La seva és una música a la que noestem acostumats. Rock instru-mental. Los Coronas actuen aques-ta nit a les barraques de Banyoles de-manant al seu públic imaginació, jaque, tal com afirma un dels guitar-ristes de la banda madrilenya, Da-vid Krahe, «l’oient està acostumatque li donin tot fet i no haver de pen-sar». És per això que ells, amb el seusurf, que qualifiquen (i els hi quali-fiquen als Estats Units mateix, en elbressol del gènere) de «mediterra-ni», obligen el públic a fer un petit es-forç, el d’omplir el suposat «buit» quepot deixar l’absència de veu.

Per a ells, però, en la seva músi-ca no falta res, com sovint diuen quesent la gent que l’escolta. La seva mú-sica, que beu tan dels clàssics (DickDale, The Bel Airs o els britànics TheShadows) com del so de l’spaghet-ti wetern d’Ennio Morricone i fins itot de la música flamenca de CurroJiménez, evoca imatges en la mentde l’oient. I és per aquest motiu

que reclamen la imaginació del pú-blic.

Quant a la moda retro dels últimstemps, Los Coronas, que ja porten20 anys d’escenari en escenari, opi-nen que es tracta d’un «comodí» alqual molts s’agafen en èpoques de

crisi creativa. I és que, segons l’altreguitarrista de la banda, FernandoPardo, «el 79 va acabar el món con-temporani i va començar l’era de l’e-terna repetició. És un loop en elqual es va repetint tot i l’únic queavança és la tecnologia».

GIRONA | ANA RODRÍGUEZ

Los Coronas: «El 79 va acabarel món contemporani i vacomençar l’era de la repetició»Els madrilenys, que porten el «surf mediterrani» a les barraques

de Banyoles, asseguren que el seu públic ha de «tenir imaginació»

Los Coronas actuen aquesta nit a les barraques de Banyoles.

DIARI DE GIRONA

53Diari de Girona | DIJOUS, 21 D’OCTUBRE DE 2010

CULTURA I SOCIETAT

El fotògraf banyolí Pere Duran presenta una exposició sobre la llum il’estany de Banyoles, en un centenar de fotos que mostren la gran diversitatde llums que es poden trobar en aquest entorn. La mostra es podrà veure enformat de projecció al finestral de Cal Moliner a la plaça Major des de demà.

Fotografia Pere Duran retrata la llum de l’estany

PERE DURAN

La Llibreria de la Generalitat aGirona, situada al nou edifici ins-titucional, inaugurarà avui (19 h)l’exposició Del plom al dígit. Tren-ta anys de publicacions, en home-natge a Joan Llobet, responsable,fins a la seva mort, l’any passat, del’àrea de Publicacions des de laCreació del Departament de Cul-tura. La mostra, visitable fins al 21de novembre, serà inauguradaper Jordi Martinoy i Miquel Sitjar.

GIRONA | DdeG

La Generalitatinaugura l’exposició«Del Plom al dígit»

GIRONA

La nova Societat Haendeliana deGirona, presidida per Josep PochClara, es presentarà aquest dis-sabte vinent, amb un concert gra-tuït, a les 19.30 h al Centre Cultu-ral de Caixa Girona-la Fontanad’Or de Girona. El concert de pre-sentació anirà a càrrec de l’En-semble Meridien i la soprano LaiaFrigolé, que interpretaran temes deGeorge Frideric Handel i altrescompositors barrocs.

GIRONA | DdeG

Es presenta laSocietat Haendelianaa la Fontana d’Or

MÚSICA

Detall escenogràfic de l’obra.

DIARI DE GIRONA

«Les Cançons de Perduda», elmusical de la festa de Banyoles

Jordi Coromina, que amb PepCruz i la companyia Per-versionsestà portant arreu del país els mun-tatges de Top model i Còmica vida,és el director de l'espectacle musi-cal Les cançons de Perduda, que esrepresentarà al teatre Municipal deBanyoles per la Festa Major de SantMartirià. S’estrena demà, i es podràveure fins al dia 31 d'octubre.

Les cançons de Perduda és unacreació de Taller Tr3s/Qu4rts, ungrup obert d'artistes de diversesdisciplines que reuneix músics, ac-tors, ballarins, mags, escriptors, re-alitzadors de vídeo i àudiovisuals,grafistes i tècnics de les arts escè-niques que col·laboren de maneraactiva en el procés creatiu de cadaprojecte. El que s’estrena demà hamobilitzat més de 30 persones,

amb 17 actuant a l'escenari.Amb textos de Jaume Boix i mú-

sica de Carles Hereu, l'obra es plan-teja la recuperació d'un projecte demusical (Perduda) que es va iniciara la postguerra europea en un intentde mobilitzar les energies d'artistesd'arreu d'Europa i que no va poderprosperar. Les cançons de Perdudasón peces musicals i escenes teatralsrecreades a partir de la troballa departs del llibret original.

Pep Gómez, Tere Solà i el MagFèlix encapçalen el repartimentd'un espectacle on destaquen les co-reografies de dansa contemporània,les creacions audiovisuals de PacoDaranas i Xavier Pérez, Maties, i lamúsica interpretada en viu per unquartet de músics de gran qualitat,recolzats per la veu poderosa i sen-sual de la cantant Bel.

BANYOLES | DdG

46DISSABTE, 3 DE JULIOL DE 2010 | Diari de Girona

CULTURA I SOCIETAT

El president de Mediapro, JaumeRoures, va considerar ahir «pre-democràtica» l'actitud dels repre-sentants de les majors de Holly-wood en assegurar que amb lanova Llei del Cinema de Catalunyaaquestes reduiran el nombre depel·lícules i només les oferiran enversió original.

En declaracions a RAC1, Roureses va mostrar partidari de «mesu-res que afavoreixin que la gentvagi a veure el cinema en català»i va mantenir que «aquests seny-ors –els distribuïdors– que dijousvan fer aquestes declaracions, es-tan passats de voltes, és prede-mocràtic». Segons el seu parer, sicom van indicar el públic català had'anar en el futur a Saragossa perveure Piratas del Caribe, «si fa fal-ta, s’hi anirà», però: «No ens ame-naceu. I si ens porteu les pel·lícu-les en anglès, les veurem en anglès,però no ens amenaceu, que n'es-tem farts». A més va criticar, per laseva experiència a Nord-amèrica,que «ells no et deixen doblar en an-glès. El que ells apliquen a casaseva no volen que s'apliqui aquí».

Segons la seva opinió, aquestescompanyies no fan un negoci,sinó «una colonització culturaldirigida». D'altra banda, va consi-derar que a Catalunya ha de cons-truir-se una xarxa pública de cinesen català, «igual que s'ha fet una rà-dio i una televisió». Per la seva part,l’actriu de doblatge Meritxell Sotava valorar positivament la Llei deCinema aprovada dimecres dia30 al Parlament català.

BARCELONA | EFE/DdeG

Diu que les distribuïdoresnord-americanes no fan unnegoci, sinó «colonitzaciócultural dirigida»

Jaume Rouresacusa de«predemocràtics»els representantsde les «majors»

Genuí, brillant… incomparable.Rufus Wainwright obria ahir elfestival dels Jardins de Cap Roigamb un concert als que ja ens te-nen habituats tant l’artista cana-denc com el mateix festival. I ésque el format dels directes deWainwright s’adiu perfectament almarc i la filosofia de Cap Roig: unconcert espectacular alhora queintimista amb una forta interaccióamb el públic.

Rufus Wainwright va delectar elsqui ahir es van acostar al JardíBotànic de Calella interpretant te-mes de la seva última obra mestra,All days are nights: songs for Lulu,una poc entesa producció per apiano i veu que, segons el cantau-tor ha reconegut en més d’unaocasió, pretén reflectir el seu estatvital. D’aquí el to melancòlic i des-alentador que transmet, accen-tuat per la pèrdua de la seva mare,a qui estava molt unit, fa tan solsuns mesos. Per reforçar aquest to,l’artista no va voler artificiositat niorquestres, entregant-se al públicamb l’única ajuda d’un piano decua.

Però Wainwright també va do-nar cabuda al Rufus crooner quel’ha convertit en una celebritat enl’àmbit mundial i no només en pe-tits i selectes cercles. En aquest sen-tit, el cantant va parlar molt ambel públic -es va expressar només enuna ocasió en castellà amb un tí-mid «gracias»- entre cançó i can-çó, fent referències al Mundial defutbol i als dubtes sobre quin diahavia arribat a terres catalanes.També va fer un elogi de l’espec-tacle que porta a terme la seva ger-mana Martha, també artista, a laqual ha dedicat una cançó en elseu darrer treball que va inter-pretar ahir.

Wainwright va dedicar una partdel recital a temes del seu disc ho-

menatge a Judy Garland, Rufusdoes Judy at Carnegie Hall, cançonsque tothom a Calella estava espe-rant veure i sentir de la mà d’aquestartista que, tot i la seva joventut, ja

es pot considerar un clàssic. Va seren aquest moment quan l’artista esva fer acompanyar per un altre pia-nista en una combinació que vaelevar la qualitat final del produc-

te. Especialment destacable va serla interpretació de la cançó Do itAgain, seguint fidelment la parti-tura original utilitzada per JudyGarland.

Però Rufus Wainwright no va serl’única actuació que va oferir ahirCap Roig, que va obrir les portes del’edició 2010 per la porta gran. A latarda, la platja del Port Bo va serl’escenari del concert de Los Chi-cos del Coro, que van oferir un re-pertori format per temes que Bru-no Colais va composar per a l’exi-tós film homònim, així com d’altresdel mateix Colais i temes del seunou disc, Els nostres somnis.

Dos concerts «clàssics» per do-nar el tret de sortida a un dels gransfestivals de l’estiu a les comar-ques gironines i que ara espera elritme surf dels pioners d’aquest gè-nere, uns més que madurs BeachBoys que actuaran divendres.

PALAFRUGELL | ANA RODRÍGUEZ

Un genuí i brillant Rufus Wainwrightobre el festival Jardins de Cap RoigLos Chicos del Coro van actuar a la platja de Port Bo a l’escenari que avui acull les Havaneres

ANONYMOUS 4Ruth Cunningham, Marsha Genensky,

Susan Hellauer, Jacqueline Horner-Kwiatek.� DIA: 1 de juliol, Catedral de Girona. XIFestival de Músiques Religioses i del Món.

es quatre cantants quecomposen la formació es-pecialitzada en música

medieval Anonymous 4 representenamb propietat el màxim del quehom pot demanar a un conjuntd'aquestes característiques. Han

buscat una qualitat vocal especialque ens fa pensar en quin ha estatel seu objectiu artístic. No es tractanomés d'una superfície sonora cris-talina i brillant, sinó que a partir d'unempastament inqüestionable totesquatre intèrprets llueixen unes veusdiferenciades.

És un tret que les singularitza, jaque la línia general interpretativas'ha encaminat molt cap a una pu-resa del so massa «blanca» i en cert

sentit ingènua. Cadascuna de lescantants manté la seva personalitatdins d'un grup que s'entén gairebéa la perfecció.

El repertori que afrontaven de-manava concentració i un gran sen-tit de l'equilibri. L'afinació només te-nia alguna petita imperfecció enels atacs de les notes greus però, d'al-tra banda, això també es pot inter-pretar positivament perquè els dónauna naturalitat a la veu que les allu-nya d'aquest perfil ideal que es-mentava. Van estar al màxim nivelldes de la primera nota amb un re-finament serè en les dinàmiques iuna expressió ponderada que resoliamolt bé el punt on s'han de situaraquestes músiques.

Val a destacar l'habilitat i la soli-desa d'una de les cantants queafrontava gran part dels elementsmés virtuosos en el registre agut queva resoldre amb una senzillesa quesemblava insultant. És el que passaamb els grans músics.

L

MÚSICA CRÍTICA

XAVIER PASET | GIRONA

QUATRE GRANSDAMES DE LA VEU

Anonymous 4.

DdeG

Rufus Wainwright va oferir un recital amb un marcat to melancòlic.

ACN

Los Chicos del Coro van actuar a la platja del Port Bo.

DIARI DE GIRONA

Cultura i SocietatEspEctaclEs | ciència | tEnDènciEs | traDicions | FEts i GEnt | cinEma | tElEvisió

SALUTEl primer trasplantament doblede cames es farà a València L'equip de cirurgians del doctor Pedro Cavadasintentarà millorar la mobilitat d'un pacient quepateix una mutilació bilateral 48

Joan Manuel Álvarez (Barcelona,1972), més conegut com Shuarma,està orgullós del seu darrer treball, Elpoder de lo frágil. I se li veu. De la ma-teixa manera que, en parlar-hi, esnota de seguida que l’apassiona allòa què es dedica, la música. Afortunat,podríem dir.

És cert el tòpic que el segon discés més important que el primer?

Cada disc és important. Però en elmeu cas sí és cert perquè és el segonen solitari. Amb Universo vaig in-tentar trencar amb allò que havia fetamb Elefantes i vaig buscar una for-ma de gravar molt diferent. En can-vi El poder de lo frágil és com tornara casa. Torno al lloc on em trobo méscòmode i a allò que em sembla quefaig millor.Tenint en compte que vostè com-

ponia els temes d’Elefantes, ferquelcom diferent a allò potser eraanar «contra natura»... No es vasentir incòmode?

