redescobrir el gaia
Post on 08-Jul-2018
221 Views
Preview:
TRANSCRIPT
-
8/19/2019 Redescobrir El Gaia
1/3
DIMECRES
16 DE MARÇ DEL 2016
camp de
tarragona
NÚRIASOLÉ
l’entrevista
Periodista
“Em va saber greu deixarels informatius, però
a ‘Els matins’ he descobertaltres maneres
’acostar-me a l’actualitat”
NÚMERO 04
FOCUS MEDIÀTIC Les seccions de crèdit de les
cooperatives, en el punt de mirapels casos de l’Aldea i Cambrils
P 06
ECONOMIA
L’últim baluardde la pagesia
Redescobrir el Gaià El riu supera la decadència de finals del segle passat
amb un territori conscient del seu potencial
P 12
La GanxetPintxo
de Reusarriba a la
desena edició
P 04-05
TJERK VAN DER MEULEN
Se celebra del 7 al 17d’abril i hi participenuns 70 establiments
UTILITAT Des del sector se’n defensa
l’existència com a “eina necessària”i “sensible” a la realitat del camp
Tarragonaatreu cent
produccionsaudiovisuals
a l’anyEstà entre les cinc
ciutats catalanes que
acullen més rodatges
P 07
TARRAGONA FILM OFFICE
-
8/19/2019 Redescobrir El Gaia
2/3
03ara camp de tarragona DIMECRES, 16 DE MARÇ DEL 2016
PUBLICITAT
-
8/19/2019 Redescobrir El Gaia
3/3
04 DIMECRES, 16 DE MARÇ DEL 2016 ara camp de tarragona
el Gaià, recorda que les barbaritatsque es van fer a la llera del riu, i po-sa com un dels molts exemples unaneteja amb buldòzers o la cons-trucció d’una pista de motocròs.Díaz situa a finals dels norantal’inici del canvi que ha conduït alprocés de recuperació del riu, ambun relleu generacional que va plas-mar-se en la creació de la Platafor-ma Salvem el Gaià, que va apostarper implicar les administracionsen la recuperació del riu (ajunta-
ments, Consell Comarcal i AgènciaCatalana de l’Aigua) i també es vaobrir un diàleg amb Repsol, l’em-presa propietària de l’embassa-ment. El paper de la plataforma,apunta Díaz, és el de vigilant delriu al territori; va participar de
L’última crescuda del Gaià, el no- vembre p assat, va provoc ar danysimportants a la llera del riu i elsmunicipis riberencs. La gaianada –és amb aquest nom que es conei-xen popularment les crescudesd’aquest curs fluvial– també ha fetque molta gent del territori redes-cobrís aquest riu. Però en els úl-
tims anys ja hi ha hagut moltespersones i diverses administraci-ons que han estat fent molta feinaper recuperar el Gaià, que traves-sa les comarques de la Conca deBarberà, l’Alt Camp i el Tarrago-nès, amb l’objectiu de donar-li va-
TARRAGONA
JORDI SALVAT
TERRITORI
El Gaià, el riu renascutDiferents administracions i plataformes han tirat endavant actuacions els últims anys
per recuperar aquest espai, que havia entrat en decadència i que té grans potencialitats
Cabals ambientals i conservació de la biodiversitat
El 2010 l’Agència Catalana de l’Aigua(ACA) i l’empresa Repsol van signarun conveni per establir els cabals am-
bientals al tram baix del riu. L’objectiuera implantar un model de gestió delpantà del Gaià basat en l’aprofitamentde la capacitat d’emmagatzematge de
manera més eficient. El règim de ca- bals de manteniment que cal aviar os-
cil·la entre els 90 litres per segon al’estiu i 124 la resta de l’any, sempreque aigües amunt de l’embassament hihagi aportacions d’aigua de maneranatural. Per damunt d’una cota deter-minada a l’embassament, l’acord facompatible l’explotació dels recursos
hídrics que fan els concessionaris ac-tuals amb l’aviament aigües avall de
cabals de manteniment. Per sotad’aquesta cota de gestió s’estableixque els volums emmagatzemats seranpreservats per a l’ús dels regants i coma reserva estratègica per a Repsol.
Dos anys després, l’Associació Me-diambiental la Sínia i Repsol van sig-
nar un conveni de col·laboració per-què el tram final del riu Gaià recupe-
ri els valors naturals, lligat a la recu-peració del cabal ecològic del riu. Através del conveni s’han impulsat pro-grames de conservació de biodiversi-tat, com l’estudi de la població de l’eri-çó clar, el pla de recuperació del barbcua-roig, la col·locació i el seguiment
de caixes niu i la conservació de la tor-tuga de rierol.
lor i acostar-lo als habitants de laseva conca i de més enllà. La gaia-nada de fa uns mesos va destruirpart d’aquesta tasca i ara cal inver-tir diners per recuperar-la i tirarendavant.
L’Agència Catalana de l’Aigua hadestinat 100.000 euros a diversesactuacions encaminades a adequar33 quilòmetres de llera del riu Ga-ià i dels seus afluents. L’ACA ja hatreballat en trams no urbans del riusituats entre els termes municipals
de Santa Coloma de Queralt (Con-ca de Barberà) i Montferri (AltCamp). Però més enllà de les des-trosses per la força descontroladade l’aigua, una de les imatges queens queda de l’última gaianada ésl’arribada de l’aigua al mar, a la des-
embocadura de Tamarit, al termemunicipal de Tarragona, un fet quefeia quatre dècades anys que no esproduïa.
El pantà, punt d’inflexió
El 1975 és una data que marca unabans i un després en aquest riu de65 quilòmetres de llargada. Aquellany es va construir la presa del Ga-ià al Catllar, amb l’objectiu d’abas-tir la planta de Repsol de la Poblade Mafumet. A partir de llavors, la
llera dels 11 quilòmetres del trambaix del riu, amb l’absència d’ai-gua, va entrar en una deixadesa idecadència que fins ben entrat elsegle XXI no es va començar a re-cuperar. Joan Díaz, del Catllar imembre de la Plataforma Salvem
El Gaià al seu pas pelcostat d’una antigafactoria al Catllar.TJERK VAN DER MEULEN
RecuperacióLa gaianadade novembreva destruirpart de latasca feta
top related