Fundació Valvi

ARTUR AGUILARRECTES I CORBESpeRíode 1990-2010

ARTUR AGUILAR / Barcelona, 1946

- Arquitecte Tècnic. Universitat Politècnic a de Catalunya. Barcelona 1975- Llicenciat en Belles Arts. Universitat de Barcelona. Barcelona 1977

- Premi de pintura Valls Taberner. Sala Parés. Barcelona 1975- Primer Premi de Dibuix. Direcció General del Patrimoni Artístic i Cultural. Facultat de Belles Arts de Barcelona 1977- Beca a les Arts Plàstiques. Generalitat de Catalunya 1985

- Viu i treballa a Torroella de Montgrí i Barcelona

EXPOSICIONS INDIVIDUALS

2019 · Fundació Valvi. Girona2017 · The Last Supper Gallery. Londres2012 · Museu de la Mediterrània. Torroella de Montgrí. Girona2006 · Palau Solterra. Fundació Vila Casas. Torroella de Montgrí. Girona2005 · Galeria Fidel Balaguer. Barcelona2000 · Galeria Josep Gich . Palafrugell. Girona1996 · Galeria Can Marc. Begur i Girona1995 · Galeria Navarrete el Mudo. Logroño · Centro Cultural IberCaja. Guadalajara · Centro Cultural. Peralta. Navarra1994 · Centro Cultural IberCaja. Zaragoza · Centro Cultural. Burlada. Pamplona · Galeria Genaro Poza. Huesca1992 · Museu d’Art. Sabadell1991 · Galeria AB. Granollers1987 · Col·legi Oficial d’Arquitectes Tècnics. Espai Anar i Tornar. Barcelona · Galeria AB. Granollers1984 · Museu Morera. Lleida1983 · Galeria TAU. Girona · Galeria AB. Granollers1982 · Centre de Lectura. Reus1981 · Galeria 491. Barcelona1980 · Col·legi Oficial d’Arquitectes Tècnics. Barcelona

EXPOSICIONS COL· LECTIVES (Resum)

2018 · Body. Artgráfico Gallery. Londres.2016 · The Last Supper Gallery. Londres.2015 · 60 anys de geometria. Museu de la Universitat d’Alacant. Alacant2013 · 60 anys de geometria. Llotja de Sant Jordi. Alcoi2011 · Gabinet de papers. Sala Municipal d’Exposicions. Elx. Alacant2009 · Exposició inaugural Can Framis. Fundació Vila Casas. Barcelona2006 · INART. Galeria Fidel Balaguer. Girona 2004 · Mars i cels. M. A. Bagué Art Contemporani. Torroella de Montgrí2002 · Sis propostes per a un nou mil·leni. Palau Solterra / Fundació Vila Casas. Torroella de Montgrí. Girona2001 · ARTEXPO. Galeria d’Art M. A. Bagué. Barcelona1999 · L’estructura lírica. Artur Aguilar / Joan Claret. Ca la Pruna. Pals. Girona · Planet Art Gallery. Cape Town. South Africa1997 · Espais mínims. Galeria dels Àngels. Barcelona · Arte Madí. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Madrid · Arte Madí. Museo Extremeño de Arte Contemporáneo. Badajoz1996 · Madi Internacional 50 años después. Centro de Exposiciones y Congresos de IberCaja. Zaragoza1995 · Translacions. Espai Balmes 21. Universitat de Barcelona1993 · Concepto y Estructura. Siemens-Forum. Klagenfurt. Austria; Galeria Mestni. Ljubljana. Eslovènia; Linzer Stadtmuseum Nordico. Linz. Austria; Museu d’Art Modern. St. Pölten. Austria; Museu Nacional Tècnic. Praga. República Txeca; Palais Liechtenstein. Feldkirch. Austria1992 · Aguilar / Camp / Rocamora. Galeria Arte Xerea. València1990 · En vida vostra. ESPAIS, Centre d’Art Contemporani. Girona1989 · Aguilar / Camp / Rocamora. Galeria María Salvat. Barcelona · Arte geométrico en España 1957 / 1989. Centro Cultural de la Villa. Madrid · Sense títol. ESPAIS, Centre d’Art Contemporani. Girona1988 · Homenatge a Rietveld. Fons d’Art 491. Barcelona · Geomètric. Caja de Madrid. Barcelona · Galeria Salvador Riera / Dau al Set. Barcelona1987 · Galeria Salvador Riera / Dau al Set. Barcelona · Espais delimitats. Galeria Sebastià Petit. Lleida1986 · 4 anys d’Art Contemporani. Centre de Lectura. Reus1982 · Aguilar / Enjoji / Pladevall. Galeria Fúcares. Almagro1979/1983 · XVIII, XIX, XX, XXI, XXII Premi Internacional de Dibuix Joan Miró. Barcelona

