions instrumentals.

c. Ritme, moviment i dansa

“La música és també moviment, i la plasmació màxima d’aquest és la dansa” (La música a l’escola, 1983)

El ritme, el moviment i la dansa són una font de gaudi per als infants, de relació i cohesió social i de nous aprenentatges que requereixen de cos i ment en completa harmonia. La capacitat de participar en el ball, en la dansa, en

20

moviments organitzats, en acompanyaments i jocs rítmics, és igual d’important per a la vida com la capacitat de participar en el cant.

El sentit rítmic, la coordinació corporal, la justesa, precisió i harmonia en el moviment lligat a una música, són aptituds i habilitats que s’han considerat bàsiques i avaluables a tots els cicles.

A cicle mitjà s’avalua l’habilitat de sincronitzar amb el moviment dues pulsacions diferents de la mateixa música, de sincronitzar ritme i pulsació i d’interiorizar, amb regularitat i precisió, un esquema rítmic.

Al cicle superior es valora la independència i autonomia musical necessàries per a cantar cançons alhora que es toca un obstinat ritmicomelòdic.

Cicle Inicial:

� Reconeixement de diversos tempis musicals.

� Adequació del moviment corporal a la pulsació de diferents fragments musicals.

� Precisió en el manteniment de la pulsació.

Cicle Mitjà:

� Precisió i regularitat a l’hora de marcar, utilitzant el cos o instruments, la pulsació de músiques en mètrica binària i ternària.

� Precisió i correlació entre pulsació de temps i pulsació de compàs.

� Coordinació corporal i sincronització a l’hora de marcar corporalment o amb instruments les dues pulsacions.

� Precisió rítmica i regularitat a l’hora d’interpretar individualment, utilitzant el propi cos, ritme i pulsació de manera simultània.

Cicle Superior:

� Acompanyament de cançons realitzant un obstinat ritmicomelòdic amb precisió i regularitat rítmica.

� Coordinació motriu individual i sincronització amb els companys en les interpretacions instrumentals.

� Independència i autonomia musical necessàries per a cantar cançons alhora que es toca un obstinat ritmicomelòdic.

21

d. Llenguatge musical

Per tenir competència artística i cultural cal tenir també el coneixement bàsic de les principals tècniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artístics, entre ells, el llenguatge

musical. (Decret 142/2007)

El procés seguit en l’adquisició d’aquest coneixement bàsic del llenguatge pot variar molt entre un alumne i un altre i també entre un centre escolar i un altre, tot depenent de les característiques del seu projecte curricular i de la metodologia emprada. Sigui quin sigui el camí seguit, allò important és que aquest coneixement bàsic del llenguatge atorgui a l’alumne l’autonomia musical necessària per a llegir, interpretar i crear partitures senzilles. Per això es planteja avaluar al final de l’etapa la lectura individual d’una peça musical curta, que presenti unes dificultats de llenguatge mínimes i concretes i que es pugui interpretar amb la veu o amb un instrument melòdic (en la majoria d’escoles és la flauta de bec). Al cicle superior s’avalua també la creació, sotmesa a unes pautes i consignes, de cèl�lules rítmiques i la seva posterior interpretació.

Al cicle inicial i mitjà s’ha de garantir una educació de l’oïda prou desenvolupada que permeti als alumnes adquirir els coneixements i habilitats del llenguatge musical. El docent ha de conèixer el procés i el nivell de desenvolupament d’aquesta capacitat en tots i cadascun dels seus alumnes. A cicle inicial s’avalua la qualitat del so d’altura i a cicle mitjà el reconeixement auditiu lligat a l’escriptura d’esquemes rítmics i melòdics. D’aquesta manera no només s’avalua l’oïda musical sinó també el grau d’incorporació dels conceptes de llenguatge musical treballats.

Cicle Inicial:

� Altura: Escolta, imitació i reconeixement de seqüències sonores amb tres altures diferents (agut, mig, greu).

� Direccionalitat: Escolta, imitació i reconeixement de glisandis ascendents, descendents i mantinguts.

� Relació dels sons i les seves qualitats amb la representació gràfica.

Cicle Mitjà:

� Escolta, imitació i reconeixement de cèl�lules rítmiques de 4 pulsacions que continguin les figures i grups rítmics següents: q e g h i 4 x.

� Escolta, imitació i reconeixement de frases ritmicomelòdiques de 4 pulsacions, de l’escala de Do Major i que evolucionin per graus conjunts.

Cicle Superior:

� Invenció i interpretació de frases rítmiques, utilitzant l’escriptura musical.

� Adquisició dels conceptes de compàs ternari i el valor de les figures de negra, corxera, blanca, blanca amb punt, semicorxera i els seus silencis i capacitat per aplicar-los a una creació escrita sotmesa a

22

unes pautes determinades.

� Lectura i interpretació d’una peça musical de 8 compassos, amb la flauta de bec o solfejant i amb els següents elements de llenguatge musical: compàs binari, amb les figures o grups rítmics de negra i el seu silenci, blanca i corxera i escala diatònica de Do M amb un àmbit del do3 al re4.

� Precisió en la lectura musical.

� Correcció en l’escriptura musical.

e. Audició

“Escoltar música és, tal vegada, un dels actes conscients més abstractes” (Godoy, 2005)

Es deia a la introducció que la música es viu també des de la faceta de l’oient, del que percep i rep, del que explora i analitza, es commou i s’emociona...

El gaudi, el grau d’emoció que provoca una música forma part de les experiències íntimes de la persona i no sempre són observables i molt menys mesurables des de l’exterior.

L’audició musical és l’acte d’escoltar una música tot apreciant-ne els valors i les qualitats. Avaluar com escolten la música els nens i nenes de les nostres escoles és fer un exercici d’objectivació i síntesi de com aprecien les seves qualitats, la seva estructura, la seva forma.

La música és un art temporal i la seva escolta és passatgera, tant, que molt sovint el procés d’apreciació de les seves qualitats s’ha de completar després de la seva presència. La memòria, l’atenció i la concentració són aptituds fonamentals per a les habilitats d’escolta, diferenciació, reconeixement, anàlisi i identificació en l’audició musical.

A cicle inicial s’han seleccionat continguts que impliquen el coneixement i reconeixement d’instruments i el seu timbre ja que aquesta qualitat del so és la menys abstracta i més tangible en aquesta edat. També s’avalua la diferenciació d’elements estructurals com són melodia i melodia amb acompanyament, així com l’habilitat de seguir el discurs musical (una cançó coneguda) relacionant-lo amb la seva forma.

A cicle mitjà s’avalua la memòria musical immediata partint de fragments d’audicions no conegudes, l’apreciació de qualitats del so en les obres musicals i l’habilitat de seguir el discurs musical relacionant-lo amb la forma rondó i el tema amb variacions.

La memòria de temes musicals d’audicions treballades relacionant-los amb el títol i el compositor de l’obra ens informarà, a cicle superior, de com s’ha assolit el repertori d’audicions. El coneixement i reconeixement tímbric d’agrupacions instrumentals així com l’adquisició de la terminologia específica per classificar la veu humana i el reconeixement del seu timbre i àmbit també s’han considerat continguts avaluables en aquest cicle.

23

Cicle Inicial:

� Coneixement visual i auditiu d’instrument treballats: flauta de bec, piano, trompeta, cordòfons d’arc (violí, viola, violoncel, contrabaix), guitarra, carilló, timbales.

� Reconeixement auditiu de les veus humanes de dona i d’home.

� Diferenciació dels elements estructurals de melodia i acompanyament.

� Coneixement de l’estructura d’algunes cançons diferenciant l’estrofa i la tornada.

Cicle Mitjà:

� Capacitat pel reconeixement d’un tema musical d’audicions no treballades; memòria musical immediata.

� Escolta i reconeixement de timbres, contrastos i dinàmiques, en diferents fragments musicals escoltats.

� Comprensió de l’estructura de frases i d’esquemes formals senzills de tal manera que permeti seguir el discurs musical d’una audició treballada.

� Identificació de les formes: rondó i tema amb variacions.

Cicle Superior:

� Adquisició d’un repertori d’audicions.

� Coneixement del títol de l’obra i de l’autor.

� Escolta i reconeixement de fragments musicals d’audicions treballades.

� Identificació auditiva i visual de diferents agrupacions instrumental: cobla, orquestra, formació de vent, conjunt de rock i formació de corda.

� Reconeixement del timbre i la tessitura de les veus humanes: soprano, contralt, tenor i baix. Adquisició del vocabulari específic de les veus.

3.1.2 Objectius que s’avaluen.

En aquest apartat s’enumeren tots els objectius de cada cicle que s’avaluen amb aquestes proves i, mitjançant les taules, es relacionen amb els objectius i competències dels documents que han orientat la selecció dels continguts.

D’aquesta manera es constata que les proves són exhaustives i completes en cada cicle i en tota la primària i es validen en relació a la LOGSE, Decret de 1992, i amb el nou Decret de 2007 de la LOE. Al mateix temps ens ajuda a establir ponts i lligams entre les dues lleis d’educació.

24

CICLE INICIAL

1. Saber utilitzar la veu de cantar.

2. Agafar el to i afinar correctament les cançons del repertori.

3. Conèixer quina és la postura corporal adequada per cantar.

4. Adequar el moviment a la pulsació de diferents fragments musicals executats a diferents tempis.

5. Mantenir la regularitat de la pulsació.

6. Escoltar, imitar i reconèixer seqüències de 4 sons i amb tres altures diferents (agut, mitjà i greu)

7. Escoltar, imitar i reconèixer dibuixos melòdics en sentit ascendent, descendent i mantingut.

8. Identificar el timbre dels instruments treballats així com el seu reconeixement visual i la veu de dona i home.

9. Diferenciar l’element estructural: melodia i acompanyament.

10. Conèixer la forma: estrofa i tornada.

1 Saber utilitzar la veu de cantar.

Objectius generals LOGSE

1992

Interpretar individualment i col�lectiva cançons tradicionals catalanes i d’arreu del món, a l’uníson, a cànon o a veus, fent del cant el centre de l’activitat musical. Assolir una emissió de veu correcta, tant parlant com cantant, i tot mostrant coneixements de la higiene i el funcionament de l’aparell fonador.

Objectius terminals LOGSE

1992

Ser conscient de la importància de la veu i tenir-ne cura tant parlant com cantant. Experimentar el funcionament de l’aparell fonador atenent la respiració, l’articulació i la col�locació correcta de la veu.

Competències bàsiques. Estudi Consell Superior

d’Avaluació 2003

Cantar, individualment i col�lectiva, amb un treball adient de veu i cos. Tenir consciència de la pròpia veu com a instrument de comunicació i cuidar-la a través d’uns bons hàbits i higiene. Valorar la participació pròpia i aliena i la consciència del treball en grup en la realització d’activitats artístiques.

25

Objectius d’àrea LOE 2007

Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments, l’experiència artística, la comunicació audiovisual, els materials, les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius i de comunicació. Comprendre que les manifestacions artístiques i culturals estan fetes per homes i dones i per a la gent, i representen les seves experiències. Valorar i respectar el fet artístic propi i dels altres entenent que és una manera de comunicar-se i d’expressar els sentiments, les descobertes, les capacitats i peculiaritats de cadascú. Apreciar que les experiències culturals pròpies i les dels companys i companyes esdevenen un espai de diàleg i enriquiment. Participar, generar i afavorir l’intercanvi d’opinions, experiències, idees i valoracions i incorporar en el procés creatiu propi i dels altres aspectes de la pròpia experiència o inquietud.

2 Agafar el to i afinar correctament les cançons del repertori.


1992

Demostrar sensibilitat, comprensió i creativitat amb un bon gust estètic i artístic en la pràctica musical. Assolir justesa i precisió rítmica, a partir del moviment del propi cos, de la pràctica de jocs i exercicis rítmics, danses i cançons.


1992

Cantar en un registre còmode i amb una intensitat moderada, individualment i col�lectiva, cançons tradicionals catalanes, d’altres països i d’autor. Cantar cançons: a l’uníson, a dues veus i cànons a dues veus. Ser conscient de la importància de la veu i tenir-ne cura tant parlant com cantant. Experimentar el funcionament de l’aparell fonador atenent la respiració, l’articulació i la col�locació correcta de la veu. Esforçar-se per aconseguir precisió rítmica, justesa en l’afinació i bona audició interior. Gaudir en la pràctica del cant, l’audició i la dansa. Adoptar una bona postura corporal, tant cantant com escoltant música o en la dansa.


d’Avaluació 2003

Conèixer un repertori de cançons tradicionals del propi país, d’arreu del món i d’autor. Cantar, individualment i col�lectiva, amb un treball adient de veu i cos. Expressar musicalment, amb la veu o un instrument, emocions, sentiments i vivències. Valorar la participació pròpia i aliena i la consciència del treball en grup en la realització d’activitats artístiques.


Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments, l’experiència artística, la comunicació audiovisual, els materials, les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius i de comunicació. Comprendre que les manifestacions artístiques i culturals estan fetes per homes i dones i per a la gent, i representen les seves experiències. Valorar i respectar el fet artístic propi i dels altres entenent que és una manera de comunicar-se i d’expressar els sentiments, les descobertes, les capacitats i peculiaritats de cadascú. Apreciar que les experiències culturals pròpies i les dels companys i companyes esdevenen un espai de diàleg i enriquiment.

3 Conèixer quina és la postura corporal adequada per cantar.


1992

Assolir una emissió de veu correcta, tant parlant com cantant, i tot mostrant coneixements de la higiene i el funcionament de l’aparell fonador.

26


1992 Adoptar una bona postura corporal, tant cantant com escoltant música o en la dansa.


d’Avaluació 2003

Tenir consciència de la pròpia veu com a instrument de comunicació i cuidar-la a través d’uns bons hàbits i higiene.


Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments, l’experiència artística, la comunicació audiovisual, els materials, les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius i de comunicació.

4 Adequar el moviment a la pulsació de diferents fragments musicals executats a diferents tempis.


1992

Demostrar sensibilitat, comprensió i creativitat amb un bon gust estètic i artístic en la pràctica musical. Demostrar un desenvolupament de l’oïda que permeti la distinció i el reconeixement dels elements bàsics que constitueixen el discurs musical. Assolir justesa i precisió rítmica, a partir del moviment del propi cos, de la pràctica de jocs i exercicis rítmics, danses i cançons. Adonar-se dels elements fonamentals del llenguatge musical: ritme, melodia, mètrica, expressió.


1992

Distingir diversos tempos. Adequar el moviment a la pulsació i a la combinació de fórmules rítmiques, sigui individualment, amb parelles o grup. Gaudir en la pràctica del cant, l’audició i la dansa. Adoptar una bona postura corporal, tant cantant com escoltant música o en la dansa.


d’Avaluació 2003

Comprendre les diferents funcions de la música en la nostra societat. Reconèixer, en una audició, els diferents elements musicals: melodia, ritme, timbre, l’estructura, i elements expressius i dinàmics. Manifestar una correcta coordinació i harmonia de moviments. Mostrar capacitat d’atenció i escolta davant les diferents manifestacions musicals. Valorar l’expressió corporal i la dansa com a vehicle de comunicació i manifestació d’afectivitat. Tenir consciència i respecte del propi cos i dels hàbits posturals i de moviment.


Experimentar i indagar en les possibilitats expressives del so, de la imatge i del moviment i apreciar que l’art és una manera de donar forma a les experiències, a les idees i a les emocions. Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments, l’experiència artística, la comunicació audiovisual, els materials, les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius i de comunicació. Valorar i respectar el fet artístic propi i dels altres entenent que és una manera de comunicar-se i d’expressar els sentiments, les descobertes, les capacitats i peculiaritats de cadascú. Apreciar que les experiències culturals pròpies i les dels companys i companyes esdevenen un espai de diàleg i enriquiment. Valorar i gaudir de la interacció en el grup i el cooperativisme, tot participant conjuntament en la planificació de les activitats i de la producció per crear un sentit de comunitat, desenvolupant una relació de confiança en la dinàmica de les activitats i compartint amb els companys i les companyes idees, valoracions i projectes.

27

5 Mantenir la regularitat de la pulsació. Objectius

generals LOGSE 1992

Assolir justesa i precisió rítmica, a partir del moviment del propi cos, de la pràctica de jocs i exercicis rítmics, danses i cançons.


1992

Distingir diversos tempos. Esforçar-se per aconseguir precisió rítmica, justesa en l’afinació i bona audició interior.


d’Avaluació 2003

Manifestar una correcta coordinació i harmonia de moviments.


Valorar i respectar el fet artístic propi i dels altres entenent que és una manera de comunicar-se i d’expressar els sentiments, les descobertes, les capacitats i peculiaritats de cadascú. Apreciar que les experiències culturals pròpies i les dels companys i companyes esdevenen un espai de diàleg i enriquiment. Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments, l’experiència artística, la comunicació audiovisual, els materials, les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius i de comunicació.

6 Escoltar, imitar i reconèixer seqüències de 4 sons i amb tres altures diferents (agut, mitjà i greu).


1992

Demostrar un desenvolupament de l’oïda que permeti la distinció i el reconeixement dels elements bàsics que constitueixen el discurs musical. Adonar-se dels elements fonamentals del llenguatge musical: ritme, melodia, mètrica, expressió.


1992

Escoltar, imitar, reconèixer, reproduir, classificar sons o sèries de sons segons les seves qualitats. Esforçar-se per escoltar amb atenció, interès i silenci. Identificar auditivament els intervals, les qualitats del so aïlladament i combinat i el valor del silenci en la música. Iniciar el coneixement del llenguatge musical. Descobrir la funció de l’escriptura musical. Llegir, escriure, fer dictats rítmics o melòdics per tal de reconèixer els elements del llenguatge musical.


d’Avaluació 2003

Conèixer els elements bàsics de l’escriptura musical (pentagrama, notació, valors rítmics, compàs...) Mostrar capacitat d’atenció i escolta davant les diferents manifestacions musicals.


Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments, l’experiència artística, la comunicació audiovisual, els materials, les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius i de comunicació. Experimentar i indagar en les possibilitats expressives del so, de la imatge i del moviment i apreciar que l’art és una manera de donar forma a les experiències, a les idees i a les emocions.

28

7 Escoltar, imitar i reconèixer dibuixos melòdics en sentit ascendent, descendent i mantingut.


1992



1992

Escoltar, imitar, reconèixer, reproduir, classificar sons o sèries de sons segons les seves qualitats. Esforçar-se per escoltar amb atenció, interès i silenci. Identificar auditivament els intervals, les qualitats del so aïlladament i combinat i el valor del silenci en la música. Iniciar el coneixement del llenguatge musical. Descobrir la funció de l’escriptura musical. Llegir, escriure, fer dictats rítmics o melòdics per tal de reconèixer els elements del llenguatge musical.


d’Avaluació 2003

Conèixer els elements bàsics de l’escriptura musical (pentagrama, notació, valors rítmics, compàs...) Mostrar capacitat d’atenció i escolta davant les diferents manifestacions musicals.


Experimentar i indagar en les possibilitats expressives del so, de la imatge i del moviment i apreciar que l’art és una manera de donar forma a les experiències, a les idees i a les emocions. Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments, l’experiència artística, la comunicació audiovisual, els materials, les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius i de comunicació.

8 Identificar el timbre dels instruments treballats així com el seu reconeixement visual i la veu de dona i home.


1992

Demostrar un desenvolupament de l’oïda que permeti la distinció i el reconeixement dels elements bàsics que constitueixen el discurs musical. Assolir l’hàbit i l’actitud d’escolta, com també els coneixements bàsics, instruments, conjunts instrumentals, obres, formes i autors, que li permetin gaudir de l’audició musical.


1992

Escoltar, imitar, reconèixer, reproduir, classificar sons o sèries de sons segons les seves qualitats. Esforçar-se per escoltar amb atenció, interès i silenci. Gaudir en la pràctica del cant, l’audició i la dansa. Adoptar una bona postura corporal, tant cantant com escoltant música o en la dansa. Escoltar música en directe o enregistrada. Mostrar interès pel coneixement d’obres, autors i instruments.


d’Avaluació 2003

Conèixer i identificar diferents instruments i agrupacions musicals. Mostrar capacitat d’atenció i escolta davant les diferents manifestacions musicals.

29


Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments, l’experiència artística, la comunicació audiovisual, els materials, les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius i de comunicació. Valorar i respectar el fet artístic propi i dels altres entenent que és una manera de comunicar-se i d’expressar els sentiments, les descobertes, les capacitats i peculiaritats de cadascú. Apreciar que les experiències culturals pròpies i les dels companys i companyes esdevenen un espai de diàleg i enriquiment. Comprendre que les manifestacions artístiques i culturals estan fetes per homes i dones i per a la gent, i representen les seves experiències.

9 Diferenciar l’element estructural: melodia i acompanyament.


1992



1992

Esforçar-se per escoltar amb atenció, interès i silenci. Gaudir en la pràctica del cant, l’audició i la dansa. Adoptar una bona postura corporal, tant cantant com escoltant música o en la dansa. Observar l’estructura de les formes i gèneres per audició o notació. Mostrar interès pel coneixement d’obres, autors i instruments. Escoltar música en directe o enregistrada.


d’Avaluació 2003

Comprendre les diferents funcions de la música en la nostra societat. Reconèixer, en una audició, els diferents elements musicals: melodia, ritme, timbre, l’estructura, i elements expressius i dinàmics. Mostrar capacitat d’atenció i escolta davant les diferents manifestacions musicals.


Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments, l’experiència artística, la comunicació audiovisual, els materials, les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius i de comunicació. Mostrar curiositat per com les artistes i els artistes indaguen en el coneixement, l’experiència i la imaginació per fer música, arts escèniques i, arts plàstiques i arts audiovisuals. Conèixer algunes de les institucions i professions dels àmbits artístics i culturals i interessar-se per les característiques del seu treball.

10 Conèixer la forma: estrofa i tornada.


1992


30


1992

Esforçar-se per escoltar amb atenció, interès i silenci. Gaudir en la pràctica del cant, l’audició i la dansa. Adoptar una bona postura corporal, tant cantant com escoltant música o en la dansa. Observar l’estructura de les formes i gèneres per audició o notació. Mostrar interès pel coneixement d’obres, autors i instruments. Escoltar música en directe o enregistrada. Identificar formes i gèneres musicals: rondó, tema amb variacions, concert per a solista, òpera, sardana.


d’Avaluació 2003

Comprendre les diferents funcions de la música en la nostra societat. Reconèixer, en una audició, els diferents elements musicals: melodia, ritme, timbre, l’estructura, i elements expressius i dinàmics. Conèixer la diversitat del fenomen musical. Mostrar capacitat d’atenció i escolta davant les diferents manifestacions musicals.



CICLE MITJÀ

1. Saber utilitzar la veu de cantar.

2. Cantar amb precisió rítmica tenint en compte l’articulació, la dicció i l’expressivitat.

3. Agafar el to i afinar correctament les cançons del repertori.

4. Conèixer les cançons més bàsiques del repertori.

5. Mantenir la regularitat de la pulsació utilitzant el cos o instruments i marcar la pulsació forta de cançons i músiques en mètrica binària i ternària.

6. Interpretar individualment ritme i pulsació de manera simultània.

7. Mantenir interiorment un ritme de 4 pulsacions i saber-lo reproduir de forma immediata.

8. Escoltar, imitar i reconèixer cèl�lules rítmiques de 4 pulsacions que

continguin les figures i grups rítmics següents: q e g h i 4 x .

9. Escoltar, imitar i reconèixer frases ritmicomelòdiques de 4 pulsacions, de l’escala de Do Major i que evolucionin per graus conjunts.

10. Reconèixer un tema musical d’audicions no treballades.

11. Identificar les següents qualitats del so: contrastos, dinàmiques, timbres

31

12. Identificar les formes: rondó i tema amb variacions

1 Saber utilitzar la veu de cantar.


1992



1992

Experimentar el funcionament de l’aparell fonador atenent la respiració, l’articulació i la col�locació correcta de la veu. Ser conscient de la importància de la veu i tenir-ne cura tant parlant com cantant.


d’Avaluació 2003

Cantar, individualment i col�lectiva, amb un treball adient de veu i cos. Valorar la participació pròpia i aliena i la consciència del treball en grup en la realització d’activitats artístiques. Tenir consciència de la pròpia veu com a instrument de comunicació i cuidar-la a través d’uns bons hàbits i higiene.


Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments, l’experiència artística, la comunicació audiovisual, els materials, les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius i de comunicació. Comprendre que les manifestacions artístiques i culturals estan fetes per homes i dones i per a la gent, i representen les seves experiències. Valorar i respectar el fet artístic propi i dels altres entenent que és una manera de comunicar-se i d’expressar els sentiments, les descobertes, les capacitats i peculiaritats de cadascú. Apreciar que les experiències culturals pròpies i les dels companys i companyes esdevenen un espai de diàleg i enriquiment. Participar, generar i afavorir l’intercanvi d’opinions, experiències, idees i valoracions i incorporar en el procés creatiu propi i dels altres aspectes de la pròpia experiència o inquietud.

