a. presentació€¦ · 2 / editorial casals, s. a. b. fase de realització el recital podria...

� / Editorial Casals, S. A. www.bambulector.com

TIPUS D’ACTIVITAT Recital poètic coral

MOTIUS La vida, l’amor i la mort en la tradició literària

MATERIAL QUE ES FA SERVIR Una selecció de poemes sobre els temes assenyalats

VALORS QUE ES TREBALLEN Curiositat per la cultura, realització personal, esperit crític

ÀREES DEL CURRÍCULUM Llengua Catalana i Literatura, Música, Plàstica i Visual, Tecnologia

COMPETÈNCIES BÀSIQUESCompetència cultural i artística, competència en comunicació lingüística, tracta-ment de la informació i competència digital

Sinera Martí Duran Mateu

A. Presentació

a. Fase de preparació

Els alumnes que faran el recital es dividiran en quatre grups: uns recitaran els poemes entorn de la vida, uns altres recitaran els que giren entorn de l’amor i uns altres llegiran els que parlen de la mort. El quart grup s’encarregarà de les feines de coordinació. Els alumnes que reciten poden indicar per mitjà de la roba que portaran (blanc/vida, vermell/amor, negre/mort) a quin grup pertanyen; fins i tot poden expressar-ho per mitjà d’elements simbòlics (flor, cor, dalla...).

A cada grup se li lliuren els poemes sobre el tema concret. Els alumnes de cada grup hauran de fer les tasques següents:�. Cercar imatges que es puguin projectar en una pantalla de fons i que tinguin relació amb els poemes reci-

tats.2. Preparar a Plàstica i Visual i Tecnologia els elements que ajudin a crear el marc, l’escenari, en el qual aquests

tres elements (vida, amor i mort) es facin presents també d’una manera visual.3. Cercar la música adequada als seus poemes.4. Preparar el recitat en sessions en què es treballi la dicció, l’entonació...

La fase de preparació pot comprendre més d’un mes; fins i tot es pot treballar amb diferents graus d’intensitat al llarg de tot un curs.

A continuació, adjuntem algunes peces musicals i obres d’art que poden servir d’ajuda. A http://www.musi-cadepoetes.cat, l’alumne podrà cercar els arxius de música.

vida amor mort

música • «Primavera», de Les quatre estacions (1723), d’Antonio Vivaldi.

• «Marxa triomfal», d’Aida (1871), de Giuseppe Verdi.

• L’idil·li de Sigfrid (1870), de Richard Wagner.

• «Marxa nupcial», de Les noces de Fígaro (1786), de Wolfgang Amadeus Mozart

• Sonata per a piano fúnebre (1839), de Frédéric Chopin.

• «La mort del cigne», d’El llac dels cignes (1876), de Txaikovski.

imatges • El para-sol (1777), de Francisco de Goya.

• La dansa (1910), d’Henri Matisse.

• Cupido i Psique (1787-94), d’Antonio Canova.

• Al bosc (1915), d’Edvar Munch.

• Malenconia (1627), de Hendrick Terbrugghen.

• El retrat del meu germà mort (1963), de Salvador Dalí.

B. Descripció de l’activitat

2 / Editorial Casals, S. A. www.bambulector.com

b. Fase de realització

El recital podria respondre bàsicament a l’esquema següent:

�. Lectura d’un text de presentació general. Un alumne del quart grup, que hem anomenat de coordina-ció, presentarà el recital, donant-ne a conèixer els temes, l’estructura i el sentit.

Invitarà el públic a participar a la part comuna, entonant els poemes que uneixen els tres temes i que prè-viament s’hauran repartit entre els assistents.

2. Primera cançó del recital. De manera coral i acompanyat de música, s’interpreta el poema «Bon dia, nostre pare» (poesia tradicional; en trobareu una interpretació a http://www.xtec.cat/rtee/europa/190es/partitura.htm).

