De dilluns a divendres de 9 a 22h i dissabtes hores convingudesCONSULTES: 670 005 005Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11

Solucions Dentals BERGAi moltesmés!

En tractaments d’ortodòncia i d’odontopediatria10% DESCOMPTEPromoció Especial

LA F

OTO

GR

ÀFI

CA

MIG SEGLE SEGON A SEGONDOMÈNEC I LLUÍS CANALS

Els germans rellotgers del carrer Major de Berga posen fi a 50 anys de treball junts P. 8 a 11

NOVEMBRE 2014 Número 38 Distribució gratuïta

LA F

OT

OG

RÀ

FIC

A

2

Novembre del 2014Número 38. Any 4Edita Bífidus Produccions SLT. 600 47 92 99Coordinació general Jaume Fíguls

Direcció d’art Xavi RosiñolDisseny comercial Ricard CodinaRedacció Anna CostaDepartament comercial Jaume Fíguls

Impressió Lerigraf Distribució 10.000 exemplarsDipòsit legal B. 18569-2011www.aquibergueda.catinfo@bifidusproduccions.com

Control dedifusió:

Publicació membre de:

Amb el suport de:

EN PORTADA

Cinquanta anys de rellotges a BergaEls germans Domènec i Lluís Canals tanquen una etapa de mig segle a la Rellotgeria Canals del carrer Major. En aquest temps, han vist transformar-se la comarca i la vida dels berguedans. Ara, la Lydia Canals, una nova generació familiar, comanda el negoci. P. 8 a 11

TEXT Xavi Rosiñol FOTOGRAFIA La Fotogràfica

El valor dels comerços històricsEn aquest número de l’AquíBerguedà, us presentem la història dels germans Canals, rellotgers del carrer Major de Berga des de fa 50 anys.

El benjamí, el Lluís, aga-fa ara la jubilació, i el gran,

el Domènec, es queda acompanyant la seva filla Lydia, que pren les regnes del negoci.

Els Canals són un bon exemple del valor del comerç històric. Aporten coneixement, valor afegit,

capacitat d’adaptació i de renovació i ofereixen una garantia personal. I contrasten amb el nou comerç de franquícia i amb les grans superfícies comercials, dels quals el Berguedà ha aconseguit

quedar-se relativament al marge.

Convé que els ajunta-ments, en aquest cas el de Berga, tinguin sempre present el paper que tenen els comerços tradi-cionals en la dinamització

econòmica i en l’animació dels barris. I que, en conseqüència, actuïn per evitar que desapareguin, intervenint en les zones històriques, facilitant-hi l’accés i fent-hi inversió pública.

EDITORIAL

SUMARI

El Tossalet passa a mans pròximes a Berga Resort. Accionistes de l’antic càmping de Berga tanquen un acord amb la Federació Catalana de Natació pel traspàs. P. 12

2.500 clicks fan un salt de Patum. Una exposició mostra deu diorames amb les clàssiques figures articulades de plàstic representant diverses escenes del Corpus berguedà. P. 14

Gironella pro-jecta construir un ascensor. Connectarà la plaça de l’Ajuntament amb el peu del riu, salvant així el desnivell que hi ha entre la zona nova i el nucli antic. P. 17

Competència deslleial per al Mercat del Bolet. L’alcaldessa d’Olvan, Judit Carreras, denuncia que les parades al peu de ca-rretera perjudiquen Cal Rosal. P. 18

Trenta anys de Túnel del Cadí. L’augment constant del preu del peatge i la crisi fan disminuir el nombre d’usuaris per primera vegada des de l’obertura, l’any 1984. P. 20

Justo Molinero, Xavier Valls i Car-les Prats, al Fòrum 10. Les xerrades que organitza Ràdio Puig-reig convoquen el rei de Tele-Taxi i dues cares dels Telenotícies de TV3. P. 23

3

Gràcies al programa Reempresa, els propietaris d’empreses en funcionament tenen l’oportunitat de cedir a altres emprenedors la seva activitat quan la deixen per jubilació o altres motius. Els que recullen el testimoni-empresa són reemprenedors que troben en aquesta iniciativa una via amb garanties d’èxit gràcies al suport dels tècnics dels 35 Centres Locals de Serveis a les Empreses (CLSE ) de les comarques de Barcelona.Els beneficis d’aquesta iniciativa -que va iniciar en el seu dia Cecot i que ha amplificat la Diputació de Barcelona- s’estenen a tota la societat, ja que s’evita la pèrdua d’empreses viables i es garanteix el manteniment de llocs de treball que, d’una altra manera, es perdrien. Els 60 tècnics municipals formats per la Diputació de

1 La Marta Molins de Corbera s’ha convertit en empresària amb l’assessorament del seu ajuntament. BCN CONTENT FACTORY

2 El Francesc Fajardo va “reempredre” el negoci de la Montse Muñoz a Granollers. BCN CONTENT FACTORY

3 La Pepita Trias i la Berta Agut a la botiga de Vilafranca del Penedès traspassada gràcies al programa. BCN CONTENT FACTORY

El programa Reempresa salva negocis viables amb el relleu d’emprenedors

Barcelona assessoren i ajuden gratuïtament en tot el procés, tant als cedents com als reemprenedors.

Xifres d’èxit Fins al juny d’aquest any, han estat 75 les empreses i comerços que han estat cedits a emprenedors a la província de Barcelona, mentre que a tot Catalunya s’han pogut salvaguardar per aquest sistema un total de 180 empreses. Aquests casos d’èxit ha suposat la salvació de 277 llocs de treball a la demarcació barcelonina, amb una inversió induïda total que ha sobrepassat els tres milions d’euros, mentre que a tot Catalunya la xifra es triplica fins gairebé els nou milions d’euros. Els experts de la Diputació de Barcelona i de Cecot tenen l’objectiu d’arribar a un total

de 212 traspassos de negocis i operacions d’èxit de Reempresa fins l’any 2015. Al web www.reempresa.org/diba es facilita la relació d’ens locals que formen part del projecte a les comarques barcelonines i es poden trobar nombroses empreses actualment en cartera de cessió als reemprenedors interessats. Les comarques més actives en reemprendre El centre de Promoció Econòmica i Comerç de Sabadell ha estat el que més casos d’èxit ha registrat, en comptabilitzar-ne 16 des de l’any 2012 quan va arrencar el conveni entre la patronal vallesana i la Diputació de Barcelona. El segueix Granollers Mercat (11), Fundació Tecnocampus Mataró Maresme (8), Foment de Terrassa (7) i Procornellà (5).

Durant aquest any, els centres amb més activitat de reemprenedors són EMFO Mollet del Vallès (22), Ajuntament de Molins de Rei (21), Ajuntament de Badalona (19), Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (18) i Granollers Mercat (14), mentre que el podi de cedents atesos l’ocupen Promoció Econòmica i Comerç de Sabadell (16), Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (16), Ajuntament de Badalona (12), Foment de Terrassa (11) i EMFO Mollet del Vallès (10). En el primer semestre de 2014 el “top” de casos d’èxit de Reempresa l’ocupen Foment de Terrassa (6), Granollers Mercat (5), Promoció Econòmica i Comerç de Sabadell (4), Procornellà (3) i Fundació Tecnocampus Mataró Maresme (3).

El suport dels Centres Locals de Serveis a les Empreses, coordinats per la Diputació de Barcelona, ha aconseguit 75 casos d’èxit

ESPECIAL

1 2

3

4

LA IMATGE

L’empresària Dolors Boix premiada com a dona emprenedoraL’empresària de Viver i Serrateix Dolors Boix, fundadora i directora d’Agroviver –que es dedica a la fabricació de terres vegetals i adobs orgànics–, ha obtingut un dels premis FIDEM, de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora. Premien la tasca de les dones, com a agent de desen-volupament econòmic i social. S’han atorgat vuit guardons en diferents categories, com ara de tecnologia, d’internacionalització, d’innovació, i

entre d’altres de comercialització, que és el guardó que s’ha emportat en aquesta 18a edició dels premis Dolors Boix. ARXIU PARTICULAR

MUDANCES I TRANSPORTS

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

BARCELONA · BAGES · BERGUEDÀ · CERDANYA · ALT URGELL

637 433 471

· Transports i serveis urgents· Mudances· Lloguer de furgoneta amb conductor

· Servei Nacional i Internacional· Servei de Guardamobles· Servei de Plataforma

Mira lapàgina

28

5

L’ENTREVISTA

ENQUESTA

Pagar per estirar-se a l’hospital de Berga

LA CUSTÒDIAXavi Rosiñol

L’hospital de Berga és el nostre particular aeroport de Castelló. Quan bufaven els bons vents i arribava aquí de tant en tant l’enyorada inversió pública, la Generalitat va armar a Berga un hospital de categoria. Un edifici nou, lluent i modern, de 9 milions d’euros, que s’ha anat omplint de pols i morint de fàstic, com l’aeroport sense passatgers de Castelló.

Però la crisi ja ens ha acostumat a ser pacients, a no perdre els nervis i a conformar-nos amb poc. I en tindríem prou si almenys l’edifici antic funcionés al 100%, amb totes les plantes i totes les sales d’operacions obertes. Si almenys tornés a ser tot com abans al vell hospital Sant Bernabé i no et demanessin coses tan inhumanes com pagar per estirar-te.

Exigir a l’acompanyat d’un malalt que pagui per estirar una butaca és de les coses més indignes que es poden fer en un hospital. És mesquí i cruel que algú hagi d’abonar cinc euros al dia per reclinar un seient. O que s’hagi conformar a dormir amb l’esquena doblegada si no els pot pagar.

Això és així des que fa tres anys l’hospital de Berga va instal·lar uns seients convertibles en llit. I aleshores, per justificar-se, deien que, a ells, els nous seients no els havien costat ni un euro i que, a més, l’hospital obtenia “un benefici en millora de material”.

És dur dormir en un hospital al costat d’algú que pateix. Però que el mateix hospital et vulgui fer patir a tu si no estàs disposat a pagar, això ja és una tortura, i una d’aquelles coses que una ciutadania una mica desperta no hauria de tolerar mai.

Juli Gendrau ha estat un bon alcalde de Berga?

