IES PRIORAT- Falset -

Aitor Giné Ferré3r ESO C

2n Trimestre Ciències Socials

Ciències socials

L’agricultura, la ramaderia i la pesca

EL SECTOR PRIMARI: les EL SECTOR PRIMARI: les activitats agràriesactivitats agràries EL SECTOR PRIMARI - L’agricultura

- La ramaderia

Compren

- La pesca

- L’explotació forestal

LES ACTIVITATS AGRARIES - Condicions de temperatura

- el clima

- Condicions d’humitat

- A les planes

- el relleu bancals

Estan condicionades - Al fons de les valls

pel medi físic

- Textura (retenció d’aigua)

- el sòl

- Acidesa ( fertilitat)

ELS PAISATGES AGRARISELS PAISATGES AGRARIS

CARACTERÍSTIQUES

- Les parcel·les

Caracteritzen els paisatges agraris - Els sistemes de conreu

- Poblament

LES PARCEL·LES delimiten l'extensió

- La forma - Camps oberts poca extensió

Es diferencien formes regulars

- La mida

parcel·les grans

- Els límits - Camps closos parcel·les irregulars

parcel·les tancades

ELS SISTEMES DE CONREU - Policonreu: espècies diferents

- Policonreu i monoconreu

- Monoconreu: un sol producte

- Regadiu: reben l’aigua d’embassaments - Regadiu i secàPoden ser - Secà: només reben l’aigua de la pluja

- Intensiva: treure el màxim - Agric. Intensiva i extensiva benefici amb el menor terreny ( molta mà d’obra)

- Extensiva: terrenys grans i ús

de maquinaria agrícola

Policonreu monoconreu

Regadiu secà

Agricultura intensiva Agricultura extensiva

Camp clos Camp obert

EL POBLAMENT

Pot ser :

- Dispers: habitants aïllats els uns

dels altres.

- Concentrat: els habitatges

estan agrupats.

L’AGRICULTURA DE L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA AL MÓNSUBSISTÈNCIA AL MÓN

CARACTERÍSTIQUES

- Es produeix per l’autoconsum (consum propi).- Aquesta agricultura es treballa amb eines molt rudimentàries.- El rendiment es molt baix.- La població és pobra i està mal alimentada.

AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA

- L’agricultura itinerant de cremació (cremant boscos)

tallar els matolls i arbres 3-4 anys productiu

Calar foc abandonament de la terra

S’adoba (cendra del foc) desforestació

Remou amb aixades o bastons

Realització d’uns forats

(plantar les llavors)

- Agricultura extensiva de secà (Associació de les activitats agrícoles i ramaderes)

Adob dels animals explotació permanent del sòl

- guaret: pastura del bestiar

Terres

- conreu: cacauets i mill

- Agricultura irrigada de l’arròs

Pluges abundants

Hiverns càlids es conrea arròs

Terres fèrtils

Agricultura molt intensiva

pluges d’estiu (1a collita) hivern (segona collita)

sembra

L’AGRICULTURA DE L’AGRICULTURA DE MERCATMERCAT

PAS DE L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA A

LA DE MERCAT

- Comença als països desenvolupats en la Revolució Industrial.

- Les millores de les activitats agràries van fer possible obtenir productes sobrants.

L’AGRICULTURA DE MERCAT Estalvia ma d’obra

Mecanització del camp Pujar la producció

Baixar les preus

- pujar les vendes Augmentar la producció.

2 objectius Especialització de la Produir mes quantitat

- reduir els costos producció agrària Millor comercialització

Agilitzar la comercialització Ràpida comercialització dels productes agraris Utilitzar transports adequats al tipus de producte

Agricultura d’especulació :

Objectiu: aconseguir molts beneficis al mercat internacional

Exemples:

- Agricultura especialitzada:– Grans explotacions dedicades al

monoconreu.

– Tècniques i coneixements més avançats

– Explotacions molt automatitzades

– Recol·lecten grans quantitats de productes de qualitat

- Agricultura de plantació:– Grans explotacions dedicades al

monoconreu

– Molta mà d’obra

– Explotacions d’empreses estrangeres

que obtenen grans beneficis

LA RAMADERIA AL MÓNLA RAMADERIA AL MÓN

LA RAMADERIA TRADICIONAL

ramats d’ovelles llana

Ramaderia tradicional carn

ramats de cabres llet

Ramaderia de subsistència pastors nòmades

LA RAMADERIA COMERCIAL O DE MERCAT

- Ramaderia intensiva:

- Es practica en explotacions especialitzades

- Es destina molt capital en mà d’obra, inversions,

instal·lacions i aliments pel bestiar.

- Els animals son criats en regim d’estabulació

- Ramaderia extensiva:

- Disposen de molt terreny de pastura

- Necessita poca mà d’obra perquè els ramats

pasturen lliurement en grans extensions de

terreny.

LA PESCALA PESCALA PESCA TRADICIONAL O ARTESANA

- realitza a prop de la costa força humana

- utilitza ormeigs de pesca senzills

La pesca - tècniques arcs, fletxes, arpons..

- escassa

- producció

- serveix per l’autoconsum

LA PESCA INDUSTRIAL

- recursos econòmics Pesca industrial -tecnologia avançada

-infraestructures portuàries

Segons el lloc:

- Pesca costanera:

- Els vaixells son petits i disposen de xarxes

- S’allunyen poc de la costa

- Les captures son cada vegada més nombroses

- Pesca d’altura:

- Porten a cap les flotes més importants

- Porten radars per detectar els bancs

de peixos

- Porten sonars per mesurar la importància

dels bancs detectats.

- La gran pesca:

- Flotes en aigües molt llunyanes

juntament amb vaixells

d’abastament

PRINCIPALS ZONES PESQUERES

- Caladors:- A les zones on la plataforma continental és extensa- A les zones de contacte entre corrents marins freds i càlids- A les zones costaneres a prop de les quals passa un corrent

marí fred.

MASSA PESCADORS PER A POCS PEIXOS

- Contaminació de les aigües ---) abocaments tòxics

- Causada per una sobreexplotació

- Sobrepesca - establiment de temporada de

PROBLEMES veda.

- Solucions - ús obligatori de xarxes de

malla ampla.

- control de dimensions mínimes

- limitació de la capacitat de les

flotes pesqueres.

- Falta de caladors ---) lliure utilització dels mars

L’EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE DELS RECURSOS MARINS

Per assegurar una explotació sostenible dels recursos marins

Reemplaçar el sistema de depredació

Algunes organitzacions internacionals i la U.E

Estableixen normatives de pesca severes

l'aqüicultura