No, no, m’hi vaig sentir molt a gust.I estic molt orgullós. De fet em sem-bla que és dels millors discos que hefet mai. Però sí que sentia una ne-cessitat de perdre’m.De fer tabula rasa...Sí: «tot això que he fet fins ara no

serveix de res; torno a començar». Ésuna necessitat de perdre’t per despréstornar-te a trobar. I amb aquest discque he fet ara m’estic tornant a trobar,què és el que crec que em surt millori què és el que «em posa» més artís-ticament.

Podem dir que El poder de lo frá-gil és més pop-rock que Universo?

Segur, segur que sí. L’altre eramés ètnic. Aquest sí, és més rock.Així, suposo que els directes tam-

bé deuen ser totalment diferents.Bé, és que els directes que vaig fer

amb Universovan ser una merda ab-soluta. Baixava de l’escenari gairebévolent deixar la música. Sentia quehavia perdut la meva manera de fer.Però això també és bo, perquè és elquè m’ha fet parar, qüestionar-me co-ses i quan he sabut allò què volia fer,ho he anat a buscar. I ara estem fentuns concerts molt bons, que et podenagradar o no...Però vostè en queda satisfet...Molt satisfet. És un disc més de directe, doncs? Sí, és un disc molt de banda.I vostè? No ho sé... perquè són dues coses

molt diferents. El disc té un tipus dediscurs i el directe un altre de radi-calment oposat. Gaudeixo molt lesdues parts, però crec que em quedoamb el directe. Sóc animal d’escenari.I em sento bo fent directes... I és im-portant sentir que t’agrada allò queestàs fent. Hi ha alguna cançó que no pugui

deixar de tocar en un concert?Això t’ho podré confirmar amb el

temps, però és un disc on hi ha di-verses cançons d’aquestes que m’a-companyaran. Hi ha cançons que nopots treure del repertori, sigui per tuo sigui pel públic. Però per a vostè...?Crec que Virgen de Guadalupe

serà molt important. La vaig escriu-re estant de gira a Mèxic. Allà ésmolt constant la seva imatge. Jo no

sóc creient, i em va arribar a obses-sionar i tot! I un dia, abans d’unconcert, en un restaurant, vaig es-criure molt ràpidament una lletra enun tovalló de paper i és el què hi haal disc.Per cert, per què el títol El poder

de lo frágil?Jo volia dir-li Frágil, perquè m’hi

he sentit molt, de fràgil, en aquest pe-riode. Però des d’aquell momentvaig pensar: «ostres, que guai és serfràgil, estic reconeixent que sóc frà-gil, què té de dolent?». En aquestmón, en què tots hem de ser cada diamés guapos, més prims, més forts,més intel·ligents... ens demanen tanttant tant, que ser fràgil està mal vist. Reconèixer-ho el va ajudar.

Em vaig sentir més fort. Tenia elpoder d’acceptar les coses.Té previst oferir algun concert a

Girona? No. No toco mai a Catalunya. Mai. Per alguna raó en concret? Els meus mànagers són de Ma-

drid, i molta gent pensa que sóc d’a-llà. I em moro de ganes de tocar aquí.De fet, és com «tocar a casa»...Clar! M’agradaria molt. A Girona,

al llarg de la meva carrera, i porto 15anys, potser hi he tocat un o dos cops!Em sona que era quan encara es-

tava amb Elefantes... Sí. A més, fa un parell d’anys vaig

actuar amb Gerard Quintana, però...Diria que són les dues úniques cosesque he fet per aquí.

En els seus discos es despullamolt emocionalment...

Jo relaciono molt l’art amb els sen-timents, l’he après així. No sabria es-tar parlant de coses que no m’inte-ressen. O sí, però no ho faria. Per a miés important parlar de les coses quehe viscut, com jo les he interpretat iquè han significat per a mi. La mevahumil reflexió. Jo ho deixo anar i si hiha algú que s’identifica amb això, fan-tàstic, i si no... ...mala sort...Exacte, és el què hi ha. Hi ha can-

çons que connecten moltíssim i d’al-tres que no, però tu tenies la neces-sitat de dir allò i no saps com afecta-rà el públic. I de fet, tampoc m’inte-ressa gaire. Prefereixo que agradin lesmeves cançons i arribar a la gent, estàclar, però no escric les cançons pen-sant en la seva repercussió.En una ocasió un professor de

cant el va voler fer desisitir de dei-car-se a la música...

Era un home que... (riu) no ho sé...Potser és que realment en aquell mo-ment ho feia fatal... En una classe, emva fer parar i em va dir: «No et dedi-quis a la música i menys a cantar».No li vénen ganes de dir alguna

cosa a aquest professor?No, perquè no té cap interès. Jo no

he fet mai cas als professors. Faig méscas al professor que t’anima que noa aquell que et diu no et dediquis maia la música. Afortunadament, mai hefet cas d’això i mira, he tingut sort.En els seus concerts encara re-

corda temes d’Elefantes...Són cançons que he escrit jo,

que han significat molt a la mevavida, i Elefantes va ser un periode dela meva vida importantíssim. Li vaigposar punt i final perquè considera-va que ho havia de fer. Però en guar-do un record fantàstic i m’encantacantar cançons d’Elefantes. I al pú-blic també. Alguna possibilitat de retroba-

ment?No ho crec, però dic «no ho crec»,

jo no sóc de «mai més». No sé quèpassarà a la meva vida. Sóc imprevi-sible, igual que tu, igual que tot-hom. Hi ha moltes coses que he ditque no faria i les he acabat fent. Vostè és jove, què li queda per fer? Tot. No veig que en aquesta pro-

fessió hagis d’arribar a algun lloc. Ésun trajecte, del qual s’ha d’aprendrea gaudir. Tot té un perquè, tot va a al-gun lloc i tot t’enriqueix. Per a mi noés tan important arribar a més público a menys. Prefereixo arribar a mésgent, perquè voldrà dir que dormiréen hotels de 5 estrelles i no en pen-sions, i viatjar en avió en primera ésmillor que a turista... Però no cons-truiré la meva carrera pensant en això.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

Músic. El que fou l’ànima d’Elefantes durant deu anystorna amb el seu segon disc, «El poder de lo frágil», unretorn sonor a la seva antiga banda després del període dereflexió i retrobament que li va suposar «Universo» (2007)

«Saber-me fràgilem va donar elpoder d’acceptarles coses»

Shuarma

El músic barceloní Shuarma acaba de publicar «El poder de lo frágil».

MARC MARTÍ

43

Dijous, 27 de maig de 2010 Diari de Girona

FILMOTECAAlbert Serra descobreix el seu univers enuna exposició, un llibre i una retrospectivaEl Centre d'Arts Santa Mònica ha inaugurat l'exposició «AlbertSerra. El cinema en llibertat», un homenatge que se suma a lapublicació d'un llibre de fotografies sobre el banyolí. 44

Ana RodríguezGIRONA

32DILLUNS, 6 DE JULIOL DE 2009 | Diari de Girona

CULTURA I SOCIETAT

El rei del rai va presentar a Girona el seu darrer àlbum «Liberté», un cant a la felicitat, la pau i l’amor.

ANIO RESCLOSA

El conegut popularment com arei del rai, el cantant argelià Kha-led va demostrar ahir a la nit elperquè d’aquest nom. En el marcdel X Festival de Músiques Reli-gioses i del Món, l’artista va oferirahir un recital basat en la verda-dera essència de la música po-pular magribina sense renunciar,però, a la mescla amb d’altres rit-mes com el funk, el flamenc, el ca-lipso o altres.

L’artista venia a Girona per pre-sentar el seu darrer àlbum d’es-tudi, Liberté, un disc que recorrela riquesa de la diversitat culturaldel món, tot aportant aire fresc a

la música tradicional magribina,alhora que difon el missatge depau, felicitat i amor. Una tornadagenuïna a les arrels i als ritmes quevan marcar la infància i adoles-cència de l’artista magribí.

Amb un públic heterogeni quecasi va omplir l’Auditori Palau deCongressos, Khaled va demos-trar el perquè de la seva exitosacarrera mundial arreu del món. Lafusió d’estils, així com la perfectabarreja entre els sons més tradi-cionals i els ritmes més modernssón, en certa manera, la clau delseu èxit. I és que la música de l’ar-tista algerià encaixa a la perfeccióamb tarannà del festival.

GIRONA | EFE/DdG

Khaled sedueix l’Auditoriamb l’autèntica essència de lamúsica popular magribina

Puntual i sota l’amenaça de plu-ja, el Bandido de Miguel Bosé vadonar el tret d’inici al Festival delsJardins de Cap Roig. Amb aquestclàssic del seu repertori, el cantantva començar el seu recital enèrgici amb un públic absolutamententregat. Durant tot l’espectacle,Bosé va fer un repàs dels temesmés coneguts dels seus trentaanys de carrera. Just el que els es-pectadors esperaven.

El Papitour va donar la opor-tunitat ahir a la nit a un auditori pleals Jardins del Cap Roig, de fer unacurat repàs a alguns dels temesmés populars de Miguel Bosé. Elcantant va correspondre als crits iels elogis del públic amb gairebé

dues hores d’un concert replet detemes com Sevilla, Bambú, Su-perman o els més recents Sereno oMorenamia. Amb casi una trente-na de cançons, Miguel Bosé vasatisfer els desitjos d’un públicque va seguir la lletra de cadacançó, i que tal com va dir el pro-pi cantant li feia recordar «nous ivells temps».

Enmig de l’espectacle, Bosé vaconvidar a pujar a l’escenari elcuiner Sergi Arola, que amb laseva guitarra va acompanyar la veude l’artista i de la seva banda en unparell de cançons. L’aparició este-lar del popular xef, bon amic deBosé, va resultar ser una de lesgrans sorpreses de l’espectacled’ahir a la nit.

Durant tot el concert MiguelBosé va lluir el seu habitual ca-racter provocador i sensual, farcintles seves coreografies de movi-ments sexys i jocs amb els inte-grants de la seva banda, amb quiva demostrar tenir una total com-plicitat a l’escenari.

Aquest va ser el primer delsconcerts del Festival dels Jardins deCap Roig, que seguirà el proper di-vendres amb l’actuació del cantanti compositor nord-americà Mic-hael Bolton, conegut internacio-nalment pel seu estil soft-rock,per les seves balades i la seva veude tenor. Ha actuat al costat de Lu-ciano Pavarotti, Ray Charles o BBKing, i ha compost temes per a BobDylan o Barbra Streisand.

CALELLA DE PALAFRUGELL |RAFA GARRIDO

Miguel Bosé inaugura elFestival de Cap Roig amb unconcert ple de nostàlgia

El cantant, que va estar acompanyat a la guitarra pel cuiner SergiArola, va repassar 30 anys de carrera en un auditori ple de gom a gom �

Bosé va oferir un espectacle farcit de moments estel·lars i amb un auditori totalment entregat.

DIARI DE GIRONA

Va costar però ho va aconseguir.Chrissie Hynde, la líder de The Pre-tenders, va fer que el públic que ahirva assistir al primer concert de laPorta Ferrada s'aixequés de les se-ves cadires i convertís el recinte enun gran concert de rock.

Els The Pretenders, en l'única ac-tuació que faran a Catalunya, vanoferir una hora i mitja del so que elsva convertir un clàssic dels ; les se-ves guitarres potents i la peculiar veurasgada de la vocalista van demos-trar perquè encara ara resisteixenentre els més populars.

La nit va deixar temps per a temesdel seu nou disc Breack up theconcrete i per a clàssics com I’llstand by youo Don't get me wrong.Amb la interpretació d’aquestamítica cançó fins i tot els es-pectadors menys parti-cipatius es van animar.

Chrissie Hynde iels seus, però,no només

es van cenyir al rock que els ha fet cè-lebres. També es van atrevir ambsons més country, jazz, i fins i tot,van interpretar una versió de Fore-ver Young de Bob Dylan, «el com-positor més gran del món», en pa-raules de Hynde.

Mantenint-se jove, amb la imat-ge de bellesa agressiva que la va ca-racteritzar als anys , l’artista va es-tar entregada i pròxima al públic entot moment, dirigint-se als valentsque van obrir la veda del ball en elconcert. Fins i tot Hynde va haverd’aturar els membres de seguretatque volien fer seure els primersque van trencar el gel i es van posara ballar.

The Pretenders va volerpremiar el públic amb

una cançó especial, Al-most perfect, del seuúltim disc, assegu-rant que per ellsser a Sant Feliutambé «era espe-cial».

SANT FELIU DE GUÍXOLS | A. RODRÍGUEZ

Chrissie Hynde i ThePretenders trenquenel gel a Sant Feliu de Guíxols

El rock dels 80 va obrir ahir una nova ediciódel festival de música de la Porta Ferrada�

PER

E CA

RR

ERAS

Hynde vademostrar que les

guitarres de ThePretenders continuen

sonant igual de potentsque als 80.

