modificaciÓ puntual nÚm. del pla d’ordenaciÓ … · 2019. 5. 13. · 04. quadre resum...
Post on 04-Feb-2021
6 Views
Preview:
TRANSCRIPT
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017
Ajuntament d’Avià
MODIFICACIÓ PUNTUAL NÚM. 3
DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM)
Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes
Octubre 2017
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017
Índex A.‐ Memòria
01. Objectiu
02. Promotor
03. Redactor
04. Antecedents
05. Situació
06. Planejament vigent
07. Estat actual de les explotacions ramaderes
08. Normativa sectorial i directrius DGOTU
09. Àmbit de la modificació
10. Contingut de la modificació
11. Marc jurídic
12. Tramitació de la modificació i suspensió de llicències
B.‐ Normativa urbanística
C.‐ Documentació gràfica
01. Ortofotomapa
02. Situació de les explotacions ramaderes
03. Relació explotacions ramaderes i habitatges en SNU
04. Planejament vigent
05. Proposta de distàncies
06. Àmbit de la modificació i suspensió de llicències
D.‐ Annexes
01. Llistat d’explotacions ramaderes d’Avià (2016). Registre d’explotacions ramaderes (DARP. Generalitat de Catalunya).
02. Nombre d’explotacions ramaderes actives per comarques (2015) (DARP. Generalitat de Catalunya).
03. Capacitat ramadera per comarques (2015) (DARP. Generalitat de Catalunya).
04. Quadre resum distàncies entre explotacions segons Decret 40/2014.
05. Criteris per a les explotacions ramaderes (2016) (Generalitat de Catalunya).
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017
A.‐ Memòria
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 1
1. Objectiu
L’objectiu d’aquesta Modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)
d’Avià és realitzar un nou redactat de l’actual article 263, per tal de precisar els paràmetres
que afecten a les construccions ramaderes en sòl no urbanitzable, dins del terme municipal.
2. Promotor
El promotor de la present Modificació puntual és l’Ajuntament d’Avià, amb domicili a
l’Avinguda Pau Casals, núm. 22, (08610) Avià, CIF: P0801100‐I, i representat per l’alcaldessa
Patrocini Canal i Burniol.
3. Redactor
L’arquitecte redactor de la present Modificació puntual és Salvador Travesa i Justo, amb NIF.
46.654.781V, arquitecte consultor municipal de l’Ajuntament d’Avià, i membre del Col∙legi
d’Arquitectes de Catalunya (Coac), col∙legiat número 26.740/6, amb despatx professional a
la ciutat de Berga, carrer Prat de la Riba 20, baixos (08600).
4. Antecedents
El planejament vigent del municipi d’Avià ve determinat pel Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal del municipi d’Avià (POUM), que és executiu des de la seva publicació al Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya en data 12 de juliol del 2011.
Després de sis anys de vigència i d’aplicació del POUM, l’Ajuntament d’Avià ha detectat una
sèrie d’errors que cal corregir i una sèrie mancances que cal resoldre. Un d’ells seria la
deficient regulació de les construccions ramaderes en sòl no urbanitzable, fet que comporta
problemes en l’aplicació del planejament, sobretot per a les actuacions en explotacions
existents.
El POUM vigent regula extensament el sòl no urbanitzable, però regula de forma imprecisa
les explotacions ramaderes. El municipi d’Avià es caracteritza per disposar d’un gran nombre
de granges, i la aplicació del POUM fa més fàcil implantar noves explotacions que mantenir i
ampliar les existents. En aquest punt, l’Ajuntament ha decidit fer una anàlisi de la situació
actual i corregir el planejament en funció de la seva prioritat: protegir el sòl no urbanitzable,
però també protegir l’activitat ramadera, per tal de fer viables aquelles explotacions
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 2
existents i que comporten un equilibri pel territori.
5. Situació
Avià és un municipi situat al centre de la comarca del Berguedà (província de Barcelona), a
uns tres quilòmetres al sud‐oest de la capital Berga.
Font: POUM d’Avià
Administrativament, limita al nord i nord‐est amb el terme de Berga; al nord‐oest limita amb
els cingles de Coforb (terme municipal de Capolat), al sud‐oest i al sud amb els termes de
L'Espunyola, Montclar i Casserres, i a l'altra banda del Llobregat, per l'est, amb el terme
municipal d'Olvan.
Font: POUM d’Avià
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 3
Avià té una extensió d’uns 27,14 km2, és a dir, unes 2.714 hectàrees, i es caracteritza per les
planes de la Catalunya Central, els primers contraforts del Prepirineu (al nord‐oest del
terme) i tres rieres (Fontcaldes, Graugés o Coforb i Clarà), paral∙leles entre elles, que
discorren en sentit nord‐oest / sud‐est, i que desemboquen al riu Llobregat.
Font: POUM d’Avià
Aquestes grans planes que conformen la part central del municipi, dedicades
majoritàriament al conreu, s’estructuren a partir d’una xarxa de camins que uneixen els
diferents nuclis de població (el poble d’Avià, Graugés, Barri de la Creu, Molí del Castell, La
Plana i Obiols), i les nombroses edificacions rurals, formant una malla que articula el
territori.
Avià compta amb 158 masies, cases rurals i habitatges dispersos pel municipi, concentrant‐
se en la plana i envoltades de conreus, el que significa una densitat d’un habitatge agrícola
cada 16,25 hectàrees de municipi. I aquest fet crea una riquesa molt important, donat que
es percep un territori viu.
Pel que fa a les explotacions ramaderes, Avià té 129 explotacions ramaderes, molt
vinculades al territori, fent del municipi un dels municipis de major tradició ramadera de la
zona.
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 4
6. El planejament vigent
La Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central (CTUCC), en sessió celebrada el
26 de gener del 2011, va aprovar definitivament el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
(POUM) del municipi d’Avià; i es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
(DOGC) ‐número 5918‐, en data 12 de juliol del 2011.
Les 2.714 hectàrees del terme municipal (TM) d’Avià estan classificades pel POUM segons:
Superfície (Ha) % respecte TM
Sòl urbà (SU) 86,51 3,19%
Sòl urbanitzable (SUble) 10,84 0,40%
Sòl no urbanitzable (SNU) 2.616,65 96,41%
Totals 2.714,00 100,00%
Pel que fa al sòl no urbanitzable (SNU), es diferencien les següents zones urbanístiques:
‐ zona de sòl de protecció preventiva (clau 20): són aquells sòls que no es
consideren de protecció especial ni protecció territorial, però que cal protegir
preventivament, podent‐se desenvolupar noves implantacions o transformacions
del mateix de forma justificada (article 269 del POUM).
