1

ACTA DE LA SESSIÓ ordinària núm. 1 REALITZADA PER PLE DE L 'AJUNTAMENT EL DIA 28/01/2015.

A la Casa Consistorial de Barberà del Vallès, essent les 20:00 hores del dia 28/01/2015, sota la presidència de la senyora alcaldessa, per tal de realitzar sessió ordinària de PLE DE L 'AJUNTAMENT , en primera convocatòria, es reuneixen:

ASSISTENTS A LA SESSIÓ:

ANA DEL FRAGO BARÉS ; ALCALDESSA PRESIDENTA (PSC)ANTONIO BÁEZ BALBUENA ; TINENT D'ALCALDIA (PSC)CRISTINA CONDE REGIDOR ; TINENTA D'ALCALDIA (PSC)XAVIER GARCÉS TRILLO ; TINENT D'ALCALDIA (PSC)MÓNICA MAYA GONZÁLEZ ; TINENTA D'ALCALDIA (PSC)IGNACIO NAVARRO CASTRO ; TINENT D'ALCALDIA (PSC)ELVIRA MAZA MARTÍNEZ ; REGIDORA (PSC)JOAN COLOMER GALLEGO ; REGIDOR (PSC)MARÍA MERCÈ CUADRADO SETÓ ; REGIDORA (PSC)SILVIA FUSTER ALAY ; REGIDORA (PCPB)CARMINA PÉREZ BARROSO ; REGIDORA (PCPB)JOSEP TORRELLA I OLIVÉ ; REGIDOR (PCPB)JUAN ANTONIO GRIMALDO DUEÑAS ; REGIDOR (PCPB)JAIME FERNÁNDEZ PÉREZ ; REGIDOR (PP)ADOLFO GALLEGO SERRANO ; REGIDOR (PP) (Abans de la votació del dictamen 4.03, el

Sr. Gallego es va absentar de la sala de plens)CRISTINA DEL VALLE BAUTISTA ; REGIDORA (PP)JOSÉ BERTOMEU OSORIO ; REGIDOR (PP)PERE RAMON i NADAL ; TINENT D'ALCALDE (CiU)TERESA COLOMER i MUR ; TINENTA D'ALCALDE (CiU)JOSÉ LUÍS RIVERA ARIAS ; REGIDOR (ICV-EUiA)MAITE BARRACHINA MARTÍNEZ ; REGIDORA (ICV-EUiA)JOSÉ ANTONIO MARTÍNEZ MARTÍNEZ ; SECRETARI GENERAL ACCIDENTALNÚRIA CASTELLÀ i POUGET ; INTERVENTORA HABILITADA

2

ABSENTS:

ORDRE DEL DIA

1.- ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR.

SERVEIS PERSONALS

2.- APROVACIÓ ENCÀRREC2.01.- EXP.: SSPP-U043-N027150001. APROVACIÓ DE L'ENCÀRREC POLÍTIC

BIANUAL PER AL CONSELL MUNICIPAL D'INFANTS DE BARBERÀ DEL VALLÈS.

3.- DONAR COMPTE DECRET3.01.- EXP.: SSPP-1130-SPGE150002. DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA

NÚMERO 2015LLDC000112 DE DATA 16-01-2015 SOBRE LA CREACIÓ D'UNA TAULA LOCAL PEL DRET A L'HABITATGE I L'ELABORACIÓ DEL REGLAMENT QUE HA DE REGULAR LA SEVA ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT.

SECRETARIA GENERAL

4.- MOCIONS PORTAVEUS4.01.- EXP.: 2014N0600029. MOCIÓ PRESENTADA PEL PORTAVEU D'ICV-EUIA DE

REBUIG A L'ACORD COMERCIAL "D'ASSOCIACIÓ TRANSATLÀNTICA PER AL COMERÇ I LA INVERSIÓ" ENTRE LA UNIÓ EUROPEA I ELS ESTATS UNITS.

4.02.- EXP.: 2014N0600030. MOCIÓ PRESENTADA PEL PORTAVEU D'ICV-EUIA PER A L'ADOPCIÓ DE MESURES URGENTS PER PALIAR LA POBRESA ENERGÈTICA.

4.03.- EXP.: 2014N0600031. MOCIÓ PRESENTADA PEL PORTAVEU D'ICV-EUIA DEMANANT A LA GENERALITAT DE CATALUNYA EL COMPLIMEN T DE LA LEGISLACIÓ EN RELACIÓ AL FINANÇAMENT DE LES ESCOLES BRESSOLS MUNICIPALS.

4.04.- EXP.: 2015N0600001. MOCIÓ PRESENTADA PER LA PORTAVEU DE LA PCPB PER TAL DE DECLARAR BARBERÀ DEL VALLÈS COM A VILA GROGA.

3

ALCALDIA

5.- PROPOSTA5.01.- EXP.: 2015N0600002. PROPOSTA PRESENTADA PEL PORTAVEU D'ICV-EUIA

AMB APORTACIÓ DE SIGNATURES DE VEÏNS I VEÏNES SEGONS L'ESTABLERT A L'ART. 12 DEL ROM D'OBERTURA DEL MERCAT DE LA ROMÀNICA COM A CENTRE DE RECURSOS COMUNITARIS.

6.- DONAR COMPTE AL PLE 6.01.- EXP.: 2015N0170001. DONAR COMPTE RESOLUCIONS ALCALDIA

PRESIDÈNCIA.

7.- MOCIONS D'URGÈNCIA.7.01.- EXP.: 2015N0600003. MOCIÓ PRESENTADA PER LA JUNTA DE PORTAVEUS

PER A RECLAMAR LA RESPONSABILITAT DE LA GENERALITAT EN EL MANTENIMENT DEL SERVEI PÚBLIC DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS.

8.- PRECS I PREGUNTES.

DICTÀMENS

1. ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR.

EXP.: 2014N0180000013. Lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior, feta el proppassat dia 17 de desembre de 2014, de la qual prèviament s'ha tramès còpia a tots els components de la corporació.

APROVAT PER UNANIMITAT DELS MEMBRES PRESENTS_____________________

2 APROVACIÓ ENCÀRREC

2.1 EXP.: SSPP-U043-N027150001. APROVACIÓ DE L'ENCÀRREC POLÍTIC BIANUAL PER AL CONSELL MUNICIPAL D'INFANTS DE BARBE RÀ DEL VALLÈS.

APROVACIÓ DE L'ENCÀRREC POLÍTIC BIANUAL PER AL CONSELL MUNICIPAL D'INFANTS DE BARBERÀ DEL VALLÈS.

Expedient: SSPP-U043-N027150001.

1. Atès que el programa Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barberà del Vallès aprovat en Junta de Govern Local de data 16 d’octubre de 2014 s'estableix com a una de les

4

accions a desenvolupar en el municipi durant el curs 2014-15 el projecte del Consell Municipal d’Infants de Barberà del Vallès.

2. Atès que en el Ple de data 23 de juliol de 2014 es va aprovar el Reglament d’organització i funcionament del Consell Municipal d’Infants de Barberà del Vallès amb l’objectiu d'impulsar el Consell Municipal d’Infants de Barberà del Vallès com a espai d’intercanvi per a vehicular i posar en valor les opinions, les necessitats i els compromisos dels nens i nenes de la nostra ciutat.

3. Tenint en compte que el Consell Municipal d'Infants de Barberà del Vallès es va constituir el 12 de novembre de 2014.

4. D'acord amb allò que s'estableix a l'article 32 del seu Reglament d'Organització i Funcionament: "Amb una periodicitat mínima bianual el Consell rebrà un encàrrec polític per part del Ple Municipal. Una necessitat de la ciutat sobre la qual es pretén intervenir i es volen conèixer les propostes que fan els infants per tenir-les en compte en la seva transformació. El Consell farà un estudi sobre el tema en qüestió per poder presentar un informe on s'exposin les seves propostes i actuacions".

5. Atesa la importància durant el primer any de funcionament d’un Consell d’Infants que els encàrrecs o peticions de col·laboració que rebi el Consell permetin als infants implicar-se en un procés participatiu que els resulti atractiu i motivador, que puguin desplegar-ho autònomament i que permeti veure resultats a curt termini.

S’ACORDA:

PRIMER: Fer arribar al Consell Municipal d'Infants els següents encàrrecs per desenvolupar durant els dos primers anys de funcionament del Consell:

- Elaboració d'un logo del consell d’infants o altres elements identificadors que els permeti generar sentiment de pertinença al grup, reforçar el sentit que té el fet de treballar per la seva ciutat, i que a la vegada els sigui d'utilitat per a la difusió de l'activitat habitual del Consell i permeti a la ciutadania identificar els possibles canals d'intercanvi d'informació amb el Consell.

- Analitzar les activitats infantils incloses a les programacions de la Festa Major de la ciutat per tal de proposar-ne de noves i reforçar aquelles que els agraden i valoren que funcionen.

SEGON: Facilitar des dels serveis tècnics de la Secció Municipal d'Educació, en coordinació amb la resta de departaments municipals, la informació i recursos necessaris per al desenvolupament de la tasca encomenada.

TERCER: El Consell farà arribar les propostes debatudes i les seves conclusions al Ple Municipal i als diferents departaments municipals implicats.

QUART: Facultar indistintament l’Alcaldessa, Sra. Ana del Frago Barés, i la Tinenta d’Alcaldia delegada en matèria d’educació, Sra. Mònica Maya González, per a la signatura de tots els documents que siguin necessaris per a l’execució dels acords aprovats.

5

APROVAT PER UNANIMITAT DELS MEMBRES PRESENTS_____________________

INTERVENCIONSDurant el debat del dictamen, per l’ordre que es transcriuen i previ a la votació d’aquest, es van produir les intervencions següents:

Sra. Maya: Hola. Molt bona nit a tothom. Bé, doncs, portem en aquest punt l’aprovació de l’encàrrec polític bianual del Consell Municipal d’Infants. Com bé recordareu, i tal com vam comentar també en la Comissió Informativa, arran del... va ser en el Ple de juliol que vam fer l’aprovació del Reglament d’organització i funcionament del Consell Municipal d’Infants, la seva aprovació definitiva, amb l’objectiu, doncs, de crear aquest espai d’intercanvi per vehicular i posar en valor les opinions dels nens i nenes de la ciutat, així com el seu compromís i les seves necessitats.Sabeu també, molts de vosaltres vau assistir, vau estar amb nosaltres en la constitució del Consell Municipal d’Infants, que es va produir el mes de novembre, el dia 12 de novembre, i tal com recull el Reglament, en el seu article 32, si recordeu, vam estar comentant també, en el moment de fer tota la revisió d’aquest Reglament, aquest encàrrec, que va ser una de les al·legacions que es va reconduir per part de diferents grups municipals, que fos per part del Ple municipal.En aquest cas, i la proposta que fem, i com vam explicar en la informativa, tenint en compte que és la primera vegada que tenim un Consell Municipal d’Infants a la ciutat i amb l’experiència, i l’assessorament també, tant per part de la Universitat com per part de la Diputació de Barcelona, és important que en aquest primer any, aquest primer encàrrec que fem com a Ple municipal en aquest Consell Municipal d’Infants sigui un encàrrec que els resulti motivador, que sigui atractiu i que els faci, sobretot, engrescar-s’hi i formar part de la dinàmica d’aquest espai, d’aquest procés participatiu, i que puguin implicar-se i que puguin començar a resoldre de manera autònoma certes decisions i certs aspectes i que puguin veure, sobretot, els resultats a curt termini. Per tant, el plantejament que fèiem per a aquest primer encàrrec seria, per una banda, l’elaboració del logotip del Consell d’Infants i elements identificadors, que això, doncs, té diferents objectius, el tema de la pertinença de grup, reforçar també el sentit que té el fet de treballar per a la ciutat. I un altre molt important, de difusió habitual del Consell envers la ciutat i que també es pugui crear aquests canals d’intercanvi d’informació entre els diferents agents de la ciutat, entre el propi Consell i les escoles, la resta de nens, la resta d’entitats. Per tant, aquest seria un dels primers encàrrecs. I l’altre seria també poder analitzar les activitats infantils incloses en les programacions de la festa major, perquè pensàvem també que el tema de la festa major és un espai, és un moment de trobada de la ciutat, d’una festa important en la qual la majoria de nens i nenes hi participen i que, per tant, era a partir de les programacions que es fan de manera habitual, no vol dir que estiguin malament, sinó que ells puguin valorar-les, puguin proposar-ne de noves i puguin donar la seva opinió i implicar-se en allò que pensen que els pot agradar o que pot funcionar millor a la ciutat.Comentar-vos, també, respecte a aquest punt, que comptarem també durant aquest... Des d’aquesta sessió, el Consell Municipal d’Infants es va constituir, com deia abans, el mes de novembre, han tingut ja dues sessions de treball, es van reunir... es reuneixen un cop al mes, si recordeu, i s’han reunit el mes de desembre i el mes de gener. En el cas de la reunió de gener, i com estava recollit també en el Reglament i quan ho vam explicar, el Consell d’Infants també pot rebre per part de les diferents regidories municipals consultes puntuals i projectes que cadascuna de les regidories puguin portar a terme i que vulguin copsar, doncs,

6

aquesta opinió i aquest debat per part dels infants. I en aquest cas, en la trobada que vam fer aquest mes de gener, que va ser la setmana passada, està estipulat ja un dijous de cada mes, doncs en aquesta trobada ens van acompanyar tant la tinent d’alcalde de Via Pública com l’arquitecte municipal per posar, doncs, amb opció –sabeu que hi havia incorporat en el pressupost del 2015 la renovació de diferents parcs infantils–, doncs poder copsar també amb les diferents propostes, que ja estaven treballades des de finals d’any per part de Via Pública, doncs la seva opinió i la seva valoració.Comentar també que comptarem amb un estudiant universitari de disseny gràfic que ajudarà els nens també amb tot aquest procés de creació i de visualització d’aquests elements identificadors i de canals de comunicació amb la resta de la ciutat i dels infants. I que demà dijous, també, 29 de gener, assistirem a un acte de la Diputació de Barcelona, la qual també ha participat en tot el procés de creació, ja que ens afegim a la xarxa de projectes de participació infantil, amb altres 27 municipis de la província de Barcelona, que impulsen consells d’infants i que fomenten projectes educatius i participatius, i que demà, doncs, tant de la Regidoria d’Educació com amb la representació de dos infants i les seves famílies, participarem en aquest acte d’adhesió en aquesta xarxa de la Diputació.Res més. Gràcies.

Sr. Rivera: Gràcies. Bona tarda a tothom. No vam poder assistir a la comissió informativa, però mirant l’expedient sí que, estant d’acord amb el sentit que té aquesta proposta que se’ns presenta, sí que ens agradaria fer-li una petita esmena. I l’explicaré.Estem parlant d’un encàrrec bianual, val? Estem parlant d’un consell que tindrà unes sessions periòdiques. Per tant, el que ens sembla que seria més adient seria no limitar a festa major, sinó que es pogués..., com a encàrrec, que valoréssim també tot el cicle festiu de tot l’any, com a Consell dels Infants. Perquè, segurament, si ens posem una mica en el seu lloc, activitats culturals que se’n fan durant tot l’any, també podran valorar-les i voldran fer-ho. Per tant, amb aquest afegitó, nosaltres donem suport a la proposta, perquè ens sembla que entrem en un període d’experimentació, que el Consell dels Infants ha d’experimentar i ha de treballar i han d’aprendre en aquest procés, però ens sembla que seria molt més fàcil, de cara a la feina, a la tasca del Consell, que tinguessin més punts de valoració, que no només la qüestió de festa major.Gràcies.

Sra. Colomer: Bona nit. Bé, nosaltres, jo sí que vaig assistir a la informativa i ja vam estar parlant. A mi em semblava bastant interessant, sobretot el logotip, perquè és un element molt de pertinença, molt que se sentin una mica identificats.En definitiva, nosaltres, com a membres d’aquest equip de govern vam donar suport i som partícips d’aquest òrgan. Avui estem donant un nou pas, (...) d’aquest encàrrec per desenvolupar durant els dos primers anys del seu funcionament. Creiem en la participació com a eina per fer política i creiem en aquest Consell com a eina per aprendre, des de l’edat més jove, a exercir el joc de la democràcia participant-hi.I, evidentment, donarem suport.

Sr. Gallego: Pues un logotipo que identifique al Consell Municipal d’Infants lo vemos muy positivo, será su marca, ¿eh? Y después, el poder analizar las actividades de la programación de la fiesta mayor y reforzar estas, que les agradan y tal lo vemos muy bien.Por lo tanto, de acuerdo.

7

Sra. Fuster: Bé, bona nit a tothom. Des de la Plataforma ja el 23 de juliol de 2014 vam votar a favor de l’aprovació del Reglament d’organització i funcionament del Consell Municipal d’Infants. L’únic que nosaltres veiem és que aquest Consell ha de rebre els encàrrecs polítics per part del Ple municipal i nosaltres, ja vam dir llavors a través d’al·legacions en el seu moment, i ho diem ara, que també ens agradaria una mica, doncs, que fos el Ple qui pogués participar en les propostes a fer. Que entenem que segurament són els membres de la Comissió, però com que no hi ha representació d’altres partits polítics, doncs nosaltres ho vam dir en el seu moment, i ho tornem a dir, que ens agradaria formar part de..., bé, poder fer les propostes de forma conjunta.I bé, i dit això, res, encoratjar els infants i les famílies perquè el Consell Municipal d’Infants tiri endavant. Ja ho vaig dir en el seu moment i torno a dir ara, que els infants tenen molt a dir. Per tant, nosaltres, el nostre vot serà favorable.

Sra. Maya: Sí, bé, doncs, agrair el suport de tothom. Respecte a les esmenes que es comentaven per part del Grup d’Iniciativa - Esquerra Unida, a veure, en principi jo no veig que hi hagi cap problema afegit. Es va posar el tema de festa major perquè, d’entrada, doncs, consideraven, i segons també el Consell dels Experts, que s’havia d’acotar molt bé l’encàrrec que es feia en aquests nens, però feia i posava l’exemple precisament d’una cosa que no és encàrrec però pensem que és molt important i que s’ha fet a terme i s’està portant a terme en projectes des d’altres regidories i que aquesta és la dinàmica que volem. O sigui que l’encàrrec es defineix d’aquesta manera però no vol dir que es tanqui només a això i que no li puguem demanar res més en el Consell d’Infants. L’únic que sí que ells ja han de començar a treballar, han de començar a tenir aquest rodatge i, per tant, en tot cas, estic segura que des de Cultura, igual que es va acceptar aquesta proposta, doncs que en puguem parlar també per poder incloure, si cal, altre tipus d’activitats que es puguin portar a terme i que els infants puguin donar la seva opinió. No veig que sigui cap inconvenient.Respecte al que comentava la Sílvia per part de la Plataforma, evidentment que l’encàrrec és des del Ple municipal, i per això es porta aquí la seva aprovació. Jo recordo que en les diferents comissions informatives a les que he assistit per diferents motius, ja sigui per això, ja sigui pel Consell Municipal d’Educació, ho hem anat comentant sempre, de dir: «Hi ha aquestes propostes, que es poden acceptar, està obert el debat», en tot cas és el que comentava ara amb el Pepe, no és una qüestió tancada. Per tant, fem això, si teniu qualsevol proposta que en el llarg de les trobades, que ja en portem dues, però que es fan cada mes amb el Consell d’Infants, es pugui afegir, doncs es treballaria també amb les persones que dinamitzen aquests consells i amb el tècnic corresponent per portar-lo a terme. En aquest sentit, cap problema.Gràcies.

Sr. Rivera: Només per aclariment. Vol dir que es transmetrà que això es pugui ampliar, entenc, o no? Que es pugui ampliar a totes... Perquè, a veure, m’explico, jo crec que és tan útil que el Consell dels Infants pugui aportar sobre la festa major, activitats infantils de la festa major, com del cicle de Nadal. Llavors, si ho afegim o si ho ampliem, o si no, si més no, us comprometeu a portar-ho al Consell dels Infants perquè ho...Val, és el que vull entendre. Sí? Doncs ja està. Llavors sí.

Sra. del Frago: Per tant, entendríem que quedaria aquest punt aprovat per unanimitat, afegint les esmenes a tota la programació que el Consell dels Infants tingui a partir d’aquest moment.Molt bé, doncs moltíssimes gràcies.

_____________________

8

3 DONAR COMPTE DECRET

3.1 EXP.: SSPP-1130-SPGE150002. DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA NÚMERO 2015LLDC000112 DE DATA 16-01-2015 SOBRE LA CREACIÓ D'UNA TAULA LOCAL PEL DRET A L'HABITATGE I L'ELABORACIÓ DEL REGLAMENT QUE HA DE REGULAR LA SEV A ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT.

DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA NÚMERO 2015LLDC000112 DE DATA 16-01-2015 SOBRE LA CREACIÓ D'UNA TAULA LOCAL PEL DRET A L'HABITATGE I L'ELABORACIÓ DEL REGLAMENT QUE HA DE REGULAR LA SEVA ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT.

Expedient: SSPP-1130-SPGE150002.

Atès que en data 16 de gener de 2014 es va dictar el Decret de l'alcaldessa de Barberà del Vallès on es disposava iniciar expedient per a la creació d'una Taula Local pel Dret a l'Habitatge.

I d'acord amb el punt cinquè del decret, que disposava que es donaria compte del mateix en el proper Ple Municipal, es dóna compte del Decret d'Alcaldia número 2015LLDC000112 dictat en data 16 de gener de 2015, la part dispositiva del qual és la seguent:

a) Iniciar expedient per a la creació d'una Taula Local pel Dret a l'Habitatge, com a instrument per afavorir una acció cooparticipada entre Institucions públiques, professionals de l'habitatge, els serveis socials, entitats del tercer sector i agents socials en el municipi de Barberà del Vallès, amb la intenció de garantir a la ciutadania el dret a l'habitatge.

b) Elaborar una proposta de Reglament d'Organització i Funcionament que determinarà els seus objectius i règim jurídic, els seus òrgans, la seva composició i l'organització del seu funcionament.

c) Constituir una Comissió d’Estudi, amb l’objectiu de dirigir el procés d'elaboració de l'esborrany de Reglament d'Organització i Funcionament, la qual estarà integrada per regidors/es i tècnics/ques municipals responsables de les matèries que puguin veure’s afectades. Durant el procés d’elaboració del document, la comissió d’estudi podrà compartir el projecte amb la resta d’agents socials implicats, així com sol·licitar informes a d’altres professionals tècnics de l’Ajuntament, professionals tècnics d’altres Administracions i entitats, professionals experts en el tema, o crear comissions o grups de treball amb aquest objectiu.

EL PLE ES DÓNA PER ASSABENTAT_____________________

INTERVENCIONSDurant el debat de l’assumpte, per l’ordre que es transcriuen, es van produir les intervencions següents:

9

Sra. Conde: Gràcies. El dret de tota la ciutadania de Barberà del Vallès a disposar d’un habitatge digne ha estat una de les preocupacions principals dels darrers anys, tant de l’Ajuntament com des de diferents professionals, entitats i agents socials de la ciutat, que des dels seus diferents àmbits d’actuació han realitzat gestions i accions per garantir-lo.El treball conjunt de tots ells ha afavorit poder unificar objectius, prioritats i línies d’actuació, ser més eficaços amb els recursos existents i detectar i cercar solucions urgents als problemes d’exclusió residencial de la ciutat. És amb aquesta mateixa voluntat de treballar en xarxa, a la ciutat, promovent un debat enriquidor entre administracions, institucions, professionals i entitats del tercer sector, que es proposa la creació de la taula local per al dret a l’habitatge, que ha de permetre mantenir l’autonomia i les metodologies d’intervenció de cara a un dels agents socials que en formen part, afavorir un treball conjunt amb un objectiu general comú: la lluita contra l’exclusió residencial i l’exclusió social vinculada. La demanda del Decret que donem compte en aquest Ple és de començar a treballar... es va començar a treballar el mes de desembre amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barberà, del que us donarem informació i presentarem, tal com... i, per tant, us convidem el proper 4 de febrer a les 18.00 h a la Sala Salvador Allende. Nosaltres hem començat a treballar amb el reglament i farem aquesta presentació el dia 4 de febrer a les 18.00 h a la biblioteca a tots els agents socials que enumerem, que són: la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, les àrees municipals, Cáritas, la Federació d’Associacions de Veïns, els partits polítics, la Diputació, l’Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Pobresa Energètica de Barberà i Badia del Vallès.

Sra. del Frago: Sí, sí. Sabeu que és la ratificació d’un decret, per tant, d’un instrument de treball que ja es posa en marxa, però òbviament no s’ha de votar, però sí que tothom ha d’intervenir. Endavant, José Luis.

Sr. Rivera: Gràcies. Com que és donar compte no expressarem posició. Evidentment sí que expressarem el nostre suport a que aquesta taula tingui èxit. I només formular la petició de poder participar, doncs, en algun àmbit, perquè sí que és veritat que es fan les coses segons el procediment, però segurament en les fases inicials dels procediments podríem aportar alguna cosa. Crec que desaprofitar l’experiència o els coneixements que tenim els diferents grups municipals no és bo per a aquest projecte.Gràcies.

Sr. Ramon: Sí. Des del començament de la crisi, aquest grup de govern, del qual nosaltres formem part, no ha estat al marge dels greus problemes que han patit molts dels nostres ciutadans, especialment aquells que pateixen en algun moment la xacra de l’amenaça de perdre l’habitatge, que potser és un dels efectes més greus que d’una forma directa pateixen els col·lectius més colpejats per la crisi.Les pressions que hem viscut al carrer han ajudat encara més a prendre consciència d’aquesta problemàtica, especialment a les institucions i els bancs. Creiem en la necessitat d’aquesta eina per organitzar millor tant les nostres accions com els recursos de què disposem per detectar i fer front de la forma més ràpida aquest greu problema social que moltes vegades, quan es detecta, no admet dilacions.Evidentment nosaltres donem tot el suport a aquesta acció que s’emprèn avui. Gràcies.

10

Sra. Fuster: Sí. Des de la Plataforma estem, evidentment, perfectament d’acord en iniciar l’expedient per a la creació d’una taula local per al dret a l’habitatge perquè, si més no, així es pugui garantir a la ciutadania aquest dret a l’habitatge pròpiament. La regidora de l’àrea en qüestió, la senyora Conde, va tenir a bé traslladar-nos la informació al respecte, la qual cosa li vull agrair. Però bé, a la Junta de Portaveus també vam comentar una mica que anàvem si més no una mica tard en la creació d’aquesta comissió d’estudi, ja que, bé, d’alguna manera s’hauria d’haver constituït, nosaltres pensem, ja fa un temps, donat que el problema de les famílies que necessiten habitatge no comença ara, sinó que ja fa temps que està succeint. De totes maneres, val a dir que això no vol dir, ni vull dir amb això, que no s’hagi treballat, ni molt menys, el tema des de l’Ajuntament. Entenem que hi ha una comissió de casos, com molt bé explicava la regidora, on la mesa d’emergència ja treballa conjuntament amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca per buscar solucions ràpides i viables al tema de l’habitatge. I una última cosa, tal com ha dit el senyor Rivera, que m’ha precedit en la seva intervenció, des de la Plataforma també creiem i sempre demanem la possibilitat de poder participar i que ens hagués agradat poder tenir, doncs, representants nostres dintre de la comissió d’estudi, on, bé, normalment solen ser representats regidors de l’equip de govern. I penso, tal com comentava el senyor Rivera, i ho comparteixo, que dels altres partits també podrien sortir idees que segurament serien molt bones. Pel demés, doncs, tot el suport. Gràcies.

Sra. Conde: Molt bé. Senyor Rivera, informació inicial, tal com ha dit la Sílvia, es va tenir a la Junta de Portaveus de dilluns, que no sé, vostè no va poder assistir, no tinc notícies, perquè... El que demanem amb aquest decret, i també li faig la resposta a la senyora Fuster, és iniciar un expedient per a la creació d’una taula local pel dret a l’habitatge, elaborar una proposta del reglament i constituir una comissió d’estudi.Jo us vaig avançar dilluns que això és la demanda de la constitució. Evidentment que us donem l’oportunitat de treballar i de dir la vostra perquè aquesta comissió, la demanda es crea ara, nosaltres hem començat a treballar només, des de l’inici, amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, perquè són amb qui tenim creada la comissió que estarà dintre d’aquesta taula, que venim treballant des de fa..., bé, des dels inicis de la Plataforma. Aquesta és la Comissió de Casos, que tindrà un nom diferent però continuarem amb les reunions periòdiques, que ens reunim cada quinze dies i parlem específicament dels casos que estan en situació de risc durant aquelles setmanes. Evidentment que tindreu l’oportunitat de participar. Jo demà personalment us enviaré un e-mail amb l’esborrany, amb el primer esborrany de la proposta del reglament de la taula, i el tindreu abans que el dia 4 fem la presentació, perquè pugueu venir amb tota la informació del reglament i puguem debatre entre tots, no només polítics, sinó agents socials de la ciutat, aquest reglament.Sílvia, ja parlàvem dilluns que, de vegades, doncs, no és qüestió de temps. Nosaltres anem treballant. És un tema que, com vam comentar, ja anem treballant fa temps amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, i era una mica una demanda d’ordenar tota la feina que fem normalment entre ells, l’Ajuntament, nosaltres, Benestar Social, Promoció Econòmica, una manera d’ordenar i que tot quedi registrat. Evidentment volem treballar i volem decidir què es farà en el futur amb els recursos que tingui l’Ajuntament. Volem ser el més eficient possible amb els recursos que hi ha.Entenem que aquesta taula serà una taula de debat on tots hi tindrem a dir i, evidentment, el funcionament del dia a dia de l’Ajuntament i, en aquest cas, del Departament d’Habitatge, Benestar Social i Promoció Econòmica estarà molt més coordinat. Us convido sobretot, no us oblideu, el dia 4, a venir a la biblioteca, que tindrem l’opció de poder parlar i en tindreu la

11

informació abans d’aquell dia, i tant que sí.Gràcies.

_____________________

4 MOCIONS PORTAVEUS

4.1 EXP.: 2014N0600029. MOCIÓ PRESENTADA PEL PORTAVEU D'ICV-EUIA DE REBUIG A L'ACORD COMERCIAL "D'ASSOCIA CIÓ TRANSATLÀNTICA PER AL COMERÇ I LA INVERSIÓ" ENTRE L A UNIÓ EUROPEA I ELS ESTATS UNITS.

MOCIÓ PRESENTADA PEL PORTAVEU D'ICV-EUiA DE REBUIG A L'ACORD COMERCIAL "D'ASSOCIACIÓ TRANSATLÀNTICA PER AL COMERÇ I LA INVERSIÓ" ENTRE LA UNIÓ EUROPEA I ELS ESTATS UNITS.

Expedient: 2014N0600029.

Moció presentada pel portaveu del grup municipal d'ICV-EUiA, el text íntegre de la qual es transcriu a continuació:

"Atès que l'acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units, l'Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP per les seves sigles en anglès), va molt més allà del comerç ja que l'acord tindrà un impacte ampli i irreversible en molts aspectes de la nostra vida quotidiana. Especialment en la salut, l'alimentació, el treball, la seguretat dels productes, el medi ambient, els drets laborals i les polítiques de privadesa. Fins i tot podria canviar profundament la manera en què usem les institucions democràtiques per establir regulacions en tots aquests camps, assaltant, per tant, els drets de la ciutadania.

Atès la falta de transparència que estan caracteritzat les negociacions del TTIP, és una vulneració en el dret de tot ciutadà a saber el que s'està negociant en el seu nom. El mandat de negociació que el Consell de la UE va donar a la Comissió encara esta classificat com un document secret. Fins i tot als membres del Parlament Europeu que exerceix un paper important en les relacions comercials d'Europa, ja que pot vetar els acords comercials (com va fer amb l'Acord Comercial Antifalsificación, ACTA), només se'ls permet l'accés limitat als textos de negociació.

Atès que un dels punts més preocupants és la inclusió del mecanisme de solució de controvèrsies inversora-Estat que permetria als inversors estrangers eludir als tribunals nacionals. En cas de presentar-se conflictes per part de la inversora amb l'Estat, una comissió d'arbitratge serà qui s'encarregui de resoldre'ls, l'anomenada "Investor-toState Dispute Settlement" (ISDS). Aquest òrgan tindria competències per a establir compensacions econòmiques dels Estats a les inversores sempre que aquestes demostrin que aquells apliquin mesures (per exemple, augment de garanties en la protecció del medi ambient) o que redueixin els beneficis futurs d'una companyia. L'Estat en aquest cas pot recórrer judicialment la decisió, però li suposarà uns costos judicials elevats. A més, les decisions dels òrgans d'arbitratge son fermes i no es poden apel·lar. Es tracta d'un privilegi per a les empreses més poderoses injustificable entre dos subjectes polítics amb tribunals de justícia desenvolupats i plenament operatius. Així, si un tribunal d'arbitratge conclou que les polítiques decidides; democràticament podrien reduir els guanys projectats d'un inversor, aquest mecanisme podria

12

obligar a un govern a pagar milers de milions en danys i perjudicis. Això limitaria la llibertat democràtica per legislar sobre assumptes ambientals, de salut i financers, entre altres. Aquest tipus de mecanismes ja existeixen en altres acords comercials i els resultats han estat desastrosos: sancions rnilionàries a Australia per la seva legislació antitabac, sancions a Argentina per impostos sobre l'Energia, a Canadà per una moratòria al fracking, a Alemanya per la seva política energètica, a Eslovàquia per paralitzar privatitzacions d'hospitals. Exemples que demostren que és un pseudo tribunal format per defensors dels interessos de les empreses que les anteposa a les lleis i a la pròpia democràcia.

Atès el debilitament del poder legislatiu democràtic per regular una amplia, varietat de sectors, es veuria encara més afectades per l'establiment d'un Consell de Cooperació Regulatòria (CCR) entre els EUA i la UE. El concepte bàsic que persegueix aquest organisme és simple: abans d'elaborar la nova legislació (en alguna de les matèries afectades pel TTIP, com la matèria ambiental o de consum, drets laborals o preocupacions agrícoles, etc) un organisme bilateral dels governs dels EUA i la UE i de representants d'empreses, tindran l'oportunitat d"'analitzar" prèviament possibles impactes d'aquesta legislació en els interessos dels seus negocis. Els lobbies empresarials, per tant, podran coordinar estratègies per bloquejar els esforços legislatius, fins i tot abans que s'engeguin.

Atès que els EUA no tenen ratificades sis de les vuit normes fonamentals del treball de l'Organització Internacional del Treball (OIT), inclosa la Convenció sobre la llibertat sindical i el dret de negociació col·lectiva. L'agenda de negociació del TTIP mostra que no hi ha cap ambició d'avançar en major protecció dels drets laborals.

Atès que el TTIP significarà una reducció de les normes de la UE a partir de l'aplicació de conceptes com el "reconeixement mutu" dels estàndards i altres estratègies, poden tenir indirectament el mateix efecte, encara que sense canviar formalment cap reglament de la UE. Sobre la base del "reconeixement mutu", les empreses transnacionals podrien utilitzar les seves empreses subsidiàries en l'altre continent per aprofitar els avantatges de les diferències en la regulació. A la practica, s'anul·laria de manera efectiva el dret de regular i es fomentaria un dúmping desregulador sense precedents.

Atès que un dels efectes del TTIP seria el debilitament de les normes europees establertes per als serveis d'interès públic. Per exemple, facilitaria la privatització dels serveis d'aigua, o limitaria fortament les opcions per a l'adjudicació de les licitacions públiques en funció de criteris ecològics o socials. Creiem que és un atac inacceptable a les clàusules socials i ambientals en la contractació pública, la protecció de determinats sectors econòmics que són essencials i la defensa de béns públics.

Atès que la protecció de l'excepció cultural ha fet que la indústria audiovisual sigui un pilar de la identitat europea. No obstant això, el fet que no s'inclogui l'excepció cultural en els esborranys TTIP, podria perjudicar seriosament a la indústria del cinema i a la cultura en general.

Atès que les negociacions comercials recentment concloses del Tractat de Lliure Comerç Canada-UE (ZETA), el TTIP promouria la carrera mundial d'acords comercials bilaterals de profund abast, dels quals la UE ha estat una força impulsora des de l'any 2005, soscavant el multilateralisme comercial. De la mateixa manera, EUA evita el multilateralisme allà on hagi estat desafiat i ara vol formar un club exclusiu amb la UE. En el mig termini, això podria fins

13

i tot afeblir la posició de la UE al món. Podria suposar la formació de blocs econòmics rivals, sotmetent als països més febles i més pobres a normes en les quals no han tingut cap manera d'influir, amenaçant a la cooperació mundial i afeblint les iniciatives de reforma del sistema de comerç global per enfrontar millor els desafiaments globals comuns, especialment el canvi climàtic i la protecció del medi ambient.

Atès que la contractació pública ha de tenir en compte no només el preu sinó també altres aspectes, especialment els mediambientals i socials, i que el TTIP suposaria una reducció de les garanties per a la ciutadania. Aquest acord, a més, posa en perill els aspectes progressius de la legislació de contractació pública de la UE, en particular els aspectes que faciliten el desenvolupament regional i local.

Atès que el manteniment i millora dels serveis públics és obligació de les Administracions Públiques, entre elles les Administracions Locals, i que el TTIP els posa en perill. Aquest acord persegueix la liberalització total dels serveis públics i l'apertura de prestacions dels mateixos a les empreses transnacionals, així com les compres i licitacions de bens i serveis en tots els nivells de poder públic. EI TTIP compromet l'habilitat dels representants elegits per la ciutadania per a administrar lliurement les seves comunitats locals i promoure l'ocupació, l'activitat productiva i altres iniciatives locals, posant-los en clar desavantatge davant les empreses transnacionals.

Atès que la firma d'aquest tractat pot esdevenir una desregulació per la porta del darrera que afectaria directament a matèries tant sensible, com la salut, el medi ambient o els serveis públics, entre ells els serveis que presta el món local, amb una clara voluntat de privatitzar i laminar competències i capacitats a les institucions públiques.

Per tot això, es proposa al Ple l'adopció dels següents

ACORDS

Primer.- Declarar Barberà del Vallès municipi insubmís i oposat al TTIP, defensant els serveis públics bàsics per a la redistribució de la riquesa i la justícia social.

Segon.- Instar al Govern de l'Estat a mostrar formalment el seu rebuig a l'actual proposta del TIP, i a defensar totes les iniciatives dirigides a mantenir el caràcter públic dels anomenats serveis socialment Útils.

Tercer.- Instar al Govern a enviar als grups parlamentaris els diferents esborranys negociats en cada ronda i a celebrar un ple monogràfic sobre el contingut de l'Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió i l'estat de les negociacions. Així mateix, sol·licitar del Ministeri d'Economia la suspensió de les negociacions del TTIP i altres acords similars, per aconseguir:

- que mecanismes com el ISDS no siguin inclosos en aquest ni en cap altre tractat

- defensar les regulacions de la Unió Europea de manera que no es perdin competències en matèries de legislació social, protecció als consumidors i medi ambient

- que en la negociació de qualsevol tractat els objectius socials i ambientals siguin tractats amb la mateixa importància que els econòmics

14

- que es posi fi a la manca de transparència en les negociacions, i que es faci pública tota la informació, obrint debats públics en els parlaments de tota la Unió Europea

- que els serveis públics i la propietat intel·lectual siguin exclosos de l'acord.

Quart.-Traslladar aquests acords al Ministeri d'Afers Exteriors, a la Comissió Europea, així com als grups parlamentaris del Parlament europeu, del Congrés i el Senat de l'Estat espanyol."

VOTACIÓ:Aprovat amb el resultat següent:

Vots a favor: 13 (PSC, CiU, ICV-EUiA) Vots en contra: 4 (PP)Abstencions: 4 (PCPB)

_____________________

INTERVENCIONSDurant el debat de la moció, per l’ordre que es transcriuen i previ a la votació d’aquest, es van produir les intervencions següents:

Sr. Rivera: Bé, voldria fer una qüestió prèvia, i és que el punt 5, com que és una proposta de dictamen per al Ple, hauria d’anar abans de les mocions. De tota manera, com que, vist l’expedient, no conté cap informe ni cap..., entenc que se li està donant un tractament de moció quan no ho és. El punt 5, la proposta..., val?, d’obertura del Mercat de la Romànica com a centre de recursos comunitaris, hauria d’anar abans de les mocions.

Sra. del Frago: Sí, previ en aquest punt, a l’ordre de la configuració de l’ordre del dia del Ple ve avalat pels Serveis de Secretaria. En tot cas, a mi se m’ha fet constar en el punt en el que anava. L’important és que es debati. I la següent qüestió, també entenc que si algun grup tenia alguna esmena a fer o alguna interpel·lació a fer respecte a això, es podria haver fet abans. En principi, jo no entenc, si és que es pot variar l’ordre de debat del Ple, evidentment que sí, però no sé si... no se m’ha fet arribar fins a aquest moment cap motiu pel qual s’hagués de variar. És així. No sé si hi ha cap inconvenient.

