pintura barroc

PINTURAPINTURA

BARROCABARROCA

CronologiaCronologia

• Neix s.Neix s. XVI XVI• Segle XVIISegle XVII• 1ª ½ s. XVIII1ª ½ s. XVIII

ARTART BARROCBARROC

BARROC EN ESPANYABARROC EN ESPANYA

BARROCO EN ESPAÑABARROCO EN ESPAÑA

PinturaPintura: Característiques: Característiques

Gust pel que és efectista i aparatós.Gust pel que és efectista i aparatós.

Tendència al Tendència al naturalisme i al naturalisme i al realismerealisme,, reflex fidel de la realitat reflex fidel de la realitat és la és la deformitat, el dolor i, fins i tot, cadàvers en putrefacció.deformitat, el dolor i, fins i tot, cadàvers en putrefacció.

Triomf del color sobre el dibuix. Ric colorit.Triomf del color sobre el dibuix. Ric colorit.

Estudi Estudi i importància i importància de la llum. Cerca forts contrasts: tenebrisme de la llum. Cerca forts contrasts: tenebrisme (clarobscur).(clarobscur).

Predomini de la pintura a l’oli sobre telaPredomini de la pintura a l’oli sobre tela (el fresc a les voltes) (el fresc a les voltes)..

Cerca del movimentCerca del moviment i dinamisme i dinamisme: : composicions composicions asimasimètriques i ètriques i desequilibradesdesequilibrades, línia corba, tensió, línia corba, tensió..

Domini de la perspectiva aèria: s’intenta representar l’atmosfera que Domini de la perspectiva aèria: s’intenta representar l’atmosfera que envolta els objectes. envolta els objectes.

Temàtica variada: religiosaTemàtica variada: religiosa és la preferida és la preferida, retrats, mitologia, natures , retrats, mitologia, natures mortesmortes (bodegons) (bodegons), escenes costumistes, escenes costumistes, paisatges, paisatges..

ART BARROC: CONTINGUTSART BARROC: CONTINGUTS Arquitectura i urbanisme Arquitectura i urbanisme

Itàlia: Maderno, Bernini i Borromini.Itàlia: Maderno, Bernini i Borromini. El palau del poder: Versalles (Le Vau, Mansart, Le Brun. Le Nôtre).El palau del poder: Versalles (Le Vau, Mansart, Le Brun. Le Nôtre). Espanya de la plaça major al palau borbònic (Fernando Casas y Novoa, Espanya de la plaça major al palau borbònic (Fernando Casas y Novoa,

i germans Chirriguera).i germans Chirriguera).

Escultura Escultura Gian Lorenzo Bernini. Gian Lorenzo Bernini. La imatgeria espanyola: Gregorio Fernández, Juan Martínez Montañés, La imatgeria espanyola: Gregorio Fernández, Juan Martínez Montañés,

Alonso Cano i Pedro de Mena. Alonso Cano i Pedro de Mena.

Pintura Pintura Italiana: Caravaggio. Italiana: Caravaggio. Flandes: Rubens i Van Dyck.Flandes: Rubens i Van Dyck. Holanda: Rembrandt, Frans Hals i Vermeer. Holanda: Rembrandt, Frans Hals i Vermeer. La pintura espanyola: Ribalta, Ribera, Zurbaràn i Murillo. Velázquez. La pintura espanyola: Ribalta, Ribera, Zurbaràn i Murillo. Velázquez.

PINTURA BARROCA ITALIANA:

Michelangelo Merisi da Caravaggio

(1571-1610)

CARAVAGGIO

CaravaggioDescans en la fugida a Egipte

(1597)Oli sobre tela

(133.5 x 166,5 cm)Palazzo Doria-Pamphili, Roma

CaravaggioCaravaggioXicot amb cistella

de fruites (~1594)

Oli damunt llenç(70 x 67cm)

RomaGalleria Borghese

(autoretrat)

BACO JOVE

MICHELANGELO MERISSI DE

CARAVAGGIOBACUS(1596)

(FITXA 103)

VOCACIÓ DE SANT MATEU (FITXA 101)

MICHELANGELO MERISSI DE

CARAVAGGIO LA VOCACIÓ DE

SANT MATEU(1600)

(FITXA 101)