Pròxima enquesta: S’haurien de perseguir i fer tancar les parades de bolets que hi ha al peu de carretera? Vota a aquibergueda.cat

No 33%

Sí 67%

Càritas Parroquial de Berga ha renovat la presidència. Josep Vidal, ha passat el relleu a Glòria Simon. Mestre jubilada, Simon fa anys que col·labora com a voluntària en diversos programes de l’entitat, i ara es converteix en la nova presidenta.Com afronta el rep-te? Amb il·lusió, amb ganes de treballar i amb l’esperança que de mica en mica anem sortint de la crisi perquè hi ha famílies que ho estan passant molt mala-ment.

Efectes de la crisi que noten entitats socials i d’ajuda com Càritas. En els últims temps hem vist com més famílies picaven la porta de Càritas. A quanta gent arribeu?A molta gent perquè tenim un ventall ampli de programes. Per

posar un exemple, l’any passat en ajudes d’assistència vam atendre gairebé un miler de persones. Val a dir però, que últimament hem vist com la xifra s’estabilitza i no creix, a diferència dels últims anys, que anava en augment. Això esperança, malgrat costi es comença a veure un mica la llum.

Arribeu a molta més gent que anys enrere i també ha canviat molt el perfil dels usuaris oi?Si, i tant. Fa anys la immensa majoria dels usuaris de Càritas eren persones immigrants. Actualment més del 70% de les famílies a qui prestem ajuda són autòctones. Famílies que anys enrere es trobaven bé econòmicament, treballant l’home i la dona i mantenint els fills. I ara, s’han

trobat els dos a l’atur, posteriorment se’ls ha acabat la prestació, i no arriben a final de mes. I també ha variat la unitat familiar, que abans eren famílies nombroses i ara més del 70% no superen els tres membres.

Famílies que es troben al límit. De quina manera arribeu a les persones necessitades?La crisi econòmica ha condicionat l’activitat de Càritas, que ha reforçat la tasca social amb la incorporació de nous programes per arribar a més famílies. Entre els programes i serveis hi ha ajuts amb aliments, roba, serveis de perruqueria… també hi ha cursos i tallers per a joves per facilitar-los que puguin trobar una ocupació, i entre d’altres coses, també oferim reforç escolar.

“El 70% de les famílies a qui ajudem són autòctones”

Glòria Simon NOVA PRESIDENTA DE CÀRITAS BERGA

6

KAP

Rellotge de sorra. Rellotge d’una meuca

Rellotge de quars. Rellotge que només marca els quarts

Un segon. Un pri-mer i postres

Cronòmetre. 100 cronocentímetres

Joiera. Jo també hi era

Orfebre. Persona amb febre que fabri-ca o ven objectes d’or o argent

Plaça Tarascón, 6BERGA

Tel. 93 821 39 99

cuinem ambmolt de gust

de dimartsa divendres

A escollir entre4 primers i 4 segons

MENÚDIARI

En tractaments d’ortodòncia i d’odontopediatria10% DESCOMPTEPromoció Especial Solucions Dentals

BERGA

RESTAURANTCAFETERIABAR

Esmorzars / Dinars Berenars / SoparsMenú diari 6,90€ - Especialitat en tapesBar de copes amb actuacions en directe!

Passeig de la Via, Puig-reig 93 838 00 39

SLOT

FIGULSPÈDIAJaume Fíguls

7

Culs llogats i cadires per a tothom

EL COMENTARI

EL RÀNQUING

Xavier Gual

La renovació municipal. D’aquí a mig any, s’han d’elegir els regidors i els alcaldes en una passada per les urnes sempre sana. Els que hi són i volen seguir hauran de presentar-se juntament amb els nous que hi volen accedir. I, entre tots els ciutadans, triarem els que temporalment seuran a les cadires municipals que, mai és sobrer recordar-ho, són propietat pública o de tots. Mentre canvis majors ens esperen al tombar de la cantonada del temps, cal recordar als candidats que les millores en les coses quotidianes també són importants i aquesta és la feina central dels consistoris. Tot i que ara costa veure-ho perquè som enmig d’un profund canvi d’època. La crisi, la corrupció i la independència (o no) són tres elements que transformaran la societat de forma estructural.

Però de moment, de cadires va la cosa. Un parell de generacions enrere, als teatres, els rics seien a platea i els pobres s’amuntegaven als galliners, a vegades drets. I efectivament es deuen dir així perquè feien més soroll que els de baix. I aquí va un proposta menor per a un debat de fons sobre el model de societat nova que arriba. Als actes públics, hi ha un costum tronat, propi d’èpoques sortosament superades: les cadires de primera i de segona. Prenem com a exemple el Memorial de la Patum, on queden reservades fileres de butaques per al gaudi de la selecció municipal de regidors, entre amics, familiars, coneguts i saludats, mentre el poble seu al darrere (o on pot) malgrat haver arribat molt abans. O els que seuen amb criteri discrecional al balcó per Patum. Tot això és antic i classista. Butaques amb paperets, empleats barrant el pas i poder arribar tard quan saps que tens cadira reservada també allunya els electes que fan un ús -erroni al meu entendre- de la seva condició i atribucions. Separar el poble d’alguns escollits els allunya de la majoria.

Notícies més llegides a aquibergueda.cat durant el mes de setembre

2.500 clicks de Playmobil donen vida a la Patum de Berga

1

Avià es mobilitza per obtenir una cadira de rodes elèctrica per a una veïna

2

L’emperadriu Sissí demana el vot pel 9-N en una campanya de l’Assemblea Nacional Catalana

3

El Berguedà, lliure de corrupció

Des de fa un temps cap aquí, costa que passi un sol dia sense que cone-guem algun nou cas de co-rrupció a les institucions. Els casos es destapen per tota la geografia espanyo-la, a la mateixa velocitat que ho feien els pits a les pel·lícules d’Andrés Pajares i afecten a gairebé totes les formacions politi-ques. El nombre de causes investigades ja supera les 1700, els imputats es conten per centenars, i el nombre de ciutadans amb úlceres d’estomac pro-vocades per la mala llet acumulada es incontable.

Catalunya, ha quedat lliure de tota aquesta corruptela, i també s’ha vist esquitxada en diverses ocasions. A destacar alguns casos especialment escandalo-sos com el de Felix Millet, o més recentment el de la família Pujol, que podria haver defraudat milers de milions d’euros segons les últimes informacions conegudes.

El Berguedà, es una de les poques comarques on

BERGUEDÀ ONLINE

encara no s’ha destapat cap cas de corrupció a nivell institucional. És per això que des de la Generalitat de Catalunya es va demanar al Consell Comarcal del Berguedà que realitzés un estudi per tal d’esbrinar com és que la comarca encara està lliure de corrupció.

Les causesDes del Consell Comarcal han explicat que “El primer que vam pensar, va ser que els nostres politics devien ser més espavilats que els d’altres comarques i que per això no els havien enxampat. Però resulta que no és això. Hem fet a tots els alcaldes i regidors de la comarca un test d’intel·ligència i la majoria son gent normal, tret d’algun que és més aviat curtet.”

L’estudi no s’ha centrat només en els polítics, sinó que també ha seguit de prop d’altres institucions, com la policia: “Tampoc hem trobat res destacable. Exceptuant algun policia que es fuma la droga que requisa als nanos i algun funcionari que se’ls rasca més hores de les que treballa.”

L’estudi conclou que el Berguedà està lliure de corrupció, gràcies a una sèrie de factors que es do-nen a la nostra comarca i que la fan especial: “Ara els hi podria fotre un rot-llo parlant del tancament de les mines de carbó, de l’extinció de la industria tèxtil a la comarca, de la falta d’infraestructures de transport públic i moltes coses més. Però en comptes de marejar la perdiu, aniré al gra. No hi ha corrupció perquè la comarca està a la puta ruïna, i d’on no n’hi ha no en raja. Si la mamella està seca no se li pot treure llet.”

Des de la conselleria d’economia de la Genera-litat, han pres bona nota dels resultats de l’estudi i el Conseller Mas-Colell ha explicat que “En vista dels resultats, la manera més fàcil, per a no dir la única manera, d’acabar amb la corrupció a casa nostra sembla arruïnar el país. Així que no cal patir més per el tema de la corrupció. Es evident que caminem en la bona direcció.”

David Cols

Més informació a:www.berguedaonline.com

8

9

Dos germans al compàs dels temps

Són germans, i ho han compartit tot a la vida. Fins i tot, durant una bona temporada, el congelador. “Vivíem en una casa de tres pisos: un per a mi, l’altre per a ell, i al tercer, que era més petit, hi teníem un congelador que com-partíem. Si compràvem un xai, per exemple, el posàvem allà, i ens l’anàvem repartint”.

Domènec i Lluís Canals són els rellotgers del carrer Major de tota a la vida. Però tot a la vida s’acaba, i ara han posat punt final a una història de cinquanta anys de botiga junts. Acaben de celebrar el mig segle de vida de la Rellotgeria Canals, i el Lluís ha decidit jubilar-se. El Domènec s’hi quedarà una temporada més ajudant la seva filla, Lydia, que ja ha agafat les regnes de la rellotgeria familiar.

Continuarà així una nissaga rellotgera que ha funcionat sempre amb precisió suïssa. I això ha estat per relació sincera i tenaç de dos germans, que han compartit penes i alegries, vides i feines, botigues i cases.

La història dels Canals amb els rellotges va començar amb aquesta pregunta que un dia va plantejar el Domènec a la seva mare: “Mare, vostè vol que se li mori un fill?”. Ella, amb cara d’interrogant, li va respondre que no. I el Domènec va continuar així: “Doncs, si no vol que se li mori un fill, no em faci estudiar més”.

El Domènec tenia 14 anys i trobava un avor-riment de mort estudiar a La Salle. Tot i que el perill mortal no era només de tedi, sinó a

vegades gairebé físic: “Els germans no tenien compassió. Ens queia cada castanya... Més d’un havia tornat a casa amb un ull morat!”.

Així que, si no volia continuar estudiant, el Domènec havia de tenir un ofici. I els seus pares van triar per a ell que aprengués a ser rellotger al costat d’un parent, el mestre Ramonet de Puig-reig, tiet també del reco-negut joier Climent. Al seu taller va passar el Domènec quatre anys sense cobrar ni un cèntim, però en va sortir amb un rellotge de corda Duward que li va regalar l’amo i un ofici que li ha donat de menjar tota la vida.

Quan va tornar a Berga, ja amb 18 anys, el seu germà Lluís li havia seguit els passos i també havia deixat l’escola. I els dos junts van començar a reparar rellotges a casa. El Domènec, el gran, amb la tècnica ja apresa, i el Lluís, el petit, amb ganes d’anar-ne sabent sobre la marxa.

