ai 25.indd 2 09/06/2011 10:09:22

AI_25.indd 2 09/06/2011 10:09:22

La revista ja ha arribat al quart de segle, al número 25, i procura fer-ho amb bona cara, malgrat que els temps no acompanyen.

Aquest número està farcit de materials interessants (entrevistes, notícies curioses, sortides, entreteniments, enquestes) que hem elabo-rat els membres de l’equip de redacció amb l’ajuda i la paciència de com-panys, professorat i del coordinador.

I pràcticament sense adonar-nos-en, hem arribat a fi nal de curs. Que lluny ens queda aquell setembre. Ja han passat tres avaluacions (veurem si hem fet el que tocava i passem de curs...).

El curs vinent en Miquel Galceran haurà agafat el relleu a la direcció de l’institut, i el centre seguirà creixent, amb una línia més de 1r d’ESO i més barracons al pati; la veritat és que no sabem si hi cabrem, però la qüestió és que de moment tenim les esperades vacances a tocar! El moment de guardar els llibres, el despertador i de no haver d’anotar més deures a l’agenda!

Per això esperem que les gaudiu intensament; el curs vinent donarem la benvinguda als nous, i de moment acomiadem els de 2n de batxillerat que se’n van.

També volem agrair la col·laboració de l’AMPA.

Ens retrobem al proper número.

La Redacció

1Editorial

2Què ens diu l’Ampa

2Professors nous

4M’agrada, no m’agrada

5Banc Comú dels Coneixements

7Enquesta tabac

8Notícies

12Entrevistes

18La Kermesse i el Carnestoltes

20Sortides

24Intercanvi a Alemanya

26Diada de Sant Jordi

30Abecedari de l’Institut

31Funció de teatre

31Flash Mob a l’Institut

32Recomanacions

34Les Lleis de Murphy

35Entreteniments

SUMARIEDITORIAL

Coordinació: Xevi Escrihuela

Equip de redacció: Pol Alarcón, Noelia Arias, Sergi Cuixart, Laura Graupera, Sara Guillén, Daniel Malo, Kaoutar Marouan, Miquel Martí, Joel Motilla, Sergio Pascual, Eric Peñas, Lucía Pérez, Georgina Roura i Fabricio Torrens

Disseny i maquetació: SIL Informàtica Canet

Edita: AMPA de l’Institut Lluís Domènech i Montaner

AI_25.indd 3 09/06/2011 10:09:36

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 25 - JUNY 20114

PROFESSORS NOUS!PROFESSORS NOUS!

Què ens diu L’AMPA?

Al mal temps bona cara, mai millor dit. En els temps de crisi que corren avui en dia,

cal aprofi tar-los per buscar noves idees, nous plantejaments que afecten tant a la societat com als sectors productius.

Aquest nous plantejaments afec-ten segur el món educatiu, ja que en èpoques de bonança com les que hem viscut darrerament, el coneixe-ment quedava en un segon pla, ja que la bonança econòmica pro-moguda per la indústria del totxo, motivava que molts joves abando-nessin els estudis més aviat del que potser hauria d’haver estat. La feina sense cap tipus d’especialització i

el diner fàcil i ràpid motivava molts d’aquest joves a no pensar a seguir formant-se. Aquests condicionants han canviat i avui en dia cada vega-da és més difícil trobar feina i els cu-rrículums han de ser més exigents, per això la formació és primordial en èpoques de crisi.

Les grans revolucions sempre han estat motivades en èpoques de crisi i han afectat tots els àmbits de la societat, per això són mo-ments que cal aprofi tar i posar-hi imaginació per donar un tomb a situacions que veiem que no fun-cionen, procurant buscar sortides a cost zero i posant cadascú de la nostra part sumant sinèrgies.

L’educació és cosa de tots, no no-més dels professors i de les AMPES, sinó que afecta un poble i un país, per això cal que s’impliqui tothom i així ho hem de fer viure a tots els ciutadans del nostre poble.

Les jornades de portes obertes són un gran reclam perquè els ciu-tadans coneguin la feina que es fa i els recursos de què disposa el nostre institut, però potser hem de buscar nous esdeveniments que facin que l’institut sigui pol d’atracció pel poble i així els nos-tres fi lls el vegin com una oportu-nitat i no com una obligació, que el vegin com una sortida al seu futur i no com una pèrdua de temps.

Mari Martínez

Matèries que imparteixes: Castellà.Un llibre: Flores en el ático, de V.C Andrews.Una pel·lícula: Grease.Un/a cantant: Alejandro Sanz. Una ciutat: París.Una frase: La felicidad no es una estación a la que se llegue, sino una forma de viajar.Plat preferit: Cargols a la llauna.Una afecció: Balls de Saló.

Una mania o un vici: Buscar i tocar fusta ràpidament quan tinc un pensament negatiu.

Joan Munich

Matèries que imparteixes: Matemàtiques.Un llibre: La pregària del diable, de Jaume Cabré.Una pel·lícula: Gràcies per la propina.Un/a cantant: Ovidi Montllor.Una ciutat: Valparaíso.Una frase: Tot està per fer i tot és possible. (M M i P)Plat preferit: Entrecot a la brasa amb guarni-

ció i un bon vi.Una afecció: Treballar la terra.Una mania o un vici: No puc menjar sense pa.

Sònia Borén

Matèries que imparteixes: Reforç i optatives (Orientació).Un llibre: El perfum, de Patrick Suskind.Una pel·lícula: Els amants del cercle polar.Un/a cantant: Jamie Cullum.Una ciutat: Barcelona.Una frase: No és més ric qui més té, sinó qui menys necessita.Plat preferit: Truita de patates i ceba.

Una afecció: Llegir.Una mania o un vici: La coca-cola.

Laia Saladich

Matèries que imparteixes: Ciències naturals.Un llibre: La saga de Harry Poter.Una pel·lícula: La història interminable.Un/a cantant: Mano Negra.Una ciutat: Praga.Una frase: Prima A i després B.Plat preferit: Quix vegeteriana.Una afecció: Esquiar.Una mania o un vici: Menjar una peça de

xocolata després de dinar.

AI_25.indd 4 09/06/2011 10:09:37

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 25 - JUNY 2011 5

Agnès Teixidó

Matèries que imparteixes: Anglès. Un llibre: Sobre la bellesa.Una pel·lícula: Amelie.Un/a cantant: Bright Eyes.Una ciutat: Londres.Una frase: All you need is love (d’una cançó dels Beatles).Plat preferit: Sushi.Una afecció: La fotografi a.

Una mania o un vici: Tocar-me els cabells constanment i men-jar gelats per esmorzar.

Israel Sánchez

Matèries que imparteixes: Educació Física.Un llibre: L’alquimista.Una pel·lícula: El club de los poetas muertos.Un/a cantant: Bruce Springsteen.Una ciutat: París.Una frase: Quien nada duda, nada sabe...Plat preferit: Orada a la sal.Una afecció: El cinema.Una mania o un vici: Tocar-me els cabells.

Oscar Morales

Matèries que imparteixes: Tecnologia.Un llibre: Quenta Simarillion.Una pel·lícula: Blade runner.Un/a cantant: Loquillo.Una ciutat: Cap.Una frase: No rigui!!!Plat preferit: Patates fregides amb ous.Una afecció: La literatura fantàstica.Una mania o un vici: Mossegar-me les ungles.

Benjamín Bocos

Matèries que imparteixes: Llengua i literatu-ra castellana.Un llibre: Para nacer he nacido, de Pablo Neruda.Una pel·lícula: Blade runner.Un/a cantant: ---Una ciutat: Barcelona.Una frase: Vive y deja vivir; Paz y amor.Plat preferit: Foie.

Una afecció: L’òpera.Una mania o un vici: La música.

Álex Caballero

Matèries que imparteixes: Educació visual i plàstica.Un llibre: La historia interminable. Una pel·lícula: El retorno del rey.Un/a cantant: Depeche mode.Una ciutat: Venècia.Una frase: -----Plat preferit: Entrecot.Una afecció: El senderisme.

Una mania o un vici: La gent que circula per la dreta a 80 km/h.

Kaoutar Marouan i Laura Graupera

Aprofi to l’oportunitat d’aquest espai per acomiadar-me de vo-saltres.

Crec que quatre anys han estat sufi cients. L’Institut s’ha anat engrandint. Hem passat de 3 línies, a cada nivell de l’ESO, a la cinquena línia a 1r pel curs vinent. Al batxillerat hem iniciat una nova modalitat d’arts escèniques, música i dansa, i el proper curs és molt possible que tinguem 4 grups a 1r de batxillerat.Han estat quatre anys molt intensos i amb molta responsabilitat. Gestionar un Institut tan gran és complicat. Aquí haig d’agrair la feina feta pel meu equip directiu, el secretari, en Joan Carles Alà, la coordinadora pedagògica, l’Imma Font, i el cap d’estudis, en Jordi Masachs. Ells m’han facilitat la feina i, per això, els ho agraeixo.

Però, sobretot, i el més importat, agraeixo a l’equip de profes-sors, que m’ha acompanyat, la seva feina del dia a dia per fer un bon Institut. El nostre objectiu prioritari és instruir un alum-nat cada vegada més escèptic amb els temps que vénen, per això la tutorització i l’acompanyament són molt importants. Els

consells, les orientacions i el diàleg ens ocupen molt de temps. L’alumnat ho valora i se sent a gust.

També vull agrair la col•laboració que he tingut per part de l’AMPA per poder desenvolupar el meu projecte de direcció i de tot el personal d’administració i serveis per facilitar la tasca.

L’any que ve faré de tutor de 1r d’ESO i em dedicaré a per-feccionar les meves classes que, durant aquest temps, he tingut una mica abandonades.Si durant aquest anys algú s’ha pogut trobar mal atès li demano disculpes. I desitjo tota la sort del món al nou equip directiu que entrarà a partir del proper 1 de juliol.

No vull desaprofi tar l’ocasió per demanar a tothom estar aler-ta perquè la construcció d’un nou Institut sigui una realitat. Hem de vetllar perquè les diferents administracions compleixin allò que han promès. El curs vinent tindrem més de 650 alumnes d’unes edats complicades. Tanta massifi cació no és bona per poder realitzar correctament la nostra tasca.Gràcies a tots i ja ens anirem veient.

Ferran Casanova

S’ACABEN QUATRE ANYS DE DIRECCIÓ

AI_25.indd 5 09/06/2011 10:09:38


M’agrada:

Navegar per InternetSortir amb els amicsParlar per telèfonEscoltar músicaAnar de festaSopar fora de casaMenjar pizza, hamburguesa, patates fregidesJugar a la Play Station/Wii/Xbox360 Veure la TVPintar-me les unglesDormir moltL´estiuEl NadalEntrenar el meu esportAnar al cineAnar de compresEl nostre equip favoritVeure pelis a casa menjant crispetesFer skate L’hora del patiFesta els dimecres i divendres a la tarda

No m’agrada:

Fer deuresCuidar els germans petitsAnar a comprar el paPassejar amb els paresFer una cosa quan te l’obliguenEstar castigat tot el cap de setmanaQue l’internet no funcioniEsperar el trenPerdre un partitBarallar-meTenir els cabells enredatsAixecar-me d´horaEls anuncisQuan s´acaba la bateria del mòbilPerdre dinersEstudiarLlegir un llibreAjudar a fer feines de casaPortar ulleresEstar a casa avorrit/da

Sara Guillén i Georgina Roura

OPOSICIONS

Les oposicions són unes proves que pot fer tothom que sigui lli-cenciat i que tingui el CAP (Curs d’Aptitud Pedagògica) o el CQP (Curs de Qualifi cació Pedagògica). Uns quants professors del

centre les estan preparant. Hem parlat amb l’Alex, Sánchez, professor d’anglès, perquè ens n’expliqui quatre coses.

