LA REVISTA DELS GESTORS ADMINISTRATIUSOCTUBRE · NOVEMBRE · DESEMBRE 2016

P. 14

FESTA PROFESSIONAL 2016

P. 18

EL FUTUR DEL VEHICLE ELÈCTRIC

“Estem vivint un moment apassionant i no exempt d’obstacles”CARLES PUIGDEMONT, president de la Generalitat de Catalunya

2

EL

GE

STO

R

Amb l’entrada del nou any, és un bon moment per fer balanç del que hem dut a terme i del que ens queda per fer. El 2016 ha estat l’any del llançament de Gestors RA, un projecte ambiciós que ens situa com l’única professió que té la capacitat de convertir-se en una autoritat de registre —amb tot el que això comporta— per fidelitzar els clients i captar-ne de nous. També s’ha creat la figura del gestor de proximitat, gràcies al conveni amb la Fundació ONCE, i hem començat a imprimir les etiquetes ambientals de vehicles dissenyades per la DGT.

I de tots aquests projectes, que ja són una realitat, vam poder parlar amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant l’audiència en la qual va rebre la Junta Directiva del Col·legi. El president, com també el conseller de Justícia, Carles Mundó, va reconèixer la tasca dels gestors administratius i van mostrar la predisposició a continuar col·laborant per tal d’avançar plegats en el desenvolupament d’una administració encara més eficient.

Hi ha molta feina feta, però ja estem treballant perquè els nous projectes de valor afegit surtin a la llum el 2017. En aquest sentit, el Col·legi aposta decididament per la recerca i la innovació com a instruments fonamentals per millorar la competitivitat de les nostres gestories. I, com a conseqüència d’aquesta recerca, estem trobant noves possibilitats perquè la nostra professió mantingui el posicionament privilegiat en la relació entre els ciutadans i les empreses amb l’Administració. El 2016 ha estat un any de grans progressos, però de ben segur que el 2017 ens oferirà encara més oportunitats. Tenim davant nostre dotze mesos per treballar de valent i aconseguir-ho.

Aprofito aquestes línies per desitjar-vos un any nou en què tinguem moltes ocasions de compartir i celebrar noves fites per a les nostres gestories.

EDITORIAL

SUMARI

PRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas

DIRECTORAVanessa Mena

COMISSIÓ REVISTACarme DalmauCristina CalvoCarme ElenaMontse Flores Concha FortezaMarc GiménezMarina RocabrunaAurora RodésFrancisco TorresSònia Villar

COL·LABORADORSChantal Rabat

FOTOGRAFIESPhotoAltoBit ComunicaciónMiquel Taverna

COORDINACIÓ PUBLICITATBit ComunicaciónJosep Tarradellas, 15508029 BarcelonaTel.: 93 363 64 64

EDITACol·legi Oficial de Gestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 Barcelonacolcatalunya@gestors.cat

DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicaciónmmeca@grupobit.com

DIP. LEGAL: B-44973-92

En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a El Gestor ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.

El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya és propietari dels drets de propietat intel·lectual i industrial dels continguts de la revista El Gestor, així com dels elements que conté. Atès el que disposa la Llei de propietat intel·lectual, queden expressament prohibides la reproducció, distribució i comunicació pública, inclosa la modalitat de la posada a disposició, de la totalitat o part dels continguts de la revista El Gestor, en qualsevol suport o per qualsevol mitja tècnic, sense l’autorització expressa i per escrit del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya. L’autorització de reproducció parcial o total requerirà obligatòriament citar-ne l’autoria i la procedència.

Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunyacolcatalunya@gestors.catwww.gestors.cat

ENTREVISTA OPINIÓ OPINIÓ03 06 09

Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya

ACTIVITATS COL·LEGIALS 14

Festa professional 2016

Audiència a la Generalitat

XVIII Jornades de Representants

El vehicle elèctric

Graduació dels màsters

Centre Formatiu COGAC 2016

MITJANS 22

Campanya de vehicles

LLEURE i CULTURA

23

Aperitiu de Nadal 2016

Novetats en l’execució de les titulitzacions hipotecàries

El registre de la jornada diària

SERVEIS 11

Gestor de Proximitat

ELS NOSTRESGESTORS

12

Pau Garcia SistacSalvador Roset

EDITORIAL

Alfonso LluzarPresident del Col·legi Oficial de Gestors Administratius

de Catalunya

13DELEGACIONS

Activitats a Lleida i a Girona

3

EL

GE

STO

R

ENTREVISTA

Vivim un moment polític incert i com-plicat. Això fa que la seva feina sigui més apassionant o més complicada?

Jo crec que totes dues coses. Estem vivint un moment apassionant com a país, i no exempt d’obstacles. N’hem tingut des del primer dia, i molts els hem anat superant i, fins i tot, n’hem sortit reforçats, com va passar a finals de setembre amb la qüestió de confiança.

El setembre del 2017 és la data marcada al calendari per fer un nou referèndum. En quins termes?

Volem un referèndum acordable i vinculant, que, com a tal, tindrà conseqüències. Un referèndum que tindrà una pregunta clara, que es pugui respondre amb un “sí” o un “no”, i, per tant, hi haurà també una resposta clara. Si hi ha una impossibilitat manifesta de fer-lo d’acord amb la legislació espanyola, la legislació catalana pot proveir aquesta cobertura legal. No hi haurà cap moment de buit legal, anirem de la llei a la llei.

Què diferencia aquest referèndum i el context en què es convoca del que es va fer el 2014?

Serà diferent per diversos motius. D’una banda, perquè la pregunta no permetrà diverses opcions de resposta, sinó només dues: “sí” o “no”. Això ja és una diferència important respecte del 9N. A més, en aquest cas, el resultat que surti ens vincula, i, per tant, estem compromesos a aplicar la decisió ciutadana.

Quin és el balanç d’aquests primers mesos al capdavant del país?

Podem dir que tenim un govern que governa, a diferència d’un altre que ha estat deu mesos en funcions. I governem amb una majoria parlamentària que està decidida a complir amb el mandat democràtic expressat a les urnes pels catalans i les catalanes. Amb aquest objectiu, estem treballant d’acord amb quatre eixos d’actuació: avançar en la construcció d’un país més just, més equitatiu, més saludable, més segur i més culte;

consolidar la recuperació econòmica i aconseguir que això comporti més ocupació, més estable i de més qualitat; fer de Catalunya un país d’alta qualitat democràtica, referent en transparència i participació, i culminar el procés en la fase participativa, ciutadana i associativa. En aquest sentit, estem avançant en la posada a punt de les estructures d’estat i en el tràmit parlamentari de les lleis bàsiques del procés. I estem treballant per assolir la plena internacionalització de la construcció i constitució de l’estat català independent.

CARLESV. Mena

“Poder disposar dels nostres recursos és clau per dedicar-nos a transformar la nostra economia”

President de la Generalitat de Catalunya

PUIGDEMONT

4

EL

GE

STO

R

Quins seran els eixos principals de la nova Hisenda catalana?

Volem una administració tributària més àgil i segura per als contribuents, que no minvi la competitivitat de les empreses. En aquest sentit, estem treballant per tenir uns processos i uns sistemes informàtics més eficients i per aconseguir un desplegament territorial ampli i una lluita eficaç contra

Quin nivell de participació i de vots creu que legitimarien el referèndum, sigui quin sigui el resultat?

La convenció de Venècia recomana no posar cap tipus de quòrum ni de xifra per no facilitar el boicot. Crec, però, que tots plegats ens hem de plantejar que si vota, per exemple, el 25% del cens, aquest referèndum no es pot guanyar, de cap manera, encara que el 25% hi voti a favor.

Ja està en marxa el desplegament de l’Agència Tributària Catalana. Serà un punt d’inflexió en el camí cap a un país independent?

