fitxes locals - urv.cat · comarques de catalunya (quatre punts superior al conjunt de la...
Post on 04-Nov-2019
4 Views
Preview:
TRANSCRIPT
1
FITXES LOCALS
2
CAS: AMPOSTA
ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 2011
DADES BÀSIQUES Superfície: 138,3 km2
Població: 21.365 habitants (2010)
Nombre d’empreses: 2.671 (2010)
3
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
Evolució
Comparativa amb la demarcació i Catalunya (100 = 2000)
Amposta és, després de Tortosa, el municipi amb més habitants de la demarcació de les Terres de l’Ebre. L’any 2010 la seva població era de 21.365 persones, un 30,5% superior a la de l’any 2000. Aquest vigorós increment de la població ha estat continu durant la darrera dècada i s’ha mantingut fins i tot en el darrer període, el que ha permès eixamplar el diferencial de creixement de població respecte del conjunt de la demarcació i de Catalunya. Així, el creixement acumulat de població entre el 2000 i el 2010 ha estat vuit punts superior a la mitjana de la demarcació i 10,5 punts superior a la mitjana catalana.
4
POBLACIÓ PER GRUPS D’EDAT Evolució
Comparativa amb la demarcació i Catalunya (2010)
La població d’Amposta presentava l’any 2010 una estructura d’edat molt similar a la mitjana catalana. Respecte de la mitjana de la demarcació mostra en canvi una estructura lleugerament més rejovenida. Així, la taxa de població de més de 64 anys és quatre punts inferior a Amposta, mentre que la població amb menys de 15 anys és 1,7 punts superior. Així mateix cal destacar la tendència al rejoveniment de la població experimentat a la darrera dècada al municipi i que ha permès reduir el percentatge de persones de 65 i més anys en tres punts, que es compensen en bona part per l’increment de població de 0 a 14 anys, que va guanyar 2,1 punts.
5
POBLACIÓ SEGONS ORIGEN Evolució
Comparativa amb la demarcació i Catalunya (2010)
L’estructura de la població a Amposta era l’any 2010 força similar al conjunt de la demarcació, essent la principal diferència els pesos relatius de persones nascudes a la pròpia comarca (quatre punts inferior al conjunt de la demarcació), i aquelles nascudes a d’altres comarques de Catalunya (quatre punts superior al conjunt de la demarcació). El percentatge de nascuts a l’estranger era del 20,3%, ben lluny del 2,8% de l’any 2000, i se situava gairebé tres punts per sobre de la mitjana catalana (17,5%).
6
PIB PER SECTORS Evolució
Comparativa amb la demarcació i Catalunya (2008)i
7,2 7,81,3
11,1
35,0
22,2
16,7
11,1
10,7
65
46,1
65,8
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Amposta TdE Catalunya
Agricultura Indústria Construcció Serveis
L’estructura econòmica d’Amposta guarda importants similaritats amb el conjunt de l’economia catalana. Així, el pes dels serveis (65%) és gairebé idèntic a la mitjana catalana (65,8%). En canvi, tant la construcció com l’agricultura tenen major importància relativa respecte de la mitjana catalana, el que va en detriment de la indústria, el pes de la qual (11,1%) és la meitat de la mitjana catalana. En els darrers anys s’ha observat una important minva del pes relatiu de la indústria, que ha perdut més de vuit punts percentuals, i que ha estat compensat per un major pes de la construcció i sobretot, dels serveis.
7
RENDA FAMILIAR DISPONIBLE BRUTA Evolució del diferencial de RFDB per habitant amb la demarcació i Catalunya (100)
Recursos i destinacions sobre total de la RFDB (2008)
La renda familiar disponible bruta mitjana a Amposta era de 16.700 euros l’any 2008, darrer pel qual es disposa de dades. Aquesta xifra és 700 euros superior a la mitjana de la demarcació, però un 6,3% inferior a la mitjana. Tot i que les dades de principi de la dècada apuntaven a una convergència amb la mitjana catalana, aquesta es va trencar a partir del 2003, mentre que en canvi el diferencial amb la mitjana de la demarcació, que va esdevenir positiu el mateix any, ha anat creixent any rere any des de llavors. L’estructura d’usos i destinacions de la renda familiar és força similar a la de la demarcació.
8
OCUPACIÓ Evolució, 20002010
Comparativa amb Catalunya (2000=100)
Un total de 7.308 persones estaven afiliades als diferents règims de la Seguretat Social a 31 de desembre de 2010. Aquesta xifra representa el 28,5% més que l’any 2000, i està en la línia del creixement demogràfic que ha experimentat el municipi durant aquest període. L’afiliació al RGSS va experimentar una forta expansió entre el 2000 i el 2007, creixent el 64,2% durant aquest període, per posteriorment iniciar una contracció. L’afiliació al règim d’autònoms va seguir un ritme molt més moderat, si bé aquest fou lleugerament superior a la mitjana catalana. Com en d’altres municipis de la demarcació, la xifra màxima d’afiliats al RETA s’assolí al 2008, un any després del màxim al règim general.
