mireia cañellas - l'economia verda com a factor de reactivació del teixit productiu a...

L’economia verda com a factor de reactivació del teixit productiu de Catalunya

Document de base del Pla d’Economia Verda

Mireia Cañellas, Responsable de Desenvolupament Sost enible, Departament de Territori i Sostenibilitat

22 de maig de 2012

2

Índex

1. La multidimensionalitat de la crisi com a evidència

2. El futur en xifres: riscs d’un escenari business as usual

3. Resposta de la comunitat internacional i europea front la necessitat d’actuar

4. Dels reptes a les oportunitats del medi ambient en competitivitat i ocupació

5. El Pla d’Economia Verda com a factor de reactivació del teixit productiu de Catalunya5.1. Antecedents, missió i context5.2. Sectors amb oportunitats5.3. Pla d’acció

3

� El consum d’aigua global ha crescut més ràpid que la població total en els últims 50 anys (Wild et al. 2010).

� L’ús global dels recursos natural s ha augmentat més d’un 40 % entre els anys 1992 i 2005 (PNUMA, 2012).

� Les emissions mundials de GEH a causa d'activitats humanes han augmentat significativament des de l'era preindustrial, amb un increment del 70% entre 1970 i 2004 (IPCC, 2007).

1. Multidimensionalitat de la crisi com a evidència: econòmico-financera, energètica i de subministrament de recursos en general, ambiental

Xifresexemplificadores:

4

2. El futur en xifres: riscs d’un escenari business as usual

� Es preveu que la població mundial passi dels 7.000 M de persones el 2011 a 9.100 M el 2050 (NU, 2009).

� La demanda energètica global podria augmentar un 36% fins al 2035 (AIE, 2008) i la d’aigua un 40% fins al 2030 (2030 Water Resources Group, 2009).

� Es calcula que caldrà augmentar la producció d’aliments un 70% fins al 2050 i pràcticament doblar-la en els països en desenvolupament (FAO, 2009).

5

3. Resposta de la comunitat internacional front la necessitat d’actuar

2008. A Green New Deal , Green New Deal Group.

“L'economia mundial s'enfronta a una " triple crisi “: financera, l'acceleraciódel canvi climàtic i una crisi energètica global. Cal establir les bases per a l’apariciód’economies baixes en carboni, riques en llocs de treball i amb fonts independents de subministrament energètic.”

2009. Global Green New Deal , PNUMA-Nacions Unides.

"Un Nou Acord Verd Global: invertir en el medi ambient, una oportunitat històrica per revitalitzar l'economia i la creació d'ocupació en segle 21.”

2010. Informe del Secretari General de la Conferència de Rio+20 sobre les objectius i temes, A/CONF.216/PC/7, NU

2012. Esborrany zero de Rio+20 “El futur que volem” , NU.

“L’economia verda en el context del desenvolupament sostenible i l’eradicació de la pobresa és un dels temes que se centrarà Rio+20.”

2011. Towards Green Growth, OECD.

“Per aconseguir el creixement verd s’ha de catalitzar la inversió i la innovació per tal que apuntalin el creixement sostingut i obrin noves oportunitats econòmiques.”

6

2011. Green Economy Report, PNUMA-Nacions Unides

Escenari d’inversió verda“Invertir només el 2% del PIB mundial en deu sectors clau pot impulsar la transició cap a una economia baixa en carboni i amb un ús més eficient dels recursos.”

Resultats principals

“Enverdir” l’economia invertint en el capital natural , l’eficiència en l’ús de recursos i l’energia i l’ús d’energiade baix contingut de carboni pot portar a:

1. Millora del benestar2. Major creixement del PIB3. Ocupació decent i de qualitat4. Reducció de la pobresa5. Millora del capital natural

Agricultura

Construcció

Energia

Pesca

Silvicultura

Indústria

Turisme

Transport

Residus

Aigua

7

L’economia verdaestimula el creixement, superior al

Business-as-usual amb el temps…

… mentre que es redueix l’explotació

dels recursos naturals i els riscos

ambientals.

