estudi tcnic usos recreatius de l'embassament de siurana · fauna no es coneix cap espècie...

Desembre 2004

DOCUMENT DE SÍNTESI

ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS

RECREATIUS A L’EMBASSAMENT DE SIURANA

Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l’Embassament de Siurana (Zona Sud)

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS ....................................................................................................... 3

2. CARACTERITZACIÓ DE L’EMBASSAMENT I DEL SEU ENTORN ............................................. 4

3. ANÀLISI DELS USOS RECREATIUS ACTUALS I ZONIFICACIÓ ................................................ 6 3.1. ANÀLISI DELS USOS RECREATIUS ACTUALS................................................................... 6

3.1.1. Usos associats a la làmina d’aigua ...................................................................................... 7 3.1.2. Oci i esbargiment.................................................................................................................. 7 3.1.3. Turisme ................................................................................................................................. 8 3.1.4. Conservació de la natura i del patrimoni històric i arqueològic ............................................ 8 3.1.5. Estudi de la demanda ........................................................................................................... 8

3.2. ZONIFICACIÓ DE L’EMBASSAMENT I EL SEU ENTORN ................................................... 8 4. DIAGNOSI ...................................................................................................................................... 9

5. ACTUACIONS PROPOSADES.................................................................................................... 10 5.1. MODIFIACIÓ DE LA NORMATIVA ACTUAL ....................................................................... 10 5.2. DIRECTRIUS PER A LA REGULACIÓ DELS USOS COMPATIBLES ................................ 11

6. RECOMANACIONS...................................................................................................................... 13 6.1. RECOMANACIONS D’ADEQUACIÓ I RESTAURACIÓ DEL MEDI..................................... 14 6.2. RECOMANACIONS DE PROMOCIÓ RECREATIVA .......................................................... 15

MAPES

1. Usos actuals. 2. Propostes de zonificació.

DOCUMENT DE SÍNTESI 2


1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS La utilització dels embassaments amb finalitats recreatives pot produir afeccions en la qualitat i els usos de les aigües i en els hàbitats aquàtics. A causa d’això, la Junta d’Aigües de Catalunya va procedir segons recull el DOGC núm. 2012 de 15 de febrer del 1995 a classificar els embassaments inclosos dins del seu àmbit territorial d’acord amb les seves aptituds recreatives. Tanmateix, l’existència de circumstàncies especials que caracteritzen a cadascun dels embassaments, obliga a estudiar amb més precisió les activitats que s’hi desenvolupen, amb la finalitat d’establir en quines zones i amb quina intensitat es porten a terme aquestes activitats, i en quines s’han de dictar restriccions per salvaguardar la qualitat ambiental i garantir la compatibilitat amb altres usos. Amb aquesta finalitat, l’Agència Catalana de l’Aigua ha realitzat l’Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l’Embassament de Siurana (Zona Sud). El present document és la Síntesi de l’estudi tècnic amb la finalitat de justificar l’ordenació dels usos recreatius a l’embassament de Siurana (Priorat) d’acord amb el que s’estableix al punt núm 5 del present document. En la figura 1.1 podem veure el diagrama de flux representatiu del procés d’elaboració de l’Estudi Justificatiu. Especificar que l’Estudi es compon de dos blocs ben diferenciats.

• Actuacions proposades en base a les competències de l’Agència com a organisme de conca i d’acord amb la legislació bàsica en matèria d’aigües.

• Recomanacions referides a actuacions i procediments d’autorització que són

competència de les diferents Direccions Generals dels diversos Departaments de la Generalitat i de l’Administració local, o bé necessiten de la seva col·laboració, amb l’objectiu de millorar l’entorn natural, potenciar l’ús de l’embassament i promoure la dinamització socioeconòmica de la comarca.

Un altre concepte important i que cal deixar ben clar és el següent: l’Agència no es planteja, en l’àmbit de les seves competències, la promoció de l’ús recreatiu, lúdic o de lleure de l’embassament. Això és així perquè la funció bàsica i essencial de l’embassament no és altra que la de regulació/proveïment d’aigua. Aquesta premissa s’ha tingut molt present a l’hora d’explicar als Ens Locals els objectius de l’Estudi en la pròpia redacció del mateix. Respecte aquesta proposta val a dir que s’ha de tenir present si hi ha o hi pot haver una potencial demanda d’usos recreatius, que en aquest cas, tindria una funció essencial en l’embassament. És a dir, si per part dels Ens Locals hi ha predisposició i interès per potenciar els usos recreatius de l’embassament, és aleshores quan es proposa la creació d’un Consorci que assumeixi les tasques de vigilància, control i desenvolupament dels mateixos. Tot i que no és possible que l’Agència cedeixi les seves competències de gestió sobre el Domini Públic Hidràulic, sí que es poden establir convenis mitjançant els quals s’estableixin mecanismes de delegació i col·laboració amb els Ens Locals per a l’exercici de les competències respectives. Per això es planteja la possibilitat que un Consorci (o figura similar), assumeixi per delegació les tasques de vigilància del medi hídric i de desenvolupament de les activitats de lleure i dels usos recreatius que es practiquin en l’embassament.



