ont" /Toon/N° 176 - 14 FEBRER 1.986 REVISTA QUINZENAL

flnv iüferhdciofidl7cíela TAI/.

Sant Joan 2-26

Revista SANT JOANNs 176 - 14 de febrer de U986

• DIRECTOR ; Carles Costa SaloraEdita: Centre Cultural de Sant JoanAdreça: Carrer Princesa, 24Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Deposit Legal P.M. 2-1979

COL.LABORADORS

Miquel FloritJoan JaumeGabriel FerriolAntònia CostaTomeu Juan C.Josep mayolMaria CompanyFranciscà BarcelóBenigno CompanyJosep GayàAntoni BauzàAntoni GayàJaume BonetAntoni BonetTomeu CatalàGuillem Munar

NOTA:Els articles publicats en aquesta revistaexpresen únicament l'opinió dels propisautors.

S U M A R I

CarnavalDe per la vilaComisió dels ReisDades BalearsCada dia es noticiaQuaresma: Camí de la PascuaPremsa Forana .DefuncionsFestes localsCooperativa AgricolaPlomes amigesde Premsa ForanaA reveure, vida mevaII Congrés Int. de la llengua catalanaVoleibolFutbolEstampes populars

CARNAVAL

Els darrers dies han estat mogutsi passats per aigua i amb molt de fret.El dijous Harder ja hi va haver moltsd'al.lots desfressats que des de litjanhorabaixa es pesetjaren pel poble fentbulla.

El dissabte ha va haver ball de desfrejïsos, però la nit que feia de aigua, venti fret, el va deslluir del tot. Els des-fresos eran de molt bona qualitat i entretots ells es repartiren els obsequisque hi havia preparats.

El darrer dia: Rua organitzada pelsalumnes de l'Escola, quasi tots hi erendesfressats acompanyats d'algunes mares,els mestres i les xeremies. Pels carrersdel poble per on es pasetjaren, deixarenmolt de paperi i serpentines. Acabà ambuna berenada a la plaça.

1

3-27 De per ia vilaMEDICINA NATURAL

"Medicina natural", fou el tema dela conferència que donaren a Sant Joan,el passat divendres dia 7, a l'escolavella dels nins, els Drs. Joan Suñeri Andreu Adrover, els quals pertanyenal Centre de Madicina Alternativa Naturali al Centre de Biagnosis de Ciutat ial Gabinet de Iridodiagnosis.

L'interès que aquesta conferènciadespertà, va fer que unes dotzenes de pers£nes assistissin i promoguessin un interes-sant i Ilare col·loqui.

L'acte estava organitzat pel clubTemps lliure, del qual es responsableEn Jaume Matas "Bufali".

PLUJES

Amb les plogudes d'enguany han començata esclatar els albellons, cosa que feiaalguns anys que no es produia, d'aquestamanera veim com pel torrent d'Horta ode Son Pericas corr l'aigua. Això ésde celebrar per quant les nostres terresvoran abreujada la sèquia arrestradad'aquests darrers anys.

LES MATANCES

Les matances a Sant Joan son costumben arrelada. I ha una entitat que hicelebra la seva Diada d'Aniversari ison moltes les famílies que encara fanles matances i així en Miquel Gayà Calmés"Domine" reuneix als seus amics a larota de Son Rebassa un diumenge de febrerper fer una dinada propia de matances;uns improvisats cuiners cuiden que elcasi mig centenar d'amics disfrutin d'unbon arròs i millors pilotes, mentresles bromes i conterelles fan que l'alegriahi estigui ben present durant la diñada.

AUTOCARS

A Sant Joan amb el començament delmes de febrer hem tengut canvi d'empresade transport amb autocar que ens uneixamb Palma. A n'el dir dels usuaris, elcanvi no ha estat ventatjós ja que elservei pel moment, no es tan satisfactoricom ahans, esperem que hi posaran remeii prest poguem gaudir d'un transportagradós.

PLANTACIÓN Y AJARDINAMIENTO

La vía de acceso al Centro Escolarde Son Juny que antaño fue inauguradacon la . denominación de "Passeig JoanMas", ha visto como estos días en lospuntos señalados de ambas aceras, sehan sembrado "Acacias Salinas", que enun futuro darán sombra y adorno a estepaseo al final del cual también han sidoajardinados unos espacios de la entradadel Centro Escolar. También en el solarde la depuradora y por iniciativa privadase proyecta la plantación de una granvariedad de palntas aromáticas, con elloademás de cuidar la conservación de estasespecies, se evitara que en un futuro,estas instalaciones puedan ocasionarmolestias.

