presentació power ponit de tic

APROXIMACIÓ TEORICA/ CONCEPTUAL A L'ENVELLIMENT

Una de les transformació més significatives de les societats europees.

1. DADES DEMOGRÀFIQUES

La proporció de persones majors de 64 anys de l'any 2014, va ser la més alta vista fins el

moment

Font: Institut Nacional d'Estadística

L'esperança de vida a Espanya l'any 2013 era de 82,3 anys

Font: Institut Nacional d'Estadística

Composició de les llars 2014(Persones majors de 65 anys)

Soles

En parella

Amb els fills

Amb altres parents

Font: Observatori Social de les Persones Grans

Previsions de la població espanyola

Font: Institut Nacional d'Estadística

2. PERSPETVIVES DE L'ENELLIMENT

Tradicionalment centrats en els problemes relacionats amb el

procés d'envelliment

Punt de vista individual: preveure i mitigar els efectes de la pèrdua (salut física i autonomia)

Punt de vista social: impacte en el mercat laboral i sistema de protecció social

Nou paradigma centrat en explicar les claus per un envelliment

satisfactori Té en compte aspectes físics, psicològics i

socials

Diversos noms per abordar-la:

Envelliment productiu o Productive ageing (Bass, Caro i Chen, 1993)

Envelliment satisfactori o Succesful ageing (Rowe i Kahn, 1998) Envelliment actiu o Active ageing (OMS, 2002)

La generativitat en la vellesa

Concepte sorgit de la teoria del desenvolupament d'Erik Erikson

Font: elaboració pròpia a partir de Villar (2012)

3.LA PARTICIPACIÓ SOCIAL DE LES PERSONES GRANS I TREBALL COMUNITARI

Immersió en l'espai social d'intervenció

Definició del projecte professional o d'influència

Construcció del grup o la organització

Manteniment del grup o la organització

Elaboració del projecte comunitari

Aplicació del projecte comunitari

Desenvolupament social

Possibilitats de participació

Competències per a poder participar

Desenvolupament personal

Activitat de voluntariat i participació social Activitat Generativa

Un treball per a les persones amb les persones

“La vitalitat associativa de les comunitats constitueix una de les fonts més importants de capital social” (Forni, Siles i Barreiro, 2004)

Font: Elaboració pròpia a partir de Barbero i Cortés (2007) i Villar (2012)