2

1. MEMÒRIA

1.0. INTRODUCCIÓ

El present Pla de millora urbana té per objecte establir l’ordenació detallada del Sector 04d, que va ser delimitat per la Modificació puntual del Pla general d'ordenació municipal 1996 Riera de Cirera-Rocafonda, al terme municipal de Mataró, aprovada definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques en data 6 de juliol de 2007 (acord que fou publicat al DOGC de 18 de setembre de 2007). Aquest pla també es formula de conformitat amb les determinacions que contempla la Modificació puntual del planejament general relativa al sector que es tramita de forma simultània amb el present Pla de millora urbana, la qual afecta únicament a les disposicions relatives a la gestió del planejament i a l’estudi econòmic i de viabilitat. 1.1. PROMOTORS DEL PLA Aquest Pla de millora urbana és promogut per les entitats mercantils VOLUMETRIC PROMOTORA CONSTRUCTORA S.L.U (C.I.F B-63.576.680) i RODESAN S.A. (NIF A-08.350.381), amb domicili al carrer C/ Palau, 8-10 de Mataró (C.P. 08301), de conformitat amb el què assenyala l’apartat 2.9 de la Memòria de l’ordenació de la MPGO de 2007 que es desenvolupa, que preveu que la iniciativa per a la promoció del Pla de millora urbana sigui privada, i de conformitat amb l’article 101.1 del Text refós de la Llei d’urbanisme (en endavant, TRLU). Les societats promotores són propietàries de diverses finques en l’àmbit, que d’acord amb el què consta en l’apartat 4 d’aquesta Memòria, representen més del 70 % de la superfície total del sector. 1.2. ANTECEDENTS. PLANEJAMENT VIGENT I PARÀMETRES D’APLICACIÓ Com s’ha assenyalat, aquest Pla de millora urbana procedeix a establir l’ordenació detallada del sector discontinu definit per la Modificació puntual del Pla general d'ordenació municipal 1996 Riera de Cirera-Rocafonda, al terme municipal de Mataró, aprovada definitivament en data 6 de juliol de 2007, d’acord amb els canvis introduïts per la segona Modificació puntual del PGOM que es tramita simultàniament. L’àmbit d’aquesta Modificació, i del present Pla de millora urbana, comprèn l’antic sector industrial previst entre el barri de cirera i el nou sector de Figuera Major (àmbit de Cirera); la finca també anteriorment destinada a l’ús industrial situada a Rocafonda, plaça del pintor Cusachs (àmbit de Rocafonda); i, finalment, uns terrenys de propietat municipal del sector de Can Soleret. Segons consta en l’apartat 2.2 de la Memòria de l’ordenació de la MPGO de 2007, els seus objectius fonamentals consisteixen en:

• Assolir una transformació del teixit industrial, que ha quedat obsolet, en el bell mig del barri residencial de Cirera. • Convertir un solar ben situat de Rocafonda en un equipament pel barri i per la ciutat. • Millorar la dotació d’equipaments educatius pel barri de Cirera. • Dinamitzar el barri de Cirera amb una proposta d’implantació d’activitat comercial, oficines i serveis compatible amb la residència. • Augmentar substancialment la superfície d’espais lliures del barri de Cirera amb la proposta del parc lineal i l’illa del carrer Muntanya.

En el marc d’aquests objectius, la MPGO preveu la concentració de l’edificabilitat als àmbits de Cirera i Can Soleret (en aquest darrer cas, únicament destinada a Zona de dotacions i serveis privats), i qualifica com a sistema d’equipaments públics i d’espais lliures la totalitat de l’àmbit de Rocafonda. A més, dins de l’àmbit de Cirera es preveu que tota la franja de terreny contigua a la carretera de Cirera, amb uns 60 m d’amplada i una superfície d’aproximadament 2 Ha, i l’illa dels carrers Muntanya – Cáceres – Àustria – carretera de Cirera, es destinin també a sistemes públics d’equipaments i espais lliures. L’ordenació proposada per la MPGO es troba grafiada en els plànols d’informació I.3.1 i I.3.2 Planejament Vigent. De conformitat amb els objectius i criteris exposats, el planejament general vigent objecte de desenvolupament (és a dir, el derivat de les dues modificacions puntuals relatives al sector) estableix els següents paràmetres normatius, als quals s’ha d’ajustar el present PMU:

ANNEX NORMATIU 6. DESENVOLUPAMENT DEL SÒL URBÀ. PLANS DE MILLORA URBANA (PMU) PMU - 04d RIERA CIRERA / ROCAFONDA

a. Àmbit:

• Inclou el sòl situat en els quatre àmbits discontinus als barris de Cirera, Rocafonda i Can Soleret: 1. Àmbit Cirera 1.- Illa delimitada pels carrers Riera de Cirera, crtra Cirera, Rda Frederic Mistral i

la parcel.la del tanatori. 2. Àmbit Cirera 2.- Illa delimitada pels carrers Muntanya, Àustria, Caceres i crtra Cirera. 3. Àmbit Rocafonda.- Illa delimitada pels carrers Rda Rafael Estrany, plaça Cusachs i parcel.les

de verd al marge dret de la riera de Sant Simó 4. Àmbit Can Soleret.- Part de parcel.la alineada a Rda dels Països Catalans limitant a la riera de

Figuera Major. • Aquest sòls queden delimitats al plànol O.1 del document de modificació puntual del Pla General

“Riera de Cirera / Rocafonda” vigent. • La superfície total d’aquest sector discontinu de millora urbana és de: 81.538 m², superfície

ajustable d’acord a l’aixecament topogràfic. b. Objectius:

• Transformar els usos industrials actuals del barri de Cirera, a fi d'adequar-se al caràcter residencial de l’entorn a la vegada preveure altres usos terciaris, amb una ordenació unitària i obeint als principis de sostenibilitat.

• Garantir les cessions per equipament educatiu i parc urbà en l’àmbit de Cirera, tot proporcionant un espai nou de gran connotació cívica que estructuri el nou barri.

• Proporcionar un equipament educatiu al barri de Rocafonda. • Millorar la dinàmica del barri de Cirera, en quant a la implantació d’usos mixtes.

3

• El sector discontinu delimitat serà objecte d'ordenació pormenoritzada mitjançant un Pla de Millora Urbana, el qual donarà compliment a les condicions de desenvolupament d’aquest Annex normatiu.

c. Condicions d'ordenació, edificació i ús:

Condicions bàsiques de desenvolupament: • L'edificabilitat privada del sector serà de 77.000 m2st, resultat d’aplicar el coeficient d’edificabilitat

bruta a la superfície del sector. Del sostre total es destinarà el 80% a usos residencials i el 20%a usos terciaris.

• El coeficient d’edificabilitat bruta sobre la total superfície és de 0,944 m2st/m2s. D’acord amb l’article 126.5 del TRLU s’estableix que el sòl actualment de domini públic, tant de l’àmbit de Cirera (vialitat existent) com de Can Soleret no participa en la distribució de beneficis i càrregues i, en conseqüència, la titularitat d’aquests sòls de domini públic no dóna lloc a la participació en l’atribució de l’aprofitament urbanístic previst per al sector.

• Del sostre destinat a les zones residencials (80% sostre total), es destinaran a usos d'habitatge com a màxim el 20% de les plantes baixes"

• Es preveuran les reserves de 20% del sostre residencial per habitatge de protecció pública i el 10% per habitatge de preu concertat.

• El sostre per a les zones de dotacions i serveis privats serà de 15.400 m2st (20% sostre total). • Les superfícies i els percentatges aplicats, sobre la superfície de l’àmbit discontinu del sector, de

sòl públic i sòl privat seran:

V. Sistema d’Espais Lliures mínim 22% E. Sistema d’Equipaments mínim 28% C. Sistema viari el necessari RESERVES MÍNIMES DE SÒL PÚBLIC 68 % SÒL D’APROFITAMENT PRIVAT MÀXIM 32 %

• El Sistema d’espais lliures podrà qualificar-se en part amb V/Ca per proporcionar en el subsòl reserva d’estacionament.

Determinacions fonamentals de l'ordenació: • Les establertes a la Memòria d’Ordenació apartat 2.2.1 del document de Modificació puntual del

Pla General “Riera Cirera / Rocafonda aprovada (planejament vigent)”. • El nombre màxim de plantes es considera indicatiu. • El sòl d'aprofitament privat s’ordenarà segons els tipus de zones i subzones establertes

corresponents a: ο Subzona d'edificació amb volumetria específica Clau 3b ο Subzona de dotacions i serveis privats. Clau 6b

- Les condicions generals d'edificació, parcel·lació i ús de les quals es determinen al Títol V de les NN.UU. del Pla General i els paràmetres específics de les quals les acabarà de concretar el Pla de Millora Urbana podent-ne crear de noves, d'acord amb l'article 293.4 de les Normes Urbanístiques del Pla General, quan les circumstàncies ho requereixin.

- El Pla de millora donarà compliment a la regulació de l’ús d’aparcament de les NNUU articles 140 i següents, per determinar el nombre de places privades de cotxe, d’acord al sostre i usos establerts en el planejament.

d. Condicions de gestió:

• El sector es desenvoluparà pel sistema d’actuació de Reparcel.lació amb modalitat de Compensació Bàsica.

• El Pla de Millora Urbana podrà establir a efectes reparcel.latoris, polígons equitatius que garanteixin justa distribució de beneficis i càrregues, amb la finalitat de proporcionar alternatives d’execució.

• El Pla de Millora Urbana concretarà les actuacions d’urbanització internes del sector, d’acord amb l’àmbit d’urbanització delimitat en el plànol d’ordenació O.1 d’aquesta Modificació, que inclourà la urbanització de nous vials i zones verdes i la reurbanització del vial adjacent (carretera de Cirera) al barri de Cirera i les adaptacions topogràfiques a la zona verda de Can Soleret, i es materialitzarà en un únic Projecte d’Urbanització que es tramitarà simultàniament amb la Reparcel.lació.

• El Pla de millora urbana i/o el Projecte d’Urbanització, podran si escau, delimitar la fase o fases d’urbanització i edificació, en coherència amb les UMP i dins terminis assumibles pel Pla d’Etapes establert en aquesta Modificació.

e. Disposicions transitòries

1. Les finques incloses dins l’àmbit del sector queden en condició de fora d’ordenació.

2. El règim transitori d’aplicació és el previst a l'article 53.5 del TRLUC que regula l'autorització d'usos i obres de caràcter provisional de les finques que es troben en un àmbit de planejament pendent d’execució, amb el procediment que s’estableix a l’article 54 del mateix i l’article 62 del RLUC.