Sr. Rivera: Cap problema. Cap problema.

Sra. del Frago: Molt bé. Gràcies.

Sr. Rivera: Ara, les coses són el que són. Nosaltres les presentem d’una manera i se li dóna tractament de moció... Que consti. Jo vull que consti en acta això.

Sra. del Frago: Disculpa, se li ha donat el tractament de «proposta presentada». Una proposta amb una proposta d’acord. D’acord?Sr. Rivera: Sí, sí.

Sra. del Frago: Gràcies.

15

Sr. Rivera: Bé, doncs entrem en la primera de les mocions presentades. Llegiré:

(Efectua una lectura de la moció presentada pel portaveu d'ICV-EUiA, la qual no es transcriu per constar íntegra en el dictamen 4.01 de l'acta)

Penseu que pot semblar que és una moció que no ens afecta, o que no ens pertoca, però el nostre grup entenem que tot el que signifiqui defensar els serveis públics i l’autonomia local i al final la democràcia ens pertoca. Per tant, endavant el debat.

Sr. Ramon: Sí. Bé, aquest és un tema que a nosaltres ens ve preocupant des de fa temps, perquè és un tema que s’està debatent, però s’està debatent sense conèixer a fons, sense tenir la suficient informació com per prendre part. El que passa, que ens trobem davant d’una sèrie de realitats, no? Hi ha uns arguments a favor. Aquests arguments a favor podrien ser clarament que d’entrada semblen positius, com per exemple seria una reducció dels aranzels duaners. Podria ajudar en un moment com aquest, davant d’un PIB europeu enormement estancat com el que tenim en aquests moments, que està al voltant de l’1 per cent o per sota de l’1 per cent, podria desenvolupar major riquesa i ocupació. Donaria oportunitat a les pimes; de totes maneres hem de pensar que entrem en un món molt més globalitzat i entrem en competència directa, també, amb unes pimes que ja estan més acostumades, són les pimes americanes, que ja estan més acostumades a treballar en aquest tipus de mercats amb aquestes desregularitzacions. Per tant, deixo clar que això podria ser possible, però tampoc no és segur perquè a les nostres pimes veuríem en quines condicions es trobarien de sortida per entrar en aquest mercat més desregularitzat. Significaria un concert entre les dues, potser, més grans economies del món com serien EUA i l’Europa, l’Europa a la que pertanyem. Significaria un creixement de la inversió privada; penseu que aquí estem parlant que aquest acord està orientat fonamentalment a la inversió pública –perdó, a l’economia, a l’inrevés, sense inversió pública, és a dir, inversió privada–, per tant, significa un major creixement de la inversió privada en un moment en què la inversió pública està en situació de greu risc degut a la situació econòmica que estem vivint en general a Europa –no entro en el detall. Enfortiria el diàleg entre els dos elements que formarien part d’aquest joc. I després, hi ha un següent punt que m’han dit que..., bé, que m’han apuntat aquí, que és el tema de la democràcia respecte a la Llei de drets humans i civils, que queda en entredit en l’exposició que tu has fet i la qual assumeixo plenament. Per tant, si aquestes regles de joc... Les regles de joc d’Europa i les regles de joc d’Amèrica no són les mateixes. Aleshores, primer hauríem de clarificar quines seran vertaderament les regles de joc. I un punt, que tu has deixat molt clar, també, que és el punt de qui serà, qui farà d’àrbitre en aquest nou món que ens planteja aquesta nova situació. Per una altra part, d’arguments en contra n’hi ha la tira, no? La rebaixa dels estàndards; el sistema americà és molt més desregularitzat. Sobretot en el camp de la seguretat, el medi ambient i l’agricultura, vull dir, bé, és fonamental, hi ha importants desconfiances davant de l’obligació de reconèixer els estàndards i reglaments americans, que tots sabem de quin mal calcen. El risc de l’arbitratge internacional. L’acord crea un organisme d’arbitratge que, de fet, significa una pèrdua de sobirania dels estats que entraríem en aquest joc, i això també caldria molt bé posar-ho sobre la taula abans de comprometre’s amb res. Les negociacions que s’estan portant amb un secretisme brutal, no sé... aleshores hauríem de tenir una confiança enorme amb el nostre govern central, que suposo que ells tindran més informació que nosaltres, si és que la tenen. Però en aquest cas també... aquesta és una de les circumstàncies que ens farà més votar, precisament, a favor d’aquesta moció, quan les recomanacions són que ens abstinguem. Però nosaltres ho tenim clar. El risc dels drets socials

16

i laborals, per aquesta qüestió que ja he plantejat abans que el model social europeu i els drets laborals a Europa no tenen comparació amb els americans. I després, perquè el Govern espanyol, com ja he dit abans, jo haig de creure que està exempt d’aquestes negociacions, és a dir, crec que no..., que en tot cas, si està en aquestes negociacions, no ens fa aportació de la informació que nosaltres necessitaríem per decidir el nostre vot en aquests moments.En conseqüència, no m’estendré més, jo crec que el replantejament dels diferents punts que aquí acabo de presentar són suficients per crear-nos l’enorme dubte de votar que sí a favor d’aquesta moció, de votar que no a aquest tractat transatlàntic perquè creiem que ens resituaria en una situació molt més precària que la que en aquests moments tenim.És a dir, de moment nosaltres el que perseguim és que tindríem menys beneficis que prejudicis. Per tant, el nostre vot queda clar. Votarem que sí a la moció.Gràcies.

Sr. Gallego: Bueno. La Asociación Transatlántica para el Comercio y la Inversión, un acuerdo para asentar las bases de una nueva relación comercial entre la Unión Europea y Estados Unidos, el más ambicioso que se trata de conseguir. Y nosotros, como generalmente, mi grupo municipal, tiene un punto de vista bastante distinto al del señor Rivera, como no podía ser otro, claro. Este tema lo negocia la Comisión Europea, y después, el Parlamento Europeo será quién tenga la última palabra.En el Congreso de los Diputados, a principios de este año, perdón, del año pasado, el 2014, hubo una proposición pactada entre el Partido Popular y Partido Socialista Obrero Español, instando a la Comisión Europea a acelerar las conversaciones, porque esto ya sabe usted que no viene de nuevo. Y después, en mayo del año pasado, el Partido Popular, Partido Socialista, CiU y UPyD rechazaron un referéndum pedido por la Izquierda Plural, por la suya.La consideración de un eurodiputado del Partido Popular es que este acuerdo ayudará a todas las empresas, grandes, medianas y pequeñas.

(Comentaris de fons.)

Sra. del Frago: Por favor, solicito que dejen continuar al concejal. Adelante, Adolfo.

Sr. Gallego: Podrán vender más productos en Estados Unidos –nuestras empresas, ¿eh?– con un mercado de 800 millones de consumidores y con unas ganancias de 120.000 millones de euros, 60.000 millones para cada parte, Europa y Estados Unidos. Y se generarán nuevas oportunidades económicas de creación de empleo: 400.000 empleos en Europa. Verdad que las… Las marcas automovilísticas defienden sus productos, unas entre otras, ¿verdad que sí? Pues ¿no es lógico que la Unión Europea y Estados Unidos defiendan su dominio ante el auge de países con un rápido crecimiento de su actividad económica, que los hay, y con un incremento notable de las relaciones comerciales con todos los países?Para esto se necesita una nueva relación comercial entre la Unión Europea y Estados Unidos para facilitar el comercio de bienes y armonizar normativas, regular las normas que deben cumplir los productos y servicios a un y otro lado del Atlántico.De sencillo no tiene nada, puesto que esto empezó a gestarse en 1990, casi… O sea, después de veinticinco años, si se acaba firmando, se reducirá los obstáculos para el comercio, como decía el señor Pere Ramon, aranceles, tasas, cuotas, creando otra zona de libre comercio. Hoy tenemos la lacra de la hepatitis C, pues la fabricación de medicamentos es otra de las áreas a las que nos podemos beneficiar, sí, porque con el acuerdo se reducen trámites y se abaratan los costes de los medicamentos.Mire, este año 2015 en el que estamos, se cumplen los cincuenta años de la muerte de

17

Winston Churchill, un hombre de estado, pero también con sólidas convicciones económicas, que rompió con el partido que lo llevó a la Cámara de los Comunes, ¿saben por qué? Por la defensa del libre comercio y una apuesta por unos aranceles más bajos. Fíjense. Lo que estamos tratando ahora, ¿eh? O sea, la defensa del libre comercio y unos aranceles más bajos. Y le voy a recordar una perla en defensa de los principios, los que creía él, decía: «Un estado limitado, que no ahogue con leyes al sector privado. Impuestos bajos, que incentive la creación de riqueza. Y libre comercio, como la mejor vía para el entendimiento entre las naciones.» De esto ha llovido, y nosotros estamos aquí mareando la perdiz, y además sin que… además no nos corresponde ni a usted ni a mi, no nos corresponde a ninguno de los dos, puesto que mi partido y el suyo tienen representación en el Parlamento Europeo. Además, usted dice que no hay acceso a los documentos. Si es tan secreto, como dice usted, ¿qué es lo que está haciendo usted? Usted está especulando. Usted lo que puede dar, como yo, su opinión como ciudadano o como cargo electo, pero una opinión.Ni usted ni yo formamos parte de la delegación que negocia, ¿eh?, ni vamos a estar presentes en esa mesa. Y mire, según la comisaria de Comercio de la Unión Europea, Cecilia Malmström, se negocia para conseguir el mejor acuerdo, escuchando e informando a los ciudadanos. Por eso se ha publicado y se publicará información, para que sea mayor el acuerdo comercial y, además, para que haya transparencia. Y esto que dice usted de que Barberà sea insumisa, pues no sé, yo le pongo una interrogación.Por lo tanto, votamos en contra de su moción.

Sra. Fuster: Sí, gràcies. Nosaltres, des de la Plataforma, ja vam decidir en el seu moment que, com som un partit únicament municipalista, que treballem, doncs, per millorar tots aquells temes que tenen a veure amb la nostra ciutat, i això ja ens porta la feina suficient com per no haver-nos de plantejar temes o haver de prendre decisions sobre coses que són competència d’òrgans superiors, i evidentment, com és el cas, es tracten també en àmbit supramunicipal... Amb això no vull dir que no ens mirem detingudament aquestes mocions i que les debatem evidentment en l’executiva del nostre partit, però seguint la nostra filosofia respecte a aquests temes, la Plataforma s’abstindrà.Gràcies.

18

Sr. Báez: Sí, hola, bona nit. Bé, tot i que ja avancem la nostra intenció de vot, que serà de donar suport a la moció, no ens agradaria deixar de fer una intervenció el més objectiva possible pel que fa al fons de l’assumpte, tot i que això no arribi a poder interpretar o a manifestar per part nostra un desacord respecte del contingut de la part expositiva de la mateixa, però tampoc no volem que quedi palès o que estem absolutament d’acord o que compartim el cent per cent de l’argumentari de la moció.Tot i que l’Acord Transatlàntic pel Comerç i la Inversió és un tractat que s’està negociant en l’actualitat entre els Estats Units i la Unió Europea, en teoria per augmentar el comerç i la inversió entre els Estats Units i la Unió Europea, amb l’objectiu de fer realitat el potencial aquest que hem parlat, o que heu parlat, que està sense explotar d’un autèntic mercat transatlàntic que generi noves oportunitats econòmiques de creació d’ocupació, doncs jo diria que tampoc no cal oblidar que això té un origen remot, vull dir que això no és de fa dos dies, aquest tema. I l’origen remot es troba a la declaració transatlàntica que ja es va fer, o es va signar, el novembre de l’any 1990, o sigui, que ja han passat vint-i-cinc anys d’això. Que el 1998 es va signar la declaració comuna de la Unió Europea i els Estats Units sobre aquest acord econòmic transatlàntic. El 2007 es va crear ja el Consell Econòmic Transatlàntic per l’Harmonització Legislativa. Òbviament això són passes, vull dir, es comença per un acord, o per una signatura, i es va acabant. Per tant, ja amb aquesta harmonització legislativa passem a l’any 2011, que es crea el grup de treball encarregat d’estudiar la reducció dels obstacles, això que es parlava de la reducció d’aranzels i tràmits i demés, per tenir aquest comerç entre les dues parts. I, finalment, el 13 de febrer de 2013, els presidents dels Estats Units, de la Comissió Europea i del Consell Europeu, anuncien que s’inicien les negociacions per arribar a aquest acord. Per tant, estem parlant d’un tema que no és nou ni sobrevingut, és a dir, que lo més recent que tenim d’això, el mes que ve o d’aquí dues setmanes ja en farà dos anys, de l’últim que s’ha parlat d’això. Però com sempre, coincidint amb aquestes dates legislatives o d’eleccions municipals, doncs s’aprofita per portar a aquest fòrum temes absolutament supramunicipals, que també s’ha dit d’alguna manera o altra, i que, si bé poden o no tenir el seu grau d’afectació en la ciutadania, òbviament, i parlant amb tota sinceritat, jo no crec que siguin dels principals configuradors de la preocupació de la gran majoria de ciutadans de Barberà, de Catalunya o d’Espanya inclusiu.Entre altres coses perquè, com que he dit abans, a més de generar noves expectatives econòmiques també les genera d’ocupació. Tot això també s’ha de posar sobre la taula, no? I això és potser el que més pugéssim o podrien arribar a valorar els ciutadans, especialment els que formen part d’aquells indicadors que suposen la taxa d’atur. I fins aquí hauríem parlat de la part positiva, no?, de los argumentos a favor.Ara parlem, o hablemos, de los argumentos en contra, que, como todos sabemos, no es oro todo lo que reluce y que hay derechos que han de ser respetados y que no es precisamente los Estados Unidos los más garantes de los mismos. Que también se ha dicho, o sea lo ha dicho el exponente de la moción, ¿no? Todo el contrario si tenemos en cuenta, tal y como se ha dicho, que de las ocho normas fundamentales que tiene la Organización Internacional del Trabajo, Estados Unidos solo cumple dos. O sea que ya por aquí empezamos a tener ya esa… esa rendija o ese escape de lo que se refiere a conculcar o no los derechos de los trabajadores. Y creo que tampoco tengan muchas ganas de avanzar los Estados Unidos en lo que se refiere a la libertad sindical y a la negociación colectiva. Porque hasta hora no lo han hecho y ya sabemos todos como funcionan los sindicatos en Estados Unidos.Tampoco con la lectura del acuerdo, o con lo poco que hemos podido leer, o con lo mucho que hemos podido leer, en definitiva, con lo que hemos podido leer, nos queda muy claro que

19

los Estados Unidos, o sea, perdón, que los Estados Miembros puedan seguir manteniendo su propia autonomía local. Es decir, de lo que se desprende de ahí es que seguramente no tendremos la misma autonomía. Por tanto, también dudamos de que el mismo tratado llegue a tentar, tal y como dice la moción, contra los servicios públicos básicos, especialmente los de carácter municipal. Es decir, si bien defendemos la mayor, también defendemos la menor. Es decir, seguramente no se mantendrían todos los derechos, pero hombre, que no llegase a tocar tan de cerca a la propia autonomía municipal, tampoco lo acabo de ver, pero no obstante, como es un peligro que queda ahí, lo he puesto en los puntos febles, diguéssim, no?Por tanto, como decía, sí que nos preocupa la negociación que desde sus orígenes produce o se produce con fuerza, ¿no?, desde… Ahora me he perdido… Perdón. Como decía, la lectura de los acuerdos, perdón. Nos preocupa, también se ha dicho, que la negociación, desde también sus orígenes, se produzca con bastante opacidad o secretismo, entre la Unión Europea y a través de la Comisión Europea y los Estados Unidos, y que los trámites para su entrada en vigor, una vez concluidas las negociaciones, o las delegaciones, y aprobado por el Consejo de la Unión, sean con solo el 55% de los estados que representen el 65% de la población, lo cual es prácticamente una mayoría muy, muy simple, ¿no?, el hecho de poder llegar a aprobar el tratado.También nos preocupa que después se someta a la aprobación del Parlamento Europeo y posteriormente se ratifique por los parlamentos nacionales, pero todo ello sobre la totalidad, es decir, sin posibilidad de enmiendas de ninguno de los estados al tratado, lo cual también al final te acaba atando o metiéndote en un círculo del cual no puedes salir, ¿no? Y pese a la importancia que pueda suponer de hecho esta mutación constitucional desde el punto de vista de la constitución económica, no hay provisiones de que se someta a un referéndum ciudadano ni en España ni en la Unión Europea. Vamos, ni previsiones ni sospechas; vamos, ni está ni se les pera, ¿no? O sea que para lo que es los Estados Miembros entendemos que implica riesgos esenciales, que, por un lado, será la difuminación absoluta en el marco del tratado y, por otro, la eventual imposibilidad de aplicar políticas distintas a los enunciados que laten en el propio tratado, ¿no? Y por consiguiente, tras todo lo dicho y las características de un tratado como este, dependiente además de la Unión Europea, haría materialmente imposible su modificación en el caso de que nuevas mayorías pidieran esa modificación, ¿no? Otro marco, y no menos importante, sería lo que podríamos llamar la privatización de la justicia, porque cualquier discrepancia, también dice el acuerdo que no someterá mediante los juzgados, sino a través de un arbitraje privado. Con lo cual al final también estaríamos en manos pues de eso, ¿no?, de una manipulación que no sería, obviamente, que no estaría dentro de lo pública, sería dentro de un arbitraje privado que dejaría sin efecto pues esto, los tribunales de justicia pública en el sentido que los conocemos, ¿no? Por tanto, y entendiendo que el tratado puede plantear o planteará riesgos para la ciudadanía europea en el sentido de, como he dicho antes, la pérdida de derechos laborales, en referencia a esos dos supuestos de los ocho que solo cumple los Estados Unidos de la OIT, a la limitación de los derechos de representación colectiva, al olvido del principio de precaución en materia de estándares técnicos y de normalización industrial. Y que vamos a dar por posible la privatización de servicios públicos por el establecimiento de una lista reducida de aquellos que no se pueden privatizar, es decir, que habría también una modificación ahí, en el apartado de los servicios públicos. Y, finalmente, pues incluso cabe la posibilidad, por mínima que sea, como hemos dicho antes, de una rebaja salarial teniendo en cuenta el efecto que pudiesen tener los sueldos más bajos de otros países. Por tanto, como decía al principio de la intervención, sin ser tan drásticos quizá como el planteamiento de la lectura literal de la propia moción, ni tan alarmistas como casi la parte

20

expositiva refiere, desde el PSC, como he dicho, sí daremos soporte a la moción.Gracias.

Sr. Rivera: Bé, moltes gràcies a tots els grups per posicionar-se, perquè entenem que és molt important que inclús en un fòrum com aquest, que no té poder de decisió sobre algunes coses, sí és molt important que ens posicionem. I sobretot agrair als dos grups que han votat a favor, perquè han fet un exercici de municipalisme, o almenys el que jo entenc per municipalisme –ho sento molt, he de discrepar amb la portaveu de la Plataforma. Defensar els interessos de la ciutadania de Barberà, dels que ens voten i dels que no ens voten, és fer municipalisme. I, evidentment, per molt que, com ha dit el senyor Gallego, en altres àmbits hi hagi grups polítics que es posin d’acord per no voler que hi hagi transparència en aquest aspecte, és una bona notícia que els grups municipals del PSC i de Convergència i Unió sí que ho vulguin, que hi hagi transparència i que... No estem demanant aquí cap revolució, estem demanant defensar els nostres drets i defensar que hi haurà un control públic sobre les coses que es fan.Mireu, segurament tothom coneixeu el cas del Castor, val? En el qual, per unes pèrdues a una empresa d’un famós president de futbol, hem pagat –perquè això ho hem pagat superràpid; per altres coses no, però per això paguem rapidíssim– 1.350 milions d’euros. Val? Us imagineu si, en comptes de ser tribunals que en teoria tenim garanties legals, això ho ha de decidir un arbitratge privat? No tindrem un Castor, tindrem 500 Castors. Per tant, el fet de demanar que hi hagi transparència és fonamental.Mireu, aquest cap de setmana, tot i que nosaltres no estem a la comissió, senyor Gallego, jo he estat parlant amb eurodiputats que sí que han estat a la porta de la negociació demanant informació, perquè no es deixen passar, no es dóna informació. I això, en una democràcia, que els nostres representants, els que votem, no tinguin accés a la informació, és una vergonya. Ara, hi havia un... un dels eurodiputats feia una reflexió, que era: la gent de la Comissió Europea està molt trista amb això, perquè sí que és veritat que de moment tiren endavant aquest acord, però no han aconseguit que es tiri endavant en secret, que és el que volien. El que volien és que això fos ràpid, que no ens assabentem i que després ens ho trobem, com deia el senyor Báez, el paquet sencer, o sí o no. Nosaltres votaríem que no, però..., clar, miri les majories parlamentàries i veurà que en el Parlament espanyol, per exemple, obtindríem un «sí». Miri, em sap molt greu que hagi parlat de l’hepatitis C. Val? La manera més fàcil i més barata de solucionar que hi hagi persones que no es morin, no és pagar les patents americanes, que són més barates, és un medicament genèric, val? I per molts diners que costi, i això ja és entrar en un altre debat, és una vergonya que s’utilitzi això per dir que ho farem més barat. Ni que fos més car. Les vides humanes valen més que els diners.Gràcies.