9
OCUPACIÓ PER SECTORS Evolució temporalii
Comparativa amb la demarcació i Catalunya, 2010
Les activitats vinculades al sector serveis són les que concentraven un major nombre d’afiliats l’any 2010, amb el 62,9% del total. No obstant aquesta xifra era gairebé 12 punts inferior a la mitjana catalana. En canvi, les activitats industrials tenien un percentatge d’afiliats 6,6 punts superior a la mitjana catalana, mentre que el percentatge d’afiliats a la construcció era gairebé tres punts superior. Cal destacar que aquest ha estat el sector on s’han observat més canvis respecte del 2005, perdent la meitat del seu pes relatiu, i que s’ha compensat pel major pes relatiu dels serveis.
10
OCUPACIÓ PER ACTIVITATS Principals activitats econòmiques, mitjana 2010 (% sobre total d’afiliats)
Diferencial respecte de Catalunya, mitjana 2010
La indústria manufacturera i el comerç són les dues activitats empresarials que compten amb majors afiliats, seguides de la construcció. Aquestes tres activitats ocupen a més de la meitat de la població afiliada. En relació al conjunt de Catalunya s’observa que tant la indústria manufacturera com la construcció presenten diferencials força positius, de 6,8 punts i de 4,8 punts, respectivament. També l’agricultura presenta un diferencial positiu significatiu (3,1 punts), mentre que les activitats sanitàries, d’informació i comunicacions i administratives presenten diferencials sensiblement negatius (‐2,3 , ‐2,4 i ‐4,3 punts percentuals, respectivament).
11
ATUR Evolució de la taxa d’aturiii
Comparativa amb la demarcació i Catalunya
La taxa d’atur d’Amposta, que s’havia mantingut en nivells molt baixos fins l’any 2008, va enfilar‐se de manera espectacular fins assolir el 12,9% de la població entre 15 i 64 anys l’any 2010. Aquest ràpid deteriorament del mercat laboral s’ha traduït en un canvi de tendència del diferencial amb la demarcació i el conjunt de Catalunya. Així, si a l’any 2000, la taxa d’atur d’Amposta era 1,3 punts inferior a la mitjana catalana, l’any 2010 aquesta ha esdevingut 1,1 punts superior.
12
HABITATGES INICIATS Evolució
Habitatges iniciats per 1.000 habitants. Comparativa.
El nombre d’habitatges iniciats va accelerar‐se fortament durant la darrera dècada, coincidint amb el darrer cicle econòmic expansiu, arribant a un màxim de 1.031 unitats l’any 2006. A partir del 2008, però, el ritme d’habitatges nous ha passat a nivells inferiors als del període 1990‐1998. El ritme de construcció de nous habitatges en relació a la població ha seguit una pauta gairebé idèntica a la del conjunt de la demarcació, i per tant, molt més intensa que la mitjana catalana. Cal tenir en compte però, que una part d’aquest ritme ve justificat pel notable increment poblacional que ha experimentat Amposta durant els darrers anys.
13
MOTORITZACIÓ Evolució de l’índex de motorització de vehicles lleugersiv
400
420
440
460
480
500
520
540
560
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Amposta Catalunya
437,8 462,3 453,9
35,633,5 42,0
0
100
200
300
400
500
600
2000 2005 2010
Turismes Motos
L’índex de motorització de vehicles lleugers a Amposta era de 496 vehicles per 1.000 habitants l’any 2010, el que representa gairebé 40 punts menys que la mitjana catalana. Tot i que la taxa de motorització va créixer a bon ritme durant el període 2000‐07, fins arribar gairebé a convergir amb la mitjana catalana, es va produir una caiguda significativa entre el 2007 i 2009. Cal destacar també el diferencial negatiu es deu exclusivament al menor nombre de motocicletes per 1.000 habitants, que a Amposta (42,0 motocicletes per 1.000 habitants) és una mica menys de la meitat de la mitjana catalana (88,7).
14
ANÀLISI ESTRATÈGICA
IDEES FORÇA Població relativament jove Forta dependència de la construcció durant el cicle d’expansió
econòmica. Estructura econòmica diversificada Pes reduït de les activitats quaternàries i quinàries en relació a la
mitjana catalana
L’estructura socioeconòmica d’Amposta l’any 2010 és molt representativa de la demarcació. L’important augment de població de la darrera dècada, provinent sobretot d’originaris de l’estranger, s’ha traduït en un rejoveniment de la població. Aquest increment de població també ha implicat un fort increment de l’activitat econòmica, la qual està prou diversificada. No obstant això, el municipi presenta un petit dèficit d’ocupacions en activitats de serveis d’alt valor afegit. Així mateix, el col∙lapse de l’activitat immobiliària ha afectat notablement l’estructura ocupacional del municipi, tot explicant el fort increment de la taxa d’atur experimentat en els darrers anys.
15
FONT DE LES DADES
Idescat
Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya (dades d’afiliació).
i L’activitat de la Central Nuclear d’Ascó s’inclou com a activitat industrial. ii Les dades d’ocupació combinen els afiliats al règim general i al règim d’autònoms. iii La taxa d’atur es calcula com el quocient entre el nombre d’aturats registrats a 31 de març i la població entre 16 i 64 anys del municipi d’aquell any. iv L’índex de motorització de vehicles lleugers es calcula com la suma de turismes i motocicletes per mil habitants.
top related