1

ACTA DE LA SESSIÓ ordinària núm. 4 REALITZADA PER PLE DE L 'AJUNTAMENT EL DIA 26/04/2017.

A la Casa Consistorial de Barberà del Vallès, essent les 19:00 hores del dia 26/04/2017, sota la presidència de la senyora alcaldessa, per tal de realitzar sessió ordinària de PLE DE L 'AJUNTAMENT , en primera convocatòria, es reuneixen:

ASSISTENTS A LA SESSIÓ:

SÍLVIA FUSTER ALAY ; ALCALDESSA PRESIDENTA (PCPB)CARMINA PÉREZ BARROSO ; 2a TINENTA D'ALCALDIA (PCPB)JUAN ANTONIO GRIMALDO DUEÑAS ; REGIDOR (PCPB)FRANCISCO BLANCO ROMERO ; REGIDOR (PCPB)JOSÉ MANUEL FERRETÉ FERRER ; REGIDOR (PCPB)FABIÀ DÍAZ CORTÉS ; REGIDOR (JUNTSXB)DAVID CLARÀ GARCÍA ; 1r TINENT D'ALCALDIA (JUNTSXB)SANDRA RAMOS MONTESINOS ; REGIDORA (JUNTSXB)MIREIA SÁNCHEZ PI ; REGIDORA (JUNTSXB)PERE PUBILL I LINARES ; 3r TINENT D'ALCALDIA (ERC)ROGER PÉREZ ÁLVAREZ ; REGIDOR (ERC)ANA DEL FRAGO BARÉS ; REGIDORA (PSC)ANTONIO BÁEZ BALBUENA ; REGIDOR (PSC)XAVIER GARCÉS TRILLO ; REGIDOR (PSC)MÓNICA SEMPERE CREUS ; REGIDORA (PSC)IGNACIO NAVARRO CASTRO ; REGIDOR (PSC)MÓNICA MAYA GONZÁLEZ ; REGIDORA (PSC)JAIME FERNÁNDEZ PÉREZ ; REGIDOR (PP)ALEJANDRO DOMÉNECH MARTÍN ; REGIDOR (PP)JOSÉ LUÍS RIVERA ARIAS ; REGIDOR (RECUPEREM BARBERÀ)YOLANDA GONZÁLEZ DELGADO ; REGIDORA (RECUPEREM BARBERÀ)JOSÉ ANTONIO MARTÍNEZ MARTÍNEZ ; SECRETARI GENERAL ACCIDENTALNÚRIA CASTELLÀ i POUGET ; INTERVENTORA HABILITADA

2

ABSENTS:

ORDRE DEL DIA

1.- ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR.

DRETS CIVILS I CIUTADANIA

2.- DONAR COMPTE ACORD JGL2.01.- EXP.: SSPP-U050-N052170009. DONAR COMPTE DE L'ACORD ADOPTAT PER

JUNTA DE GOVERN LOCAL DE DATA 12 D'ABRIL DE 2017 D'APROVACIÓ DEL PROJECTE DE PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS 2018.

SERVEIS JURÍDICS I CONTRACTACIÓ

3.- DONAR COMPTE3.01.- EXP.: N774160037. DONAR COMPTE AL PLE DE L'ACORD DE JUNTA DE

GOVERN LOCAL ADOPTAT EN DATA 12 D'ABRIL DE 2017, SOBRE L'ADJUDICACIÓ DEL CONTRACTE DEL SERVEI D'ATENCIÓ DOMICILIÀRIA (SAD) DEL MUNICIPI DE BARBERÀ DEL VALLÈS PER MOTIUS D'URGÈNCIA.

SERVEIS TERRITORIALS

4.- APROVACIÓ DEFINITIVA4.01.- EXP.: 2015N51800001 (UPNU150001). APROVACIÓ DEFINITIVA REGLAMENT

MUNICIPAL SOBRE L'ÚS DE LA XARXA DE CLAVEGUERAM.

5.- APROVACIÓ PLA5.01.- EXP.: 2017X1030001. APROVACIÓ DEL PLA ESTRATÈGIC DE PROMOCIÓ DE

LA CIUTAT DE BARBERÀ DEL VALLÈS.

SECRETARIA GENERAL

6.- MOCIONS PORTAVEUS6.01.- EXP.: 2017N060U0240005. MOCIÓ PRESENTADA PEL PORTAVEU DEL GRUP

MUNICIPAL DEL PSC PER A LA TRANSFORMACIÓ DE L'IMPOST SOBRE L'INCREMENT DEL VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA.

6.02.- EXP.: 2017N060U0240006. MOCIÓ PRESENTADA PEL PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC SOBRE LA MILLORA DEL FINANÇAMENT DE LES ESCOLES BRESSOL.

3

GABINET D'ALCALDIA I COMUNICACIÓ

7.- DONAR COMPTE AL PLE 7.01.- EXP.: 2017N0170004. DONAR COMPTE RESOLUCIONS ALCALDIA

PRESIDÈNCIA.

8.- MOCIONS D'URGÈNCIA.

9.- PRECS I PREGUNTES.

DICTÀMENS

1. ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR.

EXP.: 2017N018000003. Lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior, feta el proppassat dia 29 de març de 2017, de la qual prèviament s'ha tramès còpia a tots els components de la corporació.

APROVAT PER UNANIMITAT DELS MEMBRES PRESENTS_____________________

2 DONAR COMPTE ACORD JGL

2.1 EXP.: SSPP-U050-N052170009. DONAR COMPTE DE L'ACORD ADOPTAT PER JUNTA DE GOVERN LOCAL DE DATA 12 D'ABRI L DE 2017 D'APROVACIÓ DEL PROJECTE DE PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS 2018.

DONAR COMPTE DE L'ACORD ADOPTAT PER JUNTA DE GOVERN LOCAL DE DATA 12 D'ABRIL DE 2017 D'APROVACIÓ DEL PROJECTE DE PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS 2018.

Expedient: SSPP-U050-N05217000.

Antecedents:

En el marc de les competències atorgades per la legislació vigent, els Ajuntaments intervenen en diferents àmbits relacionats amb la promoció de la participació de la ciutadania.

La participació ciutadana i el compromís dels poders públics per tal de fomentar-la es reconeix a l'Estatut de Catalunya. Els poders públics han de promoure la participació social en l'elaboració, la prestació i l'avaluació de les polítiques públiques, i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia.

En data 29 de març de 2006 el Ple Municipal de l'Ajuntament de Barberà del Vallès es va

4

adherir a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, document que proclama les llibertats públiques i els drets fonamentals reconeguts als i les habitants dels pobles i ciutats, a totes i cadascuna de les persones que habiten en un municipi i en el qual es reconeix el dret de tothom a la participació política, el dret d'associació, de reunió i de manifestació, i dret a la informació, sense discriminació de cap tipus.

L'Ajuntament de Barberà, tant per la seva proximitat, com pel seu coneixement de la realitat social del territori, és una de les institucions públiques que pot impulsar i fer efectiva la participació ciutadana, afavorint una relació propera entre la ciutadania i els poders públics.

La implicació i el treball proactiu de la ciutadania a la vida col·lectiva són indispensables per a la convivència i la cohesió social, a la vegada que un element clau en la gestió de les polítiques locals. La seva participació no ha de quedar limitada únicament a un sistema representatiu, sinó que, cal avançar cap a un model de democràcia participativa que de forma permanent, reconegui una major protagonisme de tota la ciutadania en la construcció col·lectiva de la ciutat i en les decisions que l’afecten.

El Reglament Orgànic Municipal de l'Ajuntament de Barberà del Vallès estableix en el seu article 78 que l'Ajuntament ha de fomentar la participació democràtica i la transparència en els assumptes públics locals. Aquest compromís expressa la voluntat de crear i consolidar un sistema de participació ciutadana adequat a la democràcia local de proximitat que reforci el dret constitucional a la participació. En relació a l'organització municipal, l'article 80 estableix que l'Ajuntament farà un procés d'adequació de la seva organització per afavorir la participació de la ciutadania en la gestió municipal. També reconeix, en el seu article 81 la importància del teixit associatiu per aconseguir una societat participativa

En data 15 de febrer de 2017, la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Barberà del Vallès va aprovar el Programa Municipal de Participació Ciutadana per a l'any 2017 que en el seu apartat 3.2 estableix que l'Ajuntament desenvoluparà el projecte dels Pressupostos Participatius 2018.

L'Equip de Govern de l'Ajuntament de Barberà del Vallès a través dels pressupostos municipals fa una distribució responsable dels recursos econòmics de la ciutat i, per l'altra, executa el Pla d'Acció Municipal.

Amb la finalitat d'implementar els pressupostos municipals en un programa que doni prioritat a l'augment de les polítiques socials, a reforçar l'àrea d'atenció a les persones i a la implicació de la ciutadania, com a eina no només de participació, sinó també de control a la tasca política, s'ha valorat positivament fer un disseny que permeti que aquests pressupostos siguin participatius. Una proposta que pretén ser un mecanisme o instrument de participació, a través del qual la ciutadania defineix el destí d'una part dels recursos públics del nostre municipi.

La prova pilot d'aquest projecte es va dur a terme l'any 2016 i des de la Comissió impulsora del procés i de l'Ajuntament, l'experiència s'ha valorat positivament.

Disposicions legals aplicables:

· Estatut d'autonomia de Catalunya, de 19 de juliol de 2006

5

· Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local· Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei

municipal i de règim local de Catalunya· RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text refós de la llei reguladora de les

hisendes locals· Llei 10/2014, de consultes no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana· Reglament Orgànic Municipal de Barberà del Vallès

Amb la voluntat de convertir aquesta iniciativa en una pràctica habitual a la nostra ciutat que permeti aprofundir en la participació i la incorporació dels interessos col·lectius; en funció de les disposicions legals aplicables i els antecedents exposats i tenint en compte el decret d'alcaldia número 2015LLDC001611 de data 3 de juliol de 2015, relatiu a les delegacions de l'alcaldia en la junta de govern local,

En conseqüència, es proposa l'adopció del següent

ACORD:

PRIMER.- Iniciar expedient per a la convocatòria del projecte dels Pressupostos Participatius 2018, que es regirà per les bases referides en l’apartat següent.

SEGON.- Aprovar les bases reguladores dels Pressupostos Participatius de 2018 de l'Ajuntament de Barberà del Vallès, que s'adjunten a aquest expedient, on s'especifica la dotació econòmica de 150.000 euros que es reservaran del Pressupost Municipal 2018 per tal que la ciutadania i entitats i associacions sense ànim de lucre puguin decidir en quins projectes s'aplicaran aquests recursos, el qual s'estructura en els apartats de:

· Preàmbul· Objecte· Projectes· Iniciativa del procés· Àmbit subjectiu de Participació Ciutadana· Fases del procés · Òrgans i espais del procés: Comissió Impulsora i comissió tècnica del procés· Desenvolupament del procés· Temporització· Disposició final

TERCER.- Nomenar com a membres de la Comissió Impulsora del procés:

· Sra. Carmina Pérez Barroso, tinenta d'alcaldia delegada de serveis generals municipals i serveis públics munipals, qui exercirà també les funcions de presidenta de la Comissió.

· Sr. Pere Pubill i Linares, tinent d'alcaldia delegat de desenvolupament econòmic, comerç i ocupació.

· Sr. David Clarà Garcia, tinent d'alcaldia delegat de serveis socials municipals i emergència social

· Sr. Fabià Díaz Cortés, regidor delegat de Territori i Medi Ambient · Sra. Mireia Sánchez Pi, regidora delegada d'associacionisme i relacions amb entitats

6

· Sr. José Antonio Martínez Martínez, cap de l'àrea de serveis jurídics i contractació i secretari accidental de la Corporació.

· Sra. Núria Castellà i Pouget, cap de l'àrea de serveis econòmics i administratius i interventora municipal habilitada.

· Sr. Jordi Llonch i Soler, cap de l'àrea de serveis territorials· Sra. Anna Aurés i Pastor, tècnica de l'Oficina de Convivència i Participació Ciutadana· La persona representant de les associacions de veïns i veïnes del municipi, el

nomenament de la qual caldrà fer arribar a l'alcaldia per escrit com a requisit previ per poder integrar-se en aquesta comissió.

· La persona representant dels partits polítics amb representació municipal que no formen part de l'equip de govern, el nomenament de la qual caldrà fer arribar a l'alcaldia per escrit com a requisit previ per poder integrar-se i participar en aquesta comissió.

· La persona representant de la resta d'entitats degudament inscrites al registre municipal d'entitats de l'Ajuntament, el nomenament de la qual caldrà fer arribar a l'alcaldia per escrit com a requisit previ per poder integrar-se i participar en aquesta comissió.

QUART.- Procedir a la publicació de l'acord anterior al tauler d’anuncis de la corporació.

CINQUÈ.- Donar compte del contingut d'aquesta resolució al Ple de la Corporació, en la propera sessió ordinària en què es reuneixi.

SISÈ.- Facultar indistintament a l’alcaldessa Sra. Sílvia Fuster Alay, a la Sra. Carmina Pérez Barroso, tinenta d'alcaldia de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Generals Municipals i a la Sra. Mireia Sánchez Pi, regidora de l'àmbit competencial d'associacionisme i relacions amb entitats per a la signatura dels documents que es derivin dels presents acords.

EL PLE ES DÓNA PER ASSABENTAT_____________________

INTERVENCIONSDurant el debat de l’assumpte, per l’ordre que es transcriuen, es van produir les intervencions següents:

Sra. Pérez: Molt bona tarda a totes les persones aquí presents i a totes les que ens poden escoltar. Gràcies, Sílvia. Com deia l’alcaldessa en aquest primer punt donarem compte de l’acord adoptat per la Junta de Govern del passat 12 d’abril de l’aprovació del projecte de pressupostos participatius. A la part expositiva d’aquest acord, a banda del marc normatiu i de fer referència als processos de participació i al foment d’aquests, sí que m’agradaria llegir un parell de paràgrafs:«L'Ajuntament de Barberà, tant per la seva proximitat, com pel seu coneixement de la realitat social del territori, és una de les institucions públiques que pot impulsar i fer efectiva la participació ciutadana, afavorint una relació propera entre la ciutadania i els poders públics.», que és un dels objectius d’aquest equip de govern.Per una altra banda, «La implicació i el treball proactiu de la ciutadania a la vida col·lectiva són indispensables per a la convivència i la cohesió social, a la vegada que un element clau en la gestió de les polítiques locals. La seva participació no ha de quedar limitada únicament a un sistema representatiu, sinó que cal avançar cap a un model de democràcia participativa

7

que de forma permanent, reconegui una major protagonisme de tota la ciutadania en la construcció col·lectiva de la ciutat i en les decisions que l’afecten.L'Equip de Govern de l'Ajuntament de Barberà del Vallès a través dels pressupostos municipals fa una distribució responsable dels recursos econòmics de la ciutat i, per l'altra, executa el Pla d'Acció Municipal.Amb la finalitat d'implementar els pressupostos municipals en un programa que doni prioritat a l'augment de les polítiques socials, a reforçar l'àrea d'atenció a les persones i a la implicació de la ciutadania, com a eina no només de participació, sinó també de control a la tasca política, s'ha valorat positivament fer un disseny que permeti que aquests pressupostos siguin participatius. Una proposta que pretén ser un mecanisme o instrument de participació, a través del qual la ciutadania defineix el destí d'una part dels recursos públics del nostre municipi.»Fent aquesta petita introducció, aniríem bàsicament a la part resolutiva de l’acord.

(Efectua una lectura dels punts primer i segon de la part resolutiva del dictamen, la qual no es transcriu per constar en el punt 2.01 de l’acta)

Com que són les segones bases que portem, que desenvolupem des de que estem a l’equip de govern, només comentaré els canvis respecte a les bases de l’any passat.Aquestes bases van ser valorades i avaluades per la comissió impulsora de l’any passat i s’han afegit una sèrie de canvis que s’han intentat en la seva majoria recollir aquest any. Pel que fa a la dotació econòmica que es manté, que són 150.000 euros, l’any passat només es podien presentar projectes o propostes que es poguessin imputar al capítol 6 d’inversions reals. La novetat és que aquest any també es podran imputar els projectes o les activitats o els serveis dirigits a les persones, per tant, despeses corrents imputables al capítol 2.També com a novetat, en l’àmbit subjectiu de participació ciutadana l’any passat les persones majors de 16 anys empadronades al municipi o qualsevol altra entitat podien presentar qualsevol tipus de proposta, aquest any, a més a més, es demana que aquestes persones adjuntin 15 signatures del veïnat que donin el seu recolzament a la proposta presentada. A la comissió impulsora i de gestió del procés dels pressupostos participatius evidentment el personal tècnic de l’àrea s’adequa a la nova àrea de Drets Civils i Ciutadania i s’incorpora la regidora de l’àmbit competencial en matèries específiques d’associacionisme i relacions amb entitats. Abans, a les bases de l’any passat era l’Alcaldia la que nomenava o designava la composició dels membres de l’equip de govern i del personal tècnic que formaven part d’aquesta comissió i ara, aquest any és la Junta de Govern Local.Quines són les funcions consistents que ha de dur a terme aquesta comissió? Per una banda validar les propostes presentades, també hi ha un petit canvi aquí, respecte a l’any passat, igual que en el segon punt que és encarregar els informes de viabilitat de les propostes seleccionades a tot el personal tècnic.El punt número 3 de validar el resultat de la votació és manté igual.El punt número 4 de planificar els projectes d’execució de les propostes guanyadores també es manté igual. Hi ha un petit canvi d’interpretar i donar les instruccions necessàries en el punt 5 per garantir la correcta gestió del procés de participació.El punt 6, també aquest any canviem i encarreguem la redacció de les bases del procés per exercicis futurs.I, per últim revisem i valorem les bases del procés per exercicis futurs per al final.Queda molt ben definit que el mandat de les persones tindrà una vigència equivalent a les presents bases, perquè així s’ens indica a nivell jurídic, però donàvem l’any passat vam

8

adquirir el compromís que les persones podrien repetir aquest any per seguir a la comissió i estem pendent de..., el Xavi Garcés, em comunica gestualment que comptem amb ell per la comissió, que estava pendent de decidir-ho i sí que és veritat que la persona representant de l’AMPA de Can Planas, la seva filla, doncs aquest curs acaba ja la seva escolarització a l’institut i, per tant, deixarà l’AMPA, llavors estem a expenses que ens confirmin el mateix AMPA si pot ser algú o si no ens posarem en contacte amb les altres entitats per acabar de cobrir la comissió impulsora.Pel que fa als òrgans d’espais de procés sí que hi ha una novetat, com deia abans, que és la creació d’una comissió tècnica dels processos participatius. L’any passat només teníem la mixta i en aquest cas, és només a nivell tècnic, en la que hi haurà personal tècnic de l’àrea de serveis econòmics, personal tècnic de l’oficina d’atenció ciutadana, de serveis jurídics i contractació, de convivència i participació, de noves tecnologies, del Gabinet d’Alcaldia i Comunicació i de l’àrea de Serveis Territorials. Amb aquesta comissió volem recollir l’opinió i estar en contacte directe amb totes les accions de l’ajuntament que intervenen o interactuen en algun moment dels processos. La designació i nomenament d’aquestes persones correspondrà a la persona que exerceici la presidència de la comissió impulsora. Aquesta comissió s’ampliarà amb el personal tècnic sectorial concret, en cas de que hi hagin propostes o gestions que així ho requereixin. I aquesta comissió també serà l’encarregada de la implantació i execució dels acords presos a la comissió impulsora.Pel que fa al desenvolupament del procés, una altra novetat és que fins ara parlava del procés en la fase zero, que era la definició del procés dels pressupostos i la sessió pública s’ha afegit el pla de comunicació que acompanyarà durant tot el procés dels pressupostos participatius incidint en cada fase amb unes actuacions concretes. I, si no recordo malament, no hi havia grans canvis més a banda dels de l’any passat..., sí en l’espai de la votació de les propostes l’any passat fèiem una previsió inicial de més espais de votacions, aquest any d’entrada ja només es posen els que definitivament van poder ser seus de votar per tota la problemàtica que suposa tenir accés als ens municipals, que són les dues oficines d’atenció ciutadana, la ubicada en l’edifici de l’Ajuntament del passeig Doctor Moragas i la ubicada al centre Cívic de Ca n’Amiguet, a la via Sant Oleguer, i el Casal de Cultura, ubicat al carrer Nemesi Valls.I em sembla que no hi ha grans canvis més, a banda de recollir una enquesta que també l’any passat sobre la marxa vam dir que era una bona opció per poder tenir aquest feedback de la població, de les entitats i totes aquelles persones que ho consideressin oportú i aquest any ja s’ha incorporat a les bases. Aquests serien els canvis més significatius de les bases dels pressupostos participatius 2018 envers als dels pressupostos participatius del 2017.

(Efectua una lectura de la resta de punts de la part resolutiva del dictamen, la qual no es transcriu per constar en el punt 2.01 de l’acta)

Sr. Rivera: No és una pregunta és una reflexió. A nosaltres ens sembla bé que hi hagin pressupostos participatius, totes les experiències de participació ajuden per aprendre. I no hem de votar, no ens hem de posicionar, però sí que volíem deixar constància que nosaltres ens agradaria que en aquesta comissió no haguéssim de nomenar al Xavi Garcés com a representant dels tres grups de l’oposició, sinó que poguéssim estar un representant de cada grup. Ja està, com sempre.

Sr. Fernández: Buenas tardes, el Grupo Popular pues bueno, manifestar que evidentemente

9

nosotros estamos a favor de que haya una participación de la ciudadanía en todos los ámbitos también de elaboración del presupuesto municipal, a pesar de que la cuantía en este caso destinada sea bastante pequeña. Y bueno simplemente manifestar nuestra extrañeza de que la exposición de alguna manera de motivos, la exposición de antecedentes se cita un documento que no tiene un valor jurídico y sin embargo se omite que la carta magna, que es la constitución española pues sí que reconoce también ese derecho…, bueno, esa obligación de los poderes públicos de promover la participación ciudadana. Creo que sería bueno que se incluyera y que no sólo omitiera la constitución española cuando se están tratando cuestiones que precisamente están tratadas en la carta magna y no en una carta europea de salvaguarda de derechos humanos en la ciudad, que con todos los respetos, hacía el contenido ellos, pero no tiene un valor jurídico vinculante.Por lo demás, ya le digo, nuestro apoyo a que haya procesos participativos. Nos gustaría que también que hubiera un reglamento pues aprobado por parte de este Ayuntamiento que regulara la participación ciudadana en todos los ámbitos y que no se haga pues este tipo, dijéramos de procesos “ad hoc”, es decir, que se van haciendo según convengan para una cosa o para otra. Y nada más. Gracias.

Sr. Garcés: Bona tarda. Tenia previst ja fer una intervenció per dos motius. El primer perquè formar part d’aquesta comissió i per la situació d’aquest nou reglament per declarar al 2018. Vull valorar positivament el que ha estat el funcionament d’aquesta comissió. M’hagués agradat que alguna de les meves aportacions que hem pogut anar fent les haguessin recollit, jo suposo que n’hi haurà versions noves, entenc que és un document viu i que cada any s’haurà d’anar millorant. És un procés que lògicament jo crec que és interessant, que hem de revisar imports, tipologies de despeses també fins i tot parlant d’alguns conceptes d’ingressos a vegades i, des d’aquest punt de vista, doncs el tema de la composició aprofitant que s’ha ampliat perquè de fet la comissió s’ha ampliat per incorporar una persona més de l’equip de govern, es podria haver fet una ampliació també a tots els grups municipals representats en aquest Ple. Fonamentalment perquè crec que ha estat una evolució ampla, però tothom que ha participat ha aportat i jo crec que la porta podia estar oberta a més persones en tot moment i segur que haguessin aportat també, no? En aquest sentit.I un tema que va sortir també a la valoració de la comissió i amb la que estic totalment d’acord que era el tema de la comunicació. És a dir, que crec que pels motius que sigui, doncs la resposta que va donar el primer any, era una prova més petita del que a tots ens hagués agradat, doncs estic d’acord en que s’ha de fer una campanya de comunicació important, però també seria bo que aquesta campanya de comunicació estigués valorada econòmicament perquè així poguéssim fer una avaluació sencera de la repercussions dels esforços de recursos públics en la resposta de la ciutadania. Gràcies.

