el sistema sanitari català (un model sanitari?)

Dr. Josep Vidal i AlaballMedicina de Família. Salut Pública

Aules de formació cultural per a la gent gran

Berga, 19 de maig de 2014

1. Model Beveridge – Servei Nacional de Salut

2. Model Bismarck – Assegurança obligatòria

3. Lliure mercat – Assegurança voluntària

Tipus de models sanitaris

4

Model Beveridge – Sistema Nacional de Salut

• Salut com un bé públic (1941: 2ona Guerra Mundial)

• Finançament: Públic – IMPOSTOS

• Accés Universal i normalment gratuit (copagament)

• Provisió de serveis: majoritàriament pública

• Gestió i control governamental

• + : Facilita la cohesió social

• - : Ingerències polítiques / competència amb altres serveis públics

• Model Shemasko (era soviètica)

5

Model Bismarck – Seguretat Social• Salut com un bé preferent (1883: control del

moviment sindical)

• Cobertura per l’assegurança obligatòria al lloc de treball (cobertura a treballadors i família)

• Finançament: contribucions al sistema de seguretat social (retenció de part del sou dels treballadors)

• Provisió de serveis: mixta pública-privada

• Gestió per organisme para-governamentals (seguretat social)

• + : Elecció de proveïdor sanitari (competència)

• - : No universal / Costos de gestió més elevats

Poden limitar la competitivitat d’empreses

6

Model de lliure mercat

• Salut com un bé privat

• Finançament: PRIVAT

• Provisió de serveis: Privada

• Recau només en la voluntat individual de les persones:

1. Assegurança voluntària

2. Pagament directe dels serveis

• + : Alta capacitat d’elecció

• - : Relació amb la capacitat de pagament

Costos elevats / Poc equitatiu / Poc accessible

7

Europa

Font: Apunts Màster Direcció Institucions Sanitàries 2014. Dr José R. Repullo

8

Dades de Salut vàries

9

Despesa sanitària pública (70%)

Font: Oficina Regional per Europa de la OMS 2009

10

Catalunya

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut 2012

11

Doble cobertura sanitària

L’any 2012, a Catalunya, una de cada quatre persones (25,6%) tenia doble cobertura sanitària, el 26,2% dels homes i el 25,1% de les dones.

12

Evolució pressupost/despesa Salut Catalunya

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut 2014

ANY Pressupost % Variació Despesa Dèficit

2014 8.290,6 0,01% Objectiu dèficit 0

2013 8.289,7 - 2,55% sense tancar

2012 8.506,5 - 4,76% 9.162,5 - 8%

2011 8.931,6 - 6,45% 9.612,9 - 8%

2010 9.547,8 4,94% 10.387,9 - 9%

2009 9.098,0 2,37% 10.368,2 - 14%

2008 8.887,0 5,51% 9.790,7 - 10%

2007 8.422,7 8,98% 8.813,4 - 5%

2006 7.728,3 9,86% 7.998,4 - 3%

2005 7.034,8 9,09% 7.123,8 - 1%

2004 6.448,8 18,38% 6.585,7 - 2%

2003 5.447,5 7,74% 6.092,6 - 12%

13

Despesa farmacèutica a Catalunya

Font: Josep Aumatell

14

Despesa farmacèutica a Catalunya

Font: Josep Aumatell

15

Despesa farmacèutica a Espanya

Font: Josep Aumatell

16

Receptes per habitantL’any 2012 es va dispensar a Catalunya una mitjana de 18,5 receptes per habitant finançades total o parcialment pel CatSalut. La mitjana de les dones va ser un 38,4% superior a la dels homes.

Els territoris del Baix Penedès, Baix Llobregat Litoral i Nord, Barcelonès Nord i Baix Maresme, Berguedà i el Vallès presentaven l’any 2012 valors de receptes per habitant superiors a la mitjana de Catalunya. A l’altre extrem, la Garrotxa, l’Alt Empordà, la Vall d’Aran i el Pallars Jussà i Sobirà presentaven valors inferiors a la mitjana.

17

Despesa farmacèutica a Espanya

Font: Josep Aumatell

18

Sobreenvelliment

Catalunya tenia a l’any 2013 un sobreenvellliment del 15,1%. És a dir, 15 de cada 100 persones de 65 anys o més superaven els 84 anys. El sobreenvelliment femení (18,0%) era més elevat que el masculí (11,2%).

19

Llits a hospitals d’aguts per 100.000 habitants

Font: Oficina Regional per Europa de la OMS 2009

20

Metges en actiu per 100.000 habitants

Font: Oficina Regional per Europa de la OMS 2009

21

Infermeres en actiu per 100.000 habitants

Font: Oficina Regional per Europa de la OMS 2009

22

Consultes externes per persona i any

Font: Oficina Regional per Europa de la OMS 2009

23

4 de cada 10€ de pressupost Generalitat es gasta en Salut

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut 2012

24

Determinants de salut !!!!!

El sistema sanitari català és un sistema amb finançament públic i amb cobertura

universal, al qual tota la ciutadania de Catalunya hi té accés.

