Centre: Escola Gegant del Rec

Municipi: Salt

C.P.: 17090

Telèfon: 972232127

Alumnes:

› - Salma El Braze Jabrou

› - Daniela Elisabeth Caceres Andino

› - Fatou Sillah

Hi havia una vegada un poble anomenat El Salvador. Era un poble molt pobre que no tenia res per menjar i ells buscaven menjar per qualsevol lloc. Però també hi havia un castell en el qual les persones que hi vivien eren molt riques. Aquestes persones podrien alimentar a tot el poble, però no volien, ja que eren molt egoistes i els importava molt poc què els hi passava a la gent del poble. Quan els homes del rei anaven al poble, sempre era per robar als habitants que allà hi vivien. Aquests, indignats, anaven al castell per queixar-se ja que ells no tenien gairebé res de menjar, i a més a més els hi robaven els pocs diners que tenien. Els habitants del poble vivien en unes casetes molt petites, les quals estaven fetes per ells mateixos. Però lo pitjor que tenia aquest poble no és que fossin pobres, sinó que entre els mateixos habitants no s’ajudaven, no eren amics, no compartien el poc menjar que els hi proporcionava la terra, i això feia que al poble hi hagués molt mal ambient entre els habitants. Els nens del poble caminaven descalços i no anaven a l’escola. La única cosa que feien era treballar pels amos del castell; però a ells no els hi agradava perquè els humiliaven. Però treballar allà era necessari, ja que amb els pocs diners que els hi pagaven podien comprar roba i armes per anar a caçar i així ajudar a les seves famílies.

Un dia els habitants del poble van descobrir a les fruites i verdures. Que deien que elles ajudaven a les famílies.

Quan van veure a les fruites, els hi van dir si es veritat que elles ajudaven a la gent.

-Si, som nosaltres!

- Ens podeu ajudar a nosaltres?

- D'acord. Anem cap al poble!!

Al arribar al poble les fruites van quedar molt sorpreses. Al veure les cases mig derruïdes a on vivien aquelles famílies van quedar dessolades. No podien creure que tanta gent visqués en aquelles cases les quals un dia els hi podien caure a sobre del cap m'entres dormissin... Tot estava mig en ruïnes: l'església, els bars, els supermercats... Era un desastre de poble! A on es veia la pobresa a simple vista, ja que només calia passejar-se pels carrers de El Salvador per saber què aquella gent ho estava passant molt malament.

Les fruites no van trigar ni un segon a posar-se atreballar per ajudar a aquelles persones a reconstruirel poble. Van començar per les cases, després perl’església... I així fins que al cap d’uns quants mesos, iamb l’ajuda de tota la gent del poble, vanaconseguir reconstruir aquell poble i fer-lo un llocdigne per poder-hi viure.

Els hi va costar molt d’esforç, però la recompensa vaser magnífica. Veure a aquelles persones felicesperquè ja tenien un lloc segur on viure era unsentiment increïble. Observar com els nens de ElSalvador jugaven tranquil·la i plàcidament als nousparcs del poble era una sensació màgica.

Les fruites van anar al castell dels rics per ensenyar-lis tota la feina que havien fet sense la seva ajuda. Els hi van intentar fer veure que si els rics ajuden als pobres tot aniria molt millor; que els diners no donen la felicitat, i que et sent molt bé quan ajudes a persones que ho necessiten.

Els habitants del castell no es creien que sense recursos aquelles 3 fruites solidàries haguessin pogut reconstruir tot un poble, i van decidir anar amb elles a comprovar el que havien fet.

Un copa van arribar al poble, semblava que estiguessin a un lloc totalment desconegut. Tot era diferent de com ells ho coneixien i de com ells van permetre que estigués. Van veure gent somrient pels carrers, nens saltant i jugant a les places, les persones s’ajudaven les unes a les altres ja que gràcies a les fruites van descobrir que la solidaritat entre ells mateixos era molt important per ser feliços.

Les persones riques del castell van quedar tan impressionades que van sentir enveja de l’alegria i felicitat que tenia aquella gent, la qual encara era pobre però eren molt feliços amb les poques coses que tenien. I van decidir ajudar a aquestes persones donant-los aliments cada dia, portant-los roba cada setmana i sobretot, no enviant més als seus homes per robar els diners de la gent.

Així doncs, un cop les fruites van realitzar la seva feina amb tant d’èxit, es van acomiadar dels habitants del poble i van marxar buscant un altre poble al qual poder ajudar.