CaravaggioCaravaggio. Vocació de Sant Mateu. Vocació de Sant Mateu

CaravaggioCaravaggio. Sopar d’Emaús. Sopar d’Emaús

CaravaggioCaravaggio

Creador de la Creador de la tècnica del tècnica del tenebrismetenebrisme

La crucifixió de Sant PereLa crucifixió de Sant Pere

CaravaggioCaravaggio Enterrament de CristEnterrament de Crist

CaravaggioCaravaggioConversió de Sant PauConversió de Sant Pau

(1601)(1601)Santa Maria del PopoloSanta Maria del Popolo

(escorç violent pres des d’un punt (escorç violent pres des d’un punt de vista molt baix, recorda a de vista molt baix, recorda a

Mantegna)Mantegna)

MORT DE LA VERGE(FITXA 102)

MICHELANGELO MERISSI DE

CARAVAGGIO LA MORT DE LA MARE DE DEU

(1605-1606)

(FITXA 102)

MICHELANGELO MERISSI DE

CARAVAGGIO LA MORT DE LA MARE DE DEU

(1605-1606)

(FITXA 102)

(DETALL)

Caravaggio Caravaggio Mort de la VergeMort de la Verge

CaravaggioCaravaggio. La incredulitat de Sant Tomàs. La incredulitat de Sant Tomàs

CaravaggioCaravaggio

Sacrifici Sacrifici d’Isaacd’Isaac

ARTEMÍSIA GENTILESCHI

(1593-1652)

JUDITH I HOLOFERNES

(1611-1612)

GEORGESGEORGESLA TOURLA TOUR

(1593-1652)(1593-1652)

PINTURA FRANCESA

LE NAINLE NAIN(1593-1648)(1593-1648)

NICOLÀS NICOLÀS POUSSIN POUSSIN

ET IN ARCADIA EGO (1637-1639)

PAÏSOS BAIXOSPAÏSOS BAIXOS

Holanda: RembrandtHolanda: Rembrandt Flandes: RubensFlandes: Rubens

Peter Paul RubensPeter Paul Rubens(1577-1640)(1577-1640)

Adoració dels Reis Mags (1624)Adoració dels Reis Mags (1624)Oli sobre taula Oli sobre taula (448 x346 cm)(448 x346 cm)

Koninklijk Museum AmberesKoninklijk Museum AmberesBarroc centroeuropeuBarroc centroeuropeu

Escola Escola FlamencaFlamenca

PETER PAULUS PETER PAULUS RUBENSRUBENS

ADORACIÓ DELS ADORACIÓ DELS REIS REIS

(1626-1629)(1626-1629)

Escola Escola Flamenca:Flamenca:

RubensRubens

DDeposició o devallament eposició o devallament de la creu de la creu

((FITXA 105FITXA 105))

RubensRubensRapte de les filllesRapte de les fillles

de Leucipde Leucip

PETER PAULUS RUBENS

LES TRES GRÀCIES(1639)

Escola Escola Flamenca:Flamenca: RubensRubens

Les tres gràciesLes tres gràcies

PETER PAUL RUBENS PETER PAUL RUBENS EL JUDICI DE PARISEL JUDICI DE PARIS

(1638-1639)(1638-1639)Museu del PradoMuseu del Prado

MadridMadrid

((FITXA 104FITXA 104))

Peter Paul RubensPeter Paul RubensHelena Fourment i els seus fillsHelena Fourment i els seus fills

(1636)(1636)Oli sobre taulaOli sobre taula(113 x82 cm) (113 x82 cm)

Museu del Louvre, ParísMuseu del Louvre, ParísBarroc centroeuropeuBarroc centroeuropeu

PETER PAULUS PETER PAULUS RUBENSRUBENS

RETRAT DEL DUC RETRAT DEL DUC DE LERMADE LERMA

(1603) (1603)

Flandes:Flandes:

RubensRubensDesembarcament de MariaDesembarcament de Maria

de Medici a Marsellade Medici a Marsella

RubensRubensLa KermeseLa Kermese

Escola Escola Flamenca:Flamenca:

RubensRubens

DDeposició o devallament eposició o devallament de la creu de la creu

(1611-1614)(1611-1614)

((FITXA 105FITXA 105))

Visitació de la Mare de Déu i la Presentació de Jesús al Temple

PETER PAUL RUBENS PETER PAUL RUBENS EL JUDICI DE PARISEL JUDICI DE PARIS

(1638-1639)(1638-1639)Museu del PradoMuseu del Prado

MadridMadrid

((FITXA 104FITXA 104))

