autors i autores · 2017. 2. 16. · un fill llegeix a la seva mare tot el que es proposa fer el...

Autors i autores

Equip de Vellesa i Família

Palma:Albons Gomila, Margalida Maria (Pedagoga)Farré i Secall, Roger (Psicòleg)Fiol i Amengual, Joana Maria (Psicòloga)

Centre Comarcal d’Inca:Barceló Ginard, Bartomeu (Psicòleg)Ferragut Fiol, Joana (Treballadora Social)Homar Santaner, Maria de les Neus (Educadora Social)Talón Navarro, Antoni (Treballadora Social)

Centre Comarcal de Manacor:Fullana Lladó, Neus (Treballadora Social)Pocoví Fernàndez, Margalida (Educadora Social)Romo Taranchel, Ana Filomena (Psicòloga)

Carrió Cladera , Margalida (Treballadora Social del Centre de dia Huialfàs de Sa Pobla)

Garcia Garí, Catalina (Treballadora Social i Directora dela Llar de Llucmajor)

Pou Soler, Concepció (Nutricionista i Dietista de la Llar dels Ancians)

Disseny gràfic i edició: Equip de Vellesa i FamíliaSecció de Foment de l’ Autonomia per a Persones Majors.

Correcció lingüística: Servei d´Assessorament Lingüístic del Consell de Mallorca

Il·lustració Portada: Berta Gagneten Dalla - Fontana (Sa Cabana-Marratxí)

Il·lustració Carmen Sánchez Hernández (Colònia de Sant Pere-Artà) Contraportada: Margarita Busquets Albertí (Fornalutx)

Impressió: Son Espanyolet Industrias Gráficas S.L.

Dipòsit Legal: PM-1105-2016

ISBN: 978-84-617-5298-0

Edita: Consell de Mallorca

E S T I M U L A C I Ó C O G N I T I V A

Programa de suport psicosocial i educatiu a l’envelliment III

Benvolgudes i benvolgus,

És un autèntic plaer posar a la vostra disposició una nova edició del llibred’estimulació cognitiva, que emprareu en els diferents tallers que des del Consell-a través de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials- duim a terme a tots aquellsmunicipis que ho sol·liciten.

L’equip de govern que tenc l’honor de presidir tenim la ferma voluntat (il’obligació!) de posar a la vostra disposició tots els recursos i activitats per apermetre-vos gaudir d’un envelliment amb la màxima qualitat i dignitat possible,independentment del poble o ciutat on residiu i de la vostra classe social.

El manual que teniu a les mans, nou de trinca per a un curs a punt decomençar, vos serà molt útil per exercitar la memòria i adquirir nousconeixements, és a dir, per a mantenir la ment activa i vèncer, en la mesura de lespossibilitats, el deteriorament cognitiu propi de l’edat; de la mateixa manera,també vos servirà per a relacionar-vos amb les vostres companyes i amb els vostrescompanys, una bona manera de mantenir-vos en forma: la socialització,intercanviar experiències i anècdotes, compartir i dur a terme activitats amb elsaltres ens ajuda a mantenir-nos actius.

Per això intentam posar al vostre abast un ampli programa de diades,excursions, xerrades o cursos com el que avui realitzau. Perquè teniu molt perensenyar, però també per aprendre i compartir, perquè sou ciutadans i ciutadanesamb una immensa i impagable experiència però també amb futur, i com a talmereixeu (i vos heu guanyat!) ser tractats.

Finalment voldria desitjar-vos que aprofiteu aquest curs que amb tantail·lusió hem preparat i amb tanta il·lusió segur que començau, i també vos demanque ens faceu arribar qualsevol suggeriment o petició que ens ajudi a millorar lanostra tasca al capdavant d’aquest Consell, del vostre Consell.

Moltes gràcies,

Miquel Ensenyat i RiutortPresident del Consell de Mallorca

Secció de Foment de l’Autonomia per a Persones Majors

IV Taller de memòria i d’habilitats socials

Benvolgudes i benvolguts,

Vull aprofitar aquestes pàgines per donar-vos la benvinguda a un nou tallerd’Estimulació Cognitiva, uns cursos que realitzam des de l’Institut Mallorquí d’AfersSocials (IMAS) per tal d’ajudar-vos a mantenir activa la vostra ment i prevenir així, en lamesura del possible, les malalties derivades del deteriorament cognitiu.

Teniu a les vostres mans el nou quadern d’exercicis que des de l’àrea de gent grande l’IMAS han preparat específicament per aquest curs 2016-17, un quadern que vosservirà com a complement als tallers de memòria que, una vegada més, des de lainstitució insular realitzarem a tots els municipis de Mallorca per tal de facilitar l’accés atotes les persones que hi voleu participar.

L’any passat vareu ser més de 2.000 les persones que vareu confiar en nosaltres al’hora de realitzar aquest curs d’Estimulació Cognitiva, i desitjam que enguany sigueuencara més, si és possible, els que en tregueu profit.

Des de l’IMAS creiem fermament que assistir a aquests tallers, a més d’ajudar-vos aexercitar la vostra ment, fomenten també les habilitats socials ja que vos obliga a dur aterme tasques, com per exemple la d’intercanviar opinions i experiències amb els vostrescompanys i companyes. D’aquesta manera, des de la institució que tenc l’honor de presidir,l’IMAS, contribuïm a fomentar un envelliment actiu i saludable, un fet que considerammolt important ja que implica una millora en la vostra salut i en la vostra qualitat de vida.

Com a consellera de Benestar i Drets Socials del Consell de Mallorca vos vull donarles gràcies per la vostra implicació en aquests tallers d’Estimulació Cognitiva, ja que sensela vostra il·lusió i ganes d’aprendre aquests cursos no seriem possibles.

No vull finalitzar sense donar les gràcies per la gran feina que realitzen tots elsprofessionals de l’IMAS per fer que aquests tallers siguin un vertader èxit, tant enl’elaboració d’aquest quadern d’activitats com en la preparació i organització de lespertinents sessions que anau realitzant durant el curs.

Moltes gràcies

Margalida Puigserver ServeraConsellera de Benestar i Drets Socialsi presidenta de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials


Programa de suport psicosocial i educatiu a l’envelliment V

ÍNDEX

Primera sessió Un trosset de records II ................................................................. 1Joana Maria Fiol i Amengual, Psicòloga

Segona sessió Salut i força al.... .................................................................................... 7Margalida Pocoví Fernàndez, Educadora Social

Tercera sessió Salut voltant el plat I ....................................................................... 15Concepció Pou Soler, Dietista i Nutricionista

Quarta sessió Feim dissabte? .......................................................................................... 21Ana Filomena Romo Taranchel, Psicòloga

Cinquena sessió De sabates i sabatots ....................................................................... 27Maria de les Neus Homar Santaner, Educadora Social

Sisena sessió Jocs de paraules ....................................................................................... 35Joana Maria Fiol i Amengual, Psicòloga

Setena sessió Diguem d’on vens i et diré qui ets!!!............................ 43Neus Fullana Lladó, Treballadora Social

Vuitena sessió Anam rodant................................................................................................ 49Margalida Maria Albons Gomila, Pedagoga

Novena sessió Sí, sí, no, sí provant!! ......................................................................... 57Margalida Carrió Cladera, Treballadora Social

Desena sessió I li tocava, i li tocava........................................................................... 63Antoni Talon Navarro, Treballador Social

Onzena sessió Qui dia passa any empeny .......................................................... 69Neus Fullana Lladó, Treballadora SocialMargalida Pocoví Fernández, Educadora SocialAna Filomena Romo Taranchel, Psicòloga

Dotzena sessió Passant pena...l’Ansietat ............................................................... 75Roger Farré i Secall, Psicòleg

Tretzena sessió Fora nirvis... la relaxació ................................................................ 83Roger Farré i Secall, Psicòleg

Catorzena sessió D’una història llunyana V ............................................................ 91Catalina Garcia Garí, Treballadora Social

Quinzena sessió 1,2,3... sus!....................................................................................................... 97Margalida Maria Albons Gomila, Pedagoga

Setzena sessió Antologia IV.................................................................................................. 103Joana Ferragut Fiol, Treballadora SocialTomeu Barceló Ginard, Psicòleg


VI Taller de memòria i d’habilitats socials

Dissetena sessió Sense embulls .............................................................................................. 111 Joana Maria Fiol i Amengual, Psicòloga

Divuitena sessió Hi ha llum al final del túnel.................................................... 119 Ana Filomena Romo Taranchel, Psicòloga

Dinovena sessió Anam de viatge? ..................................................................................... 125 Tomeu Barceló Ginard, PsicòlegAntoni Talon Navarro, Treballador Social

Vintena sessió Peixos, tresors de la mar................................................................ 133 Maria de les Neus Homar Santaner, Educadora Social

Vint-i-unena sessió Ens ho agafam amb filosofia? ............................................... 139 Margalida Pocoví Fernàndez, Educadora Social

Vint-i-dosena sessió Salut a riallada! ........................................................................................ 145 Maria de les Neus Homar Santaner, Educadora Social

Vint-i-tresena sessió Salut voltant el plat II ....................................................................... 151 Concepció Pou Soler, Dietista i Nutricionista

Vint-i-quatrena sessió Gran Antologia V ................................................................................... 159 Joana Ferragut Fiol, Treballadora SocialTomeu Barceló Ginard, Psicòleg

Referènciesbibliogràfiques ....................................................................................................................................... 167


Programa de suport psicosocial i educatiu a l’envelliment VII

CALENDARI 2016-17


VIII Taller de memòria i d’habilitats socials

Volem agrair de tot cor la col·laboració desinteressada de totes lespersones majors que ens heu fet arribar ja siguin imatges per a les portadeso textos per a les sessions.

Ens ajudau a fer més participatiu i divers el contingut d’aquest llibre.

Que no sigui la darrera vegada!

Moltes gràcies en nom de tot l’equip!

AGRAÏMENTS


Primera sessió Data............/............/............

TROSSETS DE RECORDS II

Joana Maria Fiol i Amengual, psicòloga

«Voler l’oblit és un problema antropolò-gic: des de sempre, l’home ha sentit eldesig de reescriure la seva pròpia bio-grafia, de canviar el passat, d’esborrarles seves empremtes, les seves i les delsaltres. […] La lluita contra el poder és lalluita de la memòria contra l’oblit.»

Milan Kundera

Aquesta primera sessió té la intenciód’oferir el coneixement necessari peraprendre un poc per damunt el funcio-nament de la memòria i, així, entendreun poc millor el com i el perquè de l’ad-quisició de coneixements i la seva reten-ció. El fet de disposar de coneixement ientendre el funcionament del nostre

cos i la nostra ment fa que ho facem de manera més tranquil·la i acceptemles nostres limitacions i el moment en què ens trobam.

La memòria és tot a la nostra vida. Tot el que hem après, viscut, sentit,percebut... durant els anys, és el que som, els aprenentatge adquirits esreforcen amb la repetició i, si esdevenen quotidians, es poden automatitzar,els que no empram tan sovint tendeixen a l’oblit i de manera selectivatambé feim una tria dels que volem oblidar. Les emocions, els sentiments,les alegries, les penes, l’afectivitat, etc. juguen un paper important a l’horade mantenir un record que qualque vegada no és del tot precís.

La memòria no és un magatzem, sinó una facultat que conserva i ela-bora. A més, la memòria no és una realitat unitària, sinó la integració demúltiples sistemes. I no és perfecta, està subjecta a errors, distorsions iil·lusions.

Programa de suport psicosocial i educatiu a l’envelliment 1


2 Taller de memòria i d’habilitats socials

EXERCICI 1

Aquí tenim uns exemples de les preguntes més freqüents que ensvénen al cap quan parlam de memòria, d’oblits, de records o d’aprenentat-ge, les podem comentar en grup i esbrinar-ne les raons (i si en teniu méstambé les podem exposar).

Com podem aprendre a recordar millor?

Per què recordam de manera més fàcil una cançó que un text enprosa?

Com ho podem fer per recordar una data, un número de telèfon...?

Com ho feim per recordar noms?

Com reduir la freqüència de l’efecte de tenir una paraula a la punta dela llengua?

Per què recordam més l’antic que el que ens passa dia a dia?

La memòria té tres funcions bàsiques: recull informació, l’or-ganitza perquè tengui un significat i recupera aquesta informacióquan la necessita.

EXERCICI 2

Ordenau les paraules següent en grups per associació.

Esclata-sangs, pèsols, gírgoles, lletuga, trompetes de la mort, faves, bledes,cols, llenties, xampinyons, ciurons, pebres, carabassó, peus de rata, cacauet,soja, guixa, espinacs.



EXERCICI 3

A continuació, trobareu un text que heu de llegir atentament i inten-tar retenir-ne el màxim d’informació i dades concretes.

Un fill llegeix a la seva mare tot el que es proposa fer el seu dia lliure:

Aixecar-me prest per fer-me una analítica a les 8 h. A mig matí, dur elspapers el notari. Passar per la fruiteria per comprar tomàtigues, cebes ipebre per fer un trempó per dinar amb en Tomeu i n’Adrià, després anar adeixar el cotxe al mecànic. En sortir, passaré per la biblioteca a tornar dosllibres: Pedra de Tartera, de Maria Barbal i Trilogia de Nova York, de PaulAuster. Després de dinar, duré els nins al cinema i, en acabar, tenen la festade l’aniversari de la germana d’en Carles. Avui vespre anam a sopar a ca’lspares de na Júlia i abans passarem a deixar en Tomeu a ca un amic quedemà fa els anys. Divendres, he de passar a cercar el cotxe al mecànic.

Ara tapareu el text anterior i intentareu anotar tota la informació querecordau.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Dins la definició de memòria podem trobar diferents tipus de memò-ria que empram segons la tasca que feim, de l’estimul que identificam, del’aprenentatge que assolim o relacionam, del record que evocam...



TIPUS DE MEMÒRIA

Memòria sensorial

Memòria que registra el que percebem pels sentits, les qualitats delmón extern i intern, durant un temps molt breu, però suficient perquè siguitransmesa a la memòria de treball. Hi ha un sistema específic per a cadatipus de sensació: memòria icònica per a la vista, memòria ecoica per a laoïda, etc. Per exemple, reconèixer el gust d’un aliment, reconèixer l’olor defum, reconèixer el so d’un tro i identificar que plourà...

Memòria de treball

S’encarrega d’organitzar i analitzar la informació (reconèixer cares,recordar noms, etc.) i interpreta les nostres experiències (tenir son, tenirgana, etc.). La memòria de treball és limitada normalment a 7 o 9 ítems coma màxim. La seva durada és curta, entre 18 i 30 segons. Després, per con-servar-la hem de fer-hi feina.

Memòria a llarg termini

És pròpiament el que entenem per memòria; són els nostres coneixe-ments del món físic, els records d’esdeveniments, etc.

És il·limitada, no hi ha fronteres conegudes. És permanent, tot i quesi no es fa servir, es difumina, però no s’oblida del tot i es pot recuperar(sempre que no hi hagi una malaltia que ho impedeixi).

Dins la memòria a llarg termini podem trobar:

La memòria declarativa: noms, conceptes, cares...

La memòria procedimental: saber com fer una cosa, les habilitats odestreses, com anar amb bicicleta, nedar, cosir...

La memòria episòdica: memòria autobiogràfica o personal, com elnom propi, els nostres pares...

La memòria semàntica: és la conservació verbalitzada dels coneixe-ments, per exemple que els moixos rapinyen, que l’avió és el transport mésràpid...

La memòria explícita: requereix intenció i consciència, de manera quequeda baix el nostre control.

La memòria implícita: funciona automàticament, per si sola, com quan



conduïm un cotxe i posam l’intermitent, nedam... que no ens fa falta recor-dar pas a pas tot el que hem de fer per poder-ho fer.

EXERCICI 4

Digueu, de les accions següents, a quin tipus de memòria pertanyen:

• La percepció d’una aroma.........................................................................................................................................

• La percepció d’una textura ....................................................................................................................................

• La sensació de fred ..............................................................................................................................................................

• Colcar en bicicleta .................................................................................................................................................................

• Reconèixer un color ...........................................................................................................................................................

• Recordar el número de telèfon ......................................................................................................................

• Reconèixer un carrer .........................................................................................................................................................

• Mirar l’agenda i telefonar un conegut ..............................................................................................

• Quan ens presenten qualcú ..................................................................................................................................

Els fets autobiogràficsamb forta càrrega emocionales recorden més detallada-ment que els fets rutinarisamb baixa implicació emocio-nal. O no recordau el dia queva néixer el vostre fill?, el diaque us vareu casar? I, fins i tot,els primers regals dels Reis?... Ide tot això fa més temps queel que va passar la setmanapassada. Si és un fet senseimportància ni càrrega emoti-

va, no ho recordam de la mateixa manera encara que temporalment siguimés proper.

Les altres persones també influeixen en el nostre record i, així cadavegada que anam contant i evocant records del passat, també els anammodificant.



EXERCICI 5

A continuació, trobareu una sèrie d’afirmacions i heu de dir si pensauque són vertaderes o falses:

La memòria és una cosa.

La memòria és un magatzem que guarda tots els records.

Mai no he tengut bona memòria i no hi puc fer res.

Els records es basen en la percepció i en l’experiència.

Hi ha una memòria fotogràfica.

Tota la memòria es deteriora amb l’edat.

Memoritzar massa informació trastorna la ment.


Segona sessió Data............/............/............

SALUT I FORÇA AL…

Margalida Pocoví Fernández, educadora social

Santé, cheers, chinchín, á vossa, salut!

Què us sembla si aquesta sessió feim un tast de lacultura del vi a Mallorca? Parlarem dels seus orígensfins a l’actualitat, recordarem com s’elaborava el vitradicionalment, els estris utilitzats, les varietats devins ...i, per què no, de noves teràpies!

EXERCICI 1

Facem memòria i pensem si al rebost de ca nostra tenim vi, de quintipus i com el feim servir.

El vi i la i gastronomia van molt lligats, podríeu recordar alguna recep-ta de cuina on utilitzeu algun tipus de vi?

RECEPTA: .............................................................................................................................................................................................

1....................................................................................................... 5. .................................................................................................

2....................................................................................................... 6. .................................................................................................

3....................................................................................................... 7. .................................................................................................

4....................................................................................................... 8. .................................................................................................

Taronja amb vi dolç Calamars amb vi i ceba



Ara un poquet d’història,sabeu des de quan tenim vinyaa Mallorca?

Hi ha constància de consumde vi a Mallorca dels segles VII i VIaC, amb multitud de vasos i altresrecipients de fang que s’usaven percomercialitzar el vi a la MarMediterrània. Ara bé, foren elsromans els qui introduïren la vinya que va sobreviure a la dominació musul-mana, malgrat les prohibicions, fins i tot aplicant els sofisticats sistemes deregadiu inventats pels àrabs.

«Els vins baleàrics es comparen amb els millors d’Itália» l´historiadorromà Plini el Vell ja l’esmentava en el seu llibre Naturalis Historia.

A partir de la conquesta catalana (1229-1230) i durant els anys poste-riors, la vinya apareix com un cultiu consolidat. El rei Jaume I concedí per-misos per conrear-la i el vi comença a exportar-se a l’exterior.

En el segle XIV, es documenten els primers cellers, que pertanyien al’Església i al rei, a la localitat d’Inca. També n’hi havia a Palma i Alcúdia, ons’ubicaven els principals ports d’exportació de l’illa. En aquest període ja hihavia lleis pròpies per regular el conreu i el comerç del vi.

Durant els segles XV i XVI, la producció de vi dóna feina a quasi la tota-litat dels habitants d’Inca, d’Alcúdia, de Felanitx i dels voltants d’aquestespoblacions.

En el segle XVII, s’inicia una època d’extensió del conreu de la vinya.Les raons varen ser l’estalvi —si es conreava vinya— de l’impost anomenatdelme (desena part de la collita que es pagava al rei, a l’ Església o als sen-yors) i el consum habitual de vi aiguardent que n’obria un mercat tant a l’i-lla com a l’exterior.

L’any 1891 la fil·loxera es declarà a Mallorca i, en elsanys següents, s’estengué per totes l’illa, això coincidíamb la recuperació vitícola de França i la fi del tractatde comerç. Tots aquests fets suposaren una gran regres-sió del sector vinícola a Mallorca i provocà l’emigracióde molts de pagesos que es dedicaven a aquest cultiu.



A partir d’aquesta data comença una nova etapa de desenvolupament,que arribarà fins a l’actualitat, basada en la repoblació amb ceps americansempeltats amb varietats autòctones i, posteriorment, amb foranes.

En el primer quart del segle XX s’inicia una recuperació lenta, encaraes mantenien alguns cellers i, a més, en sorgiren de nous: l’Estació Enològicade Felanitx (1913) per estudiar les vinyes i la seva producció; la cooperativade Felanitx (1919), que aportà nova maquinària i manera de fer el vi i elceller José Luis Ferrer (1931).

La Guerra Civil (1936-1939) va minvar el cultiu de la vinya a causa de lamanca de productes de primera necessitat, com els cereals. Durant els anysquaranta es cultiva, principalment, en els municipis de tradició vinícola i laproducció total del vi es consumeix en la pròpia illa. I en els anys cinquantaels cellers de Binissalem ja exporten els vins a Europa.

El turisme es convertirà en client creixent del vi mallorquí gràcies al bum turís-tic dels anys seixanta, però a la vegada, serà la causa de l’abandonament gra-dual del camp: decadència del cultiu de la vinya i del sector vinícola accen-tuada per un mercat competitiu i la política comunitària dels anys vuitanta.

És a finals dels vuitanta i principis de la dècada dels noranta quan començala modernització del sector basada, principalment, en l’embotellament, quemillora el producte —molts de cellers amb tradició havien venut sempre agranel. Els vins mallorquins tornaren a ser valorats fora de l’illa gràcies alsvitivinicultors que apostaren més per la qualitat que per la quantitat.»

Ben segur que durant la lectura us han sorgit records, idees, comenta-ris...

Ho posam en comú!



EXERCICI 2

Com veis, tenim una bota de vi amb una barreja de paraules, destriaules que s’associen amb les imatges i escriviu-les al lloc que els correspon.Som-hi!

.....................................................................

..................................................................................................

........................................................



...............................................................................................................................................................................................

.................................................................................................

...................................................................

...............................................................................



EXERCICI 3

Ara podríeu emplenar aquests mots encreuats, ens han de sortir 6varietats de vins, serà més fàcil del que sembla si ho feim entre tots!

1. Varietat de cep d’origen francès molt conreat a Mallorca(Binissalem), productor de raïms de gra gros i de forma oval, desti-nats principalment al consum quan són frescs.

2. Varietat de raïm negre molt arrelada a Mallorca, el vi que se n’obtéés d’una graduació elevada.

3. Varietat de cep de raïm negre,va sobreviure a la crisi de la fil·loxe-ra (possiblement per lla gran producció), forma part de les denomi-nacions d’origen de Binissalem i Pla i Llevant.

4. Varietat de cep negra. El gotim és allargat i compacte. El gra ésmitjà, de color negre-blavós i pellofa dura.

5. Varietat de cep negra que dóna raïm de taula, el gra és ovalat, dolçi de color morat. És la varietat mediterrània més cultivada arreu delmón.

6. Varietat de cep blanca, el raïm és menut i el gra és petit, de pellgroga i fina. És la varietat principal utilitzada per elaborar el xam-pany i altres vins escumosos francesos.


Heu sentit a parlar de la vinoteràpia?

El vi ja no es un complement gas-tronòmic, actualment s’ha convertit enuna teràpia per a la salut. La vinoterà-pia va néixer a la regió de Graves, propde Bordeus (França), lloc on es trobenalguns dels cellers i vinyes més anticsd’Europa. Aquest tractament s’haexpandit pel món, i hi ha la possibilitatde prendre banys de vi no només aFrança, sinó també en altres païsoscom Espanya, Itàlia, Argentina...

Imaginau-vos que ens regalen un tractament de vinoteràpia.....

Començaríem amb una exfoliació completa per preparar la pell elimi-nant-ne pells mortes i dilatant els porus perquè quan es faci el massatge il’embolcall, penetrin millor les propietats del vi. Després ens farien un mas-satge per alliberar la tensió muscular.

