8 1 economia local activa sostenible - palma de mallorca€¦ · el municipi de palma es...

308 Agenda Local 21 Palma

8. Una economia local activa i sostenible

Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient

En aquest apartat es presenten els aspectes generals de l’activitat econòmica i

productiva de Palma, analitzant l’estructura econòmica i les activitats més

importants.

El municipi de Palma es caracteritza per tenir una economia de serveis, amb

un sector terciari molt desenvolupat, ateses la situació de Palma com a centre

de negocis i serveis i la contribució del sector turístic a la riquesa municipal.

Durant els darrers anys el sector secundari de la construcció havia

experimentat un important creixement en el seu pes total, mentre que les

activitats del sector primari (agricultura i pesca) quedaven relegades a un

percentatge molt petit del total de la producció del municipi. A partir de l’any

2008, el sector de la construcció, que va crear ocupació durant diversos anys,

pateix una enorme crisi, a causa de l’aturada originada per les dificultats de

finançament per a adquirir els nous habitatges.

8. Una economia local activa i sostenible 309

8.1. Sectors econòmics Al municipi de Palma, el desembre de 2008, hi havia inscrites 19.329 empreses

al règim de la Seguretat Social.

El sector que més destaca, amb el 80% de les empreses inscrites del total de

Palma, és el de serveis, seguit del de la construcció, amb un 12% del total

d’empreses; el sector industrial, amb un 5.5% del total d’empreses i, finalment,

el sector agrari representa només un 1.2% del total d’empreses de Palma

Taula 8.1.1 Nombre d’empreses distribuïdes per sectors a Palma i les Balears

Sector primari

Sector secundari

Sector terciari

Any 2008 Sector agrari

Sector industrial

Sector de la construcció

Sector serveis

TOTAL

Palma 226 1.062 2.323 15.718 19.329 Illes

Balears 339 2.775 6.147 26.986 36.247

Font: Tresoreria General de la Seguretat Social .2008

Si comparam les dades de Palma amb les del total de les Illes Balears, veim

com al conjunt de la Comunitat Autònoma el sector Serveis és també el

majoritari.

Comparant el nombre d’empreses per activitat el 2006 i el 2008, es pot

comprovar com s’ha mantingut pràcticament igual el percentatge

d’empreses dins cadascun dels sectors principals.

Taula 8.1.2

Comparació d’empreses per sectors 2006-2008

Sector primari

Sector secundari

Sector terciari

Palma Sector agrari

Sector industrial

Sector de la construcció

Sector serveis

2006 1,10% 5,50% 11,40% 81,90% 2008 1,20% 5,50% 12,00% 80,00%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social. 2008


Taula 8.1.3 Nombre d’empreses distribuïdes per activitat a Palma

ACTIVITAT

GENERAL

AGRARI

MAR

LLAR TOTAL Agricultura, ramaderia, caça i

servei 80 81 0 0 161

Silvicultura, explotació forestal. Serv. 2 0 0 0 2

Pesca, aqüicultura i activitats 1 0 45 0 46

Extracció i aglomeració d’antracita 0 0 0 0 0 Extracció de crus de petroli i gas

natural 0 0 0 0 0

Extracció de minerals no metàl�lics 17 0 0 0 17

Indústria de productes alimentaris 138 0 0 0 138

Industria tèxtil 37 0 0 0 37 Industria de la confecció i de la

pelleteria 27 0 0 0 27 Preparació del c; fabricació

d’articles 2 0 0 0 2

Indústria de la fusta i del suro 54 0 0 0 54

Industria del paper 7 0 0 0 7

Edició, arts gràfiques i reproducció 164 0 0 0 164

Industria química 65 0 0 0 65 Fabricació de productes de suro i

mat. 5 0 0 0 5 Fabricació d’altres productes

minerals 42 0 0 0 42

Metal�lúrgia 4 0 0 0 4 Fabricació de productes metàl�lics,

exc. 174 0 0 0 174 Industria de la construcció de

maquinar 46 0 0 0 46 Fabricació de màquines d’oficina i

equip. 4 0 0 0 4 Fabricació de maquinària i material

elèctric 29 0 0 0 29 Fabricació de material electrònic;

aparells 2 0 0 0 2 Fabricació d’instruments

medicoquirúrgics 31 0 0 0 31 Fabricació de vehicles de motor,

remolcs 4 0 0 0 4 Fabricació d’altre material de

transport 111 0 0 0 111 Fabricació de mobles; altres

industrials 91 0 0 0 91

Reciclatge 1 0 0 0 1 Producció i distribució d’energia

elèctrica 15 0 0 0 15 Captació, depuració i distribució

d’energia 9 0 0 0 9

Construcció 2.323 0 0 0 2.323

Venta i reparació de vehicles 487 0 0 0 487

Comerç a l’engròs intermediaris d 1.084 0 0 0 1.084

Comerç a la menuda, excepte 2.671 0 0 0 2.671


vehicles

Hoteleria 1.802 0 0 0 1.802 Transport terrestre; transport per

tubs 467 0 0 0 467

Transport marítim, de cabotatge 4 0 28 0 32

Transport aeri i espacial 25 0 0 0 25

Activitats annexes als transports; 292 0 20 0 312

Correus i telecomunicacions 87 0 0 0 87 Intermediació financera, excepte

assegurances 50 0 0 0 50

Assegurances i plans de pensions, 69 0 0 0 69 Activitats auxiliars a la

intermediació 124 0 0 0 124

Activitats immobiliàries 868 0 0 0 868 Lloguer de maquinària sense

operari 145 0 0 0 145

Activitats informàtiques 136 0 0 0 136

Investigació i desenvolupament 14 0 0 0 14

Altres activitats empresarials 2.163 0 0 0 2.163 Administració publica, defensa i

seguretat 127 0 0 0 127

Educació 433 0 0 0 433

Activitats sanitàries i veterinàries 646 0 0 0 646

Activitats de sanejament públic 19 0 0 0 19

Activitats associatives 515 0 2 0 517

Activitats recreatives, culturals 362 0 35 0 397 Activitats diverses de serveis

personals 563 0 0 0 563

Llars que utilitzen personal domèstic 109 0 0 2.362 2.471

Organismes extraterritorials 9 0 0 0 9

TOTAL 16.756 81 130 2.362 19.329 Font: Tresoreria General de la Seguretat Social. 2008

