Aquestes paraules, que el 20 de juny de 1985Mn. Anton Bru, com a rector, i el Sr. AgustíPerelló, com a batlle, dirigien, en nom de lacomissió pro III centenari del temple, esresumeixen, encara que amb matisos, amb ellema que presentem per la celebració dels325 anys del nostre temple:325 anys d'una ESGLÉSIA que camina ambel poble

El qui va viure i col·laborar en les obres deconservació i dignificació del temple, i en elsactes religiosos i culturals que es feren ambmotiu del III centenari, podria preguntar, comalgú m'ha preguntat: val la pena una celebració25 anys després i en els moments econòmicsque vivim? Per què això?. En aquest “ara i

aquí” voldria explicar elmotiu que ens ha portat al'equip rector i als Consellsde Pastoral i Economia acelebrar aquesta data.

La idea neix, en veure lesdeficiències de conservacióque tenia el Retaule de SantJaume. Calia una restauraciói una millor il·luminació.També vèiem necessària unanova redistribució en elPresbiteri, que el faria mésespaiós per la celebraciódels sagraments. Fet aquestplantejament, ens adonem

ARA I AQUÍCommemoració d'unsaniversaris

“No és possible fer història del nostre poble,sense fer història de la nostra església. Unarbequí amb interès per l'art, la cultura,la història i la sociologia del seu poble,podrà ser indiferent davant la pràcticareligiosa, però no pas davant una obra, quecal reconèixer com a patrimoni comú decreient i no creient. I això es pot constataramb el fet que el nostre temple ha tingutles portes obertes sempre i a tothom.Obertes per a la pregària; però obertestambé als actes culturals i , fins i tot, dedefensa de drets humans”...

aiguaviva

P a r r ò q u i a d e S a n t J a u m e , d ' A r b e c a • N ú m . 8 5 P a s q u a 2 0 1 2

Façana de l'església. Foto: Arxiu de Jesús Elies.

que la construcció del retaule ésaproximadament d'ara fa 50 anys. Jacomprendreu que d'aquí sortís la idea decelebrar els 50 anys de la seva construcció.

Reunits amb els Consells Parroquials, femaquesta proposta. Mn. Anton, que està al casde tot, suggereix que celebrem els 325 anysdel temple ja que coincideixen les dates: 50anys del retaule i 325 anys de l'església. Elconsell ho aprova, com també aprova el lemaque el mateix Mn. Anton proposà, car és unlema que es fixa més en la comunitat (Esglésiaamb majúscula, com parlem a la catequesi),que amb l'edifici material (església ambminúscula). Així, doncs, al llarg d'aquest anyanirem parlant d'aquest tema.

No ens proposem fer grans actes ni gransobres; l'obra ja és feta encara que faltenalguns detalls. Ens proposem simplementpotenciar aquelles celebracions parroquialsque tenen força en el nostre poble, totcentrant-nos en tres grans nuclis de la nostra

vida: Infantesa i joventut, maduresa, ivellesa.

LA PASQUA d'aquest any és, com podeuconstatar, el punt de sortida. La del properany, serà la cloenda.

Donat que la Festa de Sant Jaume Apòstol,el nostre Patró, és festa solament local, nolimitarem els actes culturals, religiosos irecreatius a aquest dia, i mirarem d'ampliar-los amb els caps de setmana anteriors iposteriors a la diada. Aquests dies tindrancom objectiu, amb tots els seus actesreligiosos, culturals i recreatius, la nostraetapa de maduresa.

LA NOVENA DE LA SANTA CREU ens pot seruna bona ocasió per descobrir tota la riquesai importància que té en el món d'avui la vellesa.

I acabarem pel començament, infantesa ijoventut. Volem implicar en aquest “espai”un bon grapat de persones i totes lesinstitucions possibles: catequesi, escola, esplaisamb els seus espais culturals, esportius irecreatius... És tota aquesta riquesa icomplexitat la que aconsella treballar sensepreses: hem de preparar-ho i coordinar-ho bétot. Es per això que deixem aquest espai peral primer i segon trimestre del proper curs.

