1. agricultura 1.1. importància del sector agrícola en el mónsocials.iesjuniper.com/geografia...

1. Agricultura

1.1. Importància del sector agrícola en el món

1. Agricultura

1.2. Característiques del paisatge agrari

Anomenem paisatge agrari el paisatge modificat per l’ésser humà amb la finalitat d’obtenir productes de la natura i que ha anat evolucionant per augmentar l’aprofitament. És molt desigual arreu del món i depèn de diversos factors.

Les parcel·les

Segons la mida

Segons la forma

Segons els límits Openfield i bocage

Regulars i irregulars

Grans o petits

El poblament Concentrat

Dispers

Regadiu i secà

Policonreu i monoconreu

Sistemes de conreu

Intensiva i extensiva Segons aprofitament del sòl

Segons necessitat d’aigua

Segons la varietat

1. Agricultura

1.3. Grans espais agraris del món

1. Agricultura

1.4. Agricultura de subsistència

• Localització geogràfica

Localización geográfica

Relación con el mercado

Morfología agraria

Sistemas de cultivo

Impacto ambiental

Países subdesarrollados

- Autoconsumo

-Poca producción y productividad

- Irregular - Adapatación al terreno

- Escasa o nula mecanización

- Uso abundante de mano de obra poco cualificada

-Explotaciones familiares (sistemas comunitarios) -Variedad de cultivos (policultivo)

- Impacto inapreciable sobre el medio

- Bajo consumo energético

- Uso fertilizantes naturales

- No usa insecticidas ni pesticidas

- Uso de semillas autóctonas

- Respeta ciclos de la naturaleza

- Respeto a la biodiversidad

-Itinerante por cremación -Sedentaria de secano -Intensiva por irrigación

-Deforestación -Laterización del suelo

1. Agricultura


• Característiques generals

Agricultura de subsistencia

1. Agricultura


• Itinerant per cremació

1. Agricultura


• Extensiva de secà i rotació de cultius

1. Agricultura


• irrigació de l’arròs

•Fi de la producció per l’autoconsum • Producció per vendre •Dependència dels mercats • Subjecció a la llei de l’oferta i la demanda

•Pròpia del món pre-industrial •Producció per l’autoconsum • Poc excedent comercialitzable • Utilització de poca ma d’obra (familiar) • Rendiments molt pobres • Poca mecanització • Depenen de la meteorologia • Pràctica del policultiu

1. Agricultura

1.5. De l’agricultura tradicional a l’agricultura de mercat

Agricultura tradicional

Crisi davant les necessitats de la nova societat

industrial: Incrementar la producció

Inversions de capital: Adobs, fertilitzants, pesticides, etc.

Innovacions tècniques: • Mecanització • Reconversions de cultius

Vendes al mercat urbà per obtenir diners i comprar productes manufacturats

REVOLUCIÓN VERDE

Se fundamenta en…

Incremento de producción en países desarrollados y subdesarrollados

Inconvenientes

Décadas 50-60

Aumento productividad de la tierra por medio de métodos científicos

Química (fertilizantes y pesticidas)

Aplicación tecnología

Modificación de semillas (VAR)

Mecánica (tractores y otras máquinas)

Mayor producción que demanda

Centrado exclusivamente en cereales

Uso generalizado de fertilizantes artificiales

Variedades más vulnerables a las plagas

En países subdesarrollados, su introducción dejó de lado variedades autóctonas, base alimentaria de estas poblaciones. Faltó alimento en algunas zonas, cambió la dieta y se produjo éxodo rural (proletarización y bolsas de pobreza urbana)

Graves consecuencias para el medio ambiente

Uso masivo de pesticidas

1. Agricultura

1.5. La Revolució Verda Orígenes y objetivos

1. Agricultura

1.6. Agricultura de mercat

• Localització geogràfica

Localización geográfica

Relación con el mercado

Morfología agraria

Sistemas de cultivo

Impacto ambiental

- Países desarrollados - Países subdesarrollados (plantaciones)

-Mercado interior y exterior - Producción para la venta

- Parcelas regulares - Grandes superficies

- Elevada mecanización, tecnificación y especialización - Uso abundante de fertilizantes y pesticidas químicos - Selección de especies (OMG) - Uso de poca mano de obra - Empresa capitalista - Monocultivos

- Erosión del suelo - Contaminación del suelo y de las aguas - Contaminación y agotamiento de acuíferos - Cultivos transgénicos - Pérdida de diversidad genética - Deforestación - Gran consumo energético (CO2)

1. Agricultura


• Característiques generals

Agricultura de mercado

1. Agricultura


•Explotacions amb formes geomètriques (Township) • Gigantisme de les explotacions • Gran capitalització • Alt grau de mecanització • Introducció tècniques científiques • Productivitat i rendibilitat elevades • Monocultius i gran especialització regional (belts) • Camperol és un empresari (estudis, ordinadors, viu la ciutat, etc.)