‐ zona de sòl de protecció territorial d’interès agrícola i/o forestal (clau 21): són
aquells sòls que no formen part de la xarxa de protecció especial, però que tenen
valors, condicionants o circumstàncies que motiven una regulació restrictiva de
la seva possibilitat de transformació (article 270 del POUM).
‐ zona de sòl de protecció especial: són aquells sòls en els quals concorren valors
que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de
transformació. Formen part d’àmbits de protecció establerts en la normativa
sectorial i altres que el POUM considera preservar –connectors d’interès natural,
alt valor agrícola, equilibri mediambiental‐ (article 271 del POUM). Es diferencien
dues zones de sòl de protecció especial:
‐ zona de sòl de valor natural i de connexió (clau 22): sòl que es protegeix
pel seu interès natural, agronatural i ecològic en el qual l’ús agrícola i
ramader sovint juga un paper rellevant a preservar.
‐ zona d’ Espais PEIN i Xarxa natura 2000 (clau 23): sòl que inclou aquelles
zones catalogades o protegides pel Departament de Medi Ambient i
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 5
Habitatge de la Generalitat de Catalunya (espais natural de protecció
especial, resta d’espais inclosos al Pla d’espais d’interès natural, espais de
la Xarxa Natura 2000).
Les seves superfícies i percentatges respecte als total del sòl no urbanitzable (SNU) i respecte
al terme municipal (TM) són:
Superfície (Ha) % respecte SNU % respecte TM
Zona 20 1.031,93 39,44 38,02
Zona 21 898,50 34,34 33,11
Zona 22 650,04 24,84 23,95
Zona 23 36,18 1,38 1,33
Totals 2.616,65 100,00 96,41
La major part de les explotacions ramaderes (construccions ramaderes) es troben situades a
les zones 20 i 21, al ser les terres més adients i més planeres. Segons les dades que es
disposen del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat
de Catalunya (DARP), consten al Registre d’explotacions ramaderes 129 explotacions al
terme municipal (veure punt 7 del present document).
Les construccions en sòl no urbanitzable estan regulades de forma genèrica en diversos
articles del POUM vigent, conjuntament amb les altres construccions admeses. Així tenim:
art. 233 (Edificacions aïllades), art. 234 (Edificacions aïllades. Directrius generals de
paisatge), art. 235 (Edificacions agràries), art. 249 (Criteris en relació a les noves
construccions i dependències pròpies d'una activitat agrícola, ramadera o en general
rústica), art. 254 (Definició i tipus de construccions en sòl no urbanitzable), art. 255
(Disposicions generals per a l'edificació en sòl no urbanitzable), art. 256 (Integració en el
paisatge),...
Però és l’article 263 és el que regula de forma més específica les construccions ramaderes
(es subratllen els aspectes a destacar):
Art. 263. Construccions ramaderes.
1. Les edificacions agropecuàries destinades a ús ramader, a més del que regula la legislació sectorial, i del que aquest POUM determini per a cada zona, han de complir simultàniament els requeriments següents:
a) Justificació del compliment de la legislació sectorial vinculada a les explotacions i a la gestió de fems i purins.
b) Justificació del compliment de la legislació sectorial vinculada a les zones
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 6
vulnerables, en el seu cas.
c) L’ordenança pròpia de què disposi el municipi en qüestió.
2. Les construccions se situaran en llocs assolellats i ventilats, i en tot cas, fora de la trajectòria dels vents dominants en el sentit dels nuclis habitats.
De forma general, es procurarà la plantació al llarg de les edificacions de les explotacions ramaderes de fileres d’arbres, d’una classe característica de la zona, en una proporció mínima d’un arbre cada 5 metres de longitud, a l’objecte de matisar l’impacte visual de la construcció.
3. Per a les noves construccions, la superfície màxima construïda serà de 5.000 m2st. Per a les construccions existents i en explotació al moment de l’aprovació inicial del POUM, es permetrà mantenir ocupacions i sostres superiors als existents.
Les construccions seran de planta baixa amb una alçària màxima de 7 metres al carener, respecte de la cota natural del terreny, excepte les instal∙lacions annexes per a les quals sigui tècnicament necessària una major alçària.
4. Les façanes hauran de comptar amb arrebossat i pintat excepte quan el material base dels tancaments estigui preparat per anar vist i tingui un cromatisme adequat al paisatge, com és el cas de la fàbrica de pedra del país. Els colors seran clars de la gamma terrosa, i les cobertes no podran ser de xapa galvanitzada ni derivada de fibrociment.
5. Les explotacions ramaderes s’hauran de situar, amb caràcter general, fora de les visuals del nucli urbà, no han de requerir de l’obertura de nous camins i han de complir les distàncies mínimes que s’assenyalen a continuació:
1. A sòl qualificat com urbà o com urbanitzable: ‐ Explotacions de bestiar porcí:
‐ Les qualificades de risc ambiental elevat (descrites a l’Annex I de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats) , a 1.000 metres. ‐ Les qualificades de risc ambiental moderat (descrites a l’Annex II de la Llei 20/2009), a 500 metres. ‐ Les qualificades de risc ambiental baix (descrites a l’Annex III de la Llei 20/2009), a 300 metres.
‐ Resta d’explotacions: ‐ Les qualificades de risc ambiental elevat i de risc ambiental moderat, a 500 metres. ‐ Les qualificades de risc ambiental baix, a 300 metres.
2. A carreteres, considerant‐se com a tal qualsevol via fora del nucli urbà que tingui paviment d’aglomerat, amb independència de la seva titularitat, autovies, i habitatges existents en sòl no urbanitzable pertanyents a altres propietaris:
‐ Explotacions de bestiar porcí: ‐ 200 metres de qualsevol carretera i habitatges existents en sòl no urbanitzable pertanyents a altres propietaris. ‐ 25 metres de qualsevol camí veïnal.
‐ Resta d’explotacions: ‐ 100 metres de qualsevol habitatge existent en sòl no urbanitzable pertanyents a altres propietaris. ‐ 50 metres de qualsevol carretera. ‐ 15 metres de qualsevol camí veïnal.
Aquestes distàncies de protecció es prendran a partir de l’eix del camí o carretera. En franges de servitud no es permet la instal∙lació de femers, basses de purins, sistemes de gestió d’excrements ni d’animals morts.
3. Separació de les edificacions al límit de la propietat (excepte carreteres): ‐ Explotacions de bestiar porcí:
‐ 100 metres. ‐ Resta d’explotacions:
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 7
‐ 50 metres.4. A altres explotacions ramaderes:
Seran d’aplicació les distàncies establertes per l’ordenació sectorial.
6. No s’autoritzaran les explotacions ramaderes que tinguin les pròpies basses d’emmagatzematge de purins o femers i demés instal∙lacions necessàries per a una correcta gestió ambiental en una localització geogràfica que no conservi la integritat territorial de l’explotació ramadera.
