novembre 2006

BAIX PENEDÈS REVISTA MENSUAL GRATUÏTA Nº 6 NOVEMBRE 2006

Es demana una autopista ampliada i lliure de peatges

Baix Penedès, la comarca amb el major creixement econòmic

Enguany es recollirà un 40% menys d’olives

“Els incendis s’apaguen a l’hivern” reportatge amb el pastor del Montmell

Calçots i el xató, dos plats per a llepar-se els dits

Pau Casals i l’esperit femení, per Joan Descals

PUBLICITAT

Comarca molt dinàmica

EDITA: Produccions i Publicacions l’ESPÍGOL S.L.EDITOR-DIRECTOR: Ferran RodríguezCAP DE REDACCIÓ: Jasna LesnjakPUBLICITAT: Pili Mitjans: 666.51.68.09, Bea Vallo: 670.65.31.48 (Costa) DISSENY: Xavi Toscano

COL·LABORADORS: Joan Descals, Verònica Araunabeña, i ajuntaments de la comarcaFOTOGRAFIES: Josep Vallès, J. López, A.Caballero, S.Sedó, BPesports.com, l’Espígol, ajuntaments.

ADREÇA: Empar Nadal, 17, Local 10, 43881 CUNIT (Tarragona),TEL-FAX: 977-67.50.76 Mòbil: 629.39.02.45 CORREU ELECTRÒNIC: [email protected]@gmail.com

DIPÒSIT LEGAL T- 34-06IMPRESSIÓ INDUGRAF OFFSET S.A. Amb el suport de la Diputació de Tarrago-na i la Generalitat de Catalunya.

La revista l’ESPÍGOL no comparteix ne-cessàriament les opinions de les cartes, ni els articles dels col·laboradors.L’opinió d’aquesta revista d’informació general només s’expressa a través de l’editorial.

PROPERA EDICIÓ:Mitjans de desembre

editorial

l’equip

La comarca del Baix Penedès és de les més dinàmiques de Catalun-ya. No ho diem nosaltres, ho desta-ca l’Anuari de Caixa Catalunya que s’ha fet públic aquest mateix mes.

Aquest informe assenyala que durant el 2005 la nostra comarca va registrar el creixement econò-

mic més important en el Pro-ducte Interior Brut, el PIB, de les 41 comarques catalanes.

Aquest Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya destaca durant l’any passat, el Baix Penedès va créixer el 6,22 %, molt per sobre de la mitjana del país que va ser del 3,1%. Amb aquestes dades podem dir amb satisfacció que la nostra comarca ha crescut el doble que la mitjana catalana, i per sobre de les comarques del Pla de Lleida (+3,5%), Camp de Tarragona (+ 3,2%) o les del Eix gironí (+4,3%). Els experts en economia de Caixa Catalunya tenen molt clar que al Baix Penedès hi ha un aug-ment “espectacular “ del sector de la construcció que creix un 11,21%. És obvi que no cal ser catedràtic per veure que a la nostra comarca es construeix arreu, tant a la costa – on resta

ben poc per fer –com a l’interior. Una altra dada a tenir en compte és que el sector servei va créixer un 5,90% i el de la indústria un 4,72%. L´única taca “negra” de l’informe econòmic és que dismi-nueix l’anomenat sector primari, és a dir, l’agricultura (- 9,3% ), dada lògica si tenim en compte que cada cop més conreus pas-sen a ser terrenys per a construir-hi més habitatges.

Malgrat ens pesi, pel sector de la pagesia, queda evident que la nostra comarca cada cop és més dinàmica i més fructífera. Per això, també és una de les comar-ques de major creixement demo-gràfi c amb un 14,3 % de població immigrant censada. També els estrangers saben que arriben a una comarca dinàmica.

3

Ferran RodríguezDirector

PUBLICITAT

B

AIX

PEN

EDÈS

EST

BA

IX P

ENED

ÈS O

EST

7-11 COMARCA: CiU torna a guanyar a la comarca les eleccions al Parlament de Catalunya Fins a un 40% menys d’olives però de bona qualitat 14% d’estrangers empadronats a la comarca, percentatge similar a Catalunya

13-15 EL VENDRELL: 33 pisos protegits de lloguer 43 milions d’euros de pressupost pel 2007 Al·legacions sobre la futura autovia

16 ALBINYANA: Es congela la majoria d’impostos i taxes pel 2007 17 BONASTRE: Projecte del Centre Cívic la Societat

18 EL MONTMELL: Els incendis s’apaguen a l’hivern, reportatge amb un pastor

21 LA BISBAL DEL PENEDÈS: 1001 dies al Centre Municipal de Cultura 23 MASLLORENÇ: Es roda a Masllorenç un curtmetratge

24 BANYERES DEL PENEDÈS: La Plataforma contra el CIM tapa les pintades 25 BELLVEI: Es torna a demanar la gratuïtat de l’AP-7

27 L’ARBOÇ: L’acte informatiu sobre la variant del N-340

28 LLORENÇ DEL PENEDÈS: Comissió ciutadana demana replantejament del POUM

29 SANT JAUME DELS DOMENYS: Lletger celebra una animada Festa Major 31 SANTA OLIVA: El Banc de Temps, un servei nou

32-33 COSTA: Calafell: Investiguen la misteriosa desaparició d’una dona a Segur Cunit: Es farà una àmplia plaça davant l’Ajuntament

34 Comença la temporada dels calçots i el xató37 Publireportatge: Una calçotada amb tracte familiar39 El món dels animals40-41 Pau Casals i l’esperit femení, per Joan Descals43 Música: El reggae i la cultura jamaicana45-46 Esports: La patinadora vendrellenca A. Mercader, tercera a l’Open de Barcelona

sumari4

MA

GA

ZIN

E

PUBLICITAT PUBLICITAT

opinió5

La poteta del llopAquesta setmana ens ha arribat als

habitants de l’Arboç i Banyeres un fulletó propagandístic, d’aquells que provoquen un terrible sentiment de malestar, perquè està fet amb els propòsits menys honestos que puguem imaginar.

Si la plataforma se singularitza per alguna cosa és pels intents de difusió i diàleg del projecte del CIM. No hi ha hagut cap set-mana que no ens haguem atansat a algun poble penedesenc a exposar el que és el CIM i quins són els nostres arguments de re-buig al projecte. Som humans i segurament no hem fet totes les xerrades que voldríem (tot arribarà) però la intenció és parlar-ne, discutir-ho, obrir els ulls i les orelles a sensi-bilitats que potser no seran les nostres, però que podran ser escoltades i debatudes en un diàleg de “tu a tu”.

Un cop més, el govern s’ha destacat per la seva actitud maldestre, “patosa”, diríem. Casa per casa, porta a porta, ens fan arribar un fulletó de sis fulls exposant el que volen fer amb el seu projecte. No em ficaré amb el possible cost públic que ha tingut l’es-mentat fulletó, ja que segurament, pel que estan acostumats, costaria bastants més diners –entre dietes i desplaçaments- que vinguessin a informar-nos en directe, la qual cosa se’ls ha demanat insistentment. A pocs dies de les eleccions, ens han escopit amb un pamflet digne de la insensibilitat més barroera, per no parlar del nivell gramatical i ortogràfic del text.

D’entrada, el títol: “Fets i xifres”, és a dir, allò que teòricament no es pot rebatre, allò consistent, que existeix. Mentida. Sabem que les xifres són les eines més manipula-bles del món i que dades totals no se’n do-nen mai... només les que interessen. Volen oferir xifres i fets? Bé, que ens en donin. Si hi ha alguna cosa que s’enyora en el “Logis Penedès. Fets i xifres” és justament això: de fets no n’hi ha cap i de xifres només quatre i descaradament perverses. Com pervers és, sobretot, el color triat per destacar el títol i la frase final de cadascun dels apartats. No saben que el color verd no es va inventar pensant en ells i que tampoc ells no pensen en verd si no és per vendre?

Que vulguin cantar tant les excel·lències del projecte actual (Logis Penedès) en com-paració amb l’anterior (CIM) és gairebé ridí-cul. Si ens remuntem als inicis de la brillant idea de fer el CIM sabrem que va ser fruit

d’un acord entre els que manaven aleshores (convergents) i els que no manaven (socia-listes). En aquest sentit és un acord a dues bandes, estiguin al govern o a l’oposició.

Temps era temps, en una caseta hi vivien set cabretes. De sobte: toc, toc, toc! Truquen a la porta. Les cabretes, espantades, dema-nen qui és. El llop, disfressat, els diu que és la mare. “Ensenya’ns la poteta!” exclamen les cabretes. I el llop mostra la seva pota peluda tota emblanquinada de farina...

Tothom sap com s’acaba el conte. En el cas del CIM, però, només cal bufar ben fort per posar al descobert la veritable naturalesa d’allò que ens amenaça.

Carmina MalagarrigaNo Fem el CIM

Sanitat del Vendrell

L´Àrea Bàsica de Salut (ABS) del Vendrell dóna cobertura a les necessitats sanitàries de bona part de la comarca del Baix Penedès. Agrupa els municipis de Vendrell, Albinyana, La Bisbal, Bellvei i Santa Oliva. Té una població, segons el Registre Central d’Assegurats de 36.927 habitants i una taxa de creixement de les més altes de Catalunya. La seva població censada ha passat dels 29.335 habitants l’any 2000 als 39.284 l’any 2005.

Aquest fort creixement de població va determinant la necessitat dels recursos públics que s’ofereixen, posant a prova lágilitat de ládministració en ládequació dáquests serveis, moltes vegades per darrera de les necessitats.

LÁBS del Vendrell disposa de 6 consultoris municipals (afegint els de Comarruga i Les Peces) i del Centre dÁtenció Primària (CAP) del Vendrell. LÉquip dÁtenció Primària (EAP) líntegren 17 metges de família, 5 pediatres, 21 infermeres, 1 treballadores socials, 2 odontòlegs, 2 auxiliars clíniques i 13 administratius.

Actualment el nombre dúsuaris per metge de capçalera del CAP del Vendrell (persones assignades a aquest CAP segons el Registre Central dÁssegurats) és de 1.900, molt per damunt dels 1500 usuaris per metge, que seria la ratio considerada com la necessària per garantir un servei adequat.

Des de fa un any, la configuració dels recursos sanitaris no tan sols de l´

ABS sinó de tota la comarca, han variat substancialment. Amb l’apertura de l´Hospital del Vendrell, els habitants dáquesta comarca han disposat dels nous serveis a mesura que aquests s´han anat incorporant: urgències, consultes externes, laboratori, radiologia, medicina interna, traumatologia, cirurgia major ambulatòria, cirurgia general, ginecologia i, pròximament, maternitat.

Els professionals dáquesta ABS érem conscients de la importància de la disponibilitat dáquest hospital comarcal tant per la salut de la població, com pel nostre desenvolupament professional. L’activitat dún hospital dáquestes característiques ha déstar molt interrelacionada amb la tasca de l’Atencio Primària. Des dún començament hem establert vincles de coordinació entre els dos nivells. Així, per exemple, hem creat protocols dáctuació conjunta quan un pacient ingressat és donat dálta però precisa la continuïtat dátenció sanitària en el seu domicili, o des de la consulta mèdica o dínfermeria; també estem desenvolupant projectes formatius conjunts, que aproximin els coneixements dels dos nivells assistencials. De tot plegat, en resultarà una millor i més coordinada assistència a la nostra població.

Tradicionalment, i per la llunyania respecte l’hospital de referència a Tarragona, el CAP de Vendrell disposava dún dispositiu dátenció a les urgències que era atès per sanitaris de lÉAP juntament a un equip de metges i infermeres formats en urgències, més propi dún hospital. Llògicament, amb lóbertura de l´Hospital del Vendrell, aquest servei canvia dúbicació, amb el valor afegit que suposa disposar d’un hospital en el mateix municipi. Com a novetat en el funcionament de les urgències hospitalàries, un sistema de triatge classifica la gravetat de la demanda i estratifica el temps de resposta en funció d’ella.

Els professionals dáquesta ABS creiem que és important mantenir aquest model d’atenció a les urgències durant els caps de setmana i festius, en la seva actual ubicació. Aquest sistema interrelacionat de metges i infermeres de capçalera integrats en serveis d’urgències hospitalaris, és utilitzat en altres països del nostre entorn i és reconegut com la forma més racional i eficaç d’utilitzar els recursos públics.

Tanmateix, l’informe del Grup de Treball sobre el Model d’Atenció a les Urgències per a la confecció del Mapa Sanitari, Socio-

Sanitari i de Salut Pública de Catalunya, fa recomanacions en aquest sentit quan es refereix a territoris amb un hospital comarcal.

A més de tot l’exposat, en els darrers dies ens han comunicat líncrement en 3 metges i 3 infermeres del nostre equip d’Atenció Primària. Això millorarà la relació d’usuaris per metge, que passarà dels 1.900 actuals a 1.600. És una bona mesura per racionalitzar les càrregues assistencials i millorar directament el servei. A més, ens garantirà una atenció continuada a tots els usuaris que ho sol·licitin, i ampliar l´horari del CAP fins a les 10 de la nit.

Un altre fet que creiem de gran transcendència en la millora del servei sanitari en un futur immediat, és lánunci fet per lÁjuntament de la cessió dún terreny de 3.000 m2 per la construcció dún altre CAP. La població actual del municipi del Vendrell i dels altres que configuren lÁBS és ja més que suficient per a que disposi de 2 Àrees Bàsiques de Salut en el seu territori.

Els metges de lÁBS de Vendrell volem, amb aquest article, donar la nostra opinió sobre el debat en la millora de la sanitat

opinió6

que, durant les darreres setmanes, han mantingut diferents sectors socials i polítics del municipi i que en cap moment se’ns ha demanat. Tanmateix, restem a disposició de qualsevol interlocutor que presenti propostes de millora. Aquest tipus de debats, sempre importants i necessaris, i als quals la població n’és molt sensible, han de procurar fugir de demagògies i oportunismes perquè poden confondre i dispersar els esforços de tots, orientats a una millor sanitat en el nostre territori.Metges de l´Àrea Bàsica de Salut del Vendrell

Replantejem el POUMDesprés d’haver assistit als tallers de

l’Agenda 21 i del POUM, un grup de lloren-cencs sensibilitzats per la visió que tenen del poble i alhora preocupats pel futur del municipi, han decidit constituir una comissió disposada a col·laborar amb l’Ajuntament en el disseny d’un Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal que respecti els resultats de la participació ciutadana, tant l’obtinguda mit-jançant enquesta telefònica com la resultant

dels esmentats tallers.La valoració, que actualment fa un am-

pli sector de població, és que el POUM presentat per l’Ajuntament i els tècnics, no s’ajusta en absolut als desigs de creixement urbanístic expressat pels que d’una forma o altre han estat sondejats.