D’aquella època en què arraglaven rellotges a casa, els germans en recorden sobretot dues coses: els generosos berenars que es cruspien cada tarda, a base de pa amb vi i sucre, i el taulell amb què treballaven, i que encara ara fan servir a la Rellotgeria Canals del carrer Major.

A parincipis dels 60 i sense tenir cap botiga pròpia, els dos adolescents s’havien de refiar dels encàrrecs que els anaven passant altres rellotgers de la comarca: de Puig-reig, el Cli-ment, i de Berga, un que hi havia als Quatre

Cantons i un altre de la Torre de les Hores. Això va durar un any fins que els Canals

van poder obrir la primera botiga pròpia. Era el 27 d’abril del 1964, dia Mare de Déu de Montserrat. “Me’n recordaré sempre”, explica el Lluís, “perquè la meva dona es diu Montserrat”.

Aquell dia, els dos germans van aixecar la persiana d’un petit espai que els havia deixat l’estanquer Obiols de la plaça de Sant Joan. Ell ja tenia un petit negoci de rellotges, però va preferir traspassar-lo i centrar-se en l’estanc. I així van conquerir els Canals nou metres quadrats de superfície en ple carrer Major.

“Era realment petitíssim”, recorda el Domènec, i explica: “Per Nadal, quan venia molta gent a comprar rellotges, gairebé havíem de despatxar al carrer”. “Però llavors no importava la imatge”, continua el Lluís, “perquè la gent no es fixava en la botiga sinó en el botiguer”.

I els berguedans de seguida es van co-mençar a refiar d’aquells botiguers que, a més, tenien ofici. Ja des del començament, els Canals es van repartir els rols. El Domènec ha estat sempre el tècnic, el rellotger de re-rebotiga, l’amo del taller. El Lluís s’ha ocupat més dels gravats i d’alguns rellotges grossos, i sobretot de despatxar, de fer els números i d’encarregar les comandes.

“Hauria pogut sortir malament, però sempre ens hem entès”, admeten. I això que,

TEXT Xavi Rosiñol FOTOGRAFIA Rosa Castilla / La Fotogràfica

50 ANYS DE RELLOTGES

10

50 ANYS DE RELLOTGES

durant una temporada, van treballar junts a la botiga no només ells dos, sinó les dues senyores i dues filles. En total, sis de família, que van ser sempre “carn i ungla”, assegura el Lluís.

La fórmula màgica per aquests 50 anys de bona entesa són els ensenyaments familiars. La mare els deia: “És més fàcil i més barat viure bé que viure malament; si et portes malament ho perdràs tot en litigis i judicis”. I el pare culminava el missatge: “Viure tranquil sempre va bé”. Ell, per cert, en va ser un bon exemple: també va treballar venent bateries per a cotxes amb un germà seu i va morir als 98 anys.

La sintonia entre els dos germans es de-mostra a la teoria i a la pràctica: no paren de riure i no paren de parlar, com si en gairebé set dècades de vida i cinc de professió no s’ho haguessin dit tot.

“Això ens ha passat sempre”, explica el Lluís. “Quan vivíem al mateix edifici, moltes vegades plegàvem de la botiga, anàvem junts cap a casa i, quan arribàvem a la porta, enca-ra ens quedàvem una estona xerrant, perquè semblava que no havíem tingut temps durant el dia d’explicar-nos-ho tot.”

Molts cops, les converses han estat sobre rellotges. “En el meu cas, es pot dir que la meva professió ha estat també el meu hobby: m’encanten els rellotges”, confessa el Domènec.

Els primers que venien eren sobretot de butxaca. Era lògic que fos així en una comarca en què la majoria dels homes feien feina bruta. Al principi, bona part dels clients treballaven a la mina, i preferien guardar el rellotge als pantalons que no pas lluir-lo al canell. Així, estava més protegit, no s’omplia de pols i no hi havia el risc que, picant pedra, caigués o es trenqués.

Per a les famílies berguedanes dels 60, el re-llotge era una cosa molt preuada. “No és com ara, que tenim un rellotge per a cada ocasió. Aleshores, en tenien un que els regalaven per la comunió, i un altre, quan es casaven. I els de butxaca es protegien amb un guardapols i ens els duien a la botiga embolicats amb

un mocador, no fos cas que es fessin malbé”, recorda el Lluís.

Les dones sí que portaven rellotges de canell, però sempre mecànics, dels que necessitaven que els donessin corda. Eren màquines imprecises, que es podien avançar o endarrerir una mica, segons els moviments del braç.

L’hora exacta va arribar amb els rellotges de quars. Entre finals dels 60 i principis dels 70, van aparèixer els primers que funcionaven amb pila. La pila de botó provoca unes vibra-cions constants en un oscil·lador de quars que fa que el rellotge funcioni sempre amb una precisió absoluta.

Al principi, tots els rellotges venien de Suïssa, amb el permís d’algun alemany de paret. Els japonesos van irrompre amb força

poc després que els dos germans obrissin la botiga al carrer Major.

El Domènec se’n va anar a fer la mili, i el Lluís, de 16 anys, es va quedar al capdavant de la botiga amb l’ajuda de la mare. Un bon dia va tenir un impuls d’aquells que només es tenen amb la joventut: va fer una comanda de rellotges japonesos.

El Domènec li va dir per telèfon que s’havia tornat boig, i el seu pare fins i tot va anar a Barcelona a tornar mitja remesa, perquè creia que la criatura s’havia begut l’enteniment.

Però el Lluís la va encertar: els rellotges Seiko, Citizen i Orient van resultar ser un gran èxit. Els dissenys trencadors i colorits que ve-nien de l’altra punta del món van triomfar en un país que sortia dels anys més negres del franquisme i entrava en el desenvolupisme i l’estètica yé-yé.

Un temps més tard, ja als 70, van arribar els digitals, que van revolucionar els tallers de les rellotgeries. En comptes de la mecànica clàs-sica, els nous aparells duien imprès un circuit electrònic impossible de desxifrar.

El gran boom van ser els Casio, ja als 80, que

El 27 d’abril del 1964, els germans Canals van obrir la primera rellotgeria al carrer Major, just al davant d’on la tenen ara. Cinquanta anys després, el Lluís es jubila, i el Domènec acompanya la seva filla en una nova etapa. Es tanca mig segle que han viscut junts segon a segon

Els miners tenien por d’espatllar els rellotges picant pedra i per això els preferien de butxaca

LA F

OT

OG

RÀ

FIC

A

11

50 ANYS DE RELLOTGES

ara, ves per on, s’han tornat a posar de moda. “Actualment, hi ha una tendència de recupe-rar peces antigues, una estètica vintage, que és l’autèntica moda de la rellotgeria i la joieria modernes”, explica el Lluís.

La seva neboda, la Lydia, ha decidit crear un espai a la botiga pensat per a aquesta ten-dència. “Tenim peces de joiers artesans que fusionen l’art i la joieria, entenent el concepte com un tot”, detalla. Hi ha joies inspirades, fins i tot, en el tronc d’un arbre.

Les exhibeix davant de tres grans fotogra-fies que acaba de penjar a la paret de la botiga i que són d’un muntatge teatral que ella mateixa va dirigir. La Lydia és la timonera de la companyia Tràfec Teatre. “I té una voluntat de ferro per combinar professió i passió”, diu el seu pare. Molts dies, només tancar la botiga, se’n va a assajar una obra.

El seu tiet, el Lluís, té una altra passió artística: la pintura. Tota la vida ha pintat, i ara que s’acaba de jubiliar, és capaç de dedi-car totes les hores del dia a pensar un quadre. “Per això, m’he retirat: per dedicar-me a les meves aficions”, subratlla, assegut al taller de l’actual establiment, un espai lluminós i diàfan, a tocar de la botiga original.

El trasllat de la Rellotgeria Canals es va fer el 8 de desembre de 1988. Just davant de ca l’Obiols, hi havia la llibreria Sala. Els propietaris es van jubilar, i van oferir el local als germans Canals. Ells ja hi tenien l’ull posat, i no van dubtar gaire a fer el cop de cap.

“Era una època en què els clients comença-ven a valorar els aspectes estètics. No només els rellotgers havien de ser bons, sinó que, a més, havien de tenir una botiga bonica i atractiva”, diu el Lluís, i argumenta així l’encert del trasllat. Diuen els Canals, que, amb la nova botiga, van passar a facturar de cop cinc vegades més.

Però aviat van venir els problemes. Tot just deu dies després d’estrenar el nou local, van haver d’abaixar les persianes per una vaga minera. Era el primer senyal d’una comar-ca que entrava galopant en una depressió històrica: el Berguedà va viure en poc temps la crisi més intensa que ha patit mai, més fins i tot que l’actual, amb el tancament de les mines i les fàbriques tèxtils.

De fet, el calaix de la Rellotgeria Canals no ha estat mai immune als cicles econò-mics. “Ara que està tan de moda parlar de la decadència del carrer Major, nosaltres diem: el negoci no depèn de la quantitat de gent que passeja, sinó de la quantitat de diners que té la gent a la butxaca”, resumeix el Lluís. Dit d’una altra manera, pot ser que els carrers estiguin plens de gent, però que les botigues siguin buides.

Per això, no s’espanten si ara volta menys gent pel carrer Major: ja vindran quan necessitin un bon rellotge. Però sí que troben a faltar més bons accessos i millors aparca-

ments per anar a entrar bé al nucli històric. I són militants en la defensa del barri vell de Berga: els carrers més bonics per comprar, diuen, són sempre els estrets.

Mentre els germans parlen, sona la ràdio de

fons —“la ràdio ha estat la nostra universitat, des de Luis del Olmo a Catalunya Ràdio”— i se senten també els tic-tacs persistents dels rellotges de paret.

Són els tic-tacs que han marcat la vida, sempre recordant que el pas del temps és inevitable. Sumant els segons, surten minuts; dels minuts, hores, i de les hores, dies, fins que un mes darrere un altre es fan cinquanta anys de professió. Ara, la Rellotgeria Canals comença una nova etapa, i manté la vocació dels dos germans: compassar la història de Berga i les històries íntimes dels berguedans.