Ummm, que bé que ens ha anat!

I per acabar... no ens hem begut tota la copa, l’any que ve si us ve degust podem continuar.

SALUT I FORÇA AL ..... CANUT!

Antigament, els homes es guardaven els doblers en una mena decanut de canya subjectat per la faixa, el sentit de l’expressió era que es ten-gués molta força i potència econòmica al «canut», però de canya.




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


Tercera sessió Data............/............/............

SALUT VOLTANT EL PLAT I

Concepció Pou Soler, dietista i nutricionista

PROGRAMA DE PREVENCIÓ DE LA MALNUTRICIÓ EN PERSONES MAJORS

«LA NOSTRA SALUT AL VOLTANT DEL PLAT»

Segons els estudis més recents, devers un 5 % dels ancians que viuenal seu domicili pateixen malnutrició.

Les conseqüències d’una deficiència nutricional poden representarproblemes greus per a la persona, a més d’un cost elevat per al nostre sis-tema sanitari. De manera molt freqüent, la malnutrició és el resultat d’undesconeixement en matèria d’alimentació. Una actitud que pot portar a laprivació d’aliments indispensables.

Tenint en compte que per mantenir una bona salut s’ha de practicaruna alimentació bona, és essencial apropar la informació concreta enaquesta matèria a la gent gran.

Aquest programa de prevenció de la malnutrició té els objectiussegüents: detectar, prevenir i resoldre els casos de malnutrició i/o els pro-cessos que hi estan relacionats.

«La nostra salut al voltant del plat» es desenvoluparà en dues sessions, enquè es tractaran conceptes molt bàsics sobre alimentació, tenint en comptesituacions que actuen sobre el comportament alimentari de les persones grans.

Cada sessió disposa d’un col·loqui-taller, amb el propòsit d’aprendreels passos necessaris per aconseguir una alimentació equilibrada.

«El plaer de la taula és de totes les edats, de totes les condicions, de tots els països i de tots els dies.

Pot associar-se a tots els altres plaers i és l’únic que ens queda per consolar-nos de la pèrdua dels altres.»

Anthelme Brillat-Savarín 1755-1826Gastrònom i escriptor francès




EXERCICI 1

Col·loqui-taller: Els cinc passos per a una alimentació equilibrada

A. Els secrets de l’equilibri

Els quatre genets són cinc:

Hem de fer unes cinc o sis menjades diàries i totes són ben importants:esmorzar, berenar de mitjan matí, dinar, berenar del capvespre, sopar i men-jada d’abans d’anar a dormir. Comprovem si aplicam bé aquesta recomanació:

Esmorzar 20 %

Mig matí 10-15 %

Dinar 25-35 %

Berenar 10-15 %

Sopar 25 %



• Mitjançant la imatge del plat, establim els nutrients que hande ser presents en els cinc àpats del dia.

• Ara compondrem un plat: primer, segon i petits plaers dolços.

• Quines són les meves necessitats en nutrients?Proteïnes, greixos i hidrats.



• Carn magra, peix i... ous.

• I per què no una miqueta de pernil dolç o formatge per als sopars? Acompanyats de pa i oli, són mel!

• Els olis i greixos, crus o fregits?

• Quina quantitat d’oli?

• De quin tipus? gira-sol, blat de moro, sèsam, cacauet, oliva...

• El sucre és bo, no?Quina quantitat es recomanable?

• La mel és millor?



B. La sal de la vida

• Anau alerta amb la sal!

• Quina quantitat de sal necessitam diàriament? 1, 2, 3…

C. I què feim a la pràctica?

Un petit esquema perpracticar l’equilibrial llarg de lasetmana.

D. El calci dels ossos

• Desmitificar conceptes sobre la necessitat de prendre pro-ductes lactis en la nostra alimentació.

• És llet tot el que ens venen?



• Els productes lactis, una bona font de calci i de GREIX!

E. Què podem fer si la nostra alimentació no és suficient,estam desganats i perdem pes?

• Ha arribat el moment de parlar dels suplements.

✭ Proteïnes i vitamines

✭ Proteïnes i carbohidrats

• Quins són els suplements que ens ajuden a conservar lamassa muscular?


Quarta sessió Data............/............/............

FEIM DISSABTE?

Ana Filomena Romo Taranchel, psicòloga

Una ferida no es pot curar si no la feim neta abans.

Les emocions són el motor que ens mou, l’ener-gia vital que ens recorre. Tant les emocions i elssentiments positius (alegria, plaer, amor, sereni-tat, esperança,...) com els negatius (angoixa,amargor, frustració, ràbia, odi,...) influeixen enla salut. Com ens poden afectar les emocions?

Moltes persones creuen que les malalties neixencasualment o per mala sort. Per què hi ha gentque es refreda contínuament i d’altres quasimai? Què és el que provoca les crisis asmàtiques?Per què hi ha persones més propenses a lesinfeccions? Sembla increïble, però el mateix sis-tema que s’encarrega de protegir-nos és el

mateix que ens torna fràgils i ens emmalalteix. Com pot ser? Durant set-manes, i fins i tot mesos, els conflictes afectius, les dificultats professionals iels problemes econòmics (per citar només alguns exemples), bombardegenadrenalina al nostre cos, cortisol i altres hormones causants d’estrès. Si nos’eliminen físicament, quedaran emmagatzemades en alguna part de l’or-ganisme i poden actuar com a verí. La repetició, dia rere dia, d’aquest pro-cés, mina les nostres defenses immunològiques i dóna pas a bacteris, virus ialtres coses pitjors...

EXERCICI 1

Podeu trobar cinc objectes que comencin per cadascuna de les lletresque fan la paraula EMOCIÓ a la imatge següent?




E ................................ ................................ ................................ ................................ ................................

M ................................ ................................ ................................ ................................ ................................

O ................................ ................................ ................................ ................................ ................................

C ................................ ................................ ................................ ................................ ................................

I ................................ ................................ ................................ ................................ ................................

Ó ................................ ................................ ................................ ................................ ................................



Com hem comentat a la introducció, les malalties no neixen casualment. Siens prohibim expressar les nostres emocions netament, «parlaran» per una altravia, principalment posant-nos malalts. Dia a dia «encaixam» les nostres frustra-cions, ens «empassem» les llàgrimes, «apagam» la nostra còlera i això fa que ensposem malalts. Per què volem contenir-les? Utilitzam molt de temps, esforç ienergia per camuflar les emocions que es tornen perjudicialsquan no els facilitam que s’expressin, quan les feim callar.

Perquè una malaltia faci acte de presència, el nos-tre organisme ens prevé del perill dirigint-nos tota classede senyals per reaccionar al més aviat possible, abansque tot «esclati». Aquests SENYALS D’ALARMA podrienser: mals d’esquena, cremor d’estómac, inflamacions,èczema, picors, psoriasi, crisis reumàtiques, diarrea o res-trenyiment, cansament excessiu, mal al pit, mals de cap,migranyes, pressió arterial alta, insomni, marejos, palpi-tacions, tensió al coll, sensació de manca d’aire, etc.

EXERCICI 2

Fixau-vos bé en aquests dibuixos i trobau qui no té parella...

Conflictes emocionals i òrgans «diana»

Les malalties generades per xocs psicològics o per estats d’angoixa sónconegudes amb el nom de malalties psicosomàtiques. L’OrganitzacióMundial de la Salut (OMS) afirma que més del 90 % de les malalties tenenun origen psicosomàtic. A continuació, esmentam diferents parts del cosque es poden veure afectades per conflictes emocionals:



CAP

PULMONS

COR

ESTÓMAC

INTESTINS

RONYONS

FETGE

OSSOS,MÚSCULS IARTICULACIONS

Valoració cap a nosaltres mateixos. Ens exigimmassa o creim que no som capaços d’assolir el queens hem proposat i ens desvaloritzam. Coll: graude flexibilitat i rigidesa davant la vida. Ulls: quèvull o no vull veure. Oïdes: el que vull o no sentir.Boca i gola: la nostra comunicació (el que he dedir, el que puc dir o no, etc.)

El nostre desig de viure. La no acceptació dels suc-cessos que passen en l’entorn familiar i la resistèn-cia davant aquests fets són causes freqüents perquèquedin afectats. També una por intensa a la mort.

Òrgan de la seguretat i l’amor, fa circular la vida através del cos. Es ressenteix quan tenim problemesper donar o rebre amor. També quan detectamperills seriosos de pèrdua al nostre entorn, bésiguin pèrdues materials, familiars o sentimentals.

S’afecta quan no som capaços de digerir una situa-ció, quan tenim problemes per assolir, acceptar ocontrolar una situació o a certa persona.

Encarregats d’eliminar tot allò que ja no serveix, sies veuen afectats té relació amb no voler-se desferdel que no necessitam o el que ens causa molèstiesrepetitives, ens aferram al que és antic i sentim poral canvi.

Relacionats directament amb la injustícia. Ens sen-tim molt decebuts, fracassats o criticats en unasituació de manera injusta i tot s’esbuca a les nos-tres vides.

La ràbia, la ira, l’odi, el rancor, l’agressivitat repri-mida..., principals marcadors emocionals. Aquestssentiments es poden originar des de la por internai la resistència al canvi.

Desvalorització cap a un mateix, «no servesc», «novalc res», … juntament amb la por per avançar enla vida, com la por al futur.


Com ho duim fins ara? Fa que pensar, veritat?

EXERCICI 3

Ordena les paraules a continuació per formar una frase amb sentit queens donarà més informació sobre les emocions.

1. el / cor / cos / ho / Quan / pateix / el / paga

............................................................................................................................................................................................................

2. odi / i / són / sentiments / per / molt / L’ / rancor / el / perjudicials / la / salut / a

............................................................................................................................................................................................................

3. és / inconscient / que / el / nostre / per / L’ / una / prepara / cos / emoció/ reacció / actuar

............................................................................................................................................................................................................

«EVACUAR» les emocions...

De la mateixa manera que «feim dissabte»,per què no netejam el nostre interior? Per què nodeixam sortir aquestes emocions que ens oprimei-xen i les amagam? Expressar emocions no éssinònim de deixar-s’hi dur.

No es tracta de passar la vida plorant, geme-gant o donant cops a tots els objectes que tenguemper ca nostra. Es tracta de trobar un equilibri. Algúpot demanar-se què hi guanyam expressant les nos-tres emocions si per molt que plorem, cridem, etc.,els plors no ens tornaran la nostra parella, no recu-perarem la mobilitat de les cames, la feina que hemperdut, etc. No, no recuperarem el que hem perdut, però si alliberam l’e-moció podrem alleujar la tensió que ha nascut d’aquesta situació i així pro-tegirem la nostra salut.




EXERCICI 4

Substitueix cada símbol per la lletra corresponent i descobriràs el mis-satge secret.


Cinquena sessió Data............/............/............

DE SABATES I SABATOTS

Maria de les Neus Homar Santaner, educadora social

«Plorava perquè no tenia sabates fins que vaig veure un home que no tenia peus.»

«Deia un ancià que només s’havia queixat una vegada en tota la sevavida, quan anava amb els peus descalços i no tenia doblers per comprar

sabates. Llavors, va veure a un home feliç que no tenia peus.I mai més no va tornar a queixar-se.»

Aquesta dita és un proverbi persaque ens fa ser conscients que els nostresmals, ben sovint, no són tan dolentscom ens semblen.

I la millor manera per adonar-nosque la nostra queixa, de vegades, ésinjustificada és la comparació i la grada-ció d’aquests inconvenients. Perquè jase sap que «cadascú se sent dels seusmals.»

En aquest sentit, la sola d’una saba-ta és com la roda d’un cotxe: si el dibuixestà gastat, canvia les rodes abans quetenguis un accident. I abans de sortir acaminar, tingues en compte quines saba-tes et calces. Comencem a caminar!

EXERCICI 1

Vet aquí una llista de catorze tipus de sabates diferents. Podeu orde-nar-les per ordre alfabètic?




Esportives, botes d’aigua, botins, vambes, porqueres, espardenyes, avarques,mocassins, patateres, botes, xoquins, sandàlies, ballarines, peus de moix.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Les podeu classificar segons el criteri de la graella?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 2

Observau tots aquests parells de sabates i intentau retenir els diferentsdetalls.

Per a casa De caire esportiu Per sortir a fora



Una vegada feta aquesta pràctica de visualització i sense mirar lesimatges de les diferents varietats de sabates, podeu respondre les pregun-tes següents:



Quantes varietats diferents de sabates hi ha?

..........................................................................................................................................................................................................................

Quantes sabates duen cordons?

..........................................................................................................................................................................................................................

Quantes sabates són de dona?

..........................................................................................................................................................................................................................

Quants de parells de sabates són d’estiu?

..........................................................................................................................................................................................................................

Feis un repàs de la tipologia de cada una de les sabates que hi apareixen.

Anau-les escrivint.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 3

Pensant en l’estació de l’any que estam,teniu molts de parells de sabates? Quants?

Durant la setmana, canviau molt de saba-tes? O normalment soleu dur les mateixes? Dequè depèn que us canvieu les sabates?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


EXERCICI 4

Durant la jornada d’una setmana, normalment,ens mudam de sabates unes quantes vegades. Pensauen les activitats que feis en la vida diària i, en funciód’aquestes, quin tipus de sabates soleu emprar. Si uspot facilitar, pensau també en el lloc on feis l’activitat.

..................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................


Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

Dissabte

Diumenge

Activitat Tipologia de sabates



EXERCICI 5

Les sabates són part de la vestimenta que duim cada dia en la nostravida quotidiana i, per aquest fet, és un d’entre molts dels temes que abraçala cultura popular oral. En aquest sentit, dins l’expressió popular oral tenimdites que fan referència al calçat. Llegim-ne algunes i comentem el que enssuggereixen.

- Més ruc que un sabatot.

- Molestar més que una pedra a la sabata.

- No arribar a la sola de la sabata d’algú.

- Anar amb una sabata i una espardenya.

- A cal sabater, sabates de paper.

M’entusiasme banyar-me i fer sentir el renou de les sabates amb l’ai-gua del camí.

EXERCICI 5

El sabater té una professió que està en vies d’extinció, de fet, ja ha pas-sat a ser un ofici minoritari antic.

Podeu fer memòria i recordar algun sabater del vostre poble que ja nos’hi dedica o que encara hi fa feina? En podeu recordar la ubicació?


...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 6

Les sabates ens protegeixen de les pedres i d’altres adversitats que enspuguem trobar pel camí. Observau aquestes pedres i pensau què ens potprotegir dels estats, sentiments i emocions que s’especifiquen per escrit encada una de les pedres de la fotografia, o bé què podem fer per aconseguir-los. Ho comentam amb el grup?




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


Sisena sessió Data............/............/............

JOCS DE PARAULES


Acció lliure, espontània, desinteressada i transcendent que es fa en

una limitació temporal i espacial de la vidahabitual, d’acord amb

determinades regles, establertesimprovisades i l’element informatiu és la tensió.

Cagigal, JM (1996)

Etimològicament la paraula joc ve del llatí Iocus-i, que significa diversió,esbarjo, broma, passatemps. El joc és una activitat universal, una constantantropològica que trobem a totes les cultures, una activitat que l’ésser humàpractica al llarg de tota la seva vida. Per tant, és una activitat fonamental pera l’home, fins al punt que de la seva manifestació i possibilitats d’expressió enpot dependre considerablement l’evolució, el desenvolupament i la maduració.

Els jocs generen estimulació física o mental i, sovint, ambdues; ajuden aadquirir habilitats pràctiques, serveixen com a exercici i desenvolupen un roleducatiu i psicològic. És per això que és important seguir jugant tota la vida.

Joc de paraules: artifici consistent a usar enginyosament mots equívocso molt semblants de significat.

EXERCICI 1

Hi ha molts de tipus de jocs, podríeu enumerar-ne uns quants:

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


Jaume Plensa, El Nòmada



Pedra de Rosetta (detall)

EXERCICI 2

A continuació seguiu les instruccions i anau responen el que us demana:

Una paraula que contengui 3 s ..............................................................................................................................

Una paraula amb 2 t ............................................................................................................................................................

Una paraula que comenci i acabi amb la mateixa lletra .......................................................

Una que tengui la primera i la darrera lletra del abecedari .............................................

Una que es faci el plural amb dues lletres ...............................................................................................



Una paraula que és llegeixi de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta

..........................................................................................................................................................................................................................

Una paraula que és llegeixi igual de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta

...........................................................................................................................................................................................................................

Una que contengui 3 consonants i una vocal ......................................................................................

EXERCICI 3

Descobriu la pauta de cada grup de paraules. Què tenen en comú?

Consell, Campanet, Campos, Caimari, Can Picafort, Cala Millor

...........................................................................................................................................................................................................................

Cindri, poma, pera, raïm, meló

...........................................................................................................................................................................................................................

Arbre, poma, clau, tassó, pany, pa

...........................................................................................................................................................................................................................

Velomar, bicicleta, cotxe, màquina de cosir, piano

...........................................................................................................................................................................................................................

Calculadora, mòbil, televiso, termòmetre digital, ordinador

...........................................................................................................................................................................................................................



EXERCICI 4

Emplenau la següent graella amb la lletra corresponent i la categoriaque li pertoqui:

Fitxes del joc Scrabble

EXERCICI 5

Intentau memoritzar aquesta llista i la seva numeració durant unminut.

Després tapau les paraules i escriviu totes les que recordeu:

1. Llet, 2. Taronja, 3. Patates, 4. Llagostí, 5. Pebre, 6. Xocolata, 7. Arròs, 8. Cafè, 9. Formatge, 10. Plàtan, 11. Cinema, 12. Perruquer,13. Benzinera,14. Mecànic, 15. Fotocopiadora, 16. Fotògraf, 17. Piscina, 18. Cafeteria, 19.Pa, 20. Llibreria

P

A

B

M

Aliment Lloc geogràfic Animal Color Coses de la llar


EXERCICI 6

Escriviu una paraula que comenci amb la lletra que ha acabat l’ante-rior, fins que acabau la seqüencia:

EXERCICI 7

Text obtingut d’un fragment de la noticia de:

El top ten dels refranys de les Illes Balears

Climent Picornell | 13 novembre 2010 Publicada al diari de Balears

Un refrany és una sentència, molt semblant a un adagi, o a un prover-bi, una màxima, un aforisme, en la mateixa línia d’una dita, una locució ouna frase feta.


Lletra

Nom

Text



[...] En català, dos mallorquins notables, Ramon Llull i Anselm Turmeda, al’Edat Mitjana ja feren ús del refranyer, recolliren i crearen proverbis. Elrefrany gaudeix de certes característiques estructurals que fan referència ala seva codificació, a la seva edificació verbal moltes vegades binària, sovintrimada. Té també una estructura rítmica, apel·la a les metàfores, a les com-parances, a la sàtira, i no defuig, si escau, les onomatopeies. Ja des de moltantic, per tant, els hem usats per expressar de manera abreujada i mne-motècnica preceptes de la vida. “Tal faràs, tal trobaràs” o “Qui dia passa,any empeny”. Els diferents reculls existents han aconseguit arreplegar mol-tes d’aquestes expressions populars que la disminució de la vida pagesa i dela transmissió oral havia deixat baldats i, és ben cert, han desaparegut de laparla dels joves, i també dels qui no ho són tant.[...]

Per tant, i com a primícia per als lectors del Diari de Balears, aquí elstenen: 1.- Qui no vol pols, que no vagi a s’era. 2.- S’ase va dir a n’es porc ore-llut. 3.- Qui barata es cap se grata. 4.- Qui dia passa, any empeny. 5.- Gatescaldat, d’aigua freda tem. 6.-Es tests s’assemblen a ses olles. 7.- Qui no técap, ha de tenir cames. 8.- Qui va amb un coix, al cap d’un any ho són totsdos. 9.-Una flor no fa estiu. 10 (a).- No diguis blat que no el tenguis dins essac, i ben fermat. 10 (b).-A l’abril, cada gota val per mil.[...]

No hi ha dubte, però, que la seva potència, la brevetat, la concisió, lasonoritat han fet que els refranys (com els aforismes, les dites i les frasesfetes) encara perdurin, com una mena de sublimació de la parla, un recullde la història menuda, no escrita, de la gent planera de tots els països. A lanostra terra, com pertot arreu, els refranys són fruit de la saviesa popular ja,que gairebé tots els temes de la vida hi apareixen en forma d’idees, senti-ments, consells i normes variades. Han estat el gresol de l’experiència i lavoluntat d’educar les generacions joves, que ara els poden trobar, si volen,també a Internet.

Contestau a les següents preguntes:

• Quin és el nom dels dos mallorquins que surten al text?

...........................................................................................................................................................................................................................

• Què fa que els refranys perdurin al llarg del temps?

...........................................................................................................................................................................................................................


• Podríeu dir quin és el refrany que queda en primer lloc?

...........................................................................................................................................................................................................................

• I el que queda en 5è lloc? I el que queda en 3r lloc?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

• Quins son els refranys que trobau que tendrien que sortir a l’anterior llis-tat i no hi surten?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 8

Intentau posar un poc d’ordre els següents refranys:

Festes passades, engreixa

És com s’ase d’en Mora, en faràs sopes

Quan nuen no pluja o vent

Quants més son tota la cuca viu

Allò que no mata més s’embullen

Cel rogenc coques menjades.

A l’estiu de tot s’enamora

Des teu pa poden fer corda.




EXERCICI 8

Amb les lletres de les següents paraules intentau crear-ne de noves. Nocal que les noves paraules contenguin totes les lletres però si que han deprovenir totes de la paraula original.

METAMORFÒSIS

UNIVERSITAT

NEUROTRANSMISOR

MITOCONDRIES

ESTIMULACIÓ

SINAPSIS


Setena sessió Data............/............/............

DIGA’M D’ON VÉNS I ET DIRÈ QUI ETS

A què li deim família? Quins

membres la formen?

Podem dir que la família d’ara és

la mateixa de fa 60 anys?

Quines etapes marquen la vida familiar?

Com veis, són moltes les preguntes que ens podem fer al voltant d’a-quest tema, així que anem pas a pas.

La família és el nucli format per persones unides a partir de lligamsafectius o de parentiu. Es considera el primer grup social, és a dir, la cèl·lulabàsica del conjunt de la societat.

Podem afirmar que, en totes les cultures, la seva funció per excel·lèn-cia és la socialització dels membres. La família és el vehicle de transmissió devalors socials i culturals d’una societat determinada. Els sistemes familiarssón el reflex de la societat on vivim.

La família és la institució universal, cada un de nosaltres neix dins unnucli familiar, tots som fills o filles.

Un altre aspecte important que hem de tenir en compte és que l’a-fiançament de la nostra personalitat i identitat ve marcat per la nostravivència i la influència familiar a partir de l’aprenentatge durant la infància.

Resumint: la família té un paper fonamental en el desenvolupamentde la persona i en garanteix la supervivència física. I a través d’ella es fan elsaprenentatges bàsics necessaris per integrar-se en la societat.

Abans de continuar, què us sembla si dibuixam la nostra família?




L’arbre genealògic és la imatge de la família per il·lustrar les relacionsde parentiu.

EXERCICI 1

Ompliu els espais en buit amb els noms de les persones que formen lavostra família en funció del grau de parentiu.



EXERCICI 2

Qui és qui? Resol els problemes de parentiu.

1. Quin parentiu té amb mi el fill de la germana del meu pare?

...........................................................................................................................................................................................................................

2. Quin parentiu té amb mi el fill de la filla de la dona del meu pare?

...........................................................................................................................................................................................................................

3. Quin parentiu té amb mi el pare del pare del fill del meu germà?

...........................................................................................................................................................................................................................

4. Qui és la sogra de la dona del meu germà?

...........................................................................................................................................................................................................................

5. Quin parentiu té amb mi la filla de la dona del meu pare?

...........................................................................................................................................................................................................................

6. Qui és la filla de la germana del marit de ma mare?

...........................................................................................................................................................................................................................

Ara que ja sabem a què anomenam família i les seves funcions princi-pals, xerrarem de l’evolució i dels tipus que hi ha en la actualitat.

La família és sensible als canvis que es donen en l’entorn cultural i històric,no és immutable i es modifica en funció dels diferents canvis que l’envolten.Aquests canvis són, generalment, en la composició del nucli familiar i en elsrols que desenvolupen cada un dels membres.

