anÀlisi quantitativa dels museus de catalunya ......2016/11/25 · • el nombre de museus...

ANÀLISI QUANTITATIVA DELS MUSEUS DE CATALUNYAMuseus registrats i col·leccions obertes al públic

Fase diagnosiRevisió del Pla de Museus de Catalunya 2015-25Novembre 2016

�2

Introducció:

Aquesta anàlisi utilitza com a font principal les dades del qüestionari anual del Registre de Museus i es centra principalment en els museus registrats, però inclou també informació sobre les col·leccions obertes al públic. Parteix de la literatura existent (Informe anual sobre l’estat dels museus del país 2014, de la Junta de Museus de Catalunya, i Indicadors dels Museus de Catalunya 2014 i 2015, del Servei de Museus), i amplia l’anàlisi sobre la situació i el comportament dels museus en dos aspectes: una segmentació dels museus per mides i una explotació de dades evolutives, del conjunt i dels segments.

La segmentació per mides s’ha fet en cinc trams: (1) museus grans, (2) museus mitjans-grans, (3) museus mitjans-petits, (4) museus petits, i (5) museus petits al límit de la sostenibilitat. Aquests trams s’han construit a partir de cinc variables: despesa, equip humà estable, nombre de visitants, superfície coberta funcional i nombre d’objectes. Les dades per segments permeten afinar millor el coneixement d’una realitat que és molt diversa.

Aquests trams en cap cas pressuposen una categorització de museus futura, ni seran l’element principal de l’anàlisi final. Complementen altres criteris com són el territorial o la titularitat. L’anàlisi territorial, en concret, se’ns presenta com un dels més determinants, però hi ha una feina més afinada que encara està per fer. Seguint el que s’ha fet en altres sectors culturals, analitzarem ciutat de Barcelona, entorn metropolità, zones i ciutats de densitat mitjana, i entorns amb baixa densitat.

Les dades evolutives inclouen una diversitat de períodes, que són més curts o més llargs segons la disponibilitat de dades del qüestionari del Registre de Museus. S’ha procurat establir almenys el període de crisi econòmica (2009-2015), però això no ha estat possible per a tots els temes analitzats. La mostra utilitzada tampoc no és uniforme en tots els casos, però sí que és constant (sense buits de dades). En tot cas, sempre s’indica en les taules i els gràfics quin és el període analitzat i quin és el nombre de la mostra.

A l’hora d’interpretar els resultats cal fer-ho amb cautela perquè l’univers dels museus és petit (115 museus registrats), i a més les dades del qüestionari del Registre són incomplertes. Alguns trams tenen un nombre baix de museus, i per a les dades evolutives encara més baix, perquè s’han inclòs només els museus que havien aportat dades tots els anys del període seleccionat (mostra constant). Alguns comportaments observats, per tant, poden ser deguts a factors no estadístics.

Cal fer notar que les dades del Registre de Museus presenten deficiències importants de qualitat (les dades no sempre són complertes, homogènies o rigoroses) que afecten les possibilitats d’explotació i ús per a l’anàlisi. Sens dubte, la millora i actualització del sistema d’informació del Registre de Museus que recull anualment dades exhaustives sobre els museus del pais ha de ser una acció estratègica del Pla de Museus de Catalunya, i un element important del futur sistema de museus.

�3

1. EQUIPAMENTS MUSEÍSTICS A CATALUNYA

�4

Nombre d’equipaments museístics a Catalunya l’any 2015:

• A Catalunya hi ha actualment 624 centres museístics. D’aquests:- 114 són museus registrats. (18,2%)- 111 són extensions de museus registrats (17,7%, inclou una trentena de magatzems)- 399 són col·leccions obertes al públic (63,9%)

• Els equipaments museísitcs comptabilitzats són els donats d’alta, i que per tant estan sota el control i inspecció del Servei de Museus. El nombre real de centres museístics és encara més elevat ja que la inscripció és voluntària i no tots la fan efectiva.

• Els “museus registrats” són els inscrits al Registre de Museus. Compleixen els requisits de la Llei de Museus, i formen part del que es podria considerar “el sistema nacional de museus”, però només constitueixen una mica més d’un terç del total d’equipaments. La resta, gairebé dos terços del total de centres museístics del país, actualment no compleixen tots els requisits de la Llei i reben la consideració de “col·leccions obertes al públic”.

• Les “col·leccions obertes al públic” inclouen una gran diversitat de centres, des d’equipaments de gran impacte, alguns amb recursos importants i de titularitat privada (com el Museu de la Basílica de la Sagrada Família, La Pedrera, Cosmocaixa Barcelona, Món Sant Benet, Museu del Gas), passant per museus públics d’entitat significativa (com el Born Centre Cultural, el Museu d’Història de Tarragona o el Museu Olímpic i de l’Esport), i museus municipals petits (Museu del Prat, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, o Museu Municipal de Molins de Rei). Hi ha divereses cases museu, espais de patrimoni industrial, centres d’interpretació, col·leccions de particulars i d’empreses, espais culturals, exposicions, un jardí botànic, un parc astronòmic, etc. Tots fan funcions patrimonials i estan oberts al públic, però la seva mida i tipologies són molt diferents.

Evolució del nombre de museus i col·leccions 2007-2015:

• El total de centres inscrits ha crescut un 27% en els darrers 9 anys. La davallada que es produeix l’any 2015 es produeix per una regularització de les dades de les col·leccions que es va realitzar durant aquest any.

• El nombre de museus registrats ha crescut de forma moderada però sostinguda en els darrers 9 anys, amb l’excepció de l’últim any que es produeix una baixa. En conjunt el 2015 hi ha un 12% més de museus registrats que el 2007.

• Les col·leccions inscrites han crescut en la mateixa proporció que el conjunt, un 27% en els darrers 9 anys. El 2015 s’han donat de baixa 22 col·leccions després de l’actualització de les dades. Són baixes degudes sobretot a situacions de tancament al públic de col·leccions petites.

�5

Cal fer notar que aquest creixement és indicatiu del nombre de centres que es dónen d’alta, i que per tant s’acullen al control i inspecció del Servei de Museus. No són indicatives del nombre de centres museístics que es creen, tot i que una part dels que es donen d’alta són de nova creació. Sabem, però, que en la darrera dècada, i sobretot en el període pre-crisi, el nombre de museus ha augmentat significativament. No tenim dades de Catalunya, però a Espanya el nombre de museus hauria passat de 1.125 l’any 2000, a 1.464 l’any 2012 (+30%), segons dades de l’European Group on Museum Statistics.

Evolució de les altes al Registre de Museus des de 1999 (16 anys):

• El nombre de museus inscrits al Registre mostra una clara tendència a l’alça, amb petits retrocessos, però positiva al llarg del temps. Amb el anys, per tant, el nombre de museus que compleixen els requisits de la Llei de Museus va en augment. (+31% des de l’any 1999).

• Les inscripcions al Registre són continuades i sostingudes. Des de l’any 1999, durant els darrers 17 anys, només hi ha hagut tres anys sense cap inscripció.

• També s’han produït baixes, sobretot a partir de l’any 2008, any d’inici de la crisi econòmica, en que pràcticament cada any n’hi ha hagut alguna.

Nombre de museus registrats i col·leccions 2007-2015

0

125

250

375

500

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

314342

374393 405 398 405

421399

102 106 108 107 111 113 112 115 114

MUS COL

Conjunt dels centres 2007-2015

0

175

350

525

700

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

490518

550 570 582 576 584

643 624

Nombre de museus registrats 1999-2015

90

98

105

113

120

1999 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

96

99 9997 97

99 100 101102

106108107

111113 112

115 114

�6

• Per àrees territorials, és a Girona on l’augment ha estat més gran (+26%). La resta mostren un increment molt lleuger, una situació d’ estancament.

Evolució de les altes de col·leccions des de 2007 (10 anys):

• Hi i ha hagut altes de col·leccions cada any. Aquestes altes es deuen en part a iniciativa dels propis centres, però també per la tasca de personal del Servei de Museus de seguiment dels equipaments de nova creació, per oferir-los la inscripció, que és voluntària.

• S’observa una tendència de creixement entre 2007 i 2009, amb un pic aquest darrer any, en que se’n van donar d’alta 41. L’any 2010 el nombre d’altes es redueix a quasi la meitat, i es manté en un nivell més baix, al voltant d’una vintena d’altes per any, amb l’excepció de 2012 i 2015, en que n’hi ha un nombre més baix.

• També hi ha hagut baixes cada any, i més nombroses a partir de 2012. L’any 2015 arriben a 23, en gran part per un exercici d’actualització per posar al dia la base de dades.

Altes i baixes del Registre de Museus 1999-2015

0

2

3

5

6

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

2

0

2

0

1111

00000

3

000

1

3

1

2

5

0

3

5

111

2

0

1

0

3

6

AltesBaixes

Evolució del nombre de museus registrats per serveis territorials 2007-2015

0

15

30

45

60

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

2 2 2 2 2 2 2 3 3

10 10 9 9 9 9 9 10 11

4 5 5 5 5 5 5 5 5

19 21 21 2123 24 24 24 24

8 9 10 10 11 11 11 11 11

54 5456 55 56 57 56 57 55

5 5 5 5 5 5 5 5 5

Alt Pirineu i Aran Barcelona Catalunya Central Girona LleidaCamp de Tarragona Terres de l'Ebre

Altes i baixes de col·leccions obertes al públic 1007-2015

0

12,5

25

37,5

50

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

23

8

1516

63

95

13

5

2422

9

1822

41

33

9

AltesBaixes

�7

Distribució territorial dels equipaments museístics (2015): per serveis territorials (sense comptar extensions)

167 Barcelona 34% [55 museus registrats 48%] [112 col·leccions 30%]

84 Girona 17% [24 museus registrats 21%] [ 60 col·leccions 15%]66 Catalunya Central 13% [11 museus registrats 10%] [ 55 col·leccions 15%]52 Tarragona 11% [11 museus registrats 10%] [ 41 col·leccions 11%]47 Lleida 10% [ 5 museus registrats 4%] [ 42 col·leccions 11%]

38 Alt Pirineu i Aran 8% [ 5 museus registrats 4%] [ 33 col·leccions 9%]37 Terres de l’Ebre 7% [ 3 museus registrats 3%] [ 34 col·leccions 9%]

100% 100% 100%

• Barcelona contribueix un terç dels centres museístics catalans, i quasi la meitat dels registrats.• Barcelona i Girona aporten un percentatge de museus registrats superior al percentatge que aporten al total de centres. Un major nombre de

museus d’aquestes àrees, per tant, compleixen els requisits de la Llei de Museus i assoleixen els estàndards mínims de gestió. • En la resta d’àrees territorials és a la inversa. El percentatge de col·leccions és superior al que aporten al total. Hi ha una proporció més gran, per

tant, de centres que no compleixen els requisits mínims.

Distribució territorial museus i col·leccions 2015

Barcelona

Girona

Catalunya Central

Camp de Tarragona

Lleida

Alt Pirineu i Aran

Terres de l'Ebre

0% 13% 25% 38% 50%

3%

4%

5%

10%

10%

21%

48%

9%

9%

11%

11%

15%

15%

30%

Col·leccionsMuseus registrats

Distribució territorial equipaments museístics 2015

Barcelona

Girona

Catalunya Central

Camp de Tarragona

Lleida

Alt Pirineu i Aran

Terres de l'Ebre

0% 10% 20% 30% 40%

7%

8%

10%

11%

13%

17%

34%

�8

Distribució territorial dels equipaments museístics (2015): per comarques.• La comarca del Barcelonès mostra una gran concentració d’equipaments (75 centres, 22 museus registrats).• Totes les comarques disposen de col·leccions obertes al públic, però hi ha 7 comarques sense cap museu registrat: Alta Ribagorça, Garrigues,

Moianès, Pla d’Urgell, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta.

Nombre d’équipements patrimonial per servei territorial (2015)

0

30

60

90

120

Barcelona Girona Tarragona

34

5044

6456

118

33

7

23

6

37

14

90

10

MuseusCol·leccions

Museus registrats per comarca 2015

0

8

15

23

30

Alt

Cam

p

Alt

Empo

rdà

Alt

Pene

dès

Alt

Urg

ell

Alta

Rib

agor

ça

Anoi

a

Bage

s

Baix

Cam

p

Baix

Ebr

e

Baix

Em

pord

à

Baix

Llo

breg

at

Baix

Pen

edès

Barc

elon

ès

Berg

uedà

Cerd

anya

Conc

a de

Bar

berà

Gar

raf

Gar

rigu

es

Gar

rotx

a

Gir

onès

Mar

esm

e

Moi

anès

Mon

tsià

Nog

uera

Oso

na

Palla

rs J

ussà

Palla

rs S

obir

à

Pla

de l’

Esta

ny

Pla

d’U

rgel

l

Prio

rat

Ribe

ra d

’Ebr

e

Ripo

llès

Sega

rra

Segr

ià

Selv

a

Sols

onès

Tarr

agon

ès

Terr

a Al

ta

Urg

ell

Val d

’Ara

n

Vallè

s O

ccid

enta

l

Vallè

s O

rien

tal

59

11021

4211000

2114

110

95

20

6212

22

335

2222011

52

�9

Relació entre nombre d’equipaments museístics i habitants: a Catalunya i per serveis territorials (2015). Inclou extensions de museus registrats obertes al públic, i exclou les extensions que són magatzems:

•L’àrea territorial que disposa de més equipaments museístics per habitants és l’Alt Pirineu i Aran, que també és l’àrea amb menys densitat de població. La situació inversa suceeix a l’àrea de Barcelona, per la gran densitat de població que concentra, tot i que és on s’ubiquen el 34% dels equipaments museístics del país.

• A Catalunya en conjunt hi ha 7,8 equipaments museístics per habitant. La comparació amb les dades disponibles de diferents països europeus la situa en una posició alta. Tanmateix, cal agafar aquestes dades amb molta cautela perquè fan referència a anys diferents, tot i que el creixement de centres al nostre país ha estat probablement més accelerat al nostre païs, en paral·lel al creixement urbanístic dels anys anteriors a la crisi.

SSTT Municipis Habitants Museus registrats Col·leccions Tots centres centres/100.000 hab.Alt Pirineu i Aran 77 73.044 10 33 43 58,9Barcelona 160 5.024.494 90 118 208 4,1Catalunya Central 169 513.002 14 56 70 13,6Girona 213 744.199 37 64 101 13,6Lleida 144 358.266 6 44 50 14,0Tarragona 132 612.234 23 50 73 11,9Terres de l'Ebre 52 182.867 7 34 41 22,4Total Catalunya 947 7.508.106 187 399 586 7,8

Nombre d'Equipaments patrimonials x 100.000 habitants (2015)(Inclou museus registrats, extensions de museus registrats i col·leccions obertes al públic)

0

15

30

45

60

Alt Pirineu i AranTerres de l'Ebre Lleida Catalunya Central Girona Tarragona Barcelona Catalunya

7,84,111,913,613,614,0

22,4

58,9

Nombre d'Equipaments culturals x 100.000 habitants a diferents països d'Europa* *European Group on Museum Statistics. Els anys de referència abasten des del 1999 (UK) al 2016 (Catalunya)

0,0

4,5

9,0

13,5

18,0

Estonia Switzerland Slovenia Luxembourg Ireland Germany Catalunya Hungary Finland Austria Latvia Croatia Denmark The NetherlandsCzech Republic Romania Spain United Kingdom Norway

2,83,13,23,54,54,74,855,65,96,26,77,87,588,38,8

13,616,7

�10

Mapa 1. Museus i col·leccions registrats de Catalunya. Distribució comarcal.

�11

.

2. SEGMENTACIÓ DELS MUSEUS REGISTRATS SEGONS MIDA

�12

SEGMENTS DE MUSEUS REGISTRATS SEGONS MIDA:

Consideracions:Totes les dades corresponen al Qüestionari 2015 del Registre de Museus excepte les de pressupost de despesa corresponen a l'exercici 2014.Total de museus 2015 = 115 (114 museus registrats + MNAT). Museus que han contestat el Qüestionari 2015 = 106 museus. Per als 8 museus que no van contestar el Q2015, s’ha utilitzat les xifres del qüestionari 2014 (en el cas del pressupost, les de l'exercici 2013, exceptuant el Museu del Disseny de Barcelona -tot just inaugurat el desembre de 2014- i del Museu de l'Art de la Pell de Vic -en tràmits de ser extensió del MEV-, i dels quals no hi ha dades de pressupost anteriors). Aquests 8 museus dels que s’han comptabilitzat dades anteriors són: Museu d’Art de Girona, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Museu Etnològic de Barcelona, Museu Municipal de Tossa de Mar, Museu del Disseny de Barcelona, MACBA. Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Museu de l’Art de la Pell.S'han afegit les dades del MNAT, per això les xifres totals no coincideixen amb les presentades en el document publicat d’Indicadors 2015.

Nota metodològica: Per crear la segmentació s’ha donat un pes menor al núm. d’objectes que a la resta de variables, ja que és un indicador relatiu de la mida. Els museus d’art tendeixen a tenir menys objectes però de més valor, mentre que els d’història natural sempre tenen un volum d’objectes molt elevat que són de referència científica.

VariablesDades 2015 RM

Mostra conjuntaN=115 (100%)

1 GRANSN=17 (15%)

2. MITJANS-GRANSN=32 (28%)

3. MITJANS-PETITSN=34 (26%)

4. PETITSN=20 (17%)

5. PETITS AL LIMITN=12 (10%)

Pressupost de despesa.Mitjana (2014)

1.100.000 € 5.400.000 € 680.000 € 290.000 € 138.000 € 58.000 €

Equips humans estables.Mitjana

11 42 9 5 3 2

Núm. de visitants l’any.Mitjana

94.200 393.000 102.000 19.000 9.000 4.000

Superfície coberta funcional (amb ext.)Mitjana

3.700 m2 12.600 m2 3.500 m2 1.900 m2 1.400 m2 1.000 m2

Núm. d’objectes Mitjana 66.200 284.000 45.000 15.500 49.500 9.300

�13

Caracterització dels segments i museus que els integren.