8.1.1. Sector primari

L’arribada del turisme de masses a finals dels anys 50 va incidir en la crisi del

model de productivitat agrària i l'agricultura i, en general el sector primari va

quedar relegat a un segon pla i va sumir el sector agrícola i ramader en una

constant reducció del seu pes relatiu a l'economia municipal. Altres factors que

varen incidir en el canvi de model de productivitat varen ser l'acceleració des

dels anys 60 del procés de mecanització del camp, la progressiva substitució

del sistema de parceria pel d’arrendament, que implica un augment de les

unitats productives i una major rendibilitat de l'explotació, i el canvi en la

producció agrària, representat per un creixement de les terres de regadiu i la

seva dedicació a productes agraris peribles adaptats a la demanda urbana

i/o turística, passant de l'agricultor productor d'aliments a l'agricultor englobat


en el sector terciari com a administrador de serveis. Tot plegat i la integració

espanyola a la Unió Europea el 1986 implicà una disminució de les terres

cultivades, molt especialment les del sistema de secà.

La situació del món rural a Palma i en general de les Illes Balears és similar al de

les regions europees desenvolupades i es caracteritza per:

a. Decadència i/o disminució de la població activa agrària, que

apareix lligada a un declivi de la professió de pagès.

b. Un progressiu augment de l'índex d'envelliment de la mà d'obra

agrària que no és substituïda per la falta d'aportacions de persones

joves.

c. Una regressió dels espais cultivats.

d. Una apropiació sistemàtica del sòl rural per a activitats de funció

urbana (espais residencials, d'oci i/o recreació).

e. Una progressiva descapitalització de l'agricultura i la ramaderia, que

marginen un considerable nombre d'explotacions no competitives.

Les principals zones rurals de Palma confronten amb altres municipis dels

districtes Nord (la Indioteria o Son Espanyol, entre d'altres) i Llevant (Son Ferriol o

la Casa Blanca, entre d’altres); l’agricultura es basa principalment en el cultiu

d'oliveres, garrofers i ametllers. De la ramaderia, destaquen les cabanes de

porcs i ovelles i també una notable varietat de pesca. Al terme municipal hi ha

nombroses masies que abans constituïen les fonts d'abastament alimentari de

la població.

Segons el cens de l’INE de 1999, les explotacions agràries (695) ocupaven

21.474 ha, el 90% en propietat, el 9% en arrendament i un 1% en altres règims

de tinença. 6.126 ha estan llaurades (2.695 d’herbacis, 2.531 de fruiters, 140

d'oliverar, 1 de vinya i 760 d'altres productes), 214 es dediquen a pastures

permanents, 11.107 a explotacions forestals i 4.027 ha són altres terres no


forestals. La majoria d'aquestes, 476, tenien menys de 5 ha, i 43 superaven les

50 ha.

Taula 8.1.4

Règim de tinença de la superfície agrària útil. 1999

Explotacions En propietat En arrendament En amitgeria Altres règims de

tinença

SAU� Ha Explot. Ha Explot. Ha Explot. Ha Explot. Ha Palma 695 6.340 654 4.325 53 1.806 15 206 1 4

Total de

Mallorca 15.196 177.569 14.657 121.026 1.655 34.740 706 19.754 158 2.045

Fte. INE � - SAU - Superfície agrícola utilitzada

A 1 de gener de 2010, a Palma hi ha 372 explotacions de les quals 5 es

consideren prioritàries.

Taula 8.1.5

Distribució de terres llaurades en secà i reguiu i de distints cultius a Palma i Mallorca. 1999

Font: INE. Resultats del cens agrari 1999

Total En secà En reguiu

variació

d’ha en

reguiu 1989-

1999

1999

Explot. Ha Explot. % Ha % Explot. % Ha % (%)

Palma 663 6.216 515 77,68 4.602 75,12 460 69,38 1.524 24,88 -39,52 Terres

llaurades Mallorca 14.823 155.452 13.720 92,56 141.704 91,16 6.713 45,29 13.744 8,84 -16,97

Palma 460 2.695 187 40,65 1.624 60,26 362 78,70 1.070 39,70 -27,75 Herbacis

Mallorca 10.107 95.666 8.200 81,13 85.772 89,66 4.733 46,83 9.895 10,34 -1,51

Palma 488 2.531 380 77,87 2.088 82,50 244 50,00 442 90,57 61,52 Fruiters

Mallorca 11.355 38.469 10.040 88,42 35.015 91,02 3.435 30,25 3.453 30,41 -18,29

Palma 36 140 30 83,33 136 97,14 7 19,44 4 2,86 102,90 Oliverar

Mallorca 1.414 8.171 1.356 95,90 8.074 98,81 63 4,46 99 1,21 5,41

Palma 3 1 0,00 1 33,33 0 0.00 2 66,67 1 100,00 Vinyes

Mallorca 754 899 684 90,72 742 82,54 77 10,21 158 17,58 -33,39

Palma 168 760 165 98,21 753 99,08 4 2,38 7 0,92 49,9 Llenyoses

Mallorca 5.458 12.245 5.422 99,34 12.100 98,82 52 0,95 146 1,19 14,24


Taula 8.1.6

Distribució municipal dels principals grups de cultiu.1999

cereals per a

gra

Lleguminoses

per a gra

Farratges Hortalisses

(excepte

patata)