Voldria acabar aquesta breu presentació,remarcant el fruit que m'agradaria entraguéssim tots plegats, d'aquests actescommemoratius. Diem “325 anys d'unaESGLÉSIA que camina amb el poble”. Doncsjo voldria que acabéssim dient, però sobretotcreient-ho: “Caminem junts (Ajuntament,Escoles, Sindicat, Grups culturals, socials,recreatius, esportius... i Església), fent poble”.

Espero que el Senyor beneeixi aquest any degràcia que ens dóna, i que Maria, Mare del'Església, guiï la nostra Església d'Arbeca aassolir els objectius que ens proposem.

Manel Borges Anguera, Rector

325 anys d'una ESGLÉSIA que camina amb el poble

Sant Jaume. Foto: Manel Borges.

• El dia 11 de març, tingué lloc la terceramissa del curs preparada amb la participaciódels infants de la catequesi. Una dinàmica deltemps de Quaresma tot preparant la Pasquasota el lema: “Bons propòsits”.

Càritas

• Del 16 al 20 de gener Càritas Parroquial harecollit els aliments a les botigues del pobleja que el dia 23, Càritas Diocesana va venir abuscar-los.Càritas Parroquial vol donar-vos les gràcies atots per la vostra aportació desinteressada.

• També el dia 30 de març, Càritas Parroquialrealitza la xerrada amb el tema “Especulació,volatilitat i aliments”, a càrrec de FrancescReguant, cap del Gabinet Tècnic delDepartament d'Agricultura i Medi Ambient dela Generalitat.

• I el dia 31 de març, sopar solidari organitzatper Càritas, l'Associació de Dones i l'Ajuntamentd'Arbeca.

ES FA SABER...A cura de Rosa M. Sànchez Cornedó

ParròquiaA cura d'Anton Bru i Borràsi Concepció Motlló i Sans

DEMOGRAFIA (període deNadal a Pasqua)

Baptismes: (No n'hi ha hagut cap)

Casaments: (No n'hi ha hagut cap)

Exèquies: 05-01-12 Domènec Sans Sans, 84 anys06-01-12 Pepita Elias Marca, 98 anys07-01-12 Maria Bellmunt Marca, 85 anys10-01-12 Nati Serra Poblet, 93 anys16-01-12 Ramon Baró Perelló, 88 anys18-01-12 Miquel Tilló Queralt, 83 anys19-01-12 Consol Sans Castellà, 76 anys22-01-12 Angeleta Sans Pedrol, 89 anys22-02-12 Dolors Domènec Balcells, 85 anys01-02-12 Lluís Perelló Perera, 95 anys02-02-12 Dolors Gaya Timoneda, 76 anys06-02-12 Jaume Argilés Solà, 53 anys20-02-12 Rosa Aniceto Bernat, 84 anys05-03-12 Teresa Farré Olcos, 90 anys10-03-12 Josep Felip Pont, 98 anys15-03-12 Joan Moyà Sumalla, 56 anys

ACCIÓ PASTORAL

Culte

• El dia 2 de febrer a les vuit del vespre, missade la Presentació del Senyor i benedicció deles candeles. També a les vuit del vespre deldia 3 de febrer, sant Blai, missa amb Benedicciódels fruits nous.

• El dia 22 de febrer, a les vuit del vespre,missa amb Imposició de la Cendra.

• El dia 26 de febrer, primer diumenge dequaresma es comença el viacrucis a dos quartsde sis de la tarda i així durant tota la quaresma.

Catequesi

• El dia de 7 de març es dóna per acabat elcurs Bíblic.

Fotos: Concepció Motlló.

ArxiprestatA cura de Rosa M. Sánchez i Cornadó

Aquesta és la relació d'activitatsque l'arxiprestat ha realitzaten el que va d'any.R e u n i o n s h a b i t u a l sd'organització i seguiment.Tres trobades a Belianes del'equip de preveres i laica amb

missió pastoral. El 14 de març tingué lloc lareunió del Consell de Pastoral Arxiprestal.

Recés de Quaresma. A Vallbona de les Mongesel matí i la tarda del dissabte 10 de març,amb una assistència de 17 persones. El tema,encomanat a Jaume Balateu, professor desagrada escriptura, era una reflexió al voltantde “L'espiritualitat de Jesús a les paràboles:el Regne de Déu és aquí, confieu-hi”. Unabona aportació al lema de curs “Acollim laParaula”.

