TEMA 2ALTA EDAT MITJANA.

EL FEUDALISME

VICENT PUIG I GASCÓ CURS 2017-2018

EL FEUDALISME A EUROPA

Feudalisme, sistema polític, econòmic i social característic de l’Europa occidental dels

segles IX-XV.

POLÍTIC: Pèrdua de poder polític dels Reis

Economia principalment agrària

Organització social basada en les relacions de dependència entre persones

(Guerrers/ població)

Enorme influència del Cristianisme en la vida de la població.

Fort empobriment cultura i artístic fins a l’aparició d’un estil artístic “europeu”:

ROMÀNIC.

ORÍGEN I EXTENSIÓ DEL FEUDALISME

El Feudalisme sorgeix al segle IX per la INSEGURETAT, LA CRISI I LA POBRESA conseqüència de la desintegració de l’imperi

de Carlemany (814-843)

o Lluites entre els successors de Carlemany pel control de l’imperi

o Atacs musulmans a les costes mediterrànies cristianes (Sicília, Itàlia)

o Segona onada de pobles invasors: Víkings (Atlàntic); Búlgars, Magiars i Eslaus (Centre d’Europa)

Incapacitat dels reis de PROTEGIR EL TERRITORI

Defensa del territori en mans dels poders locals (Comtes) que els juraven fidelitat i ajuda militar

Concessions als poders locals= IMMUNITAS = pràctica independència dels territoris comtals.

Necessitat de protecció per part dels Camperols = relació de Dependència envers els nobles

Protecció militar dels nobles

Cessió de terres i prestacions personals (camperols als nobles)

Concentració de grans extensions territorials en mans de la noblesa (Guerrers, Bisbes, Abats)

Subordinació de grans masses de població sense propietats a un Senyor Feudal (Laic, Eclesiàstic)

Extensió del Feudalisme per tot el continent Europeu

La Monarquia Feudal

• Fragmentació del territori europeu en regnes i estats independents.

• Governats per un Rei, per la gràcia de Déu, (= poder procedent de Déu) = SACRALITZACIÓ

• Concentren el poder militar, legislatiu i jutgen (TEORIA)

• El rei= “Primer entre els iguals” Primus inter pares [El primer senyor feudal entre els guerrers]

• Els nobles i eclesiàstics actuen amb plena independència en els seus dominis (= IMMUNITAT)

• La monarquia feudal conta amb la CÚRIA RÈGIA (assemblea de nobles i eclesiàstics que assessora al rei)

• El regne està dividit en Ducats, Marquesats, comtats, vescomtats, baronies.

“La societat està dividida en tresordres...que no es regeixen perla mateixa llei. Uns preguen,d’altres lluiten i d’altrestreballen...Els serveis decadascú d'aquests tres ordrespermeten els treballs dels altresdos. I cadascú al seu torn dónasuport als altres”

Adalberó de Laon. Poema al rei Robert (998)

ECONOMIA FEUDAL

• L’Europa medieval es caracteritza per ser un món rural, la principal riquesa del qual era la terra

• Les ciutats havien quedat reduïdes a la mínima expressió i

• El comerç s’havia reduït considerablement (INSEGURETAT DELS CAMINS)= hi havia comerciants ambulants

• El centre de la vida econòmica era el FEU

• RESERVA SENYORIAL

• Part del feu gestionada directament pel senyor= Castell del senyor, Pastures, boscos, millors terres de

conreu

• Treballada pels SERFS o camperols Lliures

• MASOS DELS CAMPEROLS

• Parcel·les atorgades pel senyor als camperols (casa, terres diverses)

• A canvi els camperols li lliuren una part de la collita, Treballen en la Reserva uns dies a l’any (llaurar,

segar, veremar, esporgar); Prestació de serveis domèstics (Servei en el castell, Treballs de

construcció, Reparació de camins, etc) i obligació de moldre en el molí del senyor

TREBALL EN EL SENYORIU

• Els senyorius són autosuficients = viuen de les terres i fabriquen totes les eines que necessiten

• Empren ferramentes rudimentàries en el conreu de les terres: aixada, falç, dalla, aladre ròmà

• Practiquen la rotació biennal per mantindré la fertilitat de la terra= descans d’una parcel.la per

any (GUARET)

• Fabricació d’eines necessàries en els tallers del senyor: FERRERIA, FUSTERIA, BOTERIA

• Els camperols havien d’usar obligatòriament les instal·lacions del senyor: MOLÍ, TRULL, FORN,

per les quals pagaven un impost

LA SOCIETAT FEUDAL

• SOCIETAT ESTAMENTAL=• EL NAIXEMENT (DETERMINA LA VIDA DE CADASCÚ)