Segmentació dels museus en funció de la seva mida, utilitzant 5 variables:- Total pressupost de despesa.- Núm. de personal fix.- Núm. de visitants.- Superfície coberta funcional.- Núm. d’objectes.

1- museus grans (inclou tots els nacionals i la major part dels de Barcelona). 17 museus (14,8%)- 5.402.952 € de pressupost de despesa de mitjana (mínim: 549.198€ /

màxim: 15.390.564€).- Equips humans estables de 42 persones de mitjana (mínim: 10 / màxim

104) (personal fix).- 393.447 visitants l’any de mitjana (mínim 38.707 / màx. 1.389.018).- 12.632 m2 de superfície coberta funcional de mitjana (mínim

1.575m2 / màxim: 40.270m2).- 283.751 objectes de mitjana (mínim 1.889 / màxim: 3.806.204)

2- museus mitjans-grans. 32 museus (27,8%)- 679.388 € de pressupost de despesa de mitjana (mínim: 188.543€ /

màxim: 1.686.106€).- Equips humans estables de 9 persones de mitjana (mínim: 4 / màxim

18 (personal fix).- 102.344 visitants l’any de mitjana (mínim 9.110 / màx. 1.785.903).- 3.456 m2 de superfície coberta funcional de mitjana (mínim 623m2 /

màxim: 8.802m2).- 45.175 objectes de mitjana (mínim 138 / màxim: 878.013)

3- museus mitjans-petits. 34 museus (29,6%)- 291.335 €de pressupost de despesa de mitjana (mínim: 74.744 €/

màxim: 913.223 €

- Equips humans estables de 5 persones de mitjana (mínim: 2 / màxim 12 (personal fix).

- 18.607visitants l’any de mitjana (mínim 3.256 / màx. 89.843).- 1.889 m2 de superfície coberta funcional de mitjana (mínim 323m2 /

màxim: 6.216m2).- 15.408 objectes de mitjana (mínim 313 / màxim: 210.000)

4- museus petits. 20 museus (17,4%)- 138.312 € de pressupost de despesa de mitjana (mínim: 72.682 €/

màxim: 233.604 €- Equips humans estables de 3 persones de mitjana (mínim: 1 / màxim 8

(personal fix).- 9.188 visitants l’any de mitjana (mínim 1.087/ màx. 28.292).- 1.398 m2 de superfície coberta funcional de mitjana (mínim 298 m2 /

màxim: 4.410 m2).- 49.396 objectes de mitjana (mínim 484 / màxim: 818.879)

5- museus petits al límit de la sostenibilitat. 12 museus (10,4%)- 58.258,04 € de pressupost de despesa de mitjana (mínim: 446 €/

màxim: 123.171 €- Equips humans estables de 2 persones de mitjana (mínim: 1 / màxim 4

(personal fix).- 4.224 visitants l’any de mitjana (mínim 55 / màx. 4.941).- 996 m2 de superfície coberta funcional de mitjana (mínim 162 m2 /

màxim: 4.941 m2).- 9.316 objectes de mitjana (mínim 133 / màxim: 81.762)

�14

Mapa 2. Museus registrats per segments de mida. Distribució territorial.Mapa 1. Museus registrats i col·leccions obertes al públic. Distribució territorial.

�15

Segment 1- museus grans (inclou tots els nacionals i la major part dels de Barcelona) (17 museus).

Segment 2- museus mitjans-grans (32 museus).

MUSEU DE LA MÚSICA FUNDACIÓ JOAN MIRÓ MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE CATALUNYA

MUSEU FREDERIC MARÈS MUSEU PICASSO MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA

MUSEU DE BADALONA MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA MUSEU D'ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA

FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES TEATRE-MUSEU DALÍ MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA

MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA MUSEU D'HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA MUSEU D'HISTÒRIA DE CATALUNYA

MUSEU DEL DISSENY DE BARCELONA MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

MUSEU D’ART DE GIRONA MUSEU DEL CINEMA. COL·LECCIÓ TOMÀS MALLOL

MUSEU D'HISTÒRIA DE SABADELL MUSEU D'HISTÒRIA DELS JUEUS

MUSEU DEL SURO DE PALAFRUGELL VINSEUM. MUSEU DE LES CULTURES DEL VI DE CATALUNYA

MUSEU DE LA VIDA RURAL MUSEU D'ART MODERN DE TARRAGONA

MUSEU ROMÀNTIC CAN LLOPIS MUSEU DE LA PELL D'IGUALADA I COMARCAL DE L'ANOIA

MUSEU ETNOLÒGIC DE BARCELONA MUSEU EPISCOPAL DE VIC

MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY. LA GABELLA TRESOR DE LA CATEDRAL DE GIRONA

MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA EL CAU DE LA COSTA BRAVA-MUSEU DE LA PESCA

MUSEU MARICEL MUSEU DE LLEIDA: DIOCESÀ I COMARCAL

MUSEU DEL FERROCARRIL DE CATALUNYA. VILANOVA I LA GELTRÚ MUSEU DE REUS SALVADOR VILASECA

MUSEU DE GRANOLLERS MUSEU D'HISTÒRIA DE GIRONA

MUSEU DE LES TERRES DE L'EBRE MUSEU DE L'HOSPITALET

MUSEU DE LA GARROTXA MUSEU DE TERRASSA

MUSEU MONESTIR DE PEDRALBES MUSEU DE MATARÓ

MUSEU D'HISTÒRIA DE LA CIUTAT (SANT FELIU GUÍXOLS) MUSEU DE MONTSERRAT

MUSEU DE L'INSTITUT BOTÀNIC DE BARCELONA MUSEU DEL FUTBOL CLUB BARCELONA

�16

Mapa 3. Segment museus grans (17). Mapa 4. Segment museus mitjans-grans (32).

�17

Segment 3- museus mitjans-petits (34 museus). MUSEU D'ARENYS DE MAR MUSEU DEL MAR DE LLORET DE MAR

MUSEU COMARCAL DE L'URGELL ECOMUSEU DE LES VALLS D'ÀNEU

MUSEU MUNICIPAL JOAN ABELLÓMUSEU ETNOGRÀFIC DE RIPOLL. ANTIC MUSEU FOLKLÒRIC PARROQUIAL

ECOMUSEU-FARINERA DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES MUSEU DE LES MINES DE CERCS

MUSEU COMARCAL DE LA CONCA DE BARBERÀ MUSEU DE GAVÀ

MUSEU DEL CÀNTIR D'ARGENTONA MUSEU DIOCESÀ DE TARRAGONA

MUSÈU DERA VAL D'ARAN MUSEU DEL TER

MUSEU D'ART JAUME MORERA CAN QUINTANA. MUSEU DE LA MEDITERRÀNIA

MUSEU ROMÀNTIC CAN PAPIOL MUSEU D'ART DE SABADELL

MUSEU COMARCAL DE CERVERA MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES

MUSEU DEU MUSEU DE L'EMPORDÀ

FUNDACIÓ PALAU. CENTRE D'ART MUSEU DEL CAU FERRAT

MUSEU I POBLAT IBÈRIC DE CA N'OLIVER. MUSEU D'HISTÒRIA DE CERDANYOLA CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I MUSEU TÈXTIL DE TERRASSA

MUSEU DE TORTOSA. HISTÒRIC I ARQUEOLÒGIC DE LES TERRES DE L'EBRE THERMALIA. MUSEU DE CALDES DE MONTBUI.

BIBLIOTECA-MUSEU VÍCTOR BALAGUERMUSEU DE L’INSTITUT CATALÀ DE PALEONTOLOGIA MIQUEL CRUSAFONT

MUSEU TORRE BALLDOVINA MUSEU DE LA NOGUERA

MUSEU-ARXIU TOMÀS BALVEY VIL·LA CASALS-MUSEU PAU CASALS

�18

Segment 4- museus petits (20 museus).

Segment 5- museus al límit de la sostenibilitat (12 museus).

MUSEU ARXIU MUNICIPAL DE CALELLA JOSEP M. CODINA I BAGUÉ MUSEU DE LA CONCA DELLÀ

MUSEU MUNICIPAL DE NÀUTICA DEL MASNOU MUSEU MUNICIPAL DE LLÍVIA

L'ENRAJOLADA, CASA MUSEU SANTACANA MUSEU ARQUEOLÒGIC COMARCAL DE BANYOLES

MUSEU MUNICIPAL VICENÇ ROS MUSEU DARDER. ESPAI D'INTERPRETACIÓ DE L'ESTANY

FUNDACIÓ APEL·LES FENOSA MUSEU D'HISTÒRIA DE CAMBRILS

MUSEU DE L'ART DE LA PELL (recentment unificat amb el Museu Episcopal de Vic) MUSEU D'ART DE CERDANYOLA. CAN DOMÈNECH

MUSEU DE L'ESTAMPACIÓ DE PREMIÀ DE MAR MUSEU DIOCESÀ I COMARCAL DE SOLSONA

MUSEU DE VALLS MUSEU COMARCAL DE MANRESA

MUSEU D'ALCOVER MUSEU DIOCESÀ D'URGELL

MUSEU DELS SANTS D'OLOT MUSEU MUNICIPAL DE MONTMELÓ

MUSEU MUNICIPAL JOSEP ARAGAY CASA MUSEU VERDAGUER (FOLGUEROLES)

MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA MUSEU COMARCAL DE BERGA

MUSEU DE CERÀMICA POPULAR TERRACOTTA MUSEU DE TERRISSA I CERÀMICA INDUST. DE LA BISBAL

MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA MUSEU MUNICIPAL DE TOSSA DE MAR*

MUSEU DE PREMIÀ DE DALT MUSEU MUNICIPAL DE LA PAGESIA (CASTELLBISBAL)

MUSEU DE L'ANXOVA I DE LA SAL

MUSEU D'HISTÒRIA DE LA IMMIGRACIÓ DE CATALUNYA

* Nota: A setembre 2016 es cancel·la la inscripció del Museu Municipal de Tossa de Mar en el Registre de Museus de Catalunya i a novembre de 2016 el Museu de Ceràmica Popular.

�19

Mapa 5. Segment de museus mitjans-petits (34) Mapa 5. Museus petits de Catalunya (20)

�20

Mapa 5. Museus al límit de la sostenibilitat (12)

�21

3. RECURSOS ECONÒMICS

�22

Dades del conjunt de museus registrats: (De l’Informe anual 2014 de la Junta de Museus, amb dades dels 115 museus registrats).

- La meitat dels museus registrats (49,5%) treballen amb pressupostos inferiors als 300.000€. - Només 22 museus (un 20,5%) tenen un pressupost superior al milió d’euros.- La distribució dels ingressos segons fonts d’ingrés mostra que, de mitjana, el 51% del pressupost és finançament públic. La capacitat

d’autofinançament suposa el 45% del total, dels quals el patrocini és només una part testimonial, amb un 1,5%. Les mitjanes, però, no reflecteixen la realitat de la major part de museus del país que són molt més depenents del finançament públic. L’existència d’uns museus grans amb uns ingressos propis elevats (com el Teatre-Museu Dalí o el FC Barcelona) distorsionen les dades de forma important.

- La realitat és que un 81,2% de tots els museus registrats del pais (els museus municipals, els museus de la Generalitat, els ens autònoms i els consorcis) obtenen menys d’un 16% del pressupost mitjançant ingressos propis, i un grau de dependència del finançament de les institucions principals d’entre el 80 i el 90%. Aquest percentatge encara podria ser més elevat si els ingressos per subvencions públiques, que no està clar en quin concepte s’han sumat, no hi estiguessin inclosos.

- Per altra banda, un 7,5% dels museus registrats, que són els Diocesans, mostren un percentatge d’ingressos propis elevat (d’un 65,6%). Aquestes dades reflecteixen tant una afluència de públic important com també l’existència d’uns pressupostos de funcionament petits amb una aportació baixa de les institucions titulars. Restaria per tant, un 11,7% de museus registrats amb percentatge d’ingressos propis substancial, superior al 70% del pressupost (les Fundacions privades, les públiques i un cas de museu que és Associació).

- Territorialment, hi ha dos territoris amb una dependència pública extremadament elevada, del 96%: són Lleida i les Terres de l’Ebre. Un percentatge una mica més equilibrat el trobem a Tarragona i l’Alt Pirineu i Aran, amb un percentatge de finançament públic al voltant del 75%. A Barcelona i la Catalunya central hi ha un bon equilibri (una mica per sobre del 50%), i Girona surt el territori més ben posicionat amb amb només el 20,8%, tot i que aquesta dada no reflecteix la situació real del territori, ja que el Teatre-Museu Dalí produeix una gran distorsió. A les comarques de Girona per exemple, el Teatre-Museu Dalí obté 15M d’ingressos propis, mentre que el total d’ingressos dels museus d’aquest territori (propis, públics, patrocinis i altres), és de 22M. Un 68% dels ingressos d’aquests museus provenen d’un sol lloc, per tant.

- A Barcelona, on hi ha museus molt grans, però també molts de petits, les dades globals no reflecteixen adequadament la seva realitat. Els ingressos propis de museus del FC Barcelona també distorsionen significativament. Queda pendent un treball més aprofundit i afinat de les dades d’aquest territori per conèixer-ne la diversitat.

Nota: les dades de pressupost, tant d’ingressos com de despeses, disponibles en el Registre s’han de prendre amb molta cautela. No són dades prou rigoroses ni consistents, ja que no es comptabilitzen de la mateixa manera en tots els museus.

�23

Recursos econòmics 2011-2014 —dades de conjunt i segons la mida dels museus:

Nota: La mostra de les dades evolutives està formada pels 90 museus registrats que han proporcionat dades de despesa tots els anys dels exercicis 2011, 2012, 2013 i 2014. No s’han comptabilitzat aquells museus que no han proporcionat dades algun d’aquests anys, per tal d’obtenir una mostra constant. Aquesta mostra representa el 78% del total de museus registrats.

L’evolució del pressupost de despesa entre 2011 i 2014 (dades del Registre):

• En els darrers 4 anys s’ha produit una disminució general de la despesa, tant en el conjunt dels museus com en tots els segments. La reducció

més forta s’ha experimentat en els museus mitjans-petits i en els museus petits al límit de la sostenibilitat.

• La disminució de pressupost mostra dos comportaments diferenciats entre els museus grans i la resta. La davallada en els museus grans

comença el 2012, mentres que en tota la resta comença un any abans, el 2011 (primer any del que es disposen dades). L’any pitjor per als museus grans (i per a la mitjana del conjunt) és el 2013, mentre que per a la gran majoria de museus del país (els mitjans-grans, petits, i petits al

límit de la sostenibilitat) el punt més baix es va produïr el 2012. La davallada més pronunciada es va produir en el segment dels museus petits al límit de la sostenibilitat (-39% el 2012 respecte el 2011)

• Per al conjunt dels museus, el 2014 apunta a una lleugera recuperació de la despesa, però en realitat això només passa en tres segments. Entre els museus mitjans-petits i petits, el 2014 encara mostra una tendència decreixent dels pressupostos.

• Cal destacar que el segment dels museus mitjans-petits registra una tendència negativa continuada durant els quatre anys analitzats.



1 GRANSN=17 (15%)



4. PETITSN=20 (17%)


Pressupost de despesa.Mitjana (dades 2014)

1.100.000 € 5.400.000 € 680.000 € 290.000 € 138.000 € 58.000 €

EvolucióDades 2011-14 RM


1 GRANSN=13 (14,5%)



4. PETITSN=16 (18%)

5. PETITS AL LIMITN=5 (5,5%)

% creix-decreix2011-2014 -8% -7% -4,5% -19,5% -8% -26%

% creix-decreix2013-2014 +2% +3% +0,7% -2,5% -3% +12,5%

�24

Evolució pressupost despesa museus registrats 2011-2014 (N=90)

100000000

105000000

110000000

115000000

120000000

2011 2012 2013 2014

112.512.821111.471.427

101.428.799

103.605.725

Evolució despesa 1 GRANS (N=13)

70.000.000 €

75.000.000 €

80.000.000 €

85.000.000 €

90.000.000 €

2011 2012 2013 2014

82.505.469

86.212.722

74.374.87976.695.687

Evolució despesa 2 MITJANS-G (N=26)

0 €

4.250.000 €

8.500.000 €

12.750.000 €

17.000.000 €

2011 2012 2013 2014

16.496.983

13.586.44915.653.65815.774.311

Evolució despesa 4 PETITS (N=16)

2.100.000 €

2.200.000 €

2.300.000 €

2.400.000 €

2.500.000 €

2011 2012 2013 2014

2.436.455

2.140.810

2.319.303

2.245.772

Evolució despesa 3 MITJANS-P (N=30)

0,00 €

2.750.000,00 €

5.500.000,00 €

8.250.000,00 €

11.000.000,00 €

2011 2012 2013 2014

10.616.3659.250.877 8.780.172 8.551.277

Evolució despesa 5 PETITS AL LÍMIT (N=5)

0 €

115.000 €

230.000 €

345.000 €

460.000 €

2011 2012 2013 2014

457.547

280.567 300.786338.677

�25

Recursos econòmics 2014 segons titularitat:- La titularitat dels museus es relaciona molt directament amb el seu volum econòmic:

- Els consorcis, les fundacions privades i un cas en que la titularitat és una associació, registren més ingressos que la resta, i en una proporció superior a la del seu pes respecte el total de museus.

- Els museus amb titularitat de l’Ajuntament, els ens autònoms i els diocesans obtenen una proporció d’ingressos significativament inferior en relació al seu pes en el total de museus.

