ACTA NÚM. 4 SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PER L’AJUNTAMENT PLE EL DIA 23 DE MARÇ DE 2006. Al Saló de sessions de la Casa Consistorial de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, a les vint-i-una hores del dia vint-i-tres de març de dos mil sis, es reuneixen en primera convocatòria els senyors relacionats, i es constitueix l’Ajuntament Ple per celebrar sessió ordinària i tractar els assumptes que figuren a l’ordre del dia.

ASSISTENTS

Alcalde-President Sr. Joan Rota Ros Vocals Sra. Francisca Bellés Agut Sr. Josep Dolader Tort Sr. Josep Lluís Amador Nuñez Sr. Àngel de Bodas Remolà Sr. Tomàs Sánchez Montoya Sra. Magda Graells Casals Sr. Salvador Jorba Nadal Sr. Rafel Galvan Rodríguez Sra. M. Mercè Jou Torras Sr. Joan Monforte Serra Sr. Antoni Bonastre Turell Sr. Jaume Francesch Subirana Sr. Jordi Cornellas Illa Sr. Salvador Prat Asensio Sr. Joan Segado Cano Sr. Jordi Manfredi López Secretària acctal. Sra. M.Mercè Roquer Compte Interventora acctal.Sra. M. Carme Gil Cabezas

-------------------- Sr. Alcalde: Senyors Regidors, senyores regidores, ciutadans i ciutadanes d’Olesa, bona nit. Són les nou de la nit i donem inici al ple ordinari del consistori del mes de març. Abans de començar amb el punt 1 de l’ordre del dia voldria fer una declaració institucional arran dels afers que s’estan produint els darrers temps. Procedeixo doncs a dona lectura de la declaració institucional:

1

En els darrers mesos i setmanes els mitjans de comunicació locals i comarcals s’han fet ressò de situacions urbanístiques que han alertat la ciutadania olesana. Aquest clima d’expectació, que demanda informació ha arribat al debat polític. Determinades situacions han donat a terme la revisió dels processos administratius de concessió de llicències municipals i seguiment i direcció d’obra pública. Aquesta revisió va donar lloc en el seu dia a l’inici d’un expedient informatiu sobre llicències i posteriorment a la imminent obertura d’expedients disciplinaris. En relació al respecte a la presumpció d’innocència dels treballadors vull clarificar el següent: 1.- En tota la documentació oficial de sol·licitud d’assessorament en cap moment s’ha fet constar ni el nom ni el càrrec del treballador o treballadors afectats. 2.- En tot procediment que iniciï aquest Ajuntament, ja siguin comissions d’investigació, expedients informatius o expedients disciplinaris, prevaldrà, per sobre de tot la presumpció d’innocència de qualsevol afectat. Pel que fa l’expedient sancionador en tràmit i que tant debat ha suscitat en aquest ple i en el dia a dia del funcionament de l’Ajuntament, voldria fer una cronologia del treball realitzat i que ha estat el següent: 1.- En data 20/9/2005 arriba a la unitat de RR.HH. un e-mail de l’ex-regidor d’Urbanisme que contenia una sol·licitud d’obertura d’expedient disciplinari. Aquesta sol·licitud presentava defectes de forma i no seguia el procés adient establert per el procediment administratiu per a la incoació d’expedients disciplinaris. 2.- En data 22/12/2005 davant de les conclusions de l’instructor de l’expedient informatiu sobre les llicències d’obres, que recomana l’obertura d’un expedient disciplinari, es tramita sol·licitud a la Diputació de Barcelona per tal que facilités assessorament tècnic i jurídic en el procés d’incoació d’un expedient disciplinari. 3.- En data 1 de març l’Ajuntament d’Olesa rep formalment el informe de la Oficina Tècnica de Cooperació de la Diputació de Barcelona sobre l’estat de les obres del carrer Alfons Sala en el que s’informa que el carrer no es troba en estat de ser recepcionat. 4.- En data 20/03/2006 la Diputació de Barcelona ha concedit per escrit l’assessorament tècnic i jurídic sol·licitat per l’Ajuntament nomenant instructor per l’esmenta’t expedient. 5.- En data 21 de març de 2006 la Junta de Govern Local acorda el cessament de la Direcció Facultativa de l’obra del carrer Alfons Sala i nomena una nova Direcció d’obres.

2

6.- Ara, l’equip de govern esta en condicions d’incoar formalment l’expedient disciplinari, que en el mateix moment d’incoarse serà notificat al treballador o treballadors afectats, als representants legals dels treballadors i als portaveus dels diferents grups municipals. Com a Alcalde d’Olesa i amb el suport del Grup Municipal Socialista vull fer una declaració de suport als treballadors de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, aixecar la bandera que el personal de l’Ajuntament i els possibles expedients no han de ser subjecte de confrontació política i un desig i actuació de transparència en els òrgans de gestió adequats:

1- Aquest govern reitera el suport i la vàlua del conjunt de treballadors de l’Ajuntament. Els treballadors i treballadores de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat han complert i compleixen amb el seu objectiu que és la defensa dels procediments de gestió administrativa i la cerca de l’eficiència i l’eficàcia.

2- Tot govern i administració ha de cercar la millora de la gestió, corregir els

possibles errors i depurar les possibles responsabilitats en cas que es trobessin.

3- En aquest Ajuntament, i en gairebé tots, s’han iniciat expedients

informatius que han desenvocat en expedients disciplinaris que han tingut una finalització sancionadora o no.

4- El Govern d’Olesa de Montserrat fa una crida a la no utilització en el

debat polític dels possibles expedients disciplinaris que s’obrin o es puguin obrir. El dret a la informació i debat dels representants polítics no ha topar amb els dret a la intimitat i la presumpció d’innocència.

5- Aquest govern no debatrà en plenari ni en premsa sobre procediments

disciplinaris encetats. Reservant-se l’opinió i la tramesa d’informació a la finalització dels procediments i prèvia compareixença amb els treballadors subjectes d’expedient o possible sanció i els representants sindicals.

6- El govern informarà en tot moment als portaveus dels grups polítics

representants en el consistori en la junta de portaveus ordinària o en la convocatòria d’una junta de portaveus extraordinària.

7- Amb aquesta declaració donem per tancades les dinàmiques d’informació

interna i externa informal, sobre l’obertura d’expedients disciplinaris a funcionaris de l’Ajuntament.

Per últim vull comunicar a tots els representants polítics d’aquest consistori, al Comitè Unitari dels Treballadors, als treballadors i treballadores de l’Ajuntament, als mitjans de comunicació i a tots els olesans i les olesanes, que jo i el meu equip de govern ens reservem el dret a no respondre en el transcurs d’aquest o altres plens a preguntes relacionades amb l’actuació dels treballadors i les

3

treballadores municipals, així com a no fer cap tipus de declaració pública o interna sobre l’evolució de les diferents comissions d’investigació o dels possibles expedients disciplinaris. Des d’aquest punt de vista i amb la ferma convicció de no fer participar als treballadors i les treballadores del debat polític l’equip de govern es limitarà a fer públiques, quan correspongui, les conclusions que se’n derivin. Acord núm. 1. Proposta d’aprovació de les actes corresponents a les sessions de dates 18 i 26 de gener de 2006. Proposta d’aprovació de l’acta corresponent a la sessió de data 18 de gener de 2006. APROVAT per CATORZE (14) vots a favor dels senyors Rota, sra. Bellés, Amador, Dolader, Sánchez, de Bodas, sra. Graells, Galvan, Monforte, Bonastre Cornellas, Prat, Segado i Manfredi, CAP (0) vot en contra, i TRES (3) abstencions per no haver assistit a la sessió dels senyors Jorba, sra. Jou i Francesch. Proposta d’aprovació de l’acta corresponent a la sessió de data 26 de gener de 2006. APROVAT per SETZE (16) vots a favor dels senyors Rota, sra. Bellés, Dolader, Amador, de Bodas, Sánchez, sra. Graells, Jorba, Galvan, sra. Jou, Monforte, Bonastre, Francesch, Cornellas, Prat i Segado, CAP (0) vot en contra, i UNA (1) abstenció per no haver assistit a la sessió del sr. Manfredi.

------------------- Acord núm. 2. Donar compte Resolucions Alcaldia. Es dóna compte de les resolucions de l’Alcaldia dictades des del dia 1 de febrer al dia 6 de març de 2006. El Ple es dóna per assabentat. Les ultimes entrevistes realitzades durant les últimes setmanes:

Data

Nom Departament Assumpte

3 de març

Diputació de Barcelona

Oficina tècnica de cooperació Reunió tecnico/jurídica c/Alfons sala

8 de març

Sr. Ferran Bello

Dep. de cultura popular i tradicional catalana Generalitat de Catalunya

Subvencions i ajuts entitats d’Olesa

14 de març

Sr. Antoni Teignier Dir. Gral. de promoció de l'habitatge protegit

Informació creació habitatge social

4

15 de març

Dep. de presidència Diputació de Barcelona Signatura contracte préstec caixa de Catalunya Programa de crèdit local

22 de març

Fira de Barcelona

7a fira internacional d'empreses simulades a l'estat espanyol

On hi van participar els alumnes de l’IES Daniel Blanxart

Una petita nota per dir què el conseller de treball, el sr. Rané es va comprometre a visitar les instal·lacions de l’IES durant el proper mes de juny El Servei Català de la Salut ha publicat en el DOG núm. 4593 de 15 de març de 2006 l’anunci de licitació del contracte de gestió de serveis públics en la modalitat de concessió amb obra dels serveis d’atenció primària de salut en l’àmbit de l’Area Bàsica de Salut d’Olesa de Montserrat (CAP). El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha publicat en el DOG núm. 4599 de data 23 de març de 2006, l’edicte de la Secretària de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya pel qual es fa públic l’acord del Govern de la Generalitat de Catalunya d’aprovació definitiva la modificació puntual 13 del Pla General d’Ordenació Urbanística per al canvi d’ubicació d’una zona verda situada a Cal Vicentó promoguda per aquest Ajuntament per a la construcció del nou CEIP d’Olesa de Montserrat. I també ens ha arribat de paraula, i penso confirmar-ho un dia d’aquests, que ens ha arribat l’agradable notícia després de moltes gestions realitzades amb la regidora de Sanitat en el sentit de la petició d’ambulàncies amb seu a Olesa de Montserrat, amb tota probabilitat seran dues ambulàncies permanents.

------------------- Acord núm. 3. Donar compte resolucions d’Alcaldia sobre nomenaments, delegacions i cartipàs. Acord núm. 3.1. Donar compte Resolució d’Alcaldia de data 02/03/06 d’adscripcions de regidors/es a regidories.

RESOLUCIÓ DE L’ALCALDIA Olesa de Montserrat, 2 de març de 2006 Sec CM 1 Vist l’art. 21.1 a) de la Llei estatal 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, i l’art.41 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, on s’estableix que l’alcalde presideix la Corporació i ostenta les atribucions de dirigir el govern i administració municipal, i l’organització dels serveis administratius de la Corporació.

5

Atès allò establert en l’article 21 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, art. 53 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; arts. 29 i següents del Reglament Orgànic Municipal vigent; i arts. 43 i següents del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals. Atès allò establert a l’article 13 i concordants de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, modificada parcialment per la Llei 4/1999, de 13 de gener. En l’ús de les atribucions que em confereix la legislació local vigent, HE RESOLT: PRIMER.- Revocar i deixar sense efectes totes les atribucions delegades anteriorment per l’Alcaldia, mitjançant Decret d’aquest òrgan, de data 16 de desembre de 2005, a favor de tinents d’Alcalde i regidors/es d’aquesta Corporació. SEGON.- Designar i adscriure els regidors que es detallen a continuació, com a responsables de les àrees i regidories següents: A) ÀREA DE GOVERNACIÓ 1a tinent d’Alcalde, SRA. FRANCISCA BELLÉS I AGUT • Regidoria de Règim Interior: Sra. Francisca Bellés Agut • Regidoria de Seguretat Ciutadana: Sra. Francisca Bellés Agut • Regidoria d’Igualtat: Sra. Francisca Bellés Agut • Regidoria de Solidaritat i Cooperació: Sr. Josep Lluís Amador Núñez B) ÀREA DE SERVEIS A LA PERSONA 2n tinent d’Alcalde, SR. JOSEP DOLADER TORT • Regidoria d’Ensenyament: Sr. Tomàs Sánchez Montoya • Regidoria de Cultura i Festes: Sr. Tomàs Sánchez Montoya • Regidoria d’Esports i Lleure: Sr. Josep Dolader Tort • Regidoria de Joventut: Sr. Josep Dolader Tort • Regidoria de Serveis Socials: Sr. Josep Lluís Amador Núñez • Regidoria de Sanitat i Consum: Sra. Francisca Bellés Agut C)ÀREA D’URBANISME I SOSTENIBILITAT 3r tinent d’Alcalde, SR. JOSEP LLUÍS AMADOR I NÚÑEZ • Regidoria d’Urbanisme: Sr. Joan Rota i Ros • Regidoria de Medi Ambient: Sr. Josep Dolader Tort • Regidoria de la Via Pública: Sr. Josep Dolader Tort

6

• Regidoria de Patrimoni i habitatge: Sr. Josep Lluís Amador Núñez D) ÀREA DE PLANIFICACIÓ I PARTICIPACIÓ 4t.tinent d’Alcalde, SR. TOMÀS SÁNCHEZ MONTOYA • Regidoria de Compres i Contractació: Sr. Ángel de Bodas Remolà • Regidoria de Tecnologies Informació i Comunicació: Sr. Joan Rota i Ros • Regidoria d’Atenció Ciutadana: Sr. Tomàs Sánchez Montoya • Regidoria de Participació Ciutadana: Sr. Tomàs Sánchez Montoya E)ÀREA D’ECONOMIA I DESENVOLUPAMENT 5è tinent d’Alcalde, SR. ÀNGEL DE BODAS I REMOLÀ • Regidoria d’Hisenda: Sr. Ángel de Bodas Remolà • Regidoria de Promoció Econòmica: Sr. Ángel de Bodas Remolà • Regidoria de Treball i Formació: Sr. Ángel de Bodas Remolà • Regidoria de Comerç, Indústria i Turisme: Sr. Ángel de Bodas Remolà TERCER.- Establir que els tinents d’Alcalde exerciran, mitjançant la present delegació genèrica de l’Alcaldia, totes les funcions de coordinació i supervisió dels serveis de cada àrea i comprendrà les facultats de dirigir i gestionar els citats serveis, tret de les facultats de resoldre assumptes que afectin tercers mitjançant actes administratius. QUART.- Delegar la facultat de concessió de llicències d’obres menors, així com tots aquells acords que es derivin d’aquesta concessió, en el tinent d’Alcalde d’Urbanisme i Sostenibilitat, Sr. Josep Lluís Amador Núñez, entenent-se en aquest cas exceptuada la limitació de l’apartat anterior sobre dictar resolucions que afectin a tercers. CINQUÈ.- Establir que les regidories exerciran per delegació específica de l’Alcaldia les funcions de direcció i gestió dels serveis propis, sota la coordinació i supervisió dels respectius delegats d’àrees. SISÈ.- Determinar que l’àmbit de les facultats que es deleguen es concreten als assumptes i serveis que conformen el contingut propi de cada àrea i regidoria respectivament. SETÈ.- Establir que la present resolució tindrà efectes des del dia d’avui, sense perjudici de la preceptiva notificació i acceptació dels interessats, tot i publicant-se en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona i en el tauler d’anuncis de la Corporació. VUITÈ.- Notificar la present resolució als interessats, a tots els departaments municipals i donar compte al Ple en la primera sessió plenària que es celebri. El Ple es dóna per assabentat.

7

Acord núm. 3.2. Donar compte Resolució d’Alcaldia de data 02/03/06 de nomenament de membres de la Junta de Govern Local.

RESOLUCIÓ DE L’ALCALDIA Olesa de Montserrat, 2 de març de 2006 Sec CM 2 Vist l’art. 21.1 a) de la Llei estatal 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, i l’art.41 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, on s’estableix que l’alcalde presideix la Corporació i ostenta les atribucions de dirigir el govern i administració municipal, i l’organització dels serveis administratius de la Corporació. Atès allò establert en els articles 20.1.b) i 23 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, arts. 48.1.b) i 54 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; arts. 33 i següents del Reglament Orgànic Municipal vigent; i arts. 52 i 53 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals. Atès allò establert a l’article 13 i concordants de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, modificada parcialment per la Llei 4/1999, de 13 de gener. En l’ús de les atribucions que em confereix la legislació local vigent, HE RESOLT: PRIMER.- Ratificar les designacions de tinents d’Alcalde, anteriorment efectuada per l’Alcaldia, mitjançant Decret d’aquest òrgan, de data 16 de desembre de 2005. SEGON.- Establir que la Junta de Govern Local romandrà integrada per l’alcalde, com a President, i cinc regidors de la Corporació, com a vocals, membres de l’esmentada Comissió. TERCER.- Nomenar com a vocals, membres de la Junta de Govern Local d’aquesta Corporació, als regidors següents: Sra. Francisca Bellés i Agut Sr. Josep Dolader i Tort Sr. José Luís Amador Núñez Sr. Tomàs Sánchez Montoya Sr. Àngel de Bodas i Remolà

8

QUART.- A la Junta de Govern Local li correspon l’assistència a l’Alcaldia en l’exercici de llurs atribucions, així com aquelles que l’alcalde o altre òrgan municipal li delegui o li atribueixin les lleis. CINQUÈ.- Establir que les sessions ordinàries de la Junta de Govern Local es realitzaran amb periodicitat setmanal, tots els dilluns hàbils, a les 19 hores, tret de l’establiment diferenciat, per Decret d’Alcaldia, del règim de sessions del mes d’agost si coincidís amb el període de vacances dels seus membres. SISÈ.- Establir que la present resolució tindrà efectes des del dia d’avui, sense perjudici de la preceptiva notificació de l’acceptació dels nomenats, tots ells com a interessats, i publicant-se en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona i en el tauler d’anuncis de la Corporació SETÈ.- Notificar la present resolució als interessats, a tots els departaments municipals i donar compte al Ple en la primera sessió plenària que se celebri. El Ple es dóna per assabentat. Acord núm. 3.3. Donar compte Resolució d’Alcaldia de data 02/03/06 de nomenament de tinents d’Alcalde.

RESOLUCIÓ DE L’ALCALDIA Olesa de Montserrat, 2 de març de 2006 Sec CM 3 Vist l’art. 21.1 a) de la Llei estatal 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, i l’art.41 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, on s’estableix que l’alcalde presideix la Corporació i ostenta les atribucions de dirigir el govern i administració municipal, i l’organització dels serveis administratius de la Corporació. Vista la resolució d’alcaldia, de data d’avui, de nomenament de regidors com a membres de la Junta de Govern Local. Atès allò establert en els articles 20.1.a), 21.2 i 23.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, arts.53.2 i 55 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; arts. 46, 47 i 48 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals; i art. 29 i següents del Reglament Orgànic Municipal vigent. En l’ús de les atribucions que em confereix la legislació local vigent, HE RESOLT:

9

PRIMER.- Ratificar les designacions de tinents d’Alcalde, anteriorment efectuada per l’Alcaldia, mitjançant Decret d’aquest òrgan, de data 16 de desembre de 2005. SEGON.- Nomenar tinents d’Alcalde i per l’ordre que s’indica als membres de la Junta de Govern Local d’aquesta Corporació, segons Decret d’Alcaldia de data d’avui, següents: 1r SRA. FRANCISCA BELLÉS I AGUT 2n SR. JOSEP DOLADER I TORT 3r SR. JOSÉ LUÍS AMADOR NÚÑEZ 4t SR. TOMÀS SÁNCHEZ MONTOYA 5è SR. ÀNGEL DE BODAS I REMOLÀ TERCER.- El règim, condicions i facultats corresponent s’adequarà a allò establert en el Reglament Orgànic Municipal i normativa legal aplicable. QUART.- Establir que la present resolució tindrà efectes des del dia d’avui, sense perjudici de la preceptiva notificació de l’acceptació dels nomenats, tots ells com a interessats, i publicant-se en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona i en el tauler d’anuncis de la Corporació. CINQUÈ.- Notificar la present resolució als interessats, a tots els departaments municipals i donar compte al Ple en la primera sessió plenària que es celebri. El Ple es dóna per assabentat. Acord núm. 3.4. Donar compte Resolució d’Alcaldia de data 02/03/06 d’avocacions i delegacions Junta de Govern Local.

RESOLUCIÓ DE L’ALCALDIA Olesa de Montserrat, 2 de març de 2006 Sec CM 4 Atès que la la Llei 7/1985, de 2 d’abril Reguladora de les Bases del Règim Local, estableix que l’Alcalde pot delegar l’exercici de certes atribucions en la Junta de Govern Local. Atès l’art. 35 ROM la delegació d’atribucions a la Junta de Govern Local per part de l’Alcaldia es formalitzarà per Decret d’Alcaldia. Atès que és necessari ajustar i actualitzar les atribucions de la Junta de Govern Local delegades en el seu dia per l’alcaldia. RESOLC: PRIMER. Avocar les atribucions delegades en anterioritat per Decret de l’Alcaldia de data 22 de juny de 2000 i posteriors ratificacions en la Junta de Govern Local:

10

1. Autoritzar i disposar despeses l’import de les quals superi el 6.000 €, excepte els subministraments d’aigua, gas telèfon, llum i tractament i eliminació de residus sòlids urbans. 2. El reconeixement d’obligacions quan, excepcionalment, i la naturalesa de la despesa ho requereixi, s’acumulin en un mateix acte les fases ADO de l’execució del pressupost i superi els 6.000 €. 3. Concessió de subvencions i transferències, qualsevol que sigui la seva quantia, llevat dels ajuts per raons benèfiques i humanitàries que no puguin demorar-se. 4. Aprovació dels convenis de col·laboració tinguin o no implicacions econòmiques. 5. Aprovar les liquidacions de caràcter tributari, tinguin o no caràcter periòdic, així com resoldre les sol·licituds que presentin els interessats en aquesta matèria tributària. 6. Aprovar la liquidació del Pressupost. 7. Aprovar l’Oferta Pública, d’acord amb el Pressupost i la Plantilla aprovats pel Ple. 8. Aprovar les bases de les proves per a la selecció del personal i per als concursos de provisió de llocs de treball. 9. Les contractacions i concessions de tota classe, superiors a 6.000 € i que en el seu import no superi el 10% dels recursos ordinaris del Pressupost ni, en qualsevol cas, els sis milions deu mil cent vint-i-un € amb quatre cèntims, incloses les de caràcter plurianual quan la seva durada no sigui superior a quatre anys, sempre que l’import acumulat per totes les anualitats no superi ni el percentatge indicat, referit als recursos ordinaris del Pressupost del primer exercici, ni la quantia assenyalada. 10. L’aprovació del projectes d’obres i de serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió i estigui previst en el Pressupost. 11. L’adquisició de béns i drets, a partir de 6.000 € i quan no superi el 10% dels recursos ordinaris del Pressupost ni els tres milions cinc mil seixanta € amb cinquanta-dos cèntims. 12. L’alienació del patrimoni no superi el percentatge ni la quantia indicats en els següents supòsits: a) La de béns immobles, sempre que estigui prevista en el Pressupost. b) La de béns mobles, llevat els declarats de valor històric o artístic i que la seva alienació no es trobi prevista en el Pressupost.