La col·laboració entre ambdues administracions, Consorci i Agència, hauria d’emmarcar-se mitjançant l’oportú instrument convencional en el qual s’hi establirien els mecanismes concrets per tal que el Consorci pugui, en exercici de les seves competències, col·laborar per delegació en la funció de policia dels usos recreatius i de les activitats de lleure que es duen a terme en el domini públic hidràulic que, per Llei, correspon a l’Agència.

CARACTERITZACIÓ DE L’EMBAS- SAMENT I DEL SEU ENTORN

ANÀLIS DELS USOS

RECREATIUS ACTUALS I ZONIFICACIÓ

-Descripció Medi Físic -Descripció Medi Socio-econòmic

(Capítol 6) (Capítols 2,3,4 i 5)

DIAGNOSI

-PUNTS FORTS -PUNTS FEBLES

(Capítol7)

PROPOSTES D’USOS I ACTUACIONS

ADAPTACIÓ NORMATIVA I DIRECTRIUS ESPECÍFIQUES

(Capítol 9) (Capítol 8)

Figura 1.1. Diagrama de flux de la realització de l’Estudi Tècnic Justificatiu 2. CARACTERITZACIÓ DE L’EMBASSAMENT I DEL SEU ENTORN Seguidament, es realitza una visió general de les característiques de l’embassament i el seu entorn, per donar una idea global dels seus valors fisiogràfics, ambientals i socioeconòmics. Característiques de l’embassament. L’embassament té una superfície de 75 ha en la cota màxima d’embassament (469,4 m.s.n.m.) i una capacitat de 12,21 hm3. El principal ús és el subministrament d’aigua als nuclis urbans agrupats en el consorci Topograpo (Torroja del Priorat, Poboleda, Gratallops i Porrera) i a la Comunitat de Regants de Riudecanyes. L’embassament subministra a partir d’un assut situat 4 km aigua avall de la presa de Siurana, el cabal necessari per alimentar el pantà de Riudecanyes. Variació del volum embassat El volum embassat varia apreciablement, tant anualment com estacionalment, degut al caràcter torrencial de la conca hidrogràfica del riu Siurana. L’estiu és l’època en la que habitualment el nivell és més baix, malgrat que hi ha anys en que les abundants pluges de la primavera permeten mantenir un nivell alt fins al setembre. El més habitual és, però, que el nivell descendeixi durant l’estiu, ocasionat per la baixa pluviometria i per l’augment de demanda d’aigua de reg.



Qualitat de l’aigua. L’embassament presenta bones característiques en quan a la qualitat fisico-química de l’aigua. No presenta cap restricció per a les activitats aquàtiques. Vegetació. La vegetació de la zona de l’embassament està condicionada en gran mesura per la presència fins ben entrat en el segle XX de camps de conreu en pràcticament la totalitat dels voltants de l’embassament. Actualment, amb l’abandonament de molts d’aquests cultius, s’està produint un procés de regeneració caracteritzat majoritàriament per la presència d’alzinars esclarissats, constituïts per l’alzina (Quercus ilex) i/o la carrasca (Quercus rotundifolia), per pinedes de pi blanc i per brolles, erms i herbassars. En general, la presència i constitució d’una u altra comunitat presenten aspectes diferents, depenent de l’orientació, pendent i sobretot de la pressió antròpica a que ha estat sotmès. Es pot assegurar que, si no es produeixin incendis o altres pertorbacions antròpiques importants, en un futur proper ens trobarem amb un escenari amb una major qualitat ecològica de l’entorn, degut fonamentalment a l’evolució cap a etapes més madures del bosc. Fauna No es coneix cap espècie d’interès que pobli l’embassament. En tot cas, és d’interès la cua de l’embassament i el riu Siurana. La fluctuació del nivell de l’embassament no permet l’establiment de fauna ornitològica aquàtica en els marges del mateix. Sí que és important com a punt de pas i/o hivernació d’aus migratòries. Per altra banda, l’embassament és una de les entrades naturals a les Muntanyes de Prades, amb una fauna molt rica i variada, sobretot per la confluència dels ambients eurosiberians amb els mediterranis. Destaquen ocells rupícoles a les cingleres i un poblament d’àguila cua-barrada en la vall del riu Siurana. Paisatge. Valors molt positius a tot l’entorn de l’embassament, que com ja s’ha comentat poden augmentar a mesura que la vegetació es regeneri. En destaca el poble de Siurana, assentat en els cingles que dominen l’embassament. Llocs d’interès natural. L’embassament i les immediacions d’aquest formen part de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes de Prades, sent-ne una “porta” d’entrada. Aquest espai gaudeix de gran quantitat d’hàbitats, una fauna variada i un paisatge dominat per serralades calcàries tallades en espectaculars cingles. En les proximitats, a l’oest de Cornudella, tenim el parc Natural del Montsant. Poblacions importants i comunicacions Cornudella de Montsant, situada al nord-est de la comarca del Priorat i amb quasi 900 habitants, és la principal població de l’entorn, situada a escassos quilòmetres de l’embassament. Es troba relativament allunyada de les principals ciutats de Tarragona. La principal via de comunicació per accedir-hi és la carretera C-242 , tant des del sud (Baix Camp i sud del Priorat) com del nord (comarques de Lleida).