3. Es presenten els poemes entorn de la vida. Se’n du a terme el recitat amb música suau de fons i projecció d’imatges.

4. Segona cançó del recital. Es fa una interpretació col·lectiva de «Cançó a Mahalta», de Màrius Torres. Se’n pot escoltar una versió a: http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=221&titol=1588

5. Es presenten els poemes entorn de l’amor. Es reciten seguint l’ordre que es presenta.

6. Tercera cançó del recital. Els alumnes interpreten col·lectivament el poema d’Agustí Bartra, una versió del qual poden trobar a http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musi-caDePoetes.Titol?titol=237&autor=49

7. Es presenten els poemes entorn de la mort. Es reciten seguint l’ordre que es presenta.

8. Tancament del recital amb el poema «Vall closa», de Josep Sebastià Pons. El pot recitar el mateix alumne que ha dut a terme la presentació. Amb aquests versos, es vol tancar el recital amb un darrer homenatge a la poesia, allunyant-se de la idea de mort i orientant-nos cap a la vocació d’eternitat.

Poesia és l’art de la paraula, entenent per Art la Bellesa passada a través de l’home, i per Bellesa la revelació de l’essència per la forma. Forma vull dir l’empremta que en la matèria de les coses ha deixat el ritme creador.

Joan Maragall

Algú preguntà un dia a una gran ballarina russa quin significat tenia una dansa que executava amb una rara genialitat. La dansarina va replicar amb aquestes paraules: «Creieu que si jo ho pogués explicar amb paraules em prendria la feina de ballar-ho?» Però la poesia ho explica amb paraules... i silencis.

agustí Bartra

Entenc la poesia com la descripció, passant de moment en moment, de la vida moral, d’un home ordinari, com ho sóc jo. (...) Tot poema hauria de ser clar, sensat, lúcid i apassionat, és a dir, en una paraula, divertit.

gaBriel Ferrater


c. Material de suport

ELABORACIÓ DEL TEXT DE PRESENTACIÓ GENERAL

Per preparar el text de presentació, els alumnes poden tenir en compte l’esquema següent:

�. Frases de benvinguda i salutació al públic que assisteix al recital. 2. Presentació dels grups i persones que hi intervenen, destacant l’esforç que s’ha fet. 3. Presentació dels tres temes que s’hi tracten. Breu reflexió sobre la importància d’aquests temes en la

història de la literatura i de l’art en general. 4. Explicació de l'estructura: tres parts separades per breus interpretacions musicals de poemes relacio-

nats amb cada temàtica. Explicació de la naturalesa coral d'aquesta part i invitació explícita a la inter-venció del públic.

5. Justificació de la tria dels poemes. Referència a la tria de la música i de les imatges que aniran apareixent. 6. Agraïments i paraules de pòrtic del recital.

ara és demà. no escalfa el foc d’ahirni el foc d’avui, i haurem de fer foc nou.Del gran silenci ençà, tot el que es moues mou amb voluntat d’esdevenir.

i esdevindrà. les pedres i el camíseran el pa i la mar, i el fosc renoud’ara mateix, el càntic que commou,l’àmfora nova plena de bon vi.

ara és demà. Que ploguin noves veuspel vespre tèrbol, que revinguin deusdesficioses d’amarar l’eixut.

tot serà poc, i l’heura i la paretproclamaran conjuntament el dretde vulnerar la nova plenitud.

Miquel Martí i Pol. «ara és demà». Dins: Crònica de demà.

POEMES ENTORN DE LA VIDA

En el text que dóna l’entrada dels poemes sobre la vida es poden assenyalar aquestes idees:

• La idea de la vida associada en la poesia a motius com el somni o el camí.• La necessitat de gaudir-ne (carpe diem).• La vida com una cosa inestable, sotmesa als vaivens de l’existència, expressat això de vegades de manera al·legòrica.• La vida unida a la consciència de la fugacitat i a la preocupació pel temps.• La vida impossible sense l’amor.

Caspar Friedrich, Les edats de la vida (1835).