• L’agricultura països nous capitalistes

1. Agricultura


• L’agricultura europea

PAC

Objetivos

Garantizar un nivel de vida adecuado a la población agrícola

Favorecer la explotación mediana familiar

Asegurar al consumidor suministro de alimentos a precios razonables

Estabilizar los mercados

Incremento de la productividad

Fomentar la agricultura intensiva

Garantizar la seguridad en el suministro de alimentos

Medidas

Subvenciones a los agricultores

Medidas proteccionistas frente a las importaciones

Facilitar créditos a bajo interés

Imponer precios fijos

Para que reduzcan su producción

Evitar así la caída de precios

Evitar la caída de precios mediante compras de excedentes y stoks

Mantener las rentas de las familias campesinas

Ocupa al 8% de la població activa Agricultura a temps parcial Explotacions de caràcter familiar (molt capitalitzades) Tres paisatges: nòrdic, centro-europeu i mediterrani

Conseqüències: • Abandonament policultius de subsistència • Creació d’un proletariat rural sense recursos que desestructura les relacions socials tradicionals • Els països rics comercialitzen el producte

1. Agricultura


• L’agricultura de plantació

•Localitzada en zones tropicals(països subdesenvolupats) • Utilitza mà d’obra assalariada autòctona • Es produeix per a la exportació (fixa preus les bosses occidentals) • Productes tropicals: cafè, cacau, té, sucre, cotó, hevea, pinya... • Esgoten la terra molt ràpidament (els capitals abandonen el país)

• Des de finals del S. XIX i part del XX Espanya ha passat d’una agricultura tradicional a una de mercat • El procés es va accelerar durant el anys 60 del S.XX (mecanització) • La població agrària es va anant reduint progressivament • Avui representa prop del 5% de la població activa total (semblant a Europa) (Catalunya 2%) • La població agrària actual no és tan envellida com fa 50 anys. Una part del jovent tendeix a quedar-se al camp • Una part dels treballador agrícoles són immigrants (treballadors eventuals/de temporada) • No és el mateix població agrària (treballa sector primari) que població rural (viu en zona rural però treballa al sector secundari o terciari)

1. Agricultura

1.7.1. La població agrària a Espanya

1.7. L’ agricultura espanyola i catalana

La reculada constant de les activitats agràries [als països desenvolupats] en relació amb la seva menor productivitat, i la seva inserció en una economia competitiva en què la producció s’orienta quasi totalment al mercat i no al manteniment de la família pagesa, ha suposat un abandonament generalitzat de les àrees rurals. Juntament amb això, l’agricultura ha sofert una mutació técnico-econòmica que l’allunya completament dels sistemes tradicionals de conreu. La intensa capitalització que s’hi ha produït amb l’objectiu de millorar-ne la rendibilitat i permetre uns nivells de vida no gaire allunyats dels nivells urbans es reflecteix en la mecanització, la posada en marxa del regadiu, la millora de l’adobament, la selecció de llavors i espècies, l’ús massiu de productes químics, etc., la qual cosa ha incrementat notablement la dependència de la indústria que subministra aquests elements o transforma una part creixent de la producció, i ha integrat els dos sectors. La progressiva especialització de conreus i el desenvolupament ramader es relacionen amb l’evolució de la demanda cap a béns de més qualitat i amb les condicions dels preus en el mercat nacional o internacional, fets que generen canvis relativament ràpids en el paisatge agrari. Una evolució semblant cap a unitats d’explotació cada vegada més grans, mitjançant reformes agràries, la promoció de cooperatives o el simple arrendament de les terres deixades pels emigrants, mostren la necessitat imperiosa d’adaptar-se a les condicions d’una economia industrialitzada per subsistir.

R. MÉNDEZ i F. MOLINERO, Espacios y sociedades, Barcelona, 1998

Expliqueu quins són els canvis més importants que s’han produït en l’activitat agrícola i com s’ha adaptat l’activitat agrícola a la demanda del mercat

1. Agricultura

1.7.2. El treball agrari i la superfície agrària a Espanya

• Predomini explotació familiar (de vegades amb algú assalariat) • Desvaloració del treball de les dones • Desenvolupament del treball a temps parcial (agrari i industrial o serveis) • Desaparició gradual d’arrendaments i parceries (gestió directa) • Mecanització provoca l’augment de contractació de treballadors eventuals (majoria immigrants) i la reducció dels assalariats fixos.