Accessos i camins de l’embassament. Els accessos a l’embassament amb vehicle motoritzat es realitzen mitjançant dues carreteres locals que surten de les immediacions de Cornudella de Montsant i arriben a la presa, on existeix un aparcament. Una d’elles ressegueix la part oest de l’embassament fins al costat oest de la presa, i l’altra arriba al costat est d’aquesta, seguint el marge del Siurana, aigua avall de la presa. Hi ha dos camins que permeten arribar a la cua de l’embassament. Un s’inicia en el marge esquerra de la presa, i presenta un bon estat, excepte un tram final que ha patit una esllavissada. L’accés a la banda nord de l’embassament es realitza a peu, a partir del camí que transcorre des de la carretera de Siurana fins al Molí de l’Esquirola, en la vall del riu Siurana. Llocs d’interès arqueològic i històric. En l’embassament hi destaca el molí d’en Salvat, actualment en estat ruïnós. Aigua amunt d’aquest, ja en el riu Siurana, hi trobem d’altres molins, tots ells també abandonats i pràcticament oblidats. El poble de Siurana té la catalogació de Bé Cultural d’Interès Nacional. En destaquen, dins d’aquest poble la presència de les restes del castell àrab i l’església del segle XII. 3. ANÀLISI DELS USOS RECREATIUS ACTUALS I ZONIFICACIÓ 3.1. ANÀLISI DELS USOS RECREATIUS ACTUALS De forma genèrica els usos recreatius que es realitzen en un embassament els podem agrupar en quatre tipologies (veure taula 3.1.): a) Usos en la làmina d’aigua, b) Oci i esbargiment, c) Turisme i d) Coneixement i gaudiment de la natura i el patrimoni històric i arqueològic. Dins de cada tipologia podem associar diverses accions a realitzar, amb l’objectiu de millorar i promoure la utilització de l’embassament per als diversos usos recreatius. Aquestes accions les detallem en el punt 8 de Propostes. Taula 3.1. Usos recreatius en un embassament. USOS ACCIONS USOS EN LA LÀMINA D’AIGUA Bany Navegació rem Navegació vela Navegació motor

Delimitació àrees de protecció i per a diferents usos Condicionament i creació d’àrees de bany Condicionament i creació d’embarcador Creació o millora d’instal·lacions associades a la navegació Millora dels accessos als marges

OCI I ESBARGIMENT Excursionisme i senderisme Àrees concentrades d’esbargiment Pesca Caça Circulació motoritzada

Realització, restauració i senyalització d’itineraris pedestres i ciclables Creació i adequació d’àrees concentrades d’esbargiment (pícnic, zona acampada) Creació i adequació d’àrees adequades per a la pesca Realització i revisió de Plans Cinegètics Regulació circulació motoritzada

TURISME Millora de les comunicacions

Millora i creació d’Instal·lacions d’allotjament i restauració Programes de promoció turística Rètols d’informació i circuits



CONEIXEMENT I GAUDIMENT DE LA NATURA I EL PATRIMONI HISTÒRIC I ARQUEOLÒGIC Conservació i restauració de la natura

Contemplació de la natura (observatori de fauna, miradors, pannells informatius) Educació ambiental Programes d’estudi i investigació del medi natural Introducció d’espècies animals Conservació i restauració del patrimoni històric i arqueològic Inventari del patrimoni històric i arqueològic

Font: Elaboració pròpia Es descriuen a continuació els usos i instal·lacions associades als usos recreatius que actualment es realitzen en l’embassament o en les seva zona d’influència més propera. Podem veure la ubicació de les mateixes en el Mapa núm 4. 3.1.1. Usos associats a la làmina d’aigua Bany El bany és una activitat que es realitza molt marginalment. De forma bianual s’organitza una triatló que es desenvolupa parcialment en la làmina d’aigua de l’embassament (la prova de natació) i als voltants (les dues restants). Activitats nàutiques Actualment està constituït el Club nàutic de Cornudella, que compta aproximadament amb uns 90 socis, la majoria, del poble de Cornudella. Aquesta associació disposa d’unes instal·lacions localitzades en el marge dret de l’embassament, en un recinte tancat d’aproximadament uns 300 m2, cedit per l’administració hidràulica. En aquest recinte es disposa de magatzem, on es guarden les embarcacions (canoes, caiacs, taules de winsurfing i una motora), un embarcador de fusta i una pista de volei-platja. L’espai presenta mancances en algun dels serveis bàsics. L’empresa de Cornudella Canoa-Kayak Siurana, utilitza aquestes instal·lacions durant bona part de l’any, especialment durant l’estiu i Setmana Santa, realitzant activitats aquàtiques per a grups, escoles i particulars. 3.1.2. Oci i esbargiment Excursionisme i senderisme Hi ha dues rutes senyalitzades que transcorren per les immediacions de l’embassament. El primer és el camí de Cornudella a Siurana i transcorre per l’antic camí que antigament comunicava ambdues poblacions. La major part del recorregut és un corriol que ascendeix passant pel sector nord de l’embassament. El segon s’inicia en la confluència de l’anterior amb la carretera de Cornudella i Siurana i es dirigeix, mitjançant una pista forestal que planeja, cap a la vall del riu Siurana. El camí passa pel Molí de l’Esquirola, en la confluència del Siurana amb el Riuet de Gritella, i segueix riu amunt fins als Gorgs. Pesca No hi ha cap vedat de pesca en l’embassament, i la pesca és lliure, malgrat que no és utilitzat habitualment amb aquesta finalitat.