7. Les activitats ramaderes existents que estiguin degudament legalitzades en el moment d’entrada en vigor d’aquest POUM i a les que estiguin en tràmit de legalització d’acord amb els terminis i condicions que disposi, si aquesta existeix, l’Ordenança municipal reguladora de l’emplaçament i de les mesures correctores a disposar en les activitats ramaderes als municipis, no els són d’aplicació les determinacions sobre l’emplaçament i les distàncies fixades en aquest article.
8. Aquestes explotacions estan sotmeses, transitòriament, a les següents limitacions:
‐ No podran fer ampliacions de la capacitat productiva de l’activitat ni de la superfície de les instal∙lacions.
‐ No podran sol∙licitar canvi d’orientació productiva de l’activitat.
‐ No podran sol∙licitar permís d’obres de millora, reforma o ampliació de les instal∙lacions, llevat que ho facin per adoptar les mesures correctores que els imposi l’autoritat competent.
‐ No podran continuar desenvolupant l’activitat ramadera en cas que s’efectuï la seva venda, cessió o transmissió patrimonial.
9. La legalització o autorització de qualsevol construcció ramadera requereix informe previ favorable de l’ACA. El projecte haurà d’especificar el sistema de tractament i de depuració de les aigües residuals, el seu destí final i la prevenció de la contaminació dels aqüífers mitjançant regulació i control estrictes.
De l’anàlisi d’aquest article 263, es pot deduir que presenta diverses mancances i aspectes
que es poden millorar:
‐ es confonen els conceptes d’explotació ramadera i construcció ramadera: una
explotació ramadera pot tenir una o diverses construccions, o fins i tot cap (com
és en el cas d’algunes explotacions apícoles ‐destinades a les abelles‐).
‐ existeix un límit de superfície màxima construïda (5.000m2st), però no es fa cap
referència a la superfície mínima de finca.
‐ la regulació de les distàncies és complexa, depenent de altres normatives
sectorials que van evolucionant (molts supòsits), i que no permet créixer o
transformar algunes explotacions (creixements o transformacions necessàries
per a la seva subsistència). Tampoc és un bon criteri fixar les distàncies en funció
de la capacitat (seguint els tres annexes de la llei ambiental), donat que limita el
creixement futur d’una explotació, o els futurs canvis d’espècie. És més eficient,
fixar unes distàncies iguals per a totes les explotacions.
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 8
‐ es fixen distàncies mínimes a habitatges d’altres propietaris en sòl no
urbanitzable (entre 100 i 200m), fet que és de difícil aplicació donat el gran
nombre d’habitatges existents a Avià (158) i les preexistències ramaderes (129
explotacions ramaderes a Avià) ‐veure plànol 03‐. Per altra banda, hauria de ser
normal que el que viu en el medi natural, convisqui amb naturalitat amb
explotacions ramaderes a l’entorn.
‐ respecte a la ubicació dins de la finca, es fixen distàncies contradictòries: a
límits de finca (entre 50m i 100m), molt superiors a distància a camins (entre
15m i 25m).
‐ les explotacions existents no poden fer gairebé res (punt 8 de l’article 268),
obligant‐les a desaparèixer a mitjà termini, i amb alguna imposició (com és la
impossibilitat de transmissió) de dubtosa legalitat.
‐ és més fàcil implantar una explotació nova que mantenir una explotació vella
(les quals estan destinades a la seva desaparició si no compleixen els criteris de
les noves explotacions sobre l’emplaçament i distàncies).
‐ caldria diferenciar alguns paràmetres per a les explotacions noves de les
explotacions preexistents.
‐ la normativa sectorial de referència (Decret 40/2014) no es recull per ser
posterior al POUM, i no s’inclouen conceptes bàsics com ampliació d’explotació,
canvi d’orientació, i canvi d’activitat.
‐ tampoc es preveu la regulació dels tancaments perimetrals de les explotacions
per criteris de bioseguretat, establerts per la normativa sectorial posterior al
POUM.
7. Estat actual de les explotacions ramaderes
a) A nivell municipal (Avià):
Per tal de saber el nombre i la situació de les explotacions ramaderes del municipi d’Avià
s’ha utilitzat una eina administrativa actualitzada com és el Registre d’explotacions
ramaderes (RER).
El RER és un registre de caràcter administratiu en el qual s’han d’inscriure totes les
explotacions ramaderes ubicades a Catalunya, i que gestiona el Departament d’Agricultura,
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 9
Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DARP) de la Generalitat de Catalunya. La
inscripció és obligatòria per a totes les explotacions, classificant‐les en diferents seccions
(apícoles, avícoles, porcines, cunícoles, bovines, ovines i de cabrum, equines, i d’altres
espècies productives i de centres de recollida de material genètic), i diferents subseccions en
funció de la finalitat productiva.
Aquesta inscripció és un requisit previ per a l’inici de l’activitat ramadera així com per a
l’expedició de documents relacionats amb l’explotació i obtenció d’ajuts. Cada explotació té
un únic número de registre (codi REGA), que garanteix la seva identificació de forma única.
Cal fer les següents consideracions sobre aquest registre RER:
‐ No s’inclouen en el RER les explotacions d’autoconsum (explotacions de petita
dimensió que no comercialitzen la seva producció).
‐ Una mateixa explotació (amb un únic codi REGA) pot disposar de més d’una
espècie (subexplotació) autoritzada.
A Avià hi ha inscrites 129 explotacions (que es concreten en 84 codis REGA), i que es
distribueixen en les següents espècies animals:
Espècie animal Nombre PercentatgePorcí (porcs) 34 26,36%Boví (vaques) 22 17,05%Èquids (cavalls) 21 16,28%Conills 16 12,40%Oví (ovelles) 13 10,08%Cabrum (cabres) 12 9,30%Gallines i pollastres 7 5,43%Abelles 4 3,10%TOTAL 129 100,00%
S’adjunta com a annex 01 d’aquest document el llistat de les explotacions ramaderes d’Avià
segons el RER. A més a més, aquestes explotacions ramaderes s’han transcrit en els diferents
plànols per tal de saber la seva ubicació envers els nuclis urbans d’Avià i les afectacions
segons la proposta (veure plànols adjunts).
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 10
b) A nivell de Catalunya:
El sector de la ramaderia a Catalunya té un pes molt important sobre la producció final
agrària (PFA), amb un percentatge que supera el 60% d’aquesta producció, cosa que el
converteix en un sector estratègic per la seva contribució al PIB de l’economia catalana.
Existeix un ample ventall de produccions ramaderes, algunes de les quals tenen una
important projecció exterior en forma d'exportacions molt consolidades.