3. Es podrà efectuar l’enderroc de les construccions i instal·lacions existents amb caràcter avançat a

l’execució de l’àmbit. 4. Si aquestes construccions es relacionen amb grau de definició suficient i s’acreditin fefaentment,

es podran tenir en compte com a despesa d’urbanització en el projecte de reparcel·lació. Els solars que quedin sense edificar s’hauran de tancar a la via pública i garantir la seguretat.

5. L’execució avançada i aprovada per l’Ajuntament, duta a terme en aquest sector des de

l’aprovació del planejament vigent (ModPG aprovada 06-07-2007) i fins data actual, de l’enderrocament d’edificacions obsoletes o en desús incompatibles amb l’ordenació proposada, el cost de l’enderrocament i la indemnització pel valor de la construcció enderrocada amb caràcter avançat constituirà en tot cas una càrrega d’urbanització del sector, que haurà de ser assumida per la comunitat reparcel·latòria mitjançant la seva incorporació en el compte de liquidació del projecte de reparcel·lació corresponent.

1.3. DESCRIPCIÓ DEL SECTOR

1.3.1. Entorn urbà. Usos del sòl. Edificacions existents. Topografia. L’àmbit d’aquest Pla de Millora Urbana, està delimitat pel sector discontinu definit per la Modificació puntual del Pla general d'ordenació municipal 1996 Riera de Cirera-Rocafonda, al terme municipal de Mataró, i abasta quatre àmbits situats al nord del municipi, dels quals dos estan situats al barri de Cirera, un a Can Solaret i un altre al barri de Rocafonda. Els barris de Cirera i de Rocafonda neixen a la dècada dels seixanta i setanta del segle XX per la necessitat que hi havia a la ciutat de satisfer la demanda d'habitatge davant del fort creixement de població immigrada arribada a Catalunya. Pel que fa a la morfologia dels àmbits del sector, s’ha realitzat un aixecament topogràfic dels quatre àmbits discontinus, per tal de poder determinar de forma exacte el sòl que s’hi inclou, amb una major precisió que la derivada de les bases cartogràfiques municipals, d’acord amb el que determina la MPGO. La delimitació del sector s’ha grafiat sobre els plànols topogràfics, segons exigeix la legislació vigent (article 87.4 del Reglament de la Llei

4

d’urbanisme). Així doncs, la superfície dels àmbits del PMU s’ha determinat sobre la base dels aixecaments topogràfics realitzats. En aquest apartat es descriuen detalladament els àmbits del PMU, i en els plànols I.5.1 – I.5.2 “Topogràfics i preexistències” es grafia el seu estat actual. Àmbits de Cirera Els àmbits de Cirera1 i Cirera 2 estan situats a l’est del barri de Cirera, a l’oest del Barri de Vista Alegre i del barri de Camí de la Serra, al sud de l’autopista del Maresme, i al nord del barri de Molins. El barri de Cirera (a ponent) està configurat per un teixit històric residencial, amb una malla irregular de carrers de entre 6 i 8 metres d’amplada i edificis plurifamiliars de 3/4/5 plantes, en parcel·les de 7 metres d’amplada. El barri de Camí de la Serra (a llevant) és de recent construcció, i està format per blocs plurifamiliars aïllats de 6 plantes. És una zona amb una bona concentració d’equipaments. Els àmbits limiten amb diversos equipaments ja consolidats. Per la banda nord limiten amb un tanatori, i per la banda sud amb una àrea bàsica de salut i una escola bressol. La plaça França (al nord – oest) és una de les dues rotondes d’enllaç de l’Autopista del Maresme C-32. Es tracta d’una àrea molt transitada, ja que és l’entrada i sortida a la ciutat per la seva banda oest. La carretera de Cirera és adjacent als dos àmbits de Cirera, i comunica directament amb la Plaça França. Àmbit Cirera 1 L’àmbit de Cirera 1 té una forma gairebé rectangular, una llargada aproximada d’uns 380m en direcció nord-oest – sud-est, una amplada aproximada de 160m en direcció nord-est – sud-oest, i té una superfície 60.966 m². Es tracta de l’antiga llera de la riera de Cirera, que avui es troba artificialitzada i urbanitzada en un entorn pràcticament consolidat. L’àmbit de Cirera 1 limita a nord-est amb l’alineació del vial de Riera de Cirera, a sud-oest amb l’alineació a vial de la Carretera de Cirera, a sud-est amb els límits de fons dels solars del Centre d’Assistència Primària de Cirera-Molins i l’Escola Bressol La Riereta i a nord-oest amb l’alineació del vial on es troba el Tanatori. El carrer Sòcrates i el carrer Aristòtil, conformen la vialitat interior de l’àmbit i comuniquen transversalment la carretera de Cirera i la Riera de Cirera. El carrer Aristòtil es situa en la part central de la franja nord de l’àmbit paral·lel a la Riera i la carretera de Cirera, té una amplada de 32 metres, la franja central està destinada a

l’estacionament de vehicles. Es comunica amb la Riera de Cirera a través de dos vials transversals situats en els seus dos extrems. El carrer Sòcrates comunica transversalment la carretera de Cirera amb la part central del carrer Aristòtil.

La topografia de l’àmbit és accidentada amb un pendent en sentit longitudinal (nord-oest - sud-est) de 7% que acumula un desnivell màxim de 26 metres entre els punt més alt i el més baix. En sentit transversal el desnivell és força menor, trobem un desnivell màxim de 6 metres entre la cota a carrer de la carretera de Cirera i la cota a carrer de la Riera de Cirera. Majoritàriament el desnivell es troba acumulat en forma de talús adjacent al llarg de la carretera de Cirera. Una gran part de l’àmbit està integrada per solars erms, sense edificacions. Per una altra banda, existeixen tres naus industrials de grans dimensions, la major part en desús. A continuació es detallen les construccions existents: EDIFICACIONS EXISTENTS Àmbit Cirera 1 Codi finca Adreça ref cadastral sup sòl sup construïda tipologia

09 C Aristòtil, 16 30023-05 13.175 m² 19.370 m² Industrial

02 Cra de Cirera, 16 30023-01 5.507 m² 10.956 m² Industrial

01 Cra de Cirera, 6 30023-02 6.900 m² 5.247 m² Industrial

5

El Pla Especial del catàleg del patrimoni arquitectònic de Mataró estableix la protecció arqueològica de dues finques del carrer Aristòtil, no edificades, de l’època Alt Imperial/Baix Imperial, amb un nivell de protecció G, com àrea d’expectativa arqueològica. En el plànol I.5.1 “Topogràfics i preexistències” Àmbit de Cirera 1 i 2, es grafia la delimitació d’aquesta àrea. Els treballs de mostreig arqueològic d’aquesta zona es descriuen en el punt 1.13. Annex II de la memòria. Memòria de la intervenció arqueològica a l’àmbit Riera de Cirera que s’incorpora a aquest Pla de millora urbana. Àmbit Cirera 2

L’àmbit de Cirera 2 és adjacent a l’àmbit de Cirera 1. Es situa al costat oest de la Carretera de Cirera, en el seu punt més alt. L’àmbit de Cirera 2 té una forma rectangular irregular, una llargada aproximada d’uns 90m en direcció nord-oest – sud-est, una amplada aproximada de 45m en direcció nord-est – sud-oest, i té una superfície 3.780 m². L’àmbit de Cirera 2 limita a nord-est amb la Carretera de Cirera, a sud-est amb el carrer Càceres, a sud-oest amb el carrer Muntanya i a nord-oest amb el carrer Àustria. L’àmbit està format per solars no edificats. Actualment l’extrem nord de l’àmbit s’utilitza com a zona d’aparcament públic, i l’extrem sud s’utilitza com a zona d’espais lliures. La topografia dels terrenys té les mateixes característiques que les de l’àmbit de Cirera 1. Des del carrer Àustria situat al nord hi ha un pendent pronunciat cap al carrer Càceres al sud, salvant un desnivell màxim de 8 metres. La zona de màxim pendent es concentra en la franja central de l’àmbit en forma de talús.

Àmbit de Rocafonda

L’àmbit de Rocafonda es troba en un entorn urbà que disposa de tots els serveis, així com d’una correcta accessibilitat. Forma part d’una important illa d’equipaments i espais lliures del barri de Rocafonda, en continuïtat del seu teixit urbà a través de la Rotonda Rafael Estrany, i que limita amb la Riera de Sant Simó. Actualment es troba molt artificialitzada i urbanitzada. L’àmbit de Rocafonda té una forma trapezoïdal, i té una superfície de 14.914m². Limita a nord-oest amb la Carretera de Valldeix, a sud-oest amb la Ronda de Rafael Estrany i la Plaça de Pintor Cusachs, a l’est amb la Riera de Sant Simó i amb una zona d’aparcament públic, i a sud-est amb l’àrea de parc i equipaments del barri de Rocafonda. La Riera de Sant Simó és frontissa entre el barri de Rocafonda i el sòl industrial a la part nord i amb el sòl agrícola de Les Cinc Sínies a la part més propera a la litoral. A l’altre costat de la Ronda Rafael Estrany es desplega el teixit més densificat de Rocafonda, barri que, des del punt de vista sociològic, està intensament ocupat per la població immigrant dels darrers anys. L’àmbit dóna façana contínua a la Ronda Rafael Estrany a la Plaça de Pintor Cusachs, i al Camí de Valldeix. Té un pendent poc acusat, que deixa el terreny pla a la Plaça Pintor Cusachs, i en desnivell màxim de 5 metres en el punt més desfavorable respecte el Camí de Valldeix. El solar acollia una construcció industrial en desús, enderrocada amb posterioritat a l’aprovació de la modificació puntual del Pla General en l’àmbit de Cirera - Rocafonda, amb l’objectiu de poder desenvolupar aquest planejament i, per tant, com a actuació d’execució avançada d’aquest PMU. EDIFICACIONS Àmbit Rocafonda

Adreça sup sòl sup construida Tipología / ús Estat 14.901 m² 3.719 m² 3.069 m² Industrial enderrocat Ronda Pintor Rafael Estrany, 60

650 m² Oficines

6

Àmbit de Can Soleret

L’Àmbit de Can Soleret té una forma rectangular irregular, amb una llargada d’uns 85 metres, una amplada mitja de 28 metres, i una superfície de 2.006 m2. L’àmbit limita al nord amb l’autopista C-32, a l’est amb la Riera de Figuera Major, al sud amb la Ronda de Països Catalans, i a l’oest amb una zona terciària i comercial. La topografia és molt accidentada, amb un desnivell constant en sentit nord- sud, de 6 o 7 metres en el punt més desfavorable. Forma part del talús que es troba amb la rasant de l’autopista C-32. Actualment està urbanitzada com a espai lliure no trepitjable, en la seva major part amb un tractament tou. L’àmbit és adjacent a la reserva viària de 50 metres dels futurs carrils de servei de l’autopista, i està situat entre el barri terciari de Can Soleret i el barri residencial del Camí de la Serra. 1.3.2 Infraestructures i serveis existents. Els àmbits del PMU estan integrats per terrenys urbans que limiten amb vials urbanitzats i amb zones edificades. Els espais públics del voltant dels àmbits estan dotats de totes les infraestructures i serveis urbanístics bàsics. Per tant, el sector compta en l’actualitat amb tots els subministraments dels serveis bàsics del municipi: subministrament elèctric, d’aigua potable, telefònic, de gas, de sanejament i enllumenat públic. 1.4. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT Tal i com es preveu en el document de la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació Riera de Cirera-Rocafonda, s’ha realitzat un aixecament topogràfic dels àmbits del PMU, per tal de determinar les superfícies exactes del sòl aportat, ja que es troben diferències significatives entre les superfícies cadastrals, i les que es dedueixen de la base cartogràfica municipal. L’estructura de la propietat del sector es reflecteix en el plànol d’informació I.4.1 i I.4.2, i també en el quadres que s’adjunten a continuació.