- La distribució dels ingressos segons fonts d’ingrés varia segons titularitat. - Els museus amb titularitat d’Ajuntaments o Generalitat són els que tenen el percentatge d’ingressos propis

més baix (9%) i són més dependents del finançament de les institucions principals (89%). - La situació inversa la trobem en les fundacions privades (80% d’ingressos propis) i les fundacions públiques

(71%). - Els museus diocesans també tenen un percentatge d’ingressos propis elevat (66%). En alguns casos això és

degut a la confluència de pressupostos amb baixa aportació dels titulars i elevada afluència a monuments, com passa al Tresor de la Catedral de Girona o als Museus Diocesans de Tarragona i l’Urgell, en els que les visites a les catedrals s’efectuen a través de l’entrada al Museu. Alguns museus diocesans, tanmateix, com és el cas del Museu Episcopal de Vic, tenen una situació diferent, amb gestió i pressupostos elevats de la Generalitat.

Fonts de finançament segons titularitat 2014 (N=107)

0%

25%

50%

75%

100%

Associació Fundació privada Fundació pública Diocesà Consorci Ens autònom Ajuntament Generalitat

2,3%0,5%3,1%2,6%1,2%

18,4%

0,6%0% 0%1%1,3%1,7%1,1%0,1%4,2%0%

89%89,2%81,5%81,2%

32,1%

10,7%14,8%

0% 8,7%9,3%14,2%14,5%

65,6%70,8%

80,3%

100%

ingressos propis institucions principals Patrocini Altres

Tipus tiularitat % total ingressos

% total museus

Consorci 28,8% 12,1%

Fundació priv. 18,2% 5,6%

Associació 18,0% 0,9%

Ajuntament 17,5% 49,5%

Generalitat 6,0% 3,7%

Fundació pública 5,8% 4,7%

Ens autònom 3,5% 15,9%

Diocesà 2,3% 7,5%

100% 100%

Titularitat ingressos propis

institucions principals

Patrocini Altres

Associació 100% 0% 0% 0%

Fundació privada 80,3% 14,8% 4,2% 0,6%

Fundació pública 70,8% 10,7% 0,1% 18,4%

Diocesà 65,6% 32,1% 1,1% 1,2%

Consorci 14,5% 81,2% 1,7% 2,6%

Ens autònom 14,2% 81,5% 1,3% 3,1%

Ajuntament 9,3% 89,2% 1,0% 0,5%

Generalitat 8,7% 89,0% 0% 2,3%

100% 100% 100% 100%

�26

Recursos econòmics 2014 segons àmbit territorial: (De l’Informe anual 2014 de la Junta de Museus, amb dades dels 115 museus registrats).

- La distribució dels recursos econòmics és força desigual en el territori català:

- Els museus amb els ingressos més alts són els de l’àrea de Barcelona, amb 2,2M de mitjana.- Segueixen els de l’àrea de Girona, amb més de 950.000€ de mitjana (una mitjana de fet molt inflada pel T-

M Dalí). - La resta tenen un pressupost inferior als 400.000€ de mitjana.

- La distribució dels ingressos segons fonts d’ingrés varia molt entre àmbits territorials:

- L’àrea de Girona és la que té major percentatge d’ingressos propis (taquillatge, monitoratge, vendes i altres), d’un 77,2%, seguida de Barcelona, amb un 41,2%. Cal anar en compte amb aquests percentatges que estan distorsionats pel comportament d’alguns, pocs, museus, amb molta afluència, com són el Museu del FC Barcelona (que inclou les visites a l’estadi) a l’àrea de Barcelona o el Teatre-Museu Dalí a l’àrea de Girona.

- En canvi els museus de Lleida només generen un 2,5% del total del seu pressupost en ingressos propis, i se sustenten en un 96,9% en els ingressos procedents de les institucions titulars. Una proporció semblant és la dels museus de les Terres de l’Ebre.

Fonts de finançament segons servei territorial 2014 (N=107)

0%

25%

50%

75%

100%

Girona Barcelona Cat Central Alt Pirineu i Aran Tarragona Terres de l’Ebre Lleida0,5%0%7,7%0%2,4%2,5%0,5% 0,1%0%1,1%0%2,3%1,5%1,5%

96,9%96,1%

77%73,8%

56,1%54,8%

20,8%

2,5%3,9%14,2%

26,1%

39,2%41,2%

77,2%

Ingressos propis Institucions principals Patrocini Altres

Servei territorial % total ingressos

% total museus

Barcelona 78% 47,7%

Girona 14,7% 21,5%

Cat. Central 2,6% 9,3%

Tarragona 2,4% 9,3%

Lleida 1,3% 4,7%

Alt Pirineu i Aran 0,6% 4,7%

Terres de l’Ebre 0,4% 2,8%

100% 100%

Servei territorial ingressos propis

institucions principals

Patrocini Altres

Girona 77,2% 20,8% 1,5% 0,5%

Barcelona 41,2% 54,8% 1,5% 2,5%

Cat Central 39,2% 56,1% 2,3% 2,4%

Alt Pirineu i Aran 26,1% 73,8% 0% 0%

Tarragona 14,2% 77,0% 1,1% 7,7%

Terres de l’Ebre 3,9% 96,1% 0% 0%

Lleida 2,5% 96,9% 0,1% 0,5%

45,1% 51,2% 1,5% 2,3%

�27

Context: finançament públic dels museus i de la cultura a Catalunya en el període de crisi.Fonts: - Idescat. Anuari estadístic de Catalunya. Despesa pública en cultura. Per admiinistracions i àmbits d’actuació.- DeCultura. Núm. 18, abril 2015. Pressupost públic en cultura a Catalunya. Marta LLatcha. Gabinet Tècnic.

Despesa pública en MUSEUS per administracions (2009-2014):

• La despesa en museus en conjunt ha baixat un 22% des de l’any 2009. El conjunt de museus ha passat de tenir 147M euros de diner públic de les administracions catalanes el 2009 a 114M el 2013 (una pèrdua de 33M en aquest període de 5 anys). (El retrocés real, tenint en compte l’efecte de la inflació deu ser una mica més gran). La despesa en aquest període, tanmateix, ha disminuit en un percentatge menor (10 punts menys) que el conjunt de la despesa en cultura, que ho ha fet en un 32%.

• L’inici i el ritme de la davallada mostra un comportament diferenciat en els museus: a diferència del pressupost total de despesa en cultura, que el 2009 va iniciar una davallada sostinguda en tot el període, el pressupost destinat a museus va continuar una tendència d’increment fins el 2011, i el 2012 va patir una brusca davallada. L’any 2013 la despesa en museus mostra una reducció d’un 30% respecte a la de 2011. De 162M d’euros de despesa el 2011 es va passar a un total de 114M. Per tant, en dos anys, el 2013 respecte el 2011, el conjunt de museus van rebre 48M d’euros menys de diner públic de les administracions catalanes. La variació entre 2011 i 2013 ha estat més intensa als museus (-30%) que al conjunt del sector cultural (-22%).

• Els tres nivells d’administració mostren diferencies en l’evolució de la despesa. La despesa de la Generalitat en museus mostra una tendència negativa en tot el període, i la reducció més forta (-33% el 2013 respecte el 2009) de les tres administracions. La despesa de les Diputacions i dels Ajuntaments també es redueixen, però en menor grau (-16% i -17% respectivament el 2013 respecte el 2009).

• Els Ajuntaments, de fet, van incrementar la despesa de forma important els primers tres anys del període (el 2011 la despesa es va incrementar un 27% respecte el 2009), i les Diputacions també (+19,5%), el que va compensar amb escreix la reducció de despesa de la Generalitat (que va ser d’un 20%). El 2012, però, es produeix un punt d’inflexió. Entre 2011 i 2013 les Diputacions i els Ajuntaments redueixen dràsticament la despesa (-30% i -35% respectivament, el 2013 respecte el 2009).

• Aquests canvis van modificat lleugerament l’estructura de la despesa segons administració fins a 2013 (quan la Generalitat va arribar a aportar 5 punts menys respecte el 2009, del 34% al 29%), mentre que les altres administracions van passar a aportar més (la Diputació lleugerament, 1 punt més (del 10% a l’11%), i els Ajuntaments més fortament, 4 punts més (56% al 60%). L’any 2014, però, la despesa de la Generalitat als museus va augmentar i l’estructura de despesa segons administració va tornar a percentatges més propers als de l’any 2009 i pràcticament iguals als del primer any que es tenen dades (2002). L’esquema general no s’ha mogut gaire en 15 anys, tot i els canvis dels anys de crisi.

• L’any 2014 s’observa una recuperació de la despesa pública en museus: la Generalitat augmenta 13,5% respecte l’any anterior, i els ajuntaments 1,5%. Les diputacions, tanmateix, encara la disminueixen en un 1%. El 2014 el conjunt de despesa als museus augmenta per primer cop en el període de crisi, amb un 5%. El total de despesa pública en cultura també augmenta, un 5,5%.

�28

Despesa pública en CULTURA a Catalunya (2009-2014).

• L’any 2014 la Generalitat va assignar a la cultura el 0,71% del total dels recursos públics (De Cultura núm. 18).

• En l’àmbit local, les dades de 2013 mostren que la participació de la cultura en el pressupost públic del conjunt d’ens locals catalans és del 6,5%.

• El total de pressupost públic en cultura a Catalunya el 2014 va ser de 848,1M d’euros segons dades de l’IDESCAT. Respecte l’any 2011 mostra una reducció del 18% (186M d’euros menys).

• Per organismes públics, i segons dades del Butlletí DeCultura núm. 18, la disminució de pressupost consolidat entre 2008 i 2014 és molt diferent (-29,9% el Departament de Cultura, -9,6% les Administracions locals, i -71,3% l’Estat). La distribució dels recursos destinats a cultura per nivell de govern és del 37,4% la Generalitat, el 60,8% les administracions locals (Ajuntaments i Diputacions junts), i l’1,8% l’estat.

• Es pot afirmar que la majoria de despesa cultural és assumida per les entitats locals (inclouen les diputacions, consells comarcals i ajuntaments).

• Pel que fa a l’evolució dels darrers 7 anys per nivells de govern, s’ha produït una caiguda generalitzada de recursos destinats a la Cultura a Catalunya. No obstant això, en el cas de l’Administració local s’ha intentat mantenir l’esforç pressupostari des de 2012 amb una lleugera tendència a la baixa, i la despesa del Departament de Cultura (Generalitat) ha repuntat l’any 2014. Per contra, s’han desplomat els fons aportats per l’Estat des de 2009.

Pressupost en cultura de l’Administració local catalana:

• Els organismes públics locals són el pal de paller de la despesa cultural a Catalunya, i d’entre els diversos nivells de govern local, els ajuntaments concentren el 80% del pressupost públic en cultura.

• Pel que fa a l’evolució pressupostària durante el període 2008-2014, la despesa va créixer fins l’any 2010, quan va arribar gairebé als 850M d’euros. L’any 2011 va patri una davallada considerable del 16%, i a partir de llavors, la disminució pressupostària ha estat lleugera, però constant.

Pressupost del Departament de Cultura (Generalitat): (mètode de consolidació ampliada, també hi ha dades del mètode SEC però no s’inclouen)

• Pel que fa a l’evolució en el període 2008-2014 aquesta despesa ha patit retallades tant en termes nominals com reals, és a dir, un cop eliminat l’efecte de la inflació. Tendència a la baixa de la despesa des del 2010. Només per al 2014 sembla que el pressupost es recupera lleugerament, tot i que la disminució acumulada des del 2008 és gairebé del 30% en termes nominals. Quan al retrocés real, s’eleva fins el 36,5%.

Pressupost del Departament de Cultura per programes:

• L’any 2014 el pressupost es distribueix en sis programes pressupostaris: 1) creació i empreses, 2) grans institucions, 3) patrimoni, 4) promoció de la llengua, 5) internacionalització, i 6) associacionisme.

�29

• El programa de creació i empreses culturals sempre és el que ha acaparat més recursos, però és també el que ha patit les retallades més destacables des de 2013. Rep 63,4M d’euros. Segueixen les grans institucions culturals que han perdut recursos respecte 2011 però han aconseguit mantenir l’assignació de despesa en els darrers anys (47,8M). El Patrimoni Cultural se situa en 3er lloc, amb tendència positiva el 2014 (32,5M). Nota: Dades del Butlletí de Cultura núm. 18, no segrega museus dins de patrimoni.

Pressupost del Departament de Cultura -subvencions:

• La despesa que es dedica al foment de la cultura través de subvencions per a activitats o infrastructures culturals, destinades ja siguin a agents privats o bé a entitats públiques.

• El 34% del pressupost del DC es destina a subvencions (capítols IV i VII), uns 86M d’euros l’any 2014.Però només el 38% de les subvencions del DC s’atorguen per concurrència, i representen el 13% de la despesa departamental en cultura (aquesta és la part del pressupost del DC destinat a subvencions per concurrència). la resta de recursos destinats a subvencions es distribueixen de forma directa.

• Pel que fa a l’evolució en els darrers anys, les subvencions per al foment de la cultura del DC han experimentat una caiguda considerable del 54% entre els anys 2010 i 2014.

• Per sectors culturals, el Patrimoni se situa en 4rt lloc com a receptor de subvencions, amb 3,2M d’euros el 2014 (les Arts escèniques, en primer lloc, reben 4 vegades més, 12M). Respecte a l’inici del periode el 2010, el patrimoni cultural ha protagonitzat el descens més gran. (quin?)

Pressupost en cultura de l’Estat a Catalunya:

• Les aportacions de cultura a Catalunya de l’Estat es vehiculen a través de subvencions i inversions nominatives de diversos ministeris, que l’any 2014 corresponen a 15,4M d’euros, a banda de les convocatòries anuals de subvencions. El descens d’aquestes partidies des de l’any 2010 és molt significatiu, d’un 78,6%.

• Els PGE també distribueixen aquests recursos per programes pressupostaris. La part més gran va a parar a Música i Dansa, amb més del dobre d’assignació del segon, que és Museus.

• Els museus van rebre 3,4M el 2014 i en rebien 10,9 el 2010. La disminució ha estat del 69%, i s’han perdut 7,5M d’euros. L’impacte l’han patit principalment grans institucions com el MNAC i el MACBA.

• El programa de Promoció i cooperació cultural, que havia estat el més dotat, desapareix totalment a Catalunya.

• (Consultar per més detalls el DeCultura núm. 12, Subvencions i inversions nominatives en cultura als pressupostos generals de l’estat 2011-2015)

�30

0

42500

85000

127500

170000

2009 2010 2011 2012 2013

147.020,53160.899,6 162.130,2

122.710,8 113.742,2

Total despesa museus

0

300000

600000

900000

1200000

2009 2010 2011 2012 2013

1.182.624,37 1.179.571,311.034.185,2

859.767,1 803.851,2

Total despesa cultura

Despesa pública en museus per administracions

0

27500

55000

82500

110000

2009 2010 2011 2012 2013

82.588,66

95.503,81104.766

71.780,1 68.103,6

15.259,82 17.551,57 18.241,7 16.367,8 12.723,8

49.172,05 47.844,2239.122,5

34.562,9 32.914,8

Generalitat Diputacions Ajuntaments

Distribució despesa en museus per administracions

0%

30%

60%

90%

120%

2009 2010 2011 2012 2013 2014

58%60%59,5%65%59%56%

10,5%11%13,5%11%11%10%

31,5%29%28%24%30%34%


�31

Dades sobre finançament públic dels museus i de la cultura a Catalunya 2002-2014:Font: Idescat. Anuari estadístic de Catalunya. Despesa pública en cultura. Per admiinistracions i àmbits d’actuació.

Notes: (1) no s’inclou la despesa dels consells comarcals ni la despesa de l’estat, perquè no estan desglossades per àmbits. (2) No són preus constants..

0

42.500

85.000

127.500

170.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

85.720,87 85.858,4 84.571,53101.973,47

122.543,33

147.020,53160.899,6 162.130,2

122.710,8113.742,2 119.237,4

Total despesa pública en museus

0

300.000

600.000

900.000

1.200.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

661.017,97 693.327,88 740.021,6806.001,59

937.500,59

1.182.624,37 1.179.571,31

1.034.185,2

859.767,1803.851,2 848.174,2

Total despesa pública en cultura

�32

Despesa pública en museus per administracions

0

27.500

55.000

82.500

110.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

51.184,78 51.184,78 51.184,7858.445,8

76.635,0282.588,66

95.503,81104.766

71.780,1 68.103,6 69.233,4

8.232,83 8.989,35 8.947,61 9.771,9 11.339,4915.259,82 17.551,57 18.241,7 16.367,8

12.723,8 12.593,7

26.303,26 25.684,27 24.439,1433.755,77 34.568,82 34.351,87

50.311,23 49.172,05 47.844,2239.122,5

34.562,9 32.914,837.410,3


Distribució despesa en museus per administracions

0%

30%

60%

90%

120%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

58%60%59,5%65%59%56%62,5%57,5%60,5%59,5%60%

10,5%11%13,5%11%11%10%9,5%9,5%10,5%10,5%9%31,5%29%28%24%30%34%28%33%29%30%31%


�33

Notes:

1. Les taules i gràfics s’han elaborat a partir de les dades d’Idescat. Anuari estadístic de Catalunya. Despesa pública en cultura. Per administracions i àmbits d’actuació 2002-2014 disponibles a:dades 2002-2004 http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=795&t=2004 dades 2005-2009 http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=795&t=2009 dades 2010-2014 http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=795&t=2014

Font: Departament de Cultura.

Unitats: milers d’euros.

2. A partir de l’any 2012, el total de despesa de les Diputacions no inclou la despesa corresponent als actius financers (cap. VIII).

