assistents: presidenta: d. juan vicente jurado soriano ...€¦ · setembre de 2013 en les...

ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL CONSEL L DE LA JUNTA MUNICIPAL D’ABASTOS, CELEBRADA L’1 D’OCTUBRE DE 2014.

ASSISTENTS:

PRESIDENTA:

D. Juan Vicente Jurado Soriano

VOCALS:

GRUP POPULAR

D. Ángel Bocanegra Vaqué

D. Ricardo Fernández Ramírez

Dña Pilar Soriano Domínguez

Dña Concepción Mondragón González

GRUP SOCIALISTA

Dña Aurora Costa Vicente

Dña Avelina Fernández García

GRUP ESQUERRA UNIDA

Dña Irene Sanroque Muñoz

GRUP COMPROMIS

D. Pep Martí Maicas

SECRETARIA

Desiré Albors Bru.

En la Ciutat de València, sent les 18,00 hores, del dia de la data, es reunixen, deguda i prèviament convocats, en la Seu de la Junta Municipal d’Abastos, sítia en la C/ Alberic 18, planta 1a, els membres del Consell, que dalt es detallen, així com distints representants d’Entitats Municipals ubicades en la demarcació, i els concejalñes de l’Ayuntamieno de València D. Pedro Sánchez i Sra Pilar Soriano per a tractar els assumptes establits en l’Orde del Dia de data 22 de setembre de 2014.

1º.- LECTURA I APROVACIÓ De l’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERI OR .

Donada per llegida l’acta de la sessió anterior i sotmesa a votació s’aprova per unanimitat.

2º MOCIONS PRESENTADES PEL GRUP SOCIALISTA DE LA JUNTA MUNICIPAL D' ABASTOS.

.

ASSUMPTE: ACCIONS REALS EN FAVOR DE LA MOBILITAT SO STENIBLE

MOCIÓ QUE PRESENTA AVELINA FERNÁNDEZ, EN NOM SEU I EN EL DEL GRUP SOCIALISTA DE LA JUNTA MUNICIPAL D’ABASTOS

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Coincidint amb la celebració de la Setmana Europea de la Mobilitat (del 16 al 22 de setembre) el Grup Socialista vol continuar reivindicant accions concretes per part de l’Ajuntament en els districtes d’Abastos que demostren el seu compromís real amb la Mobilitat.

Des del Grup Socialista incidim ací en alguns dels aspectes que reivindiquen diferents col·lectius ciclistes en els districtes d’Abastos entre els que es troben:

1 l’alta perillositat de la circulació en les avingudes Giorgeta i Pérez Galdós, tant en el carril bus com en els altres carrils;

2. la falta de visibilitat degut a branques, encreuaments amb vehicles estacionats, semàfors en ambre, etc.;

3. els clots i clavills en els carrils-bici, per exemple, dels carrers Juan Llorens i Terol, a més del mateix tipus de problemes ja denunciats ací en el Ple de setembre de 2013 en les avingudes de Giorgeta i Pérez Galdós.

PROPOSTA D’ACORD

1.- Que l’Ajuntament es comprometa a dur a terme mesures concretes i de forma permanent per a reduir la velocitat dels vehicles en les Grans Vies dels districtes d’Abastiments.

2.- Que l’Ajuntament present un pla creïble i dotat econòmicament per a reordenar el tràfic en Giorgeta i Pérez Galdós, eixamplar la vorera i instal·lar un carril bici.

3.- Que l’Ajuntament revise l’arbratge, encreuaments amb cotxes estacionats i semàfors en ambre en els districtes d’Abastiments per a rebaixar les incidències amb els ciclistes.

4.- Que l’Ajuntament revise el ferm dels carrils bici millorant-ho on siga necessari, així com de les avingudes de Giorgeta i Pérez Galdós.

exposició DE MOTIUS DE LA MOCIÓ ALTERNATIVA

El Servici de jardineria, a més de les seues inspeccions i actuacions realitzades en funció de la seua programació, col·labora amb el Servici de Circulació i Transports, atenent puntualment tots els avisos de branques i arbres que puguen obstaculitzar la senyalització del tràfic”.

Es manté en estudi la regulació semafòrica de tots els passos de vianants de la ciutat per a avaluar la conveniència de modificar la dita regulació amb l’objectiu d’augmentar la seguretat de vianants i ciclistes.

En data 21 de març de 2013 es va contestar la moció presentada per Avelina Fernández, en nom seu i en el del grup socialista, en relació a la millora dels desplaçaments a peu i amb bicicleta en el districte d’Abastiments indicant el següent:

Tots els passos de vianants existents en les Grans Vies compreses en el Districte d’Abastiments compten amb un temps de verd suficient perquè siguen creuats amb seguretat, inclús a velocitats baixes de pas habituals en xiquets o persones majors.

Pel que fa a Perez Galdos i Giorgeta, són vies d’intensitat elevada de circulació de vehicles i d’una certa complexitat de moviments en les seues interseccions pel que es troben prou senyalitzades i regulades per semàfors.

Exceptuant el tram de Perez Galdos que correspon al pas inferior, on no hi ha possibilitat d’encreuament, pràcticament en totes les interseccions en què es pot establir encreuament de la dita via i continuïtat d’itinerari de vianants, ja hi ha instal·lació semafòrica que regula tant el trànsit de vehicles com el de vianants.

D’altra banda, Angel Gimera té regulació semafòrica en totes els seus interesecciones: F. Catòlic, Palleter, Bon Orde, Alberic i Pérez Galdós.

Per tot l’anterior, el Servici de circulació i transports considera que s’atenen a les necessitats de mobilitat de vianants actual en estes vies, tenint en compte a més que l’índex de semaforización en la ciutat de València està per damunt del d’altres ciutats espanyoles.

Tot això és vigent en data de hui.

MOCIÓ ALTERNATIVA .-

Atés que la Delegació de tràfic estudia permanentment la regulació del tràfic es proposa continuar amb les seues mesures

VOTACIÓ

VOTS A FAVOR MOCIÓ ALTERNATIVA 5( P.P)

VOTS EN CONTRA 4 ( 2 PSOE,1 Compromís ,1 E.U)

Queda aprovada la moció alternativa per majoria

ASSUMPTE: MOVILIDAD SOSTENIBLE Y REORDENACIÓN EN LA CALLE ALCÁCER

MOCIÖN QUE PRESENTA AVELINA FERNÁNDEZ, EN NOM SEU I EN EL DEL GRUP SOCIALISTA DE LA JUNTA MUNICIPAL D’ABASTOS.


El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible aprovat per l’Ajuntament el 27 de desembre de 2013 de conformitat amb la Llei 6/2011 de Mobilitat de la Comunitat Valenciana és un compendi de bones intencions per part de l’Ajuntament que de ser dutes a terme millorarien considerablement la forma de viure i entendre la ciutat. Però ha passat quasi un any des de la seua aprovació i no s’ha complit cap dels objectius proposats en els districtes d’Abastiments.

El carrer Alcàsser i la seua prolongació en el Municipi de Mislata són el millor exemple que l’ús del sòl està directament relacionat amb la qualitat de vida. En estos carrers es pot veure l’enorme diferència entre l’urbanisme posat a disposició dels veïns i veïnes i per un altre costat de l’urbanisme posat al servici del vehicle privat.