De les gairebé 20.000 explotacions ramaderes actives a Catalunya, sectors com els del porcí,
l'aviram i el boví d'engreix, acaparen una bona part del total d'explotacions ramaderes, per
bé que altres sectors més minoritaris, com el conill, l'oví, el vacum de llet, l'apicultura o
l'equí, es troben també repartides pel conjunt del territori.
A partir de les dades obtingudes del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi Natural (DARP) de la Generalitat de Catalunya del seu Sistema
d’Informació Ramadera (SIR) de l’any 2015, i pel que fa a les explotacions més
representatives (boví, oví, cabrum i porcí), a Catalunya hi havia concretament 18.733
explotacions actives (marques oficials), de les quals 977 estaven ubicades a la comarca del
Berguedà (5,21%). El Berguedà és la quarta comarca en nombre d’explotacions de Catalunya,
per darrera de comarques de forta implantació ramadera com Osona o el Segrià:
Nombre d’explotacions actives (2015) Comarca boví oví cabrum porcí total1 Osona 756 165 243 793 1.9572 Segrià 707 69 115 785 1.6763 Noguera 338 81 94 677 1.1904 Berguedà 405 169 155 248 977 … Catalunya 6.411 2.871 3.503 5.948 18.733
Si parlem de capacitat (places possibles de les explotacions, no de caps de bestiar), de les
10.908.114 places de bestiar de Catalunya, el Berguedà en té 399.078 places (un 3,68%),
baixant a la novena posició del total de comarques catalanes:
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 11
Places ramaderes (2015) Comarca boví oví cabrum porcí total1 Segrià 176.581 5.869 79.643 1.331.036 1.593.1292 Noguera 77.247 12.226 74.352 1.179.486 1.343.3113 Osona 103.319 12.729 93.043 1.026.377 1.235.4684 Alt Empordà 56.223 8.266 71.076 425.796 561.3615 Urgell 28.070 2.860 26.414 473.459 530.8036 Pla de l'Estany 30.759 2.553 21.574 447.945 502.8317 Garrigues 34.916 6.183 31.176 401.068 473.3438 Bages 38.775 8.384 40.660 383.847 471.6669 Berguedà 44.109 8.743 55.595 290.631 399.078 … Catalunya 982.524 218.925 1.301.938 8.404.727 10.908.114
Per tant, al Berguedà tenim un important sector ramader, amb unes explotacions d’una
capacitat mitjana respecte a d’altres comarques més industrialitzades a nivell ramader
(granges més grans per a donar una major producció).
D’aquestes dades també cal destacar el pes del sector porcí dins del sector ramader, que a
nivell de Catalunya representa un 77,05% de la capacitat de les places (31,75% del nombre
total de les explotacions), i a nivell del Berguedà un 72,82% de la capacitat de les places
(25,38% del nombre total de les explotacions).
S’adjunten com annexos 02 i 03 els llistats complets elaborats per la Generalitat de
Catalunya.
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 12
c) A nivell comarcal (Berguedà):
De l’anàlisi de les dades del registre d’explotacions ramaderes (RER) a nivell comarcal, cal
destacar que Avià és el municipi amb més explotacions ramaderes actives (129) dels 31
municipis del Berguedà, amb un 12,63% del total de les explotacions:
Municipi Superfície del
terme (km2)Nombre
d’explotacions Percentatge s/Berguedà
1 Avià 27,23 129 12,63%2 Montmajor 76,49 100 9,79%3 Espunyola 35,46 77 7,54%4 Casserres 29,46 65 6,37%5 Olvan 35,58 56 5,48%6 Santa Maria de Merlès 52,08 56 5,48%7 Puig‐reig 45,75 50 4,90%8 Viver i Serrateix 66,80 50 4,90%9 Berga 22,57 49 4,80%10 Sagàs 44,60 45 4,41%11 Pobla de Lillet 51,45 42 4,11%12 Montclar 21,89 39 3,82%13 Borredà 43,45 32 3,13%14 Saldes 66,40 28 2,74%15 Guardiola de Berguedà 61,73 25 2,45%16 Vallcebre 27,99 20 1,96%17 Bagà 43,13 19 1,86%18 Gironella 6,78 19 1,86%19 Nou de Berguedà 25,01 15 1,47%20 Vilada 22,40 15 1,47%21 Capolat 34,13 14 1,37%22 Cercs 47,35 14 1,37%23 Gósol 56,29 12 1,18%24 Quar 38,25 12 1,18%25 Castellar de n'Hug 47,12 9 0,88%26 Castellar del Riu 32,74 8 0,78%27 Castell de l'Areny 24,35 6 0,59%28 Fígols 29,31 5 0,49%29 Sant Jaume de Frontanyà 21,26 4 0,39%30 Gisclareny 36,47 3 0,29%31 Sant Julià de Cerdanyola 11,79 3 0,29% TOTAL BERGUEDÀ 1.185,31 1021 100,00%
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 13
Per tant, respecte a la situació actual de les explotacions ramaderes podem concloure que:
‐ Avià és el municipi amb més explotacions ramaderes (129) del Berguedà, tot i
tenir un terme municipal amb una superfície mitjana.
‐ Les explotacions ramaderes d’Avià són de tamany mitjà pel que fa a capacitat, i
donant‐se una important diversificació (un mateix codi REGA recull diverses
explotacions/espècies).
‐ Tot i que les explotacions porcines representen una quarta part de les
explotacions d’Avià (34 de les 129 explotacions), hi ha una gran varietat
d’explotacions bovines, equines, conills, ovines,...
8. Normativa sectorial ramadera i criteris del Departament de Territori i Sostenibilitat
Per tal de redactar la present modificació puntual del POUM s’ha estudiat la normativa
sectorial vigent per a aprofundir en la regulació del sector de la ramaderia.
L'ordenament i regulació de l'activitat productiva dels diferent sectors ramaders tenen força
punts en comú, tot i que és evident que presenten també aspectes diferencials en funció de
l'espècie de què es tracti. Fins l'any 2014, existia una gran dispersió de la normativa que
regulava les explotacions ramaderes: el Decret 61/1994, de 22 de febrer, sobre regulació de
les explotacions ramaderes, i l'Ordre de 7 d'abril de 1994 per la qual es fixaven normes
d'ordenació de les explotacions porcines, avícoles, cunícoles i bovines, que es
complementaven amb successives normes, tan estatals com comunitàries, que van afegir
dificultat en la seva aplicació i una tramitació complicada i feixuga en matèries com la
inscripció als registres oficials.
L’aprovació del Decret 40/2014, de 25 de març, d'ordenació de les explotacions ramaderes,
fruit d'un llarg procés de treball tècnic i que va comportar un elevat grau de consens amb el
sector, tenia com a objectiu crear un marc homogeni i unitari a Catalunya per a esdevindre
l'eix central de la regulació normativa i evitar la dispersió i la dificultat d'interpretació, a
l'hora que simplificar els tràmits.