11

13. Atorgament de llicències, excepte les llicències d’obres menors i aprovació de tots aquells acords que se’n derivin, que es delega en el Tinent d’Alcalde d’Urbanisme i Sostenibilitat, Sr. Josep Lluís Amador Núñez. SEGON. Les atribucions delegades a la Junta de Govern Local no podran ser al seu torn delegades. TERCER. L’òrgan delegat resoldrà expressament els recursos de reposició contra els actes dictats per delegació. QUART. Les delegacions efectuades podran ser revocades en qualsevol moment per l’alcalde, en aquest cas es publicarà la resolució al BOP. CINQUÈ. Publicar aquesta Resolució al BOP i donar-se compte a la Junta de Govern Local i al Ple. El Ple es dóna per assabentat. Debat. Sr. Alcalde: Desprès de la sortida del govern de CiU i ERC aquest Alcalde va assumir les competències de totes les regidories que fins a aquell moment havien gestionat els regidors d’aquestes formacions polítiques. El darrer dia 2 de març i via Decret d’Alcaldia, vaig nomenar el nou cartipàs municipal, que reparteix totes les regidories de l’Ajuntament entre els sis regidors del grup municipal socialista. Tot i ser ara la meitat de regidors al govern dels que érem fa tres mesos i governar en minoria crec sincerament que els regidors socialistes estan en condicions d’afrontar amb èxit i responsabilitat les seves noves àrees. Pel que fa a l’estructura del cartipàs val a dir que tots els regidors mantenen les mateixes regidories que portaven, però assumint les que havien deixat CiU i ERC. L’únic canvi ha estat a les tinències d’Alcaldia en que el portaveu del grup socialista ha passat a tenir la tinència de l’àrea de serveis a la persona i el Regidor de Serveis Socials ha passat ha ostentar la tinència d’alcaldia de l’àrea d’urbanisme. Això s’ha fet entenent que qui ostenta la responsabilitat de la via pública ha d’encarregar-se dels serveis a la persona, ja que entenem que una de les principals preocupacions per als veïns d’Olesa, és tot allò que afecta a la via pública i aquesta és una de les nostres prioritats. Procedeixo a continuació a donar lectura del nou cartipàs municipal, que és el següent:

12

Àrea de Governació: 1a tinent d’alcalde senyora Paquita Bellés i Agut, i que a més a més porta les regidories de Règim Intern, Seguretat Ciutadana, Igualtat i Sanitat i Consum. Àrea de Serveis a la Persona: 2n tinent d’Alcalde, senyor Josep Dolader i Tort, que porta les regidories de Esports i Lleure, Joventut, Via Pública i Medi Ambient. Àrea d’Urbanisme, la regidoria d’Urbanisme per jo mateix, i Patrimoni i Habitatge el senyor José Luís Amador i Núñez. Àrea de Participació és per el 4rt tinent d’alcalde senyor Tomàs Sànchez Montoya el qual porta Cultura, Ensenyament, Atenció al Ciutadà i Participació Ciutadana. Àrea d’Economia i Desenvolupament el senyor Àngel de Bodas i Remolà les regidories econòmiques, o sigui, Hisenda, Promoció Econòmica, Regidoria de Treball i Formació i Comerç Indústria i Turisme. Sr. Jorba: Amb cinquanta segons en tinc prou, soc molt ràpid. Dues coses, dues reflexions des de Convergència i Unió sobre el cartipàs municipal que ens presenten vostès, donar compte i que lògicament com en som conscients és competència de l’Alcaldia i per tant no ens hi ficarem, només dues reflexions. La primera que durant aquests tres mesos o quatre que s’ha produït que varem plegar Esquerra Republicana i Convergència i Unió, pel trencament del tripartit i per tant enteníem que les condicions no eren les mateixes, es demostra amb aquest nou cartipàs que no s’ha aconseguit noves majories ni nous pactes dels que s’han estat negociant durant aquest temps. Som conscients que s’ha negociat amb altres forces, som conscients que s’ha intentat aconseguir nous pactes de govern i cal dir-ho clarament que no s’ha aconseguit perquè el cartipàs ho demostra clarament, això perquè després ha estat molt fàcil durant aquests anys parla de responsabilitat de govern, i de responsabilitat quan marxes, també hi ha responsabilitat dels que es queden i responsabilitat dels que estan a l’oposició, responsables ho hem de ser tots en tots els moments. També s’ha de dir que si aquest cartipàs és d’aquesta manera és perquè en cap cas hi ha hagut converses serioses, ni de partit ni de govern, ni d’alcaldia amb Convergència i Unió per mirar de fer un bipartit, o arribar a alguna altre solució, o donar suport puntual des de l’equip de govern, des del el Ple amb temes de Plenari al menys aconseguir un equilibri d’aquí a final de la legislatura, per tant això ho volem deixar clar.

13

Nosaltres veiem algun repartiment que ens sona realment entre cometes a càstig polític, nosaltres entenem perfectament que el senyor Josep Lluís Amador és molt vàlid per Urbanisme i Sostenibilitat però realment Via Pública i Medi Ambient entenem que han de ser àrea que s’hauria de portar juntament en l’àrea d’urbanisme i sostenibilitat, en aquest cas el senyor Joan Rota Ros, entenem que aquesta marginació té a veure amb els temes polítics que van portar al trencament del tripartit. Per acabar i una cosa que m’ha fet una mica de gràcia, és que diu que les regidories exerciran per delegació específica de l’alcaldia les funcions de direcció i gestió dels serveis propis sota la coordinació i supervisió dels respectius delegats d’àrea, senyor De Bodas vostè ho farà tot, coordinarà, delegarà, portarà els serveis propis i espero que ho faci molt be, ho dic perquè en la seva àrea és el rei del mambo, com ho diu el decret m’ha fet gràcia. Sr. Monforte: Nosaltres com és obvi i és clar, no hem estat cridats a participar en possibles aliances per governar i hem de dir que nosaltres des de sempre hem estat absolutament curosos en respectar aquell govern que governa la seva autoregulació, òbviament la participació nostre en un govern hauria significat una determinació i una distribució de regidories diferent, però nosaltres no estem en aquest govern i nosaltres sempre des de que estem a l’Ajuntament d’Olesa hem respectat la regulació i l’organització que qui li toca governar hagi decidit tenir, per tant, només ens resta desitjar molta sort i encert en les noves responsabilitats als regidors que agafen les corresponents regidories i tinences d’alcaldia. Sr. Alcalde: Responen una mica al senyor Jorba només, eh?, jo diria que l’altre legislatura ja hem vam fer tres d’anys sis persones i ningú tampoc va voler entrar al govern, en un govern de concentració que es va proposar, per tant, a veure, vostès que han estat els que han marxat i que ara sembla que els hàgim castigat marxant i sense haver-los cridat, no és cert. Nosaltres el que hem de fer ara en aquest moment, la feina hem tingut per intentar que les regidories els que hem quedat, poguéssim gestionar la ciutat en aquests tres mesos no ha passat res estrany, que jo sàpiga, i si que és dur i feixuc portar un ajuntament com el nostre, amb 23 mil habitants, sis persones, però si delegues amb tècnics segurament ho aconseguiràs, i això és el que nosaltres pretenem, quan hem llegit la nota d’abans també volia d’alguna manera esment de què els tècnics de l’ajuntament serveixen per alguna cosa més, perquè els hi diguin funcionaris, només no, per tant, aquesta és la nostre idea del que ha de ser un ajuntament, ha de ser més una empresa, més empresa que ajuntament, i això costarà també. Amb l’auditoria de gestió que farem molt aviat, no se si demà ja ve el primer auditor, segurament ens corregirà moltes coses i hàbits adquirits, que fan que

14

aquest ajuntament, com molts d’altres, no s’optimitzin els resultats ni la feina dintre de l’ajuntament, per tant, una cosa és això i l’altre és la política, evidentment, jo personalment no tinc res en contra de ningú i nosaltres el que farem ara com a prioritat, és atendre al ciutadà, després anirem parlant de política. Per tant, ja que ens hem quedat sols intentarem de sortir-nos amb la nostre, jo crec que ho aconseguirem i que parlarem, no ens hem de posar nerviosos, ja m’hi vaig posar prou en cert moment , però ara ja estic més tranquil i segurament podrem en els pròxims dies establir, perquè això és la llei de la política, establir converses en punts importants que de ben segur tots els grups municipals hi tenen molt a aportar, no he dit mai que jo sigui..., a més vostès em van dir que no era líder, tampoc eh?, jo no he estat mai una persona que cregui que un de sol té la raó, i per tant, els grups municipals són a l’oposició a vegades, i governant amb d’altres, perquè facin les aportacions i perquè el poble els ha votat perquè facin una bona gestió per el conjunt dels ciutadans, VARIES VEUS SOBREPOSADES. Sr. Cornellas: Jo vull ser molt breu, ha arribat un moment aquí tant de la primera intervenció com de l’anterior, que quasi sembla que l’oposició de les hores siguessin les culpables d’alguna cosa i jo recordaré simplement dues coses, nosaltres estàvem i no només nosaltres sinó també altres grups, estàvem en disposició d’entrar al govern quan van acabar les eleccions del 2003, estàvem en disposició, el grup socialista va triar un altre opció, legítima, nosaltres estàvem en disposició, l’opció que van triar els hi ha sortit malament per la raó que sigui, i nosaltres no ens hi sentim vinculats, en absolut a tenir que garantir absolutament res, en el seu moment ens van posar a la seva disposició, vostè va decidir que era millor disposar dels altres, els altres van decidir deixar de ser disponibles i entre els tres tenen un problema, però no ens l’intentin passar a nosaltres aquest problema.

------------------- Acord núm. 4. Donar compte de l’estat d’execució del pressupost del 4t trimestre de 2005. DICTAMEN DE LA COMISSIÓ D’ECONOMIA I GOVERN La Comissió en sessió extraordinària del dia 14 de març d’enguany es dóna per assabentada de l’estat d’execució del quart trimestre de 2005, d’acord amb l’escrit emès per l’Alcalde-President que es transcriu literalment: “Donar compte al Ple de l’estat d’execució del pressupost El Ple de l’Ajuntament en sessió del dia 18 de gener d’enguany va aprovar definitivament el pressupost de l’exercici 2006, el qual es va publicar al Butlletí Oficial de la Província número 18 del dia 21 de gener d’enguany.

15

Atès que el pressupost està format, entre d’altres documents, per les bases d’execució del pressupost. Atès que l’article 43 Informació de l’estat d’execució del pressupost de les esmentades bases assenyala que: Dins dels 5 primers dies del mes posterior al següent al venciment de cada trimestre natural, la Intervenció, formularà l’estat d’execució del pressupost, al que s’acompanyarà la informació complementària que permeti valorar el nivell de la seva execució. L’esmentat estat d’execució s’elevarà al Ple, pel seu coneixement i efectes. Atès que la Comissió Informativa d’Economia i Hisenda del dia 13 de juliol de 2004, va decidir que aquest estat es presenti quan s’hagi tancat comptablement el trimestre. Atès que la comptabilitat municipal corresponent al quart trimestre s’ha tancat en una data posterior a la convocatòria de la Comissió Informativa d’economia i govern del mes de febrer. Vist l’escrit de remissió de la Intervenció i en compliment de l’article 43 de les bases d’execució del pressupost, la informació que es presenta al Ple relativa al quart trimestre de 2005, tancat comptablement , és la següent: - Estat d’execució de despeses, per partides - Estat d’execució d’ingressos, per conceptes - Resum per capítols de l’estat d’execució - Estat d’execució de pressupostos tancats, per exercicis - Extracte de conceptes no pressupostaris “ El Ple es dóna per assabentat.

------------------- Acord núm. 5. Donar compte aprovació liquidació pressupost 2005. DICTAMEN MODIFICAT DE LA COMISSIÓ D’ECONOMIA I GOVERN La Comissió en sessió extraordinària del dia 14 de març d’enguany es dóna per assabentada de la liquidació del pressupost 2005, d’acord amb la proposta del Regidor d’Hisenda que es transcriu literalment: “Donar compte al Ple de l’aprovació, per la Junta de govern Local en sessió del dia 27 de febrer d’enguany, de la liquidació del pressupost de l’exercici 2005 en compliment del que s’assenyala a l’article 193.4 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals i a l’article 90 del Reial decret 500/90, de 20 d’abril.

16

La proposta aprovada es transcriu literalment: “Proposta del regidor d’Hisenda Hismc/propliquidació 2005 Vist l'expedient de liquidació del pressupost de l’Ajuntament de l'exercici 2005, de conformitat amb el que preveu el Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals (TRLRHL), el Reial Decret 500/1990, de 20 d'abril i la Instrucció de comptabilitat per a l'Administració Local. Atès que en aplicació del que preveuen els apartats 2 i 3 de l'article 103 del Reial Decret 500/90, els drets pendents de cobrament que es consideren de difícil recaptació s'han calculat en 975.255,55 € sense que això suposi ni la seva anul·lació comptable ni la seva baixa en comptes. Atès que els ingressos afectats pugen un import de 3.702.911,20 € i que constitueixen el romanent de tresoreria afectat a despeses amb finançament afectat. Vist l’informe de la Intervenció en el qual s’indica que s’ha assolit l’objectiu d’estabilitat pressupostària previst a l’article 19 de la llei 18/2001, de 12 de desembre, general d’estabilitat pressupostària. Atès que, d’acord amb la Resolució de l’Alcaldia del dia 16 de desembre de 2005, la Junta de Govern Local és l'òrgan competent per a l'aprovació de la liquidació del pressupost, el regidor d’Hisenda proposa a la Junta de Govern Local l'adopció dels acords següents: PRIMER. Aprovar la liquidació del pressupost de l'exercici 2005 de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, el romanent de tresoreria que es deriva presenta el detall següent: ROMANENT LÍQUID DE TRESORERIA DEL PRESSUPOST 2005 A) Deutors pendents de cobrament: (+) de pressupost d’ingressos, corrent......................................................2.003.423,97 € (+) de pressupost d’ingressos, tancats .....................................................2.655.828,10 € (+) d’altres operacions no pressupostàries ................................................ 107.841,03 € (-) Saldos de dubtós cobrament............................................................... 975.255,55 € (-) Ingressos pendents d'aplicació ........................................................... 223.365,40 € TOTAL A...................................................................................................3.568.472,15 € B) Creditors pendents de pagament: (+) de pressupost de despeses, corrent ..................................................1.891.371,06 € (+) de pressupost de despeses, tancats .................................................... 361.040,19 € (+) de pressupost d'ingressos................................................................ 66.139,17 € (+) d’altres operacions no pressupostàries ...............................................1.006.120,90 € (-) Pagaments pendents d’aplicació ......................................................... 9.619,32 €

17

TOTAL B...................................................................................................3.315.052,00 € C) Fons líquids de Tresoreria ...............................................................4.293.361,98 € D) Romanent líquid de Tresoreria ( A – B + C) ....................................4.546.782,13 € E) Romanent per a despeses amb finançament afectat......................3.702.911,20 € F) Romanent per a despeses generals ( D – E) ......................................843.870,93 € SEGON. Donar compte de l’aprovació de la liquidació del pressupost de 2005 al Ple de la Corporació als efectes previstos a l'article 193.4 del TRLRHL i a l’article 90 del Reial decret 500/90, de 20 d'abril. TERCER. Trametre còpia de la liquidació del pressupost a la Delegació d'Hisenda de Barcelona i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya als efectes previstos a l’article 193.5 del TRLRHL i a l’article 91 del Reial decret 500/90, de 20 d’abril.” El Ple es dóna per assabentat. Sr. De Bodas: Com diu el senyor Alcalde avui donem compte al Ple de la liquidació del pressupost de 2005, els resultats els resultats són els que s’esperaven, i s’han ajustat bastant a les previsions inicials. El resultat pressupostari ajustat ha estat de 770.246,84 euros. És la conseqüència d'unes desviacions positives dels ingressos de prop de 620.000 euros i d'unes despeses inferiors a les previstes per més de 340.000 euros principalment. Hi ha hagut més ingressos en plusvàlua (més de 200.000 euros), Impost de construccions (180.000 euros aproximadament), recollida d'escombraries (95.000 euros), Taxa de llicències urbanístiques, IBI, etc. També hi ha hagut alguns ingressos que s'han desviat a la baixa. Ja ho esperàvem. Han sigut l'IAE, perquè l'Estat ha fet tornar la compensació pagada anys abans, i la Participació en Tributs de l'Estat, perquè han canviat el sistema de pagament de les liquidacions definitives, ajornant-les un any. L'únic ingrés que no s'ha complert és la taxa per ocupació amb materials de construcció. De totes formes aquest ingrés se sobrepassarà aquest any. El romanent de tresoreria per despeses generals ha quedat en 843.870,93 euros, 109.078,81 euros més que l'anterior, o sigui que el del 2004. Són uns resultats bons, però no podem deixar de dir que contra aquest romanent positiu hauríem de suportar tots els reconeixements de crèdit que en el dia d'avui es presenten i els que es puguin presentar en propers plens. Aquests seran bastant més baixos que el segon que es presenta avui, lògicament.

18

En total, i fent unes estimacions que ara ja considerem potser massa altes, si descomptem els reconeixements de crèdits presents i futurs, i els saldos que esperem incorporar amb càrrec als romanents, el romanent "real" seria bastant més baix, però tot i així positiu. El tancament llavors és positiu, i considero que continuarà sent-ho quan se sàpiguen totes les factures que s'havien de carregar al pressupost de 2005. Dir que com a conclusions de la liquidació del 2005 podem dir les següents:

• El romanent de tresoreria és superior al de l’any 2004 en més de 100.000 euros.

• Els reconeixements de crèdits esperats són massa elevats. • Descomptant les despeses no comptabilitzades, el romanent s’acostarà a

l’equilibri pressupostari. • Les desviacions “reals” de les despeses s’han compensat per les

desviacions positives dels ingressos. Les recomanacions que com a regidor d’Hisenda presentaré a l’Equip de Govern són dues.

• Primera, cal millorar sensiblement el control en l’execució de la despesa.

• Segona, és convenient utilitzar el romanent de tresoreria per ampliar les partides afectades pels reconeixements de crèdit, per tal d’evitar el cercle de reconeixements que hipotequen els pressupostos d’anys següents. En aquest punt coincideixo plenament amb la recomanació formulada per la Intervenció.

Res més, gràcies. Sra. Jou: Només és una petita..., si estàvem parlant del punt 5, crec que hi ha un petit error entre el número que surt en l’explicació del 968.726 que són les partides de dubtós cobrament que no coincidien amb els 975.255,55 que surt després en l’explicació. A veure no és perquè l’error sigui molt gran ja que les dues quantitats s’aproximen molt, però és que no coincideixen, només és per esmenar-ho. En el que és l’explicació surt una xifra que després en els números del darrera és diferent no és molt important la diferència però és que és diferent. Sr. De Bodas: Ja ens ho mirarem.

19

------------------- Acord núm. 6. Propostes d’aprovació de reconeixements de crèdits. Acord núm. 6.1. Proposta aprovació de reconeixement de crèdit núm. 2/06. DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’ECONOMIA I GOVERN La Comissió en sessió extraordinària del dia 16 de febrer d’enguany ha acordat informar favorablement per 1 vot favorable del senyor de Bodas (6), 5 abstencions dels Srs. Jorba (4), Monforte (2), Prat (2), Cornellas (2) i Manfredi (1) i cap vot en contra (0), la proposta del regidor d’Hisenda que es transcriu literalment a continuació: “Proposta del Regidor d’Hisenda

Hismb2/06 Vist l’expedient de reconeixement de crèdits núm. 2/2006 amb càrrec al Pressupost Municipal per a 2006, per despeses realitzades en exercicis anteriors per un import de QUATRE-CENTS VUITANTA-CINC MIL SIS-CENTS NORANTA-CINC EUROS I VUIT CÈNTIMS (485.695,08 €). Atès que hi ha factures amb data 2006, però de la documentació que s’hi acompanya es desprèn que els serveis facturats s’han realitzat l’any 2005. Atès que d’acord amb allò que disposa l’article 60.2 del Reial Decret 500/90, de 20 d’abril i l’art. 17.3 de les bases d’execució del pressupost, correspon al Ple de la Corporació el reconeixement d’obligacions quan sigui conseqüència de la realització de despeses en exercicis anteriors. Vist l’informe de la Intervenció i altres documents que hi ha en l’expedient, el Regidor d’Hisenda proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent ACORD: PRIMER. Aprovar les factures que consten en l’expedient de reconeixement de crèdits núm. 2/2006, detallades en la relació annexa núm. Q/2006/5. SEGON. Aprovar les autoritzacions, disposicions i reconeixements d’obligació (ADO) derivades de despeses realitzades en exercicis anteriors, detallats en la relació annexa Q/2006/5, de data 7 de febrer de 2006, per un import de QUATRE-CENTS VUITANTA-CINC MIL SIS-CENTS NORANTA-CINC EUROS I VUIT CÈNTIMS (485.695,08 €). TERCER. Comunicar el present acord a la Tresoreria Municipal i a Intervenció per als efectes corresponents.” Debat. Torn de Ponència.

20

Sr. De Bodas: Presento al Ple el segon expedient de reconeixements de crèdits d’aquest any. El primer va ser d’un import molt petit i per una sola finalitat. Va ser per l’aprovació de l’última derrama de Can Vinyals, i pujava 8.229,30 euros. Aquest nou expedient és per una quantitat molt més alta. Puja 485.695,08 euros. Es tracta llavors d’un dels reconeixements de crèdit més alts des de que sóc regidor. No és una bona notícia. És impossible negar que un reconeixement de crèdit significa normalment que s’ha produït un mal funcionament. S’han realitzat despeses pressupostàries en contra del mandat plenari de limitar-les al crèdit de les vinculacions de les partides. En el nostre ajuntament ja són habituals els reconeixements de crèdit. Des de l’any 2003 es venen produint, per uns imports globals que han anat creixent des dels aproximadament 200.000 euros aquell any, fins als prop de 300.000 euros l’any passat, i els prop de 500.000 euros aquest any. Afortunadament els resultats de l’estat d’ingressos del pressupost ha estat prou positiu com per compensar les despeses que s’han d’aprovar com reconeixements de crèdit. En conjunt els ingressos ordinaris del pressupost han superat en més de 600.000 euros les previsions inicials. I això malgrat que l’Estat no ha pagat la liquidació de la Participació del 2004, ens han deduït uns 70.000 euros per la compensació de l’IAE que diuen que no ens pertanyia, i no s’ha pogut comptabilitzar per motius tècnics la subvenció del conveni de serveis socials amb el Consell Comarcal, per un import aproximat de 80.000 euros. En cas que no haguéssim patit aquestes incidències els ingressos haurien superat entre 800.000 i 900.000 euros les previsions inicials. Gràcies als majors ingressos, el romanent de tresoreria ha estat positiu, i més alt que el de l’any passat, la qual cosa permet fer front a aquests excessos. Si ens limitem a observar les despeses que formen part dels reconeixements tindríem la causa aparent dels excessos, però no la seva causa real. Per arribar a saber quina ha estat aquesta, hem d’analitzar quines són les partides que han sobrepassat la seva previsió pressupostària, dintre de cada bossa de vinculació jurídica. Des d’hisenda s’ha fet una anàlisi acurada de les causes que han provocat els reconeixements que presento. Passo a explicar quines són les vinculacions que s’han vist sobrepassades per les despeses incloses en l’actual expedient de reconeixements. En alguns casos hi havia suficient partida per haver aprovat les factures, però per motius tècnics no es va poder fer en el moment adequat.

21

En altres casos no hi havia prou saldo en la vinculació jurídica per aprovar-les. Són les següents. A compres i contractació hi ha despeses per prop de 53.000 euros més altes que els saldos existents a final d’any. La causa van ser els reconeixements de l’any anterior, per prop d’11.300 euros, més despesa jurídica per ser una partida que va nàixer curta i es va prendre la decisió de contractar un nou assessorament jurídic començat l’any. Per últim el material d’oficina es va calcular massa baix en el pressupost, i hi ha hagut més volum de compres d’aquest tipus. A participació ciutadana és molt petita la major despesa (260,41 euros) i va ser causada pels reconeixements de l’any anterior, com passarà en pràcticament la totalitat de les altres regidories que explicaré. A personal si no haguessin hagut reconeixements de crèdit de l’any 2004, no hagués fet falta fer-ho aquest any. A seguretat ciutadana, la desviació de més despesa en més de 25.000 euros es deu també als reconeixements del 2004, i també a compres de material específic de la policia (pilones, municions) i a locomoció del personal. A urbanisme, la desviació és molt petita, i es deu fonamentalment al reallotjament d’una família, per motiu d’unes obres, i s’està en vies de recuperar el que s’ha hagut de pagar. A Medi ambient, hi ha hagut excessos per prop de 18.000 euros. La causa s’explica totalment pels reconeixements de crèdit del 2004, tot i que també s’ha sobrepassat la partida de deixalleria. A manteniment d’edificis municipals, els excessos de prop de 57.000 euros es deuen als reconeixements del 2004 (23.000 euros aproximadament) contractes, telèfon, etc. Val a dir que aquest pressupost va patir un retall de 30.000 euros quan es va confeccionar. A via pública, hi ha hagut uns excessos de prop de 264.000 euros. Més de la meitat van ser provocats pels reconeixements de l’any 2004. La resta han estat per causa de les despeses de manteniment de la via pública, i dels transports de l’Escola Sant Bernat i La Flora. Quan es va fer el pressupost de 2005 no es van dotar les partides de forma suficient. Cultura, Joventut, Ensenyament i Sanitat també han tingut excessos, però bastant petits. En tots els casos la causa són els reconeixements de l’any 2004, que va treure crèdit de les partides de 2005. Per últim esports sobrepassa en prop de 44.000 euros els seus crèdits. La meitat és per culpa dels reconeixements del 2004. La resta va ser pel manteniment dels equipaments esportius i per consums elèctrics. En els dos casos es va retallar, ara es demostra que excessivament, les partides que va proposar el regidor.

