AÃ' —a07240 "antX,_

f \ \)AJUmMTDESAOTliraÇDESCARDASSAR 1̂ J 2--

Hör de Card Flor de Card -2- (22)

Nota del director

Aquest mes no hi ha Editorial.Diverses circumstàncies esdevingudes darrerament

m'han fet pensar que el tema escollit no comptava amb elvist i plau de al majoria dels integrants del Consell deRedacció, el que ha motivat que substituís l'Editorial peraquesta nota del director. M'explicaré.

Dels vuit integrants del C.R. només se'n pogueren reu-nir tres, un dels quals, dies més tard, em mostrà les sevesreserves sobre l'enfocament del tema que discutírem, l'as-sistència sanitària a Sant Llorenç. Fins i tot un altre con-seller em va suggerir la possibilitat de dimitir si parlàvemdel tema tal com s'havia tractat.'

Crec evident que amb tot això el més prudent era dei-xar reposar la cosa fins al proper Consell de Redacció, oninevitablement s'hauran de clarificar les postures de ca-dascú dins el grup.

Enhorabones

Apart de les esmentades a les pàgines d'aquesta revista,únicament hem rebut una felicitació per haver arribat als20 anys, la de Sebastià Riera, encarregat de les relacionsamb la premsa de la Federació Socialista de Mallorca.

! Des d'aquí li volem donar públicament les gràcies, altemps que reiteram a tota la resta d'institucions i agrupa-cions locals que tenen les pàgines de Flor de Card a la se-va disposició per qualsevol cosa que hagin de menester.

IGUALSC A M P A N Y A

m EN DRETS

Taula

Revista d'informació general de Sant Llorenç des Cardas-sar (Mallorca)Telèfon: 569119Publicitat: Maria Calmés * Telèfon: 569509Febrer de 1992Número 180Edita: Centre Cultural CardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Dipòsit legal: 765-1973Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Maria CalmésGuillem PontGuillem QuinaPere J. SantandreuAntònia ServeraGuillem Soler

COL·LABOREN

Gustavo PeñalverAína SalasJerònia Mesquida

SMOEJosep Cortès

Sol, i de dolJaume GalmésP.J.SantandreuEduard PeralesCristòfol SolerPSMIgnasi UmbertXesc UmbertRamon RossellóMaria Galmés

Guillem PontBel Nicolau

Aniversari PortadaTertúlies 3En directe . 8Molts d'anys 8Juguetes 8Crònica informal 9Espipei lad es 16Curiositats municipals 17Moscards (resum) 23Batec 10Poesia 13Eiximenis 14A Flor de Card 16Aniversari 17Temps de rebaixes 18Agricultura Balear 19Tel temps de gener 20Història 21Si lleu...Demografia 22ComptabilitatSant Llorenç, ahir 24Distribució

Tertulies Flor de Card -3- (23)

Sa revistaTextes: Aína SalasFotos: Josep Cortes

En aquesta ocasió, mos toca a nol-tros. Hem decidit que parlaríem de nol-tros. I és que després de quasi dos anysde fer tertúlies ja no hi maldiu.

L'ocasió és important: ja f a 20 anysque sa revista sun an es carrer i hempensat que podria ser interessant quecontàasim un poc sa nostra història.Per fer-ho mos hem reunit en JoanRosselló, col.laborador habitual i ex-rector de Sant Llorenç, i que s'iden-tificà molt amb so nostro grup; na Ma-ria Calmés, que sempre ha fet una fei-nada de caire administratiu, apart detenir sa secció fixa des passatemps;també és sa nostra representant dinss'Associació de Prensa Forana; enGuillem Pont, fundador de sa revista,director a sa primera etapa i que hi de-dica tot es temps que pot, i en PepCortès, director actual i autènticaànima i motor de sa revista actualment.

I digueren entre altres coses, lo se-güent:

A U fotografia, Josep Cortès iMari« Calmé« en el moment d'apagarIcs vint espelmes, el dia del aoparde l'a

Aina.- Per què fou necessari en unmoment donat fer sa revista? Com vasorgir sa idea de fer públiques sa quan-de queixes, inquietuts... o el que fos,que teníeu ara fa uns 20 anys?

Guillem.- En aquell temps anàvemmolt calents de cap, me referesc queestàvem just abans de sa ruptura i totera una inquietud. Un camí fou es ClubCard, un altre sa revista, i altres coses.Jo havia fet escola a S'Alquería i allà

tiràvem una revista i vaig aprendre satècnica per poder-la fer. Flor de Cardva néixer gràcies a sa meva feina fetaa sa de S'Alquería, igual que sa que vasortir posteriorment a Son Macià hoféu a imatge i semblança de Flor deCard, així com d'altres que sortiren aaltres llocs. Alió era una cadena.

Aina.- Vos pareix que hi va influires fet de que un grup de gent gaudísd'un cert nivell cultural i que això elspermetés enfrontar-se a ses forces despoble, fins llavores indiscutides?

Pep.- No crec que tenguéssim gensclar lo que volíem.

Guillem.- No hi havia uns planteja-ments pensats i lògics, en aquells mo-ments. Lo que teníem clar és que esmón on vivíem no mos agradava i pen-sàrem que qualque cosa s'havia de fer.Se va parir es Club Card després d'unembaràs de més d'un any, i quan esClub va haver partit, se va fer una re-vista, se recolzaren ets esports alter-natius -ping-pong, escacs...-, ses expo-sicions de pintura, sa música, dinamit-zàrem un poc es cor parroquial... Totera una lluita, en certa manera inscon-cient, que no tenia uns objectius moltclars, però que sabíem que aquell mónno mos agradava i reaccionàrem...

Pep.- Homo, en aquell temps te-níem un percentatge molt gros d'idea-lisme. Ten en compte que estam parlantde tres o quatre anys després del 68, iencara que directament no ho visqués-sim, es que noltros mos miràvem síque ho feren (em referesc an en Fron-tera, en Janer Manila, etc.)

Guillem.- És molt complexe sebreperquè va néixer tot això.

Pep.- També s'ha de dir que enaquell temps no hi havia massa alterna-tives. O anaves an es bar o an es cen-tro, i noltros volíem fer més coses,perquè férem de tot. També era un po-quet de manca de sortides.

Guillem.- Jo crec que també teníemun cert amor abstracte an es poble quete movia a lluitar per ell. Com és queses generacions anteriors i posteriorsno han tengut aquesta inquietud? No hosé.

Tertulies Flor de Card -4- (24)

Pep: I per què la tenguérem noltros?Tampoc mai no ho hem aclarit. Lo certés que en es Club Card hi havia 300 o400 persones, no érem quatre rates. Jopens que va sortir en es moment opor-tú, sa gent ho havia de menester i tot-hom s'hi va abocar. I és que dúiem unaactivitat espantosa.

Joan.- Quan jo vaig venir, l'any 74més o manco, veies una cosa que fun-cionava. En Jaume i jo mos integràremmolt bé.

Guillem.- Quan ells arribaren va seruna eclosió. Noltros esperàvem qualcúque tengués ses mateixes inquietuds, ies fet de que vengués un vicari nou vaser de conya, allò, perquè avui va arri-bar, se va presentar, i l'endemà jafèiem feina plegats, i així cada vespre.Va ser una integració automàica i total.

Maria.- Va ser molt positiu que uncapellà jove fos allà en aquells mo-ments, per unir sa part religiosa.

Pep.- Hi era, hi havia don Martí iDon Guillemet que col·laboraven.

Maria.- Però no estaven tan inte-grats com en Jaume.

Guillem: S'integració d'en Jaume,va fer que si qualcú tenia qualque dub-te, aquest desaparegués. Fou un cúmulde circumstàncies que ho va fer rodara tot bé.

Joan.- Te trobaves a un lloc on hihavia un camí i que era molt bo de fer

caminar-hi si volies. En Jaume i jo notenguérem cap tipus de problema d'in-tegració amb sa gent, i en concret ambsa gent de sa revista. I d'es Club re-cord sa famosa setmana cultural, i quees centro sempre estava a caramull.

Pep.-1 fins i tot s'Ajuntament tambéhi estava integrat. D'es tres presidentsque tenguérem a sa primera època, doseren regidors. I en Miquel Falera, quefeia poc temps que era batle, mos insis-tia que no mos n'anàssim perquè voliapresumir de que es Club estava damuntS'Ajuntament. An es final mos tregue-ren defora, però...

Guillem.- Eren jugades polítiques-entre cometes-. A noltros també mosinteressava tenir una persona de poderque de qualque manera contrôlas sa co-sa. Era una espècie de connexió amb sopoder.

Pep.- I p'es lloc. Teníem un llocpreciós. També noltros teníem clar queno volíem fer un club ni de l'Esglésiani de s'Estat. Volíem ser independents.No sé si hi férem quebres o no, peròaixò ho teniem ben clar.

Guillem.- Tot té un cost i p'enturamos perdérem coses... Record un co-mentari d'en Biel Majoral que diguéque no érem d'es seus, quan ses ideeseren ses mateixes.

Joan.- Crec que si se pot mantenirs'independència és més positiu per unClub.

Pep.- Aquestes coses a molt depobles les han duit es capellans. Aquísempre hem estat gent que no érem ca-pellans ni polítics, apart de que semprehi hagin col·laborat. Una gent que des-prés va tenir una experiència políticadesastrosa, que va durar mig any curt.Se va voler ficar en política i no vaservir. Per aquestes coses p'enturaserveix, però per estar dins sa política,no.

Aina.- Maria, i tu quan començares?Maria.- Jo vaig començar l'any 79,

a sa segona etapa de sa Revista. Abanshavia tengut molta crisi, hi havia pocscol·laboradors. En Guillem ho va dei-xar.

vista se va aturar. En Guillem feia unbatec...

Gui Hem. - Se feia un batec per infor-mar sa gent. Era un fulla que llavors serepartia. Va ésser un moment de crisi.

Pep.- S'Ajuntament mos va treuredefora i, d'altra banda, es que dúiem estrull mos casàrem i lògicament canvià-*rem es costums. Ja no era tan fàcil sor-tir cada vespre a fer feina an es Club oa sa revista. Una vegada estabilitzadasa situació, sa va reprendre sa tasca defer sa revista, ja en un altre pla. Passa-ren una crisi.

Joan.- Jo crec que ses crisis mosajuden a créixer i crec que és molt po-sitiu es fet de que sa revista hagi durattots aquests anys. Si mos feim 125 anysenfora, tots es que vulguin estudiars'història d ' es poble hauran de consul-tar sa revista.

Guillem.- Sa Revista té molta mésinformació de poble que qualsevol altracosa.

Joan.- An es pobles, maldament no-més fos un batec, hi hauria d'havercual que cosa perquè mos contas s'his-toria.

ir...Pep.- De mitjan 75 fins al 77, sa Re-

Pep.-1 fins i tot és més de fiar. A sarevista posam ses coses quan comencena funcionar, cosa que ses actes de S'A-juntament no fan. Segons ses actes,s'han pres molts d'acords que llavonsesno se duen a terme. Sa Revista és mésreal. I jo crec que a sa gent li agrada

Tertúlies Flor de Card -5- (25)

perquè la segueix comprant.Maria.- : Sf, ara sa revista sa gent la

llegeix, li interessa molt. Es poble la se•ent seva. I és que 20 anys, són moltsper una revista. Ha tengut moltes cri-sis, però s'ha mantenguda.És evident que si sa Revista ha existitdurant 20 anys, és perquè hi ha hagutuna persona molt caparruda -en Pep-que hi ha dedicat ho res i més hores,que li ha agradat..

Pep.- Això passa a totes ses activi-tats. Sobretot a ses ludiques.

Guillem.- Però així mateix m'agra-daria fer una anàlisi de perquè durant20 anys surt una revista, sense condi-cionaments econòmics i perquè un tióse proposa que surti cada mes.

Aina.- P'entura no en trobaríemd'altre.