Sra. Fuster: Molt breu, sí. Només per clarificar una mica..., bé, clarificar la nostra postura, no?, que penso que és clara, però que des de la Plataforma en cap moment, senyor Rivera, no considerem que no defensem els interessos dels qui ens voten i de qui no ens voten pel fet d’abstenir-nos en aquesta moció. La filosofia del nostre partit és aquesta. Bé, no sé què en pensarien els ciutadans, potser, tal com estan les coses, doncs igual també ens agrairien que ens centréssim en coses d’àmbit purament municipaliste.No sé, jo... La nostra filosofia és aquesta, la seguirem aplicant. Nosaltres som un partit purament municipalista. No tenim representació supramunicipal del propi partit que ens digui «tireu per aquí» o «tireu per allà», o «heu de fer això» o «heu de fer allò». Per tant, penso en aquest sentit que això és un avantatge, i jo l’encoratjo a venir una mica més a les juntes de portaveus, que potser ens hagués convençut una mica més, amb tot el carinyo del món.

21

Gràcies.

Sr. Rivera: Per al·lusions, ho sento... Mig segon.

Sra. del Frago: José Luis, no te he dado la palabra todavía. Ahora te la daré. Calma, calma. Calma, que no hay prisa. Tienes la palabra medio segundo y procederemos a votación.

Sr. Rivera: Me pido medio minuto.

Sra. del Frago: Segundo, ya.

Sr. Rivera: Vale. Jo no qüestiono la seva filosofia, però si no es posiciona, doncs ja està tot dit. Gràcies.

_____________________

4.2 EXP.: 2014N0600030. MOCIÓ PRESENTADA PEL PORTAVEU D'ICV-EUIA PER A L'ADOPCIÓ DE MESURES URGENTS PER P ALIAR LA POBRESA ENERGÈTICA.

MOCIÓ PRESENTADA PEL PORTAVEU D'ICV-EUiA PER A L'ADOPCIÓ DE MESURES URGENTS PER PAL·LIAR LA POBRESA ENERGÈTICA.

Expedient: 2014N0600030.

Moció presentada pel portaveu del grup municipal d'ICV-EUiA, el text íntegre de la qual es transcriu a continuació:

"La situació de crisi, atur i de retallades en drets socials està provocant un augment de la pobresa que es concreta en la dificultat de moltes persones per accedir a recursos i serveis bàsics, com l'aigua, la llum o el gas, necessaris per garantir unes condicions mínimes de vida digna.

Aquestes persones pateixen l'anomenada "pobresa energètica" i majoritàriament són les que estan en situació d'atur, reben alguna prestació social reduïda o bé estan molt endeutades. Els col·lectius més vulnerables com els infants, la gent gran o persones amb malalties cròniques poden veure afectada la seva salut davant la impossibilitat de fer front al cost econòmic dels consum mínims per garantir l'habitabilitat, salubritat i higiene de casa seva.

El Ple de l'Ajuntament de Barberà del Vallès està plenament compromès en garantir el Dret Universal als Subministraments i en el rebuig a la Llei de Reforma del Sistema Elèctric a Espanya.

Un sistema en el qual les empreses privades subministradores no contemplen pèrdues davant la impossibilitat de pagament de part dels seus clients en situació de pobresa energètica. Els impagaments, avui dia, són assumits per les administracions públiques, especialment pels ajuntaments mitjançant el pagament de factures. Recursos públics destinats a finançar les pèrdues d'empreses privades. Ni les empreses assumeixen els impagaments, ni apliquen fórmules automàtiques de tarificació social, ni l'Estat els hi demana. La reforma del Sistema Elèctric a Espanya portada a terme pel govern de l'Estat no aporta cap solució a aquesta crua

22

realitat, si més no. L'agreuja amb l'augment de tarifes.

Finalment, al mes de juliol de 2014 i davant el panorama descrit, el Govern d'Espanya va aprovar aquesta reforma, que s'ha traduït en un increment de la factura dels subministraments bàsics, en especial de la llum. A tall d'exemple, la part fixa de la factura de la llum s'ha incrementat de forma alarmant des del 2012: un 81,1%, de 127,7€ de mitjana per família i factura, a 231,23€ actualment. De fet, només en el darrer any aquest concepte ha augmentat un 66%, el que implica que els usuaris amb menys consum han estat penalitzats al tenir que fer front al pagament de factures més elevades tot i no haver consumit més energia.

Segons l'informe "Pobreza Energética 2014" de l'Associació de Ciències Ambientals, actualment, a Espanya hi ha 7 milions de persones en situació d'emergència davant l'amenaça de tall de subministres durant els propers mesos. D'aquests, 3 milions de persones es troben en situació de pobresa severa, 2,5 en risc d'exclusió social, i 200.000 famílies han perdut el bo social de la llum des del 2012.

Actualment a Catalunya, un 10,9% de les llars catalanes no poden mantenir l'habitatge a una temperatura adequada (al voltant de 300.000 famílies i el doble respecte al 5,4% a l'inici de la crisi). La Taula del Tercer Sector ha alertat que el proper hivern aquestes xifres s'agreujaran si no s'actua.

Tot i els esforços i recursos esmerçats pels governs locals, considerem que aquesta greu problemàtica necessita d'una acció coordinada, justa i decidida per part del Govern de la Generalitat com del Govern d'Espanya per garantir els subministraments bàsics de la població en situació de vulnerabilitat.

De moment, les iniciatives del Govern de l'Estat no han fet més que augmentar el cost dels subministraments, en especial de l'electricitat.

Fins el moment, l'única iniciativa per part del Govern de la Generalitat ha estat el Decret Llei 6/2013, de 23 de desembre, conegut com "Decret de treva hivernal". Des de la seva vigència al desembre de l'any passat, només 500 famílies a Catalunya n'han fet ús, ja que no significava el pagament de les factures, sinó el seu ajornament. A més, el Govern de l'Estat ha recorregut aquest Decret davant el Tribunal Constitucional, que l'ha admès a tràmit i que provoca la seva suspensió automàtica.

Per la situació exposada, perquè considerem que tant els governs autonòmics com estatals han de prendre mesures urgents per posar fre al que considerem un atac frontal a la cohesió social i a la igualtat d'oportunitats de les nostres ciutats i pobles, i perquè la situació de pobresa energètica agreuja encara mes la situació de moltes famílies al nostre municipi, proposem al Ple l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Rebutjar enèrgicament la suspensió del Tribunal Constitucional a partir del recurs interposat pel Govern de l'Estat contra el Decret Llei 6/2013, de 23 de desembre del Govern de la Generalitat, conegut com "Decret de treva hivernal".

Segon.- Instar al Govern de l'Estat a declarar la llum, l'aigua, els gas, el butà i el propà com a

23

Dret Social Bàsic.

Tercer.- Demanar al Govern de l'Estat a aplicar un IVA reduït als subministraments, que en aquest moment es del 21%.

Quart.- Reclamar que els consumidors en situació de vulnerabilitat accedeixin a una tarifa social en funció dels seus ingressos i no del mercat, i que la diferència entre la tarifa social i el consum real es financi a càrrec dels Pressupostos Generals de l'Estat.

Cinquè.- Instar al Govern de la Generalitat a que, de forma imminent, adopti les mesures necessàries per evitar el tall de subministraments a l'hivern per a qui es trobi en situació de pobresa energètica, promovent el pagament, que no l'aplaçament, dels consums pendents a càrrec dels pressupostos de la Generalitat."

VOTACIÓ:Aprovat amb el resultat següent:

Vots a favor: 17 (PSC, PCPB, CiU, ICV-EUiA) Vots en contra: 4 (PP)Abstencions: ---

_____________________

INTERVENCIONSDurant el debat de la moció, per l’ordre que es transcriuen i previ a la votació d’aquest, es van produir les intervencions següents:

Sr. Rivera: Gràcies. Ara sí. No procediré a llegir tota la moció. Us llegiré només la part dispositiva, els acords. Crec que és suficientment clar el títol i tothom sabem a què ens referim. Però sí que introduiré, bé, que hi ha hagut algunes circumstàncies com, per exemple, que el Tribunal Constitucional hagi suspès un decret, el Decret llei 61/2013 del Govern de la Generalitat, conegut com a «Decret de treva hivernal». Val? Per tant, començaré per aquí, pels acords.

(Efectua una lectura de la part dispositiva de la moció presentada pel portaveu d'ICV-EUiA, la qual no es transcriu per constar íntegra en el dictamen 4.02 de l'acta)

Mireu, aquesta moció la vam presentar perquè enteníem que era d’urgència, perquè hi havia una incertesa sobre què passaria amb els pressupostos de la Generalitat. Es va rebutjar la urgència, però entenem que continua vigent aquesta necessitat. Per tant, us demanem que li doneu suport, perquè, al final, estem parlant, sí, de decisions que no ens competeixen com a Ple, però que afecten directament les persones de Barberà.Gràcies.

24

Sr. Ramon: Bé, nosaltres, des d’aquest ajuntament, aquest equip de govern ja fa temps que està intentant tirar endavant mesures per, d’alguna manera, ajudar aquelles famílies que es troben en situació de pobresa energètica o com vulguis dir-li, no?, hi ha diferents formes de parlar del tema.També, des de l’Àrea Metropolitana s’han fet algunes accions per dotar de diners els mateixos ajuntaments perquè puguem fer polítiques en aquesta línia. De totes maneres, nosaltres creiem que hi hauria d’haver una regulació d’àmbit superior. Parlant d’àmbit superior parlo del Govern de la Generalitat, però també del Govern de l’Estat espanyol. I la nostra posició, el nostre posicionament des de Convergència i Unió és que ja fa temps que som conscients de la realitat social que es viu, i s’han fet coses que algunes d’elles m’agradaria enumerar perquè és molt breu.El Govern es va adreçar a les companyies elèctriques, en primer lloc, i a l’Associació Espanyola d’Empreses Subministradores i al Ministeri d’Indústria i Energia per instar-los a la presa de mesures per garantir que les persones vulnerables no estiguin subjectes a la interrupció d’aquests serveis que es consideren socials, primaris, no?Al Congrés dels Diputats, Convergència i Unió també va presentar esmenes al Projecte de llei del sector elèctric per tal que no es pogués interrompre el subministrament als denominats subministraments essencials. També es va oposar, des del Congrés, a aquesta reforma del sector energètic perquè deixa de promoure l’autoconsum, l’estalvi energètic i les energies renovables. S’han canviat normes de joc que no són d’àmbit local però són molt importants, i tenen repercussió en el ciutadà, també, en aquell ciutadà que ha fet inversions en aquestes energies renovables, a les quals se’ls ha donat molt de "bombo y platillo" i ara queden "en nada", no?S’ha reclamat al Govern de l’Estat que rectifiqui i que inclogui en els Pressupostos generals de l’Estat per a l’any vinent, els 3.600 milions d’euros necessaris per evitar un augment del rebut de la llum, que si no es produeix aquesta rectificació, al final seran les famílies i l’economia productiva les que hauran d’assumir els augments de la tarifa de llum. I també el Govern de la Generalitat. Com ja s’ha dit en l’exposició, es va aprovar el Decret llei 6/2013, malauradament anomenat «de treva hivernal», ratificat pel Parlament, pel qual es modificava el Codi de consum de Catalunya per garantir que no es pogués interrompre el subministrament energètic deixant sense calefacció als consumidors més vulnerables i prohibint la desconnexió durant els mesos d’hivern.L’aplicació d’aquest Decret llei ha estat suspesa temporalment a conseqüència de la interposició d’un recurs d’inconsitucionalitat per part del Govern espanyol, perquè deia que ens deixava com a... érem privilegiats davant d’altres comunitats que no havien pogut tenir una llei com aquesta.He de recordar que, en aquell moment, inclús en el mateix Parlament hi va haver intervencions que titllaven aquest Decret de molt, molt... molt restrictiu, no? És a dir que som curosos a l’hora de demanar les coses, però tot i així els entrebancs els tenim.Només cal tancar... Bé, nosaltres, evidentment, donem tot el suport que calgui en aquesta moció, només cal dir que hi ha un punt en l’horitzó immediat, que és que el Govern ha creat un fons de 10 milions d’euros dedicat a ajudes per afectar la gent que pateix de pobresa energètica i que està dins del fons social de 100 milions que ha estat possible gràcies al pacte entre CiU i Esquerra Republicana que s’ha fet aquests últims dies. Encara falta valorar positivament la destinació final i la distribució, com es farà la distribució d’aquests diners, però bé, crec que això és una bona notícia, de la qual d’alguna forma, doncs, ens hem tots de posar contents en aquest sentit.Però ja dic, la forma de començar tu la moció, defineixes ben bé la realitat, no? És a dir, el

25

Govern de l’Estat no està por la labor i... És evident. Si no, suposo que hagués intentat fer alguna cosa perquè aquest recurs d’inconstitucionalitat no hagués tirat endavant.Moltes gràcies.

Sr. Fernández: Gracias y buenas noches. Bien, como esta es mi primera intervención como portavoz en este Pleno del Partido Popular, quisiera manifestar el enorme fastidio que produce tener que salir al paso para contestar esta moción pero también la que se ha hecho antes, especialmente, y que tengamos que asistir a esta parodia, este pseudodebate parlamentario y que, al final, nos está costando un dinero, nos ha costado un dinero y nos va a costar más dinero.Yo, señor Rivera, le pido, una vez más, porque lo he hecho varias veces, que deje de gastar el dinero de este Ayuntamiento en cosas inútiles, ¿vale? Especialmente cuando usted tiene, como ha dicho el anterior concejal de mi grupo, representación su grupo en las distintas organizaciones y parlamentos.Hoy nos ha sacado ya, aparte de lo que cuesta el personal de secretaria, el señor secretario tiene un coste por hora, pero también el personal que trabaja ahí, nos ha sacado ya, que tengamos que mandar comunicaciones al Ministerio de Asuntos Exteriores, a la Comisión Europea, al Parlamento Europeo…, no, perdón, a todos los grupos parlamentarios del Parlamento Europeo, como si fueran pocos; además, a todos los grupos parlamentarios del Congreso, y por si no se han enterado, también a los del Senado, como si no fueran los mismos.Bueno, me extraña que no esté la ONU, porque últimamente nos tenía también acostumbrados a mandarle misivas a la ONU. Yo le pido que deje de gastar dinero nuestro, ¿eh?, de los contribuyentes. O le propongo que en lo sucesivo, este tipo de mociones, si les parecen muy útiles las costee su grupo. Si les parecen útiles, no les… les parecerá un dinero bien invertido, y si no les parecen útiles dejaran de gastar el dinero de todos. Esta moción que ahora me toca un poco comentar, porque si uno no habla, parece que le da la razón, va sobre la supuesta pobreza energética. Y digo que este concepto está muy acotado porque también la Unión Europea, pues ha legislado sobre este tema.Bien, yo le quiero decir que igualmente llega usted tarde. No en diciembre, porque fue un debate que se debatió donde tenía que debatirse, que es en el Congreso de los Diputados, mucho antes y, por lo tanto, usted, o su grupo, pues bueno, o son lentos o no se coordinan. Por lo tanto, estar ahora hablando de este tema cuando la sede donde se tiene que discutir es otra y ya se discutió es doblemente inútil. Pero bueno, no le vamos a dejar de contestarle. Bueno, de entrada, también me sorprende, aunque sea empezando por el final, que usted diga que el tema este del IVA. Ya que sabe muchas cosas sobre cómo funciona la Unión Europea, sabrá de entrada la normativa vigente, en tema del 21 por ciento, por ejemplo, del tema del IVA, que no depende del Gobierno español. Recordará un caso concreto que era el de determinados productos farmacéuticos, que nuestro gobierno, el actual, mantenía rebajado y que, sin embargo, la Unión Europea le ha obligado a cambiar, ¿eh? Por lo tanto, esto del IVA no tenemos estas competencias que usted pide y nos reclama. Pero bueno, entrando sobre el tema de la pobreza energética. Yo estoy seguro que el Partido Socialista se va a sumar, porque ellos son los primeros que quieren tirar de este carro, pero los socialistas son los primeros que no hicieron nada, los primeros y sobre todo teniendo en cuenta que gobernaron durante muchos años, y ya había problemas en este tema. No solo esto, sino que además generaron un coste, unos costes en la energía y han producido un sistema eléctrico carísimo y, además, se oponen a lo que son las energías que son más baratas. En las dos legislaturas anteriores se incrementaron las tarifas eléctricas nada menos que un 63 por ciento, ¿eh? Una política energética absurda que generó un déficit de 30.000

26

millones de euros. Evidentemente, esos 30.000 millones de euros salían de los presupuestos, y eso significa que lo pagamos todos. Por lo tanto, cuando usted pide que lo paguemos en el presupuesto, nos está nada más que decir que sigamos con el anterior modelo insostenible.Afortunadamente, la situación hoy es muy distinta, porque el Gobierno del Partido Popular ha afrontado una necesaria reforma en el sector eléctrico, que por fin hoy podemos decir que está acabando con ese déficit de tarifa.

(Comentaris de fons)

Sra. del Frago: Por favor.

Sr. Fernández: Esta por ver... que las tarifas eléctricas han disminuido en relación con el IPC hasta tres veces. Hoy, como digo, el Gobierno del Partido Popular ha puesto incluso más impuestos a las eléctricas, cosa que no había, es decir, en concreto he podido localizar que hay un canon por la utilización de los ríos y también se ha puesto impuestos de almacenamiento de los residuos. Esto es una, por ejemplo, de las medidas que ha hecho el Gobierno del Partido Popular.Además, por primera vez, estamos en un compromiso real de ahorro de la energía y no como hacía el anterior gobierno, que era regalar bombillas. Es un compromiso que está teniendo reflejo en los Presupuestos, además, del Estado para este año 2015, donde se destinan nada menos que 260 millones de euros en programas de incentivos, es decir, de ayudas a la rehabilitación de edificios.El Grupo Popular, mi grupo municipal, no se cansa de recordar que la mejor política social para erradicar la pobreza es la que crea empleo, y de eso, eso no tienen ni idea ni los socialistas ni la izquierda plural, porque basta ver, allí donde gobierna, la pobreza y el desempleo que hay. Y pongo por ejemplo Andalucía.Pero dicho esto, voy a hablar de la protección de los consumidores, que es de lo que de alguna manera usted se aferra. Usted no ve que la ley del sector eléctrico aprobada en diciembre de 2013 contempla lo que son los consumidores vulnerables. La definición de los «consumidores vulnerables» y los requisitos que deben cumplir, así como las medidas a adoptar para este colectivo, es una cosa que todavía no está cerrada, porque necesita de un desarrollo reglamentario, es decir, el Gobierno todavía está trabajando en esos reglamentos.Pero además tenemos que recordar que hay un bono social. Un bono social de los cuales se pueden beneficiar aquellas personas que tienen una potencia contratada de 3 kilowatios en su vivienda. También tienen derecho aquellas personas que tengan más de sesenta años, o sesenta años, los pensionistas o tengan una jubilación, por ejemplo, de incapacidad permanente, de viudedad, etcétera.Incluso podemos ver que hay ese bono social también para los consumidores que sean familias numerosas y los consumidores que formen parte de una unidad familiar que tengan todos sus miembros en paro. Todas estas personas tienen acceso a ese bono social de la factura de la luz, y según la Comisión Nacional del Mercado de la Competencia, el número de consumidores que se acogen a esta protección está en torno a los dos millones de personas.Por tanto, también habla usted de la tarifa social. Está aprobada una tarifa social. Posiblemente a usted no le parezca suficiente. Evidentemente se pueden hacer mayores esfuerzos, pero a medida que se vaya cubriendo este déficit.Por lo que respecta… en relación a la interrupción del suministro eléctrico, la Ley también contempla y establece las bases de protección del consumidor pero, como quiero recordarle, también se están tramitando los reglamentos que desarrolla esta ley.En fin, resumiendo –y termino–, la Ley del sector eléctrico, los reglamentos que están

27

tramitándose, el fin de déficit de la tarifa, los planes de ahorro energético, todo esto son pilares para acabar con la pobreza energética. A estos pilares hay que sumar otros aspectos como son los presupuestos generales del Estado, que destinan más del 53 por ciento a gasto social, y no podemos recordar también la inminente aplicación, ya se está aplicando la reforma fiscal que pone en manos de los consumidores unos 9.000 millones de euros, que sin duda van a ser una garantía para crear empleo.Y, en fin, evidentemente no vamos a dar apoyo a su propuesta. Gracias.

