amb el suport de - gen-gob · el grup d’estudis de la naturalesa (gen-gob eivissa) agraeix la...

LA CASA PAGESA. GEOGRAFIA HUMANA

AMB EL SUPORT DE:


3


© Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa)C/ Major, 20. Can Llaudis. Dalt Vila

07800. EivissaTel. 971 390674www.gengob.org

e-mail: [email protected]

Disseny i maquetació: Ploka

Fotografia de coberta: Marià Marí

Dibuixos: Roig-Francolí

Revisió lingüística: Carles Torres

Coordinació: Cristina Requena i Marià Marí

AGRAÏMENTS

El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) agraeix la col.laboració prestada per a l’elaboració d’aquest material educatiu a les següents entitats, institucions i persones:

Fundació “Sa Nostra” Caixa de Balears,Arxiu d’imatge i so del CIEF,Vicent Guasch,Lina Sansano, Carles Torres, Martin Davies i Abel Guasch.

ÍNDEX

17ORGANITZACIÓ TERRITORIALEl casament, la vénda,la parròquia, el municipi

19CASA I PAISATGE.EL REPTE AVUI

14L’ACTIVITAT AGRÀRIAL’explotació familiarSistema de producció

5

L’HABITATGE AL PAISATGE RURAL D’EIVISSAEstructuraOrientació i situacióEls materials

21GLOSSARI i BIBLIOGRAFIA


4


5

L’HABITATGE AL PAISATGERURAL D’EIVISSA

Alqueria deSantaGertrudis deFruitera. Font: Les Illes Balears.

Arxiduc Lluís Salvador.

Edició SA NOSTRA

L’illa només tenia un nucli urbà i tota la resta eraun món rural. Eivissa podia reduir-se a una ciutat iun camp. Una ciutat emmurallada, en acròpolis*,perfectament i clarament definida. Un camp dedi-cat a l’agricultura, a la ramaderia, a l’explotacióforestal, amb un poblament gairebé per completdispers, sols amb un parell de nuclis de poblacióincipients.

J. Vilà Valentí Camp i ciutat a l’illa d’Eivissa

Febrer de 1982

D’aquesta forma tan descriptiva, el prestigiósgeògraf Joan Vilà Valentí es referia al poblamentde l’illa d’Eivissa.Així, en aquest paisatge descrit, lacasa pagesa, aïllada enmig dels camps de conreu,era un element essencial.

Però, a més de les cases pageses, també anome-nades casaments, cal tenir presents altres ele-ments arquitectònics d’aquest paisatge (corrals,aljubs*, cases de carro, cisternes, eres*, torres dedefensa, murs, tanques, molins, parets de pedraseca...).

A la casa pagesa la distribució de l’espai correspona les necessitats dels seus habitants. Es tracta d’unaarquitectura funcional, sense superfluïtats.Aquestes edificacions no eren realitzades per pro-fessionals. Els coneixements bàsics eren transme-sos de generació en generació i en la construccióde la casa hi solia participar tot el veïnat. Al campexistia una mena de compromís de reciprocitat:ajudar i tornar el favor quan fos necessari.

Existeixen diferents teories sobre l’origen de l’ar-quitectura popular eivissenca. Així, per exemple,l’arxiduc Lluís Salvador ens mostra certa semblançaamb les cases dels berbers i amb les del sud d’Itàlia.

(*) VEURE GLOSSARI

Un grup d’arquitectes, intel·lectuals i artistes visi-taren les Pitiüses cap a l’any 1930 i “descobriren”la casa pagesa (aleshores els arqueòlegs estavenentusiasmats amb la cultura púnica i no mostra-ven gaire atenció a la nostra arquitectura). A poca poc va anar arrelant la hipòtesi que aquestesconstruccions tenien l’origen a l’Orient Mitjà ique foren introduïdes aquí pels colonitzadors fe-nicis durant el segle VII a C.Tot i l’existència dedetractors, aquesta és la hipòtesi que preval al’actualitat.

