ARXIUS49

CCultura Arxius

Editorial. Les actuacions de laSubdirecció general d’Arxius 2007-2010, pàg. 1 / Qüestions de treball.Ingressar els fons de l’exili.La Fundació Pau Casals completa elfons del gran músic català conservata l’ANC, pàg. 4 / El patrimonidocumental al Tarragonès: ConsellComarcal i arxius municipals.La tasca de l’Arxiu Històric deTarragona, pàg. 6 / Noticiari, pàg. 8 /Rerefons. Inauguració de la reformai ampliació de l’Arxiu Fotogràficde l’Arxiu Històric de la Ciutat deBarcelona, pàg. 29 / Memòries d’unarxivador de secà, pàg. 30 /Bibliografia, pàg. 31

Pri

mav

era

20

07

EditorialLes actuacions de la Subdirecciógeneral d’Arxius 2007-2010El Pla d’Actuació Arxivística 2004-2007 pro-posava deu eixos d’actuació en l’àmbit delsarxius i la gestió documental. Una part no-table d’aquests objectius es varen poder as-

solir en els gairebé tres anys de la passadalegislatura, d’altres tenen un horitzó de ma-terialització a mig o llarg termini que hacomportat que, actualment, alguns d’ells ja

Generalitat de CatalunyaDepartament de Culturai Mitjans de Comunicació

2ARXIUS49 Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Docu-

mental de la documentació, caldrà mate-rialitzar l’inventari, el catàleg, el cens i elmapa d’arxius de Catalunya com a instru-ments de planificació de les polítiques ar-xivístiques, de coneixement de la realitatdel patrimoni documental i de foment del’accés dels ciutadans al coneixement.

Paral·lelament i amb l’objectiu de donar res-posta als requeriments específics de la do-cumentació de la Generalitat de Catalunyaen el marc de l’e-administració, es crearà eldecret que reguli el cicle de vida dels docu-ments de la Generalitat de Catalunya quesubstituirà l’actual Decret 76/96.Tanmateix,i amb la finalitat de donar compliment a lalegislació vigent sobre documents, arxius ipatrimoni documental, es publicarà elReglament dels Arxius Comarcals. A més amés, per tal de resoldre d’una manera glo-bal el perfil curricular de tot el personal quetreballa en els arxius, es desenvoluparà lanormativa reguladora del perfil professio-nal del personal adscrit als arxius.

ÚS DE LES TECNOLOGIES DE LAINFORMACIÓPer tal d’impulsar l’ús de les tecnologies dela informació i les comunicacions, tant pelque fa al desenvolupament i posada en ser-vei d’aplicacions telemàtiques i de gestió,com pel que fa al desplegament d’infraes-tructures de telecomunicació, crearem elPortal Web dels Arxius Catalans i es cons-truirà un espai professional col·laboratiu enbase al Portal e-Catalunya que impulsa laDirecció General d’Atenció Ciutadana.

INFRAESTRUCTURESA més de la finalització de la construcciódels catorze arxius comarcals que preveuel Pla d’Infraestructures del Departamentvia conveni amb l’Institut Català de Finan-ces, es construiran gradualment, amb elpressupost ordinari de la SubdireccióGeneral d’Arxius, vuit edificis la major partdels quals requereixen l’ampliació dels im-mobles ja existents.Algunes d’aquestes am-pliacions es podran fer adequant la matei-xa seu i d’altres construint dipòsits externs(AC Garraf, AC Alt Empordà, AC Cerdanya,AC Anoia, AC Urgell, ACTerres de l’Ebre, ACConca de Barberà, AC Maresme).

En paral·lel, i en col·laboració amb la Vice-presidència del Govern i la Direcció General

es trobin en estat de plena execució i d’al-tres tot just en situació d’inici.En aquest nou mandat la SubdireccióGeneral d’Arxius integra a l’agenda temes ireptes derivats de la vitalitat i dinamismedel sector professional i de l’entorn en quèdesenvolupa les seves funcions, i defineixels eixos més prioritaris dels propers qua-tre anys en els següents àmbits d’actuació:

ACCIÓ DE GOVERNEn aquest context existeixen dos eixos bà-sic a desenvolupar, els Plans Directors i elsAcords de Col·laboració.

Pel que fa als Plans Directors, es finalitzaràel Pla d’Infraestructures del Departamentde Cultura i Mitjans de Comunicació quepreveu la construcció de 14 arxius comar-cals. Al seu torn, en el marc del desenvolu-pament de l’administració electrònica aCatalunya, s’implementarà de manera pro-gressiva, en col·laboració amb el Centre deTelecomunicacions i la Direcció General deModernització de l’Administració, un siste-ma de gestió documental arreu de l’Admi-nistració de la Generalitat de Catalunya quegarantirà un ús eficient de la informació iuna administració més transparent i pro-pera al ciutadà. També es donarà suport alprojecte i-Arxiu de preservació digital im-pulsat per CATCert .

Pel què fa als convenis de col·laboració, ambl’objectiu de donar compliment als precep-tes de la Llei d’arxius i documents i als ob-jectius fixats en el pla d’actuacions, laSubdirecció General d’Arxius estableixacords de col·laboració amb diferents enti-tats i institucions per a la realització d’ac-tuacions arxivístiques específiques relacio-nades amb:

� Gestió, conservació i accés de fons docu-mentals

� Recerca i promoció de la història� Realització de pràctiques als Arxius i pro-moció dels estudis d’arxivística i gestióde documents

� Recuperació de fons documentals� Cooperació� Cooperació Internacional

LLEI 10/2001 D’ARXIUS I DOCUMENTSUn cop assolida la constitució del ConsellNacional d’Arxius i trobant-se en tràmit d’a-provació el Registre d’Arxius i la Comissió

3

ARXIUS49del Patrimoni, elaborar els estudis de viabi-

litat i impulsar la creació de l’ArxiuTerritorial de la Delegació de Barcelona il’Arxiu Territorial de la Delegació de lesTerres de l’Ebre.

NOU DIMENSIONAMENT DELS ARXIUSPel que fa a recursos humans, el nou rol queha de desenvolupar el sector arxivístic acon-sella actuar en l’àmbit de la denominacióde la funció i, sobretot, en una adequacióde la seva estructura orgànica en la mesu-ra que ha d’afrontar reptes d’una gran trans-cendència pública i d’una forta influènciaen l’organització i gestió de l’administraciópública. Per aquests motius, s’impulsarà eldimensionament dels òrgans dependentsde la Subdirecció General d’Arxius, l’elabo-ració d’indicadors per a les dotacions depersonal dels arxius centrals administra-tius i la convocatòria periòdica de proces-sos de selecció de personal.

Pel que fa a la normativa tècnica, es crea-ran nous grups de treball que elaborin nor-mes i instruccions que serveixin per con-signar un conjunt de recomanacionsadreçades a millorar la gestió i el desenvo-lupament dels arxius de Catalunya.

SERVEIS DE QUALITATI NORMALITZACIÓEn primer terme es planteja promoure laimplantació de la Norma ISO 9001: 2000 dequalitat de manera seqüencial als arxiuscomarcals, continuar formant part delComitè CTN50 d’AENOR i, en col·laboracióamb el Centre de Terminologia TERMCAT,elaborar les versions catalanes de les nor-mes ISO en matèria de gestió documental iels suports digitals.

FORMACIÓ DELS PROFESSIONALSDELS ARXIUSObrir nous horitzons als professionals delsector mitjançant l’elaboració anual del Plade formació de la Subdirecció Generald’Arxius, la col·laboració en els plans de for-mació organitzats per l’Escola d’Adminis-tració Pública de Catalunya, l’Escola Superiord’Arxivística i Gestió de Documents, l’As-sociació d’Arxivers de Catalunya i l’orga-nització no governamental Arxivers senseFronteres.

Redefinir el format i ampliació de contin-

guts i temps de la Jornada Innov@doc. Col·la-borar i participar en l’organització de lesjornades específiques del sector organitza-des per altres organismes i institucions delnostre país com les Jornades Antoni Varès,el Laboratori d’Arxius Municipals, el Congrésd’Arxivística de Catalunya, la Jornadad’Estudi i Debat i totes les que puguin sor-gir que estiguin directament relacionadeso desenvolupin temes d’interès per al col·lec-tiu professional.

IMPULS A LA PROJECCIÓ DELS ARXIUSA LA SOCIETATConsolidar les noves col·leccions de publi-cacions de la Subdirecció General d’Arxius,l’edició i difusió de les publicacions periò-diques com són el Butlletí d’Arxius i el ButlletíITGD i impulsar el Centre de Recursos Arxi-vístics de Catalunya CRAC.

Impulsar la creació d’òrgans de coordina-ció de les polítiques de restauració i digita-lització de les institucions arxivístiques ca-talanes i la creació d’òrgans de coordinacióde les polítiques de preservació del patri-moni documental amb les institucions ca-talanes. En el mateix sentit, es potenciaràel Pla Bruniquer de Preservació del PatrimoniDocumental que es conserva en els arxius dela Generalitat i hi ha la voluntat de col·la-borar amb l’Institut d’Estudis Catalans, enel Projecte inventari dels fons documentals ca-talans en arxius estrangers.Fomentar els serveis educatius als arxiuscomarcals per tal d’endegar la creació delsserveis pedagògics arreu i propiciar un úseducatiu per a les escoles dels documentsd’arxiu.

Programar la inauguració d’una exposiciósobre la gènesi i evolució històrica del pa-trimoni documental, la creació de la set-mana dedicada als arxius i la celebració delDia Internacional dels Arxius. S’impulsarà tam-bé la difusió als mitjans de les notícies mésrellevants.

PROJECCIÓ INTERNACIONAL DEL’ARXIVÍSTICA CATALANAContinuar establint acords de col·laboracióamb altres arxius, organismes i institucions.Participar en jornades, congressos i col·lo-quis específics del sector i exercir la parti-cipació activa en organismes internacionalsd’arxivística.

4ARXIUS49 RELACIONS AMB EL MINISTERIO

DE CULTURA

Impulsar la creació de la Ciutat dels Arxiusa Sant Cugat, mitjançant la potenciació deles instal·lacions i els serveis de l’ArxiuNacional de Catalunya i la construcció del’Arxiu Històric Provincial de Barcelona alseu entorn, amb la voluntat de crear un equi-pament de rellevància internacional dedi-

cat a la difusió de la història contemporà-nia de Catalunya. Impulsar la construccióde la nova seu de l’Arxiu Històric de Gironai la remodelació de la seu de l’Arxiu Històricde Tarragona. Activar la segona fase del re-torn dels Documents de Salamanca i la iden-tificació dels fons propis de Catalunya i delsfons comuns que es troben a l’Arxiu de laCorona d’Aragó, tal com fixa l’Estatut d’Auto-nomia de Catalunya.

Qüestions de treballIngressar els fons de l’exili.La Fundació Pau Casals completa elfons del gran músic català conservata l’Arxiu Nacional de Catalunya.Josep Fernández Trabal,Cap de l’Àrea dels Fons Històrics de l’ANC

El mes de gener 2007 ingressà a l’ArxiuNacional de Catalunya la darrera docu-mentació del conegut i prestigiós violon-cel·lista, director d’orquestra i compositorcatalà Pau Casals. Aquesta documentació,procedent deWashington, tanca el fons do-cumental ja existent a l’ANC i es suma alsingressos realitzats els anys 1997, 1999 i2001. La vídua Marta Casals Istomín ha ce-dit els documents a la Fundació Pau Casals,la qual els ha afegit al fons ja constituït al’ANC en virtut del contracte de dipòsit quees va signar el dia 15 de març de 2006.El llarg procés de reunió dels fons docu-mentals de Pau Casals a Catalunya esdevéun cas paradigmàtic de recuperació d’ar-xius de l’exili, una de les tasques que l’ANCté més clarament encomanades i que re-quereix dedicació i mitjans. Aquesta cate-goria d’arxius són un fidel reflex de les vi-cissituds viscudes pels seus productors. Enaquest sentit cal recordar que Pau Casals va

viure a Prada de Conflent fins al 1956 i quedesprés fixà la residència, fins a la sevamortesdevinguda l’any 1973, a San Juan de PuertoRico. Fou a l’illa del Carib on va conèixer ies casà amb Marta Montáñez (1957). MartaCasals, casada novament amb el pianistaEugenio Istomín, es traslladà a viure a NovaYork i després a Washington, portant ambella part dels arxius del compositor catalài deixant la resta a Puerto Rico. Els fons do-cumentals del Mestre estaven repartits, pertant, entre les tres residències esmentades,una dispersió que Marta Casals, complintels desitjos del seu marit, va voler que s’a-cabés. Cal recordar, en aquest punt, que l’any1972 la parella havia creat la Fundació PauCasals amb l’objectiu de deixar a Catalunyatot el llegat que el Mestre conservava a lacasa de Sant Salvador del Vendrell. MartaCasals, fidel executora del determini del seumarit en aquest i molts altres aspectes, havetllat per la unificació de la integritat del

5

ARXIUS49llegat i ha estat la persona clau que ha fet

possible que el fons documental retorni sen-cer a Catalunya, posant la voluntat de PauCasals per damunt de tots els obstacles idesestimant altres opcions.

El 18 de març de 1997 va ingressar la partdel fons conservada directament per laFundació Pau Casals al museu del Vendrell,una mesura d’urgència motivada pel tan-cament temporal de la institució per obres.En aquells moments, la Fundació va signarun contracte provisional de dipòsit i trac-tament arxivístic que va permetre la cata-logació d’aquesta part del llegat. Es tractade 60 metres de documents de la infància ijoventut del Mestre i de les seves activitatspolítiques i professionals a Catalunya (du-rant la República i la guerra civil), així comde l’exili a la Catalunya Nord, destacant l’ar-xiu fotogràfic, la correspondència i la do-cumentació relacionada amb els primersfestivals de Prada del Conflent inauguratsel 1950. Aquesta documentació estava a lacasa-museu des de l’any de creació de laFundació Pau Casals, el 1972.

El 2 de febrer de 2001 arribà, deWashington,la documentació de l’etapa més interna-cional de la vida de Pau Casals quan, resi-dent ja a Puerto Rico i ambmoltes relacionsals Estats Units, el Mestre es dedicà a donarconcerts arreu del món i a promocionar elvalors de la democràcia i la pau. Es tractadel període de les grans efemèrides: estre-na d’El Pessebre (1960), concert a la CasaBlanca durant la presidència de John F.Kennedy (1961), atorgament de la Medallade la Llibertat (1963), composició de l’Himnede les Nacions Unides (1971) i moltes altres.Aquest segon ingrés, de 20 metres, incloïala correspondència personal i familiar, lesrelacions amb els governs de la República ila Generalitat a l’exili, programes de con-certs i un gran nombre de cintes de vídeo ipel·lícules. Poc després, el 13 de març delmateix any, la Fundació Pau Casals repatriàla part del fons que s’havia quedat a PuertoRico després de la mort del compositor i eltrasllat de la seva vídua a Nova York, inte-grada bàsicament per documents de l’eta-pa de Prada del Conflent que el Mestres’havia endut a Amèrica, per les activitatsde Casals a l’illa i per programes, partitu-res, àlbums de signatures i homenatges d’a-rreu del món.