A Mislata, la carrer Gregorio Gea disposa només d’un carril d’anada i un altre de volta per al tràfic rodat, limitats a 30 km/h per a facilitar la circulació de bicicletes. En el centre del carrer, hi ha una àmplia zona de passeig amb arbres, bancs i parcs amb gran quantitat d’aparells de jocs infantils.

En canvi, el carrer Alcàsser de València disposa de dos carrils d’anada i dos de volta per a donar servici als vehicles que circulen per la zona, no disposa de carril bici ni de vies limitades a 30, i disposa d’una zona central amb arbres de grans mides que no donen ombra als veïns i veïnes, perquè no hi ha superfície de passeig ni bancs. A més, no hi ha semàfors ni elements que calmen el tràfic entre el 9 d’Octubre i Mislata, tampoc en les proximitats del col·legi Puresa de María. I la configuració actual del carrer fa possible l’aparcament en doble fila.

PROPOSTA D’ACORD

Instar a l’Ajuntament de València que pose en marxa diferents actuacions en el carrer Alcàsser i els seus voltants per a imitar el model d’ordenament urbà de la carrer Gregorio Gea. En concret:

1.- Instal·lar bancs en les zones en què siga possible, per exemple, entre els números 18 i 32.

2.- Prendre mesures antiplagues per a evitar la presència de rosegadors entre el romer que adorna la zona central de la via.

3.- Reduir dos carrils per a ampliar la zona central i convertir els restants en zona 30 per a facilitar el desplaçament de bicicletes.

4.- Urbanitzar la part central per a convertir-la en una zona de passeig aprofitant la grandària dels arbres i la quantitat de terreny disponible.

5.- Senyalitzar adequadament els passos de zebra en les proximitats del col·legi Puresa de María, instal·lar semàfors que regulen el pas de vianants de forma segura i afegir passos de zebra en els llocs en què els vianants estan travessant la calçada de forma irregular, tal com es veu en la foto il·lustrativa

6.- Facilitar la visibilitat en l’encreuament amb el carrer Játova per a evitar situacions de perill habituals a causa dels vehicles estacionats en doble fila.

7.- Podar els arbres a una altura raonable per a facilitar el pas de vianants.

8.- Habilitar com a jardí les zones delimitades per a això en els carrers adjacents al carrer Alcàsser.

exposició DE MOTIUS DE LA MOCIÓ ALTERNATIVA

“Tenint en compte el disseny del jardí, actualment des de la secció de plagues s’han col·locat diversos ordiers antivandalisme per a rosegadors.

Les mesures preses han sigut inspeccionar la zona davant de l’existència de possibles caus, no havent trobat cap.”

L’enjardinamentde la mitjana del carrer Alcàsser es conforma basant-se en parterres delimitats per tanques baixes i alineació central d’arbratge. La seua amplària i configuració no permeten la seua reconversió en passeig ni l’establiment de bancs per a descans, màximament si tenim en compte que paral·lelament a la mateixa hi ha una zona més àmplia dotada de doble alineació de Cercis siliquastrum n escocell sobre paviment de plaqueta hidràulica habilitada per a tal fi.

D’altra banda, l’existència de xicotets illots i platabandes, sense enjardinar, en vorera dels carrers adjacents, producte d’obres d’urbanització, queda supeditada esta a l’existència de consignació pressupostària prèvia.”

Per part dels servicis tècnics de l’Ajuntament els passos de vianants del carrer Alcàsser es troben en perfecte estat.

Realitzada visita d’inspecció, s’ha comprovat que l’arbratge situat junt amb els passos de vianants de la C/ Alcàsser, no interferix el trànsit de vianants no precisant poda l’arbratge, a l’estar l’espai totalment aclarit. La totalitat de l’arbratge de la C/ Alcàsser, es va podar al novembre de 2011.

S’ha constatat que l’arbratge que necessita poda de manteniment consistent en el refaldado i rebuig de fatxada és el tram comprés entre la C/ Yátova i Camí Vell d’Alboraya, la citada poda d’Acàcies del Japó i arbres de l’amor, està inclosa en la programació de novembre e 2014.”.

“Des de la Delegació de Parcs i Jardins es van enjardinant progressivament totes aquelles parcel·les que, estant previst en el Pla General el seu ús com a espai lliure, queda acreditada la totalitat de la propietat municipal”.

MOCIÓ ALTERNATIVA

Instar a les distintes delegacions implicades a realitzar un estudi conjunt i coordinat de les necessitats de reordenació de la C/ Alcàsser amb la participació i opinió dels veïns

VOTACIÓ

Vots a favor moció alternativa: 5(P.P)

Vots en contra :2 (PSOE)

Abstenció:2 (Compromís ,EUPV)

ASSUMPTE. POLIESPORTIU NOUS MOLES

QUE PRESENTA AURORA COSTA VICENTE, EN NOM SEU I EN EL DEL GRUP SOCIALISTA DE LA JUNTA MUNICIPAL D’ABASTOS

ASUNT: POLIESPORTIU NOU MOLES:


De nou el Grup Socialista i davant del prolongat silenci per part de l’Ajuntament d’esta ciutat, sobre la construcció del mencionat pavelló, perquè com bé sap la Junta Municipal, només s’ha realitzat l’excavació d’un bon pou; després de patir nombroses promeses de reinicie de l’activitat, possible abandons i canvi en el projecte inicial (piscina si, piscina no; grades si, grades no…), existència de fons del Pla Confiança si, existència dels dits fons no; etc. etc….

Els veïns de Nou Mols, han patit una nova rifada per part de l’Ajuntament d’esta ciutat, l’inici de les obres al juny d’enguany. No sols no s’han iniciat, sinó que en data de hui no s’han donat explicacions sobre el nou retard.

Reiteradament hem presentat mocions respecte d’això, fent insistència en la seguretat de l’entorn, i el silenci ha sigut la resposta.

Potser, l’Ajuntament pensa que els veïns de Nou Mols no mereixen cap explicació? I sobretot, més serietat dels que els governeu?

Així doncs, arreplegant el malestar del veïnat, les queixes dels veïns sobre l’abandó de l’obra i la imatge negativa que això aporta al barri, amén de l’oblit de les múltiples queixes de les associacions de veïns respecte d’això, tot això de forma conscient i voluntària per l’Ajuntament d’esta ciutat.

Per tot allò que s’ha exposat, la vocal baix firmant realitza la següent

PROPOSTA D’ACORD

1.- Instar a l’Ajuntament de València que complisca, d’una vegada per sempre, amb la realització i finalització de l’obra del Poliesportiu Nou Mols; adequant i millorant el seu entorn, i sobretot adoptant les mesures pertinents sobre la seguretat viària de vianants i vehicles circumdants a l’inacabat Complex Esportiu. Per ser de la seua obligació i competència vetlar per la seguretat dels seus ciutadans.