50DIMECRES, 13 DE MAIG DE 2009 | Diari de Girona

CULTURA I SOCIETAT

DIVENDRES15 de MAIG

21 h

TEATRE NACIONALDE CATALUNYA

La nit més freda (veus a l’exili)

Roger Costa-Pau va trobar l’escalf d’una bona colla d’amics i parents, ahir, en la presentació a la Llibreria 22 deGirona del seu últim poemari, I en qui, l’ofec?, editat per Viena. El llibre va merèixer el XLII Premi de Poesia JoanTeixidor- Haikús en línia. En la presentació van prendre la paraula Lluís Muntada, Mireia Llorens i l’autor.

�Lletres Roger Costa-Pau presenta «I en qui, l’ofec?»

ANIOL RESCLOSA

La chica de ayerha pujat al cel. Ahirmoria als anys l’artífexs d’un delsgrans temes que ha donat la músi-ca espanyola. Un càncer de pulmós’ha emportat Antonio Vega (Ma-drid, ), però sempre ens que-darà una cançó que ja esdevingut unclàssic, la banda sonora d’una èpo-ca. «Las calles mojadas te han vistocrecer / y con tu corazón estás llo-rando otra vez».

L’autor de La chica de ayero El si-tio de mi recreo feia uns quants diesque estava ingressat en estat crític al’hospital Puerta de Hierro de Ma-drid, a causa d’un càncer de pulmó.L’artista va ser ingressat fa tres set-manes per una pneumonia aguda.La capella ardent d’Antonio Vega vaquedar instal·lada ja ahir a la tardaa la seu madrilenya de la Societat Ge-neral d’Autors (SGAE). Una de les se-ves últimes aparicions públiquesva ser fa unes setmanes en el pro-grama de TVE Los mejores años denuestra vida, on el líder de NachaPop va interpretrar en directe el seullegendari èxit La chica de ayer.

Aquell noi trist i solitariEl , Antonio Vega i el seu cosíNacho García Vega van fundar labanda Nacha Pop, amb la qual pu-blicarien dos anys després el seu pri-mer treball, un LP homònim que

contenia el que seria el seu gran èxit,La chica de ayer. El duet va acabar se-parant-se el , després d’haverpublicat sis discos d’estudi. Co-mençava la carrera en solitari deVega, que es materialitzaria amb Nome iré mañana i al qual seguiria Elsitio de mi recreo.

L’any diversos artistes entreels quals hi havia Gabinete Caliga-ri, Alaska, Manolo Tena, Maná, TamTam Go!, Ketama o Los Secretos,l’homenatjaven amb el doble àlbum

Ese chico triste y solitario, on versio-naven temes del mateix AntonioVega. I és que, amb la seva contínuapugna entre les ganes de viure i lamelancolia que Antonio Vega mos-trava a les seves cançons, va influiren els seus coetanis i continua fent-ho en les generacions posteriors. Jaho deia quan cantava «No me irémañana, no sin antes algo más quever, no me iré mañana, aun es pron-to para envejecer. No me iré maña-na, no sin nadie más que conocer. »

GIRONA | ANA RODRÍGUEZ

Ha mort «El chico de ayer»Un càncer de pulmó s’ha emportat als 51 anys Antonio Vega, un dels grans del pop espanyol�

DIARI DE GIRONA

L’any 1978 Antonio Vega i el seucosí Nacho García Vega van fundarun dels grups que esdevindriasímbol de la «movida madrileña»

�

NACHA POPEls inicis

DIARI DE GIRONA

Va començar la seva carrera ensolitari el 1991. El 1993 publicavaun recopilatori, El sitio de mi recreo,amb dotze temes compostos per ell.

�

EN SOLITARIAntonio 100%

DIARI DE GIRONA

Els supervivents de Nacha Popvan tornar l’any 2007, vint desprésde separar-se, i el 2008 van anun -ciar la intenció de gravar un nou disc.

�

VINT ANYS DESPRÉSNacho i Antonio tornen

DIARI DE GIRONA

El flirteig amb les drogues des dejove el va portar a un dete rio ra mentfísic i a tenir una vida molt fràgil. No vasuperar mai la mort de la seva xicota.

�

UNA VIDA DIFÍCILDrogues i més

A finals d’abril, el músic va haver de suspendre una actuació a Almeria.

DIARI DE GIRONA

El de maig es va dur a terme laprimera ruta literària de la no-vel·la Cabells de Medusa de MiquelMartín. A causa de la gran quan-titat de gent inscrita, es farà una se-gona sortida el proper dissabte, dia de maig. Aquesta ruta ha estatorganitzada per totes les bibliote-ques del Baix Empordà i comptaamb el suport de la Diputació deGirona.

Els assistents a la ruta literàriavan poder conèixer de primeramà els indrets que apareixen a lanovel·la, com ara el mas d’en Llori rodalies, on es pot contemplaruna alzina centenària. Tot seguit,des de la mateixa platja d’Aigua-blava, es va llegir la llegenda deldrac del cap de Begur. La ruta vacontinuar pel Port d’Esclanyà, laplatja d’en Malaret i el port de SesOrats fins arribar a Fornells. La lec-tura de textos de Cabells de Medusava anar a càrrec de l’actriu OlgaCercós i va comptar amb la parti-cipació del l’autor del llibre.

BEGUR | DdG

Èxit de la ruta literària«Cabells de Medusa»

LLETRES

DIARI DE GIRONA

La banda roquera Doctor Ex-plosion actuarà dissabte vinent aSant Gregori, a la sala La Pineda,en el marc del festival In-somni de Girona. Després de cincanys, el grup ha tornat a publicarun disc (i ja en van set), en aques-ta ocasió titulat ¡¡Chupa aquí!!. Estracta d’un treball de rock’n’roll,amb so guitarrer i fines melodies,a l’estil del que es portava als anysseixanta.

GIRONA | DdG

Doctor Explosionactuarà a Sant Gregori

MÚSICA

Va ser una personaexcepcional, un músic de

culte i una icona per al popespanyol dels 80»

Antonio Vega escrivialletres que eren obres

d’art, que freguen elmetafísic»

Obria la boca i erenàngels»

Ens va ensenyar a totauna generació de joves

cantautors com es fa i,sobretot, com es viu aquestaprofessió des de lagenerositat»

Antonio Vega ha creat una escola»

«

TEO CARDALDAMÚSIC, EXMEMBRE DE CÓMPLICES

«

NACHO CAMPILLOEXCOMPONENT DE TAM TAM GO!

«

TONTXUCANTAUTOR

«

ÁLVARO URQUIJOLÍDER DE LOS SECRETOS

«

LUIS COBOSDIRECTOR DE L’AIE

LES REACCIONS

questa setmana la Gene-ralitat ha endegat unacampanya per difondrela lectura entre la ciuta-

dania, que amb el títol de «Tasta’m»posa gratuïtament a l’abast dels ciu-tadans, el primer capítol de no-vel·les catalanes els títols de les qualss’han consensuat entre editors i lli-breters. La persona que tingui entremans un d’aquests fragments podràllegir les primeres pàgines d’una no-vel·la, probablement enganxar-s’hi, ial final trobarà un recordatori: el lli-bre sencer es pot localitzar o bé a lesllibreries o bé a les biblioteques.

I és que encara tenim uns índexsde lectura escandalosament baixos,que van units a unes necessitats cul-turals esquifides. El llibre, amb totesles possibilitats que ofereix com a su-port, continua essent el difusor mésgran de cultura, sabers i plaers, i comdiu la campanya, «ens fa més grans»,no només com a individus, sinó tam-bé com a col·lectiu. Les conseqüèn-cies d’aquesta manca d’hàbits lec-tors afecten tots els sectors: escrip-tors i artistes que no es poden pro-fessionalitzar, editors que s’han deconformar a vendre mil exemplarsde llibres que Pirineus amunt millo-rarien enormement les vendes i tin-drien un ressò just, i els lectors, quesovint no trobem tots els títols quevoldríem perquè les editorials no s’a-treveixen a publicar a la vista delmercat que tenen. Les bibliotequesofereixen avui dia tants tastets queens podríem empatxar, i els preusdels llibres no són res de l’altre dijoussi els comparem amb el preu delsconcerts o altres hàbits d’oci. El quesembla que costa més de canviar sónels prejudicis de la ciutadania a l’ho-ra d’obrir un llibre. Prejudicis quedestil·len incultura. Llegim-ne, rega-lem-ne i recomanem-ne. Segur queajudarem a formar ciutadans méslliures i amb criteri propi.

A

TASTA’M

L’APUNT FINAL

Judit Pujadó

www.diaridegirona.catRECICLEU-ME

DdGDIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ. PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.

Nascuda a Moçambic però criada aPortugal, Mariza, segurament la veumés internacional del país veí, tornaa Girona, una ciutat que afirma queli «encanta» i de la qual recorda unpúblic «molt càlid» i «a qui agradala música». Ara presenta «Terra»,un disc produït per Javier Limón inominat a dos Grammy Llatins.

Per què Terra?Perquè faig una mú sica amb vida, or-

gà nica, que té el batec d’una cultura, d’unpaís, que és Por tu gal, perquè les mevesarrels són allà. És com tenir els peus aPortugal i fer un viatge per tot el món.

Parli’m de Terra...És un disc fet entre Lisboa i Madrid

que mostra les influències de set anys deviatge per tot el món, on he tingut el pri-vilegi de conèixer músics de cultures di-ferents, veure cultures diferents, sentir al-tres pobles, altres sonoritats.

Aquests músics (n’hi ha d’espanyols,cubans, anglesos i brasilers) tenen lesseves pròpies influències. Com es fa pertreballar junts? Què tenen en comú?

És que estem parlant de música!Quan parles de música no pots etique-tar-la. Clar que cadascuna té el seu gè-nere, les seves arrels, la seva fórmula...,però estem parlant de música, un mónenorme on explorar.

La seva influència més directa és elfado...

Sí. Jo tinc una arrel, que és la portu-gue sa, la del fado. I alhora tinc una per-sonalitat com a artista i cantant. I això esva demostrant en cada disc que vaig fent.

Ara està molt de moda parlar d’«in-terculturalitat», però creu que fa unsanys la seva música hauria quallatcom ho està fent ara?

Cada vegada les persones tenen lament més oberta per sentir altres so-noritats i buscar altres gèneres musicals.

P

R

R

P

R

P

R

P

R

P

«Aquesta músicaquedarà, no és de lesque es consumeix arai demà ja ha passat»

MarizaI aquests són gèneres que que daran.D’aquí anys podràs escoltar aquestsdiscos. No és una música que es con-sumeix ara i demà ja ha passat.

Són gèneres atemporals, oi? Sí, és una música que queda, és una

música que té una profunditat enor-me, amb músics de gran qualitat, nopensem en la comercialitat sinó encom es pot fer bona música.

«Terra» ja ha obtingut reconeixe-ments materials com són les duesnominacions als Grammy Latinos...

Sí, és un reconeixement al teu tre-ball. No faig discos ni concerts pensantquants premis guanyaré, ho faig pelplaer de la música, perquè la músicaés la meva vida, però si vénen i em do-nen un premi, l’accepto amb molt degust, és clar!

La seva gira també ha passat pelspaïsos nòrdics. Com la reben allà?

Els encanta. Clar que tenen la sevacultura i la seva forma de fer músicaperò els agrada molt tot el que és méscàlid, més mediterrani.

Així, el fet que vostè canti en por-tuguès no hauria de ser un impedi-ment per entendre la seva música...

La gent tendeix a pensar que la mú-sica té la frontera de la llengua, peròno: sap parlar, sap tocar-te i sap fer-tesentir. La música, i sobretot aquesta,et fa sentir emocions que no saps ex-plicar. Ara, cal que l’artista sàpigatransmetre l’emoció i que la música ensigui el vehicle: així la barrera de la llen-gua no existeix.

P

R

P

R

R

P

P

R

CANTANT

«Als païsosnòrdics elsencanta aquesttipus demúsica, tot allòque sigui méscàlid, mésmediterrani»

A Finlàndia, enuna hora i mitja esvan esgotar lesentrades per alconcert de Mariza.En al seu directed’avui a l’Auditoride Girona tampochi haurà seientslliures.

�

CONTRACORRENT

ENTREVISTA DE

AnaRodríguezGIRONA

TEM

POR

ADA

ALT

A

COACHINGDesitges resoldre les teves inquietuds o assolirobjectius personals i professionals?Vols arribar més lluny amb els teus propis coneixe-ments?Necessites trobar les teves pròpies respostes peraportar solucions a les dificultats que et planteja eldia a dia?

El Coaching és una nova metodologia que ens per-met afrontar reptes, superar problemes i gestionarrecursos humans obtenint resultats fora del comú.

