Alex FITOMèxic D.F., 1972

PublIcAcIOns/PublIcAcIOnes:Mondo Lirondo. Núm 0 a 7. Amb La Peñya. Camaleón 1993-1997Desembarc a Santa Ponça. Amb Rafel Vaquer i Pere MoreyAjuntament de Calvià. 1997Raspa Kids Club. Núm. 1. NSLM. 6 asociación. 1999Raspa Kids Club. Núm. 2. NSLM. 6 asociación. 2000Festes passades, coques menjades. Amb LinhartAjuntament de Llucmajor. 2001Mondo Lirondo. Glenat. 2002Día de muertos en México. Inrevés. 2004La gran aventura de los gemelos Klonski. Dibbuks. 2004Cada dibuixant és una illa. Àlbum col·lectiu. Inrevés. 2008Cristóbal Nazareto. Glenat. 2009Raspa Kids Club. Glenat. 2010City Kid. Bang ediciones. 2012Simon. Imaginarium. 2012Camila. Pequeña Bestia Parda. EDT. 2012Mondo Lirondo. Original. Amb La Peñya. ¡Caramba! 2015Mondo Lirondo. Returns. Amb La Peñya. ¡Caramba! 2015

60Alex Fito

El 2002 i el 2003 publica a El Víbora la sèrie Cristóbal Nazareto, que recopila Glénat el 2009, amb un humor crític, truculent i negríssim.

Després del tancament de NSLM (2007) i El Víbora (2004), tanquen també Tretzevents (2011) i Esquitx (2013), revistes en què publicava regularment. Realitza treballs d’il·lustració i tot ti-pus d’encàrrecs institucionals. Sorprèn la proposta que rep per part d’Art Spiegelman i de la seva dona, Françoise Mouly, editora d’art de la revista The New Yorker, de realitzar un còmic infantil sobre la immigració mexicana als Estats Units. El projecte, City Kid, no arriba a publicar-se a aquell país, però sí a Espanya (Ma-mut, 2012). L’any 2011, se li obre una nova porta, la publicació diària de la tira Camila. Pequeña Bestia Parda al diari Ultima Hora, que també recull al seu blog. La publicació de la sèrie d’aquesta declarada antagonista de Mafalda es manté fins a l’estiu de 2014, quan dóna pas a Moñigotes, una nova tira diària d’humor crític, sense personatges fixos i amb dibuix esquemàtic i geomètric, re-collit també a la revista de Panini El Churro Ilustrado. El 2015 es publica Mondo Lirondo Returns, l’esperada continuació de la sèrie realitzada amb La Peñya, un àlbum realitzat un altre cop a quatre mans durant molts anys, amb un estil “mixt”, molt més lliure del que és habitual en ell, i amb resultats prometedors.

En los años 2002 y 2003 publica en El Víbora la serie Cristóbal Nazareto, que recopila Glenat en el 2009, con un humor crítico, truculento y negrísimo.

Al cierre de NSLM (2007) y El Víbora (2004), le siguen los de Tretzevents (2011) y Esquitx (2013), revistas en las que publicaba regularmente. Realiza trabajos de ilustración y todo tipo de encar-gos institucionales. Sorprende la propuesta que recibe por parte de Art Spiegelman y su mujer, Françoise Mouly, editora de arte de la revista The New Yorker, de realizar un cómic infantil sobre la inmigración mejicana a Estados Unidos. El proyecto, City Kid, no llega a publicarse en ese país, pero sí en España (Mamut, 2012). En el año 2011 se le abre una nueva puerta, la publicación diaria de la tira Camila. Pequeña Bestia Parda en el diario Ultima Hora, que también recoge en su blog. La publicación de la serie de esta declarada antagonista de Mafalda se prolonga hasta el verano del año 2014, para dar paso a Moñigotes, una nueva tira diaria de humor crítico, sin personajes fijos y con dibujo esquemático y geométrico, que también recoge la revista de Panini El Churro Ilustrado. En el año 2015 se publica Mondo Lirondo Returns, la es-perada continuación de la serie realizada con La Peñya, un álbum realizado otra vez a cuatro manos durante muchos años, con un estilo “mixto”, mucho más suelto del que es habitual en él, y con resultados prometedores.

61TRANSITS

Em dedic al còmic i a la il·lustració simplement perquè no puc evitar-ho. Vaig tenir la sort de començar en un moment en què hi havia un cert boom i existien prou revistes, tant per a adults com infantils, en què po-dia anar publicant regularment. Combinar aquests treballs amb altres de més personals, d’autor, ha estat, fins fa poc, la meva manera de viure de i per al còmic. Per desgràcia, en els últims anys, tot això s’ha ensorrat bastant i la crisi i altres interessos culturals han fet que el còmic a Espa-nya es realitzi per altres vies més complexes i menys remunerades.