En les darreres dècades, la famíliaha experimentat modificacions moltrellevants en la composició o l’estructu-ra, la diversitat familiar està deixant deser una excepció per constituir-se cadavegada més en la norma.

La família de temps enrere, en unambient rural, estava formada per ungran nombre de fills en un sistema



patriarcal; mentre que la família urbana actual és totalment diferent i sónmolts els tipus de família que hi trobam.

Una primera classificació a partir del que coneixem com a família tra-dicional seria: la família nuclear formada per pare, mare i fills. I la famíliaextensa serien els padrins i les padrines, els oncles i les ties, els cosins i lescosines...

Però, com hem dit anteriorment, en l’actualitat hi ha diverses estruc-tures familiars fora del model tradicional, a més de les formes noves de con-vivència que han aparegut.

EXERCICI 3

Per saber quines són heu de completar les frases següents amb lesparaules que us facilitam a continuació:

- famílies homoparentals, monoparental, parelles de fet, llar unipersonal,famílies reconstituïdes o mixtes

1. La ................................................. és la formada per un progenitor amb un o més fills.

2. Anomenam ..................................................................................................................... a la unitat familiaren què un o ambdós dels progenitors han estat casats i porten un o mésfills a la nova relació.

3. La formada per una parella d’homes o de dones amb un o més fills rep el

nom de ......................................................................................................................

4. Una ....................................................................................................................................... és aquella en la qualnomés trobam una persona.

5. Les ............................................................................................................................ són les que viuen juntessense estar casades.

Seguint el model de família tradicional, tal i com succeeix amb les per-sones, podem distingir moments o etapes diferents, és a dir, el que es coneixcom el cicle evolutiu de la família.


EXERCICI 4

Us proposam un exercici amb imatges que heu d’enumerar per ordre iheu d’escriure el nom de l’etapa que correspon: naixement primer fill, jubi-lació, festeig, criança dels fills, niu buit, noces.




Com ja hem assenyalat abans, la família ha patit transformacions dife-rents al llarg d’aquestes darreres dècades. El vostre paper i rol com a padrinsi padrines també ha tingut grans canvis i en l’actualitat teniu més respon-sabilitats i implicació pel que fa a la criança i a l’educació dels vostres néts inétes. Avui en dia es parla del que coneixem com a síndrome de la padri-na esclava.

EXERCICI 5

Us animam a fer un petit debat o grup de discussió on entre totspugueu definir què és aquesta síndrome i perquè pensau que el vostrepaper com a padrins i padrines ha canviat.

Fins aquí hem pogut introduir els aspectes més generals al voltant dela família, però és de suposar que ens hem deixat encara moltes més cosesque sabem cert que són del vostre interès, com per exemple les crisis fami-liars, aprofundir en el rols i les funcions de cada membre i els canvis que hanpatit i, sobretot, el paper tan important que hi teniu els padrins i les padri-nes i com ho viviu. Per això, res millor que acabar amb aquest poema:

A UN NÉT ESPECIAL

Em tens el cor robati part de la meva vida,Toni, jo per tu voldria

molta felicitat. Tens la cara d’angelet

i un somriure contagiós,ets bon al·lot com tu tot sol,jo no he vist res més bonic.

Quan te mir als ulletsi ells no me miren

voldria ésser una fadaperquè poguessis veure-hi.

Voldria saber-te dar molta pau i alegria

cuidar-te de nit i diai prop de tu sempre estar.

Veurem el que ens durà la vida,veurem el que podràs fer,

veurem si qualque diaa la teva mare podràs dir:

«Mamà t’estim sense mida.»

Maria Viçens ManresaFelanitx, 2016


Vuitena sessió Data............/............/............

ANAM RODANT

Margalida Maria Albons Gomila, pedagoga

Companyia Ferrocarrils a Mallorca

“Ferrocarrils de Mallorca“ es vafundar l’abril de 1876, després de lafusió de la Companyia del Ferrocarril deMallorca i la Companyia dels Ferrocarrilsdel Centre i Sud-est de Mallorca. La pri-mera es constituí l’any 1872 i va crear lalínia Palma–Inca, inaugurada el 1875,gràcies a l’impuls de l’enginyer Eusebi Estada, que va redactar el projectedefinitiu. La segona tenia plans d’estendre la xarxa fins a les poblacions deManacor, Santanyí i Felanitx. Després de la fusió de les dues empreses, l’any1878, es va estrenar la línia entre Inca i sa Pobla i entre Son Bordils (Enllaç) iSineu. A l’any següent, 1879, es va inaugurar la línia entre Sineu i Manacor.

El benefici que suposava la indústria ferroviària va permetre a la xarxaseguir creixent amb la inauguració de les línies Santa Maria-Felanitx (1897),Palma-Llucmajor (1916) i l’ampliació posterior fins a Santanyí (1917),Manacor-Artà (1921) i la conversió a subterrània de la línia de mercaderiesentre l’estació de Palma i del Port (1931).

La companyia va arribar a gestionar, en l’època de més esplendor, finsa sis línies de via estreta, que sumaven tres-cents quilòmetres de vies. El1950 la societat va entrar en fallida i l’empresa pública EFE (posteriormentFEVE ) es va fer càrrec de la línia. Jurídicament va continuar existint fins al31 de desembre de 1993, amb el traspàs de les competències ferroviàries delGovern central al Govern autonòmic de les Illes Balears.

EXERCICI 1

Després de llegir el text amb atenció, podríeu contestar les preguntessegüents?




1. Quin any es va fundar la companyia «Ferrocarrils de Mallorca»? ........................

2. Quina va ser la primera línia que es va fer? .....................................................................................

3. Quin enginyer important hi va participar? ........................................................................................

4. Quina línia es va inaugurar l’any ...................................................................................................................

5. Quin any es va inaugurar la línia Santa Maria-Felanitx? .................................................

6. Què es va inaugurar l’any 1916? ....................................................................................................................

7. I, l’any següent, fins on va arribar? .............................................................................................................

8. Quantes vies va arribar a gestionar? .........................................................................................................

9. Quants quilòmetres de via estreta va tenir? ....................................................................................

El Ferrocarril de Sóller

El tren de Sóller és una línia de tren,amb un ample de via de 914 mm, queenllaça Palma i Sóller, passant per SonSardina i Bunyola.

La línia es va inaugurar el 6 d’abril de1912 i va ser projectada per l’enginyermallorquí Pere Garau. Actualment, ésuna de les poques línies ferroviàries pri-vades d’Espanya (la gestiona l’empresaFerrocarril de Sóller, SA), i es manté en

actiu utilitzant la maquinària de principis de segle, el que fa que aquesta líniatingui interès turístic. Va ser construït gràcies a la contribució de molta gentde Sóller. La línia està dividida en dos trams: el tren de Sóller pròpiament dit,entre Palma i Sóller amb un recorregut de 27,3 km i el tramvia entre Sóller elport de Sóller amb 4,9 km de recorregut.

EXERCICI 2

Se’ns han desordenat aquests sis fets relacionats amb el tren de Sóller.Els heu d’ordenar cronològicament, posant 1 al més antic i 6 al més modern:



❑ Inauguració de la línia Palma-Sóller (16 d’abril de 1912).

❑ S’inicien les obres del tren (3 de juny de 1907).

❑ Arriba el primer tren a l’estació de Sóller (30 de setembre de 1911).

❑ Es completa l’electrificació de la línia de tren (14 de juliol de 1929).

❑ Es publica a l’ajuntament de Sóller l’estudi definitiu del tram ferroviari (15 de novembre de 1904).

❑ S’inaugura el tramvia Sóller-port de Sóller (4 d’octubre de 1913).

Fent camí...

Sabem que a Mallorca hi ha camins bastits amb la tècnica de pedra ensec des del segle XIII. La tradició popular ha distingit clarament entre pas-sos, tiranys, camins de ferradura i camins de carro.

Els passos, que utilitzaven pescadors, caçadors o contrabandistes, sónels accessos més difícils. Els tiranys eren camins traçats tan sols per al pas méso manco continuat de persones o de bestiar. Els camins, més elaborats, erenels de ferradura, destinats al pas continuat de persones i de bísties, i els decarro, més amples per deixar passar també aquest mitjà de transport.

Els camins més senzills no estaven empedrats, per l’absència de pedra,per la poca freqüència de pas o perquè el traçat no ho feia necessari a causadel poc rost que tenien. En aquests casos, s’anivellaven amb terra o amb lamacada, i els marges generalment només es bastien en un dels costats, ambla qual cosa s’estalviava la feina al màxim.

EXERCICI 3

Anava a... en...

La meva mare sempre m’ha explicat que, quan era petita, allà pelsanys 40, alguna vegada anava des de Lloret de Vistalegre a Santa Eugèniaamb el cotxe del rector. Aquests viatges romanen per sempre en la sevamemòria ja que feien volar la seva imaginació.



Segur que vós també teniualguna experiència d’anar a algunlloc amb algun tipus de transport ique, per qualque raó, encara per-viu en la vostra memòria.M’agradaria molt que poguéssimrecuperar aquests records:

On anàveu? .......................................................................................................................................................................................

Com hi anàveu? ............................................................................................................................................................................

Per què era important aquest trajecte? Ens ho voleu contar

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

A la taula següent podreu observar informació sobre el pas de les viesper diferents municipis de Mallorca:

LÍNIA ATURADES

Palma – Inca

Palma –port de Palma

Consell – Alaró

Inca – Son Bordils – sa Pobla

Inca – Manacor

Santa Maria – Felanitx

Palma – Sóller

Palma – Santanyí

Manacor – Artà

Palma – Pont d’Inca – Marratxí – SantaMaria – Consell – Binissalem – Lloseta – Inca

(Tramvia)

---

Inca – enllaç – Llubí – Muro – sa Pobla

Inca – Sineu – Petra – Manacor

Santa Maria – Santa Eugènia – Algaida –Montuïri – Porreres – Felanitx

Palma – Son Sardina – Bunyola – Sóller(Sóller – port de Sóller) tramvia

Palma – Llucmajor – Campos – Ses Salines -Santanyí

Manacor – Sant Llorenç – Son Carrió – Son Servera – Artà


EXERCICI 4

A continuació, us presentam dos mapes, un amb els municipis —queens servirà per orientar-nos— i l’altre mut, on haureu de pintar les vies detren que teniu escrites en la taula anterior.




En el mapa mut següent heu de dibuixar els diferents trajectes de trenque hi havia a Mallorca en la segona meitat del segle XIX i en el XX, finsl’any 1977 —que és l’any que es varen tancar les línies de Manacor i Artà—i el 1981, —que es va tancar la línia de Sa Pobla


El tramvia de Palma

L’any 1891 la companyia“Sociedad Mallorquina deTranvías“ va començar a ope-rar amb un total de dotzetramvies importats deLiverpool moguts amb mules,que s’anomenaven popular-ment «jardineres».

L’any 1914 es fundà la“Societat General de TramviesElèctrics Interurbans dePalma“, que va crear un ser-vei de transport públic modernitzat format per 42 tramvies elèctrics, es vamantenir en funcionament fins a finals de 1958. Finalment, l’any 1959 va sersubstituït per un flota de 53 autobusos.

EXERCICI 5

Vejam si esbrinau algunes de les estacions de tramvia que hi havia ambles pistes que us donam. Per ajudar-vos una miqueta, alguns dels llocs on espodia arribar amb el tramvia eren els següents: Porto Pi, línia de circum-val·lació, Can Capes, pont d’Inca, Cas Català, Es Molinar, Son Rapinya, Colld’en Rabassa, Gènova, La Soledat, Can Pastilla - S’Arenal, Establiments,Coliseu i el moll de la Riba.

1. Barri residencial situat al nord-oest de la ciutat. Pertany al municipi dePalma des de l’any 1910. Antigament va pertànyer al municipi d’Esporlesi també fou independent.

ESTACIÓ: ...........................................................................

2. Barri que pertany al districte de ponent, situat als afores de la ciutat dePalma. Limita amb el municipi de Calvià. El barri és popularment conegutpels seus restaurants de menjar típic mallorquí.

ESTACIÓ: ...........................................................................




3. És un raval obrer i mariner a la badia de Palma, a 4 km de la ciutat. Vanéixer a la meitat del segle XIX, al voltant de l’antic port de pescadors delPortitxol. El nom ve dels molins que hi havia a la zona durant el segle XIXi principis del XX.

ESTACIÓ: ...........................................................................

4. La barriada està enclavada sobre una de les parts perimetrals de la zonad’aiguamolls i prats que formava l’antic prat de Catí (prat de Sant Jordi).L’existència d’aigua dolça a nivell de superfície va afavorir, sobretot apartir de la dessecació dels aiguamolls, la constitució d’una agriculturade regadiu. Però, l’origen del nucli de població es remunta al segle XVI,quan s’hi establiren els frares mínims, prop de Can Blau, en el punt deconfluència dels camins de Manacor i de Sineu.

ESTACIÓ: ...........................................................................


Novena sessió Data............/............/............

SI, SI, NO, SI PROVANT!

Margalida Carrió Cladera, treballadora social

Perdem la memòria, però el darrerque perdem és la música. Perdem el llen-guatge, però no la melodia. Es perd lamemòria, però no la memòria emocional.

La música és present en totes lescultures i, des de les edats més prime-renques, totes les persones tenim lescapacitats bàsiques per a processar-la; el processament s’organitza enmòduls diferenciats que impliquen regions cerebrals distintes.

En els orígens de l’ésser humà no existia el llenguatge com l’entenemara, tan sols existia la música. Els humans, en la prehistòria, sembla que perexpressar els pensaments i els sentiments feien servir sons i silencis. La pro-funditat del to estava relacionada amb la força i el poder, la intensitat deltimbre podia expressar amor i saviesa.

L’ésser humà expressava la sinceritat, la falsedat, l’atracció o el plaermitjançant la varietat de les seves expressions musicals o sonores.

Aquesta unió de sons va donar lloc a les paraules; i aquestes, al seutorn, varen comunicar diferents significats, a partir dels seus modes d’ex-pressió diversos.

D’aquesta manera i de forma gradual, l’ésser humà transformà la músi-ca en un llenguatge. Es crearen cançons per transmetre missatges, contar

històries, recrear sentiments, i escoordinà simultàniament cognició,emoció, comunicació; i això con-dueix a l’estimulació de records, elsestats d’ànim, la integració grupal,el benestar físic, mental i emocional,i desperta en nosaltres sentiments orecords de manera immediata.




Les reaccions a l’estímul musical són el resultat d’un procés neurofi-siològic precís, i el que diferencia unes reaccions de les altres és la històriade vida de cada individu, aspecte determinant sobre les emocions.

EXERCICI 1

Provarem de fer un exercici de ritme. Estam asseguts en cercle icomençam amb una primera persona que vulgui iniciar la seqüència rítmica.Aquesta persona ha de fer una mamballeta, la segona un cop damunt la taula,la tercera dues mamballetes, la quarta dues mamballetes i un cop damunt lataula i la cinquena un cop a la taula, una mamballeta i... després hem de man-tenir la seqüència amb tots els participants del grup. Per tant, hem d’estar moltatents i hem de posar la nostra atenció i ritme a punt i començam!

EXERCICI 2

El professor presenta una cançó o el grup ha decantar-la. Divideix el grup en quatre parts i diu a cadapart una paraula o una frase que aparegui dins lacançó escollida i el moviment que han de fer quansentin la frase o la paraula elegida (el moviment potser aixecar els braços, posar-se drets, fer una mamba-lleta...). Aleshores, posam la música o cantam i seguimles instruccions indicades. D’aquesta manera treba-llam l’audició, la memòria, l’associació, el llenguatge...

Beneficis que produeix la música a nivell psicofisiològic i emocional

Els dos exercicis següents tenen a veure amb els beneficis que produeixla música a nivell psicofisiològic i emocional.

La música ens ajuda en el nostre desenvolupament psíquic i emocionali ens proporciona l’equilibri necessari per assolir un nivell adequat de benes-tar i de felicitat.

La música, considerada com a art, ciència i llenguatge universal, és unmitjà d’expressió sense límits, que arriba a allò més íntim de cada persona.



Pot transmetre estats d’ànim i emocions diferents, que alliberen lesfuncions tant emocionals com afectives i intel·lectuals.

Escoltar música desenvolupa la sensibilitat, la creativitat i la capacitat d’abs-tracció, ens incita a descobrir el nostre propi món interior, la comunicacióamb l’«altre» i a tenir una visió més general del món que ens envolta.

Quan cantam alliberam les emocions més profundes, sentim i exterio-ritzam el nostre propi cos amb alegria, tristesa, agressivitat o por, per citarquatre de les emocions bàsiques.

La música, per tant, és una forma de sentir i d’existir, és expressar, jasigui de manera conscient o inconscient, com som i què sentim cada un denosaltres, expressa la vida i és un mitjà per sortir d’un mateix.

EXERCICI 3

Escoltam dues cançons o les cantam, una de tranquil·la i una altra demoguda i després entre tots intentam descriure els efectes físics i emocio-nals que ens desperten. Si no tenim mitjans per escoltar aquestes cançons,comentam els efectes físics i emocionals de cançons que recordam i que ensfan pensar en qualque situació o emoció de la nostra vida.

EXERCICI 4

Ens posam en cercle, sona la música o marcam un ritme amb les mansi començam per un participant que ha de fer un moviment de ball (perexemple, un moviment de maluc), el segon participant ha de fer el movi-ment del primer participant mésun moviment seu, el tercer partici-pant ha de fer el moviment del pri-mer participant, el del segon parti-cipant, més el seu, i així successiva-ment, passant per tots els partici-pants. Qui vol ser el darrer? Aquítreballam la repetició, la visualit-zació, la percepció, l’atenció i lamemòria immediata.



EXERCICI 5

Parlant de música, us proposam completar les paraules que falten a lacançó. Sabeu de quin autor es tracta? I el títol de la cançó?

«Ayer se fue,

tomó sus cosas y se puso a..........................................................................,

una camisa, un...........................................................................................................,

y una canción.

Dónde irá,

..........................................................................

Se despidió,

y decidió batirse en duelo con el..........................................................................,

y recorrer el mundo en su.............................................................................................,

y navegar, nai na na, navegar.

Y se marchó,

y a su barco le llamó..........................................................................,

y en el cielo descubrió..........................................................................,

y pintó, estelas en el..........................................................................

Su corazón

buscó una forma diferente de ..........................................................................,

pero las olas le gritaron: vete

con los demás, nai na na, con los demás.


Y se..........................................................................

y la noche le gritó. Donde vas,

y en sus sueños dibujo..........................................................................

y pensó, hoy debo..........................................................................

Y regresó,

y una voz le preguntó: como estás,

y al mirarla..........................................................................,

unos ojos, nai na na, azules como el mar.

Y se marchó,

y a su barco le llamó..........................................................................,

y en el cielo descubrió..........................................................................,

y pintó, estelas en el mar.»

Qui canta aquesta cançó?................................................................................................................................................

Quin títol té?.....................................................................................................................................................................................




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


Desena sessió Data............/............/............

I LI TOCAVA, I LI TOCAVA…

Antoni Talon Navarro, treballador social

«…Li tocava, li tocavai sa mare se’n temé.Sa jove, per quedar bé,calava es cap i becava.

Sa poma de sa padrinano li pot pervenir malperquè ha esquinçat es pardalde cent soldats de marina…»

Recull de glosses, Antoni Mateu Vera

Introducció

Després d’anys sense xerrar de la sexualitat us plantejam tornar a fer-ho. Lasexualitat és un concepte que sempre ha despertat gran interès, present atotes les cultures i èpoques, a més, aquesta és una de les necessitats bàsiquesque tenim els humans, i ens permet créixer i desenvolupar-nos, i tota perso-na té dret a expressar-la i viure-la de la manera més saludable possible.

Què és la sexualitat?

«La sexualitat és un conjunt de condicions estructurals (anatòmiques,fisiològiques, comportamentals i socioculturals) que permeten l’exercici dela funció sexual humana» González y Miyar, 2001

En primer lloc, cal dir que la sexualitat no té edat, tenint en comp-te que aquesta vivència és diferent en cada etapa de la vida i que en totesexisteixen canvis que afecten l’individu.

També cal destacar que la conducta sexual no ha de quedar relega-da només al coit i a l’aparell genital únicament, sinó en un sentit mésampli relacionat amb l’afecte, contacte corporal, comunicació, seguretat




emocional i sentir-se estimat. El sexe és allò a què no podem renunciar lespersones, ja que tots som éssers sexuats.

No hem d’oblidar que l’interès pel sexe no desapareix, però és impor-tant reconèixer els canvis físics que es produeixen amb l’edat i adaptar-s’hi.

Especialment, les investigacions sobre la sexualitat de la gent gran sónescasses, però se sap que els canvis fisiològics tenen a veure amb una dismi-nució de la libido, una lentitud major i una intensitat menor en la respostasexual. D’una banda, a nivell biològic, se sap que disminueixen els estrògensi la testosterona i que això afecta la potencia o la capacitat erèctil en l’ho-me i la lubricació vaginal en la dona i també disminueix la resposta contràc-til, el que fa que el clímax sigui menys breu. Per tant, amb l’edat no declinala satisfacció sexual, però sí que disminueix el desig i l’activitat.

D’una altra banda, si parlam del nivell sociocultural, la sexualitat de lagent gran està carregada d’estereotips, prejudicis i discriminacions, fent, enalguns casos, que la pròpia persona exclogui la sexualitat de la seva vida pervergonya, culpa o rebuig social. Especialment, la discriminació més marcadaque rep la gent gran homosexual.

EXERCICI 1

Escriviu cinc paraules que tenguin a veure amb la sexualitat:

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Vocabulari popular sobre la sexualitat:

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................



Quins són els beneficis de l’activitat sexual?

Físics

• Una millora del sistema immune.• Enfortiment de la musculatura i

dels ossos.• Disminució de la hipertensió arterial.• Millora de la salut cardiovascular.

Psicològics

• Augment de l’autoestima.• Sensació de minimització del dolor (alliberació d’endorfines).• Disminució de patir ansietat i depressió.• Augment del bon humor.• Afavoriment del joc interpersonal.

EXERCICI 2

Qui ha observat el seu cos nu? Quins canvis heu observat amb els anys?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................



EXERCICI 3

Assenyaleu amb fletxes les zones erògenes dels cossos que apareixena continuació:

L’ús del preservatiuLa gent gran pensa que les mesures de protecció no són necessàries

perquè consideren que ja són grans i són persones sanes o bé perquè l’ús decertes mesures, com el preservatiu, només és per a joves i per evitar emba-rassos no desitjats.

S’han fet estudis amb la gent gran i s’ha observat que com més edat,la percepció de risc de contagi de malalties de transmissió sexual ésmenor. És cert que tots els col·lectius i a qualsevol edat estam exposats acontraure-les, si no es protegim adequadament.


Quines estratègies podem utilitzar per millorar la vida sexual?

• Cuidar-se l’atractiu corporal i evitar situacions d’abandonament.

• Emprar lubricants per als problemes de sequedat vaginal.

• Usar preservatiu per evitar malalties de transmissió sexual.

• Dur a terme una teràpia hormonal sota preinscripció mèdica.

• Prioritzar les activitats sexuals que no requereixin coit.

• Acceptar que la dificultat per mantenir l’erecció és una limitacióde l’edat.

• Donar-se permís per establir relacions noves.

• Acceptar la llibertat entre ells i elles (diverses orientacions sexuals).

• Utilitzar estímuls sexuals externs (plomes, oli per massatges...).

EXERCICI 4

Marcau amb un cercle si són vertaderes o falses aquestes informacions:

A) No hi ha sexualitat a la gent gran. V / F

B) La sexualitat és només el coit. V / F

C) El sexe només és per a la gent jove. V / F

D) Tenir relacions sexuals millora la salut mental i física. V / F

E) La gent gran no s’enamora. V / F

F) L’ús del preservatiu protegeix la nostra salut. V / F




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


Onzena sessió Data............/............/............