Xerrada Quaresmal. “El clam per la justíciaa la Bíblia”, a càrrec de Mn. Jordi Espí, rector

de Mataró. Tingué lloc a Arbeca el dia 23 demarç. Un aprofundiment sobre aquest reptesempre actual.

Preparació dels laics que faran suplènciesdurant la Setmana Santa. Com cada anyaquest grup de 14 persones són convocades aArbeca per fer la distribució dels actes deSetmana Santa que els rectors els hiencomanen i dedicar un espai a la formació.

Defunció de Mn. Pere-Lluís Ramon Martori.Aquesta és la noticia que voldria destacar.Ens ha dolgut profundament el traspàs de Mn.Pere-Lluís. Havia estat rector al nostrearxiprestat durant 13 anys, fins al novembrepassat. Era, per tant, ben present entrenosaltres. Encara amb molta capacitat, morísobtadament el 15 de gener als 67 anys aMont-roig del Camp, d'on era fill. L'Arxiprestatorganitzà un funeral on s'hi feu present lafamília i amb una bona participació de personesvingudes dels pobles del nostre arxiprestat.Fou la tarda del diumenge 11 de març alMonestir de Vallbona de les Monges, comunitatque serví, ambels altres poblesde l 'agrupacióp a r r o q u i a l ,mentre fou entrenosaltres.

Corals

• La Coral Infantil, “L'Encís” està preparantdos finals de curs: la trobada general el 27 demaig a Cervera, i la d'Arbeca al juny.

• La Coral “L'Harmonia” farà, com sempre, elconcert de Pasqua, però que enguany entraràen el programa dels primers actes de celebraciódel 325è Aniversari de la construcció de la

nostra Església parroquial.

• El dia 21 de gener, l'Orfeó participà, ambtres cançons, en el funeral d'una de les sevescontralts en actiu, Consol Sans Castellà, de76 anys, esposa de Francesc Ribera, tambécantaire en actiu de la Coral. No cal dir, queva ser un cop fort, d'aquells que agermanen,més encara, els humans.

Reunió del Consell de Pastoral Arxiprestal.Foto: Rosa M. Sànchez.

Mn. Pere-Lluís.

VIVÈNCIESLes pedres veneradesQuina sort, quina alegria,que tenim els arbequins,de celebrar aquest diatres segles de llum i guiaavui, vint-i-cinc anys mésde l'Església pels seus fills!

D'aquest Temple Parroquial,aquella primera pedraque hi va plantar Mossèn Valls,fou base fonamentalper enriquir aquesta terra.

Altres pedres veneradesla primera van seguir.I avui, d'aquestes contradesfins al pla i les serralades,la seva veu fan sentir.

Heu batejat els infantsi els esposos heu unit.Seguint el camí dels Sants,ens heu fet a tots germansen la paraula de Crist.

Sonen les nostres campaneslloant Déu amb cants d'amor,i en el convent, les Germanes,entre divines i humanes,llauraven amb lletres d'or.

Serenet i marinada,plens de sol i de cançonsd'aquesta terra enyorada,aires d'Arbeca adorada,porteu-les per tot el món!

Terres d'Arbeca estimada,que sou pols i sou jardí,jo n'estic enamoradai voldria ser l'aradaque en treu oli, blat i vi.

Som terra viva, animada,amb desig de llibertat,terra ferma, ben plantada,que floreix amb la mirada,i el seu fruit és l'amistat.

Amistat! Porta divinaper a tu i per a mi,raig de sol que ara il·luminala llaçada gegantinade tots els qui som aquí.

Celebrem la festa grand'Arbeca, valenta i noble,que treballa amb tant d'afanyper la justícia i la pau,penyora de tot el poble!

Dins de l'ànima i la mentavui la joia s'escunyai em fa cridar en tot moment:Visca la terra i la gent!Visca Arbeca i Catalunya!

Ramona Gabernet

Façana de l'església. Foto: Arxiu de Jesús Elies.