Guillem.- Revistes de tres o quatreanys, perfecte. Però és que són 20anys!

Maria.- Revistes com aquesta, sensegrans altibaixos, i que surtin 11 numé-ros cada any, n'hi ha molt poques. Jono en conec d'altra.

Guillem.-1 apart de que surti regu-larment, hi ha que dir que és una re-vista molt apreciada per gent que no ésd'es poble. I això és perquè hi ha unacerta serietat.

Pep.- Sí. Crec que aquest apreci ésconseqüència d'una gran serietat a s'ho-ra de fer-la, i procuram en tot momentque estigui lo més ben presentada pos-

sible. No feim res a lo aviat. Si fos unarevista comercial o si cobràssim, no hofaríem mes he.

Maria.- Flor de Card, dins PremsaForana, és una de ses revistes més benconsiderades. Naturalment, no hen decomptar ses revistes professionals. Espersonal d'aquestes en viu, mentres quenoltros ho feim per afició.

Pep.- També hem de dir que si béhem procurat que sa qualitat literàriafos sa millor possible, hem sacrificataquesta sempre a favor de sa participa-ció. És a dir, si una cosa no mos ha a-gradat massa però l'ha feta un llorencíi ell trobava que ho havíem de publicarho hem fet. També tècnicament hemavançat i hem pasat per diferents eta-pes, procurant sempre millorar. Hemutilitzat es recursos que hem ob tengutamb sa revista, bàsicament en millorar-la.

Maria.- Sí, i hem mirat molt prim as'hora de gastar.

Pep.- Altres revistes no se repartei-xen dobbers, però sí qualque objecte, ifan regals an es col·laboradors. Noltrosno mos repartim res.

Joan.- Jo insistiria en s'importànciade sa revista en es poble, sobretot decara an es futur.

Guillem.- És important sobretot quesigui molt local. Record que an es prin-cipi vàrem anar a veure al Pare Ginard,perquè mos assessràs una mica, i mosva aconsellar que si fèiem un revistalocal, sobretot que fos local.

Pep.- Ses informacions que donamés clar que han de ser interessants p'esllorencins. Seria ridícul que pretengués-sim donar informacions i opinionsd'àmbit nacional o provincial. Jo crecque si som conscients de lo que som ifins on podem arribar, i procuram fer-ho lo millor possible, pot anar bé. Simos al largam més que es llençol, mos-trarem es peus.

Joan.- Jo trob molt interessant es fetde que quedin escrites ses col·labora-cions, per petites que hagin estades.

Pep.-1 fins i tot sa revista a pretèstenir un funció més o manco didàctica.Hem tengut seccions fixes de literatura,

poesies, etc. hem explicat com funcio-naven es sistemes polítics, sa llei d'Ho-nt...

Joan.-1 d'ensenyar a llegir. Moltagent ha après de llegir en mallorquíamb ses rondaies. I p'entura molts dellorencins n'han après amb sa revista.

Guillem.- Es curiós que a ses festesde Sant Antoni, a ses carrosses semprehi havia un Viva san Antonio. Un anydesprés d'haver nascut sa revista javérem un Visca sant Antoni, cosa quecelebràrem amb molt de renou en esbar.

Maria.- Enguany no crec que n'hihagués cap de rètol en castellà.

Joan: És molt important lo que hafet es Club culturalment. Si poguéssimpesar lo que en aquells anys va ferS'Ajuntament, l'Església, etc. i lo queva fer es Club, crec que pesarien moltmés ses des Club.

Aina: I això sen e recursos.Pep.- Sa revista també va servir com

a contestació a S'Ajuntament. No ésque nasquéssim per això, però ho fèiemi és una cosa que encara feim. Fins lla-vonses ningú no havia gosat fer plet anes batle i varen venir quatre pollastresque volgueren donar una altra visió deses coses. I això els va venir molt denou. És normal que els hi vengués per-

Tertúlies nor de Card -6- (26)

què no havia passat mai i no estaveneducats per acceptar que se'ls questio-nas sa seva feina. Dins es Club tot jafuncionava democràticament, però aa'Ajuntament no, i tenint en compte dequan parlam, eren una cosa grossa a-quets plantes. Vist d'ara és clar quepareix no-res. Sa nostra idea, però, noera anar contra s'Ajuntament.

Guillem.- Al contrari! S'idea era decol·laborar. Però llavonses fèiem unapetita crítica, com per exemple, que feres pont d'es Camp Rodó durava mésque un mànec de cuera...

Pep.- O que hi havia goteres a s'es-cola, o que havien tomat un om...

Guillem.- Sf, qualsevol xorrada su-posava un trauma tan gros per s'Ajun-tament que qualcú digués coses així ique quedassin escrites, que era gros.

Pep.- Mos convocaren a quatre, da-vant tot s'Ajuntament, i mos donarenunes passades impressionants. En a-quells temps, només érem quatre al.lo-tets. Lo que va passar és que desprésde dues, ja les perdérem sa por...

Guillem.- En un moment donat s'en-frontaren en Tomeu d'es Piset, que es-tudiava d'advocat, amb so secretari,perquè se li va ocórrer dir, a don Paco:Sí voleu que vos diguem sa veritat, nol-tros no som es representants d'es po-ble. I en Tomeu molt seriós li plantàcara i li digué: Què ha dit vostè? Esmolt greu això que ha dit, molt greu.Se creaven unes situacions que seriende veure en un video.

Pep.- Ara semblarien ridícules, peròllavors no ho eran. Pensau que mos vo-lien acusar de comunistes i noltros, saveritat, sols no sabíem ni què eren escomunistes.

Guillem.- Vivíem una situació tanespecial que record que una semanacultural a sa que teníem en Janer Mani-la com a conferenciant no mos arribavaes permís, i sa sala estava plena degent. Vivíem una situació tensa, peròprecisament per això, estàvem més mo-tivats. Igualment que es fet de no tenircap duro i haver de fer ses coses aixícom podíem, mos motivava, perquèhem de tenir en compte que tot es mun-

tatge des Club Card se va fer sense capduro ni un. Anàvem fent així com po-díem, amb enginy. Ara si no parlam demolts de duros, ja no pots moure res.

Pep.- Per donar una idea de lo tensade sa situació, basta parlar d'aquellavegada que va venir en Joan Mayol afer una pel·lícula de s'àguila peixetera,que estava en perill d'extinció. Bé idò,tot es temps tenguérem sa Guàrdia Ci-vil defora i cada instant entrava a veurequè fèiem. Per veure una pel·lículad'ocells!

Guillem.- Però mos hem d'imaginarque noltros érem es motiu de que saGuàrdia Civil fos allà. Era una situaciótensa.

Joan.- Hi havia molt d'ambient i sagent volia fer coses. No creis que araha baixat un poc això?

Maria.- Molt, ha baixat molt.Joan.- Jo pens que hi ha una resse-

guda i apatia, per tant si sa revista mougent jove ja fa una bona feina, perquèés molt mala de moure .

Pep.- Ara se valoren més es valorsindividuals, i llavonses no. Tots volíemsortir an es carrer i fer coses en grup.A sa revista tothom la se sentia seva,tant es que la passava a màquina comes que feia un dibuixet.

Maria.- Ara seria impossible fer-hode sa mateixa manera. Ningú no aniriaa un lloc social a fer sa feina.

Pep.- Aposta és que sa Revista hadurat tant d'anys, perquè s'ha adaptatan es temps.

Guillem.- Ara no seria una mala ju-gada que sa revista la fes sa gent jovei noltros asumfssim es papers de col·la-boradors i una mica de consellers.

Pep.- És que sa propera passa seràaquesta. I això seria hermós que hi ha-gués un canvi generacional.

Guillem.- Es temps han canviat i esjovent va a lo seu. Vol tenir una feina,cobrar i sa deixa d'històries.

Joan.- És lo que dèiem abans. Fa 20anys hi havia una gran inquietud cultu-ral, degut a ses circumstàncies socials,inclus a l'Església se feren grans can-vis, conseqüència des Concili Vaticà, iara això no hi és. Per tant sa revistas'ha d'adaptar si no vol morir.

Pep.- Noltros sempre hem tengutuna actitud oberta an es joves. Mos in-teressa molt sa seva participació. Escomprensible que es joves tenguirialtres idees i no massa ganes de dedicardues hores cada dia a sa revista.

Maria.- Hi ha una gran quantitat decoses que se poden fer ara. P'enturallavonses no hi eren.

Guillem.- És difícil entrar an es cer-cle de sa revista, perquè està molt per-sonalitzada i gràcies a això surt. Aquellsistema primitiu ara és impensable, per-què ses circumnstàncies són diferents.Hi ha una resseguda evident. Ara hi hamolta moguda en es poble, però és de-gut a que se mou una quantitat de du-ros impressionant, donats per sa Segu-retat Social, S'INEM etc. Si no fos peraixò i perquè unes persones cobren perdinamitzar sa cosa, no sé què passaria.Abans no hi havia res.

Pep.- Pràcticament totes aquestesfeines altruistes que viuen dins es poblenasqueren des Club Card, no és noméssa revista. Si Sant Llorenç té un graude normalització lingüística molt elevatno és per casualitat, sinó perquè unagent fa molts d'anys que fa feina ambaixò. També nasqueren es boleros, esteatre, sa biblioteca, etc. Vull dir queno és únicament sa revista que ha durat20 anys. Hi ha moltes altres coses.

Tertúlies Flor de Card -7- (27)

Joan.- Hi havia molta participació,.ecord a ses festes de la Mare de Déuue era gros sa moguda que hi havia. I)t això sense duros. Ho fèiem tot entreoltros, paperins a mà, etc. etc.Maria.- Sa gent era molt poc inte-

issada. Feia molta feina just per sor-r, per fer trui etc. Ara no hi és totixo.Guillem.- S'ha de dir que sobretot

n Mauri va fer molta feina per fer re-éixer sa banda de música, i una de sesrisis més fortes que tenguérem i quea produir sa separació fou quan saanda va voler cobrar. Llavors es Clube va plantejar que tots havíem fet unaiinada i que era injust que uns cobras-in i ets altres no.Pep.- Era un altre plantejament.Aina.-1 es futur de sa revista, quin

os pareix que serà?Pep.- A curt plac crec que continua-

à més o manco com ara. S'objectiu aarg plac seria que ho agafas una altra

gent. Jo personalment ja fa 15 anys quem'encuid i ja comença a ser hora quequalcun altre l'agafí. En aquest momenthi ha gent jove que s'hi ha aficat, peròno crec que sa cosa estigui prou madu-ra encara, perquè això du molta feina,s'han d'aprendre ses tècniques, i sobre-tot han de estar disposats a fer-ho.

Joan.- Ara no sé si tiraré un poal deaigua freda, però jo crec que un had'estar disposat a assumir sa mort de sarevista, si s'ha de morir. No és que jodigui que s'ha de fer feina preparantuna bona mort, però s'ha d'assumiraixò també. I també pot passar com elFelanitx o el Sóller que ja han fet 100anys. Han tengut crisis alts i baixos,però hi són. Ara lo seu seria que es jo-ves agafassin sa bandera.

/ parlàrem més, molt més. I contà-rem fets siiccettts, anècdotes, ocurrèn-cies. I diguérem lo que va ser i imagi

nàrem lo que hagués pogut passar si...Idisfrutàrem. Disfrutàrem com aquellspadrins que conten batalletes an esseus astorats néts. I és que ja fa vintanys que teníem vint anys. I han succeïtmoltes coses i hem participat més omanco activament a totes. Jo crec quemos hem sentit part de tot, cultura,política canvis socials, etc. A tot hohem posat en dubte o en cándeteles. In 'hem parlat, criticat, defensat o acu-sat. Però res no mos ha patinat o mosha passat desapercebut. Sobretot resque afectas an es nostro estimadíssimpoble de Sant Llorenç.