ASCENDIDO A GENERAL

Creemos acertar que esta"es la primeravez que un sanjuanense de nacimientoaccede a la cúpula militar, pues porreal decreto del 19.12.85 D. Pedro RiobóNigorra, fue promovido al empleo de Gene-ral Subinspector Médico del Ejército.

Nacido en Sant Joan el 16.10.25, hijode Alfonso Riobó Bustelo y de la sanjua-nense Margarita Nigorra Mayol, residiódurante años en Vigo y se doctoró enMedicina por la Universidad de Salamanca.En 1981 y con la graduación de Coronel,fue designado para el cargo de.Directordel Hospital Militar de Palma. Duranteesta su estancia en Mallorca, visitóen bastantes ocasiones nuestra vila,interesándose por nuestras gentes y suscostumbres. Ahora en Madrid le deseamoséxitos y aciertos en su nuevo cometido.

CONFERENCIAS

En este tiempo invernal se prodiganlas charlas o coloquios en los diversostemas de actualidad y así días pasadoslos señores Buenaventura Rubí e IgnacioMoragues, nos dieron a conocer la Confede-ración Nacional de Agricultores y laaplicación del IVA en lo que afecta alos agricultores.

El jueves Tomás Campaner, en el localde la Cámara Agraria, disertará sobreSeguridad Social y Pensiones.

Aquest poble 4-28

COMISIO D'ELS REIS

Cada dia es fa més difícil trobargent desinteressada, en participar ambel muntatge de qualsevol activitat ofesta popular. El motiu el trobam princi-palment en que, mentres els altres disfru-ten la festa, els organitzadors han defer feina, a més de la que ja han fetaabans, que sol ésser molta i que la gentno aprecia. No tan sols no aprecia, si-nó que encara hi ha algú que ho critica,que creu que s'omplen les butxaques,que diu que si ho fan es perquè hi passengust, i altres coses més.

Per tot lo antes dit i perquè ja estamcansats, hem decidit dar-vos els comptesdels darrers tres anys. Data de la primerarepresentació, en aquesta nova època,de la popular obra "Adoració d'Els TresReis Magos".Any 1.983.-Una vegada cobrat l'aportació de l'Ajunta-ment a la cavalcada, queda un dèficitde 4.350'- PBAny 1.984.-Despeses de la Cavalcada 65.916'-Vestit del rei Herodes 26.701'-''10 vestits diferents personatges39.913'-3 vestits Sagrada Familia 12.625'- '1 calçons, barbes, cinturons icomplements del vestuari 14.085'-

Total despeses 163.590'-Ingressos.Subvenció de l'Ajuntament perla cavalcada 45.394'-PsSubvenció "Sa Nostra" 5.000'-"Col·lecta funció Jlil -11

64.152'-" 64.152'-*Total ingressosQueda un dèficit deAny 1.985.-Despeses de la cavalcada

Total despesesSubvenció de l'Ajuntament perla cavalcada 49.748'-PisSubvenció "Sa Nostra" 5.000'-"Col·lecta comèdia 8.230'-"

Total ingressosQueda un dèficit deAny 1.986,-Despeses de la cavalcada

Total despesesSubvenció de l'Ajuntament perla cavalcada 53.117'-PisSubvenció "Sa Nostra" 5.000'-"Col·lecta comèdia 12.169'-"

Total ingressosQueda un dèficit de

i i»99.438'-

49.748'-"149.186'-"

62.798 ' -" 62.798'-Pis86.208'-"

53.117'-'139.325'-'

70.286'-" 70.286'-fe69.039'-"

Desitjam que quedin ben clars elscomptes, que no hi hagui mals entesosi que a partir d'ara trobi aquest grupcaba nova, pugui pagar prest tot lo quedeu i poder fer front sense preocupacionsa les properes activitats.

La Comisió

DADES BALEARSReferència a Sant Joan

La Conselleria d'Economia i Hisendadel Govern Balear acaba de publicar "DadesBalears 1.984".

En ella s'hi torba una informaciómolt variada i interessant referent ales Illes. Hem tret algunes dades queproporcionen informació del nostre poble.Ve't-les aquí:

La superfície del nostre terme munici-pal és de 39'91 quilòmetres quadrats.

En Hectàrees es de 3.891, amb 3.011 Hesde secà, 65 Hes. de regui i 815 Hes.de forestal.

Distribució percentual: cultivada85'58, no cultivada 14'42.