Van començar al costat de l’estanc Obiols de la plaça de Sant Joan i es van traslladar a la botiga actual l’any 1988

12

Berga

L’Ajuntament de Berga està avaluant la solvència econòmica i tècnica per valorar si el Centre Espor-tiu el Tossalet, de Berga, pot passar a mans d’una nova societat formada per accionistes de Berga Resort, amb qui la Fede-ració Catalana de Natació ha signat un contracte per traspassar la gestió del Tossalet.

El traspàs de la conces-sió del gimnàs i la piscina coberta municipal es farà efectiu si l’Ajuntament de Berga dóna llum verda a aquest acord. El regidor d’Esports, Jaume Vegas, ha dit a la revista AquíBerguedà que un cop valorats els infor-mes la previsió és que la proposta es debati al ple de desembre, ja que és necessari l’aprovació en sessió plenària.

La validesa de l’acord no es farà efectiva fins que l’Ajuntament es pronunciï, i per això de moment la família Barniol no vol donar-ne gaires detalls. Un dels empresaris ha explicat que aposten pel Tossalet, “tenim interès a salvar el gimnàs i la piscina municipal i sobre-tot fer que no s’hi perdin diners com fins ara”. Per això, tenen a les mans

un pla estratègic per a la gestió del Tossalet, on s’aplicarien canvis que encara no ha concretat. Sí que ha dit que no perilla el lloc de treball dels 22 treballadors que té actual-ment el Tossalet.

La Federació Catalana de Natació ja fa molts mesos que havia negociat el traspàs del Tossalet amb Berga Resort però fins ara no s’havia arribat mai a un acord. Ara, segons un dels empresa-ris de la família Barniol, “ens hem entès perquè ens han ofert unes altres condicions i ens han interessat”. No ha entrat en detalls: “ho farem quan l’Ajuntament aprovi l’acord”.

La Federació té pressaLa Federació Catalana de Natació feia temps que movia fils. De fet, també havia negociat la gestió amb Alter Sport, de Berga, i ja tenien pràcticament tancat l’acord. Finalment, es va trencar. L’interès de la Federació, com també de l’Ajuntament de Berga, passa, segons han mani-festat en més d’una ocasió durant el procés, “per prioritzar la continuïtat del servei”. D’aquí, que la Federació tingui pressa

El Tossalet canviarà de gestorsLa federació de natació signa un acord amb empresaris de Berga Resort

La Federació Catalana de Natació va estar a punt de signar l’acord de cessió de la gestió del Tossalet amb Alter Sport Gim, de Berga. “Ens van utilitzar per negociar amb els empresaris del càmping i aconseguir de Berga Resort el què no havien pogut aconseguir abans”, ha explicat l’empresari Albert Navarrete. Ha recordat que “havien estat negociant durant dos anys i no s’entenien. Per això nosaltres vam començar a negociar amb la Federació, i ells

es van comprometre a no fer-ho amb ningú més durant el procés. I no ho han complert. Han jugat a dues bandes”.

Entre el 8 i el 9 de setembre, s’havia de formalitzar l’acord entre Alter Sport i la Federació per començar l’activitat el novembre. Aquella setmana la Federació els va canviar una condició: “s’havien compromès a abaixar els sous dels treballadors perquè nosaltres no ho podíem assumir, i just abans de

signar ens van dir que això no ho havien dit mai”, ha dit Navarrete.

Quinze dies després la Federació va comunicar a Alter Sport que trencaven negociacions. Alter Sport va demanar estudiar si es podien fer càrrec del sou íntegre dels treballadors “però no ens van donar cap opció”. Després d’aquesta reunió, “una hora més tard”, la Federació entrava a l’Ajuntament l’acord amb Berga Resort.

LA RÈPLICA

Alter Sport, apartat de la negociació

per traspassar la gestió perquè està amb l’aigua al coll. Es vol despren-dre del Tossalet perquè l’equipament esportiu i la

piscina són deficitaris des que van obrir el 2005, pel baix nombre d’usuaris. Segons fonts de la fede-ració, es necessitarien

uns 2.000 abonats per fer viable El Tossalet, mentre que actualment n’hi ha pels volts de 1.200.

ANNA COSTA

13

14

Novembre 2014

patum10

escenes1

festa:La Patum

2.500Playmobils

Matins: de 10.00h a 14.00h Tardes: de 16.00h a 20.00h

Dies i horaris d’obertura:

Entrada: 3€ (menors de 6 anys, entrada gratuïta)

Dissabtes i diumenges

clickpatum.com

Exposició Playmobil

Patrocina:

Organitza:DISSENY GRÀFIC COMUNICACIÓESDEVENIMENTSO. www.studyo.cat

Amb el suport de:

La Patum de Berga representada amb “clicks” de Playmobil.

Teatre Municipal, Sala El Casino - Berga

Novembre de 2014

BERGA

Escena dels nans vells amb clicks. RICARD CODINA

Els Playmobil també fan PatumClickPatum, una exposició amb 2.500 figures

La Patum de Berga pren vida al món del Playmobil. 2.500 clicks reprodueixen amb tot detall les com-parses i les escenes de la Patum. És una imatge mai vista de la festa bergueda-na i que s’ha aconseguit amb l’exposició ClickPa-tum. Es pot veure els caps de setmana de novembre a la sala polivalent del Casino, annexa al Teatre Municipal de Berga., els dissabtes i diumenges de 10 a 2 i de 4 a 8, fins el dia 30. L’entrada costa 3 euros.

El projecte l’ha ideat el berguedà establert

a Vic Oriol Camprubí, amant dels Playmobil i que va veure en aquestes figuretes la possibilitat de recrear la Patum.

El repte s’ha aconse-guit i amb nota, ja que l’exposició té molt bona acceptació entre el públic.

Està formada per deu diorames, cadascun amb una escena característica de la Patum. Són escenes amb totes les comparses de la festa: tabaler, turcs i cavallets, maces, guites, àliga, nans vells, gegants, nans nous, plens, també músics, patumaires... Tot s’ha costumitzat amb la

màxima fidelitat possible, amb peces caracteritza-des i treballades artesa-nalment.

Les figures no es venenCom podem aconseguir els clicks patumaires? Aquesta és la pregunta que es fan molts berguedans, però de moment no estan a la venda. “Per ara, no les podem comercialitzar però, en contacte amb els fabricants de Playmobil, esperem aconseguir que en un futur es puguin comprar”, ha explicat Oriol Camprubí.

15

Ó

16

Els tres creadors de la figura. RICARD CODINA

Els plens ja tenen caganerÉs la primera peça de la Patum per al pessebre

La marca Patum ja té un nou producte al mercat: el Caganer del Ple. Dos joves de Solsona, Hug Manzano i Albert Caelles, i un de Berga, Roger Cortina, han ideat la primera figura de pessebre patumaire. Han apostat d’entrada pel ple, amb la idea de donar continuïtat a la resta de comparses i anar traient al mercat caganers de la Patum.

De peces dels plens, n’aniran fent en funció de

la demanda. “L’avantatge és que ens ho fem nosaltres”, han dit. I tot el procés, d’inici a fi, el rea-litzen Cortina, Manzano i Caelles: des d’una figura inicial de fang, passant pel motllo de silicona que cal anar omplint d’escaiola, i finalment pintat a mà peça per peça.

Onze centímetresEl resultat és la repro-ducció d’un ple, amb la carota, la vidalba, els

fuets al cap, vestit amb el mono i ajupit amb el cul a l’aire fent les seves necessitats. Una figura de pessebre d’onze centímetres d’alçada, pensat més “en un format de col·leccionistes”, han apuntat els creadors, con-tents amb el resultat.

Les figures del Caganer del ple es poden comprar per 10 euros a la botiga de la Patum de Berga i també en altres establiments de Berga i Solsona.

BERGA

Les obres al Castell, a principis d’any

Les obres de rehabilitació i consolidació del recinte i les muralles del castell de Sant Ferran, de Berga, podrien començar a principis de l’any que ve. Aquesta és la previsió del Consell Comarcal del Berguedà, propietari del castell, que ha aprovat la licitació de les obres i, per tant, s’ha fet un pas més dels necessaris per l’arranjament del castell.

Fer millores en aquesta fortificació és una de les assignatures pendents, amb l’objectiu de fer-lo vi-sitable. La idea és avançar cap a un projecte de recu-peració integral del castell com a espai cultural, d’ús social, museogràfic i turístic.

De moment, tal com ha explicat Sergi Roca, president del Consell Comarcal del Berguedà, s’invertiran uns 370.000 euros, amb ajuts de la Di-putació i de la Generalitat, en consolidar el recinte, les muralles, garantir la

POLS CIUTADÀ

seguretat de la fortificació perquè sigui visitable, re-construir la porta d’accés i reconstruir el baluard de Sant Joan.

Els treballs de rehabi-litació i consolidació del recinte i les muralles del castell de Berga es podran començar un cop el projecte rebi l’informe fa-vorable del departament de Cultura de la Genera-litat i s’obtingui el permís d’obres de l’Ajuntament de Berga.

Es calcula que serà a principis del 2015.

L’actuació servirà per dinamitzar el Castell de Sant Ferran de Berga, una obra declarada Bé Cultu-ral d’Interès Nacional, i que actualment es troba en un estat degradat.

La intervenció permetrà posar-lo en valor, una reivindicació que alguns col·lectius de la ciutat feien des de fa anys.

En aquest sentit, l’associació Amics del Cas-tell de Berga treballa per la preservació del castell, una fortificació militar que va tenir un paper rellevant en la Guerra dels Segadors del segle XVII, en la Guerra de Successió

Espanyola de principis del segle XVIII i en les guerres carlines del segle XIX.

Berga estrena l’skatepark del Parc del Lledó

Els aficionats i amants de l’skate ja tenen a Berga un espai específic per practicar-lo, al Parc del Lledó de Berga. S’hi ha

construït un skatepark, un projecte ideat a partir de les propostes i el treball del Consell d’Infants de la ciutat. I respon també a una de les mancances detectades en el darrer procés participatiu amb joves, que va acabar formant part d’un dels punts de l’antic Pla Local de Joventut.

La intenció de l’Ajuntament de Berga és que l’skatepark sigui un

espai polivalent, apte per a tothom, tal com han demanat els membres del Consell d’Infants de Berga. Ells mateixos també han treballat en la redacció d’una normativa tant de seguretat com de manteniment adaptada a les necessitats d’un espai d’aquestes característi-ques.

La nova instal·lació ha tingut un cost d’uns 46.500 euros.