3.1.3. Turisme Instal·lacions d’hostaleria i restauració Les infraestructures d’hostaleria i restauració més properes les trobem a Cornudella i en el poble de Siurana. La pràctica habitual de l’esport de l’escalada, i en menor mesura, el vol lliure, des de ja fa uns quants anys, han motivat que hi hagi una infraestructura consolidada d’establiment d’hostaleria i restauració. A Cornudella apareixen dos restaurants i una fonda, mentre que a Siurana tenim un restaurant, refugi, un càmping i un hotel, que actualment està en construcció. Informació turística No existeix cap tipus de infraestructura associada al turisme en les immediacions de l’embassament (punts d’informació, senyalització, etc.). En el poble de Cornudella tenim un punt d’informació turística. A banda de l’empresa Canoa-Kayak Siurana, abans esmentada, en el poble de Siurana tenim una altra empresa d’esports d’aventura i de guies excursionistes: 3.1.4. Conservació de la natura i del patrimoni històric i arqueològic Tampoc existeix cap tipus de infraestructura associada a la conservació de la natura o del patrimoni històric i arqueològic. 3.1.5. Estudi de la demanda Podem concloure que l’embassament suporta una pressió recreativa moderada però exigent pel que fa a la qualitat de l’entorn i la necessitat d’infraestructures recreatives. En aquest sentit, des d’aquest Estudi es constata la necessitat de millora de la qualitat dels serveis que s’ofereixen, sobretot pel que fa a les instal·lacions. Pel que fa al nombre de usuaris de les activitats aquàtiques, es considera que la freqüentació és assumible per l’embassament, encara que no sembla adequat un augment de la mateixa. 3.2. ZONIFICACIÓ DE L’EMBASSAMENT I EL SEU ENTORN Per ordenar la descripció i comprendre millor les directrius que cal aplicar, s’ha fet una zonificació de l’embassament en sectors, que contribuirà a la localització dels usos i facilitarà la valoració de les seves interaccions amb el medi receptor (veure Mapa núm. 5). En la zonificació es tracta de definir sectors homogenis per facilitar-ne, més endavant, l’avaluació davant dels usos que suporten i de les propostes que s’indiquin. En general, per a cada sector es descriuen els límits, els accessos al sector i l’accessibilitat als marges, la intensitat i la tipologia dels usos recreatius que suporta. Sector 1 Zona de seguretat de la presa. Inclou tota la franja d’aigua situada a menys de 100 m de la presa. L’accés al sector per carretera és bo. Els marges, tant l’esquerra com el dret també són fàcilment accessibles. Ha d’estar balisat per a impedir la invasió dels sector pels navegants i banyistes.



Sector 2 Constitueix la major part de la superfície de l’embassament, format aquest per dos braços, el del Barranc de l’Argentera en sentit sud-nord, i el principal en sentit oest-est. L’accés és bo al llarg de la costa oest (per la carretera local de Cornudella) i meridional (a partir de la pista forestal que surt de la presa). En tot el marge septentrional, entre el camí vell de Siurana i la cua de l’embassament, l’accés és realitza a peu, no fàcilment, des de la pista forestal situada més al nord. La navegació sense motor és actualment l’activitat recreativa preferent. Sector 3 Petit sector format per l’entrant que forma el Barranc d’Estopinyà. Es considera aquest sector per a poder limitar la seva navegabilitat amb l’objectiu de protegir els seus valors ambientals, especialment d’hàbitat de ribera i dotar l’embassament d’una zona de refugi i tranquil·litat per la fauna ornitològica. Sector 4 Sector situat en el marge dret del braç principal del Siurana, en el seu meandre principal. Al igual que en el Sector 3, es limitarà la navegabilitat per a poder protegir el sector. Com veurem en l’apartat corresponent, es proposa la construcció d’una illa flotant per a la restauració de l’hàbitat aquàtic. 4. DIAGNOSI Analitzem aquí esquemàticament la potencialitat i la problemàtica que pot presentar l’embassament en el futur, respecte la possibilitat d’incrementar i establir nous usos recreatius. En la següent taula s’analitzen els punts forts i febles dins dels cinc àmbits d’usos que hem establert: usos associats a la làmina d’aigua (bany i navegació), els relacionats amb l’oci i l’esbargiment (senders, àrees de pícnic i acampada, pesca, etc.), els relacionats amb el turisme (accessos, instal·lacions, centres d’acollida, etc.) i els relacionats amb la conservació del patrimoni natural i històric i arqueològic. Taula 4.1. Punts forts i febles que presenta l’embassament de Siurana per als usos recreatius. USOS PUNTS FORTS PUNTS FEBLES

USOS A LA LÀMINA D’AIGUA

*Qualitat de l’aigua bona. *Bons accessos al llarg dels marges sud i oest. *Infraestructures nàutiques existents. *Associació i empresa esports nàutics vinculades a l’embassament.

*Oscil·lacions importants del nivell de l’aigua. *Dèficit de serveis bàsics en el club nàutic.