Qui supera aquestes oposicions es converteix en funcionari. Hi ha dues proves, una és escrita i l’altra oral. En l’escrita et fan escollir un tema entre cinc; aquests han estat esco-

llits a l’atzar entre tots els temes, que són 71. Aquests temes els pots haver estudiat anteriorment en l’etapa escolar. La prova té una durada de 2 hores. Quan l’acabes, es tanca en un sobre que no es pot obrir fi ns el dia en què has de fer-ne la lectura davant el tribunal. Si el tribunal suposa o s’adona que no llegeixes, sinó que has afegit informació en el tema, et fan fora de la prova i fi ns i tot, et poden prohibir repetir les oposicions.

El dia de la prova oral, tens 40 minuts en què hauràs de defensar la programació didàctica (un treball escrit que s’entrega al tribunal el primer dia i que recull la distribució del temari al llarg del curs, amb les activitats d’ensenyament-aprenentatge, criteris d’avaluació...). Tens 20 minuts per fer l’exposició i en els altres vint el tribunal pot fer-te preguntes.

El tribunal està format per 4 persones: tres són professors funciona-ris i el president és inspector.

Desitgem molta sort a tots/es aquells/es que s’hi presenten!

Pol Alarcón i Noelia Arias

LLEGENDES URBANES

El noi que va perdre el jersei

Expliquen la història d’un jove que surt de festa i lliga amb una noia. Surten al carrer, la noia agafa fred i ell li deixa el jersei. Al fi nal de la nit el noi l’acompanya a casa, però no es recorda de demanar-li el jer-sei. L’endemà, en un intent de recuperar la peça de roba i de tornar a veure la noia, el jove torna a la casa on la va deixar la nit anterior. Però quan truca a la porta i demana per ella surt una dona que li diu que s’equivoca, que la seva fi lla fa més d’un any que va morir. El noi, molt desconcertat, se’n va al cementiri per comprovar si és certa la història i un cop allà no només troba la tomba, també hi ha el seu jersei.

El preservatiu sorpresa

Un jove entra a una farmàcia a mitja tarda per comprar preservatius per a una cita a cegues que té aquella mateixa nit. Per dissimular el seu nerviosisme, bromeja amb el farmacèutic sobre la “sort” que espera tenir aquella nit. Quan el jove truca al timbre de casa de la noia, es troba de cara amb el pare de la noia, que és el farmacèutic que li ha venut els condons.

El llapis de la mort

Un estudiant desesperat davant d’un examen fi nal molt difícil deci-deix suïcidar-se fent servir dos llapis amb la punta ben esmolada, que s’introdueix pels narius. Ho fa davant dels seus companys de classe, just abans d’entregar el fatídic examen.


AI_25.indd 6 09/06/2011 10:09:38


BCC(Banc Comú dels Coneixements)

Aquest curs es va posar en pràctica al centre una ex-periència innovadora i molt enriquidora, que ja s’ha dut a terme en altres instituts i escoles de l’estat.

El divendres 15 d’abril, de 9 a 12’30, tant alumnes com professors van participar en dos tallers, com a aprenents o com a formadors (el primer torn, de 9 a 10’30 i el segon de 11 a 12’30). Durant una setmana, alumnes voluntaris de tots els cursos van organitzar la primera jornada del BCC, coordinats pels professors Miquel Ribas i Sònia Alarcón. Van prendre nota de les coses que cada alumne/a i professor/a podia ense-

nyar, així com aquells aspectes que li agradaria aprendre. Un cop recopilada la informació, van elaborar les graelles i, segons l’oferta i la demanda, van assignar dos tallers a cadascú. La persona responsable del taller tant podia ser un alumne com un professor. I el divendres ens vam trobar a diferents espais del centre per aprendre, per exemple, una llengua estrangera, a ballar merengue, jocs de màgia, a tocar la guitarra o un instrument de percussió, a fer un tiramisú o un bon massatge...

Ens ho vam passar d’allò més bé, ensenyant i aprenent!

È Ú

AI_25.indd 7 09/06/2011 10:09:38

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 25 - JUNY 20118 Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 25 - JUNY 20118

12 anys Noi 1 Sí: 2 No: 12 2 Sí: 0 No: 12 A vegades: 0 3 Sí: 0 No: 14 4 Molt: 2 Poc: 5 Normal: 3 Noia 1 Sí: 4 No: 25 2 Sí: 1 No: 28 A vegades: 0 3 Sí: 3 No: 22 4 Molt: 7 Poc: 11 Normal: 11 13 anys Noi 1 Sí: 10 No: 27 2 Sí: 2 No: 32 A vegades: 0 3 Sí: 5 No: 29 4 Molt: 6 Poc: 18 Normal: 12 Noia 1 Sí: 9 No: 22 2 Sí: 2 No: 29 A vegades: 0 3 Sí: 2 No: 29 4 Molt: 2 Poc: 13 Normal: 15 14 anys Noi 1 Sí: 9 No: 21 2 Sí: 1 No: 24 A vegades: 0 3 Sí: 0 No: 25 4 Molt: 8 Poc: 5 Normal: 12 Noia 1 Sí: 25 No: 27 2 Sí: 9 No: 40 A vegades: 3 3 Sí: 9 No: 42 4 Molt: 20 Poc: 10 Normal: 21

15 anys Noi 1 Sí: 17 No: 4 2 Sí: 5 No: 13 A vegades: 1 3 Sí: 7 No: 12 4 Molt: 10 Poc: 3 Normal: 4 Noia 1 Sí: 9 No: 4 2 Sí: 3 No: 13 A vegades: 0 3 Sí: 4 No: 12 4 Molt: 11 Poc: 1 Normal: 10 16 anys Noi 1 Sí: 10 No: 1 2 Sí: 2 No: 6 A vegades: 2 3 Sí: 10 No 7 4 Molt: 7 Poc: 1 Normal: 2 Noia 1 Sí: 15 No: 7 2 Sí: 9 No: 12 A vegades: 1 3 Sí: 7 No: 14 4 Molt: 15 Poc: 2 Normal: 5 17 i 18 anys Noi 1 Sí: 2 No: 0 2 Sí: 2 No: 0 A vegades: 0 3 Sí: 2 No: 0 4 Molt: 2 Poc: 0 Normal: 0 Noia 1 Sí: 3 No: 1 2 Sí: 2 No: 2 A vegades: 0 3 Sí: 3 No: 1 4 Molt: 4 Poc: 0 Normal: 0

Sara Guillén Georgina Roura, Fabricio Torrens i Sergio Pascual

Hem fet una enquesta a l’alumnat d’ESO sobre el tabac.

Els hem preguntat:1) Has provat mai el tabac?2) Fumes actualment?3) Ho saben a casa?4) Creus que en tens la informació necessària i adequada

EL TABAC

La conclusió és que els alumnes comencen a provar el tabac so-bretot en el segon cicle de l’ESO, i el que els va motivar a fer-ho és l’acceptació social, la voluntat d’oferir una imatge que en oca-sions no es correspon amb la realitat.La majoria afi rma tenir la informació necessària sobre les con-

seqüències negatives del tabac, tot i que hi ha un grup reduït d’adolescents que s’hi ha iniciat sense saber-ne gaire cosa.A primer cicle de l’ESO molts alumnes oculten als seus pares que han provat el tabac, o que són fumadors habituals; el percentat-ge decreix notablement en el segon cicle.

Aquestes són les dades:

AI_25.indd 8 09/06/2011 10:09:41


AI_25.indd 9 09/06/2011 10:09:41


N · O · T · I · C · I · E · S · N · O · T · I · C · I · E · S · N · O · T · I · C · I · E · S ·

El grup de hackers Anonymous ha ini-ciat atacs contra llocs web propietat

de Sony com a protesta per les accions legals iniciades per l’empresa contra els hackers de PlayStation.

En una carta oberta publicada en el seu lloc web, Anonymous escriu: “Felicita-cions! Ara Sony està en el punt de mira d’Anonymous”. El grup al·lega que les accions legals iniciades per Sony contra els “ciutadans d’Internet” GeoHot i Graf_Chokolo constitueixen ofenses imperdo-nables contra la lliure expressió i la lliber-tat digital.

A començament d’any, Sony va deman-dar GeoHot, de 23 anys d’edat, i Alexan-der “graf_chokolo” Egorenkov per inter-venir la consola PlayStation 3 i publicar a Internet el procediment utilitzat i els resultats del seu “jailbreak”.

El procediment descrit per tots dos hac-kers permet als usuaris executar en les consoles jocs modifi cats i intervinguts. La situació ha estat documentada, entre altres coses, a causa de les intervencions públiques del propi Hotz, així com en ví-deos antiSony publicats a YouTube.

Segons un missatge publicat per Anon-ymous a Twitter, el servidor de Sony Pictures al Regne Unit va ser piratejat el dissabte. El dilluns 4 d’abril, funcionava correctament, però el servidor europeu de PlayStation estava fora de servei.

Recentment, Sony va recórrer als tribu-nals de justícia per obtenir accés al comp-te de Hotz a PayPay. Segons el parer de l’empresa, el jove hacker hauria rebut su-port econòmic abans d’”obrir” PlayStation 3.

Anonymous acusa Sony d’aprofi tar-se del sistema judicial en un intent per censurar informació sobre la forma en què els seus productes poden ser utilitzats. El grup afe-geix que Sony ha convertit els seus propis clients en víctimes només pel fet d’haver recaptat i compartit informació, i que la seva persecució fi ns i tot afecta persones que només han buscat informació. “En fer-ho, Sony han infringit la privacitat de milers de persones”, conclou el grup.

Finalment, el grup adverteix a Sony que hauran d’afrontar les conseqüències de les seves accions a l’estil d’Anonymous.

Sergi Cuixart i Eric Peñas

El líder d’Al-Qaeda, Osama Bin La-den, ha estat identifi cat gràcies a

una mostra d’ADN d’una de les seves germanes, morta a Estats Units, des-prés de ser abatut en una operació de les forces especials nord-americanes a Abbotabad, localitat pakistanesa situa-da 60 quilòmetres al nord d’Islamabad, segons ha informat la cadena nord-americana ABC.

Segons aquesta font, la mostra d’ADN presa a Bin Laden es va correspondre amb la que s’havia pres a una germa-na que va morir de càncer de cervell a Boston i que s’havia guardat per si en algun moment podia ser necessària per corroborar la identitat del capda-vanter d’Al-Qaeda.

Bin Laden va ser abatut pels efectius nord-americans després que ell ma-teix disparés la seva arma durant el tiroteig, que es va produir després que el comando irrompés en el recinte en el qual residia el líder d’Al-Qaeda, en helicòpters durant la matinada, des-prés de negar-se a lliurar-se. Un res-ponsable ha assenyalat a Reuters que l’operació era “a matar” i no buscava en cap cas detenir amb vida Bin Laden.

Segons l’ABC, Bin Laden va rebre un tret al cap i va ser rematat amb un altre tret per confi rmar que estava mort. A continuació, els efectius nord-americans es van emportar el cos en un helicòpter fi ns a Afganistan, amb la fi nalitat de comprovar el seu ADN, i posteriorment va ser llançat al mar complint amb la pràctica musulmana.