Es tracta d'un model sanitari mixt, que integra en una sola xarxa d'utilització pública tots els

recursos sanitaris, siguin o no de titularitat pública, i que recull una tradició d'entitats (mútues, fundacions, consorcis, centres de

l'Església) històricament dedicades a l'atenció de la salut.

26

Evolució històrica

• Inicis del segle XX

• Medicina privada

• Assistència pública domiciliària (APD)

• Hospitals de beneficència

• 1942: Seguro obligatorio de enfermedad (SOE)

• Depenent del Ministerio de Trabajo (Instituto Nacional de Previsión: serveis de salut + serveis socials)

• 1967: Ampliació de prestacions

• Ambulatoris (“cupos”)

• “Residencias”: hospitals (Bellvitge, Vall d’H.)

27

• 1978: INSALUD (salut) – INSERSO (serveis socials). La Seguridad Social es converteix paulatinament en un sistema sanitari públic de salut

• 1986: Lei General de Sanidad. Es crea el SNS

Font: Apunts Màster Direcció Institucions Sanitàries 2014. Dr José R. Repullo

28

Creació de l’Institut Català de la Salut (ICS)

Decret de la Reforma de l’Atenció Primària (AP)

Creació de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP)

1983

1985

1985

Catalunya. Antecedents

1981 La Generalitat va rebre les transferències en matèria sanitària

Planificació

Finançament

Provisió

Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) 1990

Departament de SalutServei Català de la Salut (CatSalut)

Proveïdors

Separació de funcions en el sistema sanitari català

Parlament

CatSalut

Proveïdors

Departament de Salut

Assigna pressupost

Elabora Pla de Salut. Transfereix

recursos econòmics

Garanteix l’assistència

sanitària pública

Fan l’activitat assistencial

Finançament Recursos/

Planificació

Assegurament

Provisió

Departament de

Salut

Planificació

•Estableix les estratègies d'actuació del Departament.

•Integra i dóna coherència a les polítiques de salut i serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut pública.

PLA

DE

SALUT(des del 1993)

Departament de

Salut

Planificació

• Malalties de l’aparell circulatori

•Malalties de l’aparell locomotor

• Salut mental i addiccions

• Sociosanitari

• Oncologia

• Immigració

PLANS

DIRECTORS

Departament de

SalutPlanificació

Instrument de referència de planificació dels serveis del sistema públic de salut

de Catalunya en un horitzó que es situa l’any

2015.

MAPA SANITARI,

SOCIOSANITARI I DE SALUT

PÚBLICA

Departament de

Salut

Planificació

MAPA SANITARI,

SOCIOSANITARI I DE SALUT PÚBLICA

•Determina les línies directrius per fer efectiu el desenvolupament dels serveis que conformen el sistema públic de salut

•Atenent als criteris d'equitat, eficiència, sostenibilitat i satisfacció de la ciutadania

Servei Català de la

Salut (CatSalut)Finançamen

t

El CatSalut és l'ens públic que garanteix les prestacions sanitàries

públiques de Catalunya

La seva missió és garantir una atenció sanitària de cobertura pública de

qualitat a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Servei Català de la

Salut/ CatSalutFinançamen

t

7 Regions Sanitàries

dividides en Sectors

Gerent

37

Servei Català de la Salut

(compra de serveis sanitaris)

CLIENT (ciutadà)

Funció asseguradora

Funció de finançament

ICS/ Altres centres (XHUP)

Funció proveïdora

Prestació de serveis

Assegurança Pública

Finançament

38

Servei Català de la

Salut/ CatSalutFinançamen

t

El CatSalut compra aquests serveis als seus diversos proveïdors, mitjançant els contractes en els quals es recullen els objectius de salut i de satisfacció, i els serveis que es contracten.

El CatSalut compra els serveis sanitaris en funció de les necessitats de salut de la

població definides pel Departament de Salut i avalua la satisfacció de la ciutadania amb

els serveis prestats.

ProveïdorsProvisió

Creació de la Xarxa Hospitalària Pública (XHUP)

Possibilitat de diferents proveïdors en Atenció Primària

1985

1990

Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) 1990

Planificació

Finançament

Provisió

Departament de Salut

Servei Català de la Salut (CatSalut)

Proveïdors

Contracte

Proveïdors Atenció Primària

Planificació Departament Departament Departament

Finançament SCS SCS SCS

Provisió Empresa sanitària

Societat professional

(EBA) ICS

367 EAP11

280 EAP (80%)

Proveïdors no ICS d’Atenció Primària

Albera Salut, SL Althaia Xarxa Assistencial de Manresa, Fundació Privada Atenció Primària Alt Camp, SLL Badalona Serveis Assistencials, SA Centre Sanitari del Solsonès, Fundació Pública Comarcal CHC Vitae, SA Consorci Assistencial del Baix Empordà (CABE) Consorci Castelldefels, Agents de Salut (CASAP) Consorci de Serveis a les Persones de Vilanova i la Geltrú Consorci d'Atenció Primària de Salut Eixample (CAPSE) Consorci Sanitari de l'Anoia