Despesa pública en museus 2002-2014

Despesa pública en museus

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Generalitat 26.303,26 25.684,27 24.439,14 33.755,77 34.568,82 34.351,87 50.311,23 49.172,05 47.844,22 39.122,5 34.562,9 32.914,8 37.410,30

Diputacions 8.232,83 8.989,35 8.947,61 9.771,90 11.339,49 .. .. 15.259,82 17.551,57 18.241,7 16.367,8 12.723,8 12.593,70

Ajuntaments 51.184,78 51.184,78 51.184,78 58.445,80 76.635,02 .. .. 82.588,66 95.503,81 104.766 71.780,1 68.103,6 69.233,40

Total museus 85.720,87 85.858,4 84.571,53 101.973,47 122.543,33 .. .. 147.020,53 160.899,6 162.130,2 122.710,8 113.742,2 119.237,40

Total cultura 661.017,97 693.327,88 740.021,60 806.001,59 937.500,59 .. .. 1.182.624,37 1.179.571,31 1.034.185,2 859.767,1 803.851,2 848.174,2

Despesa pública en museus 2002-2014: percentatge de creixement / decreixement

Despesa pública en museus

variació 2002-2014

variació 2002-2009

variació 2009-2013

variació 2011-2013

variació 2013-2014

Generalitat +42% +87% -33% -16% +13,5%

Diputacions +53% +85% -16% -30% -1%

Ajuntaments +35% +61% -17% -35% +1,5%

Total museus +39% +71,5% -22% -30% +5%

Total cultura +28% +79% -32%% -22% +5,5%

http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=795&t=2004



�34

4. RECURSOS HUMANS

Nota prèvia: el qüestionari del Registre de Museus fins l’any 2014 només ha demanat la xifra del personal contractat indefinit o funcionari (capítol I). Per tant no es comptabilitzaven el personal temporal o que depèn d’empreses de serveis contractades per a tasques o funcions específiques, que sabem que actualment són una part important dels equips humans dels museus. Les dades que es presenten del període 2011-2014 són, malgrat tot, un bon indicador dels equips estables que garanteixen la continuïtat de les tasques centrals dels museus. De l’any 2015 hi ha dades també de personal temporal contractat i d’”altre personal” tot i que la qualitat de les dades d’aquesta última categoria és qüestionable i per tant és una informació que s’ha d’observar amb cautela.

�35

Dades del conjunt de museus registrats: - L’any 2015 el nombre total de treballadors fixos als 115 museus registrats és de 1.157 persones. No disposem de dades totalment fiables

dels treballadors temporals i externs tot i que segons les dades del Registre són aproximadament unes 550 persones més.

- Només 1/3 aproximadament del total de museus registrats disposa d’un organigrama aprovat. Una mancança important ja que és un instrument essencial que clarifica l’organització interna i permet veure si totes les funcions d’un museu estan definides i ateses, entre d’altres coses. En els museus més petits, els que tenen plantilles d’entre 1 i 3 persones aquesta mancança pot ser comprensible (29% dels museus), però no en la resta, i la mancança és generalitzada en museus de totes les mides.

- En 105 museus registrats el/la director/a forma part del personal contractat indefinit (92% dels 114 museus comptabilitzats). En 7 museus el/la director/a és personal extern, i 2 museus no tenen director/a (al Teatre-Museu Dalí i al Museu de Granollers).

Segons l’Informe anual 2014 de la Junta de Museus, amb dades dels 115 museus registrats:

• L’equip majoritari, per a un 78% dels museus, té entre 1 i 10 persones fixes. Per tant només un 22% tenen més de 10 treballadors. Cal tenir en compte, es clar, que no sabem el nombre de personal extern que treballa als museus de forma no fixa però sí regular, i per tant el nombre dels equips reals és superior.

• Amb més detall, més d’una quarta part dels museus tenen entre 1-3 treballadors estables (29%), i una quarta part exacta tenen entre 4-5 treballadors. Un 13% en tenen entre 6 i 8, i un 23% entre 9 i 20. Només un 10% dels museus tenen una plantilla superior als 20 treballadors.

• Les dones són més nombroses que els homes, ocupen el 63% de les places estables. Els homes un 37%. Però si ens fixem amb la funció de Direcció, els homes són clarament més freqüents que les dones. Un 58% dels directors són homes i un 42% dones. A mida que augmenta la dimensió de la plantilla augmenta la presència de directors del gènere masculí. A les plantilles de més de 20 treballadors, el 80% dels directors són homes, mentre que a les plantilles d’1-3 persones només són homes un 59%.

• Pel que fa al tipus de jornada, un 79% dels treballadors ho fan a temps complet (929), mentre que un 21% (254) ho fan a temps parcial.

• Pel que fa a les titulacions, la majoria dels treballadors amb contractes estables (78,5%) disposen d’estudis universitaris (llicenciatura o superior), i un 11,5% té estudis de diplomatura. Cal tenir en compte, tanmateix, que vigillants, serveis de neteja i altres serveis es contractena molt sovint a través d’empreses.

Segons dades de l’explotació evolutiva de les dades del Registre:

• Les dades globals mostren que en els darrers cinc anys, en conjunt. les plantilles estables dels museus s’han mantingut i fins i tot han crescut lleugerament, malgrat la crisi, però això és perquè el museus grans marquen la tendència. La informació segmentada mostra que en la major part de museus del país la situació és de reducció de planitlles, més acusada com més petita és la mida dels centres. La reducció, tanmateix, probablement podria haver estat més dràstica si els museus no haguéssin fet un esforç de contenció de la despesa en altres àmbits de l’activitat dels museus, ja que ha baixat més el pressupost d’activitats que no el de personal.

�36

Recursos humans (equips estables) 2011-2015 —dades de conjunt i segons la mida dels museus:

Nota: La mostra de les dades evolutives està formada pels 76 museus registrats que han proporcionat dades de recursos humans tots els anys dels exercicis 2011, 2012, 2013, 2014 i 2015. No s’han comptabilitzat aquells museus que no han proporcionat dades algun d’aquests anys, per tal d’obtenir una mostra constant. Aquesta mostra representa el 67% dels museus registrats, i el 73% del total dels treballadors fixos.

Museus que disposen d’un organigrama aprovat:

• La proporció de museus que disposen d’un organigrama aprovat és baix en tots els segments. En cap segment no s’arriba a la meitat dels museus que en disposin. El segment dels museus mitjans-petits és el més ben situat, amb un 41% que sí el tenen. El segment dels museus petits al límit el pitjor, amb només un 20% que sí en tenen.

L’evolució dels treballadors fixos entre 2011 i 2015:

• En els darrers 5 anys les plantilles estables per al conjunt dels museus han crescut un 3% en conjunt. Per tant es pot dir que en el període més fort de la de crisi el nombre de treballadors fixes s’ha mantingut i fins i tot ha crescut lleugerament. S’observa que l’any 2012 es va truncar un creixement més pronunciat (+6% respecte 2011), i es va iniciar una davallada de dos anys (-4% el 2014 respectre el 2012), fins que s’ha produït una lleugera recuperació el darrer any (+1%). De tota manera, aquestes dades no mostren la realitat de la major part dels museus, estan marcades per la tendència dels museus grans



1 GRANSN=17 (15%)



4. PETITSN=19 (17%)


Equips humans estables.Mitjana

11 42 9 5 3 2

Organigrama aprovat 36 (32%) 6 (35%) 10 (31%) 14 (41%) 5 (26%) 1 (20%)

EvolucióDades 2011-15 RM


1 GRANSN=9 (12%)

2. MITJANS-GRANSN=21 (27,5%)


4. PETITSN=15 (20%)

5. PETITS AL LIMITN=8 (10,5%)

% creix-decreix2011-2015 +3% +23% -7% -16% -28% -25%

% creix-decreix2014-2015 +1% +2% +4% -5% +4% -5%

�37

• L’evolució del personal fix per segments mostra dues situacions clarament diferenciades. Els museus grans mostren una evolució clarament positiva (malgrat els temps de crisi), mentre que en la resta l’evolució és negativa Una situació que va empitjorant a mesura que baixa la mida. Els més petits són els més afectats per la disminució de personal.

• Com que no tenim les dades de personal contractat externament no podem saber si aquesta disminució és real, és a dir, que hi ha menys persones per a fer la feina, o el que s’ha produït és una externalització o una precarització dels llocs de treball. Si el que ha disminuït és el nombre de persones o el grau d’estabilitat dels equips. Aquest és un tema crític que caldrà estudiar, i completar amb l’anàlisi qualitativa.

• Els museus grans mostren un creixement del 23% del personal fix en el període, en una tendència positiva que ha estat bastant sostinguda amb l’excepció de l’any 2014 quan es va registrar una lleugera davallada (-0,9% respecte l’any anterior), però amb una tornada al creixement l’any 2015 (+2% respecte el 2014). És una situació excepcional dins el panorama general dels museus del país.

• Els museus mitjans-grans mostren, en canvi, una clara disminució del personal fix fins el 2014 (-10,7%). L’any 2015 es produeix un increment del 4% respecte el 2014 que podria indicar un canvi de tendència. En conjunt, però, el nombre de personal fix és un 7% inferior que 5 anys abans.

• Els museus mitjans-petits mostren una evolució negativa a partir de l’any 2013, sense signes de recuperació. Al final del període la disminució del personal fix és d’un 16%, però respecte l’últim any de creixement (el 1012), la disminució ha estat més acusada, del 20%.

• Els museus petits mostren la situació de disminució de personal més acusada en aquests darrers 5 anys (-28%). Tanmateix, es va arribar al punt mes baix el 2013 (any en que es va registrar un decreixement del 33%), i els darrers 2 anys mostren una recuperació (+7%).

• Els museus petits al límit de la sostenibilitat mostren una evolució negativa sostinguda des de 2011 (-25%), i sense signes de recuperació.

Evolució del personal fix als museus registrats (N=76)

700

743

785

828

870

2011 2012 2013 2014 2015

820

867

849

833845

Evolució personal fixMuseus grans (N= 9)

0

125

250

375

500

2011 2012 2013 2014 2015

382436 464 460 470

Evolució personal fixMuseus mitjans-grans (N=21)

0

53

105

158

210

2011 2012 2013 2014 2015

206 197 185 184 191

Evolució personal fixMuseus mitjans-petits (N=23)

80

98

115

133

150

2011 2012 2013 2014 2015

141147

134124

118

Evolució personal fixMuseus petits al límit (N=8)

0

6

13

19

25

2011 2012 2013 2014 2015

24 2421

19 18

Evolució personal fixMuseus petits (N=15)

0

18

35

53

70

2011 2012 2013 2014 2015

67 63

45 46 48

�38

Recursos humans 2014 segons titularitat: (De l’Informe anual 2014 de la Junta de Museus, amb dades dels 115 museus registrats).

• Els museus de titularitat municipal tenen el gruix més gran de treballadors fixos, gairebé un terç del total. El segueixen molt de prop els museus que són consorci, amb un 27% del total.

• En relació al seu pes en el total de museus registrats, els municipals, tanmateix, tenen significativament menys percentatge de personal, ja que en gran part són museus petits, mentre que en els segons, els consorcis, passa el contrari, perquè són museus grans més ben dotats.

Recursos humans 2014 segons àmbit territorial: (De l’Informe anual 2014 de la Junta de Museus, amb dades dels 115 museus registrats).

• Gairebé 7 de cada 10 treballadors desenvolupen la seva feina a l’àrea de Barcelona.

• Tots els museus amb equips superiors als 20 treballadors fixos es troben a l’àrea de Barcelona (amb l’excepció del Teatre-Museu Dalí ), així com una dotzena de museus amb equips entre 9 i 20 treballadors.

• L’àrea de Barcelona també és el territori on hi ha més museus amb equips reduïts de 1 a 5 treballadors.

• L’àrea de Girona és el segon territori en nombre de treballadors (19% del total), i també el segon territori amb equips mitjans i petits (equips per sota de 20 treballadors), després de Barcelona.

• L’àrea de Tarragona és el tercer territori en nombre d’equips petits (d’1 a 3 treballadors) Servei territorial Núm.Personal

%Personal

% total museus

Barcelona 786 66,5% 47,7%

Girona 222 18,8% 21,5%

Cat. Central 57 4,8% 9,3%

Tarragona 56 4,7% 9,3%

Lleida 26 2,2% 4,7%

Terres de l’Ebre 18 1,5% 2,8%

Alt Pirineu i Aran 17 1,4% 4,7%

100% 100%

Tipus tiularitat % personal

% total museus

Ajuntament 29,9% 49,5%

Consorci 27,1% 12,1%

Fundació priv. 16,4% 5,6%

Generalitat 9,6% 3,7%

Ens autònom 9% 15,9%

Fundació pública 5,8% 4,7%

Diocesà 2,7% 7,5%

Associació 0,8% 0,9%

Generalitat-encàrrec gestió

0,1%

100% 100%

�39

• Els 10 museus amb més treballadors són tots de Barcelona excepte un (el Teatre-Museu Dalí). En concret és la ciutat de Barcelona la que concentra els museus més grans i amb més personal.

• Aquests 10 museus en conjunt sumen 498 treballadors que són un 42% del total de treballadors fixos el 2014 (d’un total de 1.182 treballadors)

• La plantilla més gran de treballadors fixos el 2014 és la del MNAC amb 104 persones.

El cas dels museus de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.(Font: Dades 2014 Xarxa de Museus Locals)- L’any 2014 els 65 museus adherits a la XML (no tots són museus registrats, però sí que tots són “locals”) tenen una plantilla total de 383

treballadors.

- La mitjana de treballadors és de 5,9 treballadors per museus, que es distribueixen, segons categories en: 2,71 tècnics superiors, 1,69 tècnics superiors i 1,49 personal de vigilància.

MNAC 104

Teatre-Museu Dalí 96

Museu de Ciències Naturals Bcn 69

Fundació Joan Miró 62

MAC 56

MUHBA 32

Museu Picasso 32

MHC 26

MACBA 21

�40

Recursos humans 2015 segons tipus de relació laboral:• De l’any 2015 el Registre diposa de dades no només del personal funcionari o indefinit, sinó també del personal temporal contractat i de la resta de

personal (s’entén que composat de persones contractades externaments via empreses, o persones autònomes). Les dades disponibles no són del tot rigoroses (no hi ha un criteri comú per comptabilitzar la “resta de personal”), i per tant cal veure-les només com a indicatives. Queda pendent estudiar aquesta qüestió de forma molt més acurada.

• Per al conjunt dels museus (113 museus registrats, incloent el MNAT), amb un total de 1.760 persones treballant als museus, els percentatges són: 78% de personal contractat pel museu i 22% de persones externes. El personal funcionari o amb contracte indefinit suposa un 69% del total i el personal temporal contractat un 9%.

• Per segments on trobem el percentatge més baix de personal contractat i més alt de personal extern és entre els museus mitjans-grans, seguit del tram de museus petits. Entre els mitjans-grans el personal extern suposa un 38%, i en els petits un 28%. Els museus mitjans-petits, petits i petits al límit mostren el percentatge més alt de personal temporal contractat (entre un 13 i un 17%).

• El segment de museus grans mostra el percentatge més elevat de personal contractat (86%) i sobretot de personal funcionari o amb contracte indefinit (69%). Aquestes dades, però cal agafar-les amb cautela, ja que és ben sabut que, precisament aquests museus externalitzen molts serveis (com són l’atenció al públic, la vigilància, els serveis educatius, o fins i tot la documentació). És probable que per falta de criteris clars per quantificar aquest tipus de personal (que treballa molt sovint per hores) molts museus hagin transmès dades molt parcials o aproximades.

• Agafant un cas concret dins d’aquest segment que pensem que aporta dades fiables (el MNAC, amb dades de 2016), el personal contractat mostra un percentatge molt menor, només del 53%. El nombre de personal extern, per tant arriba quasi a la meitat (el 47% restant). El percentatge de personal funcionari o amb contracte indefinit és només del 39,5% (102 persones d’un total de 258) i el personal temporal suposa un 13,5%.



1 GRANSN=15 (13%)



4. PETITSN=19 (17%)


Personal funcionari o contracte indefinit 1.214 (69%) 665 (78%) 286 (55,5%) 180 (72%) 59 (55%) 24 (68,5%)

Personal temporal contractat 158 (9%) 67 (8%) 34 (6,5%) 33 (13%) 18 (17%) 6 (17%)

Resta de personal 388 (22%) 118 (14%) 197 (38%) 38 (15%) 30 (28%) 5 (14,5%)

Total personal 1.760 850 517 251 107 35

% del total de personal 100% 48,5% 29,5% 14% 6% 2%

�41

5. PARTICIPACIÓ, ACCÉS I PROGRAMES PÚBLICS

Nota prèvia sobre les dades de visitants: En l’actualitat no tots els museus fan el recompte de visitants de la mateixa manera i les dades recollides pel Registre no són homogènies. Alguns museus sumen totes les visites que una mateixa persona ha fet a diverses exposicions en un mateix dia, mentre que d’altres compten només una sola visita per persona i dia, independentment que hagi visitat més d’una exposició durant la seva estada al museu. Només els indicadors que recull l’ICUB dels seus museus segueixen responen al criteri comú de diferenciar visitants (persones úniques) i usos (visites a exposicions o usos d’activitats o serveis).

�42

Dades de visitants 2015 del conjunt de centres museístics catalans: • El 2015 els museus registrats van rebre quasi 11M de visitants (10.880.369 visitants). Aquest nombre representa el 48% del total dels visitants

dels centres museístics catalans, que quasi va arribar als 22,5M. L’altre 52% (11,5M) van visitar col·leccions obertes al públic.

Evolució del núm de visitants 2005-2013:(dades de 81 museus dels 114 inscrits al Registre que han aportat dades de visitants de forma continuada al llarg d’aquests 10 anys. S’han exclòs aquells museus que han tancat o no han aportat dades en algun moment del període.)