La població en data de 31 de marçde 1.984 és de 1979 habitants, 965 homesi 1014 dones. (La població a l'any 1.970era de 2038, a 1.975 de 2014, a 1.983de 1988).

La densitat de població es de 49'59habitants per quilòmetre quadrat.

Evolució del creixement vegetatiui saldo migratori 1.984-85. A 1.984 habi-tants 1979, a 1.985 habitants 1976, crei-xement -3, neixements 10, defuncions 19,creixement vegetatiu -9, saldo migratori 6

Explotacions agràries: a 1.962, 600a 1.972, 655 de les quals hi ha un totalde 3606 parcel·les, de menos de O'5'Hes.,2011; de 0'5 a 1 Hes., 1021; de 1 a 5Hes., 516; de més de 5 Hes., 58,

Superfície censada. Regimen de TinènciaSuperfície total 3516 Hes. Propietat 2174Hes. Arrendament 134 Hes. Parceria 1153Hes. altres 55 Hes.

5-29

Respecte a indústria, comerç i bancatrobam que hi ha a Sant Joan: Comerços 28,Indústries 18, Bancs 1, Caixes d'estalvis 3

Els vehicles són 958, camions 10,motocicletes 320, turismes 625, taxis 3. Noestan induits els tractors ni les bici-cletes. La recaptació dels imposts munici-pal per aquest concepte es de 1,903.350 '-Ps

Telèfon a 31-12-84.: hi ha 200 liniesi 257 telèfons.

Respecta a recaptació de contribucions:Rústica 417.900'-fts. Urbana 1,993.116'-Industrial 168.208'-fts. Solars 144.610'-Per la recollida de fems l,581.480'-Pls.

Correus i tràfic postal durant l'any1.984 (per .oficines) La correspondèncianacuda __a l"estafeta de Sant Joan donael següent resultat: ordinària 77.574,certificada 2342, paquets 66, assegurats 1Correspondència distribuida: ordinària402.738, certificada 5.093, reembossaments1.784, assegurats 17, Gir Postal nacional:imposata 2.589, pagats 353. Caixa Postal:imposicions 113 en milers de pessetes10.225'-, reintegros 345 en milers depessetes 14.959'-. Telègrafs: serveissotmesos a taxa: total 104, girs 14,serveis en franquícia: oficials i serveis1.336.

Pareix

CADA DIA ES NOTICIA

GenerDia 1, dimecres.Avui començam a ésser europeusque molts no ens adonam del tot.El Bar Fiol estrena amos nous. Fins ahirho va tenir En Miquel Costitxer. Avuiha entrat En Toni Gonella. Esperam queli vagi bé.Dia 2.Avui N'Antònia Micalona hanova carnisseria a la casacarrer Major.Dia 3.Ha fet sol estones, però fadel temps.A les 7 han tocat la campana grossa.Però no hi havia cap mort. Es que avuies "Primer divendres de mes".Dia 4.Segeuix fent fret.

estrenat lanúm. 67 del

fret, cosa

Dia 5.Sa fet la cavalcada dels Reis.Els tres Reis amb cavall i el camionetd'En Joan de Son Fluxar, carregat dejuguetes. Feia molt de fret davant elcampanar i Can Tronca. Aixi mateix hihavia molta gent gran i molta atlotea.Sa festa ha acabat amb brusca.En Toni Barceló de Son Roig, quan arregla-va el bestiar ha caigut i s'ha romputuna munyeca.Dia 6.Avui dia dels Reis, a les 4'30 de l'hora-baixa, s'ha fet l'auto secremental d'ElsReis a l'Església.Dia 7.Dia molt fret.Dia 8.Segueix fent fret.Dia 9.Dia de mercat a la plaça. Bon dia, peròfret.Dia 10.Bon diaDia 11.Avui En Miquel Juan Munar, Es Costitxerha inaugurat el nou local, el bar-restau-rant "Sa Torre de s'Aigua", al cap damuntdel poble.Coets, beneïda pel Rector, autoritatsi refresc.En Graciano Sánchez, el fill de l'escolà,ha tengut un accident, ell no s'ha fetmal, però el cotxe ha quedat molt espenyatDia 12.Molt bon dia, amb molt de sol.Els Dimonis de Sant Joan han anat a laTrobada de Sant Llorenç, amb En CarlesCosta i els sonadors.del grup.Dia 13.Ha mort Maria Bou Roig (Miquelina), ladona de mestre Miquel Sebio, tenia 86anys.Dia 14.En Miquel Jaume Bauzà, "Nie 26 anys, fillde Toni Salador i de Catalina Fullanaha tengut un accident de treball. L'hidesitjam que es recuperi prest.Dia 15.Fa bon dia.Dia 16.Foguerons de Sant Antoni, porquim, torrat,vi, cançons, ximbombes, dimoni i xeremiersDia 17.Sant Antoni, carroces i beneides.Dia 18.Segueix sent festa per alguns.Dia 19.Dia d'hivern.