FlandesFlandes

La coronación d’espinesLa coronación d’espines (1618) (1618)

Oli sobre llençOli sobre llenç

(223 x 196 cm)(223 x 196 cm)

Museu del Prado, MadridMuseu del Prado, Madrid

AntonAnton

Van DyckVan Dyck

Anton Van DyckAnton Van DyckCarles I de caça (1635)Carles I de caça (1635)

Oli sobre llenç (266 x 207 cm)Oli sobre llenç (266 x 207 cm)Museu del Louvre, ParísMuseu del Louvre, París

Barroc centroeuropeuBarroc centroeuropeu

TiciàTicià1532153215481548

Jacob Jacob JordaensJordaensEl sàtir i el El sàtir i el camperol camperol

(1ª ½ s. XVII)(1ª ½ s. XVII)

Oli sobre Oli sobre llençllenç

(174x204 cm)(174x204 cm)

Alte Alte Pinakothek, Pinakothek,

Munich, Munich, AlemanyaAlemanya

Escola Escola HolandesaHolandesa

Retrats de burgesos i Retrats de burgesos i interiors; escenes interiors; escenes costumistescostumistes

RembrandtRembrandt

Lliçó d’anatomia

Autoretrats

La ronda de nit

RembrandtRembrandt Davallament de la creuDavallament de la creu

RembrandtRembrandt DànaeDànae

RembrandtRembrandtBou obert en canal o escorxatBou obert en canal o escorxat

REMBRANDTREMBRANDT

RembrandtRembrandtAutoretratAutoretrat

Escola HolandesaEscola Holandesa

RembrandtRembrandt

AutoretratsAutoretrats

RembrandtRembrandtRetrat de la seva donaRetrat de la seva dona

HendrickjeHendrickje

Rembrandt Rembrandt Retrat de la seua donaRetrat de la seua dona

REMBRANDT VAN RIJN / VON RYNLA LLIÇÓ D’ANATOMIA DEL DOCTOR TULP (1632, FITXA 107)

LA LLICÓ D’ANATOMIA DEL PROFESSOR VAN TULP LA LLICÓ D’ANATOMIA DEL PROFESSOR VAN TULP

(FITXA 107)(FITXA 107)

La cara en penombra del cadàver representa l’umbra mortis (l’ombra de la mort)

LA LLICÓ D’ANATOMIALA LLICÓ D’ANATOMIA

DEL DOCTOR NICOLAES TULP DEL DOCTOR NICOLAES TULP (FITXA 107)(FITXA 107) Autor: RembrandtAutor: Rembrandt Tècnica: Oli sobre llençTècnica: Oli sobre llenç Mides: 169´5 x 216 cmMides: 169´5 x 216 cm Any: 1632Any: 1632 Primer retrat de grup de Rembrandt (tenia 26 anys); fou un encàrrec del Primer retrat de grup de Rembrandt (tenia 26 anys); fou un encàrrec del

Gremi dels cirujans de Amsterdam, del qual el doctor NicolaesTulp era Gremi dels cirujans de Amsterdam, del qual el doctor NicolaesTulp era l’anatomista oficial.l’anatomista oficial.

COMENTARI:COMENTARI: Clarobscur: contrasts de llum.Clarobscur: contrasts de llum. Errors anatòmics Errors anatòmics braços i mans. braços i mans. Gran expressivitat en les cares dels assistents. Gran expressivitat en les cares dels assistents. Mensaje polític: independència religiosa dels Països Baixos (integrats Mensaje polític: independència religiosa dels Països Baixos (integrats

en la Reforma Luterana) en la Reforma Luterana) les disseccions estaven prohibides en les disseccions estaven prohibides en l’Europa catòlica.l’Europa catòlica.

Les disseccions eren importants esdeveniments socials Les disseccions eren importants esdeveniments socials contribuïren a contribuïren a l’avenç de la medicina en poder veure el cos humà per dintre.l’avenç de la medicina en poder veure el cos humà per dintre.

RembrandtRembrandt. Síndics dels gremi de drapers (1662).. Síndics dels gremi de drapers (1662).

Escola HolandesaEscola Holandesa

RembrandtRembrandt

La ronda de nit

(FITXA 106)

obra també coneguda com

“La Milícia del capità Frans Banning Cocq”.

