pla d'igualtat de gènere ajuntament de barberà del vallès ... · pla d'igualtat de...

Pla d'Igualtat de Gènere

Ajuntament de Barberà del Vallès 2008-2011

Pla d'Igualtat de Gènere de Barberà del Vallès

2

Aquest document s’ha realitzat amb el suport del Servei de Promoció de Polítiques d’Igualtat de la Diputació de Barcelona, l’assessorament tècnic de l’equip de Complementum S.L. i la participació, reflexions i aportacions de la

Comissió Interdepartamental d’elaboració del Pla d’Igualtat de Gènere de l’Ajuntament de Barberà del Vallès. A totes i tots us agraïm el document que teniu a mans.


3

ÍNDEX

Introducció 1. Marc de Referència 2. Principis i Metodologia 3. Condicions prèvies i Objectiu general 4. Línies Estratègiques, Objectius específics, Resultats, Indicadors i Accions 5. Calendari 6. Comissió Interdepartamental ANNEX 1. Quadre-Resum ANNEX 2. Glossari


4

Introducció “En qüestions de valors, mai no podem reconciliar-nos amb la realitat present, car si així ho fem, no aconseguirem canviar-la mai”. Aquesta frase, que no fa gaire li vaig sentir a una persona, que bé podríem anomenar intel�lectual, crec que resumeix a la perfecció la inquietud que tenim moltes persones que volem aportar noves visions i noves maneres de fer en la gestió pública. Cap canvi social mai no ha estat fàcil. Cap dret essencial s’ha adquirit sols per convicció i sense dificultat. La consolidació de les conquestes socials sempre ha estat per via de la legislació corresponent. Els drets es guanyen, es legislen i s’assoleixen. Per arribar on ara som, en matèria d’igualtat de gènere, és necessari reconèixer el llarg camí que s’ha anat recorrent en la nostra societat. I això no hauria estat possible sense els moviments pioners que varen iniciar la lluita per l’emancipació de la dona i per la plena igualtat jurídica i social, als quals cal reconèixer el seu lideratge. Així també, crec que és just agrair l’esforç de tota una generació d’homes que han assumit els valors d’igualtat i justícia, per contribuir a fer una societat més equitativa en la complementarietat home-dona. No sempre s’ha reconegut prou l’esforç que han fet moltes persones per canviar els models establerts i em sembla que és just agrair la convicció de les idees i la seva posada en pràctica. Ara, la societat està canviant i té uns nous objectius i s’obren noves perspectives. Aquest Pla d’Igualtat de Gènere vol ser un reflex d’aquesta nova realitat i ajudar a configurar la ciutat del futur. Les persones que tenim la responsabilitat de governar un municipi no podem ser sols gestores del present, hem d’avançar-nos al futur i liderar la transformació que sempre s’ha de fer. Com deia Willy Brandt: “no ens venceran les dificultats, sinó la nostra resignació” i nosaltres no volem resignar-nos. Així, segur que assolirem els objectius d’una societat més justa, més equitativa, més igualitària i més lliure. Una salutació ben cordial,

Ana del Frago Barés Alcaldessa de Barberà del Vallès


5

1. Marc de Referència

El principi d’igualtat és un dels eixos nuclears de les societats modernes. La consecució d’aquest principi polític ha estat present des de la creació dels estats democràtics moderns. Tanmateix, el seu reconeixement no ho ha estat per tot el conjunt de la ciutadania, les dones no han iniciat un procés d’equiparació de drets formals fins a principis del S. XX. La divisió sexual del treball continua encara vigent i organitzant les estructures socials de tal forma que la igualtat real encara és un repte a aconseguir.

La consideració de la discriminació de gènere com a problema públic i la necessitat de desenvolupar polítiques de gènere es veu impulsada per diversos agents: A nivell internacional ha estat central en la formulació de les polítiques d’igualtat el moviment feminista, el qual en la dècada dels 60 i 70 es va mobilitzar per tal que la desigualtat entre els gèneres es tingués es compte pels poders públics. El moviment feminista de la segona onada evidencia que la igualtat formal o de dret, reivindicada per les sufragistes que conformaren el feminisme de la primera onada (materialitzada amb la consecució del dret a vot, a l’educació i als treballs), no havia estat suficient. Les noves idees que s’introdueixen en aquell moment si bé generen ruptures en el moviment de dones respecte el diferent paper que se li atorga a l’Estat en la teoria feminista, també provoquen la pròpia intervenció de l’Estat, a través de la formulació de polítiques d’acció positiva per a les dones. Seguint a Judit Astelarra1, podem dir que les prioritats de l’agenda del moviment feminista de la segona onada, i per tant, les demandes polítiques que faran davant les institucions internacionals són:

• Reivindicar que es compleixin en la pràctica els drets polítics i socials de les dones i estendre’ls a tots els àmbits en els que encara no existeixen (drets reproductius, de la cura…)

1 Astelarra, Judit. Veinte años de políticas de igualdad. Col. Feminismos (2005)


6

• Repensar la política de forma que inclogui les relacions entre l’àmbit privat i públic. Les injustícies que es donin en l’àmbit domèstic i la discriminació de les dones en la vida quotidiana també són un problema polític.

El paper de Nacions Unides ha estat capdavanter i protagonista en el desenvolupament de les polítiques de gènere, establint mesures i estratègies polítiques a favor de la igualtat de gènere, sobretot a partir de 1975, data que marca l’inici de la dècada de les dones, amb l’entrada en vigor de la CEDAW, la Convenció sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona, que comprèn drets de les dones acceptats internacionalment aplicables en tots els camps i que els països ratifiquen de forma voluntària. Les quatre conferències mundials sobre la Dona (Mèxic, 1975/Copenhagen, 1980/Nairobi, 1985/Beijing, 1995) i els seus respectius plans d’acció han marcat de forma progressiva els objectius i estratègies per la equitat de gènere i han fet explícita la necessitat de crear organismes a nivell nacional i local responsables de la implementació de les polítiques de gènere. Un aspecte que cal destacar és el canvi de paradigma de les polítiques de gènere, que passa d’un enfocament de la igualtat d’oportunitats mitjançant accions positives, al mainstreaming de gènere, o transversalitat de gènere, que busca la introducció de la perspectiva de gènere en totes les polítiques públiques.

La Unió Europea també ha exercit influència en el desenvolupament del marc legislatiu comunitari en matèria d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes. La primera referència legal és l’article 119 del Tractat de Roma (1957) on es reconeix el principi d’igualtat referit exclusivament a que dones i homes han de rebre igual salari per igual treball. Amb l’ampliació del concepte d’igualtat del Tractat d’Amsterdam (1997) i l’aprovació de la Carta dels Drets Fonamentals (2000), la Unió Europea va ampliar el marc comunitari en matèria d’igualtat. Actualment, la legislació cobreix 13 directives en l’àmbit del treball, la seguretat social i els béns i serveis. És important destacar l’efecte que ha tingut aquest marc legal europeu a l’estat espanyol; la Ley Orgànica para la Igualdad Efectiva de Mujeres y Hombres (2007), respon a una Directiva Comunitària. En relació a la participació equilibrada de dones i homes en els processos de presa de decisions, el punt de partida fou la Declaració d’Atenes el 1992 on, per primera vegada, es parla de la infrarepresentació de les dones en els càrrecs de decisió com a problema polític i de la “democràcia paritària”. El Consell recomana als estats membres adoptar una estratègia global per a promoure la participació equilibrada.


7

L’Administració Local ha tingut un paper clau a l’hora de generar una opinió pública sensibilitzada amb els problemes de gènere, en un context en què els governs locals han creat polítiques innovadores que han donat resposta a les demandes socials cada vegada més diversificades. Aquest major protagonisme es fonamenta en la seva proximitat amb la realitat social que li permet conèixer millor que les altres administracions les necessitats de la població. D’aquesta manera, els ajuntaments incorporen les polítiques de gènere promovent les regidories específiques en la temàtica, els serveis, els programes i les/els agents d’igualtat, amb l’objectiu de modificar les relacions desiguals entre dones i homes. En tot aquest procés han tingut un paper clau moltes dones dels partits polítics i tècniques municipals que, establint aliances de gènere, introdueixen les polítiques d’igualtat en les diferents agendes i busquen recursos per la seva implementació.

La incorporació dels estudis de gènere en les comunitats acadèmiques i centres d’investigació, a partir dels setanta, contribueixen a la formació de professionals i al desenvolupament i difusió de les teories del gènere. El paper de l’opinió pública i els mitjans de comunicació en la conceptualització de la problemàtica de gènere és capdal per a que aquesta qüestió es converteixi en una prioritat política.

1.1. Marc legal Les polítiques públiques d’igualtat han viscut un procés de desenvolupament a tots els nivells de l’Administració. Ens els darrers trenta anys aquestes polítiques han passat de ser inexistents a introduir-se mitjançant diferents models de planificació a totes les administracions públiques, central, autonòmica i local. Actualment, disposem d’un marc legal en els diferents nivells institucionals que fonamenta la implementació de les polítiques d’igualtat. A) El marc normatiu en l’àmbit nacional Constitució Espanyola 1978 La Constitució espanyola recull com a drets i llibertats fonamentals vinculats a la igualtat de gènere els següents:


8

En el títol I, capítol II, l’article 14: Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social En el títol preliminar, l’article 9.2: Correspon als poders públics promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives... Llei 27/2003, de 31 de juliol, reguladora de l’ordre de protecció de les víctimes de la violència domèstica La Llei regula mesures de protecció per a les dones que pateixen agressions per part de la seva parella i, en general, per a les víctimes de violència en l’àmbit familiar. Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. La violència de gènere s’enfoca d’una manera integral i multidisciplinar. El procés de socialització i l’educació es consideren fonamentals per prevenir la seva aparició i per a que les noves generacions incorporin els valors de llibertat i d’igualtat entre ambdós sexes. La llei també emfatitza la protecció de les víctimes i reconeix nous drets, introdueix importants reformes en l’ordre civil i penal i crea els Jutjats de Violència sobre la Dona. L’àmbit de la Llei inclou tant els aspectes preventius, educatius, socials, assistencials i d’atenció posterior a les víctimes, com la normativa civil que incideix en l’àmbit familiar o de convivència (on principalment es produeixen les agressions) i la resposta penal davant d’aquests delictes.


9

La Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, parteix de la necessitat d’establir accions normatives dirigides a combatre totes les formes de discriminació directe i indirecte per raó de sexe i a potenciar la igualtat real entre dones i homes. Les principals aportacions d’aquesta llei són que reconeix que la igualtat formal no és suficient, i que posa l’accent en la prevenció de conductes discriminatòries i en fer polítiques actives per garantir el principi d’igualtat. Les accions proposades abasten diversos àmbits: a) Administracions públiques i ordenació de les polítiques públiques sota el principi d’igualtat i la perspectiva de

gènere. b) Regulació de l’accés als béns i serveis (relació entre particulars) i mesures de promoció de la igualtat en les

empreses en matèria de contractació, subvencions, als consells d’administració... c) Mesures per a potenciar el dret al treball i a la igualtat d’oportunitats, en l’accés, la formació i la promoció.

S’inclou entre els drets la protecció en cas d’assetjament sexual i l’establiment de mesures per a potenciar la conciliació i el repartiment de les tasques domèstiques i de cura. Les mesures per afavorir la igualtat i els Plans d’Igualtat, obligatoris per les empreses de més de 250 treballadors, s’inscriuen en el marc de les negociacions col�lectives.

d) Participació política equilibrada: modificació de la Llei Orgànica de Règim Electoral per tal que hi hagi una

composició equilibrada de dones i homes en les candidatures a les eleccions, tant a nivell nacional, com autonòmic i local. S’exigirà la paritat excepte en els municipis menors de 3000 habitants.

e) Importància de la col�laboració entre administracions públiques i necessitat que les Entitats Locals integrin el dret

d’igualtat en l’exercici de les seves competències.


10

B) El marc normatiu en l’àmbit autonòmic Llei Orgànica 6/2006 de Reforma de l’Estatut d’Autonomia El nou Estatut regula els drets civils i socials, i entre ells, els drets de les dones. En el Títol I, Capítol I, l’article 19 explicita: 19.1 Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació. 19.2 Les dones tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats L’article 41 de l’Estatut reconeix que els poders públics han de garantir la incorporació de la perspectiva de gènere. L’Estatut també incorpora la paritat en la composició i règim electoral del Parlament (article 56): Són electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en ple ús de llurs drets civils i polítics, d'acord amb la legislació electoral. La llei electoral de Catalunya ha d'establir criteris de paritat entre dones i homes per a l'elaboració de les llistes.

Llei 5/2008 de 24 d’abril del dret de les dones a eradicar la violència masclista Aquesta Llei recull les actuacions que els poders públics catalans han de dur a terme per combatre la violència masclista i la xarxa de serveis d’atenció i recuperació que garanteixi una intervenció integral contra totes les formes d'aquesta violència. A nivell conceptual, la Llei situa en el centre les dones com a subjectes de drets i considera la violència masclista com una greu vulneració d’aquests drets i de les llibertats fonamentals. També reconeix la importància dels aspectes preventius i subratlla les mesures de sensibilització, prevenció i detecció precoç com a principis fonamentals per la seva eradicació.