17

L’Ajuntament de Gironella està treballant en un projecte per millorar l’accessibilitat al Casc Antic que inclou la cons-trucció d’un ascensor. D’aquesta manera se salvaria la cota de quasi 20 metres que hi ha entre la riba del Llobregat i la plaça de l’Ajuntament, fet que actualment dificulta moure’s de la zona nova de Gironella (a l’altra ban-da del riu) a la zona vella, el nucli històric.

Poca vida al barri vellEls problemes d’accés han fet que en els últims temps comerços i esta-bliments del nucli antic hagin tancat, que la zona hagi anat perdent vida, i també que s’hagi anat des-poblant. En aquest sentit, l’equip de govern de CiU ha impulsat diferents mesures i fa temps que treballa per dinamitzar i revitalitzar el Casc Antic de la vila. D’aquí la idea de fer un ascensor que permeti evitar els pronun-ciats pendents, i és que hi ha un desnivell important que fa complicat que, sobretot persones grans, puguin accedir a peu d’una banda a l’altra de Gironella, travessant pel pont nou o pel nou vell.

Davant d’aquesta pro-blemàtica, el consistori va exposar fa uns mesos a la Diputació de Barcelona la necessitat de trobar-hi una solució i en va

sol·licitar el seu ajut. Tèc-nics de la Diputació van visitar el terreny i van pro-posar fer un ascensor. Es va veure de bon ull i es va començar a treballar en la redacció d’un estudi pre-vi. Ara s’ha enllestit i s’ha entregat a l’Ajuntament de Gironella. A partir d’aquí, caldrà redactar el projecte executiu amb la previsió de poder licitar, adjudicar i iniciar les obres al llarg del 2015. L’alcalde de la vila, David Font, no ha concretat terminis però sí que ha aplaudit que ja puguin disposar d’aquest estudi previ.

L’Ajuntament de Giro-nella té sobre la taula un document que detalla les característiques d’aquest projecte d’accés al nucli històric, que no només inclou la cons-trucció de l’ascensor sinó l’adequació i la urbanit-zació de l’entorn, amb un cost total de 128.000 euros. Per ara, l’equip de govern disposa de 49.000 euros de la Diputació i està pendent de rebre una subvenció dels ajuts europeus Leader que ja s’ha sol·licitat, segons ha explicat l’alcalde.

ANNA COSTA

Un ascensor per connectar la Gironella nova i el nucli anticL’Ajuntament busca els diners per pagar l’obra, que costaria 128.000 euros

Representació virtual de la instal·lació del nou ascensor. DIPUTACIÓ DE BARCELONA

CARACTERÍSTIQUES

Ascensor hidràulicEs proposa un ascensor hidràulic amb mides interiors de cabina d’1,20 x 1,40m, amb capacitat per a 8 persones i 630 quilos.

Respectarà el passat industrial del municipi seguint critèris paisatgístics que reconeguin l’horitzontalitat i estratificació geològica, paisatgística i històrica que s’evidencien en el cingle i la muralla, alternant elements de vidre i gelosia ceràmica, com les naus industrials de la colònia de Cal

Metre i la Torre del Rellotge.

No es faran excavacions ja que l’ascensor disposarà d’una plataforma de sortida que se situaria entre 60-90 centímetres per sobre del terra i que permetria col·locar-hi tota la maquinària per tal de ser fàcilment registrable sense necessitat de soterrar-hi res.

Salvarà el desnivell que hi ha entre la plaça de l’Ajuntament i la còlonia de Cal Metre.

Baix Berguedà

18

BAIX BERGUEDÀ

L’Ajuntament d’Olvan i paradistes del Mercat del Bolet de Cal Rosal lamenten la “competència deslleial” que pateixen. L’alcaldessa, Judit Carre-ras, es queixa que parades de venda ambulant de bolets s’ubiquen a peu de carretera i perjudiquen els paradistes que tenen espai al mercat.

Segons Carreras, Olvan no és l’únic municipi que es queixa de les parades a peu de carretera, que, a més, “suposen un risc per a la seguretat”. És del pa-rer que davant d’aquesta alternativa de venda de bolets, “s’han de prendre mesures”. I argumenta: “les administracions pú-bliques invertim recursos econòmics i materials per

Una de les parades del Mercat del Bolet de Cal Rosal. AJUNTAMENT OLVAN

“Competència deslleial” de boletsL’alcaldessa d’Olvan diu que les parades a peu de carretera perjudiquen el mercat

buscar un turisme de qua-litat i dinamitzar i donar un segell de garantia als mercats del bolet de la comarca, i la competència deslleial ens perjudica”.

Les parades que se situen a peu de carretera, centrades sobretot al

municipi de Guardiola de Berguedà, atrauen compradors i això és un

perjudici per als mercats, tant el mateix de Guardio-la com de Cal Rosal, que aquest any “no estan fent el negoci esperat”, segons Judit Carreras. Ara bé, la competència per per-metre o no la instal·lació d’aquestes parades és

municipal. Els Mossos d’Esquadra, consultats per AquíBerguedà, diuen que la gestió dels permi-sos és competència dels municipis, i que ells no hi poden intervenir.

Més bolets als boscosA la competència deslleial, s’hi suma el fet que aquest any es fan molts bolets al Berguedà. Això fa que els boletaires en trobin als boscos i en comprin menys als mercats. “No estem especialment contents enguany amb els resultats, perquè les parades no venen tant com altres anys. Hi ha molt bolet per vendre però, a la gent que li agrada menjar-ne, ja en troba als boscos”.

“Els paradistes no estan fent el negoci esperat”

19

BAIX BERGUEDÀ

La biblioteca de Puig-reig, a la recta final

Puig-reig inaugurarà la nova biblioteca el cap de setmana del 20-21 de desembre. Les obres s’han acabat però queda pendent equipar-ho amb el mobiliari i traslladar-hi els 30.000 llibres.

Amb la nova biblioteca, que es construeix al pas-seig de la Riera de la Sala, a tocar de l’escola bressol i l’institut, Puig-reig hi guanyarà molt perquè l’edifici actual de la Plaça Nova té molts problemes d’humitats. A més, les noves instal·lacions seran molt més grans i “faran la funció de biblioteca i també d’equipament dina-mitzador cultural”, ha dit l’alcalde Antoni Clement.

En motiu del trasllat al nou equipament, des del 3 de novembre la biblioteca Guillem de Berguedà de

POLS CIUTADÀ

Puig-reig ofereix només serveis mínims: connexió WI-FI, Internet, consulta a sala i a premsa i revistes.

Avià busca una cadira de rodes elèctrica

A Avià s’ha posat en mar-xa una campanya que ja s’està estenent per altres municipis de la comarca per recollir taps de plàstic i poder comprar una cadira de rodes elèctrica per una dona de mitjana edat (entre 40 i 50 anys) veïna d’Avià, que necessita una cadira d’aquestes característiques perquè ja no té mobilitat. Una malaltia l’ha deixada sense caminar. Fins ara ho feia encara amb l’ajuda de crosses o d’un caminador però ara necessita una cadira i no té mitjans per aconseguir-la.

D’aquí que coneguts de la dona hagin iniciat la

El cementiri d’Olvan. DIVINA LÓPEZ

campanya de recollida de taps de plàstic. Se’n ne-cessiten tones, i poden ser de qualsevol ampolla, ja sigui aigua, refrescos, sabó de la roba… qualsevol tap de plàstic. Demanen la col·laboració ciutadana, i totes aquelles persones que vulguin contribuir amb la causa han de por-tar bosses de taps al forn l’Stop d’Avià o bé a Ràdio Berga (passeig de la Pau 55, entresol 1a).

Olvan haurà d’augmentarels nínxols

L’Ajuntament d’Olvan disposa d’un inventari del cementiri municipal. Una eina que permet al consistori disposar d’un suport per a la gestió de l’equipament. Inclou el traspàs de les dades dels llibres de registre a una base en format Excel, la identificació de les dades que no estan al dia, una prediagnosi de les problemàtiques del cementiri, on en aquest cas no s’observen patolo-gies important, i l’anàlisi del compliment de la normativa. També inclou un esquema del cementiri amb la ubicació de les unitats d’enterrament, i conté exemples de regla-ments i ordenances per a la prestació dels serveis funeraris.

De l’inventari se’n desprèn que el cementiri d’Olvan haurà de disposar de més nínxols per poder cobrir les necessitats dels propers anys. Actual-ment, té una superfície de 920 metres quadrats i disposa de 237 unitats d’enterrament.

L’inventari l’ha elaborat la Diputació de Barcelona, que també ha assumit el cost del treball, que ha estat de 1.700 euros.

Fins al

d’estalviEN TÒNERS I CARTUTXOS

DE TINTA PER A IMPRESsORALES SEVES IMPRESSIONS MÉS ECOLÒGIQUES

RECYCLING.CATCtra. Sant Fruitós, 17

BERGA

93 822 30 54679 90 78 67

Psicologia i coachingCecília Llobell

C/Altarriba i Godolà, 7, 1r-2aBERGA

T. 679 729 592 (tardes)

NENS AMB DIFICULTATS DE LECTURA, TDA/HIPERACTIVITATTeràpia per a millorar la lectura (mètode Binding), el comportament i les relacions amb els altres, l’enfocament de la ment i l’autocontrol.

ADULTSDepressió. Ansietat. Teràpia de parella i familiar. Dol.Prendre decisions i assolir objectius.

20

El Túnel del Cadí ha complert 30 anys. El 29 d’octubre de 1984 es va inaugurar una infraestruc-tura bàsica pel Berguedà, per al desenvolupament econòmic i social. Ha ser-vit per articular el territori tant a nivell comarcal com nacional. Uneix la Cer-danya amb el Berguedà i amb la resta de Catalunya. Connecta Catalunya amb França i és una porta a Europa.

L’obertura del túnel –de cinc quilòmetres de longi-tud- va ser un avenç molt important en la millora de les comunicacions viàries. A partir d’aquí es van anar construint les variants de les carreteres per fora dels pobles, i després es va anar desdoblant progressivament l’Eix del Llobregat, tal com ha recordat Nicolás Viso, alcalde de Bagà, que és el municipi on comença la concessió del túnel: “el túnel ha marcat un abans i un després en les comunicacions i en el desenvolupament de l’economia. Bagà era un cul-de-sac i ara és un cul-de-sac foradat”. També ha recordat que el túnel es va fer en una època marcada per la crisi de la mineria i el tèxtil al Berguedà, fet que va obligar a la comarca a reconvertir-se i apostar pel sector serveis i pel turisme, fet que hi va contribuir el Túnel del Cadí.