Les meves inquietuds artístiques no m’han duit a intentar publicar industrialment a l’estranger, per la qual cosa avui en dia la meva econo-mia es combina entre el còmic i una altra cosa totalment aliena a aquest mitjà, amb la relativa esperança de viure exclusivament d’això un altre cop. Cada vegada més, m’importa més gaudir del mitjà que no viure’n, probablment fent coses que no em vendria de gust fer. Encara que, lògicament, també m’encantaria que tornés a ser una mica més senzill guanyar-se el pa dibuixant.

Alex Fito

Me dedico al cómic y a la ilustración simplemente porque no puedo evi-tarlo. Tuve la suerte de empezar en un momento en el que había un cierto boom y existían suficientes revistas, tanto para adultos como infantiles, donde ir publicando regularmente. Combinar esos trabajos con otros más personales, de autor, ha sido, hasta hace poco, mi manera de vivir de y para el cómic. Por desgracia, en los últimos años, todo eso se ha venido bastan-te abajo y la crisis y otros intereses culturales han hecho que el cómic en España se realice por otras vías más complejas y menos remuneradas.

Mis inquietudes artísticas no me han llevado a intentar publicar industrialmente en el extranjero, por lo que hoy en día mi economía se combina entre el cómic y otra cosa totalmente ajena a este medio, con la relativa esperanza de vivir exclusivamente de ésto de nuevo. Me im-porta cada vez más disfrutar del medio, y no vivir de él, probablemente haciendo cosas que no me apetecería hacer. Aunque, lógicamente, tam-bién me encantaría que volviera a ser un poco más sencillo ganarse el pan dibujando.

Alex Fito

Cobertes dels àlbums Raspa Kids Club, Cristóbal Nazareto, Camila i Mondo Lirondo Original i Returns

62Alex Fito

Vaig dibuixar les tires de Camila durant quatre anys al diari Ultima Hora. Va coincidir amb la crisi econòmica a Espanya i vaig poder esprémer aquest tema. Mai no havia fet una sèrie diària i va ser una experiència molt dura, pels lliuraments, però molt gratificant també. Quatre anys després el perso-natge ja no em donava més de si, i també jo estava intel·lec-tualment esgotat, per la qual cosa vaig decidir donar-li fi. No em penedesc d’haver-la dibuixat, ho vaig passar molt bé i vaig aprendre moltes coses.

Estuve dibujando las tiras de Camila durante cuatro años en el diario Ultima Hora. Coincidió con la crisis económica en España, y pude exprimir ese tema. Nunca había reali-zado una serie diaria y fue una experiencia muy dura, por las entregas, pero muy gratificante también. Cuatro años después, el personaje ya no daba más de sí, y yo estaba intelectualmente agotado, por lo que decidí darle fin. No me arrepiento de haberla dibujado, lo pasé muy bien y aprendí muchas cosas.

Alex Fito CamilaTinta i color digital. Ultima Hora. 2011

63TRANSITS

64Alex Fito

Els Raspa Kids varen ser la meva primera obra d’autor després de fer el Mondo Lirondo amb La Peñya. Vaig voler trencar amb l’anterior. Ho va publicar l’editorial de Max i Pere Joan sota el segell de la revista Nosotros Somos Los Muertos. Vaig trobar una manera d’explicar les males experi-ències de la infantesa de la meva mare en un còmic. La cultura mexicana de la mort també em va influir, vaig barrejar ambdues coses i aquest en va ser el resultat: nins que són més feliços en mort que en vida.

Los Raspa Kids fueron mi primera obra de autor después de hacer el Mondo Lirondo con La Peñya. Quise romper con lo anterior. Lo publicó la editorial de Max y Pere Joan bajo el sello de la revista Nosotros Somos Los Muertos. Encontré una manera de contar las malas experiencias de la infancia de mi madre en un cómic. La cultura mexicana de la muerte también me influyó, mezclé ambas cosas y ese fue el resultado: niños que son más felices muertos que en vida.

65TRANSITS

El còmic infantil m’ha donat el pa durant molts anys, ja que he publi-cat regularment en revistes com El pequeño país (com a guionista), a la revista Dibus, a la revista ca-talana Tretzevents i a les Balears a Esquitx i RifiRafe. Agraït i feliç per això, encara que per desgràcia cap d’elles ja no existeix.

El cómic infantil me ha dado el pan durante muchos años, ya que he publicado regularmente en revis-tas como El pequeño país (como guionista), en la revista Dibus, en la revista catalana Tretzevents y en las baleares Esquitx y RifiRafe. Agradecido y feliz por ello, aunque por desgracia ninguna de ellas existe ya.