El 18 de gener de 2007 ha arribat a Catalunyala documentació que Marta Casals encaraconservava a la casa deWashington.Aquestapart del fons està integrada per la part mésimportant de la correspondència personali professional enviada i rebuda entre 1956 i1973, ordenada i classificada per la pròpiavídua, circumstància que li dóna encaramésvalor. Cal destacar la documentació rela-cionada amb l’exili, com .la correspondèn-cia ambVentura Gassol, Josep Batista i Roca,Victoria Kent i Indalecio Prieto. D’igual in-terès són els dossiers relacionats amb laSpanish Refugée Aids, de la què Pau Casals vaser president honorari i gran benefactor, queinclouen els llistats de les persones ajuda-des, el patrocini per a l’obtenció de fons iles cartes d’agraïment de milers d’exiliatsanònims. També sobresurt la correspon-dència de Pau Casals amb polítics, músicsi intel·lectuals del seu temps. Entre els mú-sics esmentem les relacions ambAlexanderSchneider,Yehudi Menuhin, Fritz Kreisler iArnol Shonberg, i amb polítics i personesrellevants com els presidents Kennedy,Johnson i Nixon, Eleanor Roosvelt, MartirLuther King,Tedy Kollek (alcalde de Jerusa-lem) i molts altres. Cal remarcar també ladocumentació referent a la seva obra crea-tiva i un fons de partitures dirigides i in-terpretades pel mateix Pau Casals amb ano-tacions manuscrites. I finalment, aquestdarrer ingrés incorpora la documentacióproduïda arran de la mort de Pau Casals(1973) i el trasllat de les seves despulles aCatalunya el 1979.

Com a darrera dada, el fons es va nodrir elsanys 1995 i 1996 amb les partitures i llibresde música de l’Orquestra Pau Casals, crea-da a Barcelona l’any 1920.

Es tracta indubtablement d’un gran fons i,segurament, el més rellevant dels fons pri-vats que ha recuperat l’ANC. La seva im-portància ve donada per l’extraordinàriapersonalitat del seu productor –el catalàmés universal–, i per la quantitat i qualitatdels documents que aplega: 110,7 metresde documentació textual, entorn de 10.000imatges de diferents suports i formats i unnombre considerable de discs, films i cin-tes de vídeo.

El fons ha ingressat a l’ANC gràcies a la res-ponsabilitat i generositat de Marta Casals i

6ARXIUS49

Els desplegament de l’estructura comarcalde Catalunya durant la dècada dels vuitan-ta del segle passat va coincidir en el tempsamb la creació de la xarxa d’arxius histò-rics comarcals i la seva implantació pro-gressiva en el territori. Creats amb la Llei6/1987 de 4 d’abril, de l’organització comarcalde Catalunya, que va ser desplegada mit-jançant diversos decrets i modificacions,explicitats bàsicament al llarg dels anys 1988i 1989, els Consells Comarcals són ens del’administració local amb competènciestransferides des de l’administració de laGeneralitat i des de les altres administra-cions locals: Ajuntaments i DiputacionsProvincials i, per tant, el quadre de classifi-cació de la seva documentació ha de tenirforçosament notables similituds amb elspropis d’aquestes administracions, bàsica-ment pel que fa a les grans seccions.

Amitjan la dècada dels 90, quan els ConsellsComarcals ja havien complert gairebé 10anys d’existència i començaven a transfe-rir documentació als arxius comarcals, elServei d’Arxius va crear un grup de treballencarregat d’elaborar una proposta de trac-tament de la seva documentació delsConsells. El document resultant del treballd’aquesta Comissió fou la Norma per a l’ela-boració del quadre de classificació de la docu-mentació dels Consells Comarcals, que va ser

tramès als arxius comarcals el mes de fe-brer del 1998.Aquesta norma preveia la clas-sificació de la documentació dels Consellsen nou grans seccions:

1. Òrgans de Govern i Administració General2. Gestió de recursos econòmics3. Promoció econòmica4. Governació5. Cultura i Esports6. Ensenyament7. Sanitat i Benestar Social8. Medi Ambient9. Ordenació Territorial

Cada una de les seccions estava deguda-ment desenvolupada, especificant les sè-ries documentals corresponents. S’indicava,finalment que aquest era un quadre oberti subjecte als canvis de funcions que aquestsens poguessin experimentar en el futur.

La tasca de l’AHT al Consell Comarcal

En el cas del Tarragonès, l’Arxiu Històric deTarragona va plantejar anar mes enllà de larecepció de la transferència de documen-tació i la seva descripció i va endegar unprojecte que havia de permetre al ConsellComarcal disposar d’un sistema d’arxiu igestió documental; en aquest sentit, l’AHTva ser un dels primers arxius, sinó el pri-

El patrimoni documental alTarragonès: Consell Comarcal iarxius municipals. La tasca del’Arxiu Històric de Tarragona.Ricard Ibarra, director de l’Arxiu Històricde Tarragona

dels patrons de la Fundació Pau Casals.Totesels despeses han estat assumides pel De-partament de Cultura. Per accedir a deter-minades parts del fons, que es podrà efec-

tuar després de la descripció dels darrersingressos i de la unificació dels catàlegs, éspreceptiva la autorització de la FundacióPau Casals.

7

ARXIUS49mer, en afrontar la posada en marxa d’una

iniciativa d’aquest tipus. Fruit d’aquesta di-nàmica, i a sol·licitud del director de l’ar-xiu, l’octubre de 1997 el Servei d’Arxius lliu-rava al Consell Comarcal del Tarragonès unprograma de treball que definia les actua-cions i el calendari del projecte. També esredactava un conveni de col·laboració en-tre el Consell Comarcal i el Departament deCultura, que va signar-se el mes de febrerde 1998.

Immediatament després de la signatura delconveni, el Consell Comarcal del Tarragonèscontractava una tècnica arxivera, que sotala directrius del director l’AHT i el suporttècnic del Servei d’Arxius, va ser l’encarre-gada de realitzar les tasques que havien deconduir a la implementació d’un sistemad’arxiu i gestió documental.

El programa de treball establert des delServei d’Arxius establia els objectius a as-solir:

– Homogeneïtzar el mètode de treball en lagestió de la informació

– Racionalitzar els circuits documentals iels terminis de transferències

– Agilitzar la recuperació dels documents– Avaluar al documentació i aplicar les tau-les d’avaluació i tria

– Establir els mecanismes de control i ac-cés als documents

També es definien diverses fases de treball

1a fase� Anàlisi de la documentació i recollidad’informació sobre el funcionament del’organisme

� Elaboració del Manual de gestió de la do-cumentació i d’arxiu

2a fase� Implantació del Sistema de GestióDocumental

D’altra banda, per tal de poder informatit-zar l’inventari, el Servei d’Arxius va posara disposició del Consell el programari GAC.Pel que fa als terminis d’actuació, la tascava tenir lloc entre els mesos de febrer de1998 a maig de 1999.

En aquest període, l’arxivera contractada varealitzar l’inventari de la documentaciótransferida pel Consell, que abastava des del’any 1988 a 1995 i va realitzar també l’Anà-lisi de la documentació administrativa delConsell; així mateix, va elaborar els “Criteris

Generals d’Arxivament per al documenta-ció administrativa” i els “Criteris d’arxiva-ment específics per a cada àrea adminis-trativa”. Finalment, es van realitzarpropostes d’avaluació de diverses sèries do-cumentals –una novetat en aquells mo-ments pel que feia a la documentació delsConsells–, tancant d’aquesta manera el cer-cle que permetia avançar en la definició iimplantació d’un sistema de gestió docu-mental per al Consell Comarcal.

A partir del mes de juny de 1999, aconse-guits els objectius marcats, el projecte vaentrar en una via morta arrel de la no re-novació del conveni esmentat i de la deci-sió del Consell Comarcal de no renovar elcontracte a l’arxivera en qüestió.Aquesta situació de paràlisi perduraria finsl’any 2004, en que des de l’Arxiu Històric deTarragona es decidia impulsar de nou el pro-jecte estroncat, destinant la beca que anual-ment atorga la Diputació deTarragona a rei-niciar la col·laboració amb el Consell. Fruitd’aquesta nova dinàmica, l’any 2005 es po-sava de nou enmarxa el sistema d’arxiu delConsell, gestionant les transferències desde les diferents àrees a l’Arxiu General delConsell i d’aquest Arxiu General a l’ArxiuHistòric de Tarragona amb documentaciódel període 1995 a 2002; es va actualitzarl’inventari utilitzant el programari GAC i esvan aplicar les taules d’avaluació ja exis-tents, alhora que es realitzaven noves pro-postes d’avaluació.

El repte, però, era i es la continuïtat en eltemps d’aquesta intervenció. Per aconse-guir-la, s’ha impulsat de nou la signaturad’un Conveni entre el Consell , el Departa-ment de Cultura i elMinisterio de Cultura del’Estat, atenent a que l’AHT es un centre detitularitat estatal. A dia d’avui cal dir que laseva signatura sembla imminent. Mentres’espera aquest conveni, el Departament deCultura ha atorgat una subvenció al ConsellComarcal per tal de contribuir conjunta-ment a la contractació del personal tècnicnecessari per a impulsar el projecte.

La tasca de l’AHT a la comarca

Mes enllà de l’arxiu del propi consell, però,en aquesta nova etapa calia preveure en elmarc del conveni a signar, la necessitat deque l’AHT pogués actuar de manera nor-malitzada en l’àmbit comarcal, comple-

8ARXIUS49

Subdirecció general d’Arxius

El Consell Nacional es reuneixEl 29 de gener de 2007, es va realitzar la pri-mera reunió ordinària del Ple del ConsellNacional d’Arxius sota la presidència delConseller de Cultura i Mitjans de Comuni-cació, Sr. Joan Manuel Tresserras. L’objectiud’aquesta reunió va ser presentar a aquestòrgan consultiu, els projectes més rellevantsde la política de la Generalitat en matèriad’arxius per aquesta nova legislatura in-closos en el Pla d’Actuació Arxivística 2007-2010, destacant el Projecte Corporatiu deGestió Documental de la Generalitat deCatalunya i el Pla d’Infraestructures d’Arxiusdel Departament de Cultura. En el punt del’ordre del dia destinat a assumptes de trà-mit, el Conseller va fer especial esment alrecolzament del nou Govern vers la políti-ca arxivística existent i a la voluntat de do-nar continuïtat als responsables de definir-la i executar-la. A més a més, va explicaralgunes actuacions fetes pel Departament

Noticiari

mentàriament a la pròpia gestió de l’arxiudel Consell. Recordem que el fet que l’arxiusigui de titularitat estatal ha provocat tra-dicionalment una certa distorsió en la sevafunció de comarcal, que ha vingut exercintde manera puntual i intermitent. Ambaquest objectiu, s’ha plantejat la posada enmarxa del Servei d’Assistència a lesPoblacions del Tarragonès en l’àmbit delPatrimoni Documental, d’acord amb les di-rectrius derivades de la vigent llei 10/2001de 13 de juliol d’arxius i documents, queatorga als arxius comarcals la responsabi-litat de coordinar i dirigir els programes es-pecífics sobre el patrimoni documental dela comarca, i semblantment a l’experiènciaen el camp del patrimoni documental im-pulsada per la Diputació de Barcelona ambla creació de la figura de l’arxiver itinerant.De fet, l’AHT ja havia plantejat l’any 1992la conveniència de crear la figura de l’arxi-

ver intermunicipal, una proposta que no vareeixir. Amb tot, des de l’arxiu es van por-tar a terme actuacions puntuals en diver-sos municipis de la comarca, i així, a ban-da d’ingressar els fons històrics de Renau iVespella de Gaià, l’arxiu havia elaborat, acomençaments de la dècada dels 90, els in-ventaris dels arxius municipals de la co-marca, i havia col·laborat estretament ambdeterminades poblacions, com Constantí,La Canonja, el Morell i Torredembarra per aposar en marxa el seu arxiu municipal.

Amb el marc legal de l’actual llei d’arxius idocuments, la col·laboració del ConsellComarcal i l’impuls i el suport de la Subdi-recció General d’Arxius, cal ser optimistarespecte a l’èxit d’aquest nou intent peraconseguir una correcta gestió del patri-moni documental de les poblacions delTarragonès.

envers temes de ressò mediàtic, que són ohan estat objecte de polèmica, com la se-gona fase del retorn a Catalunya del docu-ments de Salamanca, la identificació delsfons propis de Catalunya i dels fons comunsque es troben a l’Arxiu de la Corona d’Aragó,la constitució del Patronat de l’esmentatArxiu i la creació de l’arxiu Històric Provin-cial de Barcelona. Finalment, en el marc d’a-questa reunió, es va comunicar l’especialinterès de la Subdirecció General en con-vocar de manera immediata la ComissióPermanent del Consell Nacional. Tal i commarca el Decret 52/2006, aquesta comissióestà formada per: Ramon Alberch, Josep M.Sans Travé, Joan Antoni Jiménez, AnnaLorente, José Luís Martínez-Alonso Camps,Esther Mitjans i Mercè Font.

Presentació del projecte i-arxiu de CATcert al’Arxiu Nacional de Catalunya

El passat dia 5 de març de 2007 es va rea-litzar la presentació del projecte iArxiu quepromou l’Agencia Catalana de Certificació

9

ARXIUS49Essencialment el projecte iArxiu, i seguint

les mateixes conclusions presentades pelsponents, té com a finalitat: …” el compromísenvers la seguretat i conservació del documentpúblic electrònic sigui una realitat i així donarla confiança necessària a totes les Administra-cions Públiques Catalanes per tal que puguinanar avançant en aquesta digitalització de l’ad-ministració, amb totes les garanties tècniques,però també jurídiques de que els documents elec-trònics són i continuaran sent integres i per tantautèntics i que es podran recuperar quan aquestssiguin requerits, avui i en el futur”. Es preveuen breu termini fer una presentació del pro-jecte oberta al conjunt de professionals delSistema d’Arxius de Catalunya.

Les pagines de la SGA i de l’ANC al nou entornweb de la GeneralitatA finals del mes de març s’ha publicat a in-ternet la migració de les pàgines de laSubdirecció general d’Arxius i de l’ArxiuNacional de Catalunya al nou Gestor deContinguts i Portals Vignette. Aquesta mi-gració significa l’adaptació d’ambdues pà-gines al disseny corporatiu del nou entornweb de la Generalitat de Catalunya.