El Decret 40/2014 recull qüestions tan indispensables per a l'ordenació productiva com:
‐ determinar els requisits que han de complir les explotacions ramaderes.
‐ regular el Registre d'explotacions ramaderes.
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 14
‐ establir un règim d'autorització o comunicació de l'inici de l'activitat ramadera,
en funció del tipus d'explotació.
‐ regular determinades espècies que no estaven regulades fins el moment en cap
normativa vigent.
‐ establir condicions específiques en funció de l'espècie.
‐ simplificar la tramitació resolent la inscripció al registre de les oficines
comarcals del Departament.
El Decret 40/2014 s'orienta no només a millorar la producció ramadera, sinó també la
qualitat dels processos productius, aplicant normes zootècniques i d'higiene, per tal
d'aconseguir un nivell elevat de seguretat dels aliments que es produeixen, així com
l'aplicació de normes de benestar animal i de protecció i millora del medi ambient. I prioritza
l'aplicació de mesures de bioseguretat per garantir l'estabilitat sanitària de les diferents
espècies a Catalunya.
Pel que fa als paràmetres urbanístics de les explotacions ramaderes objecte de la present
modificació puntual, el Decret 40/2014 només fixa els següents:
‐ distàncies entre explotacions ramaderes: distàncies de 500m a 2.000m, segons
el tipus d’espècie i la capacitat (excepte en el cas dels remugants, èquids i
abelles, que es redueix entre 100m i 300m).
‐ distàncies a autopistes, autovies i ferrocarrils: 50m.
‐ distàncies a altres vies quan el trànsit pugui representar un risc sanitari: 25m.
‐ aquestes distàncies es mesuren a partir del punt de les edificacions o les àrees a
l’aire lliure que alberguin els animals que es trobin més propers a la instal∙lació
respecte de la qual es pretén establir la distància esmentada.
‐ no es fixa cap distància mínima a zones urbanes (excepte per a les explotacions
apícoles –abelles‐, que es fixa en 400m).
‐ no es fixa cap distància mínima a habitatges en sòl no urbanitzable.
‐ no es fixa cap superfície màxima de sostre ni d’ocupació per a les edificacions.
‐ es determina la necessitat de disposar obligatòriament d’un tancament
perimetral per motius de bioseguretat.
S’adjunta com a annex 04 uns quadres resum de les distàncies entre explotacions fixades pel
Decret 40/2014.
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 15
Un altre document molt important que s’ha considerat per la redacció de la present
modificació puntual ha estat els Criteris urbanístics per a les explotacions ramaderes,
elaborat en data gener del 2016 per la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció
General d’Ordenació del Territori i Urbanisme del Departament de Territori i Sostenibilitat –
DGOTU‐, Ponència de sòl no urbanitzable.
Aquest document es redacta l’any 2016 com a document previ al Pla Director Urbanístic
d’instal∙lacions ramaderes, que redactarà la DGOTU amb la col∙laboració del Departament
d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA),
per donar resposta al nombre creixent de sol∙licituds per a la nova implantació
d’explotacions ramaderes i per l’ampliació de preexistents en tot el territori català. El
document recull una sèrie de criteris d’aplicació per a les comissions territorials d’urbanisme
per a la resolució d’expedients en curs, i uns criteris per a la elaboració de nou planejament
municipal, a l’espera de disposar del Pla Director.
Alguns dels paràmetres que es recomanen –a data d’avui no són obligatoris‐ són:
‐ distàncies a sòls urbans i urbanitzables: 1.000m per a les explotacions
intensives de bestiar porcí, avícola i boví.
‐ distància als principals eixos de mobilitat (autopistes, autovies i tren d’alta
velocitat): 1.000m.
‐ distància a carreteres estructurants primàries i línies ferroviàries: 500m.
‐ distància a carreteres estructurants secundàries: 100m.
‐ distància a resta de carreteres: 25m.
‐ distància a qualsevol altra via pública: 10m.
‐ distància al límit de propietat: 10m (25m en terrenys forestals).
‐ distància a rieres i torrents: 25m.
‐ s’estableix com a finca mínima la unitat mínima de conreu.
‐ ocupació màxima de la finca: 10%.
‐ sostre màxim: 8.000m2st.
‐ alçada de les edificacions (arrencada de coberta): de 3m a 5m, segons espècie.
‐ longitud màxima de l’edificació: de 75 a 120m, segons espècie.
‐ obligació del tractament de façana.
‐ incorporació de criteris paisatgístics.
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 16
S’adjunta com a annex 05 un extracte d’aquest document de Criteris per a les explotacions
ramaderes.
Per a la redacció de la present modificació també s’ha consultat el planejament d’altres
municipis de l’entorn d’Avià, per tal d’analitzar com regulen les explotacions ramaderes, i els
seus paràmetres normatius. S’han considerat les Normes de planejament urbanístic dels
municipis de la Catalunya Central –Generalitat de Catalunya, 2014‐ (que en el cas del
Berguedà regulen els municipis de Capolat, l’Espunyola, Montclar, Sagàs, Santa Maria de
Merlès i Viver i Serrateix), així com el planejament general dels municipis de Casserres,
Castellar del Riu, Montmajor i Berga.
9. Àmbit de la modificació
L’àmbit de la present modificació del planejament general d’Avià es correspon amb la
totalitat del municipi d’Avià. Aquest àmbit es grafia en el plànol 06 de la documentació
gràfica, i comporta una superfície afectada de 2.714 hectàrees.
10. Contingut de la modificació
El punt de partida de la present Modificació puntual del POUM és la voluntat de
l’Ajuntament d’Avià de:
‐ pel que fa a les explotacions ramaderes existents: potenciar la seva continuïtat,
i per tant, permetre reformes i ampliacions si són necessàries.
‐ pel que fa a noves explotacions ramaderes: permetre la seva implantació, però
amb limitacions (de mida i ubicació).
Donat que s’han detectat certes mancances en el redactat de l’article 263 del POUM
referent a les construccions ramaderes, es proposa la seva modificació per tal de clarificar
alguns aspectes del mateix, i diferenciar entre les explotacions ramaderes existents i les de
nova implantació.
A partir del coneixement de la gran riquesa de les preexistències del municipi d’Avià, amb
129 explotacions ramaderes, que comporten una explotació i un equilibri del territori, un pes
econòmic important dins de l’economia local, es proposa una protecció de les explotacions
actuals, per garantir la seva continuïtat:
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 17
‐ s’ha recollit les definicions d’explotació ramadera i de construcció ramadera,
segons la normativa sectorial vigent, diferenciant entre aquests dos conceptes
fins ara confosos.