Denise René, 1984 - 1990

Concepto y estructura, 1993 Madi 50 años después, 1996 Arte Madi, 1997

Fidel Balaguer 2005

Museu de la Mediterrània, 2012 The Last Supper, 2017

Galería Fúcares, 1983

Col·legi d’Aparelladors, 1987

Centre d’Art Espais, 1989

Galeria Dau al Set, 1988 Arte geométrico en España, 1989

L’art concret, basat en la geometria no ha tingut gran predicament

a Catalunya ni massa practicants durant el segle XX. El pensament

racionalista ha pesat poc enfront de l’art orgànic, gestual o mentalment

surrealista. Per això encara té més valor el fet de trobar artistes de la

talla i el rigor d’Artur Aguilar, capaç de desmaterialitzar l’espai pictòric i

desconstruir els elements bàsics de la pintura.

En aquest sentit, Artur Aguilar ha mantingut una tensió entre

l’arrel constructivista de la seva pintura i l’art cinètic davant el qual sempre

s’ha aturat al llindar de les seves portes. En un país sense una tradició de

modernitat geomètrica, calia agafar-se a referents internacionals.

El seu interès inicial, doncs, no podia ser altre que aquell primer

Delaunay que va veure en el seu primer viatge a París. Però la seva mirada

es girà òbviament vers Malévitx, Joseph Albers, Poliakoff i els artistes

espanyols que eren una referència per a la seva generació, com l’Equipo

57 i Palazuelo. Quedaven ja llunyans els artistes de les avantguardes

històriques d’abans de la Segona Guerra Mundial, que havien obert la

secció geomètrica de l’avantguarda europea, com el Neoplasticisme o

De Stijl (1917) , Cercle et Carré (1929-1930) o Abstraction-Creátion (1932-

1936). Per això, la crítica ha trobat parentiu del seu treball amb Madí, el

corrent constructiu argentí de vocació internacional que arrenca a mitjan

dels anys quaranta del segle XX.

A les primers construccions amb plans, de caràcter constructivista,

segueixen obres en què pren importància la repetició, la vibració del color,

la textura visual, amb ratllats i reixats que reforcen l’harmonia de colors

amb gammes suaus i poc contrastades. El seu interès es focalitza en les

repeticions de François Morellet, els cinètics Agam, Cruz Díez, Julio Le

Parc o Bridget Riley, un període que podem situar cap als primers anys

80 quan la galeria Denise René de París, especialitzada en abstracció

geomètrica i art cinètic, pren en dipòsit obra d’Artur Aguilar, com un dels

seus artistes.

Pilar Parcerisas

La poètica de la geometria pura

Rectangle trencat 1, 1995. Aquarel·la i tinta s. paper. 18 x 13 cm.

Cada cop més radical en el despullament de l’obra, Artur Aguilar

s’interessa pel coneixement de les regles matemàtiques, la geometria

senzilla que trobem a la natura, com la secció àuria, la construcció

de corbes i espirals àuries, combinacions i variacions múltiples que

enriqueixen l’obra pictòrica. I aquí se sent més a prop de la geometria

d’Aurélie Némours, Hélio Oiticica i, especialment, d’Elena Asins i de

tot el grup de Madrid que experimentà amb les formes computables,

quan el Centro de Cálculo de la Universidad de Madrid s’obria als artistes

que participaren del Seminario de Generación Automática de Formas

Plásticas.