L’exposició El retorn dels documents confiscats aCatalunya ja és visible a Internet

Des del dia 27 de març ja està disponible lavisita virtual a l’exposició “El retorn dels do-cuments confiscats a Catalunya”. L’exposicióexplica el procés de confiscació documen-tal que va patir Catalunya arran de la gue-rra civil espanyola, la finalitat informativai repressiva de la requisa, la història de lareivindicació, quina documentació ha re-tornat fins ara, i a qui pertany. Es pot acce-dir a la mostra des de pàgina web de laSubdirecció general d’Arxius i des de la pà-gina de l’Arxiu Nacional de Catalunya o bé,directament, a l’adreça: http://cultura.gen-cat.net/arxius/papers/index.html

Grup de treball d’arxius històrics provincials delMinisteri de Cultura

La Subdirección General de los ArchivosEstatales del Ministeri de Cultura ha cons-tituït un grup de treball d’arxius històricsprovincials espanyols, amb l’objectiu d’ela-borar propostes de millora del seu funcio-nament i actualitzar el seu paper en la ges-tió dels fons. Aquest grup de treball s’es-tructura en comissions d’estudi d’àmbits

(CATcert) al col·lectiu de professionals delcos d’arxivers de la Generalitat de Catalunya.L’acte es va celebrar a la seu de l’ArxiuNacional de Catalunya i va ser presentat pelSenyor Jordi Masias, Director de CATcert, iel Senyor Ramon Alberch, SubdirectorGeneral d’Arxius.

La presentació va anar a càrrec dels sen-yors Ignacio Alamillo i Raimon Nualart deCATCert. El Sr. Alamillo va centrar la sevapresentació en aspectes com els objectiusdel projecte, el model funcional del serveii l’arquitectura del projecte. El Sr. Nualartva explicar els casos d’ús de la integra-ció d’iArxiu amb els Sistemes de Gestió do-cumental en les seves fases activa, semi-ac-tiva i l’ontologia arxivística i administrativa.

L’objectiu del projecte és facilitar la transi-ció a la custòdia i arxiu del document elec-trònic. Es considera que no s’està davantd’una qüestió estrictament tecnològica o deseguretat sinó que es tracta d’un problemajurídic i de gestió que cal donar resposta.Les solucions proposades respecten les ac-tuals competències de gestió dels arxius ivolen actuar com a acceleradores de l’a-dopció del document electrònic. De fet elmodel previst d’integració d’iArxiu amb elsSGD (sistemes de gestió documental) en fa-se semi-activa, es concep de forma que elSGD contindrà les polítiques de captura dedocuments, quadre de classificació, segu-retat i accés, calendaris de disposició i nor-mes de preservació. Aquest gestor d’arxiuo RM s’integraria amb iArxiu de forma queaquest darrer seria l’encarregat d’executar(sobre els objectes digitals arxivats) les po-lítiques predefinides. A més iArxiu assegu-rarà l’evidència electrònica dels documentselectrònics, executarà les polítiques de pre-servació, usarà visors per la recuperació ivisualització dels documents. Un dels ele-ments per dur a terme la correcta execucióde les polítiques de preservació és el man-teniment d’un Registre de formats que hau-rà de permetre la migració o emulació dedocuments electrònics quan es produeixiun canvi en el format original que es va pro-duir. D’aquesta forma es fa front a l’obso-lescència tecnològica. Finalment es va re-marcar molt el canvi de rol que, pelsarxivers, significarà aquest model. De fet esreforça la seva funció d’administrador delsistema de gestió de documents.

10ARXIUS49 específics de la gestió dels arxius i el trac-

tament documental que porten a terme. Laparticipació catalana va a càrrec dels arxiusHistòric de Girona i Històric de Tarragona.

Restauració

La Subdirecció General d’Arxius ha restau-rat 45 pergamins del fons patrimonial BasBalaguer (Anoia, s. XIV-XVII), el privilegi reialoriginal, en pergamí, contenint les ordina-cions de la Confraria de Sant Miquel delsblanquers, assaonadors i sabaters deVilafranca del Penedès, del 27 de novembrede 1526, signat pel lloctinent Frederic dePortugal i de Noronha, bisbe de Sigüenza, iels manuscrits Notísias de las cosas dignas demòria de aquest convent de Santa CatharinaVerge y Màrtir (Barcelona, 1680-1720) i Su-maria relacion de la fundacion y cosas memo-rables del convento de Nra. Sra. del Rozario, delorden de predicadores, de la villa de Ulldeconadel principado de Cataluña, sacado fielmente dellibro original y primitivo de dicho assumpto (s.XVIII). Es tracta de documents comprats elsdarrers anys des de la SGA.

Subvencions a arxius 2007

El 30 de març s’ha publicat al DOGC (núm.4853) l’Ordre CMC/65/2007, de 2 de març,per la qual s’aproven les bases que han deregir la concessió de subvencions als arxiusde Catalunya. Properament, es publicarà laconvocatòria de subvencions per al 2007.

Arxiu Nacional de Catalunya

Ingrés del fons Seguí

L’Arxiu Nacional de Catalunya ha ingressatel fons fotogràfic Seguí, format per més de250.000 imatges produïdes pel fotògrafHoraci Seguí López amb la col·laboració delseu germà, Rafael Seguí López, el seu fillOscar Seguí i el seu nebot Josep Maria Arolas.L’adquisició del fons Seguí, mitjançant con-tracte de compra i cessió en exclusiva delsdrets d’explotació, ha estat valorada moltpositivament per tal de complementar elsfons fotogràfics dels fotoperiodistes de lageneració 1960-90, actualment representatsa l’ANC amb els fons Nicolás GonzálezAlbiach i Juan Antonio Sáenz Guerrero.

Horaci Seguí, s’inicià en el món de la foto-

grafia l’any 1959, d’una manera casual, apartir de les imatges de les activitats delClub Hispamer, que com a treballador delBanc Hispano Americano li encarregavenels seus propis companys. Les primerescol·laboracions a la revista Mosaico Musicall’impulsaran a deixar el treball en el mónde la banca per dedicar-se a la informaciógràfica treballant per a les revistes SábadoGráfico, Discóbolo i Velocidad i el setembre de1963, sol·licita l’ingrés al Registre Oficial deperiodistes no sent admès en el mateix.Aixòperò no l’aturà i continuà treballant amb lesseves col·laboracions a un munt de revistesespecialitzant-se en fotografia musical (fes-tival de música, concerts i cantants) i en fo-tografia esportiva fent un seguiment moltcomplert dels equips catalans de futbol ibasquet, així com altres esports (ciclisme,automobilisme, rugby, natació, waterpolo)i complement aquest temes amb altres as-pectes de la transició com els fets políticso les vagues i manifestacions. El seu germàRafael col·laborà amb ell com a correspon-sal de les revistes del grup d’Eugenio Suárezi fou redactor gràfic de Mundo Diario, Diceni Récord.

Horaci Seguí fou fundador de l’AsociaciónNacional de Informadores Gráficos de Prensa,de la qual va ser president a Catalunya desde 1978 fins a 1989 i membre de la JuntaNacional fins a 1987. Posteriorment, el fe-brer de 1992 en assemblea i segons els es-tatuts, s’acordà la conversió de la ANIGP enAssociació d’Informadors Gràfics de Premsa iTV de Catalunya, la qual va presidir fins a laseva dissolució.

Podem trobar fotografies de Seguí publica-des a les revistes Don Balón, Revista Barcelo-nista, Revista del Barça i As i col·laboracionsa Tele-radio, Mundo Gráfico, Ondas, Correo dela radio, ABC, Hogar y Moda, Diario Femenino,Andorra Magazine, Noticiero Universal, Solida-ridad Nacional, La Prensa, Semana, Garbo oLecturas, i en llibres com Història del Fotope-riodisme a Catalunya (1885-1976) de JaumeFabre, 40 años de historia del automovil en elcircuito de Montjuich de J. Del Arco, i F.C.Barcelona. La seva història i el seu present deJaume Sobraqués i Callicó., entre d’altres.Així mateix la seva obra ha esta exposadaal Palau de la Virreina, al Museu Colet, al’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i alMuseu del Barça així com en nombrosespenyes barcelonistes.

11

ARXIUS49

El fons del President Maragall ingressa a l’ANC

El 27 de novembre de 2006 l’Arxiu Centralde la Presidència va transferir a l’ANC la do-cumentació generada pel Gabinet del Pre-sident Maragall entre 2003-06. Aquest in-grés s’incorpora al registre de fons de l’ANCcom a fons President Pasqual Maragall i Mira(documentació institucional). El seu volum ésde 70 metres lineals aproximadament i con-té, entre d’altres, correspondència i infor-mes de l’activitat política i administrativadel President. Com a documentació de ti-tularitat pública, la transferència s’ha fetd’acord amb el que estableix la Llei 10/2001d’arxius i documents i seguint el mateixprocediment utilitzat l’any 2003 per in-gressar la documentació institucional delPresident Jordi Pujol (1980-2003).

Els fons d’ambdues presidències de l’actualGeneralitat, restaurada l’any 1977, es com-plementen amb la documentació generadapel president Josep Tarradellas (1977- 80)que es conserva al Monestir de Poblet.

Les actes de la Junta de Museusja es poden veure en línea

Durant la tardor de 2006 s’han realitzat lestasques de revisió de la descripció a nivellde catàleg i la digitalització de la sèrie deles actes de la Junta deMuseus de Catalunya,institució successora de l’antiga Junta deMuseus de Barcelona. El resultat de la fei-na feta ha estat un total de 1.027 unitats decatalogació, que abasten el període de 1891a 1981, i 7.505 fitxers d’imatge.

La incorporació de la descripció al progra-mari GANC, de gestió de la documentacióde l’ANC, ha permès la posterior associacióde les imatges digitals a les unitats de ca-talogació corresponents. Atès que es tractad’una sèrie d’accés lliure, les descripcions iles imatges que hi són associades són con-sultables a la seu de l’ANC i també en líniaa través del lloc web de l’arxiu.

Cada acta de la Junta correspon a una uni-tat de catalogació i la seva recuperació espot fer a través del codi de la unitat o peruna cerca per cronologia o descriptors (ono-màstics, entitats, topònims i de matèries).Un cop localitzada l’acta corresponent espoden visualitzar les imatges que hi estanassociades, en mitja o en alta resolució.

Ingrés del fons Victoria de los Ángeles

La recentment creada FundacióVictoria delos Ángeles, propietària legal de la docu-mentació personal i artística de la insignecantant, ha pres la decisió de cedir en co-modat a la Generalitat de Catalunya el seuarxiu personal. L’ingrés del fons documen-tal tingué lloc el proppassat mes de no-vembre de 2006, a l’ANC, que serà la insti-tució encarregada de realitzar la classificació,descripció i informatització del fons, per talde preservar el coneixement de la seva fi-gura, així com, el de la seva trajectòria ar-tística.El fons documental està integrat per do-cumentació personal i familiar; corres-pondència rebuda fruit de la seva activitatprofessional; una destacada col·lecció deprogrames musicals, que ens mostren laseva dilatada carrera artística; partituresmusicals, algunes d’elles dedicades pelspropis compositors; fotografies amb lespersonalitats més rellevants de la culturadel segle XX i de moltes de les seves actua-cions, i algunes de les seves gravacions mu-sicals.El fons no serà accessible fins que s’haginconclòs els treballs del tractament arxivís-tic adient. Caldrà tenir en compte, alesho-res, que els documents que continguin da-des personals que afectin a cantant, o aterceres persones, i aquells que continguinobra protegida per la llei de la propietat in-tel·lectual, no seran accessibles fins que nohagi transcorregut els terminis legals co-rresponents.

Arxiu Central Administratiu del Departamentd’Acció Social i Ciutadania

Centralització i unificació de la documentació dela Direcció General d’Atenció a la Infància il’Adolescència i l’Institut Català d’Acolliments iAdopcions.

Durant els darrers anys la Direcció Generald’Atenció a la Infància i l’Adolescència(DGAIA) i l’Institut Català d’Acolliments iAdopcions (ICAA) han sofert diverses rees-tructuracions departamentals i han anatcanviant la dependència orgànica entre di-versos Departaments, passant pel Depar-tament de Benestar Social, el Departamentde Justícia i l’actual Departament d’AccióSocial i Ciutadania. Aquest fet ha generat

12ARXIUS49 una dispersió física de la documentació en-

tre els Departaments, aquesta casuística hagenerat dificultats en la localització i la re-cuperació per consulta i préstec; especial-ment en el casos dels expedients de me-nors.

És per això que des de l’Arxiu CentralAdministratiu del Departament d’AccióSocial i Ciutadania i en col·laboració ambl’Arxiu Central Administratiu del Departa-ment de Justícia és va acordar centralitzarla documentació en l’Arxiu Central Admi-nistratiu del Departament d’Acció Social iCiutadania, per tant s’ha realitzat un pro-jecte de tractament documental d’aquestsexpedients, donant lloc a una unificació fí-sica de 3.635 capses corresponents a les se-güents sèries documentals: B0201 Expe-dients de menors (de la DGAIA i CentresResidencials d’Atenció a Menors), B0251Acolliments i Adopcions, B0254 Acollimentsi B0259 Adopcions Nacionals i que ja estana disposició de les unitats productoresDGAIA i ICAA.

Arxiu Comarcal de l’Alt Camp

Ingressos

El 9 de novembre de 2006 s’ha realitzat elsegon ingrés de documentació en el fonsAjuntament del Milà (1980-1994), en totaluns 9 ml.

El 17 de novembre de 2006 s’ha realitzat elcinquè ingrés de documentació en el fonsDepartament d’Economia i Finances. Ofi-ci-na Liquidadora (1997/-2000), en total uns3,3 ml.

El 12 de desembre de 2006 el senyor EusebiFortuny (gràcies a les gestions del senyorJaumeTeixidó) ha ingressat a l’arxiu de com-plement una còpia digital de 6 documentsreferents a Valls (1596/1803). Destaquen lacapitulació entre els jurats i prohoms deValls i el mestre Joan Monter, arquitecte ihabitant d’Alcover, a qui encarreguen la fà-brica d’un pont de quatre arcades sobre elriu Francolí (1596) i un capbreu dels censosi drets del convent del Carme (1750-58).El 22 de desembre de 2006 s’ha realitzat eltercer ingrés de documentació en el fonsConsell Comarcal de l’Alt Camp (1990-2001),en total uns 29 ml.

El 17 de gener de 2007 s’ha realitzat el 2ningrés de documentació en el fons Ajunta-ment d’Alió (1952/2001), en total uns 21 ml.El mateix ajuntament ingressa el fons Jutjatde Pau d’Alió (1908/1983), en total 1,2 ml.Aproximadament.

El 17 de gener de 2007 la senyora MariaCarme Compte Domingo, directora del CEIPSant Ramon, ha realitzat el 8è ingrés en elfons Ajuntament del Pla de Santa Maria(1893-1956). Es tracta de 2 llibres: un regis-tre de correspondència de l’escola pública(que en part és un copiador de cartes i al fi-nal un dietari, 1893-1945) i un llibre de visi-tes d’inspecció (1940-56).

