empresa xarxa a_girona_jtorrent
Post on 17-Dec-2014
465 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
Joan Torrent-Sellens
jtorrent@uoc.eduEstudis d’Economia i Empresa, i Institut Interdisciplinari d’Internet (IN3)
Les TIC a l’empresa gironina. Cap a nous models de negoci en xarxa
Girona, 21 d’abril de 2010
Motivacions
Tres crisis en una: infraestructures (finançament), estructura (model de creixement) i superestructura (globalització i societat del coneixement).
Perquè productivitat i competitivitat? La capacitat de créixer sosteniblement en el llarg termini.
Les noves fonts co-innovadores com a cara oculta de la productivitat i la competitivitat.
Instrument específic d’anàlisi per al conjunt del teixit productiu de les comarques de Girona.
De Girona 2010 a Girona 2020: lideratge, xarxa de tots els agents implicats i capacitat efectiva de resposta a la crisi.
Sumari
1. L’economia i la societat del coneixement: cap a la tercera revolució industrial
2. De l’empresa industrial a l’empresa xarxa
3. L’empresa gironina eI 2009: males i bones notícies
4. El problema de la productivitat
5. El problema de la competitivitat
6. El nou diamant competitiu de l’economia de Girona: lideratge, xarxes, tecnologia, ocupabilitat i co-innovació
1. L’economia i la societat del coneixement: cap a la tercera
revolució industrial
1. Economia i societat del coneixement
4. Ràpida extensió i abast territorial i socio-demogràfic distintiu. Efecte expansió o externalitats de xarxa
1. Són el nucli del procés de transformació econòmica, però reforcen el seu impacte si es combinen amb canvis a les competències de les persones i de les organitzacions. Efecte complementarietat.
2. Impregnen, o exerceixen un ampli entramat, d’implicacions sobre el conjunt d’activitats econòmiques (producció, distribució, intercanvi i consum). Efecte sinèrgic
3. Es fonamenten en la informació i el coneixement per a generar informació i coneixement. Efecte substitució: del treball manual al treball mental
Ampli consens multidisciplinari: les TIC són la base material de l’economia i la societat del coneixement i tenen quatre implicacions bàsiques:
1. Economia i societat del coneixement
Un esquema de l’economia i la societat del coneixement
Telecomunicacions Informàtica i equips
Continguts
Efectes sobre lademanda
Efectes Socials
TIC
Indústria de la informació
Economia del coneixement
Societat del coneixement
Efectes Ideològics/culturals
Efectes Polítics
Efectes Institucionals
Efectes sobre l’oferta
1. Economia i societat del coneixement
L’economia el coneixement a Catalunya (i): model intensiu de creixement econòmic
Alguns trets diferencials de l’economia del coneixement (TIC, formació i R+D) a Catalunya. 2001 Percentatges sobre el valor de la producció i sobre la remuneració d’assalariats, i milers d’euros per llocde treball equivalent
99,5%
65,2%
27,1%
10,4%
106,5%
85,5%
40,4
74,3
0,0%
20,0%
40,0%
60,0%
80,0%
100,0%
120,0%
Economia coneixement Resta de l'economia
Demanda externa/producció Model de creixement: (FBCF+Exportacions)/produccióRetribució factors (EBE/Remuneració assalariats) Productivitat (VAB/llocs de treball equivalents)
Font: Torrent et al. (2007). “Anàlisi del teixit industrial de Cata lunya a partir de la taula Input/Output”, Papers d’Economia Industrial, 25.
1. Economia i societat del coneixement
L’economia el coneixement a Catalunya (ii): baixos efectes arrossegament (spillovers)
Els sectors del coneixement (productors i usuaris intensius) de l’economia catalana, per alguns components de l’oferta, la demanda i la renda. 2001 Percentatges sobre el total de l ’economia catalana de cada indicador
31,4%37,8% 38,4%
30,3%
60,5%
20,4% 23,5% 20,9%
66,7%
68,6%62,2% 61,6%
69,7%
39,5%
79,6% 76,5% 79,1%
33,3%
0,0%
20,0%
40,0%
60,0%
80,0%
100,0%
Producció VAB Llocs detreball
Consumprivat
Consumpúblic
FBCF EXP IMP Balançacomercialexterior
Productors i usaris intensius en coneixement Sectors menys intensius en coneixement
Font: Torrent et al. (2007). “Anàlisi del teixit industrial de Cata lunya a partir de la taula Input/Output”, Papers
d’Economia Industrial, 25.