11

A nivell de competències, correspon als municipis programar, prestar i gestionar els Serveis d'Informació i Atenció a les dones i efectuar la derivació als diferents serveis especialitzats, en els termes previstos en aquesta Llei. C) El marc normatiu en l’àmbit local A nivell local el marc normatiu de les polítiques de gènere el trobem, en primer lloc, en la Constitució Espanyola i en els textos jurídics sectorials que s’han anat aprovant en els últims anys que incorporen mesures específiques per abordar la igualtat de gènere. Les competències de les administracions públiques locals s’estableixen en la Llei 7/1985 de Bases de Règim Local en dos articles bàsics que delimiten la capacitat d’actuació dels ajuntaments.

Article 25: «El municipi, per a gestió dels seus interessos en l’àmbit de les seves competències, pot promoure tota classe d’activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal». Article 28: «Els municipis poden realitzar activitats complementàries de les pròpies o d’altres administracions públiques i, en particular, les relatives a l’educació, la cultura, la promoció de la dona, l’habitatge, la sanitat i la protecció del medi ambient».

Com ja s’ha esmentat, el protagonisme de l’administració local, sovint capdavanter en el desenvolupament de les polítiques de gènere, es fonamenta en la seva proximitat a la realitat social, cosa que li permet disposar de més elements a l’hora d’establir actuacions que responguin a les necessitats de la població. La Carta Europea d’Autonomia Local reconeix aquesta posició dels governs locals (article 4.3) a través del principi de subsidiarietat: «l’exercici de les responsabilitats públiques, de manera general, ha d’incumbir preferentment a les autoritats més properes als ciutadans». Així, estableix que els governs locals tenen el dret i la capacitat efectiva per ordenar i gestionar tots aquells assumptes públics que incumbeixen directament a la seva comunitat, amb l’objectiu de dispensar uns serveis de qualitat i beneficiar la ciutadania.


12

Així doncs, els governs locals estan deixant de ser actors polítics marginals enfront dels poders centrals i regionals, i comencen a assumir una capacitat d’autogovern que els confereix més capacitat de decisió i marge de maniobra per elaborar polítiques públiques. Cal tenir en compte, però, que existeix una normativa a nivell internacional, nacional i autonòmic que té una incidència en les competències dels ens locals, bàsicament per l’esmentat principi de subsidiarietat, d’eficàcia i de descentralització administrativa que caracteritzen l’organització política del nostre territori.


13

2. Principis i Metodologia

2.1. Principis inspiradors A) El principi d'igualtat, una opció ideològica Darrera de qualsevol anàlisi, planificació, actuació o avaluació hi ha una manera de veure el món, de situar-s'hi i de plantejar-se què s'ha de canviar i què s'ha de mantenir. Darrera de qualsevol persona, organització o institució hi ha una manera d'entendre el propi territori i d'estar a la vida. Aquestes maneres seran les que ens faran tenir o no present la perspectiva de gènere, és a dir, tenir en compte en l'anàlisi, la planificació, el disseny i l'execució de les actuacions les diferències socials i culturals dels homes i les dones en qualsevol àmbit. Per tant, en l'elaboració del Pla hem tingut present que els processos que ens permeten planificar i actuar tenen una importància cabdal, però no són neutres: sempre es deriven d'una manera determinada d'entendre la política i la vida. El Pla sorgeix, doncs, del reconeixement de l'existència de subordinacions de gènere, el rebuig d'aquestes i la voluntat d'actuar per transformar aquesta realitat. B) Construir una societat més justa i democràtica Les actuacions dels Ajuntaments per la igualtat de gènere al nostre país se situen en el context dels importants canvis polítics i socials viscuts en els darrers vint-i-cinc anys que, com en altres països europeus però amb retard, signifiquen un trencament progressiu de la mentalitat tradicional sobre el paper de les dones i els homes a la societat i en els espais públic i privat. La introducció de polítiques de gènere suposa el planejament d'actuacions que permetin construir una societat més igualitària, justa i democràtica.


14

En el present Pla d’Igualtat de Gènere celebrem la diversitat, l'heterogeneïtat, perquè enriqueix la nostra societat, però, en cap cas, aquestes diferències poden esdevenir factors de desigualtat, de subordinació o de jerarquització de les persones. La igualtat de gènere que persegueix el Pla orienta els sistemes polítics, socials, econòmics i culturals sobre la base del principi d'igualtat entre dones i homes com un dels pilars bàsics de les societats democràtiques modernes. C) Treballar transversalment L'estratègia més recent de la política d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes a la Unió Europea es coneix com gender mainstreaming o trasversalitat de gènere, que implica incloure la perspectiva de gènere en totes les polítiques i actuacions, prèviament a la presa de decisions, així com en l'anàlisi, la planificació, l'aplicació metodològica i l'avaluació de totes les àrees d'intervenció: econòmiques, jurídiques, ambientals, culturals, etc. És a dir, en cadascuna de les fases de les polítiques públiques. Així, la transversalitat de gènere suposa un canvi de paradigma polític: de les polítiques de la dona a les polítiques de gènere. Des d'aquest nou paradigma es promou que, a banda de desenvolupar accions específiques per a les dones, es tinguin presents les necessitats de les dones i els homes des de totes les àrees municipals. El Pla ha estat fruit d'un espai de reflexió, discussió i disseny compartit per persones de diferents àrees de tot l'Ajuntament, algunes d'elles amb una visió, que podríem dir, allunyada de la inclusió de la perspectiva de gènere en la seva planificació i actuació.


15

D) Revisar críticament el model actual d'actuació municipal Cal tenir present que la nostra és una societat androcèntrica que té als homes com a mesura de totes les coses. Això significa que la visió del món i l'enfocament d'una anàlisi, una planificació o una avaluació es realitzen, sovint, solament des d'una perspectiva masculina i els resultats es consideren vàlids per a totes les persones, homes i dones. El grup dominant (homes, blancs, joves, sense discapacitats, heterosexuals i d'estatus econòmic elevat) imposa les seves convencions: valors, visions, llenguatge, etc. convertint-les en universals. Unes convencions que defineixen un model únic de masculinitat (i també de feminitat) allunyat de la realitat i que, forçosament, necessita ser revisat. Com dèiem al principi, les eines de planificació no poden ser neutres per què la ciutadania genèrica no existeix; no podem obviar la diversitat i les necessitats de les persones en funció de factors com ara el sexe, l'ètnia, la classe social, les malalties, etc. Reorientar la nostra tasca no és una feina fàcil, ja que la nostra mirada ha estat educada en un context androcèntric, en el qual les necessitats de les dones han estat històricament invisibilitzades. Es fa necessari, doncs, tornar a analitzar la realitat amb ulls d'estranyesa, per tal d'anar comprenent i visibilitzant el diferent impacte de les actuacions públiques en les condicions de vida de les dones i els homes, per tal de contribuir a la reducció de l'esbiaix androcèntric de la nostra cultura i de les nostres pràctiques polítiques. Així doncs, des dels municipis, el desenvolupament de nous valors que ajudin a construir una societat més justa i igualitària requereix el compromís de les persones que posen en marxa les polítiques locals i implementen projectes i programes en totes les àrees. Tothom pot ser agent per la igualtat sempre que incorpori una altra manera de mirar el món, i que des d'aquesta mirada vagi transformant les metodologies i els continguts de la seva feina.


16

2.2. Metodologia de treball L'any 1996, l'Ajuntament de Barberà del Vallès inicia el seu camí envers la igualtat entre les dones i els homes, tot desenvolupant les primeres intervencions específiques al municipi en aquest camp. Durant els deu següents anys (1997 – 2007) l'Ajuntament desenvolupa els Programes municipals per la Igualtat de les Dones, que trobaran complicitats en l'evolució del marc normatiu, l’increment progressiu del pressupost municipal i dels recursos externs d'altres administracions públiques, l'aparició i creixement del teixit social barberenc, així com la incorporació, lenta però segura, de la perspectiva de gènere en diferents departaments municipals, institucions públiques i privades i agents socials. L'any 2007 s'inicia un treball intensiu amb la Diputació de Barcelona, per tal d'analitzar quina és la realitat del municipi de Barberà del Vallès en clau de gènere, així com de planificar nous reptes i camins per assolir-los. Aquest treball es materialitza amb la redacció d'una “Diagnosi de Gènere i Igualtat d'Oportunitats” i continua amb l'elaboració i aprovació del present “Pla d'Igualtat de Gènere a Barberà del Vallès”. Per tal de desenvolupar el Pla d’Igualtat de Gènere que teniu entre les mans, l'Ajuntament de Barberà del Vallès ha comptat amb el suport de l'Oficina de Promoció de les Polítiques d'Igualtat Dona-Home, amb qui s'ha treballat estretament per fer néixer una eina que permeti assolir nous reptes en la igualtat de gènere al municipi. Per tal de materialitzar aquest treball, l'Ajuntament ha creat una Comissió formada per personal tècnic que ha treballat sota dues premisses bàsiques: primera, configurar un espai de reflexió sobre la igualtat entre les dones i els homes i les polítiques de gènere, tot desenvolupant dinàmiques de treball que visualitzin la incorporació de la perspectiva de gènere o la seva mancança en el treball municipal quotidià; segona, recollir i donar valor al bagatge que l'Ajuntament ja té en l'àmbit de les polítiques de gènere i, evidentment, dissenyar nous reptes per al període 2008-2011.


17

Així doncs, realitzar el Pla d'Igualtat de Gènere de l’Ajuntament de Barberà del Vallès no tant sols ha consistit en posar d'acord un grup de persones sobre objectius, resultats i accions a emprendre, sinó també en perfilar un discurs polític basat en la justícia social i la democràcia plena. Aquesta càrrega ideològica ha afegit una gran complexitat al treball de la Comissió, però també ha donat un gran sentit al procés d'elaboració del Pla i al seu resultat final. En aquest sentit, l'elaboració del Pla ha estat un procés que ha implicat decisions a diferents nivells:

� visió estratègica � adquisició de compromisos polítics � lideratge de la regidoria específica de gènere � compromís públic davant la ciutadania � assignació de mitjans econòmics i recursos humans necessaris � creació d'estructures i formes de treballar que potenciïn la transversalitat i la horitzontalitat Veurem reflectits aquests diferents nivells de decisió al llarg dels següents apartats del Pla:

− Condicions prèvies, que estableixen els reptes del propi Ajuntament per tal de tirar endavant el Pla.

− Objectiu general del Pla, que defineix cap a on es dirigeix l'Ajuntament en l'àmbit de les polítiques de gènere i explica la importància del Pla per a la societat, en termes de beneficis a més llarg termini.

− Línies Estratègiques, que marquen les grans àrees d'actuació en l'àmbit del gènere, i que venen definides pel Pla

d’Igualtat de Gènere de la Diputació de Barcelona.

− Marc conceptual, que aporta els elements de reflexió sobre cadascuna de les línies, els quals ajuden a entendre les desigualtats de gènere existents i justifiquen la necessitat d’intervenció .

− Diagnosi prèvia, que recull de forma sintètica la informació més significativa de la “Diagnosi de Gènere i Igualtat d'Oportunitats”.


18

− Objectius específics del Pla, per cada línia estratègica, que defineixen els compromisos que adquireix l'Ajuntament i les fites que vol assolir en cadascun dels àmbits de treball, en coherència amb les prioritats i l'objectiu general; són, doncs, les finalitats a perseguir durant l'execució del Pla d’Igualtat de Gènere, i són susceptibles de continuar un cop finalitzat el mateix.

− Resultats previstos, lligats als objectius a assolir al llarg del Pla d’Igualtat de Gènere, són realitats que es preveuen assolir a través d'un conjunt d'actuacions desenvolupades al llarg d'un període de temps establert prèviament i sota l'aplicació d'uns recursos previstos.

− Indicadors sobre els resultats del Pla d’Igualtat de Gènere, com una eina per a mesurar el grau d’assoliment dels objectius a aconseguir. Els indicadors previstos en aquest Pla són instruments de mesura que ens permeten expressar quantitativament els resultats esperats i, alhora, serveixen de guia per a avaluar la qualitat o l'adequació del desenvolupament pràctic del Pla d’Igualtat de Gènere. Aquesta és una proposta inicial que inclou el nom de l’indicador i l'aspecte a valorar; caldrà, però, desenvolupar-la més amb una descripció dels aspectes necessaris per la seva aplicació.

− Accions, ordenades per línies estratègiques que, a nivell operatiu, s'han planificat al llarg de l’execució del Pla

d’Igualtat de Gènere per tal d’assolir els objectius proposats. Recullen les àrees municipals que hi intervenen tot reflectint el treball transversal necessari per al seu desenvolupament (tant per aquelles que s'han vingut desenvolupant fins ara com per a les accions de futur).