Patata Fruiters de

clima

temperat

Cítrics Fruitals de

fruits secs

Expl. ha Expl. ha Expl. ha Expl. ha Expl. ha Expl. ha Expl. ha Expl. ha

Palma 143 1.258 10 23 127 857 97 140 14 9 102 139 222 202 369 2.188

Total

Mallorca

5.424 54.208 801 2.067 2.227 20.624 2.047 2.487 593 1.393 3.356 2.634 3.222 2.252 9.664 33.555

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE

Gràfic 8.1.1

Distribució municipal dels principals grups de cultiu. Any 1999

663

460 488

36 3

168

0

100

200

300

400

500

600

700

Explot.

Explotacions de cultius a Palma

Terres Llaurades Herbacis Fruiters Oliverar Vinyes Llenyoses

6216

2695 2531

140 1 760

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

Ha

Ha de cultius llaurades a Palma

Terres Llaurades Herbacis Fruiters Oliverar Vinyes Llenyoses

857

23857

140 9 139 202

2188

0

1000

2000

3000

Ha

Distribució a Palma dels principals grups de cultius (Ha). Any 1999

cereals per a gra Lleguminoses per a gra Farratges

Hortalisses (excepte patata) Patata Fruiters de clima temperat

Cítrics Fruitals de fruits secs

143

10

12797

14

102

222

369

0

100

200

300

400

Explotacions

Distribució a Palma dels principals grups de cultiu s (Explotacions). Any 1999

cereals per a gra Lleguminoses per a gra Farratges

Hortalisses (excepte patata) Patata Fruiters de clima temperat

Cítrics Fruitals de fruits secs



Gràfic 8.1.2

Distribució a Palma dels principals grups de cultiu. Anys 1980-1990 i 2000-2009

21.250,21

20.923,82

20.700,00

20.800,00

20.900,00

21.000,00

21.100,00

21.200,00

21.300,00

Superficie (Ha)

Ocupació del sòl rústic de Palma (Ha)

1980-1990 2000-2009

Ocupació del sòl rústic a Palma per tipus d'ús i so brecàrrega1980-1990

Coníferes Coníferes associades amb altres frondosesCultius herbacis en reguiu Cítrics en reguiuFrutal associat amb coníferes i frondoses Frutals en reguiuFrutals en secà Horta o cultius forçatsImproductiu Tasca associada amb coníferes

Tasca en secà MatollMatoll associat amb coníferes Matoll associat amb frondosesOlivar en secà Altres frondosesPastura

Ocupació del sòl rústic a Palma per tipus d'ús i so brecàrrega 2000-2009

Aigua (mases d'aigua, balses,etc..) ConíferesConíferes associades amb altres frondoses Cultius herbacis en reguiuCítrics en reguiu Frutals en reguiuFrutals en secà Horta o cultius forçatsImproductiu Tasca en secàMatoll Matoll associat amb coníferesMatoll associat amb coníferes i f rondoses Matoll associat amb frondosesOlivar en reguiu Olivar en secàAltres frondoses PasturaPastura-Matoll Vinyà en secà

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del MARM

Al Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí es pot consultar un sistema

d’informació Geograficoagràfia (http://sig.mapa.es/siga/) on es veuen

reflectits els diferents usos del sòl al municipi de Palma. L’any 2009 es varen

començar a agafar les dades per a l’elaboració del cens agrari de 2009;

aquesta informació encara no ha estat publicada.


A la taula 8.8 es mostra la distribució al terme municipal de Palma de les

diferents tipologies de bestiar l’any 1999.

Taula 8.1.7

Distribució municipal de les diferents tipologies de bestiar.1999

Vaccí Oví Porcí Cabrum Equins Aviram Conilles mares

Rucs

Palma 2.302 7.829 926 547 142 233.822 173 455 Total

Mallorca 22.248 301.411 85.561 14.121 3.116 1.325.748 3.621 2.029

Font: INE

Gràfic 8.1.3

Distribució municipal de les diferents tipologies de bestiar.1999


Taula 8.1.8

Distribució municipal de les diferents tipologies de bestiar. 2008-2010

Vaccí Oví Porcí Cabrum

2008 377 6.475 1.165 251 2009 337 6.281 1.093 276 2010 319 6.851 1.028 256

Font: Millora Agrària (SEMILLA)

Vaccí Oví Porcí Cabrum Equins Aviram Conilles mares RuscsVaccí Oví Porcí Cabrum Equins Conilles mares Ruscs


Gràfic 8.1.4

Distribució municipal de diferents tipologies de bestiar Anys 1999/2008-2010

0

100

200

300

400

500

600

1996 2008 2009 2010

Cabrum

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

1996 2008 2009 2010

Boví

0

200

400

600

800

1000

1200

1996 2008 2009 2010

Porcí

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

1996 2008 2009 2010

Oví

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de SEMILLA.

A l’hora de tractar les dades només s’han tingut en compte les femelles

reproductores.