PRIMERA CANÇÓ DEL RECITAL


Poem

es e

ntor

n de

la v

ida

aquest camí tan fi, tan fi,¿qui sap on mena?¿És a la vila o és al pide la carena?un lliri blau, color de cel,diu: –Vine, vine–.Però: –no passis! –diu un velde teranyina.¿serà drecera del gosat,rossola ingrata,o bé un camí d’enamorat,colgat de mata?¿És un recer per a adormirqui passi pena?aquest camí tan fi, tan fi,qui sap on mena?¿Qui sap si trist o somrientacull son hoste?¿Qui sap si mor sobtadament,sota la brosta?¿Qui sabrà mai aquest matía què em convida?i és camí incert cada camí,n’és cada vida.

Josep Carner«Cançoneta incerta». Dins: El cor quiet.

A

Carl W. Roehrig, La dansa dels pensaments (1953).

la Balanguera misteriosa, com una aranya d’art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu el fil. Com una parca bé cavil·la, teixint la tela per demà la Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà.Com una parca bé cavil·la, teixint la tela per demà la Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà.girant la ullada cap enrere guaita les ombres de l’avior, i de la nova primavera sap on s’amaga la llavor. sap que la soca més s’enfila com més endins pot arrelar la Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà.

sap que la soca més s’enfila com més endins pot arrelar la Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà.De tradicions i d’esperances tix la senyera pel jovent com qui fa un vel de nuviances amb cabelleres d’or i argent. De la infantesa qui s’enfila, de la vellúria qui se’n va, la Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà.De la infantesa que s’enfila, de la vellúria qui se’n va, la Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà.

Joan alcover«la Balanguera». Dins: Cap al tard.

B


Poem

es e

ntor

n de

la v

ida

a l’entrada de fosc, quan ja sereu molt vella, seguda prop del foc, debanant i filant, direu, cantant mos versos i tota tremolant: «ronsard em festejava al temps que jo era bella.» llavors no tindreu cap serventa ni donzella devora vós, damunt la feina dormitant, que al brogit del meu nom no es vagi despertant beneint vostre nom d’eterna meravella. Jo seré davall terra, i, fantasma sense os, per les ombres murtroses cercaré el meu repòs; vós sereu vora el foc una vella arrupida enyorant les amors que vàreu menysprear. Viviu, si em voleu creure, no espereu a demà; colliu ja des d’avui les roses de la vida.

Pierre de ronsard, «sonet per a elena». traducció de Miquel Forteza.

Dins: Els amors.

C

Enamorat i al·lota

si tu te fas la lluna, la lluna del cel blau, jo me faré el núvol i et vindré a tapar.

si tu te fas el núvol i me véns a tapar, jo me faré l’arena, l’arena de la mar.

si tu te fas l’arena, l’arena de la mar, jo me faré l’ona i et vindré a besar.

si tu te fas l’ona i me véns a besar, jo me faré la llebre, la llebre d’un camp gran.

si tu te fas la llebre, la llebre d’un camp gran, jo me faré caçador i t’aniré caçant.

si tu te fas caçador i m’has d’anar caçant, jo me faré la rosa rosa del roser blanc.

si tu te fas la rosa, rosa del roser blanc,jo me faré l’abella i t’aniré picant.

si tu te fas l’abella, i m’has d’anar picant, jo me faré la monja, monja del convent sant.

si tu te fas la monja, monja del convent sant, llavors jo em faré frare, t’he d’anar confessant.

si tu t’has de fer frare per ‘nar-me a confessar, val més que nos casem i hem acabat de penar.

Popular menorquina.

D

Sandro Botticelli, La primavera (1477).


Cambra de la tardor

la persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. aquelles veus d’obrers ? Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblidesles fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

gabriel Ferrater. «Cambra de la tardor». Dins: Menja’t una cama.

EPo

emes

ent

orn

de la

vid

a

Rellotge del Palau Capitanio, Pàdua (Itàlia), una obra de Falconetto dels anys 1599-1605. El palau té com a peculiaritat la torre d’aquest rellotge.