Concretament, en el següent quadre es relacionen totes les finques dels quatre àmbits discontinus del PMU, i respecte a cada finca es reflecteix, el codi, l’adreça, el titular de la propietat, la referència cadastral, i la superfície segons Cadastre, i segons l’amidament topogràfic que s’incorpora a aquest Pla. Es distingeixen el sòl privat del sòl de domini públic.

ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT - per finques

Codi finca Adreça Propietari

Ref. cadast

ral Sup. Cadast. Sup. Topogràfic CIRERA 1

01 Cra. de Cirera, 6 Totseda S.L. 30023-02 6.900 m² 7.007 m² 02 Cra. de Cirera, 24 Forners de Mataró 30023-01 5.507 m² 5.503 m² 03 Cra. de Cirera, 30 Volumetric P.C. SLU 30023-06 6.706 m² 6.752 m² 04 Cra. de Cirera, 44 Volumetric P.C. SLU 30023-10 3.156 m² 3.157 m² 05 Cra. de Cirera, 50 Volumetric P.C. SLU 30023-09 1.956 m² 1.940 m² 06 Riera de Cirera, 45 Volumetric P.C. SLU 30023-07 816 m² 640 m² 07 Riera de Cirera, 49 Volumetric P.C. SLU 30023-04 7.660 m² 7.795 m² 08 C. Aristòtil, 7 Rodesan, SA 30023-11 4.760 m² 4.755 m² 09 C. Aristòtil, 16 Rodesan, SA 30023-05 13.175 m² 13.211 m²

Total sòl privat 50.636 m² 50.760 m² Domini públic viari 10.206 m² Total Cirera 1 60.966 m² CIRERA 2

10 Rda. Joan Peiró, 132 José Ma. Llibre Thomas i Volumetric SA 28036-02 68 m² 68 m² 12 Cra. de Cirera, 103 José Ma. Llibre Thomas i Volumetric SA 28036-04 104 m² 104 m² 15 C Muntanya, 84 José Ma. Llibre Thomas i Volumetric SA 28036-07 526 m² 526 m² 11 Cra. de Cirera, 107 Hereus de Àngela Filbà Diviu 28036-03 547 m² 547 m² 13 Cra. de Cirera, 97 Hereus de Lorenzo Ginesat Diví 28036-05 758 m² 758 m² 14 C Muntanya, 78 Ajuntament Mataró 28036-06 517 m² 517 m² 16 C Muntanya, 92 Brenech 1968 SL 28036-08 660 m² 660 m²

Total sòl privat 3.180 m² 3.180 m² Domini públic viari 600 m² Total Cirera 2 3.780 m² ROCAFONDA

17 Rda Pintor Estrany Volumetric P.C. SLU 43032-02 14.901 14.914 Total sòl privat 14.901 m² 14.914 m²

Total Rocafonda 14.901 14.914 m² CAN SOLERET Domini públic Rda. Països Catalans espais lliures 33076-01 2.006 m² 2.006 m² Total Can Soleret 2.006 m² TOTAL PMU TOTAL 81.666 m²

7

A continuació es relacionen tots els propietaris de les finques incloses dins del PMU, en el qual respecte cada propietari es reflecteixen les finques de la seva propietat, la superfície total de les finques de la seva propietat segons l’amidament dels aixecaments topogràfics i el percentatge respecte a la superfície total del sòl privat del sector. ESTRUCTURA PROPIETAT - segons propietaris Propietari Codi Finca Sup. Finca Sup. TOTAL % SÒL PRIVAT Volumetric P.C. SLU 03 6.752 m² 04 3.157 m² 05 1.940 m² 06 640 m² 07 7.795 m² 17 14.914 m² 35.198 m² 51,12%Rodesan, SA 08 4.755 m² 09 13.211 m² 17.966 m² 26,09%Totseda S.L. 01 7.007 m² 7.007 m² 10,18%Forners de Mataró 02 5.503 m² 5.503 m² 7,99%Hereus de Lorenzo Ginesat Diví 13 758 m² 758 m² 1,10%Hereus de Àngela Filbà Diviu 11 547 m² 547 m² 0,79%Brenech 1968 SL 16 660 m² 660 m² 0,96%José Ma. Llibre Thomas i Volumetric SA 10 68 m²

15 526 m² 12 104 m² 698 m² 1,01%Ajuntament Mataró 14 517 m² 517 m² 0,75%TOTAL SÒL PRIVAT 68.854 m² 100,00% SÒL DE DOMINI PÚBLIC Vialitat i zones verdes vialitat cirera 1 10.206 m² vialitat cirera 2 600 m² verd solaret 2.006 m² TOTAL SÒL DE DOMINI PÚBLIC 12.812 m² TOTAL PMU 81.666 m²

1.5. JUSTIFICACIÓ LEGAL I CONTINGUT DEL PMU L’objecte d’aquest PMU s’ajusta a les finalitats expressades en l’article 70 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (en endavant, TRLU) i en l’article 90.2 del Reglament de la Llei d’urbanisme (en endavant, RLU), preceptes que preveuen que aquests plans poden tenir per objectiu la reforma interior, la remodelació urbana, la transformació d’usos, la reurbanització o completar el teixit urbà. Així mateix, segons estableix l’article 70.6 del TRLU, el PMU conté les determinacions pròpies de la seva naturalesa i finalitat, degudament justificades i desenvolupades en els estudis, plànols i normes corresponents. Aquestes determinacions s’adeqüen als paràmetres bàsics i les condicions establertes en la Normativa de la MPGO per al desenvolupament de l’ordenació del sector. Cal tenir en compte, al respecte, que, al marge dels paràmetres que s’estableixen en el referit Annex normatiu de la MPGO (que ha estat transcrit anteriorment), la Memòria d’Ordenació fa constar de forma expressa que les condicions d’edificació que reflecteix el plànol d’ordenació O.2 són indicatives (apartat 2.3), el què és plenament congruent amb el seu caràcter de determinació pròpia de l’ordenació detallada que correspon al planejament derivat, d’acord amb el què estableix l’article 68.6 del RLU. El PMU conté la documentació que requereixen els articles 66 del TRLU (en relació amb l’article 70.7) i 91 del RLU, així com la documentació específica exigida per l’article 102 del TRLU als plans d’iniciativa privada, ja que està integrat per la següent documentació escrita i gràfica: - Memòria - Normes urbanístiques - Avaluació econòmica i pla d’etapes - Informe ambiental - Estudi d’avaluació de la mobilitat generada - Annex I.- Memòria de la intervenció arqueològica a l’àmbit Riera de Cirera - Annex II.- Documentació i plànols serveis existents. - Annex III.- Certificats i sol·licitud de certificats de disponibilitat i suficiència de les companyies de serveis. - Plànols Plànols d’informació, plànols d’ordenació, proposta arquitectònica indicativa, i plànols d’urbanització.

8

1.6. CRITERIS I OBJECTIUS DE L’ORDENACIÓ El present PMU desenvolupa l’ordenació del sector discontinu definit en la MPG de Riera de Cirera-Rocafonda, aprovada definitivament amb data 6 de juliol de 2007, la qual té per objecte la transformació d’uns teixits industrials obsolets per adequar-los al caràcter del seu entorn consolidat mitjançant la implantació de nous usos residencials, activitat comercial, oficines i serveis que duguin a terme una dinamització del barri de Cirera. Els principals objectius en que es fonamenta la ordenació de la proposta són els següents: - Reordenació general del sòl d’aprofitament privat per a la transformació dels usos

industrials obsolets a usos mixtes terciaris i residencials realitzant un cosit entre els teixits consolidats existents en els límits entre els dos eixos del sector de Cirera (d’una banda el carrer de Riera de Cirera i per l’altra la Carretera de Cirera), alliberant gran quantitat de sòl per equipaments públics i espais lliures.

- Consolidar i completar els usos terciaris existents en la Ronda dels Països Catalans amb la construcció d’una nova peça destinada a dotacions i serveis privats en la confluència d’aquesta Ronda amb la Riera de la Figuera Major, amb la finalitat de mantenir la qualificació de sòl públic en la illa de Cirera (Muntanya-Càceres-Austria i Crta. de Cirera).

- Concentrar la cessió destinada a sistema d’espais lliures en la zona de Cirera 1, mitjançant la creació d’un parc lineal que, juntament amb la zona verda de Cirera 2, suposen un esponjament en el barri delimitat entre la Ronda Joan Peiró i la Crta. de Cirera.

- Satisfer la necessitat de sistemes d’equipaments públics al barri de Rocafonda, mitjançant la transformació dels antics usos industrials en un nou equipament educatiu.

- Dotar al barri de Cirera d’un nou equipament educatiu i un altre equipament destinat a usos diversos, ambdós ubicats dins el nou parc lineal i a través del qual es connecten amb els equipaments existents en la confluència de la Ronda de Sant Oleguer amb el carrer Riera de Cirera i Crta. de Cirera.

- Ordenar el sistema viari de l’àmbit de Cirera 1 d’acord amb la nova configuració de les illes amb aprofitament privat i a la topografia existent, creant un vial interior paral·lel a la Riera de Cirera, que es connecta amb la Riera de Cirera entre les illes 1 i 2 i entre les 3 i 4 (segons plànol d’ordenació O.2.1) i a la Crta. de Cirera a través del vial de nova creació entre els dos futurs equipaments. Altres punts d’intervenció en la xarxa viaria són l’aparició d’un vial amb prioritat invertida entre les illes 2 i 3 i la reordenació de les circulacions davant el Tanatori, creant un vial peatonal amb accés restringit per a serveis un cop superat l’accés a l’aparcament soterrat de que disposa l’edifici, i amb sortida alternativa, també restringida per serveis, per la Crta. de Cirera.