1. Economia i societat del coneixement
L’economia el coneixement a Catalunya (iii): Productivitat: més males que bones notícies (el desastre de la competitivitat¡)
Una descomposició del creixement de la productivitat aparent del treball de l’economia catalana, en funció de la intensificación del capital/treball, el capital humà i la PTF. 1987 i2001 Taxes mitjanes anuals de variación dels logaritmos de la productivitat aparent del treball i els seus components entre 1987 i 2001
2,8%0,4%
4,3% 3,2%
-6,8%
0,0%
10,0%
3,1%
-30,1%
1,8%
-4,3% -5,7%
39,8%
-1,5% -1,4%
5,8%
-40%
-30%
-20%
-10%
0%
10%
20%
30%
40%
Economia del coneixement Sectors intensius enconeixement
Sectors no intensius enconeixement
Catalunya
PTL Intensif icació del capital/treball Capital humà PTF
Font: Elaboració pròpia.
2. De l’empresa industrial a l’empresa xarxa
EMPRESA XARXAEMPRESA INDUSTRIAL
2. Diferenciació/adaptació/qualitat
2. De l’empresa industrial a l’empresa xarxa
Estratègia 1.- Mercats nacionals i internacionals 1. Mercats globals: món les 24 hores
2.- Avantatges: economies d’escala i costos
3. Aliances i col·laboracions3.- Relació stakeholders: aïllada
5. Descentralització i autonomia
Organització4.- Divisió treball: atomització i execució 4. Equips variables per competències
5.- Coordinació treball: centralització i jerarquia
6. Organització horitzontal en xarxa6.- Estructura: organització científica i toyotisme
8. Fluxos intangibles: informació i coneixement
Producció7.- Tecnologia: manufactures (skills manuals) 7. TIC. Ampliació/substitució skills mentals
8.- Inputs bàsics: capital físic i treball manual
9. Negocis en xarxa: cadena desintegrada de valor 9.- Esquema producció flexible (xarxa d’empreses)
11. Creixement via co-innovació
Valors i cultura 10.- Treball: seguretat via especialització 10. Flexiseguretat via creativitat i polivalència
11.- Empresa: creixement via acumulació
12. Competitivitat per gestió col·laborativa 12.- Contracte social: productivitat per salaris fixos
2. De l’empresa industrial a l’empresa xarxaDe la xarxa d’empreses ...
I N F R A S T R U C T U R E SR E C U R S O S H U M A N S
I N N O V A C I Ó
OPERACIONS
MARGE
MARQUETING I SERVEIS POST-VENDA
CLIENTSPROVEÏDORSMERCAT
P R O D U C T E S S U B S T I T U T I U S
C O M P E T I D O R S A C T U A L S
EMPRESA
Competidors potencials I N F R A S T R U C T U R E S
R E C U R S O S H U M A N S
I N N O V A C I Ó
OPERACIONS
MARQUETING I SERVEIS POST-VENDA
I N F R A S T R U C T U R E S
R E C U R S O S H U M A N S
OPERACIONS
MARGE
MARQUETING
I N N O V A C I Ó
I N F R A S T R U C T U R E S
R E C U R S O S H U M A N S
OPERACIONS
MARGE
MARQUETING
I N N O V A C I Ó
I N F R A S T R U C T U R E S
R E C U R S O S H U M A N S
OPERACIONS
MARGE
MARQUETING
I N N O V A C I Ó
I N F R A S T R U C T U R E S
R E C U R S O S H U M A N S
OPERACIONS
MARGE
MARQUETING
I N N O V A C I Ó
I N F R A S T R U C T U R E S
R E C U R S O S H U M A N S
OPERACIONS
MARGE
MARQUETING
I N N O V A C I Ó
I N F R A S T R U C T U R E S
R E C U R S O S H U M A N S
OPERACIONS
MARGE
MARQUETING
I N N O V A C I Ó