71,40%

28,20%

Terres deconreu(71,4%)

Prats ipastures(28,2%)

48,50% 51,40%

Superfícieagrària útil(48,5%)

Zonesforestals id'altres(51,4%)


Característiques generals del sector primari a Espanya:

• Disminució de la superfície de secà i augment de la de regadiu • Augment de la superfície boscosa a costa del retrocés de la pastura • Pèrdua de sòl agrícola degut a l’increment de sòl urbà i infraestructures • Augment de la importància del sector ramader i retrocés del sector pesquer i forestal • Relació molt estreta entre agroramaderia i la indústria agroalimentària: càrniques,

lactis, vi, cava... (20% exportacions i 10% importacions)

1. Agricultura

Petita explotació o minifundi (menys de 10 Has.) : • Localitzats al nord peninsular • Difícil mecanització de les petites parcel·les. Poca productivitat i competitivitat • Canvis profunds: obligats a incrementar la productivitat i la rendibilitat • Són rendibles si es practica agricultura intensiva o molt científica (plantes ornamentals en hivernacles, horta de regadiu, etc.)

Gran explotació o latifundi (més de 100 Has.): • Històricament: baix rendiment, gran número d’assalariats, absentisme propietari • Localitzats al sud d’Espanya • Actualment situació d’avantatge:

-grans extensions on la terra es pot mecanitzar -grans produccions per la comercialització

• Nou tipus de treballador que sap utilitzar les màquines (tractors, recol·lectors...)

1.7.3. La terra i l’estructura de les explotacions agràries a Espanya 51,80%

4,74% 4,63%

55,50%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

Explotacions Superfície

menys de 5 Has.

més de 100 Has.

Explotacions mitjanes (30 Has.): • Afavorides per la Unió Europea: foment de les explotacions familiars i l’agricultura intensiva • Obtenir productes de qualitat per al mercat • Incentivació del reagrupament de parcel·les d’una mateixa explotació i augment de les seves dimensions • Concessió de crèdits, primes a la producció, desgravació d’impostos...


1. Agricultura

1.7.4. L’adaptació de l’agricultura espanyola a la U.E.: la PAC

Conseqüències de la Política Agrària Comunitària (PAC): • Mantenir un nombre suficient d’agricultors que assegurin la producció d’aliments i preservin l’existència

d’un paisatge agrari familiar amb molts segles d’existència. • Evitar l’emigració rural per garantir la preservació del medi ambient • Potenciar el desenvolupament de les regions agràries endarrerides amb ajudes dels fons de l’U.E. • Establir un control sobre la pesca: quotes de captures, mides de la malla de les xarxes, límits de les zones

de pesca, nombre de vaixells, acords de pesca internacionals... • Limitacions a la producció en certs sectors amb sobreproducció a Europa: llet, tabac, cotó, etc., però

recepció d’ajudes als agricultors sotmesos a aquesta mesura. • Mantenir las rendes agràries i apropar-les a les de les zones urbanes.

L’agricultura i ramaderia espanyola depenen en gran mesura de les directives que s’apliquen a la Unió Europea (des de l’entrada d’Espanya el 1986) Les claus d’aquesta política agrària són: seguretat alimentària, relació qualitat preu i preservació del medi ambient rural.


1. Agricultura

1.7.5. La producció agrícola espanyola

La producció agrícola depèn de

La intensitat dels conreus

La qualitat del sòl

La superfície dedicada a cada tipus de conreu Les superfícies de regadiu van augmentant gràcies a la construcció de sèquies i canals. L’aportació d’aigua és factor bàsic per augmentar la productivitat.

Conreus de regadiu: • Fruita: cítrics per l’exportació, • Horta: zones mediterrànies, regadiu, ús molt fertilitzants i alt rendiment

Conreus de secà: • Cereals: mecanitzat, extensiva (blat) zones de la Meseta. • Vinya i oliveres no permeten alt grau de mecanització • Vinya: especialització en vins de qualitat (Rioja, Duero, Penedès) • Oliveres: producció d’oli (Andalusia)


1. Agricultura

1.7.6. La producció agrícola a Catalunya

Importància econòmica de l’agricultura: La població activa dedicada a l’agricultura és del 2,2% (Espanya és el 4,5%) La participació al PIB és del 1,3% La superfície dedicada a conreus és del 30% del territori

Característiques: • Domini de la petita i mitjana propietat i l’explotació familiar • Alt nivell de capitalització (grans inversions de capital) • Gran diversificació: carn, llet, cereal, vinya, fruita... • Estructura productiva moderna i orientada al mercat • Agricultura i ramaderia intensiva i d’elevada productivitat • Gran pressió sobre els aqüífers

Zones agrícoles: • Maresme: petites explotacions molt intensives, hivernacles i especialització en flors d’alt preu i maduixes • Llobregat: hortes en retrocés (creixement de l’aeroport de Barcelona) • Delta i Baix Ebre: arròs • Segre i Urgell: fruita en explotacions petites i organitzades en cooperatives • Prepirineus: farratge per la ramaderia • Interior: cereals (Sagarra), vinya (Penedès) i oliveres (Garrigues)

Tendències: • Descens de la superfície conreada • Augment dels regadius • Millora de la renda camperola


1. agricultura 1.1. importància del sector agrícola en el mónsocials.iesjuniper.com/geografia...

Documents