La comarca té previst un enorme augment d’espais edificats, els quals modificaran identitat i paisatge de forma irreversible i lamentablement ho faran de forma descoor-dinada, oblidant la identitat comuna.

A la vista del POUM presentat, l’actual equip de govern de l’Ajuntament de Llorenç es suma a aquest afany de canvi comarcal sense el suport d’un bon nombre de lloren-cencs. Els quals consideren necessària la creació d’una comissió per replantejar el POUM, fer noves consultes a la població quan sorgeixin dubtes o discrepàncies entre les parts redactants, informar els veïns dels avenços dels treballs de redacció i presentar, junt amb l’Ajuntament, el nou POUM a la po-blació, un cop enllestit.

Comissió Ciutadana de Llorenç del Penedès

PUBLICITAT

comarca7

CiU torna a guanyar a la comarca Les eleccions autonòmiques del passat dia 1 van ser guanyades al Baix Penedès amb total claredat per la Federació de Convergència i Unió, fet que no aconseguia des dels comicis del 1995. En aquesta ocasió ho va fer amb 705 vots d’avantatge (2,3 punts) davant el Partits dels Socialistes de Catalunya (PSC) que només va guanyar als municipis de Cunit, l’Arboç, El Montmell i Santa Oliva. En aquesta ocasió els socialistes van perdre en conjunt 4 punts si comparem els resultats vers les eleccions del 2003. A l´igual que a tot el país, la gran notícia va ser l’alt índex d’abstenció que al Baix Penedès va ser del 50,97 %, junt amb la Vall d’Aran, de les més altes de tot Catalunya, ja que d’un cens de 62.816 electors, van realitzar el seu dret a vot 30.799 baixpenedesencs. Analitzant les dades, en comparació amb les dels comicis del 2003, destaca el fet que a Banyeres els socialistes van quedar-se a 27 vots de CiU, la força guanyadora que al 2003 va rebre 65 vots menys que els socialistes. Un primer anàlisi pot ser que els electors comencen a “castigar” els socialistes per donar suport al projecte de Logis Penedès.A la majoria dels catorze municipis de la comarca, CiU i PSC han estat les dues forces més votades, però hi ha excepcions. Així a Llorenç i Masllorenç on va guanyar CiU, la segona forca més votada no va ser el PSC ja que va ser-ho ERC que a Llorenç va rebre quatre vots més que el PSC i a Masllorenç va passar el mateix ja que ERC va rebre 53 vots, disset més que els socialistes. El Partit Popular ha aguantat bé l’esbranzida provocada pel seu vot negatiu al nou Estatut. Amb tot això, els populars van ser la tercera força

més votada a Banyeres, Bellvei, Calafell, Cunit i Santa Oliva. En quant a Iniciativa-Catalunya Verds-Esquerra Unida (ICV-EU) cal dir que va ser la única formació que llevat dels estrenats Ciutadans, van guanyar vots vers les eleccions del 2006: els ecosocialistes van rebre 2.123 (6,9% ) vots mentre que al 2003 en van reunir 1.484 (4,75%). Finalment cal destacar que la nova formació Ciutadans-Partit de la Ciutadania va reunir 841 vots, el 2,7%, dada molt a tenir en compte que els ha ajudat a obtenir la representació dels tres diputats al nou Parlament de Catalunya. Tal com era de preveure, l’únic baixpenedesenc que arran dels vots ha estat escollit diputat, és el socialista vendrellenc Martí Carnicer que anava de número 4 per la demarcació de Tarragona. Ara l’exalcalde del Vendrell, ja forma part del recentment constituït nou Parlament de Catalunya, tot i que el més probable és que aviat deixi el seu escó per ocupar un càrrec de rellevància dins del nou organigrama que prepara José Montilla, que aviat serà nomenat President de la Generalitat.

____________________________________________________________________________________

Baix Penedès va ser la comarca catalana amb major creixement econòmic a l’any 2005, sobretot gràcies al fort creixement de la construcció i indústria. Segons l’Anuari Comarcal de Caixa Catalunya, publicat fa poc, el valor afegit (PIB) de la nostra comarca va augmentar d’un 6,22%, que es el doble del promig català (3,1%) i molt per damunt del les comarques del Camp de Tarragona (3,21%). Aquesta acceleració del creixement de la nostra comarca va tenir lloc tot i la reducció en l’activitat del sector primari (-9,3%), ja que aquest solament representa el 2,3% de l´activitat comarcal. La molt notable expansió de la indústria (4,72%) va contribuir a l’increment de l’activitat general, atesa la seva important participació en la generació del valor afegit total (un 23,2%). A aquesta expansió s’hi va afegir la de la construcció, que va augmentar d’un molt important 11,2%, per sobre del ja elevat 8,46% del 2004. Finalment, l’activitat terciària, amb un creixement del 5,9%, també va contribuir a aquests bons registres de la comarca.

Baix Penedès: major creixement econòmic

F.R.

PUBLICITAT

comarca9

Després de les primeres setmanes de la collita d’olives a la comarca ja és pot estimar que les quantitats se-ran bastant inferiors en comparació amb l’any passat, degut a la sequera d’enguany, però que la qualitat serà bona i similar a la de sempre.

La Cooperativa dóli de segon grau Ceolpe, que agrupa 15 coope-ratives del Baix i l’Alt Penedès, el Tarragonès, l’Alt Camp i el Garraf, i té la seu a Llorenç del Penedès, en-guany preveu uns 30 o 40 per cent menys d’olives, tal com explica el seu gerent Daniel Altarriba. La qua-litat, però, serà bona, similar a la de sempre, va assegurar.

La collita de Ceolpe va començar el dia 24 d’octubre i esta previst que finalitzará la primera quinzena de desembre. L’any passat, aquesta ‘cooperativa de les cooperatives’ va premsar uns 4,2 milions de qui-lograms d’olives. D’aquestes, uns 2,5 milions de kg provenien de la comarca del Baix Penedès, on els socis de Ceolpe són les coopera-tives l’Albinyana, l’Arboç, Bellvei, Calafell, Llorenç del Penedès, El Vendrell, Sant Jaume dels Domenys i Masllorenç.

Ceolpe produeix i envasa dos tipus d’oli d’oliva verge extra: de la varie-tat arbequina i menya. El producte es ven sota les marques Ceolpe i L’oli de les Cooperatives, i està inclòs en la denominació d’origen Siurana. La majoria d’oli es comer-cialitza a través de les cooperatives associades, que el venen a les se-ves agrobotigues, i una part també esta destinada a l’autoconsum dels seus associats. Segons el gerent,

l’any passat el Ceolpe va vendre uns 95 per cent del seu oli; en total van produir uns 657.000 litres, d’això uns 420.000 litres provenien de les olives de la nostra comarca. Malgrat una menor producció, enguany, intenta-ran mantenir els preus, es a dir, que una garrafa de cinc litres sortirà a uns 24 euros, va comentar.

Un cultiu en augmentTambé el Jesús Barragan,

léncarregat del molí de l’oli de la Cooperativa agrícola i secció de crèdit de la Bisbal del Penedès, comenta que la collita d’enguany serà de bona qualitat, però curta en quantitat; en aquesta cooperativa s’espera uns 25% menys d’olives que l’any passat. Per això també la collita, que va començar el 28 de oc-tubre, acabarà una mica més aviat, probablement la primera setmana del desembre.

L’any passat, a aquesta coope-rativa van entrar uns 540.000 kg

dólives. Aquestes provenen de uns 150 socis del mateix municipi de la Bisbal (els més petits aporten uns 500 kg, i els més grans fins el 15.000), a més de uns 200 socis de fora, la majoria del Baix Penedès, però alguns també de més lluny, com del Valls, etc. L’any passat van produir uns 100.000 litres d’oli. El seu producte esta inclòs en la denominació d’origen la Siurana i és ven a la pròpia agrobotiga de la coo-perativa i en uns quants comerços més. Segons Barragan, enguany séspera que el preu, que serà de-cidit a la reunió de totes les entitats dins de D.O. Siurana, serà el mateix que l’any passat, uns 24 euros per la garrafa de 5 litres.

Barragan també va comentar, que el cultiu d’oliva esà augmentant a la comarca del Baix Penedès, perquè el sector del vi no està en el seu millor moment econòmic i alguns agricultors estan canviant les vinyes per les oliveres.

Fins un 40% menys d’olives però de bona qualitat

La Diputació de Tarragona ha realitzat les obres de reforç de ferm de la carretera TV-2401 de la Bisbal del Penedès a la C- 51 per la Joncosa de Montmell, seguint la campanya del “Pla de millora de paviments del 2006” de la xarxa de carreteres que gestiona. Les obres han consistit en una regularització de l’antic ferm en mal estat i en la reposició de la senyalització horitzontal, amb el pintat de les corresponents marques viàries. El projecte, que ha suposat una inversió total de 388.035,63 euros, ha millorat els accessos als nuclis urbans de la Bisbal del Penedès, la Joncosa de Montmell i la urbanització el Mirador del Penedès.

Millores de la xarxa viària____________________________________________________________________________________

J. Vallès

comarca10

Un 14% d’estrangers empadronats a la comarca, un percentatge semblant al de Catalunya Al Baix Penedès hi viuen 13.101 estrangers empadronats, el que representa uns 14,3% de tots els 91.258 habitants de la comarca. Aquestes dades del juny passat són molt semblants al promig català, i han variat molt poc en l’últim mig any (hi va haver un increment de 0,8%). Igual que a resta de Catalunya, els quatre grups més importants, se-gons la procedència geogràfica dels estrangers, són el Marroc (comunitat que s’està estabilitzant a la comar-ca), Amèrica Llatina (a l’alça), Unió Europea (estable), i l’Europa de l’Est (a l’alça). Aquestes dades, que van ser pre-sentades pel Consell Comarcal del Baix Penedès fa poc, formen part d’un estudi, inclòs en el Pla territo-rial de ciutadania i l’inmigració, que l’ens comarcal el va començar l’any 2002 i esta finançat per unes sub-vencions de la Generalitat. Segons el conseller Eladi LLop, l’objectiu d’aquest pla és iniciar el procés de una millor integració dels inmigrants; per això, però, primer s’ha de analitzar la situació, i seguidament elaborar una proposta d’actuacions directes, junts amb els ajuntaments de la comarca, va explicar. Segons la tècnica d’inmigració Jolanda Bo-doque, l’inmigració a la comarca és

bàsicament masculina, sobretot la procedent del Marroc; en canvi, de l’Amèrica Llatina son les dones, que venen soles i es troben en la situació de mantindré la família a distancia. Respecte a la nacionalitat dels es-trangers empadronats, els països més representatius no comunitaris són Marroc (5.447 empadronats), Romania (859) i Argentina (727). Les dades estadístiques ensenyen una tendència a la baixa de la inmi-gració dels països del nord d’Àfrica, i una tendència a l’alça dels països de Amèrica Llatina i Europa d’Est. Els municipis amb més forta pre-sencia dels estrangers en termes absoluts són els pobles més grans, com el Vendrell (4.641 estrangers empadronats), Calafell (4.116),

Cunit (1.597), i l’Arboç (941), que són més atractius per el tema la-boral. Però també els pobles més petits del interior compten amb una important presencia dels estrangers, degut a l’accessibilitat de l’habitatge i la seva proximitat als grans centres de treball. Els municipis amb el per-centatge més elevat dels estrangers, en comparació amb la població total, són L’Arboç (amb un 18,7% de estrangers), Calafell (18,3%), Cunit (15%), Bonastre (actualment un 14,8%, però fa anys va ser un 19%), Bellvei (14,4%), Vendrell (13,9) i Santa Oliva (11,5%). En canvi, els municipis amb menys població estrangera són El Montmell amb un 5,3% sobre la població total, i l’Albinyana, amb un 5,7%.

J. Vallès


comarca11

Per tercer any consecutiu, l’àrea de Turisme i Promoció Econòmica del Consell Comarcal ha pres part al “Salón Nacional del Turismo Rural”, una fira d’àmbit estatal que es dedica exclusivament a la promoció del turisme rural, que es va celebrar a Cornellà als principis de novembre. Els representants de la nostra comarca formaven part de l’estand de la marca Costa Daurada, on també hi participaven els empresaris baixpenedesencs d’aquest sector, que atenien directament el públic. Hi van ser presents representats de 9 cases rurals de la comarca, o sigui, casi totes. Montserrat Carreras, consellera de Turisme i Promoció Econòmica del Baix Penedès, valora molt positivament aquesta implicació de les empreses a la fira. Segons ella cal continuar treballant en aquest sentit, per promocionar l’interior. “Un dels objectius que ara cerquem és seure plegats els diferents patronats

turístics per treballar conjuntament en la confecció de ‘productes’ que facilitin la feina al visitant. És a dir, oferir estades o rutes d’un o diversos dies amb un itinerari marcat per pernoctar, dinar, visitar indrets interessants, etc.” En aquest sentit, a la fira ja s’oferia un d’aquests productes, la “Ruta dels traginers i els territoris de Reconquesta cap al Císter”, que partint de Calafell arriba fins al reial Monestir de les Santes Creus, passant per diversos indrets de l’interior del Baix Penedès.

La nostra comarca a la fira Agrotur

El Consell Comarcal del Baix Penedès va demanar, en la seva sessió plenària extraordinària del 25 d’octubre, la gratuïtat dels peatges de autopistes AP-7 i C-32 a la comar-ca, i que la N-340 quedi inclosa en l’ampliació de l’AP-7. Tots els grups polítics (CiU, ERC, PP i ADMC) van votar a favor d’aquesta proposta, ex-cepte el PSC, que es va abstenir.

La proposta del Consell ratifica un informe tècnic aprovat pel ple l’any 2005, segons qual l’autopista AP-7 ha de tenir caràcter gratuït des de Coma-ruga fins a Martorell, com també la C-32 (anomenada Pau Ca-sals), des de Coma-ruga fins a Vila-nova, amb la supressió dels peatges de Cunit i el Vendrell.