22

Si els reconeixements de crèdit de les despeses de 2004 no haguessin hipotecat el pressupost de 2005, no hagués calgut fer reconeixements per import de 245.272,87 euros. Com ja he comentat abans, la causa de no haver-se pogut aprovar aquestes factures al pressupost de 2005 moltes vegades no és la inexistència de crèdit en la partida concreta, sinó la falta de crèdit a nivell de vinculació. Si hi hagués hagut temps de fer les modificacions de crèdit necessàries, cal tenir en compte que hagués calgut un acord de ple en la majoria dels casos, ens hauríem estalviat 73.487,93 de reconeixements que portem avui. Per últim, es veu clarament que també s’ha fet més despesa de l’autoritzada pel ple. Són 166.934,28 euros, i els motius els he comentat en explicar els excessos produïts en cada vinculació. Val a dir que l’anàlisi feta ha posat de manifest un fet que ja coneixíem tots els regidors que formàvem part del govern que va aprovar el pressupost del 2005, i és que es van retallar massa algunes partides, sobretot de via pública, manteniment d’edificis i d’esports, però també en alguna altra regidoria per un import menor. La realitat ha estat tossuda, i al final la despesa ha sigut la que havia de ser. O sigui la que en el seu moment va proposar el regidor o regidora, i no pas la que ens hauria agradat a tots. Per evitar que els crèdits reconeguts passin d’un any darrera un any, proposaré més endavant a l’Equip de Govern i al Ple, ampliar les partides a les quals s’imputaran els reconeixements, de manera que no quedin factures per aprovar en aquest pressupost. D’aquesta forma confio que s’evitaran els reconeixements de crèdit d’import tan elevat a l’any que ve. Un altre avantatge serà que en moment de preparar el pressupost per l’any que ve, ja es tindran en compte les despeses reals de cada una de les partides, ja que aquestes estaran augmentades. Per evitar que finalment passi com l’any passat, i és que despeses previstes, com per exemple les de TRATESA, al final no s’hagin pogut comptabilitzar, per culpa d’altres despeses no previstes que han consumit els crèdits pressupostaris, proposaré a l’Alcalde i al Govern que hisenda pugui retenir els crèdits de les despeses repetitives. El Govern no pot estar satisfet per tal com han anat les coses en relació amb aquestes despeses. Però com a regidor d’hisenda demano a les regidores i regidors del Ple, i en especial als que van tenir responsabilitats en la gestió del pressupost de 2005, que tinguin present que això no hauria de perjudicar a terceres persones, que només han fet la feina que els hem demanat des de l’ajuntament pels treballs realitzats. Demano doncs que s’aprovin aquestes factures, per sentit de la responsabilitat i per no causar perjudicis a terceres persones.

23

Gràcies. Torn de Regidors. Sr. Galvan: Abans de començar amb el debat m’agradaria constatar el fet de que a la Comissió Extraordinària que es va celebrar l’assistència per part de CiU no va ser del senyor Jorba, sinó que va ser per part meva, ho comento perquè es faci la modificació. Gràcies Sra Secretaria: Aquesta Comissió d’Economia és la del dia 16 de febrer, i llavors a les dues següents ja hi assisteix el senyor Galvan. Torn de Portaveus. Sr.Monforte: Els reconeixements de crèdit en les administracions, son el fet normal i lògic. El 31 de desembre es tanca la comptabilitat, i les factures dels serveis continuen arribant en els mesos posteriors. Es freqüent, i normal, que algunes d’aquestes factures no tinguin consignació pressupostària, CANVI DE CINTA. Aquesta afirmació, certa i ajustada a les dades que ens heu facilitat, es necessari de matisar per ser justos i no voler caure en un hipotètic discurs fàcil de l’oposició. Es cert que via pública i edificis d’us múltiple gestionen una part molt important del pressupost i que qualsevol desviació pot descompensar el resultat de l’exercici. Una desviació en un 10% en la regidoria de sanitat, posem per exemple, pot afectar al resultat en una quantitat inferior al miler d’euros, mentre que en via pública ho farà en centenars de milers. També es veritat que la majoria de les regidories poden ajustar les actuacions i activitats al pressupost i assegurar amb garanties el seu compliment, mentre que les regidories de les que parlem, estan sotmeses a imponderables, reparacions no previstes, actuacions d’urgència, etc. Aquesta afirmació, no val per la regidoria d’esports; en esports, s’ha de poder planificar i actuar conforme a pressupost, i no es fa. Tenim alguns problemes a resoldre. Per un costat, el registre. Hi han factures que no han passat pel registre per valor de 57.000€. Com es possible?. El registre en una administració pública, es sagrat, es una garantía pels ciutadans, com pot ser que determinats documents passin pel registre i d’altres no?. En la

24

meva experiència al govern, he constatat que el correu, per exemple, passa per Alcaldia i es el personal d’alcaldia, o l’alcalde, que un cop revisat el correu el passa a registre, o no. Mes enllà de les factures que no han passat pel registre, les que han passat, s’han registrat quan ha convingut, les empreses de serveis, facturen automàticament cada mes o cada dos mesos i no es de rebut que es registrin tres o quatre mesos després. Ser rigorosos en el registre, es garantia de transparència i dona seguretat jurídica i administrativa als ciutadans, a les entitats i a les empreses. Cal posar remei a aquesta mala praxis de forma immediata. Un segon problema que es materialitza i visualitza clarament en la relació de les factures sense consignació pressupostària, es la dels residus. El fet que la empresa concessionària facturi a part la recollida de voluminosos, i que no s’hagi previst en el pressupost de forma correcta aquesta incidència, provoca una despesa important no prevista, però si previsible. Si a això li sumem l’efecte pervers que aquests voluminosos es porten a la deixalleria municipal, fa que la previsió de recollida de la deixalleria es dispari, superi l’import del contracte i generi facturació superior no prevista que recau en Medi Ambient, és a dir, paguem els voluminosos cars i per dues vegades!!. El nou contracte que avui discutim, ha de posar fi a aquesta irregularitat. La necessitat d’una planta de transferència annexa a l’actual deixalleria es una evidència que no admet discussió

Ja per acabar, el paper de la regidoria d’hisenda. La funció de la regidora, no ha de ser el d’arbit en la confecció del pressupost i el de notari en la liquidació del mateix; ha prendre part activa en l’evolució de la despesa; ha de cridar a l’ordre, ha de censurar, ha de ser l’espasa de Democles de l’equip de govern. No pot ser que mentre aquest regidor ha estat en l’equip de govern, sobretot en l’últim semestre hagi demanat constantment dades sobre l’evolució del pressupost, el regidor s’hagi limitat a dir “justet però be” i hagi presentat a l’equip de govern unes diapositives de grans números del que la conclusió era “justet però be”, i ara descobrim que en realitat la conclusió era “sobrepassats i salvats per la campana”. Sense informació, sense seguiment constant, sense pressió permanent, no hi ha control efectiu, no hi ha seguretat, i s’afavoreix que hi hagin regidors que pateixen, que s’ajustin i que siguin capaços de dir “no” i donar la cara a risc de rebre bufetades i d’altres que tiren de beta i demanen la cara dels altres per repartir les bufetades a parts iguales.

Esquerra Republicana com a part integrant de l’equip de govern fins el mes de novembre de l’any 2005, però deixant clar la nostre postura crítica a aquest resultat per no haver participat ni amb les dades ni amb el coneixement del què estava passant , ens abstindrem, efectivament no trobo encertada l’apreciació del regidor de demanar el vot positiu, als regidors de govern, d’ex govern i d’oposició de demanar perjudici a terceres persones, malgrat això Esquerra Republicana amb aquesta abstenció molt crítica vol cridar l’atenció de l’equip de govern en quan a la forma de fer les coses.

25

Sr. Jorba:

Des de CiU votarem en contra i votarem en contra d’aquesta modificació pressupostària no per el fet del reconeixements de crèdit pròpiament dit, sinó perquè ens sentim enganyats, enganyats quan el setembre nosaltres no som de portar aquests números en un Ple, nosaltres vam demanar al setembre que miréssim la despesa com estava l’evolució de la despesa i si ens teníem que ajustar era el moment oportú, perquè les empreses tenen uns trimestres i tenen un moment oportú per poder-se ajustar pressupostàriament i reconduir el pressupost.

Amb aquell moment això no va ser i nosaltres vam marxar confiats de l’equip de govern, marxàvem al setembre o l’octubre confiats de què l’equip de govern això ho tenia resolt, que se’ns presentin aquests números ara i que se’ns digui que nosaltres som els responsables, ho trobo veritablement..., prefereixo no dir-ho, perquè no me’n sento absolutament responsable, si d’alguna cosa m’hagi de sentir responsable dintre de l’ajuntament ha estat d’intentar portar els números amb la màxima rigidesa i la màxima serietat, aleshores no crec que sigui correcte, que se’ns digui que nosaltres hem de ser els responsables, o som responsables per haver aprovat el pressupost, que som responsables d’aquestes desviacions.

Per tant, nosaltres votarem en contra per aquest motiu, polític absolutament de no haver tingut els números quan els teníem que haver tingut i de no haver pogut rectificar en el moment que es tenia que rectificar, no ara a final d’any quan a sonat la campana com a dit el meu company.

Sr. Dolader:

En tot cas em quedo sorprès, malauradament sorprès, els números els heu tingut sempre sobre la taula, la prova és que l’any passat ja varem aprovar un reconeixement de crèdit, no d’aquest volum però si de 200 i pico de mil euros, per tant, teníem els números sobre la taula i per tant sabíeu el que estàveu mirant, però bàsicament entraré en quatre reflexions.

Els reconeixements de crèdit de 2004 ens han hipotecat el 2005, i això és una veritat com un temple, han existit partides imputables directa o indirectament en àrees que ha assumit un altre, aquí hem estat patint sobre tot els últims mesos, lamentablement, actuacions inevitables d’urgència a les escoles, al carrer, actuacions de neteja al col·legi Ferra i Esteve quan al començar el setembre es van trobar que a l’escola no s’hi podia ni entrar, i es van tenir que fer actuacions de neteja realment necessàries perquè els nens poguessin començar a treballar.

Entenc que també existeixen consums i subministraments de finalització de l’any que generen sense temps el pagament, o sigui, que entren les factures tard.

Han hagut un major nombre d’imprevistos de reparacions inesperades i d’actes vandàlics, no ho oblidem, quan el senyor Monforte deia que entenia lo de via pública i que no entenia lo d’esports, jo li puc assegurar que les previsions que es fan a la regidoria d’esports són les de manteniment, però no de reparar les destrosses que es fan als seguiments d’altres espais esportius que per sort te raó i que lamentablement no en té més, i això no pots preveure que un dia et trobis les porteries trinxades o les cistelles trinxades o les valles del Poble Sec,

26

que ja les hem hagut de canviar dues vegades, i això encara que facis una previsió de què això et passarà, lamentablement això està passant més del compte, i no estic excussant rés.

Estic d’acord amb el senyor Àngel de Bodas que porta una modificació d’aquesta quantitat no agrada, i a nosaltres menys, ara no reconèixer les situacions que ha passat en aquest any 2005 que la senyora Magda Graells, com a directora d’una escola sap perfectament que hem tingut que córrer per arreglar “remendos” importants i hem tingut que córrer que inclús ha vingut TV3 a preguntar-nos que passava a l’escola i altres actuacions, jo senyors no en ser de prevenir-ho això en un pressupost i si a més a més vens d’un any amb una modificació de crèdit que et fa trontollar i a més a més les previsions i els ajustaments són molt ajustats de previsió per el 2005, doncs et trobes amb aquesta situació i continuo dient, si poguéssim refer donat que sembla ser que hi ha romanents de tresoreria aquesta modificació de crèdit, si s’aprova evidentment, estic d’acord que llavors el control si que hauria de ser exhaustiu.

Hem començat el 2005 coixos, i això no és cap excusa, crec que aquests quatre punts, repeteixo, el reconeixement de crèdit de 2004, que les partides a vegades estaven imputades a àrees que eren els únics que tenien àrea i s’han pogut fer, perquè la regidoria d’edificis municipals, senyors, avarca tots els edificis municipals del poble, i tot i que la regidoria de joventut i la regidoria d’ensenyament tenen una partida, evidentment aquesta partida és petita i si a més a més si afegeix que surten imprevistos, això ho ha d’assumir la regidoria d’edificis municipals i aquestes coses fan que les factures que avui portem a crèdit pràcticament diria que el 40 o el 50 % són de via pública, i pugen 169 mil euros, que van exclusivament a neteja, o sigui Tratesa i actuacions que s’han tingut que fer de reforç per neteja a les escoles per problemes varis.

De totes maneres nosaltres, evidentment que donem suport i votarem a favor, entenen que potser si que va ve de que ens toquin les orelles, però hem d’intentar que això l’any que ve no torni a passar.

Votació NO APROVAT per SIS (6) vots a favor dels senyors Rota, sra. Bellés, Dolader, Amador, de Bodas i Sánchez, VUIT (8) vots en contra de la sra. Graells, senyors Jorba, Galvan, sra. Jou, Francesch, Cornellas, Prat i Segado, i TRES (3) abstencions dels senyors Monforte, Bonastre i Manfredi. Sr.Segado:

Jo a la Junta de Portaveus, ja vaig proposar i em van recolzar també els de l’Entesa que si es feia una modificació de crèdit amb totes les factures dels botiguers locals i el veí aquest afectat, nosaltres votaríem a favor i la resta de partides les estudiaríem perquè els botiguers d’Olesa tenen el dret de cobrar.

Evidentment quan hi ha unes factures que superen molts milions de les antigues pessetes, i n’hi ha més en camí que encara no s’ha sap de pugen, nosaltres no podem votar a favor una partida tant gran, i ens agradaria que canviés el model de gestió i això que ha dit el regidor d’hisenda, que es fes que és que canviés el

27

control pressupostari a permanent i periòdic, quan es va decidir que cada tres mesos es presentarien liquidacions al Ple de les partides, i així s’ha fet, tots els grups municipals podien estudiar amb aquestes liquidacions periòdiques i trimestrals, com la que s’ha fet avui del 4rt trimestre com va la despesa real.

De moment res més, ja que avui volem intervenir poc perquè pensem que en els Plens ordinaris no hi poden haver tants punts perquè els ciutadans no puguin parlar.

Sr. Cornellas:

Una primera qüestió és que les explicacions que ha donat aquí el regidor d’hisenda potser hagués estat adient que les hagués donat a la Comissió d’hisenda en el moment que es va fer i aquest tema va passar per alt, va quedar sobre la taula per un millor estudi, però aquest millor estudi no es va fer en aquella Comissió.

Després una altre qüestió, el mateix regidor d’hisenda és el que ha reconegut que hi ha hagut una mala gestió pressupostària i un acumulament de reconeixements de crèdits que han passat d’uns anys a uns altres, això és un problema de gestió que en un principi la responsabilitat depèn de la decisió sobre ell és qui ha gestionat, i recordem que és qui ha gestionat des de juny del 2003 fins el desembre o pràcticament el desembre de 2005, fins i tot en algun cas amb la responsabilitat de la presidència de l’àrea d’hisenda.

No podem oblidar que hi havia un regidor que ara no està a l’equip de govern que tenia la presidència de l’àrea d’hisenda, jo només diria una cosa com a reflexió per un futur, si repassem l’acta d’aquest Ple en fred els propers dies ens n’adonarem que durant dos anys i mig no hem tingut un equip de govern, sinó una sèrie de governs paral·lels, i això no pot passar i crec que hem de reflexionar en aquest sentit.

Sr. Manfredi:

Nosaltres des el Partit Popular ens hem abstingut perquè pensem que totes aquestes empreses o petits comerciants que tenen factures pendents amb l’ajuntament tenen dret a cobrar-les, que tenien que haver-les cobrat abans i no haver trigat tant, la gestió de l’ajuntament no ha estat la correcte i tal i com s’ha dit aquí pensem que la gestió no ha estat culpa de l’actual govern en minoria sinó del tripartit que portava governant des de mitjans del 2003 fins ara.

La culpa jo crec que és compartida entre els tres partits que han estat governant.

VARIES INTERVENCIONS ALHORA

Sr. Alcalde:

Demaneu la paraula d’una manera correcte i sense cridar.

Sr. Cornellas:

Jo he fet referència a un càrrec, el càrrec que ostenta una persona que era president de la Comissió d’Economia, i per tant, no faig referència directa a la persona.

Sr. Francesch:

28

Jo penso que no és bo que doni la paraula al senyor Jorba, i li explicaré, VARIES VEUS ALHORA

Sr. Jorba:

Això és al·lucinant.

Sr. Alcalde:

Sóc jo qui ho ha de dir senyor Jorba.

Sr. Francesch:

Dic el senyor Jorba perquè és qui ha demanat la paraula, si hagués estat el senyor Pepito hagués dit el senyor Pepito, no tinc res en contra del senyor Jorba, una qüestió prèvia, de forma, crec que és bo que tots utilitzem les formes, i no ens saltem les formes, la forma diu: quan s’ha fet l’explicació de vot, després d’una votació no hi ha intervencions, per favor, acollint-se a la llei.

Sr. Jorba:

Només recordant-li tots els Plens quan érem govern que l’oposició, que era en aquell moment, va contestar, recontestar, repreguntar, saltant-se qualsevol tipus de normativa que hi hagués, si l’ha d’executar per primera vegada amb mi li estaria agraït que ho comuniqués públicament a la radio, perquè ho sàpiga tot el poble

Sr. Alcalde:

Sembla que m’amenaci

Sr. Jorba:

No jo no l’amenaço, simplement que si fa cas del senyor Jaume Francesh, que quedi constància amb aquest a la ràdio i a l’acta que aquest procediment que es podria seguir avui aquí per primera vegada, i ho poso en condicional, no s’ha seguit durant tots els anys pertinents amb els que en aquell moment érem membres de l’oposició, que han pogut intervenir per al·lusions a la directe, a la indirecta i a la cantonada, i consten amb totes les actes des de el primer dia que vaig estar a l’equip de govern d’aquest ajuntament. Acord núm. 6.2. Proposta aprovació de reconeixement de crèdit núm. 3/06. DICTAMEN DE LA COMISSIÓ D’ECONOMIA I GOVERN La Comissió en sessió extraordinària del dia 14 de març d’enguany ha acordat informar favorablement per 2 vots favorables dels senyors de Bodas (6), Monforte (2), 3 abstencions del Sr. Cornellas (2), Galván (4) i Prat (2) i cap vot en contra (0), la proposta del regidor d’Hisenda que es transcriu literalment a continuació: “Proposta del Regidor d’Hisenda Hismb3/06

29

Vist l’expedient de reconeixement de crèdits núm. 3/2006 amb càrrec al Pressupost Municipal per a 2006, per despeses realitzades en exercicis anteriors per un import de DOTZE MIL NOU-CENTS CINQUANTA-SIS EUROS I VINT-I-VUIT CÈNTIMS (12.956,28 €). Atès que hi ha factures amb data 2006, però de la documentació que s’hi acompanya es desprèn que els serveis facturats s’han realitzat l’any 2005. Atès que d’acord amb allò que disposa l’article 60.2 del Reial Decret 500/90, de 20 d’abril i l’art. 17.3 de les bases d’execució del pressupost, correspon al Ple de la Corporació el reconeixement d’obligacions quan sigui conseqüència de la realització de despeses en exercicis anteriors. Vist l’informe de la Intervenció i altres documents que hi ha en l’expedient, el Regidor d’Hisenda proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent ACORD: PRIMER. Aprovar les factures que consten en l’expedient de reconeixement de crèdits núm. 3/2006, detallades en la relació annexa núm. Q/2006/17. SEGON. Aprovar les autoritzacions, disposicions i reconeixements d’obligació (ADO) derivades de despeses realitzades en exercicis anteriors, detallats en la relació annexa Q/2006/17, de data 6 de març de 2006, per un import de DOTZE MIL NOU-CENTS CINQUANTA-SIS EUROS I VINT-I-VUIT CÈNTIMS (12.956,28 €).. TERCER. Comunicar el present acord a la Tresoreria Municipal i a Intervenció per als efectes corresponents. Debat. Torn de Ponència. Sr. De Bodas: Aquest reconeixement és per factures diverses entrades la major part a l’Ajuntament durant els mesos de desembre de 2005 i gener de 2006. Són factures de despeses ordinàries que afecten a diferents regidories, altres per prestacions als empleats de l’ajuntament, mobiliari, etc. Com hem dit pugen 12.956,28 euros, no tinc res més a dir. Gràcies. Torn de Regidors. No s’han formulat. Torn de Portaveus. Sr. Monforte:

30

A diferència de la relació d’abans, aquest cop si, com acaba de dir molt be el regidor d’hisenda aquestes són factures que realment han entrat al desembre i gener del 2006, són de despesa ordinària de l’ajuntament, corresponen a multitud de regidories i aquestes si, que entenem que és allò normal que passi en una administració tots els anys, per coherència doncs amb el que hem dit abans, i per coherència en que aquest reconeixement de crèdits entra en el que és normal dintre de una administració municipal, aquest cop votarem a favor. Votació APROVAT per CATORZE (14) vots a favor dels senyors Rota, sra. Bellés, Dolader, Amador, de Bodas, Sánchez, sra. Graells, Jorba, Galvan, sra. Jou, Monforte, Bonastre, Prat i Segado, CAP (0) vot en contra, i TRES (3) abstencions dels senyors Francesch, Cornellas i Mafredi. Acord núm. 6.3. Proposta aprovació de reconeixement de crèdit núm. 4/06. DICTAMEN DE LA COMISSIÓ D’ECONOMIA I GOVERN La Comissió en sessió extraordinària del dia 14 de març d’enguany ha acordat informar favorablement per 2 vots favorables dels senyors de Bodas (6), Monforte (2), 3 abstencions del Sr. Cornellas (2), Galván (4), Prat (2) i cap vot en contra (0), la proposta del regidor d’Hisenda que es transcriu literalment a continuació: “Proposta del Regidor d’Hisenda Hismb4/06 Atès que l’Àrea de Turisme del Consell Comarcal, conscient que la comarca gaudeix d’un ampli patrimoni cultural, històric arqueològic, paratges adients, xarxa hidrogràfica, així com d’una intensa activitat econòmica que es reflecteix en importants focus de comerç i mercats, i paral·lelament dins de l’àmbit de l’agricultura i indústria, el que conforma una riquesa al territori comarcal que s’hauria de donar a conèixer a tota la població amb la finalitat que aquesta gaudeixi al més possible, encarregà a la Diputació de Barcelona, prèvia presa de contacte amb el territori i reunions amb els diferents responsables dels municipis, la realització d’un estudi sobre les possibilitats de la comarca en l’àmbit turístic, les conclusions del quals són evidents: la potencialitat del Baix Llobregat per a desenvolupar-se en aquest sector, sempre i quan s’adoptin les mesures necessàries per adequar l’oferta a la demanda actual. Atès que en data 15 de juliol de 2002 va signar-se el conveni d’adhesió de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat al Consorci de Turisme del Baix Llobregat, com a membre de ple dret el 8 d’abril de 2002. L’article 21 dels Estatuts del Consorci de Turisme les entitats consorciades, així com aquelles que s’adhereixin o puguin adherir-se en el futur, garantiran el finançament del Consorci dins de les consignacions pressupostàries corresponents, realitzant anualment una aportació econòmica.

31

Atès que en el Pressupost de l’exercici 2005 no va aprovar-se l’esmentada despesa corresponent a 2005. Vist l’expedient de reconeixement de crèdit núm. 4/2006 amb càrrec al Pressupost Municipal per a 2006, per un import de DOS MIL CENT QUARANTA-CINC EUROS I SEIXANTA-UN CÈNTIMS (2.145,61 €), corresponent a l’aportació econòmica de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat per a 2005. Atès que d’acord amb allò que disposa l’article 60.2 del Reial Decret 500/90, de 20 d’abril i l’art. 17.3 de les bases d’execució del pressupost, correspon al Ple de la Corporació el reconeixement d’obligacions quan sigui conseqüència de la realització de despeses en exercicis anteriors. Vistos els informes de la Regidoria de Turisme i d’Intervenció i altres documents que hi ha en l’expedient, el Regidor d’Hisenda proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent ACORD: PRIMER. Aprovar la despesa que consta en l’expedient de reconeixement de crèdit núm. 4/2006. SEGON. Aprovar l’autorització, disposició i reconeixement d’obligació (ADO-06-703) a la partida 13.751.46700 “Comerç i turisme a Consorcis”, corresponent a l’aportació econòmica de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat de l’exercici 2005, per un import de DOS MIL CENT QUARANTA-CINC EUROS I SEIXANTA-UN CÈNTIMS (2.145,61 €), a favor del CONSORCI DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT, CIF P-0800077J. TERCER. Comunicar el present acord al Consorci de Turisme del Baix Llobregat, a la Regidoria de Turisme, a la Tresoreria Municipal i a Intervenció per als efectes corresponents.” Debat. Torn de Ponència. Sr. De Bodas: Tal i com ha dit la senyora Secretària això és un reconeixement per una aportació al Consorci de Turisme i no té gaire més història. Torn de Regidors. Sr. Francesch: Votarem a favor però en tot cas el que si que m’agradaria saber, és si hi ha algun tipus d’informe que expliqui en aquest consorci com es treballa per Olesa després d’aquesta aportació, no ara que ja se que no és el moment, però si que seria bo que se’ns facilités alguna documentació que justifiqués aquest diners, que em sembla molt interessant, però també és interessant la justificació.