Agues! poble 6 - 3 0

Dia 20, Sant Sebastià.Es dia feiner aqui a Sant Joan. Quantornaran a resucitar "Ses Terenyines"?Dia 21.Un altre dia d'hivern.Dia 22.L'horabaixa ha mort Antoni Bonet Oliver,mestre Antoni Foc, que havia de cumplirels 97 anys. Va néixer dia 20 de febrerde l'any 1.889. Era l'home més vell delpoble.Dia 23.Al vespre funeral oer mestre Antoni Foc.Dia 14.La Cooperativa organitza una conferènciadamunt l'IVA.Dia 25.Molt de fret. Diven que hi ha molts decostipats i grip.Dia 26.Segueix fent fret.Dia 27.Molt de fret.Avui "Sa Nostra" ha començat a pagarles pensions amb l'augment. Casi tothomestà content, això si, uns més que altres.Dia 28.Molt de fret.Dia 29.Segueix es fret.Dia 30.Molt de fret i brusques.Ha mort Jaume Mas Bonet, l'amo En JaumePallasso, tenia 74 anys.Han fet una crida que demà dematí nohi haurà llum des de les 8, a un sectordel poble.Dia 31, divendres.Molt de fret i aigua.Al vespre s'ha fet el funeral a l'amoEn Jaume Pallasso.

QUARESMA: CAMÍ DE LA PASCUA

L'Església ha rebut , com a missióespecífica, ANAR CELEBRANT LA PASCUADEL SENYOR fins que aquesta sigui acompler^ta en plenitut per Aquell què n'és laprimícia.

Si la Pascua ho és tot s'endevinaque 'la Quaresma només té raó d'inicii d'encaminament a la mateixa Pascua.Tot el que la situi fora d'aquesta perspejctiva, no dóna el seu veritable sentiti a la llarga la destrueix.

La seva missió és la d'una preparacióque ja anticipa i assaboreix progresiva-ment els bens pasquals. Aquests són cele-brats durant una llarga diada, la cinquan-tena pasqual, inaugurada al cimal d'aques-ta celebració que és el cor de la festa:la Vetla Pasqual.

Perquè la comunitat cristiana de SantJoan pugui realitzar el camí vers laPasqua durant la Quaresma s'han programattota una sèrie d'activitats pastorals:Una breu homilia quotidiana, el Via-Crucissetmenal amb textos escollits, capaçosde fer-nos viure ben a la vora la passióde Crist i la passió del món; la curade les celebracions dominicals, especial-ment la missa de les 10'30 del matí ambhomilia pel Mn. Tomeu Tauler; unes confe-rències, els dimarts al vespre, pel Mn.Josep Estelrich Costa.

I tot això amb una aplicació accentuadaa tot el que la parròquia viu quotidiana-ment a la catequesi d'infants o d'adoles-cents.

Com diu el profeta, si avui has sentitla veu de Déu no li facis el sord. Aquestés el temps acceptable, el temps de salva-ció.

Mn. Gabriel Ferriol

El President del Govern Balear SenyorGabriel Cañellas, el passat dia 10 de

El President del Govern Balear SenyorGabriel Cañellas, el passat dia 10 defebrer, convidà a sopar a Cal Dimoni(Algaida), a l'Associació de Premsa Foranade Mallorca, hi assistiren representantsde quasi totes les publicacions integrades.

7 - 3 1 DEFUNCIONS

Miquel Gayà Florit "Perdut" Maria Bou Riutort "Micalina" Maria Bauzà Vaquer "Nyaca"va morir el 21 de novembre va morir el 25 de novembre va morir el 7 de desembrede 1.985, tenia 79 anys. de 1.985, tenia 88 anys. de 1.985, tenia 73 anys.

/

*t w 9*>*»\

Antònia Aina Jaume Nicolau"Jordana", va morir el 16de desembre de 1.985, tenia73 anys.

Maria Bou Roig "Guillamona"Va morir el 13 de gener de1.986, tenia 87 anys.

Antoni Bonet Oliver "Foc"va morir el 22 de gener de1.986, tenia 96 anys.