I hem estat criticats, apreciats peruns i despreciais p'ets altres. En a-quests moments, que és com si digués-sem, hora de passar comptes, assumintses nostres equivocacions i també con-vinçuts de que n 'hem fetes moltes debones, no me fuig d'es cap aquella fa-mosa frase d'en Neruda: "Confés quehe viscut"

>oparEl dia 22 de febrer una quarantena

ì col·laboradors i simpatitzants delor de Card ens reunírem al molí d'enou per celebrar el tradicional sopar'aniversari.

Com que una quarta part dels assis-tents, valga'm Déu!, eren polítics enactiu o en passiu, i vista que també hihavia funcionaris a voler i, és clar, lapremsa, es va plantejar la possibilitat

de fer un ple, però la cosa no va anarenvant. Per ventura l'any que ve...

La vetlada, molt animada, va acabarals voltants del piano d'en Pep Ros, auna de les dependències del molí.

Varis Mor de Card -8- (28)

En directe

L'experiència d'aquests vuit mesosdins el govern municipal, ratifica lanecessitat imperiosa de que el nostreAjuntament disposi d'uns criteris d'ac-tuació a curt i llarg plac (anual i qua-trienal) que li permeti planificar lespasses que el conduiran a esser un po-ble protagonista del seu present i delseu futur.

Només amb la planificació i unagestió municipal dirigida per objectiuss'evitarà el deixar-se dominar per l'es-tructura existent i allunyar el perill deque la urgència del dia a dia faci obli-dar el que és de veres important.

Si volem abordar amb serietat i ga-rantia d'èxit la gestió municipal s'hande marcar objectius clars, analitzantabans els recursos disponibles i elscompromissos preexistents, el que enspermetrà prioritzar els nostres objectiusa fi d'obtenir una realització eficaç.

, Un pic marcats els objectius, es fanecessari posar-los en marxa de maneraprogresiva.

Només així amb la dinàmica de pla-nificar el que volem, organitzar el re-cursos disponibles i controlar els resul-tats, se deixaran de donar pals de cec,motivats per les empentes i/o els inte-ressos.

Dins aquesta idea s'ha de treballar ales diferents àrees municipals: Cultura,Sanitat, Benestar Social, Turisme, Hi-senda, Urbanisme..., sense perdre maiperò la visió del conjunt.

Actualment estam a un moment im-portant quant a Urbanisme, ja que laforma definitiva que se donarà a lesNormes Subsidiàries serà la que deci-dirà quin tipus de creixement urbanístic

durem endavant, quin acabat estètictindrà el poble, i quin grau de compro-mís amb l'entorn adquirim com a col-lectiu. D'aquila importància d'analitzarl'estudi d'impacte ambiental encarregata la Universitat de les Illes Balears iactuar en conseqüència.

Si se consegueix establir una bonanormativa, amb previsió d'equipamentsi espais lliures d'tís públic, l'Ajunta-ment de Sant Llorenç haurà aconseguitdonar la volta a l'antiga dinàmica d'a-favorir la demanda privada per damuntde les necessitats col·lectives.Establert el marc d'actuació, és impor-

tant conseguir la seva c'ifusió i orga-nitzar un sistema de vigilància eficaçque ens asseguri el seu compliment.

Aquest és el repte que ara tenim da-vant: planificació, informació i partici-pació.

Jerònia Mesquida1a Tinent de Batle.

Molts df any sL'altre vespre, quan la revista anava

ja cap als 20 anys, desfilaren noms iimatges d'ara ja fa vint anys: GuillemPont, Guillem Garrió, Toni Quetgles,Bel Alemany, Pep Cortès, Jordi Xame-na, Joana Santandreu... i tanta, tantagent. Postes de sol, vetlades plenes demúsica i olor a tabac, i sobretot un es-perit il·lusionat i el sentit de col·lecti-vitat dançant amb les persones. Fou unmoment màgic del que se n'anaren de-cantant diferents persones per diferentsmotius al llarg del temps. Però tots elsque el visquérem sabem que la màgiafou al nostre abast. Tastàrem aqueixadolça embriaguesa que et ve quan etssolidari partint de tu mateix, amb lament i el cor oberts.

Després vingueren altres persones,desaparegué l'espai comú, i la revistacontinuà caminant dins el temps. Finsavui, ja amb vint anys.

Des d'aquí, molts d'anys a totesaqueixes persones que no han defallit alllarg dels anys, a les que hi foren i sen'anaren, i a les que vindran.

Les desig que la màgia torni arribara les seves portes, i els ulls tornin agaudir d'aqueixa lluïssó estranya quesurt de dintre.

Molts anys a aquest immens i variatequip humà.

.ïerònia Mesauida

Juguetes

Del 19 al 22 va estar oberta al cen-tre d'adults l'exposició de juguetes fe-tes pels nins i nines de Sant Llorenç.

La veritat és que tots els qui la ve-ren hauran pogut constatar que de ca-da vegada les juguetes són millors, ique a més de ben fetes són molt origi-nals.

Com cada any, hi participaren totsels cursos de l'escola Mestre GuillemGalmés, i el professorat contribuíamb el seu gra d'arena perquè l'exfsició fos un èxit.

El muntatge de l'exposició el va ferel personal de l'SMOE, ja que aques-ta activitat està dins el seu programa,any inclòs en el llibre A prop de tots.

La realització de juguetes per a Na-dal es persentà a les escoles com apart del programa d'educació pel con-sum que du a terme l'SMOE. Ara ditservei està preparant el programa d'e-ducació ambiental del qual us infor-marem més endavant.

SMOE

Crònica informal Flor de Card-9-(29)

-Dona-li branca, avui, a sa batles-sa-, em digué un regidor de l'equipde govern -la identitat del qual no re-velaré en bé de l'estabilitat municipal-poc abans de començar el ple ordinaridel 6 de febrer. -Veus, ja tene un co-mençament per a la Crònica Informal-li vaig respondre davant testimonisneutrals-; diré que tu m'has dit que lihavia de donar branca. -No forts !-Saltà espantat per la perspectiva -Hohas- entès malament. Jo he dit quen'hi havia que li donarien branca-. Ijo, seguint la meva natural inclinacióa la concòrdia, vaig concloure amb un"Qui mal entén, mal respon ".

-I n'hi donaren, de branca?-Va bastar bé.-Es veu que li devien haver siulat

les orelles a aquest regidor tan beninformat... I com va anar?

-Bé, només que vaig haver d'estardret. Es veu que els qui comandentrobaven que no hi emportava que hihagués tants de bancs i se n'han duituna partida, i et dic que hi fa rnal es-criure de dret!

-I que no deien que havien de re-servar cadires per a la premsa? Per ami que tu escrigueres que havien afer-rat un paper provisional i tot...

-Sí però això era abans, pareix queara les coses han canviat. I pensa quecom que el batic no hi era hi havia laseva cadira buida i tampoc no ens l'o-feriren ni a en Llorenç ni a mi.

-Ja ho val! Haureu de tornar posaren marxa les cadires d'anar a missa...

-Mentres no ens vulguin fer com-bregar amb rodes de molí...

-I què acordaren?

-Poca cosa ferm. Si no fos perquèera un ple extraordinari -en el sentitde que era la primera sessió en tota lahistòria de Sant Llorenç que estavapresidida per una dona- sols no hopagava convocar-lo, i un altre regidorde l'equip de govern -del qual tampocno diré el nom- era d'aquesta mateixaopinió.

-Vaja una bassa d'oli que és aquestequip de govern!

-Acordaren, no sense unes certesdiscrepàncies, donar caràcter oficial ala comissió del Centenari, la qual de-cidirà les activitats que es duran aterme durant l'any de gràcia de 1992.

-I quines discrepàncies hi va haver?-N'Antoni Sansó i en Joan Santan-

dreu no s'acabaven d'aclarir si la co-missió només podia proposar activi-tats o si també podia decidir les quees farien, i els del Partit Popular tro-baven que abans d'aprovar els seusintegrants calia analitzar-los d'en unen un.

-Crec que és una bona mesura pas-sar-los a tots per raigs X i fer-los unaanàlisi de sang, no fos cosa que algunresultas ser seropositiu o tengués tacade comunista, que amb aquestes cosesmés val no jugar-hi i les precaucionsmai no hi són de demés. I qui sónaquests subjectes?

-El batle, un representant de cadapartit, n'Eduard Perales, n'IgnasiUmbert, na Maria Bel Sancho, en Mi-quel Rosselló, en Guillem Pont i enJosep Cortès.

-No m'extranya que desconfiassin.Però amb lo que em contes no hi vahaver tant de renou com deies...

-Es que encara no havia començat.El trull va venir quan n'Antoni Sansóva demanar per incloure una mociód'urgència a l'orde del dia. Es vavotar, com és preceptiu, i tothom vaopinar que en podien parlar, però des-prés la batlessa va treure a rotlo unacord de l'anterior legislatura segonsel qual opinava que aquell tema noera objecte de discussió i va tallar laparaula al qui havia presentat la mo-ció, el regidor del PSM, cosa que,

naturalment, el va treure del solc i elva fer amollar quatre flastomies queestic endarrer si hauran sortit a l'acta.

-Trob que si havien acordat parlar-ne, n'havien de parlar. Segons aquestcriteri els missers anirien a la baixa sino podien pledejar sobre la interpreta-ció de les lleis. I què va dir?

-De tot. Que això no s'havia vistd'ençà que en Franco era mort, queno pareixia ver que una regidorasocialista arribas a aquests extrems,que cony...!

-I la batlessa?-Mira, va guardar la compostura,

mai no va deixar de tractar-lo de vos-tè i no s'aturà de recomanar-li calma,i això que una cama li havia pres eltrot i se la veia considerablement ner-viosa.

-Na Jerònia tractava de vostè an'Antoni Cuc!

-No. Da Jerònia, la batlessa enfuncions, tractava de vostè al regidorsenyor Sansó, que les discrepànciespolítiques -o personals, tot s'ha dedir- no tenen perquè estar baralladesamb els bons costums.

-Mare Santissimeta!-I també li va retreure que havia

votat a favor de la compra per nou-centes mil pessetes d'una escultura delseu home, en Pepe Dagnino, senseque s'haguessin presentat alternativesfent un concurs obert al públic. Tro-bava que èticament no ho havia d'ha-ver fet.

-No ho sé si s'arribaran a aplegaraquests dos socialistes...!

-No pots dir mai d'aquesta aiguano en beuré, però ara per ara no pa-reix que sigui aquest el seu objectiu...Deixem córrer el temps i ja en torna-rem parlar en ésser cuit, que el móncom més va més roda -i mal assumptesi s'aturas!- i tal dia farà un any.

-Lo que és ben cert és que aquestapenyora de l'Ajuntament, tant si éshome com si és dona, l'haurem d'en-cantar de la mateixa manera, la qualcosa sempre és un punt per donar laraó a les feministes radicals: tant hiha d'aquí a allà com d'allà a aquí.

Batec Flor de Card -10- (30)

Cardassar

El Cardassar té la moral baixa. Ja faun parell de partits que no s'aconse-gueixen resultats positius per l'equipgranoter i això no agrada gens a l'afi-ció que es desplaça fins al Moleter oinclus a camps contraris. S'haurien decercar solucions ràpides. Pareix quedes de que aparegué una pancarta alBar del Camp que deia "A segunda",els jugadors ho han agafat malament ivolen anar a segona regional. O perventura és que els sobren els doblers,ja que tot el temps que anaren segons,tengueren prima i pareix gue no elsagrada massa.

Desitjam que l'equip que preparaJaume Bauçà trobi el seu millol joc il'acompanyin els resultats d'aquí a finalde temporada. Meam si passarem penaper mantenir la categoria!

Camiona

A la fi algú, es va decidir a comen-çar les gestions per instal·lar uns co-berts a l'aturada de les camiones.