I de no ser possible, que deixen el solar, on hui hi ha un gran clot, en les mateixes condicions que estaven abans de realitzar-se

EXPOSICIÓ DE MOTIUS MOCIÓ ALTERNATIVA

L’obraInfraestructura Esportiva del Complex Esportiu Nou Mols, és una obra finançada amb càrrec al Pla Especial de Suport a la Inversió Productiva en Municipis de la Comunitat Valenciana ( PlaConfiança ) .

Estracta d’una obra promoguda i supervisada inicialment pel Consell Valencià de l’Esport, actualment per la Direcció General de l’Esport, i va ser adjudicada a l’empresa SECOPSA CONSTRUCCIÓ, S.A. Al ser una obra de promoció directa del Consell Valencià de l’Esport, actualment per la Direcció General de l’Esport de la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de València no té atribucions i competències respecte de la mateixa durant els treballs d’execució.

A fi de desbloquejar la situació de paralització i procedir a la represa de les obres, l’Ajuntament va assumir la contractació de la redacció d’un projecte modificat, si bé el finançament del mateix seria amb càrrec al propi Pla Especial de Suport a la Inversió Productiva.

La Generalitat va fer arribar a l’Ajuntament el document comptable que acreditava l’existència del crèdit oportú destinat a l’obra.

El divendres dia 11 de juliol la Junta de Govern Local va aprovar el projecte Modificat, i va traslladar del mateix a la Generalitat, de qui és competència l’execució de l’obra, perquè continuara amb els treballs com més prompte millor.

A principis de setembre la Generalitat Valenciana va comunicar a l’Ajuntament el reinicie de les obres.

En estos moments, les obres s’han représ.les obres

MOCIO ALTERNATIVA

Continuar amb les obres iniciades al Setembre

VOTACIÓ

Vots a favor de la moció alternativa: :5 (P.P)

Abstencions: 4 ( PSOE,Compromís, EUPV)

Queda aprovada per majoria

3º MOCIONS PRESENTADES PEL GRUP COMPROMIS DE LA JUNTA MUNICIPAL D’ABASTOS

PRESENTADES PEL VOCAL PEP MARTÍ MAICAS, EN NOM PROPI I EN EL DEL GRUP MUNICIPAL COMPROMÍS

ASSUMPTE: SENYALITZACIÓ DE LES ZONES 30 20 SEGUINT LA NORMATIVA DE LA DGT QUE VA A ENTRAR EN VIGOR PROXIM AMENT

En nombrosos carrers del nostre districte es produeixen accidents de transit amb gradacións de gravetat diverses, havent arribat a produirse alguna perdua de vides humanes i es per aixó que desde el Grup Municipal de Compromís ens ocupa mol de temps aconseguir un equilibri entre la mobilitat sostenible i el desenvolupament diari de la activitat a la ciutat. Al mes d’octubre deu d’entrar en vigor la nova normativa de la DGT on es convertixen en carrers 30 km/h tots els carrers d’un únic carril per sentit a i els carrer amb preferència per als vianants (propers a escoles, parcs, centres sanitaris, etc) en carrer 20 km/h.

Es palés que aquesta nova norma afectaria a molts de carrers del nostre districte d’Abastos (que com sabeu inclou barris amb aquest tipus de carrers)

A hores d’ara no hi ha noticia de que aquesta normativa es faça efectiva al mes d’octubre, però sí que entrarà en vigor als propers mesos, amb els canvis de velocitats mínimes i màximes i que aquesta normativa necessitarà un període d’adaptació per a que tots els usuaris l’assumisquen. I és des de l’Ajuntament on ha de partir la iniciativa per promoure que aquests canvis arriben el més aviat possible als ciutadans, sent de vital importància i mai millor dit, ja que complir amb aquestes velocitats no només potenciarà la

convivència pacífica de vehicles de motor, transport públic, bicis i vianants, sinó que també salvarà vides.

Aprofitant que la redacció d’aquesta moció es realitza uns dies abans del dia mundial sense cotxe i que l’Ajuntament vol fer una aposta decidida per la mobilitat sostenible:

PROPOSTA D’ACORD

1.-Que el Ple del Consell de la Junta de Districte d’Abastos de l’Ajuntament de València trasllade al Regidor de Trànsit de l’Ajuntament de València la necessitat de senyalitzar immediatament totes les zones 30 i 20, tant de manera horitzontal com vertical, per a visualitzar d’una manera fàcil i ràpida quins són els carrer que rebaixen la seua velocitat i que aquesta siga assumida el més aviat possible per tots els usuaris.

2.- Que el Ajuntament de València, des de la Regidoria de Trànsit encete una campanya de sensibilització, de manera didàctica i amb el ànim de traslladar a tots els usuaris de les vies quines són les característiques de la normativa que entra en vigor. I que aquesta campanya de sensibilització i educació vial vaja més enllà i recorde que la resta de vies (vies de més d’un carril per sentit) no poden superar en cap cas els 50 km/h.

EXPOSICIÓN DE MOTIVOS DE LA MOCIÓN ALTERNATIVA

La modificació del Reglament General de Circulació no s’ha desenrotllat en la seua totalitat i per tant, encara no està vigent.

Respecte a la senyalització de zones 30, el Pla de Mobilitat de la ciutat ja proposa el seu estudi i implantació en els barris o zones interiors a la xarxa arterial de la ciutat. D’altra banda, cal tindre en compte, que en la majoria d’estos carrers interiors ja no s’haurà de circular a més de 30 km/h, si la modificació del Reglament General de Circulació aconseguix dur a terme la dita proposada, que consta en el seu esborrany.


Esperar a la vigència de la modificació general de circulació i el seu desenrotllament, i comprovar que ls mesures adoptades per l’Ajuntament sonsuficientes.

VOTACIÓ

Vots a favor. 5(PP)

Vots en contra.3 (2PSOE,1 Compromís)

Abstenció:1 (EUPV)


ASSUMPTE: BARRI DE LA FONSANTA

El barri de la Fontsanta, situat a l'oest de la ciutat, va ser construït a finals dels anys 50 com a conseqüència de la necessitat de vivendes sorgida després de la riuada de 1957. Este barri ha sigut per la seua situació i demografia (igual que altres barris de la perifèria) dels menys afavorits per les inversions del consistori i comparteix amb tots els de la ciutat la falta de neteja i manca de poda i tala dels seus arbres. Des de fa varios anys en la plaça de la Fontsanta es va alçar un assetjat de tanques metàl·liques i es va començar la, aleshores, inacabada obra del poliesportiu, la situació de la qual ja és per tots coneguda, per cert situació compartida en el nostre districte amb l'altre poliesportiu inacabat el del Barri de Nou Moles.

Si l'esmentat poliesportiu s'haguera acabat en els terminis previstos, les molèsties hagueren existit igual però s'haurien suportat millor per la poca duració de les mateixes, al prolongar-se esta situació tant temps el caos circulatori, els talls o estretaments de carrers i les dificultats de transitar tan a peu com en cotxe per la zona són insofribles i estan omplint la paciència dels veïns, que s’han dirigit a este grup municipal per que traslladem les seues queixes.