− Temporització del Pla d’Igualtat de Gènere, prevista per al període 2008-2011. − Quadre-resum del Pla d’Igualtat de Gènere on, línia per línia, es dóna una visió de conjunt sobre quins elements

conté el Pla, les prioritats establertes i l’assignació de recursos previstos per tal d’executar les accions. − Glossari, amb la descripció dels termes específics de gènere emprats en el document del Pla d’Igualtat de

Gènere.


19

3. Condicions prèvies i Objectiu general

3.1. Condicions prèvies El Pla d'Igualtat de Gènere de l’Ajuntament de Barberà del Vallès té dues característiques pròpies i significatives. En primer lloc, posa l'accent en l'impuls i el compromís polític envers les polítiques de gènere. Dissenyar aquest Pla ja ha suposat una important implicació política i tècnica, però cal que aquest compromís institucional continuï avançant en la priorització d’aquestes polítiques com a un dels eixos vertebradors de la política municipal; en l’estimació i aplicació de recursos econòmics, infrastructurals i humans; en la formació en gènere de l'equip de govern i del personal municipal, que necessita d'eines pràctiques i específiques pel desenvolupament d'actuacions amb perspectiva de gènere; i en una estructura organitzativa que faciliti el treball transversal. En segon lloc, el Pla d'Igualtat de Gènere de l’Ajuntament de Barberà del Vallès recull la necessitat d’afavorir la construcció social de nous models de masculinitat que entenguin les relacions des de paràmetres d'igualtat i que se sumin a l'esforç de millorar democràticament la nostra societat des de la corresponsabilitat i la lluita contra la discriminació de les dones. La inclusió d'aquest objectiu és reflex del camí recorregut per part d'una àrea municipal que porta dotze anys treballant amb solidesa per la igualtat de gènere i que ha volgut “anar més enllà”, debatent i trencant “l'a-priori” que les polítiques d'igualtat no sols són polítiques per a les dones, sinó que afecten la totalitat de la societat. El Pla d'Igualtat de Gènere de l’Ajuntament de Barberà del Vallès és, doncs, una bona eina per aprofundir i avançar en la tasca que l'Ajuntament ja ve desenvolupant en favor de la igualtat de gènere, però també, per corresponsabilitzar el conjunt municipal en aquesta tasca, impregnant en major mesura la resta d'àrees municipals, assegurant una major transversalitat de les actuacions i, en definitiva, afavorint que es desplegui amb un major impuls polític la bona tasca duta fins el moment.


20

Serà el compromís polític per fer veritables polítiques d'igualtat transversals i no sectorialitzades, el que permetrà creure en el Pla d'Igualtat de Gènere de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, assumir-lo i aplicar-lo amb coherència, tant a nivell de lideratge, com de la implicació de tota l'organització municipal. Un compromís, un lideratge i una implicació municipals que tindran un impacte en la població de Barberà del Vallès en la mesura que contribueixin a trencar amb la cultura existent respecte als rols de gènere, a visualitzar i abordar adequadament realitats tant terribles com la violència de gènere, així com a minvar la reproducció del model patriarcal i les resistències a un nou model de relacions personals, comunitàries i socials, basat en l'equitat.

3.2. Objectiu general del Pla Impulsar, des de l’Ajuntament, la incorporació de la perspectiva de gènere a tots els àmbits socials, econòmics, polítics i culturals del municipi de Barberà del Vallès, per tal d’aconseguir la igualtat real i efectiva entre dones i homes, tot afavorint l'apoderament de les dones i la seva veritable ciutadania, així com la implicació dels homes en la definició de nous models de masculinitat i en la lluita per a la igualtat.


21

4. Línies Estratègiques, Objectius específics, Resultats, Indicadors i Accions.

LÍNIA ESTRATÈGICA I: Impulsar les polítiques de gènere a Barberà del Vallès I.1. Marc conceptual Les polítiques públiques d’igualtat de gènere tenen com a finalitat eradicar les desigualtats existents entre dones homes en els diferents àmbits de la vida social, política, econòmica i cultural. Són el conjunt d’intencions, decisions, objectius i mesures adoptades pels poders públics per aconseguir la igualtat de gènere. Aquestes accions o estratègies tenen la seva raó de ser en els estats democràtics, sota els principis de justícia i igualtat, amb la intenció de corregir el dèficit democràtic que significa l’exclusió en l’exercici dels drets de la meitat de la població. No obstant això, fa relativament pocs anys que el principi de la igualtat de gènere ha passat a tenir protagonisme i visibilitat en l’agenda política. Les politiques públiques de gènere s’inicien amb la introducció de les demandes dels moviments feministes a les agendes polítiques i quan la desigualtat estructural de gènere es formula com un problema públic. A partir de la dècada dels seixanta i setanta, en la major part dels països occidentals, i a partir dels anys vuitanta a l’Estat espanyol, es revisen els marcs legals vigents i es modifiquen alguns dels aspectes discriminatoris presents en els textos jurídics, i en els últims anys, s’aproven nous textos jurídics que aborden les desigualtats de gènere de forma específica. Paral�lelament, es desenvolupen unitats específiques en diferents administracions públiques que tenen com a objectiu principal impulsar, formular i posar en pràctica mesures per arribar a la igualtat entre dones i homes a través de Plans Estratègics. Aquest procés ha estat anomenat “feminisme institucional”, i amb ell es crea un nou marc normatiu per desenvolupar polítiques públiques de lluita contra les discriminacions de les dones.


22

L’administració local ha tingut un paper clau a l’hora de generar una opinió pública sensibilitzada amb els problemes de gènere, així com en el desenvolupament de serveis i programes per tal d’abordar els efectes de les relacions desiguals entre dones i homes. Es creen els primers serveis d’assessoria jurídica i suport psicològic per les dones que pateixen violència i s’elaboren polítiques específiques per donar resposta a necessitats concretes de les dones relacionades amb la salut , l’elecció lliure de la maternitat, la informació sobre drets individuals... Alguns ajuntaments creen serveis específics com els Centres de Planificació Familiar o els Punts d’Informació que faciliten a les dones informació sobre la planificació de la maternitat, mètodes contraceptius, educació sexual i educació per a la salut. La salut sexual i reproductiva és un dels principals eixos que els moviments de dones posen en l’agenda pública. A partir dels anys noranta, les administracions públiques fan un pas endavant en el compromís cap a la igualtat de gènere amb la incorporació de compromisos polítics que abordin la problemàtica de la desigualtat de forma estructural i no només amb accions concretes fruït de les problemàtiques del moment. Es creen òrgans polítics específics, com les Regidories de la Dona, que són les responsables institucionals dels plans o programes municipal d’igualtat, i els Centres d’Informació i Recursos per a Dones dirigits a les dones del municipi. Progressivament, aquests òrgans i serveis es van dotant dels recursos humans necessaris, fins arribar a la incorporació de l’Agent d’Igualtat, com a figura professional especialitzada en qüestions de gènere. Així, les polítiques públiques enfocades a les mancances concretes de les dones han anat evolucionant de l’assistencialisme a la concepció de les dones com a subjectes de ple dret, amb l’articulació de polítiques integrals. Es comencen a elaborar programes d’acció i Plans d’Igualtat amb l’objectiu de situar-se a un nivell estratègic i incorporar en els diferents departaments dels ajuntaments la perspectiva de gènere. Davant el reconeixement, cada vegada més evident, del caràcter multidimensional amb el què es presenten les desigualtats de gènere, els canvis socioeconòmics, la influència de les recomanacions de Beijing, i les necessitats de la ciutadania, els ajuntaments inicien accions en diferents àmbits:


23

• Polítiques de gènere: elaboració d’auditories de gènere, plans d’igualtat, formació en gènere, dades segregades

per sexe… • Usos dels temps i repartiment dels treballs • Salut, en els diferents moments del cicle vital • Prevenció i atenció de la violència de gènere: creació de protocols i circuits, serveis d’atenció, campanyes de

sensibilització, comissions de seguiment... • Coeducació • Urbanisme: llei de barris, processos participatius…. • Nous models de masculinitat i participació dels homes en el canvi dels rols tradicionals • Mesures de conciliació de la vida laboral, personal i familiar • Identitats sexuals Els factors que han influenciat aquest canvi de paradigma on el concepte d’igualtat ha passat de centrar-se específicament a les necessitats de les dones a incorporar-se com un valor compartit i un patrimoni de tota societat democràtica han estat la grandària del municipi, el paper del moviment de dones, el compromís de les dones de diferents partits polítics i el fet de comptar amb recursos tècnics i humans. D’aquesta manera, les polítiques de gènere situen la responsabilitat i el compromís en l’eradicació de les relacions desiguals en una posició central i estratègica en el marc de les polítiques públiques.


24

I.2. Diagnosi prèvia

Diagnosi de Gènere i Igualtat d'Oportunitats 2007

DADES REPTES A ASSOLIR

Dones en l'equip de govern i consistori: - 45% dones i 55% els homes al consistori barberenc (2007-2010) - Alcaldessa - 5 dones i 6 homes a les Regidories Personal municipal: - 5 dones en llocs de decisió estratègics (de 21 persones): 21 % de dones. Intervenció, Comunicació i Imatge, Fundació Barberà Promoció, Nodus Barberà i Educació. - 5 dones policies locals (de 42 persones) El 12% són dones. - Alta segregació horitzontal i vertical - No hi ha mesures de conciliació de la vida familiar i laboral. - 36% dones, 64% homes del total de la plantilla: FIX TEMPORAL funcionariat laboral tècnic i adm. no qualif. HOMES 57 27 38 18 DONES 24 65 0 36

− Reduir la segregació vertical: a mida que augmenta la responsabilitat i categoria del càrrec, la presència femenina disminueix.

− Reduir la segregació horitzontal: - hi ha una diferenciació molt clara i significativa en la presència de dones i homes a les diferents àrees i segons el tipus de lloc de treball; l'àrea de Serveis Personals és majoritàriament femenina, en canvi hi ha àrees com el personal de Seguretat Ciutadana o l'àrea de Serveis de Manteniment, Obres i Serveis que estan més masculinitzades. - les característiques dels llocs ocupats per dones són places relacionades amb l’atenció i cura de les persones, el benestar social i l'atenció al públic, personal administratiu i auxiliar. - no hi ha cap mesura d'acció positiva per evitar la segregació ocupacional.

− Donar continuïtat als temes de gènere i igualtat d'oportunitats durant tot l'any des dels mitjans de comunicació.

− Actualitzar i donar ús efectiu al manual d'estil i llenguatge no sexista de l'Ajuntament.


25

I.3. Objectius específics del Pla OBJECTIU 1.1. Garantir el compromís institucional, ferm i permanent en el temps, amb la implicació de totes les àrees, en la incorporació de la perspectiva de gènere a la cultura i organització municipals, creant i destinant els recursos necessaris per a l'apoderament de les dones cap a una plena igualtat i una veritable ciutadania. OBJECTIU 1.2. Assumir el lideratge i esdevenir el model de referència en l'aplicació de polítiques d'igualtat de gènere al municipi de Barberà del Vallès. OBJECTIU 1.3. Avançar en la implicació dels homes en la lluita per a la igualtat de drets i la definició de nous models de masculinitat. I.4. Resultats i Indicadors RESULTATS PREVISTOS INDICADORS RESULTAT 1.1.1. S'haurà desenvolupat i posat en marxa un

Pla de Formació intern sobre igualtat de gènere.

RESULTAT 1.1.2. S'haurà assumit el compromís cap a la

paritat.

Millora dels coneixements del personal municipal sobre igualtat de gènere:

- Nombre d'hores de formació rebudes per l'equip de govern i pel personal municipal

- Nombre de persones formades

- Valoració de les persones assistents a la formació

- Valoració de l'aplicabilitat de la formació (per períodes)

Paritat municipal:

- Presència de dones i homes en l'organigrama de l'Ajuntament (nombres

absoluts, % per sexes i per departaments)

- Presència de dones i homes per grups professionals i condicions laborals

- Índex de segregació horitzontal i vertical


26

RESULTATS PREVISTOS INDICADORS RESULTAT 1.1.3. S'hauran creat comissions de treball

interdepartamental. RESULTAT 1.1.4. S'haurà aplicat el Manual d'Us no Sexista

del llenguatge.

RESULTAT 1.1.5. S'haurà avaluat l'aplicació del Pla a través

de les comissions.

RESULTAT 1.2.1. S'hauran difós els resultats del Pla d'Igualtat

entre tots els agents socials, econòmics i culturals de la

ciutat.

RESULTAT 1.3.1. S'hauran sensibilitzat als homes de Barberà

del Vallès, tot visibilitzant les seves actituds masclistes.

RESULTAT 1.3.2. S'hauran promogut grups de reflexió

d'homes i dones sobre les noves masculinitats.

RESULTAT 1.3.3. S'haurà avançat en la implicació dels

homes de Barberà del Vallès en la corresponsabilitat

(treball familiar-domèstic, criança dels fills, atenció a la

dependència etc.).