N'han possat un devora can Taber-ner, i un altre devora Sa Central. Vo-lem felicitar la gent que ha duit a termeaquesta bona gestió, encara que n'ha-guessin pogut posar un davant CasGostins pels que van cap Artà.

Plenari

El primer dijous de mes, segons l'a-cord pres per aquest Ajuntament, hi haple ordinari, idò la nota d'aquest plena-ri del mes de febrer fou que el va pre-sidir Na Jerònia Mesquida, regidora delPSOE en aquest Ajuntament i 1a tinenta batle. Na Jerònia va substituir el batleactual Miquel Vaquer degut a una in-tervenció quirúrgica que va rebre el diaabans del ple. El ple es va realitzaramb tota normalitat. L'oposició va pre-sentar una sèrie de mocions. I lo queva animar el ple fou l'oposició per part

del regidor del PSM Antoni Sansó. Idòquè vos pensàveu que les dones no po-drien arribar a la cadira del batle. Japoden anar alerta els homes a les pròxi-mes eleccions, que les dones són moltpuny éteres.

Manual per aprendreels balls mallorquins

Dins el programa de les festes deSant Sebastià d'enguany i dins el marcincomparable del Palau Solleric, es vafer la presentació d'un llibre que portaper titol "Historia i Manual per apren-dre els balls Mallorquins", escrit per

mateixes i copeos i la balanguera, aixícom també li proporcionaren la música.

Convivències grup dejoves de cinformació

Aquesta és una notícia un poc tarda-na, pera fent ús del tòpic, val més,tard, que mai.

Una de les novetats de les que hanpogut gaudir el grup de joves que a-quest any es prepara per a la Confirma-ció, ha estat les convivències, cosa queels anteriors grups no tengueren la sortde poder experimentar-les.

Els passats dies 18-19 i 25-26 dege-

En Francesc Xavier Domènech i Ferreri patrocinat per L'Ajuntament de Pal-ma. Aquest llibre, segons l'autor és unestudi en profunditat dels balls popularsmallorquins. Era una de les obres pen-dents que calia realitzar per contribuira conservar-los amb tota la seva auten-ticitat i bellesa.

Però, podem pensar, com una perso-na ha tingut paciència per endegar totaixò?

Idò aquest senyor ha fet gran part delseu treball a la comarca del llevant deMallorca i més concretament a Mana-cor i Sant Llorenç. Un grup de perso-nes del Card en Festa li mostraren comes balla a Sant Llorenç, les jotes, les

ner partiren cap a Sa Colònia de SantPere alguns dels joves de confirmació,per tal de passar una estoneta plegatsfora de l'ambient quotidià, aprofundiren l'amistat i en la fe, i de passadadivertir-se.

Sembla ser que pels resultats acon-seguits i per la impressió, que se'ndugueren els joves, es té pensat, encarano es sap massa bé, quan i on, que enel que queda de preparació se'n duguinendavant unes altres. Esperam i desit-jam que siguin un altre èxit.

Escola de Sant Llorenç

Diuen que quan les coses van mala-

Batec Flor de Card-11- (31)

ment, tothom se'n tem i, encara, lagent ho exagera. I la notícia nefastas'escampa ben aviat, i per tot.

Millor per incorporar dos nous ele-ments; en Ramon Torpedo i en JoanSerebro. També s'ha incorporat el por-

Ara bé, quan les coses tiren cap en-davant, tothom ho troba natural i no hisol haver cap comentari de felicitació.

Doncs bé, aquest apartadet del batecés per felicitar l'escola de Sant llorenç;tothom en general: mestres, alumnes igrup pedagògic que hi treballa. Enhorabona per les activitats que duis i pelmodel que seguiu.

I per si no ho sabeu, els bons co-mentaris se senten no només de pares imares d'alumnes del Mestre GuillemGolmés, sinó també de l'Escola Normalde preparació del professorat de Palma.

Segurament hi haurà opinions que noes corresponen amb la nostra, però eldret de discrepar és assegurat. Seguiuendavant per arribar completament al'escola pública de qualitat, participati-va, renovadora, integrada i conscientdel nostre petit país.

Penya

Tot i la bona campanya realitzadafins ara per la Penya, la directiva i el"mister Johan Croix/ Fornés" no esconformem amb el que tenen i volenfer campions. Per això han creuat lesfronteres del terme, viatjant fins a Cala

ter local Bussy Gelabert. Esperem quel'equip tengui sort i aconsegueixi elcampionat. Aquest any sí!... i si nol'any que ve.

Acampada cursetde monitors

Des del mes de novembre, un grupd'una trentena de joves, no tots de SantLlorenç, venen realitzant, quasi bé cadadissabte, un curset de preparació permonitors de temps lliure. La majoria dejoves que ho fan tenen en comtí una co-sa: de petits varen assistir alguna vega-da als campaments que el grup d'esplaii/o la parròquia organitzaven.

Així els dies 1 i 2 de febrer, varenanar d'acampada a la Victòria, aquestaera la segona acampada que duien aterme. El tema d'aquesta darrera acam-pada era: Acampada, natura i excursio-nisme.

Els assistents el diumenge vespre i eldilluns estaven ben cansats, ja que hemsabut que els amollaren en petits grupsper aquells paratges més naturals queper aquí i caminaren i caminaren moltad'estona i acabaren rebentats. Malgrat

això va valer la pena!!.

Santan Tonio

PUes si. Ahora que tenemos regidory reglamento nos lo hacen en castella-no.

El otro dia, cuando leyiyamos el dia-rio, el dia de Santantonio, vimos quetodos los pueblos y aldeas de nuestrabella isla de la calma hacían la propa-ganda de las fiestas populares del santobenefactor de los mens, porcs, anima-lons en el idioma catalán, llevado delnuestro Ayuntamiento de Sant Llorensdel dezcardazar, que lo escribió en elidioma común de todos, de la Patria ydel Imperio, y de los tre-cientos millo-nes. No parece verdad que nuestra ins-titución pública, que nos representa,que cuenta con un reglamento y con unseñor encargado de eso de la normali-zación, que las propagandas, pues, lashagan en castellano. Es que no pareceverdad.

Mirad que cuando no teníamos regi-dor, pues la propaganda solía salir ennuestra lengua.

Batualmón, señores, vamos bien asi!

(Continua ala pàg. següent)

Batec Mor de Caní-12-(32)

(Ve de la pàg. anterior)

Sopar de la Penya

El passat divendres dia 21, es va ce-lebrar el Sopar de germanor de la Pe-nya de Futbol. Entre jugadors, i simpa-titzants de l'equip érem prop de setantapersones. Entre els presents hi havia elregidor d'Esports de l'Ajuntament de lavila. Menjàrem un bon plat d'arròsbrut, bunyols, ensaimada i au-aixeca't.i fins a un altre.

Senyorets

Seguint amb les tradicions gastronò-miques, a començaments de Febrer, hiha la tradició de beneir els senyorets itambé el coll de les persones. Enguanydegut a les obres que s'estan portant aterme a l'església, ho feren a la rec-toria, així com també hi diuen la missaels dies feiners. Però això no fou motiuperquè la gent no hi anas. La majoriade la gent agafà el seu panerei de se-nyorets i cap a beneir-los, i fins l'anyqui ve, si Déu ho vol.

L'argenteria sacra a lesesglésies de MallorcaSegles XIV-XVI

Dia nou de febrer, al Diario de Ma-llorca, va sortir un article prou extensdedicat a l'obra que acaba de publicaren Joan Domenge i Mesquida: L'Ar-genteria Sacra a les Esglésies de Ma-llorca, segles XIV-XVI.

Hauria estat molt poc ètic per la nos-tra banda no dedicar-li un parell de lí-nies, per dues raons, bàsicament. Laprimera seria perquè és llorencf, i anosaltres pertoca de donar relació delsesdeveniments que es refereixen a SantLlorenç o als seus habitants; l'altra raóa esmentar és perquè aquest volum queha sortit de la impremta és una obra

sòlida d'estudi d'un apartat del nostrepatrimoni molt poc conegut.

S'han arreplegat peces de tot Mallor-ca, i se n'ha fet una observació rigo-rosa, el text ve acompanyat d'unesmagnífiques fotografies realitzades perna Margalida Morey, la qual cosa ajudaa la comprensió de l'explicació quese'ns dóna, també hi ha col·laboratdibuixant l'alçat, en Jaume Salas.

Ha estat un treball de recerca i reple-ga de materials molt acurada. Moltesde les peces que s'hi poden veure segu-rament ni en sabíem l'existència, ni te-níem l'oportunitat de conèixer-les a noser a través d'una obra com aquesta.

L'edició de l'argenteria sacra a lesesglésies de Mallorca s. XIV-XVI; ésluxosa de grans dimensions i l'editor haestat en Josep d'Olañeta. Podem trobarl'obra de Joan Domenge a les bones lli-breries de Ciutat.

Joan Domenge treballa actualment ala Universitat de Barcelona i també estàelaborant un altre llibre que prest sorti-rà al carrer sobre pintura medieval, amés a més de la seva col·laboració al'apartat d'art al llibre del Centenari deSant Llorenç. Enhorabona a aquest llo-rencí que actualment viu a Barcelona,per totes aquestes coses que acabamd'esmentar.

Sort.

Francesc de Borja Moll

Dia 18 de febrer va fer un any de lamort de Francesc de B. Moll. Aquestanota del batec només és per dedicar-lidues línies de recordança i d'agraï-ment. Per ventura, si ell i un petit grupde col·laboradors no haguessin treballattant i tan coscientment, ara escriuríemen castellà.

Sol, i de dol

Telèfons

Ajuntament

Policia municipalPolicia NacionalGuàrdia CivilCasa de CulturaUnitat SanitàriaP.A.C. Son ServeraAmbulatori de ManacorSon DuretaEscolaBombersCreu Roja (ambulància)JutgeFuneràriaGESAGrua

5690035692005694 1155004456 70 2056908356 95 9756 71 6855 42 022891 0056 94 8355008020 01 025690465260535541 11550344

PoesiaL'ULL DE BOU

Petit ull de bou,aucellet externque portes l'hivern,salut de bell nou!Véns per les grisorseixerit i viu,i entre el vent geliui el plugim nevósquan tot s'aborronam'apars, aucellet,besada del fredbreu i cal entona.

M.A.Salvà

Poesia Flor de Card -13- (33)

Marceline Desbordes-Valmore

Poetessa fran-cesa del primerRomanticisme,rescatada del'oblit per PaulVerlaine dins lasegona sèrie deEls poetes ma-leïts.

Nasqué el1786, filla d'unpintor d'escutsd'armes que s'ar-ruïnà a causa dela Revolució.Fou, a més, ac-triu i cantant, perbé que deixà elcant per dedicar-se a la comèdia.

Un any després, el 1807, publicà els seus primers poe-mes. Es casà dues vegades, però tot i així, morí solitàriael 1859, havent vist desaparèixer els marits, la seva mi-llor amiga i la seva filla, que morí en edat encara ado-lescent.

Vull avantposar a les dues traduccions que avui presentuna composició que traduí en Miquel Forteza el 1960.

Les roses de Saadi

Aquest matí he volgut tornar a dur-te roses;més n'havia pres tantes, en mon cinyell encloses,que els nusos massa estrets no han pogut resistir.

Els nusos s'han desfet. Les roses envoladesamb el vent, a la mar se'n són anades.Les aigües han seguit per no tornar venir.

L'ona n'ha aparegut roja i com inflamada.Aquesta ni ma vesta encar n'és perfumada...Respira'n l'odorant record a damunt mi.

La inquietud

Què és doncs allò que em torba?I què allò que m'espera?M'entristesc dins ciutat i m'avorresc al poble;Els plaers de l'edatAltretemps, l'amistat, els encants de l'estudiOmplien sense esforç els meus lleures tranquils.Ah! Quin és, doncs, l'objecte dels meus vagues desigs?El desconec i el cere plena d'inquietud.Si, per a mi, la joia no estava en l'alegria,No la trobaré, pens, en la melancolia,Però si tem els plors i també la follia,On trobar la felicitat?