DESPERTANT ELS SENTITS

Neus Fullana Lladó, treballadora socialMargalida Pocoví Fernández, educadora social


“No hi ha res al meu intel·lecte que no hagi passat abans pels meus sentits”

Aristòtil

El món que ens envolta el percebem mitjançantels cinc sentits. La memòria sensorial recull la

informació que rebem de l’entorn i l’enregistra durant un període de tempscurt (menys d’un segon), per després passar a la memòria a curt termini i,posteriorment, si és necessari, a la memòria a llarg termini.

Per tant, la memòria sensorial explora les característiques físiques delsestímuls (forma, color, intensitat…) i enregistra les sensacions. La capacitatde la memòria sensorial és gran i existeix un subsistema per a cada sentit.Així, tenim la memòria visual (icònica), la memòria auditiva (ecoica), lamemòria gustativa, l’olfactiva i la tàctil (hàptica).

També ens pot passar, encara que és un fenomen poc freqüent, quesiguem sinestèsics. La sinestèsia és la mescla d’impressions de sentits dife-rents. Una persona sinestèsica pot sentir colors, veure sons i percebre sen-sacions gustatives quan toca un objecte amb una textura determinada.

En aquest tema anirem practicant les distintes memòries sensorials.

Memòria visual (icònica)

Un dels sentits més importants que té l’ésserhumà és la vista. A través d’aquest sentit, qualsevolpersona rep informació de l’entorn. La memòria visualregistra la informació en forma d’icones (imatges ofigures). Existeixen alguns factors que reforcen deforma positiva la memòria visual, per exemple: el descans adequat, així comla manca de descans produeix cansament psicològic. L’edat també influeix,




ja que amb els anys tenim menys memòria visual, però això no vol dir queno ho puguem entrenar.

Així, doncs, practiquem-la!

EXERCICI 1

Durant uns minuts heu de mirar bé l’espai on sou. Fixau-vos bé en totsels detalls, perquè després us demanarem cosetes...

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 2

Seguim practicant la memòria visual. Heu d’intentar formar parellesd’imatges, per després intentar recordar-ne el màxim nombre possible.



...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Memòria auditiva (ecoica)

Aquesta memòria s’encarrega d’emmagatze-mar grans quantitats d’informació auditiva durant unperíode de temps breu (entre 3 i 4 segons, encaraque hi ha autors que eleven aquest temps fins als 6segons). Gràcies a aquesta memòria és possible lacomunicació. Tant la memòria visual com l’auditivahan estat les més estudiades a nivell científic, per laseva importància en l’evolució.

EXERCICI 3

En aquest exercici reproduirem una sèrie de sons que heu de reconèi-xer. Sense dir res, apuntau al número corresponent quin so us sembla queés.

1 ................................................................. 2 ................................................................ 3 ..............................................................

4 ................................................................. 5 ................................................................ 6 ..............................................................

7 ................................................................. 8 ................................................................ 9 ..............................................................

EXERCICI 4

I què ens deis d’aquestes cançons? Serieu capaços de reconèixer lacançó i seguir amb la lletra?



1 .....................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

2 .....................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

3 .....................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

4 .....................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

5 .....................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Memòria tàctil (hàptica)

El primer contacte físic que proba-blement queda imprès en la memòriade l’ésser humà és el si matern.Aquesta memòria recull informaciósobre el contacte que s’estableix entrepersones i objectes de l’entorn imme-diat. Sensacions d’aspror, suavitat,duresa, etc. i les associacions fetesamb sensacions de seguretat, confort,

plaer... formen part d’aquesta memòria.


EXERCICI 5

Posarem en pràctica la memòria tàctil! Començarem amb una activitaton a través del tacte haureu de reconèixer el que us presentam.

Segur que serà ben divertit!

Memòria olfactiva i gustativa

L’olfacte és el sentit encarregat dedetectar i de processar les olors. Tantl’olfacte com el gust estan connectats.La memòria gustativa és un dels sentitsmenys desenvolupats per l’home(excepte en segons quines professions,ja que els tastavins la necessiten cons-tantment).

Tenint en compte que el nas humàés capaç de distingir entre més de 10.000 aromes diferents, vegem com usva aquest exercici...

EXERCICI 6

Recordau qualque olor característicade quan éreu petits? A veure si encertauaquestes...

....................................................................................................................

....................................................................................................................

....................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




EXERCICI 7

Acabam amb un bon gust de boca? Serieu capaços de reconèixeraquestes substàncies?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

«Obre els sentits per no perdre’t res d’allò bonic i preciós que t’envolta.»

Pablo Picasso


Dotzena sessió Data............/............/............

PASSANT PENA… L’ANSIETAT

Roger Farré i Secall, psicòleg

«L’ansietat amb por i la por amb ansietat contribueixen a desposseir l’ésserhumà de les seves qualitats més essencials. Una de les quals és la reflexió.»

Konrad Lorenz

L’ansietat (del llatí anxietas, ‘angoixa, aflicció’) es defineix com unareacció instintiva normal d’autoprotecció que es desencadena davant d’unasituació de perill; estimula el nostre organisme i impulsa la nostra capacitatd’esforç per lluitar o fugir. L’ansietat és una emoció, igual que la felicitat o latristesa, però, en certs moments pot arribar a ser patològica. L’ansietat és lapatologia més comuna de les persones que acudeixen a l’atenció primària.

L’ansietat té un rol molt rellevant relacionat amb la supervivència, jun-tament amb la por, la ira, la tristesa o la felicitat. L’ansietat ens prepara pelconjunt de respostes de l’organisme davant amenaces als éssers humans ogairebé a tots els organismes vius: la reacció de lluita o fugida.

El problema és, moltes vegades, que aquesta emoció que s’ha anatpolint durant milers d’anys d’evolució no està adaptada al nostre estil devida actual. No vivim a la selva, vivim en societat i la majoria de perills queens envolten i ens poden angoixar no són problemes amb els que puguemlluitar o fugir-ne (almanco físicament).

S’estima que més del 20% de la població a escala mundial pateix alguntrastorn d’ansietat, generalment sense saber-ho.

A Mallorca molts de pics es considera l’ansietat patològica com un tretde personalitat, més que com un trastorn de conducta. És habitual que par-




lem de «passadors de pena» o, sobretot, de «passadores de pena», ja que lesdones tenen més risc que els homes, amb una prevalença propera al doble.

En el Diccionari català-valencià-balear es defineix passar pena com«sofrir, patir angoixa moral, dolor; per extensió, sofrir dolor físic; en sentitfigurat, estar una cosa en situació inestable o perillosa, en perill de caure,de rompre’s, de fer-se malbé.»

En aquesta sessió veurem característiques de l’ansietat, a la properaveurem estratègies per afrontar-la i reduir-la, principalment la relaxació.

EXERCICI 1

Hi ha diferents tipus de símptomes que caracteritzen l’ansietat. Mirauel quadre següent amb alguns dels símptomes principals, segons on ensafecten.

1- Símptomes físics

2- Símptomes psicològics

3- Símptomes de conducta

- taquicàrdia- palpitacions- opressió al pit- alteracions de l’alimentació- cansament- sudoració- molèsties digestives- disfuncions sexuals- insomni

- sensació d’amenaça o perill- ganes de fugir o atacar- despersonalització- por de perdre el control- incertesa

- hipervigilància- bloqueig- dificultat per actuar- impulsivitat- inquietud motora- dificultat per estar quiet i en repòs



Podeu relacionar els símptomes següents amb l’àmbit al qual afecten?

- Sensació d’amenaça o de perill: símptoma de tipus .................................................................

- Taquicàrdia: símptoma de tipus .........................................................................................................................

- Dificultat per actuar: símptoma de tipus ................................................................................................

- Irritabilitat: símptoma de tipus ...........................................................................................................................

- Cansament: símptoma de tipus ...........................................................................................................................

- Dificultat d’atenció, concentració i memòria: símptoma de tipus ..........................

- Sudoració: símptoma de tipus ..............................................................................................................................

- Temor excessiu a possibles conflictes: símptoma de tipus .................................................

- Pensaments distorsionats i inoportuns: símptoma de tipus ............................................

4- Símptomes intel·lectuals

5- Símptomes socials

- dificultat d’atenció, concentració imemòria

- augment dels oblits o descuits- preocupació excessiva- expectatives negatives- ruminació- pensaments distorsionats i inoportuns- increment dels dubtes i de la sensació de

confusió- tendència a recordar sobretot coses

desagradables

- utilització excessiva de paraules enparlar (verbositat)

- irritabilitat- bloqueig o acció de quedar-se en blanc- temor excessiu a possibles conflictes



EXERCICI 2

L’ansietat és natural i no sempre és patològica, però de vegades l’an-sietat és complica massa i esdevé un trastorn que requereix tractamentespecífic. Alguns dels trastorns d’ansietat principals són els següents:

1- Fòbia específica

2- Fòbia social

3- Agorafòbia

4- Trastorn d’ansietat generalitzada

5- Trastorn obsessiu compulsiu (TOC)

6- Crisi d’angoixa/atac de pànic

7- Trastorn per estrès posttraumàtic

A continuació trobareu les definicions dels trastorns anteriors:

A) Aquest trastorn apareix després d’haver vist o patit un esdevenimentque ens ha generat moltíssima ansietat, i per evitar aquest fet tendim aevitar la situació vista o patida i tot el que l’envolta, sigui el que sigui.

B) És l’aparició temporal i aïllada de por o malestar molt intens que s’a-companya de símptomes físics (taquicàrdia, palpitacions, calfreds, sensa-ció d’ofec, mareig, tremolors, etc.) i pensaments negatius sobre aquestssímptomes (por de patir un infart, por de perdre el control, por demorir). Sol ser molt ràpid i desagradable.

C) Aquest trastorn es caracteritza per la presència d’obsessions (idees recu-rrents) i compulsions (rituals per controlar la por) que alteren i dificultenel dia a dia de la persona que el pateix; per exemple: un dels més fre-qüent és la por d’infectar-se o de contagiar-se i el ritual és netejar-se lesmans de manera excessiva i molt freqüent.

D) Aquest trastorn es caracteritza pel fet de passar pena per tot desmesu-radament i en tot moment. El pateixen persones molt patidores, que nopoden desconnectar dels problemes de l’economia domèstica, la feina,la família, la salut... I sol anar acompanyat de mal estar físic, com sentir-se inquiet o impacient, tensió muscular, problemes per dormir, incapaci-tat de relaxar-se, falta de concentració, fatiga i irritabilitat.


E) Por de determinats espais o situacions, perquè perceben que pot ser difí-cil fugir d’allà o rebre ajuda si tenen una crisi d’angoixa; per exemple:espais comercials, mitjans de transport...

F) L’ansietat o por d’haver d’interactuar amb els altres, estar amb descone-guts en mantenir relacions socials; per exemple: xerrar en públic...

G) L’ansietat o la por que ens genera un fet o una cosa concreta; per exem-ple: por de volar, de les rates...

Una vegada que ja els heu llegit, intentau identificar-los adjuntant acada trastorn la lletra que correspon a la seva definició:

Responeu si són verdaderes (V) o falses (F) les frases següents:

• L’ansietat és sempre una malaltia. ..................................................................[V] [F]

• La crisi d’angoixa pot durar 24 hores. ........................................................[V] [F]

• En l’agorafòbia tenim por de la por. ...........................................................[V] [F]

• El trastorn per estrès posttraumàtic passa quan tenimpor d’anar en avió. .............................................................................................................[V] [F]

• Al TOC el ritual intenta controlar la por. ...............................................[V] [F]

• El trastorn d’ansietat generalitzada es correspon ambles persones excessivament passadores de pena. .........................[V] [F]


Tipus de trastorn d’ansietat Definició

1- Fòbia específica

2- Fòbia social

3- Agorafòbia

4- Trastorn d’ansietat generalitzada

5- Trastorn obsessiu compulsiu (TOC)

6- Crisi d’angoixa/atac de pànic

7- Trastorn per estrès posttraumàtic



EXERCICI 3

Una de les imatges clàssiques per il·lustrar l’angoixa és el conegut qua-dre impressionista El crit, d’Edvard Munch. L’original d’aquest quadreactualment es conserva a la Galeria Nacional de Noruega d’Oslo, tot i quen’hi ha versions i esbossos repartits per diferents col·leccions arreu del món.

Intentau localitzar els quatre detalls laterals a la imatge central delquadre complert.


EXERCICI 4

A continuació us presentam pensa-ments al voltant de l’ansietat. Llegiu-los, a veure què us pareixen.

1- «Qui no està pres de la necessitat, estàpres de la por: uns no dormen perl’ansietat de tenir les coses que notenen i altres no dormen pel pànic deperdre les coses que tenen.»

Eduardo Galeano

2- «El pes de l’ansietat és més gran que el del mal que la provoca.»

Daniel Dafoe

3- «L’ansietat és un malbaratament de la imaginació.»

Zig Ziglar

4- «Els estúpids es conserven millor físicament perquè no els corrou l’ansie-tat existencial a la qual es veu sotmesa la gent més o menys lúcida.»

Eduardo Sacheri

5- «L’ansietat és l’experiència anticipada del fracàs.»

Seth Godin

6- «Crec que l’ansietat que circula en la meva vida neix d’un desequilibrientre el que sóc el que “hauria de ser”. La meva ansietat no s’origina enuna visió del futur sinó en el desig de subjectar-lo a la meva voluntat.»

Hugh Prather

7- «En un moment em vaig sentir assetjada per l’ansietat. Però em vaig des-fer de la por estudiant el cel, determinant quan sortiria la lluna i on apa-reixeria el sol al matí.»

Louise Bourgeois

8- «El paper natural d’home del segle XX és l’ansietat.»

Norman Mailer




Quin us ha agradat més? ................................................................................................................................................

Quin menys? ....................................................................................................................................................................................

Quantes paraules té el pensament 6? ..........................................i el 8? ...............................................

Quantes “t” hi ha al pensament 7? ...................................................................................................................

Quantes “j” entre els pensaments 1, 2, 3 i 4? ......................................................................................

Quantes “q” entre els pensaments 5, 6, 7 i 8? ....................................................................................

Quantes “a” hi ha en total entre els 8 pensaments? ..................................................................


Tretzena sessió Data............/............/............

FORA NERVIS… LA RELAXACIÓ

Roger Farré i Secall, psicòleg

«La condició essencial del domini és la serenitat, que ens permet veure lescoses en el seu aspecte veritable i ens impedeix daurar-les

o enfosquir-les segons el nostre humor.»

Yorimoto Tashi

A la sessió anterior hem parlat de l’ansietat. Del que pot representar per ala persona tant a nivell físic com a nivell psicològic. Hi ha tècniques diverses i trac-taments per afrontar l’ansietat, entre les quals cal destacar les més habituals,com són els tractaments psicològics i farmacològics disponibles en l’actualitat.També ens trobam amb recursos nous, com la biblioteràpia (l’ús guiat de lectu-ra amb una funció terapèutica) o d’altres de ben antics, com l’ús de les plantesmedicinals que, tot i ser molt populars, existeixen dificultats a l’hora de demos-trar-ne l’eficàcia a nivell experimental.

En aquesta sessió ens centrarem en les tècniques de relaxació associa-des a la reducció dels símptomes d’ansietat.

Les tècniques de relaxació, a més d’emprar-se per combatre l’ansietat,també és podem aplicar, en diferent mesura, per als problemes cardíacs,




depressió, mal de cap, hipertensió, control del dolor o de la ira i, fins i tot,per als problemes lingüístics, com returar.

Per reduir l’ansietat:

1. Ens hem de proposar fites realistes.

2. Hem de participar en activitatssocials.

3. Hem de fer activitat física moderada.

4. Hem de practicar tècniques de rela-xació.

La relaxació consisteix a afluixar el tomuscular mitjançant diferents mètodes. El quefeim és rebaixar les conseqüències de l’ansie-tat, independentment del que sigui que laprovoca. Encara que la causa de la tensió nodesapareixerà, ens trobarem millor i li podrem fer front amb millors garan-ties d’èxit, ja que l’ansietat provoca malestar i el malestar augmenta l’ansie-tat. La relaxació ajuda a rompre aquest cercle viciós que ens emmalalteix.

Això és possible gràcies al control que exerceix l’escorça cerebral sobreels centres dels moviments automàtics i del to, situats a nivell dels nuclis gri-sos de la base del cervell i en el tronc cerebral.

La relaxació seria un estat de satisfacció, tant física com psicològica, onla despesa energètica i metabòlica es redueixen considerablement.

Els mètodes i les tècniques de relaxació, que es basen en un entrena-ment progressiu i regular, tendeixen en realitat a modificar indirectamentel to d’origen psíquic de les persones que s’hi sotmeten. Totes les persones,sense excepció d’edats, poden aprendre a relaxar-se i incloure aquest apre-nentatge en la seva vida quotidiana. Per tal d’assolir un bon resultat i poderrelaxar-se, s’ha de conèixer bé la tècnica i incloure-la com a hàbit saludable,practicant-lo amb freqüència. La motivació i el compliment de la pràcticasón ingredients essencials en l’obtenció de resultats.

Existeixen maneres diferents de relaxar-se. La respiració, la visualitza-ció i la relaxació muscular són les tècniques més senzilles i practicades.



EXERCICI 1

La respiració

Sempre hem de començar la relaxació amb la presa de consciència dela pròpia respiració.

L’estrès i l’ansietat la dificulten. Una bona respiració rebaixa els nivellsd’activació i augmenta la sensació de benestar.

Els exercicis de respiració han de començar cercant una postura còmo-da, amb l’objectiu de rebaixar el to muscular i estimulant la respiració cons-cient i profunda. Hem de mantenir la boca oberta lleugerament. Els braços,estesos al llarg del cos. Els peus, paral·lels. Hem de relaxar tot el que podem:esquena, cap, coll i espatlles. Inspirarem pel nas i espirarem per la boca. Larespiració ha de ser més profunda que l’habitual (omplirem i buidarem mésels pulmons), però més lenta. En un primer moment n’hi ha prou amb treso quatre respiracions profundes. Més endavant se’n poden fer sis o set, des-cansar un minut i tornar-les a repetir.

Seguint les instruccions del professional farem unes quantes respira-cions tots plegats...



EXERCICI 2

La visualització

Aquesta tècnica consisteix a fer servir la imaginació per tal d’experi-mentar imatges i sensacions positives.

Ara que ja hem fet unes respiracions conscients, podem intentar ima-ginar el que el professional ens proposa... i en uns minuts tocam estar totsmés calmats!

«Estic tombat amb els ulls tancats... Em vaig allunyant dels renous i deles exigències quotidianes, i tot d’una començ a visualitzar-me amb molt dedetall baixant per un camí que dóna a la platja. Em veig a mi mateix reco-rrent el camí... fa un dia molt càlid, el sol m’escalfa i la sensació és moltagradable... Un celistre m’acaricia el front... sent com els meus peus s’en-fonsen en l’arena tova i m’agrada aquesta sensació, m’agrada molt... Desd’aquí puc mirar l’horitzó, veig el color blau de la mar... el blau del cel... tincla sensació d’estar envoltat d’un blau que em relaxa molt i emtranquil·litza... Sent els olors de la mar, de l’arena i escolt el renou del ventmentre es filtra entre les fulles d’uns arbres propers... M’estir damunt l’are-na calenta i em relax. Els grans d’arena traspassen la calor a la meva esque-na i desfan la tensió com si fos un terròs de sucre dins aigua calenta... El celblau i la mar blava em relaxen... El so del vent entre les fulles em relaxa... Elrenou de les onades de la mar em relaxa... sent la relaxació i la calma. Em


don permís per gaudir d’aquest estat durant un temps i em vaig preparantper acabar aquest exercici. Torn a la meva cambra i som conscient que puctornar a aquesta platja que tant em relaxa quan ho desitgi, ja que sé que lameva imaginació és una font de calma i de pau.»

EXERCICI 3

La relaxació muscular

L’entrenament en relaxació muscular progressiva consisteix a aprendrea comprimir i després relaxar, d’una manera seqüencial, diferents grups demúsculs al llarg de tot el cos. Us animau a provar-ho?

1. Tancau ambdós punys, tibant els bíceps i els avantbraços (posició deforçut). Manteniu-los espitjats i ara relaxau-los. Notau la diferència entrela tensió i la relaxació.

2. Arrugau el front. Al mateix temps inclinau el cap cap a enrere. Girau elcap. Arrugau els músculs de la cara, com si fos una pansa. Estrenyeu elsulls i els llavis. Agafau aire. Aguantau-lo recollint-vos l’estómac amb lesmans. Ara deixau anar tots els músculs; relaxau-vos. Notau la diferènciaentre la tensió i la relaxació.

3. Esteneu els braços cap endavant. Estrenyeu els punys. Treis el pit. Manteniu-lo així. Amollau els braços. Notau la diferència entre la tensió i la relaxació.

4. Esteneu les cames cap amunt, com si volguéssiu tocar amb els dits elsgenolls. Manteniu-les així. Amollau-les. Notau la diferència entre la ten-sió i la relaxació.

EXERCICI 4

Hem vist algunes de les tècniques principals de relaxació estàndard,però qui més qui manco té els seus trucs i maneres de fer que ha anat reco-pilant durant tota la vida, tots podem trobar maneres de relaxar-nos a lavida quotidiana.

Emplenau la llista d’activitats següent. Què feis en la vostra vida diàriaque us serveix per relaxar-vos?




Activitats que m’ajuden a relaxar-me

Passejar pel camp

Escoltar música clàssica

............................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................


EXERCICI 5

Després de tots aquests exercicis podem posar en comú com ens hemsentit, comentau en grup les preguntes següents:

- Què us han semblat les tècniques de relaxació?

............................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................

- Quina tècnica s’adequa més a la vostra manera de ser?

............................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................

- Què us han semblat les tècniques «casolanes» dels vostres companys?

............................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................

- Quins moments del dia creis que és millor per relaxar-vos?

............................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................

- Quina de les activitats que s’han descrit creis que podreu fer servir aques-ta setmana?

............................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................




EXERCICI 6

També ens podem relaxar amb una sopa de lletres. Cercau-hi lesparaules proposades.


Catorzena sessió Data............/............/............

D’UNA HISTÒRIA LLUNYANA VEdat contemporània del segle XVIII a l’actualitat

Catalina Garcia Garí, treballadora social

El començament d’aquest període ve marcat per dues revolucions: laRevolució Francesa (1789) i la revolució industrial (del segle XVII al XIX).

A grans trets, de la Revolució Francesa podem dir que la burgesia volia par-ticipar en la presa de decisions, hi havia una crisi econòmica (males collites,pujada d’impostos, moltes despeses de l’exèrcit i del rei…) i havien apare-gut idees il·lustrades noves (llibertat, igualtat, fraternitat). D’alguna mane-ra aquesta revolució estableix que totes les persones tenim els mateixosdrets.

El 1715, a les Illes Balears, Felip V havia conquerit el Regne de Mallorcai promulgat el Decret de Nova Planta que suprimia les lleis del Regne deMallorca i hi imposava les lleis de Castella i, a més, l’illa de Menorca quedàsota la sobirania de Gran Bretanya.

L’economia balear continuava basant-se en l’agricultura, especial-ment en el conreu de la vinya i de l’ametla. Hi va haver també un creixe-ment de la ramaderia porquina i de llana. L’activitat industrial va avançar ensectors com el tèxtil (Mallorca), el cuir i les sabates (Menorca) i l’explotacióde les salines (Eivissa i Formentera). Es va desenvolupar el comerç cap aCuba i Puerto Rico i, per tant, els ports de les Illes Balears varen prosperar.




L’estructura social no va experimentar canvis: noblesa i clero erenpropietaris de les terres que cultivaven els pagesos jornalers. La ReialSocietat Econòmica Mallorquina d’Amics del País va introduir a les Illes elpensament il·lustrat i també va contribuir a la fundació de la Companyia deComerç que va impulsar la fabricació d’objectes de vidre i de ceràmica pera l’exportació a Amèrica.

El creixement econòmic va afa-vorir l’augment de la població, quepassà de 186.000 habitants alcomençament del s. XIX a 309.000al final del segle. La societat es vatransformar amb el sorgimentd’una burgesia mercantil que con-trolava la producció, el comerç, lescompanyies navilieres i els bancs.Augmentà el nombre de treballa-dors de les indústries i del comerç.

S’inaugurà la primera líniafèrria, el 1875: Palma-Inca.