Sra. Pérez: Moltes gràcies per totes les intervencions i per totes les propostes. Les estudiarem i les tindrem presents.Gràcies.

_____________________

10

3 DONAR COMPTE

3.1 EXP.: N774160037. DONAR COMPTE AL PLE DE L'ACORD DE JUNTA DE GOVERN LOCAL ADOPTAT EN DATA 12 D'ABRIL DE 2017, SOBRE L'ADJUDICACIÓ DEL CONTRACTE DEL SERVEI D'ATEN CIÓ DOMICILIÀRIA (SAD) DEL MUNICIPI DE BARBERÀ DEL VALL ÈS PER MOTIUS D'URGÈNCIA.

DONAR COMPTE AL PLE DE L'ACORD DE JUNTA DE GOVERN LOCAL ADOPTAT EN DATA 12 D'ABRIL DE 2017, SOBRE L'ADJUDICACIÓ DEL CONTRACTE DEL SERVEI D'ATENCIÓ DOMICILIÀRIA (SAD) DEL MUNICIPI DE BARBERÀ DEL VALLÈS PER MOTIUS D'URGÈNCIA.

Expedient: N774160037.

Donar compte al Ple d'aquesta Corporació Local de l'acord adoptat per la Junta de Govern Local, en sessió ordinària, celebrada el dia 12 d'abril de 2017, per delegació de les facultats atribuïdes al Ple municipal per la disposició addicional segona del TRLCSP, en virtut de l'article 9 de la Llei 40/2015 de Règim Jurídic del Sector Públic, el contingut íntegre del qual es transcriu a continuació:

''Atès l’expedient que se segueix per a la contractació, mitjançant procediment obert i subjecte a regulació harmonitzada, del contracte del servei d'atenció domiciliària del municipi de Barberà del Vallès, de conformitat amb el que disposen els articles 16, 157 i ss. del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic.

Atès que l’inici de la contractació de l’esmentat expedient, es va aprovar mitjançant acord adoptat en sessió Plenària de data 21 de desembre de 2016, acord pel qual així mateix, s’aprovà el Plec de clàusules administratives i de prescripcions tècniques particulars que regeix per a la selecció i adjudicació d’aquest contracte. L’anunci de licitació va ser publicat al BOPB el dia 18 de gener de 2017, al BOE el dia 26 de gener de 2017, al DOUE en data 3 de gener de 2017, i al perfil del contractant de la pàgina web de l’Ajuntament el dia 3 de gener de 2017, d’acord amb les previsions de l’art.142 del TRLCSP.

Atès el resultat del procés de licitació de la contractació esmentada, al qual s’han presentat set empreses licitadores, havent-se proposat l'exclusió de la Plica núm. 1, subscrita per l'empresa ASSOCIACIÓ MAP AL SERVEI DE LES PERSONES, en no complir amb els criteris de solvència econòmica establerts a la clàusula XIV del Plec de clàusules administratives particulars, i havent-se admès les restants pliques, un cop presentada determinada documentació complementària per part d'algunes d'elles, de conformitat amb el dictaminat per la Mesa de contractació del passat dia 15 de febrer de 2017.

Atès el contingut de l'acta estesa per la Mesa de contractació del passat dia 16 de març de 2017, mitjançant la qual es procedeix a la lectura de l'informe emès sobre els criteris objecte de valoració a través de judicis de valor (sobres núm. 2) corresponents a les sis empreses admeses, i d'obertura dels sobres núm. 3 de les mateixes, corresponents a l'oferta econòmica i

11

d'altres criteris automàtics.

Atès el contingut del dictamen de la Mesa de contractació de data 21 de març de 2017, pel qual i a la vista de l’informe emès pels serveis tècnics municipals en relació amb la ponderació global assignada a les 6 proposicions admeses es procedeix a classificar, per ordre decreixent, les ofertes presentades, tot resultant que la proposició que obté la major puntuació es correspon amb la presentada per la societat CLECE, SA, amb NIF A-80364243, en coincidència amb el contingut dels informes d’avaluació elaborats amb aquesta finalitat pels serveis tècnics municipals.

Atès que s'ha requerit a l'esmentada empresa per tal que presenti determinada documentació administrativa que estava pendent d'aportar, així com aquella justificativa d’haver efectuat el pagament de les despeses dels anuncis de licitació, i perquè constitueixin la garantia definitiva escaient, i que les mateixes han procedit en sentit favorable en data 31 de març de 2017.

És per tot això que, d'acord amb l'informe emès pels Serveis Tècnics Municipals i el dictamen de la Mesa de Contractació, i fent ús de les facultats atribuïdes al Ple municipal, per la Disposició addicional segona del TRLCPS, les quals han estat delegades exclusivament per aquest tràmit a aquesta Junta de Govern Local, mitjançant acord plenari de data 29 de març de 2017,

S’ACORDA:

Primer.- Prestar conformitat al procés de licitació i adjudicació del contracte administratiu del servei d'atenció domiciliària del municipi de Barberà del Vallès, iniciat mitjançant acord adoptat en sessió Plenària de data 21 de desembre de 2016.

Segon.- Declarar exclosa del present procés de licitació la proposició formulada per l'ASSOCIACIÓ MAP AL SERVEI DE LES PERSONES, en no complir amb els criteris de solvència econòmica establerts a la clàusula XIV del Plec de clàusules administratives particulars, de conformitat amb l'acta estesa de la reunió de la Mesa de contractació del dia 15 de febrer de 2017.

Tercer.- Adjudicar a CLECE, SA, amb CIF núm. A-80364243, el contracte administratiu del servei d'atenció domiciliària del municipi de Barberà del Vallès, en ser la que millor puntuació ha obtingut i, per tant, resultar l’oferta més avantatjosa econòmicament per l’Ajuntament, d’acord amb els criteris de valoració previstos en el Plec de clàusules administratives particulars, i de conformitat amb el contingut del dictamen de la Mesa de contractació, celebrada en data 21 de març de 2017 i els motius explicitats a l'informe tècnic emès a l'efecte, documents que consten incorporats a l'expedient.

L’esmentat contracte s’adjudica en favor de l'esmentada empresa, per un import total màxim de 1.804.748,40 €, IVA no inclòs (IVA 4%), corresponent a la durada inicial de dos anys de contracte, i per cadascun dels següents preus unitaris: Servei d'atenció personal dia laboral: 16,55 €/hra., IVA no inclòs; Servei d'atenció personal en horari nocturn i dia festiu: 19,53 €/hra., IVA no inclòs; i Servei auxiliar de la llar en dies laborals: 13,54 €/hra., IVA no inclòs, amb possibilitat de pròrroga anual fins a dos anys més, amb un màxim de quatre anys, pròrrogues incloses.

12

La resta de condicions que determina la present contractació són les fixades al Plec de clàusules administratives i de prescripcions tècniques juntament amb les recollides a l’oferta presentada per l’adjudicatària.

Quart.- Notificar aquesta resolució a les empreses interessades, amb expressió dels recursos que s’hi poden interposar en contra, així com a Intervenció de Fons i als serveis tècnics municipals corresponents.

Cinquè.- Citar a l'adjudicatària per concórrer a formalitzar el contracte administratiu corresponent, un cop hagin transcorregut els quinze dies hàbils des de la notificació del present acord, en tractar-se d’un contracte susceptible de recurs especial en matèria de contractació conforme a l’article 40.1 del TRLCSP, i d’acord amb el que preveu l’art. 156.3 del mateix TRLCSP.

Sisè.- Publicar la formalització del contracte en el perfil del contractant de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, al Diari Oficial de la Unió Europea i al BOPB, en compliment d’allò establert a l’article 154 del TRLCSP.

Setè.- Donar compte del contingut del present acord en la propera sessió Plenària que se celebri.''

EL PLE ES DÓNA PER ASSABENTAT_____________________

INTERVENCIONSDurant el debat de l’assumpte, per l’ordre que es transcriuen, es van produir les intervencions següents:

Sra. Pérez: Doncs sí tornem a donar compte d’una adjudicació d’un dels contractes més treballats en el temps i que s’han dedicat molts esforços per molta part del cost tècnic de serveis jurídics, d’àrea econòmica, de contractació i de serveis socials, en aquest cas.La informació tècnica s’ha facilitat a tots els portaveus en una reunió expressament perquè vingués el tècnic de serveis socials, per si havia dubtes, que es pogués explicar tota la baremació de tot el procediment i, a més a més, era un dels objectius personals meu, quan entomo l’àrea de contractació, de facilitar al màxim tota la informació. Cada mes fem una repassada de tots els processos de contractació que es fan a l’Ajuntament i, evidentment si qualsevol dels portaveus demana més acurada de qualsevol dels processos que..., o s’inicien o s’adjudiquen doncs estaríem a bé de concedir-ho.Com bé deia, a la Junta de Govern passat del 12 d’abril, doncs s’adjudicava aquest contracte. És un contracte que pel volum de feina era un contracte harmonitzat subjecte com deia... el que definies es el servei d’atenció domiciliària de la nostra ciutat, de conformitat amb el que diu la normativa. És un contracte que d’entrada es tenia molt clar des de l’equip de govern que es volien ampliar hores de servei, de servei nocturn i de servei en cap de setmana. I que, a més a més, com amb tots els contractes adreçats a les persones i més en contractes d’aquests amb una certa sensibilitat de les persones, tant de les usuàries com de les persones que han d’efectuar els serveis. Ens vam comprometre en que anirien incorporades en els plecs de clàusules millores de caràcter salarial que s’han incorporat en aquesta primera proposta així, diguéssim, com més agosarada perquè, a més a més, s’incorporaven criteris automàtics

13

referents a una pujada del 3% segons el conveni que fins ara no s’havia fet, no?L’inici de contractació es va fer justament en una sessió plenària del 21 de desembre de 2016 i després de tot el procés de publicació i demés corresponents que marca la normativa, doncs arribem a la Mesa de contractació, es presenten set empreses licitadores. Una d’elles queda exclosa perquè no complia els requisits de solvència econòmica que s’establien en una de les clàusules del plec de clàusules administratives.Després els diferents dictàmens avancen en el procés i és el 21 de març en el que el contingut del dictamen de la mesa de contractació i a la vista de l’informe emès pels serveis tècnics municipals en relació a la ponderació global assignada a les sis proposicions admeses es procedeix a classificar per ordre les ofertes presentades i d’aquest procediment resulta la proposició que obté major puntuació que correspon a la presentada per la societat Clece, SA. En coincidència amb el contingut dels informes d’avaluació elaborats per aquesta finalitat.Se li requereix a l’empresa que en el període determinat presenti determinada documentació administrativa justificativa d’haver efectuat el pagament de les despeses tant dels anuncis de licitació, com d’altres corresponents, com per exemple, a la constitució de la garantia. Aquesta data límit era el 31 de març per això no va poder entrar en l’últim Ple perquè fins al dia 31 de març tenia l’empresa de termini i el dia del Ple encara no s’havia presentat i ja vam avançar que per no endarrerir el procediment s’aprovaria, va entrar d’urgència en aquest Ple la possibilitat d’aprovació per Junta de Govern Local i el posterior donar compte que és el que estem fent avui.Passem ja a la part resolutiva de l’acord, que diu així.

(Efectua una lectura de la part resolutiva del dictamen, la qual no es transcriu per constar en el punt 3.01 de l’acta)

Sr. Rivera: A veure, primer per valorar positivament, allò que es va presentar d’urgència ens ha permès guanyar 14 dies, dues setmanes, i el nou contracte que entenem que és millor que l’anterior i que ofereix un millor servei a les persones de Barberà, s’ha pogut fer d’aquesta manera.No obstant, ja ho sabeu, però ho recordem, perquè per això estem donant compte. Nosaltres ens agradaria més que aquest servei es pogués prestar directament per una empresa municipal o bé directament per l’Ajuntament, que seria més complicat. Nosaltres pensem que la formula seria una empresa municipal. I sobretot sabem que en el contracte tenim elements d’auditoria per controlar que aquest contracte i aquesta adjudicació i el concessionari compleix les seves obligacions, però sí que animo a que aquestes facultats de vigilància i control s’ampliïn al màxim.

Sr. Fernández: Bien, desde el grupo popular entendemos que precisamente en este proceso de licitación se ha puesto de manifiesto que la competencia es importante y es bueno también para nosotros como Ayuntamiento y para los ciudadanos porque permite que las empresas se esfuercen y que se ofrezcan servicios cada vez mejor a unos precios razonables y eficaces.Yo quiero recordar aquella moción que se aprobó en este Ayuntamiento en la que se pedía pues incluir cláusulas sociales en las licitaciones pues en algún momento se vino a argumentar por algunos grupos de este pleno que saldría dijéramos la factura de las cuentas de explotación de esas sociedades. Yo dije que al final si queremos tener empleados de estas empresas mejor pagados pues evidentemente se tiene que pagar un precio superior y la realidad pues demuestra efectivamente que esto se ha cumplido, es decir, pagamos un precio superior por un servicio que antes, quizás, era inferior pero tenemos a empleados en estas empresas concesionarias que en principio van estar mejor retribuidos. Por lo tanto, nosotros

14

estamos contentos de que así sea. Gracias.

Sr. Clarà: Un parell d’aclariments. Referents a tot el model d’aquest contracte, en primer lloc, sí que dir que efectivament doncs les treballadores que el presten sí que tindran una millora salarial, però no principalment perquè hem sortit amb un preu d’hora més alt, sinó perquè s’ha introduït una clàusula, com ha explicat abans la Carmina, que implica que tinguin una millora salarial, que en aquest cas serà d’un tres per cent sobre el conveni que han negociat col·lectivament, que ja els hi proporcionava una millora de l’1%, tot i així, continua sent un col·lectiu molt castigat el de les treballadores familiars i al final nosaltres compartim plenament amb el que comentaven des de Recuperem que la formula per millorar tant el servei, per una banda, com les condicions laborals de les treballadores, és que aquest servei es presti de manera municipal. En aquest sentit sí que hem de dir que des d’allà perquè era un dels compromisos que teníem, vam dir que això sortiria a concurs perquè no teníem marge per fer un estudi seriós de com es podia remunicipalitzar, però sí que ja paral·lelament estem treballant i estem estudiant possibilitats de que sigui una empresa de l’Ajuntament que ho presti.Entre els diferents noms que surten una possibilitat per exemple podria ser incerta, tenint en compte que és una empresa d'inserció i que ha de tenir un percentatge sí o sí de persones que facin un itinerari d’inserció, però bueno pensem que com que és el sector d’atenció a les persones és un sector que té recorregut encara, podríem parlar doncs de fórmules de formació que acabin en una inserció laboral mitjançant l’atenció a les persones i amb això aquest plantejament general començarem a treballar. Això pel que fa a remunicipalitzar el servei, paral·lelament també contactarem amb Diputació de Barcelona perquè ens ajudi a fer aquests estudis perquè com sabeu doncs un ajuntament amb la capacitat de Barberà, al final parlem d’un servei que té 44 persones subrogades i que implica tenir molts recursos propis, per tant, sí que intentarem comptar doncs amb aquest suport addicional des de fora.I a banda, referent al que fa el pla de treball que tenim ara amb l’empresa doncs el primer que teníem previst és una reunió pel divendres de la setmana vinent on hi participarà l’empresa, però també on hi participaran les treballadores. Aquest és el fòrum que nosaltres volem des del primer moment, ja es va intentar en el cicle anterior perquè al final l’empresa que presta el servei i dic malauradament és la mateixa perquè és Clece i és una empresa que no és coneguda precisament per respectar els drets de les treballadores, però com a mínim ara sí que tenim recursos amb aquest contracte per poder fiscalitzar des del minut 1 i dir al final les condicions dels serveis són aquestes i les heu de complir i això també implica el compliment de les clàusules de responsabilitat social, que de fet ja Clece, fins i tot, ha sigut l’empresa que més puntuació ha tret o pràcticament que més puntuació ha tret també amb les clàusules de responsabilitat social, per tant, el que volem és que es compleixin des del minut 1. Llavors el fòrum aquest serà permanent, per tant, el que es comentava a la fiscalització sí que serà un imput, doncs que trimestralment anirem fent unes reunions de seguiment àmplies, i això vol dir, equip de serveis socials al complet, treballadores i directiva de l’empresa per poder assegurar-nos que realment això s’està complint. A banda, doncs com ja sabeu, es farà una auditoria anual que contractarem des de l’Ajuntament, però que pagarà en aquest cas l’empresa Clece per assegurar que realment tot això es compleix, que no es compleix, doncs no ens tremolarà la mà tampoc en resoldre el contracte com a última instància si realment no s’estan complint totes aquestes condicions que a nosaltres ens ha costat tant aplicar.

Sra. Fuster: Agrair la feina feta en aquest aspecte a la regidoria i a tots els àmbits i treballadors i treballadores de l’Ajuntament que han fet l’esforç per tirar endavant aquest tema.

15

Congratular-nos també per, d’alguna manera, haver aconseguit aquestes millores de les condicions laborals pels treballadors i treballadores, que segurament haurem de seguir millorant, però que ja hem fet un pas més i la importància de que la ciutadania tindrà no només una atenció domiciliària entre setmana, sinó que aquells casos que degudament valorats i casos de forma molt concreta i valorats específicament podran tenir també aquest servei que necessitin de caps de setmana i/o de nits.

_____________________

4 APROVACIÓ DEFINITIVA

4.1 EXP.: 2015N51800001 (UPNU150001). APROVACIÓ DEFINITIVA REGLAMENT MUNICIPAL SOBRE L'ÚS DE LA XARXA DE CLAVEGUERAM.

APROVACIÓ DEFINITIVA REGLAMENT MUNICIPAL SOBRE L'ÚS DE LA XARXA DE CLAVEGUERAM.

Expedient: 2015N51800001 (UPNU150001).

Vist els antecedents i la resta de circumstàncies de l'expedient de referència UPNU150001, que es tramita per a l'aprovació del Reglament municipal sobre l'ús de la xarxa de clavegueram.

Atès que dels antecedents esmentats resulta que el reglament va ser aprovat inicialment per acord plenari de 21 de desembre de 2016 i es va sotmetre a tràmit d'informació informació pública mitjançant la publicació de l'anuncis al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), a un diari de comunicació escrita de difusió en la ciutat i al tauler d’edictes de l’Ajuntament, amb la finalitat de garantir els principis de publicitat normativament establerts.

Atès que durant el tràmit d'informació pública no s'ha presentat cap al·legació, reclamació ni suggeriment.

Atès que, malgrat l'anterior, els serveis tècnics municipals han emès informe amb posterioritat a l'aprovació inicial, pel qual donen compte de la necessitat d'introduir dues modificacions de caràcter no substancial en el text del reglament. Concretament, en la seva Disposició final Tercera on, d'una banda, s'ha detectat l'existència d'una errada de caràcter material que cal esmenar, consistent en que, en la part de la dita disposició on diu "...en el punt 5 de l'article 15...", cal que digui "...en el punt 5 de l'article 17...". I d'una altra banda es proposa l'ampliació fins al 30 de juny de 2020 del termini inicialment establert per la mateixa Disposició final Tercera, de fins al 31 de desembre de 2018, per a la presentació de les verificacions de les connexions separatives que preveu l'article 17.5 del reglament, també esmentat, tota vegada que aquest termini s'ha evidenciat insuficient.

Ateses les previsions dels articles 109.2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, 49 I 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local (en endavant LRBRL), 178 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (en endavant TRLMRLC), i 58 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis

16

dels ens locals, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny (ROAS), en quant al procediment aplicable al supòsit de fet objecte de l'expedient, així com dels articles 4.1, a), 25.2, apartats c), d) i j) de la LRBRL, en quant a la potestat reglamentària i les competències municipals en la matèria objecte del reglament.

És per tot això que, de conformitat amb els preceptes normatius ja invocats i la resta que resultin d'aplicació, amb el dictamen favorable previ de la Comissió informativa núm. 2 de territori i medi ambient, desenvolupament econòmic, comerç i ocupació, i fent ús de les competències que atribueix a aquest òrgan municipal, amb caràcter indelegable, l’article 52.2, d) del TRLMRLC, es proposa l'adopció del següent

ACORD:

Primer.- Introduir les modificacions de caràcter no substancial que s'indicaran seguidament en la redacció del Reglament municipal sobre l'ús de la xarxa de clavegueram, a proposta dels serveis tècnics municipals ulteriorment a l'aprovació inicial:

a). Esmenar l'errada material observada a la Disposició final Tercera del Reglament, en el sentit que, on diu "...en el punt 5 de l'article 15...", cal que digui "...en el punt 5 de l'article 17...".

b). Modificar el termini màxim previst per la mateixa Disposició final Tercera per a la presentació de les verificacions de les connexions separatives que preveu l'article 17.5 del reglament, que passa de ser del 31 de desembre de 2018, inicialment establert, al 30 de juny de 2020.

Com a conseqüència de les dites modificacions, la Disposició final Tercera del Reglament passarà a tenir el redactat següent:

"Tercera. Les verificacions a les quals es fa referència en el punt 5 de l'Article 17 del present Reglament amb abast de diagnòstic i alternativament pla d'adopció de mesures correctores o certificat d'idoneïtat hauran de ser presentades al Gestor del servei per primera vegada amb anterioritat al 30 de juny de 2020."

Segon.- Aprovar definitivament el Reglament municipal sobre l'ús de la xarxa de clavegueram, segons el text aprovat inicialment en sessió plenària de 21 de desembre de 2016, amb la introducció prèvia en aquest text de les modificacions aprovades al punt ordinal anterior.

Tercer.- Procedir a la publicació del reglament en la manera prevista en els articles 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local i 66 del Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, i trametre els presents acords i el text del Reglament a la Delegació del Govern de l'Estat a Catalunya i al Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

APROVAT PER UNANIMITAT DELS MEMBRES PRESENTS_____________________

17

INTERVENCIONSDurant el debat del dictamen, per l’ordre que es transcriuen i previ a la votació d’aquest, es van produir les intervencions següents:

Sr. Díaz: Estem davant de l’aprovació definitiva, de fet al passat Ple del mes desembre aprovàvem inicialment el reglament. A principis, més o menys, de febrer entrava en informació pública com des de la web municipal es va anunciar. En aquest període d’informació pública no s’ha presentat cap mena d’al·legació però sí que des de l’equip tècnic propi de l’Ajuntament es van fer dues esmenes, diguéssim que no eren substancials i una esmena més vinculada a un error d’articulat, del número d’articulat i després també una esmena en relació a un període que seria fixat al 2018 i es creia que era una mica just en relació a la presentació a les verificacions de les connexions de la xarxa de separatives. Aquestes dues esmenes no eren substancials, es van introduir diguéssim que ara estem davant de l’aprovació definitiva que si voleu passo directament a llegir els acords.

(Efectua una lectura de la part resolutiva del dictamen, la qual no es transcriu per constar en el punt 4.01 de l’acta)

Sr. Rivera: Molt breument. Vam donar suport a l’aprovació inicial i ho tornem a fer ara. Entenem que les rectificacions van en benefici de les persones que han de complir aquest requisit. Per tant, entenem que val la pena que els serveis tècnics hagin fet aquestes modificacions i li donem suport.

Sr. Díaz: Bàsicament agrair i de fet recordo que les votacions al ple de desembre van anar en un sentit diferent, que diguéssim que van votar a favor tant Recuperem, com Esquerra, com la Plataforma Ciutadana per Barberà i Junts per Barberà, ara entenc que tots els grups han votat a favor, tots els grups presents a l’Ajuntament estiguem al govern o l’oposició i agrair aquesta confiança. I com vaig dir també en el ple del mes de desembre, ara ens toca posar al dia una mancança de ciutat que tením des del 2012 i ens toca treballar, de fet la comissió d’estudi que ha fet tot l’encàrrec de gestió que ara passa a ser gestionat directament per Sabemsa, ja està convocada i diguéssim que els treballs... També agrair que a nivell tècnic aquests treballs els hem pogut assumir de forma positiva pels propis serveis tècnics de l’Ajuntament que no hem hagut d’externalitzar res per fer aquest tipus d’estudis i justificacions que també ens reclama la llei i tot el tema administratiu i doncs tornar a repetir que agrair la confiança de tots els grups.