REMBRANDTREMBRANDTRONDA DE NIT (1642, RONDA DE NIT (1642, FITXA 106FITXA 106))

Oli sobre llenç Oli sobre llenç (359 x 438 cm)(359 x 438 cm)

Rijksmuseum Àmsterdam, Països Rijksmuseum Àmsterdam, Països BaixosBaixos

REMBRANDT VAN RIJNREMBRANDT VAN RIJNRONDA DE NIT (1642, RONDA DE NIT (1642, FITXA 106FITXA 106))

REMBRANDT VAN REMBRANDT VAN RIJNRIJN

RONDA DE NIT RONDA DE NIT (1642, (1642, FITXA 106FITXA 106))

Detall de La Ronda de Detall de La Ronda de Nit, obra també Nit, obra també

coneguda com “La coneguda com “La Milícia del capità Frans Milícia del capità Frans

Banning Cocq”.Banning Cocq”.

RembrandtRembrandt. Paisatge de tempesta.. Paisatge de tempesta.

Escola HolandesaEscola HolandesaFrans HalsFrans HalsLa gitana

Museu del Louvre

Regents d’un asil d’anciansMuseu Frans Hals

FRANS HALSFRANS HALSBANQUET DELS OFICIALS DE LA MILÍCIA DE SANT JORDI BANQUET DELS OFICIALS DE LA MILÍCIA DE SANT JORDI

(1627)(1627)

JOHANNES JOHANNES VERMEER VAN VERMEER VAN

DELFTDELFT

L’AL·LOTA DE LA PERLAL’AL·LOTA DE LA PERLA

Escola Escola HolandesaHolandesa

VermeerVermeer

El taller del pintor o El taller del pintor o L’art de la pinturaL’art de la pintura

Escola Escola HolandesHolandes

aaVermeerVermeer

Donzella abocant lletDonzella abocant llet

Johannes vanVermeerLectora en blau

Al·lota llegint una carta

Lectora en blau (1662-66)Lectora en blau (1662-66)La jove de la perla (1665)La jove de la perla (1665)La tassadora de perles (62-66)La tassadora de perles (62-66)Llicó de música (62-66)Llicó de música (62-66)L’encaixera (1669)L’encaixera (1669)Dona seguda tocan l’espineta (1675)Dona seguda tocan l’espineta (1675)L’art de la pintura (1666)L’art de la pintura (1666)

JAN VERMEER DE DELFTVISTA DE DELFT (1602)

Vista de DelftVista de Delft és un dels seus quadres més admirats (vers 1660-1661, és un dels seus quadres més admirats (vers 1660-1661, Mauritshuis, La Haia). Va ser el seu segon i darrer paisatge urbà i Mauritshuis, La Haia). Va ser el seu segon i darrer paisatge urbà i

representa una visió molt fidel. La impressió que ens causa la llum, representa una visió molt fidel. La impressió que ens causa la llum, denota un tractament d’inigualable mestria.denota un tractament d’inigualable mestria.

JAN VERMEER DE DELFTVISTA DE DELFT (1602)

BARROC EN ESPANYABARROC EN ESPANYA

BARROCO EN ESPAÑABARROCO EN ESPAÑA

LA PINTURA BARROCA LA PINTURA BARROCA VALENCIANAVALENCIANA

Josep de RiberaJosep de RiberaMartiri de Sant Felip Martiri de Sant Felip

((FITXA 108FITXA 108))

Josep de RiberaJosep de RiberaEl PatizamboEl Patizambo

Francesc de RibaltaFrancesc de RibaltaEl Sant Sopar (La Cena)El Sant Sopar (La Cena)

Escola valencianaEscola valenciana

TenebrismeTenebrisme

FrancFrancescesc Ribalta Ribalta

Crist abraçant a sant BernatCrist abraçant a sant BernatOli sobre llençOli sobre llenç(158 x 133 cm)(158 x 133 cm)

Museu del Prado, MadridMuseu del Prado, Madrid

Escola Escola valencianavalenciana

FrancFrancescesc Ribalta Ribalta

Darrer Sopar o Institució de Darrer Sopar o Institució de l’Eucaristial’Eucaristia

Oli sobre llenç adherit a taulaOli sobre llenç adherit a taula(478 x 266 cm)(478 x 266 cm)

Col·legi del Patriarca, ValènciaCol·legi del Patriarca, ValènciaFragment del retaule major, un Fragment del retaule major, un

detall centrat en el moment de la detall centrat en el moment de la consagració.consagració.