1.7. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA D’ORDENACIÓ: El present PMU concreta l’ordenació del sector segons les directrius i els paràmetres establerts en la MPGO. L’ordenació proposada es grafia en els següents plànols d’ordenació:

O.1.1 Qualificació del sòl - Àmbit Cirera 1 i 2 O.1.2 Qualificació del sòl - Àmbit Can Soleret i Rocafonda

O.2 Unitats Mínimes de Projecte - Àmbit Cirera 1 Àmbit Soleret

O.3.1 Condicions d'ordenació. Gàlibs reguladors – Planta O.3.2 Condicions d'ordenació. Gàlibs reguladors - Alçats i seccions longitudinal O.3.3 Condicions d'ordenació. Gàlibs reguladors - Alçats transversals O.3.4 Condicions d'ordenació. Ocupació Planta Soterrani O.3.5 Condicions d'ordenació. Usos en Planta Baixa

O.3.6 Fitxa Ordenació Detallada - Àmbit Cirera 1 - UMP 1 O.3.7 Fitxa Ordenació Detallada - Àmbit Cirera 1 - UMP 2 O.3.8 Fitxa Ordenació Detallada - Àmbit Cirera 1 - UMP 3 O.3.9 Fitxa Ordenació Detallada - Àmbit Cirera 1 - UMP 4 O.3.10 Fitxa Ordenació Detallada - Àmbit Can Soleret - UMP 5

Els paràmetres urbanístics de l’ordenació queden detallats en el punt 1.8.4 Quadres de característiques:

Q.1 Quadres generals de la proposta del PMU Q.2 Quadres de la qualificació del sòl Q.3 Quadres d’ordenació del sostre

1.7.1 Descripció general de la proposta d’ordenació del PMU A continuació es descriu l’ordenació proposada per a cada un dels àmbits. Àmbit Cirera 1 - En aquest àmbit es concentra la major part de l’aprofitament privat del sector,

concretament en les quatre illes alineades al carrer de Riera de Cirera (illles 1, 2, 3 i 4). La franja de sòl en front de la Carretera de Cirera es destina a sistemes urbanístics públics: parcs i jardins urbans, i equipaments públics.

- Les illes 1, 2 i 3 es qualifiquen com a zona d’edificació amb volumetria específica (clau 3b) i és on es concentra la totalitat de l’ús residencial.

9

- Les illes 2 i 3, situades a la part central es plantegen com illes semitancades, amb una

alçada reguladora de PB+4, amb elements puntuals de PB+5 i PB+7, col.locats segons el plànol de gàlibs O.3.1. Es proposa un gàlib edificatori variable per adaptar les tipologies edificatòries a les diferents orientacions existents. Així en les orientacions est-oest s’ha previst una major amplada per a poder ubicar vivendes en doble bloc, en canvi en les nord-sud s’ha previst un menor amplada del gàlib edificatori per afavorir la creació de blocs de tipus passant. També amb l’objectiu de garantir un millor assolellament de les zones interiors de les illes, s’ha invertit de forma simètrica la configuració prevista indicativament en la MPG, de manera que la forma de “U” que configuren les dues illes, s’obre cap a l’orientació sud. Per garantir una adequada permeabilitat de l’ordenació amb l’entorn immediat, s’ha previst en aquestes dues illes uns passos lliures d’edificació en planta baixa que connecten la Riera de Cirera amb el parc lineal de nova creació.

- L’illa 1, la més propera al tanatori existent, presenta una configuració sensiblement diferent a les descrites anteriorment, donat que l’edificació es planteja més oberta, concentrant-se en forma de “U”, de forma que permet incorporar l’espai d’interior d’illa al sistema d’espais lliures i així poder crear una plaça davant la zona del Tanatori i l’equipament educatiu. L’alçada reguladora prevista en aquesta illa és sensiblement inferior i oscil·la entre PB+4 i elements puntuals de PB+5, a fi efecte de no competir de forma excessiva amb la volumetria del Tanatori. A més, per tal de garantir la permeabilitat d’aquesta plaça amb l’entorn del barri, es deixa el braç sud de la illa totalment lliure d’edificació en planta baixa, a excepció dels nuclis d’escales i les rampes d’accés a l’aparcament.

- L’illa 4, propera a la zona d’equipaments existents en la confluència de la Ronda de Frederic Mistral amb la Crta. de Cirera i Riera de Cirera, aglutina quasi la totalitat de la zona de dotacions i serveis privats (clau 6b).

- La configuració de l’illa 4, donat el seu ús terciari, presenta una ordenació clarament diferenciada de la resta de zones residencials, amb un sòcol continu en PB+1, que ocupa quasi la totalitat de la parcel·la, damunt el qual es superposen tres cossos d’alçada variable que oscil·la entre PB+3 i PB+4.

- Els espais lliures es plantegen concentrats entre les quatre parcel·les amb aprofitament privat i la carretera de Cirera, creant un parc lineal que connecta la zona d’equipaments situada al sud de l’àmbit, on s’ubiquen l’Escola Bressol i el Centre d’Assistència Primària, amb el Tanatori situat al nord. Aquest parc lineal, amb un desnivell màxim entre els seus punts més extrems de 26 m., es troba dividit en dues parts pel carrer Sòcrates (desplaçat cap al sud-oest de la seva ubicació original). Això permet ubicar-hi en cadascuna d’elles un equipament. En el tram final del parc, just davant de l’illa 1 i del Tanatori, es crea un eixamplament que actua com a final i que alhora connecta amb l’espai lliure ubicat en l’àmbit contingut de Cirera 2 contigu.

Àmbit Cirera 2 - Aquest àmbit discontinu, amb un pendent longitudinal de 8 m. entre els seus punts més

extrems, es destina íntegrament, seguint les previsions de la MPG, al sistema d’espais lliures, qualificant-lo de parc i jardí urbà amb compatibilitat amb aparcaments en subsòl.

- Aquesta zona verda es connecta amb el parc lineal existent en l’àmbit contigu de Cirera 1 a través de la porció de zona verda situada davant de l’equipament educatiu i troba el seu final en la plaça de nova creació que formen les edificacions de l’illa 1.

Àmbit Soleret

- La resta del sòl destinat a dotacions i serveis privats (clau 6b) s’emplaça en l’illa 5

(segons el plànol O.2.1), en l’àmbit anomenat Can Soleret, situat en la confluència entre la Ronda dels Països Catalans i la Riera de la Figuera Major, el qual permet, tal i com reflecteix la MPG, “completar la façana terciària de la Ronda dels Països Catalans”

- La configuració d’aquesta illa situa tota la edificació concentrada a continuació dels edificis terciaris i comercials existents en el límit del carrer Mercè Rodoreda i Gurgui, i es materialitza en un sòcol en planta baixa, que segueix l’alineació de les edificacions terciaris existents a la Ronda dels Països Catalans, i dues plantes pis que es reculen 3m respecte l’ocupació en planta baixa. L’alçada lliure màxima, amb l’objectiu d’adaptar-se i donar final a la façana comercial existent, es fixa amb 12,00 m.

- Degut al desnivell del terreny, el sòcol en planta baixa, queda totalment enterrat en la façana oposada a la Ronda dels Països Catalans, i permet un accés a la planta primera a nivell des de la zona del parc.

- L’extrem de l’àmbit situat pròxim a la cruïlla de la rotonda existent, es qualifica de

sistema de parcs i jardins, per tal de donar continuïtat i sortida al parc existent situat entre l‘Autopista del Maresme (C-32), i l’àmbit de Can Soleret.

Àmbit Rocafonda - Aquest últim àmbit, de forma trapezoïdal i desnivell màxim de 5 m, es destina

íntegrament a sistemes públics, dotant al barri de Rocafonda d’un nou equipament per a ús educatiu.

- Quasi la totalitat de la parcel·la que forma aquest àmbit es qualifica com a equipament (Eed), a excepció d’una petita porció de terreny en la part nord-est que es destina a espais lliures.

10

1.7.2 Adequació de la proposta d’ordenació a les directrius del planejament vigent. La zonificació que proposa aquest PMU s’adequa a les directrius previstes en el planejament general que desenvolupa (MPGO), sens perjudici de la introducció dels petits ajustos que es descriuen a continuació: - S’ha modificat lleugerament la inclinació del traçat del nou vial del carrer Aristòtil de

l’Àmbit de Cirera 1, per tal de que sigui paral·lel a la Riera de Cirera, i així regularitzar la forma ortogonal de les illes 2 i 3.

- Es modifica sensiblement la qualificació del sòl de la illa 1 de l’àmbit de Cirera 1. Es passa d’una forma en “L” a una forma en “U”, per tal de donar una façana de tancament per la part nord de l’àmbit, reduir l’alçada de les edificacions i crear una plaça davant la zona del Tanatori.

- S’amplia la secció del vial del carrer Aristòtil per tal de permetre una vorera de 3 metres per la banda del parc lineal que permeti la integració d’arbrat.

- S’ajusta la delimitació de la qualificació del sòl de la franja longitudinal de l’Àmbit de Cirera 1, entre els sistemes de parcs i jardins i els equipaments.

- Es qualifica l’extrem est de l’àmbit de Soleret de sistema de parcs i jardins, per tal de millorar la relació de l’àmbit amb les zones verdes de l’entorn.

Pel que fa a l’ordenació de l’edificació, els canvis introduïts respecte a la proposta d’ordenació indicativa continguda la Modificació puntual del PGO són els següents: Illa 1 (UMP1) – Cirera 1 - Es modifica la configuració en “L” de la illa per una configuració en “U”. - Es redueixen les alçades de les edificacions davant de la zona del parc lineal i del

Tanatori, els volums edificats es plantegen de forma graonada des de PB+4 fins a PB+5. - Es substitueix el pas públic en planta baixa previst en l’angle de la “L” per un buidat

continu en la planta baixa del primer bloc de la “U”, paral·lel a la illa 2 (UMP 2). Que permet una transició del parc lineal cap a la resta de teixits del barri.

- Es manté la configuració de doble bloc a façana de Riera de Cirera i bloc passant als blocs transversals.

- El doble bloc paral·lel a la façana de Riera de Cirera es planteja esglaonat en alçades, tant en planta baixa com en la última planta, a fi efecte d’adaptar-se millor als desnivells de la topografia del vial.

Illes 2 i 3 (UMP2 i 3) – Cirera 1 - Es manté la configuració de doble bloc a les façanes de Riera de Cirera i del parc lineal, i

blocs passants a les façanes dels vials transversals. - Es manté la configuració d’illa semitancada de la MPG, amb un pas transversal en

planta baixa entre la Riera de Cirera i la zona verda.