Al moment actual sembla que (com s’acosten les eleccións) van a manpendre novament l’obra (altra cosa será si s’acaba), no obstant aixó i tant si fa no fa, es necessari millorar la mobilitat dels veïns del barri, reordenant el trafic rodat i millorant el pas i la seguretat dels vianants

PROPOSTA D’ACORD

Que el Ple del Consell de la Junta de Districte d’Abastos trasllade a les Regidories corresponents la necesitat urgent de estudiar i executar el reordenament del trafic rodat en la plaça de la Fontsanta i als seus voltants i proveir als vianants de passos segurs i amb dimensions suficients per a transitar per la zona


Es pren nota per part del Servici de Circulació i Transports per a procedir a l’estudi i posterior execució de la reordenació del tràfic rodat en la plaça de la Fontsanta i els seus voltants.


Atenent que el Servici de Circulació i transport procedirà a l’estudi i posterior execució del tràfic rodat en la zona de la Fonsantaesperar a la r3ealización del mateix

VOTACIÓ

Vots a favor: 5 (PP)

Vots en contra : 4 ( PSOE 1 Compromís 1 EUPV)


ASSUMPTE: MERCAT DE ROJAS CLEMENTE

El mercat de Rojas Clemente desenrotlla la seua activitat en un edifici que presenta en l'actualitat un estat de degradació molt preocupant, aquesta característica li confereix un aspecte d'insalubritat que pot produir una retracció de clients i conseqüentment disminució per abandó de parades de comerciants que encara l’usen quotidianament.

Ara fa mes de 6 mesos que en esta mateixa Junta Municipal una Moció en què es demanava la recuperació de la consignació econòmica que va existir al seu dia i es reprenguera la construcció d'un nou edifici per al mercat, esta Moció va ser desestimada pel grup de Govern Municipal amb escusas pelegrines. En esta ocasió este grup municipal de COMPROMIS presenta una nova moció perquè almenys es dignifique l'actual mercat i es destinen tots els seus espais a l'activitat comercial, traslladant les precàries instal·lacions de gestió d'ocupació a un altre local municipal mes adient a les seues tasques i es restablisca l'interior del mercat de Rojas Clemente mes ampli, net i saludable ja que actualment oferix un aspecte descuidat i amb afegits de mampares que detrauen clients i comerciants, perjudicant el xicotet comerç que allí desenrotlla la seua activitat

PROPOSTA D'ACORD

- Que l’Ajuntament utilitze algun dels nombrosos locals municipals buits que té en el districte i que trasllade la oficina de gestió d’ocupació que impropiament es desenrotlla en l'esmentat mercat, retornant l'espai arrancat de la sala de vendes de l'edifici actual, recuperant d’aquesta manera l'aspecte higiénic i coherent de l'immoble.

- Que es repare, netege, pinte i arregle l'interior de la sala de vendes i l'exterior de l'edifici retornant d'esta manera la dignitat d'un mercat municipal que actualment no reunix les condicions per a donar confiança als consumidors i perquè tornen a utilitzar este xicotet comerç de proximitat


El Mercat Municipal de Rojas Clemente disposa actualment de 57 llocs en la sala de vendes, dels quals 14 estan vacants després que s’adjudicara un lloc en la subhasta del passat dia 15 de setembre. Açò suposa que el 24,56 % dels llocs estan disponibles per a ocupar, i per tant no té sentit en estos moments procedir a una ampliació de la sala de vendes.

L’any 2000 es va iniciar una reforma de reagrupació de posats per iniciativa de la pròpia associació de venedors que entre altres propòsits perseguia redimensionar la grandària de la sala de vendes a la demanda existent de llocs en el mercat, ja que les vacants superaven àmpliament el 50 %. L’espai alliberat es va destinar inicialment a un autoservici complementari d’alimentació, però davant de la seua inviabilitat finalment es va optar per dedicar-ho a activitats de promoció d’ocupació que sens dubte és una prioritat de la política municipal en l’actual context soci econòmic. La pròpia associació de venedors va sol·licitar l’ocupació de l’espai complementari amb este tipus d’activitat per la possibilitat que genere sinergies que afavorisquen l’activitat comercial del mercat.

MOCIÓN ALTERNATIVA

Mantindre les actuacions que ja s’estan realitzant de mutu acord i en coordinació amb l’associació de venedors del mercat

VOTACIÓ

Vots a favor : 5 (PP)

Vots en contra: 1 (Compromís)

Abstenció: 3 ( PSOE,EUPV)


4ºMOCIONS PRESENTADES PEL GRUP ESQUERRA UNIDA P.V DE LA JUNTA MUNICIPAL D’ABASTOS.

MOCIONS QUE PRESENTA LA SRA. IRENE SANROQUE MUÑOZ EN NOM PROPI I EN EL’ D’EUPV A LA JUNTA DE DISTRICTED’ABASTOS

ASSUMPTE : INICI DE CURS

L’inici del curs escolar 2014-2015 s’ha caracteritzat per la incorporació de l’alumnat a les aules el 3 de setembre.

Aquest avançament del curs escolar ha coincidit amb una onada de calor que ha suposat l’exposició d’alumnat i professorat a situacions de risc degut a les altes temperatures registrades.

Aquestes situacions de calor no es poden ja considerar com a un fet conjuntural sinó que cal analitzar-lo i tractar-lo com a estructural. De fet és previsible que la situació viscuda el mes de setembre es puga reproduir en la fase final del curs.

A tot açò cal afegir l’augment de ratio, que ha significat més alumnes per aules algunes de les quals no estaven preparades espacialment per aquest augment. Aquesta presència de més alumnat en aules ha contribuït a patir una sensació tèrmica més elevada.

L’Ajuntament com a garant del manteniment i vigilància dels centres docents, d’acord amb el que li encomana la llei, hauria de realitzar una valoració d’aquesta situació.

Per tot l’anteriorment exposat el vocal que subscriu , en nom propi i en el d’Esquerra Unida formula les següents

PROPOSTES D’ACORD

PRIMERA.- Que s’informe al Consell Escolar Municipal de les incidències relatives a l’inici del curs i especialment aquelles que afecten a la repercussió de les altes temperatures en les aules dels centres docents de la nostra ciutat.

SEGONA.- Que s’elabore un pla d’adaptació del centres escolars a les necessitats climàtiques.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS DE LA MOCIÓ ALTERNATIVA

Atesa la petició cursada davant del Consell Escolar Municipal, significar que es trasllada de la mateixa a la Secretària del Consell, als efectes d’incloure-la en la següent convocatòria.


Pel portaveu del grup Popular es posa de manifest que la petició ja ha sigut remesa per la Delegació d’Educació a l’òrgan corresponent pel que s’agraïx la seua rapidesa i interés

NO SE PROCEDE A LA VOTACIÓN POR ESTAR YA REALIZADA

ASSUMPTE: AJUDA A LES FESTES POPULARS

Les festes són una manifestació cultural que més enllà del calendari institucionalitzat permeten rastrejar en el passat de les societats. Però sense dubte la festa acompleix una funció socialitzadora, és a dir, la creació d’un espai on s’uneixen els jo individuals per construir un jo col·lectiu.

Aquesta funció ancestral es reprodueix als nostres temps quan es converteixen en una ferramenta per a mantenir en la memòria col·lectiva esdeveniments històrics de la ciutat o del barri.

