Edició de LleidaDIMECRES · 7 de març del 2018. Any XLIII. Núm. 14569 - AVUI / Any XL. Núm. 13439 - EL PUNT

1,20€

CONTRAPORTADA P44

Blai Baules. Artista a Reincorpora

“Sempre heentès el grafitcom una partde la ciutat”

1515

27-1

1835

01L

1344

95-1

1607

88w

EUROPA-MÓN P29

Coreadel Nord,disposada aaparcar lavia nuclearCimera de les duesCorees a l’abril

NACIONAL P18-20

La vaga feminista del8-M agafa embranzidaEl transport públic s’hiafegeix, i el metro i eltransport metropolitàtindran serveis mínimsd’entre el 25 i el 50%,i rodalies, del 33%

Neix l’associació 50 a50 per augmentar lapresència de donesals llocs de presa dedecisions i lluitar perla paritat al Parlament

CULTURA P31

Les camesamputadesa Dalí perl’ADN tornende MadridAra falta el permísper reimplantarles parts del cosmomificat del geni

INVESTIDURA · Elpresident del Parlamentconvoca el ple per investirSànchez dilluns, dia 12

PERMÍS · Sànchez demanaal jutge Llarena que el deixien llibertat per ser investit

El president del Cercle de Directius de Parla Alemanya, Albert Peeters, al micròfon, ahir amb Roger Torrent al Círculo Ecuestre ■ ACN

Contra rellotge

Empresaris de parla alemanya renyen el rei

NEGOCIACIONS · JxCat iERC presenten a la CUP unnou document per intentarsumar els anticapitalistes

Entrevista Santi Vila

“Vaig procurar servir elpresident amb lleialtat”

P6-16

EL PUNT AVUIDIMECRES, 7 DE MARÇ DEL 20182 |

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

legeixo el progra-ma electoral que

Ciutadans va presen-tar a Catalunya i alPaís Valencià i m’atu-ro en el model lingüís-

tic a l’ensenyament. Aparentment, lacoherència és absoluta. En el primercas, es demana “un modelo de escuelatrilingüe de calidad, en la que el espa-ñol y el catalán sean las lenguas de en-señanza en las aulas, en igualdad decondiciones, promoviendo que el ingléssea utilizado también como lengua ve-hicular”. En el cas del País Valencià, laproposta és més telegràfica, però elpunt 53 diu molt clarament que “nues-tro modelo educativo es el trilingüe”. Elproblema sorgeix quan passem de laproposta a la realitat, quan comparemallò que Ciutadans defensa en campa-nya electoral i el que argumenta i votaen els canals parlamentaris.

Ja durant la darrera convocatòriaelectoral, la candidata de Ciutadans,Inés Arrimadas, va fer-se un garbuixquan Vicent Sanchís li va preguntarper què no acceptaven al País Valencià

el mateix model que reclamen a Cata-lunya. Després de donar-hi voltes, vaacabar responent que “és una compe-tència autonòmica i cada comunitatpot defensar el model que vulgui”. Abanda de l’histrionisme que represen-ta que una candidata del nacionalismemés caspós sigui incapaç de defensarl’actuació del seu partit arreu de l’Estati acabi emparant-se en la capacitat deles autonomies d’anar per lliure, allòque posa de manifest el mal tràngold’Arrimadas és la hipocresia d’un par-tit que, darrere l’embolcall del bilingü-isme, allò que defensa en realitat és lasupremacia del castellà i la voluntat deresidualitzar la resta de llengües. Laproposta de suprimir el català com arequisit per accedir a l’administració iel seu vot en contra del model de bilin-güisme aprovat a les corts valencianes(amb l’argument que “Cs aposta perun model educatiu trilingüe, sense im-posicions i que garantisca la llibertatdels pares”!!) en són les darreres pro-ves. En realitat, el bilingüisme de Ciu-dadans és el suprematisme de sem-pre. Un engany.

L

Keep calmPere Bosch i Cuenca

L’enganylingüístic

Darrere l’embolcall delbilingüisme, el que defensaC’s és la supremacia delcastellà i la residualització dela resta de llengües

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

othom se’m mor. Ara el meu cu-nyat Toni Artigues. El vaig anara veure a Palma fa un parell de

setmanes, quan li acabaven de comu-nicar que el mal era irreparable. L’ha-vien dut de l’hospital a casa, per volun-tat seva. La casa, una tercera plantad’un edifici de pisos antic, és situadaal carrer d’en Morei, al centre arcaicde Palma. En un extrem hi ha l’ajunta-ment i a l’altre, com aquell qui diu, lacatedral. Enmig, cases senyorials ambpatis interiors d’on sembla que d’unmoment o altre hagi de sortir LlorençVillalonga o un dels seus personatges.A prop, l’església de Sant Francesc, onestà enterrat Ramon Llull.

Seia en un petit balancí prop de lallar de foc apagada. Em va dir quem’esperava perquè l’encengués. Li cos-tava respirar i parlava amb una veugairebé inaudible. Van arribar unsamics. El menjador es va omplir. Quanse’n van anar, en van venir uns altres.Després, més. M’hi vaig estar dos dies iel flux no parava. La Marta, la mevagermana, en va comptar quaranta endues tardes. Eren amics i també alum-nes seus. Músics, gent de teatre, poe-

T

tes, novel·listes, llibreters... Toni Arti-gues, amb altres socis, havia fundat lallibreria Quart Creixent de Palma. No-més llibres en català. Havia tocat lesxeremies i fet mil accions culturalsamb en Biel Majoral, un altre del mor-ro fort en el catalanisme illenc. Haviamuntat obres teatrals. N’hi vaig veureuna a l’Espai Brossa de Barcelona, so-bre textos del poeta que dona nom alteatre. Se sabia tots els poetes cata-lans, i els divulgava, sobretot entre elsseus alumnes de l’escola de formacióde mestres i de la universitat. Alum-nes i exalumnes, joves i grans, no pa-raven de tocar el timbre. Vaig saludar

Jaume Pons Alorda, el traductor deWalt Whitman. “Traduït per ell, sem-bla que hagués escrit en català.” Se liacostaven per sentir-lo. “El ritme mar-ca un sonet, no la rima.” Per un mo-ment vaig pensar en Sòcrates donantles últimes instruccions als deixebles.Vaig conèixer el cunyat aquells dies.Sabia que era un savi que exercia mol-ta influència en la cultura balear, peròla distància i les poques vegades queens vèiem no m’havien permès fer-me’n càrrec del tot.

Com que tenia tants amics i admira-dors, en correspondència tenia moltsque li estaven renyits. Un, va anunciarque el volia veure. La meva germanaens va dur a fer una volta per Palmamentre els dos homes parlaven. Quanvam tornar al cap de dues hores la re-conciliació s’havia produït i havia anatmés enllà: Toni Artigues li dictava,perquè la fes ell, la conferència que undia que ja no ha viscut havia de pro-nunciar sobre Palau i Fabre. Vaig re-cordar l’última escena de Farenheit451, quan els vells fan memoritzar alsjoves els llibres que s’han de salvar. Laresurrecció de la carn deu ser això.