• En els darrers 9 anys s’ha registrat un augment dels visitants en conjunt. L’any 2014 la freqüentació als museus registrats va ser de 9.873.761, xifra que mostra un increment del 17,4% respecte l’any 2005.

• La tendència, però, no és del tot positiva. Fins l’any 2011 el creixement va ser sostingut (+28% el 2011 respecte el 2005), però es va truncar el 2012, i el nombre de visitants va disminuir durant dos anys consecutius(-8,6% el 2013 respecte el 2011). L’any 2014 s’inicia una tímida recuperació amb un creixement del 0,4% respecte el 2013. El punt d’inflexió del 2012 ve marcat pels museus grans, en la resta és el 2008.

• El període de crisi econòmica, per tant, no ha fet perdre el nombre de visitants en conjunt respecte el primer any del període analitzat (2005), però sí que ha truncat una tendència i unes expectatives de creixement continuat. En els darrers 4 anys la tendència és negativa, però sembla que comença a revertir-se l’any 2014, una dada clarament positiva.

Dades de visitants escolars 2014 del conjunt de centres museístics catalans:• El 2014 el nombre total de visitants escolars va ser de quasi 800.000 alumnes (796.205), un 21% menys que l’any anterior, que es va arribar al

1M d’alumnes (1.011.358) i també, en un percentatge semblant, inferior al 2012 (quan es va arribar als 1.042.171 alumnes).

• Val a dir que aquesta disminució té molt a veure amb l’èxit puntual de visitants escolars a museus concrets (el Museu del FC Barcelona va rebre més 200.000 alumnes l’any 2013, de forma inusual, i la Fundació Miró també, el mateix nombre i també inusualment, l’any 2012 ). Un fenòmen d’èxit d’afluència escolar que no es va produir el 2014 en cap museu. No indica per tant una tendència negativa generalitzada.

Evolució del nombre de visitants escolars 2007-2014:(Mostra constant de 67 museus que han aportat dades cada any)

• El nombre de visitants escolars del conjunt de museus de la mostra durant el període de crisi ha disminuit un 2% el 2014 respecte el 2007. La tendència negativa va començar l’any 2008, abans que la resta de visitants (però el mateix anys en que s’inicia la davallada de visitants per a tots els trams menys el dels museus grans (és probable que aquesta la baixada de públic escolar hagi tingut una influència en aquesta davallada general de públic en els museus que no són grans ni turístics).

• La tendència negativa també potser comença a redreçar-se el 2014 (+7,5% respecte el 2013).

�43

Nota: Aquests gràfics mostren el nombre de visitants d’una mostra de museus registrats que és constant. La motra inclou els museus que han aportat dades de visitants tots els anys del període, i exclou aquells museus que algun any no han aportat dades. Amb aquesta selecció, el nombre total de visitants és inferior al real, però podem assegurar que els alts i baixos registrats cada any tenen a veure realment amb el comportament del públic i no amb el fet de que s’hagin aportat més o menys dades.

Nota: el 2012 es produeix un peak de visitants escolars perquè la Fundació Miró va rebre més de 200.000 alumnes aquest any, una quantitat inusualment alta. El Museu del FC BCN, que va tenir també un peak de visitants el 2013 està exclòs de la mostra perquè hi ha un any del període que no va aportar dades, i en aquest cas per tant no produeix cap distorsió.

Evolució del núm. de visitants als museus registrats (N=81)

0

2.750.000

5.500.000

8.250.000

11.000.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

84090369260535 9731883 9877110 9909493 10240173

10766703100837739837302 9873761

Visitants grups d’estudiants 2007-2014 (N=67)

0

225000

450000

675000

900000

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

652.047756.209 726.905

657.915 692.429

849.651

594.390 639.020

�44

Dades de visitants segons àmbit territorial:

Nombre de visitants als museus registrats 2015, segons servei territorial (segons ‘Museus de Catalunya Balanç 2015’).114 museus – d’aquests:

7.290.163 visitants Barcelona 67% [55 museus registrats48%]2.644.724 visitants Girona 24% [24 museus registrats21%]487.414 visitants Catalunya Central 4% [11 museus registrats 10%]322.373 visitants Tarragona 3% [11 museus registrats 10%]56.499 Lleida 0,5% [ 5 museus registrats 4%]57.314 Alt Pirineu i Aran 0,5% [ 5 museus registrats 4%]21.882 Terres de l’Ebre 0,2% [ 5 museus registrats 4%]

• Els museus de l’àrea de Barcelona concentren la major part de visitants, en una proporció molt superior a la del seu pes en el total de museus registrats.

• Els museus de les àrees de Lleida, Alt Pirineu i Aran, i les Terres de l’Ebre, tenen un volum de visitants molt petit, que no arriba ni a l’1% del total, inferior al seu pes en el total de museus que és del 4% en els tres casos.

Els museus més visitats en les 7 demarcacions territorials:

- Els 5 museus més visitats de la demarcació de Barcelona reben entre 451.559 visitants (Fundació Miró) i 1.785.903 (Museu del FC Barcelona).

- Els 5 museus més visitats de la demarcació de Girona reben entre 834.036 visitants (Teatre-Museu Dalí) i 141.049 (Museu d’Història de Girona).

- Els 5 museus més visitats de la demarcació de la Catalunya Central reben entre 102.119 visitants (Museu de Montserrat) i 18.904 (Museu del Ter).

- Els 5 museus més visitats de la demarcació de Tarragona reben entre 89.843 visitants (Museu Diocesà de Tarragona) i 17.361 (Museu de la Vida Rural).

- El museu més visitats de la demarcació de Lleida rep 15.363 visitants (Museu de Lleida. Diocesà i Comarcal).

- El museu més visitat de la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran rep 16.285 visitants (Ecomuseu de les Valls d’Àneu).

- El museu més visitats de la demarcació de les Terres de l’Ebre rep 9.996 visitants (Museu de Tortosa. Històric i Arqueològic de les Terres de l’Ebre).

�45

Visitants 2005-2015 (diferents períodes segons tema) —dades de conjunt i segons la mida dels museus:

Nota: Per a cadascuna de les variables la mostra de les dades evolutives està formada, en el cas del nombre de visitants, pels museus registrats que han proporcionat dades de recursos humans tots els anys del període seleccionat. No s’han comptabilitzat aquells museus que no han proporcionat dades algun dels anys, per tal d’obtenir una mostra constant. El període varia en cada cas segons les dades disponibles.

De participació es recull el nombre global de visitants, de visitants escolars, i també de visitants d’exposicions temporals i usuaris de les activitats. Com que encara no hi ha un consens en la forma en com es recompten els visitants i usuaris, cal prendre les dades amb cautela. Però són les úniques disponibles, i no es recull informació sobre el perfil dels visitants ni l’experiència de visita. De fet, menys de la meitat dels museus fan estudis de públic, i només un 29% en fan de forma regular (sense especificar quina informació recullen ni per quin mètode).



1 GRANSN=17 (15%)



4. PETITSN=20 (17%)


Núm. de visitants l’any. Mitjana 94.200 393.000 102.000 19.000 9.000 4.000

Núm. visitants es-colars l’any. Mitjana 6.874 30.903 6.677 4.029 1.087 675

Evolució visitantsDades 2005-14 RM


1 GRANSN=16 (20%)

2. MITJANS-GRANSN=23 (28,5%)

3. MITJANS-PETITSN=23 (28,5%)

4. PETITSN=14 (17%)


% creix-decreix2005-2015 +17,4% +16% +25% (+14% sense

Museu FC Bcn) +3% +22% -44%

% creix-decreix2014-2015 +0,4% -1,5% +0,9% (-0,05 sense

Museu FC Bcn) +10,7% +27,1% -0,8%

Evolució escolarsDades 2007-14 RM


1 GRANSN=11 (14%)


3. MITJANS-PETITSN=23 (29,5%)

4. PETITSN=12 (15,5%)


% creix-decreix2007-2014 -7,5% (sense Museu FC Bcn) -5,2% -18,1% (sense Museu FC Bcn) -4,3% +39,4% -34,5%

% creix-decreix2013-2014 +5,4% (sense Museu FC Bcn) +3,6% +3,7% (sense Museu FC Bcn) +9,9% +25,2% +31,3%

Núm. de museus amb Ass. d’Amics.

28% (Dades 2014 RM, d’una mostra de 108)

Núm. de museus que estudien públic

42% (Dades 2014 RM, d’una mostra de 108)

29% de forma regular

13% de forma esporàdica

�46

Evolució del nombre de visitants 2000-2015 per segments de mida:

1. Museus grans: creixement (+16%), però tendència negativa des de 2011 (-12,6%).

• El comportament dels museus grans marca la tendència global del conjunt de museus, amb un creixement fins el 2011 i una davallada posterior a partir del 2012, tot i que en aquest segment el nombre de visitants encara no es recupera el 2014, mantenint la tendència negativa.

• Mostra sis anys de creixement sostingut entre 2005 i 2011, any que el nombre de visitants va fer peak el 2011, i a partir d’aquí la tendència és negativa i encara no mostra signes de recuperació.

En la resta de segments el comportament és diferent. El creixement es menor i la davallada no comença el 2012 sinó el 2008. Tots els segments mostren una recuperació els darrers 2 anys excepte els petits que estan al límit, que segueixen en tendència negativa.

2. Museus mitjans-grans: creixement (+25% amb Museu del FC Barcelona, +14% sense).

• Aquest segment inclou un dels museus més visitats de Catalunya (el Museu del FC Barcelona), que té una influència important en la tendència del segment. Si excloem les dades d’aquest museu, l’evolució del nombre de visitants és positiva, però molt més moderada.

• Excloent el Museu del FC Barcelona, es registra una baixada de visitants entre 2007 i 2009, i també entre 2012 i 2013. El 2014 es recupera.

• Les dades del museu del FC Barcelona sol mostren un creixement superior, del 35% el 2014 respecte el 2005, però també una davallada pronunciada entre el 2007 i el 2009, seguit d’una gran pujada fins el 2011 (+149,5% el 2011 respecte el 2009).

3. Museus mitjans-petits: creixement (+3%)

• Els museus mitjans-petits mostren un creixement positiu moderat, després de 5 anys difícils a partir de 2008.

• S’observa uns anys de creixement entre el 2005 i el 2008, seguits d’una disminució sostinguda durant tres anys fins el 2011, l’any més baix. El 2012 torna a créixer fins el 2014 (+17% respecte el 2011).

4. Museus petits: creixement (+22%)

• Al final del període els museus d’aquest segment mostren un creixement significatiu de visitants, però han passat bastants anys de davallada, amb dos períodes de decreixement, el més acusat entre els anys 2011 i el 2013 (-24%).

• L’any 2014 la freqüentació va remuntar de forma important (+27% respecte l’any anterior).

5. Museus petits al límit de la sosteniblitat: disminució (-44%)

• És l’únic segment que mostra una disminució de visitants al final del període, que a més és molt acusada. Va patir una forta disminució de visitatns a partir de 2008 de la que no s’han recuperat.

�47

• Aquest segment ‘al límit’ mostra un comportament molt diferenciat l’afluència de visitants. S’observa una davallada de visitants molt acusada durant els primers tres anys (-41% de visitants el 2007 respecte el 2005), moment a partir del qual la tendència s’estabilitza durant un temps, amb una lleuger creixement a partir de 2008 i fins l’any 2011. El 2012 es produeix una altra davallada fins el 2014 (-20% en relació al 2011).

Un 28% dels museus tenen associacions d’Amics l’any 2014. (28 museus dels 108 museus registrats que van respondre el qüestionari). No hi ha dades del nombre de persones associades. Les Associacions d’Amics poden ser un bon indicador del suport, estimació, implicació de la comunitat en els museus, i també de l’existència d’un públic interessat i fidel. Que més de 2/3 dels museus no en tinguin no és una dada gaire positiva. Tampoc sabem si les associacions existents són dinàmiques i agrupen un nombre significatiu de persones.

Evolució freqüentació Museus grans (N=16)

0

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

2005 2007 2009 2011 2013

56436856263845

66041206758108713369873419827503019

698329266541136556218

Evolució freqüentació sMuseus mitjans-grans (sense el Museu del FC Barcelona) (N=22)

200.000

450.000

700.000

950.000

1.200.000

2005 2007 2009 2011 2013

103955010251271005657

1167726

1027102101804310920541059622

11866721186048

Evolució freqüentació Museus mitjans- grans (amb Museu FC Bcn) (N=23)

0

700.000

1.400.000

2.100.000

2.800.000

2005 2007 2009 2011 2013

2173283236978624032312399070

21170272329681

2719044260027026926942716444

Evolució freqüentació Museus mitjans-petits (N=23)

0

150.000

300.000

450.000

600.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

441564447895494134506254

438423418858388982389702

411530455609

Evolució freqüentació Museus petits (N=14)

0

20.000

40.000

60.000

80.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

59699

67831

78112

701646884168486

75563

5962357311

72827

Evolució freqüentació Museus petits al límit de la sostenibilitat (N=5)

0

9.500

19.000

28.500

38.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

36516

25614

2154922432219422307325591

207012054520378

�48

Temes d’accessibilitat -dades de conjunt i segons la mida dels museus:

Entrada de pagament o gratuïta? 2012-2015.

• L’any 2015 una mica més de 3/4 parts dels museus registrats han fet pagar entrada (dels 97 museus que han aportat dades els darrers 4 anys). Aquesta proporció s’ha mantingut bastant estable entre 2012 i 2015, tot i que el nombre de museus que són gratüits ha disminuit lleugerament (4 museus gratuïts han passat a pagament, i un museu de pagament ha passat a gratuït).

• La mitjana de l’import de l’entrada ordinària de pagament l’any 2014 és 3,16€. Els preus d’entrada dels museus registrats abarquen una forquilla d’entre 23€ (Museu del Futbol Club Barcelona, el més car), i 1,5€ (Museu d’Història de Cambrils, el més barat).

• Per segments, s’observen dos extrems: els museus gran són unànimement de pagament, i els museus petits que estan al límit de la sostenibilitat majoritàriament són gratuïts.



1 GRANSN=17 (15%)



4. PETITSN=20 (17%)


Núm. de visitants l’any. Mitjana 94.200 393.000 102.000 19.000 9.000 4.000

Núm. visitants es-colars l’any. Mitjana 6.874 30.903 6.677 4.029 1.087 675

Entrada pagamentDades 2012-15 RM


1 GRANSN=13 (13,5%)



4. PETITSN=15 (15,5%)


Pagament 78% 100% 74% 81% 87% 36%

Gratuïta 22% 0% 26% 19% 13% 64%

Variació +4% els de pagament.-12,5% els gratuïts No hi ha canvis. 1 museu gratuÏt passa a

pagament.1 gratuït passa a pagament i 1 a l’inrevés.

2 museus gratuïts passen a pagament. No hi ha canvis.

Dies/hores oberturaDades 2012-14 RM


1 GRANSN=12 (13%)



4. PETITSN=15 (17%)


Dies d’obertura% creix-decreix -3,6% -0,8% +7,5% -14,1% -5,4% -14,7%

Hores d’obertura% creix-decreix +5,8% -2,3% +12,1% +12,1% -0,8% -13,2%

�49

• Els tres segments intermitjos mostren una proporció de gratuïtat, la més gran entre els museus mitjans-grans (una quarta part són gratuïts), seguida dels mitjans-petits (19%), i dels petits (13%).

• L’evolució mostra alguns canvis, sobretot entre els segments intermedis i amb una tendència a passar de gratuïtat a pagament (en tots els casos menys un):

- Segment 1: no hi ha canvis, tots els museus són de pagament.- Segment 2: un museu gratuït passa a pagament el 2013.- Segment 3: un gratuït passa a pagament el 2012, i un de pagament a gratuït el 2015.- Segment 4: dos museus gratuïts passen a pagament, un el 2012 i l’altre el 2015.- Segment 5: no hi ha canvis.

Oportuntiats de gratuïtat puntual o regular (2015):

• Molts museus tenen dies de gratuïtat puntual durant l’any amb jornades de portes obertes, amb motiu del Dia Internacional dels Museus o les Jornades Europees del Patrimoni. A més d’aquests dos dies, dels que no hi ha un bon recompte però que creiem que són bastant generalitzats, una quarta part dels museus també ofereixen gratuïtat amb motiu d’una festivitat local, i 15% en és d’un dia festiu.

• Un 29% dels museus ofereixen oportunitats regulars de gratuïtat, amb dies o hores de gratuïtat a la setmana o el mes.

Hores d’obertura anual 2012-2014.• En conjunt els dies d’obertura han disminuit en els darrers tres anys (-3,6% el 2014 respecte 2012). En canvi les hores d’obertura han crescut

per al conjunt dels museus (+5,8% el 2014 respecte 2012). Per tant s’ha fet un esforç d’ampliar el temps d’accés però alhora concentrar els dies d’obertura, probablement per guanyar eficiències en costos de personal i manteniment.

• Per segments, tanmateix trobem tres segments que han reduït el temps d’accés, tant els dies com les hores. Són els dels extrems: els museus grans i els petits. La disminució és més lleugera en el cas els museus grans (-2% hores) i els petits (-1% hores), i més intensa en els museus petits al límit de la sostenibilitat (13% hores).

• Els museus mitjans, en canvi, han augmentat significativament les hores d’accés (+11% els mitjans grans i +12% els mitjans petits).

• Tres segments: els museus mitjans-petits, petits i petits al límit han reduït els dies d’obertura, probablement per raons d’eficiència, però només els mitjans-petits han aconseguit no perdre temps d’accés, augmentant les hores d’obertura al mateix temps.

Senyalització urbana (2015):

• Segons dades de 2015, un 94% dels museus registrats disposen d’indicadors urbans que senyalitzen la seu principal, un 86% d’indicadors en punts clau de la trama urbana, i un 65% a l’entrada del nucli urbà.