• DESIGUALTAT LEGAL (PORTAR ARMES, CÀRRECS, NO IMPOSTOS, PRIVILEGIS, )

• ESTAMENT = GRUP SOCIAL AMB LLEIS, COSTUMS, TRADICIONS I LLEIS PRÒPIES AL QUAL ES PERTANY PER

NAIXEMENT, EXCEPTE L’ESTAMENT ECLESIÀSTIC

• BELLATORES O NOBLES

• ORATORES O ECLESIÀSTICS

• LABORATORES O POBLE (=“TERCER ESTAT”) = CAMPEROLS, ARTESANS, COMERCIANTS

• LA NOBLESA I L’ESTAMENT CLERICAT EREN GRUPS PRIVILEGIATS = ESTAVEN EXEMPTS D’IMPOSTOS, TREBALL FÍSIC,

OCUPAVEN CÀRRECS IMPORTANTS, EREN PROPIETARIS DE FEUS, PORTAVEN ELEMENTS DISTINTIUS (ARMES, INSÍGNIES,

ESCUDERS, AJUDANTS, ETC.

RELACIONS DE DEPENDÈNCIA

A. RELACIONS VASSALLÀTIQUES (5% POBLACIÓ)

• ESTABLERTES ENTRE EL REI-NOBLES (DUCS, COMTES, MARQUESOS, BARONS, CAVALLERS)

• PACTES D’ALIANÇA MILITAR (Auxilium [ajuda militar i econòmica] i Consilium (Assessorament) A CANVI DE

CONCESSIONS ECONÒMIQUES (FEU)

• CERIMÒNIA DE VASSALLATGE = ACTE MITJANÇANT EL QUAL UN HOME ES POSAVA SOTA LA DEPENDÈNCIA D’UN

ALTRE I ES CONVERTIA EN VASSALL (DEPENDENT D’UN SUPERIOR)

• HOMENATGE, VASSALL INTRODUEIX LES MANS ENTRE LES DEL SEU SENYOR I LI JURA FIDELITAT SOBRE ELS

EVANGELIS (=TRENCAMENT DE JURAMENT = INFERN I MORT) = BES O OSCULUM

• INVESTIDURA, LLIURAMENT DEL SENYOR AL VASSALL DEL SÍMBOL DEL FEU = TERRA, BASTÓ, ANELL O BÀCUL

(BISBES)

B. RELACIONS DE SERVITUD (ENTRE NOBLE I CAMPEROLS)

El senyor donava als camperols protecció, justícia i permís per treballar en les seues terres

El camperol estava obligat a treballar la reserva senyorial i lliurar-li una part de la collita, així com diferents drets

senyorials (serveis personals, ús de les instal·lacions del senyor, etc)

4. COM VIVIEN ELS NOBLES?

• Estament nobiliari = grup social tancat format per un nombre reduït de persones (1-5% de la població)

• Es dividia en dos grups diferenciats

a) Alta noblesa= formada pels vassalls directes del rei (= ducs, comtes, marquesos, barons)

b) Baixa noblesa= cavallers (= persones que poden mantindré un cavall i l’armament de guerra)

• En temps de guerra aportaven el seu exèrcit particular (HOST) al servei del Rei

• En temps de pau la vida dels nobles girava al voltant de la preparació per a la guerra = Equitació, Caça i Tornejos.

• DAMES NOBLES= es casaven amb la persona triada pels pares (Aliances per estendre el prestigi de la NISSAGA)

• Devien obediència al pare, al germà major o l’espòs.

• Havien d’educar els fills, pregar i brodar el seu aixovar (preparació pel matrimoni)

• Les dones fadrines o que no tenien suficient dot per fer un bon matrimoni anaven al CONVENT

• Aprenien a llegir i escriure (oració, poesia, educació dels fills)

• La noblesa es diferenciava del pobles pels vestits (qualitat del teixit –sedes-, color i riquesa dels adornaments)

• Tenien un bona alimentació basada en el consum de carn, condimentada en espècies cares (canella, pebre, safràI

i elaborada amb receptes refinades)

EL CASTELL: residència dels nobles

• Es podia refugiar la població en cas de conflicte bèl·lic

• Se situaven en el centre del Feu sobre un tossal o lloc elevat

• Estaven protegits per un FOSSAT (B) i EMMURALLATS (C) amb Torres gruixudes (A)

• La Torre de l’Homenatge (D) és la part més important de l’interior=

• cos de guàrdia (L), on vivien, vigilaven i dormien els soldats

• sala d’Audiències

• les habitacions del senyor

• Els castells disposaven de tot per ser autosuficients: pous, estables (E), tallers, Cellers (F), etc.