2. De l’empresa industrial a l’empresa xarxa... als negocis xarxa
CLIENTSPROVEÏDORSMERCAT
P R O D U C T E S S U B S T I T U T I U S
C O M P E T I D O R S A C T U A L S
EMPRESA
Competidors potencials
N1
N6
N5
N4
N3
N2
XARXA N
3. L’empresa gironina el 2009: males i bones notícies
FITXA TÈCNICA (provisional)
Univers
Empreses que desenvolupen la seva activitat de la demarcació de Girona (66.682)
Dimensió mostra
464 entrevistes telefòniques a empresaris i directius
Marge d’error Del +4,64% per a dades globals en el cas de màxima indeterminació
(p=q=50), per a un nivell de confiança del 95,5%
Quotes Per grandària en termes de nombre de treballadors, sector d’activitat
empresarial i comarca
Ponderació
En funció de les quotes. A definir al tancament del procés de camp
Data treball de camp
Del juny a octubre de 2009
Selecció de la mostra La selecció d’empreses ha estat feta mitjançant l’ús d’un procediment
totalment aleatori.
3. L’empresa gironina al 2010
L’instrument d’anàlisi (i): l’enquesta ADIGIR
3. L’empresa gironina al 2010
L’instrument d’anàlisi (ii): sectors, dimensions i comarques
Sectors Nombre d’empreses (%) Empreses
Entrevistes
Marge d’error Indústria i construcció 17.495 26,2 177 + 7,48
Comerç 13.580 20,4 90 + 10,51
Hoteleria, restauració i turisme 14.380 21,6 98 + 10,07
Altres serveis 21.227 31,8 99 + 10,01
Total 66.682 100,0 464 + 4,64
Grandària Nombre d’empreses (%) Empreses
Entrevistes
Marge d’error Menys de 10 treballadors 63.615 95,4 193 +7,20
De 10 a 49 treballadors 2.692 4,0 218 +6,63
50 o més treballadors 375 0,6 53 + 12,75
Total 66.682 100,0 464 + 4,64
Univers comarques Nombre d’empreses (%) Empreses Entrevistes Marge d’error
Alt Empordà 13.810 20,7 70 +11,92
Baix Empordà 12.683 19,0 72 +11,75
Cerdanya 2.318 3,5 33 +17,29
Garrotxa 5.111 7,7 57 +13,17
Gironès 15.407 23,1 74 +11,60
Pla de l’Estany 2.602 3,9 46 +14,62
Ripollès 2.588 3,9 37 +16,33
La Selva 12.163 18,2 75 +11,51
Total 66.682 100,0 464 +4,64
3. L’empresa gironina al 2010
La dimensió (nombre de treballadors) de l’empresa a Girona i Catalunya, i l’aportació de les dimensions a la generació del valor afegit brut (VAB). 2008Percentatge sobre el total d’empreses i percentatges de VAB
95,491,3
4,05,2
0,61,5
50,0
60,0
70,0
80,0
90,0
100,0
Girona Catalunya
Menys de 10 D'11 a 49 50 o més
Dimensió (nombre de treballadors) Aportació al VAB
Al 2009 l’empresa gironina es petita...
Menys de 1066%
D'11 a 4914%
50 o més20%
3. L’empresa gironina al 2010
Any de creació i estructura de la propietat de l’empresa de Girona. 2009Percentatge sobre el total d’empreses
Any de creació Estructura propietat
... madura, familiar, ...
51,3
19,5
17,7
11,4
0,0
20,0
40,0
60,0
80,0
100,0
Any creació empresa
Abans 1986 1987 a 1994 1995 a 2000 2001 a 2009
79,7
20,3
0,0
20,0
40,0
60,0
80,0
100,0
Estructura propietat
Familiar Grup empresarial
3. L’empresa gironina al 2010
La capacitació del treball a l’empresa de Girona. 2009Percentatge de treballadors amb nivell mitjà d’estudis acabats
Nivell d’estudis acabats Estudis per sectors
... amb problemes de capacitació del treball ...