Va ser a partir d’aquell moment quan l’arquitec-tura tradicional eivissenca va començar a sermolt valorada i estudiada pels experts. Però pa-ral·lelament a l’interès i admiració que va desper-tar, també començà a patir un procés d’abando-nament i desvirtuació, motivat, entre d’altres co-ses, pel canvi del model socioeconòmic. L’aban-donament de l’activitat agrària en favor de la tu-rística va ocasionar l’enrunament de moltes d’a-questes cases.

Cent anys enrere no s’utilitzava l’expressió “casapagesa” per la senzilla raó que totes les cases decamp (la pagesia) ho eren, no n’hi havia d’altres.Quan una casa tenia una funció diferent a la de

l’explotació de la terra rebia altres noms (botiga,fonda*, escola, fàbrica...).Amb anterioritat a la dècada dels anys 50, mo-ment en què s’inicià el canvi de model de socie-tat, no era necessària aquesta terminologia. Seràa par tir d’aquest moment quan, amb l’inici deconstrucció de segones residències i xalets alcamp, serà obligada aquesta diferenciació.

ESTRUCTURALa casa pagesa és una mostra de l’arquitecturapopular mediterrània, però amb característiquespròpies derivades de les condicions climatològi-ques, físiques, històriques i culturals. És un tipusd’edificació amb terrats plans, situats a diferentsnivells per afavorir la recollida de les aigües plu-vials, i murs gruixuts (d’una amplària que oscil·laentre els 60 i els 80 cm), amb poques i petitesobertures externes.L’element espacial bàsic és el cub. Cada cub con-té una estança que, individualment, també s’ano-mena casa.

Aquestes característiques també reflecteixen elsistema d’autoabastiment del món agrari i la fun-


6

Can Nicolau (Sant Antoni de Portmany). Foto: Marià Marí

ció defensiva de les construccions pageses, pro-vocada per les continues incursions i atacs delsbàrbars i pirates. Molts d’aquests casaments te-nen adossades, o molt pròximes, sòlides torresde pedra.

La planta típica d’una casa pagesa està formadapel porxo, la cuina i les habitacions. El conjunt escompleta amb el tancó, generalment davant l’en-trada principal, i els corrals per als animals, situatsa les immediacions de la casa.

Com la gent del camp havia de produir tot el quenecessitava, a més de les cases destinades a dor-mitoris, cuina i porxo, el casament sol incloure al-tres construccions auxiliars. Ens referim a les des-tinades a la transformació, elaboració i conserva-ció dels diferents productes agraris, com ara eltrull*, la casa del vi, la casa de la matança, la casadel molí, el porxet d’assecar... Altrament, tambétrobam el pou o la cisterna i al costat de la casal’hortet, el safareig, les sèquies i les regadores, l’al-jub i l’era. El bany o el senzill vàter són descone-guts.

El casament es feia seguint tècniques constructi-ves arcaiques*, regides pel principi d’economiad’esforç i de materials. D’aquesta manera desa-pareixen tots els elements innecessaris.Les cases, normalment petites, augmentaven detamany a mesura que les necessitats de la famíliacreixien.

Trets característics

La casa pagesa es caracteritza per la seua dimen-sió humana. És a dir, un espai que s’adapta en totmoment a les necessitats familiars de la gent quel’habita.Com ja s’ha dit abans, una particularitat de la ca-sa pagesa són les seues cobertes horitzontals.Aquests terrats plans també apareixen a lesconstruccions d’altres indrets com al sud d’Àfrica,a Canàries, al sud d’Itàlia o, més a prop, a llocscom Alacant,Almeria, Granada i Múrcia.

Les cobertes disposen d’uns elements de suporthoritzontal sobre els quals descansa la superfíciede cobriment. Aquest suport esta format per les

bigues, les jàssenes, les perllongues i el tegell, totsells fabricats, normalment, amb fusta de pi o savi-na.

Les bigues poden anar de paret a paret, de pareta jàssena o perllonga i entre jàssenes o perllon-gues.La jàssena és la peça de suport horitzontal delterrat. Es situa sobre l’eix llarg de l’estança i re-força o rep el pes de les bigues.La jàssena o jàssenes poden descansar sobreperllongues (soques orientades en la mateixa di-recció de les bigues i sobre les que descansen,normalment, una o dues jàssenes).