�50

ENTRADA PAGAMENT / GRATUÏTA 2015 (N=97 mostra constant)

78%

22%

Entrada gratuïtaEntrada de pagament

Evolució entrada gratuïta / pagament 2012-2015 (N=97 mostra constant)

Núm

. de

mus

eus

0

20

40

60

80

2012 2013 2014 2015

73 76 76 76

24 21 21 21

Entrada gratuïtaEntrada de pagament

Entrada 2015 GRANS (N=13)

100%

GratuïtaDe pagament

Entrada 2015 MITJANS-G (N=27)

74%

26%


Entrada 2015 MITJANS-P (N=32)

81%

19%


Entrada 2015 PETITS (N=15)

87%

13%


Entrada 2015 P-LIMIT (N=11)

36%

64%


�51

OBERTURA ANUAL (N=90 mostra constant)

0

40000

80000

120000

160000

2012 2013 2014

Dies obertura anualHores obertura anual

158.595157.260149.857

27.45827.29228.49128.491 27.292 27.458

OBERTURA GRANS (N=12)

0

10.000

20.000

30.000

40.000

2012 2013 2014Dies d'oberturaHores d'bertura

32.69532.93433.481

3.8023.7763.8313.831 3.776 3.802

OBERTURA MITJANS-G (N=25)

0

15.000

30.000

45.000

60.000


50.83649.33045.683

7.6607.6457.1257.125 7.645 7.660

OBERTURA MITJANS-P (N=27)

0

12.500

25.000

37.500

50.000

2012 2013 2014Dies d'oberturaHores d'obertura

46.87945.61541.830

8.3048.2679.6639.663 8.267 8.304

OBERTURA PETITS (N=15)

0

5.000

10.000

15.000

20.000


17.95118.14218.985

3.5903.5423.6223.622 3.542 3.590

OBERTURA PETITS-L (N=11)

0

2.750

5.500

8.250

11.000


8.8678.85610.216

1.9201.9592.2512.251 1.959 1.920

�52

Programes públics -dades de conjunt:Exposicions temporals: Üs d’idiomes al museu:

Expos temporalsDades 2008-14 RM Mostra conjunta

N= 184 (100%)Nota: la mostra inclou extensions.

Ús d’idiomesDades 2014 RM (N=100)

Castellà Anglès Francès

Núm. expos temp.% creix-decreix +17% Textos exposició

permanent 66% 61% 33%

Núm. visites% creix-decreix -54% Materials

promocionals 69% 62% 45%

N. visites escolars% creix-decreix -16% Senyalització i

informació general 33% 31% 13%

N. viisites altres grups% creix-decreix -71% Web 2% 50% 24%

Producció exposDades 2013-14 RM

Mostra conjuntaN= 184 (100%)

Nota: la mostra inclou extensions.

Nombre d’idiomes per museu: 1 únic idioma 2 idiomes (cat/cast) 3 o més idiomes

Núm. expos temp.% creix-decreix -0,6% 1 únic idioma 20% 9% 72%

N. producció pròpia% creix-decreix +5%

N. producció extern% creix-decreix -8,7%

Activitats culturalsDades 2008-14 RM


Nota: la mostra inclou extensions.

Núm. activitats% creix-decreix +47%

Usuaris activitats% creix-decreix +25%

Museus que no feien activitats 2008 5% Museus que no fan

activitats 2015 1%

�53

Exposicions temporals: evolució

• El nombre d’exposicions temporals ha crescut en els darrers set anys. El 2014 va registrar un creixement del 17% respecte l’any 2008. La tendència és positiva però no sostinguda al llarg de tot el període, ja que els anys 2011 i 2012 el nombre d’exposicions va baixar(-8% el 2012 respecte el 2008).

• Si bé el nombre d’exposicions temporals ha crescut, el nombre total de visites a les exposicions temporals ha baixat de forma molt important al llarg del periode (-54% el 2014 respecte el 2008). La disminució de visites s’inicia l’any 2011 i es manté de forma sostinguda fins el 2014.

• El nombre de visites individuals marca la tendència total (-54%). Els grups d’estudiants també baixen però en menor grau (-16%) i els altres tipus de grup baixen de forma molt pronunciada (-71%). Nota: aquestes dades de tipus de visita s’han de prendre amb precaució ja que no tots els museus les comptabilitzen, o no les comptabilitzen tots els anys.

Núm. d’exposicions temporals als museus registrats 2008-2014 ((N=184, inclou extensions)

0

175

350

525

700

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

541 549 585536 499

637 633

Núm. total de visites a les exposicions temporals 2008-2014 (N=184, inclou extensions)

0

750.000

1.500.000

2.250.000

3.000.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

2.678.705 2.831.7812.561.913 2.724.550

2.395.4571.992.910

1.237.577

0

700.000

1.400.000

2.100.000

2.800.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Núm. visites individuals exp. temp.

0

25.000

50.000

75.000

100.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Núm. visites grups estudiants exp. temp.Núm. visites altres grups exp. temp.

�54

Exposicions temporals: producció pròpia i externa.

• Dels darrers dos anys es disposa del nombre d’exposicions que són de producció pròpia i les de producció externa. Les exposicions de producció pròpia són majoritàries, i el seu nombre ha anat en augment, ja que va créixer un 5% el 2014 respecte l’any anterior.

• Segons dades de l’Informe Anual 2014 de la Junta de Museus els territoris que han fet més exposicions temporals són els ST de Barcelona (50,6% del total d’exposicions temporals) i de Girona, amb un 20,1%.

• Però les dades de mitjana per museu assenyalen que a Lleida és on hi ha la mitjana més elevada, amb 6,5 exposicions anuals per museu.

Ús d’idiomes als museus:

• Encara hi ha un 20% de museus registrats que només tenen textos i informacions en un sol idioma (el català) segons les dades del Registre, i la presència d’idiomes essencials com són l’anglès i el francès en alguns aspectes claus de la visita és encara insuficient (61% tenen textos d’exposició permanent en anglès, i un 33% en francès, material d’informació general en idiomes només un 31 i un 13% respectivament.

• Tanmateix, aquesta situació està millorant de manera ràpida gràcies al projecte Visitmuseum, impulsat pel Departament de Cultura i el Departament d’Empresa i Coneixement, ideat i desenvolupat en origen (el 2014) per les xarxes territorials de museus. És una aplicació tecnològica multicanal (web, app, audioguies ) de suport a la visita presencial als museus que permet complementar el recorregut amb continguts

N= 184 museus (inclou extensions)

2013 % 2014 % % creix/decreix

Núm. exposicions temporals. 637 100% 633 100% -0,6%

Exp. temp. de producció pròpia. 374 59% 393 62% +5%

Exp. temp. de producció externa. 263 41% 240 38% -8,7%

Exposicions temporals segons àmbit territorial 2014 als museus registrats (N=109)

Servei territorial %

Barcelona 50,6% Lleida 6,2%

Girona 20,1% Alt Pirineu i Aran 4,6%

Tarragona 9,5% Terres de l’Ebre 2,2%

Catalunya central 7,0% Total 100%

�55

disponibles en diversos idiomes, i gaudir amb detall i gran qualitat d’una selecció acurada de les principals peces de cada museu. A 2016 tots els museus registrats (i extensions) estan inscrits al projecte. Només 8 encara no estan actius per motius circumstancials diversos.

Activitats culturals (xerrades, tallers, visites guiades, etc.)

L’activitat cultural inclou les activitats educatives (fonamentalment tallers), les visites guiades, les visites a la biblioteca-arxiu, les projeccions audiovisuals, les conferències i cursos, les rutes i itineraris, i altres. Nota: les dades disponibles sobre les activitats culturals que organitzen els museus són aproximades i només orientatives, ja que molts museus no les responen, o bé no les responen amb els mateixos criteris.

• Les dades disponibles mostren que actualment els museus ofereixen al voltant d’unes 3.600 activitats diferents, i que el ventall d’oferta ha crescut considerablement en els darrers anys (+47% el 2014 respecte el 2008).

• El nombre de sessions és 5 vegades més gran o més, ja que d’una activitat s’en poden fer moltes. La recollida d’aquesta dada és molt irregular però, orientativament, es pot dir que també reflecteix un creixement, tot i que bastant més moderat, i que oscil·la any rera any.

• Els usuaris de les activitats és una dada més fiable que les dues anteriors perquè més museus aporten aquesta dada cada any, però també s’ha de considerar aproximada perquè hi ha buits. També s’observa un creixement dels usuaris (+25% el 2014 respecte el 2008), però amb un període de tres anys (2009-2011) de disminució de la participació, que es va recuperar a partir de 2012.

• L’informe anual 2014 de la Junta de Museus identifica les activitats d’acció educativa (els tallers) que imparteixen els museus. L’any 2014 un total de 121 museus van oferir un total de 1.249 tallers educatius diferents al seu públic, amb un total de 12.289 sessions, i un total de 403.054 usuaris.

• 10 museus concentren més de la meitat de les sessions ofertes el 2014. Encapçalen el rànquing el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, amb 1.944 sessions el 2014, el Teatre Museu Dalí, amb 1.458 sessions, i el Museu Molí Paperer de Capellades, amb 983.

Nombre d'activitats conjunt de museus registrats 2008-2014 (N=184)

0

950

1.900

2.850

3.800

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

2.490 2.553 2.684 2.6373.056

3.787 3.671

Nombre de sessions museus registrats 2008-2014 (N=184, inclou extensions)

0

6.250

12.500

18.750

25.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

15.469

24.359

18.142 18.965 19.41021.078 19.721

Nombre d’usuaris a les activitats 2008-2014 (N=184, inclou extensions)

0

575.000

1.150.000

1.725.000

2.300.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

1.781.082

1.294.4281.458.215 1.401.179

1.795.220

2.193.893 2.210.056

�56

• L’informe també identifica 128 museus que van oferir visites guiades el 2014, amb un total de 534.691 usuaris, nombre que permet considerar-la l’activitat cultural majoritària entre tots els museus. 108 museus van oferir conferències i cursos, amb un total de 61.984 usuaris, i 81 museus van oferir rutes i itineraris, amb un total de 115.240 usuaris.

Creixement del nombre de museus que fan activitats

• La proporció de museus que no fan cap activitat cultural en els darrers 7 anys és mínima, pràcticament residual. D’una mostra constant de 100 museus registrats, només 5 museus no van fer cap activitat el 2008, i només 1 el 2004.

• Tots els segments mostren algun cas de passivitat. On menys n’hi ha és entre els museus grans, que només registra un cas puntual un sol any. El segment amb més casos de pasivitat (i tots els anys excepte el darrer), és el de museus petits al límit de la sostenibilitat.

• Pràcticament tots els casos de passivitat tenen a veure amb etapes de tancament per reformes, tot i que aquest tipus de situacions no necessàriament haurien de comportar una aturada de les activitats, i de fet hi ha museus en aquesta situació que les mantenen.

• Només hi ha 4 museus que no registren activitats durant alguns anys malgrat tenir un context de funcionament normal, tres dels quals formen part del segment de museus petits al límit de la sostenibilitat.

Publicacions i difusió:

• L’Informe 2014 de la junta de museus observa que una mica més de la meitat dels museus registrats (el 52%) va editar alguna publicació el 2014. Vist a l’inrevés, és destacable que un 48% dels museus registrats no n’editin cap, ni tan sols fullets d’edició senzilla i efímera.

• La tipologia de publicacions més comuna és el fulletó (42,5%), seguit, i amb molta diferència, de les revistes i els butlletins (12%), els catàlegs (9%) i les guies (6%).

Publicació de materials didàctics:

• El número de materials didàctics publicats el 2015 per al conjunt de museus registrats (115 museus) és de 59. Aquestes publicacions estan, però, concentrades en només 14 museus. Els 101 museus registrats restants no diuen haver publicat cap material didàctic aquest any.

• Per segments, la majoria de publicacions es produeixen en els museus grans i museus mitjans-grans (21 publicacions cada segment), seguit dels museus mitjans-petits (14 publicacions) i els museus petits (3 publicacions). Els museus petits al límit de la sostenibilitat no n’han publicat cap.

Acció educativa 2014

Museus 121

Tallers 1.249

Sessions 12.289

Usuaris 403.054Passivitat activitats

MUSEUS SENSE CAP ACTIVITAT

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

S1. GRANS (N=17) 1 0 0 0 0 0 0

S2. MITJANS-GRANS (N=28)

0 1 1 1 1 2 1

S3. MITJANS-PETITS (N=31) 1 1 1 0 0 0 0

S4. PETITS (N=15) 1 1 1 1 0 0 0

S5 PETITS AL LÍMIT (N=9) 2 1 1 2 1 2 0

GLOBAL MUSEUS (N=100) 5 4 4 4 2 4 1

% del total de museus 5% 4% 4% 4% 2% 4% 1%

�57

• Tanmateix, el nombre de museus que fan publicacions didàctiques és baix en tots els segments. Només 6 n’han publicat entre els museus grans (de 17 museus), només 4 entre els mitjans-grans (de 32), només 4 entre els mitjans-petits (de 34), i només 2 entre els museus petits (de 20).

Presència, serveis i participació digital -dades de conjunt:

Museus amb webDades 2014 RM


Museus amb més visitants a la web: Visites Visitants

Museus amb web 100% Museu Nacional d’Art de Catalunya 2.668.352 554.738

amb web pròpia 76% Teatre-Museu Dalí 1.849.627 1.453.517

forma part d’una altra web 24% Fundació Antoni Tàpies 1.574.582 493.357

Producció exposDades 2014 RM


Museu Picasso1.371.477 886.430

Reserva de serveis didàctics 25% Gestió de la botiga 7% Museu d’Art Contemporani de

Barcelona 601.552 412.888

Compra d’entrada 17% Gestió de la llibreria 7% Fundació Joan Miró 540.262 420.658

Visitans i visitesDades 2014 RM


Museu Marítim de Barcelona503.842 301.452

Núm. total visitants 5.995.542 Museu de Ciències Naturals de Barcelona 379.105 200.566

Núm. total visites 11.337.952 Durada mitjana visites 1 minut Museu d’Història de Catalunya 287.986 232.994

Xarxes socialsDades 2014 RM


Museus amb facebook 73% Museus amb Twitter 56,5%

�58

Valoració de la presència dels museus a l’internet:• La situació dels museus del país segons la seva activitat social i presència a internet, es troba entre aquests tres perfils: 1) Museus amb webs

renovades i responsive, i perfils de facebook i twitter actius. 2) Museus amb pàgines web no responsive, i perfils amb activitat fluctuant tant a facebook com a twitter. 3) Museus amb pàgines web amb importants mancances, sense perfil de facebook ni de twitter, ni d’altres xarxes socials.

• En el context del Pla d’estratègia digital per als museus de les comarques gironines s’ha realitzat una diagnosi de la situació actual, per conèixer els canals utilitzats, visibilitat, posicionament, fortaleses i debilitats, mitjançant una enquesta als museus. No s’han arribat a segmentar per perfils, però s’han recollit les dades per a poder-ho fer. Algunes dades dels 23 museus de la xarxa enquestats:

• Tan sols un 30% de les webs dels museus de la xarxa és responsive.• Un 25% tenen la web únicament en català.• Tan sols un 4% dels museus utlitza un blog per complementar la seva web.• El 61% dels museus té perfil a facebook, un 57% a twitter, un 22% en té a instagram i un 9% a pinterest.• Un 30% de museus té perfil a TripAdvisor.• Un 33,5% utilitza alguna plataforma d’enviament massiu d’informació d’activitats per correu electrònic.• Un 11% no té article propi a Viquipèdia.• Un 48% disposa de wifi a les seves instal·lacions

• Aquesta mateixa enquesta per diagnosticar la situació actual dels museus de les comarques gironines, identifica les principals mancances o dificultats amb que es troben els museus. En primer lloc, un 30% dels museus enquestats assenyala com a dificultat el fet de no tenir autonomia per gestionar les seves pròpies xarxes socials i webs, ja que estan supeditats a les directrius d’un organisme major. Aquest fet provoca en general manca d’agilitat en les publicacions i actualitzacions de contingut, problemes competencials i pèrdua de visibilitat dels propis continguts, ja que es troben integrats dins d’una altre. Igualment, els resulta impossible accedir a les analítiques de la pròpia pàgina web i xarxes socials. A continuació, en segon lloc, la majoria de museus també assenyalen com a problemes principals la manca de personal, la manca de temps -que provoca també falta de planificació, i la falta de formació. En tercer lloc, altres assenyalen la dificultat de la creació constant de nou contingut, la dificultat de fer una gestió diària competent de les diferents plataformes, la manca d’una estratègia digiltal a curt-mig termini, i la manca de recursos econòmics per externalitzar aspectes concrets relacionats amb la difusió.

• Un anàlisi més específic de l’activitat a facebook: l’Anàlisi de les mètriques de Facebook dels museus de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran), sí que fa un retrat global: mostra que els museus de la xarxa es poden dividir pràcticament en terços segons la situació de la seva presència a Facebook: 1) Hi ha 4 museus amb un bon ritme de publicacions, que generen, tenen força abast i un consum elevat. Són museus amb un interès específic per estar a les xarxes, una planificació i/o una persona encarregada excercint tasques de community management. 2) Hi ha 3 Museus amb un ritme moderat de publicacions, que generen poc engagement, tenen un abast menor o semblant a l’altre grup i el consum és moderat. 3) Hi ha 4 museus amb un ritme baix de publicacions, que generen poc engagement, tenen un baix abast i un baix consum. En aquests museus no hi ha ningú exercint tasques de community management, la qual cosa dificulta obtenir bons resultats.

�59

Context: Dades de participació cultural a Catalunya, en general i en relació als museus.