Descripció

S’ha fet un inventari sumari dels nous in-gressos esmentats, excepte el del fonsConsell Comarcal de l’Alt Camp (donat ques’està a l’espera de recollir més documen-tació del mateix període).

S’ha bolcat en suport informàtic l’inventa-ri del fons notarial del districte deValls, quecompta amb vora 3.000 registres.

Exposició Els arxius de Valls

Entre el 6 de novembre i el 5 de desembrede 2006 va estar oberta al públic a la seu del’arxiu l’exposició Els arxius de Valls. Es pre-tenia explicar la història dels arxius muni-cipal, notarial, parroquial i judicial (que con-figuren el nucli originari de l’ACAC), des dela primera notícia concreta, el 1406, fins al’actualitat. Es feia especial èmfasi en l’ac-tuació de la Generalitat republicana, que el1938 s’endugué els arxius al monestir dePedralbes per salvaguardar-los, i en el re-torn posterior a Valls, el 1940 (que compor-tà la barreja de tots ells i l’abandó a les gol-fes de la casa de la vila). Un últim àmbitincidia en la creació de l’Arxiu Històric mu-nicipal deValls que, amb la firma d’un con-veni amb la Generalitat, es convertia enArxiu Històric Comarcal deValls el 7 d’abrilde 1983. Culminava així un procés gestatdurant la Segona República i sorgia un noucentre cultural. D’ençà de la seva creació,l’ACAC ha anat creixent i actualment con-serva vora 90 fons, que ocupen 2.000 me-tres lineals, ha acollit a més de 12.000 usua-ris i ha servit prop de 60.000 unitatsdocumentals. Alhora, ha col·laborat en la

13

dinamització cultural de la comarca, tant através dels cursos de formació d’investiga-dors, com de la revista Historia et Docu-menta o de les beques d’investigació de l’AltCamp.

Visites a l’arxiuEls dies 19 i 26 de gener de 2006 han visitatl’ACAC dos grups d’alumnes de batxilleratde l’IES Jaume Huguet, deValls. La intencióera que coneguessin què és un arxiu, qui-nes tasques desenvolupa i què hi poden tro-bar, per tal d’animar-los (amb l’ajut dels pro-fessors) a realitzar el treball de recerca ambfons de l’arxiu.

Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

Ingressa la Col·lecció d’imatges delConsell Comarcal

Aquesta col·lecció la formen 785 fotogra-fies, la majoria en color, 68 fotolits, 13 dia-positives i 140 negatius corresponents bà-sicament a reportatges (1988-2006) de totamena d’actes organitzats per aquesta ins-titució comarcal. Inclou imatges de la con-cessió dels premis Sirena i Pastor del´Empordà, així com també d’edificis del pa-trimoni arquitectònic de la comarca, imat-ges de nombrosos actes culturals i panorà-miques aèries de molts municipis de l’AltEmpordà. Des de de l’arxiu comarcal s’hafet el catàleg de la col·lecció.

Presentació de les Ordinacionsde la Pesquera de Cadaqués

El dissabte 16 de desembre es presentà alTeatre Art i Joia de Cadaqués, antic MuseuPerrot-Moore, el llibre “Les Ordinacions de lapesquera de Cadaqués (segles XVI-XVIII)” edi-tat conjuntament per aquest ajuntament iel Museu de la Pesca de Palamós, sent elsautors Enric Prat, E. Serna i PepVila. El ma-nuscrit original es troba a l´Arxiu parroquialdel poble. Es tracta d’un conjunt de normesque reglamentaven la pesca a l´encesa dinsdel terme marítim de Cadaqués de l’any1542 fins al 1792. Es refereixen al reparti-ment dels caladors per a les barques d’en-cesa. S’hi explica com s’assignen els cala-dors a cada barca o grup de barques queformaven l’encesa. En conjunt en aquestmanuscrit batega bona part de l´estructura

jurídica del passat col·lectiu dels cadaque-sencs i que, en certa manera, recull la im-portància i la manera de pescar, és a dir, elsistema de vida principal de prop de cincsegles. Només cal mirar el llarg llistat ono-màstic de caps de família que tanca el lli-bre –amb cognoms com Serinyana, Marés,Escofet, Rahola …–, així com la rica toponí-mia molta encara en ús.

Arxiu Comarcal del Bages

L’Institut Ramon Muntaner dóna suport a unprojecte impulsat pel Centre d’Estudis del Bagesi l’Arxiu Comarcal

L’objectiu es constituir un fons de materialoral i fotogràfic centrat en la vida de les do-nes al llarg del segle XX. S’ha treballat sobreuna trentena de testimonis de diferent con-dició social i cultural de la comarca delBages. El projecte, que també compta ambla col·laboració del Consell Comarcal delBages i l’Ajuntament de Manresa, vol tenircontinuïtat en una segona fase a través dela publicació de l’estudi i una exposició.

Des de fa uns anys, a la comarca, s’han anatportant a terme experiències a Callús, SantJoan de Vilatorrada i altres poblacions, enel camp de la història oral.

Ingrés de l’Arxiu Fotogràfic Gamisans

L’Arxiu Gamisans conté fotografies deLlorenç Gamisans i Vilaplana (1908-1989) iMiquel dels Sants Ausió i Rovira (1897-1970).Els dos fotògrafs van treballar conjuntamentdurant uns trenta anys –inicis dels anys vintfins a mitjans dels anys cinquanta- amb elnom comercial R.G.A. (Reportatges GràficsAusió).Van publicar en molts diaris i revis-tes de l’època, tant de la comarca com delconjunt del país, com “La Vanguardia”, “ElDia Grafico”, “La Hormiga de Oro”, “El Pla deBages”, etc. Llorenç Gamisans, l’any 1954,va adquirir l’Arxiu.Actualment està en pro-cés de revisió però la part més importantcorrespon als negatius de vidre –alguns mi-lers-, molts anteriors a la guerra de 1936-1939. El seu estat de conservació, en gene-ral, és molt correcte. Els negatius es trobeninstal·lats en capses de cartó dur; un totalde dues-centes vuitanta nou.

L’ingrés enriqueix, de forma notòria, els fonsfotogràfics de l’Arxiu Comarcal. El seu es-

ARXIUS49

14ARXIUS49 tudi ens permet endinsar-nos en alguns pe-

ríodes històrics amb un alt grau de detallcom el republicà. És un fons d’una impor-tància excepcional i central per documen-tar gràficament la història de Manresa i elBages.

Presentació del llibre Monistrol de Calders.El poble dels pagesos enginyers

A la població de Monistrol de Calders ambla participació de l’Arxiu Històric de Moià,l’Arxiu Comarcal del Bages i l’Ajuntamentes va presentar el llibre. L’autor és l’inves-tigador Gustau Erill i Pinyot que ha comp-tat amb la col·laboració de Jordi Gual i LlibertManent en l’apartat de la cartografia i la fo-tografia. És un llibre de geografia i toponí-mia però amb una important base docu-mental i d’estudi sobre el territori; s’hautilitzat documentació de tretze arxius pú-blics i un elevat nombre d’arxius privats. Calremarcar que constitueix la primera partd’una obra, més completa, que s’ampliaràamb un volum de caire molt més històric.

Presentació del llibre Sant Benet de Bages.Època Montserratina (1593-1835) a Manresa

L’Arxiu Comarcal ha col·laborat en l’ediciói la presentació d’aquest estudi que és unapart de la tesi doctoral del seu autor,Francesc Serra i Sellarès. A través de les se-ves planes podem constatar l’extraordinà-ria riquesa del fons documental del mo-nestir de Sant Benet de Bages; bàsicamentconservat, en l’Arxiu de l’Abadia de Mont-serrat i l’Arxiu de la Corona d’Aragó (o Reialde Barcelona). Tanmateix, hem d’assenya-lar la gran dispersió que ha patit l’arxiu i,paradoxalment, se n’ha conservat una partmolt significativa.

Donació del manuscrit Llibre de la Rendadel Hospital de St. Andreu de la Ciutatde Manresa del segle XVII

El senyor Pasqual Estela i Puig ens va fer do-nació d’aquest llibre que té com a títol sen-cer Llibre de la Renda del Hospital de St. Andreude la Ciutat de Manresa. Contenint los censalsy censos per los mesos del Any, distribuïts, EssentPrior lo Doctor Iaume Iordana Lector de la Seude Manrresa a 12 de maig de 1682. El llibre es-tà format per 184 folis numerats i 20 enblanc, de tamany quartilla; cronològicaments’allarga fins a finals dels anys noranta delsegle XVII. Completa el fons documental de

l’Hospital que va ingressar a l’Arxiu a mit-jans dels anys vuitanta i se’n va publicar uninventari l’any 1996. És un fons força ric ambuna tipologia diversa que abraça des del se-gle XVII fins el segle XX; tret dels pergamins–més de tres cents– que tenen una crono-logia del segle XIII al segle XVII. En el marc dela XLIV Assemblea Intercomarcal d’Estudio-sos. (SantVicenç de Castellet – Bages – 2001)vam publicar un article que aprofundeix lahistòria del fons documental i dels seus di-versos instruments de descripció.

Acord de col·laboració entre l’Arxiu Comarcal il’Arxiu de la Seu de ManresaS’ha establert un acord de col·laboració en-tre l’Arxiu de la Seu de Manresa i l’ArxiuComarcal del Bages. La trajectòria històri-ca de la Seu de Manresa ha fet que hagi ge-nerat un conjunt important d’arxius; així,a més a més, de l’arxiu capitular o de la co-munitat de beneficiats hi trobem altres fonsdocumentals com: d’algunes carnisseriesde la ciutat o de la notaria de Manresa quedepenia dels pabordes de Santa Maria.Tanmateix, també ha conegut episodis quehan perjudicat molt la seva documentació.L’entesa que s’ha instituït és un instrumentimportant per la potenciació de la difusió iaccessibilitat del patrimoni documental deManresa i comarca.

Ingrés de 134 llibres del Registre de la Propietatde Manresa a l’Arxiu ComarcalL’Arxiu Comarcal ha ingressat 134 llibres delRegistre de la Propietat de Manresa; es trac-ta dels Diarios de operaciones de dichoRegistro que abracen des de l’any 1863 fins1985. Es tracta d’un enorme embalum d’in-formació; en concret 213.603 assentaments.En cadascun es fa constar i es descriu elsdocuments que tenen entrada al registre.Són obligatoris, a nivell legal, i un instru-ment complementari i de control als llibresregistrals de les finques i propietats. La sè-rie es ininterrompuda i completa. Aquestadocumentació té un gran interès històric iens permet enllaçar amb el fons documen-tal de l’Ofici i Comptadoria d’Hipoteques deManresa; aspecte que li confereix una ma-jor significació.

Arxiu Comarcal del Baix Empordà

Segona edició del Curs de paleografiaDurant quatre dissabtes consecutius dels

15

ARXIUS49mesos d’octubre i novembre es van dur a

terme les sessions de la segona part del cursde paleografia pràctica que es realitzà l’any2005. La programació del nou curs es va dura terme per atendre les peticions de con-tinuïtat que manifestaren els alumnesque assistiren a les classes de la primeraedició.

Exposició Imatges al castellEl passat 24 de novembre s’inaugurà l’ex-posició Imatges al castell que es va poguévisitar fins el 31 de desembre al castell dela Bisbal d’Empordà. El mateix dia, es pre-sentà la Guia de Fons i Col·leccions ambImatges de l’Arxiu que s’elaborà durant l’any2006 en base a les informacions recollidesen treballs anteriors realitzats en aqueststipus de fons.

Ingressen a l’arxiu comarcal fons d’empresesbisbalenques

El mes de desembre del 2006 ingressarenaproximadament, dos metres lineals de do-cumentació de la fàbrica de ceràmica de canSirvent de la Bisbal d’Empordà. Aquest in-grés completà el total dels ingressos d’a-quest fons que s’han anat realitzant en di-ferents moments de l’any 2005. Del món dela indústria bisbalenca, cal destacar dos in-gressos més, el de la fàbrica de terrissaBorràs i Marqués i el de la fàbrica de tapsde can Plaja, ambdós de final del segle XIXi principi del segle XX.

Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

Ingressos

El fons d’Amics de la Rambla i el seu Entorn(1996-2001), 0,5 ml, associació de veïns delmunicipi de Sant Feliu de Llobregat.Documentació patrimonial de la famíliaMolins (1860-1944), 0,12 ml, família titulardel bar Molins, conegut establiment sant-feliuenc que entre el 1881 i el 1923 va ser laseu de l’Ateneu Santfeliuenc.

Activitats

Exposició “Els documents confiscats aCatalunya”, al Palau Falguera de Sant Feliude Llobregat, del 16 al 26 de novembre de2006. En el marc d’aquesta activitat, JosepMaria Gelabert i M. Luz Retuerta van fer unaconferència sobre la presència de Sant Feliu

de Llobregat en la documentació confisca-da a Catalunya.

El 30 de novembre de 2006, en col·laboracióambAmics de les Roses de Sant Feliu, es vapresentar la pel·lícula del cineasta local JoanNicolau, recentment ingressada a l’Arxiu,que porta el títol Arte y ciencia de la rosa, querecull l’obra del roserista local Pere Dot. Enel marc d’aquest acte, Lluís Abad Gracia,mestre jardiner, va fer la conferència ”PereDot. Aportacions a la roserística”.

El 20 de febrer de 2007, en col·laboració ambel Centre d’Estudis Comarcals del BaixLlobregat, es va presentar el llibreMoviéndosepor la paz. De la Pax Christi a las movilizacio-nes contra la guerra, de l’historiador EnricPrat. L’obra recull la història de l’antimili-tarisme i del pacifisme a Catalunya des dela dècada dels cinquanta del segle XX fins al’actualitat. A l’acte van intervenir repre-sentats de diverses plataformes pacifistesdel Baix Llobregat.

Arxiu Comarcal del Baix Penedès

Visita dels alcaldes de la comarcaEl 21 de novembre va tenir lloc un conselld’alcaldes a la seu de l’Arxiu per tal de po-der visitar les noves instal·lacions i conèi-xer les obres de millora que hi ha portat aterme el Departament de Cultura. A mésdels alcaldes i alcaldesses de la comarca iel president del Consell Comarcal, la visitava comptar amb la presència del Subdirectorgeneral d’Arxiu i de la directora de l’Arxiu.Les obres han permès millorar l’accés ambla col·locació d’una rampa i la construcciód’un nou vestíbul. Cal destacar l’ampliacióde la capacitat per conservar-hi documen-tació, la qual cosa ha suposat la instal·laciód’armaris compactes. Actualment hi ha ca-pacitat per a unes 28.000 capses de docu-ments. D’aquesta manera, l’Arxiu Comarcalpodrà afrontar adientment les necessitatsde custòdia provinents tant de les admi-nistracions i institucions comarcals, comdels mateixos particulars.

Arxiu Municipal de Blanes

Publicació de la revista Blanda

Recentment, l’Arxiu Municipal de Blanes,ha presentat el número 9 de la revista Blanda.