Per evitar la putrefacció de la fusta, les bigues, es-pecialment les de pi, s’amaraven a la mar o als es-tanys de ses Salines.


7

Possible evolució d’un casament. Font: Enciclopèdia d’Eivissa iFormentera (CIEF)


8

El porxo

El porxo és el punt intermedi entre l’exterior il’interior de la casa, la sala principal que actuacom a distribuïdor dels diferents espais. És un llocde treballs comuns (matances, esclovat d’amet-lles...), d’acollida de les visites, de reunions fami-

liars.També pot assumir altres funcions com la dedormitori, magatzem.El porxo i la cuina són els àmbits on es desenvo-lupen la major part de les accions quotidianes.

Sembla que inicialment molt poques cases tenienporxo. És a par tir dels segles XVII, XVIII i XIXquan aquest espai passa a ser un element fona-mental de la casa.El porxo, va ser un espai obert fins que s’imposàel costum de dotar-lo d’una gran porta, de doblefulla, que una vegada ober ta deixava entrar elmàxim de llum.Aquesta porta permetia tancar-loamb pany i clau. La resta de por tes i finestreseren de mida petita.

Els cober ts que tenen algunes cases davant laporta principal s’anomenen porxades, i quan estroben al pis porxets, porxets alts o porxets dedalt.

Peça principal d’una alqueria de Sant Josep de sa Talaia. Font: Les Illes Balears. Arxiduc Lluís Salvador. Edició SA NOSTRA

Cuina a Can Musson Alcántara (Sant Mateu d’Albarca).Foto: Lina Sansano. Font: Arxiu d’imatge i so del CIEF


9

Forn de pa. Oli de Narcís Puget. Font: Arxiu d’imatge i so del CIEF

La cuina

La cuina se situava normalment a un dels costatsde la casa, de manera que formava tota una faça-na lateral i part de la principal juntament amb elporxo. És, a diferència del porxo, un espai fosc, in-terior i sense obertures.La cuina, amb una sola planta (mai s’hi construïadamunt) i una o dues xemeneies, és fàcilmentidentificable des de l’exterior.

Cada casa tenia un forn situat normalment a l’ex-terior, sobre la paret de la cuina. La seua base so-lia ser semicircular, però a vegades era rectangu-lar o quadrada. S’aixecava, normalment, en formade cúpula esfèrica.

Les cambres

També anomenades cases de dormir o cases dejeure, les habitacions (dues normalment) tenienun ús més privatiu. Les seues dimensions eren re-duïdes i estaven situades a la part posterior de lacasa. Solien estar formades per un sol cos dividitper una mitjanada i amb un finestronet, orientatcap a tramuntana, a cada costat.

La cuina i una o dues cambres haurien estat el fo-cus inicial de moltes cases pageses.

La casa de dalt

La majoria de cases pageses era d’una sola plan-ta. La construcció de la planta superior va ser


10

fruit d’un eixamplament recent, en molts dels ca-sos durant el segle XIX.L’accés a la casa de dalt sol ser una escala ados-sada a un racó d’una de les parets del porxo.

Porxades, sequers i porxets

La necessitat d’ombra, especialment durant elsmesos d’estiu, provocà l’aparició d’elements des-tinats a guarir-se de la calor del sol.

La porxada d’obra estable té el seu precedent enl’enramada que encara trobam a algunes cases,mostrant un brancam de pi suportat per dos es-talons i un travesser. De fet, com a resultat deltancament de la porxada que s’havia fet davantl’entrada principal, algunes cases presenten undoble porxo.

El pagès aprofitava al màxim les possibilitats de lacasa. Així alguns productes (figues, raïm, ametlles,

garroves, cereals...), per a la seua conservació,s’estenien al sol sobre els terrats. Per evitar la ro-sada, el vent o plogudes inesperades que podienmalmetre aquests productes es construïren elssequers. Aquestes estructures estaven cobertesper un terrat pla i tancades per parets als ventsde tramuntana, i sovent també als de llevant i po-nent. L’accés era per l’exterior del casament mit-jançant una escala de mà o, més recentment,d’obra.