32

Sr. De Bodas: Be suposo que ja sap que fa molt poquet que estic a la regidoria de Turisme, però si de cas m’informaré una miqueta i ja li diré. Sra Jou: Sense voler entrar amb més vicissituds, aquest conveni esta firmat, s’hi fa una aportació anual i la crítica que jo li faria aquest conveni, és que diners destinats a Turisme per Olesa no en venen, s’ha provat de fer, i la resposta sempre ha estat negativa, l’únic que hem aconseguit és que es faci propaganda de La Passió a la revista pròpia que editen, en la època de publicitat de La Passió. Altres vegades amb col·laboració amb Comunicació de l’Ajuntament hem intentat que es faci algun tipus de reportatge de l’entorn d’Olesa, que és ben maco, sobretot també ara que a la gent li agrada més caminar, i jo espero que l’Àngel tingui més sort. Sr. Alcalde: Crec recordar que l’any passat hi va haver apart d’aquella revista, que és un llibret petit, hi havia un llibre bastant important de medi ambient, de tot el que era el riu Llobregat, i per tant, aquesta edició també deu anar amb aquest tema. Sra Jou: Parlàvem de turisme, no de medi ambient. Sr. Alcalde: Però ho feien en pobles i les seves costums, etc. Sr. Jorba: Li agrairia que miri les dates d’edició d’aquest llibre, ja que fa tres o quatre anys. Torn de Portaveus. No s’han formulat. Votació. APROVADA PER UNANIMITAT DE TOTS ELS MEMBRES ASSISTENTS MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA.

-------------------

33

Acord núm. 7. Proposta d’aprovació definitiva canvi sistema d’actuació Unitat Actuació Residencia UAr.1 “carrer Calvari – Benet Margarit”. DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’URBANISME I SOSTENIBILITAT La Comissió Informativa d’Urbanisme i Sostenibilitat va informar favorablement amb els vots dels Srs. Dolader (6), Bonastre (2), Francesch (2), Segado (2) i Manfredi (1), cap (0) en contra i l’abstenció del Sr. Jorba (4), la següent proposta de l’Alcaldia: PR-1635-05-B Proposta de l’Alcaldia Exp. 1635/05: Atès que el Pla General d'Ordenació Urbana aprovat definitivament per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona el dia 9 de juny de 1993, qualifica el sector situat entre els carrers Margarida Biosca i Calvari a l'alçada del carrer Benet Margarit, sector UAr.1 "Calvari-Benet Margarit", com a SÒL URBÀ-EIXAMPLE, 2a, pendent de desenvolupament a través de la Unitat d'Actuació Residencial UAr.1 "carrer Calvari-Benet Margarit". Atès que l'esmentada Unitat d'Actuació Residencial UAr.1 s'ha de desenvolupar a través del sistema de compensació, segons determina l'article 64 de la normativa del Pla General. Atès que en data 25 de novembre de 2004, el Ple d'aquest Ajuntament en sessió ordinària va adoptar l'acord d'aprovar definitivament el canvi de sistema d'actuació de la citada Unitat d'Actuació Residencial, substituint el de compensació inicialment previst pel de compensació bàsica preivsta a la Llei 2/2002, de 14 de març d'Urbanisme de Catalunya, no hi ha cap inconvenient legal per tramitar el canvi de sistema d'actuació, de compensació del Decret 1/1990 a reparcel.lació per compensació bàsica de la Llei 2/2002, sol.liictat per part del 62,77% de la propietat de l'àmbit del sector. Atès que l'execució urbanística de la citada unitat d'actuació es troba completament bloquejada al no existir acord entre els propietaris de les finques que l'integren, respecte del contingut del projecte equidistributiu que ha de redactar-se per transformar urbanísticament el polígon. Atès que aquest fet és especialment significatiu atenent a que dins d'aquest sector està previst emplaçar un nou equipament docent que constitueix una necessitat prioritària per tal d'atendre la demanda creixent de places escolars a la nostra vila. Atès que el Ple d'aquest Ajuntament en sessió ordinària del dia 24 de novembre de 2005, va aprovar inicialment el canvi de sistema d'actuació que ha de desenvolupar la citada unitat d'actuació, passant a ser la cooperació en substitució de la reparcel.lació per compensació bàsica, anteriorment aprovat en sessió plenària del dia 25 de novembre de 2004, acord que va ser exposat al

34

públic mitjançant anuncis en el Butlletí Oficial de la Província núm. 308, de data 26 de desembre de 2005, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4.540 de data 30 de desembre i a la secció d'anuncis oficials del Diari la Vanguàrdia de data 30 de desembre de 2005. Atès que durant el termini d'exposició pública del citat acord d'aprovació inicial s'ha presentat escrit d'al.legacions per part de la societat Residencial Viu de Llevata, S.L., en data 9 de gener de 2006, registre d'entrades núm. 174, argumentant que és improcedent el canvi de sistema ja que no és certa la justificació sostinguda per aquest Ajuntament i que la situació de bloqueig del desenvolupament de la unitat és responsabilitat d'aquest Ajuntament ja que no s'ha procedit a la clausura de l'activitat de la mercantil DACHE, S.A. Vist l'informe de l'assessor jurídic extern d'aquest Ajuntament de data 21 de febrer de 2006, en el que s'indica que no són certes les al.legacions formulades per la mercantil RESIDENCIAL VIU DE LLEVATA, S.L., ja que l'Ajuntament està instrumentalitzant una actuació per dirimir una controvèrsia que el propi projecte de reparcel.lació hauria de resoldre, i per tant es proposa la desestimació de les al.legacions presentades. És per tot això que l'Alcaldia proposa al Ple l'adopció dels següents acords: PRIMER.- Desestimar en la seva totalitat les al.legacions presentades per la mercantil RESIDENCIAL VIU DE LLEVATA, S.L., en data 9 de gener d'enguany, registre d'entrades núm. 174, en base a les argumentacions indicades a l'informe de l'assessor jurídic extern de data 21 de febrer de 2006. SEGON.- Aprovar definitivament el canvi de sistema d'actuació que ha de desenvolupar la Unitat d'Actuació UAr.1 "carrer Calvari-Benet Margarit" d'aquesta vila, passant a ser la cooperació en substitució de la reparcel.lació per compensació bàsica. TERCER.- Notificar individualment el present acord a tots els propietaris de terrenys inclosos dins de l'àmbit de la Unitat d'Actuació. QUART.- Publicar el present acord al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a un dels diaris de major difusió de la província i al tauler d'anuncis de la Casa Consistorial. CINQUÈ.- Trametre l'expedient, conjuntament amb aquest acord a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, a fi que es doni per assabentada de la citada aprovació definitiva. Debat. Torn de Ponència. Sr.Alcalde:

35

Com diu molt be la proposta és per passar de cooperació a compensació, per facilitar el desenvolupament on està ubicada una escola, i per tant, és l’últim pas per l’aprovació definitiva i per el canvi de sistema. Torn de Regidors. No s’han formulat. Torn de Portaveus. No s’han formulat. Votació. APROVADA PER UNANIMITAT DE TOTS ELS MEMBRES ASSISTENTS MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA.

------------------- Acord núm. 8. Moció sobre connexió Abrera – Vacarisses. DICTAMEN MODIFICAT DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’URBANISME I SOSTENIBILITAT La Comissió Informativa d’Urbanisme i Sostenibilitat va informar favorablement per unanimitat de tots els membres assistents, la següent moció de tots els grups polítics municipals: MOCIÓ SOBRE LA CONNEXIÓ ABRERA – VACARISSES. Donades les obres que el departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya pretén portar a terme, per connectar l’autopista Terrassa-Manresa en el terme municipal de Vacarisses amb la sortida del IV Cinturó a la zona d’Abrera, passant per la zona Nord del nostre terme municipal i que pot afectar greument la zona de natural de S. Jaume i de Ribes Blaves, el grup Municipal de l’Entesa proposa al Ple aprovi la següent proposta:

1. Expressar la nostra oposició inicial i desacord amb aquesta obra 2. Demanar al departament de Política Territorial i Obres Públiques de la

Generalitat de Catalunya, ens faciliti tota la documentació existent per tal de poder estudiar amb temps aquesta proposta.

3. Demanar a la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de

Catalunya, el seu suport i assessorament per poder estudiar la proposta del departament esmentat al punt anterior.

4. Reclamar de la Direcció General de Carreteres i GISA la presentació

davant d’aquest Ajuntament l’estudi d’impacte ambiental i el projecte de

36

l’obra que porta per títol “nou vial de connexió entre les carreteres C-55 i C-16, tram Martorell-Vacarisses Clau EI-NB-04102.”

5. Presentar al·legació al Pla d’Infraestructures de la Generalitat de

Catalunya, en el sentit de demanar la supressió del vial d’autopista previst entre Martorell i Vacarisses perquè és innecessari.

Debat. Torn de Ponència. Sr. Francesch: És una proposta que inicialment va presentar l’Entesa però que immediatament va ser aceptada i portada per tots els grups, de totes maneres em permetran els grups que jo avui aporti avui algunes novetats al respecte d’això que poden ser aclaridores i que segurament també definiran la postura de cada grup. Hem tingut accés darrerament tant el company Joan Segado, del Bloc, com jo mateix a informacions que ens fan canviar alguns dels termes de la moció, i que proposarem una modificació sobre la marxa si l’accepta el conjunt del Ple. La primera és que ja no hem parlar d’obres del Ministeri de Foment, sinó directament hem de parlar d’obres que són responsabilitat del departament d’obres públiques, de la Generalitat de Catalunya, aquest és un pressupost dintre de la Generalitat de Catalunya, per tant, això s’hauria de canviar, aquesta seria la primera qüestió. La segona qüestió a canviar, és que hi ha una ampliació, al menys així surt a les planes web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques d’aquesta autopista que passa per Olesa i que diu que inicialment l’obra és d’Abrera a Vacarisses i es dirà Martorell Vacarisses, de fet creix amb això el pressupost i creix les afectacions, és la segona cosa a afegir. Concretar també a partir del coneixement que tenim de que és molt previsible de que es doni la coincidència entre l’aprovació de la modificació del pla de creixement, de l’ampliació del Pla d’Espais Naturals, concretament de Montserrat en la zona d’influència PEING i en la zona de protecció per on sembla que directament hi passa aquesta autopista, i per tant, en un altre situació que cal tenir-la en compte, després segurament el company del Bloc aclarirà més coses que jo estic intentant explicar, tot això ens fa fer una proposta afegida en els quatre que hi ha, després de substituir tot el que vulgui dir Ministeri de Foment per Direcció General. Afegir un cinquè punt, que el presentem en forma d’al·legació, l’explicació d’aquesta proposta d’al·legació te a veure amb el període de finalització d’al·legacions al Pla d’Infraestructures de Catalunya, que està i és molt proper i per tant, convé que presentem una al·legació, és a dir, la proposta diria aquí no es pot presentar i no pot ser presentada si no es diu explícitament.

37

Aquesta proposta d’al·legacions vindria de dir el següent en el cinquè punt: demanar la supressió del vial d’autopista previst entre Martorell i Vacarises del Pla d’Infraestructures de Catalunya per innecessari, veuen que és curta, escueta i que no dona explicacions, no dona explicacions perquè si tinguessin que omplir-la de més contingut, no hauríem pogut portar-la avui en aquí. Aquest conjunt de propostes, perquè penso que la gent pot estar dient de que està parlant aquest senyor, encara que jo sé que després, els diferents regidors intervindran, fa referència a una connexió establerta, prevista, de fet amb una despesa ja feta molt important, estem parlant concretament de 60.000 o 70.000 milions de pessetes, ja gastats, que signifiquen la construcció d’inicialment 9 quilometres d’autopista, entre Abrera i Vacarisses passant pel terme municipal d’Olesa, autopista inicialment de dos carrils però ampliable a tres carrils per banda, i en un futur proper de sis carrils, estem parlant d’una gran infraestructura que en el nostre criteri no serveix en el poble d’Olesa, és una autopista i no és un tema de sortida, la sortida la tindrà la connexió i si que l’efecte si que li perjudica la conservació del patrimoni natural, específicament quan jo estava parlant de la zona de PEING, l’ampliació de la zona de PEING prevista que esperem i desitgem que sigui efectiva abans de que sigui efectiva aquest projecte que avarca, ho discutíem amb el regidor d’Esquerra, avarca tot el Puigventós fins el final, per tant, aquesta autopista afecta aquesta zona de PEING, i creiem que és un greu perjudici per Olesa i que caldria parar. Aquesta variació ja se que és substancial, alguns dels grups que plantejaven l’altre dia l’acord, ho plantejaven des d’una posició inicial, nosaltres no modifiquem aquests punt, simplement el que presentem és un cinquè punt on es diu clarament demanar la supressió d’aquest vial. Gràcies. Torn de Regidors. Sr. Bonastre: En tot cas avui en el transcurs d’aquest Ple hi ha varies propostes o mocions en aquest sentit, i en tot cas nosaltres des de el grup d’Esquerra Republicana estaríem d’acord a incloure aquestes novetats que el senyor Jaume Francesch feia esment i en tot cas alerta a la població d’Olesa del perill del que això significaria si aquesta infraestructura es portés a terme, agreujaria tota la zona del terme municipal que es va cremar en el 94 i agreujaria àmbits com la Masia de Sant Jaume, l’Ermita, tot l’entorn, tot el torrent, el torrent de la Torre que reb el mateix nom per la part de la zona de Vacarisses, el torrent de Canyamassos que és el torrent de l’antic abocador que hi ha a Olesa. En aquest sentit alertar a Olesa d’aquest inconvenient que representaria l’execució d’aquesta infraestructura, per tant, nosaltres des d’Esquerra Republicana estaríem totalment d’acord amb aquesta inclusió, si més no en les altres mocions que van més o menys lligades sobre el mateix tema, també faria servir el torn de paraula.

38

Sr. Manfredi: Amb la inclusió d’aquest cinquè punt no hi estem d’acord, en aquest cas nosaltres ens abstindrem, ja que pensem que pot ser positiu per Olesa tenir una nova carretera, amb l’únic que estaríem d’acord és amb la moció original, i era que des de l’ajuntament s’hauria de negociar abans de que s’aprovi definitivament perquè no afecti a cap part del Parc Natural o enlloc que sigui important pel nostre municipi, però en principi no estaríem d’acord, ja que primer s’hauria de negociar perquè creiem que és positiu per el desenvolupament de la ciutat, quan millor comunicats estiguem creiem que millor serà, per tant, nosaltres ens abstindrem ja que no estem d’acord en aquest punt i creiem que si això arriba a realitzar-se, l’únic que ha de fer l’ajuntament i el seu equip de govern és negociar per que sigui el més beneficiós possible per nosaltres i en afecti el menys possible. Sr. Segado: Nosaltres al principi pensàvem que aquesta autopista, al ser autopista que depenien de Foment de Madrid, perquè ho ficava com una partida annexa al quart cinturó a l’hora de la veritat en el pla d’infraestructures de la Generalitat de Catalunya, que està en exposició pública, d’aquí be la premura, si aquest ajuntament i els ciutadans d’Olesa no fem al·legacions abans del 12 d’abril, representarà que ningú d’Olesa està en contra de què es faci aquesta autopista, una autopista que no tindrà peatge, per això s’anomena això del peatge a l’ombra i que la única que farà serà destruir des de Vacarisses tota la zona est d’Olesa, ho destrossarà tot perquè una autopista, encara que facin dos carrils per costat, però està preparada per tres tindrà una amplada molt gran, tenim les zones que passaran molt a prop de Rives Blaves, a la zona de la riera de Sant Jaume, passarà per sota de Sant Pere, o sigui sortiràs a Sant Pere i lo primer que veuràs serà una super autopista que passarà per allà, per tant, d’aquí be la modificació de la moció, no és que s’hagi canviat de criteri sinó que el què ha canviat ha estat la informació que tenim. Abans pensàvem que era de Foment, atès que sobre aquesta autopista hagués hagut un cert obscurantisme a Olesa i ara hem vist que sobre el Pla d’Infraestructures la cita en cinc pàgines diferents, pensem que és innecessària perquè una autopista que vagi, aquí diu exactament autopista Abrera Vacarisses per donar continuïtat a l’eix del Llobregat fins el port de Barcelona, o sigui, per això ara hi surt Martorell, arribarà fins a la primera rotonda d’Abrera en aquest costat, s’ajuntarà amb el quart cinturó i després farà una pota que passarà a l’altre costat del riu, a una zona de Martorell que ells han defensat molt de que és una zona agrícola important, això consta a la pàgina 25, es pot trobar a la pàgina de la Conselleria , la pàgina 47 tornar a parlar d’ella, però ara ja parlar de Martorell i Vacarisses, torna a parlar d’ella a la pàgina 48, i a la pàgina 60 on estan els pressupostos passa de 10 mil milions de pessetes que costava abans, eren 1.100 milions de pessetes per quilòmetre, passa a 30.000 milions de pessetes, això vol dir que explica aquesta prolongació i el pas a l’altre costat de Martorell.

39

Nosaltres pensem que també tindrien que, ja ho farem per la nostre compte, de comunicar als altres ajuntaments de la zona que es vulguin oposar i a la ciutadania, perquè pensem que és innecessària, el que és important és la xarxa del ferrocarril, això si que és important la connexió entre Martorell i Terrassa a través del ferrocarril, també pensem que no és una carretera petita, no és la reforma que va anar a Terrassa, una cosa molt gran que causarà una destrucció urbanística, suposo que Vacarisses no tindrà massa inconvenient perquè surt de la sortida del poble, surt d’on està el pont i ve cap aquí i que Abrera el senyor Alcalde d’Abrera ja ha mostrat la seva conformitat en unes declaracions al diari dient que està totalment d’acord amb aquesta comunicació, per tant, nosaltres pensem de que això o ho defensem els olesans o no ho defensarà ningú, aquesta és una miqueta la qüestió, o presentem les primeres al·legacions els olesans o sinó la sensació que tindrà la direcció general de carreteres i el DPTOP, cap persona, ni cap grup polític, ni cap institució, ni cap entitat que estigui en contra d’aquesta autopista, que a Olesa no se li aportarà res des de el nostre punt de vista, sinó que simplement destrossarà el territori, pensem que hi ha altres alternatives que ja van estudiar els que estan contra el quart cinturó, com per exemple, declarar gratuïta l’autopista sencera que va on estar l’hospital general de Catalunya, hi ha altres alternatives de potenciar el ferrocarril, hi ha altres alternatives de comunicacions que són les que van millor, perquè s’ha demostrat que com més carreteres fas, més cotxes hi passen i més es col·lapse tot. Aquest vial se’l considera dintre de la seva classificació d’amplada europea, això vol dir que serà un, i també està previst fer una zona de lleure, be d’agafar benzina, una benzinera de zona de serveis en la meitat del territori, hi ha una part d’Olesa que també quedarà afectada per aquesta zona de serveis en la meitat del territori, hi ha una part d’Olesa que també quedarà afectada per aquesta zona de serveis important. Per tant, jo crec que això ens ho tenim que prendre seriosament, la informació ha arribat una mica tard, era difusa, nosaltres fa més d’un any varem demanar a l’antic regidor d’urbanisme que preparés una moció perquè havíem vist en algun diari que es parlava d’una carretera orbital, però pensàvem que era això, una carretera no una autopista, i més d’aquesta grandària, tres carrils per costat, per tant, els afegitos que ha dit el senyor Jaume Francesch són totalment correctes, que serien que l’ajuntament com a tal a través de la Junta de Govern o Decret d’Alcaldia, féssiu una al·legació a aquesta carretera per dos motius, una perquè és innecessària i la segona per tots els elements naturals que tenim i que perjudiquen, en el cas de que a l’enginyer municipal no li dones temps de fer un informe massa ampli, al menys tindríem que al·legar la qüestió de la innecessarietat, ja que nosaltres a dia d’avui la veiem innecessària. En aquests pressupostos, per si algú també està preocupat contempla el desdoblament per 15 mil milions de pessetes de la carretera entre Abrera i Manresa, també està prevista per tant, això és un element més per a tenir en compte aquesta redundància, de que està previst un desdoblament Abrera i Monistrol, i desdoblament entre Monistrol i Manresa, vull dir que nosaltres pensem que la única finalitat que té això i ho direm clarament, i és que l’autopista

40

Terrassa Manresa que mai ha estat rendible, que mai ha estat interessant, que ha estat mal dissenyada, tingui més rendiment, perquè la gent quan vingui d’Andorra o vingui d’esquiar passi per aquella autopista, passi per aquesta, entri a l’altre de peatge, ja que és Martorell Barcelona, i així d’aquesta manera una obra pública serveix, no per l’interès dels olesans sinó perquè les autopistes Terrassa Manresa tinguin més rendibilitat, perquè això no tindrà pagament però quan arribis a Sant Vicenç de Castellet si que tindràs que pagar i també augmentar el trànsit per la de Martorell Molins de Rei que ara s’ha reduït atès que hi ha l’autovia que entra per la Diagonal. Sr. Monforte: Efectivament la presentació d’aquesta moció ha passat a ser moció de tots els grups municipals va agafar a Esquerra recopilant informació sobre el que ens arribava d’aquesta autovia o autopista, la motivació que es dona per fer necessària aquesta autopista és de que convé connectar el Baix Llobregat amb el Berguedà i el Bages, i a més a més cal completar l’eix del Llobregat, a mi sempre m’ha cridat l’atenció la definició de l’eix del Llobregat que l’eix del Llobregat passés per Sabadell i per Badia del Vallès, és incomprensible, que aquest Ajuntament, l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat s’ha manifestat varies vegades a la Generalitat en els seus diferents governs la necessitat de desblodar la carretera C-55, és absolutament necessari i la constatació diària que tenim els olesans de passar per aquesta carretera, dels problemes que dona de congestió està aquí, aquesta setmana Regio 7 treia un informe, un estudi elaborat fa pocs mesos que parlava de que el tram Olesa Abrera Monistrol registra passos de vehicles en alguns punts determinat, perdó de Sant Vicenç, superiors als trenta mil vehicles dia, i que els punts d’aquesta carretera amb menys vehicles esta per sobre de divuit mil vehicles dia, i que els estudis competents en aquesta matèria parlen de la necessitat de desblobament a partir d’uns topalls de quinze mil vehicles dia, és a dir, en qualsevol dels casos és necessari el desdoblament, i en la majoria dels casos es dobla la quantitat en la que ja es recomana el desdoblament. Desdobla aquesta carretera donaria resposta a la necessitat de connectar d’una manera ràpida el Bages i el Baix Llobregat no aportaria més agressió en el territori, sempre i quan es fes be, evidentment, i no obriria més problemes en els municipis dels que ja tenim, el Baix Llobregat, nosaltres no tant, però també tenim un territori fortament agredit per l’obligada connexió amb Barcelona, de fet, aquesta obra, aquesta autopista, no està pensada ni per els olesans, ni per la gent del Baix Llobregat, perquè si nosaltres hem d’anar a Manresa ja sabem com anar-hi, esta pensada per anar a Andorra, està pensada per anar a la Cerdanya, pensada per anar a esquiar, pensada per anar a buscar bolets i esta pensada per anar al tunel del Cadí i enllà. És necessària una connexió amb França, si efectivament és necessària una connexió amb França i això ens ho soluciona la C-55, no és necessari CANVI DE CINTA

41

No és bo pel nostre territori i no dona cap resposta no solsament a Olesa de Montserrat, sinó els que usen aquesta carretera perquè aquesta carretera el que fa és donar sentit a una carretera mal dissenyada, a un negoci mal fet, quan es van posar els peatges d’una autopista amb disseny de muntanya amb un peatge caríssim. Creiem que convé que acceptem aquesta moció tal i com l’han expressada els companys, creiem que és bo d’aprofitar l’avinentesa que falta poc perquè es passi el temps de les al·legacions, per tant, transformar aquesta moció en al·legació penso que és prioritari d’altre manera només estaríem fent un brindis al sol, i entenc també i proposo que s’inclogui a la proposta de demanar al Consell Comarcal que es pronuncií en aquest aspecte donat que una bona part dels municipis del Baix Llobregat Nord ens veiem afectats per aquesta autopista que no ve a solucionar problemes, sinó que ve a agredir el territori i crear vies de comunicació ràpides amb Barcelona que es poden solucionar d’altres maneres. Sr. Jorba:. Jo voldria fer una matisació en primer lloc que quedi clar que l’eix del Llobregat serveix per anar a buscar bolets, però és un eix europeu per anar a Paris, és l’eix més ràpid Barcelona Paris, vull dir, a veure no l’hem previst els catalans d’aquí la cantonada sinó , VEUS SOBREPOSADES, hi ha molta demagògia amb els temes i la realitat és que és una carretera europea sigui d’una manera o d’una altre que està decidida ja com a infraestructura europea principal i que ens connecta amb França amb la màxima rapidesa possible, només és per deixar constància no és que estigui a favor d’aquesta autopista. Nosaltres varem dir, votarem a favor aquesta moció perquè la varem fer conjunt i acceptem les propostes d’Iniciativa i no hi tenim cap problema, el que si volem deixar clar és una cosa, varem demanar que es poses l’oposició inicial i perquè?, perquè en l’antiga Generalitat com la d’ara, nosaltres creiem que hem d’estar informats i hem veure les coses positives i negatives, en principi inicialment teniu tota la raó del mon, aquesta autopista dona tota la sensació de que no serveix absolutament per res i que destrossa el territori d’Olesa, i per tant, no ens ha serà de cap utilitat, amb això en aquest moment hi estic d’acord, però tenim un departament de la Generalitat de carreteres, a més a més en aquest moment manat per els socialistes, que ha decidit aquesta carretera per algun motiu, al menys ens ho ha d’explicar el perquè i després en tenim un altre que és la Conselleria de Medi Ambient, que ens ha d’explicar si és fes quines mesures es farien o no, o i la mateixa Conselleria desautoritzar de fer aquesta autopista perquè destrossa tot el medi natural com hem explicat aquí, per tant, almenys requerim tota aquesta informació com la requeríem abans, crec que l’hem de requerir ara i una vegada requerida prendre la decisió definitiva, aquesta és la nostre manera de fer, la manera de fer de Convergència i Unió, tenir la màxima informació, mirar pros i contres i després decidir. En aquest moment decidim sobre unes especulacions inicials i unes propostes inicials que ens han anat arribant, d’acord, nosaltres per tant estem d’acord amb aquesta proposta, estem en contra de l’autopista i estem en contra d’aquest vial,

42

ara amb la possibilitat de veure com evoluciona tot aquest tema, i veure si és tan imprescindible i necessari o realment no ho és, i ens continuem mantenint en aquesta posició que avui adoptem inicialment de rebuig contra aquesta autopista. Torn de Portaveus. Sr. Dolader: Tot i que a la Comissió Informativa ja varem donar suport aquesta, entenem que demanar aquí un punt de la supressió d’aquest vial amb la desconeixença que tenim en aquest moment de part de la Generalitat i de l’Estudi de l’impacte mediambiental, a veure com a Partit Socialista tenir una informació molt més detallada i que entenem que estem d’acord que potser deu ser innecessària, però que en tot cas aleshores hem de ser acurats de saber més informació que ara no tenim i que en tot cas nosaltres en aquest punt ens abstindrem. Votació. APROVAT per DEU (10) vots a favor de la sra. Graells, senyors Jorba, Galvan, sra. Jou, Monforte, Bonastre, Francesch, Cornellas, Prat i Segado, CAP (0) vot en contra, i SET (7) abstencions dels senyors Rota, sra. Bellés, Dolader, Amador, de Bodas, Sánchez i Manfredi.