(Comentaris de fons.)

Sra. del Frago: Adelante... Por favor, Mari, te solicito que no intervengas. Si no me veré obligada a decirte que abandones la sala, por favor. Y es la última vez que lo voy a decir. Gracias. Endavant, Sílvia.

Sra. Fuster: Molt bé. Gràcies. Des de la Plataforma som plenament conscients de la situació de moltes persones que, degut a la crisi, estan patint situació de pobresa energètica.Evidentment, cal assegurar que a aquestes persones amb dificultats es garanteixin els recursos i els serveis bàsics com són l’aigua, la llum o el gas, a part del que és el prioritari, que seria l’alimentació.Cal ajudar aquestes famílies perquè a Barberà també tenim casos de famílies amb pobresa energètica, i entenem que així es fa. Des del nostre municipi, amb la llum i el gas podem fer algunes coses, però també amb el tema de l’aigua, que com que es gestiona a través de Sabemsa, podem tenir més marge de maniobra, com també entenem que així es fa.Escoltant les notícies veiem que l’any passat, per exemple, hi ha hagut molts morts per incendis de braser, que aquests tipus d’incendis feia molts anys que no es donaven i que... i si més no amb la quantia que s’han donat l’any passat. I, clar, evidentment entenem que les persones s’escalfen amb el que poden, però no deixen de ser persones que han mort entenem que a conseqüència d’aquesta pobresa energètica. Per tant, des de la Plataforma donarem suport a la moció, votem favorablement, i com no, encoratjant a seguir treballant per garantir uns mínims per viure per a tothom qui ho necessiti i, sobretot, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables com són els infants, la gent gran i les persones que estan malaltes. Gràcies.

Sr. Báez: Hola. Bona nit de nou. Doncs sí, tenia raó el senyor Fernández quan deia que el Partit Socialista votaria a favor aquesta moció, però no tant per un tema directriu de partit, eh?, com feu o com fa el Partit Popular a raja tabla , sinó perquè votar en contra aquesta moció seria tant com votar en contra el treball que des d’aquest grup de govern i els tècnics d’aquest Ajuntament fan dia rere dia. O sigui que no podem... no podem fer-ho d’una altra manera, perquè després ja donaré unes xifres.Jo crec que quan el portaveu d’Iniciativa - EUiA presenta la moció, òbviament ho fa traspassant les barreres o les fronteres de Barberà, perquè ja sap que des de Barberà no es cesa de treballar amb aquests afers socials, tant des del propi departament com a través de la nostra participació amb l’Àrea Metropolitana, i això s’ha de posar en relleu, no tant com un tema de la moció, sinó com un tema propi d’aquest Ajuntament i de la feina, com deia abans, de dia a dia. Nosaltres no necessitem posar en marxa mesures que ajudin a pal·liar la pobresa, no només energètica, sinó que també posem en marxa ajudes per pal·liar temes d’alimentació, ja sigui bàsica o infantil, temes d’habitatge, d’allotjament, i altres ajuts com farmàcia, transport, materials, etcètera.

28

És cert que la moció, com deia, va més enllà del terme municipal i no es pot circumscriure únicament a Barberà i, per tant, també reforcem aquesta posició favorable, no?, dins del nostre vot. Però Barberà ja pot ser absent en aquestes mesures preses des d’aquest govern per mitigar el problema amb la majoria o el màxim possible, no? Fins i tot aquest problema que s’agreuja més amb les pujades de tarifes que, evidentment, suposa l’increment de pressió per a les famílies.Per tant, no podem oblidar o passar per alt, com vostè sap, senyor Rivera, allò pel que venim treballant des d’aquest Ajuntament des de fa temps, des de fa anys, diguéssim, no? Tant a nivell pressupostari com amb accions reals, perquè a vegades el tema pressupostari es queda en el pressupost i no es reflecteix en la vida real, però en aquest punt, és... vull dir, se’n va del pressupost, òbviament, cap a la vida real. I això no és ni més ni menys que la... jo donaré la referència al 2014 dels ajuts que s’han fet, només en subministraments energètics i s’han fet 400 ajuts per al subministrament d’aigua, 41 per al subministrament elèctric i 17 per al subministrament de gas.Tot això ha pujat un import del voltant dels 32.000 euros, però també s’ha de comptar amb la resta d’ajuts, que ha pujat fins a 200.000 euros. Tot això és el que deia abans d’alimentació, farmàcies, alimentació infantil, etcètera, no? I tot això, òbviament, no es fa per una moció; es fa perquè tenim aquesta necessitat i es detecta aquesta necessitat aquí, a Barberà. Com ha pogut veure, al pressupost del 2015 hi ha pressupostat, per assumir aquestes despeses de subministrament energètic, 60.000 euros, o sigui, el doble del que hem destinat el 2014. Però és que, a més a més, tampoc no hem d’oblidar que aquest ajuntament, que pertany a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, s’ha acollit al programa de l’Àrea Metropolitana i també hem sol·licitat, a través del Programa d’ajuts de subministraments bàsics, els 100.000 euros que pertoquen a aquest ajuntament i que això ho veurem reflectit en la propera..., no en la propera, perquè és demà, en la següent Junta de Govern Local, on es pren l’acord de demanar aquests 100.000 euros a l’Àrea Metropolitana. Per tant, no podem més que votar favorablement a la moció des d’aquesta Barberà socialment cohesionada i inclusiva, que està pel servei a les persones i amb un ferm repte de seguir treballant per la prevenció de l’exclusió i l’atenció als col·lectius més desfavorits en la mesura que sigui possible.Gràcies.

Sr. Rivera: Gràcies. Agrair a tots els grups el seu posicionament, especialment en aquest cas a la Plataforma, val?, perquè..., bé, també a Convergència i al PSC, no us penseu que no, a veure, però per entendre que el que estem discutint aquí no és Andalusia ni el Congrés dels Diputats, sinó com afecten polítiques que es poden aprovar al Parlament de Catalunya o al Congrés a la ciutadania de Barberà. Val? Per tant, agrair perquè és obligat. En segon lloc, miri, podem tenir discrepàncies però el dia que el Partit Popular li dicti en aquest grup i en aquest portaveu el que ha de fer i el que no ha de fer tindrà la meva dimissió, perquè això no li accepto. Miri, aquí no estem gastant diners dels ciutadans; aquí estem defensant els interessos dels ciutadans. Si a vostè això de la democràcia li queda una mica lluny, doncs, ho sento molt, però això és la democràcia. I miri... Ja està. No val la pena.

_____________________

29

4.3 EXP.: 2014N0600031. MOCIÓ PRESENTADA PEL PORTAVEU D'ICV-EUIA DEMANANT A LA GENERALITAT DE CATALUNYA E L COMPLIMENT DE LA LEGISLACIÓ EN RELACIÓ AL FINANÇAMENT DE LES ESCOLES BRESSOLS MUNICIPALS.

MOCIÓ PRESENTADA PEL PORTAVEU D'ICV-EUiA DEMANANT A LA GENERALITAT DE CATALUNYA EL COMPLIMENT DE LA LEGISLACIÓ EN RELACIÓ AL FINANÇAMENT DE LES ESCOLES BRESSOLS MUNICIPALS.

Expedient: 2014N0600031.

Moció presentada pel portaveu del grup municipal d'ICV-EUiA, el text íntegre de la qual es transcriu a continuació:

"Atès que l'Estatut de Catalunya, en el seu article 131.2 estableix la competència exclusiva en educació infantil a la Generalitat de Catalunya.

Atès que la Llei d'Educació de Catalunya, en el seu article 198, punt 2 estipula:

Als efectes del que estableix l'article 56.5, ¡preferentment per a satisfer les necessitats d'escolarització d'infants en entorns socio-econòmics o culturals desfavorits i en zones rurals, d'acord amb la programació i els requisits que s'hagin establert prèviament, el Departament ha de subvencionar la creació, la consolidació i el sosteniment de places per a infants de zero a tres anys en llars d'infants de titularitat municipal.

Atès que en el Projecte de Pressupost de la Generalitat de Catalunya per l'any 2015 s'ha eliminat la partida destinada al finançament de les escoles bressols de titularitat municipal, en contra del que determina la Llei d'Educació de Catalunya.

Atès que des de l'any 201 1 la Generalitat de Catalunya ha estat incomplint les seves obligacions i acords signats amb les entitats municipalistes en relació al finançament de les escoles bressols municipals, primer reduint de Forma unilateral i sense cap negociació l'aportació per alumnes Fins arribar a deixar-la a zero, i ara ja eliminant la partida dels pressupostos.

Atès que l'acord entre el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i les Diputacions per tal que aquestes assumeixin part del Finançament de les bressols de titularitat municipal, que li pertoca a La Generalitat, significa la total desinhibició de les seves responsabilitats, al traspassar tot el finançament d'aquestes bressols a Fons municipals, i per tant incomplint l'article 198.2 de la Llei d'Educació de Catalunya per part del Departament d'Ensenyament.

Atès que aquest mateix acord significarà pels ajuntaments una pèrdua neta d'ingressos doncs els recursos que hi destini la Diputació al sosteniment de les escoles bressols els hauria de disminuir dels recursos disponibles pel finançament d'altres serveis o inversions municipals.

30

El Grup municipal d'lCV-EUiA proposa al Ple de l'ajuntament de Barberà del Vallès l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Demanar la dimissió de la Consellera d'Ensenyament, Sra. Irene Rigau, per l'actitud continuada i el menyspreu reiterat vers la política educativa i el marc competencial de la LEC i els acords signats amb les entitats municipalistes pel sosteniment de les escoles bressol.

SEGON.- Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que inclogui en el Pressupost del departament d'Ensenyament per l'any 2015 una partida especifica i amb la suficient dotació econòmica per fer Front al finançament de les escoles bressols de titularitat municipal tal i com estipula la Llei d'Educació de Catalunya d'acord amb les competències exclusives atribuïdes a la Generalitat de Catalunya en educació infantil en l'Estatut de Catalunya, tot garantint la participació acordada per la Generalitat i la representació del món Local (ACM i FMC), recuperant com a mínim el finançament del 2010.

TERCER.- Demanar al Departament d'Ensenyament el compliment dels acords signats amb les entitats municipalistes pel finançament de les escoles bressols de titularitat municipal incomplerts des de l'any 2011.

QUART.- Demanar al Departament d'Ensenyament el pagament de les quantitats ja justificades i acceptades, relatives al finançament de les escoles bressols de titularitat municipal.

CINQUÈ.- Donar trasllat d'aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Departament d'Ensenyament, als Grups del Parlament de Catalunya, al Consell Municipal d'Educació de Barberà del Vallès i als pares i mares de les escoles bressols municipals de la ciutat."

VOTACIÓ:No aprovat amb el resultat següent:

Vots a favor: 2 (ICV-EUiA)Vots en contra: 18 (PSC, PCPB, PP, CiU)Abstencions: ---

_____________________

INTERVENCIONSDurant el debat de la moció, per l’ordre que es transcriuen i previ a la votació d’aquest, es van produir les intervencions següents:

Sr. Rivera: Gràcies. A veure, molt ràpid. Sí que hi ha una moció que s’ha presentat a portaveus i que es debatrà després perquè és urgència, però nosaltres vam avisar que mantindríem aquesta. Val? Hi ha algunes diferències. Bé, mireu el telèfon. Bàsicament llegiré els punts d’acord. Si no esteu d’acord, doncs no passa res, voteu en contra. Val? Val. Davant de la irresponsabilitat per part del Govern de la Generalitat, i en aquest cas de la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, el Grup Municipal d’Iniciativa - Esquerra Unida proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents acords:

31

(Efectua una lectura de la part dispositiva de la moció presentada pel portaveu d'ICV-EUiA, la qual no es transcriu per constar íntegra en el dictamen 4.03 de l'acta)

Per intentar... L’única diferència bàsicament que tenim és que en el nostre grup demanem que el Ple es posicioni per demanar la dimissió de la consellera.Gràcies.

Sr. Báez: Sí, jo en tot cas per aclarir aquest tipus d’enrenou. El passat dimecres... no sé quin dia era, el 13, o alguna cosa així deuria ser, de gener, quan vam tenir la Junta de Portaveus, tots els portaveus vam quedar d’acord de presentar una moció conjunta per part dels portaveus i portar-la a aquest Ple amb caràcter d’urgència. Aquesta moció no es va aprovar per portaveus perquè sí que és cert que el portaveu que ha presentat aquesta moció, que ens ha parlat ara, va dir que no estava segur si l’hauríem d’aprovar per portaveus o bé portar-la al Ple. Però el que va quedar clar per a la resta de tots els portaveus és que "decaía" la moció presentada –vaja, i no és cosa meva, és de tots– i anava... tirava endavant la moció que presentàvem nosaltres. Amb aquesta «salvetat» de si aquest dilluns passat, és a dir, abans-d’ahir, que tornàvem a tenir Junta de Portaveus, el portaveu d’Iniciativa ens diria si continuava pel camí o pel mitjà de la Junta de Portaveus o la portàvem a aquest Ple d’urgències aquella que havíem fet nova. És cert que el senyor Rivera aquest dilluns no ve, per motius personals, a la Junta de Portaveus i envia un missatge que diu: «Bona tarda. Disculpeu però no arribo a la reunió dels portaveus. Mantenim les mocions presentades. Salut i bon treball.» Per tant, d’aquí entenem que ja que vam quedar l’altre dimecres, l’anterior Junta de Portaveus, que aquesta "decaía", doncs que les mocions presentades que manteníeu eren les que fins ara hem fet. Per tant, nosaltres no farem cap intervenció en aquesta moció. Entenem que els portaveus presentem l’altra moció i, per la meva part, i entenc que, bé, la resta de portaveus faran el que vulguin, nosaltres la votarem en contra per tirar endavant la moció consensuada com a portaveus.Gràcies.

Sr. Rivera: Res, molt breu. Si no ens vam entendre, jo el que vaig transmetre és que decidiríem si la retiràvem o no perquè estem d’acord en la moció consensuada i la votarem a favor, però volíem fer constar que el PSC es posicionés en aquest sentit. Gràcies.

_____________________

4.4 EXP.: 2015N0600001. MOCIÓ PRESENTADA PER LA PORTAVEU DE LA PCPB PER TAL DE DECLARAR BARBERÀ DEL VALLÈS COM A VILA GROGA.

MOCIÓ PRESENTADA PER LA PORTAVEU DE PCPB PER TAL DE DECLARAR BARBERÀ DEL VALLÈS COM A VILA GROGA.

Expedient: 2015N0600001.

Moció presentada per la portaveu del grup municipal de la PCPB, el text íntegre de la qual es transcriu a continuació:

"Portem temps patint retallades en l'Educació Pública a causa de la crisi econòmica, que

32

afecten la qualitat d'aquesta.

Les retallades en aportacions a les escoles bressol municipals. La disminució de beques de menjador, amb el que pot arribar a representar en la nutrició de molts dels que deixen de rebre-les. L'aplicació del 21% d'lVA en el material escolar. L'augment de les taxes universitàries. Pagament de la matrícula en Formació Professional Superior. La reducció de plantilles del personal docent al no cobrir en la majoria de les ocasions les baixes des del primer dia, que pot arribar fins a mig mes en el cas de la secundaria i batxillerat. L'augment de ràtios. El tancament d'escoles. La recent reforma de la llei d'educació amb la LOMCE del Ministeri d'Educació...

Tot plegat redueix la qualitat en l'Educació Pública i a més agreuja la situació econòmica de moltes famílies com és en el cas de les escoles bressol, on es veuen augmentades les quotes, en no poder cobrir molts ajuntaments la part que deixa de donar la Generalitat degut a les retallades que aquest també pateixen. Com també l'agreuja el cessament de les beques per a l'adquisició dels llibres de text, on els Serveis Socials de l'Administració Local segueixen ajudant dins les seves possibilitats i cada vegada els és més complicat, per la manca de recursos econòmics.

En l'actualitat, per part del Govern de l'Estat espanyol, es fa referència constantment a la Constitució la qual en el seu desplegament jurídic recull, sota l'empara del títol 1 a l'article 27:

ARTICLE 27

1. Tots tenen el dret a l'educació. Es reconeix la llibertat d'ensenyament. 2. L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals.3. Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves conviccions.4. L'ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.5. Els poders públics garanteixen el dret de tots a l'educació, mitjançant una programació general de l'ensenyament, amb participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents.6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents, dins del respecte als principis constitucionals.7. Els professors, els pares i si escau els alumnes intervindran en el control i gestió de tots els centres sostinguts per l'Administració amb fons públics, en els temes que la llei estableixi.8. Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per garantir el compliment de les lleis.9. Els poders públics ajudaran als centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi.10. Es reconeix l'autonomia de les Universitats, en els temes que la llei estableixi.

També en el desplegament jurídic de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya a l'apartat de drets i deures en l'ambit de l'educació, en l'article 21 es diu:

1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d'igualtat. La Generalitat ha d'establir un model educatiu d'interes públic que garanteixi

33

aquests drets.2. Les mares i els pares tenen garantit, d'acord amb els principis establerts per l'article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d'acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l'ensenyament és laic.3. Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics d'acord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els drets d'accés en condicions d'igualtat i a la qualitat de l'ensenyament.4. L'ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s'estableixin per llei.5. Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent, en els termes que estableixen les lleis.6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixen les lleis, d'ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències.7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, d'acord amb el que estableixen les lleis.8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen les lleis.

També, pel que fa a la llengua pròpia de Catalunya a l'article 35 es diu:

Article 35. Drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament

1. Totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en català, d'acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s'ha d'utilitzar normalment com a llegua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i en el no universitari.2. Els alumnes tenen dret a rebre l'ensenyament en català en l'ensenyament no universitari. També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiencia oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l'ensenyament.L'ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d'estudis.3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.4. Els alumnes que s'incorporen més tard de l'edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l'ensenyament.5. El professorat i l'alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.

Per tot plegat CONSTATEM:

Que al no tenir en compte en moltes ocasions, ni per part del Govern de l'Estat espanyol ni per part del Govern de Catalunya els articles 27 i 21 respectivament, els diferents sectors de la Comunitat Educativa, famílies, docents, estudiants, PAS, ens hem unit creant plataformes i moviments en defensa de l'Educació Pública de Qualitat.

34

Assemblea Groga a Catalunya i Marea Verde a la resta de l'Estat, són els nostres punts de trobada. Per la qual cosa cada dimecres la Comunitat Educativa, portem la samarreta groga en defensa de l'Educacio Pública de Qualitat.

Atès el que s'ha exposat i sabedors de les reduccions del seu pressupost. Sabedors també de l'acompliment de les seves responsabilitats amb l'Educació i que a més treballa per reduir, dins les seves possibilitats, l'impacte de les retallades del Departament d'Ensenyament.

Sol·licitem al nostre Ajuntament:

I-Que l'Ajuntament se sumi a la campanya "Vila Groga" com a part que és de la Comunitat Educativa i administració més propera i coneixedora de la ciutadania a la defensa del model públic d'Educacio, declarant la ciutat de Barberà del Vallès "Vila Groga".

2- Que l'Ajuntament acompanyi, com ha estat fent fins ara, als moviments socials en les seves reivindicacions enfocades a aconseguir una Educació Pública de Qualitat.

3-Que es comprometi a reclamar a totes les administracions supramunicipals l'acompliment en materia d'educació de les respectives lleis fonamentals, com són la Constitució i l'Estatut.

4-Que es comprometi, d'acord amb el nostre estatut, en la defensa d'una educació pública, laica, catalana i inclusiva com a mitjà per formar a infants, joves i ciutadania en general en igualtat de condicions.

I que per tot el que s'ha exposat i com a mostra de reconeixement i de recolzament vers al moviment educatiu, declari el nostre municipi, Vila Groga."