A la nostra ciutat són molts els barris que reviuen la seua història mantenint, any rere any, les seues festes. Les festes ajuden a crear vincles entre la ciutadania i propicien un clima de convivència més positiu i amb menys conflictes.

Per això, l’Ajuntament com a administració més propera a la ciutadania té l’obligació de vetllar per la promoció i conservació d’aquestes, memòria viva dels barris de la ciutat.

En aquest sentit, l’Ajuntament ha de facilitar els tràmits a les associacions veïnals i ciutadanes, sovint sense ànim de lucre i sense recursos, i col·laborar amb les mateixes per tal de garantir que la celebració es faça garantint les normes de seguretat.

Per tot l’anteriorment exposat la vocal que subscriu en nom propi i en el d’Esquerra Unida formula les següents

PROPOSTES D’ACORD

PRIMERA.- Que l’Ajuntament, a través de les Juntes Municipals, assessore i col·labore en la tramitació administrativa a les associacions veïnals i entitats ciutadanes en la realització de les festes populars, dels barris.

EXPOSICIÓN DE MOTIVOS DE LA MOCIÓN ALTERNATIVA :

Les Juntes de Districte tramiten la celebració de festejos que elles mateixes organitzen per a fomentar la participació dels veïns del districte i sempre atenent a l’interés dels distints sectors de la població (concursos de relat, fotografia, betlems, festivals de bandes…).

D’altra banda, des del Servici de Descentralització es tramiten totes les sol·licituds de festejos presentades per Associacions inscrites en el Registre Municipal d’Entitats.Amb data 2 d’agost de 2014 va entrar en vigor l’ordenança municipal reguladora de l’ocupació del domini públic municipal. Tant amb la normativa anterior com amb la nova des del dit Servici es ve informant tots els peticionaris de la documentació que fa falta per a la celebració de cada un dels esdeveniments, estant a disposició del ciutadà i utilitzant els mitjans que resulten més accessibles per al mateix tant per a la recepció de qualsevol document que es requerisca com per a la remissió de les notificacions que es practiquen.

Quan una vegada siga ferm el deute de l’Ajuntament amb l’entitat o associació, esta podrà instar a l’Ajuntament a què la mateixa o la part proporcional, si és el cas, puga convertir-se en fiança. Que li seria tornada una vegada concloga l’objecte refermat i no existisca inconvenient per a la seua

devolució, en el cas contrari, d’haver de procedir a confiscar-se de la fiança, ja siga en la seua totalitat o proporcionalment, l’Ajuntament actuarà com si executara una fiança.


Que es continue amb la col·laboració entre l’Ajuntament i les entitats que realitzen festejos.

VOTACIÓ


Vots en contra : 4 ( PSOE 1 Compromís 1 EUPV)


ASSUMPTE: ACCESIBILITAT ALS CENTRES SANITARIS

Al mes de setembre se celebra la setmana de la mobilitat. És doncs un bon moment per fer anàlisi de l’adaptació de la ciutat a la diversitat de circumstàncies i persones que l’habiten, especialment aquelles amb mobilitat reduïda.

En aquest sentit, les persones majors són un col·lectiu a tenir present ja que són usuàries habituals, i sovint forçosos, de serveis que impliquen un desplaçament (centre de salut, centres d’activitats…) Si volem garantir l’autonomia de les persones majors hem de facilitar la seua mobilitat en la ciutat, la qual cosa implica des de l’adaptació urbanística a la freqüència d’autobusos.

Les dades estadístiques de València indiquen que el col·lectiu de persones majors es situa en vora el 20%, és a dir, unes 153.000 persones de les quals 92.000 són dones ( un 60%) i un 26% (40.757) viuen a soles.

Així doncs l’Ajuntament dins les seues competències té l’obligació de dissenyar i implementar polítiques globals que vagen més enllà de qüestions puntuals o assistencials i es plantegen una visió de la ciutat que permeta realitzar una vida normal a aquest sector de la població, tenint present que totes les persones en seran usuàries en alguna fase de la seua vida.

Tanmateix sembla que algunes de les mesures preses per l’equip de govern vagen en sentit contrari. Així trobem que hi ha una deficient connexió entre l’Hospital General i el Centre d’Especialitats de Joan Llorens, ja que després de la supressió de part del recorregut de la línia 7 només queda la 81.

Per tot l’anteriorment exposat, la vocal que subscriu, en nom propi i en el d’Esquerra Unida del País Valencià formula les següents

PROPOSTES D’ACORD

PRIMERA.- Augmentar la connexió amb transport públic dels centres sanitaris del districte amb els hospitals de referència.

SEGONA.- Facilitar l’accessibilitat al transport municipal públic, adaptant paradesd’autobús.


A dia de hui es pot arribar amb la línia 81 a l’Hospital General com a l’ambulatori de Juan Llorens. També hi ha la possibilitat de trasladar-se a l’hospital General amb la línea 3 des de l’àrea més al sud.

D’altra banda, la limitació de la línia 7 en el Mercat Central no ha suposat la pèrdua de cap connexió en tant la línia 81 assumix la totalitat del recorregut, i va ampliar substancialment la seua freqüència per a ajustar-se a la realitat de l’eix . Amb tot açò, queda perfectament connectada la xarxa de línies d’EMT, tant amb l’ambulatori como amb l’Hospital General.

Recordem que la línia 64 també connecta directament amb l’hospital La Fe i que la propia línia 81 arriba a l’hospital Clínic

En l’última década EMT ha realitzat una àmplia labor d’ampliació de plataformes, trasllat de mobiliàris, parades, contenidors, bol-lards, cegat d’escocells, etc. per a ajustar l’entorn de cada parada a la normativa d’accessibilitat vigent.

En eixe sentit, totes les parades de nova creació, i un alt percentatge de les més de 1.200 preexistents, han ajustat la seua disposició per a facilitar l’accés i exida de qualsevol persona, independentment de la disponibilitat física -inclús temporal- dels ciutadans.

No obstant, en cas d’existir alguna parada amb problemes d’accessibilitat, preguem ens ho facen saber per a actuar de la manera més rápida possible per a esmenar-ho.


Considerant que segons els informes tècnics la xarxa de connexió entre centres hospitalaris i centres sanitaris és prou mantindre la mateixa

VOTACIÓ


Vots en contra : 4 ( PSOE 1 Compromís1 EUPV)


5º PREGUNTES PRESENTADES PEL GRUP SOCIALISTA DE LA JUNTA MUNICIPAL D’ABASTOS.

QUE PRESENTA AVELINA FERNÁNDEZ, EN SU NOMBRE Y EN EL DEL GRUP SOCIALISTA DE LA JUNTA MUNICIPAL DE ABASTOS.

ASSUMPTE: ÚS DE SOLARES C/ ALCÀSSER

La C/ Alcàsser compta amb almenys tres solars de grans mides en què en l’actualitat s’estan usant com a aparcament en superfície sense cap control.

PREGUNTES

1.- Des de quina data estan estos solars sense urbanitzar?

2.- Quins són els usos previstos per a estos solars?

2.- En quina data comptaran els veïns i veïnes amb les dotacions previstes?