------------------- Acord núm. 9. Moció sobre la situació de la inexistència de barreres sòniques. DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’URBANISME I SOSTENIBILITAT La Comissió Informativa d’Urbanisme i Sostenibilitat va informar favorablement per unanimitat de tots els membres assistents, la següent moció de tots els grups polítics municipals: MOCIÓ SOBRE LA SITUACIÓ DE LA INEXISTÈNCIA DE BARRERES SÒNIQUES. Donades la inexistència de barreres sòniques, al llarg de les obres realitzades per els FFCC de la Generalitat i que van ser demanades per acord plenari, raons entre d’altres que van fer desestimar per aquest mateix ple la possibilitat de construir el CEIP Sant Bernat on avui s’està construint la Llar d’infants Municipal i més endavant el nou IES. Barreres que deurien cobrir tot el recorregut del tren dins de casc urbà i que no existeixen ara per ara amb les conseqüents molèsties per tots els veïns.

43

El Grup Municipal de l’Entesa dels Olesans-ICV proposa davant d’aquesta situació exigir amb la màxima urgència la construcció de barreres sòniques en tot el recorregut del ferrocarril dins el casc urbà d’Olesa. Debat. Torn de Ponència. Sr. Francesh: Estem davant d’un altre proposta feta per tot el conjunt dels grups municipals després d’haver estat portada a la Comissió d’Urbanisme per nosaltres i acceptada per tothom. És una proposta d’advertiment, és una proposta de llarg recorregut, no és nova, fa molts anys a l’anterior legislatura ja es va presentar una proposta, quan es parlava de la construcció del tema de l’aeri, del desdoblament del tren, de que s’assegurés que els olesans no patirien l’efecte del soroll de les vies del tren que ja estaven patint feia un pilot d’anys, per tant, també es va parlar en aquell moment del possible soterrament i no es va estar d’acord, no hi haver coincidència amb el soterrament, nosaltres continuem pensant que era la millor solució, en tot cas també entenem que era la més cara, en tot cas beneficiava millor als olesans. Es va quedar posteriorment en fer la demanda al voltant de la construcció de barreres sòniques, nosaltres creiem que s’està trigant massa, un exemple molt clar, l’únic tros de barrera sònica que hi ha de protecció està feta en una zona que correspon a un pla de promoció privada, i per tant, estant obligats a fer-ho i la resta fins l’inici del casc urbà, i especialment una zona que està desenvolupada i algunes que es desenvoluparan no tenen barreres sòniques. Però és que a més a més els centres escolars, que algunes de les justificacions que en aquell moment ben dir, per no posar Sant Bernat en la zona dels exclosos va ser el soroll que crearien i la molèstia que crearia la proximitat de la carretera i la proximitat del tren, resulta que hi posarem dos centres escolars, i no tenim encara les barreres sòniques, jo encara recordaria que la llar d’infants està previst que s’obri el mes de setembre, necessàriament diria jo, per tant, jo crec que amb molt de carinyo i de bon rotllo, és absolutament imprescindible que es faci pressió perquè s’asseguri que al menys el mes de setembre hi ha les barreres sòniques situades en les zones escolars noves totalment acabades, i no únicament això sinó que la resta de zones es van fent progressivament fins acabar tota la línea que el tren faci, i aquesta és la nostra voluntat i la voluntat de tothom. Torn de Regidors. El sr. Jorba s’absenta de la sessió. No s’han formulat.

44

Torn de Portaveus. Sr. Alcalde: Crec Jaume que d’això n’hem parlat moltes vegades d’aquest tema, també amb Serveis Tècnics, i els Serveis Tècnics Municipals hi ha una documentació sobre les barreres sòniques que posem a disposició de tots els regidors que ho sol·licitin. Aquesta documentació està detallada en un planell les zones amb aplicació de les barreres sòniques i les diferents modalitats, per tant, des de el Ferrà i Esteve hi ha trams que són vegetals que li diuen ells o de medi ambient, hi ha zones en la qual és d’una barrera transparent, etcètera, etcètera, per tant, en l’última visita que va fer el senyor Esteve, que és de Ports i Transports, el director general aquí a Olesa, per veure com havien quedat les obres de l’avinguda de l’aeri, li varem comentar i ells tenien establert que en el pressupost Martorell Olesa en el qual va la partida que hi entren les barreres sòniques, no tenien previst aquest any posar-la sinó que era una última fase i ho fan expressament perquè no es malmetin a l’hora de fer les obres o acabar les obres, i perquè no les deixin fetes mal bé abans de que s’inauguri, no obstant es pot pressionar a les zones dels col·legis, això és evident, però que està delimitat tot el que ells pretenen fer, i en tot cas jo amb la Junta de Portaveus o amb els grups municipals a la primera reunió d’urbanisme que tindrem, podrem examinar-ho i podrem fer una petició conjunta que seria correcte. No obstant nosaltres votarem a favor . Sr. Francesh: Estic absolutament d’acord i se que existeix aquesta informació, jo li deia al començament que aquesta és una proposta d’advertiment de dir, el setembre hi ha una llar d’infants que s’obre, teòricament hem de tenir més coses molt aviat, aquesta zona no està feta, vostè m’acaba de confirmar que no estava previst en aquest any que hi hagi pressupost per fer això, home! Jo crec que hem de pressionar al departament que li correspongui perquè al setembre estigui al menys la zona de les escoles coberta amb barreres sòniques perquè sinó serem contradictoris amb les nostres pròpies decisions, d’acord? Gràcies. Sr. Segado Nosaltres varem consultar per escrit al departament i a nosaltres ens va indicar el departament per escrit que la barrera sònica, si no s’han equivocat ells, ens van contestar que la barrera sònica arribaria des de la zona de Jacint Verdaguer fins a l’estació només, o sigui que de l’estació no puja, aquest és l’escrit que m’han contestar signat per la pròpia conselleria fa més de 9 o 10 mesos, de que el tram de l’estació d’Olesa fins el pont de la carretera d’Esparreguera en principi no ho tenien previst tapar, i això és el que ells van escriure, no se si és van

45

equivocar o no es van equivocar, però la conselleria va contestar això per escrit i si vol puc aportar aquest e-mail amb la resposta. Sr. Alcalde: No obstant com que d’uns mesos cap aquí s’han fet unes reunions amb la conselleria , nosaltres li ensenyarem l’última fase del que s’ha parlat. Votació. APROVADA PER UNANIMITAT DELS SETZE MEMBRES ASSISTENTS MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA.

------------------- El sr. Jorba s’incorpora a la sessió. Acord núm. 10. Moció sobre la situació del barri de La Flora. DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’URBANISME I SOSTENIBILITAT La Comissió Informativa d’Urbanisme i Sostenibilitat va informar favorablement amb els vots a favor dels Srs. Jorba (4), Bonastre (2), Francesch (2), Segado (2) i Manfredi (1), cap (0) en contra i l’abstenció del Sr. Dolader (6), la següent moció dels grups polítics municipals de Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Entesa dels Olesans, Bloc Olesà i Partit Popular. MOCIÓ SOBRE LA SITUACIÓ DEL BARRI DE LA FLORA La situació dels veïns del barri Olesà de la Flora, es cada dia més difícil de suportar, a l’existència de carrers sense asfaltar i clavegueres insuficients, cal afegir, l’estat de la seguretat (per la realització d’activitats il·legals), la presencia d’infants i/o joves en procés de desescolarització, la coincidència d’activitats poc salubres amb la funció residencial de la barriada pot provocar problemes de salut que l’ajuntament no pot obviar i que cal siguin ateses amb la màxima rapidesa. Es per això que aquest grup municipal demana als regidors de Salut, Educació, urbanisme i governació, presentin al proper ple un informe per escrit explicant de forma concreta quin es l’estat de la situació actual i quines mesures s’han pres i/o es prendran durant els pròxims dies per solucionar la greu situació dels veïns. Es demana que les mesures urgents sobre salut, governació i educació s’expliquin de forma verbal en aquest Ple. Debat. Torn de Ponència. Sr. Francesch:

46

Novament penso que tots estem molt contents de continuar amb mocions conjuntes, aquesta és una moció necessària. Sr. Alcalde: Voldria fer una esmena, no hi som nosaltres, no se si és que ha estat. Sr. Francesch: No recordo si ..., en tot cas no tinc cap inconvenient d’afegir-s’hi, aquesta és una situació que hem de solucionar, jo els hi deia a la comissió amb una certa intimitat, per favor visiteu el barri de La Flora, passeu per aquests carrers i veieu si això és forma de viure, cap olesà s’ho mereix, en aquest cas els que hi estan vivint són d’Olesa i mereixen viure com les persones, no està en condicions de poder viure com les persones, crec que hem de fer un esforç urgent i li asseguro senyor regidor de via pública que no li demanaré comptes del pressupost per arreglar això, però en tot cas s’ha de fer ràpid i ja. Agrairia que com deia a la mateixa comissió, les mateixes propostes de que si els regidors de salut, de governació i d’educació poden explicar avui quines mesures s’han pres o quines es prendran, el conjunt dels grups els hi estaríem agraïts. Torn de Regidors. No s’han formulat. Torn de Portaveus. No s’han formulat. Sr. Alcalde: Aprofito aquest punt per comunicar-vos que hem venut la parcel·la 15, de La Flora, de la que com saben penjava la inversió de la urbanització de les vivendes del barri de La Flora, aquesta setmana hem tingut una reunió amb els veïns afectats en la que hem comunicat que ja tenim els diners, i per tant, podem fer les actuacions i els hi hem facilitat còpia de la planimetria del projecte per la intenció que facin propostes prèvies a l’aprovació del projecte per la Junta de Govern Local, de la mateixa manera hem creat una comissió de seguiment amb els veïns, l’equip de govern està complint amb els seus compromisos en aquest punt, és per això que recordo als assistents la meva intervenció en el Ple Ordinari del mes d’octubre del 2005 que cito textualment, per tant, crec que l’equip de govern té intencions de comunicar-los que ja s’han iniciat les actuacions administratives corresponents per poder realitzar les obres de millora del barri, per això durant els propers mesos començaran les obres d’urbanització de La Flora industrial amb paral·lel a les obres de millora de la zona d’habitatges, segurament durant el primer trimestre de 2006, i sense poder concretar

47

exactament donat que hi ha tot un tràmit burocràtic pendent amb una durada indeterminada donada per les possibles al·legacions. Tot i que l’equip de govern ja està donant solucions a aquesta problemàtica votarem a favor de la moció el nostre regidor a la comissió d’urbanisme es va abstenir perquè no tenia encara entès que s’havia venut la parcel·la, i per tant, efectivament ja podíem començar les obres de La Flora quan puguem, i defensar com sempre hem fet els interessos dels ciutadans, per tant, tot i la voluntat política de votar aquesta moció nosaltres des de el PSC el que farem serà continuar aquest camí i el nostre pla d’acció en aquella zona, i que en paral·lel siguem capaços de construir tant la zona industrial com la d’habitatges perquè com havia comunicat en alguna ocasió, molts dels serveis anàvem molt a la vora dels habitatges o anaven en comú, com és el gas i la electricitat, per tant, caldrà veure amb els dos projectes si això que estic dient ara es pot solapar i poder portar els dos projectes endavant en el mateix temps. Sr. Francesch: Només una consulta, em sembla perfecte i li asseguro que tots els grups seguirem atentament com segueix el procés, però hi havia mesures urgents que anomenava jo, que eren mesures que feien referència a una vida digna en un lloc determinat, a la governació sobre activitats no classificades, il·legals, i a més amb una certa amenaça per la estabilitat social de la zona, per una banda hi havia això, i per altra hi havia nens que estaven en procés de no escolarització per dir-ho d’alguna manera, i crec que això són solucions que es poden fer de forma immediata, tant una com un altra, i els greus problemes de salut que es poden donar sobretot amb l’acostament de l’època estival per la quantitat de deixalles que hi ha allà, això es pot arreglar i no cal esperar a cap desenvolupament de cap pla parcial, em sembla que això pot ser immediat. És a dir les regidories responsables salut, governació i educació, i evidentment la regidoria de serveis haurien de fer una intervenció urgent per solucionar coses que estan en fotografies i que existeixen, és a dir, els residus que hi ha al carrer, activitats il·legals que es donen allà amb amenaça en la convivència social, i temes de salut que es poden produir de forma més o menys immediata, jo no en voldria trobar amb problemes més greus perquè nosaltres hem deixat de fer allò que hauríem de fer. Sr. Alcalde: Em fet els requeriments oportuns als cossos de seguretat per possibles altercats en un moment donat quan es facin aquestes intervencions, també per el tema de medi ambient per el que deia vostè, el tema de canvis d’oli que es fan allà d’un dipòsit que hi ha havia d’una antiga empresa en el qual van fer un pou i van abocar tots els olis en aquell forat, i també ha de venir la conselleria de medi ambient de la Generalitat a analitzar aquell pou per veure si l’acaben de tapar o s’ha de treure l’oli que hi ha a dins, no saben la quantitat que hi pot haver però era una empresa que en llançava bastant, i per tant, pot ser un perill fins i tot pels que hi van allà a treballar amb les màquines, etcètera.

48

Per altra banda, per l’escolarització si que estem pagant un bus que hi va expressament a buscar tres nens, i es fa des de fa un any o any i mig, des de que es va tancar el camí i va començar l’urbanització del carrer indústria, o sigui .... Sr. Francesch: Només dir una cosa hi ha persones i famílies que en el tema de l’escolarització el relativitza i nosaltres li donem molta importància, i d’altres no li donen importància, hi ha nens i això li asseguro que no van a escola i crec que no podem permetre això. Sr. Alcalde: Un altre punt de referència que és que els terrenys jurídicament i les cases que encara existeixen allà no són propietat de l’ajuntament, ara potser ho seran dintre de quinze dies, per tant, els propietaris eren el que havien de denunciar que hi havia unes persones suposadament okupes i que estaven fent el que volien allà, nosaltres vam fer el que havíem de fer, requerir els cossos de seguretat, que ser que hi ha anat varies vegades i a més a més amb els propietaris perquè sàpiguen que el dia que s’hagin de començar les obres dintre d’un mes o mes i mig, hi haurà aquelles persones i pot haver-hi doncs algun malentès. Sr. Dolader: Pel que fa a les actuacions de via pública dir que fa aproximadament 10 o 12 dies es van retirar uns tres camions de xatarra del barri, lamentablement però s’ha de dir perquè és així, molta de la qual produïda per algun veí del propi barri, també és un tema delicat perquè la gent que viu allà s’ha d’anar molt en compte perquè utilitzen l’espai que malauradament per un cantó no és òptim però per l’altre l’aprofiten molt bé, desballestant camions i tirant les deixalles a baix els barrancs. Varem retirar amb grua, tres camions plens de deixalles, de restes de motos i ferros, més que res s’ha fet una actuació però tot i així hi ha l’emplaçament del costat del qual com deia el senyor Alcalde, la gent va canviar olis i evidentment també intentarem fer actuacions. Votació. APROVADA PER UNANIMITAT DE TOTS ELS MEMBRES ASSISTENTS MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA.

------------------- La sra. Jou s’absenta de la sessió.

49

Acord núm. 11. Moció per a la millora i protecció dels paisatge natural d’Olesa de Montserrat. DICTAMEN MODIFICAT DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’URBANISME I SOSTENIBILITAT La Comissió Informativa d’Urbanisme i Sostenibilitat va informar favorablement amb els vots a favor dels Srs. Bonastre (2), Francesch (2), Segado (2) i Manfredi (1), cap (0) en contra i les abstencions dels Srs. Dolader (6) i Jorba (4), la següent moció dels grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya, Entesa dels Olesans, Bloc Olesà i Partit Popular. MOCIÓ SOBRE LA PROTECCIÓ I MILLORA DEL PAISATGE NATURAL D’OLESA DE MONTSERRAT. En Toni Bonastre i Turell, en nom i representació del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, presenta la següent moció perquè sigui debatuda i presa en consideració en el Ple de la Corporació. Moció per a la millora i protecció del paisatge d’Olesa de Montserrat El municipi d’Olesa de Montserrat es troba en una situació geogràfica privilegiada. La proximitat d’Olesa a grans nuclis de població com Barcelona, Terrassa, Manresa o Vilafranca del Penedès i les bones connexions tant en vehicle privat com en transport públic en són un factor determinant. Altres factors són la situació del municipi en l’eix del Llobregat, la proximitat a grans pols industrials i molt especialment la proximitat a espais oberts i amb paisatges més naturals. A aquestes condicions geogràfiques, cal afegir-hi també un preu mitjà de l’habitatge encara inferior al de l’àrea metropolitana mantenint pràcticament l’oferta de serveis. Per tots aquests condicionats, el municipi d’Olesa de Montserrat resulta una ciutat atractiva des del punt de vista de totes aquelles persones que cerquen una millor qualitat de vida. La migració interior de persones procedents de la connurbació de Barcelona cerquen alternatives com les que ofereix el municipi d’Olesa, una millor qualitat de vida sense haver de renunciar a les pròpies condicions laborals ni a uns serveis de qualitat. És per aquest motiu que la nostra vila està suportant en els darrers anys un creixement sostingut de població que comporta la construcció de noves barriades, una increment en la mobilitat obligada, una major pressió sobre els serveis conseqüència de l’augment de la demanda, demandes de millora i creació de noves infraestructures. En definitiva, una major pressió antròpica sobre el territori que amenaça l’atractiu natural i paisatgística d’Olesa.

50

El terme municipal d’Olesa de Montserrat gaudeix d’una diversitat paisatgística important, un paisatge transformat al llarg dels anys per la mà de l’home que ha deixat un valuós patrimoni històric, cultural i natural. Dins del nostre petit terme municipal hi trobem l’empremta d’un territori treballat amb vinyes, conreus i camins. Un territori ric amb boscos, brolles, torrents, rieres i el riu Llobregat. Un territori transformat amb un nucli urbà amb un casc antic i amb eixamples nous i vells. I un territori actiu amb polígons industrials, activitats cinegètiques, espais d’esbarjo i d’esport, etc. D’altra banda, també tenim un paisatge castigat pels incendis, per una difícil ubicació de les indústries, creixements dispersos o poc compactes, activitats contaminats com abocadors, infraestructures viàries, etc. Per tots aquests motius, necessitem polítiques clares vers la protecció i millora del nostre paisatge. Polítiques que apostin per un desenvolupament urbanístic sostenible d’acord amb els nostres recursos i la realitat del municipi. Una política ferma, que s’adapti a les noves necessitats del País sense hipotecar el que encara ens queda: un paisatge reflex de la nostra història, treballat, abrupte, ric, divers i alhora poc extens petit i fràgil i vulnerable. Per tot això demano al Ple de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat acordi:

1. Protegir i millorar el paisatge natural d’Olesa de Montserrat mitjançant totes les mesures, estratègies i accions que estiguin a l’abast de l’Ajuntament.

2. Oposar-se a qualsevol projecte ja sigui d’àmbit local, comarcal o nacional

que comporti un impacte negatiu en el paisatge en aquelles zones d’interès paisatgístic d’Olesa de Montserrat, amb tots els mitjans de la Corporació.

3. Tenir en consideració el paisatge alhora de planificar i gestionar la vila. 4. Fer una Catàleg del Paisatge natural d’Olesa de Montserrat.

Debat. Torn de Ponència. Sr. Bonastre: Gràcies, Sr. Joan Rota. En aquest cas, abans hem estat discutint sobre una moció per anar en contra d’una infraestructura. Aquesta moció la que portem avui és pràcticament en el mateix sentit. M’explicaré, aquesta moció va ser entrada al juny del 2005, però no es va portar mai a discussió. El redactat d’aquesta moció és bastant més genèric que l’anterior, presentada pel grup de l’Entesa, justament perquè feia un any no sabíem exactament quina idea portava la Conselleria de Política Territorial en l’entorn d’Olesa, i és per tant que varem resumir-ho en quatre punts, i una mica a cegues per la nul·la informació,

51

aleshores, per part de la Conselleria de Política Territorial sobre una possible infraestructura com podia ser l’autovia d’Abrera Vacarisses, o Martorell Vacarisses, o Martorell Olesa perquè ja veurem més endavant que tampoc acaba d’entrar dintre el terme exacte de Vacarisses. Bé, són els quatre punts, sempre a tenir en compte protegir i millorar el paisatge natural d’Olesa de Montserrat mitjançant totes les mesures i estratègies i accions que estiguin a l’abast de l’Ajuntament. I aturar qualsevol projecte, sobretot aquest segon punt és el que feia referència a la possible infraestructura que el 2005 s’entenia que podia plantejar des de la Conselleria de Política Territorial. Aleshores dos punts més que és el tercer semblant al primer i el quart fer un catàleg de patrimoni. És a dir, Olesa de Montserrat té un catàleg de patrimoni urbanístic, però no té un catàleg, almenys jo no en tinc coneixement, del paisatge o dels entorns naturals d’Olesa de Montserrat. I quan dic paisatge no em refereixo al paisatge que pugui ser més de caire urbà i de totxo, per entendre’ns, sinó del paisatge natural com rius, rieres, torrents, serres, puig, etc., etc. Per tant, aquesta és la proposta en aquest sentit. I justament com que la nostra vila és una vila que rep, des de fa uns anys, gent d’altres contrades, sobretot de la part metropolitana, possiblement perquè l’entorn d’Olesa és característic a nivell del paisatge natural, és per això que aquesta sensibilitat l’hem de fer més ferma cada vegada més a l’hora de planificar. I si més no quan ens vingui la possibilitat d’una infraestructura, ja sigui aquesta o d’altres, una extracció d’àrids, un viaducte com tenen viles properes a la nostra, etc., etc., doncs, nosaltres amb totes les eines de la Corporació ens poguéssim oposar. Gràcies. Torn de Regidors. Sr. Alcalde: Jo diria que a vegades amb el tema sobretot del paisatge, com molt bé deia el Toni, no s’han fet gaires plans directors ni plans estratègics en tema de paisatge, podria donar-se el cas que es solapessin alguns que ja estaven començats, com és el projecte forestal i agrícola del Montserrat, en el qual limita en El Bruc, Collbató, Esparreguera i Olesa, i que en aquest moment està en un impàs, doncs, que ara a fer el pla director per la Diputació de Barcelona. Entenem també, que el punt dos d’aquesta proposta s’escapa del procediment administratiu legal. En qualsevol cas l’Ajuntament podria presentar al·legacions a projectes d’administracions d’àmbit supramunicipal que afectessin al paisatge natural d’Olesa, però no aturar les seves actuacions. Com hauríem de saber aquest Ajuntament no té competències per aturar projectes d’altres administracions, tal i com proposa la moció d’Esquerra Republicana. És per això que si no es modifica el dos no podríem votar a favor d’aquesta moció. I en aquest sentit i com a proposta de consens el grup municipal Socialista proposa un nou redactat pel punt dos per votar favorablement. El nou redactat seria el

52

següent: “actuar segons el procediment administratiu davant de qualsevol projecte d’àmbit local, comarcal o nacional que comporti un impacte negatiu en el paisatge d’aquelles zones d’interès paisatgístic d’Olesa de Montserrat amb tots els mitjans de la Corporació. Voldria fer una observació, també, en el qual es refereix a Catalunya, que diu autonomia. No, em sembla que estem parlant últimament de nació, sí o no? Sr. Bonastre: Aquesta part última, perdoni Sr. Joan Rota, no l’he acabat d’escoltar gaire bé perquè el meu company també m’estava intervenint. Si més no, amb la seva intervenció que ha fet, i li agraeixo que l’hagi fet, en tot cas aquesta moció no està plantejada per aturar un parc agrari, evidentment que no, estem parlant d’infraestructures que afectin al paisatge natural o al medi natural d’Olesa. Evidentment la creació d’un parc agrari no afecta al territori, almenys des del meu punt de vista i del punt de vista del meu partit. Per tant, és una observació sobre la intervenció que vostè ha fet. En quant a canviar paraules del punt segon “aturar”, nosaltres acceptaríem “oposar-se”. I si em pot repetir l’última part que no sé si feia esment, suposo a això mateix, si canvia el text Sr. Alcalde: No, era un tema distès que m’ha sortit. En comptes d’autonomia, nació. ( VÀRIES VEUS SOBREPOSADES ) Sr. Monforte: On deia la paraula aturar per oposar-se Sr. Bonastre: En el punt segon on deia “aturar-se” és “oposar-se” i on deia autonòmic, en tot cas nacional. Sr. Manfredi: Jo votaré a favor, de totes maneres, encara que posi nacionalitat catalana o autonòmica m’és igual. Jo votaré igual a favor. Sr. Alcalde: Ara ja no ho som autonomia. Sr. Manfredi:

53

Ara sí, encara som una autonomia. Som una nacionalitat no som una nació, bé depèn com es miri. Digui el que es digui cadascú sentirà el què senti, uns sentiran que és una nació uns sentirem que és una autonomia, i bé cadascú pot respectar l’opinió de l’altre. De totes maneres votaré a favor, pel què heu dit de nació, només per deixar clar que votaré a favor de totes maneres. Sr. Alcalde: Està bé, veus. Alguna cosa hem guanyat, no? Torn de Portaveus. No s’han formulat. Votació. APROVADA PER UNANIMITAT DELS SETZE MEMBRES ASSISTENTS MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA. Es produeix un recés de deu minuts.

