butlleti 100

* 100 butlletins!* TCA: s’acosta l’hora de la veritat * Nou curs d’introducció a la pau i els conflictes

* 100 butlletins!* TCA: s’acosta l’hora de la veritat * Nou curs d’introducció a la pau i els conflictes

100Butlletí Tardor 2011

Foto: Joancg

][Butlletí Tardor 2011

Per Començar

Notícies

2 Fundació per la Pau

La Fundació per la Pau és una ONG nascuda el 1983 que treballa per un món en pau. A través d’una opinió pública cada cop més informada i activa, impulsa tots aquells canvis culturals i estructurals que han de fer possible l’eradicació de la violència com a forma de relació entre les persones i els pobles.

El juliol de l’any 2012, a la seu de les NNUU es farà la conferència internacional que decidirà si el Tractat de Comerç d’Armes (TCA) és una realitat i quin és el seu abast. Arribar fins aquí ha estat un procés llarg en el qual s’hi han implicat centenars d’ONG d’arreu del món, entre les quals la Fundació per la Pau, que ha participat activament en la coalició Armes Sota Control.

El passat mes de juliol, es va celebrar el tercer Comitè Preparatori d’aquest procés. A l’acabar les sessions, la Presidència va presentar un document que, per primera vegada, oferia una visió per a un Tractat de Comerç d’Armes complet, des del preàmbul fins als annexos. El text conserva gairebé tots els temes principals que preocupen a Armes Sota Control, (criteris restrictius sobre armes i munició convencional en relació als drets humans, el dret humanitari

internacional i el desenvolupament sostenible, etc.). El repte al qual ens enfrontem ara és aconseguir que aquests elements es mantinguin en el tractat final. A més, encara no està clar si aquest document servirà com a fonament per a la conferència de negociació del juliol del 2012, una decisió que esperem que es prengui en el pròxim i darrer Comité Preparatori, el febrer de 2012.

Tot i així, els membres d’Armes Sota Control han trobat

alguns punts febles en el document en relació a la transparència pública, a la inclusió de la societat civil, a la claredat sobre l’ús de termes tan importants com la importació

i l’exportació, i a la possible exclusió de

les armes de repressió interna, com les antiavalots i

els vehicles de control de masses, usats sovint per les forces de seguretat i la policia.

Tractat de Comerç d’Armes:s’acosta l’hora de la veritat

Ningú pot negar que hem viscut uns mesos apassionants.

Per una banda, una severa crisi econòmica ha posat de relleu que el nostre model econòmic, a més de ser injust i insostenible, és absolutament fràgil.

De l’altra, quan un cert fatalisme i paternalisme ens portava a creure que les societats àrabs viurien eternament resignades sota sistemes opressius, les revoltes ocorregudes a Tunísia, Egipte, Líbia, Síria, Iemen, etc. ens han recordat que la demanda de dignitat és universal. I ha posat de manifest les vergonyes i misèries d’una política occidental que tot i que promou guerres ‘humanitàries’, durant anys ha preferit donar suport a tota mena de dictadors enlloc de preocupar-se per

la vulneració dels drets i les llibertats més fonamentals que patien les seves poblacions.

A casa nostra, el moviment del 15-M, tan fragmentat i caòtic com vulgueu, ha permès obrir debats crucials

sobre la qualitat de la nostra democràcia davant la dinàmica autista en la que sembla instal·lat el poder polític i la profunda irresponsabilitat del poder econòmic.

En fi, tenim molts problemes i moltes incerteses. No hi ha, tampoc, solucions màgiques a res. Però, ho hem vist: res és per sempre. Es poden

explorar altres camins. Les coses poden canviar. No cal que ens resignem a la indiferència i a la

indignitat

Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau

Dignitat

Curs Pau i Conflictes on lineEl mes d’octubre s’inicia una nova edició del Curs d’Introducció a la Pau i els Con-flictes organitzat per la Fundació per la Pau. En aquesta ocasió es farà on line.

El contingut del curs es divideix en nou eixos temàtics que tracten diverses qüestions rellevants per introduir-se en els fonaments de la cultura de pau, els con-flictes armats, el militarisme i el treball per la pau. El professorat compta amb una llarga i reconeguda experiència en el treball per la pau.

El curs es realitzarà entre el 17 d’octubre i el 16 de desembre i es requereixen un mínim de 20 hores per tal de poder treba-llar tots els continguts correctament. La inscripció és de 40 € i es pot fer fins el 12 d’octubre.

Aquest curs compta amb el suport dels ajuntaments de Barcelona, Girona i Vacarisses.