FESTES LOCALS

Aquest any les festes locals, seranles mateixes de l'any passat, o sia eldia 24 de juny i el 29 d'agost. Dos diesdedicats" a fer festa en honor a SantJoan, Patró d'aquest poble.

ttte

Jaume Mas Bonet "Pallaso"va morir el 30 de gener de1.986, tenia 74 anys.

SA CANOVA

Un grup de socis acompanyats de laJunta Directiva de la Cooperativa deSant Joan, va visitar la finca experimen-tal de "Sa Canova" a Sa Pobla, convidatsper la Caixa d'Estalvis "Sa Nostra".Allà foren atesos pel Director de lafinca Senyor Jaume Calmés, el qual donàuna detallada explicació damunt els avan-ços aconseguits en cultius "hidropónicos".

PLOMES AMIGUES 8 - 3 2

ELS ESTUDIS SOBRE LA NOSTRA LLENGUA AL'ESTRANGER

per Josep Massot i Muntaner

Cada vegada són més els mallorquinsconscients del fet que nostra llenguaté uan història que no podem oblidari ha estat i és vehicle d'una literaturaimportant, ja des de l'edat mitjana.I llevat dels ignorants i dels obstinats,tothom sap que es tracta d'una llenguaromànica -derivada, per tant, del llatí-que en diverses varietats dialectalses parla no solament a les nostres illesBalears i Pitiüses, sinó també al Princi-pat de Catalunya, al departament francèsanomenat dels "Pirineus orientals" -al'antic regne de Mallorca-, al País Valen-cià, a una extensa franja d'Aragó i ala ciutat italiana de l'Alguer, a Sardenya

Probablement no són tants, però, elsqui saben que el català -en la seva formaliterària i en les seves variants dialec-tals- és objecte d'estudi a moltes unive,r-sitats d'arreu del món. Ja des de moltantic, hi ha hagut una tradició considera-ble d'estudis lul.listics. Ramon Llull,una de les figures més suggestives queha donat Mallorca en totes les èpoques,va viure a França i hi va deixar un bonacolla d'amics, i les seves obres i elseu pensament foren vindicats o atacatsa tot Europa, no solament a França, aItàlia o a Alemanya, sinó fins i tota Rússia, on es conserven manuscritsque mereixen que qualcu s'hi dediquia fons. segons l'opinió d'Elena Wolff,de l'Acadèmia de les Ciències de Moscou,bona coneixedora de les llegunes romàni-ques, que parla i escriu amb una relativacorrecció el català. El lul.lisme modern,d'altra banda, ha tengut grans represen-tants estrangers, alguns molt relacionatsamb Mallorca, com R. Pring-Mill, autord'El microcosmos lui.lià (publicat perl'Editorial Moll), que visqué de petita la nostra illa, o Anthony Bonner, quehi viu habitualment i és conegut sobretotper la seva dedicació al GOB, el qualcol·labora sovint a la revista "EstudiósLulianos" -òrgan de l'Escola Lul.lísticaMallorquina, molts "mestres de la qualsón estrangers- i que acaba de publicarals Estats Units dos enormes volums quetradueixen a l'anglès una àmplia seleccióde les obres de Ramon Llull.

La Gran Bretanya i Irlanda han tengutdes de fa molts anys a les seves universi-tats la llengua i la literatura catalanescom una assignatura d'un cert relleu.Conseqüentment, són molts els anglesosque saben llegir i parlar la nostra llen-gua, que han assistit -juntament ambestudiants de molts altres paisos- alscursos per a estrangers que organitzades de fa molts anys l'Institut d'EstudisCatalans a Barcelona, i que es dediquend'una manera o altra a l'estudi de lallengua, la literatura o la cultura delsPaisos Catalans. N'és una bona mostral'existència de 1'Anglo-Catalan Society,associació que cada any celebra unesquantes sessions i que ha publicat oha estimulat llibres i articles de revîtesben interessants.

A França, s'ha mantingut sempre elcaliu dels estudis catalans, en partduits a terme per intel·lectuals proce-dents del Rosselló, com Josep-SebastiàPons o Joan Amadeu. Fou precisament elfill de Joan Amadeu que, com a prefectede París, permeté l'obertura d'un Centred'Estudis Catalans a la Sorbona i parlaen català als sorpresos bercelonins quel'anaven a veure juntament amb autoritatsacadèmiques franceses. De fa temps, hiha el projecte que els francesos quetreballen cobre temes catalans s'agrupinen una associació semblant a la britànica.

