analisi de dos mdm

Download Analisi de dos MDM

If you can't read please download the document

Upload: bea-marin

Post on 10-Mar-2016

220 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

Analisi de dos MDM

TRANSCRIPT

L'aprenentatge basat en materials hipermdia. Activitat 2: anlisi de MDMMaster Educaci i TICUniversitat Oberta de Catalunya

MDM basat en projectes: "El tintero"

Ficha tcnica del material

TtolEl tintero

AutorsNatalia Bernabeu Morn y Andy Goldstein

Descripcis un material hipermdia de contingut amb la funci de suport a la formaci presencial.

ObjectiusComplementar les activitats de classe realitzant tasques de recerca dinformaci, lectura crtica de documents, i sntesi i elaboraci dinformaci, des de la perspectiva de leducaci en valors, per tal de fomentar la creativitat dels alumnes com a motor de laprenentatge.

DestinatarisAlumnes de Secundria (14-16)

Enlla al materialhttp://www.quadraquinta.org/materiales-didacticos/trabajo-por-proyectos/eltintero/eltintero.html

Any del material2002 [consulta Abril 2010]

IdiomaCastell

Aspectes pedaggics

Possibles escenaris daprenentatge amb el material.El tintero s un recurs que pretn complementar les activitats de classe realitzant tasques de recerca d'informaci, lectura crtica de documents, i sntesi i elaboraci d'informaci, des de la perspectiva de l'educaci en valors, per tal de fomentar la creativitat dels alumnes com a motor de l'aprenentatge.

Est fonamentalment pensat per treballar a l'aula presencial amb suport d'ordinadors. Encara que dona la documentaci per realitzar les activitats, fa suggeriments de consulta Internet.
Possibilitaria tasques escolars a alumnes que no accedeixen a una escolaritzaci ordinria (hospitals, partidaris de l'Escola a casa...) o per a tasques de vacances fra d'horari escolar.

Model pedaggic subjacent.Rol de lestudiant / professor.El tintero es basa en un model pedaggic en el qual el professor adquireix ms protagonisme a les classes presencials que no pas a les activitats virtuals. Es combina la presencialitat a les classes, per tal de poder exposar i transmetre els continguts de la matria, amb la virtualitat en forma de tot un seguit dactivitats plantejades als alumnes per tal que emprin Internet com a recurs pedaggic de recerca dinformaci i documentaci.El recurs El tintero aprofita la innovaci tecnolgica per donar a l'alumne ms control sobre el seu aprenentatge. Resulta aplicable en un model pedaggic situat al quadrant NE de la quadrcula de Coomey i Stephenson.En aquest model pedaggic, contemplat per Coomey i Stephenson, les tasques daprenentatge i les metes estan especificades, per els alumnes controlen com treballar i assolir aquestes metes i tasques establertes. El control de la tasca, en part, depn de lalumne, es fa s de diferents recursos fora del programa convencional de classe i el professor s, ms aviat, un guia. El professor adopta un rol passiu en relaci a ls del recurs, donat que s lestudiant el que va realitzant les activitats que cont i les hi dona al professor a travs de mitjans electrnics. El professor proporciona els continguts.Lestudiant, per la seva banda, ha de desenvolupar destreses i habilitats dinvestigaci, descobriment i recerca per Internet. El seu rol es limita a donar resposta a les activitats plantejades. Lestudiant depn del feedback del professor, no hi ha autocorrecci ni orientacions sobre lavaluaci de les activitats. No hi ha, per tant, possibilitat dactivitats autoavaluatives que li donin a lalumne un feedback automtic que li permeti corregir les errades i saber on sha equivocat. Hi ha la possibilitat denviar un formulari de respostes per correu electrnic al professor, sanomena Full de treball i nhi ha un per a cada activitat.

Tipologia de les activitats que es realitzen.- Activitats de recerca dinformaci, lectura crtica de documents i sntesi i elaboraci dinformaci. Per tant, la majoria sn procedimentals: cerca, anlisi, sntesi i producci. - Activitats de carcter molt prctic i basades en el descobriment, tot i que, algunes sn activitats molt tancades que deixen poc marge de maniobra a lalumne. Quan realitzen la recerca dinformaci s aquesta no dna els resultats esperats, els alumnes poden anar a la Pissarra dajuda. Aqu poden trobar els documents i texts de la web que necessiten per a realitzar les tasques proposades a El tintero.- Activitats basades en casos reals, com per exemple, lenviament duna instncia al president de la ONU, on ens trobem en un context daprenentatge en comunicacions reals i, per tant, significatives per a lalumne.- Activitats obertes de difcil correcci en lnia. No hi ha autocorrecci en cap activitat de les proposades. Tot depn del professor-corrector.No hi ha una seqenciaci de nivells dels aprenentatges, totes estan en un mateix nivell.