De sobte, hi ha matins que só com un velleti bufo dolçament les volves del vestit,i poso belles comes si faig algun soneti saludo el passant amb un braç encongit.

tinc un gran cansament del que he vist i sentiti tot pensant en l’íntim, inútil minyonet,vibra el meu cor mig còmic i mig endoloritcom en el capaltard el so d’un clarinet.

en els meus dits balders, les coses són adverses;i m’atabala arreu el so de les converses;sé, engabiat com un canari, el meu destí.

el món se m’ha tornat una grisa aquarel·lai faig al vidre del rellotge fregatel·laamb la malenconia de viure perquè sí.

Josep Carner. «De sobte, hi ha matins que só com un vellet». Dins: Primer llibre de sonets.

F

SEGONA CANÇÓ DEL RECITAL

POEMES ENTORN DE L’AMOR

En el text de presentació es poden assenyalar les idees següents:

• La presència constant d’aquest tema en la literatura.• De vegades el tema es presenta associat a sentiments de plenitud i felicitat.• Es pot viure des de la distància o amb la presència de la persona que s’estima.• Pot ser un amor no correspost, fet que provoca queixes i desesperació.• De vegades es perd i causa una profunda commoció.


Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

no podem acostar les nostres vides calmes:entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

en els meandres grocs de lliris, verds de pau,sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,de la font a la mar –la nostra pàtria antiga.

Màrius torres. «Cançó a Mahalta». Dins: Poesies.Po

emes

ent

orn

de l’

amor



Poem

es e

ntor

n de

l’am

orUn sonet per a tu

un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l’alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l’escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d’alguna melodia que sempre és agradable recordar.

un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò.

un sonet per a tu que m’ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.

Miquel Martí i Pol. «un sonet per a tu». Dins: Andorra (postals i altres poemes).

GL’esposa parla

-Quan te parlo i l’esguard se t’esgarria i escoltes i em mig rius, però no em sents; quan, fugint de prop meu, se’n va fent via el teu esprit al bell atzar dels vents, jo veig la nau del pensament que et porta navegar al lluny de l’horitzó marí. l’empenta de l’amor també és prou forta per dur-me al teu costat fins an allí. navego al teu costat com encantada, empesa per l’amor que se me’n duu. la via no conec ni l’encontrada: sols sé que sóc l’esposa enamorada, que avanço a vora teu i vaig amb tu.

Joan Maragall. «l’esposa parla». Dins: Visions i cants.

H

ab los peus verds, los ulls e celles negres,penatge blanc, he vist una garsa,sola, sens par, de les altres esparsa,que del mirar mos ulls resten alegres;i, al seu costat, estava una esmerla,ab un tal gest, les plomes i lo llustre,que no és al món poeta tan il·lustre,que pogués dir les llaors de tal perla;i, ab dolça veu, per art ben acordada,cant e tenor, cantaven tal balada:–Del mal que pas no puc guarir,si no em mirauab los ulls tals, que puga dirque ja no us plau que jo per vós haja a morir.si muir per vós, llavors creureul’amor que us port,e no es pot fer que no ploreula trista mortd’aquell que ara no voleu;que el mal que pas no em pot jaquirsi no giraulos vostres ulls, que em vullen dirque ja no us plauque jo per vós haja a morir.

roís de Corella. «la balada de la garsa i l’esmerla».

Iavui t’envie roses i aquests versosque volen dir-te, amor, quanta enyorançasent de tu quan no estàs i es petrificael món a poc a poc i és tot silenci.

avui t’envie, amor, el meu desigde tu que és foc immens i inacabable,que és pluja eterna i font que em naix la vidaen cada gest, cada ombra, en cada somni.

avui t’envie, amor, el meu amorfet passió perenne en la fermesade voler-te i voler que cresca i dureaquest camí que junts obrim de joia.

Marc granell. «avui t’envie». Dins: Versos per a Anna.