2 Cantar amb precisió rítmica tenint en compte l’articulació, la dicció i l’expressivitat.


1992

Demostrar sensibilitat, comprensió i creativitat amb un bon gust estètic i artístic en la pràctica musical. Assolir una emissió de veu correcta, tant parlant com cantant, i tot mostrant coneixements de la higiene i el funcionament de l’aparell fonador. Assolir justesa i precisió rítmica, a partir del moviment del propi cos, de la pràctica de jocs i exercicis rítmics, danses i cançons.


1992

Ser conscient de la importància de la veu i tenir-ne cura tant parlant com cantant. Experimentar el funcionament de l’aparell fonador atenent la respiració, l’articulació i la col�locació correcta de la veu. Esforçar-se per aconseguir precissó rítmica, justesa en l’afinació i bona audició interior. Gaudir en la pràctica del cant, l’audició i la dansa.


d’Avaluació 2003

Cantar, individualment i col�lectiva, amb un treball adient de veu i cos. Expressar musicalment, amb la veu o un instrument, emocions, sentiments i vivències.

32


Experimentar i indagar en les possibilitats expressives del so, de la imatge i del moviment i apreciar que l’art és una manera de donar forma a les experiències, a les idees i a les emocions. Valorar i respectar el fet artístic propi i dels altres entenent que és una manera de comunicar-se i d’expressar els sentiments, les descobertes, les capacitats i peculiaritats de cadascú. Apreciar que les experiències culturals pròpies i les dels companys i companyes esdevenen un espai de diàleg i enriquiment. Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments, l’experiència artística, la comunicació audiovisual, els materials, les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius i de comunicació.

3 Agafar el to i afinar correctament les cançons del repertori.


1992



1992

Cantar en un registre còmode i amb una intensitat moderada, individualment i col�lectiva, cançons tradicionals catalanes, d’altres països i d’autor. Cantar cançons: a l’uníson, a dues veus i cànons a dues veus. Ser conscient de la importància de la veu i tenir-ne cura tant parlant com cantant. Experimentar el funcionament de l’aparell fonador atenent la respiració, l’articulació i la col�locació correcta de la veu. Esforçar-se per aconseguir precisió rítmica, justesa en l’afinació i bona audició interior. Adoptar una bona postura corporal, tant cantant com escoltant música o en la dansa.


d’Avaluació 2003




4 Conèixer les cançons més bàsiques del repertori. Objectius

generals LOGSE 1992

Assolir l’hàbit i l’actitud d’escolta, com també els coneixements bàsics, instruments, conjunts instrumentals, obres, formes i autors, que li permetin gaudir de l’audició musical.

33


1992

Identificar, llegir i memoritzar cançons o fragments d’audició pel seu ritme i per la lectura en partitura. Esforçar-se per escoltar amb atenció, interès i silenci. Gaudir en la pràctica del cant, l’audició i la dansa.


d’Avaluació 2003

Conèixer un repertori de cançons tradicionals del propi país, d’arreu del món i d’autor.


Comprendre que les manifestacions artístiques i culturals estan fetes per homes i dones i per a la gent, i representen les seves experiències.

5

Mantenir la regularitat de la pulsació utilitzant el cos o instruments i marcar la pulsació forta de cançons i músiques en mètrica binària i ternària.


1992

Assolir justesa i precisió rítmica, a partir del moviment del propi cos, de la pràctica de jocs i exercicis rítmics, danses i cançons. Adonar-se dels elements fonamentals del llenguatge musical: ritme, melodia, mètrica, expressió.


1992

Reaccionar amb moviment a diverses combinacions rítmiques que posteriorment s’integraran al llenguatge musical. Adoptar una bona postura corporal, tant cantant com escoltant música o en la dansa. Mostrar interès per aconseguir justesa, precisió i harmonia en el moviment. . Adequar el moviment a la pulsació i a la combinació de fórmules rítmiques, sigui individualment, amb parelles o grup.


d’Avaluació 2003

Manifestar una correcta coordinació i harmonia de moviments. Valorar l’expressió corporal i la dansa com a vehicle de comunicació i manifestació d’afectivitat. Tenir consciència i respecte del propi cos i dels hàbits posturals i de moviment.



6 Interpretar individualment ritme i pulsació de manera simultània.


1992

Assolir justesa i precisió rítmica, a partir del moviment del propi cos, de la pràctica de jocs i exercicis rítmics, danses i cançons. Adonar-se dels elements fonamentals del llenguatge musical: ritme, melodia, mètrica, expressió.

34


1992

Memoritzar i improvisar ritmes o melodies. Esforçar-se per aconseguir precisió rítmica, justesa en l’afinació i bona audició interior. Adoptar una bona postura corporal, tant cantant com escoltant música o en la dansa. Mostrar interès per aconseguir justesa, precisió i harmonia en el moviment. Adequar el moviment a la pulsació i a la combinació de fórmules rítmiques, sigui individualment, amb parelles o grup.


d’Avaluació 2003

Manifestar una correcta coordinació i harmonia de moviments. Tenir consciència i respecte del propi cos i dels hàbits posturals i de moviment. Valorar l’expressió corporal i la dansa com a vehicle de comunicació i manifestació d’afectivitat.



7 Mantenir interiorment un ritme de 4 pulsacions i saber-lo reproduir de forma immediata.


1992 Assolir justesa i precisió rítmica, a partir del moviment del propi cos, de la pràctica de jocs i exercicis rítmics, danses i cançons.


1992

Memoritzar i improvisar ritmes o melodies. Esforçar-se per aconseguir precisió rítmica, justesa en l’afinació i bona audició interior. Reproduir interiorment un ritme o melodia de vuit o més pulsacions.


d’Avaluació 2003

Manifestar una correcta coordinació i harmonia de moviments. Tenir consciència i respecte del propi cos i dels hàbits posturals i de moviment.



35

8

Escoltar, imitar i reconèixer cèl�lules rítmiques de 4 pulsacions que continguin les figures i grups rítmics següents: qqqq eeee gggg hhhh i 4 xxxx ....


1992

Demostrar un desenvolupament de l’oïda que permeti la distinció i el reconeixement dels elements bàsics que constitueixen el discurs musical. Adonar-se dels elements fonamentals del llenguatge musical: ritme, melodia, mètrica, expressió. Assolir justesa i precisió rítmica, a partir del moviment del propi cos, de la pràctica de jocs i exercicis rítmics, danses i cançons.


1992

Esforçar-se per escoltar amb atenció, interès i silenci. Iniciar el coneixement del llenguatge musical. Descobrir la funció de l’escriptura musical. Llegir, escriure, fer dictats rítmics o melòdics per tal de reconèixer els elements del llenguatge musical.


d’Avaluació 2003

Conèixer els elements bàsics de l’escriptura musical (pentagrama, notació, valors rítmics, compàs...)



9

Escoltar, imitar i reconèixer frases ritmicomelòdiques de 4 pulsacions, de l’escala de Do Major i que evolucionin per graus conjunts.


1992



1992

Esforçar-se per escoltar amb atenció, interès i silenci. Iniciar el coneixement del llenguatge musical. Descobrir la funció de l’escriptura musical. Llegir, escriure, fer dictats rítmics o melòdics per tal de reconèixer els elements del llenguatge musical.


d’Avaluació 2003

Conèixer els elements bàsics de l’escriptura musical (pentagrama, notació, valors rítmics, compàs...)



10 Reconèixer un tema musical d’audicions no treballades. Objectius

generals LOGSE 1992

Assolir l’hàbit i l’actitud d’escolta, com també els coneixements bàsics, instruments, conjunts instrumentals, obres, formes i autors, que li permetin gaudir de l’audició musical.

36


1992

Esforçar-se per escoltar amb atenció, interès i silenci. Gaudir en la pràctica del cant, l’audició i la dansa. Adoptar una bona postura corporal, tant cantant com escoltant música o en la dansa. Escoltar música en directe o enregistrada.


d’Avaluació 2003

Mostrar capacitat d’atenció i escolta davant les diferents manifestacions musicals.


Gaudir de l’aproximació a les manifestacions artístiques i desenvolupar una posició crítica i un posicionament pluralista en l’aproximació als artistes, als autors/es i a les manifestacions artístiques i culturals.

11 Identificar les següents qualitats del so: contrastos, dinàmiques, timbres.


1992



1992

Identificar auditivament els intervals, les qualitats del so aïlladament i combinat i el valor del silenci en la música. Adoptar una bona postura corporal, tant cantant com escoltant música o en la dansa. Escoltar música en directe o enregistrada. Mostrar interès pel coneixement d’obres, autors i instruments.


d’Avaluació 2003

Reconèixer, en una audició, els diferents elements musicals: melodia, ritme, timbre, l’estructura, i elements expressius i dinàmics.


Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments, l’experiència artística, la comunicació audiovisual, els materials, les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius i de comunicació. Mostrar curiositat per com les artistes i els artistes indaguen en el coneixement, l’experiència i la imaginació per fer música, arts escèniques i, arts plàstiques i arts audiovisuals. Conèixer algunes de les institucions i professions dels àmbits artístics i culturals i interessar-se per les característiques del seu treball. Gaudir de l’aproximació a les manifestacions artístiques i desenvolupar una posició crítica i un posicionament pluralista en l’aproximació als artistes, als autors/es i a les manifestacions artístiques i culturals.

12 Identificar les formes: rondó i tema amb variacions.


1992


37


1992

Escoltar música en directe o enregistrada. . Identificar formes i gèneres musicals: rondó, tema amb variacions, concert per a solista, òpera, sardana. Observar l’estructura de les formes i gèneres per audició o notació.


d’Avaluació 2003

Conèixer la diversitat del fenòmen musical. Reconèixer, en una audició, els diferents elements musicals: melodia, ritme, timbre, l’estructura, i elements expressius i dinàmics.


Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments, l’experiència artística, la comunicació audiovisual, els materials, les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius i de comunicació. Mostrar curiositat per com les artistes i els artistes indaguen en el coneixement, l’experiència i la imaginació per fer música, arts escèniques i, arts plàstiques i arts audiovisuals. Conèixer algunes de les institucions i professions dels àmbits artístics i culturals i interessar-se per les característiques del seu treball. Gaudir de l’aproximació a les manifestacions artístiques i desenvolupar una posició crítica i un posicionament pluralista en l’aproximació als artistes, als autors/es i a les manifestacions artístiques i culturals.

CICLE SUPERIOR

1. Mostrar la independència i autonomia musical necessàries per a cantar cançons alhora que es toca un obstinat ritmicomelòdic.

2. Acompanyar cançons realitzant un obstinat ritmicomelòdic amb precisió i regularitat rítmica.

3. Utilitzar la veu de cantar.

4. Agafar el to, cantar amb precisió rítmica i afinar correctament les cançons del repertori.

5. Identificar les parts de l’aparell fonedor i els elements que intervenen en una correcta emissió de la veu.

6. Diferenciar entre cançó a l’uníson, cànon, cançó a veus, cor infantil, cor mixt.

7. Inventar i interpretar frases rítmiques, utilitzant l’escriptura musical.

8. Llegir i interpretar una peça musical de 8 compassos, amb la flauta de bec o solfejant.

9. Reconèixer fragments d’audicions treballades.

10. Identificar auditivament i visualment diferents agrupacions instrumental: cobla, orquestra, formació de vent, conjunt de rock i formació de corda.

11. Reconèixer el timbre i la tessitura de les veus humanes: soprano, contralt, tenor i baix.

38

1

Mostrar la independència i autonomia musical necessàries per a cantar cançons alhora que es toca un obstinat ritmicomelòdic.


1992



1992

Cantar cançons: a l’uníson, a dues veus i cànons a dues veus. Cantar en un registre còmode i amb una intensitat moderada, individualment i col�lectiva, cançons tradicionals catalanes, d’altres països i d’autor.


d’Avaluació 2003

Cantar, individualment i col�lectiva, amb un treball adient de veu i cos. Interpretar música, individualment i col�lectivament, amb algun instrument musical (flauta, teclat, instrumental Orff, etc.).


Experimentar i indagar en les possibilitats expressives del so, de la imatge i del moviment i apreciar que l’art és una manera de donar forma a les experiències, a les idees i a les emocions. Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments, l’experiència artística, la comunicació audiovisual, els materials, les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius i de comunicació.

2 Acompanyar cançons realitzant un obstinat ritmicomelòdic amb precisió i regularitat rítmica.


1992 Assolir justesa i precisió rítmica, a partir del moviment del propi cos, de la pràctica de jocs i exercicis rítmics, danses i cançons.


1992

Acompanyar-se cançons amb suport rítmic o melòdic. Esforçar-se per aconseguir precisió rítmica, justesa en l’afinació i bona audició interior.


d’Avaluació 2003

Interpretar música, individualment i col�lectivament, amb algun instrument musical (flauta, teclat, instrumental Orff, etc.). Valorar la participació pròpia i aliena i la consciència del treball en grup en la realització d’activitats artístiques.


Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments, l’experiència artística, la comunicació audiovisual, els materials, les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius i de comunicació. Valorar i respectar el fet artístic propi i dels altres entenent que és una manera de comunicar-se i d’expressar els sentiments, les descobertes, les capacitats i peculiaritats de cadascú. Apreciar que les experiències culturals pròpies i les dels companys i companyes esdevenen un espai de diàleg i enriquiment. Valorar i gaudir de la interacció en el grup i el cooperativisme, tot participant conjuntament en la planificació de les activitats i de la producció per crear un sentit de comunitat, desenvolupant una relació de confiança en la dinàmica de les activitats i compartint amb els companys i les companyes idees, valoracions i projectes.

39

3 Utilitzar la veu de cantar.


1992



1992



d’Avaluació 2003

Valorar la participació pròpia i aliena i la consciència del treball en grup en la realització d’activitats artístiques. Tenir consciència de la pròpia veu com a instrument de comunicació i cuidar-la a través d’uns bons hàbits i higiene. Cantar, individualment i col�lectiva, amb un treball adient de veu i cos.


Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments, l’experiència artística, la comunicació audiovisual, els materials, les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius i de comunicació. Comprendre que les manifestacions artístiques i culturals estan fetes per homes i dones i per a la gent, i representen les seves experiències. Participar, generar i afavorir l’intercanvi d’opinions, experiències, idees i valoracions i incorporar en el procés creatiu propi i dels altres aspectes de la pròpia experiència o inquietud. Valorar i respectar el fet artístic propi i dels altres entenent que és una manera de comunicar-se i d’expressar els sentiments, les descobertes, les capacitats i peculiaritats de cadascú. Apreciar que les experiències culturals pròpies i les dels companys i companyes esdevenen un espai de diàleg i enriquiment.

4 Agafar el to, cantar amb precisió rítmica i afinar correctament les cançons del repertori.


1992



1992

Cantar en un registre còmode i amb una intensitat moderada, individualment i col�lectiva, cançons tradicionals catalanes, d’altres països i d’autor. Cantar cançons: a l’uníson, a dues veus i cànons a dues veus. Ser conscient de la importància de la veu i tenir-ne cura tant parlant com cantant. Experimentar el funcionament de l’aparell fonador atenent la respiració, l’articulació i la col�locació correcta de la veu. Esforçar-se per aconseguir precisió rítmica, justesa en l’afinació i bona audició interior. Adoptar una bona postura corporal, tant cantant com escoltant música o en la dansa.

40


d’Avaluació 2003



Experimentar i indagar en les possibilitats expressives del so, de la imatge i del moviment i apreciar que l’art és una manera de donar forma a les experiències, a les idees i a les emocions. Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments, l’experiència artística, la comunicació audiovisual, els materials, les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius i de comunicació. Valorar i respectar el fet artístic propi i dels altres entenent que és una manera de comunicar-se i d’expressar els sentiments, les descobertes, les capacitats i peculiaritats de cadascú. Apreciar que les experiències culturals pròpies i les dels companys i companyes esdevenen un espai de diàleg i enriquiment.

5 Identificar les parts de l’aparell fonedor i els elements que intervenen en una correcta emissió de la veu.


1992

Assolir una emissió de veu correcta, tant parlant com cantant, i tot mostrant coneixements de la higiene i el funcionament de l’aparell fonador.


1992



d’Avaluació 2003

Tenir consciència de la pròpia veu com a instrument de comunicació i cuidar-la a través d’uns bons hàbits i higiene.



6 Diferenciar entre cançó a l’uníson, cànon, cançó a veus, cor infantil, cor mixt.


1992



1992

Escoltar, imitar, reconèixer, reproduir, classificar sons o sèries de sons segons les seves qualitats. Esforçar-se per escoltar amb atenció, interès i silenci. Identificar auditivament els intervals, les qualitats del so aïlladament i combinat i el valor del silenci en la música.

41


d’Avaluació 2003

Conèixer els referents històrics de la cultura musical del propi país així com els trets més significatius de la història de la música, la seva evolució i autors. Conèixer i identificar diferents instruments i agrupacions musicals.


Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments, l’experiència artística, la comunicació audiovisual, els materials, les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius i de comunicació. Comprendre que les manifestacions artístiques i culturals estan fetes per homes i dones i per a la gent, i representen les seves experiències. Mostrar curiositat per com les artistes i els artistes indaguen en el coneixement, l’experiència i la imaginació per fer música, arts escèniques i, arts plàstiques i arts audiovisuals. Conèixer algunes de les institucions i professions dels àmbits artístics i culturals i interessar-se per les característiques del seu treball. Gaudir de l’aproximació a les manifestacions artístiques i desenvolupar una posició crítica i un posicionament pluralista en l’aproximació als artistes, als autors/es i a les manifestacions artístiques i culturals.

7 Inventar i interpretar frases rítmiques, utilitzant l’escriptura musical.


1992

Demostrar sensibilitat, comprensió i creativitat amb un bon gust estètic i artístic en la pràctica musical. Adonar-se dels elements fonamentals del llenguatge musical: ritme, melodia, mètrica, expressió.


1992

Inventar i interpretar ritmes o melodies, individualment i col�lectiva, amb text o sense. . Iniciar el coneixement del llenguatge musical. Descobrir la funció de l’escriptura musical. Valorar la correcció de la pròpia grafia musical. Llegir, escriure, fer dictats rítmics o melòdics per tal de reconèixer els elements del llenguatge musical.


d’Avaluació 2003

Conèixer els elements bàsics de l’escriptura musical (pentagrama, notació, valors rítmics, compàs...) Improvisar un acompanyament rítmic amb un instrument o qualsevol material sonor. Interpretar partitures senzilles amb la veu o un instrument.



8 Llegir i interpretar una peça musical de 8 compassos, amb la flauta de bec o solfejant.


1992

Demostrar sensibilitat, comprensió i creativitat amb un bon gust estètic i artístic en la pràctica musical. Adonar-se dels elements fonamentals del llenguatge musical: ritme, melodia, mètrica, expressió.

42


1992

Iniciar el coneixement del llenguatge musical. Descobrir la funció de l’escriptura musical. Llegir, escriure, fer dictats rítmics o melòdics per tal de reconèixer els elements del llenguatge musical.


d’Avaluació 2003

Conèixer els elements bàsics de l’escriptura musical (pentagrama, notació, valors rítmics, compàs...) Interpretar partitures senzilles amb la veu o un instrument. Interpretar música, individualment i col�lectivament, amb algun instrument musical (flauta, teclat, instrumental Orff, etc.).



9 Reconèixer fragments d’audicions treballades.


1992



1992

Esforçar-se per escoltar amb atenció, interès i silenci. Gaudir en la pràctica del cant, l’audició i la dansa. Mostrar interès pel coneixement d’obres, autors i instruments. Escoltar música en directe o enregistrada.


d’Avaluació 2003

Conèixer els referents històrics de la cultura musical del propi país així com els trets més significatius de la història de la música, la seva evolució i autors. Conèixer un repertori significatiu d’audicions musicals de diferents estils, èpoques i autors. Mostrar capacitat d’atenció i escolta davant les diferents manifestacions musicals.


Comprendre que les manifestacions artístiques i culturals estan fetes per homes i dones i per a la gent, i representen les seves experiències. Mostrar curiositat per com les artistes i els artistes indaguen en el coneixement, l’experiència i la imaginació per fer música, arts escèniques i, arts plàstiques i arts audiovisuals. Conèixer algunes de les institucions i professions dels àmbits artístics i culturals i interessar-se per les característiques del seu treball. Gaudir de l’aproximació a les manifestacions artístiques i desenvolupar una posició crítica i un posicionament pluralista en l’aproximació als artistes, als autors/es i a les manifestacions artístiques i culturals.

43

10

Identificar auditivament i visualment diferents agrupacions instrumental: cobla, orquestra, formació de vent, conjunt de rock i formació de corda


1992



1992

Escoltar, imitar, reconèixer, reproduir, classificar sons o sèries de sons segons les seves qualitats. Esforçar-se per escoltar amb atenció, interès i silenci. Identificar auditivament els intervals, les qualitats del so aïlladament i combinat i el valor del silenci en la música.


d’Avaluació 2003

Comprendre les diferents funcions de la música en la nostra societat. Conèixer i identificar diferents instruments i agrupacions musicals. Mostrar capacitat d’atenció i escolta davant les diferents manifestacions musicals.


Comprendre que les manifestacions artístiques i culturals estan fetes per homes i dones i per a la gent, i representen les seves experiències. Mostrar curiositat per com les artistes i els artistes indaguen en el coneixement, l’experiència i la imaginació per fer música, arts escèniques i, arts plàstiques i arts audiovisuals. Conèixer algunes de les institucions i professions dels àmbits artístics i culturals i interessar-se per les característiques del seu treball. Gaudir de l’aproximació a les manifestacions artístiques i desenvolupar una posició crítica i un posicionament pluralista en l’aproximació als artistes, als autors/es i a les manifestacions artístiques i culturals.

11 Reconèixer el timbre i la tessitura de les veus humanes: soprano, contralt, tenor i baix.


1992



1992 Distingir les veus humanes: soprano, contralt, tenor i baix. Esforçar-se per escoltar amb atenció, interès i silenci.


d’Avaluació 2003

Comprendre les diferents funcions de la música en la nostra societat. Conèixer i identificar diferents instruments i agrupacions musicals. Mostrar capacitat d’atenció i escolta davant les diferents manifestacions musicals.

44


Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments, l’experiència artística, la comunicació audiovisual, els materials, les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius i de comunicació. Comprendre que les manifestacions artístiques i culturals estan fetes per homes i dones i per a la gent, i representen les seves experiències. Mostrar curiositat per com les artistes i els artistes indaguen en el coneixement, l’experiència i la imaginació per fer música, arts escèniques i, arts plàstiques i arts audiovisuals. Conèixer algunes de les institucions i professions dels àmbits artístics i culturals i interessar-se per les característiques del seu treball. Gaudir de l’aproximació a les manifestacions artístiques i desenvolupar una posició crítica i un posicionament pluralista en l’aproximació als artistes, als autors/es i a les manifestacions artístiques i culturals.

3.2 Activitats d’avaluació

Les activitats d’avaluació que proposa aquest estudi estan recollides a l’apartat 4 de la memòria i estan pensades per avaluar el domini de continguts que s’han seleccionat com a prioritaris. Vénen referenciades per cicles i a cadascun li corresponen 4 proves –referides als diferents blocs temàtics- que inclouen una o més activitats d’avaluació.

Totes les activitats estan dissenyades per proporcionar autonomia al professor de manera que li permetin donar l’atenció individualitzada quan s’escaigui sense necessitar el suport d’un altre docent.

S’ha procurat que siguin sintètiques, és a dir, que valorin el màxim de continguts amb el mínim d’activitats i alhora analítiques, que desglossin els coneixements, capacitats, habilitats i aptituds que els alumnes han de tenir per a ser competents en els aspectes que s’avaluen.

La metodologia de les activitats, inclosa en les normes d’aplicació i desenvolupament de les mateixes, és diversa i adaptada a la naturalesa dels continguts i als objectius a avaluar.

Abans de passar les proves, cal que el docent s’asseguri d’haver realitzat amb els alumnes, durant el cicle, exercicis diferents però amb metodologia semblant a la que se li proposa en cada activitat. Això és imprescindible sobretot en les activitats de cançó i veu de tots els cicles (on s’avalua l’afinació i l’emissió de veu), en l’activitat instrumental i en les de llenguatge musical de cicle superior.

Moltes de les activitats requereixen de música enregistrada. A l’annex 9.4 es troba la referència musical dels fragments utilitzats en les diverses activitats.