“Toni Artiguesha estat un delsreferents culturalsde les Balears

Vuits i nous

Mort de cunyatManuel Cuyàs

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 7 DE MARÇ DEL 2018

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/iew58z

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

a diputada de la CUP Maria Sir-vent va considerar ahir “impru-dent” que el president del Parla-

ment, Roger Torrent, hagi convocat elple de la investidura de Jordi Sànchezper dilluns vinent. “Es fa molt difícilque d’aquí a dilluns arribem a unacord”, diu la diputada. I probable-ment té raó. Es fa molt difícil arribar aacords amb la CUP. Però és dilluns. Faquatre dies la CUP va posar pressió aJxCat i ERC fent-los saber que no vo-taria Sànchez si el proposaven com acandidat i, ai làs, ara són JxCat, ERC iTorrent qui posen pressió a la CUPconvocant el ple de dilluns. Res seràfàcil, dèiem dies enrere. Doncs aquí hotenen. O ho tornen a tenir, vaja, per-què darrerament vivim de déjà vus.Entretinguts com estem amb què faràla CUP, però, no ens adonem que l’im-portant és què farà el jutge Llarena.Aquest és el quid de la qüestió. I el quefarà que tinguem o no president

L “Entretingutscom estem amb quèfarà la CUP, no ensadonem quel’important és quèfarà Llarena

aquest dilluns. S’han llegit vostès lesal·legacions que ha fet l’advocat deJordi Sànchez demanant al jutge queel deixin en llibertat (o sortir de la pre-só amb un permís extraordinari) perpoder assistir al ple de la investidura?A banda dels precedents com el casYoldi, l’advocat reflexiona sobre “elrespecte a la presumpció d’innocènciai als drets polítics” de Sànchez, i recla-ma “la necessitat de garantir el nor-

mal funcionament de les institucionscatalanes” i la “plena legitimitat demo-cràtica del futur executiu català”. Si lideneguen el permís, diu l’advocat, “as-sistirem a un lamentable pas enrere enmatèria de protecció dels drets cívics ipolítics”. Cert. Què farà, doncs, Llare-na? Mantindrà Sànchez a la presó, ne-gant-li els drets que a mi em semblaque té com a ciutadà que no ha estatcondemnat per res? O el deixarà sor-tir? Si el manté a la presó, no els passiper alt, serà Llarena (i no la CUP) quihaurà vetat Sànchez. I si el deixa sor-tir, la pregunta és: la CUP tindrà el va-lor (per no dir una altra cosa) de no do-nar-li suport? I encara més: si Llarenadeixa sortir Sànchez com a diputat i ésinvestit, tornarà a la presó com a presi-dent? Quina vergonya, no, Mariano?Ai, perdó. No sé per què hi barrejo joara el PP en tot això. No recordava quea l’Estat espanyol hi ha una clara sepa-ració de poders. Claríssima.

La decisió de LlarenaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

Els premis Enderrock 2018–XX Premis de la Músi-ca Catalana, que es lliuraran aquest vespre a l’Au-ditori de Girona, són un dels millors indicadors dela bona salut musical del país, malgrat l’IVA, lacensura i altres factors negatius. El Grup Ender-rock fa 20 anys que dirigeix els Grammy catalans.

CANDIDAT A LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT

Els Grammy catalans

L’expresident de l’ANC i ara número 2 de JxCat téel suport del president Puigdemont, de la sevaformació i d’ERC per ser elegit president en el pleconvocat pel dia 12. Té, per tant, la legitimitat de-mocràtica per ser-ho. Només les traves judicials ireglamentàries ho poden impedir.

-+=

-+=

Teologia universitàriaJoan Planellas

Candidat a presidentJordi Sànchez

-+=

Lluís Gendrau

Fa 50 anys que es va signar la creació de la Facul-tat de Teologia de Catalunya al Vaticà, l’any 1968.Mig segle després, la facultat té inscrits 450alumnes i 2.200 més fan estudis als diferents ins-tituts tutelats per la FTC a Barcelona, Girona, Tar-ragona, Lleida, Vic, Mallorca i Sant Cugat.

DEGÀ DE LA FACULTAT DE TEOLOGIA

DIRECTOR EDITORIAL DEL GRUP ENDERROCK

El debat d’investidura convo-cat pel president del Parla-

ment, Roger Torrent, per al 12 demarç per sotmetre al ple de la cam-bra catalana la candidatura a la pre-sidència de la Generalitat del dipu-tat Jordi Sànchez, actualment enpresó preventiva, torna a posar totsels focus sobre l’aparell judicial del’Estat espanyol, la seva indepen-dència i la seva defensa dels valorsdemocràtics que proclama la Cons-titució. Jordi sànchez, a través delseu advocat, ha tornat a demanar lallibertat al jutge instructor del Tribu-nal Suprem Pablo Llarena, i també através d’un recurs d’empara al Tri-bunal Constitucional, perquè no se liimpedeixi defensar la seva candida-tura i, si obté el suport dels diputats,ser investit president. Als argu-ments esgrimits en peticions ante-riors de llibertat, s’hi afegeixen ara laprotecció dels drets civils i políticsde Sànchez, com a diputat elegitpels ciutadans i elegible com a pri-mera autoritat política del país; laprotecció dels drets de representa-ció política dels ciutadans que el vanvotar, i finalment la protecció de lavoluntat democràtica d’un Parla-ment. El que està en joc no és queJordi Sànchez pugui, efectivament,ser escollit president de la Generali-tat de Catalunya o no, ni que el ma-gistrat pugui ser acusat de prevari-cació si no ho permet. No serveix deres tenir un estat de dret, una justí-cia independent i una constituciódemocràtica, si després es concul-quen els drets més bàsics d’un ciu-tadà, inclosa la presumpció d’inno-cència, i la voluntat democràticadels ciutadans expressada en leseleccions del 21-D passat i del seuParlament. El que està en joc, pertant, és la credibilitat, a Espanya, aEuropa i al món, de tot el sistemainstitucional espanyol, i en particu-lar d’una justícia que, en relació ambaquest cas, ja està sota sospita alComissariat de Drets Humans delConsell d’Europa i al Comitè deDrets Humans de l’ONU.

CredibilitatInstitucional

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

El miracle

egle XXI, sí. El bisbe de Sant Sebastià, José IgnacioMunilla, està en contra del que defineix com a

“feminisme radical”, aquell que, segons ell, vol equipararen tots els aspectes els dos gèneres. I conclou que “eldimoni ha marcat un gol des de les seves pròpies files” ala causa feminista des d’aquests postulats queconsidera extrems. Tot plegat ho argumentava en unaentrevista a Radio María en què qüestionava la vaga del8 de març, que està cridada, junt amb les mobilitzacionsconvocades arreu, a ser una de les més importants dels

darrers anys. Munilla no només enrecela sinó que considera que hi haun tipus de feminisme tocat perl’amo de l’infern. Argumentaciódivina o satànica –tot depèn decom es miri–utilitzada en contrad’una iniciativa civil per reclamarigualtat de drets, per combatre labretxa salarial, en contra de la

violència contra les dones, etcètera. Campanya de la porprotagonitzada ni més ni menys que pel mateix Llucifer.

Munilla es permet posar en dubte la mobilització desd’una de les institucions menys igualitàries del món, onla dona està relegada a un segon pla. I sempre en papersecundari. Tampoc és estrany. Com es pot pretendreque hi doni suport algú que sosté que l’avortament haesdevingut un “genocidi femení” o que el cristianisme“ha fet un gran servei a la dignitat de la dona” a l’hora dedefensar la monogàmia i rebutjar el divorci? El miracleseria que hi fos favorable.

S

Munilla creuque hi ha untipus defeminismetocat pelmateix diable

EL PUNT AVUIDIMECRES, 7 DE MARÇ DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Quaranta municipis barceloninsvetaran els vehicles de més de20 anys a partir de l’1 dedesembre quan hi hagi episodisd’alta contaminació.

10anys

20anys

Una nova mútua, iniciativa de laFederació Catalana de Futbol ila Unió de FederacionsEsportives Catalanes, aplegarà900.000 associats.

L’exdiputat del PSC CarlesNavarro i l’exadministrador deFilesa Lluís Oliveró, implicats enl’afer Filesa, aconsegueixen eltercer grau penitenciari.

Veten cotxes vells Una nova mútua Cas FilesaTal diacomavui fa...

acusa l’indepen-dentisme de

caure en el “pensa-ment màgic” per volertirar endavant el seuprojecte de república

malgrat la ferotge repressió de l’Estatespanyol contra individus i entitats, i amés voler-ho fer sense aplicar violèn-cia. És impossible, diuen, i a l’indepen-dentisme li sortiria més a compte abai-xar els braços, formar un govern auto-nòmic que no desafiï l’Estat malgratque els electors els van donar una ma-joria al Parlament per fer una altra cosa,i deixar així de rebre garrotades.