16ARXIUS49

Presentació del projecte i-arxiu de CATcert a l’Arxiu Nacional de Catalunya

17

ARXIUS49

Privilegi reial original de les ordinacions de la Confraria de Sant Miquel, dels blanquers,

assaonadors i sabaters de Vilafranca del Penedès (1526), signat per Frederic de Portugal i

de Noronha, bisbe de Sigüenza i lloctinent reial a Catalunya

18ARXIUS49 Fa nou anys que els responsables de l’Arxiu

varen decidir editar aquesta publicació, pen-sada per donar a conèixer l’activitat multi-disciplinar de l’Arxiu i també per fomentarla investigació al voltant d’un territori queté Blanes com a espai central.

En el nou número hi trobareu els següentsarticles de recerca: Juli Baca. Notes sobreuna nissaga de patrons de pesca d’arrosse-gament; Josep Bota-Gibert. Joan Padern perdins i Contribució a l’estudi d’Antonello daMessina; Josep M. Camarasa. Les llarguesvacances del 36 de Carl Faust; Rosa Eritja.Els jocs florals de 1959, uns documents fa-miliars i el Règim Franquista, JoaquimParrillas. La Flor Blanenca; PepVila. El trac-tat setcentista de rebosteria i pastisseria deJoan Batista Jalabert, aprenent d’adroguer aBlanes i les entrevistes a Albert Ros Tempsde postguerra. Les estratègies per sobreviured’una família de pescadors i la que vam fera Maxi Antequera titulada El PSUC i la llui-ta obrera a Blanes. A més, la revista tambéinclou un apartat amb les notícies i les do-nacions rebudes a l’Arxiu, que inclou un ar-ticle d’Aitor Roger sobre la recuperació delfons personal del prevere Emili Cornellà iRoig (1877-1947), i una darrera secció ambles ressenyes de la bibliografia local del pas-sat any.

Arxiu Central Administratiu del Departamentd’Acció Social i Ciutadania

Centralització i unificació de la documentació dela Direcció General d’Atenció a la Infància il’Adolescència i l’Institut Català d’Acolliments iAdopcions.

Durant els darrers anys la Direcció Generald’Atenció a la Infància i l’Adolescència(DGAIA) i l’Institut Català d’Acolliments iAdopcions (ICAA) han sofert diverses rees-tructuracions departamentals i han anatcanviant la dependència orgànica entre di-versos Departaments, passant pel Depar-tament de Benestar Social, el Departamentde Justícia i l’actual Departament d’AccióSocial i Ciutadania. Aquest fet ha generatuna dispersió física de la documentació en-tre els Departaments, aquesta casuística hagenerat dificultats en la localització i la re-cuperació per consulta i préstec; especial-ment en el casos dels expedients de me-nors.

És per això que des de l’Arxiu CentralAdministratiu del Departament d’AccióSocial i Ciutadania i en col·laboració ambl’Arxiu Central Administratiu del Departa-ment de Justícia és va acordar centralitzarla documentació en l’Arxiu Central Admi-nistratiu del Departament d’Acció Social iCiutadania, per tant s’ha realitzat un pro-jecte de tractament documental d’aquestsexpedients, donant lloc a una unificació fí-sica de 3.635 capses corresponents a les se-güents sèries documentals: B0201 Expe-dients de menors (de la DGAIA i CentresResidencials d’Atenció a Menors), B0251Acolliments i Adopcions, B0254 Acollimentsi B0259 Adopcions Nacionals i que ja estana disposició de les unitats productoresDGAIA i ICAA.

Arxiu Central del Departament de Justícia

Transferència documentació històrica a l’ArxiuHistòric de Tarragona

El mes de març es va formalitzar la trans-ferència de 10 capses (1ml) de documenta-ció històrica custodiada a l’Arxiu Centraldel departament a Barcelona cap a l’ArxiuHistòric de Tarragona.

La sèrie documental més voluminosa la for-men 378 expedients de personal, amb unperíode cronològic entre els anys 1911 - 1986,d’antics centres de detenció i/o presons del’àmbit de Tarragona: Presó Provincial deTarragona, Presó Preventiva de Reus, PresóOblatas de Tarragona, Centre Penitenciaride Detenció de Tarragona…

La resta de documentació està integrada peralgunes unitats documentals, àmbit cronolò-gic 1939-1975, referents a la gestió admi-nistrativa d’alguns d’aquests centres: norma-tiva, autoritzacions d’entrada als centres…Tota aquesta documentació, que havia es-tat transferida a l’Arxiu Central per la Secciód’Administració del Personal de la Secretariade Serveis Penitenciaris, Rehabilitació iJustícia Juvenil, ha estat descrita informà-ticament a nivell de catàleg.

Amb aquest trasllat documental, a part defacilitar la proximitat geogràfica dels pro-ductors a la seva documentació, es contri-bueix a la preservació de documentació ambvalor històric.

19

ARXIUS49documentació particular es va muntar

aquesta exposició – homenatge, que fa unrecorregut per la seva trajectòria vital. Es vainaugurar el 16 de desembre de 2006, fent-ho coincidir amb la presentació del darrernúmero de la revista l’Erol, que precisamentell mateix havia coordinat el seu dossier.L’exposició, que ha rebut la visita de dife-rents escoles i instituts de la comarca, encombinació amb el Centre de RecursosPedagògics, va restar oberta fins a la pri-mera setmana de febrer al vestíbul del Pave-lló de Suècia, estatge de l’Arxiu Comarcal.

Exposició biogràfica

En continuïtat amb la seva sèrie d’exposi-cions de petit format dedicades a perso-natges de la comarca, l’Arxiu ofereix l’ex-posició “El mestre Ribera”, dedicada al’eminent músic Antoni Ribera Maneja (1878- 1956), fundador de l’AssociacióWagneriana,director al Liceu i als festivals de Bayreuth,deixà també empremta a la seva comarcanadiua, composant l’Himne de la Coronacióde la Mare de Déu de Queralt, que veniaanualment a dirigir expressament el dia dela gala des del seu domicili a Madrid.

Exposició 50è aniversari de la Penya Boletaire

En l’actualitat la Penya Boletaire és l’enti-tat més popular i ambmés socis de la Ciutatde Berga, i destaca no sols per les activitatslúdiques i científiques dedicades als bolets,sinó que és present en moltes de les activi-tats i festes ciutadanes, tant en l’organit-zació directa com en col·laboració. Des defa anys els seus fons documentals estan di-positats a l’Arxiu Comarcal del Berguedà,que va rebent noves transferències periò-dicament.L’exposició s’ha instal·lat a una de les salesdel claustre del convent de Sant Francescde Berga, va ser inaugurada amb assistèn-cia de les autoritats municipals, tenint unaimportant repercussió ciutadana. Va estaroberta des del 30 de setembre fins el dia 1de novembre de 2006, en el futur estarà ex-posada de manera permanent a la seu del’Entitat.

Arxiu Municipal de Canet de Mar

Adquisició de documentsL’Ajuntament de Canet de Mar ha adquiritrecentment documentació del municipi dels

Arxiu Municipal de Barcelona

Exposició Dones a l’Ajuntament de Barcelona

Per primera vegada, l’Arxiu Municipal deBarcelona organitza una exposició itinerantper diversos dels seus centres. Es tracta d’u-na presentació històrica sobre l´accés de lesdones a l´Ajuntament de Barcelona, així comels serveis específics per a dones de titula-ritat municipal, a partir de documents tex-tuals, publicacions i fotografies del fons mu-nicipal.

El recorregut històric de l’exposició s’iniciaa les darreries del segle XIX, amb la incor-poració de professionals especialitzadescom ara llevadores, odontòlogues, mestres,professores de música, químiques i met-gesses a la plantilla municipal, fins que l’any1918 les dones poden accedir-hi com ad-ministratives. Mentrestant, l´accés als cà-rrecs polítics els va estar prohibit fins 1924,quan de manera molt escadussera i fins laGuerra Civil, les dones van ocupar càrrecsde responsabilitat política en el consistoribarceloní. Durant els anys trenta, algunesfuncionàries i càrrecs polítics de l´Ajunta-ment, van tenir un protagonisme destacaten el moviment de dones. Després de laGuerra, algunes d’elles emigraren o van serdepurades.

L’exposició, que combina reproduccions fo-togràfiques del fons municipal amb l’exhi-bició d’alguns documents originals, iniciala seva itinerància al febrer a l’ArxiuMunicipal del Districte de Gràcia, estarà apartir del mes de març a l’Arxiu MunicipalAdministratiu i s’instal·larà després a altresArxius Municipals de Districte.

Arxiu Comarcal del Berguedà

Exposició homenatge “Lluís Viladrich i Pons”

Arrel de la mort sobtada i prematura del na-turalista Lluís Viladrich, l’Arxiu conjunta-ment amb l’Àmbit de Recerques delBerguedà va organitzar l’exposició “LluísViladrich i Pons: la seva empremta”.Lluís Viladrich, fundador del Grup deDefensa de la Natura del Berguedà, haviadonat a l’Arxiu Comarcal una part dels fonsd’aquesta entitat, conjuntament amb altresde propis referents a dades metereològiquesde la comarca. En base a aquests fons i a la

20ARXIUS49 es procedirà a encapsar la documentació

per tal de fer efectiva la transferència.

Acte de lliurament dels inventaris dels fons del’Ajuntament de Blancafort

El dia 24 de gener, a la seu del ConsellComarcal, es procedí a efectuar l’acte delliurament per part de l’arxiu comarcal delsinventaris dels fons de propietat del’Ajuntament de Blancafort al seu alcalde,Sr. Magí Baltà. En concret se li lliuraren elsinstruments de descripció dels fons del’Ajuntament, del Jutjat de Pau i de la Col·lec-ció documental de l’Ajuntament de Blanca-fort.

Ingressos:L’investigador Josep M.Vallès i Martí ens féulliurament de 3 CD amb documentació re-ferent a la repressió franquista a l’Esplugade Francolí; alhora que el Paratge naturald’Interès nacional de Poblet també ens lliu-rà un altre CD amb la digitalització del Llibrede visites de la casa Forestal de la Pena co-rresponent a l’any 1910.

Per part de la notaria de Montblanc s’in-gressaren els cinc protocols de 1905 co-rresponents a les notaries de Montblanc (deGabriel Vilalta i Amenós, 2 vols.), l’Esplugade Francolí (de Josep Lacót Rodríguez), Sarral(de Francesc E. Sanahuja i Dasca) i SantaColoma de Queralt (de Carles EstevanMembrado).

El Consell Comarcal ha transferit docu-mentació dels anys 1994-2004, corresponenta les àrees d’Administració General, d’Ense-nyament i de Promoció Econòmica. En to-tal representen 8,80 m. També ha efectuattres transferències, amb documentació deles àrees de Cultura i Joventut, d’Habitatge,ambdós de l’any 2003 i del PUOSC dels anys2000-2001.

L’Ajuntament de Montblanc ha transferitdocumentació d’expedients d’organismes ide particulars dels anys 1999-2004 i del con-curs literari escolar de Sant Maties dels anys2004-2006.

L’ingrés més destacable d’aquest període haestat el del fons municipal de Barberà de laConca, que s’inicia el 1780 i que en el mo-ment d’efectuar-se la transferència ocupa-va aproximadament uns 64 metres.

segles XVII-XIX. Es tracta de tres lligalls idos llibres que comprenen les deliberacionsdel Consell de la vila de Canet de 1600-1729i de 1760-1804. A més a més, també hi tro-bem un llibre que recull diversos privilegisdel municipi, traslladats el segle XVII, i unlligall amb correspondència dels segles XVIIi XVIII. Aquesta documentació augmenta en0,3 ml. els fons documentals de l’arxiu i do-narà a conèixer molta informació sobre l’or-ganització municipal incipient.

Digitalització de les actes municipals

Dins del marc de les iniciatives impulsadesper la Xarxa d’Arxius Municipals de laDiputació de Barcelona, s’han digitalitzatles actes dels plens municipals des de 1815fins al 2000. L’Ajuntament de Canet i laDiputació han finançat a parts iguals el costdel procés de digitalització, en el qual s’hanfotografiat 15.031 pàgines. Les imatges, enformat JPEG i PDF, ja són consultades pelsusuaris de l’arxiu i properament estaran dis-ponibles al web de l’Ajuntament

Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

És convocat el IX Premi Aires de la Conca de re-cerca comarcal

S’ha editat el tríptic de la convocatòria delIX Premi Aires de la Conca de recerca co-marcal sobre la Conca de Barberà, amb untermini de presentació d’originals que fini-rà el 30 de setembre de 2007, amb la previ-sió de l’atorgament del premi per les festesde Nadal de 2007 i la publicació de l’obraguanyadora en el transcurs de la tardor de2008. Podran optar al premi tots els treballsd’investigació o de recerca sobre qualsevoltema o aspecte del passat, del present o quemarquin projectes de futur sobre qualsevoltema o aspecte relacionat amb la Conca deBarberà o la seva gent.

Cessió en dipòsit del fons de Ajuntament deRocafort de Queralt

El dia 15 de novembre, a la seu del ConsellComarcal de la Conca de Barberà, se signàel contracte de dipòsit dels fons de l’Ajun-tament de Rocafort de Queralt a l’ArxiuComarcal. Signaren l’esmentat document,el president del Consell Comarcal, per de-legació de la Direcció General del PatrimoniCultural i l’alcalde de Rocafort. Properament

21

ARXIUS49Arxiu Municipal de Girona

Tres noves exposicions virtuals del SGDAP

El Servei de Gestió Documental, Arxius iPublicacions (SGDAP) ha inaugurat tres no-ves exposicions virtuals, El Pont Major, GrupSant Narcís: 50 anys (1962-2002) i Col·leccióJoan Basseda, amb les quals ja són set les ex-posicions visitables al web.

El Pont Major és un recull de 26 fotografiesd’aquest barri de Girona, procedents delCentre de Recerca i Difusió de la Imatge(CRDI), que permeten entendre i conèixerla seva evolució. Els textos han estat realit-zats per l’escriptora i periodista EvaVázquezi s’ha comptat amb la col·laboració delCentre Cívic Pont Major i de l’Associació deVeïns.

Grup Sant Narcís: 50 anys (1962-2002) ha es-tat realitzada per a commemorar la cons-trucció d’aquest barri, el qual va néixer ambuna sensació de llunyania en relació ambla ciutat i que, actualment, hi està del totintegrat. L’exposició mostra en 16 fotogra-fies la construcció del barri, l’arribada de laVerge de Fàtima, les instal·lacions de l’an-tiga CAMPSA, els equipaments públics, etc.

Col·lecció Joan Basseda, reuneix el conjunt dela col·lecció, formada per 36 daguerreotips,ambrotips i ferrotips i un àlbum. És a dir, lestècniques pioneres de la fotografia.L’exposició permet un recorregut sobreaquests procediments tècnics, amb textosi la fitxa tècnica de cada imatge, a càrrec deDavid Iglésias i Franch i Josep Pérez i Pena,mentre que la reproducció fotogràfica ésobra de Josep Maria Oliveras.