8

Darreres cimeres del G8 i el creixement verd� Declaració Cimera del G8, maig 2011

Punt 7. Fomentarem el creixement verd , ja que és essencial per combatrel'escalfament global, representa una prometedora font de creació d’ocupació , i reflecteix un valor compartit per al desenvolupament sostenible.

Punt 31-37. Creiem fermament que el creixement verd és un element essencial pergarantir un creixement mundial sostenible , en particular per promourel'eficiència dels recursos i la gestió racional de l'aigua, la lluita contra el canviclimàtic i la conservació de la biodiversitat

� Declaració Cimera del G8, 18-19 maig 201212. Reconeixem que l'augment de l'eficiència energètica i la dependència de

les energies renovables i altres tecnologies per a energies netes podencontribuir significativament a la seguretat energètica i l'estalvi, alhora que eslluita contra el canvi climàtic i es promou el creixement econòmic sosteniblei la innovació. (...).Ens comprometem a avançar en aplicacions i equipamentseficients (...), i promoure l'eficiència industrial i en la construcció a través de sistemes de gestió d'energia.

13. (…)i reconeixen la necessitat de ser ambiciosos en la mitigació en el període finsal 2020, per tal de fer la nostra part per limitar efectivament l'augment de la temperatura global per sota de 2 º C (…).

9

Propera Cimera G20

� Document de visió estratègica de l’agenda del G-20 per al 2012, Presidència mexicana

5 prioritats claus per a la propera Cimera de Líders del G20, 18-19 juny Los Cabos, Mèxic: (…) Promoure el desenvolupament sostenible, un creixement verd i lluita contra el canvi climàtic (…)

� Comunicat del G20, Reunió dels Ministres de Finances i Governants dels Bancs Centrals, Ciutat de Mèxic, 25-26 Febrer 2012.

Punt 11. Reconeixent la importància del creixement verd demanem a l'OCDE, que, juntament amb el Banc Mundial i les Nacions Unides, preparin un informe que detalli les opcions per introduir el creixement verd i el desenvolupament sostenible en les agendes de reform a estructural per als països del G-20 (...). Contribuirem a la preparació de l'informe de forma voluntària aportant les nostres iniciatives i accions que realitzem per integrar el creixement verd i el desenvolupament sostenible en les agendes de reforma estructural. Seguirem treballant en el finançament del clima i informar als nostres líders al juny.

10

Estratègia Europa 2020

5 principals objectius pel 2020:

� 75% de la població de 20 a 64 anys amb ocupació� 3% del PIB de la UE invertit en RDI� objectius «20/20/20» en l’àmbit del clima i l’energia (Paquet energia i clima)� taxa d’abandonament escolar inferior al 10% i almenys el 40% dels joves amb

qualificació o diploma� 20 milions de persones menys exposades al risc de la pobresa

7 iniciatives emblemàtiques motors de creixement i ocupació:

� Europa amb un ús sostenible dels recursos� Unió per a la innovació� Una política industrial per a l’era de la mundialización � Una agenda de noves qualificacions i ocupacions� …

«Una estratègia per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador»COM (2010) 2020, 3.3.2010

Resposta europea

11

� La contribució del sector al PIB de Catalunya, entesa com el conjunt d’empreses i d’activitats econòmiques dedicades a la prevenció , a la mitigació i/o la correcció dels problemes creats als sistemes naturals per les activitats humanes passa del 3,1% l’any 2003 al 3,6% l’any 2007 (FFA 2010)

Perspectives del sector del medi ambient a Catalunya

4. Dels reptes a les oportunitats del medi ambient en competitivitat i ocupació

12

� L’Ocupació del sector per al període 2003-2008 creix un 10% (poblacióocupada:42.274 treballadors); es preveu un retrocés estimat d’un 3% al 2009 respecte del 2008 (FFA 2010)

Perspectives del sector del medi ambient a Catalunya

13

Exemple del “Negoci dels Residus”

14

Estimacions econòmiques: Oportunitats

Projecció del valor anual de cada un dels sectors clau s a 2050 i la sevaaportació al PIB mundial.