En els àmbits empre-sarial i turístic també hi ha coincidència en els beneficis que ha portat el túnel. Ha ajudat les em-preses del Berguedà a es-tendre el negoci, tal com ha comentat el president de l’ACEB (Associació Co-marcal d’Empresaris del Berguedà), Josep Fígols:

“el túnel ens va posar en un eix de comunicacions que s’han anat estenent. Una millora important que s’ha de completar amb el desdoblament de l’eix del Llobregat de Ber-ga en amunt, fins a Tolosa i França, la E-9”. Aquesta és l’assignatura pendent. L’alcalde de Bagà, Nicolás Viso, reconeix que serà complicat que a curt ter-mini s’inverteixin diners en grans infraestructures com aquesta, però està convençut que l’autovia arribarà i “ho seguirem reivindicant”, ha dit.

Dos milions de vehicles l’anyDes de l’entrada en servei del Túnel del Cadí, ha augmentat moltíssim el trànsit anual que hi passa. L’any passat van ser més de 2 milions de vehicles, mentre que el primer any de funcionament del túnel, el 1985, no van arribar als 875.000. Tot i això, durant aquests anys de crisi s’ha notat un descens.

El Túnel del Cadí és actualment, des del des-embre del 2012, una in-fraestructura gestionada per Abertis. És l’empresa que s’encarrega de la gestió del túnel després que la Generalitat cedís l’explotació de la infraes-tructura, mantenint això sí la propietat del servei, que continua sent públic. L’empresa concessionària explota el servei a canvi dels peatges que li abonen els usuaris del túnel, mantenint la gratuïtat pels veïns del Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell.

Entrada sud del Túnel del Cadí. ARXIU

Trenta anys de Túnel del Cadí

Alt BerguedàAlt Berguedà

C-16E-9

C-16 C-162E-9

Alp

Puigcerdà França

Berga

La SeuAndorra

Bellver deCerdanya

Bagà

Túnel del CadíBERGUEDÀ

CERDANYA

f

ff

28quilòmetres té

la concessió delTúnel del Cadí

5.026,3metres és la

longitud totaldel túnel

1984va ser l’anyd’obertura

del túnel

9de cada deu

usuaris paguenamb targeta o teletac

Font: Túnels Barcelona-Cadí i Generalitat de Catalunya

875.000

1.638.000

1.969.000

2.292.500

2.508.000

2.092.000

1985 1995 2000 2005 2008 2013

QUANTITAT DE VEHICLES QUE HANCIRCULAT PEL TÚNEL

2,46*

€€

€7,69*

8,71*

€8,74

€9,61

€11,66

1985 1995 2000 2005 2008 2014 *Eq

uiv

alen

t en

pes

sete

s

PREU DEL PEATGE PER A TURISMES

La crisi fa baixar els usuaris per primer cop

“Abans del túnel, el Berguedà era un cul-de-sac”

21

ALT BERGUEDÀ

L’Ajuntament de la Pobla de Lillet podrà iniciar la restauració del xalet de Gaudí gràcies a un ajut econòmic de 53.000 euros de la Diputació de Barcelona. L’objectiu del consistori és convertir el xalet en un centre d’interpretació de la natu-ra i de l’activitat minera. L’actuació té un cost d’uns 500.000 euros.

El xalet del Catllaràs és una obra emblemàtica dissenyada per Antoni Gaudí, però ha restat en l’oblit per la seva ubicació, a 1.300 metres d’alçada i al mig del bosc. Actual-ment, l’equipament està en desús i en mal estat. Després d’haver funcionat fins la dècada passada, com a casa de colònies, ja fa anys que està tancat, i la climatologia de la zona i bretolades diverses han anat degradant l’edifici. El consistori, propietari de l’immoble, aposta per recuperar-lo i fer-ho

Restaurar el xaletLa Pobla farà obres a l’edifici d’Antoni Gaudí

mantenint l’estil original de Gaudí pel seu interès artístic i històric.

Centre d’interpretacióL’Ajuntament vol conver-tir l’edifici en un centre d’interpretació de la na-

tura i de l’antiga activitat minera de la Serra del Catllaràs, una zona amb gran diversitat geològica i biològica. En una primera fase, s’actuarà a la teulada i als tancaments de les finestres de la façana, i es

recuperarà l’escala de car-gol original de l’exterior, un tret característic de la fesomia del xalet.

Segons les previsions de l’alcalde, Vicenç Linares, les obres de la primera fase podrien començar a

principis de l’any que ve, i la idea és donar conti-nuïtat a la intervenció a mida que s’aconsegueixi finançament. L’equip de govern de CiU ha demanat també ajudes al programa europeu Leader, en paral·lel a la redacció del pla d’usos que s’està elaborant. Un cop es pugui dur a terme la segona fase, serà per rehabilitar l’interior amb diferents sales, entre les quals una sala polivalent per a conferències i altres esdeveniments.

Un xalet amb històriaL’any 1903, l’empresa As-land va proposar a Eusebi Güell, que era propietari de gairebé totes les terres de la vall de Lillet, la cons-trucció d’un xalet-refugi per albergar els tècnics de les mines del Catllaràs. Güell va encarregar el projecte al seu arquitecte de confiança, Antoni Gaudí.

Psicologia

Psicologia a infants i adults:

Diagnòstic

Detecció precoç

Tractament

Psicopedagogia

Psicologia a domicili

Xerrades i formació

Tallers i cursos de creixement personal

Grups de teràpia

Centre de Psicologia de Berga

centre

paresescola

centrepsicologiadeberga

C/ Estaselles, 29 bxs. Berga 626 03 15 76centrepsicologiadeberga@gmail.com

Logopèdia:

Transtorns de parla

Transtorns i problemes comunicatius Alteracions de la veu i del lleguatge

Altres serveis:

Classes de reforç atots els nivells.

Grups reduïts

Tècniques d’estudi i recolzament escolar

Reeducació dels transtorns d’aprenentatge,

dislèxia, retard lector, TDA-H,...

OFERTA PACK BARBACOA GUIXÉ

- 10 tastets

22€

- 5 botifarres negres o 5 pinxos

- 5 xoriços o 5 hamburgueses

- 1/2kg de llom o 1/2kg de carn magra

- 1/2kg de cansalada

Elaboradors artesans des de 1929

Passeig de la Indústria, 22. BERGATel. i Fax 93 821 19 38

2,5%de descompte

amb la targeta client

exce

pte

ofer

tesOBERT DIUMENGES

AL MATÍ

22

ALT BERGUEDÀ

més de 15 anys d'experiència en el làser

Si estàs pensant en la fotodepilació et recordem que aquesta és la millor època.

PACK EXCLUSIU FOTOREJOVENIMENTper home i per donaLlueix una pell espectacular!Sessió làser + productes seguiment

C/Major, 12 - PUIG-REIG 93 838 03 37 C/Pere II, 13 - BERGA 93 187 06 53www.quirobell.cat

20%de descompte

*o superior segons

tractaments

Adel

ina

Resp

onsa

ble

Qui

robe

llFO

TO: R

osa

La

Foto

grà

fica

Aquest mes de novembre...

Borredà ha estrenat planta potabilitzadora

Borredà ja disposa de planta potabilitzadora. Una planta que filtra i depura totes les partí-cules, visibles o no, que porta l’aigua de consum humà, per passar-la pos-

POLS CIUTADÀ

teriorment al sistema de cloració i aconseguir una aigua de màxima puresa. L’aigua, fins ara, es portava a uns dipòsits de sedimentació com a pas previ a arribar al dipòsit general, on es clorava per conduir-la a la xarxa gene-ral i distribuir-la a les llars. En els últims anys s’han construït tres dipòsits nous, cada un amb el seu

propi sistema de cloració. Però, restava una inversió important per aconseguir una millor qualitat: la planta de tractament. Permet un tractament de fins a 14.000 litres/hora, i ha suposat una inversió de 66.000 euros, finançats per la Diputació de Barcelona.Es tracta de la primera planta potabilitzadora

que s’instal·la al Berguedà, i per Borredà és una ac-tuació més en el marc de la renovació de la xarxa d’aigua.

Bagà asfalta carrers i renova material esportiu

L’Ajuntament de Bagà ha fet millores a la via pública amb una actuació que s’ha acabat aquests dies i que ha consistit en l’asfaltatge de l’avinguda Salarich, que és la que permet accedir a la zona esportiva i a l’institut i un dels vials de sortida de la vila; i també s’ha asfaltat el carrer de la Cogulla (la Circumval·lació).

A més d’aquestes tas-ques, a l’avinguda Salarich s’ha hagut de posar un nou un col·lector de recollida d’aigües perquè

s’havia quedat petit. Es va rebentar el clavegueram d’aquest sector i es va haver de de canviar, previ a l’asfaltatge del carrer.

El consistori ha destinat 30.000 euros per a les obres del col·lector de l’avinguda Salarich, i uns 40.000 en l’asfaltatge dels dos carrers.

Per altra banda, Bagà ha renovat material del pa-velló d’esports, gràcies a un ajut de la Diputació de Barcelona. En concret s’ha adquirit un nou marcador electrònic i s’han canviat les porteries.

Després d’aquestes millores, l’equip de govern de Bagà ja té entre mans altres projectes per als propers mesos. Es vol iniciar la primera fase dels treballs per consolidar l’històric edifici de la Ba-ganense, l’antiga central hidroelèctrica.

23

Fòrum 10 ComunicacióSala d’actes Dr. Llaverias, Puig-reigwww.radiopuig-reig.net

SortimLa Farsa, de Berga, ja assaja Pastorets. L’Agrupació Teatral hacomençat els assajos, enguany

al Centre Cívic. A més, ha obert el termini per participar al

Concurs de Garrofes. www.elspasto-retsdeberga.cat

Fira de Sant Martí. Puig-reig celebra aquesta mostra mul-tisectorial el cap de setmana del 8 i 9 de novembre i espera aplegar un gran nom-bre de visitants

Cicle de música per a la ciutat. L’Escola Municipal de Música de Berga inicia la temporada tardor-hivern de concerts.

Xavier Valls, Justo Moline-ro, Carles Prats, Begoña Zubieta i Josep Martí són els noms que el Fòrum 10 Comunicació de Puig-reig proposa enguany per reflexionar al voltant del món de la comunicació. L’esport, un model de rà-dio privada, i informació i entreteniment són els te-mes que es posaran sobre la taula en les xerrades del cicle, que arrencarà el 15 de novembre.