• L’entrada del castell estava fortificada pel Matacà (G), el Rastell (H) i el pont llevadís (I)

• També tenien un camí de ronda (J) per fer la vigilància del recinte extern i una capella (K)

A

B

C

D

E

F

G

H

I

JK

L

5. COM VIVIEN ELS CLERGUES?

ESTAMENT ECLESIÀSTIC =grup format per homes dedicats a l’oració i al servei a Déu.

• No era un grup HOMOGENI = diferències entre

ALT CLERGAT = PAPES, BISBES =

membres de la noblesa, fills mascles i femelles que no es podien casar (DOT ELEVADA)= FEUS

BAIX CLERGAT = membres del POBLE= sacerdots, monjos i OBLATS

CLERGAT SECULAR= Viuen entre els LAICS (no eclesiàstics)

BISBES (= catedral) = al front de la DIÒCESI o província eclesiàstica

Sacerdots = dirigeixen les parròquies dels llogarrets.

CLERGAT REGULAR = sotmesos a una REGLA= NORMA

Monacat occidental = regla de sant Benet, segle V = Benedictins i Cluniacencs (Cluny)

Viuen en comunitat dirigits per un ABAT /ABADESSA

Tenien senyorius feudals col·lectius

SOCIETAT FEUDAL EUROPEA profundament religiosa

• Església s’encarrega d’ensenyar la doctrina cristiana, impartir els sagraments i controlar i establir les festes.

• Església actua de mitjancera entre els REIS CRISTIANS

• Aconsella al reis en les tasques de govern

• Frenava la violencia feudal =

• PAU DE DÉU= Prohibeix atacar els laics indefensos

• TREUA DE DÉU = Prohibia fer la guerra els diumenges, dies de Festa i certes èpoques de l’any (= Nadal,

Quaresma)

ACTIVITATS ESGLÉSIA

1. Àmbit econòmic= Estament privilegiat = no paga impostos i té LLEIS i TRIBUNALS DE JUSTÍCIA PROPIS.

• Tenia feus i senyorius propis (Bisbats, Monestirs)

• Rep donacions dels laics= Terres, diners, etc.

• Dret del Delme= percep el 10% de la collita dels camperols

2. Àmbit social

• Controlava els comportaments morals de les persones (heretgia, concubinat, actituds antireligioses)

• Administrava les obligacions religioses de la població (assistència a missa, sagraments, matrimonis, etc)

• Assistia als pobres, malalts i orfes (en monestirs, menjar de caritat a les portes de les esglésies, almoina

als pobres)

• Refugiava perseguits del poder civil (dret d’asil =esglésies) i hostatjava pelegrins (hostatgeries dels

monestirs)

• Regulava l’horari diari de la població (tocs de campana= rellotge, treball, descans, funerals,

emergències, proclamacions)

3. Àmbit Cultural

• Organitzava l’ensenyament (escoles catedralícies, monestirs)

• Finançava la construcció i elaboració d’obres d’art (esglésies, escultures, pintures, etc)

• Transmetria els manuscrits d'èpoques anteriors (copia en els Scriptorium monacals)

LA VIDA EN ELS MONESTIRS

• Localitzats en el món rural eren senyorius feudals col·lectius autosuficients amb Serfs i camperols dependents

• Els monjos obeïen la regla o norma de la ORDE= aquesta regulava l’hàbit, l’horari de treball i oració, així com les

menjades i el descans.

• Els monjos havien de guardar silenci durant gran part del dia i rebien poques visites.

• Els monjos feien vot de POBRESA, OBEDIÈNCIA I CASTEDAT

• Els monjos mengen austerament: verdures ous, fruita, pa, sopa, vi i cervesa, i carn o peix els dies assenyalats

• Ora et labora (oració i treball manual i/o intel·lectual= havia monjos que feien treball físic i altres copiaven

• Estaven organitzats com una fortificació i disposaven de diferents parts

a) Zones de Treball= Hort, Estables, Forja, Fusteria, Celler, Rebost

b) Zones dels monjos= Cuines, Dormitoris, Sala Capitular, Refetor, Casa de l’Abat, Banys

c) Zones d’Acollida= Hostatgeria, Infermeria-herboristeria

d) Zones d’Estudi= Biblioteca, Scriptorium, Noviciat (escola),

e) Zona d’oració= Església, Claustre

K

A.-Claustre.B.- Biblioteca. C.- Refetor. D.- Celler..E.- Cuina. F.- Cementeri. G.- Sala Capitular.H. Casa de l’Abat. I.- Infermeria.J.- Estables. K.- Ferreria. L.- Església. M.- Molí.N.- Hort. O.- Hostatgeria.