3,0 (1,5-4,6)6,2 (2,8-9,6)Total

2,0 (1,0-3,0)2,1 (0,8-3,5)Sanitat i educació

2,0 (1,0-3,0)4,1 (2,0-6,1)Total: recursos naturals

0,2 (0,1-0,3)0,5 (0,2-0,7)Metalls

0,1 (0,005-0,15)0,2 (1,0-3,0)Aigua

0,6 (0,3-0,9)1,2 (0,6-1,8)Agricultura i alimentació

0,1 (0,005-0,15)0,2 (0,1-0,3)Silvicultura

1,0 (0,5-1,5)2,0 (1,0-3,0)Energia

% del PIB mundial previst per al 2050

Valor anual en 2050 (billons de US$ a preus constants de 2008: valors mitjos, amb els rangs de variació

entre parèntesis)

Sectors

Font: Estimacions del PwC basades en dades de l’AEI, l’OCDE i el Banc Mundial

15

� Del 93 % de les empreses analitzades emprenen accions a favor de la sostenibilitat:

• 64 % en eficiència energètica

• 62 % en reducció de residus

• 50 % % en estalvi d’aigua

� El 33 % de les empreses consideren una prioritat o avantatge competitiva la seva inversió en sostenibilitat.

� El 26 % ofereixen algun producte del mercat verd (productes ecològics o ecoetiquetats, gestió residus, renovables i serveis ambientals).

� L’ocupació augmentarà lleugerament, el que es pot observar durant els 2 propers anys.

Eurobaròmetre i mercats verds (2012)

16

5.1. Antecedents :

� Pla de Govern estableix la necessitat d’elaborar un Pla d’acció per estimular l’economia verda per tal de generar ocupació

5. El Pla d’Economia Verda com a factor de reactivació del teixit productiu de Catalunya

� Acord Estratègic per a la competitivitat de l’Economia 2012-2015:Estratègia Catalunya 2020

� Plans sectorials: Pla de l’Energia i el Canvi Climàtic, ...

Missió : Full de ruta amb les mesures prioritàries que donin resposta a la necessitat i oportunitat de transitar cap a un model econòmic que consideri la sostenibilitat com a eix estratègic per assolir la recuperació econòmica, millorar la competitivitat i incrementar l’ocupació.

17

Context del PlaL’economia verda com a eix troncal del teixit productiu

» El impuls de l'economia verda comportarà diversos beneficis estratègics:

� Reindustrialització . La conjuntura econòmica ha perjudicat especialment a la indústria, sector que tradicionalment ha tingut un gran pes a Catalunya. La necessitat de nous productes i tecnologies que ofereix l’economia verda constitueix una oportunitat de creixement i diversificació per a aquestes activitats.

� Innovació. Les millores tecnològiques que està aportant l’economia verda en aspectes com l’eficiència energètica, l’optimització del consum de recursos, la minimització d’externalitats són extensibles a pràcticament tots els camps de l’economia, ja es tracti de sectors productius o sectors tan claus per l'economia catalana com pel turisme o el comerç.

� Posicionament de Catalunya en els mercats globals. L’economia verda suposa l’apariciód’uns nous estàndards de qualitat que seran exigibles per a la comercialització internacional de gairebé tot els productes i serveis. Al mateix temps, comportarà el sorgiment de tecnologies de producció i serveis de suport empresarial que poden convertir-se en nuclis de referència mundial aquells països que hi inverteixin i en destaquin.

18

Context del PlaÉs crític introduir l’economia verda com a eix troncal del model productiu

» Malgrat el fort desenvolupament que està tenint l'economia verda, aquestes experiències han estat lligades, freqüentment, bé als sectors ambientals tradicionals o bé a iniciatives p articulars abordades per alguna empresa pertanyent a la resta de sectors productius.

» La integració de l'economia verda com a eix troncal del teixit productiu permetrà maximitzar les oportunitats existents estenent el nou enfocament entre les diverses branques d'activitat.