Si desitges més informació, posa’t en contacte amb:Andreu Mateo972 292 225 - 662 077 633Coach personal

08MÚSICA I TEATRE AccentsDIVENDRES, 14 DE NOVEMBRE DE 2008 | Diari de Girona

TEMPORADA ALTAMicah P. Hinson & The Red Empire OrchestraAUDITORI DE GIRONA

Veu i guitarra: Micah P. Hinson.Bateria: Nick Phelps. Baix: JustinCope. � Dimecres 19, 21h. � 15€

Ja li va passar al cineasta Tim Bur-ton quan va conèixer Helena Bon-ham-Carter: l’autor de films foscosi lúgubres (plens d’un romanticis-me amargat) va firmar, un cop en-amorat, la colorista Big Fish. MicahP. Hinson, visitant habitual dels es-

cenaris espanyols, ha patit unamica el mateix. Els gironins, que nohem tingut ocasió de veure’l en elsnostres escenaris com l’existencia-lista lúgubre de les seves anteriorsgires, sí podrem veure l’altra cara d’a-quest texà de anys: la de l’homefeliçment casat (en alguns con-certs ha portat la foto d’una noia so-bre la seva guitarra), tot i el seu tèr-bol passat ple d’addiccions, visitesa la presó i accidents. Per sort, laqualitat dels seus discos no ha can-viat, i l’últim, Micah P. Hinson andThe Red Emire Orchestra, conti-nua posant els pèls de punta.

�

ANA RODRÍGUEZ

La nova llum de l’indiefolk deMicah P. Hinson arriba a GironaDESPRÉS D’HAVER PRESENTAT ELS SEUS DISCOS ANTERIORS EN DIVERSES CIUTATS DE L’ESTAT ESPANYOL, ELNORD-AMERICÀ MICAH P. HINSON HA ESCOLLIT GIRONA COM UN DELS ESCENARIS EN EL QUAL SONARAN LESMELODIES DEL SEU DARRER TREBALL, «MICAH P. HINSON & THE RED EMIRE ORCHESTRA»

L’Auditori acull el concert d’aquest «exskater» que sembla haver vist la llum en haver-se enamorat i casat, cosa que no ha afectat la seva qualitat.

DIARI DEGIRONA

LAURA HERTSA Won Woman ShowTEATRE DE SALT

Guió i direcció: Laura Herts.Clown: Laura Herts. � Diumen-ge 16, 19h i 22h. 18 €.

És clown, mim, acròbata i ballari-na; és petita, desangelada, explosi-va i desbordant. És Laura Herts,una pallassa única en el seu gène-re, digna descendent de GrouchoMarx. A Won Woman On Show, unespectacle de sala creat el 2002 iamb el qual ha triomfat arreu delmón, ofereix des d’una insòlita lu-cidesa, una visió particular de lesinjustícies socials.

PÚBLIC FAMILIAREl vestit nou de l’emperadorTEATRE DE SALT

Autora i directora: Anna Llo-part. Músics: Tania Mesa i IgnasiTerraza. Intèrprets: Javier Canales,Xavier Martínez, Jordi Mas i MartaRafa. � Dissabte 15, 18h. 8 €.

Una versió teatral i musicada delconte homònim de H.C. Andersenque barreja diversos gèneres musi-cals, des del gospel fins l’òpera, idiferents estils. Un cop d’ull a lahistòria de la música a través degèneres i èpoques diferents. Unmusical amb 5 músics, 3 cantants i1 actriu en escena.

�

�

Escenaris

GUSTOSDels Beach Boys aMy Bloody ValentineEls 5 discos que afirma haver escol-tat més són Pet Sounds (BeachBoys), Trompe le Monde (Pixies), Lo-veless (My Bloody Valentine), Bloodon the Tracks (Bob Dylan) i ForeverChanges (Love).

L’AMOR«Vols casar-te amb mi?»

El 8 de desembre de 2007, desprésd’un concert a Londres, va demanara la seva xicota que pugés a l’esce-nari i li va proposar matrimoni da-vant els espectadors.

ANIVERSARI30 de març de 1981Aquell dia Ronald Reagan, alesho-res president dels Estats Units, vaser disparat en un atemptat que vaintentar acabar amb la seva vida.

CURIOSITATS

La «clown« Laura Herts.

Una versió diferent del conte.

Reportatge

8 DominicalDiumenge 2de novembre de 2008

Amb els videoclips la música va deixar deser exclusivament un fenomen sonor. Elmàrqueting, la imatge i les tecnologies ad-

quirien un paper molt més rellevant que aquellque haguessin pogut tenir fins aleshores. L’any1981 tenia lloc un esdeveniment que marcariade forma determinant aquesta història del vide-oclip: naixia la MTV (Music Television), la pri-mera cadena musical de televisió i l’inici de l’e-ra del videoclip. Video killed the radio star, deThe Buggles, va ser el primer que la MTV vaemetre, un vídeo premonitori sobre una estre-lla de la ràdio que veu com s’acaben els seusdies de glòria en aparèixer el primer videoclip.

Aquest és considerat el primer vidoclip de lahistòria, però els vídeos d’actuaciones musicalsexisteixen des del començament dels mitjans au-diovisuals. A principis del segle XX es gravaveninterpretacions en viu i pel·lícules amb cantantscom a protagonistes, des de Carlos Gardel a TheBeatles, passant per Elvis.

El 1974, Abba va gravar Waterloo (cançó ambla qual va guanyar el Festival d’Eurovisió aquellmateix any) i va començar la història dels vido-clips com a tal. Un any després, el quartet sueces va adonar que començava a ser rendible lagravació d’un videoclip per promocionar undisc: Dancing Queen. Aquell mateix 1975,Queen gravava Bohemian Raphsody, però noes considera el primer videoclip, ja que contéimatges d’un concert en directe.

No va ser fins al 1981, amb la creació de laMTV, que el mercat del videoclip va començara tenir una difusió de masses. El punt d’inflexió,però, va ser l’any 1983, amb l’aparició d’un ví-deo que estava destinat a deixar empremta per

la seva qualitat fílmica, a més de la musical: Thri-ller, d’un joveníssim Michael Jackson, carta depresentació del segon disc de l’artista i que, ambel temps, es convertiria en l’àlbum més venut dela història. Un videoclip, en certa manera, tam-bé profètic: un jove que es tem a si mateix,que diu no ser com els altres, que balla comningú i que, quan entra en un cine, veu comla pantalla li torna la imatge d’un Teen Wolfcrescudet en versió zombie.

«THRILLER», 25 ANYS DESPRÉSEn plena voràgine de rumors que afirmavenque Michael Jackson està gravant de nou ique els Jackson Five tornaran l’any que ve,el «rei del pop» ha celebrat el 25 aniversaride la publicació de Thriller, l’àlbum mésvenut de la història, que va marcar un abansi un després en la música contemporània.

Aliat amb el videoclip –que acabava dematar l’estrella de la ràdio–, Michael Jacksonva introduir el ball a les llars. A més, lesescoles de dansa donaven noves formes aljazz sota la seva influència, els nens jugavena imitar-lo i, a les discoteques, la gent dei-xava enrere el Tony Manero de Fiebre delsábado noche per enganxar-se al nou ritmepercutiu i els seus indescriptibles girs. IJackson amb Thriller no feia res més queposar tot això en escena, amb sentit coreo-gràfic, posant-ho a l’abast de tothom.

Més de 100 milions de còpies venudes aquasi tot el món, vuit premis Grammy i gai-rebé 60 discos de platí són algunes de lesespectaculars xifres que va aconseguirMichael Jackson amb Thiller, àlbum que ha

deixat per a la posteritat èxits com Billy Jeano Beat it, per no parlar del tema que dónatítol al disc. A més de la qualitat del treball,però, bona part de l’èxit que va tenir el deual videoclip de 14 minuts que, rodat un anydesprés que el disc sortís a la venda i dirigitper John Landis (autor de Desmadre a laamericana, Superdetective en Hollywood IIIo El príncipe de Zamunda), mostrava unMichael Jackson passant de licàntrop a zom-bie sense perdre el ritme. La seva tra ma,efectes especials i la impressionant coreo-grafia van suposar un abans i un després enla història del videoclip i de l’art de mostrarla música a la televisió.

El seu no va ser el primer, però sí que va marcar un punt d’inflexió en la història del videoclip.«Thriller» de Michael Jackson compleix aquest 2008 un quart de segle, vint-i-cinc anys en elsquals el seu artífex ha patit una vertadera muntanya russa d’èxits, fracassos i polèmiques per so-nals. A nosaltres, però, sempre ens quedaran aquells zombis que l’any 1983 ens amenaçavendes de la pantalla de la televisió.

El vídeo va matarl’estrella de la ràdio

TEXT: ANA RODRÍGUEZ

John Landisva dirigir el

1983 elvideoclip de«Thriller», de14 minuts iamb uns

efectes i unatrama inèditsfins aleshores

Amb elnaixementde la MTV

el 1981començava

l’era delvideoclip.La cadena

va estrenar-seamb «Video

killed theradio star»

Foto: Imatge de «Video killed the radio star»,de The Buggles, considerat el 1r videoclip.

PARAIGÜESCal ser previsor i evitar mullar-seTot apunta que avui, i probablement en els propersdies plourà i començaran a baixar les temperatatures.Cal abrigar-se per no passsar fred i portar paraigüesper evitar quedar xop.

LES HORES PUNTAVeure la Fira de Mostres amb tranquil·litatMés de 170.000 persones podrien passar per la Firade Mostres. Per tant és important intentar, si es pot,evitar les hores de més afluència i anar a la Devesa almigdia.

CONSELLS

FEU-VOS SUBSCRIPTORS TRUCANT AL:972 20 20 42 TELÈFON D’ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR

PER ALS SUBSCRIPTORSEntrades al CertamenInformem que ja poden passar per les nostres instal·la-cions per recollir la invitació a la Fira de Mostres queté lloc del 28 d’octubre al 2 de novembre.

EL CLUB

Aquesta nit és la gran cita. Fon-tajau serà l’escenari del gran colofód’un tour que ha portat ManoloGarcía per tot el país i que ha de-mostrat el talent d’un dels artistesmés rellevants de la història delpop-rock espanyol.

Per què Girona per acabar lagira?

El fet que siguin Fires és unamanera molt agradable d’acabar lagi ra. A més, és molt a prop deBarcelona, no t’ho negaré, i po-drem anar a dormir a casa. (Riu)

El concert d’aquesta nit és unpunt i a part. Què vindrà ara?

Encara estic pensant una reedi -ció del disc, de cares a Nadal, ambun llibre amb obra pictòrica i fo-togràfica meva. També hi haurà unDVD amb les pistes que vaig gra-var a Grècia i amb imatges de lagira.

Això en els pròxims o dies,però i després?

És una incògnita. Se suposaque hi ha ganes de composar,però també està bé un temps de nomúsica. Mai m’ha interessat lasensació de ser un professional dela música.

I es dedicarà a la pintura ara?Vull preparar alguna exposició

de cares a l’any que ve. Però sé queles ganes de com posar arribaranmolt aviat.

El seu últim disc se centra en lasituació actual del planeta. Què elva empènyer a escriure sobreaixò?

No tot el disc és en aquesta di-recció però sí que hi ha un discursclar. Però no és una cosa puntual,que m’hagi donat ara per parlar delcanvi climàtic. Aquesta percepcióla tenim moltes persones i elcol·lectiu científic ho està dient acrits. Per sobre de qualsevol pro-blema hi ha la salut del planeta. Si

aquesta cau en picat tots els pro-blemes del dia a dia queden petits,perquè això és un problema global.Dir que a causa de la crisi (que ésmolt greu, sí) s’ajorna el tema delcanvi climàtic... Pot ser que un dia

el canvi climàtic ens ajorni a nos-altres (Riu).

Quimi Portet i vostè són artis-tes molt diferents i han seguitcamins molt diferents. Què elsunia per formar El Último de la

Fila?Durant un temps dues per-

sones poden formar un equip,però van avançant i potser les líniesdivergeixen. I no passa res. Van seranys molt grats i instructius però vaarribar un moment que el dis-curs co mú va quedar esgotat ivam pensar que el correcte era dei-xar-ho allà. I ha quedat un petit lle-gat de cançons, que poden agradaro no, però que tenen un potenciali que han arribat a molta gent.

De fet en els concerts encara lidemanen cançons d’aquestes.Per alguna cosa serà...

Sí, i ara EMI, la companyia queha tingut els drets, ens ha demanatreeditar-los i està preparant per alNadal una caixa amb dos discos re-mesclats, un llibre amb fotos de l’è-poca i un DVD de concerts.

Com veu la situació actual de lamúsica?

És una mica confusa, la veritat.És una situació molt singular, iúnica. La tecnologia està obrintuna porta cap a una direcció queno hi comptàvem. Això sí, ganes demúsica n’hi haurà sempre.

I descarregar-se música perInternet de forma gratuïta...

Als artistes sovint ens utilit-zen. Que tothom pugui escoltarmúsica, a través de l’ordinador,sense demanar permís als mú-sics també és una situació molt es-tranya. Se’ns utilitza sense dema-nar-nos permís.

Sempre ha dit que vostè ésmés un artista de directe qued’estudi. Què tindrà avui la gentde Girona?

A mi m’il·lusiona sempre sortira l’escenari. Hi ha públics mésfreds, públics més càlids, però si tuets un bon mestre de cerimònies,el públic entra perquè la música téaquest poder. Fins ara, tots elsconcerts han estat molt bonics.Vull pensar que aquí també hoserà, perquè està sent així, vaja.Molt malament s’hauria de posarla cosa.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

Manolo GarcíaPunt i a part. El que fos membre actiu d’El Último de la Fila ja va pel seu quart disc en solitari, «Saldremos a la lluvia», uncrit d’atenció sobre la situació actual del nostre planeta aprofitant que té «un micro al davant». Aquesta nit tanca la gira depresentació a Girona, una cita que l’artista espera que sigui tan exitosa i especial com han estat els seus concerts fins ara.