8,8
40,1
51,1
37,7
47,2
15,1
0
10
20
30
40
50
60
Primaris Secundaris Universitaris
Directiu No directiu
43,8
44,6
11,6
35,0
51,0
14,0
42,5
51,7
5,7
32,1
44,2
23,7
0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0
Primaris
Secundaris
Universitaris
Indústria i construcció Comerç Turisme Altres serveis
3. L’empresa gironina al 2010
La capacitació del treball a l’empresa de Girona. 2009Percentatge de treballadors amb formació pagada per l’empresa
Ampliació de formació Ampliació de formació per sectors
... on es formen els ja formats ...
24,7
21,1
19
20
21
22
23
24
25
Directiu No directiu
26,1
18,8
30,7
22,4
14,4
7,5
25,5
19,3
0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0 35,0
Directius
No directius
Indústria i construcció Comerç Turisme Altres serveis
3. L’empresa gironina al 2010
Treball femení i immigrant a l’empresa de Girona. 2009Percentatge de treballadors sobre el total
Treball femení Treball immigrant
... amb importància del treball femení i immigrant ...
12,7 12,8
24,3
13,915,3
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
30,0
No directius
Indústria i construcció Comerç Turisme Altres serveis Total
17,0
18,4
23,1
38,1
41,3
46,5
19,4
30,0
23,7
31,8
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50
Directives
No directives
Indústria i construcció Comerç Turisme Altres serveis Total
3. L’empresa gironina al 2010
L’estructura i les relacions laborals a l’empresa de Girona. 2009Percentatge de treballadors sobre el total
Treball directiu Treball no directiu
... amb una estructura i relacions laborals duals ...
92,1
6,6
89,4
5,6
90,7
9,7
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Jornada completa
Jornada parcial
Contracte indefinit
Contracte temporal
Retribució f ixa
Retribució variable
89,6
9,1
83,6
15,1
94,8
5,7
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Jornada completa
Jornada parcial
Contracte indefinit
Contracte temporal
Retribució f ixa
Retribució variable
3. L’empresa gironina al 2010
L’organització del treball i els salaris a l’empresa de Girona. 2009Mitjana d’opinió 1 (gens d’acord) 10 (totalment d’acord); i euros bruts anuals
Estructura organitzativa Nivell salarial
... amb una organització del treball flexible i salaris baixos ...
5,9
5,2
5,6
7,1
6,0
3,7
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Supervisió perobjectius
Gestió propi temps
Proposta objectius
Treball en equip
Compartir informació
Rotació tasques
13827
12342
11371
13982
13169
0 2000 4000 6000 8000 10000 12000 14000 16000
Indústria iconstrucció
Comerç
Hoteleria i turisme
Altres serveis
Total
3. L’empresa gironina al 2010
La innovació formal a l’empresa de Girona. 2009Percentatges d’empreses sobre el total
Departament R+D+i Introducció innovacions (2 últims anys)
... amb manca d’estructura formal i actitud co-innovadora ...
38,8
39,0
26,4
35,9
35,6
0 10 20 30 40
Indústria iconstrucció
Comerç
Hoteleria i turisme
Altres serveis
Total18,2
17,0
5,7
17,3
15,3
0,0
4,0
8,0
12,0
16,0
20,0
Indústria i construcció Comerç Turisme Altres serveis Total
3. L’empresa gironina al 2010
Tipus i origen de la innovació a l’empresa de Girona. 2009Percentatges d’empreses sobre el total
Tipus d’innovació Origen de la innovació
... amb rellevància de la innovació informal o subcontractada ...
55,3
21,3
23,4
38,5
46,2
15,4
39,1
17,4
43,5
33,9
35,7
30,4
41,8
31,5
26,7
0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0
Producte
Procés
Organització
Indústria i construcció Comerç Turisme Altres serveis Total
40,4
48,9
10,6
33,3
48,7
17,9
4,3
73,9
21,7
37,5
50,0
12,5
32,7
52,7
14,5
0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 70,0 80,0
R+D+i
Personal propi
Compres
Indústria i construcció Comerç Turisme Altres serveis Total
3. L’empresa gironina al 2010
Cooperació i resultats de la innovació a l’empresa de Girona. 2009Mitjana d’opinió 1 (gens d’acord) 10 (totalment d’acord)
Cooperació en innovació Resultats de la innovació
... amb molt poca cooperació i molts bons resultats ...