RESPOSTA

En el carrer Alcàsser, a la vista de la documentació gràfica analitzada, es localitzen tres espais oberts:

El més pròxim al límit amb el terme municipal de Xirivella, prové en part de l’antic carrer Mare de Déu de Sals i de propietaris particulars resultant, d’acord amb el planejament, edificable, per la qual cosa el seu destí una vegada s’executen les previsions del planejament està vinculat a l’activitat edificatòria de la propietat.

L’espaijunt amb la Senda de Sant Miquel de Soternes està previst com a ús escolar, dins de les dotacions obligatòries de l’actual Pla General. Són terrenys actualment privats. Només hi ha iniciades actuacions per part del Servici de Gestió Urbanística en una de les parcel·les privades. L’actuació conjunta s’efectuarà, a requeriment de la Conselleria d’Educació, quan precise la seua obtenció per a executar el dit equipament.

El major espai obert junt amb el carrer Arquitecte Ribes està destinat a Espai Lliure (Jardí) i Servici Públic. Sobre el Servici Públic es va estudiar per part de la Fundació Esportiva la possibilitat d’implantació d’una instal·lació esportiva de barri i també per part del Museu d’Història de València la posiblidad d’ampliació de les seues instal·lacions. Més informació respecte d’això podran facilitar-la des de les Delegacions corresponents. Quant a l’execució del Jardí la parcel·la no és en la seua totalitat de propietat municipal, quedant per obtindre una parcel·la de titularitat privada de prop de 500 m2.

ASSUMPTE: PLAÇA MARIA BENEYTO

QUE PRESENTA GERMÀ RODRIGO, EN NOM SEU I EN EL DEL GRUP SOCIALISTA DE LA JUNTA MUNICIPAL D’ABASTIMENTS.

En l’últim ple del Consell d’esta Junta Municipal diversos veïns de la Plaça María Beneyto van exposar els problemes seguretat i salubritat que patixen de forma continuada i van reclamar una solució a l’Ajuntament de València.

Per tot allò que s’ha exposat, el vocal baix firmant realitza la següent

PREGUNTA

1.- Quines actuacions ha escomés des de llavors l’Ajuntament de València respecte als problemes que presenta la Plaça María Beneyto?

RESPOSTES

“El Servici de Sanitat no té cap registre sobre els problemes de salubritat de la plaça per les vies reglamentàries habituals (010, telèfon de la Secció, pagina Web o instàncies). No obstant es realitzarà l’oportuna visita per a conéixer els problemes que es referixen”.

Tots els dimarts al matí es persona una patrulla de la Policia Local

junt amb el camió del Servici de Neteja per a netejar la zona. Així mateix,

el Policia de Barri es passa periòdicament identificant els ciutadans i

oferint-los els Servicis Socials de l’Ajuntament.

ASSUMPTE: PODA D’ARBRES

QUE PRESENTA AVELINA FERNÁNDEZ, EN NOM SEU I EN EL DEL GRUP SOCIALISTA DE LA JUNTA MUNICIPAL D’ABASTIMENTS.

Des del Grup Socialista avisem sobre el mal estat dels arbres a València i en particular, en els districtes d’Abastiments, amb diferents iniciatives per a cridar l’atenció de l’Ajuntament. En la zona de Juan Llorens la situació es repetix, amb diverses caigudes de branques des d’arbres de grans mides que han originat danys materials. A més, molts d’ells tenen un grau d’inclinació inacceptable. Enguany pareix que els problemes deguts a malalties i l’edat s’han agreujat per la sequera extrema.

PREGUNTES

1.- Quan s’han podat per última vegada els arbres de la C/ Calixt III? Quan es van a tornar a podar?

2.- Quan s’han podat per última vegada els arbres de la C/ Albacete? Quan es van a tornar a podar?

3.- Quan s’han podat per última vegada els plataners de les Grans Vies? Quan es van a tornar a podar?

4.- Quin diagnòstic fa l’Ajuntament sobre la caiguda de branques?

5.- Es tracta d’un fenomen evitable?

6.- Pot l’Ajuntament certificar la seguretat dels veïns i veïnes?

RESPOSTES

“La totalitat de les Sophora japonica de la C/ Calixt III, es van podar al maig de 2012.

La poda de les Sophora japonica de la C/ Calixt III està programada per a hivern de 2014/2015.”

L’arbratge de la C/ Albacete, la totalitat format per Melia acedarach , Acer negundo i Platanus hispanica, es van podar en el mes de maig de 2013.

Actualment, no necessiten poda general del carrer. Únicament, es revisaran els Acer negundo, per si hi ha alguna branca susceptible de caure.”

“En la Gran Via Ferran el Catòlic en el mes de gener de 2013 i en la Gran Via Marqués del Túria en el mes de febrer de 2011.

En la Gran Via Ramón y Cajal en el mes d’abril de 2013.

Els platanus hispanica de les Grans Vies, no precisen poda en l’actualitat.

La freqüència habitual de poda en esta espècie, quan no obstaculitzen la fatxada és cada 5 o 6 anys.

No obstant això, es revisaran tots els exemplars per si haguera alguna branca seca o amb risc de caiguda.”

L’estàtica dels arbres ornamentals urbans, així com els seus riscos són, en la majoria delscasos,tècnicamentimpredicibles Pot ser per afeccions al sistema radicular realitzades fa temps (rases, canalitzacions pròximes al tronc, etc...), per afeccions internes en el tronc o branques principals de molt difícil detecció, per “estrés” urbà (acumulació de disfuncions en la fisiologia de l’arbre). Per tant, es considera que no hi ha indicis suficients que permeten determinar el responsable directe de la caiguda de les branques o arbres.

Així mateix, cal afegir els condicionants excepcionals de sequera i augment de les temperatures especialment agreujats en l’entorn urbà, on es produïx l’efecte d’hivernacle, augmentant la temperatura de dos a tres graus més que en la resta del territori, estos fenòmens produïxen dessecació amb el consegüent augment de la probabilitat de fractures de branques, caiguda d’arbratge i palmeres”.

“L’Ajuntament durant l’any realitza poda de manteniment i sanejament de l’arbratge, encaminat a augmentar la seguretat dels arbres, amb la qual cosa es disminuïx el reg de caiguda de branques i arbres.”

“No és garantizable al 100% en cap ser viu, com són els arbres i les palmeres, l’esdevindre dels mateixos, per moltes intervencions i revisions que es realitzen.”

ASSUMPTE: TAXES PER INFORMES EN LES JUNTES DE DISTR ICTE

QUE PRESENTA AVELINA FERNÁNDEZ, EN NOM SEU I EN EL DEL GRUP SOCIALISTA DE LA JUNTA MUNICIPAL D’ABASTIMENTS.

En el Grup Socialista hem rebut queixes per part d’alguns veïns a qui se’ls ha intentat cobrar taxes per les còpies dels informes emesos per la Policia Local amb motiu d’algunes reclamacions sobre una situació d’emergència generada per un local de la zona de Juan Llorens.

La pàgina web www.policialocalvalencia.es arreplega les paraules del Tinent d’Alcalde D. Miquel Domínguez on assegura que la Policia Local està al servici dels ciutadans. Per això no entenem que s’haja de procedir a establir un copago pels seus servicis, especialment en situacions de perill.