- La proposta d’ordenació indicativa planteja un gir simètric de les edificacions respecte la disposició prevista en la MPG, per tal de millorar la orientació i assolellament de les vivendes en planta baixa que s’aboquen al pati interior d’illa i de la zona verda privativa.

- També, amb la finalitat d’evitar la concentració excessiva d’alçades en la façana del parc lineal, es retranqueja les plantes 5a a 7a del bloc transversal a la “U”.

- El gàlib de la planta baixa, a diferència del previst a la MPG, es limita a la projecció del bloc en planta pis.

- Tal i com s’indica en el plànol d’ordenació O.3.5 (usos en planta baixa), la ubicació de l’habitatge en planta baixa es limita als vials transversals a la Riera de Cirera i a l’interior d’illa, deixant les façanes del parc i de la riera amb un clar caràcter comercial.

- S’introdueixen unes reculades obligatòries de l’edificació en planta baixa, situades als extrems dels bloc a la zona verda, amb l’objectiu d’incrementar l’obertura del pas peatonal en les zones de transició.

Illa 4 (UMP 4) – Cirera 1 - En aquesta illa es canvia totalment l’ordenació prevista per la MPG, passant d’un

sistema de bloc lineal alineat a la façana del vial transversal, a una configuració de sòcol compacte amb patis, rematat per tres cossos d’alçades variables, per adaptar-se millor a la zona d’equipaments contigua.

- En la proposta arquitectònica indicativa del PMU, el sòcol de PB+1 es retranqueja respecte el límit sud de la parcel·la, per permetre l’obertura de finestres en aquesta façana.

- A diferència del plantejat en la MPG, els blocs superposats damunt el sòcol oscil·len entre PB+3 i PB+4.

- S’introdueix una variació en les alçades de les plantes previstes per la MPG, donat que l’alçada de 3,15 m. entre plantes sembla insuficient per a poder encabir els usos terciaris previstos. Per tant el PMU preveu en aquesta illa unes alçades entre plantes de 3,95 m.

Illa 5 (UMP 5) – Soleret - L’ordenació en aquesta parcel·la situada en l’àmbit anomenat Soleret, manté les

alineacions, alçades i secció prevista en el document de la MPG. - L’única variació introduïda pel PMU consisteix en alliberar un triangle en l’extrem est del

solar, que es destina cessió d’espais lliures, amb la finalitat de donar sortida i connexió al parc urbà existent al costat de la C-32 amb els barris consolidats de la part de sota.

11

1.7.3 Justificació de l’observança de l’objectiu de desenvolupament urbanístic sostenible, d’acord amb l’informe ambiental.

Com acredita l’informe ambiental que constitueix el Document 4- Informe Ambiental d’aquest Pla, l’ordenació proposada és plenament conforme amb l’objectiu de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i, en aquest sentit:

- Planteja la concentració de l’edificació per afavorir l’alliberament de sòl destinat a espais

lliures d’ús tant públic com privat. - Permet una gran accessibilitat i permeabilitat dels espais lliures de Cirera 1 per tal

d’afavorir la cohesió entre el barri de Cirera i el barri del Camí de la Serra. - Ordena l’edificació de forma que permeti un bon aprofitament de l’assolellament. - Afavoreix la creació de zones i usos mixtes que contribueixen a generar un barri més

complex i plurifuncional. - Desenvolupa l’assignació dels usos del sòl i l’edificació de forma compatible amb la

millora de la qualitat del paisatge urbà. - Adapta l’ordenació de l’edificació a la morfologia del terreny i a la topografia dels vials

existents per tal de garantir una bona implantació i integració en el terreny. 1.7.4 Justificació de l’observança de la directriu de preservació del patrimoni cultural. Conclusions de la Memòria de la intervenció arqueològica a l’àmbit Riera de Cirera Pel que a l’observança de la directriu relativa a la protecció del patrimoni cultural, s’ha d’assenyalar que no existeixen edificis ni altres elements d’interès cultural en el sector objecte del Pla de millora urbana, però aquest sector sí inclou una àrea, dins de l’àmbit de Riera de Cirera (delimitada en el plànol d’informació O.2 de la MPGO, i en el plànol d’informació I.5.1 del PMU), amb protecció arqueològica i en la qual, segons estableix la Normativa de la MPGO, s’havien de realitzar les corresponents prospeccions arqueològiques. En compliment d’aquesta determinació, s’han realitzat, per part de l’empresa Diagnosis Cultural Consulting, els treballs de mostreig arqueològic de la zona que es descriuen en el punt 6. Annex I. Memòria de la intervenció arqueològica a l’àmbit Riera de Cirera que s’incorpora a aquest Pla de millora urbana. Segons s’assenyala en aquesta Memòria, els objectius dels treballs d’avaluació del subsòl de la zona tenien com a objectiu la localització i delimitació de possibles restes arqueològiques existents en el subsòl del solar estudiat i, en cas de localitzar-ne restes arqueològiques, establir els criteris d’actuació. Ara bé, com consta en el document annex de referència:

“Els resultats han estat totalment negatius, ja que en cap dels mostreigs efectuats s’ha localitzat indicis, materials o estructurals, que evidenciïn la presencia de restes arqueològiques en el solar estudiat”.

Conseqüentment, les conclusions de les prospeccions arqueològiques realitzades són les següents:

“D’aquesta manera i veient els resultats de la intervenció, anteriorment descrits, es pot afirmar que no existeixen restes arqueològiques en l’àmbit estudiat. Des del punt de vista del tècnic signant d’aquest informe, en un futur no serà necessari cap tipus d’actuació arqueològica preventiva en la zona estudiada, ja que no existeix un jaciment arqueològic a la zona. De fet, s’aconsella alliberar la zona estudiada de la consideració com a zona d’expectativa arqueològica que estableix l’actual Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal”.

A la vista del resultat de les prospeccions i de les conclusions de la Memòria d’intervenció arqueològica, s’ha de concloure que l’ordenació urbanística i la urbanització de l’àmbit de Cirera no resulten condicionades en absolut per cap jaciment ni resta arqueològica, de forma que no cal preveure cap mesura de protecció ni cap altra actuació en aquest sentit. 1.7.5 Adequació de l’ordenació proposada a les necessitats de les persones que realitzen les tasques de cura i gestió domèstica L’ordenació proposada s’adequa a les necessitats de les persones que realitzen les tasques de cura i gestió domèstica atès que: a) En l’àmbit de Cirera es configura una àrea en la què es proposa conjuminar usos residencials, terciaris, espais lliures públics i equipaments preveient, per tant, una barreja d’usos que facilita la satisfacció de les necessitats d’aquestes persones. b) En l’àmbit de Cirera es preveu un parc lineal format per una franja longitudinal d’espais lliures públics amb dues peces d’equipaments públics integrades, i la configuració d’espais lliures privats en les zones residencial vinculats a l’habitatge, permeten satisfer les necessitats del passeig i el lleure en el mateix àmbit. c) Pel que fa al tema de la mobilitat, les necessitats específiques d’aquests col·lectius es veuen satisfetes per la previsió, al marge de la xarxa bàsica d’accés i distribució a la ciutat, d’una xarxa d’itineraris de vianants reforçada per la configuració dels espais lliures; així com mesures que garanteixen la connexió entre les diferents xarxes de transport, l’accessibilitat per a vianants i per a bicicletes, l’ús racional del vehicle privat, una dotació mínima d’aparcament fora de la via pública, i la connectivitat del sector per mitjans de transport públic. d) Pel que fa a la seguretat, l’ordenació proposada no genera espais que per la dificultat d’accés o la manca de visibilitat es puguin considerar insegurs i, d’altra banda, el projecte d’urbanització preveurà les mesures d’il·luminació o d’altre tipus que coadjuvin a afavorir la seguretat.

12

1.8. PARÀMETRES URBANÍSTICS DE L’ORDENACIÓ 1.8.1 Qualificació del sòl El present PMU qualifica el sòl d’acord amb les determinacions de la Modificació Puntual del Pla General. Sistemes: Les reserves de sòl públic s’ordenen segons els següents sistemes: C Viari Cp Viari peatonal V Parcs i jardins urbans V/Ca Parcs i jardins urbans/ Aparcament públic en subsòl Eed Equipament educatiu E Equipament I Infraestructures de serveis tècnics Zones: El sòl d’aprofitament privat s’ordena segons les zones Edificació amb volumetria específica (Clau 3b) i Dotacions i serveis privats (Clau 6b). El PMU estableix les següents subzones per a l’ordenació del sòl d’aprofitament privat. 3b38HPP Subzona de volumetria específica (HPO) 3b38 Subzona de volumetria específica (HLL i HPOC) 6b 25 Zona de dotacions i serveis privats (Soleret) 6b 26 Zona de dotacions i serveis privats (Cirera) En l’apartat 1.8.4 Quadres de característiques, es detalla la qualificació del sòl dels àmbits del PMU. La delimitació dels sòls qualificats de sistemes queda definida en els plànols d’ordenació O.1.1 “Qualificació del sòl - Àmbit Cirera 1 i 2” i O.1.2 “Qualificació del sòl - Àmbit Can Soleret i Rocafonda”. Compliment de les cessions i reserves de sòl: El PMU compleix amb els percentatges de reserves de sòl públic i sòl privat establerts en el planejament vigent, i aplicats sobre la superfície de l’àmbit discontinu del sector. A continuació es mostra el quadre comparatiu, on es justifica el compliment del què estableix el planejament vigent pel que fa a la distribució de sòl públic i privat.

P. Vigent: MPGO

Riera de Cirera /Rocafonda PMU – 04d

Riera de Cirera /Rocafonda SISTEMES viari: el necessari 15,91% 12.996 m² espais lliures mínim: 22% mínim 23,86% 19.486 m² equipaments: 28% mínim 28,17% 23.007 m² infraestructures i serveis tècnics: el necessari 0,06% 45 m² reserva sòl públic 68% mínim 68,00% 55.534 m² ZONES sòl d'aprofitament privat 32% màxim 32,00% 26.132 m²

TOTAL 100% 100,00% 81.666 m² 1.8.2 Ordenació de les zones Edificabilitat Es calcula l’edificabilitat màxima del sector a partir de l’aplicació del coeficient d’edificabilitat bruta del sector fixat en la Normativa de la Modificació del PGO en l’àmbit de Riera de Cirera Rocafonda: La superfície del sector és la que resulta de la projecció de la delimitació del sector prevista en la MPGO sobre els aixecaments topogràfics realitzats, tal i com estableixen la MPGO i la legislació vigent.

Edificabilitat bruta del sector segons MPGO: 0,944 m2st/m2s Sòl àmbits PMU segons aixecaments topogràfics: 81.666 m² sòl Sostre edificable màxim PMU: 77.092 m² sostre

Usos Es destina el 80% de l’edificabilitat privada del sector a usos residencials i el 20% a usos terciaris, tal i com determina el planejament general vigent.