Acte d’inauguració del tren de Palma a Inca (1875)

El segle XIX, durant la guerra contra Napoleó, les Illes Balears novaren ser ocupades pels francesos, però el port de Maó va ser la base navalde les flotes espanyola i anglesa i l’illa de Cabrera es va utilitzar per reclou-re-hi els presoners. Durant el regnat d’Isabel II, les Illes Balears varen serorganitzades en una sola província.

Al començament del segle XX, va sorgir un moviment polític, el regio-nalisme, que defensava la singularitat històrica de les Illes Balears i el seu dretd’autogovern. Durant la Segona República varen dominar els partits d’esque-rra. Es varen impulsar les obres públiques i l’ensenyament. Es va elaborar unprojecte d’Estatut que no va ser aprovat, a causa de l’esclat de la Guerra Civil.

Del període franquista, hi va haver uns primers anys de crisi econòmi-ca, repressió política i persecució cultural i lingüística, i, a partir de 1951,gràcies al desenvolupament del turisme estranger que indicava el comença-ment d’una època nova, es va produir una recuperació de l’economia bale-ar. Aquesta bonança va fer que es construïssin hotels, agències de viatges iurbanitzacions i va sorgir la necessitat de rebre immigrants per ocupar elsnombrosos llocs de treball que hi feien falta. La població va passar de365.000 habitants el 1930 a 1.072.844 l’any 2008.



De totes maneres, el turisme també ha tingut repercussions negatives:creixement desordenat de les poblacions i degradació del paisatge natural.

El desenvolupament artístic durant el s. XX a les Illes Balears, ha estatimportant, tant pel que fa a l’arquitectura, amb gran riquesa de construc-cions modernistes, com a la pintura, dos dels noms destacats són: Joan Mirói Miquel Barceló.

EXERCICI 1

Podríeu situar en aquesta línia del temps els esdeveniments que s’e-numeren a baix?

1. Revolució Francesa (1789)

2. Segona República (1931-1936)

3. Inauguració de la primera línia fèrria de Mallorca (1875)

4. Robert Fulton va aprofitar la màquina de vapor per moure vaixells.Primer vaixell de vapor (1836)

5. Primera Guerra Mundial (1914-1918)

6. Constitució espanyola (1978)

7. Espanya entra a la CEE (1986)

8. Entrada en funcionament de l’eu-ro com a moneda (2002)



EXERCICI 2

Assenyala la resposta correcta:

1. En el s. XIX, durant la guerra de Napoleó:

a. Les Illes Balears foren ocupades pels francesos.

b. Cabrera va ser utilitzada per recloure presoners de guerra.

2. En el s. XIX es va desenvolupar el comerç cap a Cuba i Puerto Rico i pros-peraren els ports de les Illes Balears.

a. Vertader

b. Fals

3. La classe social que controlava la producció, el comerç, les companyiesnavilieres i els bancs eren:

a. La burgesia

b. La noblesa i el clero

4. La primera línia fèrria que s’inaugurà l’any 1875 a Mallorca va ser:

a. La línia Palma–Sóller

b. La línia Palma–Inca

5. La màquina de vapor va permetre:

a. Fabricar més productesen menys temps a majorpreu

b. Fabricar més productesen menys temps amenor preu

La màquina de vapor inventada per J. Watt va ser labase de la revolució industrial


EXERCICI 3

A veure si podem completar aquests mots encreuats i descobrir de quètracta cada qüestió:

1. Una agrupació d’obrers que lluiten per millorar les condicions laborals ila vida dels treballadors.

2. Primer mitjà de transport que permetia recórrer distàncies llargues enpoc temps i transportar moltes persones i mercaderies.

3. Moviment polític que defensava la singularitat històrica de les Balears i elseu dret d’autogovern.

4. Fenomen que va suposar unarecuperació de l’economia baleara partir del 1951.

5. Moviment cultural de principi delsegle XX.

6. Època que s’inicia amb laRevolució Francesa.




EXERCICI 4

Durant el segle XX s’han produït molts d’esdeveniments rellevants, undescobriment que va revolucionar la medicina moderna va ser eld’Alexander Fleming, el descobriment de la penicil·lina, l’any 1928, un anti-biòtic que va revolucionar la medicina moderna. La utilització d’aquestasubstància va permetre tractar malalties que fins al moment era impensableque es poguessin curar.

La fórmula de la penicil·lina és C(a)H(b)N(c)O(d)S(e), on C és carboni, H éshidrogen, N és nitrogen, O és oxigen i S és sofre.

Els diferents valors a, b, c, d i e indiquen la quantitat de cada un i elseu valor és:

(a) = 16

(b) = a + c

(c) = a : 8

(d) = c + d

(e) = c - 1

Podeu resoldre les equacions i completar la fórmula?

C(16)H( _ )N( _ )O( _ )S( _ )


Quinzena sessió Data............/............/............

1, 2, 3… SUS!

Margalida Maria Albons Gomila, pedagoga

«El nin que no juga no és nin, peròl’home que no juga ha perdut, per

sempre, el nin que vivia en ell ique li farà molta falta.»

Pablo Neruda

El joc és una activitat que molts copsens pot servir com a eina d’aprenen-tatge. Quan som petits aprenemmoltes coses jugant: descobrim elmón, aprenem a relacionar-nos amb

els altres, a enfrontar-nos a la frustració, etc. Així com ens feim grans, el jocens segueix aportant diversió i també hi treballam, sense adonar-nos-en,habilitats socials i altres aspectes d’estimulació cognitiva.

En aquesta sessió jugarem i, a la vegada, treballaremtant el càlcul com l’orientació a partir del treball de coor-denades. Per això, quan tothom estigui preparat comença-rem: un, dos tres... SUS!

EXERCICI 1

Aquest és un joc que es juga a molts llocs del món.També, hi ha diverses maneres de dibuixar-lo en terra.Aquesta que us mostram a la imatge, n’és una de possible.A continuació, farem una sèrie de preguntes relacionadesamb el joc i amb altres jocs que ens agradaria que enspoguéssiu contestar.

Vós hi jugàveu de petita o petit? ........................................................................




Quin nom tenia? ........................................................................................................................................................................

Ens podríeu explicar les regles d’algun dels jocs als quals jugàveu depetits? No en digueu el nom, a veure si els altres podem endevinar de quinjoc es tracta.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

A continuació, farem una adaptació del BINGO per treballar unamiqueta el càlcul mental. Aquí teniu el vostre cartró. Com veureu, és buit icadascun serà lliure de triar els números que li donaran sort... o no.

Primer de tot, llegirem les instruccions per poder-hi jugar de maneracorrecta i, després, ja passarem a fer la nostra especial partida de BINGO.Sort a tothom!

Instruccions:

Fase 1: Construïm el cartró

1. A la primera columna (C1) s’han d’escriure 2 xifres de l’1 al 9.

2. A la segona columna (C2) s’han d’escriure 2 xifres del 10 al 19.

3. A la tercera comuna (C3) s’han d’escriure 2 xifres del 20 al 29.

4. A la quarta columna (C4) s’han d’escriure 2 xifres del 30 al 39.

5. A la cinquena columna (C5) s’han d’escriure 2 xifres del 40 al 50.



Fase 2: Juguem!

6. Ara no es cantaran números, sinó operacions matemàtiques. Haurem deresoldre mentalment aquestes senzilles operacions i haurem de cercar elresultat en el nostre cartró.

7. Cada resultat que coincideixi amb algun dels números que teniu al car-tró, l’heu de marcar amb una X.

8. El primer que tengui tota la filera plena de X podrà cantar «LÍNIA»

9. El primer que tengui tot el cartró ple de X, podrà cantar BINGO!

10. I ara començam... 1, 2, 3... SUS!

Enfonsar la flota

Aquest joc es creu que es vacomençar a jugar a finals dels.XIX i que es va fer popular des-prés de la II Guerra Mundial.

En els seus inicis es jugavaamb llapis i paper i, després, jaes va comercialitzar com a joc detaula. És un joc pensat per a dos jugadors i que treballa el control de coor-denades i la capacitat de deducció. L’objectiu principal és aconseguir loca-litzar tots els vaixells del nostre adversari usant les coordenades per enfon-sar-los.



EXERCICI 3

Ara farem la nostra particular partida d’enfonsar la flota. Primer detot, li canviarem una mica l’objectiu, transformarem la voluntat d’enfonsarels vaixells per la intenció de localitzar-los ja que s’han perdut per dins l’o-ceà. Aquesta tasca la farem entre tots i de la manera següent:

Quants de vaixells hem de trobar?

- 1 vaixell de quatre caselles, com aquest:

- 2 vaixells de tres caselles, com aquest:

- 3 vaixells de dues caselles, com aquest:

- 4 vaixells d’una casella, com aquest:

Hem de trobar un total de 10 vaixells entre tots i els vaixells podenestar situats en vertical o en horitzontal.

I també variarem el nombre de jugadors, perquè hi jugarem tots ple-gats. Nosaltres tendrem un quadre on marcarem els resultats: si hi ha vaixello no n’hi ha. Vegem com va el joc...

Instruccions:

1. Cada un, per torns, triareu una casella anomenant la coordenada. Dientla lletra i el número que li pertoca. Per exemple, A1, E7, H4... L’objectiués trobar un tros de vaixell en aquesta coordenada.

Això ho heu de dir en veu alta i anireu dient caselles un darrera l’altre.Heu d’escoltar els companys perquè la missió l’hem de fer entre tots.


2. Si a la casella que heu triat no hi ha cap tros de vaixell, ens diran AIGUA!Ho marcareu tots amb un punt enmig de la casella. Tothom ho ha deposar per saber que en aquesta casella no hi ha cap tros de vaixell.

3. Si ens diuen que hi ha un vaixell, ens poden respondre dues coses:

- TROBAT! si només ens diuen trobat, vol dir que és un vaixell més gran ique encara li falta alguna casella més per trobar-lo sencer, i tots ho mar-carem amb una X.


•

X



- TROBAT I SALVAT! Si ens diuen això, és que hem localitzat tot el vaixell i ho podem ombrejar i sabrem que és un vaixell salvat.

Anirem dient caselles una darrera l’altra amb l’objectiu de salvar totsels vaixells.

BONA MISSIÓ!

X


Setzena sessió Data............/............/............

GRAN ANTOLOGIA IV

Joana Ferragut Fiol, treballadora socialTomeu Barcelo, psicòleg


La memòriaQuan som petits anam tots a escola a aprendre de lletrai ara que hem tornat majors hem canviat d’escoleta.

La memòria quan som grans,l’hem de cuidar una miquetaperquè si no la cuidamens pot fer una jugadeta.

Quan vé que ja som dimecresm’aixec prest el dematíper deixar les feines fetesi a la memòria venir.

Procur deixar el dinar feti així ja no he de frisarperquè podem dinar presti em puc seure a descansar.

Ara m’acomiadaréja no tenc res més a dir,Déu faci que el curs que ve,amb salut i amb alegria,ens tornem a reunir.

Antònia Duran VenyManacor

GaviotaQuisiera ser gaviotay con tus alas volar,poder llegar hasta el cieloy regresar a la mar.

Josefina Miguens LeisColònia de Sant Jordi

Sa vidaPas sa vida fent voltescada dia ses mateixes.Estic ben controlat dies feiners i festes,no puc estar aturat.

Llorenç Oliver AmengualAlgaida

A tresDuérmete mi niño,duérmete sonriendo,que es la tierra amanteque te va meciendo.Mírate la ardienterosa carmesí.Estrechaste el mundo:me estrechaste a mí.

Dolors Nieto Zazo Port Alcudia



Un hivern que no plou ni fa fredPrest ha florit l’ametler que ens acompanya tot l’any. Aquest any que no

fa fred ens enganya el pensament quan passeges i et dius: «No fa fred i hanevat!» No, no ha nevat, és la flor de l’ametler que s’escampa als teus peusi et fa la il·lusió que aquest any serà bo, que ja ho diu el refranyer: «Any deneu, any de Déu”. Hem de menester que hi hagi hivern, que faci fred i queplogui. Jo confiï que Déu ens doni un poquet d’això que tots demanem.

Magdalena Oliver BonetSes Salines

Estic contenta

Jo estic contentaamb el que tenc,arrib a ser grancom altra gent.

No vull doblers,jo vull salutarribar als anys que tenc,no tothom els té.

Don gràcies a Déuper tot el que m’ha donatsalut i forçaper seguir endavant.

Tenir família que és el millorens estimam tantsi hi ha unió.

Vaig a memòriaés gran l’aficióem dóna tanta glòriai satisfacció.

Antònia Oliver Pastor Sencelles

Parròquia

Dins la Parròquia estimadaque heu cuidat amb tan gran zelperquè fos sempre admiradai digna del Rei del Celexpressam la gratitudpel do suprem, la salut: per molts d’anys don Gabriel!

Miquel Adrover GinardCampos

L’amistat

Un amic és un tresorval la pena d’estimar-loperquè dóna pau al corvos recoman, conservau-lo.

Si l’amistat en el món es pot aconseguir un dia,tendríem un món millorple de pau i alegria.

Maria Gelabert RossellóAlaró



Visita guiada pel poblede Santa Eugènia

Santa Eugènia estimadaets un poble venturóstens la gent il·lusionada...i un paisatge molt hermós.

Al teu cap hi tens Es Puigallà baix hi ha Es Putxet.Com de guapa ets Santa Eugènia!,diu la gent que ve a veure’t.

Els taujans...meravellosos, te mimam com a un infant,i estam tots que molt joiososde poder-te estimat tant.

Les tres filles tan hermoses:Alqueries i ses Coves,Ses Olleries també,són tranquil·les, primorosesi les tres són molt gracioses.

El que no hem d’oblidarsa bona cova de Lourdes,un passeig molt relaxant,que farà, que la visita vos resulti interessant.

Jaume Servera Coll Santa Eugènia

Hem formatHem format una gran famíliaon tu has estat es pilar,sense tu perduts estamper això sempre te dic que no mos deixis mai

Es meu caràcter és molt fort es teu bastant més reposata vegades m’he crispatamb sa teva tranquil·litat.

Però tu m’has demostratque és millor estar tranquilque no estressat.Te vull donar ses gràciesets un àngel per nosaltresi no canviïs mait’estimam.

Francisca Vila FerrerSóller

Cerc, pensCerc, pens i torn a cercar,quines paraules hi ha per poder d’ella, qualitats, expressar; i per molt que en cerquino en puc trobarés mu mare, sempre ho serà.

Rosario Adrover AlonsoFelanitx

Es frit de SineuAquesta nit jo pensavaon me convenia anarsi an es curs de sa memòriao a Sineu a berenar

Després de pensar un estonaho vaig pensar un poc més béval més anar a sa memòriai a Sineu deixar-ho fer.

Perquè an es curs de memòriamos donarà més profitque anar a fer una berenadaper menjar un plat de frit.

Maria Mairata GualCaimari



El bon humorCom mos podem posar a riuresi duim penes dins del cor?Hem de tenir paciència obrar sempre amb prudènciahem de tirar a viure sempresense sortir-mos de to.

El riure és eina molt fortaper descarregar tensiósol donar-nos ben estar en nombroses ocasionsi quan duim sa boca torta.

Per tenir bona salutes riure és una gran cosahem d’escampar el bon humorquan tenim una ocasió i el cor alegre se posaperquè riure sempre és el millor.

El ben estar que mos dónael sentit del bon humorés tan bo que proporciona el sentir de la raó,d’expressar-nos amb amor.

Allibera les tensionsi les males sensacions del pesar ens alliberai pensam d’altra manera.

Riure fresc sempre refina,fa més be que una aspirina,veuràs que molt has guanyat si de bon humor has estat.

Francisca Bordoy EspinaSóller

S’ aubóDedicada al meu padrí Toni Bolero

Jo sabia d’un aubóque de gros no ho era massaperò tenia una rabassa com es castell d’Alaró

Cent homes se resolguerenjunts en un any tallar-los’hi estaren un any rodói es bons mestres coneguerenque a la fi feia menció

Un poquet abans de caure una branca s’esqueixà,en pogueren fer cent barcosque encara van per la mar;i un pont alt per un torrenti del boci més dolentmés de cent sitges cremaren,i mentre que el capolaven,sortien estellicons,trenta-cinc mil carretonsa Palma que el traginaren,i es barcos que l’embarcarentots se n’anaren a fonsi es mariners tots que deien:maleïts, són ets aubons!

Toni Daviu MestrePorreres

Dins el corQuin bon record tenc dels meus pares

que no puc oblidar mai,quantes coses m’ensenyaren

per fer el bé i no el mal.Maria Llabrés

Lloseta



Amor pel nostre pobleBanyalbufar, perfumatde bon vi i de malvasia,de verdor i de poesiaper tots es quatre costats.

Ses seves postes de solper mig món són contemplades, transparents i ataronjades,alegren a qualsevol.

Té marjades, grans safaretjosque plens d’aigua estaransi sa pluja és generosa,i a ses clares nits d’estiua sa lluna no fan lletjos, que ella els empra de mirall.

Ha estat font d’inspiracióde poetes i pintorsperquè miris allà on miristot és bellesa i color.

Antany algú va cantarQuè és d’hermós Banyalbufar!Trob que curt se va quedar ,estimat i encantador,tot això és Banyalbufar.

Antònia Vich AlbertíBanyalbufar

Dedicado a los cuidadoresde personas con Alzheimer

No me pidas que me acuerde.No trates de hacerme comprender.Déjame descansar.Hazme saber que estás conmigo, abraza mi cuello y toma mi mano.Estoy triste , enfermo y perdido.Todo lo que sé, es que te necesito.No pierdas la paciencia conmigo.No jures, no grites, no llores,No puedo hacer nada con lo que meocurre.Aún si trato de ser diferente, no logro recordar.Recuerdo que te necesito, que lo mejor de mi ya partió.No me abandones, quédate a mi ladoÁmame hasta el fin de MI VIDA.

Soledad Jimenez Ramos Palma

Dedicada al meu fill

Dia 21 de desembre del 2009,als 40 anys ple de vida,t’anares d’aquest món;i el meu cor amb tu se’n van anar i estarà per sempre.

AnómimCampos

PensPens que la manera de viure una vida plena, digna i saludable és ser positiu, procurar veure la bellesa de les coses que tenim més a prop de nosaltres, intentar fer un «món millor», cosa més bona de dir que fer.

Tomeu Rigo BallesterCampos



Cant a Sòller vista des de la marPassant amb un vaixell de molt gros tonatgeal costat de la Serra, vora el penya-segat,de sobte aparegué el teu flairós paisatge,faroles i badia donant la bella imatgeque queda per a sempre a dins el cor gravat.

Em va caure una llàgrima d’angoixa i emocióal mirar-te del mar plena de llum i vidareflex dintre l’aigua dóna la sensaciód’un crit, una paràbola, un cant, una oracióque diga ¡Visca Sóller! que està sempre florida.

Em vaig sentir no res davant tanta lloança,tanta envergadura i tanta meravella;dins mon cor vaig sentir un cop de remembrança;vaig esperar la nit per transportar-lo a ultrançai escriure aquestes lletres a la llum d’una estrella.

Ciutat dels bells casals que just ran del abismehas fetes tantes obres de màgic esplendor.Bressol de noble gent, bressol de l’heroismeon ha arribat en massa l’onada del turismei agraïts te canten gloses plenes d’amor.

Ets bella des de l’aire, des de la mar ets bellatambé des de la terra. Neta com el cel blau,les aus emigratòries es senten com l’esquellai en les teves cornises fa el niu l’oronellasenyal de benaurança, senyal de bé i de pau.

Teatre de figures d’exòtica vivènciaon capten les idees poetes i pintors,i no podran les arts, ni el saber, ni la ciènciacombinant artificis en boja experiènciareduir-te bellesa, ni espenyar els teus colors.

Jo seguiré endavant el meu peregrinatgejo seguiré endavant onsevulla del món,jo duré sempre amb mi amunt la teva imatge:que escrit quedi per sempre aquest el meu missatgei admetis ma presència quan faci el meu retorn.

Jerin Vallcaneres i VicensCaimari



La lloança a la primaveraM’agrada la primaveral’aroma del taronger,tots els colors del roserfa un viure de primera.

Quant ja comença l’estiuen es Puig m’agrada estarperquè sense cap caliusobrassada puc torrar

Pebres i tomatigueresi un esplet de car’bassins, dels rodons i dels més prims, i un parral de mongeteres.

Salut i entretenimentes poder tenir un hortet,me diuen en Joan Fredper això estic content.

És Lloret de Vista Alegretot un poble, molt bonic, a venir-hi vos convit i entre tots farem la festa.

Joan Gomila MunarLloret de Vista Alegre

La primavera i l’oronellaTorna l’oronella, com cada primavera. Fuig del fred, fa molts quilòme-

tres per estar a un clima càlid, a fer els seus nius de fang. Ens alegra lavida veure el seu vol elegant.

Magdalena Riera TorresSant Llorenç des Cardassar

Activitats cognitivesCont les meves petites coses, els meus petits plors, les meves petites

alegries, però no vull deixar de moure’m: seria la meva mort.

Antònia Tous PerellóSant Llorenç des Cardassar

Vaig néixerVaig néixer devers migdiamon pare anaren a cercari en arribà demanà:“Què ja ha nascut na Maria?”

Joan, al cel te n’anaresi encara no has tornati de cada dia que passaels records tornen més grans.

Maria Bosch i FebrerLlucmajor

El ´puput i el musolEl puput canta amb el solel mussol canta vetllada,jo te cant de matinadaperquè la nina no dorm

Maria Llabrés JaumeSa Cabana, Marratxí



GlosaDedicada a Llubí i

al meu padrí Rafel (glosador)

Llubí és un poble tranquil, petit com una copeta,si vosaltres ho voleu veurecridau-me i el vos mostraré,té moltes coses per a veure.

L’ermita és un bombonet,l’església majestuosa,dels talaiots, no en parlem!I té molts molins fariners.

Però sobretot de mostra hi ha el caràcter llubiner,d’una senzillesa grossa, que això amb els ulls no s’afina,i unes ganes d’ajudarque el poble és família gran.

Perdonau l’atreviment de voler escriure una glosa,som néta d’en Rafel Cota però el glosar no el tenc en ment.

Magdalena Alomar Ramis Llubí

Poema EcológicoNo contamines los campos,caminos y carreterasni cauces ni ríos secosni cuencas de torrenteras.

Mantén aseado el bosquey resalta su belleza.No ensucies con tu descuidola Madre Naturaleza.

Las playas y el litoralque rodean nuestra rocase ocultan tras el cementoy afean la isla hermosa.

Y no mates por matarla fauna que nos rodea,el animal no lo hace,y tú, no acabes con ella.

No destruyas con el fuegolos pinos y los matorralesno depredes el paisaje,talando los encinares.

Es patrimonio de todosel aire que respiramoscuidemos pues el ambientey seamos más humanos.

Joan Tortella Busquets Valldemossa

Sempre ho veureuSempre ho veureu: en tot temps, la jovenesa vol saber més que la velle-

sa. Mes, quan la vida ja és empesa pels anys, només llavors, les coses clares veu.Maria Garau Sales

Palma


Dissetena sessió Data............/............/............

SENSE EMBULLS


Què podem fer per recordar millor elque volem i treure més partit a la nostramemòria? En definitiva, no mesclarrecords i no embullar-nos tant? En pri-mer lloc, hem de tenir clar que no nai-xem amb bona o mala memòria i que,en tot cas, aquesta es pot entrenar, pertreure’n millor rendiment.

Cert és que un atleta, en el momentde néixer, no sabia ni tant sols caminar

i, després d’entrenar-se, és capaç de córrer una marató. Podem dir que ambla memòria ens passa el mateix, si potenciam les nostres capacitats enpodem treure més profit.

Tenim tendència a entendre millor les facultats físiques, que les men-tals, això també passa sovint amb les patologies, les mentals —que no esveuen—, no les entenem tan bé com les físiques. Per això, cal fomentar laimportància que té entendre el perquè de les coses que feim i sentim, aixòen ajudarà a vehicular més bé l’estrès que determinades situacions de blo-queig ens poden ocasionar.