El porxet de dalt o de sol, és la reproducció alpis de la porxada existent a sota o, també, el co-briment del terrat del porxo.L’accés al porxet és directament per la casa dedalt, o també des de la mateixa escala que comu-nica el porxo amb aquesta cambra alta. En aquestdarrer cas, l’escala es bifurca per deixar entradesindependents als dos àmbits superiors.

Can Jordi (Santa Agnès de Corona). Foto: Narcís Puget. Font: Arxiu d’imatge i so del CIEF


11

ORIENTACIÓ I SITUACIÓLa façana principal de les cases pageses cerca en-carar-se al sud. Segons l’orografia* del terrenyaquesta orientació pot modificar-se devers lle-vant o ponent, i molt excepcionalment al nord.L’orientació no cerca altra cosa que l’aprofita-ment de les hores de sol i influirà en l’evolució dela casa: el porxo, primer obert i desprès tancat, imés endavant els porxets o les porxades, en sónun exemple.

Aquesta orientació condiciona, igualment, la ubi-cació de les cases sobre el terreny. Per aquestmotiu la major part de les cases se situen sobreles vessants sud dels puigs (la costa no era el mi-llor lloc per fer una casa) i quasi mai a l’ombra deles muntanyes. La recerca de llocs elevats respona diverses motivacions: fugir de possibles inunda-cions, defensiva, control del territori, aprofita-ment agrícola dels plans (Corona, Albarca, Mor-na).

ELS MATERIALSEls materials emprats per a la construcció són elsque la naturalesa ofereix: la pedra, la fusta, l’argi-la... També, els que l’home pot obtenir a par tir

d’un procés relativament senzill, com la calç o elcarbó. Per això les cases pageses s’adapten tanbé al seu entorn.

En la construcció de les parets s’empra la pedradel lloc, la pedra calcària i la calç (derivada d’a-questa). Els murs, molt gruixuts, estaven formatsper dos parets de pedra entre les quals es posa-

Can Baló (Santa Agnès de Corona). Foto: Marià Marí

Esquema d’un mur. Pagesa emblanquinant. Foto: Ilse Mayer Gehrken. Font: Martin Davies


12

va reble (pedra petita, grava) i fang.També s’afe-gia argamassa* per aferrar millor les pedres.

El marès, la pedra de tur (composta per fang detorrent fossilitzat) i la pedra viva picada tambéeren utilitzats en la construcció de cases, peròprecisaven tècniques i eines específiques per po-der ser treballades.

Les parets que s’havien d’emblanquinar, especial-ment la façana principal, es referien d’argila o ar-gamassa.

Per a la construcció dels terrats s’utilitzava la fus-ta de pins i savines superficialment treballada, car-bonell o terra de sitja carbonera, algues (Posido-nia oceanica) i argila. Cada un d’aquests materialstenia una funció especifica i fonamental, i la seuasituació en l’estructura dels terrats era tambémolt concreta.Sobre els murs de pedra es col·locaven, de ma-nera transversal, les bigues, normalment de savi-na o pi.Sobre les bigues se situava el forjat de tauletes(el tegell), per cobrir l’espai entre les bigues i pre-parar la base per a la resta d’elements.Aquest tegell podia ser de diferents tipus de fus-ta, en funció de les possibilitats d’aconseguir-ne

Esquemadel talld’unterrat.

una de major o menor qualitat i, també, en funciódel sostre de l’estança que anava a cobrir. No esposava el mateix tipus de tegell a una casa dedormir que a un corral.Sobre aquest tegell es col·locava una capa de fu-lles de posidònia, que feien la funció d’aïllant tèr-mic. Damunt es col·locava una capa de carbonell,que absorbia la humitat que pogués entrar a l’es-tructura i també facilitava la seua evacuació cap al’exterior.Finalment, sobre el carbonell, i constituint la capamés externa, es posava l’argila, que impermeabi-litzava tota l’estructura. L’argila s’havia de revisar ireparar periòdicament, ja que, en estar encontacte amb la pluja i el sol, s’anava fracturant ipodia deixar que l’aigua entràs a l’estructura delterrat.

El casament es construïa, generalment, als te-rrenys menys productius, deixant les terres mésfèrtils per als conreus. Si es podia, es feia directa-ment sobre un sòl rocós i no es feien fonaments.