Les activitats d’avaluació es poden agrupar en tres grans blocs atenent als diferents objectius i continguts que avaluen:

3.2.1 Activitats per avaluar capacitats, habilitats i aptituds

Són activitats eminentment procedimentals en les que l’alumne, per assolir l’èxit, no haurà de demostrar els seus coneixements sinó el seu domini o

45

destresa en l’execució dels progressius exercicis que se li proposen. Són activitats que requereixen una explicació molt detallada de tot el procés a seguir i analítica de tots els components que intervenen en els continguts a avaluar. La majoria d’activitats s’han de passar als alumnes un a un.

En aquest grup s’inclouen les activitats 1 del bloc de Cançó i veu i les de Ritme i moviment. També l’activitat 1 d’Audició de cicle mitjà.

3.2.2 Activitats per avaluar coneixements

En elles l’alumne ha de demostrar la seva capacitat o aptitud lligada a l’adquisició d’uns conceptes, d’uns coneixements. Són proves objectives amb demandes clares i precises, breus. Porten associada una o vàries fitxes PAIM (Proves d’Avaluació Interna de l’àrea de Música) que estan recollides a l’annex 9.3. La seva aplicació és fàcil i ràpida. Es pot passar a gran quantitat d’alumnes a la vegada.

Les activitats d’aquest grup són bàsicament les d’audició i les d’educació de l’oïda lligades al llenguatge musical.

3.2.3 Activitats per avaluar competències

Demanen a l’alumne que utilitzi els seus coneixements, els relacioni i els apliqui juntament amb les seves aptituds i habilitats, per esdevenir intèrpret i creador d’un fragment musical. Ens referim a les de llenguatge musical a cicle superior. Requereixen, per a ser estàndards, d’un procediment d’aplicació molt detallat i acurat i d’unes pautes d’avaluació molt concises. La seva aplicació no és fàcil i requereixen d’una atenció individualitzada a cada un dels alumnes.

3.3 Normes de desenvolupament

Totes les proves d‘avaluació porten indicades en cadascuna de les activitats les normes d’aplicació i desenvolupament a seguir a l’hora de posar-les en pràctica amb els alumnes. S’ha procurat explicar-les de manera clara, concisa i suficientment exhaustiva per garantir una aplicació correcta.

Per passar les proves cal que el Centre proporcioni el suport tecnicopedagògic necessari per donar fiabilitat i validesa, tant al procés com als resultats.

De tota manera, el docent pot utilitzar les pautes i consignes generals que a continuació es detallen amb la intenció de facilitar-li la tasca:

� És convenient preparar amb anterioritat les proves repassant i practicant, amb exercicis similars, els diferents aspectes que s’avaluen.

� Cal informar als alumnes de l’objectiu de la prova, aclarir el que esperem d’ells sense pressionar-los però sense amagar que estem avaluant.

� Aconseguir un clima de tranquil�litat a l'aula, fent conscients als alumnes que han de fer les activitats tant bé com puguin i que no es poden fer comentaris ni soroll mentre duri la prova per respecte al

46

propi treball i al dels altres.

� En les activitats escrites, els alumnes es posaran separats de manera que escriguin amb independència, evitant que un copiï el que fa l'altre. Damunt la taula només hi haurà el llapis per escriure i la goma.

� Es repartiran les fitxes cap per avall de manera que tots els alumnes comencin a llegir l’enunciat de l’activitat alhora.

� El docent llegirà l’enunciat de la fitxa i explicarà què cal fer, assegurant-se que queda clar el propòsit de l’activitat.

� Cal tenir en compte el suport en la lectura dels alumnes que hi presentin dificultats.

� No es tindran en compte, a l’hora de puntuar, les dificultats d’escriptura o ortogràfiques que puguin presentar els alumnes. Sí que cal preveure els casos d’alumnes que necessitin una atenció individualitzada per a realitzar les activitats on sigui necessària l’escriptura.

� En les activitats que cal passar a cada nen o nena individualment, s’aconsella escollir els primers alumnes que realitzin la prova d’entre els que tinguin més possibilitats d’èxit a fi de donar més marge de temps a la resta per assumir i familiaritzar-se amb l’activitat.

3.4 Criteris de valoració i puntuació

Els criteris de valoració i la puntuació figuren en cadascuna de les activitats de les proves i són específics i adaptats a les seves característiques. Han estat font d’un gran debat entre els membres de l’equip implicat en l’estudi i s’han establert segons la prioritat i grau de rellevància que s’ha atorgat al contingut objecte d’avaluació.

En aquest apartat també ens referirem a les tres tipologies d’activitats d’avaluació que s’han descrit en el 3.2:

� Les proves objectives resulten molt ràpides de corregir, ja que només admeten dues possibilitats: correcta o incorrecta; i fàcils de puntuar aplicant la puntuació preestablerta i que s’ha consensuat com a vàlida per a aquestes proves.

� Les proves d’habilitat i de competència resulten molt més complexes de valorar ja que només es poden observar en el moment en què l’alumne realitza la prova i és fàcil que la valoració sigui subjectiva. (Una bona alternativa és la gravació de les proves en vídeo). Per evitar-ho s’ha analitzat en profunditat els components del contingut avaluat i el procés seguit en l’execució. D’aquesta manera s’obtenen les referències bàsiques per destriar els aspectes i moments claus a avaluar i els criteris de valoració i puntuació que han de regir-los.

Som conscients, però, que una valoració objectiva, científica i fiable no és possible del tot. Mai el criteri de valoració d’un docent no coincidirà

47

plenament amb el d’un altre. Sempre trobarem aquell aspecte qualitatiu que un major o menor rigor, o simplement el propi criteri, farà valorar amb més o menys benevolència.

Donat que estem en una avaluació interna, aquestes proves han d’emetre resultats quantitatius per servir de referents externs. Cada una de les 4 proves que es realitzen als tres cicles desprèn un resultat global de 100 punts, per tant, la suma de les puntuacions màximes de les activitats que formen part de la mateixa prova ha de donar 100.

Els resultats obtinguts per cadascun dels alumnes, pels grups classe, pels cicles i pels centres docents es quantificaran sobre 100 i es qualificaran segons el criteri establert en la següent taula:

80 – 100 superior 50 - 80 acceptable o mig

Per sota de 50 inferior

3.5 Instruments de recollida de dades

Per a recollir les dades s’han utilitzat els següents instruments:

Les fitxes PAIM. En les proves objectives i/o escrites hi consta un apartat per a la puntuació.

Graelles de resultats. Aquestes graelles recullen els resultats de tots els alumnes d’un mateix grup-classe en les diferents activitats de les proves d’avaluació de cada bloc temàtic. De cada activitat es recullen exhaustivament les dades de cada un dels aspectes que s’han valorat i de les variables que hi intervenen. Les dades estan agrupades per activitats i ordenades per poder ser recollides amb facilitat i de manera correlativa durant el procés d’aplicació o posteriorment, segons les característiques de l’activitat.

S’ha procurat que a les files superiors de les graelles, juntament amb el nom de l’ítem que s’avalua, hi figuri també la puntuació o possibles puntuacions establertes segons els criteris d’avaluació. D’aquesta manera el docent, durant l’observació o correcció de l’exercici, només ha de marcar amb una creu allà on correspongui o bé anotar “sí” o “no” segons l’èxit obtingut per l’alumne.

De la majoria de proves d’habilitats i competències no en queda cap registre gràfic. Per això és interessant, fins i tot aconsellable, fer enregistraments d’imatge i so dels processos d’aplicació d’aquestes proves.

Qüestionari als professors de música. Destinat als professors que han passat les proves als seus alumnes. Consisteix en un seguit de preguntes referents a les característiques de les proves, el material utilitzat en la seva aplicació, la utilitat dels instruments de recollida de dades, l’efectivitat de les proves i la incidència de l’experiència en la seva tasca docent.

3.6 Organització i catalogació de les dades

Les dades s’organitzen i cataloguen en diferents tipus de graelles. En totes elles, a la primera columna hi figura el nom dels alumnes o dels diferents grups – classe. L’última fila, descrita com a “TOTAL”, està destinada a recollir el

48

càlcul de les mitjanes i els percentatges. A la capçalera horitzontal hi consten els diferents aspectes i variables avaluats. S’ha procurat que, juntament amb el nom, hi figuri també la puntuació establerta en les proves. La penúltima columna correspon a la puntuació final i va seguida per la columna destinada a les observacions. Tenim quatre tipologies de graella:

Graelles de resultats

Són un instrument de recollida de dades però alhora el seu disseny està pensat perquè faciliti una posterior anàlisi.

Recullen tots els resultats d’una mateixa prova, realitzada per un grup – classe.

A les files s’hi recullen els resultats de cada alumne obtinguts en tots els ítems i variables i agrupats per activitats.

A les columnes hi figura el resultat obtingut per cada un dels alumnes en un aspecte determinat. A la primera columna de cada activitat, hi consta la puntuació global de la mateixa, suma de l’obtinguda en els diferents aspectes i exercicis. Al final, hi consta la puntuació global obtinguda per cada alumne en el conjunt de la prova del bloc temàtic.

Es calcularà les mitjanes de les puntuacions globals de cadascuna de les activitats i de la puntuació final i es faran constar a les caselles corresponents de l’última fila. Quant als diferents aspectes i variables contemplats, es calcularà el percentatge d’encerts o el percentatge d’alumnes que ha obtingut una determinada puntuació, sobre el total d’alumnes que ha fet la prova.

Permeten identificar molt detalladament quin aspecte o variable presenta més facilitat o dificultat. Es pot detectar per a cada alumne en concret i per a tot el grup-classe. (Vegeu annex 9.2)

Graelles de nivell

Parteixen de les graelles de resultats i recullen la puntuació global obtinguda per cada un dels alumnes d’un mateix grup-classe en cada una de les activitats de les quatre proves realitzades en el cicle. A l’última fila hi consten també les mitjanes de les puntuacions obtingudes.

Han de permetre reconèixer quins objectius s’han aconseguit i quins són els que presenten més dificultat, tant per a cada alumne com per a la totalitat del grup. Així mateix, ens proporcionaran un resultat quantificable del nivell musical assolit durant un cicle i en cada un dels blocs temàtics avaluats. Són les que més ajuden el mestre a detectar llacunes i mancances de la seva tasca educativa. (Vegeu annex 9.1)

Les graelles de referència

Parteixen de les graelles de nivell dels diferents centres i reflecteixen les mitjanes en cada una de les activitats de les quatre proves realitzades i de les puntuacions finals de cada prova, obtingudes per cada un dels grups-classe d’un mateix cicle.

49

Són les que ens permetran comprovar l’equilibri de resultats entre els diferents blocs temàtics, comparar els nivells assolits d’un centre en relació als altres i donar una visió de conjunt, no només en termes de la mitjana global, sinó també quant a l’equilibri i distribució dels diferents grups en els diferents blocs temàtics.

Graelles d’avaluació de les proves

Recullen les mitjanes i percentatges de cada un dels grups – classe que ha fet les proves, en tots els ítems que s’han avaluat i en totes les variables que hi intervenen de les diferents activitats d’una mateixa prova. És a dir, consisteix a posar en una sola graella, l’última fila de totes les graelles de resultats d’un bloc temàtic i d’un mateix cicle.

Permetran detectar quins ítems i variables de cada una de les activitats s’han realitzat amb més èxit i quins altres presenten problemes. Serveixen per valorar l’eficàcia i utilitat de les proves realitzades.

51

4 Proves d’avaluació interna de l’àrea de música

QUADRE D’ACTIVITATS

CANÇÓ I VEU

RITME I MOVIMENT

LLENGUATGE AUDICIÓ

CIC

LE IN

ICIA

L

Activitat 1: Veu, to inicial, afinació. Activitat 2: Concepte de postura corporal correcta.

Activitat 1: Pulsació lenta, intermèdia i ràpida.

Activitat 1: Educació de l’oïda, 3 altures diferents. (*) Activitat 2: Educació de l’oïda, glisandis ascendent, descendent i mantingut. (*)

Activitat 1: Reconeixement tímbric i visual d’instruments i veus. (*) Activitat 2: Element estructural: melodia i acompanyament. Activitat 3: Forma: estrofa i tornada.

CIC

LE M

ITJÀ

Activitat 1: Veu, to inicial, afinació, precisió rítmica, articulació i dicció i expressivitat. Activitat 2: Repertori de cançons: música i text.

Activitat 1: Pulsació de temps i de compàs en música binària i ternària. Activitat 2: Simultaneïtat de pulsació i ritme, cadena i pulsació interior.

Activitat 1: Escolta, imitació i reconeixement d’esquemes rítmics. Activitat 2: Escolta, imitació i reconeixement d’esquemes ritmicomelòdics.

Activitat 1: Memòria musical. Activitat 2: Identificar qualitats del so i canvis de tempi en les audicions. (*) Activitat 3: Formes: rondó, tema amb variacions.

Activitat 1: Veu, to inicial, afinació, precisió rítmica cantant, precisió rítmica en la realització d’obstinats, regularitat rítmica.

CIC

LE S

UPE

RIO

R

Activitat 2: Conceptes d’aparell fonador, emissió de veu. Activitat 3: Conceptes de cançó a l’uníson, cànon, a veus, cor infantil i cor mixt.

Activitat 1: Creació i lectura d’esquemes rítmics. Activitat 2: Lectura ritmicomelòdica.

Activitat 1: Repertori d’audicions. Activitat 2: Reconeixement visual i tímbric d’agrupacions instrumentals. Activitat 3: Reconeixement de les veus humanes: soprano, contralt, tenor i baix.

(*) Activitats d’educació de l’oïda.

52

4.1 Cicle inicial

4.1.1 Cançó i veu

OBJECTIUS

1. Saber utilitzar la veu de cantar. (Activitat 1)

2. Agafar el to i afinar correctament les cançons del repertori. (Activitat 1)

3. Conèixer quina és la postura corporal adequada per cantar.(Activitat 2)

DESCRIPCIÓ DE LA PROVA

Al cicle inicial s’avaluarà si l’alumne sap impostar la veu o utilitza la veu parlada per a cantar. També s’avaluarà si canta a to i afina.

Es tindrà en compte si l’alumne coneix quina és la postura corporal correcta per a cantar.

La prova consta de dues activitats: una d’oral i en petit grup, i una escrita i en gran grup.

ACTIVITAT 1

Descripció

Activitat en grup de 3 o 4 nens. Cadascun individualment ha d’imitar amb la veu, un glisandi ascendent i un de descendent. Seguidament canten individualment i de manera encadenada una frase de la cançó escollida per la mestra. Es recomanen cançons amb un àmbit de cinquena, com a mínim, i interpretades entre un fa 3 i un re 4. Una proposta de cançons recomanades podria ser: A la vora del camí El petit vailet Al carrer més alt Cada dia al dematí Bon dia nostre pare

Normes d’aplicació i desenvolupament

La mestra fa un so ascendent amb la veu i els nens, un a un, l’imiten. El mateix amb un so descendent. La mestra canta la cançó escollida i mentre va cantant assenyala amb el dit l’alumne a qui tocarà d’interpretar la frase cantada en aquell moment. Cal deixar clar que és amb el gest que la mestra indica el fraseig i que mai no para de cantar. Els alumnes tampoc no poden interrompre la cançó, que haurà de ser encadenada. Si algun nen no canta a to i el següent no pot continuar, la mestra li donarà el to correcte amb la veu. Pot donar-se el cas que un nen que hagi impostat la veu en els glisandis utilitzi la veu de parlar en la frase. Es recomana repetir el glisandi i seguidament cantar la melodia de la frase sense text, només amb “u” per intentar aconseguir el pas de veu. Es repeteix l’exercici procurant que la frase que cada alumne ha de cantar sigui diferent de la que ha interpretat la primera vegada.

Temporització Es passarà aquesta prova durant el 5è trimestre del C. Inicial.

Durada

Aproximadament 7 minuts per a cada grup de 4 nens i nenes. Per a no cansar als alumnes, es recomana destinar els primers 20 minuts de les sessions que siguin necessàries.

53

Criteris de valoració

S’avaluarà si l’alumne/a utilitza la veu de cantar, diferenciant si ho fa en tot moment, només posa veu de cap en els glisandis o no sap impostar la veu ni cantant ni en els glisandis. Es valorarà si l’infant agafa o no el to correcte a l’hora de cantar. A vegades es dóna el cas d’alumnes que s’han acostumat a cantar per sota del to donat. L’afinació serà avaluada amb tres paràmetres: si l’alumne canta amb una afinació correcta i precisa, si no és prou justa perquè l’alumne té tendència a abaixar-se, és imprecís en algun interval,... i si a l’infant li costa molt afinar tendint el seu cant cap a una línia melòdica plana. Cal prendre nota a les observacions d’aquells alumnes que presenten problemes vocals seriosos com afonia, veu de coll molt agafada, pèrdua d’aire en cantar... punts

Utilitza la veu de cantar 25 Utilitza la veu de cantar només en els glisandis

10

Veu No utilitza la veu de cantar 0 Agafa el to correcte 20

To inicial

No agafa el to correcte Cal donar-los una segona oportunitat per agafar el to correcte.

0

Afinació correcta 25 L’afinació no és prou correcta 10

Puntuació Afinació Desafina 0

ACTIVITAT 2

Descripció

Activitat escrita i en gran grup. Consisteix a identificar i assenyalar les postures correctes i incorrectes per a cantar (tant drets com asseguts), d’entre 5 posicions donades.


A la fitxa PAIM de l’activitat que ha de tenir cada alumne hi consta l’enunciat i 5 vinyetes que il�lustren les diferents postures proposades. A la part inferior de cada una hi ha un petit requadre. Els alumnes hi escriuran bé o malament (B – M) a cadascun d’ells, segons si consideren correcta (B) o incorrecta (M) cada postura. Cal escriure a totes les vinyetes.


Durada Aproximadament 10 minuts.

Puntuació

La puntuació total d’aquesta activitat és de 30 punts. 6 punts per cada resposta correcta. Els requadres deixats en blanc són respostes errònies.

4.1.2 Ritme i moviment

OBJECTIUS

1. Adequar el moviment a la pulsació de diferents fragments musicals executats a diferents tempis. (Activitat 1)

2. Mantenir la regularitat de la pulsació. (Activitat 1)

54

DESCRIPCIÓ DE LA PROVA.

Al cicle inicial s’avaluarà la capacitat de l’alumne d’adaptar el seu moviment a la pulsació de tres fragments musicals interpretats a diferents tempis: lent, moderat i ràpid, així com la regularitat de la pulsació mentre es realitza aquest moviment.

La prova consta d’una sola activitat que es realitzarà en grups d’uns 6 alumnes a la vegada.

ACTIVITAT 1

Descripció

Els nens/es, es mouran lliurement per l’espai o marcant una rotllana tot seguint la pulsació dels diferents fragments musicals escollits.


S'explicarà als alumnes que escoltaran tres fragments musicals i que hauran de desplaçar-se i moure’s lliurement però seguint la pulsació de la música. Prèviament a la prova, es fa escoltar a tot el grup classe cada fragment i tots els alumnes, imitant al docent, marquen amb les mans la pulsació a seguir. Cal fer observar la introducció musical de cada un dels fragments. Mentre s'avalua un grup d’alumnes, la resta queda asseguda observant el treball dels companys o bé realitzant una tasca individual que no requereixi el guiatge del docent. Abans d’iniciar el moviment en cada un dels fragments, s’escoltarà, quiets al lloc, la introducció inicial mentre el docent marcarà la pulsació amb un petit gest de direcció amb la mà. Tot seguit, i també amb el gest, s’indica l’inici del moviment. El docent observa i pren nota a la graella del moviment de cada alumne seguint els criteris de valoració.


Durada Una sessió.

punts Adequa bé el moviment a les 3 pulsacions 100 Adequa bé el moviment a dues de les 3 pulsacions 65 Adequa bé el moviment a una de les 3 pulsacions 25

Puntuació No adequa bé el moviment a cap de les 3 pulsacions 0

4.1.3 Llenguatge

OBJECTIUS

1. Escoltar, imitar i reconèixer seqüències de 4 sons i amb tres altures diferents (agut, mitjà i greu) ( Activitat 1)

2. Escoltar, imitar i reconèixer dibuixos melòdics en sentit ascendent, descendent i mantingut. (Activitat 2)


Al cicle inicial s’avaluarà l’educació de l’oïda en l’aspecte d’altura del so, així com la seva direccionalitat.

La prova consta de dues activitats: la primera consisteix a acabar de completar una seqüència de quatre sons que poden estar a tres altures

55

diferents i la segona a reconèixer glisandis o dibuixos melòdics que poden ser ascendents descendents o mantinguts.

ACTIVITAT 1

Descripció

Activitat escrita i col�lectiva. A la fitxa PAIM de l’activitat hi figuren 5 esquemes, cada un amb 4 caselles per a 4 sons que poden estar a 3 altures diferents. Cada esquema té completes amb un so mitjà les tres primeres caselles i és l’alumnat qui haurà d’omplir la quarta. Consisteix a imitar, reconèixer i escriure l’últim so d’una seqüència de quatre a la casella que li correspongui segons sigui més agut, igual o més greu que els tres anteriors.


Utilitzant el metal�lòfon soprano, el docent tocarà tres sons mitjans, que ja vénen escrits a cada un dels esquemes de la fitxa, i un quart que pot ser igual, més agut o més greu. S’aconsella utilitzar les notes de la tríade de l’acord de Fa Major. El docent tornarà a repetir la seqüència però aquesta vegada ho farà cantant damunt una síl�laba neutra. Els alumnes l’imitaran cantant. Després podran escriure a la quarta casella el so corresponent.

Temporització Es passarà aquesta prova durant el 5è o 6è trimestre del Cicle.

Durada Uns 15 minuts.


A cada esquema només pot haver-hi una resposta, és a dir, els alumnes només hi poden dibuixar un so segons el sentin agut, mitjà o greu.

Puntuació La puntuació total d’aquesta activitat és de 50 punts, 10 per cada esquema correcte.

ACTIVITAT 2

Descripció

Activitat escrita i col�lectiva. A la fitxa PAIM de l’activitat hi figuren tres cartells numerats de l’1 al 3, cadascun amb un dibuix melòdic diferent: en el cartell 1 el dibuix melòdic és ascendent, en el 2 és descendent i en el 3 és mantingut en un so mitjà. Consisteix a escoltar, imitar i reconèixer dibuixos melòdics en sentit ascendent, descendent i mantingut.


A la fitxa hi consten els tres cartells amb el dibuix melòdic i, a la part inferior, 5 caselles on els alumnes hauran d’escriure el número del cartell que hagin escoltat. Prèviament i per preparar el dictat, el docent interpretarà amb la veu o amb una flauta d’èmbol cada un dels tres cartells. Els alumnes hauran d’imitar amb la veu el dibuix melòdic del cartell, cantant conjuntament. Cal fer adonar als alumnes que a la fitxa només hi figuren 3 models diferents de dibuix melòdic i 5 caselles per fer el dictat, la qual cosa vol dir que segur que es repetiran cartells. Comença el dictat i el docent interpreta un dels cartells amb la veu i sense gest; els alumnes imiten de la mateixa manera i es deixa un petit interval de temps perquè escriguin a dins de la casella corresponent el número del dibuix melòdic interpretat. Es repeteix el procés fins a omplir les 5 caselles.

Temporització Es passarà aquesta prova durant el 5è o 6è trimestre del Cicle.



Pot donar-se el cas que algun alumne utilitzi xifres superiors a 3 per omplir les caselles del dictat. Aquest fet evidencia que no ha comprès el procés de l’activitat. Es deixa a criteri del docent que l’alumne repeteixi l’exercici amb una atenció més individualitzada.

Puntuació La puntuació total d’aquesta activitat és de 50 punts. S’atorgaran 10 punts a cada resposta correcta.

56

4.1.4 Audició

OBJECTIUS

1. Identificar el timbre dels instruments treballats així com el seu reconeixement visual i la veu de dona i home. (Activitat 1)

2. Diferenciar l’element estructural: melodia i acompanyament. (Activitat 2)

3. Conèixer la forma: estrofa i tornada (Activitat 3)


Al cicle inicial s’avaluarà el coneixement visual i el reconeixement auditiu del timbre dels instruments treballats i de la veu humana.

Com a element estructural s’avaluarà la discriminació entre melodia sola i melodia i acompanyament.

Finalment s’avaluarà també la capacitat de seguir auditivament una forma musical molt senzilla, estrofa i tornada, en una cançó molt coneguda pels alumnes.

La prova consta de 3 activitats. Totes són escrites i individuals i les realitza tot el grup classe, simultàniament.

ACTIVITAT 1

Descripció

Procés i descripció: Activitat escrita i col�lectiva de reconeixement visual i auditiu d’instruments i de les veus humanes. A la fitxa PAIM de l’activitat hi trobem 10 dibuixos diferents: trompeta, contrabaix, guitarra, carilló, timbales, dona, home, piano, flauta de bec i violí. Tots ells porten una casella al costat per a escriure-hi el número d’ordre en què sonarà i una línia a sota per a escriure-hi el nom. Consisteix en dos exercicis: en el primer cal reconèixer en quin ordre van sonant els diferents instruments i, en el segon, cal escriure el nom de cada instrument dibuixat.