Com es pot observar al gràfic 8.4, el sector ramader també experimenta

processos semblants al de l'agricultura. Les aus són la tipologia de bestiar

dominant, seguides del sector oví i boví. En el cas del sector boví, l’oví i el

cabrum es registra una disminució del nombre de caps de bestiar. El sector

boví, en contínua reestructuració des de la integració espanyola a la Unió

Europea, és el que més ha disminuït, encara que els tres darrers anys es manté

pràcticament estable.


Flota pesquera

Taula 8.1.9 Flota pesquera a les Illes Balears, 2009

Arrosse- gament

Arts menors

Encerclament

Palangre de fons

Palangre de

superfície

Altres Total

Illa Confraria Emb. Emb. Emb. Emb. Emb. Emb Emb Alcúdia 3 28 0 2 2 2 37 Andratx 8 8 0 0 0 0 16 Cala Rajada

2 24 0 0 0 0 26

Colònia de Sant Jordi

0 31 0 0 0 0 31

Palma 10 25 8 0 1 0 44 Pollença 1 14 0 3 0 0 18 Portocolom 1 11 0 0 0 0 12 Porto Cristo 0 9 0 3 0 0 12 Santanyí 4 7 0 0 0 0 11 Sóller 4 6 0 1 0 0 11

Mall

Total Mallorca

33 163 8 9 3 2 218

Ciutadella 4 22 0 0 0 0 26 Fornells 0 15 0 0 0 0 15 Maó 3 42 0 0 0 0 45

Me

Total Menorca

7 79 0 0 0 0 86

Eivissa 6 38 0 0 0 0 44 Sant Antoni 2 16 0 0 0 0 18

Eivi.

Total Eivissa 8 54 0 0 0 0 62 For Total

Formentera 2 23 0 0 0 0 25

IB Total IB 50 319 8 9 3 2 391 Font: Conselleria de Presidència. Agricultura i Pesca CAIB.

Gràfic 8.1.5

Flota pesquera Palma

Flota pesquera a Palma, 2009

Arrosse- Arts menors Encerclament

Palangre de fons Palangre de superficie Altres

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria de Presidència.

Agricultura i Pesca CAIB


8.1.2. Sector secundari (indústria i construcció)

INDÚSTRIA

Igual que l'agricultura, la indústria ocupa un segon pla en l'economia

palmesana. Al 2008 hi havia un total de 1.062 empreses dedicades a la

indústria (taula 8.1), gairebé un 38% de les existents a la comunitat balear

(taula 8.4).

La majoria de les indústries es concentren als polígons industrials d’ASIMA

(Associació d'Industrials de Mallorca): Son Castelló i Can Valero, creats l’any

1967; inicialment les primeres empreses a instal�lar-s’hi eren purament

industrials, però amb el boom del turisme l’economia es va transformar i passà

a estar sostinguda pel sector serveis. El polígon de Son Castelló compta amb

aproximadament 1.100 empreses instal�lades i té una extensió de 2.300.000 m².

El polígon de Can Valero compta amb aproximadament 400 empreses

instal�lades i té, al seu torn, una extensió de 600.000 m².

Altres polígons que podem trobar a Palma són:

PI Son Valentí, PI Son Rossinyol, PI Son Morro, PI Son Oms, PI Son Fuster i el PI de

l’Empresari Josep Roig.

L’any 2008, la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Palma va dur a

terme el projecte “Adaptació dels polígons industrials de Palma a criteris de

sostenibilitat”, amb l’objectiu de disposar d’una eina que condueixi cap a la

millora de la gestió ambiental global dels polígons industrials de Son Castelló i

Can Valero prioritzant la prevenció de la contaminació i la satisfacció de les

empreses instal�lades als polígons.

També es va crear un Gabinet d’Assessorament Ambiental per a donar suport

a les empreses dels polígons amb l’objectiu de millorar la gestió ambiental de

la seva activitat.


Entre les grans empreses industrials que es troben al municipi de Palma

destaquen la central elèctrica de Cas Tresorer, la central de cicle combinat de

Son Reus-Gesa i la incineradora de Son Reus.

CONSTRUCCIÓ

Juntament amb el turisme, la construcció és el sector que més llocs de feina

crea a Mallorca. A causa de la gran mobilitat geogràfica que tenen els

professionals que pertanyen al sector de la construcció, no es pot circumscriure

a la ciutat de Palma l'anàlisi socioeconòmica de la construcció, sinó que

s'enquadra en l'anàlisi a nivell insular. L’any 2008 al terme municipal de Palma

hi havia censades un total de 2.323 empreses dedicades a aquest sector

econòmic, i 868 empreses dedicades a activitats immobiliàries (taula 8.1).

Des de 2008, aquest sector, que ha estat creador d'ocupació durant diversos

anys, pateix una enorme crisi, a causa de l’aturada originada per les dificultats

de finançament per a adquirir els nous habitatges.

Al municipi de Palma es troben les instal�lacions de MAC INSULAR que

gestionen els residus de construcció i demolició de l’illa de Mallorca.


8.1.3. Sector terciari (serveis)

Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient

La ciutat de Palma és una de les principals destinacions turístiques de la

Mediterrània. Es tracta d’una destinació turística madura, amb un tipus de

turisme massiu, marcadament estacional i molt centrat en l’oferta de sol i

platja. A causa de l’estructura econòmica, tant de les Balears com de Palma,

el turisme és la font fonamental d’ingressos, la qual cosa fa l’economia Balear i,

per tant, la palmesana, molt vulnerable davant qualsevol canvi en la

conjuntura internacional o davant qualsevol altre que pugui afectar alguns

dels paràmetres que controlen l’arribada de visitants a les Illes.