En certa manera, podem dir que les cases page-ses estaven “vives”, perquè anaven creixent i evo-lucionant amb la família que l’habitava, amb lesseues necessitats.També precisaven d’un mante-niment i cura continus, perquè els materials delsque estaven construïdes s’havien d’anar canviant ireparant.

La casa esdevé una part important dins l’entorndel pagès amb el seu calendari propi, les emblan-quinades abans de Nadal, l’argilat dels terrats a fi-nals d’estiu, la salpassa* per Pasqua...

Pla d’Albarca. Foto: Marià Marí


14

Aquesta activitat econòmica, predominant abans del’arribada del turisme, regulava, íntegrament, la vidade la societat illenca.

L’EXPLOTACIÓ FAMILIAREl món rural de les Pitiüses es basava en una econo-mia familiar de subsistència. El pagès estava obligat acobrir les seues necessitats bàsiques amb el que po-dia treure de la seua explotació. Era ajudat per la fa-mília, que constituïa la unitat econòmica de produc-ció i consum.Tots els seus membres tenien una fun-ció que realitzaven sota la direcció del cap de famí-lia, responsable de la continuïtat de l’explotació.

L’activitat fonamental era el cultiu de la terra; la res-ta eren activitats complementàries: anar a treure sal,

pescar, caçar ; fer calç, carbó, pega; teixir la llana, elcànem, el lli, la pita, l’espart; fer el pa, els formatges, elvi, l’oli, les matances...

Imatges com aquesta són cada dia més escasses. A la fotografia, pagesa a Sant Carles de Peralta. Foto: Abel Guasch

Feina al camp (Eivissa anys 20). Foto: Narcís Puget. Font: Arxiu d’imatge i so del CIEF

L’ACTIVITAT AGRÀRIA


15

Les persones que tenien alguna especialitzacióbàsica (fusters, ferrers...) eren molt poques i nos’hi dedicaven de manera exclusiva.

Els elements bàsics de l’estructura agrària eren:

• El treball humà (base de la producció), l’energiaanimal (molt important) i la força del vent (permoldre gra i treure aigua). No existia una tecno-logia gaire avançada i els instruments de feinaeren molt rudimentaris.

• El sistema de transmissió de la propietat: l’he-reu. Aquest sistema tenia com a objectiu mante-nir l’explotació integra de generació en genera-ció.

• Les collites, a més d’assegurar l’autoabastimentde la família, havien de permetre un petit exce-dent per poder comprar productes que no hi ha-via a la casa, o per a les celebracions (bodes, ba-teigs). Si el pagès era majoral necessitava unapart de l’excedent per donar al propietari.

• Escassa circulació monetària. La major part deles operacions comercials es realitzaven per sim-ple intercanvi.

SISTEMA DE PRODUCCIÓLa manca d’aigua, pròpia de l’àrea mediterrània, faque el secà sigui el tipus de cultiu majoritari a lesPitiüses. El model més estès és l’associació d’ar-bres (ametller, garrover, figuera i olivera) i herba-cis (cereals i lleguminoses). Aquestes associa-cions venen determinades per la necessitat d’au-toabastiment de cada casament.

Els cultius de regadiu quedaven reduïts a petitssectors de l’illa i a les necessitats de cada casa-ment, que tenia un petit hort a la vora de la casaper tal de proveir-se dels productes necessarisper al consum domèstic.

El sistema de producció que existia era la rotacióde cultius amb guaret*.El més habitual era dividir la terra en tres parts,més o menys iguals, anomenades terços, on elprocés era el següent:

1. Sembra d’algun cereal (els més apreciats erenel blat i l’ordi).

2. Quan es recollia el cereal, es sembrava una lle-guminosa, com les faves o els pèsols. Les llegumi-noses tenen una funció molt important ja queaporten nitrogen a la terra.

3. Finalment, quan es recollien les lleguminoses, laterra quedava en repòs (guaret) i s’hi deixavapasturar el bestiar. D’aquesta manera, el ramats’alimentava amb l’herba que anava sortint i elsseus excrements adobaven la terra.