EQUIP DE REDACCIÓ D'AIGUA VIVA

Coordinadora: M.Teresa Quintana i CapdevilaRedacció: M. Carme Llobera i Sorribes

Rosa M. Sànchez i CornadóMn. Anton Bru i BorràsM. Teresa Quintana i CapdevilaManel Morgades i Rosell

M. Carme Sans i MoyàConcepció Motlló i SansAnna M. Rovira i SoléMn. Manel Borges i Anguera

Col·laboradors: Antoni Pau i SansJesús Elies i Capdevila

AVÍS ALS SUBSCRIPTORSL'Aigua Viva es podrà recollir al Quiosc Esqué. Els exemplars es lliuraran durant vuit dies.Després estaran a disposició de tothom a l'Abadia, els divendres a la tarda, al despatx Parroquialde 8 a 9 del vespre. L'Aigua Viva seguirà sent gratuïta.

HO DIU LA BIBLIAA cura de Manel Morgades i Rosell

Enguany s'escau l'aniversari delnostre temple parroquial. És ellloc de reunió dels cristians, ésl'Església=l'Assemblea. L'àmbit queens serveix com a punt de trobadaentre Déu i l'home. És el lloc onnosaltres celebrem el dia a dia iels fets més importants de la nostraexistència.

Malgrat el que acabo de dir, queés completament cert, més ho ésencara el que diu el senyor Jesús,quan recorda que el veritabletemple de Déu som nosaltres.

EL TEMPLE DEL DÉU VIU (2Co. 6,16)Quin acord es faria entre el templede Déu i els ídols? Aquest templedel Déu viu som nosaltres, tal comDéu mateix va dir: Habitaré enmigd'ells i els acompanyaré. Jo seréel seu Déu i ells seran el meupoble.

Detall de l'església d'Arbeca. Foto: Manel Morgades.

ENTREVISTAA cura de M. Carme Llobera i Sorribes

Amb ocasió del 325è Aniversari de laconstrucció de la nostra Església parroquial,l'equip de redacció d'AIGUA VIVA ha pensat derevisar l'esperit de servei, en la línia del lemade la commemoració: “Una Església que caminaamb el Poble”.

A Mn. Anton, que ha estat rector de la nostraparròquia durant 44 anys, li demanem queens faci una valoració, des de la sevavivència, del servei que la parròquia ha fetal poble d'Arbeca des del 1965.

La valoració és força positiva. N'he parlat, is'ha n'ha parlat, amb detall moltes vegades,i crec que no he d'insistir en uns fets que lamajoria ha viscut i que els més joves hauranpogut llegir o sentir-ne prou comentaris enfestes i celebracions. A més, l'espai limitat del'entrevista, no permet una àmplia exposició.

Però, en resum, es pot dir, que la parròquiad'Arbeca no ha tingut “dies de portes obertes”,sinó un esperit i una actitud constants de“portes obertes”. Tots els arbequins han pogutcomprovar, que aquella Abadia, reconstruïdade nova planta amb la col·laboració de tot unpoble, ha romàs sempre oberta a les activitatsi a les festes d'aquest poble nostre.

Abans de la democràcia, la parròquia va fer“labor de suplència”, i de manera prouarriscada... L'Abadia va estar sempre obertaa tota classe de reunions, fins i tot lesprohibides aleshores. A l'Abadia van tenir laseu pràcticament totes les actuals institucionssòcio-culturals de la Vila: Biblioteca, Llard'Infants, primeres reunions de pares d'alumnesque van ser el germen de la posteriorAssociació, Escola de Música, Sala de Jocs,revista IMPULS, Escoltisme amb els “caus” ales golfes... Capítol a part, és la relació deles dues Corals amb la parròquia.

Ara no li toca a la parròquia fer “labor desuplència”, però manté el mateix esperit deservei, per “donar un cop de mà” sempre quecalgui. Al seu temps, la parròquia va remourei renovar la vida dels arbequins. Ara té elperill de “viure de renda”. És la temptació enquè no podem caure, i crec que, gràcies aDéu, no hi estem caient.

Quina ha estat la resposta d'Arbeca al serveique ha anat rebent de la seva parròquia?

Del tot positiva. Arbeca necessitava “posar-se al dia”, i s'hi va posar de ple. Sempre hetingut la impressió que el poble ho esperava.Si més no, va valorar l'oferta de la parròquia,i va “saludar” el canvi: la gent va optar perser més persona, persona amb drets i deures,i va optar, sobretot, per sentir-se i ser deveritat un poble amb vida pròpia.

Cal valorar la pràctica religiosa, però una pràctica religiosa que ensporti al que està per damunt de tot: el Regne de Déu, la seva Voluntat.