A més a més, segons aquesta proposta, la carretera N-340 ha de quedar inclosa dins la futura amplia-ció de l’AP-7 i fer els corresponents enllaços per a resoldre els aspectes d’intercomunicació comarcal i les tra-vessies de poblacions, especialment les de Bellvei, la Gornal i l’Arboç.

La Diputació de Tarragona va pre-sentar, als finals del octubre, una nova eina per a impulsar el des-envolupament sostenible al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Es tracta del Fòrum de la Sostenibilitat, un projecte complex, que constitueix d’una suma d’accions, partint de l’anàlisi de la realitat i de disseny d’ una estratègia per potenciar la col·laboració entre tots els sectors de la societat. El Fòrum es centrarà cada any en una temàtica de gran rellevància al nostre territori. Per l’any 2006-2007, el tema principal serà la gestió i l’estalvi d’aigua. Entre els esdeveniments més importants que es organitzaran, cal destacar el Fòrum de l’aigua, que es farà al febrer, i a la tardor una reunió d’experts sobre la realització de les Agendes 21 a les comarques de Tarragona, on també es exposaran els resultats del Fòrum de l’Aigua i de la campanya d’estalvi Gota a gota s’esgota.

Més sostenibilitat

Es demana una autopista ampliada i lliure de peatges

____________________________________________________________________________________

El secretari per a la Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, va fer unes declaracions als periodistes, durant la seva visita a la comarca als mit-jans de novembre, segons quals es mostra convençut que es faran tan el Logis Penedès com el desdoblament de la carretera N-340 a la comarca. Segons ell, ”Baix Penedès necessita alternatives per a la seva economia, que no siguin només la construcció i la vinya.” També va dir que “no comparteix la sensació que la gent del Baix Penedès no vol el Logis Penedès.” A més, va comentar: “volem aquest Logis, però el volem acordar amb el territori.” Pel que fa al projecte de desdobla-ment de la N-340, Nadal va criticar l´opció d’una autopista ampliada i de franc que reclamen la majoria d’ajun-taments de la comarca. Segons ell, des del Ministeri de Foment només és discuteixen dues alternatives, que contemplen l’al·legació de la Genera-

litat, per fer passar l’autovia per la zona de la Cobertera entre Calafell i Bellvei. La diferència entre les dues opcions és a partir de Bellvei, en sentit nord, atés que hi ha l’alternativa de fer unes variants a Bellvei, la Gornal i l’Arboç per la vessant de mar, o fer passar la futura N-340 a tocar de l’autopista AP-7, va explicar Nadal.

Opinió dels ciutadans

Diversos col·lectius ciutadans de la comarca han entrat en diversos ajun-taments una al·legació, reclamant una AP-7 ampliada en comptes d’una autovia de l’N-340. Els signants opinen que la solució del Foment no és la millor per al territori i per a l’ordenament del trànsit pel Baix Pe-nedès, i que no té res a veure amb la proposta d’una autopista AP-7 lliure de peatges, escollida per una gran part dels institucions comarcals.

El Vendrell13

La primera setmana de novembre es van presentar els nous vehicles de neteja dels carrers i de recollida d’escombraries i trastos vells del Vendrell. Els nous ve-hicles fan menys soroll, ocupen menys la via pública pel seu sistema de càrrega lateral i tenen un baix consum de combustible. Els contenidors tripliquen la capacitat dels anteriors, per això se n’ha reduït el nombre. En aquesta ocasió l’ajuntament va demanar a totes les persones del Vendrell que donin un cop de mà perquè el servei de neteja i de recollida d’escombraries i trastos vells funcioni correctament. Alhora es va llançar una campanya informativa sota el lema “Fem pinya. El Ven-drell, vila neta”. L’alcaldessa Helena Arribas va destacar que és important sensibilitzar i educar la població per fer entendre que els espais públics són de tothom i que, per tant, s’han de respectar, que “no és més net aquell que neteja més sinó qui embruta menys”. També va dir que encara queda pendent, el soterrament de contenidors.

Nous vehicles de neteja

Pel·licula sobre Pau Casals

Un equip de producció francès va estar gravant ima-tges del Vendrell fa poc, per a realitzar d’una pel·lícula sobre el Pau Casals, en coproducció amb les televisions France 3, TV3 i RTBFet de Puerto Rico. El guió del músic i escriptor Alain Jomy destaca sobretot el vessant més humà dén Casals centrant-se en la seva lluita per la pau i la defensa dels drets humans.

_________________________________________

Divendres 24 de novembre es farà, per a celebrar el Dia Internacional contra la violència de gènere, una xerrada “L’assetjament psicològic en l’àmbit laboral i en el domèstic”, a càrrec de Carla Alberola, psicòloga del col·lectiu ADHARA, i de Cristina Gallart, advoca-da. Lácte es durà a terme a les 19 hores a la Sala po-livalent del Portal del Pardo. Al dia següent es farà, a l’antic Escorxador, un concert solidari de rock contra la violència de gènere, organitzat pel Centre Munici-pal per a la Igualtat i pel Col·lectiu de Joves Bufats.

Contra la violència de gènere

L’Ajuntament del Vendrell esta preparant una celebra-ció de noces d’or per a totes les parelles de la vila, que cumpliexin, o ja hagin complert, el cinquantè aniversari del seu casament. Els requisits que s’han de complir són: estar empadronats al Vendrell i haver-se casat durant l’any 1956 o abans. La celebració es durà a terme el dia 16 de desembre, i consistirà en un dinar de germanor i un obsequi de record. El període d’inscripció romandrà obert fi ns al dia 11 de desembre. Més informa-ció: Pili Candalija, tel. 977 15 43 16.

Noces d’or al Vendrell_________________________________________

NP

NP

La Comissió Informativa d’Urbanisme de l’Ajuntament del Vendrell, ha acordat ratifi car l’acord adoptat en data 30 de març de 2005, respecte a l’estudi informatiu i d’im-pacte ambiental de la futura autovia de l’actual N-340, en el qual s’estima com a més adient l’opció “Autopista” ja que aprofi ta el traçat d’una infrastructura existent sense generar nous consums de territori. I pel que fa al docu-ment complementari tramés per la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment que fa referència a noves alternatives, la Comissió ha acordat que es tin-guin en compte les consideracions següents: que la tra-ça de la futura autovia transcorri el més proper possible a l’actual autopista C-32 per tal de minimitzar l’impacte sobre el territori; que els talussos previstos a la connexió entre el Vendrell i la platja de Coma-ruga es substitueixin per estructures mitjançant pilars per evitar l’efecte “mu-ralla”; que una rotonda que es preveu a l’encreuament amb la carretera de Sant Salvador, i que substituiria una d’actual, incorpori una entrada i una sortida directes de la nova autovia a aquesta carretera; que es torni a estu-diar la incidència que tindria la nova rotonda prevista a l’entrada de Coma-rug tenint en compte la concentració que previsiblement hi hauria en aquest punt; que s’estu-diï la possibilitat d’incorporar un accés des de la carre-tera C-31 (antiga C-246) a la futura autovia. Aquestes al·legacions s’han tramés a la Direcció General de Car-reteres del Ministeri de Foment, informa lájuntament.

Al·legacions sobre la futura autovia

El Vendrell15

El secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, i el director general de Carre-teres, Jordi Follia, juntament amb l’alcaldessa del Vendrell, Helena Arribas, van visitar, el dia 13 de novembre, les obres del nou enllaç nord de la C-51 en Vendrell. La seva construcció compta amb un pressupost de 2,2 milions d’euros. Aquesta actuació suposarà la transformació de l’actual cruïlla en for-ma de T, per un enllaç a diferent nivell, amb l’objectiu de millorar la seguretat viària en aquest punt, proper al polígon industrial de la Cometa. Els treballs van començar la primavera passada i finalitzaran el març vinent. A banda de les obres en marxa, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha impulsat el condicionament de la C-51 entre el Vendrell i Valls,

Nou enllaç de la C-51

L’empresa pública Adigsa, adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge, va lliura 33 pisos de lloguer per a joves a la població del Vendrell (Baix Penedès) aquest mes de novembre. L’Institut Català del Sòl (Incasòl) ha construït els pisos en una parcel·la de l’actuació residen-cial El Pèlag, promoguda també per aquest organisme. El nou edifici se situa davant de l’estació de ferrocarril, al costat d’una zona esportiva i d’un centre educatiu. La promoció compta amb 33 places d’aparcament vincu-lades als habitatges, dos locals comercials situats a la planta baixa i un espai lliure comunitari. Dels pisos, 29 disposen d’un dormitori i 9 de dos; la superfície fa de 40 a 55 m2, i tenen un preu que oscil·la entre els 164 i els 211 euros. La promoció, dissenyada per l’arquitecte Be-net Cervera, ha tingut un cost d’1,8 milions d’euros.

33 pisos protegits de lloguer

L’Ajuntament del Vendrell va aprovar inicialment el pressupost per l’any 2007, en el seu ple del 16 de nov-embre. Atès que els únics vots en contra van ser els dels tres grups a l’oposició, CiU, ERC i Plataforma per Ca-talunya, sembla que el trencament del pacte de govern entre el PP i PSC, anunciat fa dos mesos, encara no es un fet segur. Segons informacions a les quals ha tingut accés L’Espígol, els responsable del PPC no descarten que abans de Nadal es fes aquest trencament, però els dos regidors populars del Vendrell no hi estan d’acord amb aquesta decisió. El nou pressupost municipal puja a 43 milions d’euros, quatre més que el d’enguany, i preveu set inversions im-portants, als que es dedicarà uns 5.6 milions d’euros: a la construcció de la Rambla Miret es destinaran 880.000 euros; a la construcció de la escola bressol de la ca-rretera de Valls 862.000; al pavelló dels barris marítims 676.000; al camp de futbol de gespa artificial 400.000; a la millora del servei d’aigües 310.000; a la millora de carrers i voreres 300.000, i a una escola taller 275.000 euros. Des de l’ajuntament es destaca que aquest pres-supost és rigorós i que, alhora que es redueix el deute municipal, prioritza els serveis per una vila més neta i segura, per l’educació i la igualtat de les persones. L’oposició però, destaca que l’ajuntament esta més en-deutat que fa tres anys.

43 milions d’euros de pressupost pel 2007

El Vendrell tindrà un nou dipòsit d’aigua l’any que ve. La nova construcció, amb capacitat de 8.000 m3, es farà a la zona de Tomoví, i garantirà el sub-ministrament per gravetat: el tanc se situarà a 100 metres sota el nivell del mar, així l’aigua arribarà a totes les zones que estan per sobre de la cota 80, on està ubicat el dipòsit del Molí del Blanquillo. L’obra té el pressupost d’uns 2 milions d´euros, i es farà en dues fases: la primera es farà l’any 2007 i per-metrà que el nou dipòsit entri en funcionament amb la meitat de la capacitat prevista. Amb aquesta construcció es pretén garantitzar el subministrament d’aigua per unes 7.000 persones més, que hi haurà al municipi, segons les previsions, quan estiguin acabats els sectors del Botafoc, Can Conesa i els Bulevards.

Nou dipòsit d’aigua

____________________________________________________________________________________NP

_______________________________________________________Unes vuit-centes persones van

participar a la Rostada Popular que va organitzar la Cooperativa Agríco-la del Vendrell el diumenge, 19 de novembre, amb la finalitat de donar a conèixer l’oli Novell de la Denomi-nació d’Origen Ciurana.

Pere Pijoan, president de la Coo-perativa del Vendrell i alhora del Centre Oleícola del Penedès va assegurar que tot i que l’oli novell d’enguany és de millor qualitat, la collita ha disminuït a prop del 40%.

Tast de l’oli novell

F.R.

Baix Penedès oest: Albinyana16

L’Ajuntament d’Albinyana ha aprovat les ordenances fiscals per l’any 2007 aquest mes passat. L’acord, adop-tat en sessió plenària, només va comptar amb els vots a favor de l’equip de govern i preveu la congelació de la majoria de tributs.

Segons l’Ajuntament, no hi haurà cap increment en el preu de l’aigua, l’impost de vehicles, la taxa de cemen-tiris, els guals, l’IAE, l’expedició de documents, el preu públic per la piscina municipal, la taxa per la recollida d’escombreries, o el preu del bitllet del transport urbà.

En el preu del bitllet del bus municipal durant el pro-per any les persones majors de 65 anys mantindran el preu de l’abonament de 4 euros per a 10 viatges. Per l’alcalde, Quim Nin, “aquest era un compromís que vam explicitar en la campanya municipal i que hem complert”.

Com informa l’Ajuntament, els únics augments pre-vistos es troben en l’IBI, que augmentarà per sota de l’IPC, passat del 0,58% al 0,595%; en la taxa de llar d’infants que augmenta 3 euros mensuals; i en l’impost sobre plusvàlues.

En l’actualitat la fiscalitat d’aquest municipi es una de les més baixes de la comarca, comenta l’Ajuntament.

En el ple també es va aprovar la concertació d’un crèdit de 150.000 euros per fer front a les aportacions que ha de fer l’Ajuntament en les obres que s’estan rea-litzant: el parc de Bonaterra II, la 2à fase de la millora de la xarxa d’aigua a Les Peces i el parc de La Papiola.

Es congela la majoria d’impostos i taxes pel 2007

La Fundació Privada Santa Teresa del Vendrell, mitjan-çant un conveni amb la Diputació de Tarragona i l’Obra Social de “la Caixa” ha procedit en les darreres setmanes a la restauració forestal de l’entorn de l’ermita de Sant Antoni. L’actuació ha consistit en una neteja de les dei-xalles, i un desbrossat selectiu de la vegetació. La franja situada a tot l’entorn de l’àrea recreativa de l’ermita, es sobre la que s’ha actuat i també en tot el tram de camí que hi ha des del poble fins a l’ermita. La voluntat és afavorir la vegetació i la fauna autòctona existent, pròpia de la zona. Al municipi encara es faran, en les properes setmanes, altres actuacions.

Restauració forestal

NP

El Col·lectiu les Ombres del Passat i l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, han efectuat una trobada a Albinyana el dia 4 de nov-embre, per a recordar novament que la reivindicació de recuperar la memòria dels fets del gener de 1939, quan van morir 39 soldats republicans, en aquesta població continua viva. Aquestes entitats estan lluitant per a obrir la fossa comuna del cementiri vell d’Albinyana, per po-der identificar els soldats morts.