Alguns resultats de l’Enquesta sobre participació cultural a Catalunya 2014: (dades incloses a l’informe anual 2014 sobre l’estat dels museus del paÏs) • Per primera vegada s’ha introduÏt l’apreciació qualitativa sobre el fet cultural, diferenciant-lo de l’oci. En aquest context, l’activitat que

majoritàriament es considera “cultural” entre la població catalana és la visita a un museu o una exposició (per un 56% dels enquestats), seguida per l’assistència a unconcert de musica clàssica (43%), la lectura de llibres (38%) i l’assistència al teatre (37%).

• Motius que justifiquen la participació en cultura: passar-ho bé és la motivació principal (56,5%), seguit de les característiques del producte cultural: la seva qualitat (54%) i els autors o artistes (52%). També, la facilitat de l’accés, sobretot pel que fa al preu (40%) però també d’altres factors com el temps o la proximitat (26%). ‘Aprendre’ és també una motivació important (40%), així com la recomanació d’Amics i familiars (36%).

• Quins incentius podrien contribuir a incrementnar la participació: la reducció dels preus seria l’incentiu principal (79%), seguit de la gratuïtat (76%). La millora de l’accessibilitat és també important: el transport públic (56%), uns horaris adequats (52%) i en transport privat (45%). Una major informació prèvia també jugaria un paper (53%), i finalment l’adequació de l’oferta a l’edat (52%) o les oportuntiats de socialització (40%).

Alguns resultats de l’Enquesta sobre participació cultural a Catalunya 2015: (dades presentades a DeCultura, núm. 38, desembre 2015)

• Participació cultural segons sectors (2015): El resultat de a pregunta “En els últims dotze mesos, quantes vegades ha anat a visitar museus, galeries d’art, sales d’exposicions o monuments?” mostra que un 39% de la població catalana consumeix exposicions (museu, galeria d’art, monument) com a mínim un cop l’any. La posició del consum d’exposicions va per darrera dels concerts i el cinema (48%), els espectacles (40%) però per sobre de les biblioteques (34%).

• L’enquesta 2015 analitza la relació de la ciutadania amb els equipaments culturals en tres dimensions: disponibilitat, proximitat i ús. Els museus són els segons equipaments menys utilitzats de tots (28%), només millor que les galeries d’art (21%).

�60

6. GESTIÓ DE COL·LECCIONS.

�61

Les col·leccions als museus.

Col·leccions als equipaments museístics 2015: dades globals

7.847.160 objectes conservats als museus i les col·leccions obertes de Catalunya. Des quals 2.662.949 estan declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) (el 34%).

Evolució 2012-2015 de tres indicadors bàsics als museus registrats:

• Els fons dels museus registrats s’han incrementat un 22% en els darrers 4 anys (el 2015 respecte el 2012). El 2015 es van adquirir 38.855 objectes.

• El treball d’inventariar del fons mostra una evolució positiva (el 2015 hi havia un 14% més de fitxes d’inventari que el 2012), però com que els fons s’han incrementat un 22% en el mateix període, el percentatge d’objectes inventariats respecte el total de fet ha disminuit.

• La documentació de les col·leccions és molt incomplerta, i avança massa lentament. La situació l’any 2015 és que del total d’objectes que es conserven als museus registrats, només un 36,7% estan registrats, i només un 24,1% dels objectes tenen fitxa d’inventari.

• Nota: el nombre d’objectes registrats disminueix, però respon a diversos factors. El més important és que l’any 2012 el Museu de Ciències Naturals, que té un nombre d’objectes molt eelevat, porta a terme una revisió de la documentació amb uns nous criteris pels quals s’agrupen conjunts de peces. La xifra resultant és la que es reflecteix en la resposta al qüestionari de 2013. L’evolució entre 2013 i 2015 és, tanmateix positiva, amb un creixement del 5% el 2015 respecte el 2013.

6.240.1367.384.252 7.506.307 7.609.203

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

7.000.000

8.000.000

2012 2013 2014 2015

Objectes(fons

3.125.446

2.654.592

2.773.4652.798.557

2.000.000

2.200.000

2.400.000

2.600.000

2.800.000

3.000.000

3.200.000

2012 2013 2014 2015

Objectes(registrats

1.617.463

1.748.841

1.829.0551.837.586

1.500.000

1.550.000

1.600.000

1.650.000

1.700.000

1.750.000

1.800.000

1.850.000

1.900.000

2012 2013 2014 2015

Fitxes'd'inventari

�62

Col·leccions: dinamisme o passivitat? Darrers 2 anys als museus registrats en adquisicions, documentació, restauració i cessió temporal d’objectes.

• Les dades de 5 indicadors bàsics de gestió de col·leccions mostren diferències importants en els darrers dos anys. Com que no es diposa de dades de més anys, no és possible observar tendències, però sí podem dir que en el darrers any s’ha produït un nombre significativament menor d’adquisicions (-44%) i de cessions temporals d’objectes (-34%) que l’any anterior, mentre que la tasca de restauració i la de documentació han crescut de forma important (+61,5% d’objectes restaurats, el doble de fitxes d’inventari realitzades i quasi el triple de fitxes digitalitzades).

Indicadors de gestió les col·leccions en els darrers dos anys

2014 (N=108)

2015 (N=106)

% creix/decreix 2014-2015

Nombre d’objectes adquirits durant l’any

69.137 38.855 -44%

Nombre d’objectes restaurats durant l’any 1.998 3.224 +61,5%

Nombre de fitxes d’inventari general realitzades durant l’any.

38.773 77.780 +101%

Nombre de fitxes d’inventari general revisades durant l’any 50.871 47.896 -6%

Nombre de fitxes d’inventari general digitalitzades durant l’any.

24.928 93.975 +277%

Nombre d’objectes cedits per a expos temporals durant l’any. 5.197 3.420 -34%

�63

Adquisicions: dinamisme o passivitat? Darrers 2 anys als museus registrats.

• Per segments els museus grans i mitjans-grans són els que adquireixen més. L’any 2014 el gruix de les adquisicions es va produir en els museus grans (en un 82%), mentre que l’any 2015 el segment que va realitzar més adquisicions va ser el de museus mitjans-grans (el 41% de les adquisicions).

• En el darrer any el nombre d’adquisicions ha baixat en tots els segments excepte en el de museus mitjans grans que ha crescut de forma molt important, i en el dels museus petits.

• No tots els museus han estat actius en adquisicions en els darresr 2 anys. 2 de cada 5 museus no han realitzat cap adquisició e 2014 i quasi la meitat no en van realitzar cap el 2015.

• El grau de dinamisme o activitat en adquisicions té una relació amb la mida dels museus. Hi ha més museus passius entre els museus més petits, sobretot en els de l’últims segment, els que estan al límit de la sostenibilitat. Tot i així, la proporció de museus passius entre els museus grans és sorprenentment elevada (entre el 23 i el 46%).

Dinamisme: adquisicions per segments (mostra constant).

NOMBRE D’OBJECTES ADQUIRITS DURANT L’ANY.

2014 2014%

2015 2015%

% creix/decreix2014-20

15

GLOBAL MUSEUS (N=102) 67.454 100% 38.830 100% -42%

S1: GRANS (N=13) 55.580 82,5% 14.893 38,5% -73%

S2. MITJANS-GRANS (N=29) 3.404 5% 16.047 41,5% +371%

S3 MITJANS-PETITS (N=33) 2.835 4% 2.459 6% -13%

S4 PETITS (N=17) 4.886 7,5% 5.110 13% +5%

S5 PETITS AL LÍMIT (N=10) 749 1% 321 1% -57%

Passivitat: adquisicions (O objectes adquirits durant l’any)

NÚM. MUSEUS QUE NO HAN ADQUIRIT CAP OBJECTE.

2014 2014%

2015 2015%

% creix/decreix2014-20

15

GLOBAL MUSEUS (N=102) 42 41% 48 47% +14%

S1: GRANS (N=13) 6 46% 3 23% -50%

S2. MITJANS-GRANS (N=29) 9 31% 9 31% 0%

S3 MITJANS-PETITS (N=33) 16 48% 18 54% +12,5%

S4 PETITS (N=17) 11 65% 9 53% -18%

S5 PETITS AL LÍMIT (N=10) 8 80% 9 90% +12,5%

�64

Documentació: dinamisme o passivitat? Darrers 2 anys als museus registrats.

• Dels 3 indicadors de l’activitat en documentació, per als museus en conjunt s’observa un creixement en la tasca de crear i de digitalitzar fitxes d’inventari respecte l’any anterior. La tasca de revisió disminueix una mica però no significativament.

• Per segments, tanmateix, s’observa que el creixement dels indicadors reflecteixen sobretot el creixement en els museus grans i mitjans-grans. La resta de segments, de fet, mostren més decreixement que creixement. Entre els museus mitjans-petits i petits l’única tasca que augmenta és la de digitalització de les fitxes d’inventari.

• No tots els museus informen d’activitat de documentació de les col·leccions. Una part molt important de museus (36% el 2014 i 43% el 2015) no informen de cap realització de fitxa d’inventari. Una xifra una mica més gran, al voltant del 50% no han revisat o digitalitzat cap fitxa dinventari.

• Aquesta manca d’activitat és generalitzada a tots els segments en percentatges bastant similars.

• Només destaca el percentatge elevat del segment de museus petits al límit de la sostenibilitat, on el nombre de museus que no fan cap activitat de documentació se situa entre el 60 i el 90%, segons l’any i la tasca concreta de documentació.

Dinamisme: documentació per segments de museus registrats (mostra constant)

2014 % 2015 % creix/decreix 2014-15

GLOBAL MUSEUS( N=102)

Núm. fitxes d’inventari general realitzades durant l’any 38.080 100% 74.589 100%

Núm. fitxes d’inventari general revisades durant l’any 49.524 100% 47.284 100%

Núm. fitxes d’inventari general digitalitzades durant l’any 24.038 100% 93.424 100%

S1 GRANS (N=13)

Núm. fitxes d’inventari general realitzades durant l’any 11.155 29% 52.224 70%

Núm. fitxes d’inventari general revisades durant l’any 16.740 34% 13.547 28,5%

Núm. fitxes d’inventari general digitalitzades durant l’any 10.197 42,5% 69.068 74%

S2 MITJANS-G (N=29)

Núm. fitxes d’inventari general realitzades durant l’any 19.110 50% 16.687 22,5%

Núm. fitxes d’inventari general revisades durant l’any 9.672 19,5% 15.031 32%


S3 MITJANS-P (N=33)

Núm. fitxes d’inventari general realitzades durant l’any 4.860 13% 4.484 6%Núm. fitxes d’inventari general revisades durant l’any 7.126 14% 5.683 12%


S4 PETITS (N=17)

Núm. fitxes d’inventari general realitzades durant l’any 2.724 7% 873 1%

Núm. fitxes d’inventari general revisades durant l’any 14.616 29,5% 11.699 24,5%

Núm. fitxes d’inventari general digitalitzades durant l’any 2.055 8,5% 3.777 4%

S5 PETITS AL LÍMIT (N=10)

Núm. fitxes d’inventari general realitzades durant l’any 231 1% 321 0,5%

Núm. fitxes d’inventari general revisades durant l’any 1.370 3% 1.324 3%

Núm. fitxes d’inventari general digitalitzades durant l’any 1.441 6% 976 1%

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�65

Passivitat: documentació (0 fitxes d’inventari realitzades, revisades o digitalitzades)

2014 Núm. museus

% 2015 Núm. museus

%

GLOBAL MUSEUS (N=102)

0 fitxes d’inventari general realitzades durant l’any 37 36% 44 43%

0 fitxes d’inventari general revisades durant l’any 51 50% 44 43%

0 itxes d’inventari general digitalitzades durant l’any 57 56% 54 53%

S1 GRANS (N=13)




S2 MITJANS-G (N=29)




S3 MITJANS-P (N=33)




S4 PETITS (N=17)








�66

Restauració d’objectes: dinamisme o passivitat? Darrers 2 anys als museus registrats.

• El nombre d’objectes restaurats ha crescut l’any 2015 en el conjunt de museus i en tres dels segments. Destaca un creixement important en el segment de museus grans.

• El grau de passivitat és menor que en els altres indicadors de gestió de col·leccions. Una tercera part dels museus no informa de cap restauració.

• El grau de passivitat del segment de museus petits al límit de la sostenibilitat destaca per ser molt més elevat que la resta. El 80% dels museus d’aquest segment no informen d’haver restaurat cap objecte.

• El segment dels museus mitjans-graus és el que mostra menys passivitat de tots els segments, però malgrat inclou entre un 12% i un 21% de museus passius.

Dinamisme: restauració d’objectes.

NÚM. D’OBJECTES RESTAURATS DURANT L’ANY.

2014 (N=108)

2015 (N=106)

2014-15

GLOBAL MUSEUS (N=102) 1.998 100% 3.224 100%

S1: GRANS (N=13) 188 9% 1.675 52%

S2. MITJANS-GRANS (N=29) 783 39% 365 11%

S3 MITJANS-PETITS (N=33) 321 16% 810 25%

S4 PETITS (N=17) 89 4% 79 2%

S5 PETITS AL LÍMIT (N=10) 18 1% 75 2%

"

�

Passivitat: restauració d’objectes.

0 OBJECTES RESTAURATS DURANT L’ANY.

2014 Núm. museus

% 2015 Núm. museus

%

GLOBAL MUSEUS (N=102) 33 32% 34 33%

S1: GRANS (N=13) 8 61% 2 15%

S2. MITJANS-GRANS (N=29) 4 13% 6 21%


S4 PETITS (N=17) 5 29% 5 29%


�67

Cessió temporal d’objectes: dinamisme o passivitat? Darrers 2 anys als museus registrats.

• La cessió d’objectes és un indicador de l’ús social de les col·leccions i la capacitat de relació de les institucions.

• Una part petita dels fons dels museus registrats (en conjunt no arriba a l’1%) es cedeix temporalment per a exposicions temporals. L’any 2015 va registrar una disminució general dels objectes cedits, però malgrat això, destaca un increment significatiu dels objectes cedits a l’estranger.

• La major part d’objectes es cedeixen a institucions de l’àmbit català (84% el 2014 i 61% el 2015), seguit, amb diferència, de l’estranger, on es van cedir el 31% dels objectes el 2015. Destaca que es cedeixen més objectes a l’estranger que a l’Estat espanyol.

• Per segments, en el darrer any només creixen significativament les cessions dels museus mitjans-grans en l’àmbit català, i les dels museus grans en l’àmbit espanyol i internacional. En la resta de segments s’observa una disminució bastant generalitzada en tots els àmbits. L’any 2014 un sol museu (el MUHBA) va cedir 2.223 objectes en l’àmbit català, i per si sol explica la diferència entre els dos anys.

Dinamisme: cessió temporal d’objectes per a exposicions temporals

2014 (N=108) % 2015 (N=106) % 2014-2015Nombre d’objectes cedits (total) 5.197 100% 3.420 100% -34%

A Catalunya 4.372 84% 2.090 61% -52%

A la resta de l’Estat 322 6% 268 8% -16%

A l’estranger 503 10% 1.062 31% +111%

Dinamisme: cessió temporal d’objectes per a exposicions temporals a Catalunya (mostra constant)

Nombre d’objectes cedits a CAT 2014 2015 2014-2015

TOTAL MUSEUS (N=102) 4.163 2.054 -51%

S1 GRANS (N=13) 2.594 467 -82%

S2 MITJANS-G (N=29) 773 1.060 +37%

S3 MITJANS-P (N=33) 441 217 -51%

S4 PETITS (N=17) 96 39 -59%

S5 PETITS AL LÍMIT (N=10) 259 271 +5%

�68

•Tots els segments cedeixen principalment a l’àmbit català, amb gran diferència de la resta. .El 2015 la proporció d’objectes cedits a l’estranger entre els museus grans va ser molt superior als cedits a Catalunya, per l’acció important d’uns pocs museus: Fundació Miró (436 objectes); Teatre-M Dalí (382) i el MNAC (95), que són quasi tots

Dinamisme: cessió temporal d’objectes per a exposicions temp. Estat

Nombre d’objectes cedits a ES 2014 2015 2014-2015

TOTAL MUSEUS (N=102) 234 248 +6%

S1 GRANS (N=13) 187 234 +25%

S2 MITJANS-G (N=29) 14 4 -7%

S3 MITJANS-P (N=33) 19 10 -47%

S4 PETITS (N=17) 0 0 0

S5 PETITS AL LÍMIT (N=10) 14 0 -100%

Dinamisme: cessió temporal d’objectes per a exposicions temp. a l’estranger (mostra constant)

Nombre d’objectes cedits a MÓN 2014 2015 2014-2015

TOTAL MUSEUS (N=102) 322 1056 +228%

S1 GRANS (N=13) 278 958 +245%

S2 MITJANS-G (N=29) 38 18 -52%

S3 MITJANS-P (N=33) 6 2 -67%

S4 PETITS (N=17) 0 70 +

S5 PETITS AL LÍMIT (N=10) 0 8 +

Dinamisme: cessió temporal d’objectes per a exposicions temporals per àrea geogràfica i segment.

S4 PETITS (N=17)

Nombre d’objectes cedits 96 100% 109 100%

A Catalunya 96 100% 39 36%

A la resta de l’Estat 0 0% 0 0%

A l’estranger 0 0% 70 64%



A Catalunya 259 95% 271 97%



Dinamisme: cessió temporal d’objectes per a exposicions temporals per àrea geogràfica i segment.-1

S1 GRANS (N=13) 2014 % 2015 %


A Catalunya 2594 85% 467 28%


A l’estranger 278 9% 958 58%

S2 MITJANS-G (N=29)

Nombre d’objectes cedits 825 100% 1.082 100%

A Catalunya 773 94% 1.060 98%



S3 MITJANS-P (N=33)


A Catalunya 441 95% 217 95%



�69

els objectes cedits per aquest segment.