Escola Escola valencianavalenciana

FrancFrancescesc Ribalta Ribalta

La visió de Sant Francesc de l’àngel La visió de Sant Francesc de l’àngel músicmúsic

Oli sobre llençOli sobre llenç(204 x 158 cm)(204 x 158 cm)

Museu del Prado, MadridMuseu del Prado, Madrid

Escola Escola valencianavalenciana

JosJosep deep de Ribera Ribera

Sant SebastiàSant Sebastià

Escola Escola valencianavalenciana

JosJosep deep de Ribera Ribera

Sant AndreuSant Andreu

Escola valencianaEscola valenciana JosJosep deep de Ribera Ribera

Venus i Venus i AdonisAdonis

(1637)(1637)

Escola Escola valencianavalenciana

JosJosep deep de Ribera Ribera

El PatizamboEl Patizambo

Escola Escola valencianavalenciana

JosJosep deep de Ribera Ribera

La Dona BarbudaLa Dona Barbuda

Escola valencianaEscola valenciana JosJosep deep de Ribera Ribera

El somni El somni

dede

JacobJacob

EscEscoola valencianala valenciana

JosJosep deep de Ribera Ribera

Martiri de sant FelipMartiri de sant Felip

(1639, (1639, FITXA 108FITXA 108))

RiberaRiberaMartiri de Sant Martiri de Sant

Felip Felip (1639, (1639, FITXA 108FITXA 108))

Escola andalusa: Escola andalusa: SevillaSevilla

(1ª ½ s. XVII)(1ª ½ s. XVII)

Realisme més Realisme més amable, menys amable, menys dramàticdramàtic..

Tenebrisme inicial Tenebrisme inicial dels seus pintorsdels seus pintors..

ZurbaránZurbaránSanta Apol·lòniaSanta Apol·lònia

Escola Escola andalusa: andalusa:

Sevilla Sevilla

Francisco de ZurbaránFrancisco de Zurbarán

Santa CasildaSanta Casilda

Francisco Francisco de de

ZurbaránZurbarán

Pintor de la Pintor de la vida vida

monàsticamonàstica

ZurbaránZurbaránLa meditació de La meditació de Sant FrancescSant Francesc

Escola Escola andalusa: andalusa:

Sevilla Sevilla

Francisco de ZurbaránFrancisco de Zurbarán

La meditació de SantLa meditació de Sant

FrancescFrancesc

Escola andalusa: Escola andalusa: Sevilla Sevilla

Francisco de ZurbaránFrancisco de Zurbarán

L’apòstol Sant L’apòstol Sant AndreuAndreu

Escola Escola andalusa: andalusa:

Sevilla Sevilla

Francisco de ZurbaránFrancisco de Zurbarán

Crist de la Creu Crist de la Creu (1627)(1627)

Escola andalusa: Sevilla Escola andalusa: Sevilla Francisco de ZurbaránFrancisco de Zurbarán

BodegóBodegó

Escola andalusa: Sevilla Escola andalusa: Sevilla Francisco de ZurbaránFrancisco de Zurbarán

BodegóBodegó

Escola andalusa: Sevilla Escola andalusa: Sevilla Francisco de ZurbaránFrancisco de Zurbarán

BodegonsBodegons

Agnus DeiAgnus Dei

Escola Escola andalusa: andalusa:

Sevilla Sevilla

Francisco de ZurbaránFrancisco de Zurbarán

ImmaculadaImmaculada

(1627)(1627)

ZurbaránZurbarán La casa de NazaretLa casa de Nazaret

Escola andalusa: Sevilla Escola andalusa: Sevilla Francisco de ZurbaránFrancisco de Zurbarán

Sant Hug en el Sant Hug en el refectori dels refectori dels

cartoixanscartoixans

((FITXA 109FITXA 109))

ZurbaránZurbarán

Sant HugSant Hugal refectorial refectori

((FITXA FITXA 109109))

Escola andalusa: Escola andalusa: SevillaSevilla

(1ª ½ s. XVII)(1ª ½ s. XVII)

Alonso CanoAlonso Cano

El miracle del pouEl miracle del pou

MURILLOMURILLO(2ª ½ s. XVII)(2ª ½ s. XVII)

Escola andalusa: SevillaEscola andalusa: Sevilla (2ª ½ s. XVII) (2ª ½ s. XVII)

Bartolomé Esteban Bartolomé Esteban MurilloMurillo

El Bon PastorEl Bon Pastor

MurilloMurilloNen Jesús i Sant Joan Nen Jesús i Sant Joan

(Nins de la petxina)(Nins de la petxina)