Evolució de la cultura organitzativa i de treball municipal vers la transversalitat:

- Percepció del personal municipal (% per departaments, per nivells professionals, per sexe i per períodes) sobre els nivells de:

o horitzontalitat-verticalitat

o flexibilitat-rigidesa

o cooperació-competència

o consens-decisions unilaterals

o treball en equip-treball individual

- Existència d'espais -comissions- de treball interdepartamental (nombre de

departaments, de membres i % per sexe i per períodes)

- Grau d'utilització d'un llenguatge no sexista en la comunicació externa i

interna municipal (nombre d'incorreccions en comunicacions, % per

departaments i per períodes)

Difusió i Sensibilització sobre la igualtat de gènere i les noves masculinitats:

- Impacte comunicatiu local dels resultats del Pla (% per tipus d'agent:

social, econòmic, cultural)

- Grau de sensibilització d'homes i dones de la població local vers noves

masculinitats (nombre i % per sexe i per edats/grups poblacionals)


27

I.5. Accions ACCIONS

PRIORITAT2 NOM DE L'ACCIÓ

ÀREES IMPLICADES ALTRES ENTITATS IMPLICADES

I.0.1 Programa Municipal per a la Igualtat de les Dones (anual 1997-2008)

Programa municipal per a la Igualtat de les Dones (PMID), Programes per a la Infància i la Família, i per a Població Nouvinguda, Àrees d'Educació, Benestar Social, Salut, Joventut.

ABS-PASSIR-ICS Mossos/es d'Esquadra Jutjats de Cerdanyola COA

I.0.2 Auditoria de Gènere PMID Totes les àrees i organismes municipals

Oficina de Promoció de Polítiques d'Igualtat Dona-Home de la Diputació de Barcelona (OPPIDH)

I.0.3 Incorporació d'una Agent d'Igualtat PMID

OPPIDH

I.0.4 Reglament per a la utilització d'un llenguatge no sexista (pendent d'utilització)

PMID Totes les àrees i organismes municipals

I.0.5 Cursos puntuals de formació en gènere per a personal municipal (auditoria)

PMID Departament de Recursos Humans Totes les àrees i organismes municipals

OPPIDH

I.0.6 Formació puntual per personal municipal específic sobre llenguatge no sexista

PMID Departament de Recursos Humans Totes les àrees i organismes municipals

OPPIDH

I.1 Difusió a la ciutadania de l’existència i continguts del Pla d’Igualtat de Gènere

PMID, Comunicació i Imatge, Fundació Barberà Promoció, Participació Ciutadana

Entitats/ Institucions

2 En totes les línies estratègiques, les accions prioritzades amb el número 0 (i amb fons gris) es corresponen amb aquelles que l'Ajuntament de Barberà del

Vallès ja desenvolupa habitualment i que formen part del bagatge i l'herència del propi Pla d’Igualtat de Gènere; les accions amb numeració 1, 2, 3... es corresponen amb les prioritats que la Comissió Tècnica del Pla d’Igualtat de Gènere ha acordat per les noves accions de futur.


28

ACCIONS

I.2 Comissió transversal de seguiment del Pla d'Igualtat Tots els departaments que han participat a la Comissió

I.3 Utilització del Reglament per a la utilització d'un llenguatge no sexista

Totes les àrees i departaments de l'Ajuntament

Empreses municipals i proveïdores

I.4 Creació d'un Centre d'Atenció i Informació a les Dones (CAID) PMID, Urbanisme

Entitats de dones

I.5 Pla de formació en perspectiva de gènere pel personal municipal i agents socials de la ciutat

PMID, Departament de Recursos Humans

Entitats/ Institucions

I.6 Estudi sobre l'estructura organitzativa municipal des d'una perspectiva de gènere

PMID, Departament de Recursos Humans

I.7 Desagregació per sexes de totes les bases de dades municipals

Informàtica Totes les àrees

I.8 Incorporació de la perspectiva de gènere als espais de comunicació municipals – revista municipal i d'altres – a través de la incorporació de dones en la redacció, articles d'opinió, noticies, exemples de bones pràctiques i entrevistes a dones interessants

PMID, Comunicació i Imatge, Participació Ciutadana

Entitats

I.9 Inclusió, en les enquestes ciutadanes que es realitzen de forma periòdica, d’aspectes relacionats amb la igualtat de gènere.

PMID, Comunicació, Departament de Recursos Humans, Participació

Entitats

I.10 Accions per fomentar la construcció de nous models de masculinitat, orientats, entre d’altres objectius, a la creació de grups permanents de reflexió

PMID, Cultura, Joventut, Fundació Barberà Promoció, Regidoria de Promoció Econòmica, Educació (Formació Permanent), Participació Ciutadana

Entitats

I.11 Campanya de sensibilització general a la població sobre situacions de desigualtat quotidiana en clau de gènere

PMID, Participació Ciutadana, Comunicació, Secció Municipal d'Educació


29

LÍNIA ESTRATÈGICA II: Lluitar contra la violència de gènere a Barberà del Vallès II.1. Marc conceptual La violència de gènere és una de les conseqüències més contundent de les relacions de desigualtat entre dones i homes i és considerat un greu atemptat contra la dignitat de les dones i la seva consideració com a persones de ple dret. El fenomen de la violència de gènere emergeix com a problemàtica pública en les darreres dècades del segle XX. Fins aleshores, els actes de violència que s’exercien contra les dones eren considerats “crims passionals” i així es presentaven a la pàgina de successos dels mitjans de comunicació. No obstant això, la violència contra les dones, sobretot quan no complien amb el rol “normatiu” de feminitat, era una estratègia i una mesura correctora i d’exemple cap a les altres dones, i era plenament acceptada per la nostra societat, integrada en els costums populars, en les religions i en els valors morals i culturals. Aquesta “normalització” històrica de la problemàtica s’ha trencat en les últimes dècades del segle XX, gràcies a la denúncia del moviment feminista i al paper posterior que han tingut els mitjans de comunicació en la seva visualització i en la creació d’opinió pública al respecte. Això ha facilitat la conceptualització de la violència de gènere com a problema públic i la seva entrada a les agendes polítiques. Serà l’any 1993, quan Nacions Unides en la Conferència sobre Drets Humans a Viena, va declarar que la violència contra les dones suposa una violació dels drets humans, i dos anys més tard, a la IV Conferència Mundial de les Dones es consensua una definició: la violència de gènere és qualsevol acte de violència basat en el gènere que té com a resultat, o és probable que tingui com a resultat, uns danys o patiments físics, sexuals o psicològics per a les dones, incloent-hi les amenaces d’aquests actes, la coacció o la privació de la seva llibertat, tant si es produeix en la vida pública com en la privada.


30

Tal i com es desprèn de la definició anterior, la violència de gènere pot tenir diverses manifestacions, des de les mutilacions sexuals, violacions com a armes de guerra, agressions sexuals, tràfic de dones i explotació sexual, fins a la violència en la parella . La violència no és un problema individual i personal, ni pel que fa a les dones que la pateixen, que han de conèixer els seus drets i necessiten una assistència adequada i un recolzament assenyat, ni pel que fa als agressors. És un problema social i estructural que requereix un tractament per part dels governs i la resta d'agents socials que han de promoure una política activa i integral. La formació, la detecció i la identificació, la sensibilització i la prevenció es consideren elements indispensables en la lluita contra la violència de gènere. Les actuacions locals han de concretar-se en diverses iniciatives centrades en la formació, la detecció, la prevenció i la coordinació dels esforços dels agents professionals i socials implicats en afrontar la violència de gènere. L'àmbit local és l'adient per impulsar mesures i marcs d'actuació que permetin optimitzar recursos, coordinar esforços i contribuir així a l’eradicació de la violència de gènere. II.2. Diagnosi prèvia


REPTES A ASSOLIR

� Incrementar les accions de formació dirigides a la Policia Local i al personal de l'Ajuntament. � Augmentar les actuacions de sensibilització social. � Millorar les ajudes de caràcter econòmic i d’accés a l’habitatge.


31

II.3. Objectius específics del Pla OBJECTIU 2.1. Generar mecanismes transversals d'actuació immediata i integral en situacions de violència de gènere. OBJECTIU 2.2. Promoure la detecció precoç, la prevenció i la lluita en situacions de violència de gènere, garantint l'actuació de les persones professionals dins del marc competencial actual. II.4. Resultats i Indicadors RESULTATS PREVISTOS INDICADORS RESULTAT 2.1.1. S'haurà creat un recurs d'atenció a

situacions d'urgència amb mecanismes de

coordinació amb el Circuit.

RESULTAT 2.1.2. S'haurà reforçat el grau d'implicació de

totes les persones professionals que formen part del

Circuit.

RESULTAT 2.2.1. S'haurà garantit un espai de formació

adreçat a professionals amb especial incidència en la

detecció dels indicadors de risc de situacions de

- Nombre de situacions d'urgència ateses satisfactòriament, d’acord amb el

circuit establert

- Nombre i % de noves persones que han requerit atenció d'urgència i que no

eren conegudes per l'UPASS o les UBASP

- Grau de capacitat d'escolta activa, d'empatia, d'assertivitat i de

professionalitat del personal

- Grau de responsabilitat de la xarxa social (informal i formal)

- Nombre i tipologia de les derivacions que es realitzen - Nombre i tipologia de denúncies i delictes associats

- Nombre i % de dones ateses per motiu de violència en els diferents serveis que

integren el circuit

Millora dels coneixements professionals en indicadors de risc:

- Nombre d'hores de formació rebudes per professionals

- Nombre de persones formades


32

RESULTATS PREVISTOS INDICADORS violència. - Valoració del personal assistent a la formació

II.5. Accions ACCIONS PRIORITAT NOM DE L'ACCIÓ


II.0.1 Protocol d'actuació en casos de violència de gènere en l'àmbit de la parella

PMID Policia Local Benestar Social

Àrea Bàsica de Salut (ABS) – Programa d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (PASSIR) de l'Institut Català de la Salut Mossos d'Esquadra Associació Dones.com

II.0.2 Comissió de seguiment i aplicació del Protocol d'actuació en casos de violència de gènere en l'àmbit de la parella

PMID Policia Local Benestar Social

ABS - PASSIR Associació per a la igualtat Dones.com

II.0.3 Comissió de seguiment de casos de violència de gènere PMID Policia Local Benestar Social

ABS – PASSIR Fiscalia de Sabadell Jutjats de Cerdanyola

II.0.4 Servei d'Assessorament Jurídic PMID Policia Local Benestar Social

Associació Dones Juristes Col�legi d'Advocats i Advocades de Sabadell Jutjats de Cerdanyola

II.0.5 Servei d'Atenció psicològica: grup terapèutic per a dones maltractades PMID Benestar Social

ABS – PASSIR

II.0.6 Servei d'atenció d'urgències de caps de setmana i festius per acompanyament a les dones que han patit violència. Actualment no existeix

PMID Policia Local

Fiscalia de Sabadell Jutjats de Cerdanyola

II.0.7 Supervisió d'equip de professionals PMID Benestar Social


33

ACCIONS

II.0.8 Programa de tele-assistència mòbil per a les víctimes de la violència de gènere

PMID Benestar Social

Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) Institut de Majors i Serveis Socials (IMSERSO) del Ministeri de Treball i Assumptes Socials Creu Roja

II.0.9 Jornades del 25 de Novembre PMID

Associació per a la igualtat Dones.com

II.0.10 Formació en violència de gènere i/o legislació per a personal sanitari i assistencial

PMID ABS

II.0.11 Formació puntual a policia local en la reforma del Codi Penal Policia Local

II.0.12 Tallers de prevenció de la violència a la parella jove, sexisme i publicitat per a joves

PMID Secció Municipal d'Educació

Instituts d'Ensenyament Secundari Associació de Dones Feministes EL SAFAREIG Fundació Barberà Promoció

II.1 Augment del Servei d'Atenció Psicològica especialitzat per dones en

situació de violència i creació d'un Servei d'Atenció Psicològica

especialitzat pels fills i filles

Benestar Social

PMID

ABS/PASSIR (ICS)

II.2 Recurs d'atenció d'urgència per a dones en situació de violència Benestar Social PMID

II.3 Formació en prevenció de la violència de gènere entre el professorat i pares i mares

Secció Municipal d'Educació PMID

AMPAs Col�legis d'Educació Infantil i Primària Instituts d’Educació Secundària

II.4 Formació específica en prevenció de la violència de gènere per a professionals vinculats/des al Circuit de violència així com en altres àmbits com educació, salut, joventut, etc.