Al sector serveis de Palma ocupa un lloc destacat la distribució comercial. El

Mercat de l'Olivar és la principal plaça d’abastaments a Palma. Altres mercats

permanents són Santa Catalina, Pere Garau, Llevant, i el del Camp Redó.

Per a l'entrada i la sortida de productes elaborats o venuts a la ciutat i la seva

àrea d'influència, es compta amb el port de Palma i l'aeroport de Son Sant

Joan, que canalitzen el flux del comerç exterior, amb una àmplia zona logística

per a facilitar el tràfic de mercaderies. La mar és la principal via d'unió

mercantil entre les Illes i la resta d'Espanya.

Al terme municipal hi ha una sèrie de polígons industrials on les naus estan


ocupades bàsicament per magatzems de distribució local o regional. A la

ciutat i la seva àrea metropolitana hi ha diversos centres comercials, com ara:

El Corte Inglés, Carrefour i Alcampo. A l'entramat urbà dels seus barris hi ha

almenys un mercat municipal abastaments de productes peribles; també hi ha

diversos supermercats de tipus mitjà, i en període d'extinció queden petits

comerços, com ultramarins i botigues de queviures.

Als darrers anys, fruit de la conjuntura internacional i d’una possible pèrdua de

competitivitat davant altres destinacions, Palma ha estat una destinació

turística en la qual s’han començat a notar els primers símptomes

d’estancament, encara que sembla que en els darrers exercicis d’estudi s’ha

donat un lleuger repunt en el nombre de visitants, la qual cosa, juntament amb

les expectatives existents dels darrers anys, fa pensar que pot haver-hi un canvi

de tendència.

A continuació es mostren les xifres de turistes que varen arribar durant el

període 2006-2009 a Mallorca, tant per via marítima com per via aèria.

S’aporten les dades per a l’illa de Mallorca, ja que per al municipi de Palma no

existeix la possibilitat d’obtenir dades exclusives, tenint en compte, a més, que

gairebé tota l’entrada de turistes es realitza a través del port i l’aeroport situat

al municipi de Palma, encara que la gestió d’aquests no correspon a

l’Ajuntament.

Taula 8.1.10 Entrades a Mallorca per via aèria

Via aèria Estrangers Espanyols Total 2006 7.654.046 1.570.116 9.224.162 2007 7.723.558 1.992.533 9.716.091 2008 7.908.507 1.722.547 9.631.054 2009 7.056.044 1.489.537 8.545.581

Font: Anuaris de turisme. Observatori del Turisme. Conselleria de Turisme


Taula 8.1.11

Entrades a Mallorca per via marítima Via

marítima Estrangers Espanyols Total 2006 61.293 118.763 180.056 2007 49.550 153.838 203.388 2008 38.517 205.837 244.354 2009 40.206 133.001 173.207

Font: Anuaris de turisme. Observatori del Turisme. Conselleria de Turisme

� El sector de la restauració

S’ha de partir de la base que Palma és un municipi turístic i que això suposa

una elevada presència d’empreses relacionades amb el sector de la

restauració, tant per a cobrir la demanda de la població existent, com dels

turistes que vénen en època estival.

Al municipi de Palma es comptabilitzaven el 2007 3.316 llicències de bars i

restaurants.

� Els establiments turístics

Els establiments turístics es classifiquen en 15 categories diferents:

Taula 8.1.12

Definició dels diferents tipus d’allotjament

TIPOLOGIA DESCRIPCIÓ CLASSIFICACI

Ó Apartament

turístic AP

Establiment que presta servei d’allotjament sense servei de menjador i que disposa, per estructura i serveis, de les instal�lacions adequades per a la conservació, l’elaboració i el consum d’aliments a totes les unitats d’allotjament.

1 , 2, 3, 4 claus ( Ll ).

Agroturisme AT

Habitatge en el qual es presta servei d’allotjament, construït amb anterioritat a una data determinada, situat a sòl rústic i a una finca o finques que constitueixen una explotació agrícola, ramadera o forestal i que ocupen una superfície mínima; si aquesta comprèn diferents finques han de ser sempre confrontants, amb un nombre de places limitat. L’extinció de l’explotació agrícola, ramadera o forestal implica la revocació automàtica de l’autorització turística.

-

Casa d’hostes

CH

Fonda que pot facilitar el servei de berenar i els propis de cafeteria, però els serveis han de ser facultats amb independència als allotjaments.

-

Càmping turístic CT

Espai delimitat, dotat i condicionat perquè s’ocupi temporalment, amb capacitat per a més de 10 persones que volen fer vida a l’aire lliure, i que utilitza com a allotjament albergatges mòbils, tendes de campanya, caravanes o altres elements similars.

De luxe ( LUXE ), de

primera (P ),


de segona ( S ) i de tercera

(T).

Ciutat de vacances

CV

Establiment que, per la seva situació, les seves instal�lacions i els seus serveis permet als clients, sota fórmules prèviament determinades, gaudir de les seves vacances en contacte directe amb la natura, i que faciliten, a preu fet, hospedatge en règim de pensió completa, juntament amb la possibilitat de practicar esports i de participar a diversions col�lectives. En queden, per altra banda, excloses les ciutats de vacances instal�lades amb finalitats d’assistència social i sense ànim de lucre per corporacions o organismes públics

1, 2, 3 estrelles (*).

Fonda F

Establiment hoteler que no pot ser classificat com a hotel, hostal o hotel apartament, i que compleix, com a mínim, les condicions següents: a) Habitacions. La seva superfície ha de ser, almenys, de 10

metres quadrats per a les habitacions dobles i de 6 metres quadrats per a les individuals. L’altura del terra al sostre no pot ser inferior a 2.50 metres.

b) Serveis sanitaris. L’establiment ha de disposar, almenys, de cambra de bany, amb dutxa, lavabo o vàter.

c) Menjador: La seva superfície mínima ha de ser d’1 metre quadrat per habitació.

