la maquina del temps
Post on 17-Mar-2016
215 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
La màquina del temps
Categoria: tercer cicle de Primària.
Un dia, en Joan va anar amb el col·legi al museu dels invents. La sala
que més els va agradar va ser la de les màquines. Allà n’hi havia moltes,
però la favorita dels alumnes era la dels temps. Com els agradava tant, la
mestra els va demanar que fessin una redacció que digués on els agradaria
anar. Al guanyador el deixarien viatjar a l’invent que ells triassin..
En Joan va escriure que el seu lloc preferit per anar era a l'era dels
dinosaures, perquè volia saber com s’havien extingit. L’endemà varen anar
museu i en Joan va guanyar el concurs, així que el varen deixar anar a la
seva època favorita. Quan va entrar a la màquina, amb un professor, varen
posar la data indicada i varen començar el viatge. Mentres tant, en Joan
pensava que era el millor dia de la seva vida.
En arribar, en Joan quasi es desmaia, perquè va veure una gran
bèstia per la finestra. Varen esperar una estona perquè s’allunyés. Quan per
fi varen sortir, varen explorar fins que començà a ploure molt fort, el que va
impedir que tornassin a la màquina. Varen seguir caminant cap a on els
semblava correcte, ja que no recordaven per on havien vingut... S’havien
perdut!
Enmig de la nit es varen trobar amb un Tiranosaure Rex. El professor
li va dir a en Joan que no fes renou ni moviments bruscos, però en Joan no
ho va poder suportar i ho va fer. Varen començar a córrer perquè el
dinosaure els va descobrir. No pararen fins arribar a un llac, ells pensaven
que ja no els perseguia, però quan varen veure el seu reflex a l’aigua el
tornaren a veure.
Així que seguiren corrent. En Joan es va cansar, per això el professor
va mirar per tot arreu i va trobar una cova. Allà es varen trobar amb un home
de les cavernes. En Joan es va impressionar molt en veure-ho; en canvi, el
professor es va emocionar, perquè ell ja havia viatjat unes quantes vegades
per trobar un cavernícola, aquest era el somni de la seva vida.
Igual que en Joan, el cavernícola també es va impressionar en
veure’ls, per aquesta raó va començar a examinar-los. Quan va acabar, els
va donar una abraçada, segurament perquè no volia estar sol. En Joan i el
professor es varen quedar amb la mateixa ara que teniu vosaltres ara,
perquè no sabien per què els abraçava.
Desprès els va convidar a beure aigua, ja que en aquell temps no hi
havia te. Com no sabien què dir perquè ni entenien ni parlaven el seu idioma,
la situació es va posar incòmoda. Per això en Joan i el professor varen
intentar sortir d’aquella cova, però no varen poder perquè el cavernícola va
començar a seguir-los perquè no volia estar sol. De totes manere,s varen
aconseguir sortir-ne, però encara no sabien on era la màquina, seguien
perduts i cada vegada més espantats. Varen seguir caminant tota la nit fins
arribar a un lloc perfecte per dormir.
L’endemà varen veure un altre dinosaure. No es varen espantar
perquè era herbívor i varen seguir caminant tranquil·lament. Una estona
desprès trobaren les petjades que varen deixar. Les varen seguir i d’aquesta
manera van aconseguir arribar a la màquina. Varen entrar en ella, varen
posar la data actual i viatjaren al present.
Quan varen baixar de l’invent un munt de gent estava esperant la seva
arribada. Encara que el professor no va poder portar el cavernícola, varen
creure les seves paraules i aquesta notícia va ser la portada dels diaris.
Quant a Joan, el varen felicitar tots els seus amics, perquè ells també volien
anar al passat o al futur.
Així en Joan va complir el seu somni: viatjar al passat i veure
un home de les cavernes i dos dinosaures.
Sofía Scrimni Pelle.
6è primària CEIP Son Quint.
top related