Benestar Social OPPIDH


34

ACCIONS

II.5 Pla de prevenció de la violència de gènere amb infància i adolescència (de 0 a 16 anys)

Secció Municipal d'Educació Joventut PMID Llars d'infants

Col�legis d'Educació Infantil i Primària Instituts d’Educació Secundària

II.6 Difusió d'accions, campanyes i informacions sobre lluita contra la violència a la pàgina web municipal

Comunicació i Imatge PMID Informàtica

II.7 Espai de reflexió del professorat sobre la situació de la violència de gènere dins dels centres educatius

Secció Municipal d'Educació Salut PMID

Col�legis d’Educació Secundària Instituts d’Educació Secundària

II.8 Campanya de sensibilització ciutadana sobre maltractament psicològic Comunicació i Imatge PMID Benestar Social


35

LÍNIA ESTRATÈGICA III: Fomentar la participació sociopolítica de les dones de Barberà del Vallès III.1. Marc conceptual La distribució de rols socials i l’assignació d’espais diferenciats entre dones i homes ha fet que el món públic sigui l'espai dels homes i, en canvi, l'àmbit familiar ha estat tradicionalment de les dones. Aquesta estructura es reflecteix tant en la representació com en la presència de dones en l'espai públic i als llocs de presa de decisió. Així mateix, l'accés desigual als recursos impedeix la plena participació de les dones, en retalla la capacitat d'influència i en limita l'exercici de la ciutadania. La democràcia comporta la presència equilibrada de dones i homes en els òrgans i els llocs de presa de decisió col�lectiva, i la igualtat requereix la participació i la representació paritària en la vida política, social, cultural i econòmica. Una de les estratègies desenvolupades per potenciar la participació política de les dones ha estat la paritat. El concepte de democràcia paritària neix políticament a Europa i es defineix com una representació equilibrada d’homes i dones, de forma que cap dels sexes tingui una presència major al 60% ni menor al 40%. Parteix del reconeixement del fet que les dones constitueixen el 50% de la societat i, per això, la seva infrarepresentació en els espais de decisió constitueix una contradicció, raó que fa necessari un repartiment equilibrat de poder. Actualment amb l’aplicació de la Llei Orgànica 3/2007 per la Igualtat Efectiva entre dones i homes, es modifica la Llei orgànica de Règim Electoral General 5/1985 en que obliga a que les candidatures siguin paritàries en els diferents nivells polítics; en el cas dels municipis només serà exigible abans de les eleccions 2011 per aquells que tenen més de 5000 habitants.


36

Segons els resultats i les conclusions de l’informe de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), a Catalunya, l’any 2003, hi havia un 23,27% de regidores, mentre que al 2007 hi ha un 29,59%, el que representa 6.32 punts més. Les dades analitzades per la Diputació de Barcelona mostren que en els 311 municipis hi ha un 32,78% de dones representades (juntes de govern i regidories), un percentatge que ha pujat cinc punts des de les últimes eleccions municipals. Cal destacar, també, que en l’àmbit estatal hi ha un 15% de dones alcaldesses; a la nostra província aquest resultat és d’un 14,15%, un percentatge superior en un punt al que trobàvem en el mandat anterior. L’anàlisi general de les dades sobre la presència política de les dones en els governs locals mostra que aquesta es redueix a mesura que s’ascendeix en l’escala dels llocs de responsabilitat. Però, també, que més de la meitat (un 60%) de les dones que són càrrecs electes tenen responsabilitats de govern. Els poders públics han posat en pràctica a través dels organismes que impulsen les polítiques d’igualtat accions de formació en el lideratge de les dones, sensibilització al sector privat i en fer visible altres formes de participació pública on les dones han estat capdaventeres. L'administració local esdevé fonamental per promocionar la participació de les dones en les decisions col�lectives i estimular una ciutadania activa mitjançant la creació de mecanismes i noves formes de participació. III.2. Diagnosi prèvia


REPTES A ASSOLIR

� Millorar la participació femenina en el moviment associatiu barberenc. � Disposar de dades objectives de la participació de dones i homes a les entitats i sobre la presència de dones en els càrrecs directius

de les associacions barberenques.

III.3. Objectius específics del Pla


37

OBJECTIU 3.1. Fomentar la presència de dones en òrgans de participació ciutadana i presa de decisions polítiques, amb especial èmfasi en l'assoliment de càrrecs de responsabilitat. OBJECTIU 3.2. Assolir la paritat entre els càrrecs de representació d'associacions del municipi. III.4. Resultats i Indicadors RESULTATS PREVISTOS INDICADORS RESULTAT 3.1.1. En cadascun dels òrgans de participació

ciutadana i de presa de decisions polítiques de

l'Ajuntament, hi haurà una presència d'entre el 40 i 60% de

presència de dones.

RESULTAT 3.1.2. El conjunt de presidències de les Juntes gestores dels òrgans de participació seran paritàries.

RESULTAT 3.2.1. S'haurà promogut que les associacions i

entitats del municipi incorporin dones en els seus càrrecs de

representació.

Presència de dones en òrgans de participació ciutadana i de presa de

decisions polítiques:

- Nombre de dones presents

- % de dones i d'homes presents

- Nivell de paritat a les presidències de les Juntes gestores

- % de dones i d'homes a les presidències

Presència de dones en espais cívics i associatius:

- Nombre de dones en càrrecs de representació del teixit cívic i associatiu

- % de dones i d'homes representants

- % de dones i d'homes a les presidències

III.5. Accions


38

ACCIONS PRIORITAT NOM DE L'ACCIÓ


III.0.1 Aula de les Dones (actualment sense personal) PMID

Instituto de la Mujer ICD, OPPIDH

III.0.2 Convenis i subvencions d'activitats amb associacions de dones PMID

III.0.3 Aplicació de quotes per sexe i edat en accions de participació local específicament en els tallers de participació ciutadana

Regidoria de Participació

III.0.4 Cessió d'espais per a activitats d'entitats vers la igualtat PMID

Associació per a la Igualtat Dones.com

III.0.5 Xarxa intercultural de dones PMID Programa d'Atenció a la Població Nouvinguda

Associació de dones Braç a braç Associació per a la Igualtat Dones.com

III.0.6 En projecte: Planificació de la creació de xarxa intercultural del Pla de Barris de la Romànica (pla de millora del barri).

Àrea de Serveis Personals, Àrea de Serveis Territorials, Àrea de Serveis Econòmics i Administratius, Comunicació i Imatge, Participació Ciutadana, Patronat municipal d'Esports, Cultura, AISA

III.0.7 En projecte: Formació per a la participació política i social de les dones.

PMID Partits Polítics Entitats del municipi

III.0.8 Presència de les dones a la premsa local PMID Regidoria de Comunicació i Imatge

III.0.9 Les Dones a Ràdio Barberà PMID Regidoria de Comunicació i Imatge

Ràdio Barberà


39

ACCIONS

III.0.10 Observatori de les dones als mitjans de comunicació PMID Regidoria de Comunicació i Imatge Secció Municipal d'Educació

Associacions de dones Ràdio Barberà, Drac Màgic Ajuntaments de: Badalona, Barcelona, Cervelló, Cornellà de Llobregat, El Masnou, Esplugues de Llobregat, Mataró, Molins de Rei, Terrassa, Reus, Rubí, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Perpetua de la Mogoda, Sitges

III.1 Formació en perspectiva de gènere per a entitats del teixit associatiu de la ciutat

Participació ciutadana PMID

Entitats i associacions de Barberà : Partits polítics, sindicats, A. esportives, A. culturals, A. Juvenils, AA.VV, etc.

III.2 Formació per a la participació sociopolítica de les dones PMID Participació Ciutadana

Partits Politics Entitats i associacions

III.3 Campanya d'impuls a l'associacionisme entre les dones Participació Ciutadana Comunicació i Imatge Promoció Econòmica PMID

Entitats i associacions de Barberà Mitjans de comunicació locals

III.4 Incorporació de nous criteris de puntuació de l'accés a subvencions, que afavoreixin la composició paritària de les juntes directives de les associacions i entitats de la ciutat

Tots els departaments que elaboren subvencions a entitats.

III.5 Informe sobre la composició per sexes dels òrgans de govern del teixit associatiu i dels espais de participació cívica a la ciutat

Participació Ciutadana Secretaria Comunicació i Imatge PMID

Entitats i associacions de Barberà Mitjans de comunicació locals


40

LÍNIA ESTRATÈGICA IV: Promoure canvis en el repartiment de treballs i usos del temps a Barberà del Vallès IV.1. Marc conceptual La concepció tradicional del mercat de treball i de l'activitat productiva desvincula les activitats econòmiques dels treballs de l'esfera reproductiva, familiar-domèstica i de cura de la llar i de les persones. Aquesta línia estratègica parteix del lligam que hi ha entre el treball productiu i el treball reproductiu, i de la visibilitat de les profundes desigualtats de gènere que hi perviuen, atès que existeix encara avui una divisió sexual del treball expressada en dos fenòmens. D'una banda, les entrades i sortides de les dones del mercat de treball motivades amb freqüència pel cicle vital (vida en parella, embaràs, criança dels fills i les filles, cura de la gent gran) i per les polítiques empresarials aplicades al llarg d'aquest. De l'altra, la doble presència de dones que, malgrat desenvolupar un treball assalariat, segueixen ocupant-se de la major part del treball reproductor i que es tradueix en realitzar simultàniament el rol d'assalariada i el rol de mestressa de casa en un mateix espai de temps i jornada; les dones degut a una escassa corresponsabilitat del treball familiar-domèstic es veuen abocades a estar pendents d'aquest encara que estiguin en el seu lloc de treball. Tot i l’augment del treball assalariat femení en els últims anys també cal valorar qualitativament les característiques i condicions d’aquesta ocupabilitat. La incorporació al món laboral de les dones ha donat lloc a jornades dobles i triples; majoritàriament, acaparen els contractes a temps parcial, els temporals i exerceixen professions feminitzades que, normalment, estan menys valorades, remunerades i amb poques possibilitats de promoció. Les discriminacions directes i indirectes per motius de gènere, les diferències salarials flagrants en el desenvolupament de la mateixa feina i les possibilitats reduïdes de promoció presenten un panorama gens favorable per a les treballadores.


41

Quan parlem d'usos del temps ens referim als lligams en l'organització de la vida del treball reproductiu, el treball productiu, el temps relacional, personal i d'oci; uns temps que condicionen inevitablement els altres. La majoria de vegades, el temps de lleure, d'oci i de participació està dissenyat i estructurat en funció del treball productiu de la societat, és a dir, en relació al temps masculí, i gairebé mai es tenen en compte els horaris del treball reproductiu. Tampoc s'ha tingut en compte, que les persones requereixen d'un temps, per portar a terme relacions i activitats alternatives, que complementen el seu desenvolupament integral. Aquesta línia estratègica es fonamenta en una visió transversal de la vida, dels treballs, dels temps i dels seus usos, i per veure la realitat des de la construcció del temps social que creem i patim els éssers humans. IV.2. Diagnosi prèvia



- Atur registrat 2005 i 2006: Homes Dones Total Barberà 2006 37,3% 62,7% 1.411 del Vallès 2005 39,5% 60,5% 1.409 Vallès 2006 39,7% 60,3% 36.620 Occidental 2005 40,8% 59,2% 37.167 Catalunya 2006 42,1% 57,9% 270.573 2005 43,0% 57,0% 275.029 - 2.452 persones (9,3% de la població) es troben inactives i realitzen tasques de la llar: el 98,2% són dones.

� Incloure la perspectiva de gènere en la programació de la formació ocupacional.

� Contribuir a la reducció de l'atur femení, que està molt per sobre de l'atur masculí.

� Segregar les dades de les problemàtiques ateses als Serveis Socials per sexe i per situació familiar de les persones usuàries.

� Aprofundir en la coordinació entre els Serveis Socials i Promoció Econòmica per tal d'aprofitar els recursos i millorar la inserció laboral de les dones que acudeixen als Serveis Socials.


42

IV.3. Objectius específics del Pla OBJECTIU 4.1. Promoure la conciliació de la vida laboral, familiar i personal i afavorir la corresponsabilitat entre homes i dones en les tasques reproductives. OBJECTIU 4.2. Afavorir canvis estructurals en el mercat de treball local que fomentin la igualtat de gènere. VI.4. Resultats i Indicadors RESULTATS PREVISTOS INDICADORS RESULTAT 4.1.1. S'haurà limitat l'horari intern de reunions a

les 19h. de la tarda.

RESULTAT 4.1.2. S'haurà informat-format a tot el personal

municipal sobre mesures de conciliació contemplades a la

Llei.

RESULTAT 4.1.3. S'hauran programat serveis de guarderia o

activitats infantils paral�leles als serveis i actes municipals,

tot vetllant per una programació d'horaris no extensiva.

RESULTAT 4.2.1. L'Ajuntament haurà prioritzat la

contractació de les empreses que compleixin la Llei en

termes d'Igualtat. RESULTAT 4.2.2. Les empreses de Barberà amb més de 50

treballadors i treballadores hauran participat en accions

de promoció de la igualtat de gènere.