L’Agència Tributària Catalana és una estructura d’estat bàsica, de la qual estem posant els fonaments. Gestionarà tots els tributs generats pels catalans per tal que puguem disposar de la riquesa que produeix el país. Poder tenir els nostres recursos és clau per dedicar-nos a transformar la nostra economia, per garantir el benestar de la societat i per millorar les institucions. Al cap i a la fi, el projecte de país que estem construint el fem per a les persones, per a la gent d’avui, però, sobretot, per a la gent de demà, per deixar a les generacions futures un país amb millors condicions.

el frau fiscal. Hi haurà una finestreta única tributària amb 142 oficines, fruit de la col·laboració amb diputacions, consells comarcals i ajuntaments, en el marc de la xarxa Tributs de Catalunya.

Amb el cor a la mà: com veu Catalunya d’aquí a deu anys?

Veig Catalunya com un país lliure, que serà un Estat com qualsevol

ENTREVISTA

– L’últim llibre que ha llegit.La utilidad de lo inútil, de Nuccio Ordine.

– El tipus de música que li agrada.Sóc molt eclèctic. M’agrada tota la música, amb algunes excepcions insu-perables. Vaig triant en funció del moment, i cada moment té una banda sonora molt diferent. Sóc un enamorat de música que pot ser, fins i tot, dura, però també m’encanta Roger Mas, per exemple, que crec que és un dels grans cantautors que té en aquest moment la cançó.

– Un viatge pendent.Més que un viatge pendent, una ciutat a la qual sempre tornaria: París.

– El que admira més d’una persona.Sinceritat, coherència, lleialtat, que vagi de cara.

– El seu lema.“Sóc fal·lible, però insubornable”, la cita de Gaziel amb la qual vaig cloure el discurs de presa de possessió com a president de la Generalitat.

– Un personatge històric que admiri.No tinc ídols, però respecto algunes biografies més que d’altres. Una dona que sempre he trobat d’una gran dignitat és Simone Veil.

– No pot viure sense...Un bon cafè per començar el dia.

FO

TO

S: R

UB

ÉN

MO

RE

NO

5

EL

GE

STO

R

arrelada al nostre país. Com passa, per exemple, en el cas del nou impost de societats i altres tipus de mesures que no tenen en compte la gran quantitat de pimes que tenim a Catalunya, i que són el tronc central del nostre model socioeconòmic. L’Estat que volem construir entre tots, i que té el suport d’una àmplia majoria de la societat catalana, és un Estat per servir les persones, les famílies, les petites i mitjanes empreses i els autònoms, que no els jugui en contra, sinó que els faciliti les eines perquè puguin tirar endavant i crear ocupació.

Com a periodista, és conscient de la importància de comunicar correctament. Quins aspectes ha prioritzat en la seva manera de comunicar des del càrrec de president?

Sempre m’he sentit periodista i dono a tot una mirada periodística, fins i tot ara com a president. Aquesta mirada m’ajuda a tenir un comportament poc sectari. Puc tenir conviccions molt fortes, però faig esforços per mirar d’entendre quina part de la veritat té l’altre i això és molt periodístic. Un dels aspectes al qual sempre he donat molta importància són les xarxes socials. Segueixo gestionant personalment el meu compte de Twitter, la qual cosa em permet aprofitar alguns dels avantatges de les xarxes, com ara la immediatesa i el fet d’arribar directament a molta gent.

ambició i ganes d’anar endavant. És el cas de Catalunya i de la seva societat, que avui té un projecte de país. El mèrit principal que millori la inversió estrangera a Catalunya és de la gent que ha arriscat, que ha resistit i que no ha tirat la tovallola, que ha defensat els llocs de treball que existien i que ha intentat créixer i innovar. Per tant, el primer mèrit és del teixit social i econòmic del país, i n’és coresponsable el Govern i el conjunt del país, en la mesura que està fent enormes esforços per mantenir el pols vital que ha fet que Catalunya sempre hagi superat amb nota qualsevol dels entrebancs que ha hagut d’afrontar.

El teixit empresarial català està format sobretot per pimes. En què treballa el Govern per donar-los suport i impulsar-les?

Efectivament, les pimes són la immensa majoria de les empreses que tenim en aquest país i constitueixen una de les baules en què descansa amb més confiança el nostre sistema socioeconòmic. Per tant, cal protegir-les, i des del Govern ho estem fent amb polítiques concretes, com ara el Pacte Nacional per la Indústria, amb el qual volem defensar la singularitat de l’economia catalana. També ens veiem en la necessitat de defensar les pimes davant polítiques que vénen del Govern central, que no acaba d’entendre aquesta cultura, molt

altre de la Unió Europea i que es podrà relacionar “de tu a tu” amb els altres estats, especialment amb els que té més a prop, l’espanyol i el francès.

I el seu encaix dins d’Europa (una Europa també de futur incert...)?

Els catalans som i serem europeus, i volem ser partícips en primera persona del projecte de construcció europea. Per això, l’Estat que volem construir el volem dins del marc de la Unió Europea, i no ens imaginem cap altre escenari de futur. Després del Brexit i de la decisió del Regne Unit de sortir de la UE, s’ha obert un nou paradigma a Europa. Un cop més, s’ha demostrat que és prou flexible per adaptar-se a les necessitats polítiques del moment. I estem convençuts que sabrà adaptar-se perquè Catalunya continuï a la Unió Europea quan sigui un estat independent.

Catalunya ha captat 14,5 milions d’euros d’inversió estrangera els últims cinc anys. Quin és l’atractiu de Catalunya per invertir-hi?

Qualsevol economia madura i avançada acostuma a fixar-se en aquells països i societats que són dinàmics, que estan mobilitzats, que expressen un alt respecte per si mateixos, i que no abaixen el cap davant dels abusos, sinó que mostren

ENTREVISTA

6

EL

GE

STO

R

El Banc d’Espanya ha resolt que els bancs estan obligats a facilitar informació als clients que siguin deutors hipotecaris sobre si el seu dret d’hipoteca ha estat cedit a favor d’un tercer, i també el fons o l’entitat a favor de qui s’ha fet aquesta cessió.

El procés de titulització va iniciar-se a Espanya amb la llei sobre el règim de societats i fons de titulització hipotecària (Llei 19/1992, de 7 de juliol) i ha esdevingut una font de finançament molt important per al sistema financer espanyol, tant durant el període d’expansió econòmica com en la crisi econòmica.

El març de 2015, el director del Departament de Conducta de Mercat i Reclamacions del Banc d’Espanya va manifestar el següent:

La titulización es un proceso financiero por medio del cual se transforman unos activos generalmente ilíquidos (créditos/préstamos) en títulos o valores negociables, mediante su cesión a un fondo de titulización, quien a su vez emite unos bonos de titulización para su colocación entre inversores institucionales.

De esta manera, las entidades venden todo o parte de sus riesgos para obtener nueva financiación con la que seguir desarrollando su negocio sin necesidad de acudir a otras vías, como ampliaciones de capital.

De conformidad con la Ley 19/1992 sobre régimen de sociedades y fondos de inversión inmobiliaria y sobre fondos de titulización hipotecaria, la titulación de un préstamo supone que la entidad que concedió el mismo deja de ser la acreedora del préstamo, aunque conserve por ley la titularidad registral y siga manteniendo, salvo pacto en contrario, su administración.

S’entén per titulització el procés financer mitjançant el qual es transformen uns actius, generalment crèdits i préstecs, en títols o valors

negociables, mitjançant la cessió a un fons que, al seu torn, emet uns bons per col·locar-los entre inversors públics o privats. D’aquesta manera, les entitats venen tots o una part dels seus riscos amb l’objectiu d’obtenir un nou finançament amb el qual puguin seguir desenvolupant el seu negoci sense la necessitat d’acudir a altres vies de finançament.

CRISTINA CALVOMembre de la Comissió Laboral del COGAC

NOVETATS EN L’EXECUCIÓ DE LES TITULITZACIONS HIPOTECÀRIES

“EL PROCÉS DE

TITULITZACIÓ

VA INICIAR-SE A

ESPANYA AMB LA

LLEI SOBRE EL RÈGIM

DE SOCIETATS I FONS

DE TITULITZACIÓ

HIPOTECÀRIA”

7

EL

GE

STO

R

titulado y, en tal caso, darle a conocer la identidad del fondo de titulización al que se hayan cedido los derechos de crédito de dicha operación.