En primer lloc es farà el reconeixement auditiu. El docent farà escoltar la gravació del so d’un instrument. Després de cada fragment escoltat es deixa un petit interval de temps perquè els alumnes escriguin el número d’ordre que correspongui (de l’1 al 10) en el requadre escollit. La durada de cada un dels fragments escoltats no ha de ser superior als 20 segons. Finalitzat el primer exercici, es passa a realitzar el reconeixement visual dels 10 dibuixos de la fitxa. En aquest cas, cada alumne/a pot anar al seu ritme a l’hora d’escriure a la línia que acompanya cada un dels dibuixos, el nom que li correspon. Es deixarà un marge de temps prou ampli perquè tots els alumnes puguin realitzar aquest exercici amb tranquil�litat.

Temporització Es passarà aquesta prova durant el 6è trimestre del Cicle.

Durada 30 minuts

57


Per un costat es valorarà si l’alumne reconeix el timbre dels instruments i veus que figuren a la fitxa i, per l’altre, si identifica el nom de cada un d’ells.

Puntuació

La puntuació total d’aquesta activitat és de 60 punts. 3 punts per cada nom d’instrument encertat i 3 punts més pel reconeixement auditiu correcte. Els requadres o els noms deixats en blanc són respostes errònies.

ACTIVITAT 2

Descripció

Activitat escrita i col�lectiva. Consisteix a identificar i ordenar (amb els números 1 i 2) dos fragments musicals: un és una melodia sola i l’altre melodia amb acompanyament.


Es reparteix la fitxa PAIM a cada alumne on hi consta l’enunciat i dos requadres per posar el número 1 ó bé el 2 segons l’ordre en què escoltin els dos fragments. El docent fa escoltar l’audició de la melodia sola i tot seguit la de la melodia amb acompanyament instrumental. Els alumnes escriuran els números en els requadres corresponents.



Puntuació La puntuació total d’aquesta activitat és de 20 punts.

ACTIVITAT 3

Descripció

Activitat escrita i col�lectiva. Consisteix a assenyalar amb una creu dins dels requadres la part d’audició que escoltaran. Hauran d’identificar estrofa i tornada de la “Cançó de picar fusta” (Marrameu) i assenyalar d’una manera lineal des del començament fins que el docent aturi l’audició.


S’explicarà als alumnes que hauran d’assenyalar amb una creu, començant per la primera estrofa, totes aquelles parts de la cançó que aniran escoltant en la gravació. Quan s’aturi l’audició ja no faran cap més creu en els requadres. S’aconsella aturar l’audició entre la segona tornada o la tercera estrofa. Advertir-los que només s’escoltarà dues vegades l’audició del fragment. La primera per escoltar i marcar i la segona per repassar.


Durada Uns 10 minuts aproximadament.

Puntuació La puntuació total d’aquesta activitat és de 20 punts o bé 0.

4.2 Cicle Mitjà

4.2.1 Cançó i veu

OBJECTIUS

1. Saber utilitzar la veu de cantar. (Activitat 1)

2. Cantar amb precisió rítmica tenint en compte l’articulació, la dicció i

58

l’expressivitat.(Activitat 1).

3. Agafar el to i afinar correctament les cançons del repertori. (Activitat 1)

4. Conèixer les cançons més bàsiques del repertori. (Activitat 2)

PROCÈS I DESCRIPCIÓ DE LA PROVA

La prova consta de dues activitats:

La primera és l’activitat de cançó i veu, que segueix les mateixes directrius del Cicle Inicial: veu, to inicial, afinació, precisió rítmica, articulació i dicció i expressivitat.

L’altra fa referència a la memòria de les cançons més bàsiques, és a dir, domini del repertori. La manera més directa per avaluar-ho seria fer cantar a cada alumne diverses cançons del repertori. Veient que aquesta manera d’avaluar és inviable pel temps que requereix, es plantegen dos exercicis a realitzar en gran grup i per escrit. El primer avalua la memòria musical i el segon la memòria i coneixement del text de les cançons.

ACTIVITAT 1

Descripció

Amb aquesta activitat avaluem els objectius 1, 2, i 3. Caldrà imitar un glisandi ascendent i un de descendent. Seguidament els alumnes canten individualment una frase de la cançó escollida pel docent, d’una manera encadenada. Activitat a realitzar en grups de 3 o 4 alumnes. Es recomanen cançons d’àmbit d’octava i que facilitin la valoració de l’articulació i dicció i de la precisió rítmica. Una proposta de cançons recomanades podria ser: El maridet Els 3 tambors Joan del Riu Una dona llarga i prima


Uns quants dies anteriors a la prova, es comunica als alumnes que es preparin 3 o 4 cançons concretes del repertori. Se’ls recomana que, a part de l’afinació, treballin la dicció del text i l’expressivitat. S’inicia l’activitat fent el docent un glisandi ascendent que els infants, un a un, imiten. El mateix amb un glisandi descendent. Després l’adult canta una de les cançons escollides i, mentre va cantant, assenyala amb el dit l’alumne a qui tocarà d’interpretar la frase cantada en aquell moment. Cal deixar clar que és amb el gest que el docent indica el fraseig i que mai no para de cantar. Els alumnes tampoc no poden interrompre la cançó, que haurà de ser encadenada. Si algun alumne no canta a to i el següent no pot continuar, l’adult li donarà el to correcte amb la veu. Pot donar-se el cas que un infant que hagi impostat la veu en els glisandis, utilitzi la veu de parlar en la frase cantada. Es recomana repetir el glisandi i seguidament cantar la melodia de la frase sense text, només amb “u” , per intentar aconseguir el pas de veu. Pot repetir-se l’exercici procurant que la frase que cada alumne ha de cantar sigui diferent a la que ha interpretat la primera vegada.

Temporització Es passarà aquesta prova al 5è trimestre de cicle Mitjà.

Durada

Aproximadament uns 7 minuts per a cada grup de 4 alumnes. Destinarem els primers 20 minuts de les sessions que siguin necessàries fins a poder avaluar tots els alumnes.

59


Valorarem l’objectiu 1 referit a la utilització de la veu de cantar i l’objectiu 3 referit al to inicial i a l’afinació. Aquests aspectes es valoraran de la mateixa manera que a C. Inicial. Estimarem l’objectiu 2 de la següent manera: la precisió rítmica valorant si l’alumne és o no és precís, l’articulació i la dicció quant a si és prou bona o l’alumne hi presenta dificultats i, per últim, l’expressivitat valorant si l’alumne la té o no en compte. Cal prendre nota a les observacions d’aquells alumnes que presenten problemes vocals seriosos com afonia, veu de coll molt agafada, pèrdua d’aire en cantar,.... punts

Utilitza la veu de cantar 15 Utilitza la veu de cantar només en els glisandis

5

Veu No utilitza la veu de cantar 0 Agafa el to correcte 10

To inicial

No agafa el to correcte Cal donar-los una segona oportunitat per agafar el to correcte.

0

Afinació és correcta 15 L’afinació no és prou correcta 5

Afinació Desafina 0 La precisió rítmica és correcta 10 Precisió

rítmica La precisió rítmica no és prou correcta 0

L’articulació i la dicció és bona 10 Articulació i dicció L’articulació i la dicció no és prou bona 0

Té en compte l’expressivitat 10 Puntuació Expressivitat No té prou en compte l’expressivitat 0

ACTIVITAT 2 1r exercici

Descripció

Activitat escrita i col�lectiva. Els alumnes han de reconèixer a quines 5 cançons pertanyen els fragments musicals sense text interpretats pel docent Els fragments interpretats han de tenir un mínim de 4 compassos i un màxim de 8 (depenent de les cançons) i no necessàriament han de ser els fragments inicials. A la fitxa PAIM de l’activitat hi consten els títols de les cançons que sonaran. Després de reconèixer la cançó, l’alumne escriu dins d’un requadre el número d’ordre en què ha sonat.


Lectura prèvia i col�lectiva dels títols de les cançons que consten en la fitxa. L’adult interpreta cada fragment dues vegades, deixant un petit interval de temps entre cada interpretació. Als alumnes se’ls recomana seguir el següent procés: escoltar – buscar el títol de la cançó – comprovar amb la 2a interpretació – escriure dins el requadre el número d’ordre.


Durada 15 minuts aproximadament.

Puntuació La puntuació global de l’exercici és de 15 punts. S’atorgaran 3 punts per encert.

60

ACTIVITAT 2 2n exercici

Descripció

Activitat escrita i col�lectiva. Els alumnes han de relacionar, a la fitxa PAIM, el text de 5 cançons diferents repartit en 3 columnes. La relació es farà utilitzant nombres de l’1 al 6. (L’1 es posa com a exemple)


Primerament es realitza una lectura prèvia i col�lectiva de tots els fragments de text de cada columna. El docent explica a l’alumnat en què consisteix l’exercici fent observar els següents passos: Tenim un fragment de la lletra de 6 cançons diferents a cada columna. A la 1a columna els fragments ja estan numerats de l’1 al 6. Si observem l’exemple número 1, veurem que a la segona columna hi ha un fragment de text que també porta el número 1 perquè pertany a la mateixa cançó. El mateix passa a la tercera columna. Cal buscar a la 2a columna un fragment que sigui de la mateixa cançó que el número 2 de la 1a columna i escriure també un 2 a dins la casella corresponent. Es fa el mateix a la tercera columna.

Temporització Es passarà aquesta prova al 5è trimestre de Cicle Mitjà.


Puntuació

La puntuació global de l’exercici és de 15 punts. S’atorgaran 3 punts per encert. Es considera encert si totes 3 columnes estan ben relacionades.

4.2.2 Ritme i moviment

OBJECTIUS

1. Mantenir la regularitat de la pulsació utilitzant el cos o instruments i marcar la pulsació forta de cançons i músiques en mètrica binària i ternària. (Activitat 1)

2. Interpretar individualment ritme i pulsació de manera simultània. (Activitat 2)

3. Mantenir interiorment un ritme de 4 pulsacions i saber-lo reproduir de forma immediata. (Activitat 2)


La prova consta de 2 activitats. Les dues es realitzaran a l’aula amb tot el grup classe però s’avaluarà en grups d’un màxim de 6 alumnes. Els alumnes que no s’avaluen poden observar el treball dels companys o realitzar altres activitats de manera autònoma i silenciosa.

La primera consisteix a portar dues pulsacions al mateix temps, una és la pulsació que marca el compàs i l’altra és la pulsació que marca cada temps d’aquest compàs. A partir d’ara, s’anomenarà a la primera pulsació de compàs i a la segona pulsació de temps.

La segona serveix per observar les capacitats dels alumnes per mantenir un ritme interior i per interpretar simultàniament ritme i pulsació.

61

ACTIVITAT 1

Descripció

L’activitat consisteix en que els alumnes, col�locats en rotllana en un espai suficientment ampli, caminin la pulsació de temps i alhora piquin amb les mans o instruments (panderetes, claves,..) la pulsació forta de compàs de dos fragments musicals, un en mètrica binària i l’altre en ternària. El procés de l’activitat esglaona les dificultats fins a portar els infants a interpretar les dues pulsacions alhora.


Abans d’iniciar la prova, s’aconsella practicar amb tot el grup classe les dues pulsacions, la de temps i la de compàs, de cada un dels fragments. El docent guia l’activitat i serveix de model als alumnes que l’imiten. Durant l’escolta d’un mateix fragment, el docent canvia de pulsació vàries vegades i la manera de marcar la pulsació (picant amb les mans, als genolls..). Tant en l’activitat en gran grup com en les proves en petit grup, primer es treballarà amb la música en mètrica binària i en segon lloc la ternària. S’inicia la prova pròpiament dita amb un primer grup d’alumnes que es situaran a l’espai, juntament amb el docent, formant una rotllana. Primerament i durant un parell de compassos, mestre i alumnes només caminaran la pulsació de temps del primer fragment musical. Durant els 4 compassos següents el docent marca amb les mans la pulsació de compàs i els alumnes l’imiten mentre continuen caminant seguint la pulsació de temps. Tot seguit el docent surt de la rotllana i els alumnes continuen marcant amb les mans la pulsació de compàs sense deixar de caminar la pulsació de temps. El docent pren nota a la graella d’observació de com ho realitzen els alumnes. No és necessari utilitzar tota la gravació; es pot parar l’activitat quan s’hagi pogut fer l’observació completa. Se seguirà el mateix procés amb el segon fragment musical.




S’avaluarà la regularitat rítmica i la coordinació de moviments i la postura corporal en caminar la pulsació de temps mentre es marca amb les mans o un instrument la pulsació de compàs. La regularitat rítmica es refereix a les dues pulsacions: la de temps i la de compàs. S’observarà i s’avaluarà a cada alumne en les dues mètriques: binària i ternària. punts

Manté la regularitat rítmica en les dues pulsacions.

20

Li costa mantenir la regularitat rítmica en una de les dues pulsacions.

10

Mètrica binària

Regularitat

rítmica No manté la regularitat rítmica en cap de les dues pulsacions.

0

Manté la regularitat rítmica en les dues pulsacions.

20

Li costa mantenir la regularitat rítmica en una de les dues pulsacions.

10

Mètrica ternària

Regularitat

rítmica No manté la regularitat rítmica en cap de les dues pulsacions.

0

Mostra una bona coordinació en el moviment i una postura corporal correcta.

10

La coordinació en el moviment no és prou correcta o ha de millorar la postura corporal.

5

Puntuació

Coordinació i postura corporal

Li costa coordinar el moviment i mantenir una bona postura corporal.

0

62

ACTIVITAT 2

Descripció

La prova consisteix a interpretar un ritme de 4 pulsacions alhora que es marca la pulsació. El ritme cal interpretar-lo fent cadena i mantenint interiorment 4 pulsacions d’espera entre dues reproduccions. Els alumnes que s’avaluen es col�loquen drets en un espai prou ampli per on s’hauran de desplaçar caminant en rotllana i en filera.


Es presenta el cartell o s’escriu a la pissarra la cèl�lula rítmica de 4 pulsacions: q e e e e q Prèviament a la prova i amb tot el grup classe, es treballa la cèl�lula fent ecos rítmics amb la veu entre docent – alumnes. Aquests ecos es poden recitar damunt una mateixa síl�laba o utilitzar síl�labes rítmiques diverses segons el mètode que s’utilitzi a l’aula. Durant el procés tots marquen la pulsació amb les mans. Després es continua treballant la cèl�lula picant el ritme amb les mans realitzant 3 ó 4 ecos més. És aconsellable practicar, prèviament a la prova i amb tot el grup classe, la interiorització de la cèl�lula rítmica. S’inicia la prova amb un primer grup d’alumnes. Igual que en l’activitat 1, el docent s’afegeix inicialment al grup d’alumnes per ajudar-los a iniciar l’exercici i poc després para per a poder fer l’observació. L’alumnat es desplaça per l’espai en rotllana tot caminant la pulsació mentre reprodueix en grup i amb la veu la cèl�lula rítmica. Entre les diferents reproduccions de l’esquema rítmic cal deixar 4 pulsacions de silenci durant les quals els alumnes reprodueixen interiorment el ritme. En aquest moment els alumnes paren de caminar la pulsació reiniciant el moviment quan tornen a reproduir la cèl�lula rítmica amb la veu. Els infants es col�loquen en filera i de costat per a poder realitzar l’activitat amb intervencions individuals de cada un d’ells. El docent es col�loca en un dels extrems de la filera i és el primer de la cadena. Reprodueix amb la veu la cèl�lula rítmica mentre camina endavant les quatre pulsacions. Els alumnes han de continuar un a un la cadena però interioritzant i mantenint una vegada el ritme de quatre pulsacions abans de reproduir-lo amb la veu. Es repeteix una segona vegada la cadena en filera però en aquesta el docent es situa a l’altre extrem de la filera i la cadena es realitza en sentit contrari. D’aquesta manera el model anterior de cada alumne és diferent en els dos sentits de la cadena. El docent pren nota a la graella de resultats de la intervenció de cada alumne. Una vegada hagin passat tots els alumnes a fer els exercicis, es repeteix tot el procés canviant la manera de reproduir la cèl�lula rítmica. En aquest cas es picarà el ritme amb les mans en comptes de recitar-lo amb la veu. El demés es manté igual: es reprodueix la cèl�lula rítmica en grup i caminant la pulsació, deixant, sense caminar, 4 pulsacions entre cada reproducció mentre es manté interiorment el ritme. La cadena en filera també es realitza seguint el mateix procés però ara picant amb les mans la cèl�lula rítmica.



63


Es valorarà la regularitat a l’hora de marcar la pulsació mentre es reprodueix la cèl�lula rítmica i la puntualitat i precisió en la cadena, és a dir, la capacitat que té l’alumne de mantenir interiorment un ritme de 4 pulsacions. Es valoraran aquests aspectes dues vegades: la primera quan l’alumne recita l’esquema rítmic amb la veu i la segona quan el reprodueix picant amb les mans. S’observarà als alumnes quan evolucionen en rotllana i s’acabarà de precisar en les intervencions individuals en filera. Es donarà per correcte l’exercici si l’alumne realitza bé una de les dues intervencions en filera.

punts

És capaç de mantenir interiorment un ritme de 4 pulsacions.

10 Capacitat per

mantenir interiorment

un ritme de 4 pulsacions

No és prou capaç de mantenir interiorment un ritme. 0

Mostra precisió rítmica i regularitat en la pulsació.

15

Mostra algunes dificultats en la precisió rítmica o en la regularitat de la pulsació.

7

Rec

ita e

l ritm

e a

mb

la v

eu

Precisió rítmica i

regularitat en la pulsació

No és prou precís rítmicament i li costa mantenir la regularitat de la pulsació.

0

És capaç de mantenir interiorment un ritme de 4 pulsacions.

10 Capacitat per

mantenir interiorment

un ritme de 4 pulsacions

No és prou capaç de mantenir interiorment un ritme. 0

Mostra precisió rítmica i regularitat en la pulsació.

15

Mostra algunes dificultats en la precisió rítmica o en la regularitat de la pulsació.

7

Puntuació Pic

a e

l ritm

e a

mb

les

ma

ns

Precisió rítmica i

regularitat en la pulsació

No és prou precís rítmicament i li costa mantenir la regularitat de la pulsació.

0

4.2.3 Llenguatge

OBJECTIUS

1. Escoltar, imitar i reconèixer cèl�lules rítmiques de 4 pulsacions que continguin les figures i grups rítmics següents: q e g h i 4 x (Activitat 1)

2. Escoltar, imitar i reconèixer frases ritmicomelòdiques de 4 pulsacions, de l’escala de Do Major i que evolucionin per graus conjunts. (Activitat 2)


La prova consisteix en dues activitats: la primera avalua el reconeixement de cèl�lules rítmiques a partir de l’escriptura musical, i la segona està pensada per a valorar l’educació de l’oïda en l’aspecte d’altura lligada al llenguatge musical.

Les dues activitats són escrites i individuals i es realitzen amb tot el grup classe simultàniament.

64

ACTIVITAT 1

Descripció

Consisteix a escoltar, imitar i reconèixer les cèl�lules rítmiques de 4 pulsacions que pica el docent.


A la fitxa PAIM de l’activitat hi figuren 4 cèl�lules rítmiques numerades de l’1 al 4 i 5 caselles a la part inferior on els alumnes hauran d’escriure el número de l’esquema rítmic que han escoltat. Aquest procés es repetirà 5 vegades, fins a omplir les 5 caselles. A fi de preparar el dictat, el docent picarà amb les mans un a un cadascun dels 4 ritmes. Els alumnes l’imitaran picant el ritme amb les mans. L’activitat no contempla la lectura de les cèl�lules amb la veu i utilitzant síl�labes rítmiques. Cal advertir als alumnes que forçosament es repetirà algun esquema rítmic, no necessàriament a la cinquena casella i que pot donar-se el cas que algun esquema no sigui dictat. Comença el dictat i el docent pica un dels fragments rítmics; els alumnes imiten de la mateixa manera i el busquen a la fitxa. El docent torna a picar el fragment rítmic mentre els alumnes comproven si correspon al que han identificat. Es deixa un petit interval de temps per escriure dins la primera casella el número del fragment rítmic dictat. Es repeteix el mateix procés successivament fins a omplir les 5 caselles.

Temporització Es passarà aquesta prova durant el 6è trimestre de cicle Mitjà.


Puntuació El total de punts de l’activitat és de 50. S’atorgaran 10 punts per encert.

ACTIVITAT 2

Descripció

Activitat escrita i col�lectiva. Consisteix a escoltar, imitar i identificar 5 frases ritmicomelòdiques de quatre pulsacions, de ritme idèntic i que evolucionen per graus conjunts dins l’escala de Do Major. Prèviament al reconeixement es realitza l’escolta i la imitació cantada amb nom de nota dels 5 fragments per part de tot el grup classe.


A la fitxa PAIM de l’activitat hi figura la partitura dels 5 fragments melòdics numerats de l’1 al 5 i a la part inferior 5 caselles per escriure el número dels fragments a mesura que es vagin dictant. Cal advertir als alumnes que en aquesta segona activitat, a diferència de la primera, es dictaran els 5 fragments, no se’n repetirà cap ni se’n deixarà sense dictar. Prèviament, i per preparar el dictat, el docent canta amb nom de nota el primer fragment i tot el grup imita cantant conjuntament. Es fa el mateix procés per als altres 4 fragments. Comença el dictat i el docent canta un dels fragments sense dir el nom de les notes i utilitzant, en cantar, una mateixa síl�laba per a cada so; els alumnes imiten de la mateixa manera i busquen a la fitxa a quin dels 5 models correspon el que han escoltat i cantat. El docent torna a interpretar el fragment mentre els alumnes comproven si correspon al que han identificat. Es deixa un petit interval de temps per escriure dins el primer requadre el número del fragment escoltat. Es repeteix el mateix procés successivament fins a dictar els 5 fragments.

Temporització Es passarà aquesta prova durant el 6è trimestre de cicle Mitjà.

Durada Uns 15 minuts, aproximadament.

Puntuació El total de punts de l’activitat és de 50. S’atorgaran 10 punts per encert.

65

4.2.4 Audició

OBJECTIUS

1. Reconèixer un tema musical d’audicions no treballades. (Activitat 1)

2. Identificar les següents qualitats del so: Contrastos, dinàmiques i timbres. (Activitat 2)

3. Identificar les formes: Rondó i tema amb variacions. (Activitat 3)


Al Cicle Mitjà s’avaluarà la memòria musical immediata, és a dir, la capacitat de reconèixer un tema musical d’entre tres que no han estat treballats ni escoltats abans a classe. També s’avalua el saber identificar canvis de tempi i qualitats del so aplicades a un context musical així com el coneixement i la capacitat de seguir l’estructura de les formes: rondó i tema amb variacions.

La prova consta de 3 activitats escrites i col�lectives.

ACTIVITAT 1

Descripció

Es presentaran d'un en un, 3 temes, tots ells instrumentals i d’una mateixa obra, que no hagin estat treballats prèviament a classe. L’activitat consisteix a escoltar de nou un d’aquests tres temes, identificar-lo i assenyalar-lo amb una creu. Els fragments proposats són extrets de l’obra “Romeu i Julieta” de Prokofiev. No obstant poden utilitzar-se altres obres com el “Somni d’una nit d’estiu” de Mendelssohn, “El Moldava”de Smetana, ... Els fragments musicals han de ser extrets d’una mateixa obra per a assegurar la seva coherència artística i musical.


Primer es presentaran els 3 fragments musicals bo i escoltant-los un a un, només una vegada. La durada de cada fragment no excedirà els 30 segons. Passat mig minut, es procedirà a escoltar de nou un d'aquests fragments. Es recomana posar el fragment 1 ó 2 per a evitar simplificar la dificultat de l’exercici: el tema 3, l’últim que s’ha escoltat, seria més senzill de reconèixer. L’alumne marcarà amb una creu el requadre del tema escoltat.



Puntuació La puntuació total d’aquesta activitat és de 30 punts. Si la resposta és correcta, se li donen 30 punts.

66

ACTIVITAT 2

Descripció

Identificar, en cada fragment musical, quina qualitat del so, de les tres possibilitats donades, és la que es manifesta clarament. Els fragments musicals seran 5 i tindran una durada màxima d’uns 45 segons. Els fragments musicals proposats són els següents: “Obertura. El rapte del serrall” W.A. Mozart (fort – piano) “Qui té raó?” Kabalevsky (agut- greu) “Mart. Els planetes” de Holts (creixent) “L’Hereu Riera. Cançons i danses” de F.Monpou “Minuet. Trio per a flauta, clarinet i fagot” W.A. Mozart (agrupació instrumental de vent fusta)


Es farà escoltar als alumnes el primer fragment. Es deixarà un petit espai de temps entre fragment i fragment perquè l’alumne pugui assenyalar una de les tres possibilitats que li vénen donades.