Proveïdors no ICS d’Atenció Primària

Consorci Sanitari de Terrassa Consorci Sanitari del Maresme Consorci Sanitari Integral  Corporació de Salut del Maresme i La Selva Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell (CSPT) EBA Vallcarca, SLP EAP Dreta de l'Eixample, SLP EAP Osona Sud-Alt Congost, SLP EAP Poble Sec, SL EAP Barcelona Sardenya, SL EAP Sarrià, SL EAP Vallplasa Atenció Primària, SLP

Proveïdors no ICS d’Atenció Primària

EAP Vic, SLP Fundació Centres Assistencials i d'Urgències (CAU) Fundació Hospital de Campdevànol Fundació Privada Sagessa-Salut Fundació Privada Hospital Sant Jaume d'Olot Fundació Privada Hospital de Puigcerdà Fundació Salut Empordà, Fundació Privada Gesclínic, SA Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS) Institut Municipal de Prestacions d'Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM)

Proveïdors no ICS d’Atenció Primària

Institut d'Assistència Sanitària (IAS) Mútua de Terrassa, Mutualitat de Previsió Social a Prima Fixa Projectes Sanitaris i Socials, SA Sagessa Assistència Sanitària Social

Servei Aranès dera Salut

Proveïdors Atenció Primària

Autogestió

Entitat de Base AssociativaEBA

Aquest model es basa en una societat de professionals de la salut, integrats per metges, infermers i odontòlegs, que constitueixen una empresa. Mitjançant un concurs públic gestionen una Àrea Bàsica de Salut.

Primera EBA 1996 a Vic. Ara 11 CAPs

1. Envelliment de la població (80% consum > 65a)

2. Canvis en els patrons de les malalties (cronicitat)

• Pacient crònic complex. 5% consumeix 65% recursos

3. Nous coneixements i tecnologia

• Millora de tractaments

4. Elevats costos

5. Sistema de finançament insuficient

Reptes actuals del sistema de salut català

48

Reptes

6. Increment de les expectatives

• dels professionals

• dels pacients

7. Creixement despeses infraestructures

8. Ús de la sanitat com a eina política

9. Alta despesa farmacèutica

10.Realització de proves que no aporten valor

49

Febre constructora

50

? Canvi de model

L'EscalaAnul·lada l'adjudicació del CAP de l'Escala a l'empresa de neteja EulenRedacció - 18/04/2013

El CAP de l'Escala torna a ser gestionat per la Fundació Salut Empordà. El Departament de Salut ha confirmat que s'ha declarat nul el procés d'adjudicació de la gestió d'aquest ambulatori de l'Alt Empordà a l'empresa privada Eulen, dedicada a la neteja. S'ha estimat parcialment el recurs que la Fundació Salut Empordà va presentar en contra de l'adjudicació provisional del centre mèdic, que va ser la primera privatització de la gestió d'un CAP a Catalunya.

Font: www.324.cat

51

? Canvi de model

http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Preocupacio-sindicats-reorganitzacio-sanitat-Lleida_6_238036197.html

Preocupació dels sindicats per la reorganització de la sanitat a LleidaEl Govern ha anunciat la unificació dels diferents hospitals i centres d'atenció primària sota un nou ens jurídic. Els sindicats temen les conseqüències pel que fa les condicions laborals i creuen que el projecte deixa la porta oberta a la privatització.

Un consorci o una empresa pública gestionarà doncs l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) - que pertany a l'Institut Català de la Salut -, l’Hospital Santa Maria i l'hospital comarcal del Pallars de Tremp - gestionats ara per l'empresa pública GSS-, els centres d'atenció primària així com la salut mental i els serveis socials. També s'hi integrarà l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBL). En total, el consorci gestionarà un pressupost de 280 milions d'euros i una plantilla de 4000 professionals.

52

? Corrupció

http://www.parlament.cat/activitat/bopc/10b186.pdf#page=3

Dictamen de la Comissió d'Investigació sobre la Gestió en l'Àmbit Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les EmpresesLegislatura 10Núm. expedient 261-00001/10Tipologia tramitació Dictamen de les comissions d'investigacióTipologia finalització ResolucióData obertura 29.07.2013Proponents CIGASSituació Cloenda políticaDescriptors comissió parlamentària , parlament regional , administració regional , organització sanitària , sistema sanitari , dictamenTítol definitiu Resolució 396/X del Parlament de Catalunya, per la qual s'aprova el Dictamen de la Comissió d'Investigació sobre la Gestió en l'Àmbit Sanitari i les Rela∫cions entre el Sector Públic Sanitari i les EmpresesProcediment Ordinari

53

Futur del model sanitari (propostes)

• Reducció (fusió) del número d’entitats proveïdores i empreses públiques

• Major planificació de serveis i control per part del CatSalut

• Major col·laboració entre entitats proveïdores (sistemes d’informació comuns)

• Major autonomia dels centres sanitaris públics

• Major transparència

• Menor ingerència política

Twitter: @jvalaball

Josep Vidal i Alaball

josep.vidal@gmail.com

http://www.slideshare.net/jvalaball