Commemorant els soldats republicans ________________________________________

PUBLICITAT

Baix Penedès oest: Bonastre17

LÁjuntament de Bonastre va aprovar, en el seu últim ple fa dos mesos, la licitació de lóbra de remo-delació i ampliació del Centre Cívic La Societat. Aquesta obra, que està inclosa en el Pla Únic dÓbres i Ser-veis de la Generalitat de Catalunya, pretén portar a terme la rehabilitació i ampliació del vell edifici de la Socie-tat per a convertir-lo en un nou Cen-tre Cívic polivalent per a poder-lo utilitzar per a tota mena dáctivitats culturals i socials. El pressupost base de la licitació és de 388.178,76 euros, informen des del consistori.

Aquests dies esta a punt de con-cloure el termini màxim per a la presentació dófertes per part de les empreses interessades en la realització de lóbra (termini finalitza el dia 21 de novembre). De moment

han rebut tres ofertes. L’Ajuntament preveu que pot adjudicar lóbra abans de finalitzar aquest any, i que els treballs comencin durant el primer trimestre de lány 2007. Cal

Projecte del Centre Cívic la SocietatEl 21 de novembre finalitza el termini per la presentació d’ofertes

recordar que el projecte constructiu del nou centre cívic ja es va presen-tar a tota la població per tal de donar a conèixer els detalls de lóbra, co-menten des de l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Bonastre, atenent una petició de la Junta de la Urb. La Vinya, va aprovar el projecte d’il-luminació del vial de comunicació entre la Urb. La Vinya i la zona del Camí Solà. Aquest vial ha estat, de manera progressiva, cada vegada més utilitzat pels veïns de la urba-nització per anar i venir cap al nucli del poble i s’havia demanat la seva il·luminació per a augmentar la segu-retat, sobretot a la nit.

Les obres ja han començat; s’han

fet tots els treballs d’acondici-onament del terreny i d’instal-lació de tots els fanals. Els treballs han estat realitzats pels serveis tècnics municipals, i es preveu que en els propers dies ja pugui entrar en servei la nova il·luminació. El cost d’aquests treballs és assumit per l’Ajunta-ment de Bonastre. Amb aques-ta actuació es preveu poder mi-llorar les condicions d’utilització d’aquest vial.

Nou enllumenat del camí entre Bonastre i La Vinya ____________________________________________________________________________________

NP

NP


Baix Penedès oest: el Montmell18

Els incendis s’apaguen a l’hivern

Pasqual Molina amb el seu amic Alfredo Borreda. »Un pastor amb la moto? Penso que és una cosa molt moderna, però ho veig be. Caminar tant per aques-tes muntanyes gasta molt les cames. Quan ets jove, ho suportes tot, però més tard et surt tot,« comenta en Alfredo que tota la vida ha segut pastor. »Mira, abans aquí hi havia moltes cabres blanques, i fa uns 30 anys ens van obligar a plegar a tots, perquè deien que es menjaven els pins. I ara les volen tornar a posar, però ja no hi ha pastors. Si aleshores no s’hagués plegat, sempre s’hauria portat més arranada la muntanya. Des de que van plegar les cabres, no paren els focs,« diu. Pasqual afegeix, que ja des del principi s’ha sentit molt recolzat per la gent del Montmell. Especialment els tres pastors d’abans, Alfredo, Magí Mestres i Alfons Guasch, li van ajudar moltíssim en aquests anys.

»Mira que maca la muntanya, que neta. Tot això ho fan les me-ves cabres,« era quasi el primer que em va dir, tot orgullós, el dia que ens vam trobar allà a dalt, a la serra del Montmell. »Les cabres mantenen netes les infrastructures per la prevenció del incendis, com els tallafocs, i també redueixen la matèria combustible dins del bosc. La prevenció dels incendis es fa a l’hivern i a la primavera, a l’estiu ja és tard,« m’explicava.

Pasqual va venir a viure al Montmell fa uns quatre anys, una mica a láventura. Abans vivia a Albí, Lleida, on hi quedava cada vegada menys terrenys per a pasturar les seves cabres, degut a léxpansió de les vinyes de les grans empreses. Quan se li va oferir la oportunitat de venir a pasturar als boscos del Montmell, com part d’un projecte pilot del Departament del Medi Am-bient per la prevenció díncendis, no s’ho va pensar molt. Tot i això, que

al principi, no li oferien res més que terrenys per a pasturar. »Vaig venir per un any, però la cosa va sortir bé i em vaig quedar,« comenta.

És una història peculiar, la seva. Barcelonès dórigen, va dedicar la meitat de la vida als motos. »Corria amb motos de velocitat i de pujades

cronometrades, era més o menys professional. Però com això és una feina amb data de caducitat, has de buscar altres horitzons i coses que t’agradin,« comenta. »Quan vaig deixar el mon del motociclisme em vaig dedicar a pasturar, perquè és una cosa que des de petit m´ha agradat. El meu avi va tenir un ramat de cabres de muntanya a la serra dÉspadan, a Castelló de la Plana, i he après déll. Jo vaig començar a Lleida amb deu cabres, i vaig arribar a tenir unes 780, però amb aquesta quantitat una persona sola no dóna abast,« diu.

Ara té unes 400, i les pastura per la serra de Montmell, tot l’any. Viu de la venda dels cabrits i de les escasses subvencions; una part sòn europees, per la criança de cabres, i l’altra son uns petits ajuts de Medi Ambient per la seva feina de manteniment dels boscos i estructures antiincendis. »Sense aquestes ja podria plegar, perquè séstà fent cada vegada més difícil. Enguany, amb l’estiu tan sec, tota la subvenció s’ha anat per donar al bestiar aliments addicionals. Si no, no hauria cabrits. A més, ara el preu de carn s´ha ensorrat, a uns 47 euros la peça, i estem parlant dún cabrit de 2 mesos, que la cabra el portava al ventre altres 5. També perds molts, a la muntanya, o per in-fermetat,« diu. »Per Nadal, per això,

J. Lesnjak

J. L.

Baix Penedès oest: el Montmell19

normalment el preu de carn puja, però enguany no hi haurà cabrits, perquè es va avançar molt la cria, és una cosa estranya, suposo que per la cli-matologia,« afegeix.

El seu dia labo-ral comença d’hora. »Quan es comença a veure una mica, ja som al corral, amb la meva dona Renata que m’ajuda. Primer s’ha de repassar als petits, si algú no ha amamat bé, s’ha de buscar una cabra. Has dárreglar tot a l’infer-meria, donar-les men-jar, després separar les cabretes que poc a poc van sortint però encara no son part del ramat, i després, vaig a pasturar, fi ns la nit. A léstiu però, tornem al corral abans, per la calor i perquè no n’hi ha prou menjar a la muntanya. « I així, dia rere dia. Un pastor no té ni horaris – si li surt un problema al mig de la nit, ho ha de solu-cionar- ni vacances.

El més important per a un pastor és tenir un gos bo. Al Pasqual li ajuden a pasturar dos border colies, el Manyo i la Clua (que surten en la foto de la pàgina anterior). Els mastins dáquesta foto protegeixen el ramat dels gossos abandonats, que es comporten com a llops i maten les cabres.

»Però a mi m’agrada, jo estic con-tent,« diu en Pasqual. A la pregunta sobre com veu el futur, respon: »Mira, ja veurem com anirà, perquè tenir un ramat porta cada vegada més despeses. A mi m’agradaria continuar, és una satisfacció perso-nal molt gran veure lo que faig per la muntanya amb la meva feina.«

Un projecte amb molt d’èxitLa Serra del Montmell està pro-

tegida per varis documents, tant a nivell de Catalunya com estatals. Entre altre, va ser declarada com »zona de actuacions urgents« per la Generalitat, perquè és un espai que per varis incendis seguits no es pot regenerar de manera natural, i hi ha

un gran perill de que lécosistema es degradi cada vegada més. Per això, l’any 2002 el Departament de Medi Ambient va fer un gran projecte de restauració forestal. En les zones que no regeneraven per sí soles s’ha fet la reforestació, i en altres llocs s’ha reduït la sobredensitat dels arbres; si un bosc de pi es regenera sòl després d’un incendi, surten fi ns 500.000 arbres per hectàrea, mentre que per a un bon desenvolupament només pot haver uns 1000. Alhora s’han fet les infraestructures anti-incendis, com tallafocs, carreteres i franges de baixa densitat, per a estructurar el territori en unitats més petites, defensables en cas díncendi. Acabades aquestes obres,

va venir el pastor, per a mantenir aquestes infraestructures de manera tradicional, pasturant. Si no, es tindria que fer aquest manteniment cada quatre o cinc anys amb mitjans mecà-nics, lo qual seria molt mes car.

La idea va sortir de dos tècnics de Medi Ambient, ubicats al Baix Penedès-l’Alt Camp i Conca de Barbera. El projec-te però, no seria possible sense el recolzament dels ajuntaments de la zona i dels propie-taris de les fi nques privades que han cedit a la Generalitat el dret de gestió fo-restal. El projecte va començar a Poblet i al Montmell, i ara mateix ja hi ha 5 pas-tors arreu Catalunya. Al Montmell, on van participar una vin-tena de propietaris, actualment s’està pasturant unes 1000 hectàrees de mun-

tanya. Com el projecte ha obtingut molt bons resultats – una de les proves és l’incendi d’aquest estiu, que es va poder controlar abans de fer se gran– ara hi ha una vintena de propietaris més, que també volen participar, amb unes 1500 hectàrees més. Actualment s’està decidint, si es farà un projecte nou de millora forestal en aquests terrenys. A més, s’està negociant un conveni de col-laboració entre el Departament de Medi Ambient i la Federació Catala-na de Ramaders d’Ovi i Cabrum, per a solucionar, de manera sistemàtica, el fi nançament pel treball d’aquests pastors.

Jasna Lesnjak

J.L.

Baix Penedès oest: la Bisbal del Penedès21

El Centre Municipal de Cultura de la Bisbal del Penedès ja fa 1001 dies que funciona. Aquest mes de nov-embre, l’Ajuntament està celebrant aquests més de 3 anys d’activitat amb un programa ple d’actes per a tots els públics. Les protagonistes de la celebració són les entitats del municipi, perquè “Són elles les que s’han fet seu l’edifici organitzant i proposant moltíssims actes culturals i ara és l’hora de donar-lis les grà-cies,” comenten des del consistori.

Al CMC hi ha la Biblioteca, l’Escola de Música, dues sales d’exposicions i l’auditori. Aquests dies funciona a tot gas acollint les diferents activi-tats que les entitats han organitzat en motiu d’aquest aniversari. Entre elles hi ha exposicions, òpera, cine-ma, escacs, teatre, homenatges...

La celebració va començar el di-vendres 17 amb la presentació de tots els actes a l’auditori. A més de la inauguració de l’exposició Pedra seca es va celebrar el 5è aniversari de la revista mediambiental El Mar-

ge. Una altra exposició, que es va obrir, va ser la de Mostra d’Entitats, totes dues romandran obertes fins el dia 26. El grup dels diables va fer una actuació a la plaça Major, i el Grup de teatre de la Societat i el Grup de Grallers i Timbalers de la Societat van organitzar un vespre de portes obertes, demostrant al públic un assaig.

El dissabte, dia 18, al mati, es va fer una jornada de portes obertes del grup de les puntaires i a la tarda hi

ADF Clot de Bou i la revista mediambiental El Mar-ge van organitzar als finals d’octubre, dins dels actes de la 2a Setmana del medi ambient a la Bisbal del Penedès, una caminada per la serra de Mussara, des de Siurana fins als Gorgs de la Febró. “Fórem una vintena de senderistes que passàrem per estimballs i racons feréstecs, travessàrem el riu Siurana per sobre còdols, trobàrem bolets i fotogènics miradors, plantes singulars i gaudírem d’un paisatge conegut mundial-ment com un paradís per la pràctica de l’escalada”, explica un dels organitzadors, Josep Vallès.

1001 dies al Centre Municipal de Cultura

va haver una projecció de l’òpera La Flauta Màgica. El diumenge es va celebrar un mati musical, amb les actuacions de la Escola Municipal de Musica, Cors Antistiana i Santa Maria, i del Grup de Grallers i Timba-lers de la Societat.

Els dies 23, 25 i 26 es faran uns actes, organitzats per un grup de senderistes, pel Grup d’Escacs, i per l’Associació de la Gent Gran, a més hi haurà un mati de contacontes a la biblioteca.

Sortida a Siurana El grup de grallers i timbalers de la Societat de la Bisbal va celebrar aquest mes passat el seu 20è aniversari, amb una trobada en la que van participar set grups de gralles del tot Baix Penedès: Grup de Gralles de Banyeres del penedès, Grup de Gralles de Bellvei, Grup de Gralles de la Societat de la Bisbal del Penedès, Grup de Gralles de Calafell, Grup de Gralles de la Cumprativa de Llorenç del Penedès, i dos grups vendrellencs, els Tocats de Canya i les Gralles del Baix Penedès, en total unes 40 persones.

20è aniversari dels grallers

Concert de la immaculadaEl proper 8 de desembre es farà, a la església parro-quial de Santa Maria de la Bisbal, el Concert de la Immaculada, amb Josep Mata al orgue.

____________________________________________________________________________________

J. Vallès

J. Vallès

Baix Penedès oest: Masllorenç23

Al finals d´octubre es va rodar a Masllorenç un curtmetratge titulat “El regreso”. Es tracta del projec-te final del Màster de Producció i Direcció de Cinema i Televisió que han organitzat conjuntament la Uni-versitat Ramon Llull de Barcelona i l’empresa Audiovisual Sagrera TV.

El rodatge es va portar a terme a la zona de la “Pedrera”, en concret a l’anomenada “Bassa de les Xarma-des”, on s’hi va fer un desplegament inusual per la solitud habitual de la zona. L’acció de aquest curtmetratge es desenvolupa arran d’un desastre nuclear que va devastar una regió i els supervivents van ser evacuats. Al cap de molt de temps, un senyor gran emprèn el viatge de retorn. In-tenta recuperar la seva vida passada i es instal·la en la que havia estat la seva casa. Un dia el descobreixen els científics que inspeccionen zona i li demanen que abandoni el lloc. De mica en mica els científics van en-

tenent les raons d’aquell home i es van fent amics. D’aquesta manera aconsegueixen salvaguardar el petit oasi de puresa i vida en què s’havia convertit la casa del protagonista.