J

� / Editorial Casals, S. A. www.bambulector.com

Poem

es e

ntor

n de

l’am

orDos amants

Hi havia dos amants vora la mar en pena. Venia la tardor per serres fosquejants. el vent féu un xiulet saltant per la carena; amb fullaraca i pols embolcallà els amants.

en imploració van aixecar les mans; un glacial fuet els afrontà l’esquena; de polseguera es van trobar la boca plena, despulles sobre el cos a estil de mendicants.

i van guspirejar llurs ulls d’una ira estranya. Potser els van maleir la mar i la muntanya. tant de bo que la mort o l’oblit els colgués!

en un forc de camins esclataren en blasmes, i la nit sense estels engolí llurs fantasmes. Per indrets sense nom no es van veure mai més.

Josep Carner. «Dos amants». Dins: Ofrena.

K

TERCERA CANÇÓ DEL RECITAL


POEMES ENTORN DE LA MORT

En el text de presentació es poden assenyalar les idees següents:

• La mort produeix rebuig i dolor. De vegades, és la mort dels altres el que ens provoca dolor.

• Apareix sovint el caràcter igualitari i inexorable de la mort.

• De vegades s’analitza amb gran placidesa, com una part mateixa de la vida.

• L’ésser humà és capaç d’imaginar-se la seva mort, i pensar què quedarà d’ell.

Quan de mi, finalment, sols quedaran les lletres posades com ocells damunt els cables tensos dels esperits fidels als himnes de la vida, un martell plorarà per la llum apagada. el dia portarà corones de mimoses. Potser hi haurà perdó en la mar que no calla. el sol tindrà a la boca la seva sempreviva i noves veus diran l’alegria de l’aigua. el vent devastarà el fanal i l’estàtua. els estius lluiran les seves bruses grogues i el bastó blanc del cec sonarà als carrers grisos. entre les roques aspres i als boscos de les ànimes, orfeu seduirà les anònimes bèsties. Vindran els plenilunis a fer fremir les verges que esperaran l’amor entre els grills i l’acàcia. Jo ja no tindré rostre. a mes oïdes d’herba, el temps farà dringar un cascavell d’estrelles...

agustí Bartra. «Quan de mi, finalment». Dins: La fulla que tremola.

Gustav Klimt, El petó (1907-1908).

�0 / Editorial Casals, S. A. www.bambulector.com

Poem

es e

ntor

n de

la m

ort

Jo tinc una Mort petita,meua i ben meua només.Com jo la nodresc a ella,ella em nodreix igualment.Jo tinc una Mort petitaque trau els peus dels bolquers.només tinc la meua Morti no necessite res.Jo tinc una Mort petitai és, d’allò meu, el més meu.Molt més meua que la vida,amb mi va i amb mi se’n ve.És la meua ama, i és l’amadel corral i del carrerde la llimera i la parrai la flor del taronger.

Vicent andrés estellés. «Cançó de bressol».

Dins: La nit.

L

Marc Chagall, La tomba de Rachel (1966).

Desolació

Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir, que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta; mes branques una a una va rompre la tempesta, i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí obert i sens entranyes que de la soca resta; cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa, al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

i l’amargor de viure xucla ma rel esclava, i sent brostar les fulles i sent pujar la saba, i m’aida a esperar l’hora de caure un sol de conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca: sens jo, res parlaria de la meitat que em manca; jo visc sols per plànyer lo que de mi s’és mort.

Joan alcover. «Desolació». Dins: Cap al tard.

M

�� / Editorial Casals, S. A. www.bambulector.com

Poem

es e

ntor

n de

la m

ort

El cementiri dels mariners

Quan la passada del vent afinala tarda tèbia del mes d’agost,penges com una morta gavinadalt de la pedra grisa del rost.