Resulta sorprenent que aquesta vi-sió tan resignada, conservadora i com-plaent amb la violència institucional del’Estat vingui en molts casos de capda-vanters de l’esquerranisme més trans-formador i rebel, defensors d’utopiesabandonades en el moment d’ocuparquotes de poder, i de desobediènciesde postal que mai no van tenir cap cost.La revolta i la utopia reduïda a defensarpagues extres i a posar arbres de Nadalamb llum de pedals, mentre la demo-cràcia del règim del 78 es degrada enautoritarisme i putrefacció i les presonsja comencen a omplir-se fins i tot decantants de rap. Què eren aquelles uto-pies de les quals encara fan bandera, si-nó pur pensament màgic? No era pen-sament màgic el que alimentava elsprimers insubmisos al servei militar, i fi-nalment es va abolir? No era pensa-ment màgic pensar que amb un grapatde gent davant d’un pis s’acabarien elsdesnonaments? No era pensamentmàgic boicotejar les empreses militarsque participaven en una guerra injusta?La màgia, en realitat, és desobeir la rea-litat. La màxima rebel·lia possible. Encanvi, què és aquest nou pragmatismeen un context de repressió, sinó purarendició i donar la raó a l’estratègia es-tatal d’engarjolaments arbitraris i de tu-tela autoritària de la democràcia a Ca-talunya?

Els que acusen l’independentismede caure en el pensament màgic tenenal seu favor que, efectivament, la repú-blica declarada no està operativa, sinóque ho està el 155 contra el qual el seupensament “racional” tampoc no hi hafet res. Ni s’espera que ho faci. El que ésveritablement màgic és pensar que,abaixant els braços i fent bondat, elspresos sortiran de la presó, la base so-cial de l’independentisme s’eixamplarà,l’Estat s’obrirà a una abraçada frater-nal, i respectarà la voluntat dels cata-lans en un bonic, i màgic, referèndumpactat.

S’

Full de rutaDavid Marín

El pensamentmàgic

“Afegiu-hi‘social i solidària’i el resultat obtinguteixamplarà lalectura emocionali nacional

i ha diverses maneres d’analitzaruna frase. Fins i tot les més breus.Les que contenen menys parau-

les. Menys síl·labes. O menys lletres. Lasintàctica. La científica. La política. Lahistòrica. L’emocional. La desiderativa...Qualsevol d’aquestes anàlisis podríemconvenir que són objectives, en el sentitque persegueixen un objectiu. Lícit, sem-pre. Mentre aquest no suporti –no donisuport– una actitud insultant o violentaen relació amb la resta d’anàlisis.

LA BREU EXPRESSIÓ exclamativa que ac-tua de títol d’aquestes línies, sintàctica-ment manté “la república” com a nuclid’aquest sintagma, i “visca” com a inter-jecció; també trobem un article determi-nat i femení, “la”; en aquest cas “visca” ac-tua com a interjecció exclamació usadaper desitjar llarga vida i prosperitat a unainstitució; i, finalment, un nom al qual lifalta poc per ser propi, “república”. Cosesdels substantius, que n’hi ha de “comuns”i de “propis” o “polítics”, com la categoriade presos, malgrat en ambdós casos la res-ponsabilitat d’aquesta subdivisió recaiguien l’Estat o la RAE (Real Acadèmia d’Es-

H tremera). Poc més a afegir si no fos que lafrase del titular acaba amb un signe d’ad-miració, o d’exclamació, del tipus de signegràfic que es posen únicament a la fi (!) enuna frase catalana, i en algunes llengüestambé al començament (¡), d’una oracióexclamativa o d’una interjecció. Poc mésa afegir-hi, sintàcticament i simpàticaparlant. Ara bé, si “visca” és una forma an-tiga del verb “viure”, que vol dir “que vis-qui” (per molt anys?); i “visqui” és un sub-juntiu present... acceptem-lo com a tal i noens compliquem la vida amb anàlisis sub-jectives –imperfectes, contaminades–

que emmascaren la perfecció del desig ex-pressat amb tal brevetat, actualitat i con-tundència que la política ni el flaira i la his-tòria ja jutjarà depenent del resultat final idels guanyadors del poder de la gramàticai el diccionari. Fabra ho sabia i per això enva fer un de nostre. Podem defensar–oralment– l’imperfecte subjuntiu “vis-qués” i quedar-nos tan tanqui’ls i cofois acasa? Feu la prova del nou. Sortiu al carreri crideu “Que visqués la República!” Ni re-publicans catalans ni espanyols seguirienla consigna. Afegiu “social i solidària”,com defensava dissabte passat Enric Ra-mionet aquí mateix, a la interjecció decapçalera i el resultat obtingut eixampla-rà la lectura emocional i nacional.

LA PRIMERA VEGADA que va retrunyir uncontundent i espontani –i com a tal, sen-tit, que no escoltat– “Visca la República!”al Parlament de Catalunya, després de lapactada Transacció, el va pronunciar En-ric Marco fa setze anys... Ho analitzem,tertulians i opinadors? O és que temeuperdre el vostre sou? Fins aquí hem arri-bat, sosté Pereira. Tot plegat és una graninterjecció! Fora punyetes!

Manel Mesquita. Periodista

Visca la República!Tribuna

El paper políticde la CUPb Segurament la CUP és co-herent amb els seus principisdel tot respectables, però, aparer meu, no toca de peus aterra, fa volar coloms i en polí-tica i en gestió administrativapública s’ha de ser pragmàtic.

El 155 ha desbaratat el teixitpoliticosocial de Catalunya iara el més important és plan-tar cara al mal procedir del se-nyor Rajoy sense que ens facimés mal. Per tal que això pas-si cal tenir un govern que tre-balli amb determinació perrestituir el que ens ha estat ar-rabassat i millorar la situaciósocial dels catalans. De vega-des, a costa de doloroses re-núncies, pot ser una bona viaper recuperar-les, de vegadescaldrà empassar-se algun gri-pau per evitar que l’enemic sesurti amb la seva.

No podem permetre que elsobiranisme perdi passada,que el president de la Genera-

litat ens l’imposi ni un jutge niel govern del PP. No es potpermetre que el senyor Rajoyens digui qui ha de presidirCatalunya.PILAR PORCEL i OMARSabadell (Vallès Oriental)

Canviar tramviaper “trambús”b Imagineu que pel mateixespai on passa ara el tramviaa Barcelona hi fem passar unautobús elèctric. Obtenim lesmateixes prestacions i no licalen vies ni catenàries. Ditd’una altra manera, es tractade canviar les rodes metàl·li-ques captives d’unes vies, perunes rodes pneumàtiquesmolt més pràctiques i versà-tils. La despesa, com resultaobvi, és infinitament més peti-ta: no cal cremar desenes demilions d’euros per rebentarels carrers i trinxar el centrede la ciutat amb vies de tren!Circulant per un espai segre-gat qualsevol vehicle, sense

necessitat de vies, serà ràpid ieficient. I li diem “trambús” itots contents! Fa quatre anys,ningú parlava de l’autobúselèctric.

D’aquí a quatre dies, eltramvia serà un fòssil. Encarasom a temps de no fer el ridí-cul i causar un perjudici gra-víssim als barcelonins!ALFONS BOSCHCervelló (Baix Llobregat)

Policia local aSant Sadurníb Quant de temps, anys, faque són coneixedors d’aquestassumpte els regidors del’equip de govern (PDeCAT -ERC)? Molts i suficients perno venir de la lluna, com de-mostra un estudi encarregat ala Diputació de Barcelona, elqual dona constànciad’aquest greuge. El cos de lapolicia local fa molts anys queestà en unes condicions de-plorables. Abans, quan vaigser regidor, i després he anat

insistint sobre aquest greuge.I no és fins ara, l’any 2018, queel govern municipal se n’ado-na i veu que és necessària unaaltra ubicació per a la policialocal de Sant Sadurní. No escansa, senyor alcalde (moltsanys de regidor), d’anar sem-pre a remolc dels altres,d’anar sobre la marxa i d’ac-tuar per la insistència de fac-tors?