OCI I ESBARGIMENT

*Associacions i dues empreses de turisme d’aventura. *Possibilitat d’adequar sender perimetral a l’embassament. *Gran quantitat d’activitats esportives de natura en la zona (escalada, col lliure, barranquisme, etc.).

*Falta de senders i pannells informatius *Inexistència d’infraestructures d’esbargiment (pícnic, zona acampada, etc.).



TURISME

*Bons accessos a l’embassament. *Demanda turística potencialment alta, per proximitat a la costa de Tarragona. *Edificis de la presa propietat de la CHE potencialment utilitzables per a fins recreatius i/o eductius.

*Escassa promoció dels valors turístics de l’embassament.

NATURA

*Hàbitats aquàtics, especialment en la cua de l’embassament i barrancs de l’Argentera i Estopinyà. *Valors ecològics de primer ordre (PEIN Muntanyes de Prades i Parc Natural del Montsant). *Àmplia superfície forestal als voltants de l’embassament.

*Marges degradats. *Hàbitats aquàtics escassos.

PATRIMONI HISTÒRIC I ARQUEOLÒGIC

*Poble de Siurana.

*Poc coneixement i degradació dels Molins del Riu Siurana.

A partir d’aquesta diagnosi, en el següent capítol es realitza una proposta d’usos i actuacions que pugui aprofitar per una banda aquests punts forts, i per l’altra, solucionar o millorar els punts febles que presenta l’embassament de Siurana i el seu entorn. 5. ACTUACIONS PROPOSADES 5.1. MODIFIACIÓ DE LA NORMATIVA ACTUAL Actualment, els usos recreatius es regulen mitjançant la Resolució de la Junta d’Aigües de 19 de gener de 1995 (DOGC núm. 2012 de 15 de febrer de 1995), sobre la classificació dels embassaments compresos en les conques internes de Catalunya pel que fa a les possibilitats que presenten per a la navegació i l’ús de banys. Per a aquesta classificació es tenen en consideració, a més de les seves característiques naturals i d’accés, les limitacions que es dedueixin de la compatibilitat dels esmentats usos amb la destinació de les aigües, el règim d’explotació, la variabilitat de nivells i altres circumstàncies que puguin condicionar-los. La resolució esmentada classifica les activitats de la següent manera:

Ús de banys: D. Navegació a rem: D. Navegació a vela: D. Navegació a motor: B Observacions: prohibit motor cota 470,50 m. Limitació general: prohibit tot tipus de navegació a menys de 100 metres del parament de la presa.

Sent A: Embassaments en que està prohibida la navegació

B: Embassaments amb restriccions C: Embassaments amb condicions desfavorables D: Embassaments sense cap restricció.



Per a la navegació caldrà sol·licitar a l’Agència el permís corresponent (Article 49 de la Llei 29/1985 d’aigües. Com veiem, la navegació de rem i vela, així com el bany, està permesa sense cap tipus de restricció, excepte la de motor, que té una cota mínima, per sota de la qual es restringeix aquest ús. El present estudi modifica aquesta classificació normativa, de la següent manera, i a més, n’amplia el seu detall mitjançant les directrius que s’exposen en el punt 9.2:

Ús de banys: B. Navegació a rem: B. Navegació a vela: B. Navegació a motor: A.

5.2. DIRECTRIUS PER A LA REGULACIÓ DELS USOS COMPATIBLES Un dels objectius principals d’aquest estudi és l’establiment d’un marc de regulació de totes les activitats recreatives que concorren a l’embassament. Per fer-ho, i amb vista que en el futur es redacti un pla de gestió específic que desenvolupi d’una manera més precisa les propostes que aquí es recullen, es desenvoluparan la normativa i les directrius relacionades amb les activitats i els usos compatibles més importants. Activitats nàutiques Navegació de rem o vela Ja hem vist que es tracta d’una activitat idònia o admissible en gairebé tot l’embassament, excepte en el Sector 1 de la presa i en els sectors 3 i 4.

• No s’autoritzarà la navegació dins de la zona de seguretat (Sector 1), la qual es defineix com aquella situada entre la presa i 100 m aigua endins de l’embassament.

• S’haurà de procedir a la senyalització i l’abalisament de la zona de seguretat. Així

mateix, s’hauran de col·locar plafons informatius a les zones d’accés a l’embassament i als estacionaments, on s’indicaran les restriccions existents.

• A la resta de l’embassament, s’autoritzarà la navegació no motoritzada en tot

l’àmbit, excepte en els Sectors 3 i 4. Aquest sectors quedaran exclosos del sector de navegació amb la finalitat de potenciar els seus valors ecològics.

• Totes les embarcacions hauran de navegar amb precaució i no a més de 3 nusos

de velocitat. De l’organització d’activitats i el manteniment de la senyalització i les altres instal·lacions se n’haurà de responsabilitzar el club o el Consorci que desenvolupi majoritàriament les activitats en aquesta zona de l’embassament.