Tipus de continguts que hi trobem en el material.Continguts relacionats amb la investigaci en els mitjans de comunicaci, biblioteques virtuals, hemeroteques digitals, pgines web i elaboraci dinstncies per a alts crrecs. Enllaos a premsa, biblioteques i hemeroteques digitals. Sestimulen els continguts procedimentals: saber fer coses a travs dInternet.Sn, per tant, continguts procedimentals, centrats en el desenvolupament dhabilitats i destreses, ms que de conceptes.

Competncies que es desenvolupen a partir del material.Les competncies comunicatives:
Competncia comunicativa lingstica i audiovisualAssolir la capacitat de lectura comprensiva.

Potenciar la lectura activa i crtica.

Dominar el vocabulari i la correcci ortogrfica en lescriptura.

Estructurar b textos de diferents tipologies.

Potenciar lexpressi escrita

Les competncies metodolgiques:Tractament de la informaci i competncia digital. Conjunt d'habilitats que ha de permetre que l'alumnat sigui capa d'accedir a la informaci, seleccionar-la, organitzar-la, produir-la i comunicar-la. Ha de permetre interpretar el llenguatge de les plataformes virtuals i es seves possibilitats i utilitzar-les i aplicar-les de forma autnoma i amb esperit crtic.

Competncia d'autonomia i iniciativa personal. L'alumne ha de ser capa d'imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o collectius amb creativitat, confiana, responsabilitat i sentit crtic.

Aprendre a aprendre. Adquirir la conscincia, gesti i control de les prpies capacitats i coneixements des d'un sentiment de competncia o eficcia personal, i inclou tant el pensament estratgic, com la capacitat de cooperar, d'autoavaluar-se, i el maneig eficient d'un conjunt de recursos i tcniques de treball intellectual, i s'ha de desenvolupar a travs d'experincies d'aprenentatge conscients i gratificants.

Activitats que es poden generar a partir del recurs (proposeu-ne cinc).- Creaci d'un multimdia senzill sobre el tema proposat (en aquest cas, la deforestaci) a partir del material cercat.

- Enregistrar reportatges com a podcasting a un personatge local relevant de l'actualitat (podria ser de ficci)

- A ms de les notcies escrites, fer el mateix anlisi amb continguts periodstics multimdia.

- Escriure articles a partir de fotoperiodisme de manera collaborativa.

- Generar de manera collaborativa una bibliografia en lnea amb alguna eina de marcadors socials com Del.icio.us o Mr. Wong.

Propostes de millora del material.Donar la possibilitat dinteracci i comunicaci entre estudiant-professor i entre els mateixos estudiants. i no noms entre estudiant-professor.Obrir un espai de debat per tal que els estudiants puguin compartir informaci i debatre els temes proposats a les activitats.

Introduir el treball collaboratiu entre els alumnes, formant equips que hagin de prendre decisions i arribar a assolir metes comunes, establint pautes dorganitzaci i planificaci internes dequip.Disposar dun espai de fitxers compartits per tal de poder penjar documents i pgines web dinters pels alumnes, relacionades amb la matria que sest estudiant.

Obrir un espai de Tauler per tal que el professor pugui anar donant indicacions i orientacions de manere ms dinmica respecte a la tasca a realitzar, aix com per ampliar informaci de la matria objecte destudi.

Les activitats poden tenir una rbrica i tenir la possibilitat de rebre retroaccions que estiguin a la vista de tothom per tal de poder reflexionar i debatre sobre el propi aprenentatge.

Millorar els recursos amb materials hipermdia, noms hi ha enllaos. Es podrien fer simulacions en 3D, imatges amb flash.

Millorar el disseny de les activitats quant a format fent ms s de les TIC (vdeo, udio, imatge, etc.)



MDM basat en problemes: "Proporcionalidad" Ficha tcnica del material

TtolProporcionalidad

AutorFrancisco Martn Garzn

DescripciProjecte dactivitats amb diferents exercicis sobre la proporcionalitat directa i inversa i la seva aplicaci en diferents problemes daplicaci a la vida real

ObjectiusTot i que no sespecifica cap objectiu concret, s sen podrien deduir. Aix, d'una banda trobarem uns objectius relacionats amb ls de les TIC, en aquest cas el programa JClic:Estimular la consecuci de coneixements i habilitats tcniques duna manera ms ldica

Intensificar l'inters i la participaci dels alumnes en la realitzaci d'activitats diferents a les convencionals

Afavorir laprenentatge mitjanant la configuraci i disseny de diferents activitats, variades i de diferent complexitat

Completa les exposicions a classe a travs de la realitzaci i resoluci dactivitats variades.