A part d’això, també mancaen la policia local una “estabi-litat” en la plantilla. Fonts delmateix equip de govern i del’oposició ens diuen que sovinthi ha baixes al cos. Algun par-tit de l’oposició fins i tot de-mana un nombre més alt depolicies. La policia local deSant Sadurní ha d’estar mésben catalogada, dotada i re-munerada. I evidentment, lesnoves instal·lacions, han deser ja una realitat, una priori-tat. No, un “ja veurem”, senyoralcalde.FRANCESC CARAFI QUINTANASant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 7 DE MARÇ DEL 2018

Francisco camps, EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA

“El País Valencià no existeix. No puc suportar aquest insultal qual soc sotmès per la diputada”

La frase del dia

“Eltranshumanisme esproposa alliberar lacondició humanadels seus límits itranscendir-los perassolir una millorqualitat d’existència

l transhumanisme és una invita-ció a esdevenir els mestres del’evolució. Els transhumanistes

pensen que cal actuar i no limitar-se aseguir, ser els protagonistes del destí imodificar-lo segons les nostres conve-niències a fi d’adaptar-nos millor en elmón i viure-hi més confortablement.Es presenta socialment i políticamentcom un moviment d’alliberament, en-cara que en un sentit molt diferent dela filosofía de la liberación d’EnriqueDussel (1934) i de les teologies de l’alli-berament de procedència llatinoameri-cana.

EL TRANSHUMANISME es proposa allibe-rar la condició humana dels seus límitsi transcendir-los per assolir una millorqualitat d’existència. L’objectiu és clar:Alliberar l’ésser de humà de les misè-ries de la seva finitud, del jou de la ma-laltia, de la fam, de la por, de la violèn-cia, de la crueltat, del patiment i, final-ment, de la mort.

LA MISSIÓ DE LA FILOSOFIA transhuma-nista és transcendir el destí biològic. Lapor de la mort i el desig d’immortalitatformen part de les preocupacions es-sencials de la condició humana. Segonsels transhumanistes, la tecnologia per-metrà alliberar-nos d’aquesta por i as-solir aquest desig i, per tant, les tradi-cions espirituals i religioses que esmantenen en la història com a formesde consol col·lectiu enfront de la mort,deixaran de tenir sentit i d’ocupar unlloc rellevant en la societat.

LA REVOLUCIÓ TRANSHUMANISTA ja ha co-mençat. Hi ha molts fets que validenaquesta tesi. La píndola contraceptivaés, per exemple, una manifestacióavant la lettre del transhumanisme. Laparella escull quan vol tenir el fill, hocalcula i ho planifica en virtut dels seusinteressos, necessitats i possibilitats.És un procés alterat i modificat per la

E voluntat humana. La vacunació es potconcebre, també, com una forma demillorament, perquè a través d’ellas’injecten més anticossos que els querealment es tenen en el cos i s’evitencontagis. La qüestió, doncs, no és sabersi hom està en contra la modificació deles seves característiques biològiques,perquè això ja ho estem fent des de fatemps. La qüestió central és saber si hiha límits que cal fixar de bell antuvi i,naturalment, qui té legitimitat per fi-xar-los.

UNA GRAN PART dels qui han començat aentreveure aquesta possibilitat reac-cionen tot refusant-la. Tot això és com-

prensible des del punt de vista transhu-manista, però això no significa queaquestes majories puguin justificar laprohibició d’aquesta millora als qui re-alment desitgen implementar modifi-cacions tecnològiques en els seus cos-sos sempre que no posin en risc ni la lli-bertat ni la seguretat dels altres.

SEGONS ELS IDEÒLEGS d’aquest movi-ment, cal que ens adaptem a un mónque està canviant. L’ésser humà és uninadaptat al món contemporani. Te-nint en compte l’abast de la crisi me-diambiental, l’espècie humana, global-ment considerada, està en perill. Peraquest motiu, cal reforçar les seves ca-pacitats de supervivència mitjançantla tecnologia de què disposa o bé que éscapaç de crear, perquè en cas de no fer-ho per preservar la vida tal com és ara,podria no haver-hi vida humana en elfutur.

ENTRE ELS ARGUMENTS contraris a la tesitranshumanista, s’hi evoca un argu-ment interessant: el caprici lligat a lafatiga de ser un mateix (d’être soi, enparaules dels crítics francesos). La tec-nolatria és un símptoma de la fatiga deser un mateix diagnosticada en les so-cietats hipertecnològiques per sociò-legs tan rellevants com Alvir Toffler(1928-2016). No ens sentirem ja mésimpotents, ni deprimits, si som capa-ços d’esdevenir allò que volem ser a tra-vés de les biotecnologies.

EL TRANSHUMANISME és, en aquest sen-tit, una utopia de substitució, de recan-vi per a una humanitat que està fatiga-da de ser ella mateixa, que està dispo-sada a mudar cap a una realitat nova.Enllaça amb l’estat d’una humanitatque se sent incapaç de resoldre els pro-blemes que ella mateixa ha creat i queveu en la tecnologia l’única via de re-dempció. És, però, ¿un movimentd’alliberament?

Francesc Torralba. Director de la Càtedra Ethos de la URL

TranshumanismeTribuna

SísifJordiSoler

i aquest fos un paísmitjanament nor-

mal, la vida d’AntonioLópez (1817-1883) hau-ria inspirat unes quan-tes obres cinematogrà-

fiques. Nascut en la pobresa, se’n va aCuba fugint de la justícia, i allà es dedicaa activitats comercials. Es casa amb la fi-lla d’un seu soci català, i la dot li permetiniciatives empresarials d’alta volada finsa acumular una immensa fortuna i rebreel títol de marquès de Comillas. Un self-made man amb tots els ingredients del’època. De la seva faceta de filantrop,n’hi ha prou de dir que va costejar la pri-mera edició de L’Atlàntida de Verdaguer.Ara l’Ajuntament de Barcelona, mirant defer pagar al passat la incapacitat de ges-

tionar el present, n’ha retirat l’estàtua dela plaça que porta el seu nom, al final deLaietana. Argumenten les llumeneresmunicipals que els monuments han detenir una “funció d’exemplaritat” –quèdeu exemplaritzar, doncs, el Cap de Bar-celona de Roy Lichtenstein que hi ha perallà prop?– i que en López havia prespart en el tràfic d’esclaus, com si fosl’únic. Els europeus van anar abolint l’es-clavitud al llarg del segle XIX, i els espa-nyols –catalans inclosos, per descomp-tat–, com en tantes altres coses, van serels últims a fer-ho. Voldrà l’Ajuntamenteliminar també tots els qui s’han benefi-ciat de la mà d’obra esclava, començantper Plató i Marc Aureli? Que no hi van te-nir res a veure els Ramons i Berenguersque honoren el nostre nomenclàtor, niels de les taules de canvi i els del Consellde Cent? D’en López, a hores d’ara, no hiha perill que ningú en faci un sant; peròno cal convertir-lo en el dimoni gros.

S

De set en setManuel Castaño

L’estàtuad’en López

Voldran eliminar tambétots els qui s’han beneficiatde la mà d’obra esclava?

EL PUNT AVUIDIMECRES, 7 DE MARÇ DEL 20186 |

Unes 40 entitatsconvoquen unamarxa el 17 demarç contra elsetge a la llengua

Sol·licita que el deixien llibertat perdefensar la sevacandidatura a laGeneralitat

Manifestaciócontra els atacs al’escola catalana

Sànchez demanaa Llarena sortirper la investiduraNacional

Amb Puigdemont a la re-serva, Junts per Catalu-nya ho fia tot ara a la can-didatura de Jordi Sànchezper poder investir un pre-sident de la Generalitat iformar govern, cons-cients, però, del repte, quesuposa aquesta propostaen tots els fronts.