En aquesta resolució, el Banc d’Espanya resol que una entitat s’ha apartat del Codi de Bones Pràctiques Bancàries, ja que ha negat informació al seu client respecte de si el seu crèdit havia estat cedit a un tercer i a quin tercer.

En conclusió, el Banc d’Espanya, a més de confirmar que la titulització d’un préstec suposa que l’entitat que va concedir-lo deixa de ser la creditora del préstec, ha resolt que els bancs estan obligats a facilitar informació als seus clients sobre si el seu dret d’hipoteca ha estat cedit a favor d’un tercer, com també el fons o l’entitat a favor de qui s’ha fet aquesta cessió. Aquesta informació permetrà que el consumidor exigeixi els drets que l’emparen com a deutor.

El deutor que tingui el seu préstec titulitzat podrà deixar sense efecte l’execució hipotecària despatxada i considerar la falta de legitimació de l’entitat financera executant. A més, podrà exercir el dret de tempteig i retracte, un cop interposada la demanda, segons el que preveu l’article 1535 del Codi Civil: vendiéndose un crédito litigioso, el deudor tendrá derecho a extinguirlo, reembolsando al cesionario el precio que pagó, las costas que se le hubiesen ocasionado y los intereses del precio desde el día en que este fue satisfecho. És a dir, el client té dret d’adquisició preferent del crèdit pel preu que el banc pretén vendre-li a un tercer i, per tant, podrà saldar la totalitat del deute pagant el mateix preu que ha pagat el fons voltor al banc per la hipoteca, que pot ser el 50%, el 30% o, fins i tot, el 10% en alguns casos.

OPINIÓ

1 de Fuenlabrada, del 6 de març de 2015; la interlocutòria del Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Barcelona, del 20 de gener de 2016, o la recent interlocutòria del Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Gijón, de 13 d’abril del 2016, per la qual es deixa sense efecte l’execució hipotecària despatxada i considera la falta de legitimació de la entitat financera executant.

Aquestes resolucions aborden la problemàtica de la legitimació activa en el procediment hipotecari, en el cas que resultin impagats els crèdits al fons de titulització i l’entitat bancària pretengui l’exercici d’un dret ja cedit al fons (un fet desconegut pel deutor davant la inexigibilitat legal de la seva comunicació ni inscripció en el Registre de la Propietat). La transmissió del crèdit amb garantia hipotecària no necessita tenir accés al registre, de manera que el fons no està obligat a anar al Registre de la Propietat a comunicar que són els nous creditors.

De conformitat amb la Llei 19/1992 sobre règim de societats i fons d’inversió immobiliària i sobre fons de titulització hipotecària, la titulització d’un préstec suposa que l’entitat que va concedir-lo deixa de ser la creditora del préstec, encara que en conservi per llei la titularitat registral i segueixi mantenint-ne, llevat d’un pacte en contra, l’administració. D’altra banda, de la normativa aplicable a la titulització de préstecs no es desprèn que els deutors hagin de ser informats, en cap moment, de la cessió dels seus préstecs a un fons de titulització, de manera que provoca una absoluta indefensió dels ciutadans hipotecats.

No obstant això, en la resolució del 26 agost de 2016, el Banc d’Espanya va assenyalar el següent pel que fa al banc:

Se encuentra obligado a informar al deudor de un crédito o préstamo hipotecario, de acuerdo con las buenas prácticas y en aras a la claridad y transparencia que han de regir las relaciones de una entidad de crédito con sus clientes, sobre si este se encuentra

La majoria d’aquests riscos són préstecs conflictius que es preveu que seran impagats i es venen amb descomptes importants a tercers (que poden ser el 50% del deute, el 70% o, fins i tot, el 90% en alguns casos); són els coneguts “fons voltor” o “empreses de gestió de deute”, que s’encarreguen de perseguir el deutor perquè pagui el 100% del deute (més les despeses i els interessos que es produeixin fins al final de l’execució) o d’adjudicar judicialment l’habitatge i vendre’l al més aviat possible.

La conseqüència principal de la cessió dels drets de crèdit a favor d’un tercer és que tots els drets accessoris a aquest crèdit, com ara una hipoteca, també es transmetin a favor d’aquest tercer, tal com estableix l’article 1528 del Codi Civil: la venda o cessió d’un crèdit comprèn la de tots els drets accessoris, com la fiança, la hipoteca, la penyora o el privilegi. Conseqüentment, el banc deixa de ser el creditor del client deutor i, per tant, no té cap poder per exigir el pagament de la hipoteca i executar-la al jutjat.

Això no obstant, les entitats financeres són les que inicien les execucions hipotecàries com si fossin la part creditora de la relació contractual, exercint un dret que han cedit a un tercer, sense tenir legitimitat activa i donant una aparença de legalitat quan ja no en són la part creditora. L’única funció de bancs i caixes és la de fer de mers administradors dels cobraments que origina el préstec, tal com consta en els fullets d’emissió del fons de titulització d’actius (FTA), de cobrar quotes mensuals i de transferir-les al fons de titulització.

Així ho han anat establint diferents resolucions judicials dictades els últims mesos, com ara la interlocutòria del Jutjat de Primera Instància núm.

“AQUESTES RESOLUCIONS ABORDEN LA PROBLEMÀTICA DE LA LEGITIMACIÓ ACTIVA EN EL PROCEDIMENT HIPOTECARI”

“AQUESTA INFORMACIÓ PERMETRÀ QUE EL CONSUMIDOR EXIGEIXI ELS DRETS QUE L’EMPAREN COM A DEUTOR”

8

EL

GE

STO

R

SISTEMA PÚBLIC

—Cal afegir-hi que la taxa de natalitat ha descendit i continua descendint de manera molt acusada, la qual cosa comporta indefectiblement estructures poblacionals més envellides. La taxa de natalitat (en naixements per cada mil habitants) ha passat del 21,70 dels anys seixanta del segle passat a la taxa actual, que és del 9,15. Això és, sens dubte, una altra mesura de tensió per als sistemes de pensions, en tant que les noves generacions són els futurs cotitzadors del sistema.

—La crisi recent ha incrementat de manera molt dràstica la desocupació juvenil, en especial a Espanya, on supera les taxes del 50%. Això té implicacions diferents: d’una banda, hi ha menys contribuents en el sistema (ja que s’aparten del mercat laboral els joves que podrien estar cotitzant, és a dir, aportant cotitzacions al sistema); de l’altra, aquests joves afebleixen la seva futura pensió pública (ja que s’incorporen al mercat tard i de manera inestable, la qual cosa pot tenir un impacte negatiu en les pensions corresponents).

—La crisi implica una altra conseqüèn-cia que té repercussió en les pensions: els països han incrementat de manera notable el nivell d’endeutament, que

El debat sobre la sostenibilitat del sistema públic de pensions ha estat posat sobre la taula els últims vint anys. No obstant això, la recent evolució del fons de reserva i el seu probable esgotament durant el proper any li han donat més protagonisme encara. Per tant, sembla que les reformes iniciades no només a Espanya, sinó també als principals països del nostre entorn, prosseguiran els pròxims anys. I és que totes les variables que influeixen sobre la salut del nostre sistema públic de pensions no han parat d’empitjorar darrerament. En podríem destacar algunes:

—L’esperança de vida està augmentant de manera considerable. Espanya es troba en els primers llocs mundials del rànquing de longevitat. Si a mitjan segle passat l’esperança de vida no arribava a setanta-cinc anys, cap al 2050 s’estima que pugui superar els noranta anys. Això té un impacte molt notable en l’estabilitat econòmica d’una societat, no tan sols en l’àmbit de les pensions públiques, sinó també en la sanitat, en les cures i la dependència. A mitjan segle passat, un jubilat no solia percebre la pensió més de deu anys, de mitjana, i ara passarem a escenaris en què serà habitual que un jubilat sigui perceptor d’una pensió pública de jubilació durant vint o vint-i-cinc anys.

La sostenibilitat del sistema públic de

PENSIONSJOSÉ MANUEL SILVO POZAPensions BBVA-Director de Comptes

hauran de reduir a poc a poc (en el cas d’Espanya, per complir les obligacions comunitàries). Això suposarà un esforç pressupostari addicional que podria tenir impacte en diverses partides de despesa.