Alex Fito Coberta de revista Esquitx. Núm. 33 amb els Raspa KidsEsquitx. 2008

Alex Fito Raspa Kids Club. La casa de los espejosTinta i color digital.Glenat. 2010

66Alex Fito

City Kid va ser originalment un encàrrec d’Art Spiegelman i Françoise Mouly per a la seva

col·lecció de còmics infantils Toon Books. La idea va ser seva, i el guió comú. Per coses del

destí no va arribar a publicar-se. No sé si va passar el mateix amb altres còmics de la matei-xa col·lecció, però és l’única vegada en la meva

vida que he cobrat una cosa sense que sortís publicada després. Un temps després, el vaig oferir a la magnífica gent de Mamut Comics,

que el va treure en tres idiomes. La història és la d’un nin de camp que es trasllada a la ciutat i els temors que això li genera. Està pensat per

a nins petits.

City Kid fue originalmente un encargo de Art Spiegelman y Françoise Mouly para su colec-ción de cómics infantiles Toon Books. La idea

fue suya, y el guión, común. Por cosas del des-tino no llegó a publicarse; no sé si pasó lo mis-

mo con otros cómics de la misma colección, pero es la única vez en mi vida que he cobrado

algo sin que saliera publicado después. Un tiempo después, se lo ofrecí a la magnífica

gente de Mamut Comics, que lo sacó en tres idiomas. La historia es la de un niño de campo que se muda a la ciudad y los temores que eso le genera. Está pensado para niños pequeños.

67TRANSITS

Alex Fito City KidTinta i color digitalBang Ediciones. 2012

68Alex Fito

Los temas truculentos los lee gente que se siente afín a ellos, por lo que es de suponer que les gusta. Los más duros los hice con la serie Cristóbal Nazareto en la revista El Víbora, que de por sí ya era una revista muy dura, por lo que nunca tuve problemas. En todo caso, soy un autor con una parte interior a la que le atrae la tragedia de la vida para tratarla en el cómic.

Els temes truculents els llegeix gent que s’hi sent afí, per la qual cosa és de suposar que els agrada. Els més durs els vaig fer amb la sèrie Cristóbal Nazareto a la revista El Víbora, que de per si ja era una revista molt dura, per la qual cosa mai no hi vaig tenir problemes. En tot cas, som un autor amb una part interior a la qual atreu la tragèdia de la vida per tractar-la al còmic.

Alex Fito Cristóbal Nazareto

Il·lustració per a portadaTinta i llapis. 42 x 29,7 cm

Glenat. 2009

Pàgina següentIl·lustració per a coberta de fanzín amb persosatge

de la sèrie Cristóbal Nazareto

69TRANSITS

70Alex Fito

Mondo Lirondo neix a la facultat de Belles Arts de Barcelona al costat

de La Peñya (Albert Monteys, Is-mael Ferrer i José Miguel Álvarez).

Com que gairebé no havíem fet còmics abans, ens va ser fàcil cre-

ar-ne un de nou junts; teníem els gustos molt semblants en tot. El

vàrem crear entre classe i classe per divertir-nos, i supòs que ens va

ser tan natural com ho degué ser per als Beatles tocar junts tan jo-venets. Va ser la nostra vertadera

universitat, plena de defectes però amb una gran fantasia i motivació.

Mondo Lirondo nace en la facultad de Bellas Artes en Barcelona junto

a La Peñya (Albert Monteys, Ismael Ferrer y José Miguel Álvarez). Como

casi no habíamos hecho cómics antes, nos fue fácil crear uno nuevo

juntos, teníamos los gustos muy parecidos en todo. Lo creamos

entre clase y clase para divertirnos, y supongo que nos fue tan natu-ral como lo debió de ser para los

Beatles tocar juntos tan jovencitos. Fue nuestra verdadera universidad,

llena de defectos pero con una gran fantasía y motivación.

Alex Fito amb La Peñya

Mondo Lirondo ReturnsTinta i llapis. 42 x 29,7 cm

¡Caramba! 2015

71TRANSITS

Em va costar un parell de dies tornar-me a deixar anar, però és un estil que havia utilitzat durant diversos anys i tan sols vaig haver de recordar-lo una altra vegada, no va ser tan complicat. Jo sóc molt eclèctic, i he fet coses amb molts estils que ningú no ha vist i que són molt diferents d’allò que se’m coneix. M’adapt molt a allò que m’interessa, per bé o per mal.