Passivitat?

• El percentatge de museus que no han cedit cap objecte durant els dos darrers anys, en cap dels tres àmbits geogràfics és del 22%.

• Els museus més passius es troben en els tres segments més petits, al voltant d’un terç dels museus de cada segment. Com a excepció entre els museus petits destaca la Fundació Apel·les Fenosa que va cedir 70 objectes a l’estranger el 2015, i el Museu Geològic del Seminari, que en va cedir 8. Aquest últim, de la c ategoria de museus petits al límit de la sostenibilitat, és dinàmic en aquest aspecte, ja que ha cedit objectes en els tres àmbits territorials, i en quantitats importants en l’àmbit català (166 objectes el 2014 i 220 objectes el 2015).

• No hi ha cap museu del segment de museus grans que hagi estat passiu del tot, i només un 10% dels museus mitjans-grans ho han estat.

• Les dades anuals i per àrees geogràfiques mostren percentatges de passivitat superiors. En l’àmbit català, el més treballat de tots, la passivitat ha sigut d’un 38% el 2014 i quasi un 50% el 2015. Curiosament el percentatge més gran de passivitat el 2014 va ser en el segment de museus grans. El 2015 els museus grans es van mantenir al mateix nivell de passivitat que l’any anterior, però els segments més passius van ser els més petits.

• En l’àmbit espanyol tots els segments són passius per sobre del 80% excepte el de museus graNs que és passiu en un 54%. Aquesta situació és semblant, però encara més acusada en l’àmbit internacional, on amb l’excepció dels museus grans, el nombre de museus que no fan cap cessió ronda el 90%.

Passivitat: cessió temporal d’objectes per a exposicions temporals a Catalunya

0 objectes cedits a CATALUNYA

2014 Núm. museus

% 2015 Núm. museus

%

GLOBAL MUSEUS (N=102) 38 37% 47 46%

S1: GRANS (N=13) 7 54% 7 54%

S2. MITJANS-GRANS (N=29) 6 21% 7 24%


S4 PETITS (N=17) 9 53% 11 65%


Passivitat: cap cessió temporal d’objectes per a exposicions durant 2014 i 2015

0 objectes cedits Núm. museus

%

GLOBAL MUSEUS (N=102) 22 22%

S1: GRANS (N=13) 0 0%

S2. MITJANS-GRANS (N=29) 3 10%

S3 MITJANS-PETITS (N=33) 10 30%

S4 PETITS (N=17) 6 35%

S5 PETITS AL LÍMIT (N=10) 3 30%

�70

Passivitat: cessió temporal d’objectes per a exposicions temp. a la resta Estat

0 objectes cedits a la resta de l’ESTAT ESPANYOL

2014 Núm. museus

% 2015 Núm. museus

%

GLOBAL MUSEUS (N=102) 84 82% 87 85%

S1: GRANS (N=13) 7 54% 7 54%

S2. MITJANS-GRANS (N=29) 25 86% 26 89%


S4 PETITS (N=17) 16 94% 16 94%


Passivitat: cessió temporal d’objectes per a exposicions temp. a l’estranger

0 objectes cedits a la resta del MÓN

2014 Núm. museus

% 2015 Núm. museus

%

GLOBAL MUSEUS (N=102) 91 89% 87 85%

S1: GRANS (N=13) 8 61% 7 54%

S2. MITJANS-GRANS (N=29) 26 90% 25 86%


S4 PETITS (N=17) 16 94% 15 88%


�71

7. RECERCA.

�72

Projectes de recerca als museus 2015: dades globals. N=115 (114 museus registrats + MNAT)

Núm. de museus amb projectes de recerca: 47 (41% del total de museus) Núm de projectes de recerca: 115

• Menys de la meitat dels museus diuen haver desenvolupat projectes de recerca durant l’any 2015, només un 41%.

• Dels 47 museus que han fet projectes de recerca, la majoria (un 70%) n’han fet 1 o 2. Els museus que han fet més projectes són el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i el Museu de la Garrotxa, amb 8 projectes cadascun. Segueixen el Museu de les Terres de l’Ebre amb 7 projectes, i el Museu de Mataró i el Museu Geològic del Seminari, ambdós amb 6, i el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu Monestir de Pedralbes amb 5. D’aquestes dades es desprén que l’activitat de recerca té més a veure amb la temàtica que amb la mida.

Projectes de recerca als museus 2015: segments. N=115 (114 museus registrats + MNAT)

• En tots els segments hi ha museus que tenen projectes de recerca, en una proporció que no arriba en cap cas al 50% dels museus.

• El segment amb més museus que tenen projectes és el de museus mitjans-petits (47%), i el segment que ha desenvolupat més projectes és el dels museus mitjans-grans.

• No s’observa cap comportament diferenciat dels museus grans, malgrat la seva major capacitat. Només 7 dels 17 museus del segment informen que han desenvolupat projectes de recerca (41%), amb un nombre de projectes molt moderat (20% del total de projectes).

• El segment amb una menor proporció de museus que desenvolupen projectes (17%) , i amb la menor proporció de projeces és el de museus petits al límit de la sostenibilitat (7%).

1 projecte 18 3 projectes 6 5 projectes 2 7 projectes 1

2 projectes 15 4 projectes 1 6 projectes 2 8 projectes 2

S1 GRANSN=17 (15%)

S2 MITJANS-GN=32 (28%)

S3 MITJANS-PN=34 (30%)

S4 PETITSN=20 (17%)

S5 PETITS-LN=12 (10%)

TotalN=115 (100%)

Núm. de museus amb projectes 7 14 16 8 2 47

% dels museus del segment 41% 44% 47% 40% 17% 41%

% del total de museus amb projectes 15% 30% 34% 17% 4% 100%

Núm. de projectes recerca 23 45 25 14 8 115

% del total de projectes 20% 39% 22% 12% 7% 100%

�73

8. GESTIÓ I GOVERNANÇA

�74

Dades globals dels museus registrats (2015)Nota: en alguns aspectes es comptabilitzen les dades de tots els museus registrats excepte un (el Museu de l’Art de la Pell), i s’afegeixen les dades del MNAT encara que no està registrat. En aquests casos el total de museus és 114. En la resta són 115.

Organismes titulars dels museus

Model de gestió:Patronat amb personalitat jurídica 44 38,3%Gestió directa de l'Administració 38 33,0%Gestió directa d'entitats públiques 13 11,3%Gestió directa persones o ent. privades 9 7,8%Patronat sense personalitat jurídica 3 2,6%Altres 8 7,0%Total 115 100%

Resta pendent estudiar l’evolució dels models de gestió dels equipaments, per conèixer el grau de recentralització i de pèrdua d’autonomia dels museus.

Museus que diposen d’un organigrama aprovat:Si 36 31,6%No 78 68,4%Total 114 100%

Museus que planifiquen a mig i/o llarg termini la seva activitat, i periodicitat de la planificació:

Museus que disposen d’una política d’una política d’adquisició de col·leccions aprovada per la institució titular i/o òrgan de gestió: 4 museus (Museu de les Terres de l’Ebre, Museu de Ripoll, Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, i Museu del Suro de Palafrugell). (De 108 museus que han aportat dades).

Dels 48 que planifiquen –periodicitat 1 any 35 (3/4 parts dels que planifiquen) 2 anys 7 3 anys 1 5 anys 1 4 anys 2 > 5 anys 1 (museu que planifica a 10 anys)

Si 48 42%No 66 58%

�75

Dades per segments (2015)

Autonomia de gestió

Titularitat

Organismes titulars dels museus

Model de gestió

Museus grans:NIF propi 5NIF Institució 12Total 17

Museus mitjans-grans:NIF propi 4NIF Institució 28Total 32

Museus mitjans-petits:NIF propi 11NIF Institució 23Total 34

Museus petits:NIF propi 3NIF Institució 16Total 19

Museus petits al límit:NIF propi 3NIF Institució 9Total 12

Museus grans:Pública 15Privada 2Total 17

Museus mitjans-grans:Pública 27Privada 5Total 32

Museus mitjans-petits:Pública 31Privada 3Total 34

Museus petits:Pública 16Privada 6Total 20

Museus petits al límit:Pública 10Privada 2Total 12

Museus grans:A. LOCAL 4GENCAT 3ESTAT 1ENT. AU. PUB 0CONSORCI 5FUND. PRIV. 4ENT. ECLES. 0ASSOCIACIÓ 0Altres 0Total 17

Museus mitjans-grans:A. LOCAL 12GENCAT 0ESTAT 1ENT. AU. PUB 7CONSORCI 4FUND. PRIV. 3ENT. ECLES. 3ASSOCIACIÓ 1Altres 1Total 32

Museus mitjans-petits:A. LOCAL 18GENCAT 0ESTAT 0ENT. AU. PUB 8CONSORCI 4FUND. PRIV. 3ENT. ECLES. 1ASSOCIACIÓ 0Altres 0Total 34

Museus petits:A. LOCAL 11GENCAT 1ESTAT 0 ENT. AU. PUB 4CONSORCI 0FUND. PRIV. 1ENT. ECLES. 1ASSOCIACIÓ 0Altres 1Total 20

Museus petits al límit:A. LOCAL 9GENCAT 0ESTAT 0ENT. AU. PUB 0CONSORCI 0FUND. PRIV. 0ENT. ECLES. 2ASSOCIACIÓ 0Altres 1Total 12

Museus grans:Patronat amb PJ 4Patronat sense PJ 1Gestió dir. Ad. 3Gestió dir. E.P. 5Gestió dir. priv. 1Altres 3Total 17

Museus mitjans-grans:Patronat PJ 13Patronat no PJ 1Gestió dir. Ad. 8Gestió dir. E.P. 4Gestió dir. priv. 4Altres 2Total 32

Museus mitjans-petits:Patronat PJ 15Patronat no PJ 0Gestió dir. Ad. 12Gestió dir. E.P. 4Gestió dir. priv. 1Altres 2Total 34

Museus petits:Patronat PJ 8Patronat no PJ 1Gestió dir. Ad. 9Gestió dir. E.P. 0Gestió dir. priv. 1Altres 1Total 20

Museus petits al límit:Patronat PJ 4Patronat no PJ 0Gestió dir. Ad. 6Gestió dir. E.P. 0Gestió dir. priv. 2Altres 0Total 12

�76

Museus que diposen d’un organigrama aprovat

Planifiquen a mig i/o llarg termini

Periodicitat de la planificació a mig i/o llarg termini

Disposen d’una política d’una política d’adquisició de col·leccions aprovada (sobre 108 museus que han aportat dades):

• Pocs museus planifiquen estratègicament. Dels 114 museus registrats, només un 10,5% planifiquen a més de 2 anys vista, i només un 4,5% a més de 3 anys. La situació és bastant similar en tots els segments, i per tant es pot considerar una mancança important molt generalitzada.

• La manca de planificació i de polítiques clares que marquin una direcció estratègica de l’acció dels museus es mostra també en àmbits específics,i en la falta de documents institucionals bàsics. Només un 4% dels museus disposen d’una política d’una política d’adquisició de col·leccions aprovada per la institució titular, i només un 32% disposen d’un organigrama aprovat. Aquestes mancances es mostren en tots els segments.

Museus grans:Si 6No 11Total 17

Museus mitjans-grans:Si 10No 22Total 32

Museus mitjans-petits:Si 14No 20Total 34

Museus petits:Si 5No 14Total 19

Museus petits al límit:Si 1No 11Total 12

Museus grans:Si 9No 8Total 17

Museus mitjans-grans:Si 12No 20Total 32

Museus mitjans-petits:Si 16No 18Total 34

Museus petits:Si 8No 11Total 19

Museus petits al límit:Si 3No 9Total 12

Museus grans:1 any 6+ d’1 any 2Total 9

Museus mitjans-grans:1 any 7+ d’1 any 5Total 12

Museus mitjans-petits:1 any 13+ d’1 any 3Total 16

Museus petits:1 any 7+ d’1 any 1Total 8

Museus petits al límit:1 any 2+ d’1 any 1Total 3

Museus grans: 0 Museus mitjans-grans: 2 Museus mitjans-petits: 2 Museus petits: 0 Museus petits al límit: 0

�77

9. DADES BÀSIQUES DE LES COL·LECCIONS OBERTES AL PÚBLIC

Nota: les dades que el qüestionari del Registre de Museus obté sobre les col·leccions obertes al públic són molt parcials, perquè la seva participació és voluntària, no és requerida com ho és en els museus registrats. El percentatge de resposta en els darrers deu anys oscil·la entre el 30% l’any en que va ser més baix (2015) i el 62% l’any que va ser més alt (2013). Cal tenir present, per tant, que les dades obtingudes són parcials, però són les úniques que hi ha disponibles.

�78

Nombre de visitants a les col·leccions obertes al públic:• En els darrers 10 anys les més de 300 col·leccions obertes al públic han rebut entre 11,2M i 12,1M de visitants l’any. Aquesta és una

dada incomplerta, ja que el percentatge de col·leccions que aporten dades oscil·la entre el 30% i el 62%. El nombre de visitants totals per tant és superior.

• Els anys més fluixos de visitants han estat el 2009, el 2010 i el 2013. L’any 2014 i 2015 mostren un creixement important del nombre de visitants, això malgrat que el percentatge de col·leccions que aporten dades és dels més baixos.

• Juntes, les col·leccions que aporten dades de visitants, registren un mínim de 1 o 2M més de visitants que el total de museus registrats, depen de l’any.

•Per àrees territorials, Barcelona concentra entre el 86 i el 89% del total de visitants a les col·leccions, seguit de Tarragona amb un 7,5% i Girona al voltant del 2,5%. La resta registren un 1% o inferior. La concentració a Barcelona s’explica per l’existència d’equipaments d’alt impacte de visitants com la Sagrada Família, Cosmocaixa o La Pedrera que no són museus registrats i estan inclosos en la categoria de col·leccions obertes al públic.

Nombre de visitants a les col·leccions obertes al públic 2007-2015

7.000.000

8.300.000

9.600.000

10.900.000

12.200.000

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

12.173.45312.085.567

11.407.25411.287.72611.777.97711.660.573

11.232.31611.561.009

12.141.447

% de col·leccions obertes al públic que aporten dades

0

17,5

35

52,5

70

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

48 46 47 45 43

5862

46

30

Nombre de visitants a les col·leccions obertes al públic per serveis territorials 2014 i 2015

Barcelona

Tarragona

Girona

Catalunya Central

Alt Pirineu i Aran

Lleida

Terres de l'Ebre

0 3.000.000 6.000.000 9.000.000 12.000.000

34.836

91.722

139.239

106.808

174.712

773.407

10.820.723

70.123

98.024

145.979

126.297

295.836

869.268

9.955.482

20142015

�79

Nombre d’objectes del fons de les col·leccions obertes al públic:• Hi ha poca informació del volum de col·leccions conservades per les col·leccions obertes al públic. Per a l’any 2015 només es disposa

de dades d’una quarta part de les col·leccions (24,5%), les quals reuneixen 237.957 objectes. • El volum real d’objectes és per tant molt superior, però difícil d’estimar per la gran diversitat de tipus de centres. Si, de manera molt

general, multipliquéssim aquest nombre per 4, el nombre total de col·leccions s’acostaria a 1M, molt lluny dels 7,4M d’objectes dels museus registrats, que en nombre de centres són dos terços menys que les col·leccions.

• De les col·leccions obertes al públic que aporten dades, les que tenen un volum més gran d’objectes s’acosten als 30.000: són el Museu Arqueològic de l’Esquerda (28.087 objectes), la Fundació Foto Colectània (29.964 objectes), i Cosmocaixa (26.384 objectes).

• A continuació hi ha els que conserven prop de 10.000 objectes (Museu del Montsec, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç, Museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat, o Museu Etnogràfic Vallhonrat de Rubí).

• Entremig hi ha tota una gradació, i en l’extrem inferior se situen museus amb un volum de col·leccions de nombre igual o inferior a 50, amb nombres tan baixos com els del Museu Irla (5 objectes), la Fassina Balanyà de l’Espluga de Francolí (15), o el Museu del Pastor de Castellar de N’Hug (25), entre d’altres.

• Les dades de volum de col·leccions no indiquen el valor d’aquestes, però es pot afirmar que en aquesta categoria d’equipaments existeixen algunes col·leccions de gran valor, com podrien ser les del Museu d’Història de Tarragona, el Museu del Castell de Peralada, la Fundació Vila Casas, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, el Centre Cultural el Born, o Fotocolectània, entre d’altres, i que pel fet de no ser museus registrats estan fora del control de les inspeccions del Servei de Museus.

Algunes característiques:• Les col·leccions són equipaments oberts al públic, visitables, amb un horari d’obertura i una entrada controlada, encara que sigui amb

visites concertades.• En aquesta classificació s’inclouen una gran diversitat de tipus de centres, des de museus amb pressupostos molt elevats i nombres

molt elevats de públics, a centres molt petits i col·leccions particulars.• En nombre de públics el rendiment de les col·leccions és molt elevat, sobretot gràcies a l’atractiu de grans equipaments situats a la ciutat de

Barcelona (Cosmocaixa, Sagrada Família, o la Pedrera).

• En comparació amb el nombre de visitants, el volum de col·leccions és més aviat baix, tot i que les dades disponibles són molt incomplertes, i les xifres tampoc són indicatives del valor de les col·leccions.

• Les dades que es disposen d’aquests equipaments són molt poques i molt incomplertes. Hi ha un gran desconeixement d’una gran part dels equipaments museístics del país. Falten dades en alguns aspectes (com el nombre d’objectes) d’un 75% de les col·leccions obertes al públic aproximadament, i d’un 43% del total d’equipaments museístics, si comptem el museus registrats i les col·leccions a la vegada.

anÀlisi quantitativa dels museus de catalunya ......2016/11/25 · • el nombre de museus...

Documents