Evolució dels nivells d'utilització de mesures de conciliació entre el personal

municipal:

- Grau d'utilització de mesures de limitació d'horaris municipals extensius

(interns i externs)

- Nivell de coneixement del personal municipal de mesures de conciliació

- Volum d'us de serveis de guarderia-activitats infantils en activitats

municipals

Sensibilització de l'empresariat local:

- Nombre de contractacions d'empreses complidores de la Llei

- Volum de contractació d'empreses complidores de la Llei

- Nombre de persones treballadores de les empreses contractades - Nombre d'empreses de més de 50 persones treballadores participants en

accions de promoció de la igualtat

- Volum total de persones treballadores de les empreses participants


43

VI.5. Accions ACCIONS PRIORITAT NOM DE L'ACCIÓ


IV.0.1 Comissió per la inserció laboral PMID Fundació Barberà Promoció

IV.0.2 Curs de dret laboral PMID

IV.0.3 Servei d'assessorament laboral PMID Fundació Barberà Promoció Benestar Social

IV.0.4 Pla d'Igualtat d'Oportunitats de la Fundació Barberà Promoció Fundació Barberà Promoció Regidoria de Promoció Econòmica

IV.0.5 Observatori socioeconòmic de Barberà del Vallès (segregació de dades)

Fundació Barberà Promoció

IV.0.6 Planificació accions per homes i dones tenint en compte conciliació usos del temps.

PMID Gent Gran Secció Municipal d'Educació


44

ACCIONS

IV.0.7 Projecte EQUAL IMPAC-TEM VALLÈS: programa 'Conciliació de la vida laboral i personal' (equip humà d'onze persones); 'Guia de Conciliació de la vida laboral i personal'; seminari 'El Pla d'Igualtats d'Oportunitats'; 'Guia per a la introducció de la perspectiva de gènere a les empreses'; Servei d'Assessorament sobre harmonització entre vida laboral i personal; 'Catàleg de polítiques sobre l'harmonització de la vida laboral i personal'; 'Guia per la incorporació de la perspectiva de gènere a la formació contínua. Accions complementàries'

Fundació Barberà Promoció Regidoria de Promoció Econòmica

Consorci per l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental Ajuntaments de: Castellar del Vallès; Cerdanyola del Vallès; Montcada i Reixac; Palau-Solità i Plegamans; Polinyà; Rubí; Sabadell; Sant Cugat del Vallès; Santa Perpètua de Mogoda; Terrassa Consell Comarcal del Vallès Occidental, Diputació de Barcelona, Institut Català de la Dona, Servei d'Ocupació de Catalunya Centre Metal�lúrgic, Fundació Privada CECOT, Gremi de Fabricants de Sabadell, Unió Comarcal de CCOO del Vallès Occidental, Unió Comarcal d'UGT del Vallès Occidental

IV.1 Difusió (interna i externa) de la Llei de mesures de conciliació Departament de Recursos Humans Fundació Barberà Promoció Comunicació PMID

FBP/AISA

IV.2 Servei d'assessorament a les empreses de Barberà sobre el disseny implantació de plans d'igualtat

Fundació Barberà Promoció PMID Comitè d'empresa AISA

Patronats i sindicats Comitè d'empresa


45

ACCIONS

IV.3 Introducció de nous criteris en la contractació municipal sobre les condicions laborals de les empreses

Tots els departaments que elaboren bases de contractació

IV.4 Formació ocupacional orientada a disminuir la segregació per sexes en determinades activitats econòmiques i/o professionals

Promoció Econòmica PMID

IV.5 Crèdit variable sobre tasques domèstiques Secció Municipal d'Educació Joventut PMID

IES

IV.6 Servei de guarderia en la programació d'activitats municipals, vetllant per la limitació d'horaris extensius pels infants

Tots els departaments que organitzin activitats

IV.7 Premi anual a les empreses socialment responsables (especialment en matèria de conciliació)

AISA Fundació Barberà Promoció Comunicació i Imatge PMID Alcaldia

Cambra de Comerç

IV.8 Taller de cuina familiar saludable per fomentar la corresponsabilitat

Secció Municipal de Salut Secció Municipal d'Educació Cultura Gent Gran Joventut PMID


46

LÍNIA ESTRATÈGICA V: Fomentar la coeducació, la formació i la producció cultural de les dones de Barberà del Vallès V.1. Marc conceptual És important contemplar l'educació de forma integral, des de tots els seus espais de socialització, el sistema reglat i l'educació no formal. La construcció del sistema sexe-gènere es realitza dins els diferents espais educatius on té lloc el procés de socialització de la persona (família, lleure, amistats, escola, mitjans de comunicació, entre d'altres). Aquest procés es duu a terme a través de canalitzacions verbals i gestuals de rols, de sentiments i d'habilitats mitjançant jocs i joguines diversificades segons el gènere, de l'aprenentatge imaginari de models, etc. que assignen rols i valors, i que potencien capacitats diferents en funció del sexe. Malgrat avui disposem d'una escola mixta i d'un sistema educatiu igualitari, la diferenciació de rols no ha quedat superada i, per tant, cal avançar molt per la via de la coeducació: una filosofia pedagògica que, partint d'una anàlisi de gènere que identifica la realitat de dos sexes diferents, i fomenta actituds, valors i capacitats que possibilitin un autèntic desenvolupament integral de cada infant, de manera no enfrontada, i trencant amb les barreres de gènere. En aquesta línia estratègica ens proposem avançar en la coeducació com a procés intencionat que diagnostica, analitza i critica la pràctica i continguts escolars per tal de descobrir el sexisme i dur a terme accions positives que acabin amb les condicions discriminatòries entre l'alumnat i potenciïn el seu desenvolupament. D'altra banda els costums, els coneixements, la creació individual i col�lectiva, les manifestacions artístiques i tot el que constitueix allò que entenem per cultura en un sentit ampli, tenen també un paper fonamental a l'hora de possibilitar el canvi necessari de mentalitat que ens condueixi a la construcció d'una nova cultura d'igualtat, tenint en compte les diferències i particularitats de cada persona, no condicionada pels estereotips de gènere.


47

La cultura significa, de manera simplificada, la creació i recreació del món i és un eix d'identitat comunitària. Per això, és molt important visibilitzar en el patrimoni cultural, les aportacions que han fet les dones al llarg de la història, no només per un fet de justícia, sinó pel seu efecte de mirall i de referència. V.2. Diagnosi prèvia



- Evolució dels nivells d'instrucció a Barberà del Vallès: Població segons nivell d'instrucció i sexe. Població de 10 anys i més: Sense titulació Primer grau Any D-H D-H 2001 1.473-1.001 2.928-2.926 1996 2.384-1.779 4.207-4.439 Segon grau Universitari Total Any D-H D-H 2001 3.230-6.903 1.167-1.017 23.644 1996 4.053-3.562 660-613 22.697 - 10,45% de població sense titulació (2001)

� Millorar el fons bibliogràfic de l'actual biblioteca. � Incorporar la perspectiva de gènere en la programació cultural local. � Recollir dades de participació en les activitats culturals segregades per sexe. � Portar a terme accions de reconeixement i visibilització de l'aportació de les dones a la

història i a la cultura de la vila. � Promoure l'esport entre les dones o la creació d'equips femenins. � Desenvolupar accions coordinades entre el Patronat Municipal d'Esports i el Programa

Municipal per a la Igualtat de les Dones. � Eliminar la segregació per sexes de la pràctica d'alguns esports. � Adaptar la programació esportiva a tot tipus d' horari. � Desenvolupar accions paral�leles a les instal�lacions esportives, com serveis de guarderia

per afavorir la conciliació. � Facilitar la millora dels nivells d'instrucció de les dones majors de 45 anys. � Millorar els serveis de 0-3 anys. � Ampliar l'oferta formativa del Centre de Formació de Persones Adultes. � Posar l'accent en el gènere en el seguiment de l'absentisme. � Millorar els programes d'acollida per a persones nouvingudes, en funció de les diferents

necessitats noies/nois. � Portar a terme accions de coeducació tant pels pares i mares, com pel col�lectiu de

mestres i formadors/es.


48

V.3. Objectius específics del Pla OBJECTIU 5.1. Impulsar l'anàlisi, la sensibilització i la participació d'agents socials i de la ciutadania en general, en la promoció de la coeducació. OBJECTIU 5.2. Visibilitzar, promoure i incloure les aportacions de les dones com a creadores actives en tots els àmbits. V.4. Resultats i Indicadors RESULTATS PREVISTOS INDICADORS RESULTAT 5.1.1. S'haurà sensibilitzat a la

població en general sobre coeducació.

RESULTAT 5.1.2. La presència de pares a

les reunions escolars haurà augmentat un

30%

RESULTAT 5.1.3. Els agents socials hauran

participat en actuacions de promoció de

la coeducació.

RESULTAT 5.2.1. S'haurà promogut el reconeixement de l'aportació històrica i

cultural de les dones de Barberà del

Vallès.

Sensibilització local en coeducació:

- Grau de sensibilització d'homes i dones de la població local vers la coeducació (nombre i

% per sexe i per edats/grups poblacionals)

Promoció coeducativa entre els agents de la ciutat:

- Grau d'implicació del PMID en el Consell Municipal d'Educació

- Nivell de resposta educativa als reptes actuals:

o Projecte educatiu de ciutat (Ajuntament, serveis educatius, entitats i associacions)

o Projecte d'entorn (context escolar)

o Projectes educatius de Centre

- Millora dels coneixements del personal municipal sobre igualtat de gènere:

o Nombre d'hores de formació rebudes per l'equip de govern i pel personal municipal o Nombre de persones formades

o Valoració mitjana de les persones assistents a la formació

o Valoració mitjana de l'aplicabilitat de la formació (per períodes)

- Nivell d'implicació de les AMPA's en l'educació no sexista i la igualtat de gènere

- Nivell d'implicació dels pares i de les mares a les reunions escolars

- Evolució del curriculum i materials educatius vers els estereotips sexistes o discriminatoris


49

RESULTATS PREVISTOS INDICADORS (per centres, per nivells educatius i per matèries)

Visibilització de l'aportació històrico-cultural de les dones:

- Impacte comunicatiu local de les actuacions de visibilització del Pla (volum de població i

% per sexe i per edats/grups poblacionals)

V.5. Accions ACCIONS PRIORITAT NOM DE L'ACCIÓ


V.0.1 Actes públics de sensibilització vers la igualtat: exposicions, cicle de cinema, cicle de xerrades i debats, “Dones i literatura”, concurs de disseny del cartell anunciador del dia internacional de les dones, Jornades del 8 de març

PMID

Oficina de Promoció de Polítiques d'Igualtat Dona-Home de la Diputació de Barcelona Institut Català de les Dones (ICD) Associació de Dones Braç a Braç Associació per a la igualtat Dones.com

V.0.2 Servei de guarderia en activitats culturals i de sensibilització programades per l'Ajuntament de Barberà del Vallès

PMID

V.0.3 Comissió de gènere i educació PMID Secció Municipal d'Educació

V.0.4 Sessió formativa per un ús no sexista de la llengua per a professorat

PMID Secció Municipal d'Educació Llars d'infants municipals

Col�legis d'Educació Infantil i Primària Instituts d'Educació Secundària Serveis Educatius Vallès Occidental VII


50

ACCIONS

V.0.5 Sessió formativa en coeducació per personal de l'àmbit d'educació


Col�legis d'Educació Infantil i Primària Instituts d'Educació Secundària Associació de Mares i Pares d'Alumnes Altres agents de la comunitat educativa

V.0.6 En projecte: Projecte educatiu 'coeduquem a les llars d'infants': llenguatge no sexista, utilització d'elements educatius (noms d'aules, protagonistes de contes, etc.); planificació d'horaris i calendaris (jornades de portes obertes de les escoles en dissabtes); xerrades per a pares i mares en horaris adequats; etc.

Secció Municipal d'Educació Llars d'infants municipals PMID

V.0.7 Campanya 'coeduquem a través de les joguines' (En projecte) PMID Secció Municipal d'Educació

V.1 Diagnosis de la coeducació als centres educatius de la ciutat (amb especial èmfasi en la utilització dels espais)


IES Col�legis d'Educació Infantil i Primària

V.2 Formació continua d'agents educatius per a la incorporació de la perspectiva de gènere


IES Col�legis d'Educació Infantil i Primària

V.3 Taller de prevenció d'actituds sexistes per a l'alumnat (de 0 a 16 anys)


Col�legis d'Educació Infantil i Primària iInstituts d'Educació Secundària

V.4 Incorporació de criteris de gènere en la compra de materials i en la programació d'activitats de la nova biblioteca municipal

Cultura PMID

Diputació de Barcelona

V.5 Introducció de nous criteris, en clau de gènere i coeducació, de valoració en l'atorgament de subvencions a entitats esportives

Patronat Municipal d'Esports PMID

Diputació de Barcelona

V.6 Beca de recerca per a la recuperació de les aportacions de les dones a la cultura i a la història de Barberà del Vallès

Cultura PMID

Associacions culturals


51

ACCIONS

V.7 Campanya de difusió de la pràctica esportiva femenina Patronat Municipal d'Esports PMID

Associacions esportives

V.8 Llibre sobre l'aportació de les dones en la història i la cultura de la ciutat

Cultura PMID

V.9 Incorporació de criteris de gènere en tots els guardons municipals (Premi “Estevet”, Esport, Literatura, Emprenedoria, etc.)