Les estratègies següents ens poden servir d’ajuda:

En la primera fase de CODIFICACIÓ de la informació, cal posaratenció al que feim de manera exclusiva, només fer les tasques de una ambuna. Evitar preocupacions i problemes que ens puguin distreure o distorsio-nar. Fer exercicis d’atenció, entrenar-la. Podem, per exemple:


Tramat elèctric de Hanoi



Cercar quantes vegades surt la paraula ment i la paraula cap.

ALSKFUVCAPELIAJMCAPIUMENTFQVAFSREKIOLCAPPLKIJU

EWIMENTCAPÑLKDKJRCAPQIKDEJUFRCAPEDLORKIFCAPS

PODEIKFCAPMKJNCAPSHEYCAPMNBVETAMENTJCAPMNWI

POQKIDMNCAPMNYTCAPMIEYCAPLEOTFCAPJUETRCAPLIN

CAPÑLEQPOEBGHCAPMNAYMENTIJUDYBCAPLDKUCAPKLE

MENTKLIBCAPWLEIRMANTKJHGRCAPLOKWOMENTIUQHYS

- Llegir un text i extreure’n tots els noms propis que hi apareixen, retxartotes les lletres majúscules que hi apareixen...

- Fer sopes de lletres, cercar diferències, laberints...



En la segona fase de RETENCIÓ de la informació, el que hem de fer ésemprar les diferents estratègies de memòria i potenciar-ne l’execució, comper exemple:

- Associació: es tracta d’associar la informació nova amb la que ja tenim,per exemple, associar el nom d’una persona que ens acaben de presentaramb algun conegut o familiar, un número de telèfon amb alguna dataconeguda, número de casa, etc.

- Categorització: consisteix en agrupar per una temàtica en comú perexemple, de la llista següent:

Llista de la compra:

Fregall, pomes, detergent, llet, lleixivet, plàtans, patates, iogurts, costellesde mè, ous, carn capolada, mantega, tomàtigues, llenties, formatge, sobras-sada, aigua, vi, xampú, cireres, galletes d’Inca, sopa, lletuga, mongetes, ciu-rons, pa, farina, laca, pedra tosca, mata mosques.

Quantes categories hi trobau?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Agrupau-les per categories:

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................



- Verbalització-repetició: consisteix en repetir en veu alta el que volemrecordar o que feim, i ho hem de repetir tantes vegades com sigui necessari.

- Visualització: intentar veure mentalment el que volem recordar. Perexemple, els mobles o objectes que tenim a la nostra habitació amb els ullstancats...

En la fase de RECORD es tracta d’evocar la informació que hem regis-trat en les etapes anteriors cercant referències i fites.

EXERCICI 1

En aquest exercici treballarem conceptes que tenim o hem tingut alnostre cap:

• Any de la conquesta de Mallorca ....................................................................................................................

• Any de la mort de Ramon Llull ...........................................................................................................................

• Municipis que té Mallorca .........................................................................................................................................

• Metres que té el Puig Major ..................................................................................................................................

• Habitants del vostre municipi (aproximadament) ......................................................................

• Minuts que té una estona .........................................................................................................................................

• Metres que té una quarterada ............................................................................................................................

• Any que va néixer la vostra mare ....................................................................................................................

• Quina quantitat és un parell? ..............................................................................................................................

• Any que va néixer el vostre pare .....................................................................................................................

Hem de tenir en compte que tot aquest procés és pot veure interferito minvat de facultats si ens trobam estressats, tensos, distrets, si empram ocercam informació que fa molt de temps que no empràvem. I hem de tenirpresent que hi ha una part de la informació que utilitzam que també ésnecessari oblidar i no per això tenim mala memòria, com per exemple norecordar de què vàrem dinar fa vuit dies.

I, per seguir ,exercitant un poc la nostra ment, a continuació fareu unsexercicis de càlcul que és una de les estratègies de la memòria quotidiana:


EXERCICI 2

Retxau de cada requadre l’expressió que no és igual a les altres.

12 dies i mig 300 hores 12 dies i 12 hores 298 hores

185 minuts 1 hora i tres quarts 105 minuts 7 quarts d’hora

1 hora i 2 minuts 62 minuts 55 minuts 4 quarts i 2 minutsi un quart

48 minuts 3 quarts Mitja hora i Tres quarts i 8 minuts 18 minuts i tres minuts

12 hores i Mig dia i 13 hores 12 hores 60 minuts una hora i tres quarts

EXERCICI 3

Ordenau de menor a major:

• Any de traspàs, any, semestre, dècada, trienni, mes

• Trimestre, quinzena, setmana, 83 hores, 10 dies

• 6 hores i mitja, 4 hores, 38 hores, 1 dia i mig, 11 hores

EXERCICI 4

Intentau resoldre els problemes següents que us plantejam:




1. Si en un refugi hi ha 8 dormitoris de 6 llits i 4 dormitoris de 12 llits, hi haprou lloc perquè hi puguin dormir 90 persones?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

• Quants llits sobren o falten?...........................................................................................................................

2. Un cangur fa 785 bots en un dia. En cada bot avança 2 metres. Quants demetres ha recorregut al llarg del dia?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Calculador mecànic inventat per Wilhelm Schickard


3. Na Maria ha anat al supermercat i ha comprat els productes següents:

4 iogurts: 2,50€

1 lletuga: 0,70€

2 barres de pa: 0,65€ cadascuna

• Quants de doblers s’ha gastat?.....................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

• Quant li tornaran, si ha pagat amb un bitllet de 20€?......................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

4. En Marc tenia estalviat els bitllets i monedes següents:

1 bitllet de 20 €, 3 bitllets de 10€, 2 bitllets de 5€, 4 monedes d’1€, 3 monedes de 50 cèntims i 8 monedes de 20 cèntims

• Quants de doblers tenia en total?..............................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 5

Quants mesos o anys representen aquestes unitats de temps.

Segle:...................................................................................... Trimestre:......................................................................................

Dècada:................................................................................ Semestre:.....................................................................................




I, per acabar d’embullar-vos, contestau les preguntes següents:

Quants de mesos té un moix de 8 anys?........................................................................................................

Quants de dies tenen 3 anys? ....................................................................................................................................

Quants d’anys són 4 dècades? ...................................................................................................................................

Quants d’anys són 6 segles? .........................................................................................................................................

A quin segle correspon l’any 1274?......................................................................................................................

Quants minuts té un quart d’hora ? ..................................................................................................................

A quin segle correspon l’any 2016? ....................................................................................................................

I l’any 1800? ......................................................................................................................................................................................

Quants de segons són 20 minuts? ........................................................................................................................

Quantes d’hores tenen 12 dies? ..............................................................................................................................

Quants de semestres tenen 2 anys? ...................................................................................................................

Què podem fer per treure el màxim rendiment a la nostra ment i noembullar-nos tant?

1- Dormir bé

2- Fora estrès

3- Fer exercici

4- Evitar distraccions, necessitam concentració i màxima atenció

5- Entrenament, estimulació cognitiva, mnemotècnica...


Divuitena sessió Data............/............/............

HI HA LLUM AL FINAL DEL TÚNEL…


No et preocupis si et sents trist de tant en tant, és la manera que téla Naturalesa de dir-te que descansis i reflexionis.

Chin-Ning Chu

A temes anteriors, vàrem treballarcom les emocions afectaven a la nos-tra salut. Partint de la idea que lasalut té molt a veure amb els nostrescomportaments, l’estil de vida i l’acti-tut com ens enfrontem als reptesquotidians, dins aquest tema apro-fundirem en la depressió, en aquestbuit interior, a la manca d’esperançaque ens fa sentir presoners de nosal-tres mateixos a moltes ocasions.

La depressió “passatgera” no és perillosa. Passem per cicles de la nos-tra vida, davallades, moments de felicitat, tristesa, … Però si els momentsdepressius es repeteixen molt sovint i duren més temps, es tracta més bé dedepressió crònica que és necessari diagnosticar, intervenir i tractar per pro-fessionals qualificats en salut mental.

EXERCICI 1

Amb la llàmina que el professional vos facilitarà, es tracta que inten-teu retenir el màxim nombre d’imatges durant 1 minut per després escriu-re les que han aparegut.




1 ........................................................... 2 ........................................................... 3 ............................................................

4 ........................................................... 5 ........................................................... 6 ............................................................

7 ........................................................... 8 ........................................................... 9 ............................................................

Quan ens sentim tristosés perquè hem patit algunapèrdua ja sigui alguna cosamaterial o algú important pera nosaltres, o també perquèno hem aconseguit cualqueobjectiu que desitjàvem. Enstrobem desanimats, sense for-ces ni ganes de fer res, enstanquem a casa, plorem,… Aquesta és la manera que té el nostre cos decomunicar-nos que hem de descansar, recuperar-nos per després actuar. Sien lloc de fer això ens quedem ancorats al desànim, lamentant continua-ment la nostra pèrdua, ens anirem ficant a un pou cada vegada més gran imés negre.

La manera de gestionar aquesta pèrdua i que ens produeix l’emoció detristor consisteix en dues fases: una d’acceptació (dol) i l’altre d’acció. Ladurada de la fase de dol serà diferent en funció de la persona i del quehaguem perdut i s’acaba quan acceptem aquesta pèrdua, quan passem dedemanar-nos “per què a jo?”, a demanar-nos “com puc sortir d’això o comho puc solucionar?” Aquí comença la segona fase (d’acció), quan deixem desentir-nos víctimes passives, prenem poder sobre la nostra vida i ensmovem per a transformar la nostra realitat.

EXERCICI 2

Quan ens trobem trists o deprimits, un dels primers processos cognitiusque es veuen afectats és l’atenció. A aquest exercici entrenarem l’atenció ies tracta que cerqueu aquestes imatges al dibuix.



Per a superar la depressió no hem d’anar ala seva contra, ni rebutjar-la. L’hem d’acceptar,no oposar resistència. Hem de localitzar el pro-blema concret i enfrontar-se a ell. Si ensneguem a passar pàgina, renunciem a la possi-bilitat de conèixer altres pàgines apassionants,noves ocupacions, nous afectes. Molt sovintsom nosaltres els qui no ens permetem des-cobrir, projectar noves metes, i pensem “nomereixo disfrutar, ni passar-ho bé, qué pensaràde mi la gent...” Tenint en compte que tantper prevenir com per curar és convenient cui-dar i treballar la part física, l’emocional i l’es-

piritual, a continuació es citen una sèrie de consells que ens poden ajudar aaconseguir aquest fi:

1) Acceptau-vos com sou

2) Deixi de banda la insatisfacció, l’amargura, les idees angoixants.

3) Avui és un nou dia. El passat, passat està.



4) Descobreix les seves capacitats, les potencialitats ocultes. No miri nomésels defectes.

5) Rigui, rigui, rigui.

6) Faci cualque esport. Mens sana in corpore sa.

7) Acceptau els alts i baixos, les alegries, les penes de la vida. Si no podemcanviar els esdeveniments, canviem nosaltres!

8) Aprengui a relaxar-se.

9) Emprengui cualque projecte, alguna activitat que li faci il·lusió. No esti-gui sense fer res.

EXERCICI 3

A l’exercici que segueix treballarem les gnòsies, altra de les funcionscognitives que es pot veure afectada per un estat d’ànim deprimit. Aquestafunció és la capacitat de reconèixer elements i donar-els-hi significat (unacara, objectes, llocs, etc.). Segueix les instruccions abaix de la taula.

1. Escriu la teva edat al quadre superior dret

2. Escriu el teu nom al quadre que es troba al costat de la teva edat

3. Escriu els teus llinatges al quadre que es troba abaix del teu nom

4. Escriu el nom de la teva ciutat/poble al quadre inferior esquerre


5. Escriu el nom del teu carrer al costat del quadre on has posat la teva ciu-tat/poble

6. Escriu el teu color preferit abaix de la teva edat

EXERCICI 4

Anem a veure com es troba la vostra memòria a curt termini. Vos enre-cordau de les 9 imatges que hem treballat al primer exercici? Escriviu les quevos enrecordeu.

1 ........................................................... 2 ........................................................... 3 ............................................................

4 ........................................................... 5 ........................................................... 6 ............................................................

7 ........................................................... 8 ........................................................... 9 ............................................................

Acabarem el tema par-lant de la visualització. Lavisualització és una tèc-nica de projecció d’imat-ges agradables amb l’ob-jectiu que aquestes pro-jeccions puguin convertir-se en una realitat. Estàcientíficament demostratque la nostra ment té uncert poder a l’hora decurar, alleujar o millorar elnostre estat físic. Algunespersones que han tingut

un èxit rellevant a la seva carrera professional han afirmat que abans d’aconseguir el triomf varen tenir una imatge del mateix, entrenant la sevaimaginació per crear una imatge d’un futur exitós. De fet al món de l’es-port, és habitual que els esportistes treballin amb professionals de laPsicologia la visualització del triomf (visualitzar les sensacions físiques, l’emoció o l’instant mateix de la victòria). Els experts consideren que aquestprocediment crea una atmòsfera determinada que es converteix en elementfonamental per aconseguir un objectiu.




EXERCICI 5

Asseiu-vos còmodament a la vostra cadira, tanqueu els ulls i seguiu lesinstruccions del professional que vos introduïrà a una situació on treballa-rem la visualització.


Dinovena sessió Data............/............/............

ANAM DE VIATGE?

Tomeu Barceló Ginard, psicòlegAntoni Talon Navarro, treballador social

«Més important que arribar, és el viatge»

Robert L. Stevenson 1850-1894Edimburg (Escòcia)

L’etapa del turisme tradicional

Platja de Cala Millor, 1960 individual fins al 1950

En aquesta sessió encetarem un cicle de temes sobre el turisme a lesIlles Balears, que és considerat la major font de riquesa econòmica, i parla-rem sobre les transformacions ocorregudes sobre l’espai i l’economia illen-ca els darrers vint-i-cinc anys.

Els inicis d’un turisme amb una certa importància es poden establir enla dècada dels anys 20 al 30, com a precedent d’una sèrie de viatgers, escrip-tors i/o aventurers que visitaren l’illa; uns, obligats a venir-hi per motius dedesterrament, com és el cas del polític Gaspar Melchor de Jovellanos; d’al-tres, per serveis d’espionatge, com André Grasset. Més tòpica i popular ésl’estada de Chopin i George Sand o la presència de l’arxiduc Lluís Salvador.

Fites importants d’aquest fet foren les inauguracions del Gran Hotel(1903) i de l’hotel Formentor (1926). De totes maneres, ja eren bastants elsindrets d’estiueig que tenien una infraestructura amb instal·lacions d’hos-tatge a base de petits hotels familiars i/o pensions, tant a Palma com a altreszones de l’illa (Port d’Alcúdia, Sóller, Calvià, Valldemossa, Deià...).

Part d’aquests projectes turístics es varen veure frustrats amb l’inici dela Guerra Civil espanyola i, posteriorment, amb la Segona Guerra Mundial,a més de l’aïllament internacional al règim de l’Estat espanyol. Per tot això,l’única forma de mantenir l’afluència turística va ser conduir-la cap al turis-




me peninsular i es va fer la campanya «Lluna de mel a Mallorca». Es tracta-va d’un turisme minoritari, que arribava amb vols regulars i utilitzava laxarxa d’hostatges que hi havia. A partir d’aquests moments, comença acrear-se una classe empresarial dedicada al turisme.

EXERCICI 1

Uniu amb fletxes els noms de personatges reconeguts als llocs de l’illaon han viscut. Qui són aquests personatges? I els llocs?

....................................................................................... .......................................................................................

....................................................................................... .......................................................................................

....................................................................................... ......................................................................................



La societat i l’economia a les Illes Balears

L’any 1920 les Illes Balears tenien 338.894 habitants, un 8,7 % més queel 1900. La població mallorquina augmentà en les primeres 4 dècades delsegle un 32 %. Però el pes demogràfic de Palma cresqué de 63.937 habitantsi el 25,7 % de l’illa el 1900 a 114.402 habitants i el 34,9 % de l’illa el 1940.El 1930 la Part Forana tenia 14 municipis de més de 5.000 habitants.Manacor, Felanitx, Inca, Llucmajor i Sóller havien desenvolupat una indús-tria lleugera, que combinaven amb una agricultura comercial.

El moment, tot i les crisis, era de creixement econòmic i renovació tèc-nica. El primer automòbil arribà a Mallorca el 1897, i el 1901 es produí aPalma la primera matriculació de l’estat: el PM-1. Milloraren molt les comu-nicacions marítimes, promovent l’activitat comercial.

El creixement agrari, molt vinculat a l’expansió de la propietat pagesa, vaser molt important i va reforçar la constitució d’empreses com Can Maneu(dedicades a la fabricació de maquinària i eines) i Ripoll Hermanos (després LaFertilizadora, que es convertí en una de les més importants fàbriques d’adobs).

Es desenvoluparen sectors industrials nous (producció d’energia), i se’npromocionaren d’altres (tèxtil, calçat). La construcció de maquinària generà

....................................................................................... .......................................................................................

....................................................................................... .......................................................................................



empreses com la foneria Oliver, la Fundición Mallorquina, Buades, Vadell,Tous i Calafell. L’any 1901 s’instal·là al Molinar de Palma una refineria depetroli. La irrupció de l’energia elèctrica va ser molt important per a lamecanització dels tallers tradicionals.

S’inaugurà el tren de Sóller (1912) i s’acabà l’electrificació dels tramvies dePalma (1929). Els primers anys del segle alguns intel·lectuals començaren a par-lar de la «indústria dels forasters», el turisme, que segons ells tenia molt de futur.

L’any 1930 visitaren Mallorca 20.000 turistes i el 1935 ja en foren 40.000. Hihagué els primers projectes d’urbanització: la Ciutat Jardí (1920) o Cala d’Or (1933).

EXERCICI 2

Què recordau dels anys de la primera època del turisme? Com era la vos-tra vida? Podeu explicar què fèieu un dia de la vostra vida en aquella època?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Els trets diferencials del fet turístic a les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera

A cada una de les illes el model de desenvolupament econòmic va ser dife-rent. Mallorca és la més dotada tant en aspectes d’infraestructura hotelera iextrahotelera com en les condicions de les comunicacions. També és la que harebut amb més intensitat el turisme de masses. Aquest fet va fer que la pobla-ció abandonàs els municipis rurals i anàs cap als nuclis turístics. La major part deplaces hoteleres es distribueix entorn a la badia de Palma i la resta de l’illa.

Eivissa seguí uns ritmes semblants a Mallorca, però la seva arrencada ésmés recent; hi destacà el moviment hippy dels anys 60, que la donà a conèi-xer arreu del món. Però la seva dependència del sector turístic és major.

Formentera experimentà una expansió forta al final dels anys seixan-ta, i passà de ser una illa pràcticament verge a tenir problemes d’ordenaciódel territori, de protecció del paisatge i de creació de places hoteleres.


Per finalitzar, Menorca és diferent a les altres illes. La introducció delturisme massiu va ser més tardana i els sectors econòmics estan més diversi-ficats amb uns sectors primari i secundari que han estat importants.

EXERCICI 3

A) Assenyalau les zones més turístiques a Mallorca.

B) Aquí disposau d’un mapa de les Illes Balears i estaria bé que hi assenyalàssiules ciutats o els pobles on heu fet turisme a Menorca, Eivissa i Formentera.




EXERCICI 4

Llegiu aquest text i en grup comentau-lo; és un escrit d’una participantdel grup de memòria que va fer feina en el món del turisme.

«L’any 1951 volia ajudar a ca nostra però, què sabia fer? Només bro-dar i dibuixar.

Per mor de la guerra hi hagué “refugiats” a Mallorca(gent de fora que es trobava aquí quan començà la guerra i nopogueren partir.

A Porreres hi havia una mare i sa filla que eren deBarcelona i jo era molt amiga de la filla, Maria Serrano.

En tornar a Barcelona ens escrivíem i jo sabia que ella tre-ballava de caixera a Santacana, una tenda de roba interiormolt famosa a les Rambles.

A ella vaig acudir perquè vaig pensar que coneixeriarepresentants i podrien oferir brodats meus.

Per això vàrem quedar que li enviaria unes mostres quehavia fet després d’haver vist a Pons i Bonet uns mocadorets denansú suís brodats de mig punt de creu.

Vaig demanar doblers a mon pare per comprar-ne alguns,vaig cercar uns dibuixos, els vaig brodar i enviar a Barcelona.La sorpresa va ser que varen agradar i el jove que feia derepresentant els venia, i em vaig trobar amb comandes i, peraixò, vaig haver de cercar ajuda.

Els enviava amb una factura i em remetien els doblers.

Els meus pares, amb bon criteri, em digueren que d’aque-lla manera era molt arriscat continuar, perquè em deien “undia no t’enviaran els doblers pel que sigui i amb una comandaperdràs el guany de tot.”

Vaig veure el problema i vaig pensar, a la meva manera,que ho posava en mans de Déu i que tranquil·la, que alguncamí s’obriria.

Jo ajudava al Catecisme dels diumenges horabaixa i, en


tornar a casa, hi havia un senyor i una senyora que m’espera-ven.

Ella era una excel·lent brodadora i mestra de labors deFelanitx, Francisca “Sivil” i ell tenia una tenda preciosa de caraal turisme, amb bosses, bijuteria, etc., i que volien tenir bro-dats a mà exquisits, superiors, i que havien vist el que feia i envolien. La “finestra” de Barcelona es tancava, però s’obria una“gran porta”!

Vaig donar gràcies a Déu i cap endavant. Vaig començar atenir al·lotes i cada setmana partia amb la meva bossa plenade bruses i mocadors brodats a entregar a Felanitx.

Cada vegada més exigents, amb dibuixos renovats i difí-cils, perquè els feia del natural, una rosa, una garlanda, etc., iho havia de calcular per una miniatura i, tot i que la quadrícu-la era petita, els dibuixos resultaven enormes per a les al·lotes.

Això va durar uns anys fins que vaig pressentir que noanava bé, ho vaig comentar a na Francisca i em va dir que,efectivament, s’havia extralimitat el negoci més del que podiai va fracassar. Una altra vegada a pregar a Déu que m’obrís uncamí. L’assumpte anava malament.

Però es va repetir exactament el mateix de l’altra vegada!En tornar del Catecisme em trob una senyora i un senyor quem’esperaven. S’havien interessat per la feina que feia, l’havienvista, em necessitaven i no volien un no per resposta.

Record com un flaix que em veien i em somreien des delcel dient-me: “Ara te toca a tu, no ho tendràs tot fet, mulla’t!”

I vaig mullar-me, vaig acceptar. Tenien un gran negoci enmarxa, sobretot de bruses, feia un dibuix o dos nous cada anyper al mostrari i després era repetir. Arribaren a ser més de vintal·lotes que brodaven per a mi.

Jo tenia una comissió sobre el que entregava, més el quejo brodava. Anava bé. Una altra al·lota de Porreres es va posara donar feina del mateix i un dia va venir a dir-me que espen-yava el negoci de les bruses, perquè pagava massa cara la feinaa les al·lotes, i que per manco preu elles ho farien igual, perquè




no hi havia altra cosa. Li vaig dir que no volia baixar els preus,perquè pensava que era el que havia de fer. Es va enfadar i se’nva anar. No espenyava el negoci, espenyava el seu negoci.

Això era el que suposava el turisme per a la Part Forana.

Record que en el Port de Pollença ja hi havia el Sis Pins, elFormentor i algun més, i que hi feien feina la gent del poble.

Al Port d’Alcúdia hi havia el Carabelas, però a Cala SantVicenç i en es Barcarès no en record cap en aquells anys.

A les perles de Manacor ja s’hi feia moltíssima feinaaquests anys. El turisme va col·locar tot Manacor a les perles,ja fos a la fàbrica o fent feina als domicilis particulars. Deversel 1956 també es va obrir una fàbrica de perles a Felanitx ialguna més a Manacor.

El vidre artesanal també va aprofitar l’arribada del turis-me d’aquells anys. Guardiola i el Forn des Vidre a Campanetcomençaren amb una empenta desconeguda fins a les hores, iGuardiola va començar a tenir també ferro forjat, làmpares,aplics de paret, etc.

També va començar el negoci dels autocars a les Coves delDrac, que varen posar la barca amb música i les visites un picper setmana.

També començaren les tendes de souvenirs. A Palma esfeia famosíssim l’hotel Mediterráneo i a l’Arenal el SanFrancisco i d’altres, però escampats per l’illa.