‐ s’ha incorporat una superfície mínima de finca per a les noves explotacions
ramaderes, de 4,5 hectàrees (superfície que coincideix amb la unitat mínima de
conreu).
‐ s’ha incorporat la obligació de adaptar les condicions d’acabats exteriors i
plantació d’arbrat en aquelles edificacions a reformar (fins ara només previst per
a les noves edificacions).
‐ s’ha precisat que l’acabat de xapa metàl∙lica lacada a les cobertes, ha de ser
amb colors discrets i integrats al paisatge.
‐ s’han unificat les distàncies a nucli urbà i urbanitzable, no diferenciant entre
espècies ni capacitat. S’ha adoptat la distància més restrictiva (1.000m) per a
totes les explotacions noves. Aquesta distància s’ha grafiat i s’incorpora com a
plànol normatiu.
‐ s’ha unificat la distància a carreteres estructurants (200m), i a altres vies i
camins públics (25m).
‐ s’ha unificat la distància a habitatges existents en sòl no urbanitzable d’altres
propietaris, sempre i quan estiguin legalitzats (per estar inclosos en el catàleg de
masies, o com habitatges existents segons article 260 del POUM): 200m.
‐ s’ha unificat la distància a límit de propietat: 25m.
‐ per a les explotacions ramaderes existents i legalitzades que no compleixin les
distàncies a 1.000m a sòl urbà i urbanitzable, s’han regulat les opcions que
disposaran:
a.‐ aquelles explotacions que es troben a una distància inferior de 500m del
sòl urbà i urbanitzable: només podran realitzar obres de conservació en les
edificacions existents, i realitzar noves construccions per a millorar les
condicions dels animals i de l’explotació, però mantenint la capacitat
(unitats de bestiar totals –UB‐). Podran realitzar canvis d’orientació
productiva, mantenint la capacitat (unitats de bestiar totals –UB‐). Per tant,
no podran realitzar ampliacions de capacitat (UB) ni canvis d’activitat
(espècie).
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 18
b.‐ aquelles explotacions que es troben a una distància d’entre 500m i
1.000m del sòl urbà i urbanitzable: podran realitzar noves construccions, i
ampliar la capacitat productiva fins a un 50% més de les unitats de bestiar
totals –UB‐ legalitzades actualment. Podran realitzar canvis d’orientació
productiva, però no canvis d’activitat (espècie).
c.‐ aquelles explotacions que es troben a una distància superior als 1.000m
del sòl urbà i urbanitzable: podran fer ampliacions fins als límits establerts
per a les noves explotacions, sempre i quan disposin de la superfície
mínima de finca, i també podran realitzar canvis d’activitat.
‐ s’han incorporat conceptes propis de la normativa sectorial, com són les unitats
de bestiar (UB) per tal de fixar la capacitat, l’ampliació d’explotació, el canvi
d’orientació productiva, i el canvi d’activitat, seguint les definicions del Decret
40/2014.
‐ s’ha incorporat la regulació del tancat de les explotacions per motius de
bioseguretat.
Tal i com s’ha indicat, es parteix del actual redactat de l’article 263, i es proposa:
Redactat POUM 2011 Proposta MP 2017
Art. 263. Construccions ramaderes. Art. 263. Construccions ramaderes.
1. Les edificacions agropecuàries destinades a ús ramader, a més del que regula la legislació sectorial, i del que aquest POUM determini per a cada zona, han de complir simultàniament els requeriments següents:
a) Justificació del compliment de la legislació sectorial vinculada a les explotacions i a la gestió de fems i purins.
b) Justificació del compliment de la legislació sectorial vinculada a les zones vulnerables, en el seu cas.
c) L’ordenança pròpia de què disposi el municipi en qüestió.
1. S’entén, i d’acord amb la legislació sectorial vigent, per explotació ramadera el conjunt d’animals de producció, instal∙lacions, construccions i altres béns i drets organitzats empresarialment pel seu titular per a la producció ramadera, primordialment amb finalitats de mercat, que constitueix en si mateix una unitat tècnicoeconòmica i epidemiològica caracteritzada per la utilització d’uns mateixos mitjans de producció, que està ubicada en una finca o conjunt de finques contigües, i que són totes elles explotades per un mateix titular.
També té la consideració d’explotació ramadera aquella que té les seves instal∙lacions dividides per camins o altres vies obertes al trànsit.
2. S’entén per construcció ramadera aquelles edificacions que formen part d’una explotació ramadera i destinades a exercir la producció ramadera. Poden ser tancades, semitancades o obertes.
3. Les explotacions ramaderes hauran de complir simultàniament els requeriments d’aquest POUM, la legislació sectorial sobre explotacions i gestió de
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 19
fems i purins, i la legislació sectorial sobre zones vulnerables.
2. Les construccions se situaran en llocs assolellats i ventilats, i en tot cas, fora de la trajectòria dels vents dominants en el sentit dels nuclis habitats.
De forma general, es procurarà la plantació al llarg de les edificacions de les explotacions ramaderes de fileres d’arbres, d’una classe característica de la zona, en una proporció mínima d’un arbre cada 5 metres de longitud, a l’objecte de matisar l’impacte visual de la construcció.
4. Les construccions se situaran en llocs assolellats i ventilats, i en tot cas, fora de la trajectòria dels vents dominants en el sentit dels nuclis habitats.
Al llarg de les construccions ramaderes (tant les de nova construcció com les que siguin objecte de reforma) es plantaran fileres d’arbres, d’una classe característica de la zona, en una proporció mínima d’un arbre cada 5 metres de longitud, a l’objecte de matisar l’impacte visual de la construcció.
3. Per a les noves construccions, la superfície màxima construïda serà de 5.000 m2st.
Per a les construccions existents i en explotació al moment de l’aprovació inicial del POUM, es permetrà mantenir ocupacions i sostres superiors als existents.
Les construccions seran de planta baixa amb una alçària màxima de 7 metres al carener, respecte de la cota natural del terreny, excepte les instal∙lacions annexes per a les quals sigui tècnicament necessària una major alçària.
5. Es fixa una superfície mínima de 4,5 hectàrees de sòl per a les noves explotacions ramaderes.
6. Es fixa una superfície màxima construïda de 5.000 m2st per a cadascuna de les explotacions ramaderes, sigui en una o en diferents construccions ramaderes.
Per a les explotacions existents al moment de l’aprovació inicial del POUM, es permetrà mantenir sostres superiors als existents.
7. Les construccions seran de planta baixa, amb una alçària màxima de 7 metres al carener, excepte les instal∙lacions annexes per a les quals sigui tècnicament necessària una major alçària.