Puntuació La puntuació total d’aquesta activitat és de 40 punts. 8 punts per cada resposta correcta.

ACTIVITAT 3

Descripció

L’activitat consisteix a assenyalar amb creus la part de l’audició que s’ha escoltat. Consta de dues audicions, la primera és el Preludi del “Te Deum” de M.A. Charpentier (forma rondó) i la segona, el tema i les cinc primeres variacions d’ “Ah, vous dirai-je maman!” de W.A. Mozart.


Els infants hauran d’assenyalar de manera lineal i amb una creu, començant pel primer requadre, tots aquells temes i variacions de l’audició que escoltin. Quan s’aturi l’audició ja no faran cap més senyal en els requadres. Es recomana haver treballat les audicions a l’aula durant el mateix curs o en cursos anteriors.



Puntuació La puntuació total d’aquesta activitat és de 30 punts: 15 punts per audició.

4.3 Cicle Superior

4.3.1 Cançó i veu i Ritme i moviment

OBJECTIUS

1. Mostrar la independència i autonomia musical necessàries per a cantar cançons alhora que es toca un obstinat ritmicomelòdic. (Activitat 1)

2. Acompanyar cançons realitzant un obstinat ritmicomelòdic amb precisió i regularitat rítmica. (Activitat 1)

3. Utilitzar la veu de cantar. (Activitat 1)

67

4. Agafar el to, cantar amb precisió rítmica i afinar correctament les cançons del repertori. (Activitat 1)

5. Identificar les parts de l’aparell fonador i els elements que intervenen en una correcta emissió de la veu. (Activitat 2)

6. Diferenciar entre cançó a l’uníson, cànon, cançó a veus, cor infantil, cor mixt. (Activitat 3)


Al CS. s’avaluarà la capacitat de cada alumne per utilitzar la veu de cantar, la seva afinació i la regularitat i precisió rítmica a l’hora de cantar mentre s’acompanya amb un obstinat ritmicomelòdic, que realitza el mateix alumne amb un instrument Orff.

Els conceptes referits a l’aparell fonador i als elements que intervenen en l’emissió de la veu també són avaluats en aquesta prova.

Per altra banda també es demana als alumnes que diferenciïn entre cançó a l’uníson, cànon i cançó a dues veus, i que distingeixin auditivament un cor infantil d’un de mixt.

La prova consta de 3 activitats: l’activitat 1 és oral i instrumental i es realitzarà en petit grup. Les activitats 2 i 3 són escrites i es realitzaran en gran grup.

68

ACTIVITAT 1

Descripció

Per a realitzar aquesta activitat és necessari disposar d’instrumental Orff: carillons, xilofons i metal�lòfons i haver treballat de manera habitual a l’aula l’acompanyament de cançons amb aquest instruments. La cançó que es proposa per a realitzar l’exercici és el cànon Frère Jacques en tonalitat de Do M. (Realitzant un exercici similar, pot utilitzar-se qualsevol altra cançó que es consideri més idònia). La prova es passarà a grups de 6 alumnes, però s’implicarà tot el grup classe durant l’activitat. 3 alumnes, dels 6 que realitzen la prova, han d’interpretar el ritme: q g e e q a manera d’obstinat melòdic (a partir d’ara s’anomenarà 1r obstinat). Per a tal fi poden tocar de manera lliure i variada les 4 notes de l’arpegi de Do M. S’aconsella utilitzar xilofons soprano i contralts i, si és necessari, treure les plaques de les notes intermèdies de l’arpegi de Do. Els altres 3 alumnes, amb xilofons i metal�lòfons baixos i contralts, toquen un obstinat (2n obstinat) a blanques damunt la tònica Do i fent acord d’octava. Si no hi ha suficient instrumental es poden utilitzar panderos per a realitzar aquest segon obstinat. La seqüenciació del procés de l’activitat és la següent:

Exercici 1: Consisteix en una prova de veu sola, sense utilitzar encara els instruments. Seguint el mateix model de prova que en els altres cicles, el grup d’alumnes que s’avalua ha d’imitar individualment un glisandi ascendent i un de descendent. Tot seguit cada un ha de cantar una frase de la cançó, la que prèviament li haurà indicant el docent. L’alumne interpreta la seva frase de manera encadenada amb l’anterior i la cadena farà dues voltes per poder escoltar cada alumne dues vegades. Si algun nen/a no canta a to i el següent no pot continuar, l’adult li donarà el to correcte amb la veu. Les frases que els alumnes han d’interpretar a la segona volta de la cadena han de ser diferents de les interpretades per cadascun d’ells a la primera volta. L’adult pren nota a la graella de cançó i veu dels aspectes de veu i afinació.

Exercici 2: Els 3 alumnes que han d’interpretar el primer obstinat inicien l’exercici practicant amb el seu instrument. La resta d’alumnes pot ajudar picant també l’obstinat amb el cos sempre procurant realitzar un so fluix per a poder escoltar els instruments. Tot seguit s’incorporen els altres 3 alumnes que s’avaluen interpretant el segon obstinat a blanques mentre els 3 primers continuen interpretant el seu. Cal dedicar un mínim d’atenció al grup instrumental a fi d’assegurar una base rítmica sòlida. Tot seguit la resta de la classe s’incorpora tot cantant la cançó dues vegades seguides. El docent pren nota de la precisió i regularitat rítmica dels 6 alumnes avaluats.

Exercici 3: sense que cap dels 6 alumnes deixi de tocar, han de cantar de nou, individualment i de manera encadenada una de les 4 frases de la cançó, de la mateixa manera que s’ha realitzat en l’exercici 1. En aquest exercici s’avalua la independència i autonomia musical valorant la precisió i regularitat rítmica dels alumnes a l’hora de tocar l’obstinat, així com la justesa en l’afinació i la precisió rítmica en el cant individual.

69

Normes d’aplicació i

desenvolupament

Cal haver treballat, prèviament i amb profunditat, la cançó a classe i haver practicat la simultaneïtat del cant i l’obstinat. És molt important, per l’agilitat i èxit de la prova, que els alumnes tinguin molt clar el procés complet de l’activitat abans de realitzar-la, així com la premissa que cal evitar al màxim les interrupcions o aturades durant o entre els exercicis. El docent ha de guiar el procés amb el gest, evitant donar explicacions durant el seu desenvolupament. Tot l’alumnat ha de realitzar els dos obstinats i ha de ser avaluat en cada un d’ells segons s’indica en els criteris de valoració.

Temporització Al 5è trimestre de Cicle Superior.

Durada

Es calcula que amb una sessió es poden avaluar 3 o 4 grups de 6 alumnes; per tant seran necessàries unes dues sessions ja que cada alumne s’ha d’avaluar en la realització dels dos obstinats.


A cada alumne/a se li avaluarà:

Si utilitza o no la veu de cantar i afina correctament les frases de la cançó. (exercici 1)

La precisió i regularitat rítmica en la realització del 1r obstinat mentre el grup classe canta la cançó i altres alumnes acompanyen amb un obstinat a blanques (exercici 2).

La precisió i regularitat rítmica a l’hora de tocar el segon obstinat a blanques mentre el grup classe canta la cançó i altres alumnes acompanyen tocant el primer obstinat (exercici 2).

La precisió i regularitat rítmica en la realització del 1r obstinat mentre canta individualment frases de la cançó (exercici 3).

La precisió i regularitat rítmica en la realització del 2n obstinat mentre canta individualment frases de la cançó (exercici 3).

Si afina correctament les frases de la cançó mantenint una bona precisió rítmica mentre s’acompanya i l’acompanyen amb un obstinat melòdic (exercici 3). Aquest aspecte es valorarà dues vegades: quan l’alumne interpreta el 1r obstinat i quan interpreta el segon obstinat a blanques.

Es puntua sobre 100 la precisió i regularitat rítmica a l’hora de tocar els obstinats. Aquestes variables corresponen al bloc temàtic de ritme i moviment i d’aquesta manera es mantenen els mateixos paràmetres que en els altres dos cicles educatius. Els aspectes de veu, afinació, regularitat rítmica en el cant i les activitats 2 i 3 també s’avaluen sobre 100 perquè corresponen al bloc temàtic de Cancó i veu.

punts

Utilitza la veu de cantar

15

Utilitza la veu de cantar només en els glisandis

7

veu No utilitza la veu de cantar

0

L’afinació és correcta

15

L’afinació no és prou correcta

7

Exe

rcic

i 1

afinació Desafina 0 És precís rítmicament 20

Puntuació

Exe

rcic

i 2 Precisió i regularitat

rítmica en l’execució del primer obstinat.

No és precís rítmicament 0

70

És precís rítmicament 20 Precisió i regularitat rítmica en l’execució

del segon obstinat

No és precís rítmicament 0

L’afinació i la precisió rítmica en el cant són correctes

20

L’afinació i la precisió rítmica no són prou correctes

10

Afinació i precisió rítmica en el cant

No aconsegueix afinar ni és precís rítmicament en el cant

0

És precís rítmicament 30 Li costa mantenir la precisió i regularitat rítmica

15

1r o

bst

ina

t Precisió i regularitat

rítmica en la interpretació instrumental

No és precís rítmicament

0

L’afinació i la precisió rítmica en el cant són correctes

20

L’afinació i la precisió rítmica no són prou correctes

10

Afinació i precisió rítmica en el cant

No aconsegueix afinar ni és precís rítmicament en el cant

0

És precís rítmicament 30 Li costa mantenir la precisió i regularitat rítmica

15

Exe

rcic

i 3

2n o

bst

ina

t

Precisió i regularitat

rítmica en la interpretació instrumental

No és precís rítmicament

0

ACTIVITAT 2

Descripció

Consisteix en una prova escrita col�lectiva tipus test on s’avalua l’adquisició dels següents conceptes: postura corporal, parts de l’aparell fonador, control d’aire i respiració, articulació del so, ressonadors corporals i higiene de la veu.


La prova consisteix en una bateria de 10 preguntes amb tres respostes possibles. Els alumnes han de marcar la resposta correcta.


Durada Caldrà dedicar-hi uns 20 minuts d’una sessió.

Criteris de valoració Cada pregunta només pot tenir una resposta correcta.

Puntuació La puntuació total d’aquesta activitat és de 10 punts. A cada resposta correcta se li atorga 1 punt.

ACTIVITAT 3

Descripció

Consisteix en una prova auditiva que es realitza en gran grup i per escrit, on l’alumne ha de relacionar, de manera individual, allò que escolta amb les diferents possibilitats que té escrites al full que se li ha lliurat. Aquesta activitat és per a avaluar l’objectiu 6.

71


Se seguirà el mateix procés de preparació per a la realització de la prova que en l’activitat 2: alumnes separats i fitxes PAIM cap per avall. La prova consisteix a escoltar 5 fragments musicals diferents de música vocal. Després d’escoltar el primer fragment l’alumne ha de girar el full i escriure en el lloc corresponent les dues variables que defineixen el que s’ha escoltat; la primera a triar entre cor infantil i cor mixt i la segona entre cançó a l’uníson, cànon i cançó a veus. Un cop contestat, l’alumne torna a girar el full i es passa a escoltar el fragment següent; i així successivament. Cada fragment s’escoltarà durant uns 35 segons. Quan para la música s’escriuen les dues variables.



Criteris de valoració L’activitat es realitza amb 5 fragments i a cada fragment hi ha de constar dues respostes. En total l’alumne ha de donar 10 respostes.

Puntuació La puntuació total d’aquesta activitat és de 20 punts. Cada resposta correcta són 2 punts.

4.3.2 Llenguatge

OBJECTIUS

1. Inventar i interpretar frases rítmiques, utilitzant l’escriptura musical. (Activitat 1)

2. Llegir i interpretar una peça musical de 8 compassos, amb la flauta de bec o solfejant. (Activitat 2)


Amb aquesta prova es pretén valorar el nivell de llenguatge musical assolit per cada alumne al final de l’etapa de Primària. La prova consisteix en dues activitats que cal passar individualment a cada alumne.

72

ACTIVITAT 1

Descripció

L’activitat consta de dos exercicis: un de completar inventant el ritme d’una part d’una frase rítmica donada de 4 compassos ternaris, i un altre de lectura individual de la frase rítmica resultant. El primer és un exercici escrit i col�lectiu i el realitza cada alumne individualment, utilitzant la grafia musical. En aquesta activitat cal utilitzar els 4 models diferents (models 1, 2, 3 i 4) de fitxa PAIM, tots ells amb les següents característiques: Frase rítmica en compàs ternari de 4 compassos. El primer compàs està complet i és diferent en els quatre models. El segon i el tercer compàs són buits i és l’alumnat qui l’ha d’omplir utilitzant la grafia musical. El quart compàs ve donat íntegrament perquè és la caiguda de la frase, encara que de manera diferent en cada un dels models. Es reparteixen les fitxes als alumnes procurant una distribució ordenada dels quatre models per facilitar el control de l’exercici de lectura posterior. Els alumnes disposen d’un espai de temps per acabar d’omplir la frase rítmica. Poden fer-ho lliurement però amb la premissa d’utilitzar un mínim de 3 figures o grups rítmics diferents, d’entre tots els que coneixen. Tot seguit els alumnes preparen el segon exercici fent una lectura silenciosa de la frase que han escrit. Mentre els alumnes fan el 1r exercici i preparen el segon, el docent anota, a la graella de resultats, els noms dels alumnes segons l’ordre de lectura cíclica dels 4 models. S’inicia el segon exercici, el de lectura rítmica. Tal com s’ha dit abans, s’han repartit els 4 models de fitxa de manera ordenada segons la distribució de l’alumnat dins l’aula, de manera que permeti la lectura cíclica dels 4 models. Cada alumne, individualment, llegeix dues vegades la seva frase. La lectura es pot fer com l’alumne prefereixi i estigui habituat: picant amb les mans, amb la veu i utilitzant les síl�labes rítmiques... En la primera lectura, el docent ajuda marcant la pulsació de manera sonora fent una introducció de 3 pulsacions. En la segona, és el mateix alumne qui farà de manera sonora la introducció. Durant la lectura no s’exigirà que l’alumne marqui amb un gest la pulsació, n’hi ha prou amb què mantingui la pulsació interior. Durant la segona interpretació, el docent anotarà a la graella de resultats la valoració de la lectura realitzada per cada alumne.


Es recomana recordar als alumnes que tot el que escriguin ho hauran de saber llegir i que tinguin en compte el compàs amb el que estan treballant i el valor de les figures. Cal advertir als alumnes que, independentment de la manera que escullin per reproduir el ritme, han de deixar clara la lectura dels silencis i de les notes llargues de més d’1 pulsació. Si un alumne reprodueix el mateix error que el seu immediat anterior, el docent el corregeix durant la primera lectura. Cal dir que només es corregirà la figura o grup rítmic afectat i mai en una segona lectura. En les dues lectures s’exigirà a l’alumne que arribi fins al final sense començar de nou, encara que hagi d’interrompre vàries vegades la lectura. El docent només avalua a cada alumne per la seva segona lectura. Es valorarà la fluïdesa de lectura i la regularitat rítmica, així com la precisió en la lectura del 1r i 4t compassos.

Temporització Es passarà aquesta prova durant el 6è trimestre de cicle Superior.

73

Durada

Aquesta activitat s’ha de realitzar en una sola sessió. Es dedicarà uns 15 minuts a preparar l’activitat, a realitzar l’exercici escrit i a l’estudi individual i silenciós per preparar la lectura rítmica. Es calcula un minut per alumne en l’exercici de lectura individual de ritme.


En l’exercici escrit es valorarà la correcció en la manera d’omplir cada un dels compassos, en el sentit de si el valor total de les figures rítmiques utilitzades respecta la durada del compàs. Es tindrà en compte si l’alumne ha respectat la norma d’utilitzar 3 figures o grups rítmics diferents. També s’avaluarà la correcció de la grafia musical. En la lectura rítmica, es tindran en compte la fluïdesa i regularitat en la lectura de tota la frase, en el sentit que el discurs rítmic es produeixi sense aturades o interrupcions i que s’ajusti a la mètrica i durada de la frase. També s’avaluarà la precisió rítmica en la lectura del 1r i 4t compassos que ja vénen donats en els 4 models.

Puntuació

La puntuació total de l’activitat és de 50 punts. En l’exercici escrit s’atorgaran 7 punts per cada compàs que l’alumne hagi completat correctament. Si l’alumne no ha utilitzat 3 figures diferents, se’l penalitzarà restant-li 10 punts si només n’ha utilitzat una, i 5 si n’ha utilitzat dues. Es valorarà amb 6 punts si es considera correcta la grafia musical, 3 punts si presenta algun error i 0 quan s’observa que l’alumne no té en compte les normes d’escriptura més bàsiques i la grafia és molt incorrecta. Quant a la regularitat i fluïdesa, s’atorgaran 10 punts si l’alumne ho ha fet bé, 5 si ho ha fet regular i, si es valora que ha llegit amb dificultats, no se li dóna cap punt. Pel que fa a la precisió en la lectura rítmica del 1r i 4t compassos, si es valora que l’alumne ha llegit correctament s’atorgaran 10 punts per compàs, si ha comès un error 5 punts i si en comet més d’un, no es concedirà cap punt.

74

ACTIVITAT 2

Descripció

L’activitat està pensada per poder-se realitzar durant una o dues sessions de música i amb tots els alumnes del grup a l’aula. (Mentre uns realitzen la prova, els altres es dediquen a activitats musicals complementàries que permetin un treball individual, autònom i silenciós.) Cal tenir preparats els 12 fragments musicals diferents que consten a les fitxes PAIM. Han de ser fragments desconeguts pels alumnes i tots ells presenten els següents elements de llenguatge musical: Compàs binari Frases de 8 compassos 6 fragments tètics i 6 anacrusis Figures rítmiques amb negres, silencis de negra, blanques i corxeres. Àmbit del do3 al re4. Intervals de 2nes, 3res i dos salts de 4es, 5es o 6es. El docent té cada un dels 12 fragments escrit en una fitxa plastificada. Donarà un primer fragment a l’alumne que s’avaluarà primer. Passats 3 minuts repartirà un altre fragment a un 2n alumne i, al cap d’un parell de minuts, farà el mateix amb un 3r alumne. Cada alumne tindrà un mínim de 5 minuts i un màxim de 10 per estudiar, amb cant interior o amb flauta muda, el fragment musical que li ha tocat. A les fitxes PAIM de control el docent anotarà el nom de l’alumne i marcarà damunt la partitura del fragment els errors de lectura comesos durant l’avaluació. El 1r alumne passarà a realitzar la prova. Podrà tocar o solfejar el fragment dues vegades; en cada una d’elles l’alumne ha d’arribar fins el final, encara que es produeixin errades. Durant la segona interpretació el docent anotarà a la fitxa control els errors de lectura comesos per l’alumne. Acabada la prova, l’alumne deixa la fitxa del fragment i en recull una de nova que lliurarà a un 4t alumne.


Es recomana que els 3 alumnes que estiguin estudiant alhora el fragment, es col�loquin en un lloc a part de l’aula on el docent els pugui controlar i es puguin concentrar millor. Els primers 12 alumnes tocaran un fragment diferent cadascun. Quan s’hagin de repetir, és aconsellable fer-ho amb un ordre diferent al de la primera volta. Com ja s’ha dit, els alumnes tocaran o cantaran dues vegades el fragment: una primera per llegir i la segona per interpretar. Només es comptabilitzarà la segona per avaluar. La primera lectura del fragment serà absolutament lliure però s’exigirà que l’alumne arribi fins al final sense començar de nou. El docent pot ajudar i facilitar la lectura a l’alumne però no es permetran repeticions de fragments ni aturades. Abans de la segona lectura s’ajudarà l’alumne a concretar i a portar la pulsació que s’ajustarà a la que l’alumne ha marcat en la primera lectura. El docent no intervindrà durant la segona lectura, només si l’alumne s’encalla pot ajudar-lo a seguir, indicant el lloc on està de la partitura.

Temporització Es passarà aquesta prova durant el 6è trimestre de cicle Superior.

75

Durada

Es lliuraran els fragments als alumnes amb un interval de temps de 3 minuts. Es dedicarà un mínim de 2 minuts a l’avaluació individual de cada alumne. Cada alumne tindrà un mínim de 5 minuts per a la preparació del fragment. La durada dependrà del nombre d’alumnes per classe. Cal calcular uns 3 minuts per alumne més els necessaris per l’explicació i preparació de l’activitat d’avaluació i de les activitats complementàries.


El docent marcarà a les fitxes control els errors comesos en la segona interpretació del fragment. Els errors es marcaran damunt la partitura i amb un signe diferent si són rítmics (un pal vertical) o melòdics (s’encerclarà la nota). Si els errors son ritmicomelòdics es marcarà amb una creu. Les aturades es consideraran errors rítmics.

Puntuació

La puntuació total de l’activitat és de 50 punts. Per cada error rítmic o melòdic cal descomptar 1 punt de la puntuació total. Els errors ritmicomelòdics en descompten 2.

4.3.3 Audició

OBJECTIUS

1. Reconèixer fragments d’audicions treballades. (Activitat 1)

2. Identificar auditivament i visualment diferents agrupacions instrumental: Cobla, orquestra, formació de vent, conjunt de rock i formació de corda. (Activitat 2)

3. Reconèixer el timbre i la tessitura de les veus humanes: soprano, contralt, tenor i baix. (Activitat 3)


Al C.S. s’avaluarà la memòria musical però, a diferència del Cicle Mitjà, en aquest cas es valora la capacitat dels alumnes per a recordar i reconèixer temes musicals treballats prèviament a l’aula. El reconeixement comprèn la memòria musical auditiva i el coneixement del nom de l’obra i el seu compositor.

La selecció dels temes no ha de ser necessàriament d’entre les últimes audicions treballades sinó que pot abraçar tota l’etapa de primària sempre que siguin representatives per als alumnes. Poden utilitzar-se les audicions que figuren a l’annex 9.4 de gravacions musicals o unes altres si es considera oportú.

També s’avalua si l’alumne identifica visualment i auditivament diferents agrupacions instrumentals així com si coneix els termes i sap diferenciar el timbre i la tessitura de les diferents veus humanes.

La prova consta de 3 activitats escrites i col�lectives.

76

ACTIVITAT 1

Descripció

Consisteix a identificar i enumerar 10 audicions a mesura que es vagin escoltant. S'escoltaran 10 fragments d'uns 30 segons de durada aproximadament i treballats prèviament a l'aula durant el curs o en cursos anteriors.


Uns 15 dies abans de passar la prova es repassaran i recordaran a l’aula les diferents audicions. A cada alumne se li lliura la fitxa PAIM on hi consten el títol de cada audició i el nom del compositor/a. El docent llegirà l’enunciat, els títols de les audicions i els noms dels seus autors. Els alumnes escoltaran els fragments musicals. Entre fragment i fragment es deixarà un petit espai de temps per a escriure el número en el requadre que figura a l’esquerre de cada títol d’audició, segons l’ordre en què l’escoltin.

Temporització Es passarà aquesta prova durant el 6è trimestre del Cicle Superior.


Puntuació La puntuació total d’aquesta activitat és de 50 punts. 5 punts per cada resposta correcta.

ACTIVITAT 2

Descripció

L’activitat consisteix a nomenar diferents agrupacions instrumentals i a identificar el seu timbre en els fragments musicals que s’escoltaran i que no han estat treballats prèviament pels alumnes.


A la fitxa PAIM de l’activitat hi figuren les imatges de les diferents agrupacions instrumentals. A sota de cada imatge hi ha una ratlla on l’alumnat ha d’escriure el nom de la formació musical i al costat una casella on cal escriure el número d’ordre en què ha sonat. En l’enunciat de l’activitat hi figuren els noms de les agrupacions instrumentals. L’alumnat haurà d’identificar el que correspon a cada imatge i escriure el seu nom al lloc que li correspon. Tot seguit es procedirà a l’audició dels fragments musicals. L’alumnat haurà d’escriure en el requadre el número d’ordre en què van sonant.


Durada Uns 10 minuts, aproximadament.

Puntuació

La puntuació global d’aquesta activitat és de 30 punts. Es donarà 3 punts per cada nom ben col�locat i 3 punts per cada número d’ordre correcte.

ACTIVITAT 3

Descripció

És una activitat auditiva en la qual s’escoltaran quatre fragments de música vocal interpretats per un cantant. L’alumnat ha d’identificar el tipus de veu del solista. Els tipus de veu a identificar són: soprano, contralt, tenor i baix.