_____________________

5 APROVACIÓ PLA

5.1 EXP.: 2017X1030001. APROVACIÓ DEL PLA ESTRATÈGIC DE PROMOCIÓ DE LA CIUTAT DE BARBERÀ DEL VALLÊS.

APROVACIÓ DEL PLA ESTRATÈGIC DE PROMOCIÓ DE LA CIUTAT DE BARBERÀ DEL VALLÈS.

Expedient: 2017X1030001.

- Donat que la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics crea dit impost, el qual

18

genera un Fons per al foment del Turisme, regulat als articles 115 i 116 de la Llei, com a mecanisme destinat a finançar polítiques turístiques per al millorament de la competitivitat de Catalunya com a destinació turística.

- Vist que a partir d'aquest Fons l'Ajuntament de Barberà del Vallès rep una aportació econòmica per al foment del turisme, es valora la conveniència d'endegar un Pla Estratègic de Promoció de la ciutat, per afavorir l'orientació de la destinació d'aquest fons.

- Donada l’especialització requerida, que fa necessari l’assessorament tècnic extern per al treball a realitzar, es decideix la contractació de l’empresa DCB Turisme i Desenvolupament Local, per a l’elaboració de l’esmentat Pla Estratègic, el qual contemplava, entre altres tasques:

+ La diagnosi inicial i situació de partida sobre el sector turístic de Barberà del Vallès. Aquesta diagnosi inicial comptarà amb un estudi on s’inclourà:

Dades de visitants. �

Recursos i atractius turístics del municipi i de l’entorn.�

Esdeveniments amb potencial d’atracció de visitants.�

Agents i organitzacions que poden contribuir a aquest desenvolupament.�

Potencial turístic del municipi i de l’entorn.�

Perfil dels visitants actuals i potencials.�

Les necessitats que tenen els visitants i les empreses turístiques del municipi.�

La cobertura i el suport que pot donar l’Ajuntament de Barberà del Vallès a aquestes �

empreses.El posicionament de la Comarca del Vallès Occidental en els mercats internacionals i �

de proximitat.

+ Definició d’un Pla d’Acció per als propers anys i una estratègia de desenvolupament turístic a mig termini.

Cooperació entre agents públics i privats en el desenvolupament turístic del municipi.�

Programa de valorització dels recursos i atractius turístics del municipi i de l’entorn.�

Creació d’itineraris de descoberta dels recursos turístics de Barberà del Vallès en �

col·laboració amb els hotels i l’associació de comerciants.Programa d’activitats anual per la dinamització turística de Barberà del Vallès. �

Estratègia de promoció turística offline i online. Nova web experiencial de �

presentació turística de Barberà del Vallès i presència a les xarxes socials.Estructuració de la ruta del riu Ripoll en un producte turístic de referència.�

Estratègia per atraure més turisme de negocis.�

Programes europeus: Identificació dels programes europeus en matèria de turisme i �

desenvolupament local.

- Vist que durant l'any 2015 s'han assegurat processos participatius amb els diferents agents de la ciutat, realitzant entrevistes individuals per detectar millor les necessitats i potencialitats d’aquests agents.

- Donat que per a l’elaboració d’aquest Pla Estratègic de Promoció de la ciutat es va endegar, entre el maig de 2016 i el febrer de 2017, un procés que va involucrar activament tots els departaments de l'Ajuntament, tant a nivell tècnic com polític, a la FBP, AISA i Sabemsa, per poder preparar l'estratègia de desenvolupament turístic a nivell de tota la ciutat.

19

- Atès que, amb l'elaboració dels documents acordats per determinar l’orientació estratègica que la nostra ciutat vol donar a la seva promoció turística i que consten de:

+ Pla Estratègic de Promoció de la ciutat. Barberà del Vallès+ Annexes

els quals s'adjunten a l'expedient, s'ha assolit l’objectiu principal d'establir un marc d'actuació vers la promoció turística de Barberà del Vallès, que dóna cobertura i sentit a les polítiques transversals de promoció de la ciutat.

En base a tot l’anterior, es proposa l’adopció del següent

ACORD:

PRIMER: Aprovar el "PLA ESTRATÈGIC DE PROMOCIÓ DE LA CIUTAT", que ha estat elaborat per l’equip de DCB Turisme i Desenvolupament Local, segons documents annexes a l’expedient.

SEGON: Facultar indistintament l'alcaldessa, Sra. Sílvia Fuster Alay, i el regidor amb competències delegades en matèria de Desenvolupament econòmic, Comerç i Ocupació, Sr. Pere Pubill i Linares, per a la signatura de tots els documents que siguin necessaris per a l'execució de l'acord aprovat.

APROVAT PER UNANIMITAT DELS MEMBRES PRESENTS_____________________

INTERVENCIONSDurant el debat del dictamen, per l’ordre que es transcriuen i previ a la votació d’aquest, es van produir les intervencions següents:

Sr. Pubill: Bona tarda. Abans d’entrar a llegir el redactat que posa en aquesta aprovació del pla estratègic m’agradaria doncs fer una breu explicació del per què des de la regidoria de desenvolupament econòmic presentem avui al Ple per la seva aprovació aquest pla estratègic. Un exemple, segurament, no tenim en el nostre imaginari que la nostra ciutat és una de les que més ingressos rep per l’anomenada taxa turística. Amb els estudis que s’han fet, per exemple, a l’any 2015 estàvem per sobre de ciutats com Sabadell, Santa Cristina d’Aro, Cadaqués o Palamós. Això ens demostra que tenim un gran potencial turístic tant del turisme d’oci, com del de negocis i que a més tenim possibilitats d’aprofitar les activitats tan importants que fem a la ciutat i lligar-les entre si, pel bé del comerç, de la cultura, de l’esport o de qualsevol altre àmbit de promoció de la ciutat. Hem de ser capaços de dotar-nos de les eines adequades per tal que això sigui possible i amb aquesta intenció us presentem avui aquest pla estratègic de promoció de la ciutat.Els antecedents d’aquest pla estratègic vénen donats perquè degut a l'interès en millorar la imatge i el posicionament turístic del nostre municipi l’any 2015 l’Ajuntament ja va fer l’encàrrec a una empresa per tal que elabores un pla estratègic per la promoció de la ciutat per tal de definir un full de ruta per donar suport a les empreses que treballen en l’àmbit turístic i comercial, i també per millorar l’acollida dels visitants i turistes al nostre municipi, ja siguin que vinguin per motius de negocis o de lleure i crear uns nous productes que puguin ser

20

interessants per aquests nínxols de mercat.En aquest sentit, es va encarregar a una empresa la gestió, ens va presentar una proposta de col·laboració amb l’Ajuntament, amb l’objectiu de definir quina hauria de ser l’estratègia de dinamització turística del municipi i donar suport a la seva implementació amb tres grans objectius: un seria la diagnosi inicial i la situació de partides sobre el sector turístic de la nostra ciutat, la definició d’un pla d’acció i una estratègia de desenvolupament turístic a mig termini i finalment la presentació pública del projecte.El contingut d’aquest pla estratègic de promoció de la ciutat a tall de resum podríem dir que contempla sis línies estratègiques que s’orienten en 10 programes de treball i que deriven aquests 10 programes en 28 accions concretes que teniu en aquest pla, eh?Les sis línies estratègiques que dèiem seria: 1. La millora de la imatge, la comunicació i el posicionament turístic de Barberà i la Creació de nous productes turístics.2. Adequació de la destinació i del seus recursos principals des del punt de vista turístic.3. Anàlisi dels diferents perfils de visitants actuals i potencials de Barberà del Vallès.4. La millora de la relació i el treball conjunt entre el sector públic i privat.5. La creació de nous productes turístics.6. La cerca de finançament per impulsar els projectes turístics.I ara sí que passo ja directament a llegir el que diu aquesta aprovació del pla estratègic.

(Efectua una lectura del dictamen, la qual no es transcriu per constar íntegre en el punt 5.1 de l’acta)

Sr. Rivera: A veure, parlar de Barberà i parlar de promoció del turisme...sona una mica estrany, eh? Però realment, no només pel que ha explicat el Pere, que és una obligació que tenim d’utilitzar aquesta part de l’impost d’estades en establiments hotelers que ens toca a l’Ajuntament, sinó per una qüestió més de promocionar la ciutat, que això sí que és important, que puguem tenir un espai on reflexionar i promocionar perquè no és només promocionar activitat turística, sinó també ser conscients de que no vivim en un món aïllat, sinó que hi ha fenòmens metropolitans i un d’aquests és el turisme, que té efectes sobre poblacions més a prop del centre que ja podeu conèixer, el que passa a Barcelona ciutat, a molts districtes i que també com a ciutat metropolitana ens afecta a Barberà. Per tant, nosaltres donem suport i esperem que aquest fòrum serveixi per reflexionar i per poder promocionar a la ciutat, però també ser conscient del què tenim al nostre voltant. Gràcies.

Sr. Doménech: Bona nit.Desde el grupo municipal del Partido Popular en primer lugar querríamos dar a conocer al equipo de gobierno, en todo caso, o al responsable de la redacción de este plan estratégico de que hay una falta ortográfica que realmente nos molesta especialmente porque es reiterada y en el propio nombre del municipio de Barberà del Vallès, es que aparece todo el rato, todo el tiempo mal escrito. El texto es en catalán, por lo tanto, Barberà del Vallès se escribe con tilde abierta. Pero bueno en cualquier caso esto no afecta al contenido del plan estratégico y desde luego nosotros estamos a favor, vamos a votar a favor. En cualquier caso, creemos que para dar a conocer nuestra ciudad al exterior, antes tenemos que aprender a dar a conocer a nuestra ciudad al interior, es decir a los propios ciudadanos de Barberà del Vallès. Yo creo que todos nosotros vivimos y hacemos parte de nuestra vida en Barberà y, por lo tanto, podemos conversar con los vecinos y darnos cuenta de que muchos de ellos, no todos,

21

pero si muchos desconocen muchos de nuestros monumentos, como puede ser, por ejemplo, el castillo de Barberà, que lo tenemos tapiado, o la Torre de ca n’Altimira, las masias centenarias,… claro somos uno de los pocos municipios del entorno que no dispone de un museo histórico de nuestra ciudad que dé a conocer de dónde vinimos y a dónde vamos. Sí, esto forma parte del turismo más cultural, evidentemente, en el texto se habla de muchos tipos de turismo, de turismo natural por todo el parque fluvial, también se habla de negocios, algo que es muy positivo. Dar a conocer nuestra ciudad y todo el parque empresarial industrial que tenemos pero no tenemos que olvidarnos de esta vertiente cultural que en ocasiones me da la sensación de que tenemos olvidado.En cualquier caso, insisto votaremos a favor y esperemos que este plan estratégico de promoción de la ciudad de turismo no quede en papel mojado. Muchas gracias.

Sr. Díaz: Bàsicament per entendre la intervenció del Partit Popular. Ells, jo crec que també si es miressin també iniciatives que s’han engegat bàsicament en el pressupost, diguéssim tot el que ha esmentat a nivell de senyalització, a nivell d’una sala d’exposicions, … de fet la ciutat de Barberà, malauradament, per exemple, no podem tenir un museu per exposar peses que es van trobar al Torrent de Can Llobateres perquè la llei el que marca és que hi hagi un museu unificat, que és el de Sabadell, però sí que el museu Miquel Crusafont, sí que ha dit que pot fer exposicions temporals que les pot cedir aquí, llavors a nivell de pressupost per aquest any, la previsió és poder tenir una sala d’exposicions digna per poder tenir aquestes peces museístiques, no només de restes arqueològiques que la idea és que estigui a la Sala B del TMC. Com dic hi ha un projecte en marxa de senyalització de camins i d’elements i que la Torre de Ca n’Altimira té un pla director que també s’està desenvolupant, el Castell pues aquest darrer Sant Jordi, el dissabte passat, doncs es va fer una obertura dintre dels límits que també ens marca un espai, que necessita una rehabilitació, però que també necessita..., perquè també ens entenguem pot ser un pla director perquè és un espai que s’han fet prospeccions arqueològiques molt bàsiques i que pot ser sí que reclama de fer un estudi més exhaustiu. Vull dir, que com a equip de govern, els tres grups que ens toca estar en aquests 4 anys en l’Ajuntament sí que tenim molt clar això. Sí que ens hem posat a treballar en aquest sentit i estem fent mesures en aquest sentit. Ho dic com a resposta una mica, perquè també a nivell de ciutadania doncs també s’entengui i es vegi l’activitat i les iniciatives que estem prenent des de l’equip de govern i que en cap cas és un abandonament, de fet la proposta que està presentant el Pere a nivell de la regidoria de Comerç és una proposta que s’encabeix dins d’aquest interès per mirar de tenir una visió de ciutat vinculada a un turisme, però com també deia la gent de Recuperem perquè com a govern ho tenim clar, el turisme per nosaltres no ha de ser una porta oberta a totes les coses, sinó un turisme que sigui sostenible, equilibrat i que ens ajudi a que sobretot, que millori a nivell fins i tot de ciutat i d’identitat i una identitat inclusiva, no exclusiva. Gràcies.

Sra. Pérez: Hola de nou.Des de la Plataforma Ciutadana per Barberà donem la benvinguda a aquest Pla Estratègic de Promoció de la ciutat perquè com deia el Pere contempla molts àmbits del què és el turisme a la ciutat. El turisme més natural, el turisme més industrial, l’ocupació hotelera que tenim..., per com deia, el José Luís, està sota la influència de la gran urbe, no? I que hi ha coses que s’estan fent, com feia referència el Fabi.Suposo que després també comentarà el Pere, agrair aquest treball, agrair el treball des de la regidoria, tant a nivell polític com a nivell tècnic, per dur a terme aquesta proposta que considerem molt interessant i que podrà fer això, doncs no només donar a conèixer Barberà

22

del Vallès a gent de fora la ciutat, sinó com el diumenge que hi havia més d’un centenar de persones per poder visitar el castell de la nostra ciutat, per primera vegada. Moltes gràcies.

Sr. Garcés: Bona nit.Jo també començaré pel títol, crec que hem dit moltes vegades tots i està mal escrita en el document que parlem de promoció turística de la ciutat, jo crec que en el títol i en l’acord també hauria d’especificar-se promoció turística perquè promoció genèrica de ciutat es pot entendre algo més transversal, hi ha algo més important que és podia treballar, no? I dintre d’aquest títol també hi ha una segona paraula molt important que és estratègic. Tot el que siguin pla estratègics, abans parlàvem de la comissió de pressupostos participatius, entenem que aquests pla estratègics s’haurien de debatre, parlar, posar sobre la taula, discutir-los, intentar buscar possibilitats de millora abans que arribin al Ple davant d’una aprovació. Per exemple, dintre del consell administratiu d’AISA, és un bon entorn. Això no s’ha parlat i es podia haver posat a sobre la taula. Tampoc s’ha dit en les anteriors explicacions que aquest pla estratègic, encara que aquest pla estratègic que estigués temporalitzat i alguna dedicació de recursos com fem moltes vegades encara que sigui plurianual per preveure la disposició de recursos municipals per tirar-lo endavant.I també s’ha parlat que el nostre nivell d’ingressos és bastant gran en comparació amb la resta de municipis. En la memòria en vénen els del 2013-2014, si teniu les xifres del 2015-2016, si us plau, si les podríeu facilitar? I altres coses que s’han dit, doncs en principi entenem que s’hauria de participar d’una forma més oberta amb l’execució d’aquestes 28 mesures. Moltes gràcies.

Sr. Pubill: Sí, varies coses. He intentat apuntar totes les coses que anàveu comentant. A veure, per exemple, quan es decideix, començaré una mica per al final, que deia el Xavi. Òbviament, les xifres del 2015-2016 us les enviarem per correu, jo no les tinc ara en aquest moment en aquí. Potser no he dit que ho va encarregar l’anterior equip de govern, però sí que he dit que estava des del 2015, vull dir, ja he donat per entès que era així, en qualsevol cas «al César el que és del César» i dir que sí que estava encarregat, però també dir que quan vam arribar nosaltres estava en un calaix i el que vam intentar doncs és que la despesa que s’havia fet en aquest encàrrec a l’empresa, que s’havia fet donar-li recorregut. En qualsevol cas, jo crec que avui és un dia important per la promoció de la nostra ciutat que entenem des de la regidoria, doncs que és una promoció que cal fer del nostre municipi. Això no vol dir que no s’hagin fet coses ni s’estiguin fent, el que diem és que en base a aquest treball que ens presenta l’empresa, també encarregat en bases a poder fer i posar sobre la taula l’estratègia, perquè no deixa de ser una estratègia, de cap a on volem anar, què volem fer amb tot el que tenim al nostre municipi. Comentàveu també, per exemple, el castell, el tema del museu, el turisme cultural... és des del punt de vista en aquest cas d’Ajuntament, de l’equip de govern, jo entenc que de qualsevol partit que conformem aquest Ple, podem estar d’acord en què Barberà necessita una promoció de les coses què fem i sobretot aprofitar-ho. És a dir, jo posaré un exemple només dels molts que hi poden haver i segur que tots hi tenim algun en el cap que ens pot ajudar, diguéssim, a donar, a promocionar més la nostra ciutat. Sabem que tenim un Open d’escacs que es realitza cada any en aquí, a Barberà i que genera que gent d’altres països, d’altres indrets vinguin a la nostra ciutat a participar d’aquest Open d’escacs. Això genera una ocupació dels hotels que tenim a la nostra ciutat, genera que aquesta gent que estan en aquests hotels doncs dos dies, tres, els dies que hi siguin, evidentment, mengen, passegen, van a comprar. Hem de ser capaços de..., això és un sol exemple, podem posar molts d’altres, eh? Tenim l’aplec del pa,

23

tenim llocs com la Romànica, tenim una infinitat de llocs, d’esdeveniments que tenim a la nostra ciutat que hem de ser capaços de canalitzar per donar-li aquesta transversalitat en la qual, segur que si ho treballem bé, els nostres comerciants podran..., un exemple, que jo deia sempre, imaginem-nos que fem als restaurants, els que es dediquen a la restauració de la nostra ciutat siguem capaços de posar-nos d’acord i que quan es fa l’Open d’escacs tinguin el menú de l’Open, no? I que quan les persones que vénen aquí a participar d’aquest Open se’ls hi pugui dir «miri, en aquí, aquí i aquí, que són restaurants de la nostra ciutat podeu anar-hi que hi ha un descompte, hi ha una oferta». Al final qui guanya amb tot això és la ciutat, que és el que ens interessa a tots nosaltres. Hi ha infinitat de possibilitats com podeu veure tant en el pla estratègic com en els annexes que s’han fet, que segurament hi pot haver que trobeu que falten algunes coses o que sobren, cap problema, vull dir, és un pla en el qual, reitero que el què volem és aprofitar les activitats que realitzem al nostre municipi en benefici del propi municipi.M’agradaria també, ja s’ha dit, però agrair la tasca importantíssima que ha fet la part tècnica, en aquest cas el meu company de regidoria, de la part tècnica que és el Josep Robert, que ha fet una feina molt important i a la resta de tècnics i tècniques del consistori que també ens han ajudat a planificar i a dir quins són aquests punts estratègics que des de la part tècnica del nostre Ajuntament es consideren que serien prioritaris i que després a nivell d’equip de govern, a la part política que ens correspon, haurem de decidir quines són les prioritats, però reitero que per nosaltres és un dia important i que jo, com a mínim, des de la regidoria estem contents que l’aprovem. Gràcies.

Sr. Garcés: Una intervenció molt breu, relatiu al procés d’aquest document. Eleccions municipals 2015, 24 de maig, entrevista realitzades amb els diferents agents: hotel Campanille, 9 de maig del 2015; hotel Eurostar, 29 de maig de 2015; Baricentro, 27 de maig de 2015; Macro, 22 de maig de 2015; Associació de Comerciants de Barberà, 3 de juny de 2015; Mercat Municipal de Barberà, 3 de juny 2015; i n’hi ha més. Només dir, que fins i tot després de les eleccions municipals aquest equip de govern continuava treballant per la ciutat i en aquest pla en concret. Gràcies.

Sra. Fuster: Agrair al senyor Pubill per encapçalar d’alguna manera doncs la intenció d’aquest equip de govern de promocionar la nostra ciutat a tots nivells i també a nivell turístic de promocionar la nostra ciutat. Hem de donar a conèixer que és el què fem, que és el què tenim i de què podem mostrar a la resta de municipis.

_____________________

6 MOCIONS PORTAVEUS

6.1 EXP.: 2017N060U0240005. MOCIÓ PRESENTADA PEL PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC PER A LA TRANSFORMACIÓ DE L'IMPOST SOBRE L'INCREMENT DEL VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA.

MOCIÓ PRESENTADA PEL PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC PER A LA TRANSFORMACIÓ DE L'IMPOST SOBRE L'INCREMENT DEL VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA.

Expedient: 2017N060U0240005.

24

Moció presentada pel portaveu del grup municipal PSC, el text íntegre de la qual es transcriu a continuació:

"Atès que l'Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), és una de les principals fonts d'ingressos municipals.

Atès que davant de la que era, més que previsible, sentència del passat mes de febrer del Tribunal Constitucional (TC) de la qual ara se’n deriva la necessitat de modificar aquest impost, car amb l'actual regulació, es sotmeten a gravamen situacions en què no es produeix un increment del valor dels terrenys, és a dir, es produeixen minusvàlues.

Atès que la desídia de l'actual Govern espanyol en preveure i canviar alguns dels preceptes ara declarats no constitucionals d’aquest impost, i negant-se a actuar abans que arribés la sentència, acabarà perjudicant les finances locals i serà un nou atac a l'autonomia financera dels ajuntaments.

Atès que la modificació de la normativa que defineix aquest impost, per deixar de sotmetre a gravamen els casos en què no s'hagi produït un increment de valor i permetent als contribuents que acreditin que aquest no s'ha produït, tindrà un impacte notable sobre les finances municipals, tant sobre la seva situació econòmica financera, com sobre la forma en què s’hauran d'organitzar els procediments administratius dels òrgans de recaptació.

Atès que cal adaptar les normes als principis que estableix la decisió del Tribunal Constitucional i assegurar, al mateix temps, que els ajuntaments disposin de la capacitat econòmica i l'autonomia financera necessària per continuar oferint els serveis que presten.

Atès que s’ha registrat al Congrés dels Diputats una proposició no de llei sobre reforma de l'Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), perquè el Govern reaccioni i prengui mesures per evitar una minva global d'ingressos per als ajuntaments.

Atès que des de la Federació de Municipis de Catalunya, així com també des d’altres federacions territorials, juntament amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, s’ha demanat al Govern de l’Estat que aquesta adaptació normativa a la Sentència del TC sigui tramitada amb la major celeritat possible, per evitar increments de despesa que es puguin derivar de la previsible complexitat procedimental que es produirà, i del volum de reclamacions jurisdiccionals en via contenciosa que es poden presentar.

Per tot això, el Grup Municipal Socialista presenta al ple municipal la següent moció instant al Govern de l’Estat a:

1.- Acordar amb els ajuntaments, via les seves entitats municipalistes representatives, les adaptacions necessàries de la normativa estatal de l’IIVTNU, a fi d'evitar l'aplicació automàtica del mateix en els casos en què no s'hagi produït l'increment de valor que constitueix el fet imposable d'aquest.

2.- Col·laborar amb els ajuntaments per establir mecanismes que permetin atendre les reclamacions dels contribuents de la manera més eficaç possible, tractant de posar en marxa fórmules que evitin la judicialització dels procediments, provocant una allau de casos que

25

podria acabar saturant els tribunals.

3.- Incloure en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2017 una partida específica per compensar als ajuntaments, en el cas que, per efecte de la Sentència del Tribunal Constitucional, s’hagi de procedir a la devolució de quantitats liquidades en concepte de l’IIVTNU aplicat en relació a terrenys el valor dels quals no havia experimentat cap increment.

4.- Acordar, en el marc de la revisió del finançament local, una reforma global de l'impost que permeti que la forma de càlcul de la quota tributària reflecteixi d'una manera més fidel el veritable increment de valor dels terrenys, tenint en compte, per exemple, l'any en què s'ha establert el valor cadastral o indicadors que reflecteixin d'una manera adequada l'evolució real del valor dels terrenys en què es troben els immobles. Tot això assegurant, en qualsevol cas, que els canvis no es tradueixin en una minva global d'ingressos per als ajuntaments.