El Fòrum 10, que enguany arriba a la 24a. edició, l’organitza Ràdio Puig-reig amb la col·laboració de l’Ajuntament. El director de l’emissora i ànima del Fòrum 10, Josep Genescà, s’ha mostrat satisfet de poder portar cada any a Puig-reig periodistes i ponents reconeguts del món de la comuni-cació per tractar temes d’actualitat i d’interès. Ha comentat que “amb el cicle, hem aconseguit que des de Puig-reig ens haguem situat al mapa de la comunicació a Cata-lunya. Al llarg dels anys hi han passat persones molt reconegudes per tractar temes molt diversos”.

Justo Molinero pren Puig-reig L’estrella de Ràdio Tele-Taxi encapçala el cartell del Fòrum 10 de Comunicació

‘Parlem del Barça?’. El periodista i presentador de l’Esport Club de TV3, Xavier Valls, parlarà de l’esport i en concret de futbol i del Barça. Serà el primer el dissabte

15 de novembre a les 9 del vespre a la sala Doctor Llaverias de Puig-reig.

‘Radio TeleTaxi, un model de ràdio privada consolidada’. Justo Molinero, director i fundador de Ràdio Teletaxi explicarà els inicis i la consolidació d’aquesta

emissora. Serà el divendres 21 de novembre a les 9 del vespre.

‘Informació i entreteniment’. És el tema escollit per a la taula rodona que tancarà el cicle Fòrum 10 de Puig-reig. Hi intervindrà Carles Prats, periodista,

editor i presentador del Telenotícies Migdia de TV3. També és membre de la junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Una altra de les ponents serà Begoña

Zubieta, periodista i expresentadora de notícies i directora del programa Fòrum d’Euskal Telebista. I també s’asseurà a la taula de debat Josep Martí, secretari

general de Comunicació de Catalunya, que tancarà les jornades. L’acte el presentarà i el moderarà Josep Genescà, director de Ràdio Puig-reig i coordinador del Fòrum

10. Es farà el divendres 28 de novembre a les 9 del vespre.

EL PROGRAMA

Cares conegudes de ràdio i tele

Content amb la repercussió que té cada edició del Fòrum 10 i el fet que atregui assistents del Berguedà i de fora de la comarca, Genescà ho ha atribuït “al nivell dels ponents, que fa que siguem una referència”, ha apuntat.

Ponents de renomEn els últims anys han passat per Puig-reig Salva-dor Alsius, Antoni Bassas, Jaume Barberà, Ferran Monegal, Lluís Canut, Vicenç Partal, Joan Carles Peris, Espartac Peran, Oriol Grau, Cristina Puig i Manel Fuentes, entre molts d’altres. “Prop d’un centenar de persones del món de la comunicació”, ha concretat Josep Ge-nescà, que ja avançat que un cop tancat el Fòrum 10 d’enguany s’haurà de començar a pensar en l’edició de l’any que ve: “els 25 anys de cicle serà una data per celebrar de manera especial”.

24

És un dels grans talents del panorama musical català, una veu reconeguda des que va liderar el grup Ja t’ho diré tot i que la seva carrera ha seguit amb projectes propis i col·laboracions diverses. Cris Juanico, cantant de les Illes, actuarà a Gironella el 22 de novembre. Amb el contrabaixista Joan Solà-Morales (Umpah-pah) presenten l’espectacle Dues Pedres. Una proposta que de ben segur omple de sensibilitat els escenaris.

Què oferiran a Gironella? Com serà el concert?Presentarem l’espectacle ‘Dues pedres’, que va néixer el 2011 amb la voluntat que les lletres i les melodies tinguin una presència molt més evident.

Vostè es defineix com un músic que fa cançons pròpies i com a intèrpret de temes d’altres. Fa més de vint anys que viu la música amb passió i entrega però el músic d’ara ha canviat? Sí. Els anys d’experiència i d’aprenentatge constant et fan créixer com a persona i com a artista. Ara em conec més a mi mateix, fins i tot les meves limitacions, intento estar a l’alçada sense estirar més del que puc.

Ha sabut connectar molt bé amb el públic. Els seus discos i els seus

concerts funcionen, també en temps de crisi. Com s’ho fa un músic, un cantant com vostè, per sobreviure enmig d’un panorama musical damnificat per la crisi econòmica? Els músics, sobretot els que ens fem les cançons i les interpretem, estem en crisi sempre. Si l’he notada? Fa vint anys que la noto. Ens hem de reinventar constantment per tirar endavant projectes nous.

A banda del calendari de concerts té altres projectes entre mans? Estic preparant un nou disc, des del 2010 que no en trec cap en solitari. Ara estic en plena composició amb la intenció de poder presentar nou CD a la primavera, amb temes nous i propis que tindran segur un aire diferent.

El cantant de les Illes actuarà a l’Església Vella de Gironella el 22 de novembre

“Els músics ens hem de reinventar constantment”

EL CICLE

Culturitza’t a Gironella

Amb l’objectiu de fomentar la cultura, principalment la catalana, Gironella organitza cada tardor el Culturitza’t. Aquest cicle d’actuacions i propostes culturals es va encetar amb èxit a mitjans d’octubre amb el cantautor de Xàtiva Feliu Ventura, i aquest novembre hi haurà dos concerts més.

El dissabte 15 de novembre actuarà a Gironella Carolina Blàvia. Serà una proposta de fado, un estil pel qual ha apostat l’Ajuntament de la vila amb la voluntat que es

programin propostes variades i combinant estils. L’actuació començarà a 2/4 de 9 a l’Església Vella, que és l’escenari del Culturitza’t, amb un aforament de poc més de 100 persones. El preu de l’entrada val 3 euros.

I el dissabte 22 de novembre es tancarà el cicle amb un concert de cançó d’autor. Serà a Gironella Cris Juanico. Actuarà a 2/4 de 9 a l’Església Vella, i l’entrada costa 5 euros.

Les entrades es poden comprar anticipades a l’ajuntament de la vila.

SORTIM

Cris Juanico CANTANT

“Preparo nou disc per la primavera, tindrà un aire diferent”

DIE

GO

ESC

OB

AR

25

VENDA

ID.507 AVINGUDA CANAL INDUSTRIAL - Pis de 90m2, amb menjador estar, cuina, 4 habitacions, 2 banys, balcó, terrassa de 25m2, calefacció i aire condicionat. PREU: 130.000€

ID.556 CAL ROSAL - Pis de 95m2, reformat, menjador estar amb llar de foc, cuina, 3 habitacions, bany i calefacció. Consultar preu.

ID.222 ZONA FONT DEL ROS Pis de 55m2, amb menjador estar, cuina, 2 hab. bany, cambra de rentar, calefacció, ascensor i p à r q u i n g . P R E U : 8 8 . 0 0 0 €

ID.376 ZONA INSTITUT - Pis de 80m2, totalment reformat, menjador estar, cuina, 3 hab. bany, calefacció i aire acondicio-nat. PREU: 59.000€

ID.1 ZONA PASSEIG DE LA INDÚSTRIA - Pis de 55m2, seminou, menjador estar amb cuina americana, 2 habitacions, bany, cambra de rentar, calefacció i pàrquing. PREU: 100.000€

ID.546 BAGÀ - Pis de 85m2, cantoner, amb menjador estar, cuina, rebost, 4 habitacions dobles, bany, balcó i calefacció. PREU: 39.000€

ID.89 BERGA - Casa amb pl. baixa, 3 pisos de 70m2 cada. La pl. baixa es pot designar a garatge. 1r pis està per reformar interiors. 2n pis habitable amb calefacció de gas. 3r pis per reformar. PREU: 45.000€

ID.772 BERGA - PASSEIG DE LES ESTASELLES - Parcel·la de 387m2, per construir xalet. PREU: 135.000€

ID.744 SANTA EULÀLIA - Pis de 90m2, amb menjador estar, cuina, 4 habitacions, bany i calefacció. PREU: 49.000€

ID.764 GIRONELLA - Casa de 70m2 composta de 2 plantes amb un pis per planta i pati. PREU: 59.000€

LLOGUER

ID.541 ZONA CASERNA - Pis de 50m2, semimoblat, amb menjador estar, cuina, 2 habitacions, bany, safareig, traster i calefacció. Comunitat inclosa. PREU: 300€

ID.562 PLAÇA SANT JOAN - Pis de 55m2, moblat, reformat, amb menjador amb terrassa, cuina, 3 hab. bany, cambra de rentar i terrassa comunitària. C.inclosa. PREU: 275€

ID.573 ZONA PASSEIG DE LA PAU - Dúplex de 75m2, moblat, menjador estar, cuina americana, 2 hab. bany, lavabo, cambra de rentar, balcó i calefacció. C. inclosa. PREU: 375€

ID.767 ZONA CASERNA - Pis de 110m2, moblat, menjador estar amb llar de foc, cuina, 3 habitacions, 2 banys, balcó, galeria, calefacció i comunitat inclosa. PREU: 360€

ID.229 ZONA CARRER ROSER Pis de 100m2 d'origen amb menjador, cuina, 4 habitacions, bany i balcó. PREU: 250€

ID.363 ZONA CASERNA - Casa sola de 85m2 amb menjador estar, cuina, 4 hab. bany, calefacció, terrassa de 30m i jardí amb porxo. PREU: 450€

ID.514 GRAN VIA - Pis de 100m2, amb menjador estar, cuina, 4 habitacions, bany, lavabo i calefacció. PREU: 350€

ID.752 ZONA FONT DEL ROS - Pis de 90m2, menjador estar, cuina, 4 habitacions, 2 banys, cambra de rentar, calefacció i 2 balcons. PREU: 420€

ID.771 PASSEIG DE LA PAU Pis de 100m2, reformat, amb menjador estar, cuina, 2 hab. dobles, bany, cambra de rentar, balcó i calefacció. PREU: 375€

ID.95 SANT CORNELI - Pis de 70m2, moblat, menjador estar amb llar de foc, cuina americana, 3 habitacions, bany i cambra de rentar. PREU: 350€

ID.710 CARRER BALMES Dúplex de 80m2. Pl. primera: menjador estar, cuina amb rebost i bany. Pl. segona: 3 hab. (2 dobles). Garatge opcional. PREU: 250€

ID.713 ZONA FONT DEL ROS Pis de 95m2, amb menjador estar, cuina, 4 habitacions i 2 banys. PREU: 300€

ID.762 OLVAN - Casa de 2 vivendes. 1r pis de 80m2, moblat, menjador estar amb llar de foc, cuina, 3 habitacions, bany, calefacció i terrassa solàrium comunitària. PREU: 350€

ID.670 AVIÀ - Pis de 80m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions, 2 banys, cambra de rentar, balcó, calefacció i garatge. PREU: 380€

ID.3 AVIÀ - Pis de 70m2, seminou, amb menjador estar, cuina , 2 habitacions dobles, bany i calefacció. PREU: 300€

26

emprendre un viatge sense gaire sentit. El seu fill es compadeix de la seva situació i decideix viatjar amb ell. Tast: Hamburguesa i sopa de llimona. Dijous, 20 de novembre

“War witch”, de Kim Nguyen. Situada a l’Àfrica sub-sahariana i inspirada en fets reals,

explica la història de Komona, una nena que és segrestada per l’exèrcit rebel. Tast: Arròs amb pollastre i fedjos amb bissab.Dijous, 27 de novembre

“El Cairo 678”, de Mohamed Diap. Relata la història real de tres dones egípcies que

es defensen de l’abús sexual. Tast: Kebab i salata beledi.