VOTACIÓ:Aprovat amb el resultat següent:

Vots a favor: 17 (PSC, PCPB, CiU, ICV-EUiA) Vots en contra: 4 (PP)Abstencions: ---

_____________________

INTERVENCIONSDurant el debat de la moció, per l’ordre que es transcriuen i previ a la votació d’aquest, es van produir les intervencions següents:

Sra. Fuster: Molt bé, moltes gràcies. Procediré a la lectura parcial de la moció entenent que tots la tenim per poder llegir-la en la seva totalitat, però per al públic aquí present i a qui ens escolta per la ràdio en faré la lectura parcial obviant aprofundiments en la legislació per poder així exposar el tema i que qui no tingui la moció, doncs, sàpiga de què tracta. Dit això, la moció diu així:

(Efectua una lectura parcial de la moció presentada per la portaveu de la PCPB, la qual no es transcriu per constar íntegra en el dictamen 4.04 de l'acta)

Dit això, val a dir, doncs, que municipis com Cerdanyola, Badia del Vallès, l’Hospitalet de

35

Llobregat, Tiana, Vacarisses, etcètera, ja són Vila Groga. Que són diversos els municipis que juntament amb entitats defensen aquesta educació pública, laica, catalana i inclusiva com a mitjà per formar, doncs, aquests infants i joves i a la ciutadania general en igualtat de condicions, com deia la moció.Per tant, des de la Plataforma creiem que cal reclamar al Govern de la Generalitat, com al Govern espanyol, que compleixin les lleis i que es garanteixi l’accés a una educació de qualitat a través de l’ensenyament públic. També creiem que és important garantir l’educació dels infants de zero a tres anys, tot i saber que suposa un gran esforç tant per a les famílies com per a l’Administració local donat que la Generalitat sembla que se n’ha oblidat.Per tot això, us demanaríem el suport dels partits polítics aquí presents perquè Barberà pugui també esdevenir una Vila Groga.Gràcies.

Sr. Rivera: Gràcies. El nostre grup, Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida, donarà suport a la moció. Compartim i entenem que en aquest Ple majoritàriament, molt majoritàriament, compartim els principis d’aquesta declaració. Entenem que no és d’ara sinó que fa molts anys que es treballa també per l’educació pública, laica, coeducadora, inclusiva, a Barberà, i per tant, compartim plenament aquesta declaració. La virtualitat que tindrà aquesta declaració, doncs, com a mínim, serà, entenem, que ens identifiquem i que públicament diguem que estem defensant aquest model d’escola. Però els perills i les amenaces d’aquest model d’escola lamentablement no vénen de Barberà; vénen de fora de Barberà, vénen, doncs, les podríem personificar en el senyor Wert, en la senyora Rigau, que són els que retallen pressupostos, fan lleis que ens retallen l’escola, que afavoreixen l’escola concertada d’elit. Per tant, compartint això entenem que hem de ser Vila Groga. No sé si ho podem ser o hem de ser «ciutat groga», per un tema jurídic, però ho compartim plenament. Per tant, votem a favor i felicitats per la feina.

Sra. Colomer: Bona nit una altra vegada. Nosaltres també donarem suport a aquesta moció, perquè, bé, en moltes ocasions ja hem donat suport a mocions que, en definitiva, el que volen o són sempre adreçades als ciutadans de Barberà, perquè és la nostra prioritat. Llavors, nosaltres evidentment que apostem pel compromís d’acompanyar i donar suport als moviments socials, amb totes les seves reivindicacions. Volem una educació pública de qualitat. I com ja hem demostrat en altres ocasions, continuarem reclamant a les administracions que Barberà pugui tenir una educació pública de qualitat. I ens sumarem a tots els moviments socials, perquè pensem que l’educació és l’eina necessària per aconseguir el ple desenvolupament personal. Per tant, ha de ser, com dèieu, com diu la moció, pública, laica, inclusiva, és a dir, una educació de qualitat. En aquest sentit, donarem suport a la moció.

Sr. Fernández: Gracias. Bien, desde el Partido Popular quiero decir que, bueno, nos hemos leído el texto con atención y lo primero que sorprende es que si esto fuera una redacción de un alumno, habría que suspenderlo porque las conclusiones a las que llega demuestran que no ha comprendido el texto que le precede, que eso es la fundamentación. Esto es preocupante cuando parece o se dice que esto sale del mundo docente. A mí me pone los pelos de punta pensar que después de leer en la moción los artículos de la Constitución y del Estatuto acabemos diciendo que solo hay una interpretación, que es una educación pública, laica, catalana…, básicamente eso es lo principal, ¿no? Entonces, yo pregunto, antes de entrar en el debate de lo que quiero decir después: primero, ¿no dice el artículo 27 que aparece en la moción, artículo 27 de la Constitución, que…, o sea,

36

reconoce la libertad de enseñanza, primero, que los padres… los poderes públicos garantizarán el derecho que asista a los padres para que sus hijos reciban la formación religiosa y moral que esté de acuerdo con sus convicciones? ¿No lo dice el artículo también 27? ¿No dice el artículo 27: «Se reconoce a las personas físicas y jurídicas la libertad de creación de centros docentes –eso significa centros privados– dentro del respeto a los principios constitucionales»? ¿No se dice también que los padres, entre otros, podrán intervenir en el control y gestión de todos los centros, como ahora reconoce también con mayor ímpetu la ley que aprobó el Partido Popular? ¿No dice también el artículo 27 que los poderes públicos inspeccionarán, entre otras cosas, que ha reforzado también la ley que aprobó el Partido Popular? Pero no solo esto, en el Estatuto de Autonomía de Cataluña, que también lo escriben, se transcribe literalmente, ¿no dice también aquí transcrito que se les garantiza a los hijos y a las hijas… las madres y los padres tienen garantizado que sus hijos recibirán la formación religiosa y moral que vaya de acuerdo con sus convicciones en las escuelas de titularidad pública en las cuales la enseñanza es laica? En los centros docentes, también dice, estarán sostenidos con fondos públicos de acuerdo con lo que determinen las leyes. Y también dice, en el artículo 35, que también transcribe literalmente, dice que la lengua vehicular será el catalán, pero que se garantiza que el castellano ha de tener una presencia adecuada en los planes de estudio. Esto lo dice y lo ha transcrito. ¿Entonces, por qué al final solo se queda con una parte como si le siguiera al resto? Yo creo que en las mociones que al menos el señor Rivera nos presenta tienen la malicia y la popularidad de omitir lo que no le interesa. Pero hombre, ustedes que son profesores, quiero decir, que es lo que sale en esta moción, esto habría que cuidarlo. En cualquier caso, nosotros no estamos de acuerdo con la moción. De entrada, incluso con el propio título, esto de declararse Vila Groga, esto del chovinismo catalán de ser diferentes incluso al resto de España, porque unos son verdes nosotros tenemos que ser amarillos para no ser iguales. Hombre, parece hasta ridículo. Pero no estamos de acuerdo con esto por lo fundamental, y es que los catalanes, los alumnos catalanes necesitan y se merecen una ley como la Ley de Mejora de la Calidad Educativa. Y, por lo tanto, lo que no estamos de acuerdo es que desde las aulas, desde los institutos, sus profesores se dediquen, entre otras cosas, a llevar camisetas, a utilizar a los alumnos y que los llamen a la insumisión, o que utilicen nuestros hijos para este tipo de cosas. Esto desacredita mucho a la enseñanza pública.

La LOMCE es una buena ley y esta plataforma precisamente va en contra de lo que está marcando esta Ley de Mejora de la Calidad Educativa, por eso se llama así, «de calidad educativa». Esta ley se aprobó en 2013 para empezar a aplicarse en este curso, 2014-2015, y cumple el programa que aprobaron 11 millones de españoles, ¿eh?, una mayoría verdaderamente excepcional. La LOMCE se aprobó con más votos que nunca, ¿eh?, tuvo una ley de educación. Una legitimidad, por tanto, democrática excepcional para cambiar el modelo educativo en España y también, por supuesto, en Cataluña. Por tanto, la calidad educativa no puede esperar. Y la LOMCE, para nosotros, y creo que en el futuro si se le deja y se aplica, permitirá resolver este fracaso de la educación del PSOE. El gran problema es que en España la educación tiene una marca clara que era del anterior Gobierno del Partido Socialista. Un modelo que estancó y nos estancó en el fracaso escolar por encima, muy por encima de la media europea, a pesar –y esto es muy importante– a pesar de que se duplicó la inversión. Por lo tanto, creo que la inversión no es el punto más importante. El PSOE ahora se opone, igual que la izquierda plural, a una educación de calidad para todos. Pero la LOMCE garantiza la calidad de la educación y universaliza precisamente lo que necesitamos, que es la excelencia y un futuro de oportunidades para los

37

chavales.

(Comentaris de fons.)

Y digo que también este Gobierno es el que más ha invertido en becas: 250 millones más para que los estudiantes sin recursos pudieran acceder.

(Comentaris de fons.)

No todos, los buenos estudiantes, corrijo. Por lo tanto, este Gobierno ha tenido una prioridad, que es también la educación. Por eso la abordamos enseguida. Y la prioridad del Gobierno es dar oportunidades de futuro. Y de hecho ya las está dando. Baja cuatro puntos, por ejemplo, tenemos datos de que la tasa de abandono escolar, desde que el PP llegó al Gobierno, pasando del 26,5 al 22,7. También ha aumentado un 24% el número de alumnos en formación profesional, que es la clave para el empleo futuro. Concretamente el dato objetivo es 610.800 alumnos que fue en el curso 2011-2012, a casi 200.000 más, que son 793.000. Eso son datos objetivos. Disminuye un 5% el paro juvenil en los últimos dos meses. También es un dato objetivo. Por lo tanto, otro dato objetivo es que se mantiene el ratio alumnos por profesor por debajo de la media europea y el poder adquisitivo de los profesores. Quiero decir que los profesores cobran un 12% más que la media de la OCDE. Por lo tanto, creo que lo principal aquí es saber y reconocer que después del fracaso del modelo socialista queda mucho por hacer, pero esa situación, la situación de la educación española en España puede ir cambiando si se aplica y se aplica bien esta ley que aprobó el Partido Popular.Gracias.

38

Sra. Maya: Hola, molt bona nit de nou. Des del Partit dels Socialistes de Catalunya donarem suport a aquesta moció tipus que engloba municipis i entitats a favor de l’educació pública de qualitat i que declararà Barberà del Vallès com a Vila Groga, en defensa d’un model públic d’educació i en suport també a la reivindicació de diferents moviments en contra de la LOMCE, de diferents decrets i retallades per part de les dues administracions, de l’eliminació al suport a l’escolarització 0-3 i a les escoles de música, de l’atac directe a la participació de les famílies i dels ajuntaments en els consells escolars de centre, llei de FP, eliminacions de PQPI... Jo podria també fer una llista interminable de coses i coses a les quals totes aquestes noves lleis que es van aprovant tenen un impacte molt important sobre la qualitat educativa i el model públic d’educació que entenem alguns dels grups polítics, la majoria, per sort, dels grups polítics que ens trobem en aquesta sala.Comentar també que, com deia, ens afegim a aquesta resta de municipis que també la portaveu de la Plataforma comentava. El primer municipi va ser Polinyà, però també s’han incorporat com a Vila Groga Vacarisses, Hospitalet de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Palamós, Badia del Vallès, Saldes, Tiana, Sabadell, Olesa de Montserrat i Sant Quirze del Vallès. I tenim informació que en el ple de demà de Terrassa també es portarà a debat aquesta moció. Que celebrem i agraïm que aquestes iniciatives, doncs, puguin arribar en paral·lel a través de diferents vies i propostes de diferents entitats i de diferents moviments i diferents membres de la comunitat educativa. Que en el cas concret de l’Ajuntament, que també es va arribar a través de la FAPAC, la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya, i que volem agrair especialment avui la presència i donar la benvinguda a aquest Ple municipal del senyor Emilio Litrán, que ha estat president de la FAPAC i que ara forma part de la... membre de la seva junta. I, per tant, agraïm també que ens acompanyi en aquest Ple avui. Ens afegim a aquest llistat de municipis. La moció recull tot aquest desplegament jurídic respecte a l’educació en les diferents normes institucionals, des de la Constitució, l’Estatut, els drets lingüístics pel que fa a l’àmbit d’ensenyament. Però també afegiríem dos moments importants que es podrien incloure, que seria tant el Pacte Nacional d’Educació com la Llei d’educació de Catalunya, que hem comentat en diferents ocasions en aquest Ple i que sabem que tot i que tenir aspectes que, evidentment, poden ser millorables es basen en la defensa de tots els que estem aquí i hem anat repetint, els diferents grups, de l’educació pública, laica, catalana, inclusiva i sobretot en igualtat d’oportunitats. I tenim nous exemples. Deia que la llista aquesta podia ser interminable, però tenim un exemple d’atac una altra vegada al sistema públic, i que el tenim ara mateix sobre la taula, que és l’esborrany del decret 3+2, que pretén canviar l’estructura dels ensenyaments universitaris, que vol devaluar i reduir els graus, que vol condicionar la qualificació especialitzada dels alumnes al pagament dels dos anys de màsters, que impedeix la igualtat d’oportunitats i accés a la universitat i que ataca vilment la universitat pública, com tots i totes defensem.Que davant d’aquest i altres exemples que tots hem anat comentant, el Partit dels Socialistes de Catalunya considera que l’ensenyament públic de qualitat és la millor eina contra la injustícia i contra el manteniment de la cohesió social. I que arran d’aquesta moció també, jo no volia deixar passar l’oportunitat de posar en valor dos aspectes molt importants que ens trobem a la nostra ciutat. Per una banda, la xarxa pública de centres educatius de la ciutat: sis llars d’infants municipals, el cent per cent de les escoles públiques de primària, les set escoles de primària que tenim, i el cent per cent dels instituts, els dos instituts que tenim actualment, i que representen l’opció molt àmpliament majoritària de totes les famílies de la nostra ciutat. I per una altra banda, també, totes les propostes i posar sobre la taula i posar en valor totes les propostes, els acords, els debats i els consensos que arriben, ja sigui per part de la FAPAC o

39

ja sigui per part de la totalitat de membres de la comunitat educativa –els centres, el professorat, les famílies i l’Ajuntament–, que han permès l’aprovació de diferents models de declaració en contra de la LOMCE i en defensa d’aquesta educació pública de qualitat, en els diferents consells escolars d’alguns dels centres de la ciutat.Per tant, hem tingut també altres models i altres exemples, mocions que hem debatut en el Ple i hem consensuat en aquest Ple, i tot el treball també que es fa en el marc de ciutat educadora. Per tant, tal com recull també la moció en un dels seus aspectes de la part resolutiva, des de l’Ajuntament acompanyarem, com hem fet fins ara, tota la comunitat educativa fent-los costat, reclamant i exigint a qui correspongui totes aquelles qüestions que afectin i minvin l’educació pública de qualitat, la cohesió social i la no igualtat d’oportunitats.Creiem que l’educació constitueix un dels pilars bàsics de l’estat del benestar i és un element clau per al futur del país i, per suposat, de la nostra ciutat. Gràcies.

Sra. Fuster: Bé, a mi em resta agrair als partits que heu donat suport a la moció, bé, perquè el vostre suport també, d’alguna manera, esdevé una bona feina, com deia el company Rivera. Per tant, bé, poca cosa més. No puc estar de contestar al company del Partit Popular, però seguiré també les directrius del Rivera per no estendre’m gaire, perquè penso que no val la pena. Però sí que m’agradaria dir-li, doncs, que, bé, quizá quien haya redactado esta moción, que es una moción tipo, ¿no?, pues, si fuese un alumno, bajo su punto de vista, habría que suspenderlo, ha dicho usted. Bueno, hoy nos ha dado una lección a todos, ¿no?, porque usted sabe mucho más de leyes que nosotros, ¿no?, y de alguna manera pues nos ha aleccionado al respecto. Yo no tengo mucho más que... que añadir. Su impecable intervención habla por sí sola y, eso sí, felicitar a sus maestros, que le enseñaron tanto. Y sí que quiero decir que compañeros de ustedes, el Partido Popular en el Ayuntamiento de la población vecina como es Sabadell, curiosamente votaron a favor de la moción que hace referencia a la Vila Groga. Respecto a lo de los mejores… de becar a los mejores estudiantes, aquí ya entraríamos en un debate mucho más extenso que no es el tema a día de hoy, pero evidentemente bequemos a los mejores estudiantes para que puedan ser brillantes, pero ayudemos también a los que les cuesta un poco más, tanto a nivel económico como a otros niveles. I res més. Només un petit apunt referit a la... ja que nosaltres sempre diem que som municipalistes, referit al que fa a la nostra població en el tema de l’ensenyament. En referència amb el tema de l’ensenyament i aquesta moció en concret que just comença, doncs, dient: «Portem temps patint retallades en l’educació pública a causa de la crisi econòmica que afecta la qualitat d’aquesta», jo no voldria avui deixar de dir aquí al Ple, doncs, que la Generalitat, que tan abandonats ens té, tant a l’Ajuntament com a les famílies, no?, respecte... sobretot a les escoles bressol, les escoles municipals de música i, com no, no puc deixar de dir que tenim un institut que ens cau a trossos. No sé què haurem de fer amb Can Planas, eh?, referits a l’educació, potser... no ho sé, Can Planas necessita unes mesures de remodelació... nosaltres creiem des de la Plataforma que urgents i potser ens tocarà fer com han fet municipis com per exemple Barcelona o Castelldefels que hi han hagut de posar diners de, bé, doncs, de les arques municipals per anar fent alguna cosa més que tallar arbres com hem fet aquí, no? A més a més, també vull dir que la Generalitat ha destinat 17 milions d’euros per a la concertada, eh?, una partida que ja existia però que, a més a més, hem vist que ha apujat aquesta subvenció, no? I jo dic: I Can Planas què?, perquè Can Planas és..., com he dit, doncs, cau a trossos i ja sabem que els instituts no són de competència municipal, però hi van ciutadans de Barberà. I, per tant, des de la Plataforma pensem que entre tots els partits polítics hauríem de sumar esforços per fer, doncs, això, la força necessària perquè ens arreglin

40

l’institut. Moltes gràcies. ._____________.