5.- Comunicar aquests acords al Govern de l’Estat, als Grups parlamentaris de les Corts Generals, i del Parlament de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya, i a l’Associació Catalana de Municipis."

VOTACIÓ:Aprovat amb el resultat següent:

Vots a favor: 17 (2 RECUPEREM, 2 PP, 2 ERC, 5 PCPB, 6 PSC)Vots en contra: 0Abstencions: 4 (JUNTSXB)

_____________________

INTERVENCIONSDurant el debat de la moció, per l’ordre que es transcriuen i previ a la votació d’aquest, es van produir les intervencions següents:

Sr. Báez: Bona nit. Jo crec que això com a qüestió prèvia, no? Que tots teníem clar que la sentència del passat mes de febrer sobre la plusvàlua municipal a Guipúscoa portaria cua, no? Encara que aquesta sentència afectava òbviament només a Guipúscoa tots estàvem convençuts, suposo, que acabaria forçant una reforma de l’impost a nivell estatal.De fet el secretari d’Estat d’Hisenda va confirmar abans d’ahir, el dilluns 24, que havia mantingut una reunió amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies per demanar-li una opinió, per escrit, sobre aquest canvi normatiu, del que podia suposar aquest canvi normatiu perquè com tots sabem aquest tribut es va crear per gravar la revaloritzacions que poguessin tenir els immobles en el moment de la seva venda. Però la forma o la realitat és que es calcula exigint als contribuents el pagament del tribut, fins i tot, quan la casa o el pis o el solar que han vengut ha perdut valor i la persona en qüestió acaba venent-la per menys calers que els que va pagar quan la va comprar. Crec que arribaran més sentències a nivell local i a nivell de ciutat i el més probable és que finalment el Constitucional doncs s’acabi pronunciant també sobre aquest sentit, no?També sabem que el tribut és competència dels ajuntaments, el que sí que tenim clar és que és hisenda qui pot canviar la legislació bàsica de l’impost.I també tenim clar que si arribem a la supressió o a bona part de l’impost per aquest motiu al·legat abans, doncs això podia arribar a provocar un bon descosit a la caixa dels consistoris,

26

concretament, a l’Ajuntament de Barberà recapta al voltant del 5% del seu pressupost en la plusvàlua, que ve a ser 2 milions d’euros i per això hem presentat aquesta moció, que passaré a llegir-la perquè consti en l’acta de la sessió.

(Efectua una lectura de la moció, la qual no es transcriu per constar íntegra en el punt 6.1 de l’acta)

Sr. Rivera: Primer de tot manifestar que donarem suport a la moció. Coincidint, molt majoritàriament amb el text, i segurament no està en les mans ni del ponent de la moció, ni d’aquest Ple que en aquesta reforma de la llei que és imprescindible per seguretat dels ciutadans i ciutadanes i, sobretot, per seguretat de les finances locals... que aquesta reforma sigui en una clau progressiva. Que és molt important perquè no és només que no es minvin els ingressos, que també, sinó que sigui progressiva, que sigui en funció realment de qui està passant aquesta situació. És evident que és un impost indirecte, no entraré en detalls i és una complicació jurídica important, però sobretot perquè aquí ens trobem en una situació que és una qüestió de justícia. Al Tribunal Constitucional al 1

r de març es va pronunciar respecte a

una llei del territori d’Alava, anul·lant aquesta llei i la solució doncs no és... El que ha passat fins ara, no tenim solució, està molt bé que s’inclogui en la llei de pressupostos, ojalá, un fons per compensar aquestes pèrdues que tindran els ajuntaments a causa de les reclamacions judicials que cada vegada es multiplicaran més perquè evidentment les persones intentaran demostrar que han estat perjudicades. És una qüestió de justícia. La nova regulació, segurament no serà molt diferent de l’actual, però haurà de permetre que qui tingui una pèrdua ho pugui demostrar i no hagi de pagar primer i després passar tot el calvari judicial que és el que ha passat en aquests casos. Per tant, això complicarà la gestió de l’impost també per als ajuntaments, però no pot ser molt diferent perquè si anéssim a un supòsit en el qual es calculés en funció de cada cas, el que ens cobraria el servei de la Diputació per recaptar aquest impost seria improbable. Per tant, és important que aquestes propostes arribin al Congreso de los Diputados, que arribin a la Secretaria d’Hisenda, però sobretot que facin alguna cosa que permeti que les persones tinguin seguretat que només pagaran quan els correspongui, que és una qüestió de justícia, per tant, donem suport i esperem que aquesta vegada sí el Govern de l’Estat faci el que ha de fer. Gràcies.

Sr. Fernández: El Gobierno del Estado hace siempre lo que corresponde hacer. Y en este caso pues bueno…, yo creo que traer aquí ahora una moción del incremento sobre el valor de naturaleza urbana está muy bien porque al fin y al cabo todos estamos de acuerdo en que esta reforma fiscal va a caer por su propio peso pero hacer partidismo... porque aquí… bueno aquí lo ha presentado el PSC, en otros municipios lo ha presentado otros grupos, inclusive también el grupo popular, por lo tanto, yo creo que utilizar este tema para hacer un poco de partidismo es un poco tonto, absurdo.Yo lo que sí que quiero responder es que aunque el portavoz del PSC lo ha explicado mejor de lo que pone en la moción, sí que tengo que salir al paso un poco de alguna afirmación que no es correcta. Le digo que no es correcta porque es así objetivamente, se dice que se han declarado no constitucionales algunos preceptos dando a entender que es de la normativa estatal. Como ha dicho el señor Báez, se trata de una normativa foral y es el gobierno foral ya ha tomado la medida modificando su norma tributaria para excluir aquellos supuestos en los que no hay incremento pues del valor del terreno. Por lo tanto, el gobierno español pues ahí no ha actuado con ninguna desidia puesto que ahí no tenía que actuar de ningún modo.

27

En cuanto a la forma de redacción, pues que se pide en la moción es lo que ya se está haciendo, es decir como ha dicho el Secretario de Estado, pues ha pedido a la Federación Española de municipios y provincias pues que sea la propia Federación la que dé una hoja de ruta y pues el Ministerio está esperando a la propuesta que haga y que surja del mundo local. ¿Para qué? Pues simplemente para corregir esta situación y este tributo que ya es bastante antiguo y que está así desde el año 1988, que se aprobó, tengo que decir también por un gobierno que era el gobierno de Felipe González, por lo tanto, creo que tampoco…, aquí no se trata ahora de hacer pues partidismo de un tributo local que llevamos mucho tiempo con él. Y que situaciones extraordinarias como ha sido la crisis que hemos padecido pues ha hecho que saltaran determinados resortes, situaciones en las que no se habían previsto inicialmente.El Gobierno, como digo, de España está actuando no con desidia, sino todo lo contrario, se está adelantando a esa sentencia previsible del Tribunal Constitucional que declare las nulidades que pueda tener la normativa también estatal similar a la que ya se ha declarado inconstitucional, que es foral y para ello está dialogando con los interlocutores que tienen algo que decir que es la Administración Local y por lo tanto que es lo que está pidiendo la moción.Nosotros, por supuesto, estamos de acuerdo con lo que se dice en la moción aunque como digo con estas afirmaciones de tipo..., de tinte partidista, pues no estamos de acuerdo porque no se ajustan ni siquiera a la realidad.Por tanto, la posición del Partido Popular es que se está haciendo y lo que se debe hacer que se va a modificar, se va a reformar y que de ninguna manera no se va a cambiar, creo yo, sustancialmente el impuesto y va a seguir funcionando, más o menos, como estaba funcionando. Excepto en esos casos en los que no hay aumento del valor de los terrenos. Por lo tanto, nuestra posición es la de voto afirmativo. Gracias.

Sr. Pubill: Bé, nosaltres votarem també a favor d’aquesta moció. Bàsicament perquè mostrem total acord amb el sentit de la sentència, el mètode de calcul definit a la llei d’hisendes locals en ocasions provoca que es gravin situacions en què no existeix un increment real del valor del terreny de naturalesa urbana, que és la plusvàlua. Des del nostre grup entenem que és una qüestió de justícia tributària i donarem suport, no només a aquesta, sinó a totes aquelles iniciatives que partint d’una anàlisi rigorosa aportin solucions tècnicament viables.D’altra banda, aquesta sentència del Tribunal Constitucional només anul·la els articles de la norma foral 16/1989, de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana de Guipúscoa. La mateixa sentència declara improcedent pronunciar-se sobre els articles 107 a 110 del RD 2/2004 de la llei d'hisendes locals, per no ser articles aplicats al procediment que origina aquesta qüestió d’inconstitucionalitat. Malgrat tot per ser articles idèntics als anul·lats entenem que l’Estat haurà d’actuar i modificar els articles corresponents a la llei d’hisendes locals. En aquest sentit la Federació de Municipis a Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies ja han sol·licitat formalment a l’Estat que realitzi els canvis normatius necessaris per adaptar l’estructura d’aquest impost a la doctrina marcada pel Tribunal Constitucional. També s’han registrat diverses iniciatives de grups al Congrés demanant que s’acceleri també aquesta reforma.Per posar-vos en antecedents l’any 2014 els municipis catalans van ingressar al voltant de 445 milions d’euros per aquest impost i això representa gairebé un 10% sobre el total dels ingressos tributaris municipals. El conjunt de municipis de l’Estat va ingressar 2.280 milions d’euros, en conseqüència és urgent efectuar els canvis legislatius necessaris que permetin exigir l’impost en plena seguretat jurídica.

28

Pel que fa també al retorn de les quotes tributàries ja liquidades entenem que no existeix base jurídica per fer-ho mentre no hi hagi un pronunciament judicial directe sobre la pròpia ordenança fiscal o sobre els articles 107 a 110 del RD 2/2004, de la llei d’hisendes locals que regulen aquest impost i en el qual se sustenten les nostres ordenances. Amb caràcter general els tribunals han establert que les sentències que anul·len parcialment una ordenança no tenen efecte sobre els actes ferms i consentits perquè prevaldria l’article 19 del RD sobre l’article 110 de la llei de jurisdicció contenciós administrativa.En fi, podríem seguir parlant de preceptes legals, però entenem que cal adoptar una posició diguéssim prudent, però nosaltres votarem a favor. Gràcies.

Sr. Clarà: Nosaltres en principi estem d’acord amb aquesta mesura. Entenem que és una mesura necessària, de fet, relacionat amb la naturalesa d’aquest impost ja es venien cometent injustícies abans i en alguna ocasió ja ha sortit en aquest Ple, què passava quan una família era desnonada i a més havia d’acabar pagant la plusvàlua per la transmissió de la seva propietat a l’entitat financera, cosa que per sort al final es va acabar corregint. Però aquí ens trobàvem amb una segona injustícia encara no corregida doncs que era quan una persona que havia adquirit un bé immoble i després feia la transferència per un valor inferior, doncs aquest impost al final el mètode de calcul implicava que la persona doncs havia, igualment, de pagar aquest impost. Tot i que nosaltres en principi estem d’acord en què es faci una correcció d’aquesta mesura, amb el que sí que no estem és amb el context general, que al final estem parlant d’un impost que novament doncs el que està tributant és sobre l'especulació immobiliària i urbanística. Per tant, nosaltres entenem que a llarg termini el que a nosaltres ens agradaria és que es comenci a entendre la propietat urbana, és a dir, l’habitatge com un bé indispensable i reconegut constitucionalment. Per tant, entenent que aquest impost doncs al final promou o grava l’especulació immobiliària el nostra posicionament serà l’abstenció.

Sra. Pérez: És evident que les sentències dels diferents tribunals provoquen aquest debat que estem tenint avui aquí que segurament estiguin tenint molts altres ajuntaments. Sobre la normativa que els ens locals hem d’aplicar en matèria d’impostos per tot el que regula la normativa dels tributs.També és cert que malgrat segurament la solució no sigui fàcil perquè hi ha molts punts, molts aspectes a tenir en compte, potser sí que l’estat espanyol ha anat una mica tard en donar respostes i solucions als ens locals que és el que s’està... que és una miqueta el que s’està esperant.Evidentment que són les entitats municipalistes en aquest cas la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, la que una miqueta agafa les brides d’aquesta situació i la que, amb coordinació amb el govern, és que no potser d’una altra manera, si hem de canviar tot el tema d’hisendes locals ha d’haver-hi una llei que ho respatlli i que li doni contingut. Caldrà parlar suposo que de moltes coses, eh? en aquest discurs. I, evidentment, que la més important és la repercussió econòmica de les efectives persones afectades i també dels ajuntaments de tots els municipis.Esperem que en breu tinguem més informació, com Ajuntament no tenim cap tipus d’informació al respecte i, per tant, el vot de la Plataforma Ciutadana per Barberà també serà el de recolzar aquesta moció en el sentit aquest de la necessitat de trobar solucions i de veure com es pot millorar aquest impost. Gràcies.

Sr. Báez: Moltes gràcies a tots per les aportacions i pel sentit del vot. Jo he fet aquesta

29

introducció prèvia, precisament, per no entrar directament a llegir la moció, ni entrar amb la llei, la qüestió prèvia que jo plantejava, era el que deia el José Luís, vull dir, que al final estem parlant d’un impost que és injust quan no ha hagut aquesta revalorització del solar i a la vegada que als ajuntaments no es quedin sense l’ingrès que això suposa dintre del seu pressupost.Per tant, jo crec que és amb el que ens hem de quedar, sense entrar en lleis, en sentències o qui ha fet, he rectificat en quant al que deia el Partit Popular que la moció parlava d’una immobilització, per dir-ho d’alguna manera, del Govern de l’Estat, però també he reconegut que el propi Secretari d’Estat ja s’ha posat, ha mantingut reunions amb la Federació Espanyola de Municipis, per tant, s’ha posat en marxa en mirar de solucionar el tema i, com deia, jo crec que és una qüestió més de fons que no de la forma que li vulguem donar tots aquí.Sí, m’agradaria al David fer-li una puntualització. Jo crec que si no m’equivoco que Barberà del Vallès va ser el primer Ajuntament que va deixar de cobrar la plusvàlua amb els casos de desnonaments o dació en pagament. Crec que va ser el primer, que ho va fer segur, però crec que fins i tot va ser el primer. I, per tant, entenem que això és un tema important, que no presentem això arrel d’una sentència, sinó que ja som conscients que l’impost tenia certes mancances o injustícies, diguéssim. Però també vull aclarir que aquest impost no només es cobra per la venda d’un habitatge, d’una casa o d’un pis, sinó que també és un impost que es cobra quan es ven una nau industrial o una finca urbana que pugui ser recalificada per primer habitatge o el que sigui. Per tant, també hi ha una part d’especulació o d’empresa o alguna cosa així, no només grava l’habitatge, hem de tenir en compte que també grava altres coses i que per tant l’impost a vegades, quan realment hi ha una revalorització i a més hi ha un lucre econòmic o empresarial, també està bé que es cobri, no? Però el que no volem deixar que la part que no s’ha de cobrar o que no es cobri, arrel d’aquestes sentències que sigui una mancança o un descosit, com ha dit, en les arques municipals. Era aclarir això i agrair novament el vot i les aportacions. Gràcies.

Sr. Rivera: A veure, sense aportar més, però..., el senyor Fernández ha dit que el Govern de l’Estat sempre fa les coses bé i sempre fa el que ha de fer. Mireu, ara es referia l’Antonio Báez a que Barberà va ser un dels primers ajuntaments que va tenir sensibilitat amb això. Això és un tema que des del començament de la crisi els desnonaments massius de famílies en aquest país, s’estava reclamant, precisament, aquí vam presentar llavors com Iniciativa - Esquerra Unida, una moció al novembre del 2011 sobre aquest tema. Es va modificar, es va aprovar i es va crear un programa de subvencions per poder garantir que les famílies desnonades no haguessin de pagar. Què va fer el Govern de l’Estat? En alguns casos, no en tots, en funció d’un barem econòmic va fer una inversió del subjecte passiu, és a dir, això ho va fer al març del 2012. Què va fer que en comptes de pagar la persona desnonada havia de pagar el banc, però no en tots els casos, eh? (ho aclarim). Clar, evidentment això no incloïa totes les persones ja desnonades anteriorment. Què va passar després? Que va fer el govern del Partit Popular amb la seva majoria absoluta? Va fer una llei, la 18/2014, en la qual directament el que va fer va declarar exemptes d'aquest impost a les persones desnonades i també als bancs, evidentment. En comptes de protegir la recaptació dels ajuntaments el que va fer que aquest impost com que els cobraven els ajuntaments el van deixar de cobrar. Evidentment, que es bo que les famílies desnonades no l’hagin de pagar? I tant, d’això jo crec que tindríem unanimitat a tot arreu, però que evidentment el govern del Partit Popular no fa les coses com ha de fer, per la majoria social, les fa com les ha de fer pels bancs, que són els seus amics. Gràcies.

30

Sr. Fernández: Desde el Partido Popular no vamos a volver al 2012, que es cierto que se aprobó esas subvenciones que nosotros también aprobamos. Y que después devinieron innecesarias porque precisamente no se aprobaron, por suerte, como ha dicho el 1

r Teniente

de Alcalde, sino porque el Partido Popular aprobó una ley que efectivamente permitía a estas personas que solo tenían una vivienda, evidentemente, había casos que no podían admitirse porque si hay personas que tienen varias viviendas pues en esos casos no se admitía que quedara excluida la plusvalía municipal.Yo no quería hablar ahora de este tema, yo lo que quería puntualizar es algo también que ha dicho el 1r Teniente de Alcalde y es que a mí desde el grupo Popular me sorprende que el 1r Teniente de Alcalde en un equipo de gobierno, que lleva casi dos años al frente de un ayuntamiento, no se haya dado cuenta, que la inmensa mayoría de los ingresos municipales vienen del sector inmobiliario y vienen, por lo tanto, de la propiedad privada del sector inmobiliario, es decir, desde que se produce... el terreno está bruto, se rehabilita, se urbaniza, hasta que se vende, se construye…, en todos esos procesos de elaboración el Ayuntamiento está cobrando dinero y ya no sólo a la tenencia por el IBI. Es decir, podemos repasar los presupuesto municipales y veremos los porcentajes que representan pues todos esos impuestos asociados a la propiedad privada que los ciudadanos de Barberà que pagan a este Ayuntamiento por ser propietarios o por haber vendido propiedades. Y por lo tanto, yo creo que sobran determinadas afirmaciones porque demuestran un absoluto desconocimiento de la situación, ¿no?Y nada más simplemente una última circunstancia y es que esto al final acaba derivando en las financiación de los ayuntamientos. Hay que recordar que el Consejo de Ministros a resultas de una conferencia de presidentes celebrada el 17 de enero de este año en el que nuestro Presidente estuvo ausente, me refiero al Presidente Puigdemont, pues en esa conferencia de presidentes autonómicos se acordó que se llevará a cabo una comisión de expertos para que elaboraran la reforma del modelo de financiación local. Y el Consejo de Ministros de 10 de febrero de este año, acordó precisamente constituir esa comisión técnica para la elaboración de estos informes. Y estamos a resultas de que esa comisión pues se elabore en las propuestas y los modelos de financiación local, que tienen que venir. Y por lo tanto quería también dejar constancia de ello. Gracias.

Sr. Clarà: Una mica per deixar clar el context en el que nosaltres plantegem aquesta abstenció. És clar que entenem que al final els ajuntaments o les finances dels ajuntaments hi ha un impacte molt important que prové de la recaptació procedent de la transmissió de béns de naturalesa urbana com per exemple de l’IBI. De fet, nosaltres aquí en aquesta mateixa sala vam proposar una reforma dels trams d’IBI precisament perquè les propietats industrials, les propietats comercials de grans empreses paguessin un tipus diferenciat de residencials, però tot i així crec que nosaltres som un grup municipal que hem vingut aquí a qüestionar-ho tot i també a qüestionar el model de propietat privada, relacionat doncs precisament amb els béns de naturalesa urbana. I altres vies, de les que mai s’han parlat de finançament. És a dir, que l’administració local actualment tingui un percentatge de finançament molt alt, procedent del sector de la propietat privada i immobiliària no vol dir que això no es pugui replantejar. Per exemple, podríem parlar de la tributació efectiva per impost de societats de les grans empreses, que sabem, i això s’ha dit fa poc pel infame senyor Montoro que les grans empreses estan pagant efectivament el 6, el 7 % de l’impost de societats, quan haurien d’estar pagant un 25%. M’agradaria que es parlés de quin impacte tindria l’economia d’aquest país amb aquest tipus de recaptació i si no podria ser una font, per exemple, de finançament per

31

als ajuntaments i comença a caminar cap a un altre model que al final subordini la propietat privada a l’interès general del país, cosa que per cert està recollida a la Constitució. Per tant, al final el sentit de l’abstenció senzillament era aquest.Em sembla bé que quan hi hagi una transmissió entre dues grans empreses o entre dues grans constructores hagin de pagar, el que no em sembla bé és que es continuï tractant els terrenys públics i l’habitatge que és un interès de bé general com una mercaderia.

_____________________

6.2 EXP.: 2017N060U0240006. MOCIÓ PRESENTADA PEL PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC SOBRE LA MILLORA DEL FINANÇAMENT DE LES ESCOLES BRESSOL.

MOCIÓ PRESENTADA PEL PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC SOBRE LA MILLORA DEL FINANÇAMENT DE LES ESCOLES BRESSOL.

Expedient: 2017N060U0240006.

Moció presentada pel portaveu del grup municipal PSC, el text íntegre de la qual es transcriu a continuació:

"Atès que l'EAC (art. 84.2 i 131), com la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'Educació, al seu art. 198, recullen al seu articulat que l'ensenyament 0-3 en tant que no és programàtic ni ve condicionat a l’obtenció de titulació, és de competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya. Aquesta obligació de sosteniment s'ha d'articular, tal i com estableix la llei, mitjançant els convenis que el Departament d'Ensenyament signava amb els ens locals.

Atès que la relació convenial entre Generalitat i ajuntaments es va trencar a partir del curs 2012-2013, quan la Generalitat va deixar de complir amb les previsions pressupostàries de la institució.

Atès que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va reconèixer (el 3 d’octubre 2016) en un document enviat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que van transferir més de 81 milions d'euros que estaven assignats a les escoles bressol públiques cap a l'escola concertada, tractant-se de les partides previstes pels anys 2012 i 2014, en concret, més de 42,7 milions l'any 2012 i 39 milions més en el 2014 i que el transvasament d’aquestes partides de les públiques a les concertades va significar que les llars d'infants perdessin entre el 85 i el 90% dels recursos econòmics que havien de rebre.

Atès que les Diputacions han hagut d'acudir en auxili dels municipis, però assignant ràtios/alumne molt inferiors a les que estaven cobertes pressupostàriament (875€ Lleida, Girona i Barcelona, i Tarragona en funció matrícula).

Atès que el finançament de les places de 0 a 3 anys ha passat en els últims anys de 1.800 euros per alumne i any a zero per part del Govern autonòmic.

Atès que la Generalitat ha trencat el principi de confiança legítima dels ajuntaments demandants, envers una política de corresponsabilització pública d'assistència a l'educació 0-3.

32

Atès que el Govern està reduint o fins i tot anul·lant les possibilitats de molts infants d'accedir a una educació de qualitat, fonamental i decisiva en aquest tram d’edat.

Atès que són els ajuntaments, amb l’ajut de les famílies, qui estan suportant el sosteniment de les escoles bressol municipals.

Atès que des del Grup Municipal Socialista reivindiquem que l'educació és l'element que ha de vertebrar qualsevol projecte de futur per a un poble, ciutat o país, i que la inversió en l'escola pública és la millor garantia per mantenir una societat cohesionada i amb igualtat d'oportunitats, per tot això, creiem i defensem que ha de ser prioritat del Govern l'educació pública en general i la de la petita infància en particular i proposem al Ple de l’Ajuntament de Barberà del Vallès els acords següents:

1.- Que el Departament d’Ensenyament elabori una nova proposta de corresponsabilització de costos i de sosteniment i de places per a infants de 0 a 3 anys en llars d’infants de titularitat municipal per al curs 2017-2018 que inclogui el compliment de la Llei 5/2004, del 9 de juliol, de creació de llars d’infants de qualitat, i la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, el principi de suficiència financera i la subvenció de llars d’infants d’iniciativa social.