-

Hotel H

Establiment que presta serveis turístics d’allotjament i de menjador, amb serveis complementaris o sense que, per estructura, no disposa de les instal�lacions adequades per a l’elaboració i el consum d’aliments dins la unitat d’allotjament

1, 2, 3, 4, 5 estrelles (*).

Hotel apartament

HA

Establiment que, a més de prestar serveis turístics d’allotjament i de menjador, amb serveis complementaris o sense, disposa, per estructura i serveis, de les instal�lacions adequades per a la conservació, l’elaboració i el consum d’aliments en totes o algunes de les unitats d’allotjament.

1, 2, 3, 4, 5 estrelles (*).

Hotel residència

HR

Hotel sense servei de menjador. Pot facilitar el servei de berenar i els propis de cafeteria però, en aquest darrer cas, aquests serveis han de ser facultats amb independència als allotjaments.

1, 2, 3, 4, 5 estrelles (*).

Hotel rural HR

Establiment en què es presta servei d’allotjament, construït amb anterioritat a una determinada data, situat a sòl rústic i que disposa d’una superfície de terreny que queda vinculada a l’activitat i d’un nombre limitat de places.

-

Hostal HS

Establiment que facilita al públic, tant el servei d’allotjament com el de menjador, amb subjecció o no al règim de pensió completa, a elecció del client, amb excepció dels hostals residències.

hostals de 1, 2, 3 estrelles

(*). Hostal

residència HRS

Hostal que pot facilitar el servei d’esmorzar i els propis de cafeteria però, en aquest darrer cas, els serveis han de ser facultats amb independència als d’allotjament.

1, 2, 3, 4 estrelles (*).

Pensió PENS

Establiment que no disposa de més de 12 habitacions, però que facilita l’hospedatge, habitualment, en règim de pensió completa.

pensió de 2 estrelles (PENS

2*). Residència

apartament RA

Hotel apartament que pot facilitar el servei de berenar i els propis de cafeteria, però, en aquest darrer cas, els serveis han de ser facultats amb independència als d’allotjament.

1, 2, 3, 4, 5 estrelles (*).

Turisme d’interior

TI

Habitatge en què es presta servei d’allotjament, construït amb anterioritat a una data determinada, situat a la zona antiga dels nuclis urbans, a una distància mínima de 500 metres de la zona turística més pròxima. Aquest edifici ha de tenir la tipologia tradicional de l’entorn urbà en què s’ubica i constituir un sol habitatge, amb un nombre de places limitat.

-

Font: Informe sobre les dades informatives sobre el turisme a les Illes Balears

S’han comptabilitzat per a l’any 2009 un total de 229 establiments

d’allotjament turístic i un total de 43.202 places. La tipologia d’establiment

turístic que predomina és l’hotel, amb un total de 31.740 places, seguit de


l’hotel apartament, amb un total de 4.407 places; en tercer lloc, figuren els

apartaments, amb un total de 2.228 places.

Un segon grup amb nombre de places d’allotjament turístic és la tipologia de

l’hotel residència, amb un total de 1.835 places, seguit de l’hostal residència,

amb un total de 1.203 places, i els hostals, amb 708 places.

El darrer grup la tipologia d’establiments d’allotjament turístic amb un menor

nombre de places són: casa d’hostes, amb 228 places; Hotel rural, amb 25

places; fonda, amb 12 places, i turisme d’interior, amb 11 places.

Taula 8.1.13

Establiments turístics a Palma

Establiment turístic

Nre. de places d’allotjament

1 clau 356

2 estrelles 942

Apartaments

3 estrelles 930

2 estrelles 355

Hotel apartament

3 estrelles 1.599

4 estrelles 2.453

Càmping 0

Agroturisme 0

Hotel residència

1 estrella 98 2 estrelles 51 3 estrelles 239

Habitatge turístic de vacances

0

1 estrella 805

2 estrelles 1.820

3 estrelles 20.402

4 estrelles 9.518

Hotel

5 estrelles 1.447

Hostal 1 estrella 201

2 estrelles 389

3 estrelles 118

Hostal residència

1 estrella 776

2 estrelles 427

Hotel rural 25

Turisme d’interior

11


Casa d’hostes

228

Fonda 12

TOTAL 43.202

Font: Informe sobre les dades informatives sobre el turisme a les Illes Balears. 2009

A nivell insular, hi ha 136 agroturisme, però actualment cap pertany al municipi

de Palma. És el mateix cas que els càmpings, que a nivell de Mallorca només

n’hi ha un a Muro.

El total d’establiments turístics a Mallorca és de 1.592; per tant, un 14.38%

d’aquests establiments està situat al municipi de Palma.

Quant a l’ocupació hotelera d’aquests establiments, es veu afectada

clarament per l’estacionalitat típica de l’illa de Mallorca. Tal i com es pot veure

a la taula i al gràfic següents, a l’any 2009, durant els mesos d’estiu l’ocupació

hotelera arribà fins al 95%, mentre que als mesos d’hivern va baixar fins al 15-

20%.