Murillo Murillo La Sagrada Família de l’ocelletLa Sagrada Família de l’ocellet

Escola Escola andalusa: andalusa:

Sevilla Sevilla

Bartolomé Esteban Bartolomé Esteban Murillo Murillo

ImmaculadaImmaculada

Escola Escola andalusa: andalusa:

Sevilla Sevilla

Bartolomé Esteban Bartolomé Esteban Murillo Murillo

ImmaculadaImmaculada

Escola Escola andalusa: andalusa:

Sevilla Sevilla

Bartolomé Esteban Bartolomé Esteban Murillo Murillo

ImmaculadaImmaculada

Concepció de SoultConcepció de Soult

Murillo:Murillo: Immaculades Immaculades

Escola Escola andalusa: andalusa:

Sevilla Sevilla

Bartolomé Esteban Bartolomé Esteban Murillo Murillo

Nens menjant fruita o Nens menjant fruita o nens menjat raïm i melónens menjat raïm i meló

(1645-1646)(1645-1646)

Escola Escola andalusa: andalusa:

Sevilla Sevilla

Bartolomé Bartolomé Esteban Murillo Esteban Murillo

Nens jugant als dausNens jugant als daus(1665-1675)(1665-1675)

VALDÉS LEAL(2ª ½ s. XVIII)

144.- Vanitas (sinònim: Vanitates). 144.- Vanitas (sinònim: Vanitates). Composició pictòrica, generalment una Composició pictòrica, generalment una natura morta, que per mitjà d'objectes natura morta, que per mitjà d'objectes simbòlics representa la caducitat de la vida, simbòlics representa la caducitat de la vida, la fugacitat dels plaers terrenals i la la fugacitat dels plaers terrenals i la ineluctabilitat de la mort. Habitual en la ineluctabilitat de la mort. Habitual en la pintura holandesa, francesa i espanyola del pintura holandesa, francesa i espanyola del segle XVII.segle XVII.

Escola Escola andalusa: andalusa:

SevillaSevilla

Valdés LealValdés Leal

Triomf de la Triomf de la mort sobre la mort sobre la

VanitatVanitat

Finis Gloriae MundiFinis Gloriae Mundi(1672)(1672)

Escola Escola andalusa: andalusa:

SevillaSevilla

Valdés LealValdés Leal

Triomf de la Triomf de la mort sobre la mort sobre la

VanitatVanitat

In ictu oculiIn ictu oculi(1672)(1672)

Escola Escola madrilenyamadrilenya Juan Carreñó de Miranda Juan Carreñó de Miranda

Carles II, i Carles II com a gran maestre de l’orde del Toisó d’OrCarles II, i Carles II com a gran maestre de l’orde del Toisó d’Or

DIEGO DE DIEGO DE SILVA Y SILVA Y

VELÁZQUEZVELÁZQUEZ

(Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)(Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)

El mestre del El mestre del BBarroc espanyolarroc espanyol

ANTONIO VILADOMATANTONIO VILADOMATMORT DE SANT ANTONI, L’ERMITÀ MORT DE SANT ANTONI, L’ERMITÀ

Rococó a França i AnglaterraRococó a França i Anglaterra JEAN-ANTOINE WATTEAU: JEAN-ANTOINE WATTEAU: L’EMBARCAMENT PER L’ILLA DE CITERAL’EMBARCAMENT PER L’ILLA DE CITERA

Rococó a França i AnglaterraRococó a França i Anglaterra FRANÇOIS BOUCHER: EL BANY DE DIANA

Rococó a Rococó a França i França i

AnglaterraAnglaterra

JEAN-HONORÉ FRAGONARD:

EL GRONXADOR

WILLIAM HOGART WILLIAM HOGART MATRIMONI A LA MODA MATRIMONI A LA MODA

Rococó a França i AnglaterraRococó a França i Anglaterra

Rococó a Rococó a França i França i

AnglaterraAnglaterra

THOMAS THOMAS GAINSBOROUGH GAINSBOROUGH

RETRAT DE SARAH RETRAT DE SARAH BUXTONBUXTON

DIEGO DE DIEGO DE SILVA Y SILVA Y

VELÁZQUEZVELÁZQUEZ

(Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)(Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)

El mestre del barroc espanyolEl mestre del barroc espanyol

VELÁZQUEZVELÁZQUEZ

ComençaComença … …