PREGUNTES

1.- Cobren les Juntes de Districte taxes pels servicis prestats per la Policia Local?

2.- Quin és el llistat de taxes?

RESPOSTES

Per Acord Plenari de data 28 de setembre de 2013 es va aprovar l’Ordenança Fiscal Reguladora de les Taxes per Expedició de Documents Administratius, en la virtut del qual, per cada un dels informes que s’emeten sobre actuacions de Policia Local es liquida una taxa de 30,63 euros. L’establiment d’esta taxa va vindre motivada per la gran quantitat d’informes que anualment se sol·liciten a la Secció d’Informes de la Policia Local, en nombroses ocasions per duplicat i fins per triplicat, la qual cosa comporta un altíssim cost, tant en recursos materials ( paper, fotocòpies, servici d’estafeta de correus com….) en recursos humans ( registrede peticions, busca

d’informació, redacció d’informes, emissió als sol·licitants, etc que….) resulten necessari sufragar, tal com es ve fent en molts Ajuntaments.

El llistat de taxes sol·licitat es troba en la pàgina web de l’Ajuntament.

S’entrega còpia en paper

6º PREGUNTES PRESENTADES PEL GRUP COMPROMÍS DE LA JUNTA MUNICIPAL D’ABASTOS

ASSUMPTE UNIVERSITAT POPULAR NOU MOLES

El proper dilluns 21 de setembre comencen novament les clases a les diferents Universitats Populars, novament en una d’elles començaran de forma penosa, amb manca d’espais i en locals molt degradats.

Si l’Ajuntament disposa d’uns locals al carrer Torres, que son de titularitat municipal i s’ha anunciat varies vegades el trasllat a les citades instalación, si dels presupostos anuals de la Universitat Popular hi han remanents sobrants quasi tots els anys

Si la demanda es molt alta i supera en varies vegades l’oferta.

Es fan les següents preguntes:

PREGUNTES

1. Quin es l’impediment per al trasllat de la dita seu de l’UP de NOU MOLES?

2. Es paga lloguer de les actuals instalacions¿ i en cas de resposta positiva, ?Quin es l’import Mensual?

RESPOSTES

Efectivament está previst el trallat de la Universitat popular Nou Moles del local que ocupa en l’actualitat als locals municipals del carrer Torres

. Perquè puga realitzar-se el dit trasllat es requerix una adequació dels espais que al seu torn podrà dur-se a terme quan existisca disponibilitat econòmica suficient.

El local actual està arrendat i l’import mensual de renda és de 1.250

AUMENT DE LES FRECUENCIES DE PAS TRANSPOR T PU BLIC COMPLEX ADMINISTRATIU NOU d’OCTUBRE

Des de finals del passat estiu de 2013, s’estàn ocupant els edificis del Complex Administratiu 9 d'Octubre per un gran nombre de funcionaris autonòmics. Aqueste fet influeix negativament en el desenrotllament normal de la vida quotidiana del Barri de Nou Moles del nostre districte. En aquesta mateixa seu, el Regidor de transport Sr. Mendoza ens asegurá que la recentment suprimida línea del 7 no afectaría la capacitat de desplazament del veïns del Barri i s’aumentarien considerablement les frecuencies de pas de les linies restants de la EMT i del Metro per a dissuadir els funcionaris de la utilització dels seus vehicles particulars i que els resultara mes còmode el desplaçament als seus llocs de treball en transport públic, però la veritat és que açò no ha succeït i la veritat és que el barri s'ompli de cotxes ocupant-ho tot i deixant els veïns sense poder aparcar els seus vehicles a més de quedar perjudicats per la minva de les seues possibilitats de mobilidad per la supressió de la linea del 7 (en esta zona) i el tan publicitat augment de les freqüències de la resta de línies de transport no s'ha notat, si no mes bé han augmentat els temps d'espera i l'obligatorietat de realitzar diversos transbords per a anar als llocs que arribaven bans de la supressió de la citada línia d'autobús del 7.

Al ser responsabilitat municipal la supervisió de les condicions de seguretat i salut de les persones que viuen i trevallen al municipi. Des d'este grup municipal es fan les següents

- Quina era la freqüència de pas de la línia 85 entre les 7:00 i les 9:00, en aquestes dates del 2012 i quina es la freqüència actual al mateix interval horari?

Quina era la freqüència de pas de la línia 29 entre les 7:00 i les 9:00, en aquestes dates del 2012 i quina es la freqüència actual al mateix interval horari?

Quina era la freqüència de pas de la línia 3 entre les 7:00 i les 9:00, en aquestes dates del 2012 i quina es la freqüència actual al mateix interval horari?

- Pensa l’Ajuntament restablir l’antic trajecte de la línea 7 de la EMT?

-

RESPOSTES

-

La línia 85 de l’EMT no existix

La línia 29 té una freqüència de pas d’entre 8 i 9 minuts

La línia 3 té una freqüència de pas d’entre 7 i 12 minuts

L’Ajuntament no pensa restablir l’antic trajecte de la linea 7 de la EMT

ASSUMPTE: SEGURETAT A LES ESCOLES

El Reglament Electrotécnic de Baixa Tensió, establix que a les instal·lacions elèctriques dels edificis l'ús d'els quals siga escolar docent , ha de realitzar-se, almenys, una Inspecció Tècnica cada 5 anys, de la qual s'emetrà un informe que de presentar deficiències (classificades com lleus, greus o molt greus) hauran de ser comunicades als responsables del Centre i subsanades el mes aviat possible, depenent de la seua gravetat.

En una moció anterior presentada per este Grup, es sol·licitava que el resultat d'eixa inspecció es comunicara a l'AMPA del Centre, perquè junt amb la direcció del mateix, pogueren supervisar l'esmena de les posibles deficiències reflectides a l'acta d'inspecció.

PREGUNTES

1ª- Quan es va realitzar l'última inspecció de la instal·lació elèctrica en el Col·legi Teodoro Llorente, qual va ser el resultat i qui custòdia i supervisa l'acta d'inspecció.

2ª- Quan es va realitzar l'última inspecció de la instal·lació elèctrica en el Col·legi Cervantes, qual va ser el resultat i qui custòdia i supervisa l'informe d'inspecció.

3ª- S’ha informat i passat cópia a les AMPAs deixes actes d'inspecció i s'ha permés comprobar la resolució de les posibles deficiències.

RESPOSTES

Vista la pregunta presentada per D. Pep Martí i Maicas, en nom seu i en el del Grup Municipal Compromís en el ple de la Junta de districte d'Abastos amb data 18 de setembre del 2014 s'informa en primer lloc que:

La ITC-BT-05 del vigent Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i Instruccions Tècniques Complementàries aprovat per mitjà del Reial Decret 842/2002, de 2 d'agost, establix en el punt 4.2 que "Serán objecte d'inspeccions periòdiques, cada 5 anys, totes les instal·lacions elèctriques en baixa tensió que van precisar inspecció inicial, segons el punt 4.1....", entre les quals s'inclouen les instal·lacions dels locals de pública concurrència. A més, la ITC-BT-28 en el seu apartat 1 qualifica com a locals de pública concurrència els centres d'ensenyança amb ocupació prevista major de 50 persones.