(Trad, de J. Calmés)Dorms?

I tu!, dorms quan la nit és tan hermosa,Quan l'aigua em cerca esmunyint-se com tu;Quan t'oferesc un cor rebel d'estona?Dorms, vida meva!, o somies en mi?

Desembulles, dins l'ànima confusa,Dolços secrets ardents entre nosaltres?Aquests secrets dels quals l'amò' ens acusaAls meus genolls véns en somnis a rompre'ls?

La teva veu ardida has entregaiA les veus fresquen que gronxen les flors?No!, és de la nit la vaga melodia;Encara el teu alè no m'ha eixugat les llàgrimes!

Guarda per sempre aquest imperi dolorósDamunt del nostre amor que sembla de trair-nos:Mes guarda també el mal del qual sospir;És un mal dolç, tot i que fa morir.

(Trad, de M. Forteza) (Trad, de J. Calmés)

Literatura Flor de Card -14- (34)

Dues cartes de Francesc Eiximenis

A na Violeta, que és tan enfora. Perla seva amistat.

L'Edat Mitjana és un temps que enssembla molt llunyà, desconegut i fosc.És llunyana si establim com a límits dela nostra mira el naixement de la nostraliteratura. Però és ben pròxima si lacomparam amb civilitzacions tan nos-tres com són les clàssiques (Grècia,Roma).

La nostra Edat Mitjana va produir,en relació a la literatura, figures impor-tantíssimes i cabdals que influiran méstard en tot el pensament europeu (pen-sem, per exemple, en Ramon Llull).Tenim, per resumir-ho, una producciómolt ampla, diversa i de molta qualitatliterària.

Tot això que acabam de dir quedamolt bé, però es pot suprimir i, pertant, oblidau-ho.

Hem descobert un autor de la nostraliteratura molt interessant, del qual avuiparlarem: Francesc Eiximenis.

Francesc Eiximenis (Girona, entre1327-1332/ Perpinyà, 1409) és una fi-gura molt destacada del nostre segle ca-torze. Va ser franciscà i va estudiar iviatjar per diversos centres universitariseuropeus. L'any 1374 rep el títol demestre en teologia, a la Universitat deTolosa del Llenguadoc.

Eiximenis influí políticament en elregnat de Joan I i de Maria de Luna(regnant a partir de la mort de Joan I,pel maig de 1396). El papa Luna, l'any1408, el consagrà patriarca de Jerusa-lem i bisbe d'Elna, càrrecs que nomésocupà un any.

La seva obra més important és elconjunt de llibres que formen El Cris-tià. Dels tretze llibres que havien deformar aquesta enciclopèdia de "tot elfonament del cristianisme", només enva escriure quatre.

Dins el llibre tercer (El Terç) de ElCristià s'hi destaca un tractadet, al qualhan donat en nom de Com usar bé de

beure e menjar (que podeu trobar a lesllibreries). Han dit que els capítols queformen aquest tractadet "constitueixenen si un curt tractat sobre la cortesia il'etiqueta que hom ha de guardar ataula"(i)

D'aquest tractat, nosaltres en repro-duïm dues cartes, molt divertides (aixíens ho sembla), tot modernitzant-ne,però, el llenguatge. Una carta és envia-da per un capellà golafre i llépol a unmetge per tal que el doctor l'aconsellisi segueix una manera de viure (bonnodriment) adequada. També aportamla resposta del metge.

Aquestes cartes són interessants noper la burla que representen, ni per lacomicitat, sinó per veure quina classede menjars, de vins, i de comportamenthi havia a l'Edat Mitjana a les nostresterres. Observarem que molts d'aquestsmenjars i begudes ens són desconeguts.Pensem que encara no es coneixien elsproductes que arribaren d'Amèrica i,per tant, els ingredients i la forma erendiferents

Si voleu informació sobre cuina me-dieval, i receptes, a la venda trobareuuna sèrie de llibres que us poden inte-ressarci)

La nostra modernització de les cartesde mestre Eiximenis és molt lliure, finsi tot massa. Hem suprimit fragmentsque no ens semblaven oportuns i hemmodificat qualque frase per fer-la intel-ligible. No és una modernització fidelsinó de per riure.

A la nostra biblioteca (a una històriade la literatura) podreu trobar més in-formació sobre aquest personatge tandivertit.

Esperem que us agradi.

1. Carta que un golafre eclesiàstic vatrametre a un metge per demanar-liconsell sobre la seva manera de viure

"Heu de saber, senyor, que no visc bena pler ni puc menjar gaire, perquè no

tinc fam mai. Us enviï a dir tota la me-va manera de viure, perquè pugueuveure si m'és bo i sa.

Senyor, jo quan m'aixec, menj unpoc de calent, amb una tassa de vi cuito vi grec(3). Per dinar menj sempre pade floret i canviï de carns segons eltemps: a l'estiu m'agraden els pollstendres adobats de diverses maneres(rostit amb aiguaros(4>, o en olla ambsalsa, o amb pa), els cabrits, la vedellade llet, moltons primais i perdius. Al'hivern: gallines rosses, polles, caponsgrossos, moltons de pastura, perdius,colomins i guàtleres. A la tardor: tordsgrassos, tudons, carn de caça (cérvols,cabirols, cabra de muntanya, llebres iconills). A la primavera: pagons, fai-sans, grues i oques! No pas gust ambtotes les salses, només les espesses bu-llides, o salsa de pagó i luxell i mig-raustcs) mesclat amb giroflé i amb gin-gebre verd. A la fi de taula: flaons iformatjades, o formatge frit amb man-tega, o fus al foc, i damunt cobert desucre i posat en pa torrat. Si menj peixha de ser amb dents i de tall, frit i encassola, o en graelles i en pa. Si menjres de cullera, tinc ginestada, avellanalo pinyonada, celiandrat(6) o arròs ambsucre i amb llet d'amelles.

Després, una mica de fruita seca i, ala fi, uns confitéis per treure defora elsfums i per confortar l'estómac i perexpulsar de mi mateix les ventositalsque se solen aixecar dins l'home. Quanem lleu delaula encara engolesc confi-lels perquè em facin bon alè.

Ara us contaré del meu beure. Del viblanc és aquest: bec grec, a l'estiu; id'hivern, cuit; o mescateli; o malvesia;o Inibia; corsee; o càndia; o vernaça; ia la fi vi amb neules. Vull, emperò,

Literatura flor de Card-15-(35)

|ue les neules siguin cuites amb sucreuna mica espessetes. Dels vins ver-

nells, no en puc beure; per això, bec..lábrese de sant Honoret, a l'estiu;urpia o trilla, picapol de Mallorca,osset o dels clarets d'Avinyó. D'hi-'ern, bec del de Madrid de Castella, il'aquells fins espanyols, o del vi deîascunya, o del monestrell de l'Em->ordà.(7) (...)

Per refrescar les venes, prenc algunslarops quan sent que fa calor(...). Peropar, bec del beuna i de sant Porca, im faig refrescar les cames amb aigües»recioses. I, després, quan vinc del»any, abans de menjar qualsevol altra:osa, bec devers trenta vermells d'ousreses. (...)

Jec sempre fins ben tard, i tinc elneu llit ornat amb dues vànoves fran-:eses, i amb set matalassos, i ambjuatre coixins damunt, i amb tapissos)er terra, i pertot cortines.

I abans d'aixecar-me jug a taules,:om també després de sopar. Abansl'anar a fer sesta, sent els ocells quan:anten engabiats dins ma cambra, i faig}ue toquin instruments per trobar-hi)laer i prolongar ma vida.: • • • )

I, per guardar-me d'escaldadura man|ue a l'estiu em ventin tot sovint. I;ncara que rebi moltes de lavatives, nome buidar el ventre i desig molt estarnagre per tal que quan vaig per la ciu-:at i em miren les dones, que no m'es-;arnesquin en veure el ventre tan gros:om el tinc.

I per conservar la salut, vaig sempreieguit de femelles, i per tal de no inju-riar ningú, vull que siguin fadrines, i:rob que me'n conserv molt millor. Perinar net i alegre em bany moltes vega-des, i cada dia m'afait, i així el mirall;m mostra una cara més bella. Emguard de tots els desplaers, tant com dela mort, i ball a vegades dins 1'habita-do amb els meus servents.

Digau-me si us pareix bona la mevamanera de viure, perquè si amb això non'hi ha prou, ja n'hi afegiré. Us precque pugui obtenir resposta amb qui usporti aquesta carta.

2. Resposta que va fer el metge aaquell capellà.

"He rebut la vostra carta orada, queno mereix resposta, perquè heu perdutel seny i no sabeu on sou. La vostramanera de viure us portara a confusiói vergonya davant els homes i davantDéu.

I quan, de tot d'una, em demanauque us receptas qualque cosa perquè noteniu fam, jo us responc i us dic que usn'aneu a la casa del vostre pare i delsvostres parents, i allà hi trobareu fam iset ben a voler.

Quan deis que menjau aquests platsi beveu aquests vins, pensau que totesaquestes coses us són mortals; però, se-gons el meu consell, tornau menjar d'a-llò que us alimentava quan éreu petit:pa d'ordi, cebes i alls, i a vegades unpoc de xulla. I que begueu aigua aixícom fèieu llavors, o vinagre ben ame-rat.( . . . )

El bon llit que teniu us empatxa, per-què el ventre no pot fer la seva feina,però si jèieu com el vostre pare, no

hauríeu de mester metge, ni purga, nilavativa, just que jaguéssiu en terra imal cobert, llavors el fred us trempariala panxa. Però encara sé una altra me-dicina que us hauria porgat abans: unabona punxada de part a part, que usbuidaria tot, no hi caldria d'altra art.Després us estimarien totes les dones,perquè seríeu garrit.

Els instruments i els ocells que sentiua la cambra no concorden amb elsporcs i bous i cabres que solíeu sentiren aquella casa pagesa que vàreu néixeri on cresquéreu. Tornau-hi si voleu viu-re més, que si no anireu pitjor per lesclamors dels pobres, de qui en treis elsuc a mal de la vostra ànima. Ai devós, que us enorgulliu i us engreixaud'això que no és vostre, perquè és deJesucrist, i ell ho ha deixat als pobres,els seus amics i els seus fills!

Penediu-vos dels vostres fets ambdones: sou prevere dolent i brut i be-nastre. Si cantau sovint, feis una granirreverència a Déu i molts de pecats.(...) Menjau pa de dolor, qui us portaràa diables, als quals us recoman.

Aquest'és el meu consell si voleuviure llargament, el qual serà més agra-dable a Déu. I hi afegesc això, que sid'aquí en endavant feis mal i no el vo-leu corregir, amagau-lo i no en faceucrides, perquè qui s'enorgulleix de ma-lifetes i d'oradures, o és beneit o haperdut la vergonya, i no té gens de béi dóna mal exemple a tots quants elsenten parlar."

Pere J. Santandreu Brunetfebrer '92

1. EDÍIMENIS, Francesc; Com usarbé de beure e menjar. Ed. Curial. Bar-celona. 1983. Amb pròleg de JorgeJ.E. Gracia.

2. Els dos millors llibres sobre cuinamedieval, o els més anomenats, són:Llibre de sent Soví (receptari de cuina).Barcino. (Els nostres clàssics. Col·lec-ció A, 115). Barcelona. 1979

(Contìnua a lapàg. següent)

Varis flor de Card -16- (36)

(Ve de la pàg. anterior)

Llibre del coch. Publicat per la Uni-versitat de Barcelona.

3. Vi grec: "A l'Edat Mitjana hi ha-gué un comerç molt ampli de vins, al-guns d'una qualitat que els dóna moltafama. A la Catalunya medieval teniauna gran reputació el "vi grec", que ser

era un vi blanc una mica dolç, que pro-cedia principalment dels voltants deNàpols." vid. Llibre de sent Soví, prò-leg.