Per a més informació i inscripcions us podeu adreçar a: www.fundacioperlapau.org/curs

Foto: Joancg

Butlletí Tardor 2011

FpP100 butlletins!

Fundació per la Pau 3

La Fundació per la Pau es va presentar oficialment a la socie-tat catalana en un acte públic el 28 d’abril de 1983 a la seu que l’entitat tenia aleshores al carrer Pau Claris de Barcelo-na. Poc després, es va publicar el primer número del Butlletí de la Fundació que ara, arriba al número 100!

En aquests 100 butlletins hem estat testimonis de l’evolució del món en relació als conflictes i al treball per la pau, hi hem dit la nostra, hem fet propostes que avui són una realitat i hem endegat campanyes que han assolit fites molts rellevants. En aquestes planes, hem volgut fer un recull d’alguns d’aquests moments per celebrar aquesta xifra tan rodona.

La Fundació per la Pau, colze a colze amb altres entitats i grups pacifistes, col·labora a endegar aquesta Campanya Contra el Comerç d’Armes. (...). Ho fem amb tot l’entusiasme, o la indignació, que ens proporciona la participació, ràpidament creixent, de l’Estat espanyol en aquest comerç vergonyant que enriqueix uns pocs a costa de la misèria i el sofriment de molts.

Campanya contra el comerç d’armes C3A

Butlletí 14 - Novembre - desembre de 1988

Un nombre reduït de grans temes configuren el teló de fons

d’aquesta reflexió. Sense voler exhaurir-los ni prioritzar-

los, en citaré tres de fàcil enunciat: el progressiu i accelerat

deteriorament del medi natural, l’abisme creixent entre el

nivell de vida occidental i el d’aquells països anomenats

del Tercer Món i la folla despesa en equipament militar

amb les subsegüents inseguretat i militarització internacio-

nals.(...).

Els qui pensem que és possible obrir vies de solució per a

aquests i d’altres problemes, no és pas perquè ens engan-

yem respecte a les dificultats ni perquè valorem presump-

tuosament unes forces que, ara, sabem escasses. Pensem,

això sí, que cal infondre i fomentar en la pròpia actuació

esperances col·lectives quant al millorament de la vida

humana.

¿Com i on es poden fonamentar aquestes esperances, tot i

reconeixent l’enormitat de les dificultats i l’escassetat de

les forces? La pregunta té resposta positiva, i és aquesta: en

l’opinió pública.

Desvetllar una nova consciència Alfons Banda, President de la Fundació per la Pau

Butlletí 1 - Primavera de 1983

1. La Fundació per la Pau és radicalment con-trària a l’existència de blocs militars i el nostre treball s’inscriu en el moviment que treballa per a la seva dissolució. 4. Les despeses actuals en matèria de defensa les considerem injustificades i injustificables. L’adscripció a un bloc militar fa perdre marge de llibertat per a modificar aquesta situació.

7. Conseqüentment som contraris a la per-manència de l’estat espanyol en l’OTAN, ni que sigui en una forma parcial que judiquem més retòrica que real.

Posició de la Fundació per la Pau davant el Referèndum sobre l’OTAN

Butlletí 8 - Gener de 1988



Butlletí 25 - Maig de 1990

Trobada de BarcelonaLa Trobada de Barcelona, a celebrar els dies 25 i 26 del mes juny, serà una trobada internacional de moviments i institucions europeus que treballen directament per la pau. La finalitat de la trobada queda clarament expressa-da en el manifest “Per la dissolució dels blocs militars” que, signat per la Fundació per la Pau i Justícia i Pau, va ser presentat públicament el 20 de març. Pretenem que la Trobada de Barcelona serveixi per establir, a l’Est i a l’Oest, una estratègia comuna per donar una darrera empenta a aquests ridículs gegants de cervell petit que són els blocs militars.

El deure d’objectar Pepe Beúnza

¿Quan entendrem que els objectors són els únics que garan-teixen la supervivència de l’espècie humana? ¿Quan deixarem de tractar-los com a criminals? ¿Com és possible que en una època d’un desenvolupament tan espectacular de la ciència i la tècnica, l’ètica i la moral romanguin encara en la nit dels temps?

El que importa no és la llei sinó la justícia, la dignitat, la cons-ciència. És la llei que està al nostre servei i no a l’inrevés. (...).Per això cal cridar amb força, com Dom Milani: L’obediència no és cap virtut sinó la més perillosa de les temptacions.

Butlletí 16 - Febrer de 1989

L’objecció fiscal. Cap home, cap dona, cap pesseta per a la guerraL’objecció fiscal és l’acció promoguda

per aquells ciutadans que volen impedir

que el diner dels seus impostos serveixi

per al finançament de les forces arma-

des; però això no vol dir que sigui alhora

una negativa al pagament dels impostos.