L’inici del turisme va despertar el desig de moure’s i s’a-profitaven els pocs autocars que hi havia, no com ara, per grupscom excursions de final de curs, treballadors dels sequers d’al-bercocs i així coneixien Mallorca. Molts només hi anaven un pica l’any i visitaven Formentor, Pollença, Lluc, Sóller, Andratx...»

Francisca Ginard Adrover

Especialista de gran experiència en for-mació i gestió turístiques.

Porreres


Vintena sessió Data............/............/............

PEIXOS, TRESORS DE LA MAR

Maria de les Neus Santaner, educadora social

Com podeu deduir llegint el títol,la sessió d’avui va de peixos. Comencemla pesca, idò!

EXERCICI 1

Llegiu el text amb atenció.

A totes les cultures i èpoques s’han apreciat els peixos, per diferentsmotius, per exemple: els han adorat (la deessa egípcia Isis tenia el cap d’unpeix); els han apreciat pel valor gastronòmic, per les formes i colors atrac-tius que han donat lloc a nombrosos murals, pintures, escultures, represen-tacions a monedes, per l’entreteniment que produeixen als aquaris, perviure en un medi tan hostil per a nosaltres i per la diversitat de classes (larelació que hi ha entre una mussola i una sardina, en els dos casos anome-nats peixos, és la mateixa que hi pot haver entre una gavina i nosaltres.)

Els peixos viuen a l’aigua, són animals aquàtics, amb el cos cobert d’es-cates i aletes per nedar. El seu aparell respiratori està format per brànquies.La temperatura del cos varia segons on viuen (al riu o al mar). Es reproduei-xen per ous. Són animals vertebrats, però en comptes d’ossos tenen espines.Els peixos dormen amb els ulls oberts i són incapaços de tancar-los, perquèno tenen parpelles. Però, així i tot, poden descansar romanent immòbils.

Diríeu que el cavallet de mar és un peix? Idò sí! Per què? Perquè és un peixque neix d’ous, té aletes i el seu nom prové de la semblança que té amb el capdel cavall. Nedant és molt lent, tardaria més de dos dies a fer un quilòmetre.Com a curiositat final, el bacallà és capaç de pondre fins a set milions d’ous.

Ara heu de respondre i comentar les preguntes següents:




- Quantes vegades apareix la paraula peix en el text (tant en singular comen plural)?

...........................................................................................................................................................................................................................

- Quins peixos s’anomenen concretament en el text?

...........................................................................................................................................................................................................................

- Podeu recordar i escriure diferents llocs de l’entorn on hi puguem trobarpeixos?

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 2

A la mar, i ni que sigui com a curiositat, existeixen vint-i-dues mil classesdiferents de peixos. En aquest sentit, us presentam quaranta tipus de peixosdiferents que podem trobar a la Mediterrània. Són aquests: llampuga, servio-la, aranya, càntera, oblada, melva, verat, pàmpol, bonítol, congre, salpa,xerna, llop, aladroc, palaia, raor, sardina, lluç, bruixa, castanyola, anfós, cap-roig, pagell, sard, pedaç, rap, sorell, mussola, tonyina, goràs, orada, tintorera,salmó, cinta, déntol, bacallà, escórpora, cabotí, corbina, mòllera.

Els podeu tornar a escriure per ordre alfabètic?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................



Propietats nutricionals del peix

El peix forma part de la dieta mediterrània, de la nostra gastronomiai de les recomanacions per aconseguir una alimentació saludable.

Es recomana menjar productes de lamar (peix blanc, blau o marisc) alman-co de dues a tres vegades a la setmana.

El peix té diverses característiquesque el fan atractiu per incloure’l a lesdietes equilibrades. Una d’aquests vedonada pel fet que és una font de pro-

teïnes nutricionalment de molt bona qualitat.

Però, a diferència d’altres fonts proteiques (com podrien ser la carn devedella, de porc, els embotits o el formatge), el peix té menys greix i aquestés diferent. A la carn animal predominen els greixos saturats i monoinsatu-rats, mentre que el peix és més ric en poliinsaturats que ajuden a prevenirl’aparició de certes malalties cardiovasculars. El peix blanc és molt magre iel peix blau és més ric en greix, concretament en àcids grassos omega-3,greixos cardiosaludables. En són bons exemples les sardines, els aladrocs, lesanxoves i el verat. Encara s’estudia, però es creu que també podrien preve-nir alguns tipus de càncer.

Quant a valors nutricionals, no existeixengrans diferències entre el peix blanc i el blau. Unade les més evidents és que el blanc té menys greix(i, per tant, menys valor energètic) i que el blau téoscil·lacions importants pel que fa al nivell degreix, depenent de l’estació de l’any en què enstrobam. Els productes de mar també proporcionenquantitats importants de vitamines i de minerals.

Un peix de piscicultura pot ser de la mateixa qualitat que un d’origenmarí, tot depèn de l’alimentació que tingui.

EXERCICI 3

Del llistat anterior de les quaranta castes de peixos, podeu classificar-los a la graella segons es tracti de peix blanc o peix blau?



PEIX BLANC PEIX BLAU

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

EXERCICI 4

Observau aquests peixos. Els reconeixeu? Podeu escriure el nom delpeix que correspon davall cada imatge?


Peix i cuina

Les receptes dels pescadors formen part del nostre patrimoni cultural(suquets, arrossos, calderetes, etc.). En són clars exponents les sopes i elsfumets de peix, les fideuades, els guisats amb patates i verdures, arrebossats,enfarinats, fregits… De fet, vosaltres, els majors, soleu cuinar receptes tradi-cionals de peix, on incorporau productes de la mar en molts de plats de lavostra dieta habitual, que ja vàreu aprendre de les vostres mares i padrines.

Rostiu, guisau, cuinau a la planxa, a la graella, al vapor o a la papillo-ta... Hi ha moltes opcions per cuinar els productes de la mar sense afegir-hi




un extra de greix. Podeu condimentar els aliments amb espècies o herbes,com l’anet, el julivert, el pebre negre o vermell, el xili en pols, el comí, l’all,el porro, el suc de llimona o llima, ja que en potencien el gust sense neces-sitat d’afegir-hi sal. També és molt bona opció incloure el peix en enciams ientrepans.

EXERCICI 6

Pensau i escriviu una carta de restaurant on hi surtin, concretament,deu plats de peix. Teniu en compte que ha de ser una carta variada.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Recordau qualque plat de peix que ja us va ensenyar la vostra mare opadrina?


Vint-i-unena sessió Data............/............/............

ENS HO AGAFAM AMB FILOSOFIA?

Margalida Pocoví Fernández, educadora social

Us heu demanat alguna vegada?

– qui sou...

– d’on veniu...

– com es va crear el món...

A totes les èpoques, les persones s’hanfet aquest tipus de preguntes, no es coneixcap cultura que no s’hagi preocupat per sabre qui som el éssers humans id’on ve el món.

Resulta més fàcil fer preguntes filosòfiques que contestar-les, què enpensau?

...........................................................................................................................................................................................................................

Què entenem per filosofia?

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

Creis que el món està ple de contradiccions?

...........................................................................................................................................................................................................................

Heràclit (filòsof presocràtic, 544 - 480 aC) ho afirmava: «Si no estàssimmalalts no entendríem el que significa estar sa, si no tenguéssim fam noapreciaríem estar assaciats.»

Sòcrates, Plató i Aristòtil, són coneguts com els grans filòsofs de l’anti-guitat, en parlam?




Sòcrates (470 - 399 aC) és el perso-natge més enigmàtic de tota l’historia dela filosofia i és un dels filòsofs que ha ten-gut més influència en el pensament euro-peu. La vida de Sòcrates es coneix a travésde Plató, que era el seu deixeble. Sabemque la seva mare era comare i ell compara-va aquesta activitat amb la filosofia, «lacomare no pareix al nin», ell considerava que la seva missió era ajudar les per-sones a «parir» la seva comprensió.

Plató (427 – 347 aC) va ser deixeble de Sòcrates,la mort del seu mestre el va impressionar molt.S’han conservat la majoria de les seves obres per-què ell va fundar l’Acadèmia, s’hi s’ensenyavafilosofia, matemàtiques i gimnàstica.

La seva obra més important és La República (en elqual subratlla la seva visió d’un estat «ideal»).També va escriure lleis i diversos diàlegs que tenencom a figura central el personatge de Sòcrates.

Aristòtil (384 – 322 aC) se’l considera com undels grans pensadors de la humanitat. La seva

lògica, el seu naturalisme i l’ètica dominaren en el pensament europeudurant gairebé 2.000 anys, fins ben entrat el segle XVI.

Aristòtil va dominar el coneixement de la sevaèpoca, des de la filosofia a la biologia, des de les matemà-tiques fins a la psicologia. No sols va estudiar gairebé totsels àmbits del coneixement que hi havia en el seu temps,sinó que, a més, hi va fer grans contribucions.

Dins l’àmbit de la ciència Aristòtil va estudiaranatomia, economia, embriologia, geografia, geolo-gia, meteorologia, física i zoologia.

En el camp de la filosofia va escriure sobre estètica,ètica, govern, metafísica, política, psicologia, retòrica iteologia. També va estudiar sobre l’educació de les persones, els costums estran-gers, la literatura i la poesia. Les seves obres constitueixen una enciclopèdia delsconeixements grecs. S’ha suggerit que Aristòtil va ser, probablement, la darre-ra persona que sabia tot el que podia ser conegut en el seu temps.



EXERCICI 1

Tornam a en Sòcrates, aquesta vinyeta explica la teoria del triple fil-tre, tan de bo que la tenguéssim més present! Ho posam en comú?



EXERCICI 2

A continuació, us presentam frases cèlebres de filòsofs, veureu queestan incompletes, es tracta d’anar cercant les paraules i col·locar-les en elsbuits corresponents.

«El poc que sé l‘hi dec a la meva ..............................................................». Plató

«Qui vulgui moure el .........................................................., que primer es mogui a simateix». Sòcrates

«Si cerques...................................................... diferents no facis sempre el mateix». Einstein

«..............................................................................., després existesc». Descartes

«Les arrugues de la pell són alguna cosa indescriptible que procedeix de

l’....................................................................». Simone de Beauvoir

«El dolor és...................................................................., el sofriment és opcional». Buda

«Felicitat no és fer el que un vol, sinó.................................................................... el que un fa.»Jean Paul Sartre

«Defensa el teu.................................................................... a pensar, perquè fins i tot pensar demanera errònia és millor que no pensar.» Hipàtia

«L’acció de demanar suposa l’aparició de la............................................» Maria Zambrano

«Saber que sabem el que sabem i saber que no sabem el que no sabem,

aquest és el veritable .....................................................................» Copernico

«L’instint més gran dels.................................................................... és precisament alliberar-sede l’adult.» Maria Montessori

«Tingues menys .................................................................... per la gent i més curiositat per lesidees.» Maria Curie


El mètode socràtic o mètode d’Elenchus o debat socràtic és unmètode de dialèctica o demostració per indagar o recercar noves idees,conceptes o prismes subjacents en la informació.

Aquest mètode va ser aplicat àmpliament per examinar els conceptesmorals claus. Va ser descrit per Plató en els diàlegs Socràtics. Per això, Sòcratesés habitualment reconegut com el pare de l’ètica occidental o filosofia moral.

Algunes preguntes d’estil socràtic són:

• Què vols dir realment amb ...?

• Com arribes a aquesta conclusió?

• Què és el que realment s’està dient?

• Suposa que t’equivoques.Quines conseqüències tendria això?

• Com podria saber que el que dius és veritat?

• Per què això és important?

• Hi ha una altra explicació per al que passa?




EXERCICI 3

Posam en pràctica un debat? Vet aquí un dilema moral, llegim-lo i adebatre s’ha dit!

«Fa alguns anys, la premsa internacional va denunciar que gransempreses multinacionals (entre les quals, algunes de les grans mar-ques de roba i sabatilles esportiva) utilitzaven nins a les seves fàbri-ques instal·lades en països del Tercer Món.

Segons els reportatges publicats, les condicions d’explotació laboralque es produïen en aquestes fàbriques eren escandaloses. D’aquestamanera, les empreses aconseguien fabricar el producte a un preumolt menor que el que haurien de pagar si les sabatilles s’haguessinfabricat en països amb legislacions respectuoses amb els DretsHumans i protectores dels drets laborals i sindicals dels treballadors.

Algunes d’aquestes multinacionals es varen justificar, argumentantque no fabricaven directament les peces, ja que concedien la patenta empreses nacionals d’aquests estats (és a dir, en subcontractavenla fabricació), que s’encarregaven de tot el procés. Segons les mul-tinacionals, ignoraven que en aquestes fàbriques hi treballassin ninsi que els drets laborals fossin vulnerats sistemàticament: Pel quesembla, varen saber per la premsa que hi havia explotació econò-mica i personal dels treballadors.»

Si sabéssiu que una empresa multinacional de roba esportivaactua d’aquesta manera, compraríeu roba de la seva marca, encaraque fos més barata i us agradàs especialment el que fabrica?

.............................................................................................................................

.............................................................................................................................

.............................................................................................................................

.............................................................................................................................

.............................................................................................................................

Ens ho hem agafat amb filosofia?hem filosofat molt?


Vint-i-dosena sessió Data............/............/............

SALUT A RIALLADA

Neus Fullana Lladó, treballadora social

«La rialla lleva els diners als metges»

Mark Twain

Enfocar la vida amb sentit de l’humor és una manera optimista i positivad’enfrontar les nostres vivències davant qualsevol adversitat que sens pre-senti. La rialla és signe de vitalitat, alegria i relaxació, qualitats totes positi-ves que ens fan sentir més feliços i encarar la vida amb un estat anímic millor.

Començam aquest tema amb un toc d’humor.

EXERCICI 1

Trobau la paraula que falta ordenant les lletres que hi ha entre parèntesis.

1. Un home va a veure a un (issrem).........................................................:

- Vostè, què cobra per una (usocnlat).........................................................ràpida?

- (Seixtnaa).........................................................euros per tres preguntes?

- Caram, és una mica car, no?




- Sí... digue’m, quina és la tercera(repuntga).........................................................?

2. Això són dues (rpeesons)......................................................... que estroben al carrer i una li demana a l’altra:

- Vares anar al (umuse)................................................ de la (ero-maim)........................................................?

- Sí, em va (dgraara)......................................................... molt.

- I on és?

- No t’ho creuràs, però no me’n record del (errcar)..........................................................

3. - Doctor, fa una (tesmnaa)............................................. que no menj,

no (ordm)........................................ i no beg (uagiu).........................................................,què és el que tinc?

- Doncs fam, son i (tse)..........................................................

4. - Això és un (etvlle) que va al metge i el doctor li diu:

“El (mla) que té a la cama (terda)......................................................... és acausa de la seva

(taed)..........................................................” I l’homenet li contesta:

No ho crec, perquè l’altra té la (tmaeiax)......................................................... edat i no em fa mal.

5. Un (mirvap)......................................................... arriba amb tota la(cboa).......................................................

plena de (ngsa)................................................................ a ca un altre, i

(usetqa)......................................................... li diu:

-”Escolta vell, digue’m, on has aconseguit tota aques-ta sang tan bona?

L’altra li (pnoser).................................................: bé, veus aquest (urm).................................................?

Sí! Doncs jo no el vaig (uevre)..................................................

Ara que ja hem escalfat una mica i ens hem posat amb «mode bonesvibracions», explicarem què és la rialla i com actua i funciona en el nostreorganisme, a nivell físic i a nivell psicològic.



La rialla és pròpia només de les persones, és innata i s’expressa abansdel llenguatge.

Riure és un signe d’alegria, de què ens estam divertint; com hempogut observar en l’exercici anterior, podem riure a partir d’un acudit, unamanera fàcil de provocar la rialla, perquè a partir de la narració sorgeixalguna cosa inesperada, fora de context, és a dir, una cosa absurda. Commés absurda és la sortida, més graciós és l’acudit. És una resposta emocio-nal que es dóna automàticament en alguna part del nostre cervell. Per aixòés inevitable no riure quan vivim una situació d’allò més absurd, d’aquellesque ens sorprenen de tal manera que és inevitable esclatar a riure.

EXERCICI 2

Feis memòria i narrau una situació en la qualvàreu ser protagonista d’una situació còmica o gracio-sa i vàreu acabar amb un atac de riure.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................



A continuació us presentam el gràfic possible del procés de riure demenor a major intensitat:

– +

SOMRIURE RIALLA RIALLADA

No hi ha diferència entre somriure i rialla, tal vegada el que podem dirés que la rialla és només un somriure a tot volum.

EXERCICI 3

Quants somriures, rialles i riallades hi ha?


Com ja hem vist en el tema de les emocions, hi ha una connexió estre-ta entre l’aspecte físic i el psicològic. La rialla com a emoció és generadorade salut en aquestes dues àrees. Els experts asseguren que per tenir unavida saludable hem de riure almenys tres cops al dia.

Mirau la quantitat d’aspectes positius que físicament té riure:


Té efecte analgèsic:afavoreix la producció

d’endorfines.

Elimina l’insomni gràcies a la fatiga saludable

que genera.

Cada riallada estimula400 músculs.

Millora la circulació.

El diafragma originaun massatge intern que

facilita la digestió.

Es netegen els ullsamb les llàgrimes.

Aclareix el nas.

Evita l’estrenyiment.

Rejoveneix, perquè estira i estimula

els músculs de la cara.

Enforteix el cor.Millora la capacitat

respiratòria: entra eldoble d’aire.

La columna vertebrali les cervicals s’estiren

i reben com un petit massatge.

Baixa la hipertensió, ja que es relaxen els

músculs de les artèries.

La pell s’oxigenael doble.



EXERCICI 4

Per conèixer els beneficis psicològics deriure, heu de completar el text següent a partirde les paraules que us facilitam a continuació:

pensaments, somriure, dia, eina.

És comú en el nostre................................................. a dia nivells alts d’ansietat i d’estrès, la rialla és una................................................. per disminuir-los. Suavitza els símptomes de la depressió. Quan reim ens alliberam de preocupacions i.................................................

negatius. Reforça la nostra autoestima, afavoreix les relacions amb els altresi facilita la comunicació.Un simple ................................................. equival a 4 minuts de relaxació.

Sabíeu que un infant riu unes 400 vegades al dia mentre que una per-sona adulta només una mitjana de 20-30 ocasions diàries?

Idò avui romprem amb aquesta estadística, preparau-vos per riure finsa esclatar...

EXERCICI 5

Petit exercici de risoteràpia


Vint-i-tresena sessió Data............/............/............

SALUT VOLTANT EL PLAT II

Concepció Pou Soler, dietista i nutricionista

PROGRAMA DE PREVENCIÓ DE LA MALNUTRICIÓ EN PERSONES MAJORS

«LA NOSTRA SALUT AL VOLTANT DEL PLAT»

«Digues-me el que menges i et diré qui ets»

Anthelme Brillat-Savarín 1755-1826Gastrònom i escriptor francès

Mantenir-se sa i en forma és una cosa que es pot aconseguir mit-jançant una alimentació saludable.

Encara que l’alimentació ha de ser sana, ha de ser també sabo-rosa i agradable.

L’objectiu és conservar el plaer de menjar i recordar que més que mai,a l’edat de la jubilació, la salut es troba «dins el plat».

Quines habilitats i coneixements adquirirem?

1. Coneixerem la influència de l’alimentació en la salut i les repercussionsnegatives d’hàbits inadequats.

2. Identificarem els aliments pel seu contingut en nutrients.

3. Farem servir les necessitats dels nutrients per dur a terme una dieta equi-librada.

4. Farem una combinació correcta d’aliments i ens fixarem en la freqüènciade consum de cada un d’aquests.

5. Interpretarem l’etiquetatge dels productes alimentaris per diferenciar elsproductes de qualitat dels que no ho són.




Exercicis i activitats

RECORDAU QUE ELS ALIMENTS ES CLASSIFIQUEN SEGONS LA COMPO-SICIÓ. (Vegeu la imatge a la primera sessió.)

Com es pot observar en la imatge, alguns d’aquests pertanyen a diver-sos grups alhora. Aquesta característica els fa molt més interessants i cal teniren compte aquestes propietats a l’hora d’utilitzar-los en la nostra dieta.

A. Elaborau una llista d’aliments especialment rics en:Seleccionaude les imatges:

• Hidrats de carboni

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................



• Proteïnes

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

• Greixos

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

UN PLAT BEN COMBINAT:



SEGON PLAT POSTRES

B. Feis un recull de plats típics que siguin una bona font d’hidratsde carboni complexos.

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

C. Revisau el consum setmanal d’aliments rics en calci i vitamines.

Necessitats diàries de calci: 1.200 mg i 1.000 U.I de vitamina D.


ELS ALIMENTS MÉS RICS EN VITAMINA D

QUINS ALIMENTS RICS EN CALCI I VITAMINA D SÓN NECESSARIS

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

D. Comprovau si consumiu fibra suficient utilitzant les taules decomposició d’aliments.




E. Componeu una llista d’aliments que assegurin les nostres neces-sitats en fibra:

• Verdures i fruites

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

• Cereals, llegums i fruits secs

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................


F. Componeu una llista dels aliments més necessaris que hi ha d’ha-ver en el nostre rebost, que cobreixin les nostres necessitats ennutrients.

FRIGORÍFIC SALUDABLE

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................




G. Vegeu l’etiquetatge de diversos productes per observar si oferei-xen una informació detallada.


Vint-i-quatrena sessió Data............/............/............

GRAN ANTOLOGIA IV

Joana Ferragut Fiol, treballadora socialTomeu Barcelo, psicòleg


La meva ciutat, LlucmajorEnmig d’una gran planura i un cel lluminós, enlaira la nostra Església i

el seu gran campanar. Venguis o vagis al poble, per carreteres centenàries oper altres camins i viaranys, el primer que atalaies, l’Església de Sant Miguel,des de qualsevol punt i angle ens mostra l’elegància de pedra ben treballa-da per mans i caps amb saviesa. Tots hem entrat a ella per donar i pregar.

El terme més gran de “sa Roqueta” té valls i comellars, muntanya,puigs, torrents, cales i platges que engrandeixen el nostre paradís. Té dau-rades arenes que acaricien la mar. Des de èpoques llunyanes, damunt la mari la terra, desfilaren homes, dones i déus de tot el món, vestigis ens deixa-ren, que molts encara hi són.

Lluitem pel nostre poble que avança a poc a poc cap a un brillantfutur. Endavant nostra senyera, que ja la foscor minva i es veu de prop lallum…, la llum de Llucmajor.

Aina Gelabert ServeraLlucmajor

Què Som? Qui Som?Som majors, som gent que hem viscut tota una vida. Uns tenim fills i

també nets, i altres som fadrins, però estam contents de ser com som. Totsplegats hem arribat a aquest lloc amb alegria, amb ganes de viure i deseguir essent útils a les persones que ens enrevolten.

Sempre hi ha entrebancs, la vida no es fàcil, però si hem arribat aquí,es perquè ens hem sortit de tot el que ens ha oferit la nostra existència. Nohi ha res més bonic que poder gaudir de tot el que ens ha passat. Això voldir que hi som. Que la nostra vida al manco ha arribat fins aquí. Podemestar contents -no tots hi arriben-; xalem del que vivim!

Hem d’esser optimistes i oblidar les coses negatives. Només vivim unavegada i, per tant, ens importa que cada minut, cada hora, cada dia, siguiper nosaltres, l’únic minut, la única hora, l’únic dia de la nostra existència.ÉS TAN BELLA LA VIDA!

Mari Germa Melis MelisCapdepera



A ma terra nativa he vingut a cercar-ne ma identitat. Duc un nom cèlebre -pot ser també els gens- de monavantpassat.

No penseu que vos parlod’en Colom descobridor, puix que els genovesos en reclamenl’avior; a ells els hi ho deixotot i sabent que a Mallorcasos estudis hi feu de cartografia(pot ser aquesta Escola li serví de guia).

El meu «Colom» es deia Joanoti si mai la proesa feu de posar dret un ouva ser crear una germanor de menestralsi de pagesos que entre censals i impostosestaven esclafats i amb altres valentshomos baixaren a Ciutat menant grancombat, exigint dels Cavallers que de lafam i injustícies fossin alliberats.