4. Aigua-ros: o aigua de roses; florutilitzada a la cuina, que encara ara fanservir a l'Orient pròxim.5. Mig-raust: és un plat típic dels paï-sos de parla catalana. Degué arribar a

un plat molt bo i conegut, perquè finsi tot receptaris estrangers en parlen,com per exemple, d'italians.

6. Ginestada/avellanat/pinyonada/ce-liandrat : són plats que trobareu alLlibre del coch, ben explicats.

7. Mones trell de l'Empordà : adj. m.Varietat de raïm, de gust regular, pro-cedent de l'Empordà. DCVB.

A Flor de Card Flor de Card celebra el seu vintèaniversari, i per a tots nosaltres tambéhan passat aquests anys, la qual cosasignifica que tots tenim vint anys més.Com passa el temps!!.. I nosaltrespassarem amb ell emperò Flor de Cardperdurarà, quin dubte hi cap, i la his-tòria de Sant Llorenç des Cardassar,d'aquests anys ha quedat reflectida dinsles seves pàgines. Possiblement els fetsque creen història, la vida diària i elsesdeveniments que la determinen nohan estat vits de tots els caires, crecque de vegades més, de vegades me-nys, ha estat partidista, emperò tambéés ver que no s'han tancat portes alsescrits que oferien una versió diferent,opinions antagòniques o qualsevol tipus

de queixa, i n'estic convençut que ésper això, que Flor de Card ha arribat ala maduresa i també, naturalment, grà-cies a les persones que cada mes hanfet possible la seva aparició, una feinadigne de lloança, encara que avui l'en-horabona sigui per aquells que pel fe-brer del 1.972 varen editar el primerbutlletí-revista del Club Card (creatdia 11 de Novembre del 1.971). EnJoan Ballester, Josep Cortès, JordiDomenge, Jaume Femenies, Joan Fer-rer, Llorenç Ginard, Guillem Nadal,Pere Nadal, Guillem Pont B., GuillemPont G., Antoni Qutglas, Josep Rigo,Joan Roig, el Col·legi Sant Vicenç dePaül i l'Escola d'Ensenyança GeneralBàsica de Sant Llorenç des Cardassar.

EspipelladesÉs ver que fa estona que demanam un poc de cobri p'es qui esperen sa camiona, peròvetua-el-món!, apart de no cobrir gens es xalistre i poc sa brusca, no sé si haguessinestat capaços de trobar-ne d'altre de més lleig!Si a Cala Millor han posat aquelles pèrgoles tan de disseny, trob que en es poble nos'havien de conformar amb un poc d'uralita i alumini, que an es llorencins, encara queno aportem divises, també mos agraden es carrers guapos.

Aferrau-vos-hi, al.lots, que sa cosa s'engresca!Si és ver que UIM i CB han decidit fer s'esclafit, lo més lògic seria que en TomeuCarbó entras dins s'equip de govern, amb en Falera i en Bovet, maldament sa mesclaresultas més explossiva que un feix de barrobins.Jo, per no fer curt com s'altre dia en es ple, ja hi he llogat cadiretes.

Per un racó d'es llevant de Mallorca es nom d'es qual a vegades val més no recordar-se'n, hi ha un poblet ple de polítics que diuen que només estan dins s'Ajuntament perfer feina en favor de sa comunitat.Però tene per a mi que hi trobaríem més sanxos que encalcen alguna ínsula baratariaque no quixots engrescats en desfer greuges.

Col·laboració Flor de Card -17- (37)

El president del Parlament de les Illes Balears

Aniversari de l'Estatut i Pacte Autonòmic

Enguany, a nou anys de la promul-gació de l'Estatut d'Autonomia de lesnostres Illes, ens cal una celebraciógens rutinària. El pacte autonòmic na-cional sembla que haurà de marcaruna important petjada en el camí del'autogovern per a Balears encetatamb l'entrada en vigor de la Llei Or-gànica que el 1983 ens atorgà i reco-negué el dret a gaudir d'institucionspròpies de representació política.

Les reiterades peticions de millorade les dimensions competencials s'hanconcretat en l'esmentat pacte, elsfruits del qual, però, encara no estanclarament perfílats. Per a noltros elsciutadans que constituïm els pobles deles Illes aquesta reivindicació es cop-sava com a reivindicació singularmentsentida; ara ens han escoltat, tot i quehem de restar a l'espera de conèixercom es desenvoluparan les promesesque s'hi contenen en el pacte. No estractava només d'ampliar el sostrecompetencial per la raó cronològicad'haver esgotat el primer quinquennide vigència de l'Estatut, sinó també isobretot perquè formam una Comuni-tat Autònoma fonamentada en la sufi-cient identitat com per esdevenir unacomunitat històrica. Malgrat que no hiha antecedents moderns i contempora-nis d'institucions d'autogovern, nietapes no frustrades d'autonomia polí-tica, res no desdiu que la personalitathistòrica de les Balears participa deles condicions culturals, idiomàtiqueshistòriques que adjudiquen a altrescomunitats el reconeixement d'autono-mia històrica.

S'ha dit amb prou arguments incon-testables que no era adient que a Ba-lears no poguéssim tenir la compe-tència en Educació, tenint en compteque no hi ha cap altra comunitat ambllengua pròpia distinta a la castellana

que no la gaudesqui. El pacte autonò-mic, però, finalment hi posarà remeia l'anomalia, sempre que estiguemconvençuts de que és una eina de des-envolupament i no un objectiu final. Iel que hem de valorar com a cosamés important encara: mitjançant elsacords, el llistat de matèries pactadesrecull una relació llarga de novescompetències que jurídicament refor-çaran l'edifici de l'autogovern quetots els ciutadans anam bastint d'ençàde la restauració del sistema democrà-tic. Ara bé, també pens que el pacte-i ho vull remarcar- no ha de ser unafita finalista, sinó una nova passa quepermeti concebre noves esperancespel nostre futur autonòmic. La clau,per tant, no és sols l'assoliment d'unpacte, sinó el seu posterior desenvolu-pament.

El novè aniversari de l'Estatut, pertant, ens permet motivadament afir-mar que Balears és al llindar d'unaetapa de major autonomia i desenvo-lupament del dret constitucional al'autogovern. Potser només ens mancademostrar en el futur immediat que, amés a més, formam entitat regionalhistòrica, segons l'expressió literalque fa la Constitució al punt ú del'article 143 i que aplega a les autono-mies històriques. Per aconseguir aixòúltim, tal volta ens caldria treballarper aconseguir el queja s'anomena ala Mesa del pacte autonòmic el reco-neixement a la bilateralitat. El tempsi la consciència autonòmica que sapi-guem demostrar seran els factors queens atracaran a l'obtenció de la bilate-ralitat amb el Govern Central per ferde la nostra una autonomia més forta,més gran, més pròpia.

Cristòfol Soler i Cladera

CuriositatsmunicipalsExtretes dels llibres d'actesde l'Ajuntament

4 juliol 1962.- A proposta de la co-missió d'Hisenda s'acorda procedir al'alienació dels troncs dels morers delcarrer de la Mare de Déu Trobada,mitjançant subhasta que se celebraràel vinent dia 9 a les 9 del matí. Espartirà del preu de 15 ptes. el quintarmallorquí.

5 setembre 1962.- Del sobrant deles despeses de les festes de Sant Llo-renç s'acorda adquirir un piano dequalitat, à fi d'evitar les dificultats decada any a l'hora de llogar-lo.

7 novembre 1962.- Llegida la cir-cular del Govern Civil núm. 906 dedata 24 d'octubre, s'acorda donar-lipuntual compliment en el que respectaa la repressió de la mendicitat, des-cans nocturn i moralitat a les platges.

6 febrer 1963.- S'informa de la re-solució adoptada respecte a les obresdels nous edificis a S'Illot i a les ca-ses antigues, a totes les quals s'haurand'alçar les parets a fi d'evitar la vistadels excusais des de l'exterior.

1966.- Tenint en compte que aquestany el pressupost municipal pujava a1.317.147 ptes. és curiós constatarque en 25 anys s'ha multiplicat més omanco per 1000.

1 febrer 1967.- La Presidènciadóna compte de la visita que va ferl'Inspector Central d'Ensenyança Pri-mària al menjador escolar, el qualmanifestà que, al seu judici, funcionade manera perfecta i presenta un ex-cel, lent aspecte, arribant a afirmarque en en el seu conjunt era de lo mi-llor que havia vist en tota Espanya.

Politica Flor de Caní -18- (W

PP-PSOE,temps de rebaixes

En aquest temps de rebaixes, de con-sensos i de desil·lusions, el govern delSr. Canyelles, després de renunciar aexigir el compliment de l'acord delParlament de les Illes Balears de refor-ma de l'Estatut d'Autonomia -el qualcontemplava el finançament de la nos-tra comunitat en règim de concert eco-nòmic, al igual que Navarra i el PaísBasc- vol que mirem l'acord sobre elfinançament autonòmic com una granvictòria davant Madrid, quan la veritatés que queda molt lluny del nostre sos-tre desitjable.

El PP Balear no ha pogut girar l'es-quena al seu partit de Madrid, abonat aun pacte amb el PSOE.

Estam només davant una renúnciamés que s'afegeix a les renuncies histò-riques dels partits centralistes. Balears,com sempre, queden una vegada més ala cua, gràcies al bon seny dels nostresgovernants que no han volgut fer valerels seus drets davant Madrid.

El PP ha consensual un pacte amb elPSOE, ridiculitzant el Parlament Ba-lear, que va optar -sense cap vot en

i contra- per la reforma de l'Estatut.Això sols ens demostra que ni el PP niel PSOE a les Illes Balears comanden acaseva. Sort que cada dia surten mésveus que sí volen comandar a canostra

i no ser per més temps un país subordinat i depenent del poder de Madrid.

El nostre poble resta una vegada mésal marge de la decisió sobre el futur del'autonomia. Seguirem estant moltlluny del grau d'autonomia existent aAndalusia, Canàries, Navarra i PaísValencià, sense somiar ja amb la deCatalunya, País Basc o Galícia.

Quan el PP i el PSOE parlen de res-seus actes, inequívocament es referei-xen a la responsabilitat de centralitzar,de mantenir burocràcies, de negar lanostra cultura i de posar traves a l'au-togovern. Res de reconeixement de fetsdiferencials, segur que devers Madridpensen que ja n'hi ha prou, de dife-rents.

Aquestes i altres que aniran sortintsón les reflexions que se's plantegen amesura que anam coneixent els termesdel Pacte Autonòmic.

Els nacionalistes no podem estargens contents d'aquest pacte i tampocno ens podem quedar sense fer res,pensant que és una llàstima que les Ba-lears no tenguin autonomia, com fand'altres. Cal ésser solidaris, com sem-pre hem estat, però també cal no serper més temps els bàmbols de l'Estat.

PSM-Nacionalistes de Mallorca

CIAL, f-frC.B.

-INSTAL·LACIONS SANITARIES-

C/. NOU, 37 - Tel. 83 82 99 SANT LLORENÇ

Denunciada unapista de motocros

Un grup de residents llorencins hadenunciat a l'Ajuntament la utilitzacióde terrenys d'una finca, concretamentla parcel·la 154 del polígon n° 8, ambel fi de practicar el motocross, a causade T excessiva velocitat amb què con-dueixen els joves motoristes, amb elsconseqüents i molestosos renous.

Segons els denunciants, els renous noafecten sols a les persones, sinó quetambé molesten als animals, com lesovelles, ja que aquestes fugen de lesfinques d'aprop i no pasturen tot el quecal. També, afegeixen, transitar per lescamades de devora la pista no és gensaconsellable quan els motoristes correnper 1 ' indret, ja que circulen sense guar-dar les necessàries normes que regulenel trànsit. A més de les molèsties queaquesta activitat causa a les persones itambé als animals, és un us inadequatdel sol, contribuint a la degradació delmedi ambient, alterant del tot el secularmodo de vida del camp mallorquí.