L’objector dóna la quantitat objectada

a institucions i projectes que treballen

per la pau i estaria disposat a finançar

un “fons per la pau” si l’Estat acceptés

aquest destí alternatiu del seu diner.

Butlletí 20 - Setembre - octubre de 1989

Canvis imprevistos? Alfons Banda Per a qualsevol observador atent de la realitat les darreres setmanes de l’any 1989 i els primers dies de l’any 90 han resultat

apassionants. No hi ha cap perill d’exageració en qualificar-los de dies històrics. Les notícies sobre els esdeveniments s’han

succeït amb un ritme frenètic, superant les possibilitats d’anàlisi individual o col·lectiu. (...).

Penso que és un bon moment per recordar la convicció que Seán MacBride expressava en les seves conferències de Barcelona

l’any 1981: “la força més formidable amb què hem de comptar si volem canviar la marxa de les coses és la de l’opinió públi-

ca”. Quan MacBride, (...) expressava aquesta convicció que era una esperança, algú va objectar: “Però els països de l’Est no

tenen opinió pública”. “El que passa, replicà MacBride, és que s’expressa d’altra manera que a occident. Però existeix. Pensi

vostè què passa a Polònia amb el sindicat Solidaritat”. Nou anys després una immensa onada d’opinió pública ha canviat la

història.




Butlletí 46 - Desembre de 1994

Conferència anual i assemblea de l’Internacional Peace Bureau

Barcelona esdevé el punt de trobada del moviment mundial per la pau.

Durant tres dies, 20, 21 i 22 d’octubre, la nostra Fundació ha estat amfitriona de la trobada més important del

moviment pacifista mundial. La Conferència anual de l’IPB ha aplegat més de 70 persones d’una vintena de

països de tots els continents. Les ponències, taules rodones i tallers de treball van omplir de vida durant tres

dies l’alberg de la Mare de Déu de Montserrat i la nostra seu del carrer Pau Claris.

Canvis imprevistos? Alfons Banda Per a qualsevol observador atent de la realitat les darreres setmanes de l’any 1989 i els primers dies de l’any 90 han resultat

apassionants. No hi ha cap perill d’exageració en qualificar-los de dies històrics. Les notícies sobre els esdeveniments s’han

succeït amb un ritme frenètic, superant les possibilitats d’anàlisi individual o col·lectiu. (...).

Penso que és un bon moment per recordar la convicció que Seán MacBride expressava en les seves conferències de Barcelona

l’any 1981: “la força més formidable amb què hem de comptar si volem canviar la marxa de les coses és la de l’opinió públi-

ca”. Quan MacBride, (...) expressava aquesta convicció que era una esperança, algú va objectar: “Però els països de l’Est no

tenen opinió pública”. “El que passa, replicà MacBride, és que s’expressa d’altra manera que a occident. Però existeix. Pensi

vostè què passa a Polònia amb el sindicat Solidaritat”. Nou anys després una immensa onada d’opinió pública ha canviat la

història.


Butlletí 27 - Setembre - octubre de1990

La Crisi del Golf Pèrsic. La nostra postura

7. Propugnem una solució negociada i global a tota la zona, basada en el compliment de tots els acords

de les Nacions Unides: retirada de tropes israelianes dels territoris ocupats i retirada de les tropes ira-

quianes de Kuwait. Cal el reconeixement dels drets del poble palestí.

10. Cridem la població a mobilitzar-se i a manifestar el seu rebuig a aquesta guerra posant banderes

blanques als balcons, recolzant l’objecció fiscal, o per qualsevol altre mitjà. I animem els joves a fer

objecció de consciència.

Butlletí 38 - Gener - març de 1993

Exposició itinerant ‘Per la Pau’ La Fundació per la Pau presenta aquesta exposició que, a través del seu contingut temàtic, pretén educar per la pau, informar l’opinió pública i facilitar el debat sobre la pau.