2.- Recuperar la subvenció per a escoles bressol d'abans de la crisi i que el finançament de les públiques torni a mans de la Generalitat, que és la que en té les competències.

3.- Donar trasllat d'aquest acord al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya."

VOTACIÓ:Aprovat amb el resultat següent:

Vots a favor: 19 (2 RECUPEREM, 2 PP, 4 JUNTSXB, 5 PCPB, 6 PSC) Vots en contra: 0Abstencions: 2 (ERC)

_____________________

INTERVENCIONSDurant el debat de la moció, per l’ordre que es transcriuen i previ a la votació d’aquest, es van produir les intervencions següents:

Sra. del Frago: Bona tarda. Gràcies presidenta. Doncs bueno, portem de nou una moció que no és una qüestió nova ni no debatuda en aquesta sala de plens ni molt menys compromesa i feta amb aquesta ciutat amb l’esforç de tothom. Per què la portem ara? Perquè el moment és diferent i perquè les circumstàncies són diferents. A tota la part expositiva de la moció es fa un relat des de què significa l’educació 0-3, l’ensenyament 0-3, que no és pas un tema de guarderia, sinó que és el primer cicle d’educació infantil, i això és important. Aquí sí que pregaríem, si us plau, que puguem fer des de l’Ajuntament una revisió de la plana web perquè en algun lloc encara consta guarderia, que ja constava abans, és una revisió que no hem fet i potser estaria bé que poguéssim centrar-ho i especificar-ho d’una altra manera. En el qual, a partir d’una ILP justament de l’any 2004 més de 50 mil signatures aconseguim a Catalunya que es puguin crear conjuntament la Generalitat amb el concurs dels ajuntaments, el compromís era de 30 mil places, es van crear moltes més, al voltant d’unes 40 mil.

33

A partir d’aquí, això va funcionar, evidentment es recull a l’estatut, es recull a la LEC fins al curs 2012-13 que és quan la Generalitat de Catalunya trenca aquesta relació convenial amb els municipis, amb els ajuntaments pels quals deixa de traspassar i complir amb les seves obligacions respecte les escoles bressol.A partir d’aquí, recordareu també que a 36 municipis de Catalunya vam endegar un procés d’un contenciós administratiu, dels quals aquí ho vam aprovar tots i en aquesta sala de plens es va informar i es va donar compte sempre. Amb els quals demanàvem dues coses, una primera cosa que paguessin el deute que tenien, que en aquell moment, era un deute important, cosa que van fer, en un període de tres mesos, a nosaltres i a la resta de municipis. I l’altra qüestió i més de fons, era que donessin compliment a la LEC, amb el que recull a la LEC i que no rebaixessin les quanties i que s’articulés, tal i com s’havia de fer. Això no es va fer, òbviament, i les partides pressupostàries que el pressupost de la Generalitat de Catalunya dedicava durant els anys 12-13, i 13-14, sí que constaven, però ni molt menys van anar als convenis amb els ajuntaments, tal i com havia estat. Com que el contenciós és viu, encara és viu i aprofito per informar que probablement a partir del 15 de maig podem tenir una solució en aquest tema, doncs va ser a finals de l’any passat que el Departament d’Economia i Finances va aportar una documentació que es demanava i era a què havien destinats aquests diners. Aquests diners, lògicament, vam contestar, es van destinar a pagar concerts amb la privada, nòmina de l’escola concertada perquè feia falta, evidentment. I temes informàtics del propi govern de la Generalitat. Nosaltres la immensa majoria, que és el que vam dir, que no qüestionem les prioritats que cada govern té, són discutibles, però cada govern té les seves. El que sí que qüestionem és la no informació i el que sí que qüestionem és no que no fes falta pagar les nòmines de la concertada, evidentment, són treballadores i treballadors i per tot arreu hi ha de cobrar, el que passa es que si aquells diners que estaven per pagar aquestes nòmines no hi eren, on estaven, no? A què s’havien destinat també.A partir d’aquí és quan això entra en ple debat dels pressupostos d’enguany, de la Generalitat, i tots els grups es posicionen d’una forma majoritàriament d’una manera molt concreta i es reclamen aquests diners i altres no. A partir d’aquí ja sabem tot el procediment que es va fer amb les diputacions. Sabem les aportacions que les diputacions de Catalunya estan fent a tots els municipis, però no d’una forma equitativa i homogènia a tots els municipis de Catalunya. Diputació de Barcelona actua d’una manera, Diputació de Tarragona actua d’una altra. Per tant, no hi ha un reconeixement de l’etapa infantil educativa 0-3, que sabem que no és universal i que no és obligatòria, de moment, però que nosaltres com a grup pensem que hem de continuar lluitant i treballant. I ho pensem des de Barberà, aquest any l’oferta que fem des d’aquí és de 304 places de les quals noves hi ha 196, això continua sent, segons la taxa d’escolarització creiem que està al voltant del 30%, tot i que hi ha 4 escoles bressol privades, hi ha les 6

públiques municipals i

les 4 privades, i per tant, és possible que en l’oferta de places que facin aquestes escoles doncs aquesta taxa s’escolarització s’incrementi i la taxa d’escolarització pública baixa una mica, no ho sabem i quan estiguin les dades, doncs ja les passareu i ja ho veurem. Per tot això creiem que és necessari a Barberà i a tots els municipis de Catalunya que fem una demanda al Departament d’Ensenyament, la pròpia consellera i crec que el propi president en algunes manifestacions orals, després d’algunes pressions, naturalment, han dit que sí, que això es recolliria en els propers pressupostos de l’any 2018, però creiem que és necessari que tornem a recordar el que posa a la part resolutiva. El primer punt és que el Departament d’Ensenyament elabori una nova proposta de coresponsabilització de costos i de sosteniment de places per a infants de 0 a 3 anys en llars d’infants de titularitat municipal per al curs...,

34

perdoneu, però hi ha una errada, 2016-2017 no pot ser, per tant, hauria de ser 2017-2018, que inclogui el compliment de la Llei 5/2004, del 9 de juliol, de creació de llars d’infants de qualitat, i de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació, que inclogui el principi de suficiència financera i la subvenció de llars d’infants d’iniciativa social. Recordar també que durant tot aquest període, que les escoles bressol municipals no han rebut cap tipus d’euro pel Govern de la Generalitat, sí ho han rebut les escoles bressol privades d’interès social, que han rebut i estan rebent els dos, el de la Diputació i el de la Generalitat. Per tant, creiem que això no és equitatiu ni just.En segon lloc, el que volem també que es recuperi la subvenció per escoles bressol d’abans de la crisi i que el finançament de les públiques torni a mans de la Generalitat. El finançament, la competència, que no la gestió. Que és qui té les competències.I finalment, donar trasllat d’aquest acord al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya. Gràcies.

Sr. Rivera: Molt breu. Donarem suport. Evidentment, amb molta altra gent d’aquesta ciutat vam participar en aquella ILP de l’any 2002 per defensar el model d’escola pública i per tothom de 0 a 3. Per tant, no podem estar més d’acord. Sí recordar que nosaltres, sempre tenim present aquests diners que es van gastar en una altra cosa de l’escola bressol, però també tenim present els diners de l’escoles de música i dansa, per exemple, que també van desaparèixer. Per tant, i m’estalviaré potser la intervenció en un dels punt d’urgència, exigir a la Generalitat que compleixi les seves obligacions, que entre d’altres són garantir que l’escola pública que és la que garanteix la igualtat estigui ben dotada i amb recursos.

Sr. Fernández: Desde el Partido Popular también apoyamos plenamente la exigencia, que no es exigencia, sino cumplimiento de la Ley y básicamente constatar que la Generalitat, pues bueno, como comunidad autónoma ha sido la que más ha recortado en este tipo de servicios, con respecto a otras comunidades autónomas y creo que desde el Grupo Popular es el momento que la recuperación llegue también y que sirva para recuperar la situación que había en situación de precrisis ¿no? Teníamos una financiación de 1800 euros por plaza y ahora es de cero euros. Esto es evidente que es inadmisible. Yo no tengo ninguna duda o posiblemente creo que esas plazas que se han pagado, estamos hablando de plazas públicas de niños que estaban subvencionadas, en esas escuelas concertadas posiblemente yo ahí no sé si eso es correcto o incorrecto, lo que sí que es cierto es que la Generalitat ha transferido la factura a los ayuntamientos de las escuelas municipales y esto no se puede sostener ya. Por lo tanto, ésta es la Cataluña real y nos tenemos que dejar de los problemas ficticios y de las hojas de ruta que no sean las de resolver estos problemas reales ¿no?Por lo tanto, nosotros desde el grupo municipal del Partido Popular votaremos a favor. Gracias.

Sr. Pubill: D’entrada dir que el vot d’Esquerra Republicana serà el d’abstenció i ho fem per donar resposta, de fet, al sentit del nostre vot, faré una sèrie de consideracions, que són les que a nosaltres i remarco, això de nosaltres, ens han fet decidir que ens hem d’abstenir.Evidentment, des d’Esquerra treballem i seguirem treballant per seguir gaudint d’una escolarització pública i de qualitat en una de les etapes educatives més importants i en les quals les famílies del nostre país hi posen la confiança dia darrera dia. Certament els ajuntaments han patit els estralls d’aquesta crisi i han hagut de fer front al

35

manteniment de serveis bàsics com l’educació del 0 a 3 anys fent mans i mànigues amb els recursos econòmics dels quals es disposaven.Qualsevol acord que faci referència a les llars d’infants, entenem que ha de passar per la comissió mixta del Departament d’Ensenyament on estan representats els ens locals. A la comissió mixta, Generalitat, ens locals, entenem que és on s’ha de començar a parlar de la possibilitat de comentar el finançament per plaça d’aquests 875 euros actuals. Un cop més cal recordar que la situació financera de la Generalitat respon a un incompliment sistemàtic de les obligacions de l’Estat. I a un sistema de finançament injust. El govern de l’Estat escatima recursos i el govern de la Generalitat fa que evidentment no es puguin destinar al pagament dels deutes. En aquest sentit, critiquem el paper del Govern de l’Estat amb els deutes que té pendents amb la Generalitat i, per tant, em sembla que des d’aquest punt de vista el paper que juga l’Estat és nefast per tots els ajuntaments perquè escanyant les finances de la Generalitat acaba afectant de retruc en el món local. El contingut de la moció no fa referència en cap cas a aquesta circumstància que és de fet l’arrel del problema, vostès diuen a la moció que s’ha trencat el principi de confiança i que la Diputació ha anat a l’auxili. Justament, per nosaltres és el contrari. Les administracions catalanes s’han posat d’acord per cobrir un servei que ha estat abandonat per l’Estat. El que existeix doncs és una administració dels recursos diferent, una reordenació de les partides per fer front a les necessitats perquè al cap i a la fi el que importa és cobrir aquest servei.Vostès ens presenten una moció reivindicant que l’educació és un element bàsic per vertebrar qualsevol projecte de futur de la ciutat i ho fan apel·lant a les administracions perquè hi destinin més diners. En canvi, obvien que aquests diners han de sortir d’algun lloc, com per exemple els pressupostos de la Generalitat, que vostès voten en contra o bé que l’Estat ha deixat de finançar aquestes etapes, que ha retallat el 40 % de la subvenció per pagar els mestres de la concertada o ha retallat el sostre d’endeutament de la Generalitat.No votarem en contra de la millora de finançament de les escoles bressol perquè creiem que cal una millora. Aquest país genera prou riquesa per poder tenir gairebé la gratuïtat de totes les etapes educatives. Però denunciarem i no valorem el greuge que patim i el tractament econòmic que rebem.També cal valorar el context i la intenció que hi ha darrera d’aquesta moció. I dic això perquè nosaltres estem d’acord, en què es millori el finançament de les escoles bressols municipals i es retorni a la política de terços en el finançament. Estem d’acord en què les condicions laborals i salarials de les mestres i del personal docent de les escoles bressol s’equiparin a les de primària perquè igual formació i igual treball, igualtat de salari. Estem d’acord en què els municipis han d’exercir d’administració educativa de primer nivell i siguem coresponsables en la planificació educativa del nostre municipi. El problema que veiem és que aquesta moció respon a l’estratègia d’escanyar socialment al país i donar les culpes a l’independentisme, estratègia a la qual, evidentment, nosaltres no contribuirem a alimentar.En el context de les polítiques d’austeritat que ens imposa Europa, l’Estat decideix centrifugar el deute de les autonomies excepte el País Basc i Navarra, que tenen concert econòmic i per tant, això no els afecta. No és casual aquesta decisió i no ho és per diversos motius. Les competències que gestionen les comunitats autònomes són bàsicament l’educació, la cultura, sanitat, serveis socials i tot allò que el nou liberalisme veu com a despesa. No cal tocar, per tant, el nucli o la despesa militar o dels negocis de l’IBEX com l’AVE. Per tant, és l’Estat qui decideix que qui més ha de retallar les autonomies, però no ens quedem només amb això perquè cal recordar que el govern del senyor Zapatero al 2011 deixa de pagar 57 milions euros pels alumnes de 3 a 6 anys. Recordem que l’etapa dels 3 a 6 no està

36

reconeguda com a obligatòria i, per tant, depèn de subvencions estatals. Si es vol mantenir la gratuïtat, la Generalitat ha d’assumir els costos que l’Estat no paga, situació que fa perillar els serveis bàsics del servei d’educació.Al 2012 el govern del Partit Popular suprimeix els 17 milions per ajudes del 0 a 3 anys, i això tenint en compte l’increment del 33,4% de nens escolaritzats en aquesta etapa i 2010, en front del 36% del 2014. En aquest període de creixement és quan l’Estat ens deixa sense un euro. Hi ha una obvietat que no hauríem de perdre de vista i és que els diners surten de la butxaca de la ciutadania en forma d’impostos. Ara bé, qui decideix quants diners rep cada administració és el govern central i què decideix en aquells anys? Doncs no oblidem que no estem parlant d’ara, sinó la moció ens situa entre els anys 2012 i 2014. Doncs, el govern decideix augmentar els recursos de les diputacions que controlava políticament i disminuir-ne a la Generalitat que no controla políticament, per tant, no és exactament veritat que les diputacions hagin d’acudir en auxili dels municipis, el que hi ha és un acord entre les diputacions i la Generalitat que no és ben bé el mateix, vist el nou repartiment dels recursos que fa l’Estat.Ara vostès ens diuen que condemnem una elecció dolenta entre tots els mals possibles, què havia d’haver fet el Departament, davant d’aquesta elecció? Deixar de pagar les nòmines als mestres de les escoles concertades, que és el gran gruix dels 81 milions d’euros transferits a la concertada i que vostès denuncien als atesos d’aquesta moció.Mirin, aquesta moció tramposa, desvia del focus d’atenció perquè no era d’educació on s’havia d’haver retallat? I amb això que quedi clar que no ho vulguin veure un suport a la tasca de la consellera Rigau. Defensarem i ens solidaritzarem amb ella per la seva actuació el 9 de novembre, però no compartim en cap cas la seva visió i acció a la conselleria.El que estem dient és que no podem entrar en la dialèctica que vostès ens proposen. Dèiem al principi que el context d’aquesta moció era i és important. El 2012, en aquest any, el 2012 l’índex de percepció de la corrupció a l’Estat espanyol era equiparable al de Botswana, esclatava, per exemple, el cas Mercuri, el cas Palau, el cas Pretoria, Pokémon, Bankia..., saqueig sistemàtic dels fons públics, creiem que és d’aquí o del pressupost de defensa on s’havien d’haver tret els diners per educació o de la supressió dels ministeris sense competències, com ja demanàvem en aquell temps.A més a més, fa uns dies, sortia a la llum que la ex ministra de Fomento, Magdalena Álvarez, va regalar 1.500 milions d’euros a Vertix per sembla ser que els catalans no passem prou per l’AP 7, tant és, perquè ho paguem tant si passem com si no. Això perquè se’n facin una idea, equival a les beques per escolarització del 0 a 3 de la Diputació, per tota la demarcació de Barcelona per als propers 500 anys. És per això que diem que el context d’aquesta moció ens impedeix votar-hi a favor. Els diners públics han d’anar on cal, siguin de l’Ajuntament, de la Diputació, de la Generalitat, de l’Estat o de la Unió Europea. Per tant, nosaltres ens abstindrem.

Sr. Clarà: Bona nit, novament. Bé nosaltres creiem, com a grup, fermament en el model d’educació pública. De fet així ho hem demostrat i ara fa poc aquest Ajuntament ha estat donant suport a una campanya, a la coordinadora comarcal en favor de l’educació pública, per afavorir que els ciutadans i ciutadanes de Barberà matriculin els seus fills i filles a la pública. Per tant, entenem que és important mantenir un nivell de finançament adequat doncs per l’educació pública, començant des del 0-3 i mantenir-la fins i tot, podríem entrar en el debat amb l’educació secundària, amb els estudis superiors o amb els estudis doncs universitaris. Sí que hi ha un matís, que volíem fer perquè crèiem que és important, tot i que sí que creiem, doncs que al final la LEC diu que hi ha d’haver un 6% del PIB d’inversió en educació i ara crec que a efectes pràctics estem al 2, sí que entenem que hi ha d’haver un finançament

37

perquè entenem que és un servei, com dèiem, bàsic. Però creiem que és important fer el matis que la competència de la gestió ha de continuar sent municipal perquè com sabem ens tenen acostumats que hi hagi un compromís de finançament per la Generalitat, no volem que impliqui que després es vulguin atribuir la gestió i que aquesta gestió d’aquestes llars d’infants públiques passi a mans privades, com ja s’havia intentat fer per exemple doncs amb els serveis de menjadors, doncs fa un temps enrere en la demarcació del Vallès Oriental i el Maresme que gràcies als moviments socials, moviments veïnals i la FAPAC es va aconseguir aturar. Per tant, nosaltres recuperar aquest finançament pel servei públic de llars d’infants em sembla una cosa positiva. Reconeixem també l’esforç que està fent aquest Ajuntament doncs per mantenir aquestes 315 places públiques de llars d’infants. Reconeixem també doncs l’esforç d’aquest Ajuntament per tenir un sistema de tarifació social o de bonificacions socials, perquè tothom independentment de la seva situació econòmica pugui tenir dret a aquest accés a l’educació pública bàsica. I també entenem que és un servei bàsic per la conciliació laboral doncs de pares i mares. Per tant, nosaltres sí que donem suport a la moció, però amb aquest matís sobretot deixant clar que tot i que considerem que sí que hi ha d’haver un compromís de finançament, la gestió ha de ser 100% municipal.

Sra. Pérez: Hola de nou. Aquest tema és un dels altres temes que hem parlat moltes vegades en aquesta sala, en diferents mocions, en diferents punts hem donat suport a reclamacions i ja s’avisava. Ja vèiem venir aquell trencament del conveni per part de la Generalitat i de com afectaria econòmicament tant a familiars com a ajuntaments.Ajuntaments que fan l’esforç de mantenir les places de les llars perquè entenem, com deia el David, aquesta doble vessant, no només la part educativa dels infants, de les criatures, sinó també tota la contribució que fa a la cohesió social i a la conciliació familiar de moltes persones.Compartim que l’educació de qualitat i en igualtat d’oportunitats és un element cohesionador i per aquest motiu donem el nostre suport a la moció i entenem que totes les administracions hem de contribuir conjuntament amb les famílies duent a terme, tirant endavant projectes com el de les escoles bressol, però també com comentava el José Luís Rivera, les escoles de música que també havien passat per aquest model de cofinançament i que ha quedat com en un segon terme perquè diguéssim que la prioritat hauria de ser l’educació del 0 a 3, però després haurien de seguir avançant en la reclamació de les escoles de música i de dansa posterior.Compartim també el que és comentava, una part és el finançament i una altra part és la gestió.Totalment d’acord la Plataforma Ciutadana per Barberà que la gestió ha de ser totalment municipal perquè entenem que des de la proximitat és quan es dóna el servei de qualitat corresponent. Moltíssimes gràcies.

Sra. del Frago: Moltíssimes gràcies per les reflexions i pels suggeriments i sobretot pel suport davant d’aquesta moció.Algun comentari i començo pel David. Efectivament, tens tota la raó del món, compartim absolutament tot el posicionament ideològic, sense cap tipus d’encorcetament i això és important dir-ho, perquè estem a l’àmbit que estem i és l’àmbit local, però dir que ja ens podem anar preparant perquè el decret de menjadors està a punt de sortir i va en la mateixa direcció que anava fa un temps. Per tant, no és una qüestió d’imaginacions ni de realitat virtual, sinó aquesta és una mica la Catalunya real, no altres coses.I, després també coincidíem el model educatiu i el model de gestió. Les competències les té qui les té, però l’etapa 0-3 a banda de totes les aportacions que s’han fet, són les

38

administracions més properes i són els ajuntaments els que hem de continuar amb aquesta gestió, que per una altra banda ara hi ha moltes ciutats i és així que plantegen els mecanismes de gestió directa i de tarificació social. Nosaltres podem gaudir i podem dir a la nostra ciutat ja fa molt de temps que això està funcionant amb els esforços perquè sigui sostenible, sí, però amb molts esforços perquè sigui equitatiu també.Per tant, gràcies pel suport, i Pere, deixa'm fer algun comentari perquè clar no em puc escapar, perquè l’argumentari basat va més enllà de les declaracions de la pròpia consellera amb totes les seus que ha fet. Jo ho entenc, però..., hi ho deia al principi és una qüestió de prioritats. No podem passar-nos la vida tirant la culpa als de fora, aquest no és un tema de finançament extern, aquest és un tema de prioritats dins d’un pressupost. I jo no he dit que les discutiria, però és així, no podem fer la volta al món dient tot aquells incompliments que s’estan fent fora, perquè sinó és molt fàcil, aquest govern continua mantenint la partida per les escoles que segreguen i estem parlant de més de 17 milions d’euros a cada pressupost i això es continua fent, on estan els valors aquí? En cap cas, ni el meu grup, ni cap altre grup, ni aquí ni enlloc, ha dit que no cobressin els professors (els treballadors i les treballadores que són mestres i que treballen a l’escola concertada), ni molt menys. Cosa que es va voler utilitzar per posar-ho en contra, però és que fins i tot els sindicats van sortir dient «però què diuen?», Això no és de cap manera. És una qüestió de prioritats. Torno a dir, fa molt de temps els pressupostos d’ensenyament, justament pel que fa les partides de concert, estaven blindats, no es podien tocar. Igual que no es pot tocar la nòmina dels funcionaris, si no hi eren, a què es van dedicar? I de tota manera massa tranquil·litat no deu haver-hi perquè torno a dir, perquè el procés contenciós que nosaltres com Ajuntament de Barberà estem inclosos, tenia un termini de resolució a finals d’any i de forma sorprenent es resoldrà en dues setmanes, doncs ja veurem, a veure què és el que diuen.Aclarir també que el marc de la comissió mixta, si es fes servir pel que toca, pel que es va crear i és per a la concertació amb les entitats municipalistes i amb els ajuntaments, però és que no és el cas. La comissió mixta s’ha convertit en un traspàs d’informacions i no de totes les que fa el departament, però no d’un contrast i la prova està que ara s’estan creant, però en el si de la Diputació de Barcelona la Comissió amb representants de tots els grups polítics per parlar del present i del futur de les escoles bressol i de quin és el millor model i el millor encaix.I acabar per dir, que això no és que sigui una col·laboració entre administracions, jo vaig tenir la possibilitat de participar amb la demanda que molts ajuntaments i el nostre també vam fer a la Diputació de Barcelona i a la Diputació de Tarragona i a l’altra i a l’altra perquè pugues assumir això quan no volia, per tant, va ser una proposta del govern de la Generalitat, va ser una proposta dels municipis. Per tant, entenc les limitacions no les comparteixo, de cap manera. Però en tot cas, amb aquesta moció, com en d’altres es parla de la Catalunya real, aquí parlem de les 304 places que ofertarem o que ja estan ofertades, ja està tot el procés de selecció, de les seves famílies, dels seus germans i de tothom que està a l’entorn, no parlem d’altres partides que continuen sent pressupostàries sense anar més lluny de cara a processos que tenen a veure amb un futur hipotètic o no, ja veurem. Això és real i aquestes persones hi viuen. Gràcies.