Mossèn Anton a la porta de l'Abadia.Foto: M. Carme Llobera.

Es van proposar i fer molts canvis en la vidade la parròquia, però sempre amb l'aprovacióde la gent, a base d'enquestes, reunions icontactes familiars i personals. És curiós, queel jovent que avui no té la parròquia, va serel primer i el més important col·lectiu de latransformació arbequina.

Una prova, que considero significativa, és elfet, que s'hagi decidit de nomenar “fill adoptiude la Vila”, el simple representant iresponsable de la Parròquia. És el “certificatde qualitat” d'una tasca comuna parroquial.Si el poble no hagués respost, el rector pocacosa haguera pogut fer.

Què en pensa de l'actual crisi de pràcticareligiosa regular? (Sembla que la crisi noafecta tant l'ocasional).

És cert, que la crisi la tenim en la pràcticareligiosa “dominical”. No cal donar-hi tomsal que tots anem comprovant: l'assistència ales misses dominicals cada any és més pobra,i, en general, no surten “relleus” als quiperdem per l'edat i la mort. Si tenim, però,conviccions personals, seguirem fidels, malgratla situació sociològica. No es tracta de fixar-se obsessivament en els llocs buits, sinó d'entraren el nostre interior i decidir amb personalitat.Si furguéssim, trobaríem moltes causes en lacaiguda de la pràctica religiosa dominical,que ens portarien a una major comprensió iserenor d'esperit. El fet de ser tants, elsabsents a la missa dominical, ens ha de ferrespectuosos. Sabem que molts d'aquests fanpregària personal, i no se n'estan de dir-ho.Diuen que tenen “la seva fe”, i potser és mésvàlida del que hem pogut pensar...

Ara bé: aquest problema de pràctica religiosacomunitària, ¿és el problema principal, elpitjor de tots? Doncs no: el problema principalel tenim en el refús dels valors humans,evangèlics, valors de bona convivència, quesabem que són de veritat voluntat de Déu.Cal valorar la pràctica religiosa, però unapràctica religiosa que ens porti al que estàper damunt de tot: el Regne de Déu, la sevaVoluntat. Aquesta és la fe autèntica!

Em direu: però què farem, si quedem sols?Més sols es trobaven els primers cristians. Si

quedéssim sols, l'Església hauria de retornarals orígens. Potser seria bo per a tots plegats!Si tinguéssim més clar, que l'Església no és elRegne de Déu, sinó que està al servei delRegne de Déu, no ens obsessionaríem tantpels problemes d'Església, i ens preocuparíemmés pel creixement de valors evangèlics enla societat.

En nom de tots els arbequins iarbequines , gràcies per la vostradisponibilitat i per la vostradedicació a la parròquia al llargd'aquests 44 anys de servei a lagent del nostre poble.

Us desitgem una feliç jubilaciói que per molts anys, gaudiud'una bona salut.

Mossèn Anton Bru. Foto: M. Carme Llobera.

RESTAURACIÓ DEL RETAULE I REMODELACIÓ DEL PRESBITERI

La restauració del retaule i la remodelació del presbiteri, pràcticament està ja feta, falten algunsdetalls, com l'enfustat dels laterals, la seu i l'ambó. És per aquest motiu que avui podem ja donarcomptes del seu cost.

Obres fetes fins ara al PresbiteriEn primer lloc, s'ha arranjat les parets laterals, que eren les que estaven en més mal estat, degut ala humitat que hi havia hagut des de sempre. En fer les obres del tercer centenari de l'església, esféu un túnel, que comunica amb la part aïllada de darrera l'altar major. Això ha permès de treurela humitat d'aquestes parets, sobretot de la que va de la trona al retaule.

La mesa de l'altar s'ha retirat un metre i quaranta centímetres més endarrere, per tal de deixar mésespai davant l'altar, per a qualsevol! cerimònia religiosa. Cal agrair l'enginy de Jaume Sans Vidal(“Catepí”) en aquesta difícil operació, feta sense desmuntar les tretze grans pedres que integrenl'altar. Si s'hagués desmuntat pedra a pedra, segurament que més d'una hauria estat escantellada.