El director del curtmetratge és Daniel Seco de Herrera i el cap de producció Gemma Comas, vincula-da familiarment al poble de Masllo-renç. Els diferents personatges han

Es roda a Masllorenç un curtmetratge

A la vigília de la festa de Tots Sants, el dia 31 d’octubre, el poble de Masllorenç va celebrar la tradicio-nal festa de la Castanyada.

Els primers en celebrar-la van ser els alumnes del Col.legi d’Educació Infantil i Primària Berenguer de Montoliu de Masllorenç. A la tar-da, a la Sala d’Usos Múltiples de l’escola, s’hi van aplegar estudiants, professors, pares, mares i parents i coneguts dels alumnes per parti-cipar d’una festa molt agradable. L´esdeveniment es va ini-ciar amb l’actuació que els alumnes havien preparat per aquesta ocasió; un narrador anava introduint les diferents actuacions sota el fil conduc-tor de les tradicions relaciona-des amb la festa de la Castan-yada i de Tots Sants. Tots els alumnes del centre van fer la seva actuació, amb cançons pròpies de la celebració.

Després, es va oferir a tots els assistents castanyes to-

rrades i panellets elaborats pels ma-teixos alumnes de l’Escola. Aquesta festa estava organitzada pels professors i alumnes del Col.legi d’Educació Infantil i Primària Beren-guer de Montoliu de Masllorenç amb la col.laboració de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes del centre.

Vetllada amb ballAl vespre la festa va continuar a

la Sala de Masllorenç, amb un ball amenitzat amb la música en viu del

estat interpretats per Óscar Calvo, Marc García i Ferran Lahoz, tots ells actors professionals; algun d’ells ha intervingut en sèries televisives com “Ventdelpla”.

Tot plegat un esdeveniment per a Masllorenç que s’ha vist implicat en el rodatge d’aquest curtmetratge.

Rafel Miquel Morgades____________________________________________________________________________________

La festa de la Castanyada amb ball finalduet “Santluis”. Els assistents tam-bé van poder gaudir de castanyes torrades, moniatos escalivats, coca i cava, que hi havia per a tothom. A més, en la festa també es com-partien els panellets que cadascú s’havia portat de casa. Entre la gent que hi participava també es van repartir unes enganxines com a record de la festa, mentre es dema-nava la col·laboració voluntària dels presents per ajudar a sufragar les despeses d’aquest esdeveniment.

El ball es va allargar fins a les dues de la matinada, i com comenta la gent del poble, “Va ser una festa senzilla però molt animada fins al final per celebrar la revetlla de la Festa de Tots Sants. A l’igual que els darrers anys, aquesta vetllada va estar organitzada per l’Associació de Gent Gran de Masllorenç, la Comissió de Festes i el Grup Cultural Som-hi amb la col·laboració del Cafè de Masllorenç.

NP

Baix Penedès est: Banyeres24

Aquest dijous 23 de novembre l’Ajuntament de Ban-yeres organitza segon taller de participació de l’Agenda 21 local. El tema d’aquest taller serà la diagnosi socio-ambiental, que és una part bàsica de l’Agenda 21, on es detecten els punts forts, els punts dèbils, les oportunitats i els reptes que afronta el municipi. A partir d’aquesta diagnosi es construirà el Pla d’Acció que recollirà els projectes necessaris pel futur del municipi, informa l’ajuntament. El taller es farà a les 19 hores al Centre Cívic Ernest Lluch. Totes aquelles persones que vulguin participar hauran d’enviar la seva inscripció per e-mail a l’adreça: [email protected] o bé entregar-la directament al Centre Cívic. Participació ciutadana al primer taller del 12 de setembre

Segon taller de l’Agenda 21

La Plataforma contra el CIM tapa les pintadesDesprés de les eleccions autonò-

miques la Plataforma “No fem el CIM” continua reivindicant que es paralitzi el projecte de la plataforma logística. Fa pocs dies van tapar la majoria de les pintades a favor i contraries a Logis Penedès, i el dia abans van organitzar un concert i el segon diumenge d’aquest mes van convocar la cinquena manifestació, - la tercera a l’Arboç - que va reunir gairebé cinc-centes persones.

D’aquesta manera, el primer diu-menge de mes, uns quaranta mem-bres de la Plataforma, acompanyats dels grallers del municipi, van fer una mena de cercavila festiva per tal d’anar tapant les diferents pintades que, tant a favor com en contra de la plataforma logística que prepara la Generalitat, han anat apareixent a les darreres setmanes al municipi banyerenc, especialment les que

van aparèixer el passat 29 d’octubre. Aquestes, que in-cloïen algun insult, eren favorables a Logis Penedès i van ser fetes a les façanes dels habi-tatges i fins i tot en algun vehícle, de membres de la pla-taforma veïnal.

Josep Maria Holgado, portaveu de la Plataforma “No fem el CIM”, ha dit a l’ESPÍGOL que “amb el consentiment dels propietaris de les cases, hem repintat les façanes on van aparèixer diferents pintades que manifestaven el suport o, el rebuig, al centre integral de mercaderies, el Logis Penedès, que el Govern de la Generalitat preveu ubicar entre Banyeres, L’Arboç i Sant Jaume dels

Domenys”. El portaveu del col.lectiu ha expli-

cat que la iniciativa de tapar les pin-tades va sorgir dels mateixos mem-bres de la plataforma, en veure que no ho feia l’ajuntament, “nosaltres ho hem fet per que no volem que això sigui una confrontació veïnal que no convé a ningú i nosaltres hem volgut demostrar que això de fer pintades no va amb nosaltres”.

NofemelCIM

____________________________________________________________________________________


Baix Penedès est: Bellvei25

L’Ajuntament de Bellvei va aprovar, en el ple extraordinari de principis de novembre, una al·legació contra l´estudi complementari que ha fet el Ministeri de Foment sobre les pro-postes d’alternativa del traçat de la nova autovia A-7 que ha de substituir l’actual carretera N-340.

El consistori de Bellvei va deixar clara la seva posició a favor que l’N-340 quedi inclosa en l’ampliació de l’AP-7 i que aquesta autopista i la C-32 esdevinguin un corredor lliure de peatges, informen des de l’Ajuntament.

L’al·legació aprovada -amb els vots favorables de CiU i l’Entesa i amb l’abstenció del PSC- servirà per rebutjar les tres alternatives presentades, tant la formulada per la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya del nou traçat anomenat B-4, com la combi-

nació de les anteriors, anomenada alternativa B-5, ja que es considera que tenen un impacte ambiental su-perior a la proposta inicial del Minis-teri de Foment.

A l’abril del 2005, l’Ajuntament ja va presentar una al·legació per mostrar la seva disconformitat amb les alternatives plantejades. Segons l’alcalde Josep Fonts “és indignant que un any i mig després el Ministeri de Foment, ni tan sols ha contestat

les al·legacions presentades per l’Ajuntament de Bellvei ni la de la resta d’ajuntaments, així com tam-poc la del Consell Comarcal del Baix Penedès, i ara ens presenta noves propostes que no tenen en compte les nostres reivindicacions”.

Bellvei doncs, així com la majoria dels municipis del Baix Penedès, aposta per la gratuïtat de l’actual AP-7 enlloc de fer nous traçats de fort impacte ambiental.

Bellvei torna a demanar la gratuïtat de l’AP-7 com a alternativa a l’autovia de la N-340 que pretén fer el Ministeri de Foment

PUBLICITAT

Baix Penedès oest: l’Arboç27

L’Ajuntament de l’Arboç va fer aquest mes passat un acte informa-tiu per presentar a la població local les noves alternatives de traçat de la variant de la carretera N-340 que el Ministeri de Foment ha fet arribar a l’Ajuntament.

Davant de més de cent perso-nes, l’alcalde Carles Ribé i el tinent d’alcalde Joan Plana van perfilar, amb el suport de mapes temàtics i fotografies aèries, quin era el traçat de cadascuna de les noves alter-natives que el Ministeri de Foment proposava. Seguidament es va donar torn de paraula als assistents a l’acte per a que plantegessin els seus dubtes i aclariments o fessin

Acte informatiu sobre la variant del N-340

L’Ajuntament de l’Arboç ha adjudicat les obres de la primera fase de la construcció del centre polivalent, a la empresa Tiferca.S.A. per un import de 3.849.189,95€. Aixi aviat podran començar les obres d’aquest equipament que es farà entre els carrers de la Boleda i del Nord i que acollirà un magatzem municipal, un auditori, teatre i sala de ball i una sala polivalent.

Adjudicades les obres del centre polivalent

L’Ajuntament de l’Arboç ha aprovat sol·licitar al Consorci d’Aigües de Ta-rragona l’ampliació de la dotació d’aigua al municipi per tal de garantir el cabdal suficient per l’abastament de la població i racionalitzar-ne així el cost econòmic per l’Ajuntament.

Paral·lelament l’equip de govern busca també augmentar les fonts pròpies d’abastament d’aigua. En aquest sentit, ja ha aprovat la construcció d’un tercer pou al municipi.

Es demana més aigua

__________________________

El passat dijous dia 26 d’octubre el Ple de l’Ajuntament de l’Arboç va aprovar una moció presentada pels grups d’ERC i CiU per rebutjar l’actual projecte de Logis Penedès. En aquesta moció es posa de manifest el compromís de rebuig a aquest projecte. A més, la moció insta al govern de la Generalitat a iniciar els tràmits per desenvolupar un Pla Director Integral d’Infraestructures i activitats econòmiques i que es coordinin conjuntament amb el Pla Director de l’Alt Penedès aplicant els criteris mediambientals i sostenibles La moció es va aprovar amb els vots a favor dels regidors d’ERC i de CiU. En canvi el PSC va votar en contra.

Moció contra CIM_______________________________________________________

Les obres de construcció de la piscina coberta municipal de l’Arboç ja estan a la recta final. Per aquest motiu, l’Ajuntament va aprovar en el darrer ple municipal el concurs per l’adjudicació de l’explotació d’aquest equipament. D’aquesta manera el servei es gestionarà de forma indi-recta. A més, per agilitzar els tràmits, el mateix ple va aprovar simultània-ment l’expedient de contractació de la gestió, informa l’Ajuntament.

Si tot va sobre el previst, aquest equipament podrà obrir les portes a començament d’any que ve.

Pel que fa als preus, l’Ajuntament informa que oferirà importants descomptes per a les persones empadronades al municipi, i que bo-nificarà a la gent gran amb un 50% de descompte. Menors de dos anys tindran els serveis gratuïts.

Concurs per la gestió de la piscina coberta

Foto: S.Sedó

les aportacions que consideressin oportunes. El públic assistent va coincidir en qualificar les tres noves alternatives de traçat com a molt agressives amb la plana agrícola, ja que es tracta d’una autovia de dos carrils per banda i mitjana, amb la qual cosa es considera que tindrà un gran impacte sobre el territori, no no-més de l’Arboç, sinó de tot l’interior de la comarca. Donat que les noves propostes de traçat del Ministeri de Foment s’afegeixen a les ja existents i presentades anteriorment, el públic assistent va apostar clarament per la proposta d’ampliació i gratuïtat de l’autopista A-7, per evitar fragmentar més el territori de la comarca.

_______________________________________________________

NP

Baix Penedès est: Llorenç del Penedès28

El 3 de desembre es farà a Llorenç la 11a Festa de l’oli i del vi novell, organitzada per la Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària, amb una ofre-na del vi i l´oli novell i actua-cions folklòriques.

Comissió ciutadana demana el replantejament del POUM El diumenge, 19 de novembre, es va presentar a la resta del poble la Comissió ciutadana de Llorenç del Penedès. Es tracta d’una entitat formada per una vintena de veïns del poble, que demana l’aturació i el replantejament del Pla d’Ordenació Urba-nística Municipal (POUM) que s’està elaborant actualment. El grup va néixer als mitjans d’aquest mes, arran d’uns tallers de participació ciutadana, que l’Ajuntament va organitzar com part de procés d’elaboració d’aquest document urbanístic. Els membres de la comissió destaquen que els Llorençencs de-manen un creixement més lent del que està previst pel POUM,

L’Ajuntament de Llorenç informa que al municipi actualment s’estan duent a terme els següent assumptes. Es va fer l’aprovació provisional de la modificació puntual dels sistemes ur-banístics del Pla Parcial d’ordenació del sector 2 “Eixample Oest” de les normes subsidiàries de planejament del municipi, que permetrà la ubica-ció de l’entitat “El Centre” en aquest sector després de la permuta entre aquesta i l’Ajuntament. Segons l’Ajuntament també es va aprovar l’acceptació de les voreres del “Priorat”, que estava pendent des de l’any 2002, amb la intenció de pro-cedir a la seva reparació i execució de les que falten. Per aquest motiu, s’ha aprovat l’ordenança reguladora de contribucions especials, i el pro-jecte de “Construcció de voreres al nucli de la urbanització del “Priorat”, que permetrà acabar les voreres i reparar les impracticables. Les obres es finançaran mitjançant una sub-venció de 50.000€ del PUOSC de la Generalitat i amb l’aplicació de con-

tribucions especials només als pro-pietaris de les voreres que manquen per acabar i executar. La reparació de les voreres actuals no suposarà cap cost per als seus propietaris. Amb aquesta operació, perquè la Junta de Compensació del Priorat pugui dissoldre’s, l’únic requisit que l’Ajuntament de Llorenç necessita és que l’Ajuntament de Banyeres signi el conveni que regula la gestió dels pous d’aigua d’aquest sector i que són propietat de l’Ajuntament de Llorenç, afirmen. L’Ajuntament també informa sobre la contractació de l’execució de les obres dels projectes de “Substitució i millora de la xarxa d’abastament d’aigua de boca al nucli urbà, 5ª Fase” i de “Reforma i millora de la xarxa d’enllumenat públic, sector lu-mínic La Rambla, fase III i l’Estrella, fase IV”. Aquestes són les últimes fases de les obres previstes a les xarxes d’aigua i d’enllumenat pú-blic. Un altre projecte és l’adhesió al

conveni subscrit entre el Departa-ment de Justícia, ACM i FCM per l’execució d’un programa de serveis penitenciaris. Amb aquest conveni l’Ajuntament col·laborarà amb el De-partament de Justícia, i facilitarà la realització de treball comunitari dins el municipi. L’Ajuntament també destaca l’aprovació de les Ordenances pel 2007, algunes de les quals han augmentat un 4%, corresponent a la previsió de l’IPC del present exer-cici. Les ordenances modificades han estat l’Ordenança reguladora de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, la que regula la taxa per a llicències urbanístiques, la reguladora de la taxa del cementiri local i serveis fúnebres, la de reco-llida d’escombreries, i un tram del subministrament d’aigua. Per últim, des del consistori informen sobre la contractació d’un conserge a l’escola pública “Les Cometes” per aquest curs escolar i de la millora del servei de neteja dels carrers del municipi.