A la fitxa PAIM de l’activitat hi figuren quatre caselles en vertical i al costat de cada una d’elles hi ha el nom d’un tipus de veu. S’escoltaran els quatre fragments un a un a fi d’anar identificant les veus. Entre fragment i fragment es deixarà un petit interval de temps per relacionar amb fletxes la casella del fragment amb la del tipus de veu.



Puntuació La puntuació global d’aquesta activitat és de 20 punts. Es donarà 5 punts per cada encert.

77

5 Resultats obtinguts

Aquestes proves s’han experimentat durant els mesos d’abril, maig i juny de 2007 i passat a alumnes dels centres de primària implicats en l’estudi. (Veure annex 9.5) Els alumnes que han realitzat les proves són tots els que enguany han cursat el segon curs de cada un dels tres cicles d’educació primària.

A la següent taula es recullen les dades de les escoles, necessàries per a l’anàlisi dels resultats obtinguts en les proves.

CICLE INICIAL

CICLE MITJÀ

CICLE SUPERIOR

Nombre de grups classe 2 2 2

Nombre d’alumnes 42 42 40

Nombre d’alumnes d’incorporació tardana 4 2 1

Escola 1 Nombre d’alumnes amb nee. 6 7 8













El nombre de grups–classe i el nombre d’alumnes es refereixen als que han realitzat les proves.

El nombre d’alumnes d’incorporació tardana es refereix als alumnes que han realitzat les proves, que procedeixen d’un país estranger i incorporats a 1r o 2n curs del cicle.

El nombre d’alumnes amb nee. es refereix als alumnes que han realitzat les proves i que se’ls reconeix alguna discapacitat sensorial, psíquica, motriu o amb una situació social desfavorida.

En la següent taula figuren el nombre total d’alumnes que han realitzat les proves.

Alumnes Cicle Inicial 140 Alumnes Cicle Mitjà 148 Alumnes Cicle Superior 123 Total alumnes 411

Primerament, i durant el treball de camp, es van introduir les dades a les graelles de resultats i a les graelles de nivell que recullen la puntuació obtinguda per cada alumne en els diferents aspectes avaluats en cada bloc

78

temàtic. Aquestes dades, més de 30.000, interessen especialment als centres i als professors implicats i es considera excessiu i innecessari presentar-les en aquesta llicència.

No és el cas de les dades que es recullen en les graelles de referència i en les d’avaluació de les proves, unes 2.000, i que parteixen de les recollides en les dues graelles anteriors. (Vegeu Organització i catalogació de les dades.) Aquestes, conjuntament amb els gràfics i el buidatge dels qüestionaris als professors, són la base de l’anàlisi que es realitza en el següent capítol.

5.1 Presentació i anàlisi de les dades

5.1.1 Gràfics segons els cicles

CICLE INICIAL

0102030405060708090

100

nivellinferior

nivel mig nivellsuperior

inc. tard. n.e.e.

per

cent

atge escola 1

escola 2

escola3

escola4

CICLE MITJÀ

0102030405060708090

100

nivellinferior


inc. tard. n.e.e.

perc

enta

tge escola 1

escola 2

escola3

escola4

79

CICLE SUPERIOR

0102030405060708090

100

nivellinferior


inc. tard. n.e.e.

perc

enta

tge escola 1

escola 2

escola3

escola4

Als gràfics segons els cicles s’observa que a Cicle Mitjà és on s’han aconseguit resultats més equilibrats entre les 4 escoles. Les escoles 1, 2 i 4 desprenen resultats molt similars amb un predomini d’alumnes que han aconseguit un nivell mig i amb un percentatge d’alumnes de nivell superior més alt que en l’inferior. L’escola 3 desprèn resultats més extrems, amb un nivell inferior i superior més elevat que les altres escoles.

El Cicle Inicial mostra més desequilibris. Les escoles 1 i la 3 mostren resultats més similars entre elles, en comparació amb les altres dues, i el nivell superior és el que predomina. L’escola 2 obté un major percentatge en el nivell mig i més elevat l’inferior que el superior. És també l’escola amb un major nombre d’alumnes amb necessitats educatives especials: un 23 %. L’escola 4 obté molt bons resultats: un percentatge molt petit d’alumnes amb un nivell inferior.

A Cicle Superior s’observa que les escoles 1 i 2 mostren resultats similars i diferents als de les escoles 3 i 4 que també es comporten de manera semblant entre elles.

A les escoles 1 i 2 hi predominen els alumnes que aconsegueixen un nivell mig i el percentatge d’alumnes de nivell inferior és molt més elevat que del superior. Aquestes escoles són les que tenen també un major nombre d’alumnes d’incorporació tardana i de necessitats educatives especials.

La majoria d’alumnes de les escoles 3 i 4 obtenen resultats d’un nivell mig o superior, essent menys del 20% els alumnes que es queden a un nivell inferior.

80

5.1.2 Gràfics segons els blocs temàtics

CANÇÓ I VEU

0102030405060708090

100

escola 1 escola 2 escola 3 escola 4

mitj

anes

cicle inicial

cicle mitjà

cicle superior

RITME I MOVIMENT

0102030405060708090

100


mitj

anes

cicle inicial

cicle mitjà

cicle superior

LLENGUATGE

0102030405060708090

100


mitj

anes

cicle inicial

cicle mitjà

cicle superior

81

AUDICIÓ

0102030405060708090

100


mitj

anes

cicle inicial

cicle mitjà

cicle superior

En els gràfics segons els blocs temàtics s’observa que les millors puntuacions en tots els blocs temàtics i gairebé en les 4 escoles s’han obtingut al cicle Inicial. A les escoles 1 i 2 les mitjanes més baixes s’obtenen a cicle Superior, i al cicle Mitjà (exceptuant el llenguatge de l’escola 4) en les altres dues escoles.

El bloc temàtic de cançó i veu és el que desprèn resultats més equilibrats entre els cicles i entre les diferents escoles.

Quant al de ritme i moviment, el desequilibri prové del cicle superior on una major o menor pràctica instrumental en les activitats a l’aula incideix clarament en els resultats de la prova.

El bloc temàtic de llenguatge presenta uns resultats molt bons a cicle Inicial, força bons a cicle Mitjà i considerablement més baixos a Superior. Aquest desequilibri no ens sorprèn perquè en un principi es va plantejar realitzar una única prova a cicle superior per avaluar aquest bloc temàtic. Finalment, i mentre les proves de cicle Inicial i Mitjà avaluen el reconeixement auditiu d’aspectes d’educació de l’oïda i de llenguatge, al cicle Superior s’avalua la creació i la reproducció utilitzant el llenguatge musical, cosa que comporta un nivell de dificultat molt més gran que en els altres dos cicles.

Les 3 proves del bloc temàtic d’audició es consideren força equilibrades entre els tres cicles malgrat que els resultats obtinguts a cicle superior no he reflecteixin. La divergència de resultats s’atribueix a la diferent preparació prèvia de les proves que s’ha donat entre les escoles.

82

5.1.3 Gràfics segons les escoles

ESCOLA 1

0

20

40

60

80

100

nivellinferior

nivell mig nivellsuperior

inc. tard. n.e.e.

perc

enta

tge cicle inicial

cicle mitjà

cicle superior

ESCOLA 2

0

20

40

60

80

100

nivellinferior


inc. tard. n.e.e.

perc

enta

tge cicle inicial

cicle mitjà

cicle superior

ESCOLA 3

0

20

40

60

80

100

nivellinferior


inc. tard. n.e.e.

perc

enta

tge cicle inicial

cicle mitjà

cicle superior

83

ESCOLA 4

0

20

40

60

80

100

nivellinferior


inc. tard. n.e.e.

perc

enta

tge cicle inicial

cicle mitjà

cicle superior

Analitzant els gràfics segons les diferents escoles, s’observen els següents aspectes per a cada una de les escoles.

Escola 1

El comportament dels tres cicles és molt diferent i contrastat i no permet establir un paral�lelisme entre ells, cosa que no passa, de manera tan marcada, en les altres escoles. A cicle Inicial predominen els alumnes que aconsegueixen un nivell superior, en canvi, en els altres dos cicles domina el nivell mig. A cicle Superior és on hi ha més percentatge d’alumnes de nivell inferior.

Escola 2

S’observa una similitud de resultats entre els cicles Inicial i Superior, mentre que el cicle Mitjà es diferencia obtenint percentatges més alts al nivell mig i al superior. És l’escola amb més alumnes d’incorporació tardana i amb nee., destacant el cicle Superior amb més d’un 40 % d’alumnes amb aquestes característiques.

Escola 3

Al nivell superior és on s’ha assolit un major nombre d’alumnes, en els tres cicles. Destaca el cicle Inicial amb quasi un 70 %. El percentatge d’alumnes de nivell mig és també més elevat que el de nivell inferior.

Escola 4

Predomina els alumnes que han assolit un nivell mig, encara que a cicle Inicial està una mica per sobre el nivell superior. El menor percentatge d’alumnes està al nivell inferior.

5.1.4 Graelles de referència

Les dades ombrejades de totes les graelles corresponen a les mitjanes obtingudes i les dades en blanc corresponen a percentatges.

84

Cicle Inicial

CURS CANÇÓ I VEU RITME I

MOVIMENT EDUC OÏDA - LLENGUATGE

AUDICIÓ

Grups classe

100 punts

act 1 70 p

act 2 30 p

activitat 1 100 p

100 punts

act 1 50 p

act 2 50 p

100 punts

act 1 60 p

act 2 20 p

act 3 20 p

PUNTUACIÓ FINAL

Escola 1 Grup A

76 50 26 75 75 37 38 72 45 17 13 75

Escola 1 Grup B

78 51 27 77 78 39 39 80 48 19 13 78

Escola 2 68 50 18 58 87 40 47 74 41 16 17 72

Escola 3 Grup A

80 53 27 83 84 43 41 90 54 18 19 84

Escola 3 Grup B

79 52 27 78 84 42 42 86 52 19 17 82

Escola 4 Grup A

67 41 26 83 77 30 47 87 54 18 15 79

Escola 4 Grup B

71 43 28 60 100 50 50 90 50 20 20 80

TOTAL 74 48 26 73 84 40 44 83 49 18 16 79

És el cicle que obté millors resultats, tant en la puntuació global com en cadascun dels blocs temàtics. La desviació de les puntuacions finals dels diferents grups classe en relació a la global és poc significativa essent de 7 punts per sobre i 5 per sota.

Els blocs temàtics de cançó i veu i de ritme i moviment obtenen una puntuació més baixa que els d’educació de l’oïda – llenguatge i d’audició, entrant la mitjana d’aquest dos últims en el nivell superior.

Cicle Mitjà CURS CANÇÓ I VEU

RITME I MOVIMENT

LLENGUATGE AUDICIÓ

Grups classe:

100 punts

act 1 70 p

act 230 p

100 punts

act 1 50 p

act 250 p

100 punts

act 1 50 p

act 250 p

100 punts

act 1 30 p

act 2 40 p

act 330 p

PUNTUACIÓ FINAL

Escola 1 Grup A

67 48 19 73 36 37 71 44 27 69 23 25 21 70

Escola 1 Grup B

67 44 23 75 37 38 81 50 31 67 24 22 21 73

Escola 2 71 48 23 68 32 36 70 46 24 72 23 27 22 70

Escola 3 Grup A

72 46 26 62 28 34 70 40 30 76 25 33 18 70

Escola 3 Grup B

70 50 20 62 27 37 67 42 25 69 21 27 21 67

Escola 4 Grup A

57 34 23 57 30 27 85 49 36 78 25 28 25 69

Escola 4 Grup B

57 34 23 75 40 35 81 50 31 58 17 26 15 68

TOTAL 66 43 23 67 33 34 75 46 29 70 23 27 20 70

85

La puntuació global és 9 punts inferior a la del cicle Inicial. Les desviacions de les puntuacions finals dels diferents grups classe en relació a la mitjana global no superen els 3 punts, essent aquest el cicle que presenta una major igualtat en les puntuacions finals i en les dels diferents blocs temàtics.

Com a cicle Inicial, els blocs de llenguatge i audició són els que desprenen millors resultats, essent el llenguatge el bloc amb puntuació més alta.

Cicle Superior CURS CANÇÓ I VEU

RITME I MOVIMENT

LLENGUATGE AUDICIÓ

Grups classe

100 punts

act 1

70 p

act 2

10 p

act 3

20 p

activitat 1 100 p

100 punts

act 1

50 p

act 2

50 p

100 punts

act 1

50 p

act 2

30 p

act 3

20 p

PUNTUACIÓ FINAL

Escola 1 Grup A

65 41 9 15 51 53 21 32 65 25 25 15 57

Escola 1 Grup B

68 46 9 13 54 46 9 37 59 24 23 12 57

Escola 2 56 37 8 11 50 51 26 25 39 17 16 6 49

Escola 3 74 53 9 12 87 72 34 38 74 30 25 19 77

Escola 4 Grup A

75 47 10 18 68 66 35 31 75 38 26 11 71

Escola 4 Grup B

72 44 10 18 73 55 28 27 65 29 26 10 66

TOTAL 68 45 9 14 64 57 26 31 63 27 24 12 63

La puntuació mitjana del cicle és 7 punts inferior a la del cicle Mitjà i 16 a la del cicle Inicial. Les desviacions de les puntuacions finals dels diferents grups classe en relació a la global desprenen puntes de 14 punts, tant per sota com per sobre. En aquest cicle és on es dóna més desigualtat en les puntuacions obtingudes pels diferents grups, cosa que també es reflecteix en les puntuacions dels diferents blocs temàtics.

A diferència de l’Inicial i del Mitjà, els blocs temàtics que han obtingut una menor puntuació han estat el de llenguatge i el d’audició.

5.1.5 Graelles d’avaluació de les proves

Cançó i veu Cicle Inicial

86

Els resultats obtinguts pels diferents grups són força homogenis i amb poca desviació de la nota global.

Quant a l’activitat 1, s’observa que la majoria dels alumnes, un 74%, sap utilitzar la veu de cantar i que cal treballar més l’afinació ja que només un 49% afina correctament.

A l’activitat 2, la figura que ha provocat més errors ha estat la figura 3. (vegeu annex 9.3) Aquest fet ja es preveia i, fora d’un grup amb només un 9% d’encerts, els resultats es consideren normals.

Cançó i veu Cicle Mitjà

La nota global és 8 punts inferior a la del cicle inicial.

Analitzant l’activitat 1 i comparant els aspectes de veu i afinació amb el cicle Inicial, s’observa que s’obtenen pitjors resultats en tots els grups classe, cosa que sorprèn ja que caldria esperar que la pràctica del cant durant dos anys més millorés l’afinació i la qualitat de veu i no al revés. De tota manera, comparant amb els resultats obtinguts a cicle Superior en l’exercici 1, els resultats es recuperen quant a veu i milloren els de cicle Inicial quant a afinació. Cal dir també que la cançó escollida en aquest cicle per passar la prova ha estat força més complexa que les utilitzades en el cicle inicial i en el Superior.

La precisió rítmica i l’articulació i la dicció tenen un bon nivell global encara que hi ha algunes diferències notables entre els grups. L’expressivitat aconsegueix un moderat 53% de nens que la tenen en compte a l’hora de cantar.

Quant a la segona activitat, no s’han extret els percentatges globals d’encerts ja que les cançons avaluades no són les mateixes en les diferents escoles, depèn del repertori de cada centre.

87

Cançó i veu Cicle Superior

La nota global és lleugerament superior a la del cicle Mitjà, es recupera el percentatge del cicle Inicial d’alumnes que utilitzen la veu de cantar i es millora el nivell d’afinació. La precisió rítmica i l’afinació en el cant de l’exercici 3 és millor quan els alumnes interpreten el 2n obstinat que quan han de tocar el primer. Aquest fet no sorprèn ja que la dificultat de cantar i alhora interpretar un ritme és molt superior a la de cantar mentre es porta una pulsació a blanques.

Destaquen dos grups classe en els que es dóna un major percentatge d’alumnes amb afinació correcta en l’exercici 3 mentre interpreten el segon obstinat que en l’exercici 1, on els alumnes únicament canten. Cal mencionar que en l’exercici 3 s’abaixa dos tons la cançó i es passa de Mi M a Do M. Poden ser alumnes que afinin millor en un registre més greu o que l’acompanyament harmònic els ajudi a afinar millor.

Es produeix el fet que el grup amb més alt percentatge d’alumnes que afina correctament en l’exercici 1 és també el grup amb el nivell més baix d’afinació i precisió rítmica en el cant en els dos obstinats de l’exercici 3. Aquest fet és atribuïble a un poc hàbit en la pràctica instrumental d’aquest grup.

En l’activitat 2 s’observa que la pregunta que menys alumnes han contestat correctament és la número 1 i aquest fet es dóna en tots els grups classe.

En l’activitat 3 els alumnes presenten més dificultats a l’hora de reconèixer el tipus de cançó que no el tipus de cor que la interpreta.

88

Ritme i moviment Cicle inicial CURS: ACTIVITAT 1

Adequa bé el moviment al tempi puntuació Grups classe lent moderat ràpid 100 65 25 0

PUNTUACIÓ FINAL

Escola 1 Grup A

64 91 77 59 18 18 5 75

Escola 1 Grup B

81 86 67 62 24 0 14 77

Escola 2 50 45 90 35 20 40 5 58

Escola 3 Grup A 80 95 75 65 25 5 5 83

Escola 3 Grup B

76 95 67 62 19 14 5 78

Escola 4 Grup A 71 94 88 65 23 12 0 83

Escola 4 Grup B 63 69 56 38 25 25 12 60

TOTAL 69 82 74 55 22 16 7 73

S’observa que la puntuació final dels diferents grups classe és molt homogènia, a excepció de dos grups que es desvien 15 punts per sota de la puntuació global.

Globalment, els alumnes adeqüen millor el seu moviment a músiques amb un tempi moderat el segueix el tempi ràpid i el que els costa més és el tempi lent. No tots els grups classe es comporten de la mateixa manera; sobresurt el grup que s’adapta millor al tempi ràpid amb un destacat 90% d’alumnes i només amb un 45% que adequa el seu moviment al tempi moderat.

La majoria dels alumnes, un 55%, segueix bé el tempi de les tres músiques proposades i només un 7% no és capaç de seguir-ne cap.

Ritme i moviment Cicle Mitjà

89

La puntuació global és lleugerament inferior a la del cicle Inicial i la puntuació final dels diferents grups classe és més homogènia.

Tal com s’esperava, els alumnes adeqüen millor el seu moviment a la música en mètrica binària que a la ternària, on un 35% de l’alumnat no aconsegueix puntuar.

En l’activitat 2, tal com ja es preveia, els alumnes realitzen millor l’exercici quan reciten el ritme amb la veu que quan el piquen amb les mans. La dificultat no es manifesta en la capacitat de mantenir un ritme interiorment, que es manté igual en els dos casos, sinó en la realització simultània de ritme i pulsació que presenta diferències en els percentatges realment significatives.

Ritme i moviment Cicle Superior

La desviació de les puntuacions finals dels diferents grups classe en relació a la puntuació global és força més gran que en els anteriors cicles (14 punts per sota i 22 per sobre) i posa de manifest diferències notables entre els grups. Aquestes diferències s’observen sobretot en l’exercici 3, on la puntuació del grup classe que obté millors resultats quasi triplica la del grup amb puntuació més baixa. Com és de preveure, el primer obstinat porta més dificultats als alumnes que la realització del 2n que consisteix simplement en l’acompanyament a blanques de la cançó.

A l’exercici 3, el percentatge d’alumnes que aconsegueix realitzar amb èxit el 1r obstinat és solament d’un 24% i més de la meitat dels alumnes no aconsegueix puntuar. En el segon obstinat les dades milloren i és només un 17% l’alumnat que no aconsegueix mantenir el ritme mentre canta. Observi’s la similitud amb la dada d’un 19% d’alumnes que no aconsegueix ser precís en el cant mentre toca l’obstinat a blanques. En el 1r obstinat els alumnes realitzen millor la part del cant que no la de ritme i en el segon obstinat passa al revés, els alumnes toquen millor que no canten.

És en aquest tercer exercici on es produeixen les diferències més notables entre els grups classe, tant en la part del cant com en el ritme, essent els exercicis 1 (analitzat en l’apartat de cançó i veu) i el 2 més homogenis quant a resultats.

90

Llenguatge Cicle Inicial

La puntuació global obtinguda està dins el nivell superior. Els resultats obtinguts pels diferents grups classe són força similars a excepció d’un que ha obtingut la nota màxima (100). Les dues activitats no mostren diferències notables en els resultats.

Llenguatge Cicle Mitjà

La puntuació global és força inferior a la de cicle Inicial. Els resultats obtinguts en la primera activitat són notablement millors que en la segona, amb una diferència de 17 punts entre elles. El reconeixement rítmic resulta més fàcil que el reconeixement ritmicomelòdic. Els resultats aconseguits per cada un dels grups classe en les dues activitats són força semblants.

91

Llenguatge Cicle Superior

La puntuació global és notablement inferior a l’obtinguda en els altres cicles i la més baixa en el conjunt de totes les proves, fins i tot hi ha un grup classe que no arriba a assolir el nivell mig. La desviació de la mitjana dels diferents grups classe també és més gran que en els altres cicles (11 punts per sota i 15 per sobre) donant-se resultats més desiguals entre els diferents grups. L’origen d’aquesta desigualtat està en la primera activitat, on destaca la puntuació d’un dels grups (9 sobre 50). Cal aclarir que aquest va ser el primer grup al que es va passar la prova i la casuística que es va produir va servir per rectificar el procediment de l’activitat: es va donar el cas que el primer alumne va llegir un treset en comptes del grup de 4 semicorxeres i la resta de classe el va imitar; tampoc no es va preparar amb anterioritat la prova. A partir d’aquí es va constatar la importància de preparar abans l’exercici i la necessitat d’incloure en les normes d’aplicació la possibilitat de corregir al segon alumne si repeteix l’error de l’anterior.

La segona activitat, la lectura ritmicomelòdica amb un instrument melòdic o amb la veu, desprèn uns resultats millors i més homogenis.

Tots els alumnes de totes les escoles van realitzar l’activitat amb la flauta de bec. No s’ha calculat el percentatge d’errors dels diferents fragments perquè no es considera rellevant pel nombre d’alumnes que van realitzar la prova: 123 alumnes de cicle Superior; cada fragment va ser interpretat per uns 10 alumnes diferents. Els resultats no permeten diferenciar si un fragment ha resultat més fàcil que un altre. Sí que es va constatar que el nombre de notes d’un fragment afecta directament a la puntuació de l’activitat. A més notes, més dificultat perquè l’exercici és més llarg i hi ha més possibilitat d’error.

92

Audició Cicle Inicial

La puntuació final dels diferents grups classe presenta una desviació de la mitjana global de 9 punts per sota i 6 per sobre. Així mateix, la desviació de les diferents activitats també entra dins d’aquests paràmetres que considerem força normals.

A l’activitat 1, quant a les dades de percentatge, destaquen l’instrument 7 (carilló) i l’instrument 10 (timbales) pel baix nombre d’encerts en el coneixement del nom de l’instrument. En el carilló s’atribueix a que el dibuix és poc clar i pot provocar confusió amb altres instruments de placa. En el cas de les timbales, el nom resulta poc familiar als alumnes que les anomenen tambors, timbals,..

Audició Cicle Mitjà

La puntuació global final és inferior en 13 punts a l’obtinguda en la prova del cicle Inicial. La desviació de les puntuacions finals obtingudes pels diferents grups classe (12 punts per sota i 7 per sobre) és lleugerament superior a la del cicle Inicial però la valorem dins d’una normalitat.

93

Quant als percentatges, destaquen les dades de l’activitat 2, on el primer i segon fragments són els que menys encerts, i amb notable diferència, han obtingut. Molts alumnes han confós els termes “fort – piano” per “agut – greu” i alguns desconeixien el significat de la paraula piano ja que utilitzen bàsicament el terme “fluix”. Tot i que les qualitats del so d’intensitat i altura es treballen des d’educació infantil i apareixen molt més en el treball a l’aula que les dinàmiques de creixent i decreixent i d’accelerando i ritardando, han estat menys reconegudes pels alumnes. Possiblement l’ús que comunament es fa, en tots els àmbits, de les paraules “alt i baix” per denominar el fort i el piano (parla més alt, abaixa el televisor) han contribuït a aquesta confusió.

Audició Cicle Superior

La puntuació global està 20 punts per sota de la del cicle Inicial i 7 del cicle Mitjà. En aquest cas destaca la gran diferència entre l’escola que ha obtingut la puntuació més baixa, que es desvia 24 punts de la mitjana i no assoleix el nivell mig, i la que ha obtingut la puntuació més alta que es desvia 12 punts per sobre de la mitjana. La diferència de puntuació entre els diferents grups classe es manté en les tres activitats essent l’activitat 2 la que presenta resultats menys diferenciats. Aquestes diferències s’atribueixen, en part, al fet que no totes les escoles van preparar la prova prèviament, la qual cosa ha afectat els resultats, sobretot els de l’activitat 1.