Anonymous inicia atacs contra Sony

donant suport a hackers de PS3

Bin Laden, identifi cat

gràcies a una mostra

d’ADN presa

a una germana morta

AI_25.indd 10 09/06/2011 10:09:41



L’airsoft (de l’anglès air, aire, i soft, suau, aire suau) és un esport o hobby en el

qual se simulen enfrontaments armats, utilitzant rèpliques d’armes reals d’ús vigent en la majoria d’exèrcits i cossos policials del món. Aquestes rèpliques so-len ser d’escala 1:1 i són fetes de plàstic o metall. A més els jugadors porten roba de camufl atge, fet que converteix l’airsoft en un esport molt més realista que el seu competidor directe, el paintball.

Història

L’airsoft nasqué a la dècada dels 80 al Japó, país on les lleis que afecten el con-trol de les armes de foc són possiblement unes de les més severes del món, de ma-nera que la possessió d’armes de foc és extremadament difícil, per no dir impos-sible. Aquesta impossibilitat, juntament amb la necessitat per part dels afi cionats a les simulacions bèl•liques i als warga-mes, aconseguiren que alguns empre-saris comencessin a dissenyar rèpliques perfectes d’armes reals, les quals dispara-ven amb petits impulsos d’aire boles de PVC de 6 mm.

Material de joc

Actualment les rèpliques poden funcio-nar elèctricament (anomenades AEG),

resoldre obstacles com són les assegu-rances de responsabilitat civil per danys. Actualment s’està tirant endavant el pro-jecte de fundar una federació esportiva d’abast estatal.


gas o bé amb molla. Cada sistema té els seus avan-tatges i inconvenients. Dis-paren projectils esfèrics de 6 mm. (algunes marques i models utilitzen boles de 8mm.) de diàmetre a velo-citats d’entre 55 m/s i 150 m/s i d’entre 0.12 g. - 0.43 g. amb una cadència de tir i abast variable segons la rè-plica. Les proteccions que porten els jugadors (ulleres especials) permeten que es pugui gaudir de l’acció sen-se haver de córrer cap risc de ser lesionat.Actualment l’airsoft està en procés d’expansió arreu del món sencer.

Situació legal

A l’Estat Espanyol, a di-ferència d’altres països (Portugal, EUA, etc.) l’airsoft no està regulat legalment (hi ha una llacuna legal); per tant no hi ha una normativa legal específi ca que permeti o prohibeixi la pràctica d’aquest esport. Malgrat això, arreu de l’Estat els grups de jugadors han tingut tendència a agrupar-se en associacions per tal de

Airsoft

El paperphone és un pro-totip de mòbil fet amb

paper electrònic que es controla doblegant la pan-talla. El model es va presen-tar el passat mes d’abril a una conferència sobre inte-racció humana i ordinadors a Vancouver.

El grup d’investigadors Human Media Lab de la Universitat de Queen (On-tario, Canadà) ha creat un nou model de telèfon mòbil fl exible. El prototip s’anomena paperphone i consisteix en un smartpho-ne amb una pantalla de pa-per electrònic.

El dispositiu tindrà les mateixes funcio-nalitats que un smartphone i permetrà emmagatzemar llibres, reproduir música o fer trucades telefòniques, entre d’altres. La peculiaritat del paperphone, però, rau en la seva pantalla fl exible de 9,5 centí-metres de llargada, que es pot doblegar i s’hi pot escriure al damunt amb un bolí-graf per executar les diverses funcions de l’smartphone.

Entre els principals avantatges del dis-positiu, els seus creadors en destaquen el baix consum energètic i la portabilitat, ja que asseguren que el paperphone es po-drà adaptar a la forma de la butxaca.Els investigadors que han desenvolupat el prototip creuen que el dispositiu po-dria sortir al mercat en un termini màxim de 5 anys.

Laura Graupera

Creen un mòbil fl exible

AI_25.indd 11 09/06/2011 10:09:42



Taringa! és una comunitat virtual d’origen argentí creada el 14 d’abril

de 2004 per Fernando Sanz i adquirida el novembre de 2006 per Alberto Nakaya-ma i els germans Matías i Hernán Botbol. Amb Taringa! els usuaris poden compartir tot tipus d’informació mitjançant missat-ges a través d’un sistema col•laboratiu d’interacció.

Taringa! és un lloc d’entreteniment amb què els usuaris registrats comparteixen notícies, informació, vídeos i enllaços per mitjà de posts, els quals permeten co-mentaris d’altres usuaris així com també la puntuació dels mateixos amb un sistema de qualifi cacions que permet a cada usua-ri registrat, segons el seu rang, obtenir una determinada quantitat de punts per dia. A partir d’això, s’elaboren rànquings setma-nals dels posts i usuaris que més quantitat de punts van rebre. Taringa! es basa prin-cipalment en l’ajuda entre usuaris, per la qual cosa es va convertir en una comuni-tat molt famosa, que creix ràpidament.

Taringa! no conté cap tipus d’arxiu, la qual cosa la converteix en una pàgina per com-partir enllaços proporcionats pels usuaris. Aquests enllaços poden contenir dife-rents tipus d’arxius (jocs, vídeos, notícies, tutorials, programes,...). Cal esmentar que gran part del material compartit posseeix drets d’autor i no es fa cap pagament ni

aportació als amos dels drets en utilitzar aquest material, ja que Taringa! Només ofereix els enllaços als materials penjats pels usuaris registrats a la pàgina web. En el cas d’infringir drets d’autor, a cada post hi ha una opció per denunciar-ho i perquè així els administradors puguin eli-minar aquest contingut.

Sistema d’usuaris

Tots els usuaris —exceptuant els no-vells— disposen d’una determinada quantitat de punts per dia amb els quals poden avaluar les col•laboracions (posts) alienes. Cada vegada que un usuari qua-lifi ca un post, el seu autor veu incremen-tada la seva puntuació personal, fet que, amb el temps, li permet ascendir en el rang d’usuaris. De tota manera, els punts per donar no són acumulables.

Els rangs o tipus d’usuaris

• Novells: són els usuaris nouvinguts a la comunitat. La seva activitat està restrin-gida a fer comentaris a la secció Novells, però el seu accés al contingut del lloc és total. No poden donar punts. Es deixa de ser Novell creant un post que aconse-gueixi 50 punts o més. Abans de la versió 3 de Taringa! (març de 2007) no es pas-sava per la categoria de Novell, sinó que s’era immediatament “Full User”.

• New Full User: és New Full User aquell Novell que aconsegueix 50 punts o més en un sol post. Els New Full Users poden fer ús ple de Taringa!, inclosos els comen-taris i posts en la secció general. Pos-seeixen 10 punts per dia per qualifi car els posts d’altres usuaris. Abans de la versió 3 de Taringa! aquest rang tampoc existia.

• Full User: posseeixen els mateixos privi-legis que els New Full Users. Es denomina Full Users els que es van registrar abans de la versió 3 de Taringa! o els que van ac-cedir en alguna oportunitat Silver User o Gold User. Aquests membres poden ator-gar 12 punts per dia.

• Silver User: són els usuaris que es posi-cionen entre el lloc 51 i 100 del T! Rank. Diàriament poden atorgar 20 punts (mo-mentàniament fora d’ús).

• Gold User: Són els usuaris que es po-sicionen entre el lloc 1 i 50 del T! Rank. Diàriament poden atorgar 30 punts (mo-mentàniament fora d’ús).

• Great User: Són els usuaris que es “me-reixen” aquest rang, per exemple per ha-ver informat sobre un bug, perquè el seu post surt a notícies o perquè és un usuari exemplar, de referència per a la comuni-tat. L’única diferència amb els NewFull Users o els Full Users és que pos-seeixen 17 punts per dia.

• Moderador: un Moderador és l’encarre-gat de mantenir l’ordre, la pau i el respec-te a Taringa!, parant esment al Protocol. Compta amb 35 punts per donar per dia. Els usuaris només són promoguts a mo-deradors pels administradors.


Com a conseqüència de la crisi econò-mica que hi ha actualment a Espa-

nya, i Europa, el govern ha hagut de fer diverses retallades econòmiques.Uns dels més afectats han sigut els fun-cionaris, a qui el govern els aplicarà un descompte d’un 20% del sou. No només els professors es veuran afectats, sinó també alguns alumnes, ja que a partir d’ara hi haurà més alumnes a les classes, més barracons i menys infraestructures.

Una de les propostes del govern per l’any que ve serà que els professors treballin una hora més i segueixin cobrant menys.A l’institut de Canet, com en altres centres, s’han dut a terme protestes per les reta-llades; sota el lema “Educació sí, retallades no” escrit en una pancarta, el professorat i l’alumnat de batxillerat es va manifestar davant la porta d’accés d’alumnes el di-mecres 19 de maig a l’hora del pati.


Retallades econòmiques

AI_25.indd 12 09/06/2011 10:09:42



Em dic Fabricio, sóc d’Uruguai i vaig arribar a Catalunya el març

del 2009. Quan vaig arribar, em vaig instal·lar al barri del Carmel de Barce-lona, i em vaig matricular a l’IES Narcís Monturiol. Els tres primers mesos vaig anar a l’aula d’acollida per aprendre català. Després vaig anar a l’IES Josep Pla d’Horta/Nou Barris on vaig fer tot segon d’ESO i tercer fi ns al març.

L’1 de març m’havia de traslladar a Canet de mar. Quatre dies més tard me’n vaig anar de vacances a Uruguai durant dues setmanes, i vaig tornar el 17 de març. Vaig començar a prepa-rar les coses per a la classe del dilluns vinent i el diumenge em va trucar un company i em va dir que s’havia cre-mat l’institut; jo, al principi, no m’ho vaig creure però després ho vaig veure a internet.

L’institut s’havia cremat a les 5.40 de la matinada; se n’havien cremat 600 metres quadrats, inclosa la meva classe, i tot plegat va quedar en ma-les condicions. En un primer moment ens van dir que ens traslladarien a di-ferents instituts, i vaig venir a aquest institut. El centre m’ha agradat molt, m’han rebut molt bé, i m’hi he adap-tat.

Fabricio Torrens

El cap de setmana del 18, 19 i 20 de fe-brer es va celebrar el show de l’All Star

Weekend (el cap de setmana de les estre-lles) a Los Àngeles (Califòrnia).

Divendres a la matinada va començar el show amb el partit entre els Rookies (ju-gadors de 1r any) i Sophomores (jugadors de 2n any).

El partit va acabar amb el resultat de 140-148 a favor dels Rookies.

Però el millor va començar la matinada de dissabte amb el concurs d’habilitats, d’esmaixades i de triples.

Els dies 8,9, 10 i 11 de fe-brer vam poder gaudir

de la visita del programa de TV3 Divendres a Canet de mar.El contingut de les dife-rents connexions en directe va ser el següent:-Modernisme de Canet (8 de febrer): grup de perso-nes vestides de l’època mo-dernista.-Salts amb bici (9 de febrer) per part del campió estatal, de 18 anys.-Comediants (10 de febrer): equip d’animació de Canet de mar amb un grup de teatre magnífi c.-Joan Pedrero: campió del Dakar.

En el concurs d’habilitats va guanyar Stephen Curry, que va derrotar Russell Westbrook a la fi nal.

James Jones, amb 20 punts, va guanyar el concurs de triples en una fi nal contra els jugadors dels Celtics Paul Pierce i Ray Allen.

Blake Griffi n va confi rmar el seu favori-tisme i va guanyar el concurs d’esmaixa-des després que, a la fi nal, saltés per sobre d’un cotxe.