L’escolania del mercadal documentaràvia web el fons d’imatges donat al CRDI

La decisió per part dels membres de l’Esco-lania del Mercadal de donar el seu fons fo-togràfic al Centre de Recerca i Difusió de laImatge (CRDI), de l’Ajuntament de Girona,i de documentar-les tindrà a partir d’ara unsresultats ben visibles. Les prop de 4.500 fo-tografies que formen part d’aquest conjuntfotogràfic, format per negatius, còpies enpositiu i àlbums, són ja accessibles a la pà-gina web de l’Arxiu Municipal de Girona,encara que amb una finalitat diferent a laresta del catàleg. En aquest cas, no es trac-ta únicament d’oferir accés a la consulta,

sinó que l’objectiu de posar aquestes imat-ges al web ha estat el de poder documen-tar correctament el fons.L’oferiment per part dels membres del’Escolania per col·laborar en la documen-tació de les imatges va ser molt ben rebu-da pel CRDI, que veia d’aquesta manera lapossibilitat de documentar ambmolta mésprecisió les fotografies de persones. Aixídoncs, per tal de posar noms i cognoms atotes aquelles persones retratades, s’ha fetús de la tecnologia, facilitant d’aquesta ma-nera la possibilitat que alguns membres del’Escolania puguin ajudar en aquesta tascades de casa.

Les fotografies del fons de l’Escolania delMercadal van ser fetes entre els anys 1927i 1962 per part de diferents autors, dels qualscal destacar M. Massafont, fotògraf profes-sional i autor de bona part de les imatges.

EL CRDI coprodueix una exposició de fotografiaestereoscòpicaL’exposició Una altra dimensió, és una pro-ducció del Museu del Cinema i el Centre deRecerca i Difusió de la Imatge (CRDI), del’Ajuntament de Girona, i ha estat comis-sariada per Joan Boadas, Dani Freixes i eldirector del museu, Jordi Pons. Es tracta d’u-na singular exposició d’efectes òptics quebusca la interacció amb l’espectador, dinsel programa d’actes de l’Any Masó. Els ger-mans Rafael (1880-1935) i Joan Masó (1883-1973) van ser uns grans aficionats a la fo-tografia estereoscòpica, que reprodueixartificialment la visió de la tridimensiona-litat d’una imatge.

L’exposició, que es va poder visitar fins al28 de gener de 2007 al Museu del Cinemade Girona, tenia una primera part on s’ex-plicava al visitant què és l’estereoscòpia iquina és la seva història. En aquest àmbit,diversos elements interactius permetiengaudir de la fascinació de veure imatges entres dimensions. El segon àmbit correspo-nia estrictament a la faceta de fotògrafs es-tereoscòpics de Joan i Rafael Masó.

El muntatge de l’exposició es va basar enels objectes originals procedents de trescol·leccions d’estereoscòpia: la Col·leccióEscuredo-Garcia, la Col·lecció Carles Moneri la Col·lecció Tomàs Mallol i, també, en elsfons fotogràfics de Rafel Masó, conservat alCOAC, i de Joan Masó, conservat al CRDI.

22ARXIUS49 Joan Masó té el seu lloc a la història de la

fotografia gironina, ja que entre els anys1923 i 1924 va experimentar amb el proce-diment de d’autocrom, també en format es-tereoscòpic, i va realitzar les primeres fo-tografies en color que es coneixen de lescomarques gironines. El llegat Masó és d’u-nes 3.000 fotografies.

Noves intervencions en la documentació del’Arxiu Municipal de Girona

Al darrer semestre de 2006 l’AMGi ha ini-ciat noves actuacions en el tractament i des-cripció de la documentació. Entre aquestesactuacions cal remarcar l’organització i in-ventari del fons de la Taula de Canvi deGirona, amb documentació del segle XVI alsegle XVIII. La Taula de Canvi era on es feienoperacions de canvi i dipòsit de moneda, toti que a la llarga, es van lliurar a tota menad’operacions.A més de l’originari canvi ma-nual de moneda, administraven qual-sevol classe de dipòsits, participaven en eltràfic de lletres de canvi, acordaven prés-tecs, etc.

També cal destacar la finalització del catà-leg digitalitzat dels Informatius, del fons deTelevisió de Girona, entre 1989 i final de ladècada de 1990, prevista per a final d’any.Actualment el CRDI està digitalitzant aques-ta sèrie amb l’objectiu demillorar-ne la con-sulta i fer-la pública al web del SGDAP alllarg de 2007.

Una altra actuació és el tractament de di-versos fons privats, concretament del fonsBech de Careda, el fons La Voz de Gerona i elfons Círculo Artístico. Es tracta de la revisió iadequació d’instruments de descripció decares a poder-los integrar al sistema de des-cripció general i fer-los accessibles mitjan-çant web. Aquestes actuacions són la con-tinuació del projecte d’intervenció sobrefons privats de l’AMGi, subvencionat per laSubdirecció General d’Arxius de la Genera-litat de Catalunya.

Finalment, també s’ha intervingut en la di-gitalització de 1.700 fotografies del fonsAjuntament de Girona. Bona part d’aquestconjunt correspon a materials del segle XIX,de cabdal importància dins la col·lecció delCRDI, com per exemple, l’àlbum Bellezas deGerona, de Joan Martí (1877) i l’àlbum de laCompañia de los ferrocarriles de Tarragona a

Barcelona y Francia. Linea de Gerona a la FronteraFrancesa. Construcción (1880).

L’Arxiu Municipal facilita l’accés a més de433.000 pàgines de premsa gironina d’entre1808 i 1989

L’Arxiu Municipal de Girona va presentarun nou servei, el de consulta en línia d’unahemeroteca que inclou 433.116 pàgines depremsa gironina del període 1808-1989, pro-vinents dels seus fons de premsa. En totalhi ha setze capçaleres i la novetat del ser-vei rau en el fet que el fons està posat a dis-posició del públic de manera lliure, gratuï-ta i amb unamés que considerable rapidesade resposta. S’hi pot accedir des del lloc webde l’Ajuntament de Girona, o bé, directa-ment a l’adreça www.ajuntament.gi/sgdap.Per poder fer tasques de recerca al fons di-gitalitzat s’ha fet servir un programa de re-coneixement òptic de caràcters.

El Diari de Girona dóna 419.000 imatges al CRDIde l’Ajuntament de Girona

El Diari de Girona ha fet donació del seufons fotogràfic, d’aproximadament unes419.000 imatges al Centre de Recerca iDifusió de la Imatge (CRDI), de l’Ajuntamentde Girona. Aquestes fotografies, generadesespecialment a partir de l’any 1984, tenenel valor documental de reflectir l’actualitatde la ciutat al llarg d’aquest anys i perme-ten fer un seguiment fotogràfic de totsaquells actes, manifestacions i actuacionsque han tingut lloc a Girona. La donaciótambé inclou la cessió de drets d’explota-ció a l’Ajuntament de Girona.

El CRDI ja ha iniciat una intervenció desti-nada a fer una primera selecció, instal·la-ció i un primer inventari d’aquestes 419.000imatges, actuacions que preveu continuaral llarg de 2007.

Arxiu Central de la Delegació delGovern a Lleida

Documents a l’abast. La feina de l’arxiver

La televisió local de Lleida ha emès aquestmes de gener el programa titulat: “Docu-ments a l’abast. La feina de l’arxiver”.L’objectiu d’aquest programa és difondre eltreball dels professionals que ens dediquema gestionar la documentació tant des de la

23

ARXIUS49vessant administrativa com històrica: els

documents que es creen són la informacióde d’avui i la memòria del demà.

L’Arxiu Central Administratiu del la Dele-gació del Govern a Lleida juntament ambels Grup d’Arxivers de Lleida hem treballaren la realització d’aquest guió televisiu perdonar a conèixer al públic en general els ar-xius i la feina de l’arxiver.

El fill conductor d’aquest programa televi-sió, amb la intervenció de distints profes-sionals, ha estat mostrar la utilitat dels ar-xius al ciutadà perquè puguin entendre queels arxius estan al seu al servei.

Arxiu Municipal de Lleida

Jornades Els llibres de crims de la ciutat deLleida. La justicia local a Catalunya

Durant el dies 6 i 7 de març de 2007 son pre-vistes aquetes Jornades de crims a Lleida,organitzades por l’Arxiu Municipal de Lleida,l’Institut d’Acció Cultural (IMAC) i laFundació UdL, amb la col·laboració de laSubdirecció General d’Arxius del Departa-ment de Cultura de la Generalitat de Cata-lunya. Per a més informació i inscripciópodeu adreçar-vos a l’enllaç següent:http://www.lleida.org/actualitat/opuscleJornades.pdf.

Arxiu Comarcal de la Noguera

Dipòsit del fons fotogràfic de Marcel·lí BergéPalou

El dia 14 de novembre de 2006 va tenir llocla signatura del contracte de dipòsit del fonspropietat de Marcel·lí Bergé Palou. Aquestfons és fruit de la seva activitat com a fotò-graf professional a Balaguer, entre els anys1950 i 1970. El fons està constituït per unvolum aproximat de 20.000 negatius flexi-bles i el tipus de fotografia que hi predomi-na són els retrats d’estudi, on apareixen re-tratades persones d’arreu de la Noguera,donat que Balaguer atreia a la gent de totsels pobles de la comarca.

Donació del fons del Parvulari Carme Vidalde Balaguer

El Parvulari CarmeVidal de Balaguer, obertde l’any 1970 fins el 1992, va ser el primer

centre privat de Balaguer dedicat a escolabressol i parvulari. Va funcionar durant elsanys de la transició democràtica, en unmo-ment d’un important moviment de reno-vació pedagògic que potencià la recupera-ció de la tradició escolar catalana amb laincorporació dels nous corrents escolars ide noves tècniques pedagògiques i didàcti-ques. Així fou com en aquest parvulari vanexperimentar amb el mètode pedagògic deCélestin Freinet i el mètode Montessori, dela mà de la dinàmica Escola de Mestres RosaSensat. El fons està constituït per docu-mentació relativa a l’administració del cen-tre i a la programació dels cursos, així comper 26 enregistraments audiovisulas i unes1.000 fotografies de les diverses activitatsque s’hi varen desenvolupar.

Dipòsit del fons de l’Ajuntament dela Baronia de Rialb

El 10 de gener de 2007, va tenir lloc la sig-natura del contracte de dipòsit del fons del’ajuntament de la Baronia de Rialb a l’ACN.L’ingrés correspon a un volum aproximatde 4 metres de documentació del segle XX.Aquest és el primer ajuntament que respona la campanya de preservació dels fons do-cumentals municipals de la Noguera im-pulsada per l’ACN durant el 2006 a fi de vet-llar per la conservació del patrimonidocumental dels petits municipis de la co-marca.

Ingrés del fons del Consell Comarcal dela Noguera

S’ha transferit a l’ACN el fons del ConsellComarcal de la Noguera, constituït per 400arxivadors de documentació de 1988, anyde la constitució dels consells comarcals,fins l’any 2000. Aquesta documentació esva transferir convenientment inventariadai arxivada, de tal manera que el servei deconsulta i préstec que s’ofereix a la institu-ció titular s’ha pogut garantir de maneraimmediata.

Ingrés de la documentació de les cambresagràries locals

L’Oficina Comarcal del DARP ha ingressat al’ACN 400 arxivadors de documentació de27 Cambres Agràries locals de la comarca.Per a poder fer efectiva aquesta transfe-rència l’Oficina comarcal del DARP ha as-sumit les tasques de classificació i inven-tariació de la documentació, així com la

24ARXIUS49 desinfecció i desinsectació prèvies al seu

ingrés a l’arxiu comarcal.

Exposició Temps de revolta. Balaguer i laNoguera als anys 20 i 30

Del dia 14 de febrer al 16 de març de 2007al vestíbul del rectorat de la Universitat deLleida, l’ACN juntament amb el Museu dela Noguera tornem a exhibir l’exposició d’i-matges del fons Daniel Torruella, on es po-dran apreciar diferents aspectes de la vidaa la comarca de la Noguera durant els anys1920 i 1930.

Restauració dels pergamins del fons de SantaMaria de Bellpuig de les Avellanes

S’han restaurat els 77 pergamins del fonsque van de l’any 1057 fins al 1598. Aquestsdocuments tenen una especial rellevànciaper a la història de la comarca per la sevaantiguitat i perquè fan referència a un bastterritori de la Noguera.

Arxiu Municipal de la Roca del Vallès

Donació

L’Arxiu Municipal de la Roca del Vallès repdel Sr. Jaume Anfruns una donació docu-mental de gran valor històric. Es tracta d’untotal d’onze documents que comprenen trescontractes d’arrendament de terres i un definques, un testament, uns capítols matri-monials, una revenda, una capbrevació, unprecari, una concessió de facultats sobre elsrecs i un certificat de lleves.Tots ells datendels segles XVIII-XX, encara que molts repro-dueixen documents de dates anteriors -1.495, 1.515, 1.760 … – escrits en català, cas-tellà i llatí. Aquests documents es podenconsultar al carrer Lope de Vega, n. 10, ac-tual seu de l’Arxiu Municipal.

Arxiu Comarcal de la Selva

Descripció en base de dades del Fons dela Clínica Militar núm. 5 de l’Agrupaciód’Hospitals Militars de Girona

El Fons de la Clínica Militar núm. 5 va seringressat a l’Arxiu Comarcal el 1993 junta-ment amb el fons de l’establiment balnea-riTermes Orion de Santa Coloma de Farners.Entre el juny de 1938 i el gener de 1939, lesinstal·lacions del balneari van ser utilitza-

des com a centre sanitari per a convales-cents de les Brigades Internacionals. En con-seqüència es van generar diversos llibres deregistre i altra documentació que resta in-ventariada a l’Arxiu Comarcal. La continuadasol·licitud de dades referents a possiblesconvalescents en la clínica, moltes d’ellesprocedents dels llocs d’origen dels briga-distes i efectuades a través d’internet, ensha esperonat a confeccionar una base dedades amb les principals dades que es re-gistraven en els corresponents llibres. Arala recerca d’una persona s’ha reduït a la mí-nima expressió i podem informar de unapossible estada o defunció, a peticionarisque estan a molts kilòmetres de distància.

Ingrés de la col·lecció de fotografies de JaumeCubarsí Deulonder

Es tracta de la donació d’una col·lecció deplaques de vidre procedents de la famíliaOller-Coromines de Santa Coloma de Farnersi que actualment posseïa Jaume Cubarsí. Escomposa de 67 plaques de vidre, en un es-tat acceptable, amb imatges de SantaColoma de Farners i de la comarca de laSelva. Cronològicament se situen entre lesdarreries del segle XIX i principis del XX.