«Mai m’ha interessat la sensació deser un professional de la música»

Manolo García presenta aquesta nit a Girona «Saldremos a la lluvia».

DIARI DE GIRONA

Ana RodríguezGIRONA

ls amics rememorendèries d’infantesaals toros mecànics,mentre aguanto es-

toicament els cops de la colla dedarrere. Amb gorra dels Yanke-es, roba molt ampla, ulleres desol i auriculars, el noi negre delmeu darrere parla amb veumolt alta en un idioma que des-conec a un compatriota queporta una camisa que el fa in-confusible. Tots dos miren lanena gitana de les castanyes.En compren un paquet. Agafenun segon paquet. Entre riures,marxen després de pagar.

La cua de les atraccions arri-ba fins el segon arbre. I ja sóngairebé dos quarts de dues de lamatinada. Cada persona que hapujat a les atraccions ha pagatmés de 2,5 euros. El firaire faràuna bona caixa. Segur. La músi-ca de La Copa no acompanya,però s’hi ha d’anar. Com sem-pre, algun familiar d’una amigao un conegut d’alguna entitataquest any té barraca. La pri-mera consumició et pot sortirgratis, però no la resta. Almenys3,5 euros per beguda. Un euro imig si et quedes amb la cervesa.

«Has provat allò?». «Aniràs ala Fira de Mostres?». «Vindràsal concert de Fires de l’Audito-ri?». «Has provat els gegants dexocolata?». «Què no surtsavui?». Al meu voltant la gentconsumeix sense mesura i jom’hi apunto. Castanyes, patatesfregides, aneguets, noria, pas-tissos, xocolata,... Diuen queaquest any hi ha crisi. Crisi?Molt pitjor: hi ha depressió! De-pressió mundial!

Davant l’amenaça, vaig pen-sar que aquest any tocava pas-sar amb un cuidat programaper consumir menys. Però, en-tre els sopars de colla, convidarels amics i els dinars en família,la meva clàssica disciplinaprussiana ha quedat oblidadaper altres èpoques. Adèu a ladieta!

Les parades de menjar, lesatraccions de fires o les consu-micions fan que el meu PAEF(Pla d’Austeritatper l’EconomiaFamiliar) se’nvagi en orris. Alfinal les Firessón un descans.Ara seguirégaudint de lafesta. Jaarreglaremel problemaal novembre.

E

EL PAEF SE’N VA EN ORRIS

Jesús Badenesgirona.diaridegirona@epi.es

Dies de festa

08LLIBRES AccentsDIVENDRES, 4 DE JULIOL DE 2008 | Diari de Girona

REM, IGGY & THE STOOGES,EDITORS, JEFF MILLS ....Dr. Loft 05.00CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Diumenge 6 de juliol, 05.00hores. � 70 €.

Per a un horari com el del Dr Loft

calia fer-se amb protagonistes decategoria, i és que no és fàcil a trau-re la gent a una sèrie de festivalsque comencen a les cinc de lamatinada d’un diumenge. JeffMills. Iggy & The Stooges, Editorso REM, entre molts altres artistes,s’encarreguen de donar aquestacategoria al festival.

Entre aquests altres artistes quedesfilara per la Costa Brava aquestcap de setmana hi ha Common,Dominique Costa, Felix Da Hou-secat, Gossip, Pete Rock, The Co-urteeners o The Requesters.

El veterà Iggy Pop es reinventaa sí mateix amb la seva banda detota la vida: The Stooges. Qua-

ranta anys d’amistat amb el diablenomés poden acabar en una cosa:un pacte que manté Iggy amb lamateixa furia que destil·lava a FunHouse.

Per la seva banda, el complexunivers dels no menys mítics REMbarreja amb l’esperit do it yourself,preocupacions altermondialistas,misticisme i teoria del caos. Duesanècdotes curioses: el seu nom, es-collit a l’atzar fullejant un diccio-nari, és l’abreujament de Rapid EyeMovement, que defineix una fasedel somni; i la seva cançó ‘Stand’va ser la primera música que va so-nar a la superfície de Mart en el. El potent tema SupernaturalSuperserious és l’estàndard en for-ma de single del seu catorzè elapéAccelerate, produït per JacknifeLlig.

�

ANA RODRÍGUEZ

Arriba el festival que neixquan els altres ja acabenCASTELLÓ D’EMPÚRIES SE SUMA A NOMS COM GLASTONBURY O BENICÀSSIM AMB EL DR. LOFT 05.00, UN FESTIVAL QUE COMENÇA BEN ENTRADA LA MATINADAI QUE ACABA AMB LES PRIMERES LLUMS DE L’ENDEMÀ

DIARI DE GIRONA

GIRAThe Ting ThingsELS NENS MACOS DEL POP BRITÀNIC

El duet The Ting Tings, elsnous nens macos del pop britànic,porten a Espanya en la seva giraeuropea per presentar a Madrid iBenicàssim el seu primer disc, WeStarted Nothing, un treball quesona a pop desenfadat i garatgeramb el que han assolit el númerou de les llistes angleses. «Ensagrada definir la nostra músicacom ‘pop do-it-yourself’ perquèho fem tot nosaltres, sense gaireremasterització ni ornament; totmolt intuïtiu i molt honest», ex-plica en un perfecte espanyol Ju-les De Martino, de pare italià imare anglesa però que ha viscutalgun temps a Múrcia.

Els dos, Jules i Katie, són de

Salford, un poble prop de Man-chester, i comparteixen passióper la música indie, beat pop i dis-co, un primer grup fallit anomenatDear Eskiimo («que ens va omplirde frustració i amb el qual vamperdre molts amics») i, sobretot,molta sorpresa davant l’èxit d’a-quest debut discogràfic. «Ensagrada fer cançons i que la gentles escolti, però això no ens hoesperàvem. Hem anat a la nostrabola i això és el que volem seguirfent», afegeix Katie White, perso-nal veu del duet, qui també hadissenyat la portada del disco.

Apunts

PLUJA D’ESTRELLES A CASTELLÓ El DrLoft és una més de les ofertes defestivals d’estiu, ambl’avantatge que és al’Empordà. Els nord-americans REM són un delsgrans caps de cartell. Iggy& The Stooges comparteixenaquest «honor» amb els deMichael Stipe. Jeff Millstambé és un dels noms ambmés ressò internacional delcartell del Dr Loft, tot i que en un altre estil de música.

3

1

2

�2 3

1

The Ting Things.

49Cultura EspectaclesDiari de Girona ■ Dimarts, 1 de maig de 2007

Ana Rodríguez, Girona. -Consideren les seves cançonscom una mena de poesia moder-na? -A nosaltres ens encanta la poesia.I realment ens esforcem bastant acalcular la mètrica i intentar queles rimes siguin consonants. Però,clar, els poetes clàssics, com Gón-gora o Quevedo, són increïbles.Ells sí que s’ho treballaven. Nosal-tres intentem que vegis una lletrai que sense escoltar-la ja t’agradi. Iaixò és el que feien ells. Les sevespoesies eren raps, però escrits. -Podríem dir que hi ha dos tipus demúsica: la que dóna prioritat a lamateixa música i la que prima la lle-tra. Les cançons de Violadores delVerso són d’aquest últim tipus...-La càrrega lírica del rap, les líniesque arribem a dir nosaltres en unacançó equivalen a un disc sencerde Bisbal o Bustamante. -Jo no he dit cap nom...-Ja, però és per dir-te gent que téuna fórmula, que són quatre línies,dues per a la tornada, quatre líniesmés i dues mésper a la tornada. Entotal 32 línies però repetides. Hi hamolta gent que els escriu les lletresperquè han de fer un disc de pres-sa i corrent i ho fan sense fer capmena d’esforç. Per a nosaltres lalletra és molt important. En aquestcas la lletra no importa, és mésmoure el culet i que la cançó s’en-ganxi i sigui simple, bastant sim-ple. El llenguatge que utilitzen enaquestes cançons és gairebé sem-pre el mateix, només canvia l’or-dre. -En el seu disc critiquen precisa-ment aquesta moda de fer discoscom xurros...-Sí, hi ha força al·lusions a aquesttema. A les Ketchup els diem «no-sé-què». És això, és clar: que t’in-tenten vendre un producte com sifós de puta mare i després no téres. De fet, passen sis mesos i nin-gú es recorda dels seus discos. -En una cançó diuen que «el rap ésel telediari de la joventut». Consi-dera que vostès diuen les coses talcom són? -Sí, aquesta frase sí que reflecteixel que significa el rap. Gent radiantles seves vivències, les vivènciesdels seus amics, d’allò que veu, i alcapdavall un telediari més del car-rer. De peu de carrer i més sincer.I sense cap altra intenció que la d’a-lliberar-te. Perquè ja sabem queaquí els telediaris no diuen tot allò

que haurien de dir i que nomésdiuen allò que volen que sapi-guem. -Quina dinàmica segueixen a l’ho-ra d’escriure les seves cançons?Arriba un de vostès amb una ideaper compartir o s’asseuen totsquatre fins que surt alguna cosa?-Realment passa com dius tu, peròtambé de moltes altres formes. Avegades ve un de nosaltres amb untros de lletra i ens diu « a veure quèus sembla aquesta moguda», un al-tre respon: «jo em puc adaptar a

aquesta cançó». A vegades primersorgeix la lletra i després busquemel ritme; altres vegades, i és el mésnormal que fem, el Rumba ens faun ritme que ens agradi als atrestres, ens posem a veure què s’hade posar a sobre d’aquell ritme, icada un de nosaltres s’emporta elritme a casa seva en un CD i ambel temps es va treballant. -I a l’hora de cantar les cançons? -El Rumba és el que fa els ritmes,no canta mai, o gairebé mai, i des-prés cada un es rapeja el seu tros,el tros que ha escrit a casa. -Realment diuen allò que senten,d’aquesta manera...-Clar. No hi ha una altra forma.Això és el rap. És al que em referiaabans quan parlava d’aquells alsqui els escriuen les cançons. Nosón cançons per expressar res nialliberar-se de res, perquè no estàscantant tu allò que sents de veritat. -Es diu que el rap, la música delsbaixos fons, s’ha reformat, ques’ha tornat políticament correcte.Creu que és realment així?

-Per això cal fixar-nos en els EstatsUnits, més que res, que és on hi hala indústria. Aquí encara no hi hagaire tradició de rap. Els EstatsUnits és un país ultracapitalista iconverteixen el rap, que és el queels ha agradat, en un productemassiu i en un mercat de produc-tes, quan realment era un mercatde música i d’expressió. Els grupsque s’han mantingut en l’essènciadel hip hop i no han sucumbit a laindústria o a les multinacionals es-tan totalment oblidats. Ni els pun-xen ni hi ha oportunitats per aaquesta gent que són boníssims,que ho han estat tot. I aquests nousgrups venen gairebé teledirigits:has de fer una cançó de putes, unaaltra de cotxes, ja tenim el videoque ha de sortir... Vendre una mer-da, pura estètica i pura merda, aixòés el que fan. -Amb això es perd l’essència delrap? -El millor per matar un movimenttransgressor o rebel és unir-t’hi,fer-lo majoritari.

«Les línies d’una cançó nostra equivalena un disc sencer de David Bisbal »

■ Des de Saragossa arriben divendres a La Mirona aquests arquitectes del verb i elritme anomenats Violadores del Verso. Per a R de Rumba, Kase O, Lírico i Hate la lle-tra i el missatge d’aquesta és primordial. Kase O va atendre Diari de Girona per par-lar del seu disc «Vivir para contarlo» i de la seva manera d’entendre la música.

Violadores del VersoENTREVISTA MÚSICS

POETES MODERNS. Els quatre membres de Violadores del Verso actuen divendres a La Mirona de Salt. DDEG

Acn/DdeG, TortosaEl canvi climàtic i la respon-sabilitat dels humans en laseva generació i en la reduc-ció dels seus efectes sobre elplaneta seran enguany l'eixcentral del Festival Interna-cional de Cinema de MediAmbient de Catalunya, quetindrà lloc a Tortosa entre elspròxims 1 i 7 de juny. La regi-dora de Medi Ambient, JanaMuñoz, va presentar el cartelloficial del certamen, on s'ex-pressa aquesta reflexió mit-jançant la il·lustració d'unhome, amb la indústria per ba-rret, que devora la terra comsi es tractés d'un gelat.

Un cartell «específic, inte-ressant i diferent», segons elva definir la mateixa regidoraque el va presentar ahir almigdia en el marc de la firaExpoebre, és la primera cartade presentació de la 14a edi-ció del Festival Internacionalde Cinema de Medi Ambientde Catalunya, enguany dedi-cat al canvi climàtic i a lesenergies renovables.