De laltra shi trobarien uns objectius relacionats directament amb les Matemtiques:Reconixer situacions susceptibles de ser formulades en termes matemtics, i elaborar i utilitzar diferents estratgies per a abordar-les.

Elaborar estratgies personals per a lanlisi de situacions concretes i la identificaci i resoluci de problemes

Manifestar una actitud positiva davant la resoluci de problemes i mostrar confiana en la prpia capacitat per enfrontar-se a ells amb xit

DestinatarisAlumnes de Secundria (12-16 anys)

Enlla al materialhttp://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3609

Any del material2010

IdiomaCastell

Aspectes pedaggics

Possibles escenaris daprenentatge amb el material.Proporcionalidad s un recurs que possibilita la realitzaci de tasques escolars de refor i ser plantejat com a complement de les tradicionals classes presencials. Per tant permetria canviar lescenari daprenentatge habitual, laula, per qualsevol altre que disposs dordinador amb connexi a Internet: el propi domicili, la biblioteca, laula dinformtica... Daquesta manera, tamb possibilitaria laccs a les tasques escolars a alumnes que, per diferents causes, no poden accedir a una escolaritzaci ordinria, o durant els perodes de vacances.

Model pedaggic subjacent.Rol de lestudiant / professor.Les prpies caracterstiques de leina JClic, amb la qual sha creat aquest MDM, aix com la seva mplia utilitat, fa que en termes generals aquest recurs no respongui a cap model pedaggic especfic. Per tant, ser el disseny i la planificaci de les activitats per part del professorat el que el marqui. En aquest sentit, JClic pot esdevenir un recurs que vagi des del conductisme fins a models ms constructivistes.En el cas que ens ocupa no ens trobem davant dun model conductista, ja que tot i ser activitats tancades, en un moment donat permet a lalumnat decidir entre dos itineraris. La distribuci de les activitats s interessant, ja que, dentrada, es parteix dexercicis introductoris que van de menor a major dificultat, de tal manera que es va produint un procs daprenentatge acumulatiu. Daltra banda, un cop triat litinerari, es proporcionen els recursos necessaris per a, finalment, resoldre els casos plantejats. Per aix, i pel fet que la presncia de la figura del professorat no s imprescindible, es podria afirmar que "Proporcionalidad" garanteix lautonomia de lalumnat. El professor o professora, doncs, tindria un paper secundari, i la seva presncia tindria sentit per presentar el conjunt d'activitats, i per acompanyar i ajudar els alumnes durant el procs si escau.

Des de l'ptica de Coomey i Stephenson, i la seva teoria dels paradigmes pedaggics, per, aquesta activitat s'hi trobaria en el quadrant NE, en tant que el contingut i les tasques sn controlats pel professor, i el procs estaria controlat per l'alumne.

Tipologia de les activitats que es realitzen.Les activitats plantejades per Proporcionalidad sn algunes de les que permet realitzar JClic:Puzzles dassociaci. Un text apareix fragmentat en diferent peces que, barrejades, han de ser ordenades per donar-li sentit.

Pantalles dinformaci. Ms que d'una activitat, s tracta dun recurs que permet presentar un conjunt dinformaci, en aquest cas en format vdeo duna banda, i per redirigir cap a un o altre problema de laltra:

Associacions simples. Es representen dos conjunts dinformaci amb el mateix nombre d'elements. A cada element del conjunt d'origen correspon un i noms un element de l'altre.

Tipus de continguts que hi trobem en el material.Els continguts estan basats en problemes, alguns d'ells amb elements quotidians fcilment reconeixibles pels i les alumnes (preus de productes com mp3...) i, com en el cas de l'altre MDM analitzat, sn procedimentals, i per tant centrats en el desenvolupament d'habilitats i destreses, ms que de conceptes.

Competncies que es desenvolupen a partir del material.Atenent-nos a l'actual Currculum de l'Educaci Secundria Obligatria, context en el que es circumscriu aquest MDM, es podria dir que "Proporcionalidad" seria una eina til per, si b no en la seva totalitat, s part d'elles, desenvolupar les segents competncies:Tractament de la informaci i competncia digital. Conjunt d'habilitats que ha de permetre que l'alumnat sigui capa d'accedir a la informaci, seleccionar-la, organitzar-la, produir-la i comunicar-la. Ha de permetre interpretar el llenguatge de les plataformes virtuals i es seves possibilitats i utilitzar-les i aplicar-les de forma autnoma i amb esperit crtic.