L’exposició respon als nous plantejaments creats per l’acceleració dels esdeveniments històrics des del 1989.Ha estat dissenyada especialment per ésser de fàcil transport i instal·lació amb l’objectiu de fer-la fàcilment assequible a tots els col·lectius i entitats de Catalunya. A tots ells, els l’oferim. Butlletí 40 - Setembre - octubre de 1993

Perplexitat i impotència Alfons Banda No deuen ser les úniques, però crec que hi ha dues carències importants que expliquen – si més no parcialment- el que ha passat a Bòsnia.En primer lloc una absència total, i des de fa molts anys, de lideratge a les societats europees. Els polítics han esdevingut progressivament gestors i encara gosaria dir comerciants. Han fet falses promeses de benestar il·limitat, han desacreditat la funció política renunciant a la funció de liderar les aspiracions més nobles dels ciutadans i s’han limitat, o gairebé, a gestiona el nostre egoisme. (...).La segona carència és la de centres de prevenció i resolució de conflictes. Aques-

ta carència constitueix una gravíssima omissió que es dóna a tots els nivells de l’organització política i social. Catalunya, per exemple, no té cap centre de prevenció i resolució de conflictes, cap de les universitats catalanes compta am un veritable departa-ment d’investigació per la pau, els estudis de polemologia no són encara una realitat.



Butlletí 48 - Març - abril de 1995

Ni a Barcelona ni a enlloc - No a l’euroexèrcit

El Ministeri de Defensa espanyol ha fet la proposta que Barcelo-

na, juntament amb d’altres poblacions de l’àrea metropolitana (...)

esdevingui la seu del futur “Euroexèrcit del Sud”, una força militar

que, es diu, està formada per 12.000 soldats, a parts iguals entre

França, Itàlia i l’Estat espanyol.

“L’amenaça del Sud” és l’excusa que no té altre objectiu que crear

noves imatges d’enemic que justifiquin la perduració i l’enfortiment

dels aparells militars.

No deixa de ser curiós i contradictori que l’Estat espanyol hagi estat

en els darrers anys el principal subministrador d’armes al Marroc i

a Egipte, països dels quals ara, diuen, “ens hem de defensar”.


Espanya decapita la pena de mort Queda abolida la pena de mort establerta en temps de guerra. Això vol dir que la pena de mort ha quedat suprimida a tos els efectes a l’Estat espanyol. (...).

La Fundació per la Pau resta alleugerida davant d’una decisió de gran transcendèn-cia ètica i significació política en el llarg camí dels drets humans.


Llàgrimes de cocodril Antoni Soler (...), malgrat el clam de molts dels que treballaven sobre el terreny (a Ruanda) ningú no ha mogut un dit. Pitjor encara,

només s’han mogut els dits necessaris per atiar el conflicte, jugant a treure’n partit de la situació. Els interessos geopo-

lítics i el comerç d’armes no han perdut el temps. A la zona no arriben aliments ni medicaments, però no hi falten

armes ni municions. (...).Ens falten instruments adequats, preparats i a punt per intervenir. I és clar, quan arribem a l’incendi, aquest ha pres

unes proporcions dificilíssimes de controlar, si no s’ha cremat ja tot el bosc. (...).En aquesta situació se’ns vol presentar la intervenció armada internacional com una necessitat inevitable i és possible

que sigui un mal menor. Però des del moviment per la pau continuem proclamant que els exèrcits són instruments

inadequats, pensats per a la destrucció i el domini. Amb bombes i metralladores no es prevenen ni es resolen els con-

flictes ni es construeix la pau.

Butlletí 47 - Gener - febrer de 1995

Txetxènia El drama de Txetxènia ens té estordits i indignats. No podem entendre en nom de què es pot condemnar des-enes de milers de persones a la mort i centenars de milers a la més absoluta misèria i a viure refugiats sense casa, ni propietats, ni mitjans de vida. Com pot ser possible que algú prengui una decisió com aquesta? Com és possible que la humanitat ho consenti? Com poden alguns argüir que és un afer intern? (...).

Un cop més la història ens demostra que allò que s’aconsegueix amb la violència, mai és un objectiu consoli-dat. Ni les invasions, ni les deportacions, ni els genocidis han resolt els problemes de convivència als Caucas (...). Ni tampoc aquesta vegada ho aconseguiran.




La pau no passa pels exèrcits

Jordi Armadans

Ara fa just dos anys s’anunciava amb molta solemnitat la

fi del servei militar obligatori. (...).

Malgrat tot, (...) la creació i consolidació d’un exèrcit

professional pot comportar un augment -i fins i tot un

desacomplexament- del discurs militarista.

Des de la Fundació per la Pau hem engegat una campanya

de discussió pública sobre la defensa i la seguretat (...)

perquè estem convençuts i convençudes que La Pau no

passa pels exèrcits i que cal construir una cultura de pau

que enterri tots els militarismes, els vell i els nous, que en

vénen i en són molts.