Pol Alarcón

NBA - ALL STAR WEEKEND 2011

INCENDI PROVOCAT A UN INSTITUT DE BARCELONA

TV3: Divendres a Canet de mar

-Orquestra Gira-Sol i grup de l’escola de dansa de la Lourdes (11 de febrer).

Noelia Arias, Lucía Pérez i Pol Alarcón

AI_25.indd 13 09/06/2011 10:09:43


Què et sembla la nova posició com a di-

rector del centre?

No és una posició nova per a mi, ja he estat director altres vegades i sempre he afrontat el càrrec amb responsabilitat i amb ganes de servir a tots els membres que formen part de l’institut. En aquesta etapa, la grandària del centre i la situació social fan molt de respecte.

Quin ha estat el procés de votació?

El procés de selecció de director ha estat un concurs de mèrits. S’ha valorat: l’experiència i la formació en càrrecs de gestió de centres educatius, altres mèrits de formació (idiomes, titulacions,...) i l’elaboració i defensa d’un projecte de di-recció.

La valoració l’ha fet un grup format per 3 professors del centre, 2 mares i 1 pare del consell escolar, la representant de l’ajuntament, un director de centre (Eucli-des de Pineda) i l’inspector del Centre.

Creus que et serà difícil? Per què?

Espero que no, però crec que hi haurà difi cultats lligades a la situació del centre:

la falta d’espais per atendre tot l’alumnat, i la situació econòmica i de la societat en general; estem en un moment de canvi. No dubto que ens en sortirem.

Per què t’hi has presentat?

Estava col•laborant amb un equip que ja dirigia el centre i que volia continuar. En un moment determinat va caldre un pro-fessor amb un perfi l que coincidia més o menys amb el meu i em vaig engrescar.

Amb quin equip?

Si no hi ha cap més contratemps, amb l’Anna Franquesa, en Jordi Masachs i en Joan Carles Alà.

Hi ha alguna proposta nova per al curs

vinent?

Espero que des del punt de vista de l’alumnat els canvis no es notin gaire. Els canvis seran pedagògics i d’organització. També estem a l’espera de la valoració d’alguns projectes de distribució de ma-tèries i de la utilització de llibres digitals.

Quins són els aspectes que s’han de mi-

Miquel GalceránNou director de l’Institut a partir de l’1de juliol

llorar per al curs vinent?

La millora del rendiment acadèmic, so-bretot a 3r i 4t d’ESO. Intentar disminuir el nombre de comunicats de disciplina. L’assistència i la puntualitat, i les tutories a Batxillerat.

Per al pròxim curs, hi haurà normes di-

ferents?

No. Aquest curs hem de reformar el Projecte Educatiu de Centre; quan s’acabi la reforma (un o dos anys), llavors sí que hi haurà canvis. Coincidirà, segurament, amb la creació d’un o dos centres nous per atendre l’alumnat que atenem ara.

Seguiràs fent classes? De quina ma-

tèria?

I tant. Física i Química...

Quant de temps seràs director del cen-

tre?

Si no passa res d’estrany, hem fi txat per 4 anys.


AI_25.indd 14 09/06/2011 10:09:44


Quants anys portes exercint de profes-

sor? I de director?

De professor porto uns 33 anys, des de l’octubre de 1977; i de director, més de 4 anys. Com a director podria haver con-tinuat 4 anys més, però penso que ja és sufi cient ja que és una feina que desgasta molt.

Per què vas escollir aquesta feina?

Perquè sempre m’ha agradat ensenyar. De petit a l’institut jo explicava als com-panys els dubtes de matemàtiques.

De quina matèria ets professor?

Sóc professor de Ciències experimen-tals a 1r i 2n d’ESO i sóc diplomat, no lli-cenciat. També podria impartir una mica de física i química.

Seguiràs treballant a l’institut, tot i que

ja no en siguis director?

Sí, i em jubilaré en aquest institut, però per ara vull centrar-me en la meva assig-natura.

Què és el que més t’agrada d’aquesta

feina?

Estar en contacte amb els alumnes, transmetre’ls coneixements i orientar-los i ajudar-los en el que pugui.

Havies estat director d’algun altre cen-

tre?

Sí, vaig estar 6 anys en una escola de pri-mària a Malgrat de Mar i 4 anys a l’Escola de la Misericòrdia de Canet de Mar.

Fes una valoració dels 4 anys de man-

dat.

La meva valoració és totalment positi-va, he estat acompanyat per un molt bon equip directiu i de professors i per un bon alumnat, i això ha fet que la meva feina hagi estat mes fàcil. Estic molt orgullós de com han anat les coses i desitjo haver deixat un bon record.

Recordes alguna anècdota divertida? Bé, divertida no seria la paraula, però

un cop vaig trucar a una família per una

Ferran Casanovaaltra sobre un incident que havia passat. Em vaig confondre totalment, però vaig passar una mala estona.

Quines són les virtuts i defectes que

creus que té el centre?

Virtuts: molt bon equip de professors i un alumnat potencialment bo.

Defectes: l’institut està molt massifi cat, amb classes atapeïdes, gairebé totes amb 30 alumnes.

Quin missatge t’agradaria donar als

lectors/lectores de la revista?

Que s’esforcin, que tinguin força de vo-luntat, que siguin responsables i que tin-guin clar que en temps de crisi l’educació és el valor més important.

Lucia Pérez

Quatre anys de director

AI_25.indd 15 09/06/2011 10:09:44


Per què vas decidir fer-te responsable de

la coral? Algú et va recolzar per tirar-la

endavant?

Des de direcció em van comentar que tenia una hora per fer un grup de coral o un grup d’orquestra a la setmana dins el meu horari, em van dir que ja s’havia fet altres vegades a l’institut de Canet, i que jo mateixa escollís el que volgués. Com que tenia experiència en direcció de diversos tipus de corals, no tan sols als instituts de secundària sinó també en diverses corals d’adults, vaig decidir que preferia formar un cor d’alumnes.

Hi ha molta gent a la coral?

Ara mateix uns 25 membres. També hi ha els alumnes de batxillerat escènic que col•laboren amb la coral.

Quines cançons esteu assajant? Qui les

escull?

Ara per Sant Jordi estem assajant: Sha-lom, Llàgrimes al cel, Guantanamera, Ha-ppy day i Whatever d’Oasis. A més estem fent la cançó Sense tu de Teràpia de shock. Les escullo jo, però admeto suggeriments.

Des de quan t’agrada la música?

Des que era petita. Als 8 anys ja tenia un piano a casa per practicar. M’agradava molt cantar sobretot amb els meus pares i germans quan viatjàvem amb cotxe.

T’ho passes bé fent música?

M’agrada molt perquè és una expe-riència molt enriquidora que em permet expressar-me i ser jo, sobretot quan veus que realment comuniques als alumnes el que sents per la música. Veus que real-ment ells també ho experimenten i ho viuen amb la mateixa intensitat. No sem-pre és així de bonic, és clar, però quan s’aconsegueix és meravellós. A més, fer que un grup soni, i soni bé perquè tu els ho has ensenyat, té una molt bona recom-pensa.

Es porten bé els alumnes?A la coral sempre es porten bé; als

alumnes que vénen els agrada molt can-tar i així ho demostren.

Quina música t’agrada?

Clàssica (Mozart), Jazz (Duke Ellington), els musicals (tots) i actual (Michael Jack-son). Quins instruments toquen a la coral?

El piano, la bateria, la guitarra, el saxo i instruments de percussió i el violí.Es toquen aquests instruments gràcies al fet que hi ha alumnes que fan música fora del centre i acompanyen les cançons de la coral.

Per què et vas fer professora de música?

Des dels 17 anys que faig de professora de música. Combinava els estudis amb la feina en una escola a hores extraescolars; com que necessitava els diners, cada cop m’hi vaig dedicar més i fi nalment vaig veure que era el que més m’agradava. També professionalment volia cantar

òpera; vaig acabar la carrera de cant, vaig intentar entrar al cor del Liceu, al cor de cambra del palau, però realment era molt difícil entrar-hi sense “enxufes”. Així és que vaig seguir amb l’ensenyament a les escoles de música, vaig obrir la meva pròpia escola i farà uns 10 anys vaig de-cidir canviar a l’ensenyament secundari, combinant-ho amb les classes particulars de cant, i les corals.

Quina formació instrumental tens?

Carrera de cant i de piano

T’agradaria participar en algun concurs

de corals, com en la pel·lícula “Los chicos

del coro”? Creus que hi hauria possibili-

tats de fer-hi un bon paper?

Agradar-me sí, però no tindríem el ni-vell de “Los chicos del coro” perquè ne-cessitaríem moltes hores per treballar. Per arribar a un bon nivell de coral es necessi-ta més que una hora a la setmana. El que sí que es podria fer de cara al curs que ve és apuntar-nos a la trobada que es fa cada any de corals de secundària que organit-za ensenyament.

Daniel Malo i Joel Motilla

Sílvia Ribera PontDIRECTORA DE LA CORAL

Des que va començar aquest curs, la professora Sílvia

Ribera Pont, del Departament de Música, és la coordi-

nadora de la coral. Alguns alumnes de l’institut es tro-

ben els divendres de 12:30 a 13:30h per assajar.

Hem parlat amb la Sílvia perquè ens en faci cinc cèn-

tims.

AI_25.indd 16 09/06/2011 10:09:45


Has fet l’ESO en aquest institut o en un

altre?

Dídac Cabello: En un altre.Víctor Silva: En aquest.Andrea Munrabà: En aquest.

Quins records t’emportes de l’Institut?

DC: Cap. VS: Algun professor.AM: Algunes persones, professors, excur-sions...

Podries explicar breument alguna anèc-

dota divertida i/o interessant?

DC: No.VS: En Miquel Galceran explicant anèc-dotes entre professors.AM: A una optativa de 3r d’ESO, vam pu-jar totes les taules sobre les cadires i quan va entrar en Miquel va dir: - Què és això, la Mary Poppins? En aquest moment va fer gràcia.

Quin és el millor record que us queda de

l’ESO?

DC: Haver passat a batxillerat.VS: Sincerament són moments en què m’ho vaig passar bé , però desaprofi tats.AM: Els moments passats amb alguns companys.

Vas notar molt la diferència entre l’ESO

i batxillerat?

DC: I tant, has d’augmentar les hores d’estudi i centrar-te més, ja que tens més llibertat però les matèries són més espe-cífi ques i els temaris són més extensos i durs.VS: Sí.AM: Entre 4t d’ESO i 1r de Batxillerat una mica, la gran diferència és a l’arribar a 2n.

Per què vas decidir fer batxillerat

DC: Per fer una formació professional.VS: Per tenir futur.AM: Perquè vull anar directament cap a la universitat.

El batxillerat és molt difícil?

DC: Sí.VS: Sí.AM: Bastant, però amb esforç, tot s’acon-segueix.

Quin batxillerat estàs fent actualment?

DC: Cientifi cotecnològic.VS: Tecnològic.AM: Humanístic.

Vols anar a la universitat? Quina carrera

vols estudiar?

DC: Sí, Psicologia.VS: Sí, Enginyeria.AM: Sí, la carrera no la sé, però alguna re-lacionada amb els idiomes.

Resumeix en un parell de frases els 6

anys viscuts al centre.

DC: He viscut dos anys al centre. I en aquests he conegut gent nova i he apreciat noves sortides de cara al futur. L’educació del centre té bones expectati-ves.VS: Ha estat un període important de la meva vida on he viscut coses bones i dolentes, però procuraré quedar-me amb

les bones.AM: Ha sigut una etapa més, amb tot ti-pus de records i amb molt estrès aquest últim any.