Competncia d'autonomia i iniciativa personal. L'alumne ha de ser capa d'imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o collectius amb creativitat, confiana, responsabilitat i sentit crtic.

Aprendre a aprendre. Adquirir la conscincia, gesti i control de les prpies capacitats i coneixements des d'un sentiment de competncia o eficcia personal, i inclou tant el pensament estratgic, com la capacitat de cooperar, d'autoavaluar-se, i el maneig eficient d'un conjunt de recursos i tcniques de treball intellectual, i s'ha de desenvolupar a travs d'experincies d'aprenentatge conscients i gratificants.

Competncia matemtica. Tansversal i metodolgica, permet desenvolupar la capacitat de comprendre, utilitzar i relacionar en nmeros i les seves operacions per tal de seguir aprenent al llarg de la vida.

Activitats que es poden generar a partir del recurs (proposeu-ne cinc).Tots els problemes plantejats per "Proporcionalidad" s'han fet a travs d'exercicis d'associacions simples. Aix, per no caure en la reiteraci es podrien haver emprat tamb altres tipus d'activitats que reforcessin l'aprenentatge per descobriment. Per exemple: Activitats d'exploraci. Mostrar una informaci inicial i en clicar-la es mostra, per a cada element, una determinada pea d'informaci.

Jocs de memria. Descobrir parelles d'elements entre un conjunt de caselles inicialment amagades. En aquest cas, ms que de parelles formades per dues peces idntiques, seria til fer servir elements relacionats. Pot ser un material til per reafirmar alguns coneixements memorstics encara necessaris per a models constructivistes.

Activitats de resposta escrita. Es mostra un conjunt d'informaci, i per a cadascun dels seus elements cal escriure el text corresponent. s una manera de superar un dels problemes que plantegen les activitats d'associaci, concretament el fet de que d'una banda es presenten tota una srie de qestions, i de l'altra unes respostes tancades, la qual cosa fa que sovint l'associaci es pugui fer ms de manera intutiva que raonada.

Activitats de text. Tot i que n'hi ha de diferent tipus, podrem destacar, per exemple, les de completar text o omplir forats. A les primeres es fan desaparixer d'un text determinades parts (lletres, paraules, nombres...) i l'alumne ha de completar-lo. A les segones, en un text se seleccionen determinades paraules, lletres, nombres... que s'amaguen o es camuflen, i l'usuari ha de completar-lo. La resoluci de cadasc dels elements amagats es pot plantejar de maneres diferents, per destacarem l'escriptura en un espai buit, o la correcci d'expressions que contenen errades. Es tractaria bsicament de reforar els aspectes conceptuals i buscar resolucions en les quals sigui l'alumne qui hagi de proposar una soluci, evitant aix la reiteraci de mecanismes intutius.

Activitats d'identificaci. Es presenta noms un conjunt d'informaci i cal clicar damunt d'aquells elements que acompleixin una determinada condici. La seva funci podria ser semblant a la dels jocs de memria i seria til per recordar i reafirmar coneixements previs, un element important per als models constructivistes.

Propostes de millora del material.Quan analitzem un MDM com "Proporcionalidad" com a exemple d'aprenentatge basat en problemes, cal tenir en compte que es tracta d'un conjunt d'activitats complementries a les tradicionals classes presencials i no d'un curs. Per tant, alguns dels elements necessaris que es contemplen per a aquest enfocament pedaggic en el text de referncia (DUEAS, Victor Hugo; El aprendizaje basado en problemas como enfoque pedaggico en la educacin en salud) no s'hi troben (objectius, per exemple). Donem per fet, per, que serien elements contemplats i presentats als alumnes en la programaci del curs de l'autor d'aquest material, i creiem que la seva inclusi en ell li hauria restat atractiu de cara a l'alumnat. No obstant aix, si creiem que resultaria molt til incloure'ls en la descripci del projecte de l'aplicaci JClic Autor.

En qualsevol cas, com ja s'ha anat apuntant en l'apartat anterior, la proposta de millora de material passaria per:Una major varietat d'activitats per evitar la reiteraci i fomentar la indagaci

Incloure alguns elements conceptuals

Reforar els coneixements previs per afavorir un procs constructivista


Creiem que d'aquesta manera "Proporcionalidad" podria acostar-se ms al model d'enfocament resumit a l'esquema de la plana 190 del text referenciat, on la part de "Identificaci de coneixements ja apropiats i de necessitats d'aprenentatge" semblava quedar una mica coixa.


Moltes grciesBea Marn & Julin Roche