Davant la intervenció militar de l’OTAN a Kosovo L’agressió militarista i excloent del govern de Mi-

losevic, denunciada pel moviment per la pau i els

drets humans des de fa més de 10 anys, és un fet dur i

deplorable. Però la resposta militar dissenyada per la

comunitat internacional a través de la intervenció de

l’OTAN, evidencia un fracàs i una incapacitat per a

desenvolupar polítiques de prevenció de conflictes així

com per emmarcar la seva regulació en escenaris que

no passin per la violència ni per la justícia.

Butlletí 64 - Juliol - agost de 1999

Per la pau, a la Haia La societat civil va celebrar la més important conferència internacional per la pau de la his-tòria el passat mes de maig de 1999, entre els dies 11 i 15. Més de 10.000 activistes, investiga-dors, educadors... de més de 100 països van par-ticipar a la Conferència de la Crida per la Pau de La Haia. Durant els 4 dies de la Conferència els participants van discutir i debatre – en més de 400 panels, tallers i taules rodones- mecanismes per abolir la guerra i crear una cultura de pau per al segle XXI.

Butlletí 56 - Octubre - novembre de 1997

Ens han donat el Nobel Jordi Armadans

Sí. La veritat és que tots nosaltres, ciutadanes i ciutadans implicats en el treball per la pau, la desmilitarització i els drets humans, hem estat reconeguts: ens han donat el Premi Nobel.Com ja sabeu, aquest mes d’octubre, Jody Williams, en representació de la campanya internacional contra les mines antipersones, ha rebut el Premi Nobel de la Pau. És un fet que ens ha de satisfer, enorgullir i animar a continuar treballant.




Comitè català de suport a la Conferència de pau al País Basc

36 persones de diversos àmbits socials, intel·lectuals i associatius

han creat el Comitè català de suport a la Conferència de Pau per al

País Basc, (...). Després del de Brussel·les, ha estat el segon que s’ha

presentat. Properament, es presentarà el Comitè de Madrid i el de

Nova York i, finalment, el Comitè d’honor internacional, compost

per diversos Premis Nobel de la Pau.


La proposta de l’ICIP

Proposem que el Parlament de Catalunya decideixi la creació d’un Institut Català Interna-

cional per la Pau (ICIP) amb les següents característiques:

- L’ICIP és una creació del poble de Catalunya que mitjançant el seu parlament en decideix

la creació i n’assegura el manteniment. (...).

- L’ICIP és independent del poder polític que el crea (...).

- L’ICIP té com a objectiu general la implantació de la Cultura de Pau i com a objectiu

específic l’eradicació de la violència d’origen sociopolític.


Llei de Foment de la Pau al Parlament de Catalunya El ple del Parlament de Catalunya va aprovar, el passat 24 de maig, (...), la presa en con-sideració de la proposició de Llei de Foment de la Pau.La Llei proposa que el govern de la Generalitat emprengui una activitat de suport i pro-

moció a la Cultura de Pau i que engegui diverses iniciatives en aquest sentit (...).Des de la Fundació per la Pau, valorem molt positivament aquest pas que demostra que el suport al necessari projecte de construir una Cultura de Pau va guanyant noves complici-tats i nous espais.


Document de reflexió de la Fundació per la Pau davant l’atac terrorista als EUA 1. Expressem públicament el nostre dolor, consternació i indignació, així com la nostra condemna més absoluta, per les brutals accions terroristes comeses el dimarts 11 de setembre als EUA.3. Ens manifestem radicalment convençuts que cap objectiu polític, ideològic, social, etc. justifica l’assassinat i, encara menys, unes matances com aquestes que han sacsejat la consciència i la sensibilitat dels EUA i de tot el món. 6. Demanem als EUA, a la Unió Europa i a l’OTAN, una actitud prudent, serena i assenyada a l’hora d’identificar responsabilitats. Caldria vetllar, també, perquè quan s’identifiquin els responsables de les matances no es crimi-nalitzi tota la seva comunitat de pertinença (religiosa, nacional, etc.) (...). Entenem a més, que la justícia, que cal exercir, no pot passar ni per la resposta militar i violenta ni pel desig de venjança, sinó pel compliment de la llei.

Butlletí Juny’09



Més de mil investigadors es declaren objectors davant la militarització de la recerca cien-tífica Un total de 1.003 investigadors de tot l’Estat s’han declarat “objectors científics” en desacord per la militarització de la recerca científica espanyola pro-duïda els darrers anys. Els investigadors demanen al govern “una transferència gradual dels recursos destinats a R+D militar cap a R+D amb finalitats socials i civils.” Alhora, han fet públic el seu com-promís de “no participar en cap recerca que tingui una finalitat explícitament militar o que estigui subvencionada amb fons dedicats a la recerca amb objectius militars.”