Tot plegat sembla que portarà a una reducció progressiva de la taxa de substitució (la relació entre la primera pensió i l’últim salari rebuts). Aquest tipus de taxa, que actualment per a un salari mitjà a Espanya és superior al 75% (una de les més elevades dels països de l’OCDE), podria estar, cap a mitjan segle, segons molts experts, a l’entorn del 50%.

En aquest punt cal afegir una altra consideració rellevant: a més del repte de la sostenibilitat del sistema de pensions, serà crític també com garantir-ne la suficiència, és a dir, la capacitat per pagar pensions que permetin als futurs jubilats gaudir de nivells de vida dignes. Per tant, cada cop té més importància planificar la jubilació, per la qual cosa és fonamental incrementar la informació sobre els sistemes de pensions i la seva transparència, amb la finalitat que tots puguem millorar el nostre coneixement sobre el tema i prendre decisions racionals en aquest sentit.

9

EL

GE

STO

R

L’obligació d’un registre de jornada està prevista, amb caràcter general, en l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors, concretament en “l’obli-gació de l’empresari de disposar d’un sistema de registre diari de la jornada que fa cada treballador”, a la qual se sumen les últimes sentències

judicials, en especial la sentència del 4 de desembre de 2015, dictada per la Sala Social de l’Audiència Nacional, en què es reafirma rotundament l’obligatorietat per a les empreses de tenir un registre diari de la jornada per comprovar la realització d’hores extraordinàries. L’últim criteri adoptat

per la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social assenyala que l’empresari està obligat a portar un registre diari de la totalitat mensual d’hores ordinàries i complementàries o extraordinàries, tant si es tracta d’un contracte a temps parcial com a temps complet.

EL REGISTRE DE LA JORNADA DIÀRIA A LES EMPRESES

Ponent de la Comissió Laboral del COGAC

Gestorplan

En aquest entorn és on pensem que la previsió col·lectiva (aquells instruments d’estalvi finalista per a la jubilació, promoguts per empreses i associacions per als seus treballadors i membres) pot ajudar-nos a constituir l’estalvi que ens ha de permetre complementar la pensió pública futura. Iniciatives com la del Regne Unit amb un sistema d’autoenrollment, per mitjà de la qual tot treballador que accedeix al mercat de treball, excepte que digui el contrari, és inclòs en un sistema de

capitalització obligatori, han tingut una acceptació molt positiva. El pla de pensions associat Gestorplan se situa dins d’aquest sistema associat. Aquest pla, constituït el novembre de 2003, disposa avui dia d’un patrimoni agregat de 535.913,86 €.

Aquests en són alguns dels principals avantatges:

- Comissió de control que en supervisa el funcionament.

- Política d’inversió conservadora, amb l’objectiu de preservar el capital en termes reals (batre la inflació).

- Comissions de gestió i dipòsit (0,75% i 0,10%, respectivament) molt competitives i sensiblement per sota de les comissions mitjanes del sistema individual.

Tots els que hi participen poden infor-mar-se’n a la zona restringida del web: www.bbvaassetmanagement.com.

OPINIÓ

La sostenibilitat del sistema públic de

PENSIONS

AURORA RODÉS

10

EL

GE

STO

R

A més, cal recollir-les en un resum mensual, que s’adjuntarà al lliurament del rebut de salari de cada treballador. Aquesta signatura diària en un únic registre dota de fiabilitat i invariabilitat les dades, sobretot davant una inspecció.

El registre diari de jornada ha d’existir en totes les empreses de forma obligatòria, independentment de l’activitat o grandària, sigui a través de mitjans mecànics o manuals, i ha de reflectir, dia per dia i de forma individual per a cada treballador, la jornada diària duta a terme. És a dir, ha d’incloure-hi el moment d’inici i de finalització de la jornada. Com que no hi ha cap model específic, és vàlid qualsevol sistema que permeti dur a terme un registre permanent i objectiu amb horari d’entrada i de sortida; i en un únic registre, que si es realitza manualment ha d’estar signat pel treballador en cada entrada i sortida del seu lloc de treball per conèixer les hores efectivament “realitzades”. Per tant, les situacions que derivin en suspensió de contracte (com ara la incapacitat temporal, la maternitat, etc.) no són hores de treball realitzades i no caldrà registrar-les. També en queden exclosos els becaris i les persones que facin pràctiques no laborals a l’empresa.

Inspecció de Treball no acceptarà com a registre diari, per exemple, els quadrants elaborats per determinats períodes o qualsevol altra formulació ex ante, ja que les hores efectivament treballades només poden conèixer-se a posteriori mitjançant la compleció d’un registre de la jornada.

Aquesta nova obligació té una repercussió enorme en les empreses per la càrrega que implica, tant pel que

fa a costos laborals com a la pròpia gestió del control que cal implantar. Probablement, les grans empreses o les que puguin disposar d’un control mecànic, electrònic o informàtic que possiblement ja tenien abans no veuran alterat el seu funcionament. Però per a petites empreses (o en els nostres despatxos) i per les experiències compartides amb altres companys, no sembla fàcil de solucionar.

En referència a casos pràctics davant una inspecció, cal la signatura diària de tots els treballadors i també la de les entrades i sortides dels empleats durant la jornada, incloent-hi l’hora de dinar. Com tots coneixeu, els inspectors de treball gaudeixen d’una gran autonomia pel que fa a actuació, i el registre horari és ara una de les seves grans prioritats, per la qual cosa posen molts problemes a l’hora de trobar un sistema que “els agradi”. Per tant, crec que s’ha de ser molt acurat en la manera d’emplenar la documentació requerida, i cal transmetre als nostres clients la importància d’aquest fet, ja que en l’àmbit estrictament jurídic no hi ha una manifestació expressa sobre aquest control de signatures en totes les entrades i sortides. La capacitat sancionadora de la visita d’Inspecció hauria de ser un estímul per fer acuradament aquest tipus de registre. El pla de control 2016 de la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social ha endurit els controls i està incrementant la revisió de la vigilància en el registre de jornades a temps complet; a més, també ha incrementat l’import de les sancions derivades per incompliment.

En una època en què ha de prevaler la conciliació de la vida laboral i familiar,

els horaris més flexibles i, fins i tot, el treball per objectius o projectes, el registre diari de jornada que pretén “controlar l’efectiva superació de la jornada ordinària” sembla una mica incongruent. Inspecció hi dóna una gran transcendència amb l’objectiu d’evitar la indefensió del treballador, a l’efecte de demostrar si treballa més hores de les que estipula el seu contracte o conveni.

Recordem tot el que ha de contenir la plantilla de gestió del control horari, en què cal reflectir com a mínim la informació següent:

- Identitat de l’empresa.

- Identificació del treballador o de la treballadora.

- Especificació de la jornada laboral i detall d’hores laborals, ordinà-ries i extraordinàries (amb la possible compensació), realitzades per dia de treball efectiu.

- Signatura del treballador o de la treballadora a l’inici i al final de la jornada.

La conservació del registre diari de jornada només cal respecte al mes en curs, remetent-se per a períodes anteriors al resum mensual totalitzat d’hores que l’empresari ha de lliurar al treballador juntament amb la nòmina (i aquest, al seu torn, l’ha de conservar durant un període mínim de quatre anys). La comprovació de l’existència del registre ha de poder fer-se al centre de treball i no pot acreditar-se posteriorment. La infracció en aquesta matèria es considera greu.

“EL REGISTRE DIARI DE JORNADA HA D’EXISTIR EN TOTES LES EMPRESES DE FORMA OBLIGATÒRIA”

“COM QUE NO HI HA CAP MODEL ESPECÍFIC, ÉS VÀLID QUALSEVOL SISTEMA QUE PERMETI DUR A TERME UN REGISTRE PERMANENT I OBJECTIU”

“AQUESTA NOVA

OBLIGACIÓ TÉ

UNA REPERCUSSIÓ

ENORME EN LES

EMPRESES PER

LA CÀRREGA QUE

IMPLICA”

OPINIÓ

11

EL

GE

STO

R

SERVEIS

Què és aquest servei del Col·legi?