3,3
3,4
4,4
5,1
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Universitats (CI)
Competidors
Proveïdors/Distribuidors
Clients
7,3
7,0
6,1
6,0
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Grau d'èxit
Rendiment ràpid
Novetat mercat
Paper TIC
3. L’empresa gironina al 2010
Usos de les TIC a l’empresa de Girona (i). 2009Percentatges de treballadors a l’empresa amb ús (1 vegada setmana); i percentatges d’empreses
Usos TIC treballadors Web i comerç electrònic
... amb uns usos de les TIC molt millorables (i) ...
33,2
30,1
25,4
22,2
11,6
0 10 20 30 40
Ordinadors ambinternet
Correu electrònic
Xarxa local
Web empresa
Aplicacions w eb 2.0
6,3
27,8
43,1
22,8
0 10 20 30 40 50
Sense connexió ainternet
Connexió sensepàgina w eb
Connexió amb pàginaw eb
Connexió, pàginaw eb i comerç
electrònic
3. L’empresa gironina al 2010
Usos de la Web corporativa i d’Internet de l’empresa de Girona. 2009Percentatges d’empreses i valoració mitjana d’opinió: 1 (gens d’acord) 10 (molt d’acord)
Usos Web empresa Usos d’Internet
... amb uns usos de les TIC molt millorables (ii) ...
94,1
80,4
58,4
48,6
0 20 40 60 80 100
Presentació empresai portafoli
Catàleg i preus
Informaciópersonalitzableclients habituals
Informació serveipost-venda
6,7
6,1
4,3
5,5
4,9
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Cerca informació
Serveis bancaris
Formació iaprenentatge
Investigació demercats
Rebre compres
3. L’empresa gironina al 2010
El comerç electrònic a l’empresa de Girona. 2009Percentatges de compres sobre el total de compres (B2B) i de vendes sobre el total de vendes (B2C)
Comerç electrònic sectors
... amb uns usos de les TIC molt millorables (iii) ...
8,1
6,4
5,1
8,0
5,8
13,1
5,5
5,7
6,1
7,8
0,0 2,0 4,0 6,0 8,0 10,0 12,0 14,0
B2B
B2C
Indústria i construcció Comerç Turisme Altres serveis Total
Comerç electrònic dimensió
5,2
5,1
6,4
10,2
8,5
7,8
6,1
7,8
0,0 2,0 4,0 6,0 8,0 10,0 12,0
B2B
B2C
Menys de 10 De 10 a 49 50 o més Total
4. El problema de la productivitat
4. Productivitat
Percepcions de la crisi a l’empresa de Girona. 2009Percentatge d’empreses sobre el total
Impacte percebut crisi sobre l’empresa Caiguda esperada vendes 2009
Efectes negatius de la crisi econòmica (i)...
0,4 2,2
16,4
48,1
33,0
0
10
20
30
40
50
60
Molt favorable Força favorable No té efecte
Força desfavorable Molt desfavorable
-20,7-19,3
-17,5
-14,5
-17,5
-25,0
-20,0
-15,0
-10,0
-5,0
0,0
Indústria i construcció Comerç Turisme Altres serveis Total
Percepcions de la crisi a l’empresa de Girona. 2009Percentatge d’empreses sobre el total
Evolució esperada ocupació 2009
Efectes negatius de la crisi econòmica (ii)...
26,0
70,7
3,3
0,0
20,0
40,0
60,0
80,0
Caiguda Igualtat Creixement
Caiguda esperada vendes 2009
-19,0-17,6
-11,8
-17,5-20,0
-15,0
-10,0
-5,0
0,0
Menys de 10 De 10 a 49 50 o més Total
4. Productivitat
Percepcions de la crisi a l’empresa de Girona. 2009Percentatge d’empreses sobre el total
Reptes empresa sortida crisi Reptes entorn sortida crisi
Efectes negatius de la crisi econòmica (iii)...