Sostre zona Residencial: 61.674 m² 80% Sostre mínim comercial (PB) 4.979 m² Sostre màxim habitatge 56.695 m² Sostre zona Terciari: 15.418 m² 20% Sostre edificable TOTAL: 77.092 m² 100%

Dins dels usos residencials, es permetrà principalment l’ús d’habitatge i l’ús comercial en les plantes baixes. Segons el planejament vigent, en les zones residencials, les plantes baixes podran ser destinades, fins un màxim del 20% del seu sostre, a habitatge, essent el 80% restant destinat a l’ús comercial.

13

La distribució del sostre de les zones residencials entre aquests usos (comercial i habitatge) es determina per aplicació dels indicats percentatges respecte a les plantes baixes (20% habitatge i 80% comercial), i tenint en compte que la superfície dels vestíbuls, els nuclis d’escala i altres elements tècnics dels habitatges no es van considerar en establir aquests percentatges (ja que només aquests elements ja esgotarien el 20% del sostre de les plantes baixes). D’acord amb això, aquest PMU estableix la següent distribució del sostre de les zones residencials en funció del seu ús:

Sostre màxim Zona Residencial: 61.674 m² Sostre mínim per a l’ús comercial en PB: 4.979 m² Sostre màxim per a ús d’habitatge: (*) 56.695 m²

(*) Inclou la superfície de vestíbuls i nuclis d’escales en planta baixa. Aquestes superfícies totals es reparteixen en les tres illes residencials de Cirera 1, segons determina el quadre de característiques Q.3, de l’apartat 1.8.4 Quadres de característiques. A continuació es descriu la ubicació del sostre de les zones residencials en funció del seu ús: - El sostre destinat a habitatge es situarà en les plantes pis (segons el plànol O.3.1 gàlibs

reguladors) i en planta baixa la seva ubicació es limitarà als vials transversals a la Riera de Cirera i a l’interior d’illa.

- El sostre destinat a l’ús comercial s’ubicarà en planta baixa en les franges amb façana al parc i a la Riera de Cirera.

La situació orientativa del sostre comercial i de l’habitatge en planta baixa es grafia en el plànol d’ordenació O.3.5 Condicions d'ordenació. Usos en Planta Baixa. Unitats Mínimes de Projecte Es delimiten 5 Unitats Mínimes de Projecte. Les UMP definides són les següents: UMP 1: Situada a l’extrem nord del sector de Cirera 1, propera a l’edifici del Tanatori i delimitada pels carrers Riera de Cirera, Aristòtil i pel parc lineal en l’altre extrem. UMP 2 i 3: Correspon a les illes centrals de l’àmbit de Cirera 1, acotades entre la Riera de

Cirera, el vial interior paral·lel a Riera de Cirera, i els vials transversals interiors.

UMP 4: Situada a l’extrem sud del sector Cirera, limita amb la zona d’equipaments per una banda i amb el carrer Aristòtil, la Riera de Cirera i el parc lineal per l’altra.

UMP 5: Ubicada en l’àmbit denominat Soleret, limita al nord amb el parc urbà paral·lel a la C-32, al sud amb la Ronda dels Països Catalans a est amb la rotonda de confluència en els carrers Aristides Maillol i a l’oest amb el carrer Mercè Rodoreda i Gurgui. Per a cada UMP s’ha de desenvolupar un projecte arquitectònic únic, per tal d’assegurar una imatge del conjunt de les edificacions que garanteixi el correcte desenvolupament funcional, i la seva integració amb els espais lliures. El plànol d’ordenació O.2 Unitats mínimes de projecte, delimita les 5 UMPs. El quadre Q.3, de l’apartat 1.8.4 Quadres de característiques, estableix els paràmetres de sòl, sostre segons usos, i número d’habitatges per a cada UMP. Parcel·lació: La distribució parcel·laria grafiada en el plànol d’ordenació O.2 Unitats Mínimes de Projecte, és indicativa. El projecte de reparcel·lació distribuirà el sòl privat de les UMPs en parcel·les, segons el parcel·lari indicatiu del plànol d’ordenació O.2. Es distribuirà el sostre de cada UMP, assignant a cada parcel·la resultant un sostre segons els usos establerts per a cada UMP. Paràmetres d’ordenació de l’edificació: Les condicions generals d’edificació, parcel·lació del sòl d’aprofitament privat seran les de les subzones clau 3b i clau 6b determinades al Títol V de les Normes Urbanístiques del Pla General. La normativa urbanística d’aquest PMU relaciona tots els paràmetres, reflectint les condicions generals i les condicions específiques de les subzones. En els plànols d’ordenació O.3 i O.4 es descriu gràficament l’ordenació prevista a cadascuna de les illes o unitats mínimes de projecte, mitjançant la definició de:

- els gàlibs màxims per a cada nivell de l’edificació - les alineacions obligatòries - les profunditats edificables màximes - les alçades reguladores màximes i dels seus punts d’aplicació - el nombre màxim de plantes edificables - les reculades de l’edificació en planta baixa - l’ocupació màxima en planta soterrani - el sòl lliure d’edificació. - les servituds de pas en planta baixa - la situació de les terrasses en façana

14

1.8.3 Habitatge Sostre i nombre d’habitatges. El PMU estableix un màxim de 56.695 m² de sostre per a l’ús d’habitatge, incloses les superfícies de vestíbuls i nuclis d’escales en planta baixa . D’acord amb les determinacions del planejament vigent el nombre màxim d’habitatges és de 600. La superfície màxima d’habitatges i el nombre màxim d’habitatges es reparteixen en les tres illes residencials de Cirera 1, segons determina el quadre de característiques Q.3, de l’apartat 1.8.4 Quadres de característiques. Els habitatges se situaran en les plantes pis, i en planta baixa la seva ubicació es limitarà als vials transversals a Riera de Cirera i a les franges de l’interior d’illa, segons el plànol d’ordenació O.5 Usos en Planta baixa. Reserva per habitatge amb protecció oficial. El PMU reserva un 20% del sostre destinat a ús d’habitatge, per a habitatge amb protecció oficial de règim general (HPOG), el qual se situa a la illa 1, juntament amb el sostre comercial en les plantes baixes. El PMU reserva un 10% del sostre destinat a habitatge, per habitatge amb protecció oficial de preu concertat, el qual se situarà a les illes 2 i/o 3 juntament amb el sostre d’habitatge lliure i el sostre comercial en les plantes baixes. L’habitatge protegit queda repartit en les tres illes destinades a zones residencials, afavorint així la cohesió social. El quadre Q.1, de l’apartat 1.8.4 Quadres de característiques, distribueix el sostre d’habitatge segons el seu règim. (HLL 70%, HPOG 20%, i HPOC 10%) El quadre Q.3, de l’apartat 1.8.4 Quadres de característiques, distribueix el sostre de cada règim d’habitatge en les tres illes residencials de Cirera 1. Densitat El document de MPGO utilitza, per obtenir la densitat màxima permesa en el sector de 600 habitatges, unes superfícies mitjanes que varien en funció del règim al qual estigui subjecte l’habitatge. Donat que la citada MPGO fou redactada amb anterioritat a l’entrada en vigor de diferents normatives que incideixen directament en les dimensions i característiques del habitatges (Codi Tècnic de l’Edificació, Decret 55/2009, de 7 d’abril, sobre les condicions d’habitabilitat de les vivendes i cèdula d’habitabilitat), en el PMU es considera necessari adaptar aquestes superfícies mitjanes tant a la pràctica actual en el sector de la construcció com als requeriments dels futurs adquirents dels habitatges (actualment els habitatges

demandats en aquest tipus de promocions públiques són els de 3 i 4 dormitoris), a fi efecte de donar viabilitat als futurs projectes d’edificació. Per tant, les superfícies mitjanes utilitzades segons el règim són les següents: TIPOLOGIA m2st/Hab Habitatge de Protecció Oficial Règim General 90,00 Habitatge de Protecció Oficial de preu Concertat 94,50 Habitatge Lliure 95,85 En aplicar les ràtios anteriors resulta la següent distribució d’habitatges per tipologia: DENSITAT D'HABITATGES Sostre m² m2st/hab Nº hab Habitatge de Protecció Oficial Règim General 20% 11.339 90,00 126 Habitatge de Protecció Oficial de preu Concertat 10% 5.670 94,50 60 Habitatge Lliure 70% 39.686 95,85 414 Total 56.695 600 El quadre Q.3, de l’apartat 1.8.4 Quadres de característiques, es quantifica per a cada UMP una densitat màxima d’habitatge, en funció del règim d’habitatge que tingui cada UMP. La UMP1 tindrà una densitat més elevada que la UMP2 i la UMP3, ja que en ella s’hi ubica tot l’habitatge de protecció oficial de règim general.

15

1.8.4 Quadres de característiques. Q.1 QUADRES GENERALS DE LA PROPOSTA DEL PMU Qualificació del sòl SISTEMES C Viari 12.996 m² 15,91%

Cp Viari peatonal V Parcs i jardins urbans 19.486 m² 23,86%

V/Ca Parcs i jardins urbans/ Aparcament públic en subsòl

Eed Equipament educatiu 23.007 m² 28,17% E Equipament I Infraestructures i serveis tècnics 45 m² 0,06%

Total Sistemes 55.534 m² 68,00%ZONES 3b38HPP Subzona de volumetria específica (HPOG) 19.487 m² 23,86%

3b38 Subzona de volumetria específica (HLL i HPOC) 6b 25 Zona de dotacions i serveis privats (Solaret) 6.645 m² 8,14% 6b 26 Zona de dotacions i serveis privats (Cirera)

Total Zones 26.132 m² 32,00%

TOTAL 81.666 m² 100,00% Distribució del sostre del sector segons usos: Sostre màxim Habitatge: 56.695 m² 600 habitatges Sostre mínim Comercial PB: 4.979 m² Sostre màxim zona Residencial: 61.674 m² 80% Sostre màxim zonaTerciari: 15.418 m² 20% TOTAL 77.092 m² 100% Distribució del sostre d’habitatge: HLL 70% 39.686 m² sostre 414 habitatges HPOG 20% 11.339 m² sostre 126 habitatges HPOC 10% 5.670 m² sostre 60 habitatges Sostre Total Habitatge: 56.695 m² 600 habitatges

Q.2 QUADRES DE LA QUALIFICACIÓ DEL SÒL (per àmbits) ÀMBIT CIRERA 1 SISTEMES C Viari 8.701 m² 14% Cp Viari peatonal 4.295 m² 7%