Cultura Fundació Barberà Promoció Patronat Municipal d'Esports PMID


52

LÍNIA ESTRATÈGICA VI: Incloure la perspectiva de gènere en el disseny de la ciutat de Barberà del Vallès VI.1. Marc conceptual L'organització urbanística i territorial dels nostres pobles i ciutats s'ha realitzat i es segueix realitzant en funció de l'organització del treball productiu. Malgrat la seva pretesa neutralitat, aquest model d'organització urbana, té un marcat caire androcèntric, que desvetlla que les necessitats de totes aquelles persones que no realitzen activitats productives, han estat relegades a un segon pla. Es tracta d'un model que no ha posat límits al creixement i a la dependència del transport motoritzat, alhora que fragmenta l'espai, especialitzant i aïllant les distintes àrees o zones. Aquest model, malgrat que en clar procés de revisió, ha tingut conseqüències decisives en la vida de les dones. El canvi més visible en els darrers anys ha estat la reducció i la desaparició d'espais comuns i la conseqüent pèrdua de teixit veïnal i social. Aquesta transformació de l'espai ha ocasionat canvis importants pel que fa a la percepció del carrer i per tant, de la ciutat: si abans es tractava d'un lloc de trobada i relació social, ara és un “lloc de ningú”, sols per transitar de pressa. La percepció del carrer com lloc aliè i de trànsit, augmenta la sensació d'inseguretat, que en el cas de les dones té un pes especial perquè són les qui, amb major freqüència, pateixen situacions de violència. Aquesta percepció restringeix la llibertat de moviments de les dones i limita, per tant, les seves possibilitats d'ús i gaudi dels béns i serveis urbans, condicionant la seva participació en la vida urbana (tant en el seu disseny com en el seu gaudiment). La incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny, desenvolupament i execució de les polítiques ambientals i urbanístiques és, per tant, fonamental. Per tal de guiar aquesta tasca de reestructuració i integració de l'espai urbà, serà necessari guiar-se per criteris d'accessibilitat, autonomia, sociabilitat i habitabilitat. La clau rau, doncs, en pensar la ciutat amb els diferents ulls de les persones que la viuen: dones i homes de diferents edats, orígens, condicions i maneres de vida.


53

VI.2. Diagnosi prèvia



Vehicles i mobilitat (2001): - El 19% d'habitatges principals no disposa de vehicle; el 26% en tenen dos. - Les dones realitzen menys desplaçaments residència-treball que els homes: * Mobilitat obligada per despl. residència-treball per sexe (2001): Total Homes Dones Desplaçaments dins 4.223 2.124 2.099 Desplaçaments a fora 8.518 5.555 2.963 Desplaçaments des de fora 13.201 8.360 4.841 * Mobilitat obligada per despl. residència-treball per mitjà de transport (2001): individual col�lectiu Desplaçaments dins 3.754 178 Desplaçaments a fora 5.701 1.389 Desplaçaments des de fora 11.488 1.333 - Les dones realitzen més desplaçaments residència-estudi que els homes - Les dones realitzen més desplaçaments en vehicle col�lectiu que es homes i menys en vehicle privat. Habitatge (2001): - El 13,25% de la població local té una segona residència - Els principals problemes d'habitatge indicats són: sorolls exteriors, poca neteja als carrers i poques zones verdes.

� Tenir en compte, en el disseny dels espais urbans, les necessitats diferencials de dones i homes i les seves aportacions específiques.

� Establir accions conjuntes entre l'àrea de Medi Ambient i Territori i el Programa Municipal per a la Igualtat de les Dones per incorporar la perspectiva de gènere en les actuacions territorials.

� Eliminar les barreres arquitectòniques del municipi: voreres molt altes a molts carrers del municipi i manca d'il�luminació als carrers a la nit.

� Millorar la qualitat del transport públic interurbà: resoldre problemes d'accessibilitat amb moltes barreres arquitectòniques.

� Minimitzar l'ús del vehicle privat dins el municipi. � Disposar d'informació sobre la utilització dels transports, i sobre la

mobilitat segregada per sexes. � Millorar l'accessibilitat als polígons industrials de la zona. � Ampliar la promoció municipal habitatge públic i d'habitatge accessible. � Promoure una política d'habitatge integral que abarqui els diferents tipus

d'habitatge pel que fa als règims de tinença adreçada als col�lectius amb dificultats per accedir-hi.

� Generar un treball transversal entre els departaments d'urbanisme, atenció a la població depenent, joventut, benestar social, salut, gent gran, població nouvinguda i Igualtat de les Dones.

� Introduir aspectes de gènere als criteris d'accés a habitatge de promoció pública (ex. quota pisos famílies monomarentals).

� Incorporar la perspectiva de gènere en les campanyes medi ambientals. � Incloure en els materials i activitats relacionades amb el reciclatge de

productes a la llar aspectes dirigits a assolir la corresponsabilitat de dones i homes en el treball domèstic i que visibilitzin la importància de l'espai domèstic en la tasca de protecció de l'entorn.


54

VI.3. Objectius específics del Pla OBJECTIU 6.1. Definir un model de ciutat sostenible que fomenti la igualtat entre les persones. OBJECTIU 6.2. Incorporar la perspectiva de gènere en la planificació, desenvolupament i execució dels espais que configuren l'entorn comú. VI.4. Resultats i Indicadors RESULTATS PREVISTOS INDICADORS RESULTAT 6.1.1. S'haurà disposat d'un Pla

d'Accessibilitat per a la ciutat, que faciliti l'eliminació de barreres arquitectòniques i que

afavoreixi la mobilitat de les persones

vianants, tot reduint les necessitats a motor,

amb la participació de tots els col�lectius de la

ciutat.

RESULTAT 6.2.1. S'haurà implantat un sistema

de treball integral a l'hora de planificar i

projectar la ciutat, amb la participació de

totes les àrees/departaments de l'Ajuntament

incorporant la perspectiva de gènere.

- Evolució de les persones usuàries dels transports públics (nombres absoluts i % per sexe,

per edats/grups poblacionals i per períodes) - Volum de transports adaptats a persones amb mobilitat reduïda (nombres absoluts i %

per períodes)

- Grau de millora d'horaris i freqüència dels transports públics (% per tipus)

- Distància mitjana dels desplaçaments de les dones i dels homes (% per edats/grups

poblacionals i per períodes)

- Distància mitjana entre el lloc de residència i els serveis de proximitat (% per tipus, per

sexe, per edats/grups poblacionals i per períodes)

- Nivell d'accessibilitat en serveis de proximitat (per períodes)

- Nivell d'accessibilitat a les escoles (grau d'autonomia dels nens i de les nenes)

- Índex de motorització: distribució dels titulars dels vehicles i/o titulars de permisos de

conducció (% per sexe i per edats/grups poblacionals i per períodes)

- Valoració dels models de desplaçament (grau de satisfacció dels diferents mitjans de transport; % per sexe i per edats/grups poblacionals i per períodes)

- Existència d'espais de planificació integral (nombre de departaments, de membres i %

per sexe i per períodes)


55

VI.5. Accions ACCIONS PRIORITAT NOM DE L'ACCIÓ


VI.0.1 Previsió de quotes per famílies monomarentals d'habitatges públics Urbanisme Oficina Municipal de l'Habitatge

VI.0.2 Seguretat en espais públics (il�luminació, racons...) Urbanisme Oficina Municipal de l'Habitatge

VI.0.3 Projecte de llei de Barris: títol específic en clau de gènere Urbanisme Oficina Municipal de l'Habitatge

VI.0.4 Recomanacions per demandes de noves edificacions sobre enllumenat i disseny adequat dels portals

Urbanisme Oficina Municipal de l'Habitatge

VI.1 Procés de participació ciutadana amb perspectiva de gènere, per a la remodelació o disseny d'un espai públic de la ciutat

Urbanisme PMID

VI.2 Protocol genèric d'integració de la perspectiva de gènere en el disseny i planificació de projectes

Comitè Coordinador d'Àrees

VI.3 Introducció de nous criteris en clau de gènere en l'atorgament de llicències per a la construcció de nous edificis (visibilitat a les porteries, seguretat, il�luminació, etc.)

Urbanisme

VI.4 Borsa de lloguer social que faciliti l'accés a l'habitatge de col�lectius en situació de major vulnerabilitat, prioritzant o fent èmfasi a famílies monomarentals

Oficina Municipal de l'Habitatge PMID Benestar Social

VI.5 Adequació dels accessos i il�luminació de l'estació de RENFE Urbanisme

VI.6 Millora de la seguretat i confort a totes les parades de bus urbà (col�locació de marquesines, il�luminació, visibilitat, etc.)

Serveis Territorials

VI.7 Eliminació de barreres arquitectòniques en els passos per a vianants Serveis Territorials

VI.8 Revisió des de la perspectiva de gènere dels espais de joc de la ciutat

PMID, Urbanisme Secció Municipal d'Educació


56

ACCIONS

VI.9 Servei de bicicletes urbanes Urbanisme Medi ambient

LÍNIA ESTRATÈGICA VII: Promoure la salut de les dones de Barberà del Vallès VII.1. Marc conceptual El concepte de salut no és quelcom estàtic i atemporal, sinó dinàmic i que es redefineix en cada moment històric. Al llarg de la seva història la ciència i la pràctica mèdica ortodoxa, no han tractat de forma diferencial els problemes de salut de les dones i els homes. A partir d'un model pretesament neutre, s'ha homogeneïtzat al conjunt de la població, sense tenir en compte la morbilitat diferencial de les dones. Atès que s'ha tractat d'un model estrictament biologista, la salut diferencial de les dones ha estat sols associada a la salut sexual i reproductiva. En un intent de superar la perspectiva purament biologicista, l'enfocament que ha servit de marc de referència en l'anàlisi de la salut de la població és el que contempla la salut com una entitat integral on la salut física i mental estan estretament vinculades, i a més, condicionades per la realitat social, el context econòmic, polític, laboral i cultural. Si entenem el concepte de salut des d'una perspectiva holística, el context social, polític i cultural esdevé un dels elements més importants a tenir en compte, context que sovint dificulta que les dones puguin gaudir d'una bona salut física i emocional. Dones i homes tenen formes d'emmalaltir diferents, que vénen donades per raons biològiques (diferències genètiques, hormonals i metabòliques, malalties específiques de cada sexe), i també socials i construïdes que vénen influenciades pels rols estereotipats (doble jornada o presència, hàbits d'alimentació, formes d'interioritzar la tristesa, frustració, estrès, etc.) i que poden esdevenir factors de risc diferents pels homes i per les dones. De la mateixa manera, es tenen en compte les necessitats diferents al llarg del cicle vital i que suposen atencions específiques segons el tram d'edat.


57

En raó d'això, és necessari establir una coordinació entre diversos àmbits com l'educatiu, sanitari i serveis socials, per així perfilar línies d'actuació encaminades a la prevenció que es complementin amb les actuacions sanitàries en l'àmbit municipal. VII.2. Diagnosi prèvia



Sòciodemografia: - 350 vídues - 93 vidus ; la diferència augmenta exponencialment a partir dels 60 anys (2001) - 354 persones beneficiàries d'ajuts complementaris a les pensions de viduïtat (2005) - Ajuts de suport a les famílies amb infants: 1.202 famílies i 1.337 infants (2006) - Persones reconegudes legalment com a disminuïdes per sexe: 518 homes i 430 dones (2006) - Llars monoparentals amb infants menors de 16 anys: 137 homes i 577 dones (2001) Immigració (2006) - Flux migratori: Resta Resta No de la UE d'Europa Àfrica Amèrica Àsia Oceania consta Total Barberà del Vallès 8,3 10,2 6,4 42,8 9,5 0,0 22,7 264 Vallès Oc. 7,7 14,2 18,9 48,9 4,9 0,1 5,4 13.936 Catalunya 11,7 14,5 12,9 37,1 7,3 0,1 16,5 186.570 - Lloc de naixement (2001): Estranger Núm. % sobre Total població Barberà del Vallès 799 3% (26.428) Vallès Occidental 32.947 4,5% (736.682) Catalunya 388.576 6,1% (6.343.110)

� Augmentar els recursos per a les persones grans dependents i cuidadores.

� Prioritzar en els recursos municipals destinats a la gent gran aquells que s'adrecin a les persones realment dependents.

� Tenir cura de les persones cuidadores (dones majoritàriament) i afavorir la creació de recursos de suport per aquestes persones.

� Reduir les desigualtats i precarietat amb què es troben les persones migrades.

� Afavorir trobades entre la població migrada i l'autòctona i promoure'n la integració social.