L’Ajuntament destaca diversos projectes_____________________________________________________________________________________

tal com han mostrat els resultats d’una enquesta telefònica des de fa uns mesos. Un procés tan important, com és el planejament del creixement urbanístic del poble, s’ha de fer amb menys pressa i amb un ampli suport popular, destaquen. També volen informació més detallada i que els regidors s’impliquin més en l’elaboració del pla urbanístic i no deleguin la responsabilitat sobre aquest en els tècnics de l´empresa concertada. A més, opinen que no és admissible signar uns convenis d’urbanització tan importants, com són els de Granja Montserrat i Estrella, mentre s’està redactant el POUM, perquè comporten requalificació dels terrenys i disparen el nombre d’habitatges disponibles. Segons les dades de la Co-missió es tracta de més de 500 vivendes noves, el que pot produir “l’efecte crida” i l’increment incontrolat de la població. Llorenç actualment té 2080 habitants i és el municipi amb la densitat de la població més alta de la comarca, afirmen. La Comissió actualment està recollint les firmes dels veïns i està oferint a l’Ajun-tament la seva col·laboració en l’elaboració d’un nou pla urbanístic municipal. Més informació:www.ubicaonline.es/rpoum.

El 27 de novembre es farà, a la Casa de cultura, una xe-rrada sobre l’Alzheimer.

El 25 de novembre es farà a la Cumprativa, un concert per celebrar el 10è aniversa-ri del Coral Harmonia.

Baix Penedès est: Sant Jaume dels Domenys29

La Societat Cultural i Recreativa de Sant Jaume dels Domenys, el passat 11 de novembre va organitzar un concert amb l’actuació del grup de les Terres de l’Ebre, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, amb l’espectacle Vinguin quan vulguin. L’acte va ser orga-nitzat en motiu de la Festa de la Diada i va comptar amb l’assistència de unes 170 persones. “Antigament, a la Societat, es realitzaven actes per la Diada, que avans podia dir-se Festa Major petita de Sant Jaume, i vam voler recuperar aquest dia amb aquest concert,” comenten des del consistori.

Els culés de Sant Jaume del Do-menys estan intentant formar la Penya Blaugrana d’aquest poble. “Així podrem gaudir tots plegats de molts partits al local de la Penya, al Camp Nou i als camps visitants, de dinars i sopars, de festes, etc.,” co-menten. Com diuen està convidat, a formar-ne part, tothom que senti els colors del Barça.

Aquest mes de novembre a Sant Jaume es va realitzar un curs bàsic de primers auxilis, que va ser organitzat per la l’Assemblea del Baix Penedès de la Creu Roja, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys i de l’Agrícola i Secció de Crèdit de Sant Jaume dels Domenys. El curs va ser gratuït i va durar 9 hores. Es van inscriure 15 persones que, al acabar, van rebre un diploma d’assistència. Aquest va ser el segon curs al municipi en aquest darrer any i es va organitzar davant de la demanda de la gent.

Recuperant la Diada

Curs de primers auxilis S’està formant la Penya Blaugrana

________________________________________

Jove Baix Penedès organitza per a joves de 15 a 25 anys de Sant Jaume una sortida per practicar esports d’aventura, que es farà el diumenge 26 de novembre. S’anirà a St. Quintí de Mediona. Més informació: Biblioteca.

La Societat Recreativa de Lletger va organitzar, el 19 de novembre una caminada fins al Pont de Ferro (l’Arboç) en la que van participar unes 35 persones.

C. Knoph

J. López


Baix Penedès est: Santa Oliva31

L’Ajuntament de Santa Oliva posarà en funciona-ment un nou servei, el Banc de Temps, un servei que s’emmarca dins del Pla Educatiu d’Entorn de Santa Oliva. L’objectiu es crear un àmbit d’intercanvi de temps i habilitats de la població per donar respostes a les de-mandes socials. Es tracta d’un servei d’ajuda mútua i voluntària, coor-dinat des de l’Ajuntament, que permetrà la cooperació, la participació i la confiança entre els ciutadans. Per exemple, si un dia necessites un cangur per al nen du-rant una hora, demanes el favor amb algú i a canvi, tu n’hi fas un altre, com fer-li la compra, entre d’altres. El projecte ja es va presentar dia 14 d’aquest mes al Centre Cívic de Les Pedreres als veïns d’aquesta urba-nització. Les properes visites per donar a conèixer-ho seran al Centre Cívic de Sant Jordi dimarts 21, i dijous 30 de novembre es presentarà al nucli històric de Santa Oliva, a l’associació Gent Gran Verge del remei, a les entitats, associacions i l’AMPA de l’escola pública La Parellada.

El Banc de Temps

El dia 17 de novembre es va fer, al Local Cultural de Santa Oliva, una reunió per informar de l’inici d’un taller de teatre. Les finalitats d’aquest nou taller, que es durà a terme dues hores un cop a la setmana, són enfortir la xarxa social, la fomentació de la llengua catalana i endin-sar a tots els participans en l’àmbit de les tècniques tea-trals. El curs està obert a tota la població i les inscripcions ja es poden formular a l’Ajuntament de Santa Oliva.

Taller de teatre per als veïns

El passat dissa-bte, 28 d’octubre es va dur a terme una plantada popular d’arbres davant del centre cívic del nucli de Les Pedreres de Santa Oliva.

Els passats dies 28 i 29 d’octubre, la Penya Blaugrana de Santa Oliva va complir la promesa que va fer si el Bar-ça guanyava la lliga de campions a París, i va organitzar una caminada fins al Monestir de Montserrat.

Amb el patrocini del concessionari Renault Tallers Arnalot, que va cedir dos vehicles per cobrir les assis-tències, el dissabte a les 6 del matí, 25 caminadors van sortir del municipi i van realitzar els 47 km fins a Piera. L’endemà van reempendre la marxa fins a Collbató on es van incorporar 15 caminants més. Tots junts van arribar al monestir al migdia fent els 71 km que separen Santa Oliva de Montserrat.

Al Monestir es va fer una ofrena floral a la Moreneta i un dinar de germanor amb més de cent persones i amb la presencia del directiu de l’àrea social del Futbol Club Barcelona, Xavier Begués. Entre els assistents es van sortejar dues pilotes de futbol signades pels jugadors del primer equip del Barça i 4 entrades per assistir al partit Barça-Chelsea. La Penya Blaugrana, el 6 de desembre farà 6 anys d’existència i en l’actualitat compta amb 303 socis.

Caminant a Montserrat

________________________________________

Plantada popular d’arbres

La Biblioteca Pública Josep M. Mas i l’Ajuntament de Santa Oliva van organitzar a l’octubre una activitat interessant, la Bicicontada. Els participants van fer una passejada amb la bicicleta, a més van poder gaudir es-coltant uns breus relats.

Relats sobre rodes

________________________________________

________________________________________

A. Caballero

PUBLICITAT

costa: Calafell32

La policia judicial de la Guàrdia Civil continua buscant el cos de Carolina Ortiz, de 46 anys, que es va donar per desapareguda el passat 6 de setembre, quan els seus dos fills van denunciar la seva desaparició. No va ser fins el dia 6 d’aquest mes, quan la policia judicial de la Guàrdia Civil, va detenir dos joves, Víctor O.M. de 22 anys, fill de la desapareguda i la seva companya sentimental Gema O.M. de 19 anys, que des de feia una setmana vivien a un bloc d’habitatges del carrer Emigdio Rodríguez Pita, de Segur. La detenció es va fer per presumpte parricidi, que dos dies després de la seva detenció els dos detinguts van confessar havien fet el 30 d’agost, esquarterant el cadàver, distribuint el seu cos en bosses

de brossa que haurien llençat en diferents contenidors. Després de fer una reconstrucció dels fets a l’habitatge del carrer Baixador de Segur, on presumptament haurien donat mort a Carolina, els dos joves van retornar a la presó de Tarragona. Amb l’entrada del nou advocat David Peña, aquest va demanar un nou interrogatori per confirmar o revocar la situació de presó dels dos detinguts, fet que es va produir el passat dia 16 davant la jutge del Jutjat número 7 del Vendrell. En aquest cas, els dos detinguts van coincidir en dir que havien confessat l’autoria del crim per les coaccions dels investigadors que segons els joves, els haurien animat a confessar per obtenir la llibertat. Lo més sorprenent de tot és que el company sentimental de la desapareguda assegura que va sopar amb ella la nit de l’1 de setembre. A més, la filla de Carolina, - germana del jove detingut -, també ha declarat que havia parlat amb la seva mare el dia 2 de setembre. Mentre s’accentuen les investigacions, la jutge que porta el cas, ha declarat la presó preventiva sol·licitada per la Fiscalia.

Investiguen la misteriosa desaparició d’una dona a Segur

L’alcalde de Calafell, Joan Oli-vella, i Carmen Escribà, directora general del grup Gaudir, van signar recentment el conveni urbanístic pel qual l’empresa constructora podrà aixecar 1.384 habitatges en tres sectors del municipi i, a canvi, el municipi rebrà un terreny de 10.000 metres quadrats on el Departa-ment d’Educació de la Generalitat podrà construir el segon institut. A més, entre altres compensacions, l’ajuntament podrà construir 147 habitatges socials a Mas Mel i El Mirador. L’acord adoptat per majoria al darrer ple municipal es va oficialit-zar amb la signatura del conveni per

L’Ajuntament i Gaudir signen el conveni urbanístic El partit municipalista calafellenc

que ja té representació a alguns ajuntaments de la demarcació de Ta-rragona, va inaugurar el passat dia 17, la seva nova seu local a Tarra-gona. El partit que presideix Josep Parera ha triat el barri de Bonavista per instal·lar la seva delegació tarra-gonina. A l’acte de presentació, el tinent d’alcalde de Calafell i cap de comunicació del partit, Miquel Roso, va dir que el partit municipalista pro-posa a tots els tarragonins, una nova manera d’afrontar els assumptes municipals, sense haver d’atendre a consignes des de Madrid o Barcelo-na. La nova seu per les comarques de Tarragona es troba al carrer Tres número 36 del barri de Bonavista.

Nova seu de l’ADMC

La junta de Govern Local ja ha adju-dicat les obres d’instal.lació de gespa artificial, i altres equipaments tècnics, pels dos camps de futbol del munici-pi. L’adjudicació s’ha fet a l’empresa Mondo Ibèrica per un import total de 1.636.933’50 euros. La previsió és que a finals d’aquest mes comencin les obres al camp del Passeig de la Unió de Calafell, ja que un cop acabin aquests treballs, s’encetaran els del camp municipal de Segur. A més, l’empresa Mondo Ibèrica instal.larà, en els dos camps: un joc de 7 porteries, una xarxa de protec-ció de fons dels camps de futbol, un marcador electrònic, un protector del sistema de reg i un raspall ba-rredor per a manteniment regular. L’empresa també es compromet a fer un curs d’especialització en manteniment per als operaris, i a dur a terme l’acondicionament de les torretes d’il·luminació.

Gespa als dos camps

part de l’alcalde i de la representant de l’empresa promotora, després de les corresponents explicacions de l’arquitecte municipal i de la mateixa empresa constructora.

F.R. NP

F.R.

____________________________________________________________________________________

costa: Cunit33

El mes vinent és previst que comencin les obres de tres plans urbanístics, inclosos al nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que ja ha aprovat la Comissió d’Urbanisme de Tarragona (CUT). A banda que a la zona de Plademar es construirà el parc urbà que inclourà la nova caserna de la policia, també s’encetaran els treballs de les millores integrals de la plaça Catalunya i la urbanització de la zona de Can Marquès, on es construirà una gran plaça pública. Pel que fa a la plaça Catalunya, aquesta canviarà totalment la seva imatge i l’església romànica, s’integrarà com a element central del nou disseny. A més es canviarà el paviment, es renovarà la zona de jocs infantils, hi haurà un nou ajardinament, nou i modern mobiliari urbà i a més s’incorporaran nous elements d’ombra i d’il·luminació. El projecte a canvi d’un acord amb un

promotor, contempla la instal·lació de contenidors soterrats. Pel que fa a l’altra conveni es preveu la cessió de 1.716 m2 de terreny, ara ocupat per pins, que passarà a ser de propietat municipal. Així davant l’ajuntament, s’obrirà la que serà la plaça de la Vila que connectarà amb el carrer Major i la vorera de la carretera C-31. D’aquesta manera Cunit podrà comptar amb una gran plaça només per a vianants on es podran organitzar actes institucionals i socials.

Una àmplia plaça davant l’Ajuntament

Una nova sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obliga l’Ajuntament de Cunit ha retornar més diners als veïns de la urbanització Can Toni que en el seu dia van presentar un recurs vers la li-quidació efectuada per l’ajuntament. Aquesta és la tercera sentència des-favorable que en aquest sentit ha rebut el consistori cunitenc que en conjunt haurà de retornar als veïns més de 4,2 milions d’euros, gairebé el cost total de l’obra que va aprovar el govern de CiU per un import inicial de 664 milions de les antigues pes-setes, tot i que a finals del 1998, des-prés van ser adjudicades a la baixa per 520 milions de pessetes.

Més diners pels veïns de Can Toni

Joan Manuel Serrat actuarà a Cunit el pròxim dia 9 de desembre per la nit, per tal de presentar el seu darrer treball disco-gràfic. El concert, amb aforament limitat, tindrà lloc al pavelló municipal “Els Joncs” que va ser inaugurat el passat 12 d’octubre. Les entrades per poder veure en directe al cantant del Poble Sec, ja es poden adquirir al mateix Ajuntament de Cunit, a Casa An-dreu (Vilanova i la Geltrú), Discos Novax (El Vendrell) i DiscoStar (Vilafranca).