Arxiu Històric de Tarragona

Ingressa del fons de Foto Raymond

Amb la signatura del corresponent contracteentre el Departament de Cultura i el Sr.Ramon Ferré Plana, propietari dels drets d’a-quest fons, es va concretar la cessió en di-pòsit a l’Arxiu Històric de Tarragona de ladocumentaciò fotogràfica generada per l’ac-tivitat professional del fotògraf RaymondMiserachsVall (1905-92) i de la seva empre-sa Foto Raymond al llarg de mes de cin-quanta anys.

Aquest fons, exclusivament fotogràfic,compta amb un gran nombre d’imatges, detemàtica eminentment topogràfica, si be apartir de la dècada dels anys 60 entra ambforça en el terreny de la fotografia indus-trial. També hi podem trobar interessantsreproduccions de fotografies antigues, re-trats i, en menor mesura, activitats socialsdiverses.

L’àmbit territorial que abasta aquest fonses extens, i tot i que predominen les imat-

25

ARXIUS49ges deTarragona i el seu entorn, podem tro-

bar-n’hi de tot Catalunya, de l’Aragó, delPaïs Valencià o d’Andorra. L’objectiu finald’aquest seguiment fotogràfic del territoriera l’edició de postals, una de les principalsactivitats de l’empresa Foto Raymond.

Les fotografies que conformen el fons estroben en diversos suports: en negatiu –devidre o cel·luloide– i en paper, mentre queels formats son també diversos, tot i quepredominen els de 13x18 i els de 10x15.També podem trobar-hi fotolits d’imprem-ta.

A partir de l’ingrés de les fotografies, l’AHTprocedirà a realitzar-ne el tractament per-tinent, que consistirà en la neteja i incor-poració dematerial de conservació, així comla descripció, a nivell d’inventari i la digita-lització i informatització progressiva, pertal que pugui incorporar-se a la Fototeca delCentre i ser accessible així al públic en ge-neral.

Climatització d’un espai per a destinar-loa dipòsit de documentació fotogràfica,sonora i audiovisual.

Les necessitats mediambientals específi-ques que precisa la documentació fotogrà-fica, sonora i audiovisual per a la seva con-servació, la creixent importància dels fonsfotogràfics a l’AHT i la manca d’un dipòsitadient per a conservar aquesta documen-tació han estat els factors que han propi-ciat la realització d’obres d’adequació d’unespai de la segona planta com a dipòsit d’a-quest tipus de documentació.

Aquesta adequació ha consistit en la ins-tal·lació d’un aparell climatitzador queman-tindrà constant la temperatura i la humitaten aquest espai, en uns valors el més pro-pers possibles als considerats com a idealsper a la correcta preservació d’aquests su-ports i de la informació que contenen.

Si be aquesta ubicació no pot considerar-secom a òptima, podem assegurar que hauràrepresentat una important millora per avan-çar en la correcta preservació d’aquesta do-cumentació. Així, la documentació del Fonsde RàdioTarragona, de la col·lecció d’histò-ria oral del Departament de Geografia,Història i Filosofia de la URV, del fons au-diovisual de Tarraco Visió o de la Fototecade l’arxiu, d’entre la qual cal destacar la delFons Fotografia Canadell i la del Fons Foto

Raymond podrà ser preservada en unes con-dicions ambientals mes adequades.

Ingressa el Fons de la Universitat Laboral“Francisco Franco” de Tarragona (1956-75)

El passat mes d’octubre va ingressar a l’AHTel fons documental de la Universitat Laboral“Francisco Franco” de Tarragona. Creada el1956, juntament amb les de Gijón, Còrdovai Sevilla, sota l’impuls inicial del Ministeridel Treball, d’acord amb l’ideari falangista,la seva estructura i funcionament foren es-tablerts per la llei d’Universitats Laboralsde 1959, que incorporà la de Zamora.

Iniciades les obres del centre el 1952 –ambprojecte dels arquitectes Antoni Pujol Sevil,Antonio de laVegaMartínez, Luis Peral Buesai Manuel Sierra Coma–, les instal·lacions, ones combinaven amb considerable amplitudles àrees dedicades a serveis, docència, re-ligió, lleure i residències, tindrien cabudaper a més de 1.500 alumnes, majoritària-ment amb règim d’internat, juntament ambmigpensionistes i becaris, amb un inevita-ble control ideològic. Foren solemnementinaugurades el 8 de novembre de 1956, ambla presència del cardenal Arriba y Castro, elgovernador civil González-Sama i el direc-tor general de Previsión y MontepíosLaborales Coa de la Piñera.

El primer curs es començà a impartir elbatxillerat laboral superior de l’especiali-tat d’electrònica, formació professional iels ensenyaments d’una escola de capaci-tació social (Secció Femenina). El 1960, encomptar amb el personal tècnic necessarii amb laboratoris i tallers adequats, s’au-toritzà el Curs selectiu d’Iniciació alPeritatge Industrial. Les especialitats demecànica, electricitat i química van de-pendre de l’Escola de Peritatge Industrialde Terrassa. El 1972 s’implantaren, en llocdel Peritatge, els estudis corresponents aEnginyeria Tècnica Industrial, BrancaElèctrica, Secció d’Electrònica Industrial,en desaparèixer de la Universitat Laborald’Alcalá de Henares.

El 1978 les Universitats Laborals es con-vertiren en Centros de Enzeñanzas Integradas–dependents de l’Instituto Nacional deEnseñanzas Integradas, organisme autò-nom de caràcter administratiu adscrit alMinisterio de Educación y Ciencia–. L’any1980, extingit l’esmentat Institut, els edi-

26ARXIUS49 ficis i objectius de les Universitats Laborals

foren absorbits per l’Administració del’Estat, a través del Ministerio de Educacióny Ciencia.

Fins al moment l’AHT ha intervingut sobreel conjunt documental amb una neteja sis-temàtica amb aspirador dotat d’un filtre HE-PA i els equips de protecció individual, ambcanvi de contenidors (caixes normalitzades)i desinfecció posterior amb plaguicida quí-mic.

Una primera aproximació sobre el contin-gut divers del fons permet destacar la do-cumentacio´econòmica del centre, llibresd’inventaris patrimonials i dels diferentscol·legis -Juan Yagüe, Raimundo Lulio,Ramiro Ledesma, Eugenio d’Ors, Luis Vivesi Jaime Balmes, a més de la Granja agrícola“La Pineda”-, serveis i departaments, ambels tallers Prevocacional, d’Arts Gràfiques,Automobilisme, Construcció, Electricitat,Mecànica i Metal·lúrgia, nòmines de Personaldocent i subaltern, proveïments d’eines imaquinària, llibres, material didàctic i es-portiu, de menjadors, residència i econo-mat, beques, transports...

Nou impuls al tractament del fons FotografiaCanadell

El gran volum d’aquest fons obliga a realit-zar un esforç considerable per tal de poder-ne disposar en condicions; amb aquesta fi-nalitat la Subdirecció General d’Arxius vaconvocar un concurs per tal que les em-preses interessades poguessin presentar lesseves ofertes per a realitzar tasques de di-gitalització i preservació.

Fruit d’aquest concurs, s’ha procedit a la di-gitalització de 66.800 imatges en negatiu enblanc i negre de format 6x4. i a la neteja,aplanament i condicionament en fundes depolipropilè i caixes de conservació perma-nent de 60.000 imatges en format de nega-tiu de 35 mm.

Amb aquesta actuació finalitza el tracta-ment de digitalització de tots els negatiusen blanc i negre d’aquest fons, que va ini-ciar-se l’any 2005, mentre que caldrà conti-nuar encara l’esforç en les tasques de ne-teja, aplanament i incorporació de materialde conservació.

Ara caldrà integrar aquest material dins laFototeca del centre, una tasca en la qual el

personal de l’arxiu ja es troba treballant.

Els estudiants visiten l’Arxiu

L’AHT segueix acollint grups d’estudiantsencuriosits per recórrer les dependènciesde l’edifici i descobrir les activitats del cen-tre i els nombrosos fons documentals queconserva. Aquests darrers mesos, des de laUniversitat Rovira i Virgili, n’han vingut: unprocedent de la Unitat Predepartamental deComunicació Audiovisual, Publicitat iPeriodisme (professora Maribel Serra), elpassat 28 de novembre i altres quatre del’Escola Universitària deTurisme i Oci (Dra.Anna Isabel Serra), els dies 9 i 16 de febrer,amb un total d’un centenar d’estudiants. Hihem d’afegir la visita d’uns vint alumnesde segon de Batxillerat d’Humanitats iCiències Socials de l’IES “Cambrils”, acom-panyats pels professors Jaume Borràs iMontserrat Teruel, el 17 de gener.

Preservació-conservació de la documentació enpergamí del fons municipal de Tarragona.

El fons antic de l’Ajuntament deTarragona,custodiat en dipòsit a l’AHT des de la sevacreació –arran de la guerra civil els docu-ments que arribaven fins al 1799 foren se-parats el 1937, i traslladats dos anys méstard al Palau arquebisbal i posteriorment alJutjat Municipal, al carrer de Santa Anna-comprèn una elevada quantitat de perga-mins, uns 700, dels prop de 2.100 exemplarsde l’Arxiu. En realitzar-se’n la descripció,actualment en curs, es formulà la necessi-tat de protegir els més solemnes –entre ori-ginals i trasllats, datats entre 1232 i 1645-que encara duguessin adherit el segell pen-jant de la plica –complet o fragmentari, decera blanca o vermella, plom o lacre sotapaper, en algun cas, amb una bosseta de pello una caixa de fusta o de llauna–, mitjan-çant diferents formes d’aposició –una tirade pergamí, una cinta de seda o cotó o uncordill de cànem–.

Per tal d’evitar que es malmetin, la restau-radora Anna Español hi ha treballat en duesfases, tot emprant el sistema de carpeta-caixa: el pergamí resta subjectat per canto-neres i un full transparent de tereftalat depolietilè, enganxat a la vora dreta, sobre unsuport de cartó ploma d’un gruix superioral segell, que s’hi insereix, un cop rebaixatel material. En la primera intervenció (2005),

27

ARXIUS49d’un total de 373 documents inventariats

ha actuat sobre 42 –reials i dels lloctinentsgenerals, de la cort dels veguers, arquebis-bals i papals-, un dels quals –en forma derotlle- amb el segell solt. En l’altra, acaba-da de completar, d’un aplec de 460 perga-mins de diferents procedències –en la sevamajor part, del fonsmunicipal deTarragona-ha aplicat la mateixa tècnica en 39 unitats.

Inicien les pràctiques a l’arxiu els alumnes dela Unitat Predepartamental de ComunicacióAudiovisual, Publicitat i Periodisme de la URV.

Resultat del conveni marc de col·laboracióentre els Departament de Cultura i Mitjansde Comunicació de la Generalitat deCatalunya i la Universitat Rovira i Virgili(URV) per tal que els estudiants puguin ferpràctiques a l’Arxiu, a partir del mes de fe-brer l’Arxiu acull dos alumnes en pràctiquesde la Unitat Predepartamental deComunicació Audiovisual Publicitat iPeriodisme de la URV per un període de 180hores.

Aquestes estudiants en pràctiques porta-ran terme el buidatge del Fons de TàrracoVisió, una televisió local de Tarragona queva emetre entre els anys 1997 a 2001.Aquestfons, que es gairebé exclusivament video-gràfic, conté 850 cintes VHS, amb més de2250 hores d’emissió.

La tasca dels alumnes consistirà en el vi-sionat de les cintes i la introducció de la in-formació extreta del visionat en una basede dades elaborada per l’arxiu, tenint encompte l’interès de descripció del propi ar-xiu i els paràmetres de buidatge del docu-mentalisme informatiu.

Arxiu Central del Port de Tarragona

Actes de les II Jornades Tècniques d’arxiusportuarisEl 9 i 10 de novembre de 2005 van tenir llocal Port deTarragona les II JornadesTècniquesd’Arxius Portuaris dedicades a « La classi-ficació i la valoració dels documents por-tuaris ». La primera edició d’aquesta troba-da de tècnics d’arxiu de les diferentsautoritats portuàries de l’Estat, havia tingutlloc el novembre de 2004 al Port de Huelva;era el primer cop que els responsables d’ar-xius de les autoritats portuàries compartien

les seves experiències i les posaven en co-mú.

A finals d’aquest any passat 2006, l’AutoritatPortuària deTarragona, conjuntament ambPuertos del Estado, va editar el llibre d’ac-tes de les II Jornades, on es reflecteix, demanera força fidel, el treball dut a terme pelcol·lectiu d’arxivers portuaris.El pròleg del llibre va a càrrec de RamonAlberch Fugueras, subdirector generald’Arxius de la Generalitat de Catalunya, elqual participà activament en les Jornadescom a ponent inaugural, parlant deL’experiència catalana en l’avaluació de do-cuments, ponència, que apareix, també, pu-blicada. La introducció, duta a terme perCoia Escoda Múrria, coordinadora de l’Arxiudel Port, de les II JornadesTècniques d’ArxiusPortuaris i de l’edició, vol ser una declara-ció d’intencions del col·lectiu d’arxivers por-tuaris sobre la realització d’aquestes troba-des professionals i sobre la publicaciód’aquestes actes, eina imprescindible per altreball quotidià de les persones vinculadesa la gestió de documents en l’àmbit de lesadministracions portuàries.

A banda de la ponència inaugural, es recullen el llibre, la transcripció de la taula rodo-na, que va tenir lloc en el transcurs de lesJornades, per a debatre sobre la Necessitatde creació d’una comissió qualificadora dedocuments portuaris, en la que hi partici-paren el mateix Ramon Alberch, ConchitaPintado, responsable del Servei d’Arxiu delMinisteri de Foment, Joaquim Nolla, tècnicdel Servei d’Arxiu i Documentació del’Ajuntament deTarragona, Isabel Pont, as-sessora jurídica de l’Autoritat Portuària deBarcelona i Beatriz Bruna, responsable del’Arxiu del Port de Vigo.

També es publica la ponència presentadaper la coordinadora de les I Jornades Tèc-niques d’Arxius Portuaris, Ana María Moja-rro Bayo, amb el títol: I Jornadas Técnicasde Archivos Portuarios: análisis y significa-do, així com les presentades pels represen-tants dels diferents Grups de Treball dedi-cats a l’estudi i elaboració d’un Reglament,d’un quadre de classificació comú, d’un censd’arxius portuaris, de documents norma-litzats d’arxiu, de difusió i de gestió docu-mental.

A l’apartat titulat Experiències, AmparoCosta i Pilar Ballesteros de CEDIPORT, apor-

28ARXIUS49

ten una ponència sobre La fototeca del’Autoritat Portuària deValència, la seva his-tòria i els serveis que ofereix.