Donaries algun consell als companys de

l’ESO que s’acosten a batxillerat?

DC: “Que es preparin.”VS: Que aprofi tin l’ESO, si no patiran molt.AM: Aprofi tar cada curs, treure’s l’ESO i si fan el batxillerat esforçar-se, perquè quan estàs estudiant no t’adones que les notes són molt importants.

Pol Alarcón i Noelia Arias

Els de segon de batxillerat marxen de l’Institut

Andrea Munrabà Dídac Cabello Víctor Silva

AI_25.indd 17 09/06/2011 10:09:46


El Departament de música va orga-nitzar una activitat molt interessant a la segona avaluació: va portar el

grup Lax’n’Busto perquè ens expliqués com és el procés de creació d’una cançó i el de gravació d’un disc. Aprofi tant l’avinentesa, els vam poder fer la següent entrevista:

Lax ’n’ Busto és un dels grups de rock ca-talà més coneguts. Han fet més de mil actuacions arreu del món i han gravat discos amb moltes productores famoses. Els principals membres del grup són: en Jimmy Piñol (bateria), en Pemi Rovirosa (guitarra) i en Salva Racero (veu).

1- Quin any vau començar?

GRUP: Vam començar l’any 86, 1986, ara podríem dir que al segle passat (riuen).

2- Us coneixíeu o vau fer una audició?

SALVA: Jo vaig fer l’audició, que es podria dir: -Hola companys, em dic Salva.-Ah sí, ja ho sabem; va vine, canta amb nosaltres.De fet, sóc l’únic que em sembla que vaig fer una mica d’audició, perquè vaig ser

l’últim a entrar.

GRUP: Nosaltres érem amics, teníem ins-truments i ens coneixíem del poble. Vam quedar un dia per tocar i així ens vam co-mençar a conèixer.

3- Quin va ser el vostre primer àlbum?

GRUP: Un àlbum que es diu “Vas de punt?... O què!!! ”, que és el primer àlbum com a Lax’n’Busto.

4- On el vau gravar?

GRUP: A... a Barcelona, a l’estudi 84.

5- Quin creieu que ha estat el vostre

millor disc?

GRUP: L’últim que hem fet, pensem que és el millor disc perquè és el més recent que hem fet. Pensem que també l’experiència és el que fa que cada disc soni millor i aconsegueixis trobar més el so que bus-ques com a grup.

6- Quina opinió teniu dels nous grups

que han anat sorgint (Manel, Mishima,

Els amics de les arts...)?

GRUP: És molt bo això que hi hagi molts estils, hi ha molt bon nivell, per tant estem davant d’un molt bon mo-ment també. Ja fa molts anys que tenim varietat d’estils, i ara ho hem d’aprofi tar, hem d’aprofi tar que hi hagi nous grups que pugen amb ga-nes, que sonen molt bé i és fenomenal, fantàstic.

7- Teniu comuni-

cació amb en Pemi

Fortuny, el primer

vocalista del grup?

GRUP: Molt poqueta,

però en tenim, perquè som del mateix poble, i vulguis o no, ens coneixem de tota la vida, però en tenim poqueta per-què viatja molt, però alguna cosa hi ha.

8- Us heu plantejat cantar en castellà?

GRUP: Sí, moltes vegades. De fet, nosal-tres vam començar a cantar en castellà. Les primeres cançons que vam fer amb el grup eren en castellà, perquè ens agra-dava cantar cançons dels grups que co-neixíem, que era música molt internacio-nal, molt espanyola i vam començar a fer cançons així. Realment, com que som ca-talans, pensem en català i ens parlem en català sempre. Hem fet música en català però el que vol un grup i tothom és arri-bar a quanta més gent millor. Si jo me’n vull anar a Alemanya..., home, aprendré alemany. Normalment si pots cantar amb la llengua del lloc on vas és sempre millor.

9- I en anglès?

GRUP: De fet ja en tenim alguna que l’hem adaptat, hem intentat ser el més fi dels possible en la pronunciació, en la traducció, en com enfocar la vida cada dia perquè, és clar, a vegades fer una cançó en anglès sense que parlis com ells par-len pel carrer, costa. Ho hem intentat i ho hem fet en alguna cançó.

10- Què volíeu ser de petits?

JIMMY: A la vostra edat volia ser director de cine, i després músic.PEMI: Jo com que vaig començar a la mú-sica molt jove suposo que ja m’ho he tro-bat una mica, però suposo que abans dels deu anys volia ser astronauta, bomber, totes aquelles coses, però la musica real-ment l’hem viscuda des dels catorze anys.

11– Creieu que us hagués agradat més

ser el que volíeu de petits?

GRUP: No. Com que tots, quan vam aca-bar els estudis (en aquell moment que et quedes dient: Què faig?, què sóc?, on vaig?, etc.) érem musics vam formar el grup i vam fer realitzat el nostre somni. Nosaltres quan vam començar desitjà-

LAX’N’BUSTOLAX’N’BUSTO

AI_25.indd 18 09/06/2011 10:09:47


vem gravar un disc, i no només hem aconseguit gravar-ne un, sinó que n’hem gravat catorze o quinze. Poder viure de la música, ser músics, tocar, que a la gent li agradi el que fem, tenir reconeixement, públic en els concerts, doncs per nosal-tres és un somni.

12– Ha sigut fàcil o difícil la vostra ca-

rrera?

GRUP: Les dues coses, fàcil perquè ens ho em passat súper bé, és un feina que ens agrada molt, i difícil perquè no és només el fet de pujar a l’escenari i tocar cançons, sinó tot el que us hem explicat abans.

13- Per què el nom Lax’n’Busto?

GRUP: “Lax’n’Busto para cagar a gusto” (riuen). El nom el vam posar en el nostre primer concert, ara farà vint-i-cinc anys; necessitàvem un nom per posar als pòs-

ters, per fer propaganda i per fer saber a la gent que tocàvem. Doncs un de nosaltres estava jugant amb una caixeta metàl•lica d’aquest medicament, el Lax‘n’Busto era un medicament de principis del segle passat, eren les pastilles del doctor Busto. Nosaltres no les hem provat, només hem vist la caixeta, potser això s’ho prenien els nostres pares i avis, i ens va fer gràcia el nom. Vam pensar que el canviaríem més endavant, però no ha estat així.

14– Com ha sorgit la possibilitat de

realitzar aquesta activitat als centres

de secundària?

GRUP: Fa molts anys que no només ens dediquem al grup sinó a fer altres coses. Hem sigut profes de música, hem treba-llat molt amb gent jove per altres històries que fem i hem anat a escoles individual-ment fent xerrades explicant una mica com és la nostra feina, i això ens va portar

a fer-ho com a grup per motivar la gent jove de les escoles. Tocant en directe, en vídeos, vam pensar que era una bona ma-nera per poder explicar a la gent jove que aconsegueix avui en dia la música tan fà-cilment, sense cap mena de perjudici per dir alguna cosa, descarregant música de forma immediata, que sàpiga que darrere d’aquella música hi ha tota una feina.

15– Què dieu a la tornada de la cançó

de “Llença’t”?

GRUP: No ho podem dir perquè és un se-cret. Hem fet concursos per veure si algú ho endevinava, però ningú ho ha fet.

Miquel MartíGeorgina Roura i

Sergio Pascual

AI_25.indd 19 09/06/2011 10:09:47


El 9 de març es van celebrar dues activitats que dinamitzen i cohe-sionen la vida del centre, i són un

parèntesi agraït, amè i divertit a la segona avaluació.

Pel que fa al Carnestoltes, aquest curs, per qüestions de calendari, vam fer l’enterrament de la sardina. Els alumnes van lluir les seves millors gales, originals i divertides, com a grup-classe, en grups

LA KERMESE I EL CARNESTOLTESreduïts o a títol individual. El professorat es va vestir de dol, amb alguna caracte-rització molt ben aconseguida. L’acte va ser presentat per la Patrícia i la Paula, alumnes de 2n de batxillerat, i el jurat va fer entrega dels guardons de les diferents categories.

Després d’això va començar la Kerme-se, de la qual se’n celebrava la segona edició, organitzada per l’alumnat de 1r

de batxillerat i coordinada per en Fran-cisco. L’alumnat del centre, a canvi d’una contribució econòmica simbòlica, podia participar a diferents proves d’habilitat i destresa que, si aconseguien superar, els permetia obtenir un val per una beguda o un tros de coca. Les proves eren ben di-verses: des del joc de les cadires, passant per rebentar globus amb dards, i acabant amb l’empastifada de la cara amb farina.

AI_25.indd 20 09/06/2011 10:09:49

AI_25.indd 21 09/06/2011 10:09:51


Eren les 5 del matí i tots ja estàvem a punt per sortir en direcció a Madrid. Vuit hores dins d’un autobús que

ens servirien, possiblement, per estrèn-yer més les nostres relacions, tant amb els companys com amb els professors (en Manel Tostón, i la Julia García i l’Eliecer Navarro, del departament de castellà, que van organitzar i coordinar el viatge).I un cop a la gran ciutat, vam estirar una mica les cames i vam fer un canvi de xip per adaptar-nos a la seva immensitat. Se-guidament vam anar a visitar el Museo Reina Sofía, després cap a l’hotel a descar-regar i a posar-nos guapos per anar a so-par al Hard Rock i fer una visita nocturna per la capital.L’endemà, ja recuperats, vam partir cap a Toledo, una petita ciutat rústica que ens mostrà el seu encant amb les casetes i els carrers empedrats. I després de dinar, cap a la Residència d’Estudiants, on vam descobrir d’on van sortir les persones més celèbres d’aquest país i com se’ls va en-senyar. I així sumàvem un dia més, i a la

nit…començava la festa dins l’hotel!!El tercer dia vam visitar el Museo del Pra-do, amb el magnífi c i extraordinari qua-dro de les “Meninas” de Velázquez, i a la tarda vam fer el recorregut que va fer el protagonista del llibre de “Miau”, de Gal-dós, pels carrers de Madrid. A la nit, tots empolainats ens vam dirigir cap al teatre a veure el musical “Los mi-serables”.I fi nalment, l’úl-tim dia, després d’acabar de recór-rer els carrers més característics del llibre, vam anar a la casa de Lope de Vega, que ens va deixar a tots encantats. Segui-dament vam anar a dinar, i vam te-nir unes horetes

VIATGE A MADRID1r de BATXILLERAT

lliures per acabar de gaudir de l’entorn. Recollida de maletes i pugem de nou a l’autobús; ens acomiadem d’una ciutat que recordarem sempre més com una ex-periència que va crear uns lligams difícils de tornar a desfer.

Anna Sánchez

AI_25.indd 22 09/06/2011 10:09:54


SORTIDESDía 1

El primer día fue un día de excitación y de emociones, prácticamente como cada día. Una vez en Madrid, estuvimos co-miendo cerca de la estación de Atocha, disfrutando del día soleado y ilusionados

por lo que se nos venía encima.A primera hora de la tarde pudimos en-trar al Museo Reina Sofía donde gozamos de obras emblemáticas como “El Guer-nica” de Picasso. Aprendimos que Pablo Picasso dibujó “El Guernica” queriendo plasmar el ataque que hubo por parte de alemanes e italianos a la ciudad de Gernika, devastando a su paso civiles sin protección alguna. También pudimos ver muchas más obras y esculturas de dife-rentes autores. Aquella noche, des-pués de ir al hotel y arreglarnos, estuvi-mos cenando en el Hard Rock. Pudimos cenar una buenísi-ma hamburguesa con patatas, que realmente estaba deliciosa... En cuanto acabamos de cenar, tuvimos tiempo li-bre, y recorrimos Ma-drid haciéndonos fo-tos en los sitios más conocidos, como la Cibeles, Gran Vía,... disfrutando de la no-

che de Madrid.