Just en el moment de tancar aquesta edició ha arribat la trista notícia de la mort de Diego Martínez i Pérez, el popular “Curri” que als darrers anys havia estat el promotor i organitzador dels actes del Carnaval de Cunit. Martínez, que tenia 60 anys, era molt conegut a tot el Penedès. Tot i ser conscient de la malaltia que tenia, en Curri ha estat al front de l’organització del Carnaval fins el darrer minut. L’acte d’enterrament que va tenir lloc el dimarts 21 d´aquest mes, va omplir de gom a gom l’Església de Sant Cristòfol, ja que els seus innumerables amics li van voler donar el darrer adéu.

Serrat cantarà a Cunit

Mor Diego Martínez, capda-vanter del Carnaval de Cunit

__________________________

NP

FR

_______________________________________________________

_______________________________________________________

PUBLICITAT

gastronomia34

La temporada dels calçots ha començat. Però mentre seiem a la taula i esperem a que ens els portin farem una mica d’història.

Si preguntem sobre l’origen del calçot, cadascú ens explicarà el seu parer. La història més coneguda es la d’un camperol que va viure a Valls a finals del segle XIX, l’anomenaven “Xat de Benaiges”. Va ser ell mateix qui va posar un parell de brots de ce-bes al foc i va descobrir casualment un plat que a principis del segle XX ja havia esdevingut habitual en mol-tes llars de Valls. Des d’aleshores, la calçotada ha esdevingut una gran festa gastronòmica, ja sigui en famí-lia o a diferents municipis catalans. A valls, els voltants de la ciutat es veuen guarnits per fumarades que s’aixequen fins al cel, essent com símbols, missatges d’amistat o salu-tacions d’un amic, realitzats amb el mitjà de comunicació mes antic de la humanitat.

Passar-s’ho béPerò no només a l’Alt Camp s’hi

fan calçotades. Al Baix Camp, al Ta-rragonès i al Baix Penedès també es col·loquen el pitet i suquen el calçot al romesco. El cultiu dels calçots es realitza en dues fases ben dife-renciades. la primera es l’obtenció del bulb a partir de la sembra de la llavor, a finals d’any. Es trasplanten les cebetes a principis de primavera i s’arrenca el bulb a l’estiu.

La segona fase es l’obtenció del calçot. La plantació de les cebes es realitza durant la segona quinzena de setembre, abans de plantar cal tallar-li la part superior per fer que el calçot creixi més espaiat. A principis de Novembre comença una tercera

fase, i de ben segur la que tothom espera el moment de menjar-los. Diuen els experts, que una bona calçotada no es només la qualitat dels calçots l’únic que conta, sinó tot allò que l’acompanya, es a dir, l’elegància al menjar, l’abundància de vi, ganes de riure i de passar-ho be, a més cal afegir que la salsa també es protagonista, l’element que li dóna el gust. La calçotada comença amb la delicada tasca de preparar els calçots, tallar les fulles verdes i les arrels i colorar-los a la graella sota la qual el foc (ben repartit i amb la flama viva) farà la seva feina. Donat que els calçots s’han de menjar calents es duen a la taula embolicats en paper tipus diari i sobre d’una teula -com antigament es feia a les masies- . Els comensals reben els calçots, cadascú amb el seu pitet corresponent per no tacar-se, amb una bol ben ple de salsa i amb una llesca de pa, que serveix d’acompanyament i a la vegada per a recollir la salsa que pot caure al menjar-los. Tradicionalment, els calçots es mengen de peu, i la quan-titat dependrà de l’experiència i la gana de cadascú.

Enguany la temporada de calçots s’ha avançat per la demanda dels

clients dels restaurants especialit-zats en calçotades.

El xató, una excel·lent amanidaLa xato es un menjar tradicional,

arrelada a les més antigues costums populars de les comarques del Ga-rraf i el Penedès.

Consisteix en una amanida a base d’escarola, anxoves, bacallà i tonyi-na dessalats i olives. però el gran secret d’aquest plat esta en la seva salsa -semblant a la dels calçots- i que s’elabora en el morter a partir d’ametlles, avellanes, nyores, alls, oli d’oliva verge, vinagre i sal. El xató es una salsa que feien els mariners quan es xatonaven les botes de vi en una festa popular (es a dir, es fora-daven o fiblaven). El seu origen es troba a la comarca del Garraf i grà-cies a la Ruta del xató s’ha estès fins al Penedès. Aquesta ruta comença a Sitges va fins a l’interior buscant Vi-lafranca del Penedès, es dirigeix fins al Vendrell i tanca de nou a la vora del mar a Vilanova i la Geltrú. El xató el podríem definir com una excel·lent amanida que combina productes del camp i del mar, els millors peixos sa-lats i les millors verdures d’hivern.

Xavi Toscano

Comença la temporada dels calçots i el xató, dos plats amb història i per llepar-se els dits

Els calçots, la salsa i el porró apunt per gaudir d’una bona calçotada

Una bona calçotada no és només la qualitat dels calçots, sinó tot allò que l’acompanya.

39el món dels animals

“La veïna del quart s’aixeca a les cinc del matí per a donar de menjar als gats que hi ha al carrer”, així po-dria començar una història de tantes que escoltem a la clínica veterinària. Hauríem de buscar la causa de que la pobre dona hagi de fer aquesta matinada per a fer una “bona acció”.

Prevenir el creixement Alimentar animals, que passen tot

tipus de penúries al carrer, és una cosa que un amant dels animals no pot evitar, encara que la manera que algunes persones ho fan no és la més adequada.

Les colònies de gats són, nor-malment el principal problema en aquests casos. Evidentment si ali-mentem gats sense esterilitzar-los, les colònies seguiran creixent sense control i en part serem responsables, sense voler de l’augment d’animals abandonats.

Si realment som amants dels ani-mals abans que els tres o quatre gats que alimentem comencin a criar posem tot de la nostra part i este-rilitzem tan mascles com femelles, ja que els mascles aniran a buscar altra colònia per a seguir procreant.

Una vegada esterilitzats, els gats poden tornar al seu territori i d’aquesta manera ajuden al control de plagues com per exemple els ratolins. En moltes zones rurals que per alguna causa s’han eliminat les poblacions de gats, conseqüentment i en qüestió de pocs dies, han hagut de controlar la plaga de rates o rato-lins que envaeixen les cases.

Triar el lloc i el menjar adequatsAltra de les causes de disgust de

molts veïns, és el lloc on es posa el menjar i l´aigua, sobretot el tipus de menjar. Si s’alimenten els gats amb restes de menjar, com peix, carn, etc. Cal tenir en compte que tots aquests aliments fermenten i produeixen mals olors. Per això hem d’esperar fins que els gats mengin tota la quantitat de menjar que els hem po-sat i després retirem els plats, o ens

limitem a alimentar-los amb pinso sec. És, sens dubte, molt important respectar als veïns de la zona i inten-tar en tant que sigui possible posar els menjadors en les zones poc ha-bitades on no provoquem molèsties. Si aconseguim tot això és possible que no es crearà tanta animadversió en contra de la gent que solament pretén fer un bé, i potser entre tots posem el nostre gra de sorra perquè disminueixi el nombre de gats aban-donats pels nostres carrers.

Si vostè és una d’aquestes perso-nes i ha pensat en fer alguna cosa per a solucionar el problema, pot po-sar-se en contacte amb la Protectora

Alimentar als gats del carrer o no?

d’Animals més propera i preguntar si tenen algun pla d’esterilització o si col·laboren amb algun ajuntament. En la majoria dels casos, per des-gràcia, no es troba col·laboració de cap tipus.

Així ens trobem sols davant una situació en la majoria dels casos ja descontrolada. Buscar la col·laboració de diversos veïns amants dels animals pot servir per a ajudar amb la despesa que compor-ten les cirurgies. Lògicament, entre diverses persones, la quantitat de diners a aportar pot arribar a ser ridí-cula, comparada amb la quantitat de diners que gastem en alimentar-los; a menys gats menys despesa.

Fa com quinze anys, algun ajuntament de la comarca, havia col·laborat amb una iniciativa de la Protectora del Baix Penedès, però per desgràcia aquesta col·laboració va durar solament dos anys. No estaria de més que agrupacions de veïns acudissin als ajuntaments a la recerca de col·laboració, en aquest com en la majoria dels casos la unió fa la força.

Verònica Araunabeña CoboClínica Veterinària Baix Penedès

Alimentar animals, que passen tot tipus de penúries en el carrer, és una cosa que un

amant dels animals no pot evitar, encara que la manera que algunes

persones ho fan no és el més adequada.

J. Lesnjak

cultura40

Apropar-se a la vida de Pau Ca-sals és descobrir constantment nous elements d’interès humà més enllà de la trajectòria artística.

L’esperit femení, la dona, té una fortíssima influència en el desen-volupament de la seva personalitat. Des dels fonaments de la llibertat i de la tenacitat aportats per la seva mare, la Pilar Defilló, fins a la sere-nor i l’equilibri emocional que li donà la seva última esposa Marta Mon-táñez –que tenia una retirada física notable amb la seva mare- hi hagué altres dones.

Entre aquestes dues dones d’ànima generosa i d’esperit cora-tjós que vetllaren pel Mestre en tot moment, hi hagué aportacions apas-sionants, doloroses, gratificants, romàntiques que li feien descobrir la felicitat, l’alegria, el sofriment, el reconeixement, el respecte, la ràbia que comportà la gelosia, tot allò que es troba en els processos amorosos dels éssers humans, viscuts, però, amb profunditat, per Casals.

Guilhermina Suggia tenia 10 anys quan va conèixer Pau Casals que en tenia 21. Fou alumna seva i una excel·lent violinista. Anys mes tard

visqueren junts a París i a Sant Sal-vador. Fou una relació apassionant, turbulenta, d’alts i baixos, durant anys, que provocaven una forta crisis a Pau Casals. Suggia segui la seva carrera de violoncel·lista i la relació es trencà definitivament.

Superada la situació, Pau Casals es casà amb Susan Metcalfe. Era el 1914. Ella era una cantant nordame-ricana, de l’alta societat novaiorqui-na. Volgué introduir P. Casals al món musical americà. Això comportava disminuir el seus contactes amb Eu-ropa , i allunyar-se de Sant Salvador, de la seva mare, de les seves arrels. La relació matrimonial es va trencar al 1928 però el matrimoni va durar 48 anys. Ella no va voler divorciar-se mai.

La felicitat immensa que sentí al principi li costà al 1928 una depres-sió i una llarga malaltia que durà quatre mesos i l’anul·lació de molts concerts.

Després, la guerra civil i l’exili a Prada. Les circumstàncies adverses de la seva vida entre les dues gue-rres mundials, la seva situació huma-na i artística, econòmica i política van

anar equilibrades, acompanyades per fer-hi front, per una “àngel tute-lar”, Francesca Capdevila. Frances-ca Vidal era filla d’un ric fabricant de mobles. Ex alumna de Pau Casals, s’havia casat amb el senyor Cap-devila, secretari de l’orquestra Pau

Pau Casals i l’esperit femení

Un nou llibre sobre Casals

La Fundació Pau Casals va presentar el llibre Pau Casals el passat 24 d’octubre, quan es complien els 35 anys de l’estada de l’artista vendrellenc a l’assemblea de les Nacions Unides, on va rebre la medalla de la Pau i va dirigir per primer cop la seva interpretació de l’Himne de les Nacions Uni-des. El llibre conté un centenar de fotografies de la vida del mestre i uns textos comple-mentaris realitzats per Joan Descals, que durant uns anys va presidir l’Associació Musi-cal Pau Casals del Vendrell. En aquest article, l’autor il·lumina una part més íntima i menys coneguda del gran músic, la seva vida privada.

Nascut al Vendrell l’any 1876, Pau Casals era fill del mestre de música i organista Carles Casals, i de Pilar Defilló, una porto-riquenya de pares cata-lans. L’un, de principis republi-cans, li féu descobrir la música; l’altra li revelà el sentit de la justícia i el valor del pacifisme. El seu sentit de la música es va desenvolupar ben aviat; en Pauet cantava afinat abans de parlar clarament. El seu pare no volia que fos músic, però la seva mare el va acompanyar a Barcelona, perquè aprengués violoncel a l’Escola Municipal de Música. Va continuar els seus estudis a Madrid i a París, amb 19 anys començà de tocar de solista, i el triomf de la seva carrera augmentava a una velo-citat prodigiosa.

H. Hill

cultura41

Casals. En quedar vídua, devota del mestre, el segui a l’exili i es dedicà en cos i ànima a la tasca de fer-li la vida el millor possible.

Els temps van ser difícils. La seva relació, que durà 20 anys, fou d’un gran respecte mutu. En un gest gairebé d’experiència religiosa el Mestre es casà amb ella “in artículo mortis” i trencant el seu exili, acom-panyà les seves despulles per ser enterrades al cementiri del Vendrell. Era el 1954.

Però l’equilibri, la pau, la tendresa aparegueren amb Marta Montáñez, una altra ex-alumna que fou capaç d’il·lusionar-lo per anar a visitar la terra de la seva mare, Puerto Rico, per donar cursos a Zermatt. Per a fer concerts i festivals i lluitar amb la musica per la pau, contra la tirania, a favor de la llibertat, més que mai. Morta Metcalfe ja no hi hagué cap impediment per casar-se. Això ho van fer al 1957. Pau Casals tenia 30 anys més que Marta Montáñez.

Martita esdevingué alhora “la mare, l’esposa, la filla”. Va durar

fins a la mort del Mestre, el 1973. Hi ha però, encara un amor de jo-ventut romàntic, pur. El que senti per Rosina Valls, la filla del metge del Vendrell que va haver d’oblidar perquè, diuen, era només un músic i havia d’anar a estudiar a Barcelona. La Rosina va emmalaltir, i –diuen també- que va morir d’amor.

Nietzsche sentenciava “Una per-sona només esdevé gran tal i com passa amb els rius: cal haver acollit molts afluents”. Aquí, també, Pau Casals fou com un gran riu.

Joan Descals

El 1961, Pau Casals va ser convidat pel president dels Estats Units, J.F. Kennedy a donar un concert a la Casa Blanca.

P. Casals amb la seva mare i G. Suggia a Sant Salvador. Amb la esposa Marta a la platja de Puerto Rico, l’any 1965

Pau Casals i Marta Montáñez, de viatge de noces, l’any 1957.