Armes Sota Control Amnistia Internacional, Intermón Oxfam, i la Xarxa Internacional d’Acció sobre les Armes Lleugeres (IANSA) de la qual n’és membre la Fundació per la Pau, van llençar el passat 9 d’octubre, a 60 països la campanya Armes sota Control. (...).

És evident que la manca de control del comerç d’armes provoca l’allargament o revifament dels conflictes armats, genera pobresa i augmenta els abusos contra els drets humans. (...)

(...) La campanya Armes sota Control vol aconseguir un milió de signatures de ciutadanes i ciutadans que recolzin la crea-ció d’un Tractat Internacional sobre el Comerç d’Armes que posi fi a la proliferació d’armes lleugeres.

Dotze Universitats renuncien a la recerca militarUn total de dotze Universitats de tot l’Estat espanyol han renunciat a la recerca científica orientada cap a finalitats arma-mentístiques i militars. Aquestes Universitats, que han respost a una crida feta des de la Fundació per la Pau i la campanya Per la pau: prou investigació militar!, afirmen que el seu deure és contribuir a la pau i, en conseqüència, no poden donar suport a la proliferació armamentística.

Butlletí 77 - Maig - juny de 2003

Ara més que mai: sí a la pau, no a la guerra Davant l’inici dels bombardejos sobre l’Iraq, així com algu-

nes incursions a l’Afganistan, la Fundació per la Pau vol fer

públic el seu rebuig més absolut cap a una guerra que, a més de

profundament inhumana, immoral i il·legal, és completament

absurda ja que no servirà per aconseguir cap dels objectius pels

quals teòricament es fa (...). En la mesura que legitima l’opció

de la força bruta, la guerra reforçarà totes les formes de vio-

lència organitzada (des del terrorisme fins al militarisme dels

estats) enlloc d’avançar cap a la cultura de pau i el desarma-

ment. (...).

Per tot això, cridem a la ciutadania a continuar sensibilitzant i

mobilitzant-se contra la guerra (...) i a assumir un compromís

de fons, més enllà de fets puntuals, a favor de la pau i contra

l’engranatge de l’extensa maquinària de guerra.

Butlletí 81 - Gener - febrer de 2005

La pau a l’Estatut Diversos col·lectius per la pau del país, entre els quals la Fundació per la Pau, han fet arribar a la Generalitat i al

Parlament de Catalunya un seguit de propostes per incorporar el dret a la pau al Nou Estatut. (...).

(...) les entitats sotasignants proposem que el nou Estatut incorpori els següents aspectes:

“El poble català rebutja categòricament la violència i la guerra com a forma de resolució dels conflictes (...) i apos-

ta fermament per la cultura de la pau i la noviolència, el foment de la qual serà un objectiu prioritari de govern.”

“Conseqüentment el poble català renuncia a la creació d’un exèrcit català, i a que el seu Govern assumeixi cap

mena de competència en exèrcits d’àmbit estatal o internacional (...).”

“També renuncia a l’establiment en el seu territori de tota indústria militar, així com a un desenvolupament econò-

mic basat en la recerca, fabricació i exportació d’armament. (...).”



Butlletí 90 - Estiu de 2008

Les bombes de dispersió, prohibides! El dia 30 de maig va acabar a Dublín una Conferència Internacional que es pot qualificar d’històrica perquè els més de 100 països participants van aprovar per consens el Tractat Internacional per a la prohibició de les bombes de dispersió. (...).

Les més de 200 organitzacions de la societat civil que van participar a la cimera, entre elles la Fundació per la Pau, estan molt satisfetes pel resultat obtingut i l’equiparen a l’èxit assolit l’any 1997 amb la prohibició de les mines antipersones.


L’ONU aprova una resolució històrica per a regular el comerç d’armes Sabem que, el treball per a denunciar, regular

i, finalment, posar fi al comerç d’armes, mai ha

estat una tasca fàcil ni amb resultats tangibles a

curt termini. Per això, quan se n’aconsegueixen,

ens n’hem de felicitar: la societat civil mundial ha

aconseguit que 139 països votin a favor d’elaborar

un Tractat Internacional per a regular el comerç

d’armes.


Neix el Consell Català de Foment de la Pau

A finals de juliol, es va constituir el Consell Català de Foment de la Pau, un òrgan de debat amb presència de la societat

civil, les universitats i les administracions, amb l’objectiu d’assessorar les polítiques a favor de la pau que s’impulsin a

Catalunya.

L’IRA anuncia la fi de la violència

Per a la Fundació per la Pau, l’anunci del cessament definitiu de la violència per part de l’IRA és una magnífica notícia que,

com a entitat compromesa amb la instauració d’una cultura de pau i la solució pacífica dels conflictes, volem felicitar.