Sectors d’activitat econòmica

AGRICULTURA, SILVICULTURA I PESCA

ENERGIA

INDUSTRIA I CONSTRUCCIÓ

Indústries productes alimentaris, begudes i tabac

Indústries tèxtils, confecció i pelleteria; cuir i calçat

Indústries fusta i suro, exc. Mobles

Indústries del paper, edició i arts gràfiques

Indústries químiques

Fabricació productes cautxú i matèries plàstiques

Metal·lúrgia i productes metàl·lics (exc. maquinària)

Construcció maquinària i equips mecànics

Màquines d'oficina, maquinària i materials elèctrics

Vehicles de motor i altres materials de transport

Mobles; altres indústries manufactureres i reciclatge

SERVEIS

Hostaleria, comerç i reparacions

Transport, emmagatzematge i comunicacions

...

Sectors emergents. Activitats basades en nous coneixements en àmbits no explotats per l’economia productiva.

Sectors tradicionals. Aplicació d’innovacions per adaptar l’estructura productiva als nous requeriments de qualitat induïts pels principis de sostenibilitat i a la incorporació de noves tecnologies de producció, productes i serveis que se’n deriven

19

Context de l’estudiImportància aliances estratègiques entre actors i sectors

» És fonamental identificar els agents privats i públics que han de jugar un paper en el procés i els recursos amb els quals es compta a fi d’alinear i coordinar esforços. Només així es podrà definir i aplicar eficaçment els mecanismes necessaris en diferents àmbits (resolució de barreres, aspectes logístics, infraestructures, finançament, R+D+i,...) perquè la transició cap a una economia verda sigui possible.

Sectors d'activitatOportunitats específiques lligades a

l'economia verda

Integració de l'economia verda en el model productiu

Alineament d’agents clau i recursos disponibles

Anàlisi creuat per a identificar les potencialitats de l'economia verda a Catalunya

20

5.2. Sectors d’economia verda amb oportunitats (1)

» A partir de l’anàlisi de les iniciatives sobre economia verda s’han identificat els següents 11 sectors prioritari:

1. Sector primari

2. Producció i transport d’energia

3. Eficiència en l’ús final de l’energia

4. Transport i mobilitat sostenible

5. Aigua

6. Gestió ambiental (incloent residus, gestió del patrimoni natural, ...)

7. Indústria manufacturera

9. Construcció sostenible

10. Serveis a la indústria

8. Noves tecnologies (TIC, bio, nano)

11. Adaptació al canvi climàtic

21

Sectors d’economia verda amb oportunitats (2)

» Detall d’alguns dels sectors dels que s’han detectat amb majors oportunitats:

• Àmbit energètico Eficiència en l’ús final d’energia (A)o Incloent alguns aspectes concrets de la producció i distribució d'energia (B)

– Per exemple en l’àmbit de la producció els biocombustibles i aprofitament residus

– Per exemple en l’àmbit de la distribució, les smart grids, vinculades a la smart city.

• Àmbit industrial ( C)o Química Verdao Textil Verdo Alimentari / Comerç

• Noves tecnologies ( D)

22

A) Producció energia – Oportunitats

� Els principals àmbits d’oportunitat queden detallats a continuació:

Àmbits Oportunitats

� Producciód’energia

� Electricitat i calor a partir d'energies renovables (diferents tecnologies)

� Biocombustibles de segona i tercera generació

� Valorització energètica de residus

� Co-combustió de biomassa en centrals tèrmiques

� Eficiència en l’ús de l’aigua en la generació elèctrica

� Emmagatzematge i captura de carboni

� Emmagatzematge, transport i distribució

� Emmagatzematge d'energia

� Sistemes de transport i distribució amb menor impacte visual/ambiental

� Sistemes d’integració en xarxa de fonts distribuïdes

� Smart Grids

23

B) Eficiència en l’ús final d’energia – Oportunitats



� Agricultura i ramaderia

� Assessoria i auditoria energètica

� Nous models de negoci lligats a l'eficiència energètica (ESEs)

� Tecnologies per a l’ús eficient d'energia en el sector primari (equip agrícola, calefacció de superfícies,…)

� Indústria



� Motors elèctrics eficients i altres tecnologies per a l’ús eficient d'energia en la indústria (Calderes, forns, altres equips de combustió,…)