V/Ca Parcs i jardins urbans/ Aparcament públic en subsòl 15.115 m² 25%

Eed Equipament educatiu 7.869 m² 13% E Equipament 602 m² 1% I Infraestructures i serveis tècnics 45 m² Total Sistemes 36.627 m² 60%ZONES 3b38HPP Subzona de volumetria específica (HPP) 3.701 m² 6% 3b38 Subzona de volumetria específica (HLL / HPOC) 15.786 m² 26% 6b 26 Zona de dotacions i serveis privats (Cirera) 4.852 m² 8% Total Zones 24.339 m² 40% TOTAL 60.966 m² 100% ÀMBIT CIRERA 2 SISTEMES V/Ca Parcs i jardins urbans/ Aparcament públic en subsòl 3.780 m² 100% Total Sistemes 3.780 m² 100% TOTAL 3.780 m² 100% ÀMBIT ROCAFONDA SISTEMES V Parcs i jardins urbans 378 m² 3%

Eed Equipament educatiu 14.536 m² 97%

Total Sistemes 14.914 m² 100%

TOTAL 14.914 m² 100% ÀMBIT SOLARET SISTEMES V/Ca Parcs i jardins urbans/ Aparcament públic subsòl 213 m² 11% Total Sistemes 213 m² 11%ZONES 6b 25 Zona de dotacions i serveis privats (Solaret) 1.793 m² 89% Total Zones 1.793 m² 89% TOTAL 2.006 m² 100%

16

Q.3 QUADRE D’ORDENACIÓ DEL SOSTRE (per illes o UMP)

UMP Qualificació Superfície sòl Superfície de sostre

nº habitatges

màxim UMP 1 3b38HPP 3.701 m² Residencial (HPOG) 11.339 m² Comercial PB 1.297 m² TOTAL 12.636 m² 126 UMP 2 3b38 7.875 m² Residencial (HLL) 19.843 m² 207 Residencial (HPOC) 2.835 m² 30 Comercial PB 1.841 m² TOTAL 24.519 m² 237 UMP 3 3b38 7.911 m² Residencial (HLL) 19.843 m² 207 Residencial (HPOC) 2.835 m² 30 Comercial PB 1.841 m² TOTAL 24.519 m² 237 UMP 4 6b 26 4.852 m² Terciari 11.918 m² TOTAL 11.918 m² - UMP 5 6b 25 1.793 m² Terciari 3.500 m² TOTAL 3.500 m² - 26.132 m² 77.092 m² 600

1.9. CRITERIS COMPOSITIUS I ARQUITECTÒNICS DEL CONJUNT Per aconseguir un control de la forma arquitectònica en el cas de les quatre illes destinades a aprofitament privat en l’àmbit de Cirera 1 es proposen tres instruments bàsics:

1- Criteris de formalització arquitectònica 2- Avantprojecte indicatiu 3- Normativa gràfica i escrita

1- Criteris de formalització arquitectònica 1.1 Unitats Mínimes de Projecte Per assolir una adequada formalització dels criteris compositius del conjunt i facilitar el posterior procés projectual, s’estableixen 5 Unitats Mínimes de Projecte (UMP), tres d’elles qualificades de volumetria específica destinades a ús principalment residencial (clau 3b) i dues qualificades de zona de dotacions i serveis privats, amb ús terciari (clau 6b)., identificades en el plànols d’ordenació O.2.1. La delimitació d’aquestes unitats no implica que tots el elements compositius de cada unitat hagin de ser repetitius o insistents en un mateix tipus d’arquitectura, però el conjunt i la definició dels espais urbans que generen han de ser fruït d’un projecte comú. 1.2- Espais lliures privats A més dels espais lliures públics existents, que queden definits en els plànols d’ordenació O.3.5, existeix en les UMP 2 i 3 una reserva d’espai lliure privat. Aquest espai es destinarà a jardí privat o col·lectiu. Cal que aquest espai es subdivideixi el mínim possible i que s’organitzi de manera que doni servei accessible des de cada grup de vivendes. Donada la diferència de cota existent entre aquests espais lliures privats i la servitud de pas públic en planta baixa, es plantejarà un element de tancament el més permeable possible als efectes de no interferir en la continuïtat visual entre els espais públics i els privats. 1.3- Porxos i reculades edificació en planta baixa En el plànol de gàlibs reguladors (O.3.1) i en les fitxes d’ordenació (O.3.6 a O.3.9) es grafien un sèrie d’espais lliures d’edificació en planta baixa, destinats a ampliar visualment l’interior d’illa i facilitar la connexió entre els espais públics de diferents característiques. A banda d’aquests passos, existeixen altres espais, difícils de regular de forma normativa i que només queden reflectits en la proposta arquitectònica indicativa:

17

* És el cas de les cantonades sud de les UMP 1, 2 i 3 amb la Riera de Cirera, on l’edificació s’ha reculat respecte el pla de façana per ampliar visualment la cantonada i produir un trencament en la continuïtat dels blocs. * En la planta baixa de la UMP 1 s’ha plantejat, en la proposta de volumetria indicativa, una part de la “U”, concretament el bloc sud transversal a la Riera de Cirera, totalment lliure d’edificació, creant una porxada que comunica visualment l’espai de la plaça existent davant el Tanatori amb el barri de Cirera. 1.4- Materials, textures i acabats. 1- En general en el sector de Cirera 1, i en especial en les UMPs destinades a usos residencials, es plantejarà una arquitectura amb predomini de les línies horitzontals, especialment en la façana de la Riera de Cirera. 2- Les cobertes de les edificacions, donat el predomini de graonats i adaptacions topogràfiques, es plantejaran planes. 3- Tant la Unitat Mínima de Projecte, com el corresponent projecte d’edificació preveurà la localització i el tractament formal dels badalots i les instal·lacions en la planta coberta (aires condicionats, elements de captació solar, sortides de fums i aportacions d’aire,...), per reduir en la mesura del possible el seu impacte visual. 3- Les mitgeres de les edificacions degudes a diferències d’alçades, ja siguin dins la mateixa parcel·la o en parcel·les diferents, es tractaran amb el mateix acabat que les façanes. 4- Els porxos i reculades en planta baixa podran ser de tipus voladís o palafítiques (amb pilars), depenent de la seva longitud. En els porxos de tipus palafític es limitarà al màxim el nombre i dimensions dels elements estructurals amb l’objectiu de garantir la continuïtat visual entre els espais. 2- Avantprojecte indicatiu A banda d’aquests criteris i dels establerts de forma gràfica i escrita en els plànols d’ordenació i en la Normativa, l’avantprojecte indicatiu ha d’interpretar-se com una proposta en la qual s’expliquen gràficament molts criteris difícils d’expressar en la normativa o en la resta de documentació escrita. Aquest avantprojecte indicatiu queda reflectit en la sèrie de plànols A.1, A.2 i A.3, tant en la seva representació en planta, com els alçats, seccions i imatges de la volumetria. 3- Normativa gràfica i escrita En les Normes Urbanístiques que formen part del document de PMU i en la sèrie de plànols d’ordenació O.3.1 a O.3.9 i O.4 1 i O.4.2, es regulen els paràmetres bàsics que han de complir tant el projecte de les UMPs com els corresponents projectes d’edificació que se’n derivin. Aquests paràmetres bàsics són els següents:

• Alçada Reguladora Màxima (ARM) • Punt d’aplicació de la ARM

• Nombre màxim de plantes • Alçada mínima de la Planta baixa • Cota de referència de planta baixa (indicativa, s’adaptarà en tot cas a les cotes del

projecte d’urbanització i a la realitat de l’obra executada) • Reculades de l’edificació en planta baixa • Posició indicativa i vol màxim del cossos sortints. • Alineacions obligatòries de façanes (a acomplir com a mínim pel 70% del pla de

façana). • Numero màxim d’habitatges. • Sostre màxim edificable. • Ocupació.

18

1.10. GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL SECTOR 1.10. GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL SECTOR Delimitació poligonal La totalitat del sector s’inclou en un únic polígon d’actuació urbanística, de caràcter discontinu, l’àmbit del qual coincideix amb el sector objecte del pla, d’acord amb la delimitació del plànol d’ordenació O.5.1. Sistema d’actuació El present Pla de millora urbana s’executarà pel sistema d’actuació de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica, i per mitjà dels corresponents projectes d’urbanització i de reparcel·lació. Obres d’urbanització i reurbanització De conformitat amb el què estableixen els articles 72 del TRLU i 96 del RLU, el projecte d’urbanització concretarà el traçat, les característiques, les prescripcions tècniques, els amidaments i el pressupost de totes les obres d’urbanització amb càrrec al sector, que inclouen:

- La urbanització de la totalitat de l’àmbit inclòs dins del polígon d’actuació urbanística. - La reurbanització d’una franja del tram de la Riera de Cirera que limita amb l’àmbit i

la reurbanització de la carretera de Cirera adjacent al sector. - Les adaptacions topogràfiques a la zona verda de Can Soleret.

El plànol d’ordenació O.7 Àrees a urbanitzar d’aquest Pla de millora urbana concreta la delimitació de tots els àmbits que s’han d’urbanitzar o reurbanitzar amb càrrec al sector. Totes aquestes obres d’urbanització seran concretades en un Projecte d’urbanització únic, el qual podrà determinar diverses fases d’execució, amb els efectes previstos en l’article 169.2 del RLU pel que fa a la cessió i recepció de les obres de cada una de les fases definides. Projecte de reparcel·lació El projecte de reparcel·lació distribuirà els beneficis i les càrregues derivades del planejament entre els propietaris inclosos dins l’àmbit, segons el què preveu l’article 124 del TRLU.

El projecte de reparcel·lació distribuirà el sòl i el sostre de les UMPs en parcel·les, establint la superfície de cada parcel·la resultant i el sostre corresponent segons els usos establerts per a cada UMP i segons el parcel·lari indicatiu que es reflecteixen els plànols d’ordenació O.2.1. i O.2.3. La distribució de l’habitatge lliure i de l’habitatge amb protecció oficial de preu concertat entre la UMP2 i la UMP3 que preveu aquest PMU és indicativa, i ha de ser concretada pel projecte de reparcel·lació, el qual haurà de distribuir el sostre corresponent a aquestes tipologies entre les seves parcel·les resultants.

En el projecte de reparcel·lació del sector es tindran en compte, de conformitat amb el què preveu la Normativa de la MPGO i sempre que constin degudament documentades i aprovades per l’Ajuntament, les càrregues d’urbanització executades anticipadament per alguns dels propietaris, i relatives al cost d’enderrocament i el valor de les construccions obsoletes o en desús, i incompatibles amb el planejament, que hagin estat enderrocades amb caràcter avançat. Les despeses corresponents s’incorporaran al projecte de reparcel·lació com a càrrega del sector i seran imputades a la comunitat reparcel·latòria de conformitat amb els criteris generals d’aplicació al conjunt de despeses d’urbanització. Fases, terminis i condicions per a l’execució del Pla de millora urbana La programació de l’execució del Pla de millora urbana s’estableix en el Pla d’etapes que s’inclou en el document núm. 3.