S'ha desmuntat les dues grans escales que formaven part de l'antic altar major, i només se n'ha deixatuna de petita, de tres metres de llarg per un i mig de fons. Tot l'espai de davall les escales desmuntadess'ha omplert amb pedra, fent el dibuix de rombes que té la resta del presbiteri.

S'ha aprofitat el capitell de l'antiga creu de la Bassa Bovera com, a base per al Ciri Pasqual. Aquestcapitell es trobà dins una de les tombes de l'església, en fer les obres del seu tercer centenari.

Les butaques que estaven als laterals del presbiteri, ara han estat posades al fons, tocant el retaule;de tal manera que la reforma suggereix un presbiteri de catedral.

El muntatge de la bastida per a la restauració del retaule, i l'arranjament d'una esquerda en el seusostre, ha estat dificultós, perquè el fons del retaule no és recte, sinó ovalat.

Jesús Elies

Cost de l'obra a 31/12/2011

Paleta 1ª factura 12.009,90 12.009,90Paleta 2ª factura 7.232,74 19.242,64Restaurador 10.266,00 29.508,64Pintor 651,36 30.160,00Electricista 8.579,32 38.739,32Picapedrer 723,34 39.462,66Neteja 708,00 40.170,66Fusteria 343,00 40.513,66Megafonia 1.086,78 41.600,44

Aportació econòmica

COL·LECTES 1.164,58DONATIUS 13.064,57

14.229,15

ComentariComparant les entrades i sortides veiemque és molta la diferència. És cert, peròno podem oblidar que una obra com la quehem fet, no s'amortitza ni en un any, nien dos; podrem estar contents si ho femen tres o quatre.

En nom de tota la comunitat parroquialagraeixo les aportacions que s'han fet finsara i confio que continuaran, dins lespossibilitats de cada un, durant aquest any

LA COL·LECTADEL DIUMENGE DE PASQUA

SERÀ PER LES OBRES

MOVIMENT DE TRESORERIA - PARRÒQUIA DE SANT JAUME APÒSTOLARBECA - 2011

ENTRADESIngressos per serveis 5.509,33Cera 2.656,03Catequesi 325,00Aigua viva 944,70Missa de cada dia 392,00Retorns 52,60Per serveis 1.139,00Rendes del patrimoni 7.653,26Arrendaments 7.653,26INTERESSOS FINANCERS 169,93Interessos comptes c. 169,93Quotes fixes 30,00Quotes 30,00Col·lectes 9.066,99Habituals 5.615,30Destinades obres majors 1.164,58Germanor 475,00Fam 658,60Càritas Corpus 340,00Domund 813,51Obres assistencials 3.549,12Càritas parroquial 3.549,12Donatius 14.506,11Donatius i almoines 1.441,54Donatius obres 13.064,57Altres aportacions 5.010,00Altres aportacions 5.010,00TOTAL ENTRADES 45.494,74

RESUMENTRADES 45.494,74SORTIDES 59.106,48ROMANENT 2010 35.131,63DISPONIBILITATS 31/12/2011 21.519,89

SORTIDESCompres 3.361,63Material Culte 394,04Cera 2.483,59Missa de cada dia 437,00Altres compres 47,00Despeses financeres 72,84Comissions bacàries 72,84IMPOSTOS I TAXES 109,33Ajuntament 109,33Subminstraments 12.308,63Despeses terres 5.982,62Lloguer fotocopiadora 265,50Reparació i conservació 482,05Butà i electricitat 4.465,41Neteja 1.077,05Assegurances no socials 36,00Adquisicions i obres maj. 26.108,38de reconstrucció 25.788,38Cartellera 320,00Despeses funcionament 1.501,35Material d'oficina 357,77Telèfon 625,67Relacions Públiques 464,51Publicitat propaganda 53,40Altres 0,00Accions Pastorals 3.023,61Catequesi 731,42Publicacions 391,63Aigua Viva 1.817,16Biblioteca 0,00Conferenciants 83,40Obres assitencials 5.263,60Càritas parroquial 5.263,60Comunicació de béns 6.959,11Quota 4.254,00Associació Bíblica 18,00Aportació Arxiprestat 400,00Germanor 475,00Fam 658,60Càritas Corpus 340,00Domund 813,51Crèdit tornat 398,00 398,00TOTAL SORTIDES 59.106,48