A la part final del llibre, apareixen les con-clusions de les Jornades, de les quals, caldestacar-ne l’acord de la necessitat de cre-ar una Comissió Qualificadora de Docu-ments Administratius que tingui la capaci-tat de dur a terme una veritable avaluacióde documents, racional i integrada dins elsistema de gestió documental de les auto-ritats portuàries. D’aquesta manera, es po-drà eliminar documentació de manera con-trolada i amb les garanties jurídiquesnecessàries per tal d’assegurar un contin-gut planificat dels nostres arxius amb elconseqüent estalvi d’espai, personal i des-pesa que això comporta.

Arxiu Municipal de Torredembarra

Ingressen tres pel·lícules que il·lustren el món dela pesca

Es tracta de una còpia en DVD de les se-güents pel·lícules, originàriament filmadesen Súper 8:

Els pescadors de Torredembarrade Kit Colfach. (data de creació: 1955 ,data de la còpia: 2005 ).

El metge suec Kil Colfach va venir a estiue-jar aTorredembarra l’estiu del 1955. El mónde la pesca el va deixar fascinat i va decidirde fer-ne un petit documental. Les imatgesens mostren unamanera de treballar ja des-apareguda, una façana marítima de casesbaixes de pescadors i la subhasta del peix.

Pesca d’arrastre de Lluís Roig Lloveras. (1974data de creació, 2006 data de la còpia).

L’autor va sortir a pescar amb els pescadorsdeTorredembarra i va gravar un reportatgesobre el dia dia mariner dalt la barca: desque es llencen les xarxes, fins que es recu-llen i es tria el peix. S’hi observa també unafaçana marítima canviant: grues de cons-trucció i els blocs de pisos que van guan-yant terreny a les velles cases de pescadors.

El Roquer de Torredembarra (data de crea-ció: 1991, data de la còpia: 2005). Francesc(presentador) i Santi Roig (realitzador), vanrealitzar una passejada per la zona ano-menada del Roquer i la van filmar des de

terra i des de mar. L’interès d’aquesta pel·lí-cula rau en la descripció de tots els topò-nims de cada pedra, cova o bufador i en serun document històric ja que tota aquestazona es va destruir a l’hora de construir elnou port de Torredembarra.

Arxiu Comarcal del Vallès Oriental

Ingressa documentació procedent dels Jutjatsde Mollet del Vallès.

El passat mes de desembre van ingressar al’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO)els fons dels Jutjats de Primera Instància iInstrucció de Mollet del Vallès. Es tractad’uns 95 metres lineals de documents delperíode 1986-1991. Cal destacar que aques-ta documentació inclou també 30 metresd’expedients del registre civil de Mollet delsanys 1878-1991. També el mateix mes vaarribar una nova transferència dels Jutjatsde Primera Instància i Instrucció deGranollers, en total nou caixes (0,9 metreslineals) de 1974 a 1990.

Es cataloga el fons del mas Carbonell de SantaMaria de Palautordera

Recentment s’ha completat la catalogaciód’un petit però interessant fons patrimo-nial: el del mas Carbonell d’aquesta locali-tat del baix Montseny. Es tracta d’un con-junt de 44 pergamins i 3 documents enpaper del període 1344-1637. Aquests do-cuments inclouen informació sobre el pa-trimoni familiar situat tant a Santa Mariade Palautordera (Vallès Oriental) com a lazona de Sant Martí d’Arenys i Palafolls(Maresme).

Edició del número 2 del butlletí de l’ACVO

El passat mes de desembre es va publicarel número 2 del butlletí informatiu del’ACVO, que és una eina primordial de di-fusió de les nostres activitats entre els usua-ris i titulars de fons. Aquesta revista comp-ta amb una sèrie de seccions fixes com sónIngressos,Activitats, Informacions de l’ArxiuMunicipal de Granollers i Notícies dels ar-xius municipals de la comarca. En aquestnúmero cal destacar un article realitzat perla responsable de l’Arxiu Central dels Jutjatsde Granollers que treballa a l’ACVO.

29

ARXIUS49

L’exposició sobre El retorn dels documentsconfiscats a Catalunya a Granollers

L’exposició fou inaugurada el 31 de generamb la presència del director general delpatrimoni cultural, l’alcalde de Granollers iel president del Consell Comarcal i ha es-tat visitada per 115 persones, entre elles tresgrups d’estudiants de 4rt d’ESO de l’InstitutAntoni Cumella de Granollers. En el marcde l’exposició, el 2 de febrer es va dur a ter-me a l’Arxiu Comarcal una conferència del’historiador Joan Garriga. sobre els docu-

ments del Vallès Oriental a l’Arxiu deSalamanca.

Curs “Introducció a la Paleografia”A càrrec de l’historiador Juanjo Cortés, im-partit durant sis sessions al llarg del mes demarç de 2007. Ha tingut una molt bona aco-llida per part d’historiadors i aficionats a larecerca local que tenien dificultats a l’horade llegir i transcriure documents d’èpocamedieval i moderna o simplement volienreforçar els seus coneixements.

El dia 24 d’octubre de 2006 i després d’unany i mig de treballs, s’inauguraren les obresd’ampliació i reforma de l’Arxiu Fotogràficde l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona(AHCB-AF), que ocupa la segona planta del’antic convent de Sant Agustí, amb entra-da per la Plaça de Pons i Clerch, 2.

L’Arxiu Fotogràfic és una secció de l’ArxiuHistòric de la Ciutat que fou creada l’any1931, amb l’objectiu de recollir, conservar,organitzar i difondre els fons fotogràfics decaràcter històric de l’Ajuntament de Barce-lona, així com altres fons i col·leccions deprocedència privada o no municipal que esconsiderin d’interès per a la història de laciutat o de la fotografia

Des de la seva creació i fins l’any 1994 l’ArxiuFotogràfic, igual que la resta de seccions iserveis de l’Arxiu Històric de la Ciutat de

Barcelona, estigué situat a la Casa de l’Ar-diaca, seu central i emblemàtica del centre.L’any 1994, a causa de les obres de remode-lació de la Casa de l’Ardiaca i de la incor-poració dels fons fotogràfics de l’ArxiuFotogràfic de Museus i de l’Oficina Tècnicad’Imatge de l’Ajuntament, es fa imprescin-dible buscar un nou emplaçament per lasecció d’Arxiu Fotogràfic i és així com s’ins-tal·là provisionalment en una part de la se-gona planta de l’antic Convent de SantAgustí.

La reforma i ampliació que ara s’ha portata terme ha permès, per tant, resoldre aques-ta situació de provisionalitat i disposar delsespais, instal·lacions, equipaments i condi-cions de treball necessaris per portar a ter-me de manera idònia les funcions de re-cepció, conservació, tractament, consulta i

Rerefons

Inauguració de la reforma iampliació de l’Arxiu Fotogràfic del’Arxiu Històric de la Ciutatde Barcelona.Xavier Tarraubella i Mirabet, director del’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

30ARXIUS49

Fotocòpies

El telèfon no sona mai abans de les nou,quarts de deu. I si mai ho fa, és per error: elfuncionari que se’n cuida de les escombra-ries i la deixalleria té un cognom similar alde l’arxivador, i molt sovint des de la cen-traleta li arriben avisos sobre contenidorsplens a vessar i muntanyes de brossa in-controlada. L’arxivador, que comença a es-tar tip de tanta confusió, apunta aplicada-

ment la natura i les coordenades de les in-cidències i les passa tot seguit a qui co-rrespongui: intentar aclarir aquest ball d’i-dentitats amb l’interlocutor és una feinainútil, i sovint reclama més temps i ener-gies que no pas incórrer en una innocentsuplantació de personalitat.

En aquest cas, però, ningú no demana pelgerent de la mancomunitat. Per l’auricularsurt una veu enèrgica, amb uns ressons

Memòries d’un arxivador de secàAlbert Villaró

difusió dels fons fotogràfics. En concret, lesnoves instal·lacions han permès:� Millorar l’accessibilitat i les condicionsde consulta dels documents.

� Ampliar la capacitat dels dipòsits de do-cumentació.

� Impulsar una política d’ingrés de nousfons fotogràfics.

� Millorar extraordinàriament les condi-cions de conservació i emmagatzematgede les fotografies, en comptar amb siste-mes que permeten un control estricte deles condicions ambientals en els diferentsdipòsits.

� Facilitar el tractament i organització ar-xivística dels documents en disposar delsespais adients per fer-ho.

� Millorar les actuacions de conservació ireproducció de les fotografies en comp-tar amb uns laboratoris degudament con-dicionats.

� Impulsar nous programes de difusió delsfons fotogràfics conservats en disposard’un espai de 175 m2 destinat a la realit-zació d’exposicions amb les fotografiesconservades.

Actualment, a l’AHCB-AF s’hi apleguenmésde dos milions de fotografies de contingutsi temàtica molt diversa, però amb un pre-domini de les relatives a la ciutat de

Barcelona des de diferents perspectives: ar-quitectura, urbanisme, cultura, política, es-port, vida quotidiana, activitats socials, etc.Pel que fa a l’autoria de les imatges, aques-ta és tambémolt diversa i representativa dela història de la fotografia a Catalunya, ambfotografies d’autors com Charles Clifford,Antoni Esplugas, Pau Audouard, JosepPostius, Josep Ma Sagarra, Frederic Ballell,Josep Domínguez, la nissaga Pérez de Rozaso Colita, entre molts altres.

Amb motiu de la inauguració de les novesinstal·lacions també s’ha presentat la pri-mera exposició fotogràfica realitzada ambels fons de l’Arxiu, que amb el títol Entre lacrònica i l’imaginari. Fotografies de la SegonaRepública, mostra més d’un centenar d’i-matges dels anys 1931 a 1939, coincidintamb el 75è aniversari de la proclamació dela Segona República i el 70è de l’esclat de laGuerra Civil. En paraules del comissari del’exposició i fotògraf de l’AHCB-AF, JordiCalafell, la mostra fa un repàs de l’imaginaricatalanista i republicà a la Catalunya dels anystrenta del segle XX, un imaginari que malgrattota la renovació historiogràfica feta a partir delsanys vuitanta arriba quasi intacte fins als nos-tres dies gràcies, en bona part, a la victòria fran-quista de 1939 que, de forma tan traumàtica,anorreà l’etapa republicana. L’exposició enca-ra es pot visitar fins el 20 d’abril de 2007.

31

ARXIUS49d’impaciència, provocats sens dubte pels

trencacolls de la centraleta. El sisè sentit del’arxivador s’activa. Ensuma problemes.–A veure. Ja era hora. Això és l’arxiu muni-cipal, oi que sí?–Ehem. Sí, és aquí.–Quin horari fan? Els dissabtes no és obert,oi que no?–No. Els dissabtes no. Cregui’m que em sapgreu.–Els diumenges tampoc, imagino. Be, ésigual. És igual. A veure. Apunti, jove.

Tesi doctoral. Repressió fiscal durant laDècada Ominosa, o alguna cosa semblant.Termini de presentació, dues setmanes apartir del dia de la trucada. Per alguna obs-cura raó, fins a aquell moment no se n’ha-via adonat de la importància que va tenirla localitat durant aquells atribolats episo-dis de la història. La consulta de les actesde l’ajuntament és urgent i imprescindible.–Ah. No hi són. Ho sento. Totes no. Esbo-rranys de l’any 21 i 22, i uns mesos del 23,només, fins que van arribar els Cent Mil Fillsde Sant Lluís. I una mica de correspon-dència.

Pel fil del telèfon desfila una bombolla d’in-credulitat.–Què vol dir, que no hi són?–Sembla ser que se les va endur el generalEspoz y Mina. No sé pas què en volia fer.Repressió fiscal, tal vegada.–No pot ser. No pot ser! –brama.–Si vol consultar els esborranys…–I tant, que els he de consultar. Faci-me’nunes fotocòpies i me les envia amb la fac-tura. I la correspondència també, si és tanamable. Si pogués ser demà mateix…Comença llavors la fase de les explicacions.Material sensible, enquadernació fràgil, elsermonet de sempre. A l’altra banda la in-dignació creix. Comencen els penjaments.Sóc, per aquest ordre, un insolent, un im-presentable un incompetent, un acomoda-tici i, en un futur proper, un aturat, gràciesa una xarxa d’influències que s’endevinenpotents i predisposades a la venjança.Abansde penjar, i no sé ben bé per quina raó, mel’imagino amb la cara del Trapense, ambl’hàbit posat i una expressió ferotge, ence-bant el trabuc, i no deixa de ser una imat-ge reconfortant.

Bibliografia

Arxiu de Textos Catalans Antics.Vol. 25. Barcelona: Institutd’Estudis Catalans - Facultat deTeologia de Catalunya,2006. 1053 p.

BERNAL, Àngels. "Els documents del Comissariat quehan arribat a l’ANC", dins Rafael Pascuet i Enric Pujol(dir.): La revolució del bon gust. Jaume Miravitlles i elComissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya(1936-1939). Barcelona: Ajuntament de Figueres, ArxiuNacional de Catalunya,Viena Edicions, desembre 2006,p. 126-134.

Butlletí informatiu de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.ACVO. N. 2. Granollers, desembre 2006. 8 p.

Els apunts de l’Arxiu Històric de Girona. N. 2. Girona, II-2007. 8 p.

GILVICENT,Vicent. L’Arxiu Municipal de Vila-real. Set se-gles d’història. Vila-real: Ajuntament de Vila-real.Regidoria d’Arxiu, 2007. 72 p. i DVD.

LLADÓ, Jordi. Ramon Vinyes: un home de lletres entreCatalunya i el Carib. Barcelona: Generalitat de Catalunya.Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació,2007. Col·lecció Arxius i societat. Quaderns de divul-gació històrica. Núm. 1. 243 p.

MARAGALL MIRA, Pere. “Excursió a l’ArxiuVíctor Català.La memòria literària en perill”. Avui. Any XXXII. Núm.10580 (Barcelona,1 de març del 2007). Suplement“Cultura”, p. 5.

Memòria del Departament de Cultura 2005. Barcelona:Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura,2007. 452 p.

32ARXIUS49

ARXIUS. Butlletí de la Subdirecció general d’Arxius. Número 49, primavera 2007.Edita: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.Redacció: Subdirecció general d’Arxius, carrer Portaferrissa, 1 -Palau Moja-, 08002 BarcelonaA/e: arxius.cultura@gencat.net - http//cultura.gencat.net/arxiusDirecció i secretaria: Subdirecció general d’Arxius. Àrea de Coordinació general d’Arxius.Secció de Projectes i Protecció del Patrimoni DocumentalConsell de redacció: R. Alberch i Fugueras, F. Balada i Bosch, L. Cermeno i Martorell,M. Corominas i Noguera, M. Font i Vinyes, R. Ibarra i Ollé, A. Magrinyà i Rull, B. Martínez iRaduà, X. Pedrals i Costa, R. Planes i Albets, P. Puig i Ustrell, J. Serchs i Serra,A. Villaró i Boix.Disseny gràfic: America Sanchez i Albert Planas / Tipografia: PMN Caecilia.Impressió: Printing Súria, SL. / Tiratge: 2.500 exemplarsDipòsit legal: B-17.466-93 / ISSN: 1133-3774