la cua del paó

Autora: Mª Neus Adrover Mas Autora: Mª Neus Adrover Mas

Fa molt de temps, el paó era l'ocell

que volava més amunt de tots.S'enlairava per sobre els arbres

i gairebé fregava els núvolsil·luminats pel sol.

Un dia,desprésd’haver solcat el cel,el paó va aterrar a tocar d’un estany tranquil i es va veure reflectit en l’aigua.

Esgarrifat, va contemplarel seu cos marronós i apagat, i va veure que no tenia cap ploma escarlata ni cap crestadaurada.

Va exclamar, i va maleir la seva vulgaritat fins que es va fer de nit i es va

adormir.

-Això es terrible!Pagaria el que

fos per ser atractiu!.-

L’endemà al matí,quan es vadespertar, va veureque se li havia complert el desig.

Les seves plomesapagades s’havientenyit de blau i verd maragda, de porpora i de turquesa. I quan va veure la llarguíssimacua que lluïa i la va dreçar formant un ventall, es va estarrufar i, de tan feliç, no tocava de peus

a terra.

Fascinat amb la seva nova aparença,

el paó va començar a passejar-se pel

bosc,ensenyant aquelles plomes tan boniques a

tots els ocells que trobava.

<<Vull que em vegi tothom !>>,

va pensar l'ocell presumit.

<<M'enlairaré per damunt

dels arbres i ensenyaré les

meves plomes noves a totes

les criatures del bosc>>.

Però, quan va estendre les ales, es va adonar

que el pes de la cua no li permeti alçar el vol.

Aleshores,un pardalet

marró que estavaassegut en una alzina va veurel'esforç que feia

el paó per enlairar-se i

va dir:

-Oi que volies tenir les ales mésboniques del món?

Doncs ara ja les tens.Però, amb el cor a la mà,estàssegur que valia la pena pagar

un preu tan alt per ser atractiu?

Abans que el paóli pogues respondre, el pardal va estendreles ales i es va allunyar volant.

Per lluir s'ha de patir.

FI