Aquest procés era rotatiu i a cada un dels terçoses donava un dels moments descrits.

Porxet de l’església de Sant Mateu d’Albarca. FFoottoo:: VViicceenntt GGuuaasscchh

Al camp, l’absència de nuclis de població ha fetque l’espai s’articulàs en funció de quatre instàn-cies: el casament, la vénda, la parròquia i el muni-cipi.Aquestes figures, amb diferents orígens, han for-mat el sistema de referència familiar i territorialdel pagès.

EL CASAMENT,LA VÉNDA,LA PARRÒQUIA,EL MUNICIPIEl casament era el nucli de l’espai tradicional, cen-tre de l’explotació i sostre de la unitat econòmi-ca familiar.En la vida social, el nom de la casa era comple-ment del propi i, a la vegada que identificava unapersona amb una determinada família, era l’ele-ment que bastava per a la seua identificació.

Dins la vénda s’organitzaven un grup de casespròximes, primerament per feines comunitàrieso actes festius. Posteriorment, aquest termeacabà per tenir un sentit de territori i donà lloc alsistema d’organització territorial que ha perduratfins als nostres dies.Els membres d’una vénda mantenien un senti-ment de conservació d’aquesta petita comunitat.Les relacions, especialment les amoroses, entremembres de diferents véndes eren estranyes imal vistes. D’aquesta manera s’evitava la disgre-gació de les explotacions, però també s’afavorienels problemes de consanguinitat entre matrimo-nis amb vincles familiars.

Les parròquies es crearen a finals del segle XVIII.Aquesta nova figura va provocar la construcció dela majoria de les esglésies de les Pitiüses, i va pas-sar a ser una divisió de l’espai per damunt de lesvéndes. La parròquia es va convertir en punt dereferència, confonent-se amb la figura del poble.


17

Sant Miquel de Balansat. Foto: Marià Marí

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL


18

Aquesta figura passà a ser lloc de relació socialentre els pagesos i amb l’exterior.

Els municipis, unitat que es creà amb la unió dediverses parròquies, va constituir la divisió admi-nistrativa del territori. Per als pagesos aquestaunitat territorial no va ser tan clara. El fet d’unir

diverses parròquies en un municipi va provocar,moltes vegades, confusions i problemes en les re-lacions amb els organismes oficials. El pagès sabiaperfectament de quin casament era, dins quinavénda es trobava i quina era la seua parròquia,però moltes vegades no sabia a quin municipipertanyia.

Can Gorra (Santa Agnès de Corona). Foto: Marià Marí


19

A partir de la segona meitat del segle XX, el can-vi de model socioeconòmic provocà una rupturaamb la tradició, l’abandonament de l’agriculturadavant l’aparició d’un nou fenomen: el turisme.

Les terres costaneres, que fins aleshores tenienun escàs valor, passaren a ser les més sol·licitadesper a la ràpida construcció d’hotels, apartaments,restaurants i tota mena de serveis turístics.

Efectivament, a poc a poc, amb la modernitzaciódel transport marítim arribaren el primers turis-tes i, a partir de les dècades dels seixanta i setan-ta, es visqué el primer boom urbanístic turístic.

El litoral balear va patir una profunda transforma-ció. Aquest fet, provocà l’aparició del terme “ba-learització” per referir-se al canvi de model i a ladegradació traumàtica, especialment accentuadaa la costa, que va tenir lloc a l’arxipèlag balear.

Com era d’esperar, paral·lelament a aquest pro-cés de canvi, un gran nombre de persones quees dedicaven als treballs del camp passaren alsector turístic, i moltes explotacions agrícoles esvaren abandonar. El turisme es va convertir en elmotor de l’economia insular. Ràpidament espassà de l’economia familiar de subsistència basa-da en el treball de la terra, una escassa ramaderiai l’explotació forestal, al monocultiu turístic, avuiúnica font de finançament de la població.

Però l’abandonament del camp no comportà,únicament, el canvi de model econòmic familiar,significà també, la pèrdua dels valors tradicionals,el nostre patrimoni més preuat: la terra.

Durant dècades s’ha exportat la imatge bucòlicadel paisatge eivissenc. Les seues platges i cales, elcamp i la seua gent han estat utilitzats com a re-clam publicitari per atreure els turistes.