En aquesta no s’ha calculat el total dels percentatges de cada fragment ja que no és una dada rellevant degut a que els fragments musicals escoltats pels alumnes són diferents entre les escoles.

5.1.6 Qüestionari als professors

Aquesta enquesta ha estat contestada pels 4 professors d’educació musical dels 4 centres implicats i amb els quals s’han experimentat les proves tot aplicant-les als seus alumnes. La puntuació de la valoració que figura a cada pregunta és la mitjana resultant de les 4 respostes rebudes.

Valora de 0 a 10 les següents afirmacions:

1. Aquestes proves d’avaluació interna de l’àrea de música són adequades als alumnes que van dirigides.

94

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

2. Aquestes proves resulten útils al docent, en el sentit que milloren la seva tasca educativa.

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

3. El temps i l’esforç que cal dedicar a passar les proves són proporcionals a la millora de la tasca educativa.

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

4. La lectura del text explicatiu de cada activitat de les proves, resulta comprensible i clara.

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

5. El text explicatiu de les activitats conté la informació necessària per poder passar les proves als alumnes.

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

6. Les graelles de resultats recullen tota la informació necessària perquè el docent pugui reflexionar sobre la seva tasca educativa.

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

7. Les graelles de resultats resulten prou àgils a l’hora de recollir les dades.

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

95

8. El material annex a les proves (fitxes PAIM, CD), faciliten la tasca del docent i/o són útils i àgils a l’hora de la seva utilització.

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

En la mateixa enquesta hi figuren dues preguntes obertes però alhora molt concises. El recull de totes les respostes és el que figura a continuació:

9. Quines són les 3 qualitats que destacaries de les proves, després de l’experiència amb els alumnes?

• Les activitats són dinàmiques, tret de les purament teòriques.

• Els alumnes s’han sentit còmodes, gens angoixats en realitzar-les.

• Entenedores tant per als alumnes com per als mestres.

• Concises, dirigides, clares.

• Àgils.

• Faciliten molt l’observació.

• Serveixen per detectar i corregir errors de la pròpia tasca docent.

• Objectives i sistemàtiques.

• Avaluen procediments i capacitats.

10. Quins són els 3 inconvenients més destacats que sorgeixen a l’hora de posar en pràctica les proves?

• Algunes activitats han resultat massa llargues i als alumnes els mancava concentració al final de la sessió.

• El nombre d’alumnes per aula. Amb un nombre d’alumnes elevat, l’aplicació de les proves resulta molt més lenta. És molt millor passar les diferents proves amb mig grup classe.

• Algunes activitats requereixen una aplicació individualitzada i alguns alumnes, tot i tenir feina a fer, s’impacienten.

• Cal que hi hagi un clima de tranquil�litat i silenci en totes les proves. A vegades es fa difícil si hi ha alumnes amb problemes de conducta.

• Els alumnes que realitzaven l’activitat en últim lloc obtenien resultats més bons perquè havien pogut observar els companys.

• A causa de la disposició de l’aula, del nombre d’alumnes i la temporització, en algunes activitats els alumnes podien copiar els resultats.

96

• Es requereix una aula força espaiosa i no sempre és possible.

• Resulta dificultós passar les proves a l’alumnat nouvingut.

• Cal concretar més els criteris de valoració de la segona activitat de llenguatge musical del cicle superior.

• La valoració d’alguns aspectes no resulta prou objectiva.

97

6. Conclusions

Després d’haver passat les proves, de recollir les dades, d’analitzar-les i reflexionar entorn de l’experiència viscuda, arribem a les següents conclusions:

� Les proves resulten útils als docents, perquè permeten recollir molta informació del procés d’ensenyament-aprenentatge, i engrescadores per als alumnes.

� Han resultat ser una eina útil i fiable per a l’avaluació interna de l’àrea d’educació musical al final de cada cicle de les 4 escoles on s’han experimentat, i resulten aptes per a ser aplicades a altres centres de primària.

� Les 4 proves que es plantegen a cada cicle resulten adequades als alumnes a qui van dirigides i equilibrades entre els diferents blocs temàtics. També es consideren exhaustives ja que avaluen un ventall prou ampli d’aspectes rellevants.

� La dansa no ha estat contemplada tant exhaustivament en aquestes proves com els altres blocs temàtics, encara que se n‘avaluen aspectes en l’apartat de Ritme i moviment. S’ha tingut en compte que el currículum de dansa es comparteix amb l’àrea d’educació física i s’ha considerat que és des d’aquesta àrea que cal completar-ne l’avaluació. Per altra banda, la dotació horària de l’Educació física és molt superior a la de l’Educació artística, que a més engloba dues àrees: la musical i la visual i plàstica.

� Les noves tecnologies tenen poca incidència en aquestes proves malgrat que la seva utilització podria millorar i alleugerir el procés d’aplicació d’algunes activitats i del processament de les dades resultants. Aquest és l’aspecte més important que s’inclou en l’apartat de les propostes de millora i es considera del tot necessari per a la optimització de l’estudi realitzat, sobretot ara que està arribant a les escoles la dotació TIC de les aules de música.

� Les 3 proves de cada bloc temàtic, dirigides a cada un dels cicles, presenten diversitat quant a l’equilibri entre elles, segons els resultats.

� El fet que en el cicle Inicial els alumnes assisteixen a dues sessions de música a la setmana, en oposició a una sola sessió en els altres dos cicles, influeix en la consecució dels millors resultats aconseguits per aquest cicle. Als cicles mitjà i superior, amb resultats més baixos, augmenta també l’exigència i l’amplitud de continguts.

� El nombre d’alumnes d’incorporació tardana i necessitats educatives especials incideix clarament en els resultats de les proves. S’ha pogut comprovar que els alumnes de procedència llatinoamericana i de la resta de l’estat, incorporats a l’escola durant el cicle i que no es comptabilitzen en el paquet d’alumnes d’incorporació tardana, tenen més dificultats per realitzar les proves i es veuen clarament en

98

desavantatge en les activitats de coneixement de repertori.

� El nombre d’alumnes per aula és un factor que influencia, i molt, la qualitat del treball que s’hi realitza. S’ha comprovat aquest fet a l’hora de passar les proves, sobretot en les individuals: en els grups més reduïts es donava una major tranquil�litat a l’aula, més agilitat en les activitats i, en conseqüència, un menor cansament per part dels alumnes; tot plegat es traduïa en una major atenció i concentració en el treball.

� L’avantatge de treballar amb grups reduïts es posa de manifest també en els resultats de les proves. Aquest és el cas del cicle Mitjà de l’escola 2 que ha treballat l’àrea de música en grups partits durant tot el curs. Els seus resultats són força millors que els obtinguts pels altres dos cicles de la mateixa escola. Un cas similar és el del cicle Superior de l’escola 3 que porta treballant tot el cicle en grups partits d’uns 12 alumnes. Els seus resultats són millors que els del mateix cicle de les altres tres escoles amb un percentatge de més del 50% d’alumnes que han arribat a nivell superior.

� Una dada que no recull el present estudi però que es considera important perquè afecta els resultats de les proves, és el percentatge d’alumnes que assisteixen a classes d’educació musical en horari extraescolar. Aquesta dada, per altra banda, va fortament lligada al nivell socioeconòmic de les famílies, que tampoc no es recull en aquest estudi.

� Les activitats en les que la informació es recull per observació directa, sobretot les de Cançó i veu i de Ritme i moviment, i també les de Llenguatge de cicle Superior, són susceptibles de ser avaluades amb criteris més subjectius que les que es realitzen mitjançant una prova escrita. La llicència d’estudis ha permès que en el treball de camp realitzat, fos sempre la mateixa persona, conjuntament amb el mestre de música del centre, qui passés les proves. Això ha permès corregir processos d’aplicació i unificar criteris.

� És aconsellable filmar les activitats de les proves de Ritme i moviment a fi i efecte de poder visualitzar de nou, i amb més deteniment, el treball dels alumnes i fer-ne una valoració més fiable.

� El temps que s’ha de dedicar per aplicar el conjunt de les 4 proves que afecten a un mateix cicle resulta força llarg, per bé que també depèn del nombre d’alumnes per aula. Les proves individuals de cançó i veu i de ritme i moviment demanen més temps i és aconsellable passar-les durant el segon trimestre. La resta de proves col�lectives i escrites i les de llenguatge de cicle Superior poden realitzar-se en el tercer.

99

7. Propostes de millora

En aquest apartat se citen alguns dels molts aspectes en què aquestes proves poden millorar. Una part d’aquests aspectes ja s’han aplicat a les proves i queden recollits en el present estudi. Són els que vénen senyalats amb asterisc.

� Utilitzar i aplicar les noves tecnologies en els procediments d’algunes de les activitats.

� Utilitzar i aplicar les noves tecnologies en el processament de les dades que es desprenen després d’aplicar les proves.

� Realitzar una filmació de qualitat on es pugui visualitzar el procés d’aplicació de les activitats més complexes de les proves.

� Tenir en compte el percentatge d’alumnes que assisteixen a classes d’educació musical en horari extraescolar.

� Repartir la temporització de les proves entre el segon i el tercer trimestre del curs escolar.

� Canviar a 5 en comptes de 4 el nombre d’esquemes de la fitxa PAIM de l’activitat 1 de Llenguatge de cicle inicial. Modificar també la graella de resultats d’aquesta prova. *

� Augmentar el grau de dificultat de la prova d’Educació de l’oïda – llenguatge, del cicle Inicial, bo i canviant els esquemes de les activitats 1 i 2 per altres més complexos.

� Canviar el dibuix del carilló de la fitxa PAIM de l’activitat 1 d’audició de cicle inicial.

� Modificar el disseny de les fitxes PAIM de Llenguatge de cicle mitjà a fi i efecte d’evitar la còpia entre els alumnes. *

� Incloure, a les normes d’aplicació i desenvolupament de l’activitat 1 de Llenguatge del cicle superior, el tercer punt. *

� Igualar amb nombre de notes els 12 fragments ritmicomelòdics de l’activitat 2 de Llenguatge de cicle superior. *

� Incloure, a les normes d’aplicació i desenvolupament de l’activitat 1 d’Audició del cicle superior, el primer punt. *

101

8. Bibliografia

ALLEN, D. (2000) La evaluación del aprendizaje de los estudiantes. Barcelona: Paidós.

AMARÓS, M. (2006) L’audició a primària. Un despertar emocional i creatiu. Disponible a http://www.xtec.cat/formacio/llicencies/index.htm. (Consulta: març 2007)

AMORÓS, I. (2003) Les competències bàsiques a l’etapa infantil. Els quatre pilars de l’educació i la pràctica musical Disponible a http://www.xtec.cat/formacio/llicencies/index.htm. (Consulta: Novembre 2006)

ARNAL, J., DEL RINCÓN, D., LATORRE, J., SANS, A. (1995). Técnicas de investigación en ciencias sociales. Madrid: Dykinson.

Avaluació i educació. Jornada de Vic, 17 d’octubre de 1998 (1999) Col�lecció: Documents, 8. Consell Escolar de Catalunya. Generalitat de Catalunya.

Avaluació interna de centres. Exemples de prova. Cicle mitjà i superior. Educació artística: música. (2000). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

BADIA, M., BAUCELLS, T. (1999). Música. Llibre del mestre. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

BADIA, M., BAUCELLS, T. (2005). Música – 1. Llibre del mestre. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

BADIA, M., BAUCELLS, T. (2005). Música – 2. Llibre del mestre. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

BARCELÓ, B. J. (1995). Las funciones del canto. Música y Educación. Vol. VIII, 4, núm. 24, pp. 37-48.

BARCELÓ, B. J. (2003). La gènesi de la intel�ligència musical en l’infant. Barcelona: Dinsic.

BARTOK, B. (1987). Escritos sobre música popular. México, d. f.: Siglo Veintiuno.

BISQUERRA, R., DORIO, I., GÓMEZ, J., LATORRE, A., MARTÍNEZ, F., MASSOT, I., MATEO, J., SABARIEGO, M., SANS, A., TORRADO, M., y VILA, R. (2004). Metodología de la investigación educativa. Madrid: La Muralla.

BLACKING, J. (1994). Fins a quin punt l’home és músic? Vic: Eumo.

BONAL, E.; CASAS, M.; CASAS, N. (2005) Diversita’t. Generalitat de Catalunya

CALATAYUD, E.; PALANCA, O. (1994) La evaluación en la educación primaria. Valencia: Galaxia.

COLL, C. (1986). Marc curricular per a l’ensenyament obligatori. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

102

Competències bàsiques. Educació primària. Cicle mitjà. Proves d’avaluació. Guia d’aplicació i correcció. (2003). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Competències en educació musical (2007) Revista Eufonia: 41. Barcelona: editorial Graó.

COTILLON, M. (1994 octubre). La canción infantil. Música y educación. Vol VII, 3, núm. 19, p. 108.

CRIVILLÉ, J. (1988). El folklore musical. Madrid: Alianza Música.

Currículum. Educació primària. (1992). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Diccionari de la llengua catalana, segona edició. Institut d’Estudis Catalans. Disponible a http://dlc.iec.cat/

Diccionari manual de sinònims. (1973). Barcelona: Biblograf.

Educació Artística. Propostes Didàctiques. (1994) IRRSAE Piemont. Trad Pere Roca. Vic: Eumo Editorial.

Educació primària 2003. (2005) Quaderns d’avaluació, 3. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació, Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.

ESCUDERO, M. P. (1996). Anotaciones sobre la educación musical en primaria. Música y educación. Vol. IX, 4, núm. 28, pp. 91-101.

ESPONA, I. (2003) Avaluació dels aprenentatges en flauta de bec Disponible a http://www.xtec.cat/formacio/llicencies/index.htm. (Consulta: Novembre 2006

FELIU, T.; GODALL, P.; MALAGARRIGA, T.; MIRANDA, J.; ORIOLS, J.; VALLS,A. (2005) Música. Guia didàctica. Cicle inicial. Barcelona: editorial Teide.

FERNÁNDEZ PONCELA, A. M. (2005). Canción infantil: discurso y mensajes. Barcelona: Anthropos.

FREGA, A. L. (1996). Música para maestros. Barcelona: Graó.

GARDNER, H. (1998). Inteligencias múltiples. La teoría en la práctica. Barcelona: Paidós.

GASSULL, C.; GODALL, P.; MARTORELL, M. (2004). La veu. Orientacions pràctiques. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

GIL, B. (1994). La canción en la escuela. Música y educación, Vol. VII, 2, núm. 18, pp. 35-44.

GODOY, J. C. (2005): Les respostes a la música. Audicions i recursos didàctics sobre la sardana, la música per a cobla i la cançó popular. Barcelona: Dinsic.

Gran enciclopèdia catalana. (1969). Barcelona: Enciclopèdia catalana.

GUARDIET, M.A. (2000) Didàctica de l’audició musical Disponible a

103

http://www.xtec.cat/formacio/llicencies/index.htm.Gener 2007

HARGREAVES, D. J. (1998) Música y desarrollo psicológico. Barcelona: Graó.

Identificació de les competències bàsiques en educació artística. (2003). Disponible en: http://www.gencat.net/educacio/csda/actuacions/comp_bas.htm [Consulta: 28 d’abril de 2006]

Identificació de les competències bàsiques en l’ensenyament obligatori. (2000). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

JORBA, J.; SANMARTÍ, N. (1993) La función pedagógica de la evaluacion. Aula de innovación educativa.

L’avaluació de centres. Canvis per a la millora. Quaderns d’avaluació, 5. Disponible a: http://www.gencat.net/educació/csda/publis/pub_rec.htm (Consulta: Novembre 2006)

L’avaluació de l’educació primària per al 2007. Quaderns d’avaluació, 7. Disponible a http://www.gencat.net/educació/csda/publis/pub_rec.htm [Consulta: Març 2007)

L’avaluació del sistema educatiu per al 2006. (2006) Quaderns d’avaluació, 4. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació, Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.

L’avaluació del sistema educatiu. Aportacions del Consell Escolar de Catalunya a les XVI Jornades de Consells Escolars de les Comunitats Autònomes i de l’Estat. (2006) Dossiers Informatius: 32. Consell Escolar de Catalunya. Generalitat de Catalunya.

La música a l’escola. Recursos didàctics 1. (1983) Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, ICE de la Universitat Politècnica de Barcelona.

MAIDEU, J. (1992). Llibre de cançons. Crestomatia de cançons tradicionals catalanes. Vic: Eumo.

MAIDEU, J. (1997). Música, societat i educació. Recull d’escrits i al�locucions sobre Educació Musical i Música Tradicional. Berga: Amalgama.

MALAGARRIGA, T. (2002) Anàlisi i validació d’una proposta didàctica d’educació musical per a nens de cinc anys. Disponible a http://www.tesisenxarxa.net/ (Consulta: febrer 2007)

MARTÍNEZ, F. (2002). El Cuestionario. Un instrumento para la investigación de las ciencias sociales. Barcelona: Laertes Psicopedagogía.

MATEO, J Competències bàsiques i currículum (2004) Síntesi de la conferència pronunciada el 8 de setembre de 2004 en una jornada de treball de la Xarxa de Competències Bàsiques. Disponible a http://phobos.xtec.cat/xarxacb/ (Consulta: Desembre 2006)

104

MATEO, J. (2000) La evaluación educativa, su práctica y otras metáforas. Barcelona: Cuadernos de educación.

MATEO, J. (2006) Desenvolupament del currículum per competències. Conferència pronunciada el 8 de novembre de 2006 en una jornada de treball de la Xarxa de Competències Bàsiques. Disponible a http://phobos.xtec.es/xarxacb/jortre.htm (Consulta: Març 2007)

MAURI,T.; MIRAS,M. (1996) L’avaluació en el centre escolar. Barcelona: Graó.

McCANN, B. (1990). Treinta y cuatro formas de enseñar una canción a los niños. Música y educación. Vol.VIII, 1, núm. 5, pp. 130-131.

MIRANDA, J.; ORIOLS, J.; VALLS, A.; FELIU, T.; GODALL, P.; MALAGARRIGA, T. (2006) Música. Guia didàctica. Cicle superior. Barcelona: editorial Teide.

PERELLÓ, J.; CABALLÉ, M.; GUITART, E. (1975). Canto-Dicción (Foniatría estética). Barcelona: Científico-Médica.

Pla d’avaluació (2005). Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació, Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. Disponible a http://www.gencat.net/educació/csda/publis/pub_rec.htm (Consulta: abril 2006)

Proposta de Decret pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària. (2007). Disponible a: http://www.xtec.cat/estudis/primaria/nou_curriculum_pri.htm [Consulta: 10 de maig de 2007]

PUJOL, M. A. (1995) L’avaluació de l’àrea de música. Vic: Eumo Editorial

PUJOL, M. A. (1997) La evaluación de los procedimientos. Eufonia, 7. Barcelona: Editorial Graó

PUJOL, M.A.; SERRA, J. (1998): La dansa catalana en l’ensenyament primari. Tarragona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Edicions El Mèdol.

Real Decreto1513/2006, de 7 de diciembre, por el que se establecen las enseñanzas mínimas de la Educación primaria. Disponible a http://www.mec.es/educa/sistema-educativo/loe/files/educacion-primaria.pdf (Consulta: març 2007)

RIERA, S. (1992). Música. Educació Primària. Cicle mitjà, 3. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

RIERA, S. (1995). Música. Educació Primària. Cicle superior, 5. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

RIERA, S. (1996). Música. Educació Primària. Cicle superior, 2. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

RIERA, S. (2005). Música - 1. Educació Primària. Cicle inicial, 1. Barcelona:

105

Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

RIERA, S. (2005). Música - 2. Educació Primària. Cicle inicial, 2. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

RIVAS, F.; ALCANTUD, F. (1988) La evaluación criterial en la educación primaria. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.

SALMERÓN PÉREZ, H. (1997) Evaluación educativa. Teoría, metodología y aplicaciones en áreas de conocimiento. Granada: Grupo Editorial Universitario.

SALMERÓN, H.; GONZÁLEZ, D.; LÓPEZ,R. (1997) VII Jornadas sobre la LOGSE. Evaluación educativa. Actas: comunicaciones. Granada: Grupo Editorial Universitario.

SEGARRA, I. (1998). Mig segle de mestratge musical. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

STUFFLEBEAM, D.L. i SHINKFIELD, A.J. (2000): Evaluación sistemática. Guía teórica y práctica. Barcelona: Paidós/M.E.C.

TENBRINK, T. D. (1998) Evaluación. Guía práctica para profesores. Madrid: Narcea.

VALLÈS, J. (2005) Competencia multicultural en educación artística. Contextos y perspectivas de futuro en la formación de maestras y maestros. Facultat d’Educació i Psicologia. Universitat de Girona.

VALLS, A. ; ORIOLS, J.; FELIU, T.; GODALL, P.; MALAGARRIGA, T.; MIRANDA, J. (2005) Música. Guia didàctica. Cicle mitjà. Barcelona: editorial Teide.

VALLS, A., RIERA, S. (1994). Música. Educació Primària. Cicle mitjà, 4. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

VALLS, E. (1993) L’avaluació dels continguts procedimentals del currículum. II Jornades universitàries de reflexió i debat sobre l’avaluació educativa. Cervera: UNED

VILAR, M. (2001) De la formació inicial dels mestres d’Educació Musical a la pràctica professional: anàlisi i avaluació. Disponible a http://www.tesisenxarxa.net/ (Consulta: febrer 2007)

107

9. Annexos

9.1 Graelles de nivell

Cicle Inicial


MOVIMENT EDUC OÏDA - LLENGUATGE

AUDICIÓ

alumnes: 100 punts

act 1 70 p

act 2 30 p

activitat 1 100 p

100 punts

act 1 50 p

act 2 50 p

100 punts

act 1 60 p

act 2 20 p

act 3 20 p

PUNTUACIÓ FINAL

OBSERVA CIONS

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

TOTAL

108

Cicle Mitjà


MOVIMENT LLENGUATGE AUDICIÓ

alumnes: 100 punts

act 1 70 p

act 2 30 p

100 punts

act 1 50 p

act 2 50 p

100 punts

act 1 50 p

act 2 50p

100 punts

act 1 30 p

act 2 40 p

act 3 30 p

PUNTUACIÓ FINAL

OBSERVA CIONS

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

TOTAL

109

Cicle Superior


MOVIMENT LLENGUATGE AUDICIÓ

alumnes: 100 punts

act 1 70 p

act 2 10 p

act 3 20 p

activitat 1 100 p 100 punts

act 1 50 p

act 2 50 p

100 punts

act 1 50 p

act 2 30 p

act 3 20 p PU

NTUACIÓ

FINAL OBSERVA

CIONS

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

TOTAL

111

9.2 Graelles de resultats

CURS: ACTIVITAT 1 ACTIVITAT 2

veu to inicial afinació postura corporal alumne:

70 punts 25

punts 10

punts 0

punts 20

punts 0

punts 25

punts 10

punts 0

punts

30

punts Figura

1 Figura

2 Figura

3 Figura

4 Figura

5

PUNTUACIÓ FINAL

OBSERVACIONS

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 TOTAL

GRAELLA DE RESULTATS: CANCÓ I VEU CICLE INICIAL

112

GRAELLA DE RESULTATS: RITME I MOVIMENT CICLE INICIAL

CURS: ACTIVITAT 1 Adequa bé el moviment al

tempi puntuació

alumne:

lent moderat ràpid 100 65 25 0

PUNTUACIÓ FINAL

OBSERVA CIONS

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

TOTAL

113

CURS ACTIVITAT 1 ACTIVITAT 2 esquemes 10 punts /encert caselles 10 punts/encert

alumnes: 50 p 1 2 3 4 5

50 p 1 2 3 4 5

PUNTUACIÓ FINAL

OBSERVA CIONS

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

TOTAL

GRAELLA DE RESULTATS: LLENGUATGE MUSICAL CICLE INICIAL

114

CURS ACTIVITAT 1 ACTIVITAT 2 ACTIVITAT 3 instr 1 1

instr 2 1

instr 3 1

instr 4 1

instr 5 1

instr 6 1

instr 7 1

instr 8 1

instr 9 1

instr 10 alumnes 60

punts nom so nom so nom so nom so nom so nom so nom so nom so nom so nom so 20 punts encerts 20 punts encerts

PUNTUACIÓ FINAL

OBSERVACIONS

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

TOTAL

GRAELLA DE RESULTATS: AUDICIÓ CICLE INICIAL

115

GRAELLA DE RESULTATS: CANÇÓ I VEU CICLE MITJÀ

CURS: ACTIVITAT 1 ACTIVITAT 2

veu to inicial afinació precisió rítmica

articulació

i dicció expressivitat exercici 1

3 punts/encert exercici 2

3 punts/encert alumnes: 70 punts

15 p.