Aquest nou servei us dóna l’oportunitat de distingir-vos com a GESTORS DE PROXIMITAT. Sereu especialistes en la normativa aplicable al ciutadà amb discapacitat, i estareu sensibilitzats i formats en les pautes d’interacció amb ell. A més, aquest servei està reconegut per la Fundació ONCE i el Consejo General de Gestores.

Serveis exclusius per a gestors administratius col·legiats

SOL·LICITEU-NE L’ACCÉS

Servei d’Atenció al Col·legiat Tel. 93 317 06 86 sac@gestors.cat www.gestors.cat

GRATUÏT!Un servei més del vostre Col·legi

Com a GESTORS DE PROXIMITAT, estareu especialitzats a atendre les necessitats d’assessorament i de gestió dels assumptes de ciutadans amb discapacitat.

ACCEDIU A UN SERVEI QUE US ESPECIALITZA COM A GESTORS DE PROXIMITAT

Què us facilita?

El segell de gestor de proximitat, que permet distingir la vostra gestoria com a socialment responsable amb la discapacitat. Aquest segell és comparable a la certificació BEQUAL, que té un cost d’entre 2.500 i 16.000 euros.

Un mercat potencial de nous clients; és a dir, 312.600 treballadors assalariats, 42.500 treballadors autònoms i 112.558 amb vehicle propi (actualment no disposen d’un referent per sol·licitar serveis de suport i assessoria en les seves relacions amb les administracions).

Una distinció com a professionals, una repercussió mediàtica que potenciarà la vostra notorietat com a gestors administratius i el reconeixement davant la societat.

Accés a la formació necessària, de caràcter orientatiu i de sensibilització, amb el suport continuat del Col·legi, mitjançant una plataforma en línia molt accessible i intuïtiva.

Advocat de formació, Salvador Roset ha accedit a la professió mitjançant un màster de gestió administrativa i creu que ser gestor administratiu és garantia de serietat, professionalitat i responsabilitat.

És conscient de la importància de formar-se i reciclar-se constantment per tal d’adaptar els serveis de la gestoria a les necessitats canviants de la societat; segons Roset, es tracta “d’una exigència que fa que et renovis en la teva professió i, més que un handicap, és una motivació”.

Fill i germà de gestors, ha estat testimoni de com han canviat la professió i la relació amb els clients. “De cara al futur, i gràcies a les noves tecnologies, els clients tendiran a realitzar tots sols la part més mecànica de les

gestions, però la part estratègica continuarà a les mans dels professionals, és a dir, dels gestors administratius”.

La gestoria de Salvador Roset ha fet una aposta ferma per les noves tecnologies, fins al punt que són presents en diferents xarxes socials i tenen una aplicació mòbil per comunicar-se amb els clients. En aquest sentit, afirma que “aquest és el futur; cal establir una comunicació àgil amb els clients i reservar les visites personals per a temes de valor afegit en què la relació presencial sigui un plus”.

Amb un equip de quinze persones i dos despatxos, aquesta gestoria ofereix un servei integral als clients per cobrir totes les seves necessitats professionals i personals.

Passeig de Pere III, 83, entl. 1a08242 Manresa (Barcelona)www.rosetconsultors.com

SALVADOR ROSET

Nous gestors

Gestor administratiu des del 1973, Pau Garcia Sistac ha estat testimoni de l’evolució de la professió, que ha passat de la màquina d’escriure i el paper carbó a les eines telemàtiques. Tot i això, segons ell, “el canvi més significatiu ha estat que abans es tramitava més que s’assessorava, i ara és a l’inrevés: molts tràmits han deixat de tenir sentit, i de nosaltres es valora l’assessorament professional i expert”.

Durant aquests anys, el reciclatge ha estat constant en el dia a dia, ja que “si no estudies, no estàs al dia; i si no estàs al dia, no pots ser un bon professional”, afirma. Per fidelitzar els clients, Pau Garcia Sistac creu que és imprescindible, d’una banda, que se sentin segurs amb l’assessorament i, de l’altra, que el gestor ofereixi tots els serveis que aquests

puguin necessitar, “perquè no hagin d’anar enlloc més per resoldre els assumptes administratius”.

Als nous gestors els recomana paciència i una molt bona preparació. Però creu que el que més cal són grans dosis de “treball, treball i més treball”.

Els que som veterans hem hagut de treballar moltíssim: i si ja és difícil arribar-hi, encara requereix més esforç mantenir-s’hi”, assegura aquest expert de la gestió administrativa.

Veu el futur de la professió amb molt optimisme i considera que l’accés mitjançant un màster en gestió administrativa és un gran encert que farà que la professió continuï creixent.

PGSAvinguda Blondel, 76, principal25002 Lleida

PAU GARCIA SISTAC

Gestor veterà

ELS NOSTRES GESTORS

12

EL

GE

STO

R

Antonio Benavides Vico, inspector de Treball i Seguretat Social, va impartir als gestors de Girona una jornada en què es van analitzar, entre d’altres, els efectes laborals que es

produeixen per la regulació vigent sobre el temps de treball i les moda-litats contractuals en relació amb el temps de treball.La delegació tam-

bé va acollir una jornada tècnica sobre l’IVA. El ponent, José M. Tocornal Ruiz, cap de la unitat d’Inspecció de l’AEAT de Girona, va comentar els aspectes més destacats d’aquest impost i va respondre els dubtes dels assistents.

DELEGACIONS

GIRONALa implantació telemàtica dels tràmits relacionats amb els transports va ser el tema d’una jornada promoguda pel Departament de Transports de la Generalitat de Catalunya. El cap del Servei Territorial de Transports de Girona, Albert Carenys Adell, va explicar als nom-brosos assistents el nou sistema de pre-sentació dels tràmits, que entrarà en vigor a partir de l’1 de gener de 2017, en compliment de la Llei 9/2013. Molts gestors van participar en aquesta jornada per analitzar els aspectes més rellevants de les noves lleis administratives (39/2015, del procediment administratiu comú, i 40/2015, de règim jurídic del sector públic) i per donar resposta a les qües-tions que planteja la seva aplicació, tot oferint als assistents un coneixement teòric i pràctic d’aquestes lleis.

SESSIÓ INFORMATIVA DE TRANSPORTS

LLEIDALa delegació de Lleida va acollir una sessió informativa per presentar Gestors RA, un nou servei del Col·legi que permetrà que els gestors es converteixin en autoritats de registre i emetin certificats digitals des de les gestories. Més de cinquanta gestors es van interessar en aquesta nova oportunitat.

“Actualitat fiscal” va ser el títol d’una jornada que va recollir quatre temesd’interès per alsgestors dins d’aquest àmbit: la regulació dels capitals al’estranger, el setgefiscal en les societats professionals i la reforma de l’LPA, les noves tendències en la recaptació de l’Agència Tributària i l’exoneració de deutes. Cada tema va ser tractat per un especialista en la matèria. Hi van assistir més de trenta gestors lleidatans.

Lluís Qui, secretari del Col·legi de la delegació de Lleida, va ser l’encarregat de participar en la jornada d’orientació laboral organitzada per la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la Universitat de Lleida. En aquest acte va tenir l’oportunitat de transmetre les particularitats de la professió, la importància del col·lectiu de gestors administratius i la necessitat de formar part del Col·legi. També van intervenir-hi Joan Turmo, president del Col·legi d’Economistes a Lleida, i Josep M. Moragues, president d’Alumni UDL.

La implantació telemàtica dels tràmits de transports va ser el tema central d’una sessió feta a Lleida per informar els gestors d’aquest canvi, que entra en vigor l’1 de gener. Montserrat Lucas, cap de la sessió de concessions i autoritzacions del Servei de Ports i Transports a Lleida, va ser l’encarregada d’impartir-la.

GESTORS RA

ACTUALITAT FISCAL

JORNADA D’ORIENTACIÓ LABORAL

JORNADA DE TREBALLI SEGURETAT SOCIAL

13

EL

GE

STO

R

El president del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya, Alfonso Lluzar, va exposar els avenços assolits per la professió els últims anys, que fan que la relació entre la societat i l’Administració sigui més eficient i segura: “Catalunya ha estat pionera en molts projectes. Per exemple, el primer pagament telemàtic d’un impost a Espanya va ser realitzat per un gestor administratiu català”.