Per la seua banda, l'Orde de 9 de maig de 2002, de la Conselleria d'Innovació i Competitivitat, per la qual s'establix el procediment d'actuació dels organismes de control en la realització de les inspeccions periòdiques d'instal·lacions elèctriques en locals de pública concurrència de la Comunitat Valenciana indica en l'article 3.1 que "Les instal·lacions incloses en l'àmbit de la present orde se sotmetran a inspecció periòdica cada quatre anys ." I en l'article 3.5 que "L’organisme de control que realitze la inspecció farà arribar còpia de l'acta al titular de la instal·lació i a l'empresa instal·ladora encarregada del seu manteniment o revisió i tindrà a disposició del Servici Territorial competent una tercera copia."

Igualment en el punt 5.2 de la ITC-BT-05 s'assenyala que "Com a resultat de la inspecció, l'Organisme de Control emetrà un certificat d'Inspecció, en el qual figuraran les dades d'identificació de la instal·lació i la possible relació de defectes, amb la seua classificació, i la qualificació de la instalación..." que podrà ser favorable, condicionada o negativa en funció del tipus de defectes que podran ser lleus, greus o molt greus.

Quant a les preguntes interposades i tenint en compte les prescripcions normatives referenciades, s'informa:"

L'última inspecció per un organisme de control autoritzat en el Col·legi Teodoro Llorente es va realitzar al juny del 2011. El resultat de la dita inspecció va ser condicionada. Les deficiències de l'acta referents a temes de manteniment es van reatlizar per la contracta municipal de manteniment d'edificis i les deficiències que precisen treballs de millora o adequació de les instal·lacions es van comunicar a la Conselleria d'Educació atés que és l'administració competent per a estos temes.

L'última inspecció per un organisme de control autoritzat en el Col·legi Cervantes es va realitzar al juny del 2011. El resultat de la dita inspecció va ser condicionada. Les deficiències de l'acta referents a temes de manteniment es van realitzar per la contracta municipal de manteniment

d'edificis i les deficiències que precisen treballs de millora o adequació de les instal·lacions es van comunicar a la Conselleria d'Educació atés que és l'administració competent per a estos temes.

Esta Oficina de Coordinació de Servicis Centrals Tècnics dirigix els seus informes al Servici d'Educació, sent el mencionat Servici el competent per a determinar l'abast de les informacions que se sol·liciten

ASSUMPTE: CAIGUDA `’ARBRES I PALMERES A L’ESTIU

Durant l'estiu del 2014, i en especial durant els mesos de juliol i agost, l'arbratge de la nostra ciutat s'ha vist greument afectat per les altes temperatures. S'han produït caigudes d'arbres i palmeres que han suposat actuacions de tala d'emergència i poda en el nostre arbratge.

Aquest matí al llit del Túria a caigut una braca d’eucaliptus ferint lleument dos ciclistes que passaven en eixe moment.

Exposició: va caure una palmera a Botànic Cavanilles i una altra va ser abatidad per perill a l’Albereda, la mateixa sort va tindre una Acacia al carrer Lázaro Cárdenas.

Russafa: va caure una palmera en la Gran Vía Germanies, ocasionant una ferit lleu i una altra a Regne de València. Els abres del carrer Filipines arriben a entrar per les finestres del primer pis dels edificis.

Ciutat Vella: Va caure una palmera a la Plaça de l’Ajuntament.

Maritim: van caure dos palmeres al carrer Barraca i al Carrer Alt de Natzaret a més de branques al carrer J.J. Domine.

Transit: una palmera va ser abatida al estar a punt de caure al carrer Menendez Pidal.

En el nostre districte d’Abastos va caure no fa molt una branca sencera d’una IUCA o similar i es va tindre d’apuntalar la resta del conjunt, d’altra vanda cada vegada que hi han ventades cauen nombroses branques de diversos tamanys de molts arbres que per vells o manca de poda no son segurs, a més en alguns jardinets d’alguns cantons (utilitzats per veïns incívics com a excusat de gossos) hi ha branques d'arbres prou monumentals que entren per les finestres i/ó els seus arrels alcen el paviment de les voreres, ejemp cantó d'Avd Perez Galdos amb C/ Pintor Navarro Llorens

Segons notícies de premsa s'ha procedit a la revisió de l'estat de les més de 7.000 palmeres que existixen en la nostra ciutat i més recientment esta revisió s’ha estés a la resta d’abres.

Per tot aixó es fan les següents preguntes:

PREGUNTES

1. Total de palmeres i abres revisats en cadascun dels districtes de la Junta Municipal d’Abastos i quins han sigut els resultats d'esta revisió, també per districtes.

2. Quantes actuacions de tala i/o poda per urgència s'han produït en l'arbratge de la nostra Junta Municipal? Es prega indicar per districte i tipus d'arbratge.

3. Quantes d'estes actuacions han sigut realitzades per avís dels veïns? Indicar per districte i tipus d'arbratge.

4. En quantes d'estes actuacions ha hagut d'actuar els Bombers i/o Policia Local? Indicar per districte i tipus d'arbratge.

5. Quals són les accions que pensa dur a terme l'Ajuntament de València per a previndre situacions com esta, viscudes en els últims anys?

RESPOSTES

Remet a la resposta que es va donar en el passat Ple del mes de setembre, en el que s’atenia a la pregunta formulada per la regidor Pilar Soriano Rodríguez, del grup municipal Compromís:

En relació a les preguntes de branques caigudes per causes naturals i sense intervenció dels servicis municipals, no és possible contestar de la forma prevista en les preguntes, per quant les dades relatives a les branques es contemplen com total de branques “retirades”, que inclou tant les actuacions realitzades per branques caigudes, com les actuacions realitzades per retirada de branques seques, com les branques retirades per perill de despreniment, com les branques arreplegues com a conseqüència d’un temporal o una tempestat, com les branques fracturades a conseqüència d’accidents de cotxe, vandalisme, o altres causes.

Així mateix, en relació als arbres i palmeres, en els parts de treball es computen també aquells que han sigut “retirats” com a conseqüència de tempestats, temporals o forts vents, i inclús en alguns casos estaran comptabilitzats arbres que, sense arribar a caure, han sigut abatuts per risc de caiguda, accidents de tràfic i altres causes.

Tenint en compte la quantitat d’arbratge de la ciutat i de treballs i actuacions realitzades al llarg de tot l’any pels servicis municipals en relació al mateix, treballar estadísticament cada una de les actuacions de la manera plantejada en les presents preguntes, en relació amb cada una de les actuacions, suposaria un treball addicional d’extraordinària envergadura amb poca aportació addicional, donat l’important volum de treball, tant del Servici com de l’Organisme Autònom.”

RUEGOS Y PREGUNTAS

I sense més temes que tractar s’alça la sessió per la Presidenta de la Junta Municipal d’Abastiments, sent les 21,00 h del dia de la data, i redactant-se la present acta que com a Secretària, certifique en el lloc i data abans indicats

EL PRESIDENT DE LA JUNTA LA SECRETÀRIA DE LA JUNTA

MUNICIPAL D’ABASTOS MUNICIPAL D’ABASTOS

D. Juan Vicente Jurado Soriano Desiré Albors Bru