ERC ja va acceptar di-lluns a la tarda la candida-tura fruit d’un nou pre-acord que la uneix a Juntsper Catalunya i ahir al ma-tí el president del Parla-ment, Roger Torrent, vaconvocar oficialment elple d’investidura per di-lluns dia 12, una data quees va fer pública arran dela presentació, al TribunalSuprem, del recurs delsadvocats de Sànchez perdemanar-ne l’excarcera-ció. Un anunci que va valeral president Torrent lescrítiques dels grups del’oposició durant la reunióde la junta de portaveusperquè es van assabentarde la convocatòria pelsmitjans de comunicacióabans de rebre la notifica-ció formal.

Amb l’anunci de la datacomença una contrare-llotge de cinc dies que afec-ta totes les parts implica-des en el ple d’investidura,començant pel jutge PabloLlarena, que haurà de de-cidir si deixa en llibertat elcandidat a la presidènciade la Generalitat. A més amés dels advocats de Sàn-chez, a la petició s’hi po-dria afegir el Parlament.Amb aquest objectiu, elslletrats del Parlament van

rebre ahir l’encàrrec, du-rant la reunió de la mesa,d’estudiar si la cambra ca-talana com a institució potreclamar la presència al’hemicicle del candidat ala presidència, tenint encompte que així ho reque-reix el reglament i que elmateix magistrat hi va ferreferència quan va tractarla investidura de Puigde-mont. Els serveis jurídicsde la cambra també dispo-sen d’un termini molt curtde temps per decidir sis’afegeixen al recurs.

Llarena, sota pressió?La decisió de Llarena seràobservada amb lupa pelgrup de Junts per Catalu-nya després d’anunciarahir que, en cas que el ma-gistrat no resolgui el re-curs a favor de Sànchez,presentarien una querellacriminal contra el jutgeinstructor pel que consi-deren que seria un delictede prevaricació, ja queSànchez, com a diputatelecte, disposa de tots els

drets per ser investit pre-sident. És per aquest mo-tiu que ahir el presidentdel grup, Eduard Pujol,mostrava la seva confian-ça en la sortida de la presóde Sànchez. Una decisiócontrària, segons Pujol,“trairia la voluntat delsciutadans”, va afirmar elportaveu del grup. Altresfonts consultades mostra-ven el seu escepticismevers la celebració dillunsdel ple amb Sànchez decandidat. Altres fonts ex-pressaven els seus dubtesrespecte a la possibilitatque Llarena comuniqui atemps la seva decisió, laqual cosa obligaria un copmés a ajornar un ple d’in-

Emma AnsolaBARCELONA

Contrarellotge fins aFET El president del Parlament convocala sessió per investir Sànchez per dilluns12 de març MÉS JxCat anuncia unaquerella contra el magistrat Llarena sino permet que el candidat hi assisteixiLÍMIT Cinc dies per convèncer la CUP

“Necessitem gent amb vo-luntat de parlar, perquè par-lant s’entén la gent”, va afir-mar ahir el president del Cer-cle de Directius de Parla Ale-manya, Albert Peters, en unacte al Círculo Ecuestre ambel president del Parlament,Roger Torrent de convidat. Ide paraules, sonades, se’nvan escoltar. Algunes d’ellesquan el propi Peters es va re-ferir al comportament del reiFelip VI assegurant queaquest hauria d’haver adop-tar una actitud més “concilia-dora” en el conflicte català.“M’hauria agradat que el rei

Felip VI parlés també delsmés de dos milions de cata-lans que van votar en les elec-cions a favor de la indepen-dència, perquè cal respectarels resultats de les eleccions,encara que no ens agradin,però s’han de respectar.” Lesparaules de Peters, però, con-trarestaven les emprades peraltres convidats que van do-nar lloc a un tens col·loqui acausa de les crítiques al pro-cés sobiranista i als seus diri-gents als quals se’ls va acu-sar d’enganyar la ciutadania.Algunes intervencions vanprovocar aplaudiments a la

sala i altres van retreure aTorrent que portés un llaçgroc. Davant d’aquesta situa-ció, ressaltava la intervencióde Peters assegurant que“Catalunya val la pena” i queés possible “reconstruir laconfiança” en aquesta comu-nitat. Peters va demanar alsfuturs governants catalansque “tornin a la legalitat” mit-jançant el respecte a l’Estatuti la Constitució per tornar “auna base estable” que per-meti tranquil·litzar els inver-sors. Aquests resultats, va in-dicar, “obliguen qualsevolinstitució de l’Estat a parlar”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Crítiques d’empresaris alemanys a Felip VI

Reunió dela junta deportaveuscelebradaahir almatí ■ ORIOL

DURAN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Si el jutge no resola favor de Sàncheztrairà la voluntat dela ciutadania”

Eduard PujolPORTAVEU DE JUNTS PER CATALUNYA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“És imprudentconvocar un ple sensetenir asseguradala majoria”

Maria SirventDIPUTADA DE LA CUP

EL PUNT AVUIDIMECRES, 7 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 7

“Que no digui«País Valencià»”

L’APUNT Capella, com qui no vol la cosa, li va repetir fins asis vegades País Valencià en les seves preguntes. Elmés greu és que Camps va arribar a exigir, al méspur estil antidemocràtic del PP, “que no digui «PaísValencià»”. Potser intentava desviar l’atenció de lacorrupció del seu partit. Hi ha gent que no sap enquin país viu, encara que n’hagi estat el president.Emili Bella

Ester Capella ens va fer xalar ahir en la comissió d’in-vestigació sobre el finançament il·legal del PP al Con-grés. Francisco Camps es va exaltar quan va sentir-lidir “País Valencià”. “No puc suportar aquest insult alqual estic sent sotmès per part de la senyora diputa-da, que ha vingut a insultar els valencians”, es queixa-va. “El País Valencià no existeix”, insistia. Aleshores

vestidura i de rebot s’evi-taria posar en marxa elcompte enrere de dos me-sos fins a la convocatòriad’eleccions automàtiques.

La CUP, sorpresaLa cita del 12 de març tam-bé insta els grups parla-mentaris de Junts per Ca-talunya i ERC a convèncerla CUP perquè canviï elsentit de vot anunciat,l’abstenció, per un de favo-rable a la candidatura, jaque de moment no estàprevist que els diputatsCarles Puigdemont i ToniComín exerceixin el dret avot en el ple d’investidura.En aquest sentit, ahir a latarda els tres partits es

van retrobar per parlar delfull de ruta a aplicar enaquesta legislatura si fi-nalment s’aconsegueixformar govern. JxCat iERC podrien anunciaravui un acord en ferm i sig-nat pels dos grups en espe-ra del que faci la CUP, l’es-cull més gran.

Finalment, la CUP tam-poc està exempta de certaincomoditat davant la ci-ta. Ahir ja va expressar laseva sorpresa per la convo-catòria d’un ple amb uncandidat que, a horesd’ara, no reuneix els su-ports necessaris per poderser investit president, se-gons la portaveu, MariaSirvent. “Ens sembla im-prudent aquesta decisió”,va afegir-hi. Sirvent creuque la convocatòria del plehauria d’obeir a la certesaque es pugui iniciar una le-gislatura republicana. “Novolem retornar a un esce-nari que ens porta a la ges-tió de la misèria contra lesclasses populars”, asseve-rava en referència al mo-del autonòmic.