Sr. Fernández: Brevemente, simplemente desde el grupo popular, es que se ha mencionado una determinada actividad de promoción de este equipo de gobierno en materia de Educación, de la educación pública en nuestro municipio, y quiero decir, si se refiere a esta publicación,

39

este folleto del CEPVOC en el que se lee sobre un dibujo de un lápiz la leyenda de la lluita educa y después se ve también una simbología que dice que, con un brazo en alto, un puño cerrado en alto que es el saludo reconocido históricamente como el comunismo marxista, yo creo que esto con las siglas del Ayuntamiento de Barberà si yo no conociera la educación que están recibiendo mis hijos en Barberà y no tuviera una percepción real y solo viera este folleto se me pondrían los pelos de punta, de hecho se me ponen los pelos de punta. Que se venda una visión de una educación pública en nuestro municipio asociada a esta simbología trasnochada y que no tiene nada que ver con lo que tiene que ser un planteamiento no ideologizado de la educación pública. Por lo tanto, yo diría que si las actuaciones de este equipo de gobierno en materia de educación pública va a ser este tipo de panfletos y no dar apoyo a las reivindicaciones, por ejemplo, que se están planteando de esta moción, pues me parece que es lamentable.

Sr. Pubill: Molt breument. Podem compartir moltes coses i d’altres no estar d’acord. Evidentment, en una de les que no estem d’acord és el que vostès entenen per la Catalunya real, que evidentment no és la que percebem nosaltres, però més enllà de tot això jo crec que és el context amb el qual la moció, diguéssim, es recolza, doncs ja he dit en la meva exposició que no ho podíem compartir. Sí que compartim que hem de millorar aquest finançament i, evidentment, en això no podem estar en contra. I, per tant, reitero doncs el nostre vot d’abstenció.

Sr. Clarà: Bueno, com sempre tenim el moment de ciència ficció política del ple protagonitzat pels senyors del Partit Popular.Alguns preferim aixecar el puny i no aixecar el braç amb el salut feixista i amb el cara al sol com fan alguns membres del seu partit.Ja que parlem de polititzar l’educació, això al final és un fulletó que efectivament el que promou és que pares i mares de Barberà del Vallès i la ciutadania en general aposti per un model d’educació pública i, efectivament, donar suport a l’educació pública, avui dia és una lluita. I tant, que és una lluita i és una lluita en col·lectiu i és una lluita en positiu, doncs això de la ciutadania per reclamar un dret bàsic. Em fa gràcia que parlin vostès de polititzar l’educació quan van ser vostès els qui van enviar un formulari a totes les escoles de Barberà per demanar-lis que donessin suport a la campanya “volem acollir”. Jo això els hi vaig preguntar en un ple anterior i no em van voler contestar ni em van voler mirar. Potser que ho expliquin ara. Perquè resulta que nosaltres al final i no nosaltres, que hauria de tenir una mica de respecte, perquè això és una campanya que es fa a nivell comarcal, entre moltes persones, entre molts ajuntaments, entre associacions de pares i mares, per tant no és una lluita exclusiva a l’Ajuntament de Barberà del Vallès, sinó que és una lluita compartida de la comarca i on ja dic participen moltíssimes persones que no participen en cap espai polític i crec que vostès els hi haurien de tenir un respecte. Quan resulta que vostès se’n van escola per escola a intentar polititzar les escoles dient que a més amb un missatge d’odi contrari a la solidaritat...sí, sí, no posin cares perquè això ens va arribar. Vostès van estar fent campanya contrària a la campanya de solidaritat «volem acollir» per les escoles. Això sí que és una vergonya. És una vergonya per a la ciutat. I ja els hi vam dir i no ens van contestar, potser que contestin ara.

Sr. Fernández: Bien, yo le contesto. Yo en su momento no le contesté porque es absolutamente cierto que hay al menos una escuela que yo tenga constancia en este municipio que utilizo a los niños, menores de edad, algunos de 4 años, en el patio se hizo una actividad en la cual se hacía una fotografía en apoyo de una acción, que puede ser loable en

40

determinados casos, que no gozaba al menos de la información suficiente por parte de los padres y si no, como mínimo de la autorización.Por lo tanto, el Partido Popular o al menos yo no personalmente porque no fui en persona fue el regidor que esta aquí presente, Alejandro Doménech, el que mandó una queja al equipo directivo diciendo, exclusivamente, que al margen que se podía compartir o no la causa que se estaba realizando, en la cual, dijéramos, no era un motivo en el cual nosotros tendríamos que estar discutiéndolo con un equipo directivo, es que se utilizaban, sin consentimiento, de los padres para una acción que es una manifestación de apoyo a una determinada causa política. Por lo tanto, en cualquier caso, y eso es así, y por lo tanto, nosotros lo que hicimos es una queja, jamás hemos enviado nada a los centros educativos, salvo en este en el que se produjo esa acción, que nos pareció realmente lamentable.

_____________________

7 DONAR COMPTE AL PLE

7.1 EXP.: 2017N0170004. DONAR COMPTE RESOLUCIONS ALCALDIA PRESIDÈNCIA.

DONAR COMPTE RESOLUCIONS ALCALDIA PRESIDÈNCIA.

En compliment d'allò que estableix l'art. 42 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es dóna compte referenciada al Ple Municipal de les resolucions adoptades per l'Alcaldia Presidència, des de l'última sessió plenària ordinària, la relació de la qual consta en l'annex 1.

EL PLE ES DÓNA PER ASSABENTAT_____________________

INTERVENCIONSDurant el debat sobre la informació facilitada, per l’ordre que es transcriuen, es van produir les intervencions següents:

Sr. Navarro: Buenas noches, quisiera preguntar por el decreto 1.030, de la página 12, en el cual habla del encargo de servicios de limpieza de los edificios y dependencias municipales. El encargo que se hace a SABEMSA. Claro leyendo los decretos me ha extrañado que tuvimos Consejo de Administración en SABEMSA el día 28 de marzo y no se comentara nada y se hiciera el decreto el 4 de abril. A más a más, habiendo yo preguntado ya por este tema en el anterior Consejo de Administración. Pienso que si estaba a 3 ó 4 días de hacerse este decreto, que también se podía haber comentado en el Consejo de Administración. Gracias.

Sra. Fuster: Procedim a donar resposta o li farem per escrit? Molt bé se li farà per escrit, senyor Navarro. Gràcies.

_____________________

41

8. MOCIONS D'URGÈNCIA.

Conforme a l'art. 91.4 del Real Decreto 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglamento de Organización, Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades Locales es presenten els següents acords pel procediment d'urgència.

_____________________

8.1 EXP.: SSPP-U0006-X805170001. INSTAR AL CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL I A LA GENERALITAT DE CATALUN YA PER DESENVOLUPAR I COMPLIR EL DESPLEGAMENT DE LA LL EI 39/2006 DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA PERSONAL I ATENC IÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA AMB LA NECESSÀRIA SUFICIÈNCIA FINANCERA.

INSTAR AL CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL I A LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER DESENVOLUPAR I COMPLIR EL DESPLEGAMENT DE LA LLEI 39/2006 DE PROMOCIÓ DE L'AUTONOMIA PERSONAL I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA AMB LA NECESSÀRIA SUFICIÈNCIA FINANCERA.

Expedient: SSPP-U0006-X805170001.

ANTECEDENTS

El 14 de desembre de 2016 es van complir 10 anys de l'aprovació de la Llei 39/2006, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència (LAPAD), que reconeixia un nou dret universal i subjectiu de la ciutadania a tot l'estat espanyol. A partir de la llei es creà un nou Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència (SCAAD), amb participació de les diferents administracions, en l'exercici de les seves competències.

Per al desplegament i desenvolupament de la Llei, la Generalitat de Catalunya va crear el Programa per a l'impuls i l'ordenació de la promoció de l'autonomia personal i l'atenció de les persones amb dependència (Prodep), amb la missió d'impulsar i ordenar les actuacions de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb les administracions locals, un dels objectius per ser més eficients es la descentralització per donar una resposta a les persones amb dependència des d'un entorn de proximitat, per això es varen crear recursos tècnics (equips de valoració pluridisciplinars, referents territorials de suport als serveis socials i treballadores socials d'atenció directa).

En aquests darrers 10 anys el Prodep es va dissoldre i pràcticament no s'han generat més recursos tècnics i financers per al desenvolupament de la Llei 39/2006 a Catalunya, per donar resposta a totes les persones que ha estat valorades amb qualsevol dels graus de dependència, generant llistes d'espera per a la realització del PIA.

Aquesta manca de recursos tècnics i financers ha fet endarrerir el desenvolupament i

42

realització dels PIA de les persones amb Grau I, que d'acord amb la Llei, es va iniciar el juliol de 2015, el que ha suposat que moltes de les persones amb la resolució de Grau I, restin pendents per fer el PIA i es generi una llista d'espera important per atendre'ls.

Principals dificultats actuals en la gestió i l’atenció a les necessitats socials

Ràtio professional insuficient. La clàusula addicional segona 2 a) de la Llei de serveis socials estableix com a objectiu pel període 2008-2009, una ràtio de professionals d’atenció social de tres diplomats/des en treball social i de dos diplomats/es en educació social per cada quinze mil habitats. L'Ajuntament assoleix aquest objectiu l'any 2010, però s'ha de tenir en compte que la Llei no preveia l'increment de les situacions de vulnerabilitat social i de pobresa de la població, a partir de l’agost de 2008. Per la qual cosa la ràtio de professionals de l'Àrea Bàsica de Serveis Socials, s'hauria de revisar perquè es totalment insuficient,

Major pressió ciutadana, tant a nivell individual com a comunitària (aparició de grups com la PAH o l'APE).

Augment de les tasques de gestió de recursos i de la llista d’espera de la primera acollida i seguiment.

Increment d'atenció a la dependència per al 2017 per a la realització i gestió de 450/500 PIA'S de Grau I.

Queixes reiterades de les persones valorades amb el Grau I de dependència per no realitzar el PIA corresponent, degut a l'espera i la manca de recursos financers i humans de les administracions competents Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Vallès Occidental i de l'Ajuntament de Barberà del Vallès.

Suport insuficient en quan a nombre d'hores de dedicació de la referent del Consell Comarcal del Vallès Occidental per al suport a les professionals que realitzen i gestiones els PIA'S.

En conseqüència augment de la llista d'espera dels equips bàsics d'atenció social.

MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA

Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic.�

Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les �

persones en situació de dependència.Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials.�

Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.�

Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.�

Llei 10/2010, de 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades �

a Catalunya.Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i �

l’adolescència.Decret 142/2010, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials.�

En funció dels antecedents i els fonaments dels drets exposats, vist l'informe tècnic emès pels

43

serveis tècnics de la Secció de Serveis Socials i Salut de l'Àrea de Drets Civils i Ciutadania de l'Ajuntament de Barberà del Vallès, en sentit favorable, el primer tinent d'alcaldia amb competències delegades en matèria de Serveis socials municipals i emergència social, proposa al Ple Municipal l'adopció del següent,

ACORD:

PRIMER: Instar al Consell Comarcal del Vallès Occidental perquè incrementi la dedicació de la referent de suport a la dependència a les professionals dels equips bàsics d'atenció social.

SEGON: Instar al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, perquè:

1. Revisi i doti dels recursos suficients per a garantir l'autonomia personal i social de les persones beneficiàries de la Llei 39/2006, de 14 de desembre de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

2. Garanteixi per mitjà del contracte programa de serveis socials, que es doti els professionals dels serveis socials dels recursos suficients perquè puguin disposar d'instruments que els permetin prestar una atenció integral i donar resposta efectiva a les necessitats reals de les persones en situació de vulnerabilitat.

3. Actualitzi la cartera de serveis socials per tal d'ajustar la ràtio de personal dels serveis socials bàsics a les noves realitats demogràfiques.

TERCER: Donar trasllat d'aquest acord al Consell Comarcal del Vallès Occidental i al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

_____________________

D'acord amb el que disposen els arts. 19 del Reglament Orgànic Municipal, i 82.3 i 97.3 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, al no haver estat dictaminat prèviament aquest punt per la corresponent Comissió Informativa, resulta necessari, amb caràcter previ al seu debat i votació, ratificar la seva inclusió en l'ordre del dia de la sessió. Tot seguit, la seva inclusió en l'ordre del dia va ser aprovada per unanimitat dels membres presents, donant lloc a continuació al corresponent debat i votació, amb el resultat següent:

APROVAT PER UNANIMITAT DELS MEMBRES PRESENTS_____________________

INTERVENCIONSUn cop feta la votació sobre la urgència d'aquesta moció, i per l’ordre que es transcriuen, es van produir les intervencions següents:

Sr. Clarà: Un primer aclariment perquè entenc que hi haurà confusió perquè us han passat dos còpies. La vàlida és la segona. Hi ha uns petits canvis que són formals i de redacció, però sí que ens agradaria que la consti a l’expedient sigui la segona. Perdoneu perquè al final..., al

44

principi doncs la primera que us hem entregat al començar el ple..., ja dic que són uns petits canvis i puntualitzacions de redacció, però la vàlida és la segona que us hem donat, que és la que passaré a llegir i a explicar-vos una mica doncs el context general.Com ha comentat la Sílvia, l’assumpte d’aquest dictamen és instar al Consell Comarcal del Vallès Occidental i a la Generalitat de Catalunya per desenvolupar i complir el desplegament de la Llei 39/2006 de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència amb la necessària suficiència financera. I els antecedents diuen.

(Efectua una lectura de la moció, la qual no es transcriu per constar íntegra en el dictamen 8.1 de l'acta)

Per explicar-vos una mica el context d’aquest acord, doncs us direm que aquest any ens trobem amb un augment significatiu dels casos de dependència de Grau I, com sabeu en les retallades que va haver al 2012 i va haver un atac directe contra la llei de dependència i contra les persones en situació de dependència principalment amb les persones que tenien un grau de dependència moderada, el Grau I. I a partir del 2015 és quan això és desbloqueja. Què ha passat? Doncs que tota l’evolució d’aquests casos, que durant 3 anys han estat doncs marginats, directament, per les polítiques del Partit Popular i ho podem dir així de clar. Doncs ara, han tingut una evolució que pot haver sigut molt desfavorable, per tant, ens trobem que moltes persones que ara vénen a tramitar un Grau I poden haver passat a un Grau II o poden haver passat a un Grau III. Això què implica? Això implica un embut de feina, vam passar de poc més de 100 casos durant l’any passat per anar-nos fins a 500 durant aquest any. Què necessitem des de l’Ajuntament? Necessitem una persona que podem contractar, una treballadora social, perquè ens pugui donar suport municipal a gestionar tots aquests casos, però s’ha d’entendre que nosaltres fem una part de la gestió, que és la gestió municipal, però hi ha dues parts d’aquesta gestió que corresponen per una banda a la Generalitat de Catalunya i per una altra banda al Consell Comarcal. En primer lloc, ens trobem que la Generalitat informa a les persones que se’ls ha concedit un grau de dependència I abans de què ens donin a nosaltres l’okey per poder tramitar aquest pla individual d’atenció. Què implica això? Doncs que una persona rep a casa, que ja té la dependència i fins que nosaltres ho podem tramitar des de l’Ajuntament i rebem l’autorització poden passar sis mesos. Qui ha de donar la cara en tot aquest període? Doncs l’Ajuntament. Aquest és un dels problemes.Quin altre problema tenim. Encara que nosaltres tinguem una persona de reforç exclusivament per fer els plans, necessitem que una persona, una referent del Consell Comarcal, vingui a l’Ajuntament i ens ho validi. Per tant, aquí el que fem al final és fer aquesta petició formalment i demanar al ple que formalment instem a la Generalitat i també al Consell Comarcal a què posin recursos ja què si només ho fem a l’administració local, doncs al final el què fem és que nosaltres sí que complim, però la resta d’administracions locals, no i no podem resoldre el problema.

Sr. Rivera: Doncs abans pensava estalviar-me aquesta intervenció perquè, jo crec que el David ho ha explicat molt bé, però sí que m’agradaria que això no es torni a convertir en el mateix que en el debat sobre les escoles bressol. I li dic als companys d’Esquerra Republicana i al Partit Popular, si us plau. Perquè a veure, en aquest país a Catalunya els 23 anys de pujolisme ens van posar a la cua en polítiques socials de tota Espanya. I em fa l’efecte que els governs actuals des de l’any 2010, i abans, els dels tripartits també van fer menys del que tocava, això que quedi clar, que va a tornar a governar Convergència, ara PDeCAT, doncs en tornen una altra vegada a la cua. I ens tornen en aquest cas pues a la cua de la llei de

45

dependència on estem amb Canàries, com a fanalets de la vergonya amb una mitjana de 10 anys per concedir els ajuts. És molt trist. Per tant, sí que m’agradaria que ens centréssim en el debat de la moció i jo us faig el prec, companys, i després fareu el què voldreu, hi teniu dret.I qui té la culpa, el govern de la Generalitat només? No, és evident que el govern del Partit Popular no només va suspendre tota la valoració del Grau I del 2012 al 2015, com a retallada, sinó que també recordeu i ho hem dit altres vegades com va retirar la cotització a les persones cuidadores, que és un problema encara potser més greu, perquè vam deixar aquestes persones desprotegides, a les persones dependents que en principi haurien d’estar protegides. Per tant, jo crec que és molt necessari que des del món local s’exigeixi a la Generalitat i a l’Estat també, evidentment, que aportin recursos i que aportin seguretat.En aquest cas la proposta que es fa la compartim totalment i esperem que això no hagi de tornar a passar per una denúncia, però si ha de tornar a passar per una denúncia doncs tindreu el nostre suport. Gràcies.

Sr. Fernández: Bien, la idea es no apartarnos efectivamente de lo que dice el punto a aprobar. Y efectivamente le estamos pidiendo los recursos a quién tenemos que pedírselos que es a la Generalitat. Es la que tiene la competencia como el resto de comunidades autónomas, es a cubrir a las necesidades de la ley de dependencia, usted lo ha dicho muy bien, señor Rivera, estamos a la cola en España en esta materia con respecto al resto de comunidades autónomas. Yo creo que es suficientemente significativo este comentario que usted ha hecho. Nosotros, como digo, estamos absolutamente de acuerdo en que se exija esto, a quien corresponde, que es lo que dice este acuerdo y el resto de imprecaciones que se han hecho aquí, pues las omitimos porque no van a servir para nada. Gracias.

Sr. Pubill: Nosaltres votarem a favor.

Sra. Pérez: Doncs sí com dèiem fèiem una mica d’històric d’aquests deu anys de llei de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a les persones en situació de dependència que, a més a més, té el greuge de què va adreçat a un col·lectiu vulnerable que va quedar bloquejat per l’administració i que ara tenim les conseqüències d’aquella situació.La Plataforma Ciutadana per Barberà evidentment que donarà suport a aquesta moció que continuarem lluitant per incrementar els recursos, que lluitarem també per incrementar les ràtios, ja que es consideren que les ràtios són insuficients, però no només en aquest aspecte. Aquest problema de les ràtios el tenim a salut, el tenim a educació, el tenim a tots els programes de caire social perquè està clar que la política social no és un objectiu dels governs tant autonòmics com centrals, que tenim per sobre.Parlaves, David, d’aquestes gairebé 500 PIA’s de grau I que estan pendents, entenem la necessitat, entenem la situació i, evidentment, si volem i si estem aquí totes les persones que estem assegudes en aquesta sala per lluitar per uns serveis de qualitat no podem fer una altra cosa que donar suport a aquesta moció. Moltes gràcies.

Sra. Maya: Hola, bona nit. Nosaltres també estem a favor d’aquest dictamen i comentar que, evidentment, s’ha parlat del Govern de l’Estat, s’ha parlat de la Generalitat, que aquí cadascú ha d’assumir les seves competències i les seves obligacions. Que això també és la Catalunya real i, per tant, la Generalitat també ha d’oferir, ha de dotar als municipis dels recursos necessaris per poder fer aquest desplegament i perquè aquestes quasi 500 persones de Barberà tinguin el PIA de grau I. Pensar també en com es gestionen i com s’ofereixen aquests recursos perquè tampoc tindria sentit que es fes la valoració, el PIA del grau I per persones que, com

46

comentava el David, segurament amb el pas d’aquests anys ja tenen un grau II o un grau III de valoració i, per tant, no esmercem en recursos en fer el PIA del grau I quan potser aquestes persones el que necessiten és una valoració del seu grau de dependència i potser no tenen el PIA de grau I sinó que tenen el PIA de grau II o grau III. Per tant, entenem que això s’hauria de plantejar i que la Generalitat ho hauria de tenir present.Res més, comentar que s’havia comentat també a la Informativa el tema a nivell municipal de la contractació d’alguna persona amb capítol I, m’imagino que això no és possible, no sé si hi ha alguna altra acció o alguna altra mesura que es farà mentre arribi aquest dictamen o mentre es pugui, tant la Generalitat com el Consell Comarcal, dotin de recursos alguna mesura alternativa i esperem doncs tot això arribi el més aviat possible. Gràcies.

Sr. Clarà: Alguns aclariments, primer sí que això és una acció paral·lela a la contractació d’una persona per acumulació de tasques, és a dir, que la persona sí que la tindrem a nivell municipal. El que passa que és el que dèiem, a banda d’aquesta contractació d’una persona que veurem durant quin període de temps podem contractar-la, però que en principi la intenció és tenir-la doncs mínim 6 o 7 mesos per poder donar resposta a tots aquests casos. Paral·lelament necessitem que el consell comarcal com a mínim sí que doti de més recursos a la persona que tenim per fer la coordinació, perquè sinó ens trobarem que nosaltres avançarem tota la feina, però fins que no vingui una referent que està absolutament saturada en el Consell Comarcal, doncs no podrem avançar.El tema del Partit Popular, cadascú que assumeixi la seva part de responsabilitat perquè això, aquest problema que tenim ara, aquí a Catalunya és conseqüència de les retallades a la dependència que van fer vostès. I que van fer vostès en un dia festiu, sí con nocturnidad y alevosía, com es diu, i aquesta és la veritat. I al final està bé que això també el Ple ho sàpiga perquè sembla que el joc una mica del Partit Popular és anar-se traient les puces de sobre, quan molts dels problemes que ens trobem a dia d’avui a les administracions locals a Catalunya els han provocat vostès.

_____________________

8.2 EXP.: 2017N060U0240007. MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE RECUPEREM BARBERÀ PER ADHERIR L'AJUNTAMENT DE BARBERÀ DEL VALLÈS A LA RESOLUCIÓ DE LA FEMP DE 6 D'ABRIL DE 2017.

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE RECUPEREM BARBERÀ PER ADHERIR L'AJUNTAMENT DE BARBERÀ DEL VALLÈS A LA RESOLUCIÓ DE LA FEMP DE 6 D'ABRIL DE 2017.

Expedient: 2017N060U0240007.

Moció presentada pel grup municipal de Recuperem Barberà, el text íntegre de la qual es transcriu a continuació:

El passat 6 d'abril la junta de govern de la FEMP ("Federación Española de Municipios y Provincias") va aprovar, per unanimitat, la següent resolució:

Las Entidades Locales españolas son la única administracián pública que cumple con 1os objetivas de estabilidad. Su contribucián a la reducción del déficit público del Reino de España ante la Unión Europea ha sido determinante.

47

Desde el año 2012, el conjunto de las Corparaciones Locales viene generando superávit:

2012 0,32 % PIB 2.287 mill. €2013 0,55 % PIB 5.474 mill. €2014 0,53 % PIB 5.938 mill. €2015 0,47 % PIB 5.094 mill. €2016 0,64 % PIB 7.083 mill. €

Pero las restricciones impuestas a su reinversión han impedido que las ciudadanos de 1os municipios españales vean mejorada su calidad de vida.

Los Alcaldes y Alcaldesas españoles se ven en graves dificultades para explicar a sus vecinos que no pueden atender sus demandas a pesar de contar con recursos disponibles para ello.

Durante 1os últimos ejercicios, la obligacián de circunscribir la reinversión del superávit al concepto de 'Inversión financieramente sostenible" y de generar nuevos ingresos por la misma cuantia de la reinversión, ha impedido realizar infraestructuras y prestar servicios demandados por 1os ciudadanos.

A estas restricciones, para 2017 se suma la de no poder hacer ninguna reinversión hasta que 1os Presupuestos Generales del Estado para este año estén definitivamente aprobados, a finales de este semestre o principios del próximo, haciendo imposible la tramitación de 1os expedientes administrativos durante este ejercicio.