L'al·legoria que il·lustra elcartell, segons la mateixa re-gidora de Medi Ambient del'Ajuntament de Tortosa, volreflectir com l'home «és elprincipal responsable» de lesconseqüències derivades delcanvi climàtic i, al mateixtemps, també responsable de«fer més, no d'aturar-lo sinód'alentir-lo, perquè no tinguiles conseqüències importantsdel darrer any», va explicar.

Tot i que el programa en-cara no està del tot perfilat,Muñoz va recordar que s'hiinclourà la secció destinada atractar els problemes de l'ai-gua, «molt impor tant enaquestes terres», o l'anomena-da secció «campana», desti-nada perquè els estudiantsmés joves tinguin l'oportuni-tat d'accedir a aquest tipus deproduccions. En paral·lel aaquests àmbits, el festivalcomptarà també amb el gan-xo de la projecció de produc-cions d'actors de renom deHollywood, «que dediquenpart del seu temps i els seus co-neixements a lluitar contra elcanvi climàtic». En aquestaedició serà el cas d'uns curt-metratges produïts per Leo-nardo DiCaprio.

El canvi climàticés l’eix del FestivalInternacional de Cinema deMedi Ambient

TORTOSA

Europa Press/DdeG, Barcelona. El rector de la Universitat de Bar-celona, Màrius Rubiralta, va asse-gurar ahir que la discussió dels úl-tims dies a l’entorn de la Conse-lleria d’Innovació, Universitats iEmpresa ha estat «molt negativa»per al sistema universitari, d’in-vestigació i innovació català.

En declaracions a TV3, Rubi-ralta va assenyalar que «s’ha desfi-gurat una situació que ja estavaperfectament consolidada a Cata-

lunya» i va reiterar que el funcio-nament de les universitats i elscentres d’investigació catalans és«excel·lent», tot i que va admetreque la transferència de coneixe-ment a les empreses és encara«insuficient».

Rubiralta, però, va subratllarque aquesta situació és també aixía tota Europa i va ressaltar quecada universitat té les seves polí-tiques de transferència i innova-ció «novedoses i que són referents»,

posant com a exemple el ParcCientífic o el Parc de RecercaBiomèdica. En aquest sentit, elrector de la UB va afirmar que«cada vez que a nivel político se re-aliza una apuesta por acercar lasuniversidades al entorno industriallo hacemos mal» i va opinar quedes de la Conselleria d’Innovació,Universitats i Empresa «no han sa-but encara incorporar un discurspositiu en relació amb la innova-ció». «Al responsable d’innovació jono el conec després de quatre me-sos», va afegir Rubiralta, qui va re-conèixer que al principi de la le-gislatura «semblava que es podriafer política en contra de les univer-sitats i dels seus rectors».

El rector de la UB creu que la discussió delsúltims dies és «negativa» per al sistema

UNIVERSITAT

➾ «Per alguns músics,més que la lletra, ésbàsic moure el cul ique la cançó s’enganxi»

➾ «Per a nosaltres la lletra és molt important.Ens esforcem molt en la mètrica i la rima»

68 Cultura Espectacles ■ Diari de GironaDiumenge, 29 d’abril de 2007

Ana Rodríguez, Girona. -D’on surt el nom de Mazoni? -Les Mazoni eren les dolentes d’Elcapità Harlock, una sèrie de di-buixos manga. -Jo pensava que no tingués algu-na relació amb aquelles guerreresmitològiques, les Amazones...-En certa manera sí, perquè lesMazoni eren d’una espècie aliení-gena i eren només dones. -Mazoni és només Jaume Pla? -Jo sóc el cap de Mazoni, i el queprenc una mica les decisions. Peròhi ha una banda al darrere. No ésni una banda ni és un sol. Quan ensposem a tocar gairebé ens obli-dem que jo sóc el que decideix. -Ja ho deia la cançó: «Video killedthe radio star». Què et sembla elfet que avui dia la imatge eclipsiuna mica la música?-De fet això també passa una micaamb les lletres. Avui dia els can-tants més reconeguts són gentque fa bones lletres, com en Sabi-na, però que musicalment potserno és del millor que hi ha, per a mi.La música sempre està en un plamés secundari respecte les lletres.Tots aquests grups d’estil protes-ta, com Boikot, sempre es basenmés en una ideologia que en lamúsica. -És a dir, la música potser és molt

similar entre ella i el que té més va-lor és la lletra...-Exacte. I ara el que dius tu. Últi-mament hi ha el tema de la imat-ge: gent que van allà, ja tenen eldisc fet, només han de posar la pis-ta de veu, i ja està. No són ni les se-ves cançons, ni les han tocat ells.Com si fos un karaoke. -Vostè en canvi sí que escriu lesseves lletres, les pot interpretarperquè és el que sent. Què podemtrobar en el seu disc? -Jo tardo com un any a fer lescançons i llavors, com que en un

any poden passar moltes coses, enel disc podem trobar de tot. Hi havegades que són més personals ialtres que són més des de fora, ex-plicant una història.Tant aquestdisc com l’altre són una col·leccióde cançons que en si mateixes jasón un ens. Les cançons no tenengaire relació entre elles. Són comvinyetes diferents. En lloc de serdiscos d’un estil o d’un ambientsón dos discos molt variats, tantpel que fa a lletres com de música. -És el que li surt en aquell mo-ment...

-Sí. Els Beatles també feien discosmolt variats, o Beck, o Blur, discoson pots trobar una mica de tot. Éscom una macedònia. -Pensa que així pot agradar unamica a tothom? -Jo no vaig a agradar o no agradar.Sí, té aquest avantatge, però lagent que fa discos unitaris té mésfàcil aconseguir un públic que elsegueixi, que s’identifiqui ambuna manera de fer. A mi és que emsurt així. M’agraden coses molt di-ferents i sempre quan faig un discpenso que em deixo alguna cosa.-Com són els concerts de Mazo-

ni? -Els nostres directes són molt sen-zills. El què passa és que fem di-ferents formats. Normalment to-quem quatre, a vegades sis, peròdepèn del dia pot ser que toqui josol, en acústic. I depenent de la for-mació intentem adequar el reper-tori. Les cançons sonen diferentdepenent de la formació. Tambésolem incloure un parell de ver-sions que anem renovant i sempresona un pèl diferent. -Divendres actua a Fontajau ambDover. Com enfoca aquest con-cert?-Com un concert més. Home, ésuna oportunitat que ens escoltimolta gent, perquè suposo que es-tarà ple.-Però el seu nom ja sona, vostè noés un desconegut...-No, però és clar, com més gent mi-llor. Potser hi ha gent que ens hasentit però no ens ha vist mai endirecte. -Tot i que diu que la seva músicaés una mica «inclassificable», al-guna influència deu tenir...-La meva base és la música dels 60.Sempre hi ha aquest toc de pop,de beat, perquè m’agraden gaire-bé tots, els Beatles, els Rolling, elsKinks... De més gran he anat es-coltant Beck, Radiohead...-Que en el fons també beuen dels60...

-Sí. El que m’agrada més és indie,pop, i ara últimament escolto mésjazz, flamenc...-Trobes complicat fer pop en ca-talà? -No. -Però en canvi hi ha pocs grupsque facin pop i indie en català...-Jo crec que no és complicat, no ésqüestió de l’idioma. Estem en unmoment complicat. D’una bandahi ha un públic jove que és consu-midor de música en català peròque té una determinada manerad’escoltar música (a Obrint Pas,Lax’n’Busto...), que trobo perfec-te. I després hi ha gent que escol-ta un altre tipus de música que noaccedeix al català perquè no liagraden aquestes bandes i assi-mila el català a aquests grups i re-alment no saben que n’hi ha d’al-tres que fan la música que ells es-colten en anglès però en català. -Ara toca conquerir aquest públic,no?-Més que aquest públic d’ObrintPas i d’aquest estil, es tracta d’a-conseguir que aquesta gent queescolta grups britànics com Cold-play, Arctic Monkeys, Blur o Oa-sis sàpiga que hi ha alguna cosa,no igual, però semblant estilísti-cament. El problema és que hi hamolta gent que diu «ah, català ésaquest rock, rotllo independentis-ta». Aquest és un dels rocks, peròn’hi ha més. El que passa és quesom pocs.

«No tota la música en català és independentista»■ Jaume Pla és Mazoni i Mazoni és Jaume Pla. Aquest bisbalenc és l’àni-ma del grup i ara, un any després de publicar «Esgarrapada», treu al mer-cat «Si els dits fossin xilòfons», un disc que divendres presentarà a Fonta-jau en el concert d’inauguració del Festival In-Somni a Girona, compartintescenari amb Dover.

MazoniENTREVISTA MÚSIC

JAUME PLA. El bisbalenc és l’«alma mater» de Mazoni. DDEG

A.E.T., Girona.Diuen que a la tercera va la vençu-da. El grup de Camprodon En-tregirats acaba de publicar, auto-editat, el seu tercer cd, titulat De-fectes. L’objectiu és consolidar-se,aconseguir que «la gent ens cone-gui, fer-nos un petit forat a la mú-sica, sense presses». En definitiva,«deixar un pòsit, el nostre nom i lanostra marca».

Els que s’expressen així sónAmadeu Rosell i Jaume Sirera,dos dels sis integrants del grup.No amaguen la seva satisfaccióper haver arribat a editar aquesttercer disc, que té un contingutque defineixen com «egoïsta, per-què hem fet el que ens ha donat lagana». Aquesta vegada han fet

«cançons més despullades» que lesde l’anterior disc –que estava mésenfocat als concerts en directe–.«No volíem copiar-nos a nosaltresmateixos, ens avorreix», expli-quen, tot i que són conscients delrisc «que la gent pensi que no sa-bem cap a on anem». Però tenenuna cosa clara: «Si a nosaltres ensagrada, també pot agradar al 20%de la gent que l’escolti».

I per què un títol que,a priori,sona negatiu? Fàcil: «Perquè en-

globa tots els temes, que descriuenpetites situacions quotidianes, co-ses que no acaben de rutllar, per-què l’ésser humà és imperfecte, noestà ben fet».

A l’hora de vendre’s, només de-manen una cosa: que la gent faci«l’esforç» d’escoltar la seva músi-ca, perquè «s’atreveix més amb lamúsica de fora, aquí es jutja elsgrups catalans sense escoltar-los»,lamenten. I prometen que a De-fectes s’hi trobaran «temàtiques i

música dignes i properes». «Nosom un grup carregat d’artificis,venem honestedat», remarquen. Iho raonen dient que «la música ila lletra són dos llenguatges dife-rents, nosaltres intentem unir-los ique expressin els mateixos senti-ments, la mateixa idea».

I si han de parlar dels tres «de-fectes» més grans d’ells mateixosho tenen clar. El primer, és que«som tossuts, perquè continuaremfent música». Després, són «egoïs-tes, perquè continuarem fent el queens doni la gana». I, en tercer lloc,es consideren «inconscients, per-què continuarem somniant». Tresdefectes que, segurament, «po-drien ser també les nostres virtutsmés grans».

Entregirats presenten el seu tercer cd ambla voluntat de consolidar-se musicalment

CAMPRODON

La portada del nou cd.

➾ «M’agrada tota la música dels 60: elsBeatles, els Rolling,els Kinks...»

➾ «El concert de Dover és una oportunitat perquè ens escolti molta gent»

52 ■ Diari de GironaDIvendres, 9 de febrer de 2007

Culturai Espectacles

Ana Rodríguez, Girona. El jazz és un gènere minoritari.Però si creiem que coneixem pocacosa sobre aquest tipus de música,parem-nos a pensar què sabem deljazz si el limitem a les comarquesgironines. Segurament la informa-ció que podrem recopilar encaraserà menys.

El músic i comentarista musicalJaume Tauler ofereix ara l’oportu-nitat de posar-nos al dia en aquesttema gràcies a l’exposició Jazzid.Història del jazz a les comarques gi-ronines, un recorregut per les in-fluències, els grups i els noms mésdestacats d’aquest estil, que va néi-xer a Nova Orleans i que beu «delsritmes africans dels esclaus i de lamúsica europea dels conqueridors»,explica Tauler. La mostra, que s’i-naugura aquest vespre a les 8 a laCasa de Cultura, es podrà veurefins al mes de març. A la presenta-ció, els assistents podran gaudird’un concert de Francesc Ubanell,un dels màxims representants deljazz actual, i el seu Get The Groo-ve Quartet.

La mostra està dividida en 15àmbits, que van des de la històriad’Europa als anys 20, el canvi d’ins-truments de les cobles per adaptar-se al jazz o els principals boppersgironins dels 50 (Agapit Torrent,Lluís Caballeria i Josep Saurina),fins les Big Bands modernes i elfestival de jazz de Girona.

Una exposició recorre la històriadel jazz a les comarques gironinesLa mostra, que s’inaugura avui amb un concert, presenta gran quantitat de material gràfic

CASA DE CULTURA

DdeG, Girona. L’Auditori de Girona es vesteixde gala per acollir el concert del’Orquestra Simfònica de Mu-nic sota la direcció del francèsPhilippe Entremont, que enaquesta ocasió actuarà tambécom a solista. El concert, única Catalunya, tindrà lloc avui, ales nou del vespre, a la SalaSimfònica de l’Auditori.