Segons els denunciants els joves queutilitzen la pista paguen al propietariper tal us, cosa aquesta amb la quall'activitat esportiva dels motoristes esconverteix en un petit negoci, negocique anirà en augment si prospera la in-tenció de la propietat, ja que aquestapretén instal·lar a la finca un tallermecànic per la reparació i lloguer demotos.

De fonts municipals hem pogut sebreque, efectivament, la propietat de laparcel·la 154, polígon 8 ha sol·licitatl'autorització per a la construcció d'unapista de motocross. La petició passà ala Comissió de Govern, la qual acordàdenegar tal sol.lititud. Per lo tant siaquestes activitats esportives se seguei-xen produint serà per compte i risc delpropietari de la finca.

F.G.(Del TSetmanarì)

Premsa Forana Flor de Card -19- (39)

L'agricultura baleari la seva incorporació a Europa

El passat dia 30 de gener el gabi-net de premsa del Govern Balear vaorganitzar un sopar-col.loqui amb elsmitjans de comunicació de la PremsaForana, perquè el Conseller d'Agri-cultura i Pesca donas a conèixer lapolítica agrícola que el seu departa-ment desenvoluparà en els propersanys, i especialment de cara a la inte-gració final a la Comunitat Econòmi-ca Europea.

El Conseller Pere J. Morey estavaacompanyat dels diferents directorsgenerals de la Conselleria, entre elsque s'hi trobava el manacorí JaumeDarder. El Conseller va analitzar ambceit esperit crític la problemàticapresent i futura que suposarà la lliber-tat de moviment de persones i socie-tats dintre la Comunitat Europea, par-lant sempre del sector agrícola, i tam-bé de la diferència que en el futur hihaurà respecte al status actual en quees troba l'agricultura balear en gene-ral i de Mallorca en particular, en re-ferència a la resta del país; va dir quementres a les Balears el percentage depoblació que es dedica a l'agriculturaestà situat als voltants del 4%, a laresta del país es d'un 13 o 14 %,mentres que a la C.E. és d'un 6 o un7%, el que provoca unes certes difi-cultats al govern central a l'hora d'a-plicar la normativa acordada a Brus-seles; aquesta no serviria per les Ba-

lears si s'aplicassin aquestes normati-ves, que incideixen en certs produc-tes, a iguals percentages de poblacióagricola que els diferents paisos de laComunitat Europea.

També va parlar el Conseller Mo-rey del document Dunkel, que actual-ment està en període de discussió. A-quèst document ha de servir per de-terminar el funcionament de les rela-cions entre els diferents països.

Un altre tema que també va parlarel Conseller va ésser el de les subven-cions que per part del govern centrales venien donant fins ara, afirmantque això s'havia acabat, i que a partird'ara no esperas que es donas aquesttipus de subvencions per la cara, sinóque a partir d'ara el que vulgui sol.li-citar-ne una haurà de presentar unprojecte molt complet de lo que espensa fer o invertir; si aquest projecteno és viable, segons els paràmetresque la Comunitat exigeix no se li con-cedirà la subvenció demanada.

L ' agro-turisme, també va esser undels temes de reflexió del Sr. P.J.Morey, que es va mostrar partidarid'aquest tipus de turisme, dient, però,que això no era la sortida als proble-mes de l'agricultura mallorquina, i vadir que s'havia d'ésser molt prudents,i que aquest tipus de turisme anavadirigit bàsicament a les grans posse-sions, adaptant les actuals cases peròen cap cas que servís per omplir elscamps mallorquins d'hotels.

Es va parlar de les pressions inter-nacionals per la supressió dels aran-cels, especialment dels Estats Units.De l'obsoleta manera de fer funcionarles cooperatives, afirmant que algunesd'elles han funcionat fins ara amb elsmateixos estatuts de fa cinquantaanys, i que d'aquesta manera és moltdifícil subsistir i menys dintre delmercat únic europeu, on se'ns exigirà

qualitat, bon servei i preus competi-tius.

Per altra banda, el Conseller vaanunciar els primers pagaments alsproductors de llet afectats per laquebra d'AGAMA, negant que s'ha-gués subvencionat a una empresa pri-vada, i dient que tan sols s'havienadelantat els doblers als productors dellet perquè feia més d'un any que nohavian cobrat i que ell esperava recu-perar els diners invertits quan es fesla venta de l'empresa, una vegada ca-pitalitzada, afegint que al principi elnuvi no trobava cap al·lota i que araque la cosa comença a anar millor jan'hi han sortit set o vuit .

La vetlada es va acabar amb unadarrera reflexió sobre les dificultatsde la gent del camp mallorquí peradaptar-se a les noves necessitats delmercat, possiblemet, digué, degut auna certa desconfiança del pagès al'hora d'associar-se en cooperatives.Acabà dient que es necessari que elcamp estigui ben cuidat, perquè aixòtambé és bo per al turisme, ja que ésuna bona imatge que Mallorca pot do-nar als turistes que ens visiten .

Ignasi Umbert i Roig

JoieriaFemenias

llistes de nocesobjectes de regal

Rector Pasqual, 8Tel. 569072Sant Llorenç

El temps de gêner Flor de Card -20- (40)

Resum comparatiu del mes

1991 1992

Temp. max. 18'5 17Temp. min. l -lTemp. max. mitja 14'3 13'3Temp. min. mitja 6'4 3'5

Des d'on ha bufat el vent

Ca'n XescEstació pluviomètrica B-480Sant Llorenç

Temp, mitjaTempestesBoiresGeladesGranissadesVeloç, ventDireccióPlujaCel serèCel nuvolatCel cobert

10'3 8'412 1 >

46E

14

72NE

182'3 34'35 514 2212 4

ViatgesUltramillor

Agència de viatges del grup A, tftol 999 Carrer del Sol, 19Tel. 585720 Cala Millor (Mallorca)

Història Flor de Card -21- (41)

Els cercador s d'or i plata (segle XVI)

Temps enrera hi va haver a Mallor-ca com una febre en cercar tresorsocults dins les coves, metalls precio-sos i monedes. Els cercadors prèvia-ment havien d'aconseguir llicència delProcurador Reial del Regne, el qualsolia donar els permisos amb aquestescondicions: haurien de pagar elsdanys i perjudicis als senyors de lesterres. Denunciar el que haurien tro-bat, i entregar cena quantitat a laProcurado Reial. Les llicències con-cedides al llarg del segle XVI sónaquestes:

1500.-Llicència de cercar or i ar-gent a Jaume Palou, Andreu Palou,Joanot Palou i Jaume Mont-roig deBunyola; del que trobaran entregarandues parts al Rei.

1501 .-Llicència a Andreu Boga bas-ter i a Miquel esclau de Mateu Mas.-Altra a Fra Pere Carreres prior del'església de Sant Joan de la Mar.

1502.-Es notifica al batle de Campsla llicència concedida a Julià Carbó iAntoni Antich; del que trobaran en-tregaran la meitat a la règia Cort.-Altra a Jaume Planes i germans deBinissalem. Altra a Andreu i JaumePalou i Jaume Mont-roig.

1503.-Es comunica al batle de Selvala llicència concedida a Bartomeu An-dreu prevere i Bartomeu Andreu sonnebot; entregaran la tercera part a larègia Cort.

1504.-Llicència a Pere i BartomeuFerrando de Felanitx; donaran la mei-

tat al Rei.1505.-Llicència a Onofre Morell

candeler. Altra a Bernat Granollers iSebastià Vicens.

1507.-Altra a Jaume Calafat de Só-ller.

1508.-A Antoni Fanals, Jaume De-yà, Sebastià Penals, Pere Perpinyà,Joan Fanals a Rafel Massot; entrega-ran la tercera part al Rei.

1509.-A Bartomeu Suau i AntoniComila de Selva; la meitat al Rei. Al-tra a Bartomeu Ferrando de Felanitx.

1510.-A Bernat Perelló de Castell-Llubí.

1511.-A Josep Piquer.1512.-A Antoni Antich de Campos,

Joan Miró de Sóller. Bartomeu Mo-rey, Miquel Vilar, Bartomeu Fronterai Pere Serra de Sóller.-Altra llicència a Joan Alberti donzelli Pere Soler àlias Pons per cavar al'hort d'aquest situat al lloc dit el Callde Ciutat.

1517.-A Misser Joan Gual doctor endrets; de l'or entregará la cinquenapart, i de l'argent la desena part.

1519.-Llicència a Pere Mollet pre-vere, Macià Barrera, Bartomeu Do-mènec i Bartomeu Trobat de cavarper cercar or i argent monedat i nomonedat i qualsevol menes de me-talls; donaran el terç al Rei.

1525.-A Pere Metge prevere; dona-rà dos terços al Rei.

1526.-A mestre Gaspar Alemany ar-genter per cercar or i argent en elRegne, especialment a Menorca.

1530.-Altra a mestre Salvat bruixo-ler.

1531.-A Pere Muntaner, Joan Mas-sies i Jaume Contestí.

1533.-A mestre Paulo; donarà lacinquena part. Altra a Joan Penaflori Salazar, i a Miquel Pla.

1534.-Notificant a tots els baties,especialment al batle on hi ha la cova

d'En Pardines (Sant Llorenç) la lli-cència concedida a Pere Metge percercar or i argent; donarà la cinquenapart al Rei.

1536.-A Paulo Tomàs, Julià Truyol,Jaume Banquer, Pere Seguí i altres deManacor. Altra a Gabriel de Verídoctor en lleis. Altra a Joan Prats deSineu.

1541.-A Martí Comes i Joan Blancferrer.

1553.-A Rafel Guitard i Antoni Ta-llades.

1561.-A fra Sebastià Codonyer del'orde de Sant Domingo, per cercaror, argent, plom, estany, aram, ferroi alcofoll.Altres a Salvador Sureda argenter iBartomeu Garí.

1564.-A Sebastià Massanet d'Artà.1565.-A Pere Alcover.1569.-A Alonso Dusay de Porreres

i Bartomeu Bissayo.1567.-A Salvador Dusay notari per

cercar or, argent, plom, estany, aram,ferro i alcofoll; donarà la cinquenapart al Rei.

1569.- Es comunica als baties deCalvià, Bunyola i Esporles la llicèn-cia concedida a Bartomeu Bissayes dePollença que pugui entrar dins covesi terres per cercar or i argent.-Altra a Rafel Guitard pintor de Sineui Miquel Mesquida de Felanitx.

1570.-A Pere Torrents i Pere Gui-tard de Sineu, mn. Pau Cavaller pre-vere, Tomàs Llobet trencador de pe-dra, Antoni Somó teixidor.

1571.- A Rafel Guitard i Joan Pratsde Sineu. Altra a Marchioto Traphilisicilià. Aquest dia 16 abril 1574 de-nuncià haver trobat una mina d'or aPuigpunyent a la possessió de GasparFortesa i "ha presentats molt trossosde metall senyalat de molts senyals deor". Posteriorment presenta trossosmillors.

Si lleu.. flor de Card-22-(42)

MOTS CREUATS

8 9 JO II 12

Horitzontals: 1.-Depressió en el fonsde la mar. Antiga forma de poesia reli-giosa lírica o dialogada. 2.- Petit ins-,trument de vent de terra cuita, de for-ma ovoide, amb vuit forats que es ta-pen amb els dits. Juntar. 3.-Mamífersrosegadors. Gos mallorquí. Símbol deltàntal. 4.-AI revés, és la mateixa defi-nició del número tres, en sigular. Xe-rrar. 5.-Digne d'ésser delatat. Termina-ció verbal. 6.-Individu pertanyent a laraça que parlava la llengua de que sónprolongament les llengües indoeuro-pees. Article indefinit. Aliment. 7.-Cinc-cents. Semblant. Donar. Nom delletra grega. 8.-Superior d'un monestir.Dit del que poda. 9.-En els quatre buitssegüents, vocals i consonants, però capd'igual. Déu egipci. Violenta irritaciócontra algú o alguna cosa. 10.Termina-ció verbal. El començament d'una ria-da. Mossegada. Consonant. 11.-Accióde riure. Dues-centes. Nom de lletra.12.-La part del membre inferior que vades del genoll al peu. Símbol del sofre.Nom de lletra. Cinquanta.