Des de les blanques parets estretesveus una mica de mar només;i encara et poses tot de puntetes,blanc cementiri dels mariners.

ningú que als vespres a tu s’atansaper la drecera magra dels hortsdirà quan vegi l’esquena mansaque ets el pacífic hostal dels morts. […]

Dins la badia, les fustes fartesde sal i pesca mullen el llom;els homes passen del joc de cartesa l’opalina gràcia del rom.

les dones seuen a les cadiresamb aquells aires manifassers...i ningú pensa que tu respires,blanc cementiri dels mariners.

i ve que un dia la veu rossolad’una campana llagrimejant;i gent negrenca s’acorriolaseguint la vinya del teu voltant.

la caixa llisa puja la costa;tu ni la mires: ja saps qui és.sens reverència reps el teu hoste,blanc cementiri dels mariners.

i els qui te’l duen, mentre la palaremou la terra nets de corcó,pensen quina hora i en quina calai amb qui els pertoca calar l’artó.

els crida el tràngol i la mullena;caraimpassibles baixen després,al teu silenci girats d’esquena,blanc cementiri dels mariners.

si el mar és fúria, bot i deliri,i és embranzida i és cos a cos,qui se’n recorda del cementiri,del gris de nacre del seu repòs? […]

Jo et vinc a veure per la drecera,seguint les vinyes, deixant el port;i em vivifiques amb la maneraclara i tranquil·la de dir la mort.

la mort, com una gran companyianeta de tèrbols crits baladrersla mort, com feina de cada dia,mig de tristesa, mig d’alegria...blanc cementiri dels mariners!

Josep Maria de sagarra. «el cementiri dels mariners». Dins: Cançons de rem i de vela.

N

George Grosz, Estic content d’haver tornat (1943).

Vall closa

a la vall closa del poeta, de matinada hi canta el vent, i entre les pedres, la fonteta, amb un delit inconscient.

allà, quin bàlsam porta l’hora! el sol n’és l’hoste benvolgut, oh, soledat inspiradora, on mou la pluja un cant perdut!

nostra finestra és blaupintada. a estones brilla un mirallet de fusta antiga i ben daurada en la blancor de la paret.

i vas torcint emmirallada, sobre el teu front, l’aire senzill, ta cabellera humitejada, i espessa com un camp de mill,

mentre la pluja al lluny remulla la grogor fina d’un teulat, i murmureja tota fulla, inspiradora soledat.

Josep sebastià Pons. «Vall closa». Dins: Cantilena.

TANCAMENT DEL RECITAL

En el text de la conclusió es poden assenyalar els punts següents:

• La idea de poesia com a reflex de l’ésser humà i les seves inquietuds.• La idea de tradició literària reflectida en temes i formes

i recollida en el recital.• La idea del recital com a festa de la paraula que es tanca

amb el poema de Josep Sebastià Pons.

Joan Miró, Metamorfosi (1936).

te’n vas anar amb aquell ponent dolcíssim... Caigueres, lluitador, al marxar a la lluita. somreies a la força dels teus muscles i glaties per guerres i corones, i tot de cop t’has esllanguit per terra amb els ulls admirats...

ai, la Mort, i que n’ets d’embellidora! aquell teu primer vel, quan el llançares damunt de l’hèroe en flor, tots somriguérem sota els plors estroncats, que una serena va començar a regnar en el pit i el rostre del moribund. l’alè anava i venia suaument emperesit, fins que esperàrem... i no tornà... llavores esclataven més alts els plors al Cel... ell ja no hi era... Pro a fora, al camp, era un ponent dolcíssim...

Joan Maragall. «en la mort d’un jove». Dins: Visions i cants.

OTestament

Quan l’hora del repòs hagi vingut per mivull tan sols el mantell d’un tros de cel marí;vull el silenci dolç del vol de la gavinadibuixant el contorn d’una cala ben fina.l’olivera d’argent, un xiprer més arditi la rosa florint al bell punt de la nit.la bandera d’oblit d’una vela ben blancafent més neta i ardent la blancor de la tanca.i saber-me que sóc en el redós suauun bri d’herba només de la divina pau.

rosa leveroni. «testament». Dins: Les notes greus.

P

�2 / Editorial Casals, S. A. www.bambulector.com

a. presentació€¦ · 2 / editorial casals, s. a. b. fase de realització el recital podria...

Documents