Cada cop més parc i cercant la síntesi i la visibilitat de l’estructura,

Artur Aguilar va reduint la gamma cromàtica, més a prop del minimalisme,

de la línia i la xarxa de Sol Lewitt, del monocrom d’Ad Reinhardt i de

postminimalistes com Robert Mangold, Ellsworth Kelly o d’Agnes Martin,

amb el protagonisme de la línia, la xarxa, l’estructura, ara ja construïda

amb llapis com a mínima expressió del traç.

Les obres d’Artur Aguilar parlen des del silenci de l’espai,

estructurat en rectes i corbes, a partir de la geometria euclidiana clàssica,

basada en la secció àuria. La proporció matemàtica és indispensable

per conservar l’harmonia interior de l’obra i fer visible l’equilibri de la

superfície. Manté la tensió dels espais interiors de l’obra i li atorga una

autonomia absoluta ja que el quadre només es representa a ell mateix en

una mena d’exhibicionisme ontològic que només permet la geometria

des del seu càlcul i objectivitat. En el cas d’Artur Aguilar, la distància de

la subjectivitat de l’autor és màxima, si bé el procés és d’una esforçada

dimensió artesanal quan podria ser fàcilment fet amb ordinador. El

resultat acaba sent una mostra de la seva perícia i habilitat que ratlla la

perfecció de la màquina, però que manté la vibració humana de la mà

i l’emotivitat d’un gest absolutament controlat i enganyós a la nostra

mirada. Combinació d’espai i de colors que divideixen la tela a partir de la

secció àuria o divina proporció, el que atorga força i equilibri a la vibració

de la pinzellada en línia repetitiva.

La repetició és també un element constant en el minimalisme:

repetició modular, geomètrica, que també trobem en la música,

no només en el precedent de Bach i la música contemporània de La

Monte Young, Terry Riley, Steve Reich o Philip Glass, sinó també en les

Gymnopedies d’Erik Satie, de les que Artur Aguilar se sent a prop. Emili

Auguet, en una presentació de l’obra d’Aguilar a la Galeria Tau de Girona

l’any 1983 assenyala en la pintura d’Artur Aguilar l’intent de trobar “la

força universal que tenen totes les coses” i, en aquest sentit, traça un

paral·lelisme de la seva pintura amb la música: “la interacció d’un mòdul

romboidal, marcant un ritme, les variants de color, i algunes vegades un

lleu desplaçament de les superfícies creen un drama en el conjunt”.

Com hem assenyalat abans, Artur Aguilar intenta trobar la

geometria euclidiana en la natura, l’equilibri que hi ha a l’interior de la

natura a partir de la secció àuria. Però aquest no és un fet estàtic dins la

natura, sinó també dinàmic, com ho mostra el moviment d’un falcó que

vola en sentit descendent fent una espiral logarítmica. Així, una de les

seves darreres exposicions al Museu de la Mediterrània de Torroella de

Montgrí (2012) es titulava simplement 1,618..., el nombre d’or.

Òbviament, la seva formació addicional com a arquitecte tècnic

afavorí el desenvolupament d’aquest costat racional i estructural del seu

pensament espacial i cromàtic, cada cop més despullat i desmaterialitzat

que exhibeix senzillament les regles i els càlculs matemàtics per tal que

donin per si mateixos la talla de la seva bellesa intrínseca, tant en rectes

com en corbes, un art que sedueix arquitectes, com al propietari i director

de la galeria The Last Supper de Londres, on Aguilar ha treballat els últims

anys, que ha presentat el llibre Seven numbers from the Arcs 64H series

(2017), basat en la progressió matemàtica de Fibonacci, un exemple de

corba dinàmica a partir d’una regla matemàtica.