I mentre el protagonis-me de la jornada parla-mentària se l’emportavala data nova per al ple d’in-vestidura, l’oposició criti-cava la falta d’acords ahiren els òrgans de govern dela cambra i que, de mo-ment, impedeix tirar en-davant la constitució decomissions no legislativesque afecten el control, pelsdiputats, de, per exemple,la Sindicatura de Comp-tes, el Síndic de Greuges ola Corporació Catalana deMitjans Audiovisuals. I uncop més també es va evi-denciar la pugna entre Cs iel PSC per les iniciativesparlamentàries. Els socia-listes van acusar els taron-ges d’utilitzar el Parla-ment com “un plató de te-levisió”. “Abans de fer lescoses ràpid, s’han de ferbé”, els retreia la diputadaEva Granados pels errorstècnics en la petició d’unacomissió d’investigació. ■

al ple

La fixació de la data de di-lluns vinent per al ple d’in-vestidura de Jordi Sàn-chez fa “molt difícil” re-conduir abans les negocia-cions per canviar a un síl’abstenció anunciada perla CUP després del consellpolític de dissabte passat.Així ho va lamentar ahir ladiputada Maria Sirvent,que es mostrava “sobtada”perquè es convoqui la ses-sió sense estar garantida lainvestidura, però que, aixòsí, va deixar una portaoberta a tornar a activarels processos assemblearisinterns que haurien de ferpossible la reconsideraciódel vot abans del ple –fosdilluns, quan haurien devotar els quatre diputats afavor, o dimecres, quann’hi hauria prou amb dos–sempre que els presentes-sin una proposta que “nosigui de gestió de l’autono-misme” i que avanci demanera valenta”, condi-cions que considera que no

complia la que van valorardissabte. Aquella “propos-ta marc” consistia tot justen la creació d’un espailliure a Brussel·les, la recu-peració del govern autonò-mic i l’activació d’un pro-cés constituent, “sensemés concreció”.

Sirvent lamentava ahirque no se’ls presentés capproposta programàtica, nique tan sols rebessin res-posta a les que havien fetells, en les quals, doncs, nohi ha acord amb JxCat iERC. Entre d’altres, ahircitava polítiques d’accés al’habitatge, un sistema sa-nitari 100% públic, que novagin fons públics a l’esco-la privada, la “democratit-

zació” del consell de go-vern dels mitjans, un“compromís clar” amb lainternacionalització delconflicte i també un procésconstituent “real, arrelatal territori, transversal ivinculant”.

És clar que just desprésd’explicar això als mitjansal Parlament, la mateixaSirvent i els exdiputatsJoan Garriga i Albert Bo-tran rebien de mans d’unadelegació de JxCat, en unareunió d’amb prou feinesde mitja hora, un nou do-cument que ara hauran devalorar si incorpora prouavenços perquè es replan-tegi el vot. “En funció de lescircumstàncies valorarem

si cal convocar un nou con-sell polític”, havia admèsSirvent.

De fet, també ERC haviade donar el vistiplau al do-cument, i per això despréses van reunir hora i mitjamés Elsa Artadi i Albert Ba-tet, per un cantó, i PereAragonès, per l’altre, pertancar també els detallsd’un preacord que podriensignar i donar a conèixeravui mateix. En tot cas, al-tres fonts dels dos partitsveien marge per negociaramb la CUP, ja que indi-quen que la nova propostasí que entraria a detallarmolt més les qüestions pro-gramàtiques en la línia queexigia la CUP, i inclouriaconcessions en el procésconstituent. A més, con-fien que, si el jutge acabadeixant sortir Sànchez, elscupaires no poden negar-sea fer president un pres polí-tic. El que sí que ahir avan-çava ERC en presentar lavaga feminista de demà ésque el nou govern serà pari-tari, fins en els alts càrrecsde les conselleries. ■

La CUP lamenta la pressaper convocar però s’obre areconsiderar el vot abans

Òscar PalauBARCELONA

a Ja té sobre la taula un document amb un programa més detallat i canvis enel procés constituent a Activarà un nou consell polític si hi veu prou avenços

Els participants, des de dillunsal santuari de Montserrat, enl’acció de dejuni que organitzal’ANC per exigir la llibertat delspresos polítics i exiliats handemanat que els 70 diputatsindependentistes s’afegeixin a

La diputada cupaire Maria Sirvent, ahir quan explicava l’estat de les negociacions al Parlament ■ ACN

l’acció fins que no s’entenguin.“Fins que no arribin a un acordper governar, que no mengin”,van proposar en un col·loqui.Fins divendres 16 hi dejunaranuna trentena d’activistes perrelleus.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Demanen als diputats que dejunin

EL PUNT AVUIDIMECRES, 7 DE MARÇ DEL 20188 | Nacional |

El diputat Jordi Sànchezva demanar ahir al jutgedel Tribunal Suprem i alTribunal Constitucional laseva posada en llibertatper poder assistir al pled’investidura de dilluns vi-nent en què ell és el candi-dat a president de la Gene-ralitat per JxCat i ERC. Enl’escrit, el penalista JordiPina insta el jutge PabloLlarena a ser valent, comel tribunal del cas Yoldi, ique s’aparti “dels aplaudi-ments fàcils” d’una prem-sa i de les seves resolu-cions anunciades pel go-vern del PP abans que lesdicti, i així faci “prevaldreel drets polítics de JordiSànchez i de la ciutadaniaque va votar-lo.”

Paral·lelament al Su-prem, Pina demana al

Constitucional que espronunciï sobre la sevapetició de la suspensió dela presó provisional deSànchez, després ques’hagi acabat el terminidonat a la fiscalia senseque s’hi hagi pronunciat.Per la seva part, l’exconse-ller d’Interior JoaquimForn, que ha deixat la polí-tica activa, també va de-manar ahir al Suprem, pertercer cop, la seva posadaen llibertat per temes per-sonals i jurídics, segons laseva defensa.

L’instructor de la causacontra els independentis-tes catalans va refusar lallibertat de Sànchez, el de-sembre passat, tot addu-int la “probabilitat” que espugui repetir una reitera-ció delictiva (la indepen-dència de Catalunya), ique s’aniria confirmant “apoc a poc”. L’advocat de

Sànchez li replica, en l’es-crit, que després de quatremesos en presó preventi-va “s’han confirmat elsseus missatges de pau so-cial” que ha donat a lespersones que l’han anat aveure a la presó de Soto delReal. Pina també reiteraque el principi de propor-cionalitat, que han decomplir els jutges, imposaque la presó provisionalpot acordar-se “per riscosconcrets i no per riscos ge-

nèrics”, com sosté que és elcas de Sànchez. I recordaque la candidatura de Sàn-chez respon al compli-ment del mandat del TC,que va descartar que Puig-demont pogués ser inves-tit a distància. “Sànchezactua respectant la legali-tat, i sense renunciar a lesseves fermes conviccionsd’independència”, assegu-ra Pina. El penalista expo-sa com a segona novetatprocessal per demanar lallibertat de Sànchez la de-claració de la secretària ge-neral d’ERC, Marta Rovi-ra, com a imputada en lacausa el febrer passat, ique Llarena va deixar enllibertat sota fiança. “Eljutge va qualificar Roviracom a responsable políticade major nivell, mentreque Sànchez llavors eranomés líder d’una entitatcívica, que no se li pot im-putar malversació, ni pre-varicació ni desobedièn-cia”, exposa Pina, i es pre-gunta: “Per què Sànchezté un “tractament radical-ment desiguals als actualsdiputats investigats?”

Si el jutge li denega la lli-bertat, Pina li proposa queli doni un permís extraor-dinari, com l’Audiència dePamplona va donar al’etarra Carlos Yoldi, enpresó preventiva, el 1987per defensar la seva candi-datura a lehendakari perHB. “El tribunal va optaramb gran valentia per ladecisió més sensible ambels drets polítics del re-clús, en una època en quèels magistrats eren poten-cials víctimes d’ETA”, sos-té Pina, que afegeix queaquest cas “s’explica a lesfacultats com a exempled’independència i coratgejudicial, enfront a l’alar-misme de les instànciesgovernamentals”. Per evi-tar nous casos, però, ellegislador va introduir el1988 l’article 384 bis a lallei d’enjudiciament cri-minal, que permet la sus-pensió automàtica a càr-rec polític dels etarres apresó un cop processats, ique ara es vol aplicar al go-vern català, ja que inclou elterme “rebels”.