Navegació de motor Donades les especials característiques de l’embassament, sobretot pel que fa a la mida i als seus valors ecològics, es prohibeix la navegació a motor de qualsevol tipus, excepte en casos de servei o d’emergència, o qualsevol altre degudament justificat. Bany Aquesta activitat és compatible en tots els sectors de l’embassament, llevat de la zona de seguretat. El bany tampoc no es podrà fer a les àrees d’atracament de les embarcacions. La làmina d’aigua es pot utilitzar en gairebé la seva totalitat; tanmateix, són els mateixos visitants els qui seleccionen les àrees més idònies. En principi, les zones més idònies per al banys estan al marge dret (Sector 2), especialment per la seva accessibilitat. S’hauran de col·locar plafons informatius en els quals s’indiquin els límits i es detallin les normes d’ús específic, relacionades sobretot amb la conservació dels marges, la seguretat de les persones i la salvaguarda de la qualitat de les aigües. Sobre els aspectes normatius que afecten aquestes activitats, i tal com s’indica en l’article 74 del Reglament de domini públic hidràulic (RDPH), les autoritzacions per a establiments de banys o zones recreatives i esportives a les lleres públiques o les seves zones de policia seran tramitades d’acord amb el que es disposa en els articles 52 i 53 del Reglament esmentat. A més a més, es regiran per un seguit de prescripcions relatives a la documentació tècnica que cal presentar, l’abalisament de les zones, la competència de peticions, el termini d’autorització i els tràmits que s’han de seguir en les autoritzacions per a la navegació. En tot cas, l’article 70.2 del RDPH indica que, per a l’atorgament de concessions o autoritzacions per a establiment de ponts o passarel·les, embarcadors i instal·lacions per a banys públics, es considerarà la possible incidència ecològica desfavorable, i s’han d’exigir les garanties adequades per a la restitució del medi (article 69 de la Llei d’aigües). Finalment, les zones indicades com a idònies per al bany s’hauran d’incloure dins del programa de control de qualitat de les aigües per a l’ús esmentat, establert per l’Agència Catalana de l’Aigua amb la finalitat de comprovar el compliment dels requisits mínims exigits i mantenir o modificar la ubicació d’aquestes zones. Altres usos Esbargiment passiu Es considera preferent en els Sector 2 on s’endegarà una zona específica per a aquest ús. Pel que fa a les normes d’ús de les àrees recreatives, serà prohibit fer foc llevat dels recintes i els edificis destinats a aquesta finalitat. La circulació lliure de vehicles quedarà restringida a les vies d’accés i els camins perimetrals i és prohibit expressament penetrar a l’interior de les àrees recreatives o recórrer els marges i el vas de l’embassament. Amb aquesta finalitat es construirà una tanca baixa de tipus rústic de troncs de fusta en aquelles àrees susceptibles físicament de poder ser transitades estant prohibit.



Les escombraries i les deixalles s’hauran de recollir en els contenidors corresponents i s’instal·laran plafons indicatius sobre com s’han d’utilitzar les àrees recreatives sense afectar el medi natural. Acampada Es considera l’acampada lliure com a poc idònia en tot l’embassament, fora de la zona habilitada prop de la presa. Es recomana una tasca de vigilància dels guardes perquè evitin la proliferació excessiva de focus d’acampada lliure als marges de l’embassament. Senderisme, cicloturisme i rutes d’interès ambiental o cultural. Centre d’interpretació Es tracta d’activitats recreatives que els usuaris practiquen sovint. Es consideren idònies en tot l’embassament. Els senderistes hauran de seguir les indicacions dels recorreguts existents. 6. RECOMANACIONS En aquest apartat es realitzen un seguit de propostes d’actuació amb caràcter de recomanació, sempre amb l’objectiu, com ja s’apunta en el punt 8, que es vegin implementades des d’un Consorci. Les recomanacions seleccionades i l’ordenació de les activitats recreatives actuals han de repercutir en la satisfacció de les experiències recreatives dels visitants, alhora que cal garantir la qualitat i la integritat dels recursos afectats. Per tot això, en aquest apartat es pretén fer unes recomanacions amb criteris ecològics de les actuacions actuals i futures que es podrien portar a terme a l’embassament. D’altra banda, s’avaluen les actuacions previstes i potencials amb la idea bàsica que l’estudi serveixi com a eina per diagnosticar la conveniència de promoure o no altres activitats en diversos sectors. En aquest sentit s’ha avaluat la prioritat de les actuacions, establint les categories alta, mitjana o baixa. A continuació descriurem els objectius i els criteris que s’han tingut en compte i el conjunt d’actuacions que es recomanaran. Objectius i criteris Els objectius concrets que es pretenen assolir amb les recomanacions són les següents:

• Millorar l’entorn natural mitjançant la restauració de les zones degradades, la conservació dels ecosistemes i la repoblació de flora i fauna.

• Potenciar l’ús públic, organitzant les activitats, atenuant-ne els impactes i afavorint la

sensibilització ambiental dels ciutadans.

• Promoure la dinamització socioeconòmica de la comarca, afavorint la generació d’inversions i, conseqüentment, d’ocupació i benestar, al mateix temps que s’incrementa el patrimoni natural i la riquesa per a la regió.

Tot això, regulant els usos i permetent només els que siguin adequats, sempre que siguin compatibles amb les finalitats d’explotació prioritàries de l’embassament. En definitiva, es tracta d’harmonitzar el que és natural amb el que és afegit, possibilitar-ne el gaudi i millorar, tant com es pugui, l’economia de la comarca.