Día 2

El segundo día pudimos gozar de la mara-villosa ciudad de Toledo; estuvimos toda la mañana visitando el casco antiguo de

Toledo, en el cual hay edifi cacio-nes preciosas. Después de tener tiempo libre para las compras, comer y acabar de hacernos fo-tos, nos fuimos a la Residencia de Estudiantes de Madrid, donde pudimos aprender y visitar la residencia por dentro viendo los espacios donde convivían los auto-res más destacados del si-glo pasado. Aquella noche volvimos a salir por nues-tra cuenta, disfrutando una vez más de la noche

en Madrid.

Día 3

Por la mañana pudimos gozar de una ruta literaria por las calles de Madrid, haciendo honor a artistas destacados como Miguel de Cer-vantes, Federico García Lorca,...Más tarde fuimos a visitar el museo del Prado, viendo obras importan-tísimas y geniales como son “Las

meninas” de Ve l á z q u e z , “El jardín de las delicias” del Bosco, etc.Después de comer y tener un tiempo libre, fuimos a ha-cer una ruta litera-ria recorriendo las calles de la novela “Miau” de Galdós, que habíamos leído anteriormente en clase. Pudimos ver las calles por las que se paseaba el prota-gonista de la novela.

Por la noche, ya duchados y arreglados, fuimos a ver el musical de “Los Misera-bles”, sin duda una producción fantástica donde las voces, los decorados, el elenco y los efectos hacen de este musical uno de los mejores de España.

Día 4

Por la mañana tuvimos un rato libre para poder hacer nuestras últimas compras y las últimas fotos, para despedirnos y dejar

ya en el recuerdo este viaje tan increíble. Seguidamente fuimos a ver la casa de Lope de Vega, en la cual pudimos recrear la vida de Lope e incluso recitar algunos de sus poemas en el jardín de la casa. Después de comer fuimos al hotel, donde cogimos las maletas de vuelta a Canet. Y fi nalmente cogimos un autocar rumbo a Canet de mar, donde estuvimos cantan-do, escuchando música, y comentando el viaje. En defi nitiva Madrid es sinónimo de diversión y aprendizaje.

Abel Hernández

Madrid!

Madrid, un viaje inolvidable, que más de uno hubiese querido experimentar

AI_25.indd 23 09/06/2011 10:09:54


Els alumnes de 3r, el passat 27 de gener, vam fer la primera excursió del curs a

la Depudadora de Sant Pol i la Potabilit-zadora de Palafolls. Ens hi van acompayar 6 professors (Lluís Illas, Carina Torres, Mi-quel Giménez, Manel Tostón, Maria Rotés i Sònia Borén). En primer lloc, com sem-pre, vam agafar el bus a la parada dels Comediants a les 8h i vam anar cap a Sant Pol. Quan vam baixar ja vam notar el fred que feia i l’horrible olor del clavegueram.

Vam sortir de l’Institut a les nou del matí i vam aga-

far l’autocar. Vam arribar cap a dos quarts d’onze i vam anar a esmorzar a una plaça, l’Estàtua Miró. Seguidament, vam anar al teatre d’un Institut de Sants a veure “La vitalitat del soul”. El grup constava d’un baix, un teclat, una bateria, una guitarra elèctrica i una cantant.

L’instrument que més em va agradar va ser la guitarra. El concert va durar aproximada-ment una hora. Van tocar di-ferents cançons, amb explica-

EXCURSIÓ A LA DEPURADORA DE SANT POL

I LA POTABILITZADORA DE PALAFOLLS

Ens van ensenyar com depuraven l’aigua de les nostres cases. Un cop acabada l’explicació, vam anar a esmorzar al parc de Sant Pol. Després vam anar a Palafolls a aprendre com es potabilitza l’aigua de l’aixeta de les nostres cases.

Finalment, cap a un quart d’una, vam arribar a l’institut i vam anar a dinar. La part del dia que no ens va agradar va ser haver de tornar a la tarda a classe.


cions pel mig. Les explicacions les feia el guitarrista, semblava que era el que tenia més expe-riència. La cançó que més em va agra-dar va ser la de “September”!

Personalment crec que els músics tenien experiència, que fa anys que s’hi dediquen i es notava que ho tenien ben pre-parat.

Finalment vam tornar cap a Canet i vam arribar cap a dos quarts de dues.

Laura Esquembri 3rB

LA VITALITAT DEL SOUL

AI_25.indd 24 09/06/2011 10:09:55


Sortida 3r d’ESO

El dijous catorze d’abril al matí els alumnes de 3rA i 3rD van anar acom-

panyats de les professores de música Síl-via Ribera, Montse Majà i els tutors Lluís Illas i Mercè Ros al Teatre Calassanç, a prop de la Sagrada Família de Barcelona a veure una actuació de Jazz.

L’audició es titulava “Jazz a l’abast” i es tractava de fer un recorregut musical des dels antecedents del JAZZ, que trobem en les primeres cançons que cantaven els esclaus africans, les “WORK SONG”, pas-sant per les cançons que es cantaven a l’església “GOSPELD”, i altres com el BLUES,

Sortida 1r D

Des del departament de música ens vam proposar fer una activitat que

comportés anar a veure una òpera, i si podia ser al Liceu molt millor. Vam poder reservar a principi de curs una activitat pels alumnes de primer d’ESO, cosa que va ser complicada, ja que hi ha molta demanda. L’òpera que vam anar a veure

SORTIDES

arribant al JAZZ i a la seva evolució, pas-sant pel SWING , pel BE-BOP… mitjançant explicacions didàctiques i audicions de cançons. Algunes molt conegudes pels alumnes com “La pantera Rosa” o “Els pi-capedra”. Totes les cançons van ser inter-pretades per un grup d’instruments: pia-no, bateria, guitarra, contrabaix i saxo.Els músics van estar molt contents i van felicitar tots els alumnes pel seu compor-tament, fi ns i tot van allargar les seves ex-plicacions més estona perquè se sentien respectats i escoltats.

Un cop acabada l’audició, vam anar ca-minant fi ns a la Sagrada Família i vam es-perar l’autocar al parc que hi ha al davant.

JAZZ

tan sols la representaven 15 dies al Liceu i després marxaven de gira a altres ciu-tats d’Espanya. Per sort es va poder fer la reserva i vam anar-hi amb tots els grups de primer. Prèviament havíem estudiat l’argument, l’obra, la música, els perso-natges, i l’autor. A més, l’escenografi a es-tava muntada pels Comediants, la qual cosa encara la feia més interessant i més actual. Al desembre, acompanyats per

LA VENTAFOCStutors i professors d’altres matèries, vam anar al Liceu a escoltar l’òpera des de la primera fi la, i va durar una hora. L’alumnat es va comportar molt correctament dins el teatre, sabent-hi estar i gaudint de l’òpera, però on no tenien ganes d’estar correctes va ser a l’autocar de tornada on es va muntar una mica de disbauxa i xe-rinola. En defi nitiva, però, l’experiència va valdre la pena per ells i per nosaltres.

Sílvia Ribera

AI_25.indd 25 09/06/2011 10:09:56


Com cada any, se celebra l’intercanvi d’estudiants catalans amb estu-diants alemanys; aquest curs ha

tingut lloc des del dia 12 fi ns al 20 de febrer. Els alumnes participants han si-gut els de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat. L’intercanvi és organitzat i coordinat per en Jordi Canalda, professor del departa-

INTERCANVI A ALEMANYAment d’idiomes, i a part d’ell, també ens hi van acompanyar la Rita González i en Paco Garófano.Tan bon punt vam arribar a l’estació d’Spandau, a Berlín, les famílies ens espe-raven amb un gran somriure. Vam passar tot el cap de setmana junts, i el dilluns al matí assistíem dues hores a l’institut i

després marxàvem amb els professors a visitar la ciutat; les tardes eren lliures i sempre quedàvem per anar a prendre un gelat, comprar regals per als familiars, anar a la bolera o a patinar sobre gel. Vam riure com mai.Tots i cadascun de nosaltres va gaudir-ho tot al màxim, és un experiència única.

Arribada a Berlín, les famílies esperant els estudiants A l’estació d’Spandau, en direcció al centre comercial

Tota la colla visitant l’ajuntament Arribada amb l’avió a l’aeroport de Berlín

Els nostres tres estimats professors, la Rita, en Paco i en Jordi

Militars estudiants

Laia Velasco i Patrícia López (4tD)

AI_25.indd 26 09/06/2011 10:09:57


Al camp de concentració, tots amb cares tristes El cambrer guapo de la cafeteria (ens tenia molt mi-mades)

L’ estimada estació que trobem tant a faltar Passejada pel Reichstag (Parlament)

Al laberint de tombes de jueus A la pista de gel, passant una bona estona amb els alemanys

Fotoooo!!!! (tots a punt per un somriure) Regal dels profes, XOCOLATA CALENTA

AI_25.indd 27 09/06/2011 10:09:58


DIADA DE SANT JORDI 2011Aquest curs vam celebrar la diada

de la rosa i el llibre el divendres 29 d’abril. El dia va acompanyar, i gràcies a la col·laboració d’alumnes, professors, i de l’AMPA, va ser una bonica jornada. Aquest va ser el programa:

9:00-10:00:• Partit de bàsquet entre l’alumnat de 2n cicle i el professorat.• Partit de futbol entre l’alumnat de 1r cicle i el professorat.• Intercanvi de llibres al vestíbul.• Xocolatada al pati.

10:00 - Anada cap a l’envelat.

10:10 - Inici de l’acte: Body percussion, actuació de l’alumnat d’arts escèniques de 1r de batxillerat.

10:15 - Diversitat lingüística a l’institut. Lectura de la cançó Paraules d’amor de Joan Manel Serrat, en les diferents llen-gües que conviuen al nostre centre.

10:30 - Actuació de l’alumna Elna Tur-

bau (3r d’ESO): ball amb la cançó Promise this de Cheryl Cole.

10:35 - Commemoració del centenari del poeta Màrius Torres: lectura de poe-mes a càrrec d’alumnes de batxillerat.

10:50 - Exhibició de ballet neoclàssic amb les alumnes de 2n de batxillerat Pau-la Ramón i Tània Palomeque.

11:00 - Repartiment de premis del con-curs de Música organitzat pel departa-ment de música.

11:10 - Actuació musical: l’Andrea Mu-ñiz canta la cançó Te quiero decir una cosa, d’Amaya Montero, i la Marta Bujalance toca al piano La Dispute del compositor Yann Tiersen .

11:15 - Certamen literari: entrega dels guardons del Certamen literari.

11:35 - Actuació musical: l’Aitor Gabaldà (veu) i en Marc Fernández (piano) canten una cançó pròpia del grup Dabucabuc.

11:40 - Repartiment de premis del con-curs de Creacions multimèdia i de Foto-grafi a organitzat pels departaments de tecnologia i visual i plàstica.

12:00 - Actuació musical: versió de The wall de Pink Floyd a càrrec dels alumnes Pau Pomés (piano i veu), Kevin Garcia (baix i veu) i Ulises Martí (bateria).

12:05 - Repartiment del premi al guanyador/a del 1r concurs de música en català “Què sona”?

12:10 - Repartiment de premis de la Lli-ga de matemàtiques a càrrec del departa-ment de matemàtiques.