Taula 8.1.14 Percentatge d’ocupació hotelera dels establiments turístics de Palma 2009

Sector Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Total 2009

Platja de Palma, l’Arenal

61,6 57,6 67 70,1 72,7 88 90,9 88,3 77,4 60,3 70,1 47,4 76

Ciutat Jardí, Can Pastilla

39,9 60,3 70,5 76,1 60,1 93,4 78,7 89,8 82,5 64,6 73 50,7 72,7

Palma centre

30 37,4 50,3 56,5 67,6 72 59 64 61,2 63,4 29,6 23,2 52,2

Cala Major, Sant Agustí

15,5 22,1 - 63,5 54,4 79,2 95,8 91,3 76,4 64,5 34,4 - 71,3

Font: Informe sobre les dades informatives sobre el turisme a les Illes Balears .2009


Figura 8.1.6 Taxa d’ocupació turística de Palma 2009

0

20

40

60

80

100

120

Gene

r

Febre

r

Març

Abril

Maig

Juny

Julio

l

Agost

Sete

mbre

Octu

bre

Novem

bre

Desem

bre

% ocupació

Platja de Palma, S'Arenal Ciutat Jardí, Can Pastilla Palma centre Cala Major, Sant Agustí


Si tenim en compte l’origen del turista, en la taxa d’ocupació hotelera mensual

al llarg de 2009, els resultats, amb variacions segons l’època, mantenen

espanyols i alemanys com a clients fonamentals dels hotels de la zona de

Palma.

A la zona de ponent, hi predomina el turisme d’origen britànic en temporada

estival; cap a principis i finals de la temporada turística el turisme alemany iguala

el britànic, i a la temporada hivernal és el turisme espanyol el fonamental, i el

britànic hi manté molta d’importància. Vegeu-ne el detall a les següents taules,

sector 1 Palma (s’Arenal, Platja de Palma, Can Pastilla i Ciutat Jardí) i sector 2

Ponent (Palma Ciutat, Cala Major i Sant Agustí).

Taula 8.1.15

Origen dels turistes de Palma 2009

NACIONALITAT %TOTAL PALMA

%TOTAL PONENT

Espanyola 19,3 17,9

Alemanya 54.4

22,3

Britànica 2,1 37,3

Suïssa 1,1 2

Francesa 4,2 2,3

Italiana 3,6 2,2

Benelux 4,2 1,1

Irlandesa 0,3 4,5


Austríaca 1,5 0,5

Nòrdica 1 3,5

Europa de l’Est 1,9 1,6

Portuguesa 3,6 1,3

Americana 0,4 0,5

Altres 2,4 2,9 Font: Informe sobre les dades informatives sobre el turisme a les Illes Balears. 2009

Referent a l’estada mitjana del turisme en dies, només s’han pogut trobar

dades generals de l’illa de Mallorca.

La taula que s’inclou a continuació, mostra l’evolució de l’estada dels turistes

en dies segons el tipus de temporada: alta (TA), mitjana (TM) i baixa (TB) en els

últims anys.

Taula 8.1.16 Evolució estada dels turistes a Palma 2009

2006 2007 2008 2009

TA TM TB MITJANA TA TM TB MITJANA TA TM TB MITJANA TA TM TB MITJANA

Mallorca 10.9 10.8 11 10.9 10 9.7 9.8 9.9 10 9.4 9.6 9.8 11.3 10 10.1 10.7

Illes Balears 10.9 10.9 11.2 11 10.2 9.7 10.2 10.1 10.2 9.5 9.8 9.9 11.2 10.2 10.1 10.8


Com es pot observar a la taula, es nota una lleugera disminució de l’estada

dels turistes en els darrers quatre anys. La tendència és la mateixa tant a

l’àmbit insular com autonòmic.

� Actuacions per a augmentar la qualitat turística a Palma

Es realitza un gran esforç per a poder convertir Palma en una destinació

turística diversificada (no tan centrada en el turisme de sol i platja) i en certa

manera sostenible. A causa del període de crisi viscut entre els anys 2001-03, les

diferents administracions varen emprendre diferents mesures per a poder

captar un altre tipus de turisme.


Degut a això, l’Ajuntament de la ciutat va llançar al llarg de l’any 2004 una

campanya denominada “Palma 365” encaminada a la desestacionalització

del turisme i a promocionar Palma com una destinació cultural, de negocis,

esports i amb altres atractius diferents als del sol i platja.

La Conselleria de Medi ambient va posar en marxa el programa Ecotur,

perquè les empreses del sector turístic, tant de Palma com de la resta de les

illes, vagin a poc a poc entrant en la dinàmica de la gestió mediambiental,

presentant els beneficis i el valor afegit que pot tenir la consideració del medi

ambient, en la gestió d’una empresa turística.

El setembre de 2004 s’aprova la seva creació de l’IMTUR (Institut Municipal del

Turisme). Es defineix com un organisme autònom de l'Ajuntament de Palma

amb autonomia de gestió i amb la finalitat de treballar cap a un

desenvolupament d’un turisme sostenible i coordinar les competències

municipals en matèria de turisme i promoció exterior de la ciutat de Palma.

“Palma, turisme responsable”, és un dels projecte que, actualment, es du a

terme des de l’Ajuntament de Palma i que s’engloba dins la línia estratègica

per a consolidar la promoció sostenible de la ciutat. Neix a partir de la Segona

Conferència Internacional sobre Canvi Climàtic i Turisme (Davos, Suïssa), d’on

sorgí la Declaració de Davos 2007, la qual posa les bases al projecte.

La finalitat principal d’aquest projecte és aconseguir que Palma sigui una

destinació més responsable i que fomenti un turisme sostenible. Tenint en

compte els aspectes naturals, socioculturals, econòmics i polítics es pretén

augmentar els beneficis i minimitzar-ne els impactes negatius.