Lluzar també va desvelar algunes de les iniciatives que sortiran a llum el 2017, gràcies a la creació d’un innovador departament d’R+D+I que té l’objectiu de “trobar els mars blaus on els gestors administratius del futur puguin continuar aportant valor afegit a la societat”. A més, va afegir que

L’Espai Mas Marroch d’El Celler de Can Roca va ser l’escenari d’enguany per celebrar la festa anual dels gestors administratius de Catalunya. Hi van assistir 500 persones, entre les quals hi havia gestors administratius, familiars i membres de diverses administracions.

L’acte va ser encapçalat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que durant el seu discurs va assegurar que el gestor administratiu és “un agent fonamental en la modernització de les relacions entre la societat i l’Administració”. “Sou gestors de confiança, i si volem una Administració solvent, eficaç i eficient, ho hem de fer basats en la confiança”, va declarar. Puigdemont va agrair la tasca dels gestors

administratius a l’hora “d’ajudar-nos a fer més sostenible un sistema en temps d’estrès, a fer sostenible un país que vèieu en directe com anava caient i arrossegava empreses i famílies”. També va afegir que “si ens en sortim i podem aprofitar l’onada més favorable dels darrers anys, serà gràcies al sacrifici de molts professionals i emprenedors com vosaltres”.

D’altra banda van presenciar la festa el conseller de Justícia, Carles Mundó, i l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. L’alcaldessa va adreçar aquestes paraules als assistents: “poder parlar davant de 500 persones en un acte com aquest és la prova de la bona salut dels col·legis professionals en general i de la dels gestors administratius en particular”.

FESTAPROFESSIONAL 2016

14

EL

GE

STO

R

professionals són vitals per garantir la qualitat del servei als usuaris”, i en aquest sentit va destacar la importància de la marca GA “que identifica els gestors administratius i que ha de ser per a tots un símbol de qualitat i confiança”.

RECONEIXEMENT ALS

PROFESSIONALS DEL SECTOR

Durant l’acte es van homenatjar els professionals amb 25 i 50 anys de vida professional i també es van lliurar els títols dels nous gestors administratius Tots ells van rebre el reconeixement i l’agraïment dels representants del

“aquest grup d’investigació no està trobant mars, sinó oceans blaus”.

Joan Roig, president del Consell de Col·legis Oficials de Gestors Administratius de Catalunya i president delegat del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya a Girona, va fer el discurs d’obertura recordant que “som una professió amb formació universitària que s’actualitza constantment per estar al dia dels canvis normatius i que té prou capacitat de síntesi i comprensió per donar un assessorament professional i de qualitat als nostres clients”. Per al president del Consell, “els col·legis

Consell i del Col·legi; els primers, perquè representen el passat de la professió, i els segons, perquè en són el futur. Jaume Vilanova va ser el mestre de cerimònies i Marc Giménez Bachmann, secretari del Consell, fou l’encarregat d’anomenar els guardonats. El president del Col·legi de Tarragona, Fèlix Boronat, i el president del Consejo General de Gestores Administrativos de España, Fernando Santiago, també van assistir a la trobada i van participar en l’entrega de guardons al costat de la resta dels membres de la mesa.

15

EL

GE

STO

R

La Junta de Govern a la Generalitat.

ACTUALITAT COL·LEGIAL

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT REP EL COL·LEGI DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA

Els representants de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya han estat rebuts pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a la seu del Govern català. En aquesta recepció també ha participat el conseller de Justícia, Carles Mundó.

Puigdemont ha reconegut l’espai estratègic que ocupen els gestors administratius en la societat catalana com a intermediaris necessaris entre l’Administració, el ciutadà i les empreses. A més, ha afirmat que aquesta tasca adquireix una rellevància especial si es té en compte que el 90% del teixit empresarial de Catalunya està format per pimes. Com a president del Col·legi, Alfonso Lluzar ha estat l’encarregat de presentar la institució i la figura del gestor administratiu, i també ha recordat que aquesta és una professió sense

reserva d’activitat formada per emprenedors que posen en funcionament el seu despatx propi, dos trets significatius que marquen el caràcter i la vocació d’aquests professionals.

D’altra banda, el conseller de Justícia ha donat suport al Col·legi pel que fa al desenvolupament de la seva tasca i ha felicitat els gestors catalans per l’empenta que tenen a l’hora de promoure nous projectes de valor afegit que són pioners a Espanya.

Alguns representants del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya van tenir una reunió institucional amb la directora del Servei Català de Trànsit, Eugènia Domènech Moral. L’objectiu de la trobada va ser fomentar noves vies de col·laboració entre aquest organisme i els gestors administratius, uns professionals amb una forta vinculació al sector dels vehicles i dels transports. Del Col·legi van assistir-hi Alfonso Lluzar (president) i Marina Rocabruna (gerent). També hi van participar Ada Giménez, directora de GESCO, i Rafael Olmos, subdirector de Seguretat Viària de l’SCT.

REUNIÓ AMB EL SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT

16

EL

GE

STO

R

Des de fa tretze anys, la Mutualitat celebra una jornada especial per als responsables d’atenció col·legial de tots els col·legis de gestors administratius. Aquest acte va tenir lloc a Madrid el 21 d’octubre i va acollir la majoria dels Col·legis d’Espanya.

Es tracta d’una trobada que té la finalitat d’informar i de formar, ja que la Mutualitat vol dotar els equips d’atenció col·legial de la informació

El Colegio de Gestores Administrativos de Las Palmas va organitzar les XVIII Jornades de Representants Corporatius de Gestors Administratius, celebrades en aquesta mateixa ciutat els dies 28 i 29 d’octubre.

A la primera taula rodona, que va tractar de l’estratègia dels vehicles en el sector, va participar Alfonso Lluzar, president del COGAC. Algunes de les conclusions a les quals es va arribar en aquest debat feien referència a incrementar la posició del gestor administratiu en aquest àmbit, a continuar incorporant innovacions

tecnològiques o a atendre pròximes polítiques públiques de mobilitat.

D’altra banda, Mònica Millas, responsable comercial del COGAC, va ser present en una de les ponències que tractava de diferents temes sobre la fidelització dels col·legiats, com ara l’impuls del símbol GA com a tret distintiu i segell de garantia professional per a la societat. La nova figura del gestor de proximitat va ser un altre dels temes que van compartir els representants dels diversos col·legis de gestors de tot Espanya.

necessària perquè puguin atendre els mutualistes i els col·legiats de la millor manera possible.

La jornada va ser impartida per Alberto Hoyos, que gaudeix de més de 26 anys d’experiència com a formador en màsters, escoles de negoci, universitats i empreses privades. A més, és especialista en empreses d’assegurances i fundador del Grup Idecide de formació especialitzada. Van

dirigir la sessió Paloma Sánchez de las Matas, directora de Desenvolupament de Negoci i Financer de la Mutualitat, i David Martín, secretari tècnic de la Mutualitat.

L’acte, que buscava compartir continguts pràctics i útils en el dia a dia, va tenir una nombrosa participació. A més, també va servir per compartir les novetats de la Mutualitat i recollir l’opinió dels assistents.

JORNADA DE FORMACIÓ MUTUAGA

XVIII TROBADA DE REPRESENTANTS CORPORATIUS DE GESTORS ADMINISTRATIUS

Taula rodona sobre vehicles.

Ponència sobre fidelització de clients.

ACTUALITAT COL·LEGIAL

17

EL

GE

STO

R

El 24 d’octubre els gestors administratius van signar un nou protocol d’actuació amb la Prefectura de Trànsit de Girona.

Aquest document permetrà presentar els expedients de duplicats del permís de circulació, canvis de domicili dels vehicles, baixes definitives per trasllat a un altre país i baixes temporals a través de mitjans electrònics, gràcies al nou sistema SITEX, des dels serveis centralitzats de la delegació de Girona del Col·legi de Gestors Administratius.