58

VII.3. Objectius específics del Pla OBJECTIU 7.1. Dissenyar i executar accions de promoció de la salut de les dones al llarg del seu cicle vital amb perspectiva de gènere. OBJECTIU 7.2. Promoure la prevenció de conductes de risc i l'adopció de factors protectors de la salut entre les dones del municipi. VII.4. Resultats i Indicadors RESULTATS PREVISTOS INDICADORS RESULTAT 7.1.1. S'haurà promogut que les dones facin

activitat física programada adequada a cada etapa

del seu cicle vital tenint en compte les seves

particularitats.

RESULTAT 7.2.1. S'hauran creat comissions d'estudiants-

agents de salut, als Instituts d'Educació Secundària de

Barberà del Vallès.

Promoció de l'activitat física lligada al cicle vital:

- Percepció de l’estat de salut (nombres absoluts i % per nivells, per sexe, per

edats/grups poblacionals, per períodes)

- Nivells d'activitat física de la població local (nombres absoluts i % per tipologia, per sexe, per edats/grups poblacionals, per períodes)

Implicació juvenil:

- Volum de gent jove com a agent de salut (nombres absoluts i % per sexe, per

edats, per centres i per períodes)


59

VII.5. Accions ACCIONS PRIORITAT NOM DE L'ACCIÓ


VII.0.1 Servei d'Atenció i Informació a les Dones PMID

ABS – PASSIR Fiscalia de Sabadell Jutjats de Cerdanyola

VII.0.2 Servei d'Atenció Psicològica PMID

ABS – PASSIR

VII.0.3 Servei d'Atenció a Dones Lesbianes (atenció psicològica i salut sexual)

PMID

ABS – PASSIR

VII.0.4 Tallers de creixement personal dirigit a les dones: assertivitat i habilitats socials; autoestima; creixement personal; “com relacionar-se des de la llibertat”; “afrontar els canvis”; intel�ligència emocional

PMID

ABS – PASSIR

VII.0.5 Tallers de prevenció d'embarassos, alimentació, salut, etc. a instituts i a joves

Secció Municipal de Salut

ABS – PASSIR

VII.0.6 Tallers de salut per a dones de la població: preparació i adaptació a la menopausa; sexualitat i dones

PMID Secció Municipal de Salut

ABS – PASSIR

VII.0.7 Taller de prevenció de la mutilació genital femenina PMID Secció Municipal de Benestar Social Programa d’Atenció a la Población Nouvinguda

Associació Equip de sensibilització contra les Mutilacions Genitals Femenines (EQUIS-MGF) Metges del Món a Catalunya ABS – PASSIR Equip d'Atenció Psicopedagògica (EAP) Mossos d'Esquadra


60

ACCIONS

VII.0.8 Grup de dol per la mort PMID

ABS – PASSIR

VII.0.9 Grup de suport a dones cuidadores:“Dones, cuidem-nos per cuidar” PMID Secció Municipal de Salut Benestar Social Secció Municipal de Gent Gran

ABS – PASSIR

VII.0.10 Comissió sobre gènere i salut PMID Secció Municipal de Salut

VII.O11 Formació en gènere per a professionals sanitaris PMID ABS – PASSIR Centre d’Anàlisi de Programes Sanitaris

VII.1 Tallers d'empoderament de les noies (assertivitat, sexualitat, etc.) Joventut Secció Municipal de Salut Secció Municipal d'Educació PMID

Instituts d'Educació Secundària

VII.2 Espai nadó – Espai familiar de foment de la paternitat activa Secció Municipal de Salut Secció Municipal d'Educació Primera Infància PMID

ABS – PASSIR

VII.3 Difusió, distribució i seguiment de la utilització de material existent sobre salut i gènere per a professorat i alumnat

Secció Municipal d'Educació Secció Municipal de Salut PMID

VII.4 Campanya de prevenció de tabaquisme específica per a dones Secció Municipal de Salut PMID

ABS

VII.5 Augment del Servei d'Atenció Psicològica individual PMID

VII.6 Comissió d'agents de salut, paritària i amb la incorporació de perspectiva de gènere

Secció Municipal d'Educació SME Secció Municipal de Salut PMID


61

5. Calendari

CALENDARI ACCIONS DE FUTUR

2008 2009 2010 2011 I.1 Difusió de resultats obtinguts pel Pla a la ciutadania X X X X

I.2 Comissió transversal de seguiment del Pla d'Igualtat de

Gènere

X X X X

I.3 Utilització del Reglament per a la utilització d'un llenguatge

no sexista

X X X X

II.6 Difusió d'accions, campanyes i informacions sobre lluita

contra la violència a la pàgina web municipal

X X X X

IV.6 Servei de guarderia en la programació d'activitats

municipals, vetllant per la limitació d'horaris extensius pels

infants

X X X X

I.4 Creació d'un Centre d'Atenció i Informació Dones (CAID) X X X

I.5 Pla de formació en perspectiva de gènere pel personal

municipal i agents socials de la ciutat

X X X

I.7 Desagregació per sexes de totes les bases de dades

municipals

X X X

I.6 Estudi sobre l'estructura organitzativa municipal des d'una

perspectiva de gènere

X

I.8 Incorporació de la perspectiva de gènere als espais de

comunicació municipals – revista municipal i d'altres – a

través de la incorporació de dones en la redacció, articles

d'opinió, noticies, exemples de bones pràctiques i

entrevistes a dones interessants

X X X


62


2008 2009 2010 2011 I.9 Inclusió en les enquestes ciutadanes que es realitzen de

forma periòdica aspectes d'avaluació de polítiques de

gènere.

X X X

I.10 Accions per fomentar la construcció de noves masculinitats,

orientats a la creació de grups permanents de reflexió

X X X

I.11 Campanya de sensibilització general a la població sobre

situacions de desigualtat quotidiana en clau de gènere

X X X

II.1 Augment del Servei d'Atenció Psicològica especialitzat per

dones en situació de violència i creació a un Servei

d'Atenció Psicològica especialitzat pels fills i filles

X X X

II.2 Recurs d'atenció d'urgència per a dones en situació de

violència

X X X

II.3 Formació de prevenció de la violència de gènere entre el

professorat i pares i mares

X X X

II.4 Formació específica en prevenció de la violència de

gènere per a professionals vinculats/des al Circuit de violència així com en altres àmbits com educació, salut,

joventut, etc.

X

II.5 Pla de prevenció de la violència de gènere amb infància i

adolescència (de 0 a 16 anys)

X X X

II.7 Espai de reflexió del professorat sobre la situació de la

violència de gènere dins dels centres educatius

X X X

II.8 Campanya de sensibilització ciutadana sobre

maltractament psicològic

X X X

III.1 Formació en perspectiva de gènere per a entitats del teixit

associatiu de la ciutat

X

III.2 Formació per a la participació sociopolítica de les dones X X X


63


2008 2009 2010 2011 III.3 Campanya d'impuls a l'associacionisme entre les dones X X X

III.4 Incorporació de nous criteris de puntuació de l'accés a subvencions, que afavoreixin la composició paritària de les

juntes directives de les associacions i entitats de la ciutat

X X X

III.5 Informe sobre la composició per sexes dels òrgans de

govern del teixit associatiu i dels espais de participació

cívica a la ciutat

X X X

IV.1 Difusió (interna i externa) de la Llei de mesures de

conciliació

X X

IV.2 Servei d'assessorament a les empreses de Barberà sobre el

disseny implantació de plans d'igualtat

X X X

IV.4 Formació ocupacional orientada a disminuir la segregació

per sexes en determinades activitats econòmiques i/o

professionals

X X X

IV.5 Crèdit variable sobre tasques domèstiques

X X X

IV.7 Premi anual a les empreses socialment responsables

(especialment en matèria de conciliació)

X X X

IV.8 Taller de cuina familiar saludable per fomentar la

corresponsabilitat

X X X

V.1 Diagnosis de la coeducació als centres educatius de la

ciutat (amb especial èmfasi en la utilització dels espais)

X

V.2 Formació continua d'agents educatius per a la incorporació

de la perspectiva de gènere

X X X

V.3 Taller de prevenció d'actituds sexistes per a l'alumnat (de 0 a

16 anys)

X X X


64


2008 2009 2010 2011 V.4 Incorporació de criteris de gènere en la compra de

materials i en la programació d'activitats de la nova

biblioteca municipal

X X X

V.5 Introducció de nous criteris, en clau de gènere i

coeducació, de valoració en l'atorgament de subvencions

a entitats esportives

X

VI.1 Procés de participació ciutadana amb perspectiva de

gènere, per a la remodelació o disseny d'un espai públic de

la ciutat

X

VI.2 Protocol genèric d'integració de la perspectiva de gènere en el disseny i planificació de projectes

X

VI.3 Introducció de nous criteris en clau de gènere en

l'atorgament de llicències per a la construcció de nous

edificis (visibilitat a les porteries, seguretat, il�luminació, etc.)

X

VI.4 Borsa de lloguer social que faciliti l'accés a l'habitatge de

col�lectius en situació de major vulnerabilitat, prioritzant o

fent èmfasi a famílies monomarentals

X X X

VI.5 Adequació dels accessos i il�luminació de l'estació de RENFE X

VI.7 Eliminació de barreres arquitectòniques en els passos per a

vianants

X

V.9 Incorporació de criteris de gènere en tots els guardons

municipals (Premi “Estevet”, Esport, Literatura,

Emprenedoria, etc.)

X X X

VII.1 Tallers d'empoderament de les noies (assertivitat, sexualitat,

etc.)

X X X

VII.2 Espai nadó – Espai familiar de foment de la paternitat activa

X X X


65


2008 2009 2010 2011 VII.3 Difusió, distribució i seguiment de la utilització de material

existent sobre salut i gènere per a professorat i alumnat

X X X

VII.4 Campanya de prevenció de tabaquisme específica per a

dones

X

VII.5 Augment del Servei d'Atenció Psicològica individual X X X

IV.3 Introducció de nous criteris en la contractació municipal

sobre les condicions laborals de les empreses

X X

V.6 Beca de recerca per a la recuperació de les aportacions de les dones a la cultura i a la història de Barberà del Vallès

X

V.7 Campanya de difusió de la pràctica esportiva femenina X X

VI.6 Millora de la seguretat i confort a totes les parades de bus

urbà (col�locació de marquesines, il�luminació, visibilitat,

etc.)

X

VI.8 Revisió des de la perspectiva de gènere dels espais de joc de la ciutat

X

VI.9 Servei de bicicletes urbanes X X

VII.6 Comissió d'agents de salut, paritària i amb la incorporació

de perspectiva de gènere

X X

V.8 Llibre sobre l'aportació de les dones en la història i la cultura

de la ciutat

X


66

6. Comissió Interdepartamental

COGNOMS I NOM CÀRREC DEPART./ SECCIÓ

1 Aurés Pastor, Anna Tècnica Part. Ciutadana

2 Baños Martín, Isabel Responsable Nodus Barberà

3 Bernabé Pérez, Cristina Tècnica P. Nouvinguda

4 Buesa Vilamasana, Montse Treballadora Social Benestar Social

5 Caro Zambudio, Marisol Tècnica Igualtat Dones

6 Carol Andrés, Lluís Cap Àrea Igualtat i Ciutadania

7 Casado Cabell, Lucio Cap OAC (Policia Local) Policia Local

8 Casano Baena, MªJosé Responsable de RRHH FBP(Pr. Econòmica)

9 Castellà Pouget, Núria Interventora Intervenció

10 Chinchilla Martínez, MªJosé Psicòloga Igualtat Dones

11 Echániz Sans, Ana Tècnica Primera Infància Educació

12 Farràs Solegibert, Carme Cap CNL (català)

13 García Cañadas, Àlex Cap Cultura

14 Garcia Freixas, Jordi Tècnic Joventut

15 Garcia Montero, Rosa Tècnica Comerç

16 Gibert Feixas, Mercè Tècnica Educació

17 López Guasch, Rita Administrativa Informàtica


67

18 Llonch Soler, Jordi Cap Urbanisme

19 Melero Sanz, Mª José Aux. Administrativa Esports

20 Miró Fernández, Marta Tècnica Salut

21 Múrcia Roldán, Marta Cap Oficina Habitatge

22 Puig Ventura, Marissa Tècnica Gent Gran

23 Sánchez Pérez, MªEugènia Administrativa RRHH

24 Santos Marín, Xavi Cap RRHH

25 Saurí Monteys, Elena Directora Llar d’Infants Educació

26 Solé Guerrero, Carolina Educadora Social Benestar Social

27 Urenda Chaves, Lluís Cap OAC

28 Varela Fernández, Belén Agent Igualtat (tècnica) Igualtat Dones

29 Velázquez Contreras, MªJosé Cap Comunic. i Imatge


68

Document elaborat amb el suport tècnic de:

Montserrat Potrony Insa Guernica Facundo Vericat Elena Izquierdo Serra

COMPLEMENTUM CONSULTORIA, S.L.

Consultoria social i Mediació

pla d'igualtat de gènere ajuntament de barberà del vallès ... · pla d'igualtat de...

Documents