AGENDA

Cicle de cinema social Fixa’tBERGA

Cada dijous de novembre

20:30 h Pavelló de SuèciaDijous, 6 de novembre

“Amerrika”, de Cherien Dabis. La vida de Muna transcorre

entre els controls fron-terers de Cisjordània i un matrimoni fracassat. Tot canvia quan obté un permís de residència per als EUA. Tast: Musakhan amb te i aigua amb gas. Dijous, 13 de novembre

“Nebraska”, de Alexander Payner. Woody pretén

SORTIM

Passeig de la Indústria, 56 · BERGATel. 93 822 29 80

PRODUCTES ECOLÒGICSDE PRIMERA QUALITAT

ET REGALEMProductes de proximitatIogurts artesans La Reula

Productes per a celíacs

Llegums a granel

Vins, melmelades, pastes. . .EL CALDO!!

Vine a comprar i

*

*Per

com

pres

de

10€

o s

uper

iors

Productes agropecuarisFitosanitaris i ecològicsFlors i plantes · Pinsos

Complements i aliments viusBotiga d’animals · Peixos

HorarisNO TANQUEM AL MIGDIA

Gran Via, 7 - BergaT. 93 821 13 27

agrovicenc.blogspot.com

Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ,

tècnic agrònom.Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h)

Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)

SOLUCIONS

1 Moll 2 Una gata 3 Una vaca 4 Un ou 5 Tots dos tenen rovell 6 Tots, perquè no n’hi ha cap que se’l tregui per

menjar

PASSATEMPS

Endevinalles i enganyifes

Et proposem els següents enigmes relacionats amb els animals que pots cuidar gràcies als productes d’AGROVICENÇ.

1 Com treus un porc del riu?

2 Cua de gat, esquena de gat, potes de gat i no és un gat. Què és?

3 Per un caminet, va caminant un animalet... Quin animalet és?

4 Una capseta blanca que s’obre i no es tanca.

5 En què s’assembla un ferro vell a un ou?

6 Quin animal menja amb el nas?

27

AGENDA

Activitats Centre de PsicologiaBERGA

Tallers amb places limitades. Passeig Estaselles, 29 baixos.T. 626 03 15 76Dissabte, 8 de novembre

11 h Taller de panellets per a nens i nenes de 5 a 8 anys.

Mostra de teatre de tardorBERGA

Les funcions es fan al Teatre Municipal.Dissabte, 15 de novembre

22 h ‘L’emprenyada de la Maria’, a càrrec d’Anònim Teatre.Dissabte, 16de novembre

18 h ‘L’emprenyada de la Maria’, a càrrec d’Anònim Teatre.

Culturitza’tGIRONELLA

Venda d’entrades anticipades a l’ajuntament de GironellaDissabte, 15 de novembre

20.30 h Concert de Carolina Blàvia.Dissabte, 22 de novembre

20.30 h Concert de Cris Juanico.

Cicle de música per a la ciutatBERGA

Les actuacions es fan al Teatre Municipal. Venda d’entrades per internet a www.tincticket.comDiumenge, 23 de novembre

18 h Centenari de l’Orfeó Berguedà. Amb l’Orfeó Berguedà i la Cobla orquestra SalvatanaDiumenge, 30 de

novembre 12 h Músiques per

explicar, amb l’Orquestra de cambra Terrassa 48.

IMMOBILIÀRIA

Lloguer

ZONA CASERNA - ID.542

Pis de 100m2, moblat, amb menjador estar, cuina, 4 habitacions, 2 banys, balcó i calefacció. Comunitat inclosa.380 €. PIRINEU 2000

ZONA FONT DEL ROS - ID.551

Dúplex de 65m2, reformat, moblat, menjador estar amb llar de foc, cuina, 2 habitacions, 2 banys, calefacció i pàrquing. Comunitat inclosa. 280 €. PIRINEU 2000

RASA DEL CANYET - ID.87

Pis de 90m2, menjador estar amb llar de foc, cuina, 4 habitacions, bany, lavabo i rebost. Comunitat inclosa. 350 €. PIRINEU 2000

ZONA PASSEIG INDÚSTRIA - ID.535

Pis de 80m2, amb menjador estar, cuina, 3 habitacions, bany i calefacció. 300 €. PIRINEU 2000

SANT LLORENÇ DE MORUNYS - ID.209

Pis de 90m2, moblat,

SORTIM

menjador estar amb llar de foc, cuina, 3 habitacions, bany, terrassa de 12m2 i traster. 280 €. PIRINEU 2000

Venda

CAL ROSAL -ID.612

Pis de 65m2, amb menjador estar, cuina, 3 habitacions, bany i garatge. 40.000€. PIRINEU 2000

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ - ID.125

Pis de 50m2, seminou, moblat, amb menjador estar, cuina, 1 habitació doble i bany. 55.000€. PIRINEU 2000

GIRONELLA - ID.765 Casa de 90m2 composta

de planta baixa com a local, 1a planta com a vivenda i 2a planta sotacoberta. 56.000€. PIRINEU 2000

PLAÇA DE PÀRQUING

En venda al Passeig de la Indústria de Berga, davant dels bombers. Té 19m2. Espai per a cotxe i moto. T. 620 842 299 / 639 211 575

L’AMETLLA DE CASSERRES - ID.773

Parcel·la de 429m2, per

construir xalet. 69.000€. PIRINEU 2000

CASSERRES - ID.774 Dúplex de 102m2,

seminou i d’estil rústic. Planta 1a: menjador estar amb llar de foc, cuina, lavabo i terrassa. Planta 2a: sala, 2 habitacions dobles i bany. Calefacció. 159.000€. PIRINEU 2000

DIRECTORI IMMO

PIRINEU 2000 c. Bruc, 3. T. 938222526.

www.pirineu2000.com

PROFESSIONALS

PintorsBERPINTUR

Aplicacions de pintura industrial i decorativa. Ofertes, pressupostos... Cim d’Estela, 9. Berga. berpintur.com M. 639488227. T. 938210715

EnguixadorsPICANCELL SL

Treballs d’enguixar, arrebossar, estucar, pintar i col·locar Pladur. M. 629819825

Comunitats Reparació, conservació

i manteniment de tot tipus i qualsevol marca d’ascensors i monta-càrregues. Empresa amb delegacions a tot Catalunya. Estalvi fins al 50%. M. 630076279

Disseny gràfic

IMAGISTAN Web, il·lustracions,

disseny gràfic. c. Francesc Macià, 12. Berga. imagistan.com imagistan@imagistan.com. T. 658641798

Neteges

MÉS PER TU Empresa multiserveis

per a la llar, empresa, comunitats i entitats. c. Barcelona, 23. Berga. M. 695177453. T. 938223172. mespertu.com

Mercat d’ocasióXOLLOMERCAT

Tot tipus de productes nous, de segona mà i antiguitats a baix preu. c. Barcelona, 23. Berga. T. 937490030. xollomercat.com

BARS I RESTAURANTS

AviàEL SEGADOR

Restaurant de cuina tradicional catalana. Menú diari: 10 €. av. Pau Casals, cantonada Anselm Clavé. M. 695723202. M. 660215161

BergaBADEM-BADEM

Restaurant. Bar. Cuina de mercat amb diferents menús a partir de 9,90€. Dinars i sopars. c. Salvador Espriu, 19. T. 938221891

Puig-reigSALAANEXA / SLOT

Restaurant. Cafeteria. Bar. Menú diari: 6,90€. Especialitat en tapes. Bar de copes amb actuacions en directe. pg. de la Via. T. 938380039

ANUNCIA’T classificats@

bifidusproduccions.com

L’orquestra Terrassa 48 actuarà al Teatre Municipal de Berga. T.M.

28 www.mueblessari.com

31

MASIES PUIGVENTÓS (Rasos de Peguera)

MASIES EL PRAT (Sant Jaume de Frontanyà)

93 822 03 65 · 678 428 223

MASIES PUIGVENTÓS (Rasos de Peguera)

MASIES EL PRAT (Sant Jaume de Frontanyà)

93 822 03 65 · 678 428 223

30

Celebracions,

Casaments,

Aniversaris,

Trobades familiars...

Us oferim allotjament al mateix complex

MA

SIES

EL

PRA

TSa

nt Ja

ume

de

Fro

nta

nyà

MA

SIES

PU

IGV

ENTÓ

S

31

Celebracions,

Casaments,

Aniversaris,

Trobades familiars...

Us oferim allotjament al mateix complex

MA

SIES

EL

PRA

TSa

nt Ja

ume

de

Fro

nta

nyà

MA

SIES

PU

IGV

ENTÓ

S

Us gestionem el càtering, la música,

la cerimònia, les flors, les carpes...

Ho preparem tot ajudant-vos

a fer realitat el vostre somni

VENIU A VISITAR-NOSMA

SIES

EL

PRA

TM

ASI

ES P

UIG

VEN

TÓS

Raso

s d

e Pe

gue

ra

30

MASIES PUIGVENTÓS (Rasos de Peguera)

MASIES EL PRAT (Sant Jaume de Frontanyà)

93 822 03 65 · 678 428 223