A BC

D

FG

H

I

J

E

LM

N

O

6. COM VIVIEN ELS CAMPEROLS ?

• TERCER ESTAMENT estava format pels camperols dels feus, principalment, així com artesans i comerciants

• Els camperols dels feus es dividien en

• VILANS, persones lliures que podien viure lliurement i, fins i tot, abandonar el feu

• SERFS, eren persones adscrites a la terra i no podien abandonar el feu sense permís del senyor. Transmetien la seua

condició als fills però no podien ser maltractats ni mutilats.

• Els homes realitzaven les tasques mes dures: llaurar, sembrar, veremar, segar, i talar arbres

• Les dones ajudaven en les tasques agràries i tenien cura de la casa i els fills, filaven, teixien i ajudaven a la senyoria com a

bugaderes, minyones, jornaleres.

• Els xiquets començaven a ajudar a les tasques domestiques a partir dels quatre anys: llenya, tenint cura dels animals

domèstics, després als 14 anys (majoria d’edat) començaven a treballar en la terra.

A. Els camperols treballaven de sol a sol amb eines primitives

B. Pagaven impostos al senyor= una part de la collita, usaven les instal·lacions del senyor (molí, premsa, trull, forn) i

treballaven en la Reserva senyorial i en el castell uns dies a l’any

C. Pagaven la desena part de la collita i els ramats a l’Església (Delme)

Els camperols vivien en el LLOGARETS

• Indrets guanyats al bosc, que prèviament havien desforestat, i després es construïen els habitatges

• Els llogarets estaven prop del Bosc (fusta, pastures pel bestiar, caça menor, llenya, fruits) i del riu (canyes, jonc i peix)

• Els llogarets estaven envoltats de les terres i les hortes dels camperols i amb una església del lloc.

• Vestits dels camperols

• Elaborades per les dones: llana basta sense tenyir

• Homes= camisa, túnica llarga, calces i socs de fusta on introduïen les sabates, gorres i caputxes

• Dones= camisa, túnica llarga o coset i falda llarga, calces i socs, mocadors del cap

• Cada persona tenia un vestit que usava tot l’any.

• Alimentació dels camperols = Escassa i monòtona= 70% pa de cereal pobre (sègol, mill, avena) amb potatges de

llegums, verdures, llet i ous. La carn es limitava a Nadal, i algun dia de festa (aus de corral i porc)

• Els habitatges dels camperols eren molt senzills:

• Construïts amb fusta, fang i pedra, la teulada de palla i el sòl de terra premsada.

• una o dues habitacions, sense finestres i escassos mobles: un banc, una taula per menjar, jaços de palla i una llar.

ART ROMÀNIC = L’ESTIL ARTÍSTIC PROPI DEL FEUDALISME = PRIMER ESTIL MEDIEVAL INTERNACIONAL = (ss. XI-XII)

a) PROPAGADA PER L’ORDE BENEDICTINA ( = CLUNY) ALS DIFERENTS MONESTIRS D’EUROPA

b) LES CROADES

c) ELS PELEGRINATGES A LLOCS SANTS (SANTIAGO, ROMA)

d) L’EXISTÈNCIA DE COLLES D’OBRERS I ESCULTORS QUE ES MOVIEN ENTRE LES DIVERSES REGIONS EUROPEES

TRETS DE L’ARQUITECTURA ROMÀNICA

• ÚS DE LA PEDRA COM A MATERIAL PRINCIPAL

• ELS SUPORTS = MURS GRUIXUTS, COLUMNES, PILARS CRUCIFORMES I ARCS SEMICIRCULARS O DE MIG PUNT

• NAUS COBERTES AMB VOLTA DE CANÓ (REFORÇADA TRAM A TRAM) PER ARCS FAIXONS O AMB VOLTA D’ARESTA

• EDIFICIS REFORÇATS AMB CONTRAFORTS EXTERIORS, POQUES FINESTRES I INTERIORS FOSCOS

• L’ESGLÉSIA ÉS L’EDIFICI PRINCIPAL = PLANTA DE CREU LLATINA AMB TRES O CINC NAUS I ABSIS EN LA CAPÇALERA

• ESGLÉSIA DE PELEGRINACIÓ = TRIBUNA, DEAMBULATORI O GIROLA, TRANSSEPTE

• MONESTIR