El nou protocol va ser signat per la cap de la Prefectura de Trànsit de Girona, Marta Solano Sau, i pel president de la delegació de Girona del Col·legi de Gestors, Joan Roig Gubert.

Van assistir a l’acte Santiago Fernández Carbó, ponent de la Comissió de Vehicles de la delegació

Alfonso Lluzar, president del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya, va participar en la jornada informativa sobre el vehicle elèctric que es va fer al Saló Ocasió. Amb la finalitat de promoure la compra de vehicles elèctrics, durant la seva intervenció va parlar dels projectes en què col·labora el nostre col·lectiu, com ara el dels ad-hesius ambientals que la DGT fa arribar als propietaris de vehicles o el projecte LIVE.

Lluzar va destacar que “el vehicle elèctric és un pas en-davant, però hem d’ajudar la gent a fer-lo” i va demanar tant la simplificació dels tràmits per estimular-ne la compra

com més informació sobre el que ell considera “una novetat tecnològica important” per als conductors.

Van assistir a la jornada Jaume Roura, president de Feca-vem i Faconauto; Jaime Barea, director del departament jurídic de Ganvam; Boyd Derek Cohen, professor de l’escola de negocis EADA; Àngel López, director executiu de la plataforma LIVE de l’Ajuntament de Barcelona; Assump-ta Farran, directora de l’Institut Català de l’Energia de la Generalitat de Catalunya (ICAEN); Joan Dalmau, editor a Coches.net, i David Ortega, secretari del Gremi del Motor de Barcelona.

de Girona del Col·legi de Gestors; Carlos Mitjavila Garcés, sotscap de la Prefectura; Juan Antonio Delgado Rus, cap de Secció, i Anna Fusté Pujol, cap de Negociat.

NOU PROTOCOL D’ACTUACIÓ AMB LA PREFECTURA DE TRÀNSIT DE GIRONA

EL FUTUR DEL VEHICLE ELÈCTRIC

Moment de la signatura del protocol.

Alfonso Lluzar durant la seva intervenció.

ACTUALITAT COL·LEGIAL

18

EL

GE

STO

R

El degà de la Facultat de Dret, Xavier Pons, va inaugurar l’acte felicitant els graduats i recordant la importància de combinar professió i universitat, “un objectiu que s’ha as-solit amb aquest màster, que és l’equivalència a l’accés a la professió”. Pons també va explicar com ha evolucionat el món universitari els últims anys per adaptar-se a les noves necessitats de la societat, i n’és un exemple el fet d’acollir la formació de perfils professionals com els dels gestors administratius.

Alfonso Lluzar va voler compartir amb els assistents que la implantació dels estudis de màster de Gestió Adminis-trativa és la consecució d’un somni que va començar quan l’únic accés a la professió eren les proves oficials. A més, va afirmar que “aquesta és una professió molt bonica perquè ajuda la gent a fer el que volen fer. I perquè així sigui, hem de saber escoltar, estudiar constantment i treballar molt”. Com a president del COGAC va recordar que aquesta és una professió sense reserva d’activitat i formada per emprenedors, “dos fets que posen en relleu el paper del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya i el suport que presta als col·legiats”.

Per concloure la intervenció, Lluzar va donar alguns con-sells als nous col·legues de professió: en primer lloc, que intentin establir la seva gestoria a peu de carrer, si és pos-sible. En segon lloc, que no diguin mai que no al mercat, ja que aquest determinarà l’especialització i el tipus de serveis que faran assolir l’èxit a una gestoria.

Montse Casanelles, coordinadora del màster, va agrair públicament el suport del Col·legi en el desenvolupament d’aquest programa, “ja que ha posat a la nostra disposició els recursos necessaris per fer que els alumnes se sentin, des del principi, partícips de la professió”. Casanelles va as-segurar que “al màster s’ha impartit una formació elevada, tant en les competències com en els valors que identifi-quen aquesta professió”. Finalment, va demanar als futurs gestors que “mantinguin, i fins i tot millorin, el nom d’una professió amb un gran reconeixement dins la societat”.

L’opinió dels estudiants

Com a representants dels alumnes, Maria Regueira i Heitor Gonçalves van ser els encarregats d’adreçar-se als assistents per compartir la seva experiència. La diversitat de perfils dels participants del màster, la qualitat del professorat i l’expecta-tiva de formar part d’un col·legi professional de prestigi van ser alguns dels elements que van destacar. Al web de l’Institut Superior de Gestió Administrativa (www.isgac.cat) es poden consultar alguns testimonis dels alumnes del màster.

Aquest any ha tingut lloc l’acte oficial de graduació de les tres promocions del màster de Gestió Administrativa de la Universitat de Barcelona, en la qual actualment es desenvolupa la quarta edició. El padrí de la graduació va ser Alfonso Lluzar, president del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya.

PRIMER ACTE DE GRADUACIÓ DELMÀSTER DE LA UB

ACTUALITAT COL·LEGIAL

La Facultat de Dret, Economia i Turisme (FDET) va acollir la inau-guració oficial del segon curs del màster de Gestió Administrativa. L’acte d’obertura va ser a càrrec de Maria José Puyalto, degana de la Facultat; Jordi Moreno, coordinador del màster, i Venanci Blanch, president de la delegació de Lleida del Col·legi. Marc Escolà Pons, secretari acadèmic de l’Institut Superior de Gestió Administrativa de Catalunya (ISGAC), va donar una conferència en la qual va destacar la importància dels màsters com el que impar-teix la FDET per a la formació dels estudiants. Un cop finalitzada la ponència inaugural del curs, es va fer el lliurament de les orles acadèmiques a la primera promoció d’alumnes del màster.

II EDICIÓ DEL MÀSTER A LLEIDA

D’esquerra a dreta: Alfonso Lluzar (COGAC), Xavier Pons (UB) i Montse Casanelles (UB).

Primera promoció del màster de la UdL.

19

EL

GE

STO

R

LLEURE i CULTURA

MÉS DE 300 ALUMNES ASSISTEIXEN

AL CENTRE FORMATIU COGAC EL 2016Més de 300 alumnes, entre els quals hi ha gestors i treballadors de gestories, han participat en alguna jornada formativa organitzada pel COGAC el 2016 a les delegacions de Barcelona, Lleida o Girona. Durant aquest any s’han impartit més de 2.500 hores lectives, distribuïdes entre les diferents àrees d’especialització dels gestors administratius. Els temes de l’àrea fiscal, amb 596 alumnes, i els laborals (363) i de trànsit (198) han estat els que han tingut més participació, tot i que també s’han impartit amb èxit sessions relatives a l’àmbit de la comptabilitat i el transport, entre d’altres. Els ponents de les sessions han estat valorats pels alumnes amb una mitjana de 8,5 punts sobre 10 i l’aplicabilitat dels coneixements adquirits en la pràctica professional diària ha estat un dels aspectes més apreciats pels assistents.

La gestora Carme Cervera va guanyar el concurs de fotografia convocat amb motiu de la White Party, celebrada al setembre. De totes les fotografies compartides a Instagram amb l’etiqueta #estiuGA, la seva va ser la més votada i, per tant, va rebre com a premi un smartband. Venanci Blanch, president de la delegació de Lleida, i Sònia Villar, ponent de la Comissió de Joves del COGAC, van fer el lliurament de l’obsequi.

PREMI WHITE PARTY

20

EL

GE

STO

R

SabadellProfessional

Doc

umen

tPub

licita

ri.D

ata

d'em

issi

ó:Oc

tubr

e20

16Co

ndic

ions

revi

sabl

esen

func

ióde

l’evo

luci

óde

lmer

cat.

S’ap

licar

anle

squ

ees

tigui

nen

vigo

ralb

anc

enel

mom

entd

ela

form

alitz

ació

.