Butlletí 89 - Març de 2008

L’ICIP: un gran pas endavant per al treball per la pau fet des de Catalunya Catalunya disposa des de fa ben poc de la Llei de l’Insitut Català Internacional per la Pau (ICIP), una normativa aprovada pel Parlament que dota el nostre país d’una institució que fomenta l’anàlisi i la recerca a favor de la pau, amb finançament públic i sense dirigis-me governamental.

Butlletí 90 - Estiu de 2008

Les bombes de dispersió, prohibides! El dia 30 de maig va acabar a Dublín una Conferència Internacional que es pot qualificar d’històrica perquè els més de 100 països participants van aprovar per consens el Tractat Internacional per a la prohibició de les bombes de dispersió. (...).

Les més de 200 organitzacions de la societat civil que van participar a la cimera, entre elles la Fundació per la Pau, estan molt satisfetes pel resultat obtingut i l’equiparen a l’èxit assolit l’any 1997 amb la prohibició de les mines antipersones.

Sabies que...El primer butlletí que va publicar la Fundació per la Pau

l’any 1983, el mateix any del seu naixement, informava

que l’entitat s’havia adherit de forma oficial al Bureau

International pour la Paix, amb seu a Ginebra, també

conegut com a International Peace Bureau. D’aquesta

manera la Fundació per la Pau va esdevenir la primera

organització de tot l’Estat espanyol vinculada formal-

ment a aquesta prestigiosa institució, guardonada amb el

Premi Nobel de la Pau el 1910.

En aquests

moments l’IPB

aplega més de

282 organitza-

cions, a més de

persones a títol

individual, de

70 països d’ar-

reu del món.

4t Concurs d’Animacions per la PauAquesta tardor es fan públiques les bases de la quarta edició del Concurs d’Animacions per la Pau. En aquesta ocasió els participants s’hauran de basar en el lema Construïm la pau, dia a dia i tenen temps de presentar les seves animacions fins el 30 d’abril de 2012. Podeu consultar les bases i inscriure-us a: www.fundacioperlapau.org/concurs.

Kim Manresa i Ander Izagirre, guanyadors del VI Memorial Joan GomisAnder Izagirre ha estat premiat en la modalitat d’obres perio-dístiques pels seus reportatges Mineritos, sobre els nens miners bolivians, Las madres guananíes saltan a la cancha, sobre les dones que treballen per la revolució social al Chaco bolivià i Once voces en el desierto, sobre els refugiats a Tinduf. El fotoperiodista Kim Manresa ha rebut el premi en la modalitat de trajectòries periodístiques. S’ha premiat el seu periodisme gràfic de qualitat i compromès.

2n Concert Per la pau i el desarmamentEl diumenge 20 de novembre, a les 17.30, a l’església del Sagrat Cor de Jesús (c/ Casp, 27) el cor TwoCats pel Gospel oferirà un concert solidari a benefici de la Fundació per la Pau. La recaptació es destinarà a la tasca de promoció de la cultura de pau, noviolència i desarmament que duu a terme la fundació. Ja podeu comprar entrades anticipades a la plana web o al mateix local de l’entitat. El preu de l’entrada és de 15 €.

Edita: Fundació per la Pauc/ Casp, 31, 2n, 1a A08010 BarcelonaTel. 93 302 51 29www.fundacioperlapau.orgPresident: Xavier MasllorensDirector: Jordi ArmadansCoordinació: Lourdes Vergés

Consell de Redacció: Jordi Armadans, Lourdes Vergés, Toni ViaderMaquetació: Toni ViaderImpressió: Gràfiques AlpresFoto portada: Roser Cardona Dipòsit Legal: B-50326-2007Butlletí fet amb el suport de:


En breu


Ajuda’ns a construir una Cultura de Pau

> Nom i cognoms > NIF> Adreça > Codi postal > Població> Telèfon > Correu electrònic

Vull col·laborar amb la Fundació per la Pau, mitjançant les aportacions que indico a continuació(marca amb una x les teves aportacions o bé escriu la quantitat que desitgis) 12f 30f 60f _____ f

Cada mes per domiciliació bancària (omplir dades) Cada 2 mesos per domiciliació bancària (omplir dades) Cada 3 mesos per domiciliació bancària (omplir dades) Un cop l’any per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada per taló adjunt Una sola vegada amb ingrés al compte* de la Fundació

Domiciliació bancària> Banc / Caixa > Titular del compte o llibreta

> Compte / llibreta Entitat Oficina Control Número compte

> Data

Aquestes aportacions desgraven un 25% en fer la declaració de la Renda. Estenem rebuts de tots els donatius. Envia aquesta butlleta a: Fundació per la Pau c/ Casp, 31, 2n 1a A. 08010 Barcelona*El número de compte de la Fundació per la Pau és: Caixa de Catalunya 2013-0616-88-0200477680

Abans de fer-me soci, vull rebre més informació Signatura del titular del compte / llibreta

Parlant de pau amb...