Finalment Pina qües-tiona a Llarena els possi-bles fets violents en la con-ducció de Sànchez al Par-lament, com va sostenir ennegar-li participar en el plede constitució, i pregunta:“Si la situació a Catalunyaés tan inflamable com esdiu, no existeix també riscde desordres si s’impedeixinvestir el candidat ambmés suport?” ■

Mayte PiulachsBARCELONA

Sànchez demana a Llarena lavalentia del tribunal de Yoldia Sol·licita al jutge del Suprem que el deixi en llibertat per defensar la seva candidatura a president de laGeneralitat, com l’Audiència de Pamplona va fer amb l’etarra a Vol ser tractat com Marta Rovira

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“L’Audiència dePamplona va optar perla decisió més sensibleamb els drets polítics,en el cas Yoldi, enfrontde l’alarmisme”

“Sànchez era líderd’una entitat cívica.Per què el seu tractediferent als actualsdiputats i a Rovira?”Jordi PinaADVOCAT DE JORDI SÀNCHEZ

“S’ha de respectarla seva presumpciód’innocència ipreservar la legitimitatdemocràtica del futurexecutiu català”

La magistrada de l’AudienciaNacional Carmen Lamela vaacceptar la petició de la fisca-lia i va declarar la investigaciócontra el major Josep LluísTrapero, acusat de dos delic-tes de sedició, i la cúpula polí-tica dels Mossos com a causa“complexa”. Això significa queel cas pot ser investigat en finsa divuit mesos i no en els sismesos que fixa la llei. Lamela

Jordi Sànchez i Marta Rovira, en un acte de suport al regidor de Vic imputat, Joan Coma, l’abril del 2016 ■ ANNA AGUILAR

precisa, en la interlocutòria,que el termini acaba el 27 demarç del 2019. Precisamentdivendres han de declararcom a imputats l’exdirectordels Mossos Pere Soler, no-menat amb Joaquim Forn,l’estiu passat, i l’ex-secretarigeneral d’Interior Cèsar Puig.S’acusa la cúpula policiald’ajudar els polítics en el pro-cés d’independència.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El cas contra Trapero, fins al 2019

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIMECRES, 7 DE MARÇ DEL 2018

1708

09-1

1821

21L

Divendres 9 de març

SAX GORDON & LLUÍS COLOMA TRIOA la ja potent banda d’en Lluís Coloma, en aquesta ocasió tenim l’honor de tenir el saxofonista nord-americà que està de gira pel nostre país.Sax Gordon, saxo tenor i veu - Lluís Coloma, piano - Manolo Germán, contrabaix - Mar Ruiz, bateria

EEnnttrraaddaa lllliiuurree..SSeerrvveeii ddee ccaarrttaa.. PPeerr ssooppaarr oo ppeerr ffeerr llaa ccooppaa..CCoonnssuulltteeuu aall FFaacceebbooookk oo wwwwww..ssiiss--bb..ccoomm llaa pprrooggrraammaacciióó mmuussiiccaall eessttaabbllee.. RReesseerrvveess aall 9933 776611 1188 4499

Al Tribunal Constitucional(TC) li continua cremantals dits el recurs presentatper l’executiu espanyol perparalitzar el ple d’investi-dura de Carles Puigde-mont que s’havia haver decelebrar el 30 de gener pas-sat. Tot i que tres diesabans de la data escollidaper Roger Torrent els ma-gistrats van emetre un ac-te que, a la pràctica, feiaimpossible la presència delcandidat al Parlament, elTC va optar per congelarl’admissió a tràmit de laimpugnació plantejada pelpresident del govern espa-nyol, Mariano Rajoy, i, defet, la qüestió encara estàpendent de resoldre. Tantés així que ahir l’òrgan vadebatre l’assumpte i vaacabar decidint donar untermini de deu dies a lesparts –Advocacia de l’Es-tat i Parlament– perquè espronunciïn sobre si, a ho-res d’ara, atès que ja s’haposat una nova data d’in-vestidura en què Puigde-mont no serà candidat, tésentit continuar ambaquest procediment.

El TC, doncs, ha passatla pilota a l’executiu espa-nyol perquè assenyali siconvé que mantinguin elrecurs i, en tot cas, els deixaclar que les mesures caute-lars imposades es mantin-

dran vigents mentre no hihagi una decisió definitiva.El 27 de gener passat, elsmagistrats van acordar, demanera unànime, quePuigdemont no podria sot-metre’s a una investidurani per delegació ni a travésde mitjans telemàtics. Ladefensa de la seva candida-tura només es podia fer demanera presencial i, en totcas, prèvia autoritzaciód’un jutge. Així, en trobar-se pendent d’una ordre dedetenció, el TC avisava queprimer s’hauria de lliurar a

la justícia i després dema-nar permís per acudir alParlament. És, en tot cas, lasituació en què està JordiSànchez, el qual ha dema-nat al magistrat del Tribu-nal Suprem Pablo Llarenapoder participar en el ple fi-xat per dilluns.

El recurs preventiu pre-sentat en el seu dia per LaMoncloa per intentar atu-rar el dia del ple per investirPuigdemont va suposar unbon maldecap per al TC, jaque hi havia força magis-trats que consideraven in-

oportú acceptar la tramita-ció que, de facto, implicavasuspendre el ple, perquè ai-xí ho demanava el governespanyol. Arran de la im-possibilitat d’establir uncriteri unànime, es va optarper ajornar la decisió sobresi s’acceptava o no a tràmit,si bé es van establir un se-guit de requisits que feienimpossible que Puigde-mont pogués assistir a laconvocatòria per defensarla seva candidatura a la Ge-neralitat. En tot cas, la deci-sió també va ser força criti-cada des de l’àmbit polític ijudicial, ja que s’asseguravaque el TC s’havia extralimi-tat en les seves funcions enaplicar unes mesures cau-telars que –en no establir-se sobre un recurs con-cret– ningú no havia dema-nat.

Recurs del PSCAhir, però, i després de set-manes de tenir sobre lataula l’assumpte, el TC vaaprofitar la nova convoca-tòria del ple d’investiduraper suggerir a les parts –so-bretot a la promotora delrecurs– que potser ja no te-nia cap sentit que es pro-nunciïn sobre una situacióque ja no està prevista, lapresència de Puigdemonta la cambra catalana per auna eventual investidura.

En la mateixa jornadade deliberació, el tribunalsí que va admetre ahir atràmit el recurs plantejatpel PSC contra la decisióde Torrent del 30 de generpassat d’ajornar –sensedata concreta– el debatd’investidura, ja que enaquest cas entén que és unassumpte que pot tenir“conseqüències polítiquesgenerals”, alhora que plan-teja una situació sobre laqual no hi ha “una doctrinaconcreta” d’aquest tribu-nal. ■

Montse OlivaMADRID

El TC continua esquivant elrecurs contra Puigdemonta El tribunal demana a l’executiu de Rajoy si cal que s’hi pronunciï atès que està previst un nou pled’investidura amb un altre candidat a S’admet a tràmit la queixa del PSC pel bloqueig institucional

El president de l’executiu es-panyol, Mariano Rajoy, va in-sistir ahir a instar les forcespolítiques catalanes a posar-se d’acord per investir un noupresident. “Facin un govern!”,reblava tot indicant, això sí,que per poder dialogar-hi, elnou executiu català ha de res-pectar la legalitat i no plante-jar “imposicions”. D’aquestamanera es pronunciava du-rant el seu cara a cara amb el

Imatge del Tribunal Constitucional, on avui s’ha reunit el ple per deliberar sobre assumptes catalans ■ ACN

portaveu del PDeCAT al Se-nat, Josep Lluís Cleries, elqual li va retreure que l’execu-tiu espanyol estigui fentmans i mànigues per impedirque el Parlament pugui pro-posar el candidat “que ema-na de la sobirania popular”. Eldirigent català va aprofitarper recordar-li que tant Puig-demont com Sànchez tenenels seus drets intactes i nose’ls pot vetar.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Rajoy: “Facin un govern!”