12:15 - L’Abel Hernández i la Judith Cas-tillo, de 1r de batxillerat, fan una exhibició de ball remix styles.

12:20 - Cantada fi nal: actuació de la co-ral del centre sota la direcció de la Sílvia Ribera.

Lucía Pérez

AI_25.indd 28 09/06/2011 10:09:59


Enguany per Sant Jordi es va proposar als alumnes un concurs nou, el con-

curs de Música , que englobava tres cate-gories: instrumental, vocal i instrumen-tal i dansa, dividides en dues modalitats d’ESO i Batxillerat. La proposta va sorgir donada la demanda que teníem les pro-fessores de música d’actuacions per Sant Jordi. Tothom no podia participar-hi, així que se’ns va acudir que el millor era fer un concurs i poder triar quines actuacions eren les més adequades per aquest dia.

El concurs es va fer durant les hores del pati i migdies a l’aula de música davant d’un jurat format per les professores de música: Montse Majà, Sílvia Ribera i Maite Faiges, i les professores Imma Benedico i Anna Franquesa. Les actuacions premia-des van ser:

NOM INSTRUMENTS MODALITAT CANÇÓ

Pau Pomés Piano A “Wargame” (composició pròpia)

Susanna Pérez Piano A “Rivers Flows in you”, Yiruma

Juan Perino Guitarra A

Pau Pomés,Piano, baix, bateria i veu B “The wall”

Pink FloydKevin García

Ulises Martí

Andrea Muñiz Veu B “Te quiero decir una cosa”

Elna Turbau Dansa C “Promisa this”, Cheryl Cole

Yaiza Ortega Dansa C

Andrea MuñizDansa C “Tortura”, Shakira

Yeika Barrera

ESO

NOM INSTRUMENTS MODALITAT CANÇÓ

Marta Bujalance Piano A “La dispute”, Yann Tiessen

Berta Escudero Piano A “Clar de lluna”

Sergi Navarro Guitarra A “Running with...” (tema propi)

Marc FernándezPiano i veu B “Jo ja no et vull”

DabucabucAitor Gabaldà

Jordi Muñoz Guitarra i veu B “Big love”

Judith CastilloDansa C Remix de cançons

Abel Hernández

Tània PalomequeDansa C Neoclàssica

Paula Ramón

BATXILLERAT

PRIMER CONCURS DE MÚSICA DE L’INSTITUT DE CANET

AI_25.indd 29 09/06/2011 10:09:59


Primer cicle d’ESO

PROSA

1r premi Mosaic de colors (Laia Benítez, 2n B) 2n premi La gran batalla (Pau Pomés, 1r B) 3r premi Una temporada a l’ombra (Laura Alà, 1r D)

POESIA

1r premi Brisa d’amor (Àlex Arenas, 2n D) 2n premi Tu (Carla Calvache, 2n D) 3r premi La tragèdia de Japó (Ruben Pubill, 2n D)

Segon cicle

PROSA

1r premi Quan t’odies (Paula Llagostera, 3r B) 2n premi Malsons (Clàudia Serrano, 3r D) 3r premi Gat i gos (Joel Juan, 3r D)

POESIA

1r premi Pell de lluna (Mariona Riera, 3r C) 2n premi Submergits (Sílvia López, 3r C) 3r premi Els amics (Cristina Rangil, 4t B)

Batxillerat

PROSA

1r premi 5 minuts abans de la teva mort (Adrià Ripol, 2n BAT B) 2n premi Quatre paisatges, un viatge (Marc Riera, 2n BAT B) 3r premi Un futur inacabable (Mariona Mir, 2n BAT B)

POESIA

1r premi Batxillerat (Marta Basssas, 2n BAT B)

ACTA DEL CERTAMEN LITERARI DE SANT JORDI 2011

AI_25.indd 30 09/06/2011 10:10:00


CONCURS DE FOTOGRAFIA DIGITAL

CAT. “A” (1r i 2n ESO)

N. AUTORS CURS CAT. TÍTOL DATA QUANT.

1 Laia Benítez Manzanas 2n ESO B A La fl or del roser 29/04/2011 30€

2 Alex Arenas Leon 2n ESO D A A tu 29/04/2011 25€

3 Roger Castro Mora 2n ESO C A Sense títol 29/04/2011 20€

CONCURS DE FOTOGRAFIA DIGITAL

CAT. “B” (3r i 4t ESO i BATX)


1 Miranda Teulé Hernández 3r ESO D B Soledad 29/04/2011 30€

2 Judit Vergés Costa 3r ESO C B Barques 29/04/2011 25€

3 Ariadna Puig de la Fuente 1r BAT A B Cosmopolitan 29/04/2011 20€

CONCURS DE CREACIONS MULTIMEDIA

CAT. “A” (1r i 2n ESO)


1 Pau Pomés, Kevin Garcia i Guim Castellà 1r ESO A Splinter Cell Cardboard 29/04/2011 60€

2 Alex Arenas Leon 2n ESO D A Pop! 29/04/2011 30€

3 Rachida Ezzaydouny 2n ESO D A Diada de Sant Jordi 29/04/2011 20€

CONCURS DE CREACIONS MULTIMEDIA

CAT. “B” (3r i 4t ESO i BATX)


1 David Seijo i Ricard Haro 1r BAT B B Trailer School Impact 29/04/2011 60€

2 Jana Bertran 4t ESO B Stop Motion 29/04/2011 30€

3 Joel Juan 3r ESO D B Paranoic 29/04/2011 20€

La fl or del roser A tu Sense títol

Soledad Barques Cosmopolitan

AI_25.indd 31 09/06/2011 10:10:00


ABCdari de l’Institut

Aprovat: molts somien aquesta paraula.

BlackBerry: secta ofi cial a l’institut.

Campana: prefectura d’estudis: “el seu fi ll/a no està dins del recinte de l’institut”.

Danza kuduro: cançó encomanadissa.

Exposició: és sinònim de tortura.

Finestra: porta a una altra dimensió, on les coses no tornen mai.

Homer Simpson: molts voldrien tenir la seva vida.

Iphone: el desig d’alguns.

JasjrmcgÙmvhjn: paraula impronunciable.

Kermese: els de batxillerat se la van currar!

Laboratori: allà hi neixen criatures estranyes...

Mòbil: objecte prohibit a l’aula.

Negatiu: cada alumne en deu acumular un centenar durant l’ESO.

Oració: és la mare del subjecte i el predicat.

Pimpam: toma Lacasitos!

Què?: MEEEC.

Reunió amb

els pares: em comprometo a...

Si us plau: paraula màgica.

Tarda: estona improductiva per fer classe.

Universitat: poca gent hi arriba.

Vàter: tots busquem una excusa per anar-hi a mitja classe.

Winnie de Pooh: n’hi ha molts que encara ho miren...

SITUACIONS INJUSTES2n ESO A

TROBEM INJUST ...

1.- Que ens facin un “skatepart (un parc per patinar) horrorós, que només té dues tristes rampes i, que a sobre, els diumenges estigui tancat.

2.- Que portem dues hores esperant a la cua d’una atracció i que arribi algú i es coli.

3.- Que quan fas un treball en grup, la feina només la facin les persones treballadores i les que tenen in-terès per aprovar, i, en canvi, les altres no facin res. I, a sobre, a l’hora de presentar la feina, diguin que ells també l’han fet.

4.- Que les persones que tenen l’oportunitat d’estudiar no ho facin perquè tenen mandra, quan hi ha tants nois i noies arreu del món que no ho poden fer i han de treballar.

5.- Que en moltes comunitats de l’estat només hi hagi classe als matins i, en canvi, nosaltres en tinguem al matí i a la tarda.

6.- Que els jugadors de futbol cobrin tants diners.

7.- Que els polítics, durant les campanyes, diguin que faran moltes coses i, després, no facin res.

8.- Que un àrbitre no sigui neutral i vagi a favor de l’equip contrari.

9.- Que països poc desenvolupats no tinguin els medi-caments ni les oportunitats que tenim nosaltres.

10.- Que hi hagi gent que critiqui una persona pel seu aspecte físic, quan el més important és el que por-tem dintre, “l’ànima”.

11.- Que a la resta de l’estat i en alguns canals de televi-sió, es critiqui sovint els catalans: no ho entenc i ho trobo injust.

12.- Que els amos no recullin els excrements dels seus gossos. Ho trobo realment fastigós, i això, al meu carrer, passa cada dia.

13.- Que la “Llei Sinde” ens prohibeixi descarregar de l’ordinador tantes coses com vulguem.

14.- Que no ens aprovin amb un 4’9! Si ets una perso-na que no s’ho mereix per mal comportament, d’acord!, però si t’ho mereixes, sí!

15.- Que persisteixi la situació dels nens i nenes a l’ Irak, pobres i en guerra.

16.- Que en una classe no s’hi pugui treballar bé perquè hi ha dos o tres alumnes que només hi són “per es-calfar la cadira”.

Lucía Pérez, Pol Alarcón i Noelia Arias

AI_25.indd 32 09/06/2011 10:10:01


El mes de febrer, uns alumnes de diver-sos grups de 3r que van participar al

Crèdit Variable “Fer Comèdia” durant el primer quadrimestre, van posar en es-cena un text de l’autor francès Molièrè. Com que el grup era força nombrós, va caldre cercar una peça amb papers per a tothom, així que es va triar la comèdia “La comtessa d’Escarbanyàs”, on el dramaturg critica les ridiculeses de certs membres de la societat burgesa de la seva època. A la meitat del text fi gura que un grup de co-mediants representa una pantomima per divertir els assistents, i aquí vam incloure una adaptació de les primeres escenes de “El malalt imaginari”. D’aquesta manera tothom va poder actuar i a la funció va haver-hi dos Molièrè en lloc d’un.Es van fer dues representacions: una per a l’alumnat de 2n i 3r d’ESO i una sego-na, al vespre, per a pares, familiars i amics. A la primera, el públic assistent, alumnat

de l’institut, no va mantenir l’atenció i el respecte envers els que actuaven que ens hauria agradat. Esperem que sigui una circumstància aïllada que no es tornarà

FUNCIÓ DE TEATREa repetir en properes representacions i que... continuï el teatre!!!

Eliecer Navarro

El dimecres 1 de juny, a l’hora del pati, l’alumnat i professorat del centre va

participar en una fl ash mob lúdica i diver-tida a favor de l’educació. La Tània Palomeque i l’Aïna Roura, alum-nes de 2n de batxillerat, van preparar la co-reografi a que va ser enregistrada i enviada

FLASH MOB A L’INSTITUTper correu electrònic; d’aquesta manera, qui en tingués ganes, ja la podia anar prac-ticant. Els assajos es van fer el dilluns 30 i el dimarts 31 de maig a l’hora del pati. I el dimecres, al ritme d’una música en-ganxosa i alegre, al pati, vam dur a terme la coreografi a; van començar ballant els

alumnes de batxillerat, després s’hi van integrar els alumnes de 2n cicle de l’ESO, el professorat i els de primer cicle.Els alumnes que no ballaven van poder participar-hi enlairant globus de colors que es van llançar a l’aire al fi nal de la cançó.

AI_25.indd 33 09/06/2011 10:10:01


RECOMANACIONS

RED HOT CHILI PEPPERSORIGEN: Los Ángeles, Estats UnitsGÈNERE: Rock alternatiu, Funk RockTEMPS EN ACTIU: 1983 - presentDISCOGRÀFICA: Warner Bros. Records

Red Hot Chili Peppers és un grup de rock format actualment per An-thony Kiedis, Michael Balzary, Chad Smith i Josh Klinghoff er. Són consi-derats unànimament com els inven-tors del punk rock. Fins a l’actualitat han tret més de 10 àlbums i són co-neguts mundialment amb milions de seguidors.