Verticals: 1.-Túnel. Símbol del iode.Consonant. 2.-El qui guarda les oques.Pelussa que cobreix els botons de certsvegetals, serrell que tenen alguns ar-bres com l'alzina o el castanyer. 3.-Nombre de naixaments en una poblaciói en un temps determinat. Terminacióverbal. 4.-Garbell d'espart o jonc queserveix per a porgar gra a l'era. Impe-dir de continuar un moviment. 5.-Rín-xol. Teixit de tela o cotó molt fi. Color

morat clar. 6.-Al revés, pronom. Benaprop l'un de l'altre. Símbol del fòsfor.Article. 7.-El qui dóna l'última mà auna cosa. Cara del dau marcada ambun punt. .-Cinquanta romans. Condi-ment que quan es menja cru fa moltaolor. El primer home. 9.-Ocell. Malal-tia crònica, infecciosa, caracteritzadaper mòduls tuberculosos, ulceracions,insensibilitat a la pell. Joc que es jugaamb daus i un cartó on hi ha dibuixa-des formant una espiral seixanta casesnumerades. 10. Corromp o suborna al-gú amb diners o presents. La primerade totes. Làmina circular de matèriaplàstica per a l'enregistrament i lareproducció fonogràfics. 11.- Cada dia.Aprensió que hom té que li esdevenguialgun mal. Consonant. Encès d'ira.

Horitzontals.- I.-Fonerà. Lauda.2.-Ocarina. Unir. 3.-Rates. Ca. Ta.4.-Atar. Rallar. 5.-Delatable. Ir. 6.-A-ri. Una. Pa. 7.-D. Tal. Dar. Pi. 8.-A-bat. Podador. 9.-Otul. Ra.Ira. 10.-Ir.'Ria. Mos. D. ll.-Rialla. CC. A. 12.-Garra. S. A. L.

Verticals.-1.-Foradada. I. G. 2.-Oca-ter. Borra. 3.-Natalitat. Ir.4.-Erera.Aturar. 5.-Ris. Tul. Lila. 6.-An. Ran.Al. 7.-Acabador. As. 8.-L. All. Adam.9.-Au. Lepra. Oca. lO.-Unta. A. Disc.11.Diari. Por. L. 12.-Ar. R. Irada.

BROU DE LLETRES

Dins aquest brou de lletres hi troba-reu deu noms de cases de foravila.

Demografia

NAIXAMENTS

Ña Bàrbara Membrilla Bauzà, filladen Julian i n'Antònia, neix dia 7 aSant Llorenç. Enhorabona!

Na Maria del Mar Fuster Sánchez,filla den Miquel i na Magdalena, vanéixer dia 8 a Son Garrió. Salut!

MATRIMONIS

En Rafel Pastor Riera i na MargalidaEugènia Juan Mascaró es casaren aSant Llorenç el dia de Sant Pau. Salut!

En Sebastià Miquel Matamalas i naMargalida Galmés Ginart feren s'escla-fit a Sant Llorenç dia 8. Enhorabona!

DEFUNCIONS

Na Maria Gelabert Jaume, fadrina,va morir dia 12 a Sant Llorenç, tenia87 anys. Al Cel sia.

Na Juana Maria Riera Nadal, casada,morí dia 16 a Sant Llorenç, tenia 75anys. Descansi en pau.

S SA SB L0 DG TU NR AA CP IN LR AR AG C0 SP R

ÓAENRODMOTSSM0S

NDBSSXGXIZDDNNE

BFSESV0LTESSIVs

EHGMSINFERBNLIA

RILMR0TFSACC0Vs

GD5CMATGLMKKTER

ASAREALAEFJJISD

PJFSONPIMSGGHNG

CDESETLOTSEES0L

Maria Galmés

Solucions al brou de lletres

Sa Bogura, Son Vives, Sa Real, SonPi, Ses Toltes, Son Berga, Infern,Cova, Calicant i Ses Sitges.

Sa

Campanya contra els moscards Flor de Cani -23- (43)

ECOTROL ens ha fet arribar undossier sobre la campanya de reduc-ció dels moscards, la qual us resumimper considerar d'interès per als lec-tors, ja que l'Ajuntament s'hi haadherit.

Objectius

1.- Reduir les poblacions de mos-cards entre un 60% i un 80%, elimi-nant les molèsties que ocasionen senseafectar la fauna insectívora.

2.- Adequar les èpoques de tracta-ment amb el cicle biològic del mos-card. Els assentaments originen nom-brosos fo-cus, fins i tot durant els pe-ríodes climatològics no aptes per alseu desenvolupament:

+ Aigua estancada-I- Nutridors+ Temperatura= MoscardsPodem trobar aquestes condicions a

soterranis inundats, sales de màquinesd'hotels, restaurants..., fosses sèpti-ques, estacions depuradores, etc.

3.- Reduir al màxim l'ús de pestici-des, utilitzant poroductes més especí-fics i menys agressiu per al mediambient.

4.- Cartografiar les zones en funcióde les seves característiques i intensi-tat del problema.

5.- Reduir al mínim les possibilitatsde contagi de malalties transmesespels moscards.

Metodologia

1.- Prospecció inicial.

En coordinació amb la persona de-signada per l'Ajuntament i coneixedo-ra del terme municipal es procedirà acartografiar, delimitar i tipificar leszones susceptibles d'ésser tractades.

2:- Delimitació de les zones decria.

Després de la prospecció inicial esclassificaran les distintes zones enfunció de llurs característiques parti-culars (accessibilitat, vegetació, carac-terístiques de l'aigua, espècies, faunaannexa, cicles biuològics...)

3.- TractamentPer mor del retràs de l'inici de la

campanya respecte al cicle biològicdel moscard, es procedirà a aplica-cions terrestes de xoc durant el pri-mer mes, i de seguiment durant elssuccessius.

El tractament aeri larvicida es duràa terme mitjançant dues aplicacionsdesprés de les primeres pluges de se-tembre, coincidint amb el segon ciclede reproducció anual. El primer ciclees produeix pel mes d'abril.

4.- MitjansAeri: Sistema micronair, utilitzant

cinc litres de mescla per hectàrea.Altura del vol: de cinc a vuit me-

tres.Amplada de cada passada: de vint

ba vint-i-cinc metres de banda.Nivell de renou: el normal dels mo-

tors d'explossió.Terrestre: Equips constituïts per un

professional i tècnics en tractamentsbiològics, amb maquinària d'alta pres-sió i diferents volums d'aspersió mun-tats sobre vehicles homologats.

Control i seguiment: Material iaparell de laboratori per a la classifi-cació de les zones i la caracteritzaciófísica, química i biològica dels tracta-ments.

5.- ProductesDe tipus larvicida, d'origen bio-

lògic a base de microorganismes derespècie5ûc/7/iw Thuringiensis seroti-pus H14, autoritzats per la seva inno-cuitat i alta especificitat.

6.- Tipus d'accióEncaminades a reduir, no a elimi-

nar les poblacions de moscards queper diverses raons presenten una acciónegativa sobre la salut pública.

a) Biològica: S'actuarà per afavorirl'acció de depredadors naturals delmoscard (introducció de peixos largí-vors als medis amb aigua permanent,conservació de les aus insectivores)

b) Física: Totes aquelles accionstendents à reduir o evitar la formacióde condicions propícies per al desen-volupament del moscard, les qualsexigeixen la col·laboració municipal iciutadana:

Pous: tapar-los amb mosquiteres.Piscines fora d'ús: desinsectar i

desinfectar.Sifons exteriors: mantenir un tel de

fuel a la superfície de l'aigua.Desaiguaments: instal·lar al nivell

més baix, amb pendent suficient.Fosses sèptiques: Tancar-les her-

mèticament i tapar les ventilacionsamb tela mosquitera.

Cambres d'aire: cobrir amb mos-quiteres els sistemes de ventilació.

Safareigs: posar-hi peixos de co-lors.

Barques: no deixar que s'hi acumu-li aigua.

Síquies i basses: posar-ho en conei-xement de l'Ajuntament.

Obres en construcció: evitar l'acu-mulació excessiva d'aigua.

Sant Llorenç ahir Flor de Card -24- (44)

Curs 1968-69"Promoción de la mujer rural"

Del títol no me'n record gaire bé,però era una cosa així.

Els estudiants francesos havien fetpinya amb els treballadors de les facto-ries automobilístiques i havien organit-zat la test a-1 lu ita del maig del 68. Elprincipi de la fi. La revolució dels jo-'ves enfront del poder establert. El pen-sament, la filosofia, la utopia..., laimaginació al poder!

Pals, pedres, barricades, fer í'amoren els carrers del barri llatí, qualsevolcosa servia d'arma per enfrontar-se a lapolicia francesa.

Posteriorment l'ona arribaria a Es-panya i els estudiants també farien car-reres amb els grisos. A Barcelona iMadrid, fonamentalment, també hi hau-ria ferits i bales de goma que xiulavensobre els caps dels estudiants.

A Sant Llorenç tot seguia el seu rit-me. El sol sortia devers el puig de SaFont i es ponia a l'indret de Bellver.La brulla ventrellava, els ocells s'apa-

rellaven... i s'havia muntat un curs dePromoción de la mujer rural. Ja se sap:cuina, labores, punt mallorquí, una mi-ca d'escoleta, taules de gimnàstica perals infants... cosetes d'aquestes que nofan mal a ningú, ni solucionen res, pe-rò desenpolven una mica la il·lusió alfer-nos creure en l'aparició d'airesnous.

Un curs muntat i dirigit per una de-cadent Secció Femenina però que enca-ra servava uniforme i estils de direcció.

Cursos, en certa manera, precursorsdels que posteriorment arribarien a lavila sota la denominació de PromocióProfessional Obrera (PPO), i tambédels actuals del INEM.

Aleshores, un servidor, era mestreen atur-preparant-oposicions i, tal vega-da, per ésser també jutge i cronometra-dor atlètic, -si no és per aquí, o perhaver fet campament de la OJE, no séd'on podia sortir el convit- em demana-rem per encuidar-me'n de la gimnàsticadels nins. Vull dir que hi estava unamica integrat. Les monitores em feiencas i em convidaven a algun cafetet i johi aportava temps i dedicació.

D'aquell curs en record la taula degimnàstica, les mirades per sobre l'es-patla d'algun mestre i el final de curs.

Va ésser gairebé apoteòsic. Amb elpati davanter de l'escola ple de gent fé-rem teatre llegit, poesies i cançons.

El fi de festa, reflectit a la fotogra-fia, representava la reaparició públicade la singular veu de l'Amo AntoniFai, molt ben acompanyat en aquestaocasió per lers guiterres de l'amo EnTia Tareu i l'amo En Reus, i la xim-bombad'En Pedró Juan. Jotes, matei-xes, ximbombada... una mica de tot.

La fotografia és ben clara i les feso-mies no menten. Veiam quantes perso-nes de les no assenyalades serieu capa-ços de conèixer. Solament dues pistes,car no viven a la vila. La nina que hiha vora la orella esquerra de l'amoAntoni és Na Margalida Cl adera, mes-tra; filla de Donya Catalina, aleshoresparvulista de Sant Llorenç. L'al.Iotaque hi ha vora el dintell del portal, laque és més aprop de la fusta de laporta, és Na Margalida Corema.

Apa idò!Guillem Pont