El Xavier Masllorens (Barcelona, 1951) és, des del mes d’abril del 2011, el nou president del patronat de la Fundació per la Pau. Membre fundador de l’en-titat, havia ocupat abans els càrrecs de secretari i de tresorer. Amb una llarga trajectòria en el món de les organitza-cions socials i la cooperació internacio-nal, actualment és el director de l’ONG Educació Sense Fronteres.

La Fundació per la Pau va néixer fa 28 anys i en aquest temps el món ha canviat molt. Creus que ara és més complicat o més fàcil treballar per la pau?

Vivim un canvi d’època, canvi històric en el qual coexisteixen la tirania dels mercats i l’eclosió de noves propostes d’organització social i política. Ara la contradicció entre el postcapitalisme depredador i els valors humans és més notòria que fa 28 anys, quan encara hi havia el mur de Berlín, existia el mirat-ge de dos models econòmics diferents i el capital no havia perdut encara la vergonya.

Quin són els principals reptes que hem d’afrontar?

El gran repte és que aquest canvi d’època signifiqui un salt cap a la cultura de pau. Un món més pacífic suposa un alt nivell de justícia social i de democràcia parti-cipativa. Aquestes són les bases sobre les quals hem de treballar.

En moments de crisi com l’actual, el treball per la pau deixa de ser prioritari perquè els recursos es necessiten per altres coses?

Parlem molt de crisi econòmica i finance-ra, però la principal és la crisi de valors. No podem permetre que ens parlin de crisi mentre les transnacionals incre-menten el seu poder i la democràcia real s’afebleix. Hem de preservar l’estat de

dret i la política, que estan en hores baixes i són les dues úniques coses que ens fan iguals a tots els ésser humans. De manera que, ara més que mai, la prioritat són els valors com la pau.

Per què de vegades sembla que “ven-gui” o atregui més la cultura de la violència que la cultura de pau?

Ens hem acostumat a la violència com si fos inexorable, quan estem tips de veure que la solució de la força tapa els problemes però no els resol mai. La solució negociada dels conflictes ens sembla ara molt difícil perquè els poderosos no en fan publicitat. Però els poderosos som nosaltres, les i els ciutadans organitzats, i cada cop hi ha més persones conscients d’això.

A partir de la teva experiència en el món de la cooperació, quina relació penses que hi ha entre la pau i el

desenvolupament dels pobles?

Un món en pau -que no vol dir pas un món sense conflictes- només serà possible entre pobles amb un bon índex de desen-volupament humà: accés a la salut públi-ca, educació de qualitat, llibertats plenes, etc. El moviment per la justícia global persegueix això, lligar totes les grans causes de la humanitat (drets humans, pacifisme, ecologisme, feminisme) per crear un entorn de major justícia social.

Com pot contribuir una entitat com la Fundació per la Pau, des de Catalunya, en la construcció d’un món en pau?

Els nostres amics i socis ens dema-nen una opinió formada sobre els fets d’actualitat, pensats en clau de pau. Com podria ser el món si tal problema s’ha-gués resolt mitjançant el diàleg? Quines propostes tenim per resoldre determinats conflictes? Per què demanem la supres-sió progressiva dels exèrcits nacionals? Aquesta reflexió és la nostra primera contribució.

També partici-pem en cam-panyes interna-cionals d’ampli abast, com la de prohibició de les mines antipersones, les bombes de dispersió o ara mateix la regu-lació internaci-onal del comerç d’armes lleuge-res, que s’haurà de consensuar a les Nacions Unides al juliol de 2012. Són campanyes amb molts anys de treball a l’ombra, però absolutament necessàries i amb re-sultats esperançadors per a la humanitat.

Un desig.

Sabem que un món més armat no és un món més segur. Per això voldria que comencem per casa: que el pressupost espanyol de “defensa” es redueixi al 50% l’any 2025. Estic convençut que l’opinió pública espanyola hi estaria d’acord, si hi hagués un veritable debat d’idees. El farem? Depèn de cadascú de nosaltres exigir-lo. Junts, podem.

Xavier Masllorens

butlleti 100

Documents