4. Les façanes hauran de comptar amb arrebossat i pintat excepte quan el material base dels tancaments estigui preparat per anar vist i tingui un cromatisme adequat al paisatge, com és el cas de la fàbrica de pedra del país. Els colors seran clars de la gamma terrosa, i les cobertes no podran ser de xapa galvanitzada ni derivada de fibrociment.
8. Les façanes de les noves construccions ramaderes i de les construccions ramaderes a reformar hauran de comptar amb arrebossat i pintat, excepte quan el material base dels tancaments estigui preparat per anar vist i tingui un cromatisme adequat al paisatge, amb colors de la gamma terrosa.
9. S’admeten les cobertes amb acabat de xapa metàl∙lica lacada, d’un color discret, que s’integri al paisatge. Les cobertes no podran ser de xapa galvanitzada ni derivada de fibrociment.
5. Les explotacions ramaderes s’hauran de situar, amb caràcter general, fora de les visuals del nucli urbà, no han de requerir de l’obertura de nous camins i han de complir les distàncies mínimes que s’assenyalen a continuació:
1. A sòl qualificat com urbà o com urbanitzable:
‐ Explotacions de bestiar porcí:
‐ Les qualificades de risc ambiental elevat (descrites a l’Annex I de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats) , a 1.000 metres.
10. Les noves construccions ramaderes hauran de situar‐se fora de les visuals dels nuclis urbans, i hauran de complir les distàncies mínimes següents:
a. A sòl urbà i a sòl urbanitzable: 1.000m (en els plànols d’ordenació s’ha grafiat la línia que delimita aquesta distància mínima).
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 20
‐ Les qualificades de risc ambiental moderat (descrites a l’Annex II de la Llei 20/2009), a 500 metres.
‐ Les qualificades de risc ambiental baix (descrites a l’Annex III de la Llei 20/2009), a 300 metres.
‐ Resta d’explotacions:
‐ Les qualificades de risc ambiental elevat i de risc ambiental moderat, a 500 metres.
‐ Les qualificades de risc ambiental baix, a 300 metres.
2. A carreteres, considerant‐se com a tal qualsevol via fora del nucli urbà que tingui paviment d’aglomerat, amb independència de la seva titularitat, autovies, i habitatges existents en sòl no urbanitzable pertanyents a altres propietaris:
‐ Explotacions de bestiar porcí:
‐ 200 metres de qualsevol carretera i habitatges existents en sòl no urbanitzable pertanyents a altres propietaris.
‐ 25 metres de qualsevol camí veïnal.
‐ Resta d’explotacions:
‐ 100 metres de qualsevol habitatge existent en sòl no urbanitzable pertanyents a altres propietaris.
‐ 50 metres de qualsevol carretera.
‐ 15 metres de qualsevol camí veïnal.
Aquestes distàncies de protecció es prendran a partir de l’eix del camí o carretera.
En franges de servitud no es permet la instal∙lació de femers, basses de purins, sistemes de gestió d’excrements ni d’animals morts.
3. Separació de les edificacions al límit de la propietat (excepte carreteres):
‐ Explotacions de bestiar porcí:
‐ 100 metres.
b. A les carreteres estructurants (C26, C16a, BV4135): 200m.
c. A altres vies secundàries i a camins públics: 25m.
d. A habitatges existents en sòl no urbanitzable (inclosos en el catàleg de masies i al POUM), pertanyents a altres propietaris: 200m.
e. A límit de la propietat: 25m.
f. A rieres i torrents: 25m.
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 21
‐ Resta d’explotacions:
‐ 50 metres.
4. A altres explotacions ramaderes:
Seran d’aplicació les distàncies establertes per l’ordenació sectorial.
g. A altres explotacions ramaderes: segons ordenació sectorial.
6. No s’autoritzaran les explotacions ramaderes que tinguin les pròpies basses d’emmagatzematge de purins o femers i demés instal∙lacions necessàries per a una correcta gestió ambiental en una localització geogràfica que no conservi la integritat territorial de l’explotació ramadera.
11. Les explotacions ramaderes hauran de disposar les basses d’emmagatzematge de purins i/o femers i la resta d’instal∙lacions necessàries per a la correcta gestió ambiental en la pròpia finca o finques on es desenvolupa l’activitat, i atenent a una compactació del conjunt construït.
7. Les activitats ramaderes existents que estiguin degudament legalitzades en el moment d’entrada en vigor d’aquest POUM i a les que estiguin en tràmit de legalització d’acord amb els terminis i condicions que disposi, si aquesta existeix, l’Ordenança municipal reguladora de l’emplaçament i de les mesures correctores a disposar en les activitats ramaderes als municipis, no els són d’aplicació les determinacions sobre l’emplaçament i les distàncies fixades en aquest article.
12. Les activitats ramaderes existents que estiguin degudament legalitzades en el moment d’entrada en vigor d’aquest POUM, no els són d’aplicació les determinacions sobre l’emplaçament i les distàncies fixades en aquest article, punt 10, en tant no hagin de realitzar ampliacions o modificacions de les edificacions o de la capacitat ramadera.
8. Aquestes explotacions estan sotmeses, transitòriament, a les següents limitacions:
‐ No podran fer ampliacions de la capacitat productiva de l’activitat ni de la superfície de les instal∙lacions.
‐ No podran sol∙licitar canvi d’orientació productiva de l’activitat.
‐ No podran sol∙licitar permís d’obres de millora, reforma o ampliació de les instal∙lacions, llevat que ho facin per adoptar les mesures correctores que els imposi l’autoritat competent.
‐ No podran continuar desenvolupant l’activitat ramadera en cas que s’efectuï la seva venda, cessió o transmissió patrimonial.
13. Les explotacions ramaderes existents que no compleixen les determinacions sobre l’emplaçament i les distàncies podran:
A) Les explotacions situades a menys de 500m del sòl urbà i urbanitzable: només podran realitzar obres de conservació en les edificacions existents, i realitzar noves construccions per a millorar les condicions dels animals i de l’explotació, però mantenint la capacitat (unitats de bestiar totals UB). Podran realitzar canvis d’orientació productiva, però mantenint la capacitat (unitats de bestiar totals UB).
B) Les explotacions situades entre els 500m i els 1.000m del sòl urbà i urbanitzable: podran realitzar noves construccions, i ampliar la capacitat productiva fins a un 50% més de les unitats de bestiar totals UB legalitzades actualment. Podran realitzar canvis d’orientació productiva, però no canvis d’activitat (espècie).
C) Les explotacions situades a més de 1.000m del sòl urbà i urbanitzable: podran fer ampliacions fins als límits establerts per a les noves explotacions, sempre i quan disposin de la superfície mínima, i també podran realitzar canvis d’activitat.