------------------- La sra. Jou s’incorpora a la sessió. Acord núm. 12. Moció per a la inclusió de zones del terme d’Olesa dins del projecte d’ampliació del Parc Natural de Montserrat. DICTAMEN MODIFICAT DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’URBANISME I SOSTENIBILITAT La Comissió Informativa d’Urbanisme i Sostenibilitat va informar favorablement amb els vots a favor dels Srs. Bonastre (2), Francesch (2), Segado (2) i Manfredi (1), cap (0) en contra i les abstencions dels Srs. Dolader (6) i Jorba (4), la següent moció dels grups polítics municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya, Entesa dels Olesans, Bloc Olesà i Partit Popular. MOCIÓ SOBRE LA INCLUSIÓ DE ZONES DEL TERME MUNICIPAL D’OLESA EN EL PARC NATURAL DE MONTSERRAT. Ates que s’està duent l’estudi d’ampliació del Parc Natural del Montserrat, la seva ampliació PEIN i incorporar una zona de protecció. Així mateix l’article 15.1 de la Llei 12/1985 indica que el PEIN té per objecte delimitar i establir les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals es considera necessària d’assegurar, d’acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen.

54

Ates que l’estudi presentat no incorpora parts que considerem importants del terme municipal d’Olesa d’alt valor natural, geològic, paisatgístic i cultural, com son: La Riera de St. Jaume, que es i cal mantenir com un corredor biològic fins al riu Llobregat a la vegada que es un paratge d’una alta rellevància, la masia de St. Jaume, masia de relleu agrícola en la historia d’Olesa i en el seu àmbit de la finca també disposa d’una ermita romànica. Ribes Blaves una formació geològica singular, que forma part de l’inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya es una fault gauge (material de falla). Aquest fault gauge aflora en al zona també del terme d’Esparreguera essent la d’Olesa i Esparreguera les úniques d’Europa. Val a dir que el PGOU d’Olesa recull aquesta zona per elaborar un Pla especial. Atès que les zones dels Torrens dels Canyamassos, Frare Pau i torrent de la Frau, torrents que per la seva traça poden esdevenir corredors biològics fins al riu Llobregat, doncs cal assegurar la connexió entre una zona protegida i una que encara no ho es per tal d’incrementar la importància de les dues. Ates que molt a prop de la nostra Vila i en zona propera a les anteriors esmentades existeix la masia de Can Llimona masia del segle XI que manté un cultiu de rellevància com fruiters, oliveres, originals de la nostre Vila i la seva ubicació es zona de límit urbà i per tal de garantir una delimitació entre zona urbanes i de Parc. Ates que de masies en el nostre terme quasi be en desaparescut caldria tenir en comte també aquest punt. Especialment d’interès son aquests llocs esmentats per ser zona de campeig a mes de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) considerada espècie de protecció prioritària a l’annex I de la Directiva 79/409, també son zones de nidificació del senglar, aixó com d’altres especies no menys importants. Ates que les cobertes del sòl en els àmbits son essencialment forestal tot i que comprèn àrees amb mosaic agrícola-forestal, però sense perdre de vista tal vegada el mosaic generat per els marges construïts en les zones de cultiu per pedra seca. Ates que per tant amb aquesta proposta corregiríem la exclusió feta en el primer plantejament del PEIN. Sol·licitem: 1er. Es tinguin en comte els llocs anteriorment exposats per al seva riquesa paisatgística, geològica, cultural i natural, dins la proposta de modificació d’ampliació del Parc Natural de Montserrat. 2on.- Demana que es procedeixi a la unió del Parc Natural de Montserrat amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt a través de la Riera de Sant Jaume.

55

3er. Es doni compte a la Conselleria de Medi ambient, a la Direcció General de Medi Natural, a la Conselleria d’Agricultura DARP, a la Conselleria de Governació, a la Conselleria de Presidència de la Generalitat de Catalunya i als ajuntaments de l’entorn. Debat. Torn de Ponència. Sr. Bonastre: Gràcies Sr. Alcalde. Atès que s’està duent a terme l’estudi d’ampliació del Parc Natural de Montserrat, la seva ampliació PEIN i incorporar una zona de protecció, tal vegada, així mateix l’article 15.1 de la llei 12/85 indica que el PEIN té per objecte delimitar i establir les determinacions necessàries per la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals es considera necessària d’assegurar, d’acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Atès que l’estudi presentat no incorpora parts que considerem importants del terme municipal d’Olesa d’un alt valor natural, geològic, paisatgístic i cultural com són: La riera de Sant Jaume, que és i que cal mantenir com un corredor biològic fins al riu Llobregat a la vegada que és un paratge d’una alta rellevància com la masia de Sant Jaume, masia de relleu agrícola en la història d’Olesa i en el seu àmbit de la finca, també disposa d’una ermita romànica. Ribes Blaves, una formació geològica singular que forma part de l’inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya. És una fault gauge, material de falla. Aquesta fault gauge aflora, en la zona, també, del terme d’Esparreguera, i que aquesta sí que ha estat inclosa dintre del projecte d’ampliació del Parc Natural. Essent la d’Olesa i la d’Esparreguera les úniques d’Europa. Val a dir que el pla general d’Olesa recull aquesta zona, pendent d’elaborar un pla especial.

Atès que les zones dels torrents de Canyamassos i Frare Pau, i m’agradaria incloure també la del torrent de la Frau, que és el que baixa de Sant Salvador de les Espases, al límit del nostre terme. Torrents que per la seva traça poden esdevenir corredors biològics fins el riu Llobregat, doncs, cal assegurar la connexió entre una zona protegida PEIN o el Parc Natural i una que encara no ho és com és la zona del riu Llobregat, per tal d’incrementar la importància de les dues. Atès que molt a prop de la nostra vila i en zona propera a les anteriors esmentades existeix també, la masia de Can Llimona, masia del segle XIè, que manté un cultiu de rellevància com fruiters, oliveres originals de la nostra vila i la seva ubicació és zona de límit urbà, i per tal de garantir una delimitació entre zones urbanes i de parc. Atès de que de masies en el nostre terme gairebé han desaparegut caldria tenir, també, en compte aquest punt. Especialment d’interès també són els llocs esmentats per ser zona de campeig, a més de l’àliga cuabarrada considerada espècie de protecció prioritària a l’annex 1 de la directiva 79 409, també són zones de nidificació, aquestes, les

56

dels torrents del senglar, nidificació del senglar i com no, d’altres espècies no menys importants. Atès que les cobertes del sòl, de tots aquests àmbits són essencialment forestal, tot i que comprèn àrees amb mosaic agrícola-forestal, però sense perdre de vista tal vegada el mosaic generat pels marges construïts en les zones de cultiu per pedra seca. Atès que per tant amb aquesta proposta corregiríem l’exclusió feta en el primer plantejament d’anys enrera del primer PEIN, sol·licitem aquests tres punts, que es tinguin en compte els llocs anteriorment exposats per la seva riquesa paisatgística, geològica. Segon, demanar que es procedeixi a la unió del Parc Natural de Montserrat amb la del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt a través de la riera de Sant Jaume. I el tercer, òbviament, donar compte a les conselleries i direccions generals que els hi pertocaria. Gràcies. Torn de Regidors. Sr. Francesch: No puc dir res més que està d’acord amb el què ha explicat el company. En tot cas, unificar el què deia el començament de la primera moció, és molt possible que aviat es publiqui de forma inicial aquest PEING, la zona de protecció i la zona de Parc Natural. I convindria que l’Ajuntament estigués a l’aguait perquè això, que sempre corren el perill aquest tipus de propostes de quedar-se en el calaix, i convé que no s’hi quedin, tirin endavant. El què caldria també és, jo crec, possiblement afegir-hi aquí és posar-se en contacte amb els Ajuntaments de l’entorn que estan o es poden veure afectats per una situació com aquesta, per aquest tipus de proposta, perquè hi participin i tinguin la informació suficient. Nosaltres com és evident, hi estarem d’acord i hi votarem a favor. Sr. Bonastre: En tot cas en el redactat, com bé deia el company Jaume Francesch, segurament hi estareu d’acord, però hi he fet una inclusió d’un altre torrent que en la proposta inicial no hi anava. Suposo que com que és en el mateix sentit que la inclusió dels altres torrents, doncs, no hi haurà cap inconvenient. Torn de Portaveus. Sr. Dolader: Actualment estem en una fase de consultes de la Direcció General del Medi Natural amb els ajuntaments afectats per l’ampliació. En aquest sentit, els tècnics de la casa ja han fet reunions amb tècnics del Departament de Medi Ambient per tal d’avaluar la proposta i si cal treballar una modificació en l’àmbit d’Olesa de Montserrat. Properament, també, es tindrà una proposta tècnica redactada pels tècnics de l’Ajuntament i seguint els criteris marcats pel Departament.

57

Cal dir, que aquesta moció presenta aspectes purament tècnics que caldria discutir-los, si arriba a la Riera de Sant Jaume o l’àliga cuabarrada, etc. La creació d’un Parc Natural és una figura de planificació, conservació i gestió del territori basada en una sèrie de criteris tècnics marcats pel propi Departament de Medi Ambient. Tots els suggeriments han d’anar en base a uns criteris tècnics que s’ajustin als definits pel propi Departament. De moment no se sap quan es posarà a informació pública, per tant, per presentar al·legacions. Però seria molt bo no haver d’arribar a l’al·legació i que l’Ajuntament arribés a una acord amb la Direcció General del Medi Natural en aquelles zones on es creu modificar l’àmbit. Per tot això i donat que ja estem treballant el grup municipal socialista s’abstindrà. Sr. Jorba: Jo només dic que m’abstindré per motius familiars. Votació. APROVAT per DEU (10) vots a favor de la sra. Graells, senyors Galvan, sra. Jou, Monforte, Bonastre, Francesch, Cornellas, Prat, Segado i Manfredi, CAP (0) vot en contra, i SIS (6) abstencions dels senyors Rota, sra. Bellés, Dolader, Amador, de Bodas i Sánchez.

------------------- Acord núm. 13. Proposta aprovació pròrroga conveni delegació de competències en el Consell Comarcal del Baix Llobregat, en matèria de gestió i prestació dels Serveis Socials d’Atenció Primària. DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA SERVEIS A LA PERSONA La Comissió, en sessió ordinària del dia 9 de març d’enguany, per unanimitat dels membres assistents, acordar informar favorablement la Proposta del Regidor de Serveis Socials que es transcriu literalment a continuació: Proposta aprovació pròrroga conveni delegació de competències en el Consell Comarcal del Baix Llobregat, en matèria de gestió i prestació dels Serveis Socials d’Atenció Primària Bàsica. Proposta del Regidor de Serveis Socials SSAPCONPROF Vist que el Consell Comarcal del Baix Llobregat, mitjançant acord plenari adoptat el dia 10 d’octubre de 1989, i a l’ampara del que disposa l’ordre de la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, de 17 de maig de 1989, va

58

acordar assumir les competències previstes en aquest, relatives a la xarxa bàsica de Serveis Socials d’Atenció Primària de competència municipal, prèvia delegació per part dels municipis amb població inferior a 20.000 habitants, de la gestió i prestació d’aquests serveis en el seu àmbit territorial, amb l’objecte d’afavorir la unió de la xarxa bàsica de Serveis Socials d’Atenció Primària de competència municipal, mitjançant l’acció supletòria de Consell Comarcal. Vist que aquest Ajuntament, mitjançant acord plenari de 9 de novembre de 1989, acordà la delegació al Consell Comarcal del Baix Llobregat de la gestió i prestació dels serveis d’atenció primària bàsica, signant-se a tal efecte el corresponent Conveni que, a l’ampara d’allò establert a les seves clàusules, fan prorrogat en períodes anuals successius posteriors. Vist que, posteriorment, mitjançant acord plenari del Consell Comarcal del Baix Llobregat, en sessió de 22 de desembre de 1992, així com en base a l’acord de Comissió de Govern d’aquest Ajuntament, en sessió de 29 de novembre de 1993, es va signar un nou Conveni de Delegació de competències, en data 14 d’octubre de 1993, que ha estat prorrogat successivament fins a l’exercici de 2004. Vist de conformitat amb l’acord adoptat per Decret de la Presidència nº 101/03 d’11 de juliol de 2003 del Consell Comarcal del Baix Llobregat, relatiu a l’aprovació de la pròrroga dels convenis de delegació citats amb diferents Ajuntaments i , entre ells, el d’Olesa de Montserrat. Atès que aquesta Corporació té interès en acollir-se, durant el present exercici, als beneficis resultants del citat Conveni de Delegació, havent-se d’aprovar la prèvia pròrroga de l’esmentat Conveni. Atès allò establert a l’art. 47.3.c) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, en relació a la delegació de funcions i activitats en altres Administracions Públiques. Vist l’informe de secretaria i la intervenció al respecte. Per tot això exposat, el Regidor de Serveis Socials proposa al Ple l’adopció dels ACORDS següents: PRIMER. Aprovar la pròrroga del Conveni de Delegació de competències en el Consell Comarcal del Baix Llobregat, en matèria de gestió i prestació dels Serveis Socials d’Atenció Primària Bàsica. SEGON. Acceptar la subvenció del Consell Comarcal per import de SETANTA-NOU MIL VUIT-CENTS SETZE EUROS AMB TRENTA-QUATRE CÈNTIMS (79.816,34€). TERCER. Reconèixer el dret de cobrament al concepte d’ingrés 45501 del pressupost d’ingressos de l’exercici 2006 per un import total de SETANTA-NOU

59

MIL VUIT-CENTS SETZE EUROS AMB TRENTA-QUATRE CÈNTIMS (79.816,34€). QUART. Facultar al Sr. Alcalde per a la signatura de quants documents siguin necessaris per a la formalització d’aquest Conveni. CINQUÈ. Notificar aquest acord a la Tresoreria, a la Intervenció municipals i al Consell Comarcal del Baix Llobregat. Debat. Torn de Ponència. Sr. Amador: Aquesta és una proposta que es va retirar de l’últim Ple de l’any 2005, en el mes de desembre, ja que s’havia rebut un fax des de el Consell Comarcal en el que s’aconsellava de retirar la proposta perquè no coincidien els números que ells ens havien donat amb els que teníem, després va resultar que era una altre proposta i es referia al transporta adaptat, que per cert era d’una quantitat superior, per tant, presentem aquí aquesta prorroga de conveni per aprovar aquesta subvenció que rebem referent aquestes competències del Consell Comarcal del Baix Llobregat en matèria de gestió d’atenció primària bàsica. Si teníem previst cobrar de l’ordre de 50 mil euros en rebrem 79, vol dir que més de 20 mil és la millora d’aquest any 2005. Torn de Regidors. Sr. Cornellas: I durant l’any passat quants en varem rebre? l’any passat, el 2005. Sr. Amador: El 2004, aquesta quantitat és del 2005 que van retirar que era la que teníem previst cobrar el 2005, que eren 59.800, rebem aquestes 79 Sr. Cornellas: I per el 2006 en tornarem a rebre? Sr. Amador: Com a mínim aquesta Sr. Cornellas: O sigui que aquest és el problema tècnic que parlava abans de ...

60

Sr. Amador: Dins d’aquest desfase que hi ha hagut en el que ha presentat el regidor d’hisenda, havia una partida que no estava comptabilitzada en aquest cas Sr. Monforte: Voldria un aclariment que ha fet el regidor, diguem que els dubtes que tenia s’han esvaït una mica, no se si en el 2006 hi tornaran a ser CANVI DE CINTA Sr. Monforte: De la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya de 17 de maig de 1989 va acordar assumir les competències previstes en aquest, relatives a la xarxa bàsica de serveis socials d’atenció primària de competència municipal previ delegació per part dels municipis amb població inferior a 20 mil habitants, la meva pregunta és, estem en condicions de renovar aquest contracte?, o pel fet d’haver superat els 20 mil habitants ja som si no recordo malament àrea bàsica de serveis socials, i per tant, el conveni s’hauria de fer no amb el Consell Comarcal sinó amb la pròpia Generalitat de Catalunya i amb el Departament de Benestar Social. Sr. Amador: Si de cara al 2006 la proposta serà de treballar en un conveni marc de la Generalitat, està per sobre dels 20 mil habitants, el que passa és que aquesta que parlem està per sota dels 20 mil habitants, i era la subvenció que rebrem ara del Consell Comarcal. Ara el 2006 entrarem dins del conveni marc amb la Generalitat per tant, la quantitat serà inclús superior a aquesta. Torn de Portaveus. No s’han formulat Votació. APROVADA PER UNANIMITAT DE TOTS ELS MEMBRES ASSISTENTS MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA.

------------------- Acord núm. 14. Moció Bloc Olesà sobre la recuperació per Olesa de Montserrat dels documents espoliats pel règim franquista i retinguts a Salamanca. DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA SERVEIS A LA PERSONA

61

La Comissió, en sessió ordinària del dia 9 de març d’enguany, pels vots a favor de la sra. Bellés (6), senyors Bonastre (2), Francesch (2) i Prat (2), cap vot en contra, i les abstencions de la sra. Graells (4) i sr. Manfredi (1), acordar informar favorablement la Moció del Bloc Olesà que es transcriu literalment a continuació: Moció Bloc Olesà, sobre la recuperació per Olesa de Montserrat dels documents espoliats pel règim franquista i retinguts a Salamanca. Atès que durant la Guerra Civil, - les tropes franquistes van requisar documentació generada a Catalunya per institucions públiques i privades, i per destacades personalittats del món de la política i de la cultura. Atès que l’objectiu d’aquesta requisa era obtenir, a través dels documents, una relació de persones identificades com afectes al règim republicà per acusar-les d’enemigues del nou règim imposat per les armes. Atès que el retorn de la documentació sostreta a Catalunya i retinguda a l’Arxivo General de la Guerra Civil de Salamanca, normalitza l’anòmalia situació produïda durant la Guerra de 1936-39 per l’actuació del règim franquista en disgregar per la via de l’espoli els arxius, en la línia manifestada pel Consell Internacional d’Arxius, entitat adscrita a la UNESCO, sobre el dret dels legítims propietaris a exigir la restitució d’aquella documentació que ha estat objecte d’espoli o sostracció indeguda per motiu de conflicte bèl·lic (Resolució 46/10 de l’Assemblea General de la ONU 1991). Atès que un dels municipis afectats per aquest espoli va ser Olesa de Montserrat, amb el trasllat a Salamanca de nombrosa documentació enviada a al Generalitat republicana i emesa per diferents entitats locals, inclòs l’Ajuntament. Atès que qualsevol poble té dret a conservar memòria fidel de la seva història i que en aquesta preservació juga un paper bàsic la dignificació, protecció i el proveïment exhaustiu dels fons documentals. Atès que aquest dret empara, a més dels estats i les nacions, també els municipis. EL BLOC OLESÀ proposa al ple els següents acords: PRIMER.- Fer arribar a la Comissió de la Dignitat el reconeixement del nostre consistori pel treball duta a terme i que ha culminat amb el retorn a Catalunya dels papers espoliats durant la Guerra Civil. Fer extensiu aquest reconeixement al Parlament de Catalunya i a tots els grups politics que van donar suport a aquesta iniciativa. SEGON.- Sol·licitar a l’Arxiu Nacional de Catalunya, institució que custodia els documents restituïts, una còpia de tota la documentació relacionada amb el municipi d’Olesa de Montserrat i amb els seus ciutadans. Aquests papers

62

passaran a fornir l’arxiu municipal on restaran a l’abast dels investigadors i de qualsevol persona legítimament interessada. TERCER.- Amb motiu del setantè aniversari de l’inici de la Guerra Civil que tindrà lloc el 18 de juliol d’enguany, muntar una exposició a la Casa de Cultura de la nostra vila on, entre d’altres, s’exposin una part dels documents retornats, per tal de dignificar la memòria de tots els olesans que van partir les conseqüències del cop d’estat militar i els horrors del conflicte armat. QUART.- Comunicar aquests acords a la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Olesa, a la Comissió de la Dignitat, al president del Parlament de Catalunya i a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Debat. Torn de Ponència. Sr. Prat: El 25 de gener de 1939 les tropes del general Franco van entrar a Olesa, només un dia després el 26 de gener de 1939 des de Vitoria sortia una carta signada per el cap dels serveis de biblioteques i arxius del Ministeri d’Educació Nacional que començava dient: “a la recepción de la presente i cuando falten sus encargados titulares o dueños legítimos se servira usted incautarse i adoptar las medidas de seguridad que su celo le aconseje, de todos los archivos, bibliotecas, museos y colecciones de objetos arqueologicos tanto de caracter público como particulares que existan en esa localidad y sus agregadas hasta tanto que por esta jefatura no se ordene otra cosa”. Aquesta carta deia va sortir el dia 26 de gener, només un dia després de l’ocupació des de Vitoria i anava dirigida a l’Ajuntament d’Olesa, en aquesta carta es parla d’incautacions que es precisament el que va fer bàsicament l’exèrcit franquista amb els documents de la Generalitat de Catalunya. Nosaltres presentem avui aquesta moció perquè entre els documents de la Generalitat de Catalunya es troben documents que van sortir de l’Ajuntament d’Olesa, que haurien d’estar al nostre arxiu en el registre de sortides, però que van desaparèixer, per tant, i donat que els documents són de la Generalitat però que també estaria bé que estiguessin en el nostre arxiu, nosaltres proposem que l’Ajuntament demani una còpia d’aquests documents, per tal, de que els investigadors locals, i les persones com deia que tinguin un legítim interès els puguin consultar. Això entenem que és el que s’ha de fer, perquè al final la dignitat dels pobles depèn molt i molt de la seva memòria i és bo que els arxius municipals tinguin i estiguin ben dotats en quan a la seva pròpia memòria. Us demanem doncs que en primer lloc recuperem una còpia d’aquests documents on es parla d’incautacions, on es parla de sindicats agraris i que amb

63

aquests documents puguem fer en el 70è aniversari del començament de la guerra civil una exposició on per fi el poble d’Olesa faci homenatge a totes aquelles persones que en defensa de les seves idees van patir la guerra civil i posteriorment un règim que no va tenir cap commiseració per als vençuts, per tant, aquesta és la nostre proposta i esperem que tots unànimement voteu a favor. Torn de Regidors. No s’han formulat Torn de Portaveus. Sr. Alcalde: Només vull fer una esmena, cal recordar que els documents particulars i dels ciutadans i ciutadanes d’Olesa encara són a l’arxiu de Salamanca, i que serà molt difícil sinó tornen que puguem demanar-ho a la Generalitat, no obstant farem la petició ara per si de cas arribessin, si que es pot fer quan arribin sigui el dia que sigui per fer aquesta exposició. Votació. APROVADA PER UNANIMITAT DE TOTS ELS MEMBRES ASSISTENTS MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA.