51,3
32,3
5,4
3,9
0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0
Tràmits AAPP
Xarxa infrastructures
Articulació societat
Manca de formació
44,4
24,8
11,2
5,0
4,7
1,3
1,3
0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0
Finançament
Nous mercats
Sobreviure
Canvi d'activitat
R+D+i
Reduir costos
Recolzament AAPP
4. Productivitat
La productivitat del treball (vendes per treballador) a l’empresa de Girona. 2008-2009Milers d’euros, taxes de variació i percentatges d’empreses
Productivitat 2008 i 2009 Estructura nivell i evolució productivitat
Important caiguda estimada de la productivitat ...4. Productivitat
183,5165,0
-10,1
-50,0
0,0
50,0
100,0
150,0
200,0
2008 2009 Caiguda
69,378,0
30,722,0
0,0
20,0
40,0
60,0
80,0
100,0
Estructura 2008 Estructura canvi 09/08
Inferior mitjana/caiguda Superior mitjana/creixement
Una caracterització de l’eficiència a l’empresa de Girona. 2008Percentatges d’empreses
Empreses eficients (30,7%) (productivitat superior mitjana)
Empreses menys eficients (69,3%) (productivitat inferior a la mitjana)
La co-innovació com a font d’eficiència4. Productivitat
18,423,2
48,9
18,4
40,2
25,8
0
10
20
30
40
50
60
Formacióuniversitaria
treball
Ampliacióformació
Equips detreball
R+D+i Innovació Web icomerç
electrònic
10,2
17,8
30,2
10,3
29,4
15,4
0
10
20
30
40
Formacióuniversitaria
treball
Ampliacióformació
Equips detreball
R+D+i Innovació Web icomerç
electrònic
5. El problema de la competitivitat
5. Competitivitat
La internacionalització de la producció i les vendes a l’empresa de Girona. 2009Percentatges d’empreses
Establiments Vendes (facturació)
Catalunya 6,9
Espanya 3,9
UE 1,1
Món 1,1
Girona 87,1
0%
20%
40%
60%
80%
100%0% 20% 40% 60% 80% 100%
Molt feble presència internacional de l’empresa gironina
51,6
20,3
14,19,6
4,4
0
10
20
30
40
50
60
Girona RestaCatalunya
Restad'Espanya
Unió Europea Resat del món
Una caracterització de la competitivitat a l’empresa de Girona. 2008Percentatges d’empreses
Empreses competitives (14%) (exportacions)
Empreses menys competitives (86,0%) (no exportacions)
La co-innovació com a font de competitivitat5. Competitivitat
19,524,3
50,1
22,5
46,7
32,1
0
10
20
30
40
50
60
Formacióuniversitaria
treball
Ampliacióformació
Equips detreball
R+D+i Innovació Web icomerç
electrònic
10,8
15,8
28,2
11,3
27,8
17,4
0
10
20
30
Formacióuniversitaria
treball
Ampliacióformació
Equips detreball
R+D+i Innovació Web icomerç
electrònic
6. El nou diamant competitiu de l’economia de Girona: lideratge, xarxes, tecnologia, ocupabilitat i
co-innovació
Complementarietat capacitació,
tecnologia i organització
Aprenentatge i capacitació
constant a les persones i lloc de
treball (ocupabilitat)
Xaxesefectives de treball entre
tots els agents implicats
Millora de la cultura, e-skills i els usos TIC
Nova
cul
tura
, pol
ítica
act
iva
d’of
erta
i sen
yals
Tecnologia
Lide
ratg
eCo-in
novació OcupabilitatXarxes
Giron@al món
10. Teletreball: diamant competitiu6. Nou diamant competitiuGirona 2020: del Girona rai al Giron@ al món
Joan Torrent-Sellens
jtorrent@uoc.eduEstudis d’Economia i Empresa, i Institut Interdisciplinari d’Internet (IN3)
Les TIC a l’empresa gironina. Cap a nous models de negoci en xarxa
Girona, 21 d’abril de 2010
top related