Un cop fetes totes les votacions va pendre la paraula la Sra. Alcaldessa:

Sra. del Frago: I si em permeten, i un cop fetes les votacions, els demanaré dos minuts de paciència, però no puc estar-me d’intervenir un cop cada grup s’ha manifestat. En primer lloc, manifestar l’agraïment a tot el marc de la comunitat educativa, a tot el marc. I jo crec que aquí no hem esmentat els agents socials i hi ha un ampli ventall, cadascú en funció de la identitat que té, però a tots els agents socials en el món de l’educació, com pot ser des de la USTEC fins a Comissions, fins a UGT; a tots els docents que dia a dia estan treballant malgrat totes aquestes retallades i malgrat unes condicions molt desfavorables. Per tant, gràcies a tots per constituir les dues gran marees: a Catalunya la marea groga, a la resta de l’Estat espanyol, marea verda, i amb diferents expressions, que es mobilitzen i ens fan mobilitzar-nos i ens interpel·len. Dir també que jo no puc passar de llarg les insinuacions i, fins i tot, les manifestacions que des del Partit Popular es fan envers l’educació. Dir que la ignorància és atrevida moltíssimes vegades, que tots sabem el que són competències traspassades, que tots sabem el que correspon no a Catalunya sinó a la resta de les comunitats autònomes que configuren l’Estat espanyol el que significa l’educació i com s’està impartint a totes les comunitats. Dir que la LEC i el Pacte nacional per a l’educació han marcat una diferència fonamental amb la resta de comunitats autònomes, amb aquesta denominació, en el món de l’educació, gran. Dir que la història pedagògica i educativa i compromesa amb l’educació des de Catalunya no té cap tipus d’interpel·lació ni a dintre ni a fora, però ni per a uns ni per a uns altres. Dir que en aquest moment són moltes comunitats autònomes –i les esmentaré totes: Andalusia, Astúries, Canàries, Navarra, País Basc i Catalunya– que tenim aquesta llei recorreguda. Els hi sona l’ARSAL, no?, que ha estat recorreguda per moltíssima gent, per moltíssims milions d’habitants, d’ajuntaments que representem a molts milions de ciutadans d’aquest Estat. Doncs la LOMCE igualment. Dir que per a nosaltres existeix la LEC, i que òbviament hi ha unes qüestions que estan vinculades a la LOMCE, i que s’està fent un treball molt i molt gran perquè no arribi a ser d’aplicació en algunes d’aquestes comunitats, i no únicament i exclusivament amb l’àmbit identitari de la llengua, sinó amb el que significa d’igualtat d’oportunitats. Perquè si el model al que hem de confluir tots és el model que s’aplica a les Illes Balears, doncs no cal que els preguntem als docents, a les comunitats educatives, als pares, a les mares, als alumnes, com ho estan vivint. Per una altra banda, dir també que, efectivament, avui hem conegut una proposta del nostre govern que es votarà en la propera setmana amb els pressupostos de la Generalitat, en el qual hi ha un increment de 100 milions d’euros per a polítiques socials. D’aquests, 28 aniran adreçats a programes educatius. Però, ojo, cap ni un, ho dic perquè després tenim una altra moció, cap ni un d’entrada a escoles bressol, educació 0-3. Clar, no podem dir que no ens agrada. Clar que ens agrada que es dediquin 100 milions a polítiques socials i que aquests es reparteixin en diferents programes, però continuem pensant que són escassos i continuem pensant que, efectivament, mentre aquí a Catalunya es mantenen concerts també amb 0-3, mentre aquí a Catalunya hi ha decrets que donen subvencions a escoles 0-3 concertades i privades, no arriben a les municipals. Que ho tinguem en el marc. Mentre les escoles de música, abans-d’ahir i avui encara perquè no s’ha esgotat, continuen tenint 0, amb la proposta ara tindran 5 milions. Cinc milions no és... no arriba ni a la meitat del que hi havia en els cursos anteriors, amb la qual cosa el combat per la cultura, que deia Janés, o el combat per

41

l’educació continua sent vital des dels municipis. I continua sent vital i així ho manifestem. La portaveu de la Plataforma Ciutadana esmentava les nostres prioritats en aquest moment, prioritats que coneix de forma sobrada, que aquest municipi ha respost sempre, li toqués o no li toqués. Si no fos així, segurament al Centre d’Educació del Bosc no tindríem gimnàs –no, Carmina?– en aquests moments, i el tenim. I va ser per la iniciativa i el compromís el repte municipal de posar els diners malgrat la Generalitat no els posava.Gràcies a aquests diners, i ho repetiré tantes vegades com calgui, perquè s’ha de tenir memòria històrica, vam dir que no es tornessin, que aquells 2 milions, milió i escaig d’euros que no els tornessin a l’Ajuntament de Barberà. Que aquests diners els faríem servir per arranjar l’Escola Elisa Badia. I es va dedicar a fer aquelles obres, perquè tampoc no hi havia pressupost per fer-ho. L’Escola Elisa Badia està feta. Quan ho havien de tornar vam dir: «No, no, no, no els torneu, ajudeu-nos a acabar de pagar el solar perquè es construeixi Marta Mata.» No explicaré la història compartida de Marta Mata, però tenim l’Escola Marta Mata funcionant. I vam dir: «Marta Mata, Institut de Can Planas.» En aquests moments, des de la Delegació Territorial d’Ensenyament, des de tot l’equip directiu de l’Institut, de l’IES Can Planas, saben perfectament que no únicament s’han tallat arbres, això és el primer que s’ha fet a demanda de la direcció de l’equip directiu. Saben que hi ha unes obres que estan quantificades en més de 60.000 euros, que no corresponen a l’Ajuntament de Barberà i que es faran efectives abans del dia 28 de febrer. Per què el 28 de febrer? Perquè a la jornada de portes obertes aquell institut, aquell centre educatiu estigui en les condicions que els alumnes de Barberà es mereixen i que la Generalitat no atén. I això és així. Es comunica en aquest moment perquè hi ha la pregunta però no és un treball que s’hagi decidit aquí perquè els dono espais, reunions, quantitats i fins i tot els dono dates. Per tant, òbviament, gràcies a tots per continuar pensant que, efectivament, Barberà del Vallès és una Vila Groga.

_____________________

5 PROPOSTA

5.1 EXP.: 2015N0600002. PROPOSTA PRESENTADA PEL PORTAVEU D'ICV-EUIA AMB APORTACIÓ DE SIGNATURES DE VEÏNS I V EÏNES SEGONS L'ESTABLERT A L'ART. 12 DEL ROM D'OBERTURA D EL MERCAT DE LA ROMÀNICA COM A CENTRE DE RECURSOS COMUNITARIS.

PROPOSTA PRESENTADA PEL PORTAVEU D'ICV-EUiA AMB APORTACIÓ DE SIGNATURES DE VEÏNS I VEÏNES SEGONS L'ESTABLERT A L'ART. 12 DEL ROM D'OBERTURA DEL MERCAT DE LA ROMÀNICA COM A CENTRE DE RECURSOS COMUNITARIS.

Expedient: 2015N0600002.

Proposta presentada pel portaveu d'ICV-EUiA amb aportació de signatures de veïns i veïnes segons l'establert a l'art. 12 del ROM, el text íntegre de la qual es transcriu a continuació:

"Atesa la necessitat de dotar la nostra ciutat de més i millors respostes a la situació d'emergència social, i la actual infrautilització del Mercat de Santa Maria, al barri de la Romànica.

42

Atesa la necessitat d'oferir solucions dignes, i no caritat, a les persones que, injustament, pateixen en les seves condicions de vida les conseqüències de la crisi-estafa.

Ateses les demandes de les entitats de la ciutat, i el seu oferiment i voluntat de treballar per fer possible aquest projecte.

FONAMENTS DE DRET

Vist l'article 10 de la Constitució, que d'una banda estableix la dignitat humana com a fonament de l'Ordenament Jurídic, i de l'altra obliga a interpretar totes les normes reguladores de drets i llibertats en relació amb la Declaració Universal de Drets Humans.

Vist l'article 86.3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que encomana als ajuntaments la defensa dels interessos propis de la comunitat que representen.

Vist l'article 18.1 b) que estableix el dret dels veïns i veïnes a participar en la gestió municipal.

PROPOSTA D'ACORD

Primer. Acordar destinar l'equipament del Mercat de Santa Maria a l'ús com a Centre de Recursos Comunitaris.

Segon. Crear una comissió de treball que inclogui, a més dels representants municipals, les entitats i col·lectius que vulguin col·laborar en la rehabilitació del Mercat de Santa Maria i en el funcionament del futur equipament. Aquesta comissió elaborara el Pla de Treball del Centre de Recursos Comunitaris.

Tercer. Crear una partida en el pressupost municipal de despeses per a 2015, que dotara de manera suficient el Pla de Treball. Aquesta dotació, junt amb la col·laboració assistència dels Serveis Tècnics Municipals, i les aportacions i treball voluntari d'entitats i ciutadania, ha de fer possible el Centre de Recursos Comunitaris."

RETIRAT DE L'ORDRE DEL DIA_____________________

INTERVENCIONSDurant el debat de l’assumpte, per l’ordre que es transcriuen, es van produir les intervencions següents:

43

Sr. Rivera: Volem proposar que aquest punt quedi sobre la taula, perquè ens agradaria que es pogués examinar, que es pogués fer un informe tècnic sobre la proposta i que poguéssim compartir, val? La intencionalitat de presentar el punt no és com a moció sinó com a dictamen, val?, per això jo feia aquest aclariment al començament i ens agradaria deixar-ho sobre la taula per tenir aquest temps perquè es pugui fer un informe sobre la proposta, si és viable o no és viable.

Sra. del Frago: Cap problema. Entenc que si la proposta és que s’elabori, que es parli, que es treballi, que fins i tot des del grup de govern es puguin anunciar algunes... alguns camins que s’estan treballant en aquesta direcció. Des de la Presidència es valora com a positiu, es deixa sobre la taula, es convocarà una reunió amb tots els portaveus, amb la mateixa Junta de Portaveus i valorarem el tema. Per tant, queda acceptat, recollit i valorat.

_____________________

6 DONAR COMPTE AL PLE

6.1 EXP.: 2015N0170001. DONAR COMPTE RESOLUCIONS ALCALDIA PRESIDÈNCIA.

DONAR COMPTE RESOLUCIONS ALCALDIA PRESIDÈNCIA.

Exp.: 2015N0170001.

En compliment d'allò que estableix l'art. 42 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es dóna compte referenciada al Ple Municipal de les resolucions adoptades per l'Alcaldia Presidència, des de l'última sessió plenària ordinària, la relació de la qual consta en l'annex 1.

EL PLE ES DÓNA PER ASSABENTAT_____________________

7. MOCIONS D'URGÈNCIA.

Produïda la votació d'urgència i la seva inclusió en l'ordre del dia d'aquest assumpte, aquesta llança el resultat d'aprovada per unanimitat.

En conseqüència, va quedar aprovada la urgència per a la seva inclusió en l'ordre del dia de la sessió, donant lloc així al seu debat i votació de fons.

_____________________

7.1 EXP.: 2015N0600003. MOCIÓ PRESENTADA PER LA JUNTA DE PORTAVEUS PER A RECLAMAR LA RESPONSABILITAT DE LA GENERALITAT EN EL MANTENIMENT DEL SERVEI PÚBLIC DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS.

MOCIÓ PRESENTADA PER LA JUNTA DE PORTAVEUS PER A RECLAMAR LA RESPONSABILITAT DE LA GENERALITAT EN EL MANTENIMENT DEL SERVEI

44

PÚBLIC DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS.

Expedient: 2015N0600003.

Moció presentada per la junta de portaveus, el text íntegre de la qual es transcriu a continuació:

"El Projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015, aprovat pel Govern i presentat al Parlament el 2 de desembre de 2014, no contempla cap partida destinada al finançament de les escoles bressol municipals.

Al respecte, l'actual marc normatiu referent a l'educació dels 0 als 3 anys a Catalunya el desenvolupen dues lleis aprovades pel Parlament: la Llei 5/2004 de llars d'infantsde qualitat i la Llei 12/2009 de 10 de juliol d'Educació, en els quals es regula la plena responsabilitat de la Generalitat en la creació i el sosteniment de les escoles bressol municipals i la col·laboració dels ajuntaments en la construcció dels equipaments i la gestió d'aquest servei públic.

Aquesta col·laboració del món local en la creació de l'actual xarxa pública de país va ser aprovada a través de la Llei 5/2004 de llars d'infants de qualitat on s'establia l'objectiu de crear 30.000 noves places atenent a la Iniciativa Legislativa Popular que reclamava aquesta oferta pública. La contribució dels ajuntaments va ser fonamentalper assolir la voluntat ciutadana i va superar en escreix el nombre de noves places.

En aquests moments, malgrat la gravetat de la manca de finançament de la Generalitat, són 546 els ajuntaments que compten amb aquest servei educatiu públic oferint a les famílies més de 57.000 places (en 929 centres) per atendre aquesta etapa educativa tan cabdal per al desenvolupament personal i per a l'èxit de l'infant en el seu posterior ensenyament obligatori, així com per al suport a la dona i l'acompanyament educatiu a les famílies.

És per això que cal reprendre com a objectiu de primer ordre el lideratge, la promoció i la coresponsabilitat de totes les administracions públiques, respecte a aquesta etapa educativa. Per responsabilitat de país, no s'hi val a deixar aquesta etapa educativa solament en mans de les administracions locals o a la lliure competència del mercat. L'administració educativa del nostre país -el Departament d'Ensenyament- no pot restar al marge d'aquesta qüestió si no vol incórrer en una inacció sobre una de les seves competències directes.

El compromís històric del Govern Autonòmic amb el món local, per al sosteniment de les escoles bressol de titularitat municipal, existia molt abans dels acords parlamentaris. Així l'any 2001 la Conselleria d'Ensenyament col·laborava amb 600.-€ i, posteriorment, va signar amb les Entitats Municipalistes tres Acords Marcs per formalitzar la contribució econòmica amb tots els municipis per un igual, en funció d'uns mòduls econòmics per cada plaça: Acord Marc de 21 de gener de 2002 (1.400.- €/plaça/funcionament/any), Acord Marc de 14 de febrer de 2005 (1.800.-€/plaça/funcionament/any i 5.000.-€/plaça/creada) i Acord Marc de 19 de novembre de 2010 (1.800.-€/plaça/funcionament/any) vigent fins al 31 de desembre de 2011.

Ha estat en aquests darrers anys, a partir del 2012, quan el Departament d'Ensenyament va decidir reduir un 51% la seva aportació (de 1.800.-€ a 875.- €) i quan va decidir diferir el pagament d'aquests imports "retallats" a les diputacions (a partir del curs 2012-13) la qual

45

cosa ha generat desigualtats territorials (el cost plaga s'ha finançat de diferent manera en funció de la dotació provincial) i el trasllat exclusiu del finançament al món local.

Aquesta realitat es contradiu amb els acords parlamentaris ja que els Pressupostos aprovats pel Parlament de Catalunya hi ha anat constant, al llarg dels darrers anys, una partida finalista destinada a les "llars d'infants de titularitat municipal". Així, el pressupost 2012 es va aprovar amb una partida de 47M d'euros, el 2013 es va prorrogar el pressupost (per tant, amb el mateix import de 47M d'euros) i al 2014 el Parlament va destinar 45M d'euros per a les places de les escoles bressol dels ajuntaments.

Per aquests motius el Ple de l'Ajuntament de Barberà del Vallès ACORDA:

PRIMER.- Instar al Govern de la Generalitat, com a Comunitat Autònoma amb competència plena en matèria d'educació, el manteniment de l'actual xarxa pública de llars d'infants municipals atenent a la seva responsabilitat institucional.

SEGON.- Demanar al Govern de Catalunya la restitució immediata de la partida pressupostaria finalista del Departament d'Ensenyament per al finançament del servei públic d'escoles bressol municipals, per tal de cobrir com a mínim un mòdul econòmic de 1.600.-€ per plaça/funcionament/any, i comprometre's a augmentar-ho progressivament fins als 1.800.-€ plaça/funcionament/any.

TERCER.- Reclamar a la conselleria d'Ensenyament el restabliment dels pertinents convenis, segons el que estipula la Llei d'Educació de Catalunya, incorporant una estabilitat temporal i la corresponent clàusula de garantia de compliment dels compromisos de pagament, per garantir la prestació del servei en les llars d'infants de titularitat municipal.

QUART.- Sol·licitar a la conselleria d'Ensenyament el restabliment de la convocatòria de beques amb la finalitat de garantir la igualtat d'oportunitats i l'equitat en l'accés al servei.

CINQUÈ.- Garantir a les administracions locals el pagament dels deutes pendents derivats de les despeses realitzades en concepte de funcionament i places, despesa que correspon a la Generalitat, d'acord amb la petició formalitzada pel Fòrum d'Alcaldes i Alcaldesses per l'Educació a Catalunya.

SISÈ.- Reclamar a la Generalitat quina ha estat la destinació dels 139 milions d'euros dels exercicis 2012, 2013 i 2014, anys en els que la conselleria d'Ensenyament tenia assignada una partida finalista per aquests centres sense que s'executés cap via de finançament.

SETÈ.- Notificar l'acord d'aquest Ple a la Conselleria d'Ensenyament, a la Mesa del Parlament i el grups presents al Parlament de Catalunya, a les entitats municipalistes del país, les associacions educatives i AMPA del municipi."

APROVAT PER UNANIMITAT DELS MEMBRES PRESENTS_____________________

INTERVENCIONSDurant el debat de la moció, per l’ordre que es transcriuen i previ a la votació d’aquest, es van

46

produir les intervencions següents: Sr. Báez: Gràcies. Bona nit de nou. No... no llegiré tota la moció, només llegiré la part resolutiva de la moció per lo extensa de la mateixa. Però abans deixeu-me posar-los en antecedents del perquè aquesta moció que finalment redacta la Junta de Portaveus en aras de reclamar a la Generalitat allò que no solament considerem just, sinó que pel fet de ser nostre i haver-lo suprimit, suposa un perjudici per a les famílies i per a l’educació i també per a aquest Ajuntament. De tots és sabut que el projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2015 no contempla cap partida destinada al finançament de les escoles bressol municipals. I som 545 els ajuntaments els que compten o els que comptem amb aquest servei educatiu públic oferint a les famílies més de 57.000 places en 929 centres. Tot això per atendre aquesta etapa educativa tan cabdal per al desenvolupament personal i per a l’èxit de l’infant en el seu posterior ensenyament obligatori, així com per al suport que suposa tant a la dona amb l’acompanyament educatiu i a les famílies, no? Cal respondre, doncs, com a objectiu de primer ordre el lideratge, la promoció i la coresponsabilitat de totes les administracions públiques respecte a aquesta etapa educativa. Per responsabilitat, la Generalitat no pot deixar aquesta etapa educativa solament en mans de les administracions locals o a la lliure competència de mercat. El Departament d’Ensenyament no pot restar al marge d’aquesta qüestió si no vol incórrer en una inacció sobre una de les seves competències directes. Sempre hi ha hagut un compromís històric del Govern autonòmic amb món local pel sosteniment de les escoles bressol de titularitat municipal molt abans dels acords parlamentaris. Ja li recordo: l’any 2001 la conselleria d’Ensenyament col·laborava amb 600 euros per plaça i funcionament/any; l’any 2002 van ser 1.400 euros plaça/funcionament/any; a l’acord marc del 2005 ens van adjudicar 1.800 euros per plaça/funcionament/any i, a més, 5.000 euros d’una sola vegada per plaça creada; després, amb l’acord marc del 19 de novembre de 2010, van continuar aquests 1.800 euros per funcionament i any, que van estar vigents, com tots sabeu, fins al 31 de desembre de 2011. Ha estat, doncs, a partir del 2012, quan el Departament d’Ensenyament va decidir reduir un 51 per cent la seva aportació, és a dir, va passar dels 1.800 a 875 euros. I finalment, com tots sabeu, al final ha estat, com deia abans, la reducció per part de la Generalitat passa a ser de 875 euros a 0, donant-li o traspassant-li part d’aquest ajut a les diputacions. I això és el que avui reivindiquem.Per tant, ara passaré a llegir la part resolutiva o dispositiva de la moció, que diu així: «Per aquests motius, el Ple de l’Ajuntament de Barberà del Vallès acorda: Primer. Instar el Govern de la Generalitat, com a comunitat autònoma amb competència plena en matèria d’educació, al manteniment de l’actual xarxa pública de llar d’infants municipal, atenent a la seva responsabilitat institucional. Segon. Demanar al Govern de Catalunya la restitució immediata de la partida pressupostària finalista del Departament d’Ensenyament per al finançament del servei públic d’escoles bressol municipals per tal de cobrir com a mínim un mòdul econòmic de 1.600 euros per plaça/funcionament/any, i comprometre’ns a augmentar-lo progressivament fins als 1.800 euros/plaça/funcionament/any.Tercer. Reclamar a la consellera d’Ensenyament el restabliment dels pertinents convenis segons el que estipula la Llei d’educació de Catalunya, incorporant una estabilitat temporal i la corresponent clàusula de garantia de compliment dels compromisos de pagament per garantir la prestació del servei en les llars d’infants de titularitat municipal.Quart. Sol·licitar a la conselleria d’Ensenyament el restabliment de la convocatòria de beques amb la finalitat de garantir la igualtat d’oportunitats i l’equitat de l’accés al servei.

47

Cinquè. Garantir a les administracions locals el pagament dels deutes pendents derivats de les despeses realitzades en concepte de funcionament i places, despesa que correspon a la Generalitat, d’acord amb la petició formalitzada pel Fòrum d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Educació a Catalunya.Sisè. Reclamar a la Generalitat quina ha estat la destinació dels 139 milions d’euros dels exercicis 2012, 2013 i 2014, anys en els que la conselleria d’Ensenyament tenia assignada una partida finalista per a aquests centres sense que s’executés cap via de finançament.I setè. Notificar l’acord d’aquest Ple a la conselleria d’Ensenyament, a la Mesa del Parlament i als grups presents al Parlament de Catalunya, a les entitats municipalistes del país, les associacions educatives i les AMPA del municipi.Barberà del Vallès, el 15 de gener de 2015»

Sr. Rivera: Sí. Molt breu, ho prometo. Donarem suport a la moció. Evidentment el que hi ha en aquest text ho compartim, per tant, li donem suport. Simplement incidir una mica en què la situació... que descriu molt bé la part dispositiva de la moció i la part expositiva, però la situació aquesta en la qual se’ns diu que per al 2015 no hi haurà finançament de les escoles bressol, quan 2012, 2013, 2014 encara no sabem on estan els diners, diu molt de com se’ns riuen a la cara els responsables d’això, i en aquest cas és la senyora Rigau. Per tant, li donarem suport i no ens estendrem.