------------------- Acord núm. 15. Proposta d’aprovació revisió de preus del contracte de gestió del servei públic de la deixalleria municipal. DICTAMEN DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA SERVEIS A LA PERSONA La Comissió, en sessió ordinària del dia 9 de març d’enguany, per unanimitat dels membres assistents, acordar informar favorablement la proposta de l’Alcaldia que es transcriu literalment a continuació: Proposta d’aprovació revisió de preus del contracte de gestió del servei públic de la deixalleria municipal. Proposta de l’Alcaldia Sg35-06 Exp. 143/03. Atès que l’Ajuntament Ple en sessió ordinària de 7 de maig de 2003 va adjudicar el contracte de gestió del servei públic de la deixalleria municipal , mitjançant concessió a la FUNDACIÓ D’INTEGRACIÓ LABORAL (FIL), amb CIF número G-62360482, durant el termini de 5 anys, amb un component fix anual de la retribució econòmica de 289.455,19 €, import que el Ple en data 24 de

64

febrer de 2005, va revisar quedant fixat en 30.456,67 €, pel període 15 de maig de 2004 a 14 de maig de 2005. Atès que d’acord amb la clàusula 17 del Plec de clàusules d’explotació del servei, que regeix el contracte, procedeix de nou la revisió de preus corresponent al període 15 de maig de 2005 a 14 de maig de 2006, d’acord amb la variació que experimentada per l’índex estatal de preus al consum, que per a aquest període és del 3,1% Atès que la demanda del servei per part dels usuaris ha portat a ampliar l’horari de la deixalleria en principi com a prova, havent-se pogut constatar l’efectivitat d’aquesta mesura i per tant cal modificar el contracte incloent-hi aquesta ampliació, segons es desprèn de l’informe del tècnic de medi ambient de data 1 de març de 2006 que figura a l’expedient. Atès que l’empresa adjudicatària FIL, en data 2 de gener de 2006, ha sol·licitat un increment del preus unitaris que constitueixen el component variable de la retribució econòmica de la concessió, amb efectes de l’1 de gener de 2005, per tal de restablir el seu equilibri econòmic financer, aportant la documentació que ho justifica i que figura a l’expedient. Atès que el segon paràgraf de la clàusula 17 del citat Plec, estableix: “Pel que fa al component variable, en cas de modificacions en el destí dels residus, s’efectuarà, si s’escau, la corresponent revisió de les condicions econòmiques afectades per tal de restablir l’equilibri econòmic de la concessió”. Atès l’informe favorable a l’increment de preus unitaris que es detallen, emès pel Tècnic de Medi Ambient d’aquest Ajuntament en data 27 de febrer de 2006. Vist allò que disposen els articles 103 i 163 del RD Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s’aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, es proposa al Ple l’adopció de l’acord següent: PRIMER. Aprovar la revisió de preus del contracte de gestió del servei públic de la deixalleria municipal, pel que fa seu component fix, subscrit amb FUNDACIÓ D’INTEGRACIÓ LABORAL (FIL) amb CIF número G-62360482, d’import 30.456,67 €, incrementant-lo en el 3,1% corresponent a l’IPC del període aplicable, que suposa 944,16 € més. SEGON. Aprovar el reconeixement de crèdit i l’autorització, disposició i obligació de la despesa (ADO), a càrrec de la partida 42 533 22750 de l’estat de despeses del pressupost per a 2006, per un import de 590,10 €, corresponent als endarreriments de l’increment de preus del contracte per revisió, del període que va des de 15 de maig de 2005 a 31 de desembre de 2005. TERCER. Modificar la clàusula 25 I del Plec de clàusules de l’explotació del servei que constitueix document contractual, ampliant l’horari del servei de la deixalleria de tal manera que en lloc d’estar oberta de “...de dilluns a divendres de 10.00 a 13 hores..”, com s’establia al Plec, ho estarà “...de dilluns a divendres

65

de 08.00 a 13 hores...”, mantenint-se igual la resta de l’horari, incrementant el preu del contracte en el seu component fix per aquesta ampliació de 520 hores/any en 4.186,00 € anuals, amb efectes del’1 de gener de 2006. QUART. Aprovar l’autorització i disposició (AD) de la despesa de 35.586,83 € (31.400,83 € després de la revisió més 4.186,00 € d’ampliació d’horari) a càrrec de la partida 42 533 22750 de l’estat de despeses del pressupost per a 2006. CINQUÈ. Fixar l’import del contracte pel que fa al seu component fix, en TRENTA-CINC MIL CINC-CENTS VUITANTA-SIS EUROS AMB VUITANTA-TRES CENTIMS (35.586,83 €), IVA inclòs, a partir de l’1 de gener de 2006, i l’import de la factura mensual en 2.965,57 €, IVA inclòs. SISÈ. Modificar els preus unitaris oferts per l’adjudicatari en el concurs, que van constituir la base per determinar el component variable de la retribució econòmica de la concessió, fixant-los en les quantitats que sol·licita el concessionari i que figuren en l’informe del tècnic de medi ambient municipal, per tal de restablir l’equilibri econòmic financer de la concessió, amb efectes de l’1 de gener de 2005. SETÈ. Aprovar el reconeixement de crèdit i l’autorització, disposició i obligació de la despesa (ADO), a càrrec de la partida 42 533 22750 de l’estat de despeses del pressupost per a 2006, per un import de 12.909,66 €, IVA inclòs, corresponent als endarreriments de l’increment de preus del contracte per revisió dels preus unitaris, del període que va des de 1 de gener a 31 de desembre de 2005. VUITÈ. Aprovar l’Autorització de 45.000,00 € a càrrec de la partida 42 533 22750 de l’estat de despeses del pressupost per a 2006, corresponent a l’estimació del component variable de la retribució del contracte, en funció de la previsió del tractament dels residus durant l’exercici de 2006. NOVÈ. Formalitzar la modificació d’aquest contracte en document administratiu d’acord amb el que disposa l’article 101.2 en relació al 54 del TRLCAP. DESÈ. Notificar aquest acord a l'empresa adjudicatària, a la regidoria de Medi Ambient, a la Intervenció i a la Tresoreria municipals. Debat. Torn de Ponència. Sr. Dolader: Degut a l’ampliació d’horaris d’atenció al públic i a un augment dels residus gestionats a la deixalleria i a la modificació de preus de la gestió d’alguns residus, a part de l’augment de l’IPC anual, és necessari la modificació en els punts proposats del contracte vigent en la fundació integral laboral per la gestió de la deixalleria o punt verd com també s’anomena.

66

L’augment dels preus dels residus juntament amb un volum de residus creixent gestionat per la deixalleria ha fet augmentar el costos a més d’una demanda més gran del servei també s’hauria d’augmentar l’horari a la part que òbviament augmentant els residus. Torn de Regidors. No s’han formulat Torn de Portaveus. No s’han formulat Votació. APROVADA PER UNANIMITAT DE TOTS ELS MEMBRES ASSISTENTS MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA.

------------------- A proposta de l’Alcaldia, i en virtut de l’art. 21.3 ROM, es retira de l’ordre del dia l’acord núm. 16. Proposta d’aprovació expedient de contractació de la gestió indirecta, mitjançant concessió del servei públic de recollida i transport dels residus municipals i neteja viària.

------------------- A proposta del sr. Prat, i en virtut de l’art. 21.3 ROM, es retira de l’ordre del dia l’acord núm. 17. Moció del Bloc Olesà sobre la creació del Consell Municipal de Comunicació.

------------------- A proposta del sr. Prat, i en virtut de l’art. 21.3 ROM, es retira de l’ordre del dia l’acord núm. 18. Moció del Bloc Olesà sobre la creació de la Sindicatura Municipal de Greuges d’Olesa de Montserrat.

------------------- Votació ratificació RATIFICAT PER UNANIMITAT DE TOTS ELS MEMBRES ASSITENTS MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA. Acord núm. 16. Moció d’ERC a favor del manteniment de Ràdio 4 i en suport als seus treballadors i treballadores.

67

MOCIÓ MODIFICADA A FAVOR DEL MANTENIMENT DE RÀDIO 4 I EN SUPORT ALS SEUS TREBALLADORS I TREBALLADORES Ràdio 4, emissora pionera en l’ús de la llengua catalana, es veu avui amenaçada de mort, després de l’anunci fet per la directora general de Radiotelevisió Espanyola (RTVE), Carmen Caffarel, en què explicitava el tancament de les seves emissions en el marc de la nova llei de RTVE. La decisió de cloure l’activitat de Ràdio 4 és només el desencadenant d’una política de deixadesa i de desinterès que s’ha anat fent ben palesa durant una colla anys. I és que perquè aquesta històrica emissora seguís funcionant amb èxit i es consolidés com una de les ràdios de referència en català haurien estat necessàries un seguit de mesures polítiques, econòmiques i de model informatiu que mai no s’han arribat a posar seriosament sobre la taula. Cal recordar que Ràdio 4 va néixer el desembre de 1976 amb l’objectiu d’utilitzar el català com a fet diferenciador de la resta d’emissores que aleshores ocupaven l’espai radioelèctric de l’Estat espanyol i que, en el seu moment, va constituir una referència important per al conjunt de la ciutadania de Catalunya. És per aquests motius que el GRUP MUNICIPAL d’ERC – AM a l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat proposa que el ple de l’Ajuntament adopti els acords següents:

1. Manifestar públicament que el tancament de Ràdio 4 suposaria un nou i gravíssim incompliment d’una de les obligacions bàsiques que han de prestar els mitjans públics de titularitat estatal: la promoció i la defensa de la pluralitat lingüística i cultural de l’Estat espanyol.

2. Fer arribar al govern espanyol i a la direcció de RTVE la necessitat que

no només es mantingui la programació de Ràdio 4 sinó que es potenciïn les seves emissions, tenint en compte la importància històrica de l’emissora, la qualitat dels professionals que hi treballen i la bona feina feta fins al moment.

3. Donar suport a les mobilitzacions que duen a terme els treballadors i les

treballadores de Ràdio 4 en defensa de la continuïtat i la millora de les seves emissions.

4. Mantenir i ampliar la programació en català de les diferents emissores de

televisió amb que compte RTVE.

5. Fer arribar aquests acords al president del govern espanyol, a la directora general de RTVE, als grups parlamentaris presents al Congrés de Diputats i al Senat, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya.

Debat. Torn de Ponència.

68

Sr. Monforte: Com que és un tema prou conegut que ha sortit molt a la premsa i crec que tothom coneix abastament parlant, em limitaré a llegir els atesos que han motivat aquesta presentació de la proposta. Ràdio 4, emissora pionera en l’ús de la llengua catalana, es veu avui amenaçada de mort, després de l’anunci fet per la directora general de Radiotelevisió Espanyola (RTVE), Carmen Caffarel, en què explicava el tancament de les seves emissions en el marc de la nova llei de RTVE. La decisió de cloure l’activitat de Ràdio 4 és només el desencadenant d’una política de deixadesa i de desinterès que s’ha anat fent ben palesa durant una colla anys. I és que perquè aquesta històrica emissora seguís funcionant amb èxit i es consolidés com una de les ràdios de referència en català haurien estat necessàries un seguit de mesures polítiques, econòmiques i de model informatiu que mai no s’han arribat a posar seriosament sobre la taula. Cal recordar que Ràdio 4 va néixer el desembre de 1976 amb l’objectiu d’utilitzar el català com a fet diferenciador de la resta d’emissores que aleshores ocupaven l’espai radioelèctric de l’Estat espanyol i que, en el seu moment, va constituir una referència important per al conjunt de la ciutadania de Catalunya. Per aquests motius el grup municipal presenta al Ple la proposta que acaba de llegir la Sra. Secretària. M’agradaria dir que si no els hi sembla malament als regidors, m’agradaria incloure un altre punt que seria el punt tres, en el que donat que han aparegut noves informacions, que ara ja no només és Ràdio 4 qui perilla del seu tancament sinó que més a més, sembla que també les emissions en català de RTVE, l’emissora de televisió, doncs, s’estan veient amenaçades, doncs, sí hi hauria un punt que diria, més o menys estic improvisant que diria “mantenir i ampliar la programació en català de les diferents emissores de televisió que compta RTVE”. Torn de Portaveus. Sr. Jorba: Millor que ampliem ja. Sr. Monforte: És veritat, he improvisat malament. Sr. Jorba: A mi em sembla, estic d’acord completament amb la moció presentada, però crec que aquesta vegada podíem fer alguna cosa positiva. Nosaltres tenim Ràdio

69

Olesa i Ràdio Olesa té unes desconnexions que connecta amb la COM, durant aquest temps i sabent que ajustes el contracte, perquè hi ha un contracte però es pot demanar permís al Consell Comarcal o a la Diputació, a qui sigui per aquestes desconnexions, desconnectar i connectar amb Ràdio 4 durant aquest període que encara estigui vigent. I crec que això ho podríem posar a la moció, si li sembla bé a tothom. És una proposta, però seria alguna manera de fer alguna cosa positiva com a Ajuntament. Quan hi ha les desconnexions de la ràdio, en comptes de connectar la COM Ràdio, durant aquest període de temps connectar amb Ràdio 4. És possible perquè encara que el conveni està signat, etc., etc., és possible perquè en el seu dia vam connectar amb Catalunya Ràdio quan ens va tocar el govern. Sr. Dolader: Nosaltres aquesta moció l’hem de Sr. Jorba: I si no el conveni. Es pot sol·licitar el conveni durant aquest període de temps tampoc estem parlant de gaire temps, COM Ràdio no perdrà tanta audiència. Sr. Dolader: Nosaltres desconeixem si això es pot fer per tant votar això ara la moció amb aquesta incorporació ho trobem Sr. Jorba: Votar la possibilitat de poder incorporar amb les desconnexions. Jo no ho dic que ho fem. Jo dic que hi ha la possibilitat de fer alguna cosa positiva, perquè sempre fem grans manifestacions però quan ens toca treballar a nosaltres hi fem poc. Doncs, sol·licitar la possibilitat de poder desconnectar durant aquest període de temps fins que duri Ràdio 4 a Com Ràdio i posar Ràdio 4 amb aquestes desconnexions que fa Ràdio Olesa. M’estic fent un embolic de ràdios que no m’aclareixo ni jo ( VÀRIES VEUS SOBREPOSADES ) no en té cap, no en té cap, és un esforç que fa, no en té cap de culpa. No estic culpant a COM Ràdio de res, estic dient de fer un esforç durant un període com a reivindicació real de solidaritat i de suport a Ràdio 4 durant un període delimitat, això no és carregar-me COM Ràdio i ningú que ho entengui així és cap manifestació política, és que a més a més, totes són del mateix color. Estem parlant totes del mateix color. Sr. Alcalde: Quin color? Sr. Alcalde: Meu segur que no avui, segur que no Sr. Alcalde.

70

Sr. Monforte: Ens posa en una dificultat que no sé si acceptar-li o no , perquè no sé si és possible o no. Jo entenc que el què vostè està dient i l’entenc perfectament és una mesura simbòlica. Sr. Jorba: Correcte. Sr. Monforte: Jo estic convençut i no conec exactament els ets i uts de la relacions de COM Ràdio i Ràdio Olesa però estic convençut de que nosaltres funcionem com a delegació, és a dir com a font d’informació per a COM Ràdio també i per tant hem d’anar al tanto amb el què fem en aquestes qüestions. Jo penso que si del què vostè està parlant és d’un acte simbòlic en el que per exemple Ràdio Olesa durant uns dies anunciï que com a mesura de suport a un mitjà de comunicació en català tal, tal dia com a cosa simbòlica s’efectuaran les connexions amb aquesta emissora etc., etc., ho trobo positiu, com a cosa simbòlica, però com un acord de Ple diguem-ne que ens marqui, que deixem de fer, encara que sigui una cosa que entenc el què vostè vol dir és un acord de Ple, sap? Sr. Jorba: A mi si m’han canviat la idea no ho poso com a proposta. Votaré la proposta tal com està. Captada la idea jo ja sé de la bona voluntat dels regidors, de tot aquest simbolisme que li posa vostè que serà molt ben anunciat per la ràdio, jo ja hi estaré d’acord, no hi ha problema. No en faré peça. Sr. Dolader: Així ho deixem així, no? Votació. APROVAT PER UNANIMITAT DE TOTS ELS MEMBRES ASSISTENTS MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA.

------------------- Acord núm. 17. Assumptes urgents. Votació de la urgència. APROVAT PER UNANIMITAT DE TOTS ELS MEMBRES ASSISTENTS MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA.

71

Acord núm. 17.1. Donar compte acceptació subvenció definitiva pel concepte de 102 places per a infants de 0 a 3 anys. Proposta del regidor d’Ensenyament Ens6-06 Exp. 217/05 Atès que en data 9 de febrer de 2005 l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat va sol·licitar al Director General de Centres Docents de la Generalitat de Catalunya, l’aprovació d’un projecte per a la creació d’una llar d’infants municipal de 102 places de zero a tres anys. Atès que per Resolució de 22 de juny de 2005 (expedient 1/2005), es va aprovar el projecte de creació de la Llar d’infants amb 7 unitats i 102 places. Atès que el Departament d’Educació en l’ordre EDC/236/2005 de 26 de maig, publicada al DOGC de 30 de maig, va obrir convocatòria pública per a la concessió de subvencions per a la creació i consolidació de places de zero a tres anys en llars d’infants de titularitat municipal de 102 places. Atès que l’Ajuntament d’Olesa va participar en aquesta convocatòria i va presentar la sol·licitud de subvenció per a la creació d’aquestes 102 places de zero a tres anys, i certificat de l’acord del Ple municipal d’assumir el compromís d’executar les obres si es concedia la subvenció sol·licitada. Atès que per Resolució de data 6 de setembre de 2005 va ser atorgada provisionalment a l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, una subvenció per un import màxim de 510.000,00 € pel concepte de creació de 102 places per a infants de zero a tres anys en llars d’infants de titularitat municipal, d’acord amb el projecte aprovat. Atès que la Junta de Govern Local en sessió ordinària de data 12 de setembre de 2005 va acceptar la subvenció provisional de 510.000,00 € pel concepte de creació de 102 places per a infants de zero a tres anys. Atès que se’n va donar compte de l’acceptació provisional al Ple de l’Ajuntament en sessió ordinària duta del 22 de setembre de 2005. Atès que per Resolució de data 20 de febrer de 2006 del director general de Centres Educatius de la Generalitat de Catalunya s’atorga definitivament la subvenció per un import màxim de 510.000,00 € pel concepte de creació de 102 places de titularitat municipal per a infants de zero a tres anys. Per tot això, aquest regidor proposa al Ple de l’ajuntament: PRIMER. Donar compte de l’acceptació de la subvenció definitiva per un import màxim de CINC-CENTS DEU MIL (510.000,00 €) pel concepte de creació de 102 places de titularitat municipal per a infants de zero a tres anys, d’acord amb el projecte aprovat de creació de la llar d’infants.

72

SEGON. Notificar aquest acord a la Direcció General de Centres Educatius, als Serveis Territorials del Baix Llobregat del Departament d’Educació la Generalitat de Catalunya, i a la Tresoreria i Intervenció municipal. El Ple es dóna per assabentat. Votació de la urgència. APROVAT PER UNANIMITAT DE TOTS ELS MEMBRES ASSISTENTS MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA. Acord núm. 17.2. Moció de CiU per adoptar el domini “CAT”. MOCIÓ PER ADOPTAR EL DOMINI “.CAT” L’espai cultural català ha aspirat durant anys a la consecució d’un domini propi de primer nivell a internet (TLD), atès que la vinculació de la xarxa als desenvolupaments econòmics, socials i culturals és un fet innegable i que ha d’anar a un major creixement. Per això és evident que la nostra llengua i la comunitat cultural, suficientment homogènia i definida ha de tenir presència pròpia a la xarxa i que sigui fàcilment identificable. L’Associació PuntCAT, formada per entitats que són una mostra representativa de la societat civil catalana, ha treballat intensament perquè la llengua i la cultura catalanes sigui identificada a internet amb domini propi. Així, va presentar el 16 de març de 2004 a la ICANN (Internet Corporation For Assigned Names and Numbers) la candidatura per obtenir el domini “.CAT”. Aquest domini .CAT s’ha aconseguit. L’aprovació del domini “.cat” per part de la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) és una notícia d’una extraordinària importància, ja que per primer cop la comunitat cultural catalana podrà disposar d’un domini propi a Internet. S’ha aconseguit donar resposta a la voluntat catalana expressada mitjançant l’assenyada Associació. De l’acord produït se’n desprèn que sota el domini “.CAT” s’hi podran registrar dominis per ser utilitzat per qualsevol institució, empresa o particular que formi part de la comunitat cultural catalana que s’expressin en llengua catalana i/o es dediquin al foment de la cultura catalana. Atès que el domini .cat esdevindrà un punt comú de trobada de la comunitat cultural que ara empra diversos dominis (“org”, “.net”, “.es”), és bo que l’administració local catalana sigui pionera, com ha estat des de l’any 1979, en la defensa de la nostra llengua i la nostra cultura. Tot i que la substitució de dominis no serà immediata, sinó que caldrà superar els tràmits preceptius per a la incorporació d’aquest nou domini. Per tot això es proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS

73

PRIMER. Sol·licitar a la Fundació.CAT que la reserva d’un domini .cat en favor de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat o, que en el seu cas informi a l’Ajuntament de les actuacions que cal seguir per aconseguir l’esmentat domini. SEGON. Comprometre’s que tant bon punt s’aconsegueixi l’esmentat domini la presència de l’Ajuntament a la xarxa (empreses participades, consorcis, fundacions, patronats), o sigui els llocs web municipals, es transformaran en el nou domini i aquest esdevindrà el domini de referència en la presència del consistori de la xarxa. TERCER. Donar trasllat d’aquests acords a tots els grups del Parlament, a la Generalitat de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Fundació PuntCAT. Debat. No s’ha produït. Votació. APROVAT PER UNANIMITAT DE TOTS ELS MEMBRES ASSISTENTS MITJANÇANT VOTACIÓ ORDINÀRIA.

------------------- Acord núm. 21. Control, precs i preguntes. Sr. Francesch: Hi haurien dues qüestions molt localistes no tant importants, no és veritat, són d’una altra índole, que les que hem tractat darrerament. Miri jo crec que tenim, almenys dos problemes darrerament. Un primer és el que ha succeït al començament d’aquest Ple, és a dir, novament hem tingut una relació de pancartes meravelloses. Aquesta vegada pintades, que estaven aguantant per pares, mares i un seguit de gent. Miri jo no sé com ho fem però ho fem malament, és a dir, no pot ser que portem no sé quant de temps, però molt de temps amb persones que venen aquí en el Ple a reivindicar uns drets que els hi sembla que no els hi són concedits. Alguna cosa hem de fer Sr. Alcalde. Crec que el Regidor d’Esports s’ha equivocat en portar aquest tema del futbol sala com s’ha portat. I vull entendre que s’ha equivocat involuntàriament portat per la situació conflictiva que hi ha. Li demanem, el nostre grup i no sé si els demés grups hi estan d’acord, que s’acabi aquesta situació, que restitueixin els drets de tothom, que sigui vostè qui agafi aquesta responsabilitat i que immediatament convoqui per separat si convé a una i altra part per tal d’arribar a un principi d’acord. És el nostre prec que li fem avui, sinó acabarem i entrarem en vies judicials, en vies de conflicte, en vies de segregació d’uns i altres i en enfrontaments que no porten enlloc. No a nosaltres, no a nosaltres sinó als ciutadans d’Olesa i em fa una por terrible que hi hagi dos grups d’Olesa de nois i

74

noies d’Olesa, de pares d’Olesa que s’enfrontin per una no actuació correcta per part de l’Ajuntament. Jo crec que hem de fer el possible per evitar-ho, això és el primer prec. I li deia tenim un problema, en tenim un altre. Miri tinc a davant meu cent signatures de veïns que estan fins al gorro de suportar un espai públic, públic dic perquè és d’ús públic, no perquè sigui municipal, que els hi provoca constantment problemes. Que és un espai públic que està a la vora d’aquí, i que jo puc facilitar-li una còpia d’això perquè tingui exactament què hi ha, que li han presentat una demanda perquè actuïn com a Ajuntament immediatament sobre un bar musical. Aquesta història la tenim segurament mal regulada, per dues raons. Una, pel què es produeix dintre del bar musical, sorolls, molèsties, etc., etc., i pel què es produeix fora del bar musical que és molt pitjor. Molt pitjor què vol dir? Gent que molesta a les escales, gent que insulta a les escales, gent que trenca coses, en efectes del consum d’alcohol exagerat. Això no pot ser. No em crec que cent veïns que han presentat això a l’any, miri si vol li llegiré però sense posar noms, és molt llarg però en tot cas ho van presentar al 2004 i no se’ls hi va fer cas, tornin a presentar de nou això i diuen Ajuntament faci’ns cas si us plau. Apliqui la normativa que tingui que aplicar, la que tingui que aplicar, però apliquin-la, no és possible que hi ha un local que provoqui que cent veïns estiguin tan queixosos com estan d’un carrer, el carrer del Passeig del Progrés. Per tant li demanem en nom del nostre grup un actuació immediata, que en aquest aspecte no és de rebut que hi hagi cent veïns que s’hagin passat dos anys sense ser atesos justament per l’Ajuntament. Si necessita el document, la còpia li passaré. Gràcies. Sr. Monforte: Sr. Alcalde, no hi ha precs de plens anteriors? Sr. Alcalde: No ho sé. Sra. Bellés: Una que vostè mateix em va fer sobre un treballador d’aquest Ajuntament. Tota vegada el Sr. Alcalde ja ha fet la introducció sobre els treballadors d’aquest Ajuntament que no donaríem cap detall, ni cap resposta sobre ells. En privat tot el que vostè em demani se li podrà donar, però públicament no penso dir res com a regidora d’aquesta àrea sobre cap afer de que sigui directament d’aquest Ajuntament. Sr. Monforte: Sra. Paquita Bellés, si em permet un moment, jo no li vaig demanar cap informació sobre cap treballador. La meva pregunta era

75

Sra. Bellés: Si un treballador d’aquest Ajuntament estava cedit a una altra empresa. Sr. Monforte: La meva pregunta és hi ha algun conveni entre l’Ajuntament i aquesta entitat que justifiqui aquesta cessió? Quins compromisos contempla per ambdues parts? I si és que existeix aquest conveni, i a més a més, aprofito per demanar aquest Ple un informe jurídic que aclareixi si aquesta situació de cessió de treballadors s’ajusta a dret. Sr. Bellés: És sobre un treballador, evidentment. Sr. Monforte: És a dir, no em farà arribar un informe jurídic sobre això, no? Entenc. No. Sra. Bellés: No. Sr. Monforte: Sra. Regidora és una via que no vull utilitzar, no m’agrada utilitzar, però si vostè no em dona la informació que li sol·licito i a la que hi tinc dret, només em queda una sola solució. Rumiï-s’ho. Rumiïs-‘ho i li dono fins i tot vint dies, i no és una amenaça ni molt menys perquè és l’última opció que em queda si vostè no em dona la informació, és acudir a qui me la pot donar i és Inspecció de Treball. No m’agradaria haver de fer venir a un inspector de treball a l’Ajuntament d’Olesa. Sra. Bellés: Tingui en compte que l’únic perjudicat de tot això serà el treballador. Sr. Monforte: Quin treballador? Escolti jo li estic demanant Sra. Bellés: Va prou, val, d’acord. Vostè faci el què hagi de fer i jo faré també ho faré, doncs. Sr. Alcalde: Li farem arribar, a més a més, un escrit de Recursos Humans amb tot aquest afer.