5 p. 0 p. 10 p.

0 p. 15 p.

5 p. 0 p. 10 p.

0 p. 10 p.

0 p. 10 p.

0 p.

30 punts

1 2 3 4 5 2 3 4 5 6

PUNTUACIÓ

FINAL

OBSERVACIONS

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25

TOTAL

116

GRAELLA DE RESULTATS: RITME I MOVIMENT CICLE MITJÀ

CURS ACTIVITAT 1 ACTIVITAT 2 Recita el ritme amb la veu Pica el ritme amb les mans Mètrica

binària Mètrica ternària

Coordinació i postura corporal Ritme interior Ritme i pulsació Ritme interior Ritme i pulsació

Alumne: 50

punts 20 p 10 p 0 p 20 p 10 p 0 p 10 p 5 p 0 p

50 punts 25

punts 10 p 0 p 15 p 7 p 0 p 25

punts 10 p 0 p 15 p 7 p 0 p PUNTUACIÓ

FINAL

OBSERVACIONS

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

TOTAL

117

GRAELLA DE RESULTATS: LLENGUATGE MUSICAL CICLE MITJÀ

CURS ACTIVITAT 1 ACTIVITAT 2 10 punts /encert 10 punts /encert

alumnes: 50

punts esquema 1

esquema 2

esquema 3

esquema 4

esquema 5

50 punts esquema

1 esquema

2 esquema

3 esquema

4 esquema

5

PUNTUACIÓ FINAL

OBSERVACIONS

1

2

3

4

5

6

7

8 9

10 11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

TOTAL

118

GRAELLA DE RESULTATS: AUDICIÓ CICLE MITJÀ

CURS ACTIVITAT 1 ACTIVITAT 2 ACTIVITAT 3 fr 1 fr 2 fr 3 fragment 1 fragment 2 fragment 3 fragment 4 fragment 5 fragment 1 fragment 2 alumnes 30

punts 0 p 30 p 0 p

40 punts 0 p 0 p 8 p 0 p 8 p 0 p 8 p 0 p 0 p 0 p 8 p 0 p 0 p 0 p 8 p

30 punts 15 p 0 p 15 p 0 p

PUNTUACIÓ FINAL

OBSERVA CIONS

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25

TOTAL

119

CURS: ACTIVITAT 1 ACTIVITAT 2 ACTIVITAT 3 afinació exer.

3 preguntes

audició 1

audició 2

audició 3

audició 4

audició 5

alumne: 70

punts veu

exer. 1 afinació exer.1

1 obst 2 obst

10 punts 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

20 punts cor

cançó

cor cançó

cor cançó

cor cançó

cor cançó

PUNTUACIÓ FINAL

OBSERVACIONS

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 TOTAL

GRAELLA DE RESULTATS: CANÇÓ I VEU CICLE SUPERIOR

120

CURS exercici 1 exercici 2 exercici 3 1r obstinat 2n obstinat

veu afinació 1 obstinat 2 obstinat cant ritme cant ritme alumnes: 30

punts 15 p 5 p 0 p 15 p 5 p 0 p

40 punts

20 p 0 p 20 p 0 p

cant40 punts

ritme 60 punts 20 p 10 p 0 p 30 p 15 p 0 p 20 p 10 p 0 p 30 p 15 p 0 p

VEU: PUNTUACIÓ GLOBAL

PUNTUACIÓ FINAL

OBSERVA CIONS

1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24

25

TOTAL

GRAELLA DE RESULTATS: ACTIVITAT 1CANÇÓ I VEU I RITME I MOVIMENT CICLE SUPERIOR

121

GRAELLA DE RESULTATS: LLENGUATGE MUSICAL CICLE SUPERIOR

CURS ACTIVITAT 1 ACTIVITAT 2

lectura rítmica escriptura rítmica

precisió rítmica

número d’errors realitzats en cadascun dels 12 fragments musicals

regularitat i fluïdesa 1r

compàs 4t

compàs

2n compàs

3r compàs

grafia alumnes:

50 punts

30 punts

10

5 0 10

5 0 10

5 0

20 punts

7 0 7 0

figures

6 3 0

50 punts

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

PUNTUACIÓ FINAL

OBSERVACIONS

TOTAL

122

GRAELLA DE RESULTATS: AUDICIÓ CICLE SUPERIOR CURS ACTIVITAT 1 ACTIVITAT 2 ACTIVITAT 3

fragments grup 1 grup 2 grup 3 grup 4 grup 5 fragments alumnes

50 punts 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

30 punts nom so nom so nom so nom so nom so

20 punts 1 2 3 4

PUNTUACIÓ FINAL

OBSERVA CIONS

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24 25

TOTAL

123

9.3 Fitx

es PAIM

Puntuació

CANÇÓ I VEU - Activitat 2

Nom Data

CICLE INICIAL P A I M

Fixa’t bé en aquestes postures. Al sota, totes hi tenen un requadre.

Escriu una B a dins de cada requadre si consideres que és una postura correcta per cantar. Escriu una M si consideres que és una postura incorrecta, tan drets com asseguts.

figura 5 figura 2 figura 1 figura 3 figura 4

Procedència de les imatges: OND. Fitxer de Psicomotricitat. Ed. Onda. ISBN: 84-7552-596-2

125

Puntuació

LLENGUATGE MUSICAL - Activitat 2

Nom Data


Escolta, imita i reconeix cada una de les cinc sirenes que es realitzaran en aquesta activitat. Escriu, en cada una d’elles, el número de la sirena dins la casella que li pertoqui.

1 2 3

126

AUDICIÓ - Activitat 1

Nom Data


Observa aquests dibuixos. Al costat tots tenen una casella i a sota una ratlla.

A dins de cada casella cal escriure un número de l’1 al 10, segons l’ordre en què escoltis el so dels diferents instruments i veus.

127

Puntuació


Nom Data


128

Puntuació


Nom Data


Escoltarem dos fragments musicals. L’un és una melodia sola i l’altre una melodia amb acompanyament.

Escriu dins les caselles corresponents el número 1 per al primer fragment que escoltaràs, i el número 2 per al segon.

MELODIA

MELODIA AMB ACOMPANYAMENT

129

tornada

3a estrofa

tornada

2a estrofa

tornada

1a estrofa

Puntuació


Nom Data


Escoltaràs la Cançó de picar fusta, el Marrameu, sencera o bé un fragment.

Assenyala a la taula, fent creus, les parts de la cançó que escoltis.

130

Puntuació

CANÇÓ I VEU - Activitat 2 exercici 1

Nom Data

CICLE MITJÀ P A I M

Quina cançó sona?

Cada dia al dematí

La pastoreta

Els tres tambors

Bon dia nostre pare

L’oreneta

131

jo us el cantaré ara va de bo que de bo va

Puntuació

CANÇÓ I VEU - Activitat 2 exercici 2

Nom Data


Relaciona, posant el mateix número, els textos que siguin de la mateixa cançó. N’hi ha un a cada columna. Fixa’t amb l’exemple.

n’ha trobat un violon

caragols qui en vol comprar

que de tots els arbres

ara cau pedra

passa un cavall blanc

Joan del riu

xim, xim, xim, visca la gresca

seca com un bacallà

Tinc un arbre amic

el ball de la civada

passa un senyoret

és per a mi el més bonic

feia així, feia així

hi ha una finestreta

ara plou

per fer ballar tot el món

1

6

5

4

3

2

1

1

132

Puntuació


Nom Data


Escolta, imita i reconeix aquests esquemes rítmics. Escriu dins la casella el número d’ordre en què van sonant.

1

2

3

4

133

Puntuació


Nom Data


Escolta, imita i reconeix aquests esquemes melòdics. Escriu dins la casella inferior el número del fragment que ha sonat.

1

5

2

3

4

134

Puntuació


Nom Data


Escolta amb atenció cada un dels tres temes musicals que se’t presenten.

Ara tornaràs a escoltar un dels tres temes anteriors. Assenyala, fent una creu a la casella corresponent, el tema de nou escoltat.

Tema A

Tema B

Tema C

135

Puntuació


Nom Data


Escoltarem 5 fragments musicals. Després d’escoltar el primer has d’assenyalar amb una creu UNA de les 3 possibles respostes. Seguirem el mateix procés amb els altres fragments.

FORT – PIANO AGUT – GREU LENT - RÀPID

Fragment 2

FORT – PIANO AGUT – GREU LENT - RÀPID

Fragment 1

CREIXENT DECREIXENT SENSE CANVIS D’INTENSITAT

Fragment 3

ACCELERANDO RITARDANDO SENSE CANVIS DE TEMPI

Fragment 4

ORGUE ARPA I FLAUTA TRAVESSERA FLAUTA TRAVESSERA, CLARINET I FAGOT

Fragment 5

136

A A B A C A A

tema 1a variació 2a variació 3a variació 4a variació 5a variació

Puntuació


Nom Data


Escoltaràs dues audicions: el preludi del Te Deum de Charpentier i un tema amb variacions de Mozart. Les audicions poden sonar senceres o bé inacabades, és a dir, no arribar fins al final. Assenyala amb creus, a la graella corresponent, les diferents parts o frases de l’audició que sonin.

Rondó: preludi del “Te Deum” de M.A. Charpentier

Tema amb variacions: “Ah vous dirai-je, maman!” de W.A. Mozart

137

Puntuació


Nom Data

CICLE SUPERIOR P A I M

Ara escoltarem 5 fragments de música vocal (cantada). En cada fragment has d’escriure: En el primer quadre: A o B segons si has escoltat un cor infantil o un cor mixt. En el segon quadre: 1, 2 o 3 segons si és una cançó a l’uníson, un cànon o una cançó a veus.

Segon fragment

Primer fragment

Cinquè fragment

Quart fragment

Tercer fragment

A – Cor infantil

B – Cor mixt

1 – Cançó a l’uníson

2 – Cànon

3 – Cançó a veus

1 / 2 / 3 A / B

138


Nom Data


Aquí tens 10 preguntes amb 3 possibles respostes.

A cada pregunta cal que assenyalis, amb una creu, la resposta que consideris correcta. Només una de les tres respostes és l’encertada.

1.- El múscul que es troba sota els pulmons i que amb el seu moviment permet la respiració s’anomena:

bíceps

diafragma

bronquis

2.- El moviment respiratori d’entrada d’aire als pulmons s’anomena:

expiració

vibració

inspiració

3.- Els replecs musculars, situats a la laringe i amb els quals les persones produïm so, s’anomenen:

cordes vocals

cordes primes

cordes polsades

139


Nom Data

P A I M CICLE SUPERIOR

4.- Gràcies a l’aire que surt dels pulmons podem fer sons perquè les cordes vocals:

escolten

s’inflen

vibren

5.- La veu pot emmalaltir quan:

cridem

dormim

mengem

6.- Quan es canta en grup és necessari:

fer el que fa el company del costat

seguir les indicacions del director

cantar fort

7.- La veu s’articula en paraules pel moviment d’:

el coll

els braços

els llavis i la llengua

140

Puntuació


Nom Data

P A I M CICLE SUPERIOR

8.- L’expressió “respirar per la panxa” vol dir:

que el diafragma baixa i desplaça la panxa enfora

no vol dir res

que l’aire arriba als budells

9.- Per afinar correctament una frase cal:

cantar mentre el/la mestre/a l’ensenya

escoltar-la amb atenció quan el/la mestre/a l’ensenya

cantar-la moltes vegades seguides

10.- La veu:

és poc important perquè tothom la té

no s’ha de cuidar, funciona sola

cal cuidar-la com un instrument

141

Puntuació

LLENGUATGE MUSICAL - Activitat 1 model 1

Nom Data


3

4

142

Puntuació


Nom Data


3

4

143

Puntuació


Nom Data


3

4

144

Puntuació


Nom Data


3

4

145



146



7

8

9

10

12

11

147

Puntuació


Nom Data


Quina audició sona? Escriu dins la casella corresponent el número d’ordre en què hagis escoltat el fragment musical.

Simfonia del Nou Món d’Antonin Dvorak

Aida de Giuseppe Verdi

La primavera d’Antonio Vivaldi

Peer Gynt d’Edvard Grieg

El Moldava de Bedrich Smetana

Quadres d’una exposició de Modest Mussorgski

9a simfonia de Ludwig van Beethoven

Carnaval dels animals de Camille Saint-Saëns

L’aprenent de bruixot de Paul Dukas

La flauta màgica de Wolfgang Amadeus Mozart

148


Nom Data


Puntuació

Observa i escolta com sonen aquestes agrupacions instrumentals: quintet de vent, quintet de corda, cobla, orquestra simfònica i conjunt de rock. Escriu a sota de cada imatge el nom de la formació i en el requadre el número d’ordre en què sonaran.

149

Puntuació


Nom Data


Relaciona amb fletxes cada un dels fragments amb el terme que li correspon.

fragment 1

fragment 2

fragment 3

fragment 4 soprano

baix

contralt

tenor

150

9.4 Fragments musicals.

9.4.1 Relació dels fragments musicals que conté el CD.

CICLE INICIAL Ritme i moviment Activitat 1

1. Marxa ràpida 2. Marxa intermèdia 3. Marxa lenta

Audició Activitat 1 4. Piano 5. Veu d’home 6. Flauta de bec 7. Guitarra 8. Trompeta 9. Veu de dona 10. Timbales 11. Violí 12. Carilló 13. Contrabaix

Audició Activitat 2 14. Melodia 15. Melodia amb acompanyament

Audició Activitat 3 16. Cançó de picar fusta

CICLE MITJÀ Ritme i moviment Activitat 1

17. Mètrica binària 18. Mètrica ternària

Audició Activitat 1 19. Tema A 20. Tema B 21. Tema C

Audició Activitat 2 22. Fort – piano 23. Agut – greu 24. Creixent 25. Retardant 26. Flauta travessera, clarinet i fagot.

Audició Activitat 3 27. Rondó 28. Tema amb variacions

CICLE SUPERIOR Cançó i veu Activitat 3

29. Cor infantil a l’uníson 30. Cor infantil a cànon 31. Cor infantil a veus 32. Cor mixt a l’uníson 33. Cor mixt a cànon

151

34. Cor mixt a veus Audició Activitat 1

35. El Moldava de B Smetana 36. 9a simfonia de Ludwig van Beethoven 37. L’aprenent de bruixot de Paul Dukas 38. Aida de Giuseppe Verdi 39. Carnaval dels animals de Camille Saint-Saëns 40. Simfonia del Nou Món d’Antonin Dvorak 41. La flauta màgica de Wolfgang Amadeus Mozart 42. La primavera d’Antonio Vivaldi 43. Peer Gynt d’Edvard Grieg 44. Quadres d’una exposició de Modest Mussorgski

Audició Activitat 2 45. Quintet de corda 46. Cobla 47. Orquestra simfònica 48. Grup de Rock 49. Quintet de metall

Audició Activitat 3 50. Baix 51. Contralt 52. Soprano 53. Tenor

9.4.2 Procedència dels fragments musicals.

Procedència dels fragments musicals que conté el CD: 1. “Marxa per córrer” Rítmica a l’escola 1 ED. Infantil. Autores: Eugènia Arús Leita /Susana Pérez Testor. Ed. Dinsic sono Institut Llongueres. 2. “Contrastos Ascendent-descendent” Rítmica a l’escola 1 ED. Infantil. Autores: Eugènia Arús Leita /Susana Pérez Testor. Ed. Dinsic sono Institut Llongueres. 3. “Peus” Adaptació sobre el tema de W.A.Mozart, “Non piu andrai farfalone amoroso” Rítmica a l’escola 1 ED. Infantil. Autores: Eugènia Arús Leita /Susana Pérez Testor. Edit. Dinsic sono Institut Llongueres. 4.”Sonata per a piano nª 14 en do sostingut menor (Clar de lluna)” Ludwig van Beethoven / Friedrich Gulda, piano/ Guia d’audició. Iniciació a la música. Edició Grup Editorial Planeta. 5.“Chi è mai, chi è qui in sua vece. Rigoletto” Giusaeppe Verdi/ Rudolf Knoll/ Orquestra Simfònica de Nuremberg/ Hans Zanotelli/ Guia d’audició. Iniciació a la música. Edició Grup Editorial Planeta. 6.“Der Fluiten Lusthoff” J. Van Eyck/Audicions: Música 1/ 2 Mètode Irineu Segarra/ Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 7.“El noi de la mare” (popular)/ Narciso Yepes/ El bosc de Colors 4 anys/ Editorial Barcanova.

152

8.“Trumpet tune and cybell” Henry Purcell/ Guia d’audició. Iniciació a la música. Edició Grup Editorial Planeta. 9.“Canción de Paloma del Barberillo de Lavapiés” Francisco Asenjo Barbieri/ Teresa Berganza/ Orquestra Anglesa de Cambra/ E. García Asensio/ Guia d’audició. Iniciació a la música. Edició Grup Editorial Planeta. 10.“Preludi amb trompetes” M.R. Delalande/ El bosc de Colors 3 anys. Editorial Barcanova. 11.“Meditació de Thaïs” Jules Massenet /Guia d’audició. Iniciació a la música. Edició Grup Editorial Planeta. 12.“La lluna, la pruna” (cançó popular) /El bosc de Colors 3 anys. Editorial Barcanova. 13.“L’elefant del parc” (cançó popular)/ Cantar i escoltar audicions. Editorial Casals. 14.“Estampida medieval” (anònima)/ El poble de vent i de fusta. Servei Educatiu de l’Auditori de Barcelona. 15.“ La pastoreta” (cançó popular)/ La Cançó més bonica del món. Camerata de cançó tradicional . 16.“Marrameu torra castanyes “(cançó popular)/ El bosc de Colors 5 anys. Editorial Barcanova. 17.“Simfonia núm. 101. El rellotge. 2n moviment” Haydn/ El bosc de Colors 5 anys. Editorial Barcanova. 18.“Ball pla de Llavaneres” (dansa popular)/ Cobla Sant Jordi. P Dinsicsono 19.“Romeu i Julietta” Serge Prokofiev/ La gran Música paso a paso. Polygram Ibèrica, S.A: Madrid y Ediciones, Madrid España 1994. Club internacional del libro 20.“Romeu i Julietta” Serge Prokofiev/ La gran Música paso a paso. Polygram Ibèrica, S.A: Madrid y Ediciones, Madrid España 1994. Club internacional del libro 21.“Romeu i Julietta. El baile de los caballeros”Serge Prokofiev/ La gran Música paso a paso. Polygram Ibèrica, S.A: Madrid y Ediciones, Madrid España 1994. Club internacional del libro 22.“Obertura. El rapte del serrall” W. A. Mozart/ La gran Música paso a paso. Polygram Ibèrica, S.A: Madrid y Ediciones, Madrid España 1994. Club internacional del libro 23.“Qui té raó?. Sis peces, op.88” D. Kabalevski/ El bosc de Colors 5 anys. Editorial Barcanova.

153

24.“Mart. Els planetes op. 32” G. Holst/ La gran Música paso a paso. Polygram Ibèrica, S.A: Madrid y Ediciones, Madrid España 1994.Club internacional del libro. 25.“L’hereu Riera. Cançons i danses nº 7” F. Mompou/ Música Educació Primària. Cicle superior 2. Baobat Ed. Teide. 26.“Minuet. Trio per a flauta, clarinet i fagot en Si bemoll major KV 439b.” W.A.Mozart/ Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya/ L’orquestra dels Supermúsics nº 4. El vent de fusta. 27.“Preludi del Te Deum” M.A.Charpentier/ Audicions: Música 1/2 Mètode Irineu Segarra. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 28.“Ah vous dirai-je, maman. Tema i variacions 1-5” W. A. Mozart/ Audicions Música 1/2 Mètode Irineu Segarra. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 29.“El ball de la civada” cançó popular. Audicions. Cicle Inicial 1 – 2. Ed. Dinsic. 30.“Joc per fer la truita. Cantata Rebel�lió a la cuina” Antoni Miralpeix/ Acuitacantar 1. (P) 2000 TVC Disc 31.“Siyahamba” (cançó tradicional de Guinea)/ Música Educació Primària. Cicle superior 2. Baobab Ed. Teide. 32.“Ja arriba la llum”/ Corals Universitàries de Catalunya/ Cor de la Universitat de Vic/ Edicions Albert Moraleda. Generalitat de Catalunya. 33.“Adéu, Adéu”/ Corals Universitàries de Catalunya/ Cor de la Universitat de Vic/ Edicions Albert Moraleda. Generalitat de Catalunya. 34.“La bolangera” (cançons popular)/ Orfeo Català/ Dir. Jordi Casas/ Ed. Harmonia Mundi. 35.”El Moldava” B. Smetana/ Música Educació Primària. Cicle superior 1r. Baobab Ed. Teide. 36.“Coral de Symhonie Nr.9 D-moll, Op. 125” L. van Beethoven/ Prague Festival Choir and Orchestra/ Dir. Alberto Lizzio/ (P) 1995 B.H.G. Austria 37.“L’aprenent de Bruixot” Paul Dukas (P) 1996 by EMI Records Ltd. 38.“Triumphal march and ballet. Aida” G. Verdi/ Opera Highlichts/ (P) 2000 Disky Communications Europe B.V. 39.“Els fòssils. Carnaval dels animals”/ C. Saint-Saëns/ (P) 1996 by EMI Records Ltd. 40.“2n moviment. Simfonia del nou món, op. 95 ” A. Dvorak/ La gran Música paso a paso. Polygram Ibèrica, S.A: Madrid y Ediciones, Madrid España 1994.Club internacional del libro.

154

41.”Schenelle. Das Kling. La Flauta Màgica” W.A. Mozart/ Audicions: Música 5è. Mètode Irineu Segarra. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 42.“La primavera. Allegro. Le Quattro Stagioni” A. Vivaldi/ Simon Standage, violí/ The English Concert/ Trevor Pinnock 43.“El matí. Peer Gynt” E. Grieg/ Dir. H. Von Karajan/ Deutsche Grammophon/ Música Educació Primària. Cicle Mitjà 1r. Baobab Ed. Teide. 44.“Passeig. Quadres d’una exposició” Modest Mussorgski/ Pentagrama Catalunya Música 45.“Petita música nocturna” W. A. Mozart/ Descorda el Bagul. Servei Educatiu de l’Auditori de Barcelona. 46-47 Fragments d’On anem de concert?/ Música 2000 Educació Primària, cicle mitjà 4t. Ed. Cruïlla. 48.“We will rock you” Queen greatest hits/ EMI Records Ltd. 1994. 49.“Intrada” H. Purcell . Arr. W.F. Mills/ Els colors del metall. Selecció musical: Pep Gol. Servei Educatiu de l’Auditori de Barcelona. 50.“Salvator della patria, io te saluto. Aida” Giuseppe Verdi/ solista Fernando Corena/ Orquestra Filarmònica de Viena/ dir Herbert von Karajan/ (P) Decca, London 1959 51.“If God be for us. El Messies” Haendel/ solista Anna Reynolds/ Academy and Chorus of St. Martin-in-the-Fields/ dir Neville Marrimer/ (P) Decca, London 1976 52.“O mio bambino caro. Gianni Schicchi” Puccini/ Opera at the movies: Habitació amb vistes. (from Naxos 8.550606) Miriam Gauci/ BRT Philarmonic Orchestra (Brussels)/ Alexander Rahbari. 53.“Un’aurora amorosa. Cossi fan tutte. K 588” W. A. Mozart. (from Naxos 8.66008-10) John Dickie/ Capella Istropolitana/ Johannes Wildner. Opera at the movies.

155

9.5 Persones i entitats vinculades a la llicència.

Assessorament i supervisió de:

Mª Antònia Pujol Subirà, professora de Didàctica de la Música de La Universitat de Barcelona

Mestres implicades en l’estudi:

Nuri Batallé Bassià

Carme Collell Expòsit

Dolors Corcó Soy

Gemma Pagès Pascual

Assessorament dels experts:

Dr. Joan de la Creu Godoy Tomàs, professor de Didàctica de la Música de la Universitat de Girona

Dr. Joan Vallès Villanueva, professor de Didàctica de les Arts Plàstiques de la Universitat de Girona.

Centres de Primària on s’han passat les proves i mestres de música que ho han fet possible:

CEIP Verntallat de la Vall de Bas Carme Collell Expòsit

CEIP Pla de Dalt d’Olot Dolors Corcó Soy

CEIP Sant Roc d’Olot Àlex Guinart

CEIP Malagrida d’Olot Laura Plasencia

Suport tècnic:

Joan Fluvià Font, mestre de Primària al CRP de La Garrotxa.

Albert Xirgo Tarrés, mestre de Primària al CRP de La Garrotxa.

A totes les persones que han col�laborat en aquest estudi, a tots els alumnes, als equips directius dels centres de primària i al CRP de La Garrotxa, vull agrair-los la seva ajuda i suport sense els quals no hagués estat possible.