L’Orquestra Simfònica deMunic (Münchner Symphoni-ker) és una de les agrupacionsculturals més importants iversàtils d’Alemanya comptantamb un repertori, que inclouconcerts simfònics, represen-tacions d’òpera, opereta, mu-sicals i ballets, a més d’orato-ris i música religiosa. Sota ladirecció de Philippe Entre-mont, interpretarà un progra-ma centrat en obres cabdals deBeethoven. Així, al costat de laseva Simfonia núm. 4, s’inter-pretarà el Concert per a pianoi orquestra núm. 4, la darreraobra que el compositor va to-car en públic.

L’Orquestra Simfònica deMúnic es va crear a partir del’antiga Orquestra Simfònicade Graunke, fundada per KurtGraunke. Sota la seva direcció,l’orquestra va assolir un alt ni-vell interpretatiu, no només re-conegut pel públic, sinó tambéper la crítica i els mitjans de co-municació. Durant més de 50anys, els seus concerts a Ba-viera i les seves nombroses gi-res per Alemanya, Àustria, Ità-lia i l’Estat espanyol han con-tribuït a enriquir la seva repu-tació. La seva aportació a la in-dústria del cinema alemanyatambé ha estat molt important,ja que ha enregistrat bandessonores per a més de 500pel·lícules. Però el seu renomno només es limita a Aleman-ya sinó que la seva fama ha su-perat fronteres, convertint-seen una de les agrupacions mésimportants en el camp de lamúsica cinematogràfica inter-nacional.

PhilippeEntremont dirigeixl’Orquestra deMunic a l’Auditoride Girona

ÚNIC CONCERT

DdeG, Girona. El Teatre Municipal de Giro-na té en funcionament, desdel passat dia 3 de febrer, elsserveis de bar i guarda-roba,que és gratuït per als espec-tadors.

El Teatre es va reinaugurara finals del 2006, després d’es-tar tancat durant cinc anys acausa de les obres de rehabi-litació.

El Teatre Municipalposa en marxa els serveis de bar i guarda-roba

GIRONA

A.R., Girona. Paral·lelament a la consolidaciódel jazz a Girona, als anys cin-quanta es van crear els anome-nats Amics del Jazz, unes orga-nitzacions en què els seguidorsd’aquesta música es reunien perescoltar jazz, comentar-la, com-prar discos o anar a concerts aBarcelona. Tauler explica que so-vint «feien un pot comú i, quan und’ells anava a Barcelona, com-prava discos que després escolta-ven, comentaven i es repartien».

A les comarques gironines hihavia els Amics del Jazz de Vi-dreres i els Amics del Jazz de Gi-rona.

Els de Vidreres van anar a Bar-celona a concerts de primeres fi-gures com Duke Ellington, LouisArmstrong o Ella Fitzgerald. ElsAmics del Jazz de Girona, per laseva seva banda, van aconseguirportar al Teatre Municipal nomscom els de Harry «Sweets» Edi-son, Panama Francis & His SavoySultants, o Oliver Francis, aprofi-

tant les seves gires per Catalun-ya.

Aquests concerts al Municipal,que tenia una capacitat molt ma-jor del que relament arribaven aomplir, eren subvencionats. Ambel temps, però, tot i que s’orga-nitzaven entre setmana «perquè elcatxet dels artistes fos menor», lasubvenció va anar minvant i elsconcerts van deixar de fer-se.Malgrat tot, «és una sort que la si-tuació es mantingués durant dos otres anys».

Els Amics del Jazz de Vidreres i Girona

BOPPER. La banda de Josep Saurina, un dels principals exponents del jazz a Girona, en una actuació enregistrada per a la televisió.DdeG

SEGUIDORS. Una imatge de la Unió Artística de Vidreres. DdeG

Tete Montoliu.DdeG

48 ■ Diari de GironaDissabte, 14 d’octubre de 2006

Culturai Espectacles

Ana Rodríguez, Girona. L’artista nord-americana LaurieAnderson descriu The end of theMoon com un «poema llarg». Se-gons la violinista, a la NASA –onva protagonitzar la primera re-sidència d’un artista– «es van sen-tir una mica decebuts quan els vaigpresentar un poema», però ella elsva argumentar que aquesta és «lamillor manera per descriure el quevaig veure».

Col·laboradora artística i ex-companya de Lou Reed, Ander-son afirma que els científics «de-vien esperar que fés alguna cosamés tecnològica», però reconeixque està «cremada» del multimè-dia. I és que quan ella va co-mençar a incorporar-lo als seusespectacles era una novetat, però«ara tothom ho fa». Per aquest mo-tiu, Laurie Anderson va concebreThe end of the Moon com un poe-ma, en el qual relata la seva expe-riència a la NASA. I aquesta nit espodrà veure al Teatre de Salt, enel marc de Temporada Alta.

The end of the Moon, un espec-tacle relacionat amb el contrastentre la tecnologa i una idearomàntica de la Lluna, critica l’ab-surd afany colonitzador de l’ésserhumà. Anderson afirma que latecnologia té un doble aspecte.D’una banda «ens pot destruir» (irecorda el que acaba de succeir aCorea), però també hi ha la qües-tió de la propietat. «Com serà la co-lonització de l’espai?» es pregun-ta l’artista nord-americana, «seràcom al segle XV?».

Renúncia al multimèdiaLaurie Anderson insisteix en el

fet que The end of the Moon no ésun espectacle multimèdia. Estracta d’un muntatge basat en laseva veu, la música del violí i les

projeccions. «Em compadeixo del’espectador», declara somrient,«perquè haurà de llegir molt». Peròafegeix que «això és el millor quehe pogut fer per comunicar-nos».

Segons explica Laurie Ander-son, es va basar en l’abstracció, ja

que allò que tracta «és massagran per posar-ho en una panta-lleta», de manera que vol crearimatges mentals.«A partir dels nú-meros, l’espectador s’ha de crearimatges mentals», aclareix. Theend of the Moon és la segona part

de la trilogia iniciada amb Hapi-ness. Si la primera anava sobre larecerca de la felicitat i la segonasobre la tecnologia, la tercera partestarà més centrada en la imatgei la cançó, «I no hi haurà tanta lle-tra».

Laurie Anderson presenta a Salt laseva particular percepció de la LlunaLa musa «underground» estrena a Catalunya l’espectacle «The end of the Moon»

TEMPORADA ALTA

LAURIE ANDERSON. L’artista americana compartirà amb els gironins la seva experiència a la NASA. ANIOL RESCLOSA

DdeG, Girona. La Big Band de Granollerspresenta a Girona el seu dar-rer espectacle, Nora i el jazz,una proposta didàcticaadreçada als nens a partir detres anys i a tota la família engeneral, en el qual participentretze músics i una ballarina.El concert tindrà lloc demàdiumenge a la Sala Simfònicade l’Auditori de Girona, a par-tir de les 12 del migdia.

De la mà de la Nora, la BigBand de Granollers ens en-senya com és de divertit eljazz i els seus diferents estils:dixie, swing, gospel, fusió.L’objectiu d’aquest concert ésacostar la música en directeals nens i nenes a partir del’actuació de 13 músics ambinstruments diferents i d’unaballarina. Ensenyar cada ins-trument, donar a conèixer elsdiferents estils que formenpart d’una Big Band, perme-tre la participació i procurarque el públic s’ho passi d’allòmés bé és el que aconsegueixla Big Band de Granollersamb aquest espectacle.

El concert es presentaamb suport gràfic animat perdonar un format d’audiciódidàctica adreçat a un públicfamiliar o a les escoles (edu-cació infantil, cicle inicial i ci-cle mitjà). Els tretze músicsque hi participen són els qua-tre de la secció rítmica (pia-no, contrabaix, guitarra i ba-teria), i els nou de la secció devent (quatre saxos, tres trom-petes i dos trombons).

La Nora és una nena queviu a Nova Orleans, una ciu-tat plena de música. Coneixe-rem els seus pares, l'avi, elseu germà i, fins i tot els seusamics de la Big Band. Cadapersonatge que ens presentaestà relacionat amb un tipusde jazz diferents. Així doncs,els pares representen elswing i el claqué, l’avi la mú-sica gospel, l’àvia la músicadixie o el germà el jazz mo-dern.

La Big Band deGranollers acostaamb «Nora i eljazz» aquest estilals més petits

MÚSICA

A.R., Girona. Un dia la violinista i musa de l’artmultimèdia Laurie Anderson (Xi-cago, 1947) va rebre una trucada.Era la NASA, que la convidava aser la primera artista resident dela central espacial més importantdel món.

Allà, Laurie Anderson va con-viure amb científics, en principi elmés oposat a un artista, i va adap-

tar les seves teories, pautes de tre-ball i rutines als seus espectacles.Així va néixer The End of theMoon. Dels científics també en vaadoptar els números («els núme-ros són mol abstractes per als ar-tistes», declara). A més, admira laseva capacitat per qüestionar-seles coses i reconeix que quan estroba amb algú de mentalitatoberta s’hi acosta, i això «m’enri-

queix». Aquest programa de re-sidències a la NASA va acabar, acausa dels dubtes del Senat sobreel què costa mantenir un artistaallà durant dos anys (20.000 dò-lars segons Anderson, uns 16.000euros). Laurie Anderson, però,reivindica a continuïtat d’aquestprograma «a la NASA, a la CasaBlanca...» perquè «els artistes te-nen una visió diferent de les coses».

La NASA a través dels ulls d’una artista

■ Anderson critica l’afany colonitzadorde l’home i espregunta com serà laconquesta de l’espai

JAZZ EN DIRECTE

DISSABTE 14 D’OCTUBRE - 22.45 hCONCERT INAUGURACIÓ TEMPORADA 2006/2007

AFRO BLUE(latin jazz)

Xavier Figuerola (sxt, sxs), Guim G. Balasch (sxa), Xavier Algans (p),Pepo Domènech (cb, b), Ricard Grau (bt)

Jaume Pons i Martí, 12 - GIRONA - Tel. 872 08 01 45 - www.sunsetjazz-club.com

55Diari de Girona ■ Dijous, 12 d’octubre de 2006

Culturai Espectacles

Ana Rodríguez, Girona. El pianista i compositor nord-català Pascal Comelade co-mença, en el marc del Festivalde Tardor Temporada Alta, laseva primera gira per Catalu-nya. El concert tindrà lloc avuia les 7 de la tarda en el Teatrede Salt.

En aquest espectacle, Come-lade oferirà temes del seu últimdisc, Espontex Sinfonia, peròtambé peces del seu repertoride sempre. El concert formapart del Circuit Ressons a Cata-lunya, endegat per la Generali-tat, que pretén facilitar la circu-lació pel territori d’una seleccióde propostes musicals i acostar-les als ciutadans de tot el país.

El director de TemporadaAlta, Salvador Sunyer, va expli-car que, tenint en compte la qua-litat dels espectacles que té elfestival i que molts d’aquests no-més es poden veure en aquestaocasió, el govern català haviademanat que aquest fos l’inicid’una sèrie de bolos d’algunsdels espectacles. «Nosaltresarranquem una cosa aquí», vadeclarar Sunyer, «perquè despréss’estengui». Aquest és el cas dePascal Comelade (el concert del

qual, per cert, té les entradesexhaurides) i de l’espectacle dePeter Brook, Sizwe Banzi estMort, que es podrà veure en elTeatre de Salt els pròxims dies26 i 27, i que després visitaràTerrassa i Reus.

Segons va explicar Sunyer,Pascal Comelade tenia «moltesganes» de fer una gira. I aques-ta comença avui a Girona perpassar després per divuit muni-cipis catalans més, fins al 25 denovembre. Algunes de les loca-

litats que gaudiran de la posadaen escena d’Espontex Sinfoniasón l’Hospitalet de Llobregat,Lleida, Valls, Manresa, Vic, Ter-rassa, Sabadell, Tarragona oReus. En aquesta última ciutat,on arribarà dijous que ve, TV3enregistrarà el concert i tot elque passi «entre bambalines»per tal d’emetre-ho durant elsdies de Nadal. Allò que diferen-ciarà el primer concert, a Salt,de la resta, serà la presència delpoeta Enric Casasses.

El mestre dels instruments de joguinaComelade (Sant Feliu de les

Forxetes, Conflent, 1955) és unmúsic difícil de classificar. Intèr-pret singular i sorprenent, estàconsiderat com una de les per-sonalitats més inquietes i im-previsibles de la música euro-pea.

De formació autodidacta, esconsidera un no-músic que re-cupera l’esperit transgressor,iconoclasta i irònic de l’avant-guarda, alhora que reinterpretales melodies del rock’n’roll i dela música popular catalana i me-diterrània assolint una sonoritatinconfusible, melancòlica i fes-tiva. Creador de la Bel Canto Or-questra i autor d’obres inter-pretades amb instruments de jo-guina –sovint actua amb piano,xilofon xinès, orgue de tubs re-duït, o mandolina–, ha editatmés de 30 discos.

Autor de la música per a filmsi espectacles teatrals i de dansa,ha col·laborat amb artistes comJeanne Moreau, Robert Wyatt,Jaume Sisa, Pau Riba, LluísLlach, Sergi López o PJ Harvey,entre d’altres.