Precisamente ahora, cuando mejor es el superávit de las Entidades Locales Españolas (7.083 mill. €, un 39% más que en 2015; casi 26.000 mill. € en términos agregados desde 2012) y cuando nuestro país, por fin, ha cumplido el objetivo de déficit comprometido con Bruselas, más restricciones vamos a tener para hacer uso de unos recursos que son nuestros y que deben ser utilizados en beneficio de nuestros vecinos.

Esta situacián, a juicio de la Junto de Gobierno de la FEMP -coincidiendo con todos los gobiernos locales de nuestro país- no puede ser aceptada. Ha llegado ya el momento de que se nos permita reinvertir nuestro superávit sin más restricción que el cumplimiento de la estabilidad presupuestaria.

Por todo ello la Junta de Gobierno de la FEMP, en su reunión extraardinaria, celebrada el 6 de abril de 20 17, a iniciativa de su Presidente, Abel Caballero, aprueba esta Resolución:

1.- Instar al Gobierno de España y a 1os Grupos Parlamentarios a que, por la via de urgencia, adopten iniciativas legislativas que permitan a las Entidades Locales españolas reinvertir su superávit sin tener que generar nuevas ingresos por su misma cuantio en cualquier iniciativa que consideren oportuna para mejorar la calidad de vida de sus ciudadanos, con el único limite de no poner en riesgo su estabilidad presupuestaria.

2.- Teniendo en cuento la entrada en vigor de 1os Presupuestos Generales del Estado para el año 2017, la Disposición adicional nonagésima segunda, deberá establecer que el plazo temporal para poder realizar la reinversión del superávit de 2016 en 1os términos señalados contemple 1os ejercicios 2017 y 2018, tanto en relación con 1os compromisos de

48

gasto como con las ejecuciones. Por la tanto, quedaria sin aplicación legal el contenido del párrafo segundo del apartado 5 de la Disposición adicional decimosexta del texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, aprobado por el Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, en cuanto a la condición de que el gasto ejecutado en el año 2018, tenga que estar comprometido en el año 2017, pudiendo comprometerse y ejecutarse el gasto en el año 2017 y 2018.

3.- Trosladar esta Resolución a todas las Corporaciones Locales españolas para su conocimiento y, si 1o estiman oportuno, para que el Pleno de la Corporación manifieste su apoyo a la misma."

Atès que es de l'interès del conjunt de la població de Barberà del Vallès que el seu Ajuntament pugui destinar el superàvit a inversions en equipaments i serveis en benefici de la comunitat, el grup municipal Recuperem Barberà proposa al Ple l'adopció dels següents acords:

PRIMER. Manifestar el suport de l'Ajuntament de Barberà del Vallès a l'acord de la junta directiva de la FEMP de 6 d'abril.

SEGON. Encomanar a l'Equip de Govern l'elaboració d'un estudi que determini el potencial inversor que suposaria l'aplicació d'aquestes mesures per a la població de Barberà.

TERCER. Comunicar aquests acords a la Presidencia del Gobierno, la FEMP, la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis i Comarques i la mesa del Congrés dels Diputats."

_____________________

D'acord amb el que disposen els arts. 19 del Reglament Orgànic Municipal, i 82.3 i 97.3 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, al no haver estat dictaminat prèviament aquest punt per la corresponent Comissió Informativa, resulta necessari, amb caràcter previ al seu debat i votació, ratificar la seva inclusió en l'ordre del dia de la sessió. Tot seguit, la seva inclusió en l'ordre del dia va ser aprovada per unanimitat dels membres presents, donant lloc a continuació al corresponent debat i votació, amb el resultat següent:

APROVAT PER UNANIMITAT DELS MEMBRES PRESENTS_____________________

INTERVENCIONSUn cop feta la votació sobre la urgència d'aquesta moció, i per l’ordre que es transcriuen, es van produir les intervencions següents:

Sr. Rivera: A veure, no us llegiré tota la moció, està aportada via registre, per tant, entenem que s’inclourà a l’acta, que explica una mica que hi ha novetats, que aquesta setmana la Federació de Municipis i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques han fet una moció que va en aquest sentit. Una mica és que els municipis que són l’administració més infrafinançada i que compleixen perquè no tenen un altre remei, unes exigències, que en part va començar el govern del senyor

49

Zapatero i sobretot, a partir del govern del senyor Rajoy, es constrenyeix en la seva autonomia local que tingui l’oportunitat que si tenen un superàvit el puguin invertir en benefici de la societat, en benefici de la seva ciutat. Entenem, per tant, que fruit de la reunió que es va fer a la Federació Espanyola de Municipios y Província i que va tenir suport unànime de tots els partits, nosaltres ens plantegem i entenem que hi ha un bon consens en aquest sentit.

(Efectua una lectura de la part resolutiva de la moció, la qual no es transcriu per constar íntegra en el dictamen 8.2 de l'acta)

Suposo que hi haurà un bon debat, però entenc que tenim consens. Gràcies.

Sr. Fernández: Sí, evidentemente de acuerdo pero con algunos peros. Es que evidentemente esto están pendiente de un presupuesto general del Estado pero lo que no se puede hacer en determinadas formaciones políticas desde los ayuntamientos pues pedir ese dinero, y después en el Congreso pues precisamente impedir que hayan unos presupuestos del Estado que hagan viable pues estas políticas.Simplemente decir que hoy tenemos una situación en los ayuntamientos totalmente distinta a 2011, eso no es gratuito, es gracias a una seria de medidas correctoras del gobierno del Partido Popular, efectivamente, y esto nos ha llevado a una situación pues muy positiva actualmente ¿no?Yo simplemente desde el Grupo Popular quiero decir que lo que está pidiendo también el Ministerio de Hacienda es que no se gaste más de aquello que podamos pagar en el futuro, algo que es racional y que no nos puede llevar a los desastres que hemos tenido en el pasado. Nada más. Gracias.

Sr. Pubill: Nosaltres votarem a favor i, bàsicament, el que volem dir és que des de l’entrada en vigor l’any 2012 de la llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera va suposar per als municipis una evident pèrdua d’autonomia a la gestió dels propis recursos. D’una banda l’estabilitat pressupostària entesa com l’equilibri entre ingressos i despeses no financers va suposar una forta restricció en els primers anys de consolidació dels comptes municipals.D’altra banda, la prioritat absoluta del pagament d’interessos i deute públic derivat d’una modificació de la constitució que posava els interessos dels bancs per davant de l'interès públic.Finalment, una vegada consolidat l’equilibri pressupostari de reducció de l’endeutament, els ajuntaments ens trobem en la restricció de la regla de la despesa que limita l’increment dels pressupostos municipals, el creixement de l’economia en termes de PIB. Malgrat que la pròpia evolució de l’economia ha provocat un increment dels ingressos que podrien ser retornats a la ciutadania. Si bé, l’autoritat independent de responsabilitat fiscal defineix aquesta norma com una eina que permet acumular superàvits en etapes de creixement econòmic per utilitzar-los en etapes de recessió. Entenem que la recuperació macro econòmica en termes de PIB no s’havia reflectida a les economies domèstiques ni a les PIMES. De manera que els ajuntaments hem de seguir aportant recursos per donar resposta a les nombroses necessitats socials existents així com la implementació de polítiques de foment de l’ocupació i d’activitat econòmica.D’altra banda, l’Estat espanyol efectua la distribució del marge de dèficit públic sense considerar el pes de la despesa pública que assumeixen els diferents nivells d’administració. Resultant aquesta distribució clarament injusta amb les comunitats autònomes i a molts

50

municipis.En el cas dels ajuntaments s’autoritza dèficit zero, però a la pràctica l’aplicació de la regla de la despesa provoca que acumulin superàvits estructurals que després serveixen per compensar l’incompliment dels objectius de dèficit propi de l’Estat espanyol. La conseqüència de tot plegat, és que els ajuntaments portem 5 anys consecutius acumulant superàvits, que després només poden destinar a reduir endeutament o bé tenir-los aturats als bancs. L’any 2016 el superàvit de les administracions locals va ser de 7.083 milions d’euros, que és un 0,64 del PIB. La suma dels superàvits dels cinc darrers exercicis és gairebé de 26 mil milions. El projecte de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2017 aprovat al consell de ministres no incorpora canvis en la destinació del superàvit de les entitats locals, conservant només el petit marge per inversions financerament sostenibles i amb l’agreujant que no serà d’aplicació fins que no s’aprovi de manera definitiva al pressupost previsiblement al mes de juny. Si bé és necessari adoptar una mínima disciplina en matèria d’estabilitat pressupostària per evitar els excessos d’altres èpoques, també entenem que aquestes normes han de ser proporcionades i coherents amb la situació econòmica de cada Ajuntament. En aquest sentit reivindiquem que els ajuntaments que compleixen amb els requeriments en matèria d’endeutament i tinguin romanent de tresoreria positiu puguin utilitzar lliurament els seus superàvits i posar-los a disposició de la ciutadania, ja sigui en forma de polítiques socials, promoció econòmica i ocupació o bé per dur a terme aquelles inversions necessàries per al municipi. Cal recordar que a l’any 2016 les administracions locals van obtenir un superàvit de 7.083, com deia abans, i que acumulem 5 anys consecutius de superàvits. El conjunt d’administracions locals ha reduït considerablement el seu volum d’endeutament i gairebé el 50% dels municipis tenen deute zero. A més el projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2017 no incorpora canvis en la destinació del superàvit de les administracions locals i el marge per destinar inversions financerament sostenibles es veurà molt condicionat per l’endarreriment en l’aprovació definitiva d’aquests pressupostos.

Sr. Clarà: Nosaltres hi donarem suport perquè s’entengui una mica el context d’això, doncs al final s’ha d’entendre que l’administració local és qui rep totes les... o finalment ha de donar resposta a les demandes de la ciutadania des de la proximitat. I paradoxalment som l’administració que més dificultats de finançament tenim i que menys recursos tenim. Especialment en el que fa a recursos humans, per tant, és important començar per una via que com a mínim ens permeti..., no ens permeti demanar diners, com ens deia abans el Partit Popular, sinó poder utilitzar els diners que tenim, que al final això és el que s’està demanant amb aquests acords. Que també s’entengui una mica el context perquè al final el que s’ha estat fent des del govern de l’Estat, des del govern del Partit Popular ha sigut ofegar als ajuntaments que són la via de canvi polític que té ara mateix en aquest país i que des de l’administració del govern del Partit Popular constantment s’està atacant de diferents formules per mirar doncs d’ofegar i per poder mirar que apliquem polítiques de rescat social, que ells mateixos no volen aplicar des de l’administració de l’Estat. Per tant, nosaltres únicament reiterar el suport.

Sra. Pérez: Hola de nou. Des de la Plataforma Ciutadana per Barberà també donarem suport en aquesta moció. Entenem com han comentat els companys anteriorment, que des del 2012 els ajuntaments han tingut una pèrdua considerable d’autonomia de gestió i fins i tot de

51

programació de programes municipals, d’inversions i de més. Nosaltres com a equip de govern novell, l’any passat vam patir aquesta situació i vam haver d’utilitzar la fórmula de les inversions financerament sostenibles, ja que vam haver d’augmentar la dotació de la majoria de programes que consideràvem que eren necessaris adreçats a les persones i vam patir la dificultat que aquesta fórmula posava sobre la taula, ja que no disposàvem els diners fins l’estiu..., i tot això ha fet endarrerir tot el tema de les inversions i de més. Quan demaneu una miqueta l’estudi de determinació del potencial inversor, quan vam fer l’altre dia l’estat d’execució de 31 de desembre de 2016, ja es veu una miqueta quines són les línies i quina és la capacitat d’aquest Ajuntament perquè, malgrat que la llei de contenció era igual per a tots els ajuntaments, tots els ajuntaments no partien del mateix lloc. Hi havia ajuntaments de tots els colors i de totes les famílies i de tot arreu que havíem fet de més, de molt més i de supra més. Llavors clar, posar això en ordre no ha costat el mateix a tots els ajuntaments. Per tant, per nosaltres tot el que sigui recuperar l’autonomia de gestió, endavant, tot el que sigui poder disposar amb certa cautela dels recursos de la ciutat, doncs sí donarem suport. Moltes gràcies.

Sr. Báez: Bona nit de nou. Des del PSC donarem suport, òbviament a la moció. No estem d’acord amb aquestes restriccions imposades a la reinversió que impedeixen que els ciutadans dels municipis vegin millorada la seva qualitat de vida. No entenem tampoc la paradoxa, com millor és el superàvit, més restriccions hem de tenir per fer ús dels nostres propis recursos i, per tant, de no destinar-los als beneficis dels ciutadans. I, per tant, entenem que aquesta decisió no pot ser acceptada de cap manera i que no es permeti reinvertir el nostre superàvit sense més restricció que el compliment de l’estabilitat pressupostària no ho entenem, per tant, no podem tenir una altra postura que la de donar el ple suport a la moció.

Sr. Fernández: Efectivamente, sí que existe la posibilidad de reinvertir, creo que no sería justo decir que no se puede reinvertir porque la norma permite reinvertir dentro de lo financieramente sostenible. Por lo tanto, eso que quede claro a todo el mundo.Yo quería puntualizar algo que ha dicho el 1r Teniente de Alcalde que me parece un sin sentido y es que en 2011…, cuando en junio de 2011 este país se llenó de alcaldes Populares, del Partido Popular, con una mayoría aplastante. Yo supongo que el gobierno de Rajoy pocos meses después, como usted ha dicho, tendría la intencionalidad de amargar la vida de todos esos alcaldes imponiéndole unas restricciones de gasto y unos ajustes que bueno, debía de ser su finalidad. Evidentemente, no es así y las medidas que se tomaron fueron duras y difíciles precisamente para que hoy usted, ahora pueda hacer una serie de gastos y este equipo de gobierno realiza una serie de gastos que en el anterior mandato no se pudo hacer y simplemente reiterar que sí que existe la posibilidad y el proyecto de los Presupuestos Generales del Estado incluye la prorroga de esa posibilidad de reinvertir los excesos, el superávit, que tienen los municipios, siempre que sea financieramente sostenible. Gracias.

Sr. Rivera: Primer de tot agrair tot el suport de tots els grups. Entenem que no és una qüestió d’aquest grup, sinó que és una qüestió del món municipal i de les diputacions o els consells comarcals, en general. Per tant, entenem que aquest consens existeix. Jo no volia, però el senyor Fernández ara ha entrat en una qüestió explicant que és que el govern del senyor Rajoy vol fer la guitza als alcaldes populares o no. Realment, no és així. El que va fer el govern del Partit Popular va ser posar sobre la taula dues qüestions, la primera és un control ferri de l’economia financera dels municipis, per què?Perquè volia dues coses, la primera, aquesta. Sotmetre als municipis a una fiscalització més gran i, per tant, al final sembla que quan un ajuntament vol fer una inversió ha d’anar a

52

suplicar com en els temps de los gobernadores civiles, aquesta és la primera. Però la segona que és més important, no és que volgués fer la guitza als alcaldes populares, no, no el que volia és fer negoci per als bancs. Ens recordem del pla de pagament a proveïdors...ens en recordem, oi? que obligava als ajuntaments a donar préstecs per sobre del preu de mercat amb els bancs, oi? Sí, sí un gran èxit. Ens recordem de les pujades por Real Decreto de l'IBI que va fer que els ciutadans de Barberà, els veïns i les veïnes, haguessin de suportar un 10% i un 12% en dos anys consecutius? Això no és una qüestió de fer la guitza als alcaldes. Però al final, hauran d’obrir la mà perquè amb les seves polítiques del Concili de Trento el que han aconseguit és uns ajuntaments amb unes plantilles envellides perquè no es fan reposició de personal municipal i uns pressupostos d’inversions congelats, que s’ha d’anar a demanar a vueciencia si ens aprova el pressupost d’inversions.Per tant, torno, ho sento, no ho volia fer, però havia de contestar. Gràcies.

_____________________

8.3 EXP.: 2017N060U0240008. MOCIÓN DEL GRUPO MUNICIPAL JUNTS PER BARBERÀ CON EL ACUERDO DE LOS GRUPOS PLATAFORMA CIUTADANA PER BARBERÀ, ESQUERRA REPUBLICANA PER CATALUNYA Y RECUPEREM BARBERÀ DE SOPORTE A LA VIA ASTURIANA.

MOCIÓN DEL GRUPO MUNICIPAL JUNTS PER BARBERÀ CON EL ACUERDO DE LOS GRUPOS PLATAFORMA CIUTADANA PER BARBERÀ, ESQUERRA REPUBLICANA PER CATALUNYA Y RECUPEREM BARBERÀ DE SOPORTE A LA VIA ASTURIANA.

Expedient: 2017N060U0240008.

Moción presentada por el grupo municipal Junts per Barberà con el acuerdo de los grupos Plataforma Ciutadana per Barberà, Esquerra Republicana per Catalunya y Recuperem Barberà, cuyo texto íntegro se transcribe a continuación:

"LO LLAMAN DEMOCRACIA Y NO LO ES" POR UNA DEMOCRACIA DIRECTA. "PRIMERO LAS PERSONAS Y EL DERECHO A DECIDIR"

Nos dirigimos a este Ayuntamiento y al conjunto de partidos políticos que lo representan para pedir el apoyo y posicionamiento sobre la Vía Asturiana.

La Via Asturiana es una iniciativa del 15M de Asturias presentada por Derecho Colectivo de Petición y aprobada por el Parlamento asturiano, aceptada en el congreso a tramite y lista para pasar a su aprobación, modificación o descarte.

La vía Asturiana es una reforma constitucional que habilita las libertades políticas que el borrador constitucional del 78 incluía (ILP sin restricciones, referéndum vinculante e iniciativa popular a la reforma constitucional).

¿Qué pretende la Vía Asturiana? La Vía Asturiana pretende reformar la constitución en varios artículos: Articulo 87, Articulo 92 y Articulo 166, para dotar a la ciudadania de más mecanismos de participación ciudadana en las decisiones políticas mediante los referéndum

53

vinculantes, por una Democracia directa. Como dice el Articulo 1 de la Constitución, la soberanía nacional reside en el pueblo, que ejerce directamente o mediante representantes (Art.23.1) solo hemos conocido la democracia mediante representantes y la Vía Asturiana pretende que sea de forma directa. Así mismo, la ciudadania podría proponer leyes, su derogación o reforma. Fiscalizar la mala gestión de los partidos políticos en sus políticas, etc.Toda iniciativa ciudadana seria sometida a un referéndum vinculante, siempre y cuando dicha iniciativa no vulnere los derechos fundamentales y DDHH.

La Democracia que conocemos a día de hoy ¡NO nos representa! La ciudadanía no puede seguir delegando la toma de decisiones políticas que nos afectan. La soberanía nacional reside en el pueblo y para el pueblo.

Por tanto la Vía Asturiana que ya está en el Congreso de l@s diputad@s pretende que la Iniciativa Popular se convierta en un instrumento que potencie la participación como uno de los pilares sobre los que se asiente la idea de democracia y uno de los criterios fundamentales de control del poder político, en los términos que consideramos indispensables en un sistema democrático:

Que potencie la deliberación popular y el compromiso ciudadano.

Que permita desarrollar nuevas formas de organización de las personas y de las instituciones.

Que fortalezca la participación activa y responsable de las personas en los asuntos públicos.

Que el pueblo pueda influir de forma directa en el proceso legislativo como sociedad civil dinámica y organizada.

Que sea un instrumento de canalización de demandas que cuentan con apoyo social y no encuentran eco en las formaciones políticas con representación parlamentaria.

Que la opinión de las personas, no sólo la de los partidos políticos, pueda definir y discutir lo que debe ser sometido al debate y votación pública y finalmente decidirlo.

Que sirva para responsabilizarnos en la gestión de la cosa pública e impulse la concienciación de ciudadanos comprometidos con el bien colectivo.

Que tenga un reverso de pedagogía cívica y sea una experiencia útil para crear ciudadanos mayores de edad desde el punto de vista político.

Que sea una escuela de ciudadanía democrática.

Que genere un capital social fuerte sobre el que se asiente la democracia y el rendimiento claro y responsable de los gobiernos.

Que sirva para aumentar la transparencia en la administración pública, fiscalice la labor legislativa de los parlamentarios y controle los excesos del poder ejecutivo.

Que sirva para mejorar la gestión pública e influya para que los recursos de todos sean

54

administrados de forma mucho más eficiente.

Y todas las cuestiones que la ciudadanía tenga a bien decidir y participar.

Por todo lo expuesto pedimos al Pleno del Ayuntamiento de Barberà que adopte los siguientes acuerdos:

PrimeroQue manifieste su apoyo institucional a la Vía Asturiana, propuesta por una reforma constitucional para un modelo de democracia directa.

SegundoQue traslade la adopción de estos acuerdos al grupo de trabajo porlademocraciadirecta.org y a la Coordinadora del 15M del Vallès Occidental.

_____________________

D'acord amb el que disposen els arts. 19 del Reglament Orgànic Municipal, i 82.3 i 97.3 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, al no haver estat dictaminat prèviament aquest punt per la corresponent Comissió Informativa, resulta necessari, amb caràcter previ al seu debat i votació, ratificar la seva inclusió en l'ordre del dia de la sessió. Tot seguit, la seva inclusió en l'ordre del dia va ser aprovada per unanimitat dels membres presents, donant lloc a continuació al corresponent debat i votació, amb el resultat següent:

VOTACIÓ:Aprovat amb el resultat següent:

Vots a favor: 13 (2 RECUPEREM, 2 ERC, 4 JUNTSXB, 5 PCPB)Vots en contra: 0Abstencions: 8 (2 PP, 6 PSC)

_____________________

INTERVENCIONSUn cop feta la votació sobre la urgència d'aquesta moció, i per l’ordre que es transcriuen, es van produir les intervencions següents:

Sra. Fuster: Entenc que farà la defensa qui fa la petició en aquest cas, que és la senyora Celia Calderón Paz, que és representant de la Coordinadora del 15M del Vallès Occidental.

Sra. Calderón: Moltes gràcies, bona nit. Ara passaré a llegir la moció de la Via Asturiana, canvio al castellà perquè l’hem fet amb companys a nivell estatal del 15M. De fet, van ser els companys del 15M d'Astúries que van iniciar tot aquest procés i ara llegeixo i després si de cas, us explico una mica.

(Efectua una lectura de la part expositiva de la moció, la qual no es transcriu per constar íntegra en el dictamen 8.3 de l'acta)

Les pedimos por todo lo expuesto que apoyen y se posicionen a favor de la Vía Asturiana por una reforma constitucional por una democracia directa.

55

Este es el texto de la moción que estamos presentando en diferentes ayuntamientos a nivel estatal, lo que se pretende al dirigirnos a los ayuntamientos es que de cara a cuando se vaya a debatir en el Congreso, porque ya está en el Congreso, pues visibilizar todos los posicionamientos de todos los ayuntamientos de cara a poder presionar a los parlamentarios que tengan que debatirla. Creemos que es una gran oportunidad que tenemos como personas, como ciudadanía, como sociedad de poder participar activamente en todas las decisiones que nos afectan, laboral, sanidad, educación, leyes como la ley mordaza, por ejemplo, que la mayoría está en contra de este tipo de ley, que vulnera el derecho a huelga. Y queremos potenciar las ILPs como, por ejemplo, la que presentó la ILP de la PAH, la famosa ILP de la PAH que consiguió más de un millón y medio de firmas y se la tumbaron ¿no? Con la Vía Asturiana pues esas cosas no pasarían, si se llegara a aprobar esta reforma de la Constitución. Entonces, seguimos trabajando, vamos haciendo más cosas, seguimos presentado en ayuntamientos y muchas gracias por su tiempo y su atención.