Sr. Ramon: Bé, jo també seré molt breu. En primer lloc, donar... donar les gràcies a tots els grups municipals que estaven en la Junta de Portaveus i que ens han donat l’oportunitat de votar favorablement aquesta moció, cosa que davant de la moció que es va presentar anteriorment no haguéssim pogut fer, simplement perquè es demanava la dimissió de la consellera. Crec que això tots teniu la capacitat suficient per poder-ho entendre. Per tant, us dono les gràcies a tots. I simplement, amb la major brevetat, perquè s’han dit moltíssimes coses, no?, jo diria que en els pressupostos aprovats pel Parlament de Catalunya hi ha anat constantment al llarg dels darrers anys, i no vaig més enrere, una partida finalista destinada a les llars d’infants de titularitat municipal, com ja s’ha dit, sinó a pressupost del 2012, 47 milions; 2013, 47 milions; 2014, 45 milions, en total, fins a 139, per a les places d’escoles bressol dels ajuntaments i que aquí s’ha deixat ben clar que hauria de queda clar exactament on han anat aquests diners. Se suposa que deuen haver anat en un altre... en un altre destí, no?El pressupost del 2015 no contempla cap partida destinada al finançament de les escoles bressol municipals. I nosaltres entenem que això és una negació de drets, perquè, en certa manera, és no acceptar una realitat. És a dir, no té en compte la realitat del món municipal, i en el que el món municipal moltes vegades hi ha arribat per aquest compromís històric d’aquest finançament, no? Si no potser la realitat del món local també seria diferent en aquesta... en execució d’aquests programes, no?, dels programes que fan menció al tema de les escoles bressol.En els anys 2013-2014 ho han cobert les diputacions a petició del Govern de la Generalitat, i aquest any 2014 i 2015 la intenció és de fer-ho de la mateixa manera pel que fa referència al funcionament... a les despeses de funcionament per plaça i any. Nosaltres també hem de dir que això ho hem debatut i no estem d’acord. Nosaltres creiem que puntualment les diputacions es poden fer càrrec d’aquest dèficit, però que, evidentment, el que no es pot establir és una dinàmica que per sempre més les diputacions cobreixin aquesta situació que, a més a més, tampoc, per una altra banda, no dóna seguretat que es continuï fent en els propers anys, perquè, evidentment, vull dir, el marc canviarà i, com que no hi ha res escrit, vull dir, no sabrem el que passarà en el proper any, no?

48

De totes maneres, el que sí que voldria deixar clar és que el problema de l’educació 0 a 3 anys fonamentalment ve que no es considera un ensenyament obligatori, i tothom defuig d’una línia d’actuació que hipoteca el futur de les polítiques municipals en la matèria. Aquí s’ha estat parlant de, crec, si mal no m’equivoco, de 57.000 places. Aquí no estem parlant d’un nombre irrisori, estem parlant d’una realitat que és conseqüència de les polítiques portades des de moltíssims anys cap aquí, no?, des de bastants anys enrere cap aquí. Per tant, això és un incompliment. Però també que voldríem deixar clar que aquest incompliment no sols es deriva del Govern de la Generalitat, sinó que també es deriva de l’Estat espanyol, que no paga els deutes que té amb Catalunya, no fa les inversions que promet i després, vull dir, que també cal tenir en compte que l’Estat va deixar de fer l’aportació per a l’etapa 0 a 3 anys en el Pla Educa 3, fent desaparèixer una partida que en el curs 2010-2011, que va ser l’últim any que es va cobrar... l’últim curs que es va cobrar, va ser de 17 milions d’euros. Per tant, imagineu-vos també un dels motius pels quals estem on estem, no? Jo crec que el problema és que hi ha un ofegament descarat de totes les finances catalanes, però no de les catalanes, sinó que és un atac directe a la sobirania, un atac directe a tot el model autonòmic i una política de recentralització brutal des del Govern central que l’única cosa que fa és que no... que cada vegada menys. I repeteixo, no entro en la definició del model perquè podria estar d’acord amb moltes de les coses que heu exposat, però fonamentalment aquesta política de recentralització cada vegada ens impedeix més fer polítiques pròpies en aquest sentit. Jo només voldria dir que, simplement anecdòticament, perquè aquests dies m’han arribat informacions, i és un... simplement un segon, no? Les retallades que s’ha fet a la Generalitat de Catalunya, ben fetes o mal fetes, pugen 4.500.000 euros –no, perdó, 4.500 milions. El Govern espanyol té 26.600 milions en deute públic grec que possiblement no cobrarem mai. I a més a més, vull dir, el model grec tots sabem quin és. Simplement voldria deixar això clar, perquè alguna vegada també hem d’intentar defensar les nostres polítiques.Gràcies.

Sr. Fernández: Gracias. Tiene razón, los 26.000 millones de euros de la deuda griega los dio el señor Rodríguez Zapatero, además, con una sonrisa en los labios diciendo que les íbamos a cobrar intereses, bueno. Pero bueno, yo quiero responder esas preguntas retóricas que usted se ha hecho sobre dónde ha ido a parar el dinero. Y le voy a contestar algo que todo el mundo sabe y es para financiar las estructuras de estado de su gobierno. Y entonces eso creo que a nosotros nos queda meridianamente claro.Pero bueno, este no es el debate de hoy en este punto. Y nosotros vamos a votar, evidentemente, a favor de esta moción con la doble satisfacción de que lo que dice sin haber intervenido es precisamente lo que manda y ordena esa ley que parece ser tan mala pero…, que es la Ley de Racionalización de la Administración Local y en la que le dice a la Generalitat o las comunidades autónomas: «¿Usted es competente en educación? Pues páguelo y si se lo hacen los ayuntamientos, asegure que los convenios tienen una garantía para cobrarlo.» Esa ley es perfecta y es precisamente lo que se dice aquí. En el punto 1 se dice precisamente eso, que la administración competente es la Generalitat y que tiene que mantenerlo. Eso es lo que dice la ley. El tercer punto dice: «Que se incluya en los convenios una cláusula de garantía de cumplimiento de los compromisos.» Eso es lo que dice la ley. ¿Entonces, por qué va a ser tan mala esa ley cuando nos está beneficiando? Y en cuanto a que es tan recentralizadora, hombre, una ley que le está diciendo a la Generalitat que es su competencia, no la del Estado, es su competencia, que la financie, recentralizadora ninguna. Por lo tanto, creo que es una moción que dice lo que dice la ley actual. Y, vamos, me parece

49

de justicia que se cumpla. Por lo tanto, nosotros vamos a votar a favor. Gracias.

Sra. Fuster: Sí, gràcies. Des de Plataforma, i perfectament d’acord amb la resta de partits amb representació en aquest consistori, considerem que aquesta moció presentada per la Junta de Portaveus és prou explícita en si mateixa i, per tant, evidentment, hi estem a favor. La Generalitat té legislat que és qui té la plena responsabilitat de crear, i no només crear sinó també mantenir les escoles bressol. Que l’Ajuntament és qui ha de col·laborar en la construcció dels equipaments i en la gestió del servei. Que la Generalitat deu aquests 139 milions d’euros de l’exercici 2012, 2013 i 2014 i, a més a més, no només això sinó que el projecte de pressupost per al 2015 no contempla cap partida destinada al finançament de les escoles bressol, tal com molt bé ha explicat el senyor Báez. Per tant, jo penso que està tot dit, que està ben explicat i que el que han de fer és pagar-nos el que ens deuen i que dotin de pressupost la partida del 2015, com diu la llei que tenen obligació de fer.Gràcies.

Sr. Báez: Bé, solament agrair no el sentit del vot, perquè és de tots, vull dir, és una moció consensuada per la Junta de Portaveus, però sí la corresponsabilitat i la responsabilitat que tots els portaveus hem tingut a l’hora de redactar i aprovar aquesta moció. Per tant, gràcies i felicitar-nos, més que gràcies, felicitar-nos tots per poder tirar mocions com aquestes. I afegir que tinc aquí la llista, per si algun portaveu té interès, ja que també ho ha comentat el portaveu d’Iniciativa, dels trenta ajuntaments que hem presentat el recurs contenciós administratiu de forma conjunta pel deute de les escoles bressol i dels sis ajuntaments que ho han fet de forma individual. En qualsevol cas, són... els trenta representàvem, trenta ajuntaments, un import d’1.107.000 euros, i la resta, els sis ajuntaments, entre els que estan els més grans de la província de Barcelona, 844.931 euros.Gràcies.

_____________________

8. PRECS I PREGUNTES._____________________

INTERVENCIONSEn aquest apartat, per l’ordre que es transcriuen, es van produir les intervencions següents:

Sr. Rivera: Gràcies. A veure, en primer lloc, doncs, ens han explicat al nostre grup que a l’hora d’inscriure’s..., bé, a les activitats esportives, als abonaments, s’està demanant certificat d’empadronament en aquest tràmit. Entenem que pel que diu la Llei 11/2007 si és una informació de què ja disposa l’Ajuntament, com que som ajuntament... Val? Aclarir això només.També en el tema d’esports, en aquest... en aquest document s’especifica una oferta de preu públic, bé, de taxa en aquest cas, no de preu públic, i bé, no sabem si és que... no hem sabut veure com té això encaix en les ordenances fiscals, amb quin mecanisme de bonificació. Val? Ens agradaria que ens ho expliquéssiu.I després, més senzilles. Respecte al col·lector de Can Gorgs, entenem que el procés tira endavant, només tenir informació, i no només nosaltres sinó que la ciutadania tenir informació de com va el procés. Val?

50

I en el tema de les concessions dels bars de la Biblioteca de Can Serra, si teniu previsió de quan estaran oberts, perquè és una llàstima que pel servei sobretot i també per les pèrdues pel servei que no es puguin posar en marxa.Gràcies.

Sr. Gallego: A usted, señora alcaldesa. El Consejo de Ministros aprobó este diciembre pasado un real decreto para que el colectivo de personas con discapacidad pueda utilizar su tarjeta de estacionamiento especial con los mismos derechos en todo el territorio nacional, no solo en el municipio en el que se le da. O sea, por lo que pueden aparcar en la ciudad donde se les conceda la tarjeta u otra de cualquier punto de España. Y así el decreto acaba con las multas inesperadas que se encontraban algunos de estos titulares al aparcar en espacios reservados para estos colectivos, pero cuando se desplazaban fuera de su residencia habitual. Y esto quisiéramos que se difundiera en la revista local y radio municipal o, que si disponemos de un censo de las tarjetas emitidas por este Ayuntamiento, que se les mande una carta a cada persona, porque seguramente que esta mayoría…, o sea, que la mayoría no se ha enterado. Y a Cristina Conde. Desde principios de diciembre hasta mediados de marzo saber si se han estado realizando unas obras de mejora en la calle Poeta Maragall, ¿no?, entre Virgen de la Asunción y Enrique Granados. Entre las mejoras está la renovación de la distribución de agua potable, eliminación de la línea aérea, un poste que había allí; cambiar el alumbrado público y nueva pavimentación de aceras y calzada. Bueno, esto está estupendo, esto está muy bien, pero ¿cree usted que esta inversión de esa subvención que se ha recibido del Área Metropolitana de Barcelona y a 228.000 euros que lo que hace es dar más calidad a la calle? Eso le da más calidad a la calle, ¿pero mantiene la rentabilidad de los establecimientos y sector privado que hay en la misma? El otro día estuvimos allí y delante de la churrería pollería le han colocado varios palets de bordillos de las aceras, tapando la vista del negocio. Parece ser que le han bajado las ventas. Después, los tablones para entrar y salir de las distintas porterías y negocios están bastante sueltos. Eso nos dijeron algunas señoras. Y bueno, el tema principal también es el tema de las aceras, ¿eh? Van a ensanchar la acera en la que solo existe un taller mecánico y una peluquería, que les importa tres pepinos que la acera siga como está. O sea, bien arreglada pero que la anchura les da igual. Sin embargo, en la otra, que se deja igual, hay bares, hay bares, hay bares. Y, claro, se quedan sin posibilidad de poner terraza, con la consiguiente pérdida de competir con otros negocios, con otros bares de allí del barrio, ¿no? Y hoy por el tema de los fumadores y también porque en primavera y en verano se está estupendo en una terraza, el bar que no tiene, que no dispone de ella, pues la caja le va muy mal. Y como sabemos que el diseño de las aceras no lo van a cambiar, podríamos entrar en el tema de la solución que muchos ayuntamientos están teniendo, que son las tarimas –tarimas. Es algo que funciona en otras ciudades, como Sabadell, que la tenemos aquí al lado, en Barcelona, en Pineda de Mar, etcétera, ¿no? Y si hay que cambiar, aprovecho, ¿no?, porque si hay que cambiar la ordenanza de instalación de terrazas por acuerdo de Pleno, pues nos gustaría que se estudiara, ¿no?, porque estas tarimas las están pidiendo estos hosteleros, ¿eh? Y además, generarían más ingresos para las arcas del municipio y para su caja también.

Sr. Torrella: Hola, bona nit. A veure, és un tema per a Esports. He estat intentant localitzar-te ahir, avui, al senyor Ignacio, no he pogut. Aleshores li passo la pregunta aquí en el Ple. A veure, ens ha arribat una... una preocupació que hi ha a les piscines aquí a Doctor Moragas, que es veu que la sauna fa dues o tres setmanes que no funciona, la sauna d’homes. Aleshores, doncs, voldríem demanar un informe a veure com està, una mica detallat, de com

51

està aquesta avaria, perquè el problema radica en unes resistències o alguna cosa així, no? Més que res és perquè també ens han dit que hi ha tots els vestuaris tancats. Es pot tancar la sauna, però els vestuaris es podrien fer... És una pregunta. D’acord? Demanaria, si us plau, doncs, que ens fessin arribar aquesta aquesta informació.Gràcies.

Sra. Pérez: Hola, molt bona nit. Per a la Cristina Conde. Hem parlat moltes vegades sobre el tema de la neteja a la ciutat. Hem parlat de la dificultat que hi ha aspectes com recollida de fulles i demés, tot el que fa respecte a l’Ordenança de civisme, respecte a les deposicions dels gossos, sempre dic que, a més a més de tot això, hi ha altres problemes. Llavors, la pregunta en concret és: després de més de vint dies de la Cavalcada de Reis hi ha algun carrer, a banda del carrer del Bosc que encara tingui la brutícia de la Cavalcada, confeti i demés? Perquè al centre no es veu i en canvi al carrer del Bosc, que travessa tot el casc antic, doncs, els veïns es queixen que a hores d’ara això encara no s’ha netejat.Gràcies.

Sr. Navarro: Buenas noches. José Luis, el tema que me estabas… no es ninguna bonificación, es una nueva campaña que se hace como se ha hecho otros años donde desde el 2 de enero al 31 de marzo, pagando la matrícula, puedes entrar gratis a las instalaciones. Pero es la misma campaña que se viene haciendo ya los últimos años, con lo cual entendemos... porque están habiendo bajas y entendemos que tenemos que hacer campañas para la captación de nuevos abonados para que, bueno, pues el servicio que se está dando pues se pueda ir manteniendo lo mejor posible.En cuanto a lo de Josep, la sauna, sí, es verdad, ha estado dos semanas parada, se nos rompió la del femenino, teníamos tres resistencias en stock, las pusimos en el femenino y a continuación se nos rompió la del masculino, que ya precisamente está funcionando hoy. Ya funciona.Y lo de los vestuarios, sí que han estado cerrados. Han estado cerrados porque se ha estado cambiando el suelo, pero hace ya como quince días que están funcionando los dos vestuarios, con lo cual otras noticias no tengo. Pero te puedo asegurar que se han cambiado los suelos de los dos vestuarios y por eso han estado cerrados, lógicamente.Gracias. Sr. Báez: Sí. Para responder al tema de les concessions del bar de Can Serra i de la biblioteca, el tema del bar de Can Serra estem en procés de licitació. Es va obrir el sobre número 1 i sobre número 2. Estem pendent de concretar una data per l’obertura del sobre número 3, que, com sabeu, és l’oferta econòmica. I, a partir d’aquí, l’adjudicació immediata. Per tant, el tema de Can Serra estem parlant que en quinze dies ho podem tenir resolt.El tema de la biblioteca és més complicat, perquè no era un tema previst. La concessionària va enviar una instància a l’Ajuntament dient que plegava el dia 31 de desembre i, per tant, ens ha agafat, estem en el procés de la confecció de les bases, tant tècniques com administratives, per tirar el tema endavant. Per tant, aquest es retrassarà una miqueta més. Y el tema que comentaba el señor Gallego, más que la Cristina Conde le hablo yo que soy el encargado de las obras, aunque no lleve la gorra puesta. Primero decirle, Sabemsa no está haciendo ninguna obra en esa calle. Sabemsa lo que hace es que cuando hay una obra de urbanización en una calle, lo que hacemos es que, ya que levantamos aceras y asfalto, es aprovechar para sustituir…, si da la coincidencia que en aquella calle hay tuberías de las antiguas, para sustituirlas por tuberías nuevas. Por tanto, lo que hacemos es, dentro del presupuesto de Sabemsa de sustitución de todas las cañerías de Barberà, pues es aprovechar

52

que cuando se levanta una calle sale mucho más barato hacer la sustitución que no hacer una obra. La obra la hace una empresa a la que se le ha adjudicado la obra y se ha adjudicado por parte del Área Metropolitana, porque tal y como usted ha dicho esa obra no la pagamos nosotros, ni tan siquiera es una subvención. Directamente es una obra que adjudica y licita el Área Metropolitana, porque paga directamente el Área Metropolitana. Por lo tanto, con eso respondo al tema de la diferencia entre quien hace la obra y quien no.Respecto de por qué hay una acera más ancha que otra, o por qué es esa y no otra, no tiene nada que ver con el taller y la peluquería. Obviamente, sigue la línea de las aceras anchas y porque, además, si la acera ancha hubiese sido la estrecha tampoco se hubiese podido aparcar, porque es precisamente el lado donde hay más vados. Por tanto, se obtiene mucho mayor provecho y mayor rendimiento teniendo la acera ancha donde no hay vados que no donde hay vados, porque si no al final no serviría de nada.Y en cuanto a lo que hablaba de por qué no pensamos en tarimas y demás para las terrazas, pues yo no le digo que en un momento dado, cuando revisemos la ordenanza que regula, pues lo tengamos en cuenta.Y ya está. Muchas gracias.

Sra. Conde: Només tinc una pregunta, bé, un prec de la Carmina en el tema del carrer del Bosc. (...) si vostè em diu que està encara amb les restes de la Cavalcada de Reis, doncs passarem nota que passin a recollir. Però jo insisteixo, ja ho hem dit a molts plens, no fa falta que espereu al ple per avisar que alguna cosa està malament. Per què? Perquè si el que volem és que estigui ben fet ràpid, doncs el mòbil està... és un moment. Després si al ple ens voleu dir, jo què sé, el que sigui, doncs no hi ha problema. Igualment, doncs, gràcies per avisar i passarem demà mateix a netejar-li el carrer.Gràcies.

Sra. del Frago: Pues sí, Adolfo, respecto al censo de personas que tienen tarjetas por ser personas discapacitadas, no solamente en España sino hasta en Europa, ¿eh?, pueden aparcar si van con esa tarjeta. Buscaremos, la información la tenemos, y sí, sí, haremos la difusión conveniente para todos los usuarios porque… Mira, esta semana firmaba cuatro más. Además, es un censo que está vivo, lógicamente.Y respecto a la información, José Luis, que ens deies d’anar informant els veïns de tot el tema de com va el col·lector de Can Gorgs, ho anem fent, eh? Divendres... –divendres?– divendres de la setmana passada vam tenir reunió amb una comissió de veïns que són els portaveus, a la reunió hi havia el regidor de barri, hi havia els Serveis Territorials també, i anem informant en quin punt de cada passa que podem donar en aquest projecte tan complicat perquè ho tinguin present.Molt bé. Doncs donaríem aquesta part del Ple per finalitzada.

_____________________

I no havent-hi més assumptes per tractar, la Presidència va aixecar la sessió a les 22:45 hores, de la qual s’estén aquesta acta a reserva de la seva aprovació en la propera sessió que es celebri i sens perjudici de la immediata executivitat dels seus acords, salvat allò establert a l’article 208 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.

Un cop aprovada aquesta acta, es transcriurà el seu contingut en el llibre d’actes corresponent, en folis numerats i degudament legalitzats amb el segell de la Corporació.

53

L’alcaldessa presidenta, El secretari general acctal.,

Ana del Frago Barés José Antonio Martínez Martínez