76

Sr. Monforte: Recordi que he demanat , em sembla molt bé un escrit de Recursos Humans, un informe jurídic que digui el què. Sr. Dolader: Li vull contestar un moment al Sr. Francesch, sobre la preocupació sobre el tema de les pancartes, deixa’m acabar, digues, digues ( VÀRIES VEUS SOBREPOSADES ) Sra. Bellés: El Sr. Bonastre em va demanar de les fonts. Si ell ha sigut regidor d’aquesta àrea durant dos anys i mig, com ell no pot saber les fonts que hi ha? Ho tinc aquí Sr. Bonastre, però quines ganes de fer perdre el temps a la gent i a mi mateixa! I per respecte a tots els demés Sr. Monforte: En tot cas és el regidor de sanitat vostè? Sra. Bellés: Regidor de sanitat? Em va preguntar les fonts del poble d’Olesa. Sr. Monforte: Sí, l’anàlisi de les fonts les porta sanitat. Sr. Bonastre: En tot cas, perdoni Sra. Paquita Sr. Bellés: Fonts públiques a la població. Sr. Bonastre: Me’l pot fer arribar? I per no allargar el Ple ni el torn de precs i preguntes, jo a aquest regidor li acceptaria aquest informe o la resposta que jo li vaig fer fa un parell de mesos. Sra. Bellés: Fonts públiques a la població, em va demanar. Em penso, no? L’ajuntament d’Olesa amb les aigües de les fonts aquí hi ha totes les analítiques dels resultats.

77

Si ho hem de llegir és molt llarg. Ja li faré arribar. Perquè guaiti hi ha tot aquest plec, si ara hem de martiritzar en els pobres regidors i en les pobres persones llegir tots aquests detalls em sembla que és una mica Sr. Bonastre: La meva intenció no era pas martiritzar a ningú Sr. Alcalde: Però quina va ser la pregunta? Sr. Monforte: La pregunta era si tenia que pagar l’Ajuntament les analítiques. Els resultats de l’analítica no cal que ens les passeu. Si ens les voleu passar i ens les doneu perfecte, però no és això el què demanàvem. És si ho tenia que pagar l’Ajuntament d’Olesa o la companyia minera, era en virtut de l’acord que tenien subscrits, és aquesta la pregunta i és fàcil de contestar. Sr. Alcalde: La Minera ho controla de tota la vida això. Sr. Monforte: Però nosaltres paguem les analítiques? Sr. Alcalde: Jo crec que és sanitat. Sr. Monforte: Sanitat. És a dir l’Ajuntament? Sra. Bellés: El control de les aigües el fa un laboratori d’Olesa que es diu Cobac, aquests senyors són els que fan les analítiques Sr. Prat: El micròfon, Joan. Sra. Bellés: És igual tant me fa si em senten igual que tinc un bon tiro de veu. És l’empresa COBAC, que és una empresa d’aquí Olesa. Aquí des de Sanitat, el CAP recull

78

l’aigua i aquests senyors són els que fan les analítiques. Després fan tot el percentatge de tota aquesta sèrie de coses que són les analítiques i estadístiques. Sr. Monforte: Li repeteixo la pregunta. L’Ajuntament d’Olesa paga aquestes factures? I la segona pregunta, és obligació de la companyia concessionària de l’aigua fer-se càrrec d’aquestes Sra. Bellés: Jo això no ho sé, jo he trobat de la manera que ho he trobat, i és que a COBAC se li paga directament de la part sanitària. Sr. Monforte: De l’Ajuntament d’Olesa? Sra. Bellés: De l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, és el què he trobat. Sr. Monforte: Correcte. Doncs, així ha respost a una pregunta i ens queda l’altra. Si el conveni amb la Minera els fa responsables d’aquests anàlisis d’aigua. Sra. Bellés: Això li contestaré perquè ara seria enganyar-lo. Sr. Monforte: Correcte. Gràcies. Sra. Graells: Has mencionat abans de que hi havia la desqualificació del terreny del quart CEIP, per la Conselleria d’Urbanisme que era el què faltava. Llavors la pregunta meva és, quan es podrà fer un Ple per fer la cessió dels terrenys? Per poder ja amb el Departament lligar-ho junt amb el mur de contenció, i saber quan començaran. Sr. Alcalde: Jo crec que ha d’arribar ara l’original. Tant punt arribi de la Generalitat Sra. Graells:

79

No ha arribat encara? Sr. Alcalde: Em sembla que no ha arribat, era el DOGC ( CANVI DE CARA ) Sr. Francesch: Doncs s’ha equivocat l’Equip de Govern, què vol que li digui. S’ha equivocat l’Equip de Govern, escolti la reflexió que jo li faig. Jo li parlo de cols i vostè em contesta amb naps, com deia algú. Jo li dic el què no podem permetre’ns és que hi hagi olesans que paguen els impostos, que tenen fills, que volen fer esport i que no tinguin espai per fer esport. Això és el que li dic jo. Sr. Dolader: Això no és així. Sr. Francesch: En tot cas li demano a l’Alcalde, si us plau que intervingui en aquest tema i solucioni aquest tema el més ràpidament possible. Sr. Dolader: Si és que té solució. Sr. Cornellas: Jo vaig ràpid, són dos precs i després una informació que crec que s’ha de donar respecte a una cosa que es va dir el Ple anterior. Els precs són molt breus, el primer, si us plau el seguiment de les construccions escolars al dia, a l’hora, pesats, hem de ser pesats perquè si no se’ns pot escapar de les mans, se’ns està escapant de les mans pel què estic veient ja algunes coses i em preocupa. Em preocupa perquè no estem en una situació que puguem estar deixant passar trens, encara que al final l’agafem el tren, però no hem d’agafar l’últim vagó. Anem pel penúltim, almenys agafem el penúltim, no agafem l’últim. Després, un altre prec, en relació a la declaració que ha fet vostè al començament del Ple. Estic d’acord que hi hagi coses que no es puguin tractar en Ple d’acord, però cuidado! que la restricció d’informació i de possibilitat d’intervenció s’ha de fer amb cura, i pel què he vist fins ara no sé si tenen molt clar el límit d’aquesta cura. Jo he entès perfectament al què es referia el Sr. Monforte i crec que la resposta que s’ha donat no era adient amb l’esperit del que vostè parlava al principi. Estaven parlant no d’una situació o d’una persona en concret, sinó d’una situació. I si això no ho sabem diferenciar, si entrem en aquesta limitació de mires de que hi ha coses concretes que no es poden parlar ferm una restricció que crec que no s’ha de fer en el Ple. Vostès poden negar-se

80

a respondre però no en poden treure el dret a preguntar. I això ha de quedar ben clar. I per últim, una última informació d’una cosa que es va dir l’altre dia i hi faig referència perquè com van ser dades concretes, les dades concretes quan són incorrectes s’han de rectificar. L’últim Ple quan parlàvem de la Llar d’Infants i de la possibilitat o del tipus de gestió que es va , un dels arguments és que una Llar d’Infants de gestió directa municipal és probable que tingués més estabilitat laboral. Hi va haver una persona en aquesta Ple que va dir “això no és així perquè les escoles públiques això no passa, perquè al Ferrà son 36 mestres i només n’hi ha 9 de fixes”. Textual, si tinguéssim l’acta ho podríem mirar. Jo no vaig contestar, sabia que era incorrecte perquè 36 mestres una escola de doble línia no en té cap, i això ja ho sabia. Però bé vaig preguntar, no al Ferrà són 26 mestres i 22 són fixes. O sigui, quan donem dades concretes hem de tenir les dades concretes que siguin correctes, sinó filosofarem però no donarem dades. I ja res més. Sr. Jorba: Puc contestar? Ha fet referència a mi aquesta vegada? Ha fet referència a mi o no? Simplement em vaig referir a mobilitat laboral en els últims anys, no em vaig referir als que són fixos o no. Sé que són fixos, si la majoria són funcionaris i això seria molt tonto no saber-ho. Sinó a la mobilitat laboral que tenen en canviar d’escoles o no canviar d’escoles. Sr. Cornellas: Sr. Alcalde repeteixo va dir 36 mestres no fixes, paraules textuals, el què ell pensava això ja no ho podem endevinar. Jo em limito a les paraules textuals i sinó quan tinguem l’acta ho podrem repassar. Sr. Jorba: Té tota la raó del món, em podia equivocar amb una paraula, però tothom ho va entendre que parlava de mobilitat laboral i de mobilitat Sr. Cornellas: Doncs, tothom menys jo. Sr. Jorba: És igual, és igual, em sembla bé la seva rectificació. I jo ho rectifico i torno a repetir el que vaig dir en aquell dia canviant la fixa per mobilitat laboral, per gent que realment porta més de deu anys treballant en aquella escola. Sra. Jou:

81

He escoltat atentament les paraules que ha dit l’Alcalde abans d’iniciar aquest Ple, de totes maneres com també deia el Jordi, crec que no se’ns poden limitar les preguntes, sí que vostès poden respondre el que vulguin. Deixi’m acabar si us plau, a veure jo com ja vaig preguntar en el Ple passat i se’m va respondre que sí que s’havia obert un expedient i avui per l’explicació que vostè ha donat, m’ha semblat entendre que finalment aquest expedient no s’havia obert, parlo de l’expedient sancionador. Per tant sí que m’agradaria que quedés clar que en el Ple passat, en tot cas no es va dir tota la veritat i el que sí que m’agradaria saber e´s més o menys la data aproximada si aquest expedient s’acabarà obrint o no obrint i si més o menys està previst per finals de març, per mitjans d’abril o què. I relacionat amb aquest tema, també m’agradaria saber perquè sembla ser que és evident, més que res pel tipus de negociacions que s’estan duent a terme que algunes llicències estaven mal donades, d’acord? N’hi ha una que per exemple, era perquè s’havia superat el límit edificable i sembla ser que s’estava arribant a un acord amb la persona que se li havia concedit aquesta llicència i per tant ja tenia un dret, arribar a un acord monetari per arreglar aquest problema. Parlo amb xifres aproximades, en aquest cas parlaríem de 24.000 Euros. També hi ha una altra llicència mal donada que es permetia fer tres habitatges en un lloc on legalment només se’n podien fer dos, sembla ser que també s’està negociant amb aquesta persona i que potser podríem estar parlant d’uns 50.000 Euros més. La meva pregunta és concreta, aquestes negociacions s’han fet? S’han tancat? Aquests imports al final sumen això, que en números rodons són més de 74 milions de pessetes? Això sí que m’agradaria saber-ho. M’he equivocat amb lo dels 74 milions de pessetes, són la suma dels 24.000 Euros i dels 50.000 Euros, 74.000 Euros. Perdó. Sr. Alcalde: Quan et pugui contestar et contestaré. Ben aviat. Sr. Galván: Jo faré referència al què són les Resolucions d’Alcaldia, he fet un repàs una mica acurat del què ha esta el mes de gener i febrer. Amb el qual he pogut observar una sèrie de coses, com per exemple que el mes de gener hi va haver 24 multes que es van declarar caducades i el mes de febrer 36. Jo crec que és un nombre bastant important, i més tenint en compte de que hi ha una sèrie d’irregularitats o coses que et creen el dubte, perquè clar mirant també aquestes resolucions, m’he adonat que hi havia informes actuals d’agents que actualment no estan aquí, que estan amb una comissió de serveis. No entrarem al detall, si de cas ja en parlaríem perquè seria parlar de números i de noms i crec que no és el moment ni el lloc. Després hi havia una sèrie d’irregularitats, que això sí que crec que és important que es rectifiquin, perquè no em crec que la policia local tingui la facultat de futurologia. Ja que a la Resolució 226 es parla de caducar una multa amb la data del 23-06-2006. Clar, és una mica difícil saber si en aquella data en un futur se la multarà, però tampoc no s’ha de preocupar aquesta persona, perquè com també caduca no passa res.

82

Igual que dubto molt que caduqui una sanció, una multa, la Resolució 234 que té la data de la sanció del 03-02-2006 és impossible perquè no ha passat ni la tramitació, ni el mes de rigor per fer la notificació conforme que ha estat multada la persona. Segurament són errors que es poden subsanar. Me n’alegrat d’una sèrie de coses, per exemple de que hi ha una sèrie de multes aplicant l’ordenança de tinença d’animals, multes que es van fer entre els mes d’agost i setembre. I això a mi la veritat, en aquella època era regidor, i crec que es va complir una mica amb l’ordre que es va donar i el seguiment que s’estava fent des de la policia. Però el que sí que em sobta és que per exemple de les quatre sancions que hi ha una de 90 Euros, una altra de 270,48 per multes acumulades, perquè es veu que aquesta persona acumulava una sèrie d’imprudències, però n’hi ha d’altres que surten impunes, no sé per què, m’agradaria saber-ho. Si de cas la que no té res és la 157 i la 307. Entro més en el tema de les sancions i m’adreço a la Regidora de Seguretat Ciutadana, enhorabona o no, més que res perquè jo n’era coneixedor i sap vostè igual que la secretària que estàvem buscant un nou procediment perquè les multes tingués una altra tramitació i una agilització millor que no pas la que té ara. Una de les coses i el Sr. Alcalde ho sap que sempre se’m va negar era que li vaig demanar que per exemple se’m passés la competència o la delegació de poder fer la signatura dels expedients. Més que res perquè el Sr. Alcalde fes d’Alcalde i tingués més temps i jo com estava més estones al despatx també ho podia fer. Per això em va arribar i només era pel tema de la tramitació i la gestió anés a millor. Jo crec que hi ha una sèrie de coses que s’haurien de canviar, seria important de que es replantegés i que hi hagués una resposta positiva si de cas per part de la regidora en quant el que és a la instrucció de les multes, els procediments i les gestions. A la resolució 266 ja hem vist que en data 14 de febrer hi ha la nova incorporació, més que la nova incorporació, la reincorporació d’un dels agents que ens havia marxat en comissió de serveis a un altre ajuntament, i la veritat és que ens n’hem d’alegrar que, en tot cas, disposem d’una altra persona per a que hi pugi haver més vigilància. El que sí que hem sobta és que el 267 que és la posterior a aquesta, ens notifica que hi ha la marxa d’un agent a la guàrdia municipal de Barcelona i s’anul·la la consignació econòmica en comptes de conservar-la per poder contractar a una altra persona per a que pugui substituir, o si més no, reemplaçar a aquesta persona mentrestant si està en comissió de servei o s’ha donat de baixa definitivament. Llavors jo crec que això seria important que es tingués en compte. I una de les preguntes és que ara desconec quants agents hi ha ara Sra. Paquita Bellés? Sra. Bellés: Ara li contestaria per contestar. Sr. Galván: Després en quant a unes petites errades que crec que s’hauria de modificar a les resolucions 107 i 277 es parla dels complements de productivitat. No entrarem

83

pas en els complements de productivitat dels treballadors, el que sí que hi ha treballadors que consten com a treballadors d’un altre departament. Hi ha treballadors que són de senyalització viària i encara consten com a treballadors de la brigada, cosa que ja es va fer el canvi i encara no consta en aquest decret. I una persona que estava abans d’atenció al públic a la policia i ara no hi és, està en tot cas hauria de dependre del departament de l’OAC, d’atenció al ciutadà. I això dintre del que eren ja les coses més, en quant a resolucions. Em sap greu que hagi marxat el Regidor de Via Pública, ja que li volia preguntar quants dies fa que està tancat aquell espai del Parc de l’Estatut, gràcies Sr. Dolader, quants dies fa? Sr. Dolader: M’he perdut mitja pregunta. Sr. Alcalde: Una setmana. Sr. Galván: Quants dies fa que el Parc de l’Estatut Sr. Dolader: Sis o set Sr. Galván: A dia d’avui l’únic que s’ha fet es tancar-ho. Tancar-ho i ja està. Sr. Alcalde: No, s’han fet més coses. Sr. Dolader: De totes maneres et contestaré jo, és un tema urbanístic cent per cent. Faltava, crec el pla de seguretat i mentre es feia el pla de seguretat, ara l’empresa ja el té, i crec que aquesta setmana havia de començar, però en principi, en tot cas, estic d’acord. Sr. Dolader: Jo crec que són molts dies que han passat, la gent s’està queixant justament per això, ja som conscients de que aquell espai s’ha perdut d’estacionament. S’han fet les gestions que s’havien de fer amb els centres comercials com estava previst de fer en un principi per tenir espais d’aparcament encara que siguin nocturns?

84

Sr. Dolader: S’ha negociat o s’està negociant amb el LIDL, una possibilitat, però que encara no està encara clara, perquè van fer una contraproposta de la primera que vem fer, amb la qual estem negociant una espècie de targetes, amb les quals es puguin passar per la màquina però aquesta setmana justament, avui és dijous, dimarts vaig tenir la reunió amb el senyor, ara no m’enrecordo com es diu, del LIDL, i ell va venir aquí portant una proposta i aquesta setmana li hem de contestar. Dilluns li contestarem. És l’única negociació que en principi hi ha oberta, l possibilitat és intentar buscar altres vies, però en principi aquesta sí que està oberta. Sr. Dolader: Seria una alternativa que ja havíem treballat, ja havíem estudiat amb anterioritat i jo crec que seria molt positiu, sobretot per la gent que ha de dormir el cotxe fora i quan hi ha més problemes d’estacionament és a la nit. I seria una sortida important, que a més a més estava prevista i ens agradaria que això pogués tirar endavant. Gràcies. Sr. Alcalde: Sr. Galván l’he escoltat amb molta atenció, fa un quart d’hora que està parlant, però encara no l’he entès ara i li matisaré. Què em volia dir amb tot el què ha plantejat? Que ha trobat no sé quantes multes, no sé tres o quatre multes caducades? Vostè creu que això és d’ara, el sistema? O vostè quan va arribar ja, també, n’hi havia de caducades? I li diré l’estadística que ens vem trobar perquè vostè hi va estar dos anys i mig i nosaltres fa tres mesos que hi som. I evidentment que li podré portar l’estadística de com treballa, també, la policia. Aquella pregunta que em feia de l’agent, l’agent evidentment que té la plaça si se’n va un pot tornar un altre perquè està consignada, no ens quedem sense un agent. Multes, ha fet referència de que jo firmava les multes, clar soc l’Alcalde i li anava a delegar però va marxar. Sr. Galván: Feia dos anys i mig que li demanava. Sr. Alcalde: M’ho demanava, és igual, però a mi, i des del primer dia que em vaig posar aquesta llei jo mateix de que multes no en trauria ni una, si volia dir això, el signar jo. Sr. Galván: No ha entès res de

85

Sr. Alcalde: Per això que no li he entès gaire bé. Sr. Galván: Li he fet incidència ( VEUS SOBREPOSADES ) ni si s’han anul·lat, si han fet informes, ni si ha perdonat multes. El què estic dient és que és un procediment que si m’hagués deixat des del començament poder a lo millor aniria pitjor, però ho hagués intentat. I és una cosa que dic i que deixo constància igual que vaig deixar constància a la meva intervenció dient en quin estat deixava la regidoria, perquè es tingués en compte. Si vostè ho vol utilitzar, ho utilitza i si no Sr. Alcalde: No, no si ja m’ho vaig trobar. Això de les multes caducades es veu de seguida, és el primer que trobes. Però, també li diré una cosa l’auditoria de gestió de qualitat que hem de fer ara no serà només per Serveis Tècnics, serà per tot l’Ajuntament, per tenir una fotografia exacta de com treballem. D’on tenim les deficiències i corregir el que no fem bé i llavors serà qüestió de fer les preguntes adients aquí al Ple, però això de dir he trobat una multa, he trobat no sé què. Bé, escolti’m això no costa gaire, entén? Sr. Galván: Són documents públics que Sr. Alcalde: Avui en dia no costa gaire. S’anirà perdent però s’aniran posant mitjans perquè no passi, perquè el tema de multes caducades i vostè ho sap molt bé, era per un a de recurs humà i de deixadesa, segurament, d’algun altre lloc. M’entén. Bé, m’entén més bé que el què sé jo, vaja. Sr. Bonastre: En tot cas és per fer un prec, sense ànim de polemitzar ni d’allargar gaire més. L’any passat la Regidoria de Medi ambient, la qual jo representava va fer unes actuacions coordinades amb el cos dels Agents Forestals o els Agents rurals i la Policia Municipal. Una intervenció coordinada a l’entorn de la zona rústega d’Olesa. Una acció coordinada que va fructificar amb 32 denúncies de l’accés motoritzat sense anar degudament reglamentat, sense papers, sense casc, amb alguna acció violenta, etc., etc. Com que és una acció que no comporta pas despesa al pressupost ni el fa disparar, però sí que dona els seus fruits, jo el que faria aquest prec, que per enguany, ara comença a sortir la gent, comença a sortir de casa, agafa la moto, etc., etc., doncs, que es porti a terme la mateixa acció coordinada que es va portar l’any passat. I si pot ser alguna vegada més sovint que no pas la de l’any passat. Gràcies.

86

Sr. Monforte: Demanar que s’incorpori a l’expedient de l’Alfons Sala l’acta del 22 de desembre. Hi ha bastant informació sobre el carrer Alfons Sala i sobre els expedients que es puguin obrir. Concretament hi ha una part en la que una regidora d’aquest Ajuntament diu que efectivament un expedient obert. Crec que és d’interès que quedi per aquesta comissió aquesta informació. I per l’altra part, m’agradaria fer una pregunta al nou regidor de joventut, que probablement no la podrà contestar, a lo millor d’Alcalde té la resposta. Es tracta que l’Ajuntament d’Olesa l’any passat es va dotar d’un pla local de joventut, que va ser qualificat per la Generalitat de Catalunya, i aquesta qualificació servia per diversos anys per obtenir diferents subvencions. Aquesta qualificació venia sumada als projectes que es presentessin. Estava previst per part de la Regidoria de Joventut que hi hagués una revisió anual, concretament aquest mes de febrer tocava la revisió del pla de joventut, perquè en aquesta revisió del pla de joventut havien de sortir els projectes de l’any 2006. Val a dir que la Generalitat de Catalunya, la Direcció General de Joventut, ha tret ja la convocatòria de subvenció si no s’ha tancat està a punt de tancar-se i per tant m’agradaria saber en quins projectes s’ha presentat l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat en aquestes línies de subvenció de la Direcció General de Joventut tenint el compte el pla local de joventut i la seva revisió prevista pel mes de febrer. Gràcies. Sr. Alcalde: Estic segur de que vostè, Sr. Monforte, devia planificar-ho molt bé, i evidentment la tècnica que hi ha a Joventut, doncs, ha portat a cap la seva feina correctament. I serà qüestió si de cas de signar alguna cosa, o sigui, hi ha un bon contacte i per tant no pateixo en aquest sentit. Sr. Monforte: Ens informarà de la sol·licitud? Sr. Alcalde: Sí. Sr. Monforte: Gràcies.

------------------- La presidència aixeca la sessió a les dues menys cinc minuts de la matinada, de la qual, com a secretària acctal., estenc aquesta acta de vuitanta-set pàgines.

87