Me costó un par de días soltarme de nuevo, pero es un estilo que había estado utilizando durante varios años y solo tuve que recor-darlo otra vez, no fue tan compli-cado. Yo soy muy ecléctico, y he hecho cosas con muchos estilos que nadie ha visto y que son muy diferentes a lo que se me conoce. Me adapto mucho a lo que me interesa, para bien o para mal.

Alex Fito amb La PeñyaMondo Lirondo ReturnsTinta i llapis. 42 x 29,7 cm¡Caramba! 2015

72Alex Fito

Ha estat una experiència divertidís-sima tornar a treballar junts (des de la distància i a través d’Inter-

net). Ha estat complicat perquè la vida d’adult ja no et permet tenir

temps per fer segons quines coses. De fet, hem estat anys per fer un còmic de tan sols cinquanta pà-

gines entre quatre persones; sona ridícul, però és la veritat... Allò que

té de bo és que el que passa en el guió té molta més vigència ara mateix que quan el vàrem conce-

bre, per la qual cosa crec que l’es-pera ha estat millor per al resultat

final. En part ens hem quedat amb ganes de més, i crec que als lec-

tors els passarà el mateix, però és millor això que no pas no haver-ho fet, o haver fet una cosa més llarga

que no et faci gustet.

Ha sido una experiencia divertidísi-ma trabajar juntos de nuevo (desde la distancia y a través de Internet). Ha sido complicado porque la vida

de adulto ya no te permite tener tiempo para hacer según qué cosas.

De hecho, nos ha llevado años ha-cer un cómic de solo 50 páginas en-tre cuatro personas, suena ridículo,

pero es la verdad... Lo bueno es que lo que pasa en el guión tiene mucha

más vigencia ahora mismo que cuando lo concebimos, por lo que creo que la espera ha sido mejor

para el resultado final. En parte nos hemos quedado con ganas de más, y creo que a los lectores les pasará

lo mismo, pero mejor eso que no haberlo hecho, o haber hecho algo más largo que no te diera gustito.

73TRANSITS

Alex Fito MoñigotesTinta i color digitalUltima Hora / El churro ilustrado. 2015

Sempre m’ha agradat provar noves formes d’estil i de narració. Des que era estudiant fins ara que som professional, no he deixat de fer-ho quan n’he tengut ocasió. Quan vaig deixar de dibuixar Camila vaig tenir clar que volia fer una cosa totalment oposada, per higiene interior. Aquest és el resultat, uns Moñigotes (“monigotes+boñigas”) que, encara que no ho sembli, es-tan fets a mà, com totes les altres coses que faig, i que també acab amb ordinador. Volia fer una cosa diferent per a premsa, ja veurem on em duu...

Siempre me ha gustado probar nuevas formas de estilo y de na-rración. Desde que era estudiante hasta ahora, que soy profesional, no he dejado de hacerlo en cuanto he tenido ocasión. Cuando dejé de dibujar a Camila tuve claro que quería hacer algo totalmente opuesto, por higiene interior. Éste es el resultado, unos Moñigotes (monigotes+boñigas) que, aunque no lo parezca, siguen estando he-chos a mano, como todo lo demás que hago, y que también acabo con ordenador. Quería hacer algo diferente para prensa, ya veremos a ver dónde me lleva...

74Alex Fito

Aquestes il·lustracions són per el llibre Serra de Tramuntana de Mallorca. L’il·lustracions per a contes i per a prem-sa és en el que estic treballant més últimament. Intent crear imatges que incloguin narracions al seu voltant.

Estas ilustraciones son para el libro Serra de Tramuntana de Mallorca. Ilustraciones para cuentos y para prensa es en lo que estoy trabajando más últimamente. Intento crear imágenes que incluyan narraciones a su alrededor.

Alex Fito Valldemossa

Il·lustració per al llibreSerra de Tramuntana de Mallorca

Tinta i color digitalEdicions General Clúster

i Institut d’Estudis Baleàrics. 2015

75TRANSITS

És innegable que Chris Ware ha obert un camí molt apetitós en molts sentits, i jo som dels que no els ha im-portat provar-ho. M’he cartejat un parell de vegades amb ell. Mentre el seu art em sigui útil en la meva pròpia recerca no el malgastaré.

Es innegable que Chris Ware ha abierto un camino muy apetitoso en muchísimos sentidos, y yo soy de los que no le ha importado probar. Me he carteado un par de veces con él. Mientras su arte me sea útil en mi propia búsqueda no lo desperdiciaré.

Alex Fito Sóller

Il·lustració per al llibreSerra de Tramuntana de Mallorca

Tinta i llapis. 30,4 x 43,8 cmEdicions General Clúster

i Institut d’Estudis Baleàrics. 2015