El Lloctinent d’aleshores veient alsForans sublevats contra Joanot demanaque el cap li sigui tallat i per servir-ned’escarment que en un pal ben altl’exposi fins que els corbs l’hagin menjat.

Quan jo era jovençana en unaplaça de ciutat sobre un rètol demarbre ton nom hi estava gravat«Plaça Joanot Colom» deia.

Ara molts anys han passat i quanhe tornat a ma terra per retre’thomenatgebaix d’aquest rètol he anat i en llocde ton nom de màrtir he llegit«Plaza de Espanya» i el cor se m’haglaçat de veure que menestrals ipagesos ja te tenen oblidat.Joanot Colom, de tu n’he seguit lespetjades i si de tes arrels un esqueixha brostat és una filla de Mallorcaque ton llinatge amb orgull portacom una penyora meravellosa perta gesta alliberadora.

Rosa Colom (Vídua de Cabod) Ciutat/Bunyola

A la recerca de ma identitat

Esperando el amanecerTumbada en la arena ver llegar la claridad allá por el horizonte, sin que

nada me moleste, ni oír ningún ruido, sólo el vaivén de las olas como si nose movieran respetando el placer de la llegada del día. Mi cuerpo adormeci-do recuerda mi pasado con tanta tranquilidad que no me asalta nada malo.

Recordar es vivir lo que antes has vivido y si has sido feliz querrías volvera vivir lo. Me siento afortunada de la familia que tengo porque los he tenidoa mi lado cuando los he necesitado, por esto soy feliz recordando mi pasado.

Mi futuro no será igual, prefiero no pensar en ello, pero me estoy pre-parando para lo que pueda llegar. Pido a Dios que me dé fuerzas parapoder ayudar a la persona que quiero hasta llegar al final. Por esto cuandoestoy triste voy al mar a recordar.

Juana SuauPollença



L’altre dia vaig pujaraquí dalt de la muntanya,i entre l’esplendor vaig veurenostre monestir amat,i després d’haver entratdins la capella dauradai d’haver reverenciata la Verge, nostra mare,vaig anar inspeccionantla nova conservacióque s’hi està realitzant.

Ja no existeix més la foscaque el mal temps mos va crear,perquè s’ha pogut posar la nova instal·lacióque el mal temps mos va cremar.

En un dia com avui,segona festa de pasqua,la data és assenyaladaen el dia del senyor,del pagès i la criada,tan si és jove com si és vella,aquí dalt tenen parada.

Jo voldria que entre totsel poguéssim conservar,per u dia que volguéssimpujar aquí a descansar.

Josep CasasnovasPort de Pollença

Al puig de Maria

Res, resRes, res se fa per no res,i amb res no hi corr interès.Qui no té res ni doblers,el veim beneit si no ho és.

De no-res feren el mónque de no-res va sortí,amb un no-res va ser aquí.

D’aquest res:¿qui sap d’on el varen dur,a on l’anaren a cercar?

Déu de res el va formar,ja veis si un no-res és poc,que un no-res sols no té llocni cap per on agafar.

Margalida Grau PonsCampanet

SinceridadSinceridad, eres igualque una gota de aguabailando en el tiempodespués de una tormenta,brillante diamanteacariciando una rosa blanca;dejad que vuestro diamantesalga a la luz.

Manoli DomínguezPort de Pollença



Dedicat a mon pareMon pare era d’aquests homes del què, tota la vida, en tendràs un bon

record. Ell era mestre d’escola, encara que sempre em va dir, que si ellhagués pogut hauria estudiat d’apotecari. Era un home que sempre anavaper la vida amb el cor damunt la mà, i el seu semblant sempre respirava ambpau i un saber conformar-se.

Francisca Llaneres Manresa Portocolom

AmigaMuy querida amiga, Quiero comunicarte lo bien que estoy de salud, gracias a Dios. Lo único

es que tengo la piernas que me hacen mucho daño; pero no me puedo que-jar porque tengo 87 años y muchos otros, a mi edad, ya no están...

Francisca Adrover Grimalt. S’ Horta

Per Sant Jordi una rosa i un llibreLa rosa representa sa nostra vida. Neix, creix, s’omple de vida, té la

seva joventut. Poc a poc es va mustiant i van caient les fulles fins que noqueda res, es mor. El llibre mai mor, quant naixem ja el trobam mig escrit,pels nostres pares, padrins...apuntant ses seves coses, costum, vivències...

Així com noltros anam creixent omplim fulles i més fulles però encaraqueden en blanc perquè el dia de demà els nostres fills i els nostres netspuguin seguir aquella tasca que un dia començarem i sempre quedaran fulles.Visca Sant Jordi!

Guillem Vanrell BallesterCampos



Dos nets, dues netes i una padrinaUna vegada, hi havia una padrina que tenia quatre néts molt eixerits,

en Josep, na Neus, Na Dolors i en Joan. Ella els estimava molt i li agradavajugar amb ells. Junts inventaven contes, feien coques, rubiols, magdalenes,torró, crespells... Passejaven per Son Salvanet o per Palma o feien sopars ala terrassa, tot veient com el massís de la Cartoixa esdevenia una siluetaplena de llumenerets i com, en ser negra nit, apareixien la lluna i els estels.

La padrina i els néts tenien una gran complicitat. Desperts, somniavenjunts alzines i oliveres màgiques, animalets que parlaven, flors ambsentiments, infants amb poders extraordinaris, excursions i viatges... [...]Els padrins varen viure uns anys molts feliços gaudint de l’amor i lacompanyia dels néts. Foren uns anys inoblidables, meravellosos, fantàstics.El padrí, però va haver de partir i ara és un estel on espera la padrina. [...]Aquests dos darrers anys hi ha hagut molts de canvis. La padrina va encadira de rodes (que en estar desocupada l’empren els més petits) inecessita d’una persona que li tengui cura sempre, però encara gaudeixmolt quan els seus néts la visiten.

Els néts es faran grans i la padrina, que sempre li ha agradat molt cosir,un dia trobarà feina a l’estel del padrí. Allà farà barrets de colorins per a lalluna, bufandes llargues i ratllades per a les estrelles i túniques blanques,roses i cels pels angelets que ja porten sabatetes fetes del padrí.Quan això passi, la padrina sap que els seus néts sempre la recordaran i elsvol dir que si de cas l’enyoren, alcin els seus ulls cap el cel i, si es fixen be iutilitzen la imaginació, veuran que la lluna porta un barret ben divertit ique les estrelles duen embolicada una bufanda de ratlles ben llarga que laseva padrina els ha fet de ganxet.

Antònia Serrano Darder(Valldemossa)

N’Antònia ens va deixar després d’anys de compartir tantes coses.La gent de la memòria et recordam i et duim al cor.



Sermó de la calendaA l’abrigall de la nostra muntanya i envoltats per l’espiritualitat que

ens aporta el record del Beat Ramon Llull, la nit de Nadal ens aplega a tots,tant els que estem reunits com els que estam lluny, així com aquests altresque ja no hi són.

Quan arriben aquests dies i contemplam el vell lledoner il·luminat, no hemd’oblidar la pau i serenor que trobàrem i que tant ens copsà el primer Nadal quepassarem a Randa. Per nosaltres, Randa va representar la fita de molts desitjos;entre d’altres de celebrar unes festes amb recolliment tal com ho feim avui.

El meu espòs Pedro i jo, hem trobat aquí, amb la vostra companyia lacalma que cerca l’ànima quan es comencen a viure els anys, que els bonsrecords ens envelleixen. Tot això es present en aquests racons que ens ins-piren amb la seva tranquil·litat irradiant recolliment.L’essència del nostre estimat llogaret fa sentir-nos a tots part del Betlem.Ara podem ajuntar els nostres cors i desitjar-nos a tots salut, pau i prosperi-tat i un feliç any. Que l’esperit de Nadal no ens deixi mai!!!

Pregam junts per un món millor. Que s’encenguin els llums del pesse-bre i a l’aixopluc de la nostra parròquia adoram a l’infant que va néixer talnit gloriosa com la d’avui!!! Moltes gràcies i Bon Nadal per tothom.

Leonor Tremols Congost Randa/Llucmajor

GorriónDefinitivamente el sol tímido ha salido, sus rayos van calentando el

ambiente y las aves que por aquí acostumbran a venir se animan. Las pri-meras en aparecer son unas palomas torcaces, con su siempre blanco babe-rito, puesto para no mancharse en el intento de buscar comida. También lle-gan las tórtolas, emparejadas con su dulce zureo. ¡Cómo las admiro!Cumplen las leyes del Creador.

Distingo una abubilla que, con avidez, busca y rebusca. Se ha queda-do sola en el jardín. La cornisa que con orgullo luce en su cabeza le hacesentirse reina. Despliega su rayado manto y con autoridad busca entre lasflores las apetecibles semillas.

Vuelven los gorriones. Entre ellos siempre hay uno que, solitario, secoloca en una rama del olivo, donde se le distingue bien. Y me pregunto¿Será aquel al que mi nieto, en un rasgo sentimental puso nombre, alu-diendo al posible fenómeno de la metamorfosis?

Antonia Díez MenéndezSantanyí



Un escrit m’han comanatno sé si me’n sortiréquan me vegi inspiratamb llapis ho provaré

Volen una poesiaque parli de Balears;fer-ho bé és el que jo voldriasense dir cap desbarat.

Les cinc illes són formoses,cada una té un encant;deixar-ne una me sap greuper quelcom són ben famoses.

Cabrera és preciós,per això és parc natural;hi vaig sempre molt gojós,la natura mai fa mal.

Formentera, què he de dirsi tota és un paradís.M’agrada molt anar-hiplatja, cel, mar, un encís.

Nostra Eivissa té Dalt Vila,un indret amb molta història;per ésser una illa petitamolta gent diu: això és glòria!

Menorca és un poc més gran,què guapa per passejar!Els seus llocs són d’admirar,té de tot, sense embafar.

De Mallorca dic més coses,deixar res seria un risc;pobles, de grans i petits,i Palma, la capital.

La Serra de Tramuntana,tot el nord de cap a cap;el Llevant tot ple de platgesi al Ponent penya-segats.

Enmig el Pla és conradís,fruites, ‘metlles i hortalisses.Al Raiguer s’hi fa de tot;d’un puig gran tot se divisa.

Les cinc illes són de veure,si a una en manca l’altra ho té;la prova és que tothom ve.I si no ho `cabau de creure,senya que no ho he dit bé.

Tomeu Cifre CampinsPollença II.

Les meves illes



Quan tan sols érem infantsabsorbíem com espongesdades i fets importantsque ens ensenyaven les monges.

Perquè tan jove no somi tenc una certa edat,faré el que ha de fer tothom,tenir el cervell preparat.

Se’ns rovella tot el cos,oblidam noms de persones,per tot això jo em propòsfer treballar les neurones.

A un taller de memòriaper cuidar-me m’he apuntat.Ens fan recordar la Història,i fets de la Humanitat.

També el nom de les muntanyes,dels rius i els seus afluents.Ens hi fan posar les banyes,són mestres molt exigents.

Per treball han proposatque em de fer una poesiacom si fos un gran lletratexpert en mots i harmonia.

Llegir poesia actualcrec que no m’inspirarà,no l’entenc i m’és igualés moda que passarà.

Els poetes que admiràvemsón aquells per sempre eterns,els que a escola recitàvemclàssic, antics i moderns.

La rima record molt bé,mètrica, la sé comptar,però em fa falta tambésaber quin tema tractar.

El d’amor i desamor, agrada a molta de gent,però jo li tenc temorque això és cosa del jovent.

La religió és sagrada,es pot ofendre a la gent,

tampoc a mi gens m’agradamolestar cap sentiment.

De política no en parlem,ni de governants corruptes,que com més coses sabemmés grans són els nostres dubtes.

Ni de guerres i misèriesd’aquest món ple de grillatsque no tracten com a sèries les penes dels refugiats.

Ni volen matar la fam,en bombes els diners gasten,per això jo avui reclaml’ajuda dels qui comanden.

Com no sé de què parlarrevisaré el que ja he escrit,que tampoc s’ha de tractarde deixar-hi l’esperit.

Els versos pareix que rimenen consonant o assonant,aquestes coses m’animenja és una passa important.

Pot ser alguns d’ells són coixos, massa llargs també n’hi haurà,però no hem de tornar boixosperfecte res mai serà.

Havíem de fer poesiai tot just són unes gloses,a mi molt m’agradariasaber fer el que em proposes.

Però no hi ha turmassotque en certesa no afirmés:el que fa tot el que potno està obligat a més.

Ara ja només voldriaque aquest treball acabés, la firma jo hi posaria:Rosario Sánchez. Res més.

Rosario Sánchez i Jaume CollPollença

Ser un poeta voldria


REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Primera sessió

- “memòria”, wikipedia, versió del 3 maig 2016, diversos autors

Segona sessió

- El vi a Mallorca: del passat al present (2007). Consell de Mallorca.Departament de Medi Ambient i Natura.

- https://ca.wikipedia.org/wiki/Vi_de_la_terra_Mallorca

- www.vinotea.com

- www.mytaste.com

- www.lacuinadesempre.cat

- http://sibaris.com.mx/blog/el-imperio-romano-como-impulsor-del vino-en-europa

- https://ca.wikipedia.org/wiki/Fil%C2%B7loxera

- felanitxphotos.wordpress.com

- reviugai.blogspot.com.es

- www.todocoleccion.net

- https://ca.wikipedia.org/wiki/Cup%28enologia-

- www.quizorentro.es

Quarta sessió

- Zaraï, Rika. (1998) Las emociones que curan. Cómo liberar nuestros senti-mientos reprimidos y alcanzar el equilibrio espiritual. Círculo de lectores.Barcelona.

- http://es.familydoctor.org/familydoctor/es/prevention-wellness/emotional-wellbeing/mental-health/mind-body-connection-how-your-emotions-affect-your-health.html (05/07/2016 9:10)

-http://www.alimentatubienestar.es/como-influyen-las-emociones-en-los-organos-del-cuerpo (17/06/2016 11:10)

- https://evaysumanzanaroja.files.wordpress.com/2013/11/1384578501-276-269-www-cortarfotos-com.jpg?w=336 (cor)

- https://s-media-cache-




ak0.pinimg.com/736x/ed/c7/07/edc707a00003d1ed940b768972b0d68f.jpg(llàmina amb objectes)

- http://st-listas.20minutos.es/images/2012-10/344488/list_640px.jpg?1353552337(cos humà)

- http://previews.123rf.com/images/windmilldesigns/windmilldesigns1505/windmilldesigns150512227/40143529-Limpiar-la-casa-con-una-buena-escoba—Foto-de-archivo.jpg (granera)

Cinquena sessió

- http: //www.cursdecatala.com/ca/frases-fetes/

- http://casalpremiadedalt2013.blogspot.com.es/2015/07/deiem-ahir-prover-bi-persa-1907

REFERÈNCIES PER A IMATGES

- www.benestar.menorca.com

- www.cavaletti.cat

- www.stilo.es

- www.amazon.es

- www.adolescents.cat

- www.zapatosdebaileonline.com

- www.spartoo.es

Sisena sessió

- “joc”,wikipedia, versió 29 maig 2016 , diversos autors

- http://dcvb.iecat.net/

Setena sessió

- http://www.abc.com.py/edicion-impresa/suplementos/escolar/problemas-de-parentesco-1286220.html

- http://infad.eu/RevistaINFAD/2008/n1/volumen4/INFAD_010420_455-464.pdf

- http://www.cop.es/delegaci/andocci/files/contenidos/19_3_1.pdf

- http://trabajosocialj.blogspot.com.es/2012/07/tipologias-familiares.html

- http://www.innatia.com/s/c-organizacion-familiar/a-definicion-de-familia.html

- http://ovejarosa.com/wp-content/uploads/2014/09/DIVERSIDAD-FAMILIAR.png


- http://articulo.mercadolibre.cl/MLC-434634562-stickers-para-armar-tu-familia-autoadhesiva-_JM

- http://www.uaisites.adm.br/iclas/pagina_ver.php?CdNotici=71&Pagina=OndeEstamos

- http://www.cuidatusaludemocional.com/sindrome-del-nido-vacio.html

- http://cuestionesciviles.es/requisitos-del-matrimonio/

- http://es.123rf.com/imagenes-de-archivo/ancianos.html

- http://www.canalred.info/public/Plantillas_colorear/?d=Arboles

- https://ammpiera.wordpress.com/2011/09/11/enhorabona-eva/

- http://noviazgosporinternet.bligoo.com.mx/content/view/4339321/Noviazgo-por-internet.html#.V43MX3pF3cs

Vuitena sessió

- Pla director sensorial del Transport de les Illes Balears. Tom III Diagnosidel transport ferroviari a les Illes Balears. Govern de les Illes Balears.

- http://www.caib.es/conselleries/opubliques/dgtransp/esdev/pla/Tom3.html

- «Ferrocarriles de Mallorca», Wikipedia, versió del 06.12.15, diversos autors

- «Ferrocarril de Sóller», Wikipedia, versió del 6.11.15, diversos autors

- http://www.trenscat.com/balears/sfmhistoria_ct.html

- http://www.conselldemallorca.cat/?id_section=4237&id_parent=3

- http://www.emtpalma.es/EMTPalma/01_historia.jsp?lng=es

- «Establiments», Vikipèdia, versió del 04.03.16, diversos autors

- «Génova (Palma)», Vikipèdia, versió del 6.2.16, diversos autors

- «El Molinar», Vikipèdia , versió del 21.1.16, diversos autors

- «La Soledat (Palma)», Vikipèdia, versió del 2.5.16, diversos autors

- Amengual Gomila, Bartomeu; Fiol i Tomas, Guillem i Munar i Munar, Felip.(1996) Lloret de Vistalegre: Imatges d’ahir. Editorial Miquel Font. Palma

Desena sessió

- FERRER RIERA, Joan. “La sexualitat en l’adult gran”. A: Anuari de l’enve-lliment Illes Balears 2012.

- https://www.scribd.com/doc/.../Recull-de-Gloses

- https://www.google.es/




- https://www.nuriajorba.com/.../15-la-sexualidad-en-la-tercera-edad

- https://www.atlantida.net/la-sexualitat-a-la-tercera-edat

Onzena sessió

- http://assets.mheducation.es/bcv/guide/capitulo/8448180607.pdf -http://www.definicionabc.com/comunicacion/memoria-visual.php

- https://tuvntana.files.wordpress.com/2011/08/ciencia-cognitiva-la-memo-ria-humana-una-introduccic3b3n.pdf

- https://es.wikipedia.org/wiki/Memoria_ecoica

- https://es.wikipedia.org/wiki/Olfato

- http://www.mailxmail.com/tipos-memoria-segun-cinco-sentidos_h

- https://animanatura.files.wordpress.com/2011/02/abrazo-arbol.jpg

- http://es.123rf.com/photo_11921162_mirar-tus-ojos.html

Dotzena sessió

- http://ca.wikipedia.org

- http://dcvb.iec.cat

- http://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=GuiaPage&idGuia=146

- http://www.frasesypensamientos.com.ar


- Imatge 1 CC by rima xaros

- Imatge 2 CC by kellyB

- Imatge 3 CC by Porsche Brosseau

- Imatge 4 domini públic Edvard Munch - The Scream - Google Art Project.jpg

- Imatge 5 CC by Carlos Delgado

Tretzena sessió

- Referències bibliogràfiques

- http://ca.wikipedia.org

- http://www.educima.com


- Totes les imatges s’han extret d’http://www.publicdomainpictures.net/


Catorzena sessió

- Les finestres del temps a:http://lesfinetresdeltemps.blogspot.com.es/2011/11/inauguracio-del-pri-mer-cami-de-ferro-de.html

- Modernisme a Mallorca a:http://mas.diariodemallorca.es/itinerarios-historicos/cat/category/segle-xx/modernisme-a-soller/

- L’edat contemporània a: hhttp://es.slideshare.net/6sise/cacera-edat-con-temporniattp://lesfinestresdeltemps.balearweb.net/

Quinzena sessió

- «Enfonsar la flota», Vikipèdia, versió del 18.06.15, diversos autors

Divuitena sessió

- Zaraï, Rika. (1998) Las emociones que curan. Cómo liberar nuestros senti-mientos reprimidos y alcanzar el equilibrio espiritual. Círculo de lectores.Barcelona.

- http://equilibrioydesarrollo.com/como-evitar-o-como-salir-de-una-depre-sion-mediante-el-uso-de-la-inteligencia-emocional/

- http://definicion.mx/visualizacion/

- http://2.bp.blogspot.com/-FWxeDNFY_hY/U_xUq-Z6q7I/AAAAAAAAAKk/MvjGot_rRBE/s1600/depresion-585x300.jpg (emoticons)

- http://images.clarin.com/entremujeres/vida-sana/salud/Cerebro-Foto-iStockPhotos_CLAIMA20151125_0239_39.jpg (cervell)

- http://soloiofinalmente.blog.tiscali.it/files/2010/11/mano-stop-220x300.jpg (mà)

- http://idata.over-blog.com/3/39/17/70/la-risa.jpg

- https://c1.staticflickr.com/9/8666/15809400110_99274074f5_b.jpg (Salt d’esFreu)

- http://www.barcodescuento.com/system/images/files/000/000/071/origi-nal/trenc1.jpg?1371134828 (platja Es Trenc)

Dinovena sessió

- SALVÀ I TOMÀS, Pere Antoni (1983). «Turisme i canvi a l’espai de les IllesBalears».




- http://www.fotosantiguasdemallorca.com

- https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

- http://www.paraisobalear.com/

Vintena sessió

- MAS FERRÀ, Xavier; CANYELLES FERRÀ, Xavier. Peixos de les Illes Balears.Manuals d’introducció a la naturalesa, 13. Mallorca: editorial Moll(2000).

- dolors-elspeixos.blogspot.com/2010/06/peixblanc.html

- www.centreinteractiudelpeix.org/el-mon-del-peix/el-peix-que-mengem

- www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir3678/consells-peix.pdf

- www.lavanguardia.com/.../el-valor-del-peix-a-una-dieta-sana-i-equilibra-da.html


- areamarinaeducativa.blogspot.com

- allyouneedisbiology.wordpress.com

- www.tamar.org.br

Vint-i-unena sessió

- Gaarder Jostein (1995). El mundo de Sofia. Editorial Circulo de Lectores.Barcelona

- https://ca.wikipedia.org/wiki/Maièutica

- https://ca.wikipedia.org/wiki/Sòcrates

- https://ca.wikipedia.org/wiki/Aristòtil

- https://ca.wikipedia.org/wiki/Plató

- www.proverbia.net/citastema.asp?tematica=26

- www.periodistadigital.com

- blogs.uab.cat

- shortbiography.org

- ca.wikipedia.org

- www.xtec.cat

- https://es.wikipedia.org


Vint-i-dosena sessió

- Castellví, Enric. (2007). El taller de la risa. Editorial Alba. Barcelona

- http://www.teinteresa.es/familia/ninos-cuatrocientas-veces-adultos-cien_0_767324649.html

- http://medicinayalgomas.blogspot.com.es/2007/06/patch-addams-mi-men-daje-central-es-que.html

- http://es.123rf.com/photo_43530614_sonriendo-labios-conjunto-de-vecto-res.html

- http://rlesh.mogno.com/10/10_villegas.html

- http://reposoentrecuatroparedes.blogspot.com.es/2013_08_01_archive.html

- http://www.taringa.net/posts/noticias/16346267/Tan-Bionica-La-mejor-banda-de-la-Argentina.html

- http://lasezama4.blogspot.com.es/2014_04_01_archive.html

- http://fr.123rf.com/photo_16916932_illustration-de-dessin-anime-de-medecin-homme-dans-la-salle-de-l-hopital-avec-conseil-d-ecriture-pre.html

- https://es.123rf.com/photo_5978932_mujeres-que-se-divierten-y-risa.html

- http://es.123rf.com/photo_16213933_libro-para-colorear-o-ilustracion-de-dibujos-animados-pagina-de-grupo-feliz-a-la-gente-divirtiendose.html




...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................................

autors i autores · 2017. 2. 16. · un fill llegeix a la seva mare tot el que es proposa fer el...

Documents