AC/DCORIGEN: Sidney, AustràliaGÈNERE: Hard RockTEMPS EN ACTIU: 1973 - presentDISCOGRÀFICA: EMI

AC/DC és un dels més grans grups de hard rock del segle XX. Com tots els grups, primer no va destacar, però va arribar a ser conegut mun-dialment amb els discos Highway to hell i Black in Black. El grup està for-mat actualment per Angus Young, Malcolm Young, Brian Johnson, Cliff Williams i Phil Rudd. El seu disc Black in Black va vendre 50 milions d’unitats, unes poques menys que Thriller, de Michael Jackson.

MÚSICA

MALDITOS BASTARDOSANY: 2009GÈNERE: Bèl·licDIRECTOR: Quentin TarantinoPRODUCCIÓ: Lawrence BenderGUIÓ: Quentin TarantinoREPARTIMENT: Brad Pitt Mélanie Laurent Christoph Waltz Diane Kruger

“Malditos Bastardos” és una pel·lí-cula que tracta d’un grup de preso-ners que es tornen soldats i tenen la missió de matar tots els nazis. Amb l’ajuda d’una actriu alemanya que és una aliada dels Estats Units, in-tentaran assassinar Hitler.L’altra trama de la història segueix una jove jueva que vol venjar la mort dels seus pares a mans d’un grup d’assassins nazis.

PEL·LÍCULES

EL CLUB DELS POETES MORTSANY: 1989GÈNERE: DramaDIRECTOR: Peter WeirPRODUCCIÓ: Steven HaftGUIÓ: Tom SchulmanREPARTIMENT: Robin Williams Ethan Hawke Robert Sean Leonard Josh Charles

“El club dels poetes morts” és un pel·lícula localitzada en una escola privada dels Estats Units molt es-tricta i conservadora. Els nens ma-triculats són reprimits per part de pares i professors, i són obligats a complir les seves ordres sense do-nar-los l’oportunitat de triar el seu futur, fi ns que un professor nou de literatura els ensenya, a partir de la poesia, a ser el que volen sense te-nir por del que pensi l’altra gent. Seguint els passos del professor, re-funden “El Club Dels Poetes Morts”, que és un club on creen i compar-teixen poesia.

AI_25.indd 34 09/06/2011 10:10:02


CALL OF DUTY: MODERN WARFARE 2DESENVOLUPAMENT: Infi nity WardDISTRIBUÏDOR: ActivisionDATA DE LLANÇAMENT: 10 de Nov-embre del 2009GÈNERE: Shoot’em up en 1a persona (Bèl·lic)CLASSIFICACIÓ: PEGI +18PLATAFORMES: PlayStation 3, Xbox 360, PC.

Call of Duty: MW2, és la continuació de l’anterior videojoc, Modern War-fare. És un joc bèl•lic que consisteix a completar diferents missions per tot el món. El joc comença amb el soldat Joseph Allen, a Afganistan, on serà destinat a la Task Force 141. Després d’un engany per part d’un grup terrorista liderat per Vladimir Makarov, Rússia comença una guer-ra contra Estats Units, i la teva mis-sió serà defensar-te.

ASSASSIN’S CREED: LA HERMANDADDESENVOLUPAMENT: Ubisoft Mon-trealDISTRIBUÏDOR: UbisoftDATA DE LLANÇAMENT: 17 de Nov-embre del 2010GÈNERE: Acció i aventura en tercera persona.CLASSIFICACIÓ: PEGI +18PLATAFORMES: PlayStation 3, Xbox 360, PC.

Assassin’s Creed: La Hermandad és un joc d’aventura ambientat a la Roma del Renaixement. És la terce-ra part de la saga Assassin’s Creed, uns jocs que narren la història dels Assassin, una secta de les croades que lluita contra els templers. El joc en realitat es duu a terme al cervell de Desmond, un jove actual que es connecta a una màquina anomena-da Animus, que serveix per reviure els records dels seus avantpassats emmagatzemats al seu ADN. En aquesta entrega Ezio Auditore in-tenta descobrir on es troba una arma que han robat als templers i als Borgia.

VIDEOJOCS

RECOMANACIONS

ELS PILARS DE LA TERRA AUTOR: Ken FollettNum. PÀG: 1.359EDITORIAL: DebolsilloGÈNERE: Novel·la històricaDATA DE PUBLICACIÓ: 1989

El llibre tracta d’un pare de família, mestre constructor de catedrals anomenat Tom, a qui acomiaden de la feina i ha d’anar amb la seva famí-lia voltant buscant feina. La seva dona Agnes està embaras-sada, però desgraciadament, per culpa del fred i la fam, mor. Tom abandona els seus fi lls i deci-deix anar a un monestir on s’encar-rega de reconstruir-ne l’església.

CREPUSCLEAUTOR: Stephenie MeyerNum. PÀG: 512EDOITORIAL: AlfaguaraGÈNERE: Novel·la romàntica, fantasia. DATA DE PUBLACIÓ: 2005

LLIBRES

El llibre tracta d’una adolescent anomenada Isabella (Bella) Swan, que va a viure una temporada amb el seu pare al poble de Forks, en un lloc molt plujós dels Estats Units. Allà ha de començar un nou curs escolar, on li costarà integrar-se. A classe de ciències es veu obligada a asseure’s al costat d’un noi molt estrany anomenat Edward Cullen. Després que aquest la salvi d’un accident, Bella comença a sospitar d’Edward, fi ns a descobrir que és un vampir.

Sergio Pascual i Miquel Martí

AI_25.indd 35 09/06/2011 10:10:02


Rècord Guinness

LA CARBASSA MÉS GRAN DEL MÓN

L’actual titular del rècord és una carbassa de 766,12 kg, conreada per Joseph Jutras (Estats Units), pesada el 29 de setembre de 2007.

EL GOS MÉS GRAN

El gos més gran, Gibson, mesura 107 centímetres d’alçada i el gos més petit, Boo Boo, en fa 10

1. Si et cau la torrada, sempre és pel cos-tat on hi ha la mantega.

2. Els que viuen més a prop són els úl-tims a arribar.

3. El bolígraf que mai escriu és el que està al costat del telèfon.

4. Sempre hi haurà algú present quan cometis un error.

5. Sempre que hi ha un treball per fer el deixes per al fi nal, i quan l’has d’imprimir no tens tinta o la impres-sora no funciona.

6. Sempre que envies a reparar un apa-rell i truques per saber l’estat de la reparació, et diuen que trigaran una setmana i després és un mes.

7. Sempre que vas al bany a cagar en el moment més inoportú et quedes sen-se paper.

8. L’única vegada que es tanca la porta sola és quan les claus són a dins la casa.

9. Sempre que col•loques el llapis USB a la torre, sempre el col•loques al revés.

10. Quan estàs dutxant-te, sempre hi ha algú que obre l’aixeta.

11. Sempre que arregles una cosa, des-prés se’n trenca una altra.

12. Quan estàs en el millor moment del somni et despertes.

13. Si canvies de fi lera, la que acabes de deixar avançarà més ràpid.

14. Si quan estàs fent un treball, guardes un estri, el tornaràs a necessitar al cap de pocs minuts.

15. Després de 5 minuts col·locant la gent per fer una foto, en el moment de prémer el disparador algú passa caminant per davant de l’objectiu.

16. Quan portes el cotxe a rentar, l’endemà plou.

17. Quan et fas mal en una part del cos tots els cops hi van a parar.

18. Quan has estat esperant l’ascensor durant 5 minuts i fi nalment deci-deixes pujar per les escales, llavors arriba.

19. Quan vols fer un ou ferrat, et cau la closca dintre l’ou.

ELS 20 MANAMENTS DE LA LLEI DE MURPHY

Daniel Malo i Joel Motilla

20. Sempre que fas els deures, el profes-sor no passa a mirar-los, i quan no els fas, segur que ho comprova.


AI_25.indd 36 09/06/2011 10:10:02


Feel the adrenaline moving _____(1) my skinIt’s an addiction such an eruptionSound is my remedy feeding me energy_____(2) is all I need.

Baby, I just wanna danceI don’t really care I just wanna danceI don’t really care… care… care (feel it in the air… yeah)

[Chorus]She’s been a crazy dita disco diva… and you wonder:“Who’s that chick? who’s that chick?”Too _____(3) for you to keep herToo hot for you to leave herWho’s that chick? who’s that chick?Who’s that chick? who’s that chick?Who’s that chick? who’s that chick?

Back on the dancefl oor better not to take me homeBass kicking so hot blazing through my beating heartFrench kissing on the _____(4), heart is beating hardcoreHeard everybody is getting a little sexy on the crazy juiceThis will end up in the _____(5)

Baby, I just wanna danceI don’t really care I just wanna danceI don’t really care… care… care (feel it in the air… yeah)

[Chorus]She’s been a crazy dita disco diva… and you wonder:“Who’s that chick? who’s that chick?”Too cold for you to keep her

E | N | T | R | E | T | E | N | I | M | E | N | T | S

Too hot for you to leave herWho’s that chick? who’s that chick?Who’s that chick? who’s that chick?Who’s that chick? who’s that chick?

I’ll try to sex you up the night has got me love sprungI won’t stop until the _____(6) sun is up oh yeahMy heart is a dancer beating like a disco drum oh oh uh ohI’ll try to sex you up the night has got me love sprungI won’t stop until the sun is up oh yeahMy _____(7) is a dancer beating like a disco drumBeating like a disco drum… beating like a disco drum…

[Chorus]She’s been a crazy dita disco diva… and you wonder:“Who’s that chick? who’s that chick?”Too cold for you to keep herToo hot for you to leave herWho’s that chick? who’s that chick?Who’s that chick? who’s that chick?Who’s that chick? who’s that chick?

Sara Guillén i Fabricio Torrens

Completa els espais amb l’opció adequada:LLETRA DE LA CANÇÓ: WHO’S THAT CHIK? (David Guetta i Rihanna)

1.- A) under B) up C) into2.- A) love B) music C) people3.- A) green B) cold C) beautiful4.- A) fl oor B) ground C) earth5.- A) magazine B) news C) TV6.- A) moon B) planet C) sun7.- A) body B) stomach C) heart

Busca les 7

diferències

Miquel Martí

AI_25.indd 37 09/06/2011 10:10:03


E | N | T | R | E | T | E | N | I | M | E | N | T | S

Amb 15 llumins iguals podem formar cinc quadrats com indica la fi gura.

Troba la sortida:

R M A R T N O

V E N U S T T

A R U L U S E

B C F L M T R

J U P I T E R

N R U T A S A

D I U T P E N

Busca el nom dels planetes del Sistema SolarAcudits:- Cambrer! -Digui senyor Pere?-Podria portar-me una mica més de pollastre? Se m’està menjant l’amanida!

Hi havia una vegada un noi tan i tan lleig que un dia els ratolins li van menjar el passaport i hi van deixar la foto.

Aquest era un nen que puja a un autobús i li diu al xofer:-Quant costa el bus? I aquest li respon: -Cinquanta cèntims.I el nen li diu: -Bé, baixin tots que me l’emporto!

-Escolta, què és pitjor, la ignorància o el desinterès?-No ho sé, ni m’importa.

Busca les 7 diferències


AI_25.indd 38 09/06/2011 10:10:03


AI_25.indd 39 09/06/2011 10:10:05

ai 25.indd 2 09/06/2011 10:09:22

Documents