Pel que fa als criteris aplicats, en destaquem els següents:

• Respectar sempre el caràcter prioritari de l’embassament com a infraestructura hidràulica per al reg, l’abastament d’aigua i per a la regulació.

• Adequar la pressió d’ús existent a la capacitat i la idoneïtat dels recursos.

• Reduir al mínim la creació d’infraestructures que no estiguin integrades en els nuclis

de població o en instal·lacions preexistents.

• Aplicar un model estratègic de desenvolupament sostenible per a la comarca utilitzant l’embassament com a element de referència, de tal manera que l’ús, la gestió i la protecció dels recursos naturals permeti i potenciï el benestar dels usuaris i els habitants de la zona des del punt de vista econòmic, social i cultural. Simultàniament es mantindria la capacitat d’explotació dels recursos naturals amb la finalitat de garantir les necessitats previsibles en generacions futures i se salvaguardaria la capacitat de suport enfront dels efectes adversos en els ecosistemes i els recursos afectats.

Es tracta, en definitiva, de desenvolupar dos principis fonamentals: la integració de les variables ambientals en les polítiques sectorials de caràcter econòmic i social i la corresponsabilitat de tots els elements que incideixen en la gestió i en l’ús de l’embassament. Les propostes que es desenvolupen a continuació, s’han dividit en dos blocs. En primer lloc es descriuen les propostes que fan referència a l’adequació i restauració del medi i que respondran a actuacions que impliquen obra o qualsevol altra modificació física del medi. En segon lloc, les que tracten sobre la promoció recreativa, ja siguin de tipologia de gestió o d’obra. Lògicament, a aquestes propostes específiques s’hi sumaran totes aquelles que de manera natural s’estan desenvolupant a l’embassament. En cada proposta s’hi detalla l’àmbit d’actuació (el sector o sectors on s’hi establirà i la prioritat d’actuació. 6.1. RECOMANACIONS D’ADEQUACIÓ I RESTAURACIÓ DEL MEDI Restauració d’esllavissada Àmbit d’actuació: Sector 2. Prioritat: Alta. El camí forestal que transcorre pel sud de l’embassament es troba tallat degut a una esllavissada (fig. 4.5), aproximadament davant del Molí del Salvat. Aquest fet provoca que el camí, apte per a la circulació de vehicles fins a aquest punt, vegi reduïda la seva amplada al llarg d’uns 50 m de manera que sols és apte per a vianants o ciclistes. L’efecte paisatgístic es bastant negatiu, degut a que l’afecció es produeix en una zona amb grans pendents presentant una gran superfície de talús descobert. Es proposa la restauració del camí, mitjançant actuació de reperfilament de la secció i la posterior revegetació mitjançant tècniques de bioenginyeria dels talussos. Adequació de la carretera local del marge dret Àmbit d’actuació: Sector 2. Prioritat: Mitjana.



Adequació de la carretera d’accés a la presa, que actualment presenta algunes mancances. Les obres han de consistir en la restauració dels talussos erosionats, adequació d’aparcaments al llarg del seu recorregut i la construcció de cunetes i drenatges. S’ha de tenir en compte que ha d’ésser una via on hi haurà circulació de persones i ciclistes, pel que s’instal·larà la senyalització necessària per a que no es produeixi cap conflicte en aquest sentit. Gestió de la superfície forestal Àmbit d’actuació: Àmbit d’influència de l’embassament. Prioritat: Mitjana. Endegament de Plans Tècniques de Gestió i Millora Forestal (PTGMF), amb l’objectiu protector, que procurin la maduració dels boscos cap a les comunitats climàciques més estables i resistents a pertorbacions (foc, plagues, etc.) representades aquí per l’alzinar. Millora i protecció dels ecosistemes aquàtics Àmbit d’actuació: Sector 3. Prioritat: Mitjana. Estudi de les zones amb presència d’hàbitats de ribera: els barrancs d’Estopinyà, Argentera i de la cua de l’embassament, per a la possible millora i/o restauració vegetal de les mateixes. En el barranc d’Estopinyà, que és l’única d’aquestes zones sense accés per terra, i que anteriorment l’hem definit com el Sector 3 (veure punt 6.3.) es limitarà l’accés d’embarcacions mitjançant l’abalisament del mateix. Amb aquesta mesura es vol crear una zona de protecció específica per a les aus i altres animals, de manera que tinguin en aquesta zona, unes condicions de refugi. Creació d’una illa flotant Àmbit d’actuació: Sector 4. Prioritat: Baixa. Abalisar el sector 4 de manera, que al igual que en el Sector 3, es gaudeixi d’una zona de descans i protecció per a la fauna piscícola i ornitològica. La zona presenta un difícil accés per terra, amb el que es facilita aquest objectiu. Per a incrementar els hàbitats aquàtics en l’embassament, molt escassos degut a la gran fluctuació del nivell de la làmina d’aigua, es proposa la creació d’una illa flotant per a la conformació d’hàbitats adequats a la fauna piscícola i ornitològica. 6.2. RECOMANACIONS DE PROMOCIÓ RECREATIVA Promoció turística de l’embassament i el seu entorn Àmbit d’actuació: Àmbit d’influència de l’embassament. Prioritat: Alta. Implementar un programa de promoció turística de l’embassament de Siurana, en el que s’hi hauria d’incloure com a mínim els valors ambientals, l’oferta d’esports nàutics i d’aventura i el patrimoni històric i arqueològic de l’embassament, junt amb tots els altres actius de la zona com són el Parc Natural del Montsant, els pobles de Siurana i Albarca, els esports d’aventura (escalada, vol lliure, etc.)