Aquesta exposició, que reuneix obra des de 1990 i fins al 2010 és

un bon exemple per entendre l’evolució d’una pintura que fa poesia lírica

de la geometria pura.

Reixat gris i groc, 1990. Aquarel·la i tinta s. paper. 37 x 55 cm. Reixat blau i groc, 1990. Aquarel·la i tinta s. paper. 50 x 70 cm.

Ratllat trencat rosa, 1994. Acrílic s. tela. 100 x 100 cm.

Dos rectangles, 1991. Acrílic s. tela. 60 x 73 cm.Reixat morat, 1990. Acrílic s. tela. 60 x 73 cm.

Blau i or, 1994. Acrílic s. tela. 100 x 100 cm.Vermell i or, 1993. Acrílic s. tela. 100 x 100 cm.

Ratllat amb corbes (díptic), 1992. Acrílic s. tela. 146 x 228 cm.

Doble quadrat (díptic), 1990. Acrílic s. tela. 100 x 200 cm.

Rectangle morat trencat, 1995. Acrílic s. tela. 120 x 60 cm. Rectangle vermell trencat, 1995. Acrílic s. tela. 120 x 60 cm.

Arcs blancs i grocs, 2010. Aquarel·la i tinta s. paper. 50 x 50 cm. Arcs blancs i grocs, 2010. Aquarel·la i tinta s. paper. 50 x 50 cm.

Arcs blau nit (díptic), 2005. Acrílic s. tela. 100 x 100 cm.Arcs blau cel (díptic), 2004. Acrílic s. tela. 100 x 100 cm.

Arcs S256 V30 1, 2010. Impressió digital giclée. 30 x 30 cm.Arcs S256 V30 2, 2010. Impressió digital giclée. 30 x 30 cm.

Espirals 40 T (sèrie de 7 unitats). Impressió digital giclée. 40 x 40 cm. c. u.

Corbes blaves (dalt). Corbes vermelles (baix), 1996. Aquarel·la i tinta s. paper. 20 x 20 cm.Seven numbers from the Arcs 64H, 2017. Caixa / Llibre amb 8 tríptics de 18 x 54 cm. Impressió digital giclée. 20 x 20 cm.

Sèrie Arcs 64H. Impressió digital giclée. 30 x 30 cm.

EDITA Fundació ValviDIRECCIÓ Maguí NoguerDISSENY GRÀFIC Jaume Geli FOTOGRAFIA Claudi ValentíIMPRESSIÓ PalahíDip. Leg. GI-1327-2019

DARRERES EXPOSICIONS:85. MEMÒRIA PERSONAL: FRONTERES, CONTRABANDISTES, VIATGES I ATERRATGES. PEP CAMPS86. MEMÒRIA PERSONAL: PROJECTE L. JAUME GELI87. CICLE D’EXPOSICIONS TEMÀTIQUES: 22, RuE TOuRLAquE. PARíS-18èmE. BONAVENTURA ANSON88. CICLE D’EXPOSICIONS TEMÀTIQUES: HOmENATGE A LLuIS mª XIRINACS. CLAUDI CASANOVAS89. CERÀMICA: MIRADES DIVERSES90. 1913-1993. JOSEP ALBERTÍ. LA VIDA AMB ELS CINC SENTITS91. EXPOSICIONS DE MADURESA: ENTRE EL mIRALL I EL muR. JORDI AMAGAT92. TRISTOS TÒPICS. JOANIC GENIÜT93. PETITE NATuRE. MANU VB TINTORÉ94. EL JOC. FIONA MORRISON

Gran Via Jaume I, 42 bis · 17001 GironaTel. 972 22 65 27 · www.fundaciovalvi.catHORARI:· DE DILLUNS A DIVENDRES DE 17,30 A 20 H· DISSABTE D’11H A 13H, I DE 17,30 A 20 H· FESTIUS TANCAT

Fundació Valvi

DEL 19 DE SETEMBRE AL 9 DE NOVEMBRE DE 2019

ARTUR AGUILARRECTES I CORBESpeRíode 1990-2010