19

1.11. DIAGNOSI I RESPOSTA ALS DÈFICITS DE LES XARXES BÀSIQUES EXISTENTS DE SERVEIS. Els serveis a implantar en el nou sector són la xarxa d’abastament d’aigua potable, xarxa d’aigües pluvials, xarxa d’aigües residuals, xarxa d’energia elèctrica, xarxa de telecomunicacions, , xarxa de gas, xarxa d’enllumenat. L’esquema de les infraestructures i serveis a implantar en els nous sectors estan grafiats en els plànols de la sèrie (U) d’urbanització (avanç).

Xarxa d’abastament d’aigua El disseny de la xarxa d’abastament d’aigua potable es realitzarà d’acord amb les determinacions definides per la companyia gestora del sistema Aigües de Mataró, perquè tingui capacitat suficient per subministrar la demanda punta del nou sector discontinu i garantir l’alimentació de la xarxa d’hidrants d’acord el Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91 , a l’article 3 de l’apartat d’Hidrants per a incendi, el disseny i l’alimentació de la xarxa que suporti els hidrants ha de considerar la hipòtesi del consum més desfavorable amb l’ús simultani de dos hidrants immediats durant dues hores, essent el cabal a cadascun d’ells de 1000 l/min. La pressió de sortida per cada boca d’hidrant ha de ser superior a 10 mca. Les canonades transcorreran pels vials de titularitat pública, en els quals es situaran els corresponents pericons de claus. Les previsions de consum es realitzen segons els següents criteris: Es considera una dotació mitjana per a usos domèstics de 200 l/hab./dia, segons les dotacions i criteris tècnics genèrics recomanats per l’Agència Catalana de l’Aigua. Aquesta dotació s’incrementa amb la part proporcional de pèrdues de la xarxa, dotació d’aigua per a reg, consum destinat a piscines, neteja viària etc. Es considera una mitjana de 3,4 habitants/habitatge. Es considera un consum de la superfície qualificada com a sistema terciari i d’equipaments de 0,3 l/s/Ha de sostre. A les zones verdes es considera un consum de 0,1 l/s/Ha que no afecta a la xarxa d’abastament d’aigua ja que el municipi disposa d’una xarxa de reg amb aigües freàtiques. Xarxa de recollida d’aigües pluvials La xarxa d’aigües pluvials es dissenya separativa i es construirà seguint les instruccions tècniques de la companyia d’Aigües de Mataró. El sistema de recollida d’aigües pluvials es dimensiona seguint els següents criteris de disseny: Els sistema de captació i d’evacuació d’aigües pluvials es dissenya per una pluja associada a 10 anys de període de retorn. La velocitat màxima permesa serà de 6 m/s i mínima de 1 m/s. Les pendents mínima i màxima admissibles dels col·lectors del sector s’estableixen en el 0,5% i 5% respectivament. El tub mínim per a la claveguera serà de 500 mm de diàmetre. El grau màxim d’ompliment dels col·lectors s’estableix en un 85% En l’àmbit de Cirera 1 es construirà una malla de col·lectors soterrada pels nous vials del sector que es connectarà a 3 punts de la xarxa existent a la trama urbana consolidada.

Xarxa de recollida d’aigües residuals La xarxa d’aigües residuals es dissenya separativa i amb capacitat suficient per recollir les aigües negres de la totalitat del sector. El sistema de recollida d’aigües residuals es dissenya a partir dels següents paràmetres: Es considera una dotació mitjana de 200 l/hab./dia. S’adopta una mitjana de 3,4 habitants/habitatge. En zones d’equipaments i comercial es considera un consum de 0,3 l/s/Ha de sostre La velocitat màxima permesa és de 3 m/s i mínima de 0,6 m/s. Es considera una cabal punta de 3 equivalent al cabal d’un dia consumit en 8 hores. En l’àmbit de Cirera 1 es construirà una malla de col·lectors soterrada pels nous vials del sector que es connectarà a 2 punts de la xarxa existent a la trama urbana consolidada.

Xarxa elèctrica de Mitja Tensió El disseny de la xarxa elèctrica de Mitja Tensió s’efectuarà d’acord amb el vigent Reglament sobre condicions Tècniques i garanties de seguretat en centrals elèctriques, sub-estacions i centres de transformació, aprovat per Reial Decret del 12 de novembre de 1982, publicat en BOE de l’1 de desembre de 1982 i l’ Ordre Ministerial de 6 de juliol de 1984 publicada en el BOE de l’1 d’agost de 1984 per les quals s’aproven les Instruccions Tècniques Complementàries MIE-RAT. La connexió està en procés d’estudi per part de la companyia distribuïdora. En l’àmbit de Cirera 1 i de Cirera 2 es preveu l’estesa de circuits de M.T. 3x1x240mm² AL 18/30 kV que transcorreran soterrats pels vials del sector formant anells, des d’on es distribuiran els CT’s necessaris pel subministrament. En l’àmbit de Can Soleret es preveu l’estesa d’una derivació en MT a partir del circuit que discorre pel front de la parcel·la, fins alimentar el CT previst. En l’àmbit de Rocafonda es preveu l’estesa de derivació en MT a partir del circuit que discorre pel front de la parcel·la, fins alimentar el CT prevists. Es manté el CT existent per subministrar la nova edificació, ja que ha desaparegut el subministrament pel qual estava destinat.

Xarxa elèctrica de Baixa Tensió El subministrament de B.T. es generarà a partir dels CT’s situats a cada edificació.

Xarxa de telecomunicacions La connexió de la xarxa de telecomunicacions del sector es realitzarà sobre la xarxa existent a la zona urbana consolidada annexa. El projecte inclourà les partides d’obra necessàries per construir la infraestructura d’obra civil de la xarxa de telecomunicacions tal i com es detalla l’estudi de la companyia. Aquesta infraestructura estarà formada per racs de 2 i 4 conductes de polietilè rígid de DN63 recoberts d’un dau de formigó HM-20 de dimensions variables segons el número de conductes, d’acord amb els plànols de detalls de telefonia, col·locats a una fondària sota les voreres dels vials de la urbanització d’1 metre aproximadament. En els canvis de direcció i als creuaments dels vials s’hi col·locaran pericons de tipus D, H i M segons es detalla als plànols.

Xarxa de gas El projecte inclourà les partides d’obra necessàries per construir la infraestructura d’obra civil de la canalització de gas definida per la companyia subministradora.

20

La xarxa s’executarà sota vorera i es realitzarà amb canonades de PEAD. En els trams que transcorri sota vial es protegirà amb tub de PE de DN. 160 mm i es recobrirà amb formigó. La prestació del servei és a “mitja pressió”. 1.12. CONTINGUT ESPECÍFIC DELS PLANS DERIVATS D’INICIATIVA PRIVADA 1.12.1.- Estructura de la propietat del sòl La propietat del sòl inclòs en el sector objecte d’aquest PMU es distribueix entre els titulars que consten en el quadre que s’inclou en l’apartat 4 de la Memòria. Com s’ha assenyalat, les societats que promouen el PMU són propietàries, d’acord amb aquestes dades, de més d’un 70% de la superfície total del sector. 1.12.2.- Viabilitat econòmica de la promoció La promoció del sector objecte del PMU es considera viable econòmicament d’acord amb l’estudi econòmic que forma part de la documentació d’aquest PMU. 1.12.3.- Compromisos dels promotors i garanties a. Promotors del PMU De conformitat amb l’article 101 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aquest Pla parcial és formulat per iniciativa privada. Concretament, promouen el present Pla les entitats mercantils VOLUMETRIC PROMOTORA CONSTRUCTORA S.L.U (C.I.F B-63.576.680) i RODESAN S.A. (NIF A-08.350.381), amb domicili al carrer C/ Palau, 8-10 de Mataró (C.P. 08301). b. Compromisos de les entitats promotores amb l’Ajuntament - Els promotors es comprometen a promoure la redacció i la presentació, per a llur tramitació, el projecte d’urbanització del sector i el corresponent projecte de reparcel·lació, d’acord amb el procediment i requisits previstos en la regulació de la modalitat de compensació del sistema de reparcel·lació. - Els promotors també es comprometen a:

- Urbanitzar i edificar dins dels terminis previstos. - Cedir els terrenys destinats a sistemes urbanístics públics inclosos en el sector. - Costejar i executar les obres d’urbanització del sector i les obres de reurbanització

amb càrrec al sector l’àmbit de les quals es reflecteix en el plànol d’ordenació O.7. - Cedir el sòl corresponent al 10% de l’aprofitament del sector sense càrregues

d’urbanització, de conformitat amb el què estableix l’article 43 del TRLU.

- Els promotors es comprometen a fer constar en els documents públics o privats translatius del domini de les parcel·les resultants del projecte de reparcel·lació, l’existència en el seu cas de la junta de compensació i l’adhesió de l’adquirent als seus estatuts. c. Compromisos entre les entitats promotores i els futurs adquirents de solars En el moment que s’efectuï la transferència de propietat per qualsevol dels títols admesos en dret, el nou adquirent quedarà obligat a donar compliment de qualsevol dels compromisos adquirits pels promotors amb l’Ajuntament de Mataró en virtut del present Pla i de les disposicions legals aplicables. Igualment correran a càrrec dels futurs adquirents les despeses de conservació de la urbanització des del moment de l’adquisició de la seva propietat i en la proporció que els correspongui, segons el projecte de reparcel·lació, fins a la recepció de les obres d’urbanització per part de l’Ajuntament. Els promotors es comprometen a què en els contractes de compra venda que atorguin amb els futurs adquirents de sòls inclosos en el sector, es transcriguin els presents compromisos que necessàriament hauran de ser acceptats pels adquirents. d. Garanties del compliment dels compromisos La garantia que s’haurà de constituir per assegurar el compliment de les obligacions contretes pels promotors del present Pla, serà de la quantia equivalent al 12 % del cost estimat de les obres d’urbanització del sector previstes segons l’estudi econòmic del present pla. Aquesta quantia corresponent al 12 % del cost estimat de les obres d’urbanització haurà de ser garantida com a condició per a l’executivitat i publicació d’aquest PMU d’iniciativa privada, de conformitat amb el què estableix l’article 106.3 del TRLU. La quantia de la garantia s’actualitzarà, si correspon, un cop aprovat definitivament el projecte d’urbanització. Aquesta garantia es constituirà mitjançant qualsevol dels instruments previstos legalment i serà cancel·lada en els supòsits i condicions previstos legalment i, en qualsevol cas, quan finalitzi l’execució de la urbanització.