Creació d’un Centre d’Interpretació de l’Embassament de Siurana Àmbit d’actuació: Sector 1. Prioritat: Mitjana. Actualment l’edifici annex a la presa, propietat de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE), està infrautilitzat. Es proposa la creació d’un Centre d’Interpretació de l’Embassament de Siurana en col·laboració amb la CHE. L’objectiu seria la de promoure els valors ambientals i també socio-econòmics de la zona. Un dels eixos en que es pot basar aquest centre és en la coneixement de la natura dins de l’àmbit de l’espai protegit de les Muntanyes de Prades, que és on es troba l’embassament, i que està previst que en un futur immediat es converteixi en Parc Natural. L’altre eix principal seria el coneixement dels àmbits socioeconòmics lligats amb l’aigua que ha tingut el riu Siurana al llarg de la seva història: els molins del Riu Siurana, l’antiga minicentral hidroelèctrica així com l’actual sistema hidràulic de la Presa de Siurana i la seva connexió amb Riudecanyes. Creació d’una zona recreativa Àmbit d’actuació: Sector 2. Prioritat: Mitjana. Es proposa endegar una zona recreativa en la zona que se situa entre la presa i el club nàutic. Es la zona que potencialment estarà més freqüentada i a la vegada disposa d’un ampli aparcament. Les instal·lacions han de comptar amb una zona de pícnic, una altra de jocs, papereres i aigua. Abalisament de la zona de seguretat Àmbit d’actuació: Sector 3. Prioritat: Mitjana. Abalisament del Sector 1 o zona de seguretat de la presa mitjançant boies. Es tracta dels primers 100 metres pròxims a la presa. Millora de les instal·lacions del club nàutic Àmbit d’actuació: Sector 2. Prioritat: Alta. Realitzar un projecte de millora de les instal·lacions del club nàutic. Creació d’un sender que rodegi l’embassament Àmbit d’actuació: Àmbit d’influència de l’embassament. Prioritat: Mitjana. Creació d’un circuit que rodegi l’embassament apte per a bicicletes i excursionistes. Part d’aquest circuit aprofitarà la carretera i pista existent, mentre que en la resta es necessita la construcció d’un nou traçat. Senyalització de rutes per a bicicleta de muntanya Àmbit d’actuació: Àmbit d’influència de l’embassament. Prioritat: Mitjana.



L’embassament pot ser el punt de partida per a multitud de rutes amb bicicleta de muntanya. Existeix una xarxa de camins forestals molt vàlida per a la pràctica d’aquest esport. El centre d’interpretació que es proposa construir seria el punt de partida i d’informació d’aquestes rutes. Restauració del Molí d’en Salvat Àmbit d’actuació: Sector 2. Prioritat: Mitjana. Adequació i restauració de les restes de l’antic Molí d’en Salvat, on antigament es va instal·lar una minicentral hidroelèctrica. Integrat en el futur sender que rodeja l’embassament, pot complementar les explicacions referents a les activitats socioeconòmiques que es realitzarien en el centre d’interpretació.


MAPES: 1. Usos actuals 2. Propostes de zonificació

!́

!́

!́

ÆQ

!i

¾>

"Ý

¾j"Ý ¾.

¾.

¿&

¿&

¿&

¾j¾j

¾×

¾jT.M. Cornudella de Montsant

T.M. Arbolí

PEIN Muntanyes de Prades

Siurana

ESCALES: DATA: TÍTOL DEL PLÀNOL:PLÀNOL Nº:

FULL:ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L'ORDENACIÓ DELS USOS

RECREATIUS DE L'EMBASSAMENT DE SIURANA1 : 10 000

DESEMBRE 2004 USOS ACTUALS4

1 de 1

Llegenda

¾>InstalacionsNàutiques

¿&

Paisatge d'interès

!́ Restaurant

¾j Allotjament

!i Parking

¾. Edifici històric

"Ý Esglèsia, ermita

¾× Edifici singular

ÆQ Camping

CamíBon estat

CamíMal estat

Carreteres

Ferrocarril

â â â â Sender GR

â â â Sender

Aigua embassada

Límit deTerme municipal

Límit de PEIN

0 100 200 30050Metres

®

ESCALES: DATA: TÍTOL DEL PLÀNOL: PLÀNOL Nº:

FULL:

ESTUDI TÈNIC JUSTIFICATIU DE L'ORDENACIÓ DELS USOSRECREATIUS DE L'EMBASSAMENT DE SIURANA DESEMBRE 2004 PROPOSTES DE ZONIFICACIÓ

5

1 de 1

E = 1 : 6 000

0 75 150 22537,5Metres

PLÀNOL Nº:

Llegenda

®Sector 1

Sector 4

Sector 3

Sector 2

estudi tcnic usos recreatius de l'embassament de siurana · fauna no es coneix cap espècie...

Documents