Captura el codi QR iconeix la nostra news‘Professional Informa’

AHEEEHAPACBMHGMHDBGINFKHNPAHEEEHABNFFFNBPJONLIDEOAOALNCJHNPBNFFFNBDFKNBGFIKLKEJJLJKAJOFCGJGKOBPGBFHJCLJAGFDKLHPGNBJLOLGNEHACOGKEENFHMMICNAFFHMFEJPLFBOOHMGDAGKHIGKNNHEAAEBBFMKOMPGLNIGAAGGGBAELGJHLNNHMNFFNFEHKCLEJPIIEEHGECPPAHFHADJAOAPBBBPAPGAMPGPJJEGFOHEAOCHBFBDJBDHHHHHHHPHHPHHHHPHHHHPHHHHPHHPHPPH

Un compte Pensat per tal que els autònoms, els comerços, elsdespatxos professionals i les petites empreses es facin grans.

Compte ExpansióNegocis Plus PROT' abonem el 10 %de la teva quota de col·legiat*- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

0 Compte Fins a Gratis+ + +remunerat 30€ mescomissions per a saldos superiors a 6.000 bonificació de l’1 % en l’emissió de Servei Kelvin Retail,d’administració i de euros.1 nòmines i assegurances socials.2 informació sobre elmanteniment. comportament del teu

negoci.3.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Truca’ns al 902 383 666, identifica't com a membre del teu col·lectiu, organitzemuna reunió i comencem a treballar.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

* Fins a un màxim de 100 euros anuals per compte, amb la quota domiciliada. L'abonament es farà durant el mes de gener de l'any següent.Aquestes condicions es mantindran mentre es compleixin els requisits establerts en el contracte:-Tenir un ingrés regular trimestral per un import mínim de 10.000 euros (se n’exclouen els ingressos procedents de comptes oberts en el grup Banc Sabadell a nom del mateixtitular).-I complir, com a mínim, dos dels requisits següents: un càrrec en concepte d’emissió de nòmina, un càrrec en concepte d’assegurances socials, un càrrec en concepted’impostos o dos càrrecs en concepte de rebuts. En cas que el titular sigui un comerç, és un requisit obligatori disposar de TPV amb la nostra entitat. Es consideren comerç al’efecte de la contractació d’aquest compte els que figuren en el llistat publicat a www.bancsabadell.com/compteexpansionegocisplus.Aquests requisits són de compliment mensual, de manera que si al tercer mes no es compleixen aquestes condicions, automàticament el Compte Expansió Negocis Plus PROpassarà a ser un Compte Professional.1. Rendibilitat: per a saldos inferiors a 6.000 euros: 0 % TIN, 0 % TAE. Per a saldos superiors a 6.000 euros: 0,10 % TIN, 0,071 % TAE (calculada tenint en compte els dos tipusd’interès per al supòsit de permanència del saldo mitjà durant un any complet). Exemple de liquidació en un any: saldo en compte de 20.000 euros; saldo sobre el qual esremunera: 14.000 euros; freqüència 4 (trimestral); interessos liquidats en l’any: 14 euros.2. Si hi domicilies conjuntament l’emissió de nòmines i assegurances socials te'n bonifiquem, cada mes, l’1 %, amb un màxim de 30 euros/mes.3. Comptaràs amb un servei periòdic d’informació actualitzada sobre el comportament del teu comerç, els teus clients i el teu sector, per ajudarte en la presa de decisions.

sabadellprofessional.com

1 / 6Aquest nombre és indicatiu del risc del

producte. Així, 1/6 és indicatiu demenys risc i 6/6 és indicatiu de més

risc.

Banco de Sabadell, S.A. es troba adherit al FonsEspanyol de Garantia de Dipòsits d’Entitats de

Crèdit. La quantitat màxima garantida actualmentpel fons esmentat és de 100.000 euros per

dipositant.

21

EL

GE

STO

R

A final d’any, les vendes i les transferències de vehicles augmenten. Per aquest motiu, aprofitant que en aquestes dates també es fa el Saló Ocasió a Barcelona, el Col·legi va reactivar la campanya de comunicació per donar a conèixer els tràmits i les gestions que fan les gestories pel que fa als vehicles. La campanya s’ha centrat en la ràdio, per la qual cosa les emissores de primer ordre, com

ara RAC1, Catalunya Ràdio i la Cadena SER, han emès la falca en horaris preferents des de mitjan novembre fins a principis de desembre. Fins a final d’any, el bàner dinàmic de la campanya també ha estat present en diferents espais del web de TV3.

D’altra banda, per donar suport a la tasca dels gestors administratius als seus despatxos, s’han actualitzat els fullets i els pòsters d’aquesta temàtica, un material promocional gratuït que està a l’abast dels gestors a la Secretaria del Col·legi, a les delegacions i a les oficines de serveis centralitzats.

Amb la frase “Gestiona els teus tràmits de vehicles al moment, amb seguretat i estalviant diners” s’han volgut valorar els avantatges d’acudir a un gestor administratiu.

Junta de l’ACCID amb la

participació de represen-

tants del COGAC

14 de desembre

Comissió d’Estrangeria a

Madrid amb la participa-

ció de representants del

COGAC

15 de desembre

Junta de Govern

21 de desembre

Junta Directiva del Gremi

del Motor amb la parti-

cipació del president del

COGAC

22 de desembre

Ple del Consejo a Madrid

amb la participació del

president del COGAC

MITJANS

ELS GESTORS I ELS VEHICLES TORNEN ALS MITJANS

AGENDA

4 d’octubre

Comissió de Trànsit

6 d’octubre

Jornada de nacionalitat per

residència feta a Madrid

amb la participació de

representants del COGAC

Reunió del Consell Fiscal

amb la participació del

president del COGAC

13 d’octubre

Junta de Govern

18 d’octubre

Grup de Treball d’Estadís-

tica de la Mediació amb la

participació de represen-

tants del COGAC

25 d’octubre

Comissió de Justícia i

Deontològica

28 d’octubre

Ple del Consejo a Madrid

amb la participació del

president del COGAC

8 de novembre

Comissió de Trànsit

9 de novembre

Comissió de Comunicació

Comissió Econòmica, Finan-

cera, Comptable i Tributària

14 de novembre

Comissió de Joves

16 de novembre

Ple del Consejo a Madrid

amb la participació del pre-

sident del COGAC

23 de novembre

Junta de Govern

30 de novembre

Junta Directiva de l’Asso-

ciació Intercol·legial amb la

participació del president

del COGAC

1 de desembre

Reunió de treball a la

Prefectura de Trànsit de

Barcelona i participació del

president del COGAC

7 de desembre

Reunió amb la DGT i

participació del president

del COGAC (Madrid)

13 de desembre

Comissió de Justícia i

Deontològica

Comissió de Trànsit

22

EL

GE

STO

R

L’ANTIC HOSPITAL DE SANT PAU ACULL L’APERITIU DE NADAL DELS GESTORSLa Casa Convalescència ha estat l’escenari d’aquest any per celebrar l’aperitiu de Nadal del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya. Més de 200 persones es van reunir en aquesta tradicional trobada nadalenca, en la qual van tenir l’oportunitat de compartir unes hores en un ambient festiu i relaxat. El subdelegat del Govern espanyol, Emilio Ablanedo, va ser un dels assistents a l’acte, juntament amb altres representants de les diferents administracions amb les quals els gestors tenen alguna relació per l’activitat habitual. Els gestors també van poder compartir aquesta trobada amb companys, treballadors i familiars.

Durant l’aperitiu, el president del Col·legi, Alfonso Lluzar, es va dirigir a tothom per desitjar unes bones festes nadalenques i un feliç any nou. A més, va afirmar que “tot i que també ho hem demanat als Reis, al Col·legi ja fa molt temps que treballem per poder oferir-vos nous serveis durant el 2017 que siguin de gran utilitat per a les vostres gestories”.L’acte va començar amb una visita guiada al recinte històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el conjunt modernista més gran del món a través del qual es pot descobrir l’obra de Lluís Domènech i Montaner. El recorregut es va iniciar a l’espai expositiu del Pavelló de l’Administració i va continuar amb la visita de la xarxa de túnels subterranis que connecta els diferents edificis i dóna accés als jardins del complex. Els assistents també van poder visitar altres sales i pavellons significatius d’aquest conjunt emblemàtic.

LLEURE i CULTURA

23

EL

GE

STO

R

24

EL

GE

STO

R