Sr. Rivera: En primer lloc, agrair aquesta iniciativa, com és evident. A veure, que és una iniciativa que segurament des d’aquí veiem molt llunyana perquè una reforma constitucional no és qualsevol cosa, però nosaltres entenem que és necessària. Que és necessària perquè hem viscut ILPs exitoses, com la del 0,3, però n’hem viscut de malmeses perquè no hi havia una garantia. La companya ha comentat la PAH, però jo me’n recordo la subcontractació de la construcció o me’n recordo de la ILP de l’educació, fa poquet, al Parlament de Catalunya. Per tant, és necessari blindar les ILP i que realment es discuteixin i que al final s’aprovin o no, però que es puguin discutir i es puguin sotmetre al mandat popular.Nosaltres, evidentment, no hem proposat cap esmena en aquest text perquè respectem molt la iniciativa que es presenta, però sí que voldria fer alguns comentaris. La Constitució que tenim vigent necessita reformes, una és aquesta, necessitem referèndums vinculants, necessitem ILPs que no estiguin emmordassades pels parlaments, necessitem revocatoris perquè els governants que ho fan malament puguin ser revocats, necessitem una república, necessitem dret d’autodeterminació, necessitem una llei electoral que sigui justa i que garanteixi que una persona és un vot. Hi ha moltes coses, per tant, nosaltres donem suport i esperem que aquesta ILP sí que arribi a bon port i que pugui ser exitosa. Gràcies.

Sr. Fernández: Bien desde el grupo municipal del Partido Popular hemos examinado la reforma constitucional, la proposición de reforma, quiero decir, que hay ya presentado en el Congreso de los Diputados. Nuestra posición, aquí en el municipio es que nosotros no vamos a hacer una declaración de si estamos a favor o en contra, creo que esto ya se ha puesto en consideración del gobierno que es el que tiene que tramitarla y serán los parlamentarios del Grupo Popular en el Congreso los que establezcan pues cuál es la posición del Grupo Popular.Nosotros, a nivel de título particular, simplemente decir que bueno… en cuanto al decálogo de principios del sistema democrático que se establecen aquí, en esta manifestación, en esta moción son tan genéricos en general, yo creo que no hay ningún partido en la sala que ya no tenga…, dijéramos estos principios como ordenadores de su organización y por lo tanto, en esto nada que decir. Quizás desde nuestro punto de vista, un poco desafortunado el hecho de utilizar un lema “lo llaman democracia y no lo es” y yo creo que, realmente, el hecho también que se establezca este lema de que no nos representa. Hombre, creo que no, a nuestro juicio no es muy afortunado porque efectivamente tenemos un sistema democrático representativo de un nivel

56

homologable a nivel internacional y pues bueno es cierto que hay grupos o colectivos que en su momento pues se abanderaron con este lema de “no nos representan”. Después hubo formaciones políticas que concurrieron a elecciones, ya a varias elecciones generales con estos lemas y han tenido el peso y la representatividad en el Congreso que tiene y bueno...En cuanto a la petición, como digo, como Grupo Popular, como concejal de este Ayuntamiento, pues nosotros nos remitiremos a lo que en el grupo parlamentario en el Congreso pues se dictamine y digan en su momento. Gracias.

Sr. Pubill: Nosaltres també votarem a favor. El que diem doncs és que malgrat tothom sap que nosaltres estem treballant per una república catalana, aquesta moció ens sembla una moció molt ben intencionada. Estem a favor de l’aprofundiment democràtic, que és el que demana la moció i el que exigeix la ciutadania. Votarem a favor evidentment per demostrar el suport a la resta de pobles de l’estat i crec que és necessari que tots els pobles disposem d’aquesta eina innegable que ha de ser la democràcia.I, simplement, no em puc estar... A mi em sembla molt bé l’enunciat, el títol que heu posat, no sé com ho ha fet anar el company del Partit Popular. Evidentment, segurament ells estaran per altres logos que podria ser..., a mi se m’acudeix «per vosaltres els sobres i per nosaltres les sobres». Gràcies.

Sr. Clarà: En primer lloc, donar les gràcies a la coordinadora del 15M per portar aquest debat aquí, en el ple. Dir que estem plenament orgulloses des del grup municipal de Junts per Barberà que el 15M continuí tan viu a tot l’Estat, a Catalunya i a tot l’Estat espanyol perquè nosaltres mateixos com a membres del grup hi vam estar en aquelles places, hi vam estar a Barberà, hi vam estar a Sabadell, hi vam estar a Barcelona. Hi vam estar a Barcelona també aquell dia en què ens van desallotjar d’aquella plaça amb brutalitat criminal i encara ho recordem i no ho perdonem. Per tant, nosaltres sempre hem dit que estem en un model d’institucions que no són nostres, que nosaltres participem a les institucions però que continuem estant en el carrer perquè sabem quin és el risc que correm també i, per això tenim un codi ètic que implica tota una sèrie de mesures perquè sabem quin risc tenim de passar massa temps dintre d’unes institucions, que no són les nostres i és que podem acabar sent uns buròcrates i podem acabar defensant coses que nosaltres criticàvem molt en el carrer. Per tant, nosaltres mai farem això i sempre aplaudirem com hem fet en aquest ple i en els altres espais polítics en els que participem totes les iniciatives que vinguin des del carrer. Creiem que és absolutament insuficient el model electoral que tenim ara. Primer perquè és un model electoral injust i que no hi ha una representació directa de la voluntat popular que es tradueix després en una representació, ja sigui el Congrés, als ajuntaments o als parlaments. I segon, perquè al final el que està fent la ciutadania és signar un xec en blanc per als pròxims quatre anys. És a dir, tots sabem, com es menteix durant les campanyes electorals amb absoluta impunitat per part de tots els partits polítics i, doncs, malauradament la ciutadania ha d’assumir això durant quatre anys. Per tant, al final és una qüestió de sentit comú, que la ciutadania pugui incidir diàriament en totes aquelles qüestions que al final afecten a la seva vida. Només reiterar el ple suport. Ple suport a la moció. Ple suport al 15M.

Sra. Pérez: Hola de nou. Moltes gràcies per portar-nos aquesta proposta. Des de la Plataforma Ciutadana per Barberà que abans de ser partit, vam ser moviment també veïnal i vam passar per aquest decàleg que parlàveu aquí molt abans del 15M, en el 2003, i al final per poder justament estar asseguts en aquesta taula s’havia de constituir un partit polític i avui estem governant aquesta ciutat. Donem suport a aquesta moció. Sí que és veritat que hem

57

comentat que potser amb alguna frase la podríem canviar una miqueta, però entenem això que és en el context d’una moció que s’està presentant a nivell estatal, que té la seva trajectòria en el Congrés dels Diputats i que, per tant, no volem dir res més en aquest sentit. Compteu amb els nostres vots a favor. Gràcies.

Sr. Báez: Bona nit de nou. Nosaltres estem a favor de més transparència, de més participació, de govern obert i de potenciar una iniciativa legislativa popular reduint les signatures acreditades requerides per la seva presentació i reconèixer el dret dels seus promotors, a accedir a la seu parlamentària en defensa de les seves propostes.A veure, la reforma de la Constitució des del nostre punt de vista no pot venir a iniciativa d’un grup, ni d’un ajuntament. Creiem que s’ha de construir entre tots i totes en un debat entre els grups parlamentaris i abordant tots els paràmetres que cal regular. Per tant, el nostre vot serà d’abstenció. Gràcies.

Sra. Fuster: Gràcies senyora Calderón per la seva intervenció i perquè segueixin la seva lluita.

_____________________

9. PRECS I PREGUNTES._____________________

INTERVENCIONSEn aquest apartat, per l’ordre que es transcriuen, es van produir les intervencions següents:

Sra. Fuster: Prèviament, abans de començar. Ja sabeu que el torn de precs i preguntes normalment l’oposició pregunta a l’equip de govern, el govern respon. A petició del regidor, el senyor Díaz, la petició que se li ha fet del decret d’alcaldia el senyor Navarro em demanava si podia donar-li l’explicació pertinent. I així ho farem, si els hi sembla bé.Endavant senyor Díaz.

Sr. Díaz: Si no hi ha problema..., agafant les paraules del PP, havia de contestar.Diguéssim que a vegades es generen uns dubtes, aquí s’ha preguntat una cosa, jo estava mirant els papers, s’ha passat molt ràpid i sí que a nivell de govern a vegades hem considerat millor no respondre en el moment i la informació la tindràs, però jo també a vegades pregunto si quan mireu els decrets aquests decrets d’alcaldia us mireu només el full d’excel, aquest que hi ha aquí o us mireu la informació bàsica que va al darrera d’aquestes..., pregunto, perquè teniu accés a aquesta informació abans del ple. Ho dic, perquè si tens el decret..., jo per això responc una mica, perquè també al final es generen uns dubtes que jo com a un dels responsables de l’empresa municipal SABEMSA el que no toleraré, i ho dic així, no ho toleraré que es generin dubtes al voltant del què és l’empresa municipal SABEMSA perquè jo entenc que aquí, en aquest ple, tots tenim clar quin ha de ser el seu paper. De fet, jo no m’amagaré en cap moment perquè és una cosa que s’ha dit en el Ple i s’ha dit en el consell d’administració de SABEMSA i tu, Ignacio, ets una persona que saps bé que..., i m’agradaria que confirmessis si s’ha parlat en relació al tema de la neteja dels equipaments i de la situació que teníem després de LPM que jo sí que vaig avisar que hi ha dos temes concrets. Dos temes concrets que tenim a la ciutat perquè se’ns acaben aquests contractes, tant el de LPM com el de SERMAN. LPM va passar a estar gestionat per Barberà Inserta, diguéssim

58

que això és una cosa pública perquè de fet ho hem parlat aquí. L’Ajuntament està obligat, l’equip de govern està obligat a estudiar les possibilitats de gestió directa i això és un encàrrec polític que jo tinc també com un dels responsables de SABEMSA d’estudiar la possibilitat. El que es parla en aquest document i ja ho passarem íntegrament que ho tinguis i si no ho has pogut consultar abans, serà això. També el que no m’agradaria és que això no és l'encàrrec de gestió, abans he parlat del tema del clavegueram. Hem de fer totes unes memòries justificatives que si totes les parts d’aquest Ajuntament m’ajuden i ens ajuden a l’equip de govern, doncs no hi haurà cap problema perquè es facin aquests encàrrecs de gestió que ha de fer SABEMSA, de fet són uns encàrrecs que a vegades quan es parla de les herències, això és una cosa que va començar el PSC, però no va..., és una cosa que hem hagut d’acabar nosaltres, és una cosa complexa. Tots els serveis que ja gestionava SABEMSA, enllumenats, semaforia, zona blava..., tot això ho tenim..., ho hem de treballar, ho hem d’acabar de fer. I un dels temes també perquè és un encàrrec de l’equip de govern que té dret a estudiar perquè el que no pot ser és que ens esperem a l’últim dia que s’acabi això i no tinguem preparat el què fem amb la neteja dels equipaments, és estudiar la possibilitat que hi hagi una empresa municipal d’aquest Ajuntament que ho pugui gestionar. Bàsicament, és el que es parla aquí, no és l’encàrrec. Ho dic perquè..., a vegades diem algunes coses que generen uns dubtes... I torno a insistir, tu estàs dient que no, m’és igual, aquí hi ha persones que són secretaris també del consell d’administració de SABEMSA. Sobre aquest tema i, ho he deixat clar perquè si alguna de les coses em caracteritza és que parlo clar, i sí que he dit que a SABEMSA s’està estudiant la possibilitat d’assumir dos serveis més, estudiar la possibilitat, que potser que no es pugui assumir, però més enllà del que ja gestiona hi ha dos serveis que és el tema de la neteja d’equipaments i tot el tema de la neteja de residus i de neteja viària que s’està estudiant la possibilitat de què com ajuntament pugui fer una gestió directa, amb un instrument propi, que avui per avui és SABEMSA. Això s’ha parlat en aquí en aquest ple, de fet a vegades s’han fet preguntes des de Recuperem i s’ha contestat. Aquest decret parla sobre això, no estem parlant perquè de fet estarem incomplint la llei, no podem destinar un servei com la neteja d’equipaments perquè aquest decret ho digui. És a dir, s’ha de fer un procés i et torno a dir, amb el del clavegueram ho estem fent, que s’ha de fer tots uns informes econòmics, de justificatius que és ara la comissió d’estudi que hem de convocar després que s’hagi aprovat definitivament el reglament és el que farem. Llavors en aquest document l’única cosa que es diu, és una comunicació interna, la qual s’avisa de què l’equip de govern ha donat l’ordre política d’estudi a la possibilitat que això ho pugui... Ho dic perquè quan has fet el comentari del consell d’administració, allà també es van donar altres tipus d’informació. I a vegades jo també el que dic és que no m’agrada i per això he agafat la paraula perquè a vegades es generen..., i aquí tothom és lliure de dir el què vulgui i de preguntar el què vulgui, però no de generar dubtes al voltant d’una empresa municipal com SABEMSA. Gràcies.

Sr. Navarro: Yo lo que he preguntado y he dicho es que, lógicamente, tenemos consejo de administración el día 28 de marzo y me leo que sale el decreto el 4 de abril. Que si ya se sabía algo, no hubiera costado nada comentarlo en el consejo de administración.A más a más, el único que habló de limpieza de equipamientos en el consejo de administración anterior fui yo. Y te lo comenté a tí precisamente y te dije “con la subida que vais a hacer del agua, ¿queréis encubrir el déficit que vais a tener de la limpieza de los equipamientos?” y tú contestaste “eso ni me lo he planteado siquiera, no sé qué pasará”.

59

Entonces hablé yo de ese tema ¿o no fue así?. Yo no digo ni una palabra que no se dijera allí, Fabián, nada más. Por eso he tenido dudas y decir, si estábamos a 28 de marzo, y tenían pensado hacerlo, que poco hubiera costado que nos hubieran informado “oye, vamos a intentar hacer esto, vamos a intentar hacer lo otro” pero como cualquier conversación que se pueda tener dentro de los consejeros en un consejo de administración. Nada más. Gracias.

Sra. Fuster: Per tant, això forma part del consell d’administració de SABEMSA, la idea de donar-li la resposta no era encetar un debat respecte d’aquest tema. Per tant, per tancar si us plau el tema, senyor Díaz..., hi sigui molt breu.

Sr. Díaz: Quan parlava que en aquests fulls d’excel surtin les signatures que hi ha, aquí hi ha signatures de contractació, és un avís que es dóna perquè aquests dos contractes que tenim de neteja s’estan acabant i es dóna un avís perquè es pugui estudiar. No té res a veure el consell d’administració de SABEMSA amb el procediment d’aquest document, que fins i tot, personalment diria que ni l’he signat jo, val? Perquè l’han signat altres persones de l’Ajuntament, com la Interventora, com gent que està en contractació, com el secretari i políticament l'ha signat l’Alcaldia. I estic exponent el tema del dubte. I torno a insistir, perquè ho he dit públicament aquí, aquest tema ha sortit en el ple i en el consell d’administració. Jo..., si has preguntat, has preguntat per a mi una malícia, perquè sí que no s’amaguen els números. Els números de SABEMSA no estan pensats perquè es pugui utilitzar..., hi torno a insistir, es va explicar. Jo el que no acabo d’entendre és que s’utilitzi a vegades, i no passa res, el senyor Antonio Báez, ha dit que aquí es fa..., és legítim, clar, heu de dir el què vulgueu. Ara generar un dubte sobre uns comptes i sobre la política que s’està portant a nivell de SABEMSA és una cosa que sí que discutiré perquè en cap moment el que es fa, hi ha un servei i sí que hi ha uns diners del pressupost municipal que van destinats a empreses privades que..., si jo ho vaig explicar, el pressupost ja parla d’això, hi ha el pressupost de l’Ajuntament i el pressupost de SABEMSA. El que estic dient és que aquest document...jo intervinc perquè genera un dubte que ja es va explicar allà, que no entenc... que no va donar per res la rèplica furibunda que estàs fent ara aquí, perquè en el consell d’administració es va explicar com eren els números i perquè s’estava fent això. I el tema és que clar, sí que com ajuntament estem obligats a estudiar la possibilitat que aquest servei es pugui remunicipalitzar i que el pugui assumir directament SABEMSA.

Sr. Rivera: A veure, la primera és un prec. Ahir vam tenir notícia del projecte de llei de Presupuestos Generales del Estado en concret de la disposició addicional 27 que va en la línia de prohibir que els ajuntaments puguin incorporar personal de les concessionàries, és a dir, dificultar o impedir del 100% dels serveis que es volen internalitzar es puguin fer. Avui el Consell Comarcal s’ha posicionat en contra demanant als diputats que ens representen al Congreso de los Diputados que es posicionin. Nosaltres fem el prec que l’Ajuntament de Barberà faci el mateix sentit que el Consell Comarcal.I una pregunta, molt breu. En referència a Ràdio Barberà. Hem demanat documentació que ja ens arribarà, no és el cas. La pregunta que tenim és: quin és el model o si és que el tenim perquè el servei Ràdio Barberà es mantingui i es millori en el futur?

Sr. Garcès: Bona nit una altra vegada. En aquest ple hem parlat de temes bastants importants. Hem parlat de pla estratègic de ciutat, hem parlat d’ingressos municipals per la sostenibilitat de serveis públics, hem parlat de l’ocupació pública per la prestació de serveis i

60

també s’ha parlat del rescat social i l’ocupació. Sobre aquest tema jo volia preguntar perquè estem d’acord tots que la millor forma de rescat social és ocupació digna i justa i encara tenim en els nostres polígons industrials, perquè Barberà per molt que vulguem afegir-nos al tema turístic no deixa de ser una ciutat de serveis i industrial. Hi ha moltes empreses que poden fer inversions en la nostra ciutat, algunes que ja hi són i altres que poden venir i que és una cosa històrica de la nostra ciutat que tots els equips de govern estan fent esforços per aconseguir que els aturats del seu municipi treballin dintre de les empreses del propi municipi. Ens ha arribat que una empresa molt important del nostre municipi, com és Louis Vuitton que ocupa moltes persones del nostre municipi, doncs obrirà una nova planta fora, dintre del Vallès Occidental, però no a Barberà del Vallès. No sé si tenen coneixement..., si han parlat amb l’empresa per al tema de sindicats..., què es notificarà als diferents treballadors i treballadores... una mica si hi ha informació que és poses sobre la taula. Gràcies.

Sr. Báez: Jo faré un prec als regidors i regidores que signeu decrets perquè aprofitant..., mireu, agafaré l’exemple de què s’ha parlat ara perquè penseu que nosaltres això ho rebem tres dies hàbils abans del dia del ple, per això preguntem perquè si tinguéssim més temps, posaríem una instància i demanaríem al secretari poder veure l’expedient i tal. Però heu de tenir en compte això, que ho rebem tres dies abans del dia del ple, per tant, és més fàcil preguntar-lo aquí i que ens contesteu i que no us enfadeu per això, perquè clar és tan concisa la informació que es dóna aquí que jo respecte del què ha preguntat el meu company..., és que no puc pensar en una altra cosa si el que diu en la descripció/objecte o contingut del decret és encàrrec de servei de neteges dels edificis i dependències municipals. I tu has parlat d’una iniciació d’un expedient o d’un procediment, però clar aquí no diu això, diu encàrrec, per tant, és lògic que d’alguna sobtada preguntem això perquè no tenim temps d’anar a mirar expedients i tal, és més fàcil preguntar-ho aquí i entenem que no hi ha cap problema que s’aclareixi. Però entengueu que és per això, que no és perquè no volem anar a Secretaria a mirar, sinó que tenim tres dies i, per tant, a vegades és molt més fàcil no fer el recorregut d’anar a Secretaria o mitjançant instància i fer-ho directament aquí, però és perquè això és molt concís. I el que es llegeix i per això ho he posat d’exemple és encàrrec de serveis. I abans de l’encàrrec, òbviament hi haurà un procediment previ d’iniciació i per això volia fer aquest prec, no us enfadeu perquè preguntem aquestes coses. Ja està.

Sra. Pérez: José Luís, pel tema de la Ràdio. Ahir vam explicar a la Junta de Portaveus que el que tenim és un expedient amb tota la informació i que, evidentment, falta un informe final d’aquella situació i el que sí que sabem és que s’ha de fer un replantejament de què és Ràdio Barberà, apostem, l’equip de govern aposta, per mantenir la ràdio a la ciutat amb la cooperació que teníem ara d’entitats, participació de diferents persones i de més. El model definitiu de la programació que no està suportada per personal estrictament municipal encara no està definit, vale? I és en el que estem treballant, en veure com podem donar sortida a, bàsicament, la programació de tarde-nit. Gràcies.

Sr. Pubill: Sí, per contestar a la pregunta que ens feia el Xavi Garcés. Evidentment, com bé deies és un tema que des de l’Ajuntament ens preocupa molt que tot el màxim d’ocupació que es pugui mantenir i augmentar dintre del nostre municipi ens preocupa, però també ens preocupa i en això som molt curosos en què quan nosaltres parlem amb empreses del nostre municipi i ens fan arribar les seves propostes de creixement o no creixement, en aquest cas de creixement, ens demanen discreció. El que no podem fer, la

61

informació la podem traslladar directament..., si vols després ho comentem, però per respecte a la petició que ens va fer l’empresa..no només la que tu comentaves, eh? D’altres empreses que tenen intenció doncs d’ampliar la seva empresa a Barberà, entenem que no volem i suposo que ho entendreu..., dir això en un ple..., preguntar això..., evidentment és el vostre dret, de qualsevol, però pot generar, diguéssim una sèrie de problemes o d’angoixes en els treballadors i treballadores d’aquesta empresa que potser a nosaltres no ens costa que se’ls hi hagi donat cap tipus d’informació i, per tant, respectem i entenem que el canal de comunicació de l’empresa ha de ser primer amb els sindicats i a partir d’aquí amb el seu comitè d’empresa i nosaltres després posicionar-nos o no, si cal.En qualsevol cas, aquesta informació que tu ens demanaves te la podem transmetre, però fora de ple. Gràcies.

Sra. Fuster: I tal com explicaves..., ho dic perquè l’alcaldessa acompanya al regidor en aquestes visites..., és a petició de l’empresa que demanen, si us plau, màxima discreció pel que ells decideixin fer o no fer. Afegir també que, des que aquest nou equip de govern està funcionant, la xifra d’atur ha disminuït, crec que el punt màxim estàvem al voltant de 2.500 i estem tocant, tocant als 2.000 parats en el nostre municipi pels quals continuarem treballant, que és la nostra obligació. I continuarem visitant empreses, clar que sí, de la mà del company regidor, el Pere Pubill.I una de les qüestions que sí que fem i que primer posem sobre la taula doncs és vetllar pels llocs de treball de ciutadans i ciutadanes de Barberà que encara no tenen aquest lloc de treball que de ben segur es mereixen.

Sr. Díaz: No hi ha cap problema en què es pregunti, ni ningú s’enfada, l’única cosa que sí que ho he dit que sí que no toleraré que es generin dubtis i s’han barrejat dues coses. Una era la pregunta concreta sobre això i sobre això no hi ha cap problema, he respost. És un tema que vincula a contractació i és un tema perquè s’acaba el servei i s’ha de donar una resposta i allà s’indica que la voluntat política d’estudiar la possibilitat que el servei de neteja ho pugui assumir SABEMSA. I l’altre el que dic, i també he deixat clar perquè sí que en aquesta seu, en aquest ple municipal i també en els consells d’administració sí que s’ha parlat de les orientacions futures de SABEMSA de quins serveis a part dels que ja gestiona, s’està estudiant la possibilitat que pugui gestionar. Per tant, com sóc una persona que parlo clar i he deixat clar, sí que dic que no toleraré. En aquest tema sí que m’he posat més serio, en el tema que preguntin i tot això, no hi ha cap problema perquè de fet la nostra responsabilitat també és respondre. Gràcies.

Sra. Fuster: Molt bé, fins aquí el ple del dia d’avui. Moltíssimes gràcies, regidors, regidores, secretari, interventora, el públic que ens ha acompanyat avui i els ciutadans i ciutadanes que ens escolten per Ràdio Barberà. Moltíssimes gràcies i bona nit!

_____________________

I no havent-hi més assumptes per tractar, la Presidència va aixecar la sessió a les 22:15 hores, de la qual s’estén aquesta acta a reserva de la seva aprovació en la propera sessió que es celebri i sens perjudici de la immediata executivitat dels seus acords, salvat allò establert a l’article 208 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.

62

Un cop aprovada aquesta acta, es transcriurà el seu contingut en el llibre d’actes corresponent, en folis numerats i degudament legalitzats amb el segell de la Corporació.

L’alcaldessa presidenta, El secretari general acctal.,

Sílvia Fuster Alay José Antonio Martínez Martínez