Les accions i projectes pensats per a desenvolupar fins a 2011 són:

- Iniciativa “Palma responsabilitat compartida” .

- Elaboració i difusió de recomanacions per un turisme responsable a la

ciutat.

- Fòrum d’opinió mitjançant el web www.palmavirtual.es.


- Primer premi “Palma, turisme responsable” a projectes innovadors de

turisme sostenible.

- Press trip “cultura i turisme responsable”.

- Concurs per a premsa “Palma, turisme responsable”.

- Suport de Palma al concepte de destinació slow city.

- Xarxa Espanyola de Ciutats Saludables.

- Elaboració d’un manual de bones pràctiques ambientals per al sector

turístic.

- Celebració d’una jornada formativa sobre turisme responsable.

- Celebració d’una jornada lúdica “Palma, turisme responsable”.

- Celebració d’una conferència internacional sobre turisme sostenible

en el Mediterrani.

- Col�laboració amb la UIB en temes de turisme responsable.

- Accions puntuals de difusió i conscienciació.

Durant el 2008, des de l’Ajuntament de Palma, i a través de l’IMTUR, es va crear

l’Observatori Turístic com a una eina de gestió de la política turística municipal

que permeti conèixer detalladament l’impacte que té l’activitat turística en

l’economia de Palma, així com de l’oferta i la demanda turístiques. Es pretén

que sigui un procés d’investigació i aprenentatge i objecte d’estudi i

divulgació per part de tots els sectors de la població.

Aprovat dins el marc del Pla integral de qualitat del turisme espanyol (PICTE), i

associat a l’esforç de millora i adaptació dels serveis, es posa en marxa el Pla

d’excel�lència turística de la Platja de Palma, que és un intent de promoure

l’“excel�lència” de la Platja de Palma com a destinació integral, impulsant

projectes que tenen un important efecte de demostració, d’imitació i prestigi.

En definitiva es tracta d’un projecte destinat a millorar la qualitat de vida de

turistes i residents que visiten la Platja de Palma. El projecte sorgeix de la

necessitat de transformació de la Platja de Palma com a destinació turística de

la Mediterrània.

Als anys seixanta i principis dels setanta va ser el moment de la transformació i

la creació de la Platja de Palma com a destinació turística, que lluny d’aportar

novetats al procés de desenvolupament urbà d’un enclavament especial,


propicià la desaparició dels espais no transformats que servien de suport a

l’activitat turística.

Des del punt de vista econòmic la situació evolucionà de manera que la

inversió privada, a la recerca de millors rendiments, va desplaçar la localització

de les seves empreses a noves i millors destinacions, i s’inicià així el declivi

econòmic del negoci turístic de la zona de la Platja de Palma, amb greus

dificultats per a competir en el mercat.

Al declivi econòmic, li hem d’afegir el declivi urbanístic provocat per una

important sobreexplotació dels recursos, la manca d’espais lliures i

d’aparcaments, un model de mobilitat inadequat i l’existència d’unes

infraestructures velles i en mal funcionament. L’oferta comercial segueix un

procés paral�lel però aguditzat per l’excés de locals de negoci a la zona i pel

deteriorament de les seves instal�lacions.

El declivi turístic i comercial, unit al declivi urbanístic, repercuteixen

negativament en les condicions de vida de residents i treballadors, per la qual

cosa es va fer imprescindible encarar un canvi de model de la Platja de Palma

mitjançant un pla integrat que aconsegueixi un posicionament turístic

competitiu i la implicació amb els criteris de sostenibilitat ambiental,

econòmica i social de la zona.

Per a recuperar la competitivitat de la Platja de Palma s’han de implementar

estratègies d’àmbit local que han d’orientar el canvi del model actual de

producció i consum de sòl, energia, edificació, els patrons de mobilitat i

transport urbà, i la reducció de la càrrega ambiental i climàtica, local i global, i

que s’han de fonamentar en l’assoliment dels objectius següents:

� La revaloració integral del sistema territorial i urbà.

� El reposicionament turístic de la Platja de Palma com una destinació de

referència internacional.

� La millora de les condicions de vida dels residents i treballadors.

� La reducció de la càrrega ecològica, local i global.


� L’adaptació al canvi climàtic i la preservació dels sistemes naturals,

terrestres i marins.

� La creació d’un espai digital avançat.

� Un pacte institucional cap a la “governança” pel canvi.

En definitiva, el projecte de revaloració de la Platja de Palma s’ha d’entendre

com un projecte integral i innovador davant el canvi capaç de multiplicar el

valor urbanístic, turístic i ambiental de tot el sector, sense augmentar la pressió

urbanística ni facilitar l’especulació.

El Consorci Urbanístic de la Platja de Palma és l’encarregat de gestionar la

col�laboració econòmica, tècnica i administrativa de les cinc administracions

que l’integren –Govern d’Espanya, Comunitat Autònoma de les Illes Balears,

Consell de Mallorca, Ajuntament de Palma i Ajuntament de Llucmajor– , amb

l’objectiu de dur a terme el conjunt d’actuacions necessàries que s’ajustin a un

model de desenvolupament sostenible, que suposi la consecució d’un sistema

urbà d’elevada eficiència pel que fa als cicles dels materials, l’aigua i

l’energia. Des del punt de vista socioeconòmic i urbanístic, es concreten en un

desenvolupament dirigit per criteris de revaloració integral justificats i ajustats a

necessitats reals, que inverteixin el procés a què s’ha vist sotmesa la Platja de

Palma per damunt de la seva capacitat de càrrega.

8 1 economia local activa sostenible - palma de mallorca€¦ · el municipi de palma es...

Documents