Aquestes associacions són ja un fetals paisos germànics (Alemanya, Suïssai Àustria), on fa uns quants anys vaésser fundada l'anomenada Deutsch-Katala-nische Gesellschaft -impulsada per TilStegmann, entusiasta divulgador de lanostra cultura a Alemanya-, i a Itàlia,on existeix des d'abans una Associazione-Italiana di Studi Catalini. Aquestesassociacions agrupen historiadors, linguistes i historiadors de la literatura,que en molts casos han fet i fan contribu-cions molt notables en el seu camp iformen, a les universitats respectives,noves generacions d'estudiants. Vullsubratllar el nom de la universitat deBasilea, a Suissa, on Germà Colom hacreat una autèntica escola, d'on hansortit treballs dignes d'ésser destacatssobre Ramon Llull i sobre el Llibre delConsolat del Mar, entre molts altres.

També als Estats Units i al Canadàabunden els estudiosos de la nostra lien-

9 - 3 3La llengua

gua, catalans "trasplantáis" o americans0 canadencs, els quals s'han agrupatigualment en la Morth American CatalanSociety. Aquesta associació celebra col.loquis multitudinaris cada dos anys, lesactes dels quals han estat publicadesamb regularitat (n'acaba de sortir elquart volum, a les publicacions de l'Aba-dia de Montserrat).

Molts d'aquests i molts d'altres "cata-lanòfils" estan en contacte a travésde l'Associació Internacional de Llengua1 Literatura Catalanes, amb seu teòricaa Amsterdam, de la qual parlarem un altredia.

Tot plegat és un panorama engrecadori digne d'ésser més conegut, ¿No és sor-prenent que molts estudis sobre el catalàhagin estats duits a terme a l'estrangermentre la nostra llengua era prohibidaa les nostres universitats?

A REVEURE, VIDA MEVA

Es complau de bon de veres en començarla col·lecció "Bon amic" amb la publicacióde la novel·la "A reveure, vida meva",de Francesc Aguiló i Tarongí.

La nostra pretensió és treure escrip-tors, donar difusió a llibres que plasmini diguin de la inspiració poètica, dela inventiva novel·lesca, del documentald'investigació, del grafisme en el perfili la silueta..., tot en un afany d'Obraque regalimi, per estar-ne embeurada,vida del nostre entorn Balear i la sevallengua.

I9Ö61986

PRESENTACIÓ A MANACORDEL II CONGRÉS INTERNACIONAL

DE LA LLENGUA CATALANA

El diumenge dia 2 de febrer, a Manacor,a la Torre de ses Puntes, tengué llocla inaguració d'una exposició antològicasota el titol "Mn. Antoni Ma Alcover,mig segle després" a la qual es recollei-xen documents i publicacions referidesa la seva obra.

Seguidament al Teatre Principal, tenguélloc un acte d'extraordinària importànciaper tota l'àrea lingüística catalana.Es féu la presentació del II CongrésInternacional de la LLengua Catalanai es constituí el Consell d'EntitatsPromotores de les Illes Balears, el tempsque es reté un homenatge a Mn. AntoniMa Alcover, promotor que fou del I Congréscelebrat a Barcelona l'any 1506.

El local estava de gom en gom, ambrepresentacions de les entitats que formenpart del consell promotor a les illes,el President del Govern Balear, el delParlament, els Presidents dels consellsinsulars de Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera, els Bisbes de Mallorca iMenorca, Baties de diferents pobles deMallorca, els rectors de la Universitatde Palma i de la Central de Barcelona,el Prior del monestir de Lluc i llargarelació d'intel·lectuals i gent interessa-da per la nostra cultura.

En Joan Miralles, catedràtic de filolo-gia catalana de la Universitat de lesIlles, dissertà sobre "Antoni Ma Alcover,avui". Isidor Marí, coordinador de l'àreacientífica de lingüística social -delCongrés, tocà el tema "Un Congrés peral futur". Josep Ma Llompart, parlà sobre"Viure en català, oberts al món", elque arrancà forts aplaudiments; digué"Així com Felip Ve va proposar que, d'unamanera imperceptible, manosamente, s'anascastellanitzant tot, el Congrés ha d'afa-vorir que d'una manera lenta, constant,sense imposicions, sense traumes i ambla mateixa traça, es reintrodueixi lautilització del català". Per últim elDr. Badia i Margarit clogué l'acte ambdues consideracions bàsiques entor alCongrés, el qual -digué- "s'ha de destacarper la seva rigorosa qualitat científicai per la pasió que desperti en la societatcatalana la normalització de l'ús delcatalà.