Pascal Comelade comença a Salt lagira que el portarà per tot CatalunyaEl peculiar músic del Conflent actuarà només aquí acompanyat del poeta Enric Casasses

TEMPORADA ALTA

LLARGA TRAJECTÒRIA. Comelade ha editat, als 52 anys, més de 30 discos.ANTOINE GIOCOMONI

Efe/DdeG, Banyoles. El grup de rock de BanyolesKitsch ha posat a la venda, demoment només a la seva web–www.kitschmusic.com–, uncompacte i un DVD que re-cull en directe el seu últim es-pectacle audiovisual, Kitschelectrokàustic.

Fundat fa 20 anys a Ba-nyoles, el grup està integratper Lluís Costabella, veu i gui-tarra; Joan Pairó, baix; LluísCosta, guitarra; i Àngel Abad,bateria.

Kitsck Electrokàustic és unmuntatge ideat el 2003 i quees va presentar el novembrepassat a la seva localitat natalen dos concerts celebrats alteatre municipal, recitals re-collits ara en aquest compac-te i DVD. Es tracta d'un es-pectacle dut a terme amb lagent que se'ls ha acostat elsúltims anys, com Agustí Bu-som (Abús), Món/a/la Cova(Casual) i Jaume Met Garcia(ex-Fang), a la part musical, iMarc Martí, Xavi Vidal, DavidG. Aregall, Marc Torregros-sa o Joan Soler Adillon, a la vi-sual. És, doncs, un concertdes d'una altra perspectiva,amb cançons que no caben enels concerts elèctrics, aixícom altres de noves o delscol·laboradors. L'espectacleinclou peces com Noche, Hijadel viento, Agonía, Antiomo-nium, El far, Rància militàn-cia, Maleït divendres, Vanita-ti mundi, Status, Hora fosca,What goes on? o Cors.

La projecció del DVD i laseva presentació, sense con-cert en directe, tindrà llocdemà a l'Ateneu municipal deBanyoles.

Kitsch publica un disc i unDVD del seuespectacle en viu«Electrokàustic»

MÚSICA

■ El concert forma part del programa«Ressons aCatalunya»

■ El músic nord-català oferirà temes del seu últim disc, «Espontex Sinfonia»

ENTREVISTA

9AccentsDiari de Girona ■ Divendres, 22 de setembre de 2006

Ana RodríguezPer començar, em pot dir què és ellletgisme?La passió per les coses lletges i «cu-tres». És el contrasnobisme. Tot-hom vol ser guai, ser original ésguai, anar a la contra és guai. Jovinc del món de la publicitat i aquíhi ha molta gent d’aquesta. Tot ésguai.Però així vostè també va a la con-tra...Sí. És una crítica a la necessitat d’a-nar a la contra. Però no crec que vulgui ser ofen-siu...No! És una crítica simpàtica. I Estanislau Verdet, d’on surt? Pot-ser és el nom d’un antic companyd’escola que odiava?No, no. Va sortir sol. Un nom així no pot sortir sol...De fet, surt d’una enquesta publi-citària. Preguntàvem: com seriauna persona que es digués Esta-nislau Verdet? Un triomfador, un...Veient les seves fotos promocio-

nals, on va vestit i pentinat total-ment diferent a com va ara, i tenintun nom artístic, podem dir que estàactuant?A veure, la intenció no és fer circni crear un personatge. El disc l’ha fet tot sol: les lletres, lesmúsiques, la gravació... Fins i totels videoclips! Però la seva carrerano és només Estanislau Verdet.No, de fet jo ja havia estat en grupsabans. Ara he decidit treure undisc en solitari com a EstanislauVerdet. Què oferirà en els concerts?Aniré amb vuit músics, que ja séqui són. Ens direm Estanislau Ver-det i els Cantimplores Marramiau....?M’agradava la idea d’unir una pa-raula femenina amb un articlemasculí. I també sé que en catalàno és «marramiau» sinó «marra-meu», però bé, volia poder dir «ma-rramiau».Li agrada la polèmica o cridar l’a-tenció...

Sí, bé... En el llibret del disc hi hauna cançó on falta una línia. És fetexpressament, per veure quantagent hi parava prou atenció comper fixar-s’hi. I déu n’hi do tots elsque m’ho han dit!Abans parlava del català. A lacançó Per fer país insultem en ca-talà també tracta sobre la llengua.No està d’acord amb la normalit-zació lingüística?No és això. Es tracta d’una cançóde doble tall. D’una banda crec queen català hi ha insults meravello-sos, però a la cançó faig una críti-ca al doblatge en català. I és quequan es fa una cosa molt purista,sovint tira la gent enrere.I què em diu de la seva Oda al Flui-mocil ? Que li agrada molt aquestmedicament?M’encanta el Fluimocil! (riu) Peròla cançó intenta dir, de maneraamable, que ara tot es mitifica. No creu que potser el significat quevostè dóna a les seves cançonspot escapar-se al públic en gene-

ral?Jo volia fer un disc que es puguésllegir fàcilment. Ja tenim prou em-bolics. Jo vull divertir la gent, peròtampoc volia fer res banal. Es considera un poeta contempo-rani?La meves lletres són escombra-ries! Són lletres que per si matei-xes no tenen sentit, però qui vul-gui aprofundir més pot fer-ho, per-què hi ha alguna cosa. Vostè ha cantat en anglès. Ara encatalà. Què creu que li falta a la mú-sica cantada en llengua catalana?Fa falta que la gent es llanci. Hi hamúsics com Antònia Font, MarcParrot o Cabosanroque que de-mostren que es poden fer cosesbones. Ara, falta que la gent s’ar-risqui. S’estan fent coses interes-sants i crec que el meu projecte ésarriscat. Jo, si puc, no penso tornara cantar en anglès...Tindrem segon disc d’EstanislauVerdet o era un experiment?La meva intenció és que segueixi.

«A la gent més “intel·ligent” li costa veure que fer el tonto és divertit»

Estanislau VerdetENTREVISTA MÚSIC

■ En realitat el seu només Pau Vallvé (Barcelo-na, 1981), però Estanis-lau Verdet li serveix perfer una crítica àcida dela societat actual. Ambel «lletgisme» com a fi-losofia bàsica, Verdetpresenta el seu disc «Unque de tan llest és tontoi un que de tan tonto ésllest». Un treball amb elqual pretén, més queres, divertir. Per conèi-xer millor la seva filoso-fia es pot visitar el llocweb «www.estanislau-verdet.tk», el seu cantpersonal a les coses llet-ges.

The Hidden CamerasAwooRough Trade/Sinnamon Records

El 2002 The Hidden Cameras esconvertien en la primera bandacanadenca que fitxava perRough Trade i el món indepen-dent girava la vista cap aquestcombo capaç de parlar de formaexplícita de sexe homosexual iescriure melodies plusquam-perfectes. Aviat es va saber,però, que The Hidden Camerasera l’aventura d’un sol home,Joel Gibb, que ara presentaAwoo, de so més nu i directe,més rock, inspirat en la influèn-cia de la lluna minvant i els ritualsmàgics pagans de sexe i mort.

Kim WildeNever Say NeverEmi Music

25 anys després del seu primerèxit, Kids In Amerika, Kim Wil-de edita el seu nou àlbum d’es-tudi, Never Say Never. Wildeha venut més de 30 milions deCD en tot el món al llarg de laseva carrera, i als 80 va ser lacantant anglesa de major èxitde la història. Never Say Neverinclou 6 noves gravacions d’al-guns dels seus majors èxitscom You Came.

PROPOSTES

VERDET. El músic afirma que en els últims anys s’està demostrant que es poden fer bons treballs en català.MARC MARTÍ

51Cultura EspectaclesDiari de Girona ■ Divendres, 30 de juny de 2006

Ana Rodríguez, Girona. -«Salida de emergencia». Què téaquest disc perquè la gent li pu-gui interessar? -Hi ha històries explicades d’unaforma diferent a com estan es-crites les cançons ara. Es tractade furgar en les històries i el llen-guatge.-De què parla? -De marginalitat, de desespe-rança i desamor. Només hi hauna cançó d’amor: l’única que heaconseguit escriure. -És més fàcil potser escriure so-bre les penes amoroses? -El que és difícil és que una cançód’amor no et surti cursi. -Podríem dir que Salida de emer-gencia és un disc amb un enfo-cament pessimista? -És un disc realista. Però allò re-alista és pessimista. Jo parlod’històries quotidianes. Si la gent

vol escoltar això? No ho sé. Jovull escriure sobre això. I la gentque es para a escoltar el disc ambatenció li agrada.-Què creu que vol el públic? -La gent està necessitada decançons que li expliquin histò-ries. I actualment no n’hi ha. Arales cançons parlen del mateix ide la mateixa forma. -I més quan s’acosta l’estiu...-En certa manera, la «canción delverano» ha d’existir, però tambéhi ha d’haver altres coses. -De moment, no pot queixar-se:la seva evolució està sent lentaperò segura...- Quan estudiava em parlaven delprocés de bastimentada. I jo crecque aquest procés és correcte enel cas de la meva carrera musi-cal.-Quins són els seus referents? -Per a mi, Javier Krahe, Sabina i

Lichis són els millors cantautors. -De fet, un dels músics que l’a-companya és membre de La Ca-bra Mecánica... -Sí, i el mateix Lichis va partici-par en la presentació del disc. -Hi ha qui diu que la música a In-ternet és molt útil per aquells mú-sics que no són coneguts o queni tan sols han gravat disc enca-ra. Vostè què en pensa? -Està clar que el CD desaparei-xerà i que el futur és Internet.Com a eina és molt útil. Ara faltaque es reguli. -Vostè anava per a futbolista.Potser ara seria una estrella del’esport rei...-(Riu) Jo apuntava maneres,però no sé fins on hagués arribat.Ara, m’alegro d’haver escollitaquest altre camí, perquè la mú-sica no té edat.-Aquest camí el va atraure demolt jove... -Sí, als tretze anys vaig compon-dre la meva primera cançó, Co-miendo bocadillos de pata de per-ro. Per a mi, escriure cançons éscom el tabac, una addicció.-Així doncs, a hores d’ara, ja deutenir material per a un nou disc,oi? -I per a set o vuit! (Riu) Tincunes cent cançons escrites, per-què m’agrada escriure. Peròtambé sóc molt exigent.-Va estudiar Magisteri Musical.La seva xicota és professora demúsica. Què li sembla el tracta-ment que es fa d’aquesta assig-natura en el sistema educatiu? -Desgraciadament, es tracta lamúsica com una assignatura se-cundària. Però, si t’hi fixes, a lavida tot té música: les esperes altelèfon, els avisos pels altaveusdels hospitals, les sirenes de lesambulàncies... I quan vols des-connectar poses música...

«La gent està necessitada de cançons que expliquin històries»■ En realitat es diu Daniel Sánchez, però el seufísic el va ajudar a trobar un nom artístic. DaniFlaco (l’Hospitalet de Llobregat, 1977) arriba avuia les onze de la nit a Platea per presentar el seuprimer disc, Salida de emergencia (Vicious BCNRecords), tretze cançons en què aquest barcelo-ní es dedica a retratar tot allò que l’envolta.

Dani FlacoENTREVISTA CANTAUTOR

Acn/DdeG, l’Escala. El conegut Mosaic dels peixos,una de les troballes més impor-tants d'aquesta forma d'art a Ca-talunya durant l'època antiga,tornarà al jaciment d'Empúries–on es va descobrir– amb motiud'una exposició sobre els pes-cadors grecs. La troballa del mo-saic, que mostra peixos i altresanimals com aus i crancs, es vafer l'any 1912 a la ciutat grega.

Avui al vespre, la Casa Fo-restal de Sant Martí d'Empúriesacollirà la inauguració de l'ex-posició Pescadors de l'antiga Em-púries. La mostra, que es podràveure fins l’11 de setembre,mostrarà les activitats relacio-nades amb la pesca dels habi-tants del jaciment arqueològicdes de l'època del Bronze Finalfins a l'Antiguitat Tardana. Així,al llarg de l'exposició, el visitantpodrà contemplar diversos ins-truments –recuperats a les ex-cavacions d'Empúries– que van

utilitzar els antics emporitans al'hora d'anar a pescar.

Entre els apartats destacatsde la mostra hi ha el que aplegales manifestacions artístiquesrelacionades amb la pesca i elmar. Entre els mosaics, els gra-fits i les inscripcions, destaca el«mosaic dels peixos», com apeça més emblemàtica de l'ex-posició. El mosaic, fet amb tes-sel·les de colors vius i d'una granqualitat, mostra diverses espè-

cies de peixos de l'època, acom-panyats d'altres animals de l'en-torn marí. Ara, aquesta peça ar-queològica, que habitualmentes troba al Museu d'Arqueolo-gia de Barcelona, tornarà a Em-púries temporalment fins al se-tembre.

L'exposició es completa ambla mostra de la informació ob-tinguda dels estudis de la faunamarina que existia a Empúries al'Antiguitat.

El «Mosaic dels peixos» torna a Empúriesen una exposició sobre pescadors grecs

JACIMENT

«MOSAIC DELS PEIXOS». L’obra es va descobrir el 1912 a Empúries.ACN