14. D’acord amb la normativa sectorial vigent, es defineixen els següents conceptes:
a. Unitat de bestiar (UB): és la unitat de mesura per determinar la càrrega ramadera d’una explotació.
b. Ampliació: aquella modificació de capacitat de
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 22
l’explotació que suposa un increment d’unitats de bestiar totals (UB).
c. Canvi d’orientació productiva: modificació de classificació zootècnica, sense canviar l’espècie.
d. Canvi d’activitat: qualsevol modificació diferent del canvi d’orientació o qualsevol modificació de canvi d’espècie.
9. La legalització o autorització de qualsevol construcció ramadera requereix informe previ favorable de l’ACA. El projecte haurà d’especificar el sistema de tractament i de depuració de les aigües residuals, el seu destí final i la prevenció de la contaminació dels aqüífers mitjançant regulació i control estrictes.
15. El projecte d’obres haurà d’especificar el sistema de tractament i de depuració de les aigües residuals, el seu destí final i la prevenció de la contaminació dels aqüífers mitjançant regulació i control estrictes.
16. Les explotacions ramaderes es podran tancar perimetralment per tal de donar compliment a la normativa sectorial vigent.
Preferentment es tancarà l’entorn de les edificacions, i només aquelles àrees imprescindibles, evitant‐se si és possible el tancament de la totalitat de la finca.
La tanca tindrà les següents característiques:
‐ alçada màxima de 2,00m, de tela metàl∙lica, i visualment permeables; i es situaran en relació als elements del paisatge, com són la topografia i el parcel∙lari.
S’adjunten tres de quadres explicatius on s’indica de forma resumida les opcions
d’intervenció segons les possibles casuístiques:
1) Noves explotacions ramaderes (nova implantació i nova construcció); reinici d’activitat
ramadera en edificacions existents sense ús actual; canvis d’activitat en explotacions
existents (canvi d’espècie):
NOVES EXPLOTACIONS RAMADERES POUM vigent 2011 Proposta MP 2017Superfície mínima de finca No hi ha superfície mínima 4,5 HaClassificació del sòl SNU SNUQualificació urbanística (zona) 20, 21 20, 21Distàncies a sòl urbà i sòl urbanitzable 300/500/1000m
(s/espècie i capacitat) 1000m
Distància a habitatges en SNU 200m/100m 200mDistàncies entre explotacions s/ normativa sectorial s/ normativa sectorialDistància a carreteres 200m/50m 200m (carreteres estructurants
C26, BV4135 i C16a) Distància a camins i altres vies 25m/15m 25mDistàncies a límit propietat 50m/100m 25mDistància a rieres i torrents 25m/100m 25m
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 23
Superfície sostre total 5.000m2st 5.000m2stPlantació arbrat Sí SíAlçada màxima edificació 7m (carener) 7m (carener)Acabat façanes Sí Sí
2) Ampliacions d’explotacions ramaderes existents legalitzades i actives: ampliació i/o
reforma de les construccions per ampliació de la capacitat productiva (fins a un 50% de les
UB actuals legalitzades); o canvi d’orientació productiva:
AMPLIACIONS D’EXPLOTACIONS RAMADERES EXISTENTS (50% UB) Proposta MP 2017Superfície mínima de finca Superfície de finca existentClassificació del sòl SNUQualificació urbanística (zona) 20, 21Distàncies a sòl urbà i sòl urbanitzable 500mDistància a habitatges en SNU Distància preexistentDistàncies entre explotacions s/ normativa sectorialDistància a carreteres Distància preexistentDistància a camins i altres vies 25mDistàncies a límit propietat 25mDistància a rieres i torrents 25mSuperfície sostre total 5.000m2stPlantació arbrat Sí (construccions on s’intervé)Alçada màxima edificació 7m (carener)Acabat façanes Sí (construccions on s’intervé)
3) Manteniment d’explotacions ramaderes existents legalitzades i actives: obres de
conservació de les edificacions existents; obres de noves construccions per a millora del
benestar animal, mantenint la capacitat (UB actuals legalitzades); canvi d’orientació
productiva mantenint la capacitat (UB actuals legalitzades):
MANTENIMENT D’EXPLOTACIONS RAMADERES EXISTENTS Proposta MP 2017 Superfície mínima de finca Superfície de finca existent Classificació del sòl SNU Qualificació urbanística (zona) Segons preexistències Distàncies a sòl urbà i sòl urbanitzable Distància preexistent Distància a habitatges en SNU Distància preexistent Distàncies entre explotacions s/ normativa sectorial Distància a carreteres Distància preexistent Distància a camins i altres vies Distància preexistent Distàncies a límit propietat Distància preexistent Distància a rieres i torrents Distància preexistent Superfície sostre total 5.000m2st Plantació arbrat Sí (construccions on s’intervé) Alçada màxima edificació 7m (carener) Acabat façanes Sí (construccions on s’intervé)
-
MP núm. 3 del POUM d’Avià. Modificació de l’article 263 referent a les construccions ramaderes. .......................................................................................................................................................................................................
Octubre 2017 24
11. Marc jurídic de la modificació puntual del POUM
L’article 8 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) d’Avià disposa que:
1. L’alteració del contingut del present POUM es farà a través de la seva revisió o amb la modificació d’algun dels elements que el constitueixen, seguint el mateix procediment establert per a la seva formulació.
2. Si la modificació altera la zonificació o l’ús urbanístic dels espais reservats per al sistema d’espais lliures, zones verdes o zones esportives i d’esbarjo, aquesta es tramitarà d’acord amb el procediment establert a l’article 98 del DL 1/2010 i a l’article 96.b del DL 1/2010. Aquesta tramitació no s’aplica als ajustos en la delimitació dels espais esmentats que no alterin la funcionalitat, ni la superfície ni la localització en el territori. En cas de manca de resolució definitiva dins del termini màxim establert, s’haurà d’entendre denegada la modificació, d’acord al que estableix l’article 98 del DL 1/2010.
3. Si la modificació comporta un increment de sostre edificable, el document haurà d’incrementar proporcionalment els espais lliures i les reserves per a equipaments determinats segons les determinacions previstes al respecte per l’article 96 del DL 1/2010, i els articles 117 i 118 del Reglament de la Llei d’urbanisme.
4. Si la modificació comporta un increment del sostre edificable, de la densitat de l’ús residencial o la transformació global dels usos anteriorment previstos, s’haurà d’especificar en la memòria la identitat de totes les persones propietàries o titulars d’altres drets reals sobre les finques afectades durant els cinc anys anteriors a l’inici del procediment de modificació, segons consti en el registre o instrument utilitzat a efectes d’identificació de les persones interessades.
5. Si la modificació del planejament té per objecte una actuació aïllada de dotació s’hauran d’incrementar les reserves per a zones ve
top related