EsportsVOLEIBOL JUVENIL FEMENINO

Sant Joan 3 -San José de la Montaña O

Partido decisivo para ambos equipospara adjudicarse el título de campeónde Mallorca.

Las jugadoras locales realizaron unbuen juego, de ahí que lograran imponersepor un claro 3-0 con los siguientes par-ciales; 15-8, 15-12, 15-9. Como puedeverse por estos resultados, la superiori-dad del equipo local fue constante entodo momento.

Con este partido se da por finalizadala liga juvenil y el Sant Joan quedaproclamado campeón de Mallorca.

VOLEIBOL CADETE FEMENINO

Petra O - Sant Joan 3 (18-1-86)

El Sant Joan se desplazó hasta Petrapara disputar el partido. Las jugadoraslocales de Petra no se presentaron, ylos arbitros dieron el triunfo al equiposanjuanense.

San José Obrero O - Sant Joan 3 (26-1-8,6)

El equipo sanjuanense se enfrentóal equipo de San José Obrero. El SantJoan se impuso claramente obteniendolos siguientes parciales: 15-6, 15-13,15-8. En el segundo set, como se puedeapreciar por el resultado, las jugadorasdel San José lograron acercarse bastante,pero al final el Sant Joan reaccionóbien y consiguió imponerse.

Sant Joan 3 - Colonia Montisión O (7-2-86)

El Sant Joan en el úlitmo encuentrorecibió al Colonia de Montisión; el SantJoan se impuso sobre el equipo visitantecon los parciales siguientes: 15-5,15-6, 15-5. La superioridad del equipo

local fie notable.

Con estos últimos partidos se da porconcluida la liga de cadete femenino,y el equipo de Sant Joan se proclamacampeón de Mallorca en la categoría cadete

VOLEIBOL ESCOLAR

Sant Joan 3 - San Francisco O

La superioridad del Sant Joannotable en todos los sets, de ahíse dieran los resultados siguientes:15-2, 15-0, 15-0.

(15-1-86)

fueque

Sant Joan 3 - San Cayetano O

10 - 34

(22-1-86)

El Sant Joan se impuso con facilidadsobre el equipo contrario. Los parcialesfueron los siguientes: 15-2, 15-1,15-5.

Sant Joan 3 - Ramón Llull O (29-1-86)

El Sant Joanse impuso con muchísimafacilidad, se obtuvieron los parciales15-0, 15-0, 15-0. Como puede verse nohubo ningún problema para alzarse conel triunfo.

Sant Joan 3 - S. José Obrero O (5-1-86)

En este partido el Sant Joan logróimponerse sin apuros. El resultado finalfue 3-0 con los parciales 15-6, 15-0,15-0. No hubo problema alguno para alcan-zar la victoria.

FÚTBOL

Francisca Barceló

JUVENILS

9 febrer de 1986

Sant Joan 3 - Sineu 1

Gran partit jugat per ambdós equipsa les 15'30 del 9 de febrer de 1986.Tot dos equips varen tenir múltiplesocasions de gol, però el més encertatva ésser l'equip santjoaner, aconseguintja al final dels primers quaranta i cincminuts la diferència del tres gols aun que al final li donaria la victòria.Dit resultat va ésser just ja que elSant Joan va esser qui va dominar més,encara que el resultat ideal hagués estat

11 - 35

de 4 gols a 2 a favor del nostre equip.Destacar la magnífica actuació del col·le-giat del partit, Tomeu Riera Morro. Elsgols santjoaners varen ésser marcatsper En Guillem Mas (2) i Tomeu Nicolau(1). A la segona part en Toni CompanyMatas va sortir per en Joan J. Mas Amen-jgual.

Sant Marçal 1 - Sant Joan 1

De nou el Sant Joan va jugar un granpartit encara que de menys qualitat queel del Sineu. Els dos gols varen éssermarcats a la segona part, marcant primerl'equip santjoaner mitjançant un golde devanter Guillem Mas. A destacar queel Sant Joan va jugar quasi tota la segonapart amb un jugador menys, car en PepJ. Bauçà va ésser expulsat per protestar,molt estricta va ésser aquesta. En Pephavia sustituit en el descans a JoanMora. També a la segona part va sortitEn Gori Nicolau per En Juanjo Mas.