� Manufactura de maquinària i material elèctric i electrònic eficient energèticament

� Sector Comercial, Residencial i Institucional (R&C&I)

� Rehabilitació energètica



� Climatització eficient

� Domòtica i smart metering

� Control de consums en grans superfícies

� Il·luminació interior i exterior eficient

� Equips elèctrics i electrònics de major eficiència

24

C) Indústria – Oportunitats



� Ecoeficiènciaindustrial

� Gestió eficient de consum d'energia i materials

� Ecodisseny i desmaterialització

� Valorització de residus en processos industrials

� Remanufacturing & Reconditioning

� Ecologia industrial � Aprofitament d’afluents d’altres instal·lacions com matèria primera

� Química verda

� Aïllants i altres materials per reduir la petjada de carboni en la resta de sectors (tèxtil, packaging, vehicles, agricultura,...)

� Nous materials (biomaterials, materials intel·ligents,…)

� Compostos substitutius de gasos d'efecte hivernacle amb ús industrial (HCFCs, SF6)

� Alternatives a components tòxics en productes de gran consum

� Tèxtil verd

� Fibres orgàniques

� Eliminació de tòxics

� Producció respectuosa amb el medi ambient i la mà d’obra

� Industria agroalimentària

� Aprofitament energètic de residus orgànics i altres fonts renovables

� Certificació petjada de carboni de productes

� Productes de gran consum

� Productes que permetin al consumidor final un estalvi d’energia i altres recursos

� Tecnologies eficients per altres sectors

� Fabricació de tecnologies i equips per a la reducció de consums en altres sectors

25

D) Noves tecnologies – Oportunitats

� Els principals àmbits d’oportunitat, amb forta capacitat de catalització de les oportunitats detectades en els sectors productius, queden detallats a continuació:


� TICs en domòtica, transport sostenible i gestió de xarxes

� TIC integrada en l’eficiència energètica de vehicles.

� TIC en la gestió intel·ligent de transport en els sistemes de comunicació i monitoratge.

� Sensors per al desenvolupament de la domòtica i smart building.

� Smart grids, smart meters i xarxes elèctriques intel·ligents.

� Promoció de la desmaterialització a través de les xarxes virtuals.

� Integració de TICs per millorar la gestió de l’aigua.

� Biotecnologia en remediació i síntesi de nous materials

� Producció de biomaterials (biopolímers i bioplàstics).

� Bioremediació de contaminants sòlids, líquids i gasosos.

� Creació de biosensors per al monitoratge ambiental.

� Biorefineries per a la producció de combustibles i productes químics a partir de material orgànic.

� Microalgues per a la producció de materials i combustibles

� Nanotecnologiaen energies renovables

� Construcció de nanomaterials per a la producció i emmagatzematge de H2 (cel·les de Graetzel i compostos nanoporosos).

� Desenvolupament de cel·les fotovoltaiques de tercera generació mitjançant nanotecnologia.

� Construcció de bateries amb gran autonomia (nanofils pel càtode i supercapacitadors).

� Desenvolupament de sistemes superconductors per a millora de l’eficiència de la xarxa elèctrica i desenvolupament de l’energia de fusió.

26

2. Establiment del Pla d’Acció en Economia Verda

5.3. Pla d’acció en Economia Verda

· Definició de rols a cada àmbit pel govern així com per als principals agents de canvi claus· Grup impulsor emmarcat ECAT2020

Actuacions en formació i de suport

a l’ocupació

Actuacions en R+D+i

Polítiques de gestió i

planificació

Accés al mercat,...

Instruments econòmics i

financers

Eines de regulació

Proposta d’accions

Agents catalitzadors

Anàlisi de mercat i potencial dels sectors

Encreuament oferta i demanda en EV, per deteccióoportunitats

Identificació d’aspectes a resoldre a cada sector (infraestructures, serveis, organització...)

Diagnòstic inicial

Gràcies.

www.gencat.cat/[email protected]

mireia cañellas - l'economia verda com a factor de reactivació del teixit productiu a...

Documents