Anònim V. Valaitis

G. Hett

M. Shaw

“La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. La meva mare - una dona excepcional, ge-nial- quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, sóc català. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra.”

(Paraules de Pau Casals a l’ONU, 24 d’octubre 1971)

cultura42

La soprano Montserrat Caballé que la última setmana d’octubre va participar en un dels actes del 125è ani-versari del Cor d’Infants del Vendrell no va poder cantar El cant dels ocells, tal com estava programat, degut a un fort refredat. La cantant sí que va poder, però, acompanyar la Coral Polifònica vendrellenca en la in-terpretació de l’Ave Verum de Mozart. Tal com s’havia programat, Caballé també va impartir una classe de cant a onze cantaires de la Coral. Tal com va comentar la famosa cantant, es tractava bàsicament d’ensenyar-les a respirar per poder cantar bé.

Respirar per cantar bé

Fins el 3 de desembre es pot visitar a La Lira Vendrellenca l’exposició “Ponts, torrents i indústries del Vendrell (1864-2006)”, organitzada per l’Ar-xiu Comarcal del Baix Penedès i els Amics de la Història del Vendrell, amb el suport del Patronat Municipal de Serveis Culturals i el Consell Comarcal del Baix Penedès. Es tracta d’una selecció de fotografies de la col·lecció del vendrellenc Jaume Domingo i Mulet, que ens permet conèixer els efectes de les riuades produïdes al llarg del segle XX al voltant de la riera de la Bisbal i el torrents Cullerer i del Lluc. També es pot observar la construcció de ponts per millorar les vies de comunicació als esmentats indrets, com la realització d’obres de canalització per evitar o mitigar els efectes de les riuades.

“Ponts, torrents i indústries del Vendrell”

Banquet romà en directe Amb motiu de l’11a Setmana de la Ciència que va tenir lloc del 10 al 19 de novembre, el Museu Arqueològic del Vendrell ha organitzat, amb la col·laboració del Museu Deu, l’activitat “Convivium. El banquet a l’antiga Roma”. Es tracta de la demos-tració en viu d’un banquet romà, que es va realitzarà al jardí del Museu Deu, a càrrec de l’Associació Projecte Phoenix de Tarragona. Els visitants van poder comprovar que molts dels tòpics que avui dia coneixem sobre aquest aspecte de la vida quotidia-na dels romans són completament falsos.

Exposició “Dones del Marroc...” Des del 6 fins al 27 de novembre es pot visitar, al Centre cívic L’Estació del Vendrell, la exposició “Dones del Marroc, vides en blanc i negre”, amb les fotografies de : Xabier Mi-kel Laburu. L´exposició és un dels actes dedicats al Dia Internacional contra la violència de gènere, i va ser orga-nitzada per la Fundació Josep Co-maposada, UGT i Cen-tre Munici-pal per a la Igualtat del V e n d r e l l . També van col- laborar Grup de dones Al-Manar, Grup de Dones del Vendrell, Grup de Dones Rosa dels Vents i Grup Fo-togràfic del Vendrell.

____________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________

____________________________________________________________

3d8

NP

música

El reggae es basa en un estil rít-mic caracteritzat per corts regulars sobre una música de fons tocada per la guitarra rítmica, més cone-guda com a “Beat”, i la bateria, que es toca en el tercer temps de cada compàs. Aquest ritme és més lent que el d’altres estils del reggae com el ska i el rocksteady. Al reggae se l’associa amb el moviment rastafari, que va influir on molts músics de re-ggae en els anys 70 i 80. Al principi la seva utilització es limitava a les cerimònies “rasta”, més tard es va convertir en un vehicle d’expressió musical en els guettos de Jamaica. Alguns dels intèrprets més coneguts del gènere són Bob Marley, Peter Tosh i Jimmy Cliff, entre d’altres. La música reggae freqüentment toca temàtiques de tipus social, a més de polítiques o religioses. Aquest compromís que adopta en ocasions, permet enllaçar-lo amb altres estils com la cançó d’autor o el punk. La primera aparició de la paraula re-ggae és atribuïda a la cançó “Do the reggay” del grup The Maytals liderat per Toots Hibbert.

Estils A Jamaica, nous estils s’han fet

populars, entre ells, el Dancehall i el Ragga (també conegut com ragga-muffin) consistent en un reggae amb bases electròniques, probablement influenciades pel Hip-Hop, Drum & Bass i altres estils. Gràcies a la labor de DJ Kool, va sorgir un nou estil cridat Hip-Hop o la música Rap. En el sentit jamaicà de la paraula con-sisteix en un DJ (Disc Jokey), que s’encarrega de posar la música, i un “MC” (Màster of Ceremonies) o ra-pero, que recita rimes sobre ella. Els termes Jaying, Toasting o Chating són usats a Jamaica. Generalment el terme rapper s’usa en tot el món.

Es diu roots reggae a una varietat de reggae pròpiament rastafari. És un tipus de música espiritual, en les que a les lletres predomina la lloança del Déu o Jah (sovint s’exclama Ras-tafari volent dir “Pricipe Tafarí” que

al·ludeix al nom de naixença, Ras Tafari Makonnen, de Haile Selassie I Rei d´Etiòpia (1892-1975), venerat com un profeta pels rastafaris. Altres temes recurrents en les lletres són la pobresa, la resistència a l’opressió del govern i les lloances a la ganja o marihuana. Hi ha qui considera que el roots reggae va tenir el seu cim a la fi dels anys 1970, amb cantants com Johny Clarke, Horace Andy i Lincoln Thompson.

El roots reggae és una part impor-tant de la cultura jamaicana. Encara que altres formes de reggae, com el dancehall ho han substituït en termes de popularitat a Jamaica, el Roots Reggae ha trobat un petit, però creixent lloc a nivell mundial.

Sound Systems La única manera d’escoltar música

era a través dels Sound Systems. Originalment solien ser festes a l’aire lliure en el centre de Kingston. La gent es reunia a escoltar la músi-

ca i gaudir de l’ambient mentre el DJ animava al públic. En la dècada dels anys 50 els joves jamaicans estaven molt interessats per la música que arribava d’Estats Units, i que per les circumstàncies només era possible escoltar-la gràcies a les estacions de música del Sud de Florida i els po-tents watts dels denominats Sound Systems.

Els Sound Systems van substituir a les orquestres dels locals de mú-sica dels anys 50. Resultava molt més econòmic llogar un equip per a reproduir música nord-americana. El cost de disposar d’un toca discos o ràdio propi es superava posant els seus altaveus en el carrer perquè tothom escoltés música. Duke “The Trojan” Reid i Clement “Sir Coxsone” Dodd i Vincet “King” Edwards van ser personatges fonamentals en el desenvolupament del Sound System jamaicà de 1950.

Xavi Toscano

El reggae i la cultura jamaicana43

Fotomontatge on apareixen grans estrelles del reggae: Alton Ellis, Jimmy Cliff, Peter Tosh, Alpha Blondy i Bob Marley.

esports45

La patinadora del CE Vendrell Anaïs Mercader va participar el passat cap de setmana en l’Open de Barcelona, al qual estaven convidades totes les patinadores de Tarragona que havien participat en el Campionat de Catalunya i no s’havien classificat per al Campionat d’Espanya. Anaïs Mercader, que participava en la categoria cadet, va aconseguir la tercera posició en aquest campio-nat de nivell celebrat a La Garriga. D’aquesta manera es demostra que les patinadores de categoria de la secció de Patinatge Artístic i Dansa del CE Vendrell es troben en un bon moment i que acaben la temporada 2006 amb excel·lents resultats.

Prova de superació D’altra banda aquest passat cap de setmana sis patinadors de la secció de Patinatge del CE Vendrell s’han desplaçat al Pla de Santa Maria per

La patinadora vendrellenca Anaïs Mercader, tercera a l’Open de Barcelona

intentar superar la segona i tercera prova de debutants. Dels cinc as-pirants a passar la segona prova ho van aconseguir dues, Clàudia Güixens i Belén López, mentre que

L’equip sènior masculí de l’A.E. Vendrell que juga a la Segona Ca-talana de Bàsquet intenta un segon ascens consecutiu i hores d’ara ocupa el tercer lloc de la classifi-cació amb opcions de fer-se amb el liderat si aquest cap de setmana guanya a la pista del líder Casal de Vilafranca.L’equip que entrenen David Ribelles i Damià Costa, van guanyar el pass-at cap de setmana a Torreforta (46-63) i ara ja es prepara per afrontar el difícil partit contra el líder. Fins ara els vendrellencs han jugat deu par-tits i n’han guanyat vuit.

Handbol, Hoquei i Futbol Pel que fa a l’equip sènior del C.E. Vendrell, aquest ocupa la tercera po-sició de la classificació de la Primera Catalana, després que el passat cap de setmana guanyés ajustadament al Polinyà (24-22). Ara l’equip entre-

El A.B.Vendrell busca un nou ascens

nat per Claudi Olivé i Jesús Fernán-dez, es prepara per a desplaçar-se a la pista de l’Esplugues. També va molt bé el primer equip d’hoquei del C.E. Vendrell que juga a la Primera Divisió Nacional Cata-lana, ja que després de golejar el Mollet (10-3), ocupa el segon lloc de la classificació. Aquest cap de setmana l’equip que prepara Josep

Antón Martínez, té un difícil partit a la pista del Bell.lloch. Finalment dir que pel que fa als tres equips de futbol sèniors vendre-llencs, destacar que la U.E.Tancat ocupa el segon lloc de la classifica-ció amb 23 punts i el C.E. Vendrell és setè amb 19 punts a la lliga de la Segona Territorial. A la Tercera Terri-torial, el Coma-ruga ocupa un dels

BPesports

____________________________________________________________________________________

NP

la patinadora Aida Güixens va supe-rar amb èxit la tercera prova, cosa que la col·loca ja en categoria, unint-se al grup que actualment competeix amb èxit als diferents campionats.

esports46

Alguns joves atletes escolars del col·legi Les Cometes de Llorenç , van pujar al pòdium en acabar el XXVIII Cros del CEIP Santa Creu de Calafell que es va córrer diumenge passat a Calafell. Així a la categoria aleví masculí, Hector Garrido va pujar al pòdium en ser el segon classificat. La seva companya d’escola Anna de la Torre, va fer el mateix en acabar tercera a la cursa de la categoria benjamí femení. Altres esolars del CEIP Les Cometes que van pujar al pòdium de Calafell van ser Pol Suriana i Pau Crous, primer i segon de la categoria benjamí masculí. A banda que altres atletes escolars del col.legi organitzador, també van rebre trofeus en quedar entre els tres primers classificats en altres categories, també cal destacar el fet que el vendrellenc Juan José Navarro (C.At.Vendrell) va ser el vencedor de la categoria aleví i que Marta Hita (CEIP Àngels Garriga) va ser la vencedora de la cursa de categoria prebenjamí i Paula Picazo (CEIP Pau Casals), en va ser la sotscampiona a la mateixa cursa. A més els alumnes Carol Braza i Jordi Julià, els dos del col·legi Sagrat Cor del Vendrell, van classificar-se en primer i tercer lloc respectivament a la cursa de pàrvuls 5 anys, en la que Antonio Pedraza (CEIP El Vendrell) va acabar segon.

Cros Comarcal de Calafell

Les competicions comarcals de futbol sala que organitza el Con-sell Esportiu del Baix Penedès van començar a finals del mes passat i hores d’ara ja s’han jugat cinc jor-nades. Pel que fa a la Primera Divisió, un cop finalitzada la jornada quarta l’equip líder és el Whisher.com que ha guanyat els quatre partits jugats i ja suma 12 punts. En segon lloc hi ha l’equip de La Parada amb 9 punts, els mateixos que l’equip Con-ductes Baix Penedès- JE Sant Mi-quel. En quarta posició hi ha l’equip OC Grup Dragons amb 7 punts, des-prés estan Els Pastorets- H.Lubuesa i el Tinges amb 6 punts. Haro i El Niu amb 4, Playas Evmiansa, CFS Cunit i Haguiman del Pirineo-101 Bocatas amb 3 punts. Ara el cuer és el FS Vendrell-Vescom que només ha su-mat un empat. A la Segona Divisió, quan ja s’han jugat les primeres quatre jornades, tenim que el líder és l’equip de la Unió Esportiva Segur que porta acu-mulats 9 punts, fruït de les tres vic-tòries. Amb els mateixos punts està el Construccions Abema i els Nens del Vendrell-Comai, en perdre contra el Abema (1-2), han deixat el liderat, i mantenen els set punts. A continuació es troba l’equip Els Mantes-Finques Armengol amb sis punts, i els equips de Nando Stylos-La Plana amb 6 punts, el Doble Erre

Kalafell Park amb 5, l’Ekip (4 punts), els Mítics Coma-ruga, Daviser, Pro-mocions Penedès i Lemmings (3) i el cuer, encara sense puntuar, és el conjunt anomenat Materials Grau-CF Iaios. Finalment pel que fa a la Tercera Divisió , un cop finalitzades les quatre primeres jornades, ara el líder és el Netman Calafell amb 10 punts que agafa el lloc que ha deixat el Testruc FS que contra pronòstic va ser golejat pel modest Avadié 500 (7-3). En segon lloc està l’equip Cue-veros amb 9 punts, els mateixos que acumula el Testruc FS. El Biguetes Solé Bellvei que fa poc va golejar el Llorer (15-1) és quart amb 7 punts. Per darrera amb 6 trobvem el Taba-ris i 3 Farolas C.Ibèric Les Mates; ja per la part baixa, estan el EMS, Ava-dié 500 i Platges Vendrell (3 punts) i els equips F.C.Llorer i Cintoi Motors, que encara no sabien el que era guanyar un partit.

Més pavellons Una de les novetats de la lliga d’enguany és que amb la posada en marxa dels nous pavellons de Bell-vei i Cunit, els partits es juguen al llarg dels dies feiners als pavellons municipals de l’Arboç, Segur, Cunit, Bellvei, a més dels que es juguen al pavelló del col.legi Àngel Guimerà del Vendrell. És previst que les com-peticions acabin a primers del mes de maig de l’any vinent.

Whisher.com lider de la 1ª Divisió de la lliga comarcal de Futbol Sala

F.R.

F.R.

novembre 2006

Documents