A l’actualitat, molts indrets emblemàtics han cai-gut víctimes de la urbanització incontrolada que

pateix el territori, i que, incomprensiblement, se-gueix amenaçant els darrers paratges que restenverges. Malauradament, aquella Eivissa, l’illa blancade Santiago Russiñol, no podrà ser utilitzada maimés com a eslògan publicitari.

El procés urbanístic que han patit les zones lito-rals s’ha desplaçat ara, perillosament i a falta d’es-pai, a les àrees de l’interior insular. Aquest fet,afecta greument el paisatge rural i converteix elcamp en trista moneda de canvi amb l’ús urba-nístic com a única finalitat.

Obertures de camins i habitatges residencials són avuiben presents als pinars insulars. Foto: Arxiu GEN - GOB Eivissa

CASA I PAISATGE. EL REPTE AVUI

Cal recuperar amb urgència el seny i la mesura al’espai eivissenc, fugint de la vulgaritat i la degrada-ció ambiental. És aquest un repte difícil, contraco-rrent si tenim present la dinàmica adoptada desde l’inici del fenomen turístic a les nostres illes.

Canviar aquest concepte equivocat i mercantilis-ta és el principal repte a què s’enfronta la socie-tat. És, per tant, aquesta societat que ha de deci-dir quina Eivissa volem i a quin preu.


20

La falta de planificació ha convertit la construcció en la primera amenaça territorial. FFoottoo:: AArrxxiiuu GGEENN--GGOOBB EEiivviissssaa


21

GLOSSARI BIBLIOGRAFIA• Acròpolis: part més alta i fortificada de les anti-

gues ciutats gregues.

• Arcaica: antiga.

• Argamassa: mescla de calç, arena i aigua peraferrar millor les pedres, com un ciment.

• Aljub: dipòsit per recollir l’aigua de pluja.A dife-rència de la cisterna, l’aljub recull l’aigua quecau a terra sobre una superfície delimitada,rocosa, degudament netejada i lliure de vegeta-ció.

• Era: superfície rodona, plana, propera a les ca-ses, on es treballaven els cereals, separant el grade la palla.

• Fonda: casa on es dóna allotjament i menjarper un preu convingut.

• Guaret: període de temps on no es sembra resi es deixa en repòs la terra de cultiu.

• Orografia: relleu del territori. Part de la geogra-fia que tracta de les muntanyes.

• Salpassa: tradició religiosa de benedicció de lacasa durant la Quaresma. Consistia en la col·lo-cació, per part d’un capellà, d’un grapat de salbeneïda darrera la porta d’entrada a la casa.

• Trull: lloc per fer l’oli.

Ferrer Abárzuza, A. Arquitectura tradicional eivis-senca. Quaderns d’arqueologia pitiüsa. Número 4.Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Eivissa,1998.

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. Consell Insulard’Eivissa i Formentera. Eivissa, 1995.

Marí Serra,V. Entre el Camp i la Mar. Viure a lesPitiüses. Col·lecció Nit de Sant Joan. Institutd’Estudis Eivissencs. Eivissa, 1993.

Prats, E.; Ramon, F.;Vallés, R. Coordinador :VilàValentí, J. Geografia de les Illes Pitiüses. Les activitatsagràries. Institut d’Estudis Eivissencs. Eivissa, 1984.

Joachim, F.; Rotthier, Ph. Ibiza Le Palais Paysan. Es-sai sur les formes et les techniques dans l’habitatarchaique. AAM Editions. Brussel·les, 1984.

Es Amunts d’Eivissa. Vida, cultura i paisatge. GEN-GOB Eivissa. Eivissa, 2004.

Arquitectura y espacio rural en Ibiza. Delegació aEivissa i Formentera del Col·legi d’Arquitectes deBalears. Núm. 4 i 5. Eivissa, 1985 (2a edició).

Albertí, S. Diccionari de la llengua catalana. Alber-tí Editor, Barcelona,1975.

amb el suport de - gen-gob · el grup d’estudis de la naturalesa (gen-gob eivissa) agraeix la...

Documents