Juanjo Mas

Miquel Nicolau

2-2-86 Margaritense 3 - Sant Joan O9-2-86 Sant Joan 3 - Sineu 116-2-86 Sant Marçal 1 - Sant Joan 1

Tomeu Nicolau

TERCERA REGIONAL

26-1-86 Artà 1 - Sant Joan O2-2-86 Sant Joan 3 - Buger l9-2-86 Porreres AtQ 4 - Sant Joan O16-2-86 Sant Joan 3 - Llubí O

Estampes populars 12 - 36

ASSOCIACIÓ PREMSA FORANA

SOBRE ELS NOMS D'ALGUNS NÜVOLS DE SANTANYÍ

Un dels aspectes de la nostra culturapopular que no ha merescut gaire atencióper part dels investigadors moderns ésel dels noms del núvols. Sensa caureen l'error, es pot afirmar que la mamòriacol·lectiva dels mallorquins no conservasinó sols una part ínfima dels amplisconeixements meteorològics que fa unespoques dècades encara poseia, com a resul-tat d'experiències acumulades segle rerasegle i trameses de generació en generacióAvui per avui, poquíssima gent deu estarcapacitada per a identificar els núvolsdel quals parlaré. Hem perdut l'hàbitd'observar el cel i d'atalaiar l'horitzó.La predicció del temps ens és servidadins la sala d'estar, a través de lescadenes de televisió. Sense al màgicaparell ens trobam desemperats.

Antany, les fórmules de pronosticaciódel temps eren fixades dins la memòriaamb el joc del llenguatge, mitjançantla rima. Així es deia de l'Arc de SantMartí: "si surt el matí, pots fer elteu camí; si surt el capvespre, demàfaràs festa". O també: "bona gelada,bona diada". Els núvols eren observatsamb molt d'esment. Si apareixien encreuatspronosticaven la pluja. El dictat diuque "boira que pastura, aigua segura",i "el cel tavellat, dins quatre diesla terra ha banyat". Qui volia defugirel marge d'error assegurava: "el celtavellat, en es tres dies és eixut obanyat".

Els núvols que coronaven els cimsd'algunes muntanyes concretes eren símbolsinequívocs de la pluja imminent:

Sant Salvador duu es capelli Es Castell duu sa gorra,qui té cames ja pot córrero se banyarà sa pell.

Un dels nuvolats, amb nom propi, mésconeguts de Santanyí és l'anomenat enJordà. Es de color honets, grisenc, ifosc. Apareix sobre Cabrera. De vegadesallargassat sobre l'illa, ample d'abaix,en forma de mata. De vegades es congriaapilotat i alt i amb aglomeracions secun-dàries. El mariner que el veu s'afanyaper entrar a port. L'aigua cau a trempons:

COMUNITAT AUTÒNOMA DE LESILLES BALEARS

Teo-n¡i»¿¿e-t.¿a. c¿ &c¿uoa.ot¿¿ K>tifCft*aI

En Jordà damunt Cabreraha sortit molt furióstrons i llamps de dos en dosi aigo que desespera.

Jo visc amb una quimeraque avui o demà plouràperquè he afinat en Jordàcama aquí i cama allàeixancat damunt Cabrera.

També són molt populars els Al.lotsde Calonge (o els Al.lots calongins,més rarament). Deven correspondre alsque a molts de llocs en diuen els Fadrinsde Santanyí. Aquí els veim a la partde tremuntana o gregal. Són apilotats,blancs i negrosos alhora. Dels Al·lotsde Calonge es diu que "seguit pixotegen".

També molt famós, però menys conegut,és en Parat lai, que surt pel costat demestral. Si en Parat jal i en Jordà estopen, pot ésser ferest. Regalen moltad'aigua i quasi sempre vent.

També s'anomena en Botilla, però s'haoblidat la seva carta d'identitat. Potserera anomenat així per l'aigua.que portava.Una cosa semblant podríem dir d'en Carretaque apareixia per la part de migjorn.El seu nom ens fa pensar en la seva forma,o potser també en l'aigua que llançava.

La Vinya de Sant Martí és un altrenuvolat plover. Es diu que en vint-i-quatre hores té el reïm madur, és a dir,plou.

També hom parla de la Ciutat de Troia,una boira pioverà que sortia per la tra-muntana:

Sa tramuntana carrega,deu'ver d'anar a qualque lloc,posam-mos abaix des focque es llebeig ja torna negre.

Tot això no són més que escapolonsd'un ric patrimoni onomàstic que estama punt de perdre del tot. Faig una cridaals qui sentin interès i curiositat peltema, animant-los a recollir tot el quepuguin. Pot ser es podria realitzar uncorpus baleàric de noms de núvols. Eltema promet ésser força apasionant.

Cosme AguilóSal i Xeixa

Santanyí, gener del 1.986