EL PUNT AVUIDIMECRES, 7 DE MARÇ DEL 201810 | Nacional |

El ministre d’Hisendacontinua la seva cacera debruixes a la recerca d’unasuposada malversació defons públic de la Generali-tat respecte al procés. Ésper això que busca sota lespedres tot allò que puguiestar relacionat amb la in-dependència, encara quesigui de manera remota,ho investiga.

Ara ha posat el punt demira en mitjans de comu-

nicació, editorials, empre-ses, periodistes i un altrecop en les entitats sobira-nistes. És en aquest con-text que el secretari d’es-tat d’Hisenda, José Enri-que Fernández de Moya,ha requerit a les entitatsdel sector públic de la Ge-neralitat que informin so-bre pagaments o ajutsatorgats des del 2015 auna seixantena de perso-nes, entitats, mitjans decomunicació i empreses.El requeriment, al qual hatingut accés l’Agència Ca-talana de Notícies (ACN),presta especial atenció asol·licitar els pagamentsfets a Oriol Soler Cas-tanys. A més, reclama elque s’ha pagat des de la Ge-

neralitat a entitats comara Procés Constituent,Sobirania i Justícia o Sú-mate. En la llista també hiha altres empreses, comara Mediapro i el diari Arai diverses persones i em-preses relacionades ambaquest mitjà, com per ex-emple Toni Soler, AntoniBassas, Xavier Bosch il’empresari Ferran Rodés il’empresa Agrolimen.També la revista Sàpiens,el Contrapunt i la Platafor-ma Pro Seleccions Espor-tives Catalanes apareixenen aquesta llista.

En el requeriment, ques’ha d’entregar el 12 demarç, el govern espanyoldemana que s’identifiquila partida pressupostària,

el concepte pel qual es vafer el pagament i s’especi-fiqui sota quina fórmula esva realitzar (contractemenor, de serveis, submi-nistrament, etc.). A bandade societats i periodistes,també vol que s’identifiquila partida pressupostària i

els funcionaris que van au-toritzar pagaments d’ac-tuacions com ara els pro-jectes de recerca sobre elmoviment independentis-ta català amb estades al’estranger, com perexemple al Canadà(11.955 euros), Dinamar-

ca (16.791 euros), Finlàn-dia (16.845 euros), Ka-zakhstan (6.313 euros) iSuïssa (5.830 euros), itambé en universitats ca-talanes com ara la UdG i laPompeu Fabra, a més dediversos estudis i la parti-cipació en seminaris. ■

a Demana a laGeneralitat que detallitotes les subvencionsa 60 societats

RedaccióBARCELONA

Hisenda colla mitjans,editorials i entitats

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro ■ ACN

Traspassar les portes delParlament i de les re-unions o els contactes mésformals: per conèixer deprimera mà l’opinió i elsentiment de la ciutada-nia respecte al momentpolític del país, Junts perCatalunya va iniciar ahiruna ronda d’actes per ex-plicar el seu anomenat plaRepública. L’escenari es-collit per a la primerad’aquestes conferènciesva ser la Fàbrica Burésd’Anglès, on van assistirunes 150 persones. L’en-carregada de presentarl’esdeveniment va ser l’al-caldessa, Àstrid Desset,que va manifestar quemalgrat els constants en-trebancs provinents delgovern espanyol, “estemvivint la revolució d’un po-ble que no es resigna”.

El diputat de JxCatQuim Torra va detallarque el pla República inclouun projecte “ambiciós”,que ha d’anar de la restitu-

ció de les institucions ca-talanes fins a la constitu-ció de la República, partintde l’esperit de l’1-O. Torrava avançar en aquest sen-tit com es veu la legislatu-ra des de la formació queintegra. S’aposta, en sínte-si, per tres vies principalsd’acció. Una se situa aBrussel·les, des d’on s’han

de traçar les línies mestresi l’estratègia política. Talcom ja es va donar a conèi-xer, s’advoca per la inicia-tiva batejada com “EspaiLliure de Brussel·les”, ones constituiria una assem-blea de representants de laRepública i un consell de laRepública, presidit perCarles Puigdemont.

El segon focus se centraa Catalunya, amb un go-vern “d’execució i gestió” iun Parlament que, en pa-raules de Torra, esdevin-gui “una àgora republica-na, on es tingui llibertatper parlar de tot”. I pel quefa a la tercera pota, es volreforçar l’esperit del car-rer, amb una població mo-

bilitzada i apoderada queparticipi en el procés cons-tituent. Torra creu queaquest pla és una bonaproposta per arribar a unaentesa entre JxCat, ERC ila CUP: “Els 70 diputatshem d’intentar posar-nosd’acord per tenir un full deruta. Tot i que hi ha ritmesdiferents en l’independen-tisme, no ens podem per-metre fracassar.” Va de-fensar, a més, fer un frontcomú contra la repressió iun pla de govern amb polí-tiques per contrarestarl’intent de fractura social.

El diputat Pep Riera vaanunciar que des del partites realitzaran arreu del paísactes similars al d’Anglès,per mantenir un contactedirecte amb els ciutadans icontinuar explicant de ma-nera oberta el treball ques’està duent a terme tantdes de Catalunya com desde Brussel·les. La diputadaGemma Geis, que en leseleccions va liderar la candi-datura de JxCat per Girona,va subratllar que saben quea l’hora de desplegar aques-tes propostes disposen delsuport de la gent, “que és elprincipal actiu”: “El pla tésentit si els ciutadans el legi-timen, el segueixen i volenconstruir i dotar de contin-gut la República amb nosal-tres.” I, fent un aplaudit pa-ral·lelisme, va ressaltar que“Anglès va ser la turbina dela revolució industrial”, il’acte d’ahir es pretenia quefos “la turbina de la Repúbli-ca catalana”. ■

G. PladeveyaANGLÈS

a El partit preveu una legislatura amb tres vies principals d’acció: unes línies mestres traçades desde Brussel·les, un Parlament que gestioni i sigui “àgora de debat republicà” i una ciutadania mobilitzada

JxCat inicia una roda d’actesper explicar el pla República

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Els diputats Narcís Clara, Francesc Ten, Quim Torra, l’alcaldessa Àstrid Desset, i els diputats Gemma Geis i Pep Riera, ahir ■ M. LLADÓ

“Tot i que hi haritmes diferents enl’independentisme,no ens podempermetre fracassar”Quim TorraDIPUTAT DE JUNTS PER CATALUNYA(JXCAT)

EL PUNT AVUIDIMECRES, 7 DE MARÇ DEL 201812 | Nacional |

Santi Vila Exconseller d’Empresa, Cultura i Territori i Sostenibilitat

RELACIÓ · “Si tingués passaport, aniria a veure Puigdemont” PARTIT · “Va ser marcadament inoportú intentar precipitaraquest viatge al centre perquè encara pesava molt més la confrontació amb Espanya” CONVERGÈNCIA · “Per recompondrel’espai centrista, el PDeCAT és necessari però no suficient” ELECCIONS · “L’endemà de l’1-O havíem fet la feina”

na autojustifiació? San-ti Vila ha publicat Dehéroes y traidores ambun “propòsit repara-

dor”. Pretén explicar el perquède les decisions que es van pren-dre i per què va dimitir com aconseller el dia abans de la de-claració d’independència. És“justificatiu i reparador”, diu,però alhora “propositiu”. L’haconcebut per a la “ciutadania” iper fer pensar.

És molt crític amb la descripciód’un relat de bons i dolents. Perquè creu que se l’ha vist com elJudes del procés?Sobretot com a boc expiatori.En el procés hi ha un progressiudistanciament entre el relat quees va fent i la realitat de les co-ses i això genera unes disfun-cions i unes tensions moltgrans. Quan això ens passa, en-trem en una dinàmica de moltdifícil justificació de les deci-sions que es van prendre. I aquíés on jo crec que es fa molt difí-cil, i gairebé impracticable, l’ac-tivitat política, que és el con-trast d’idees, de projectes, ladiscussió, la defensa, la críticaserena... Si, a sobre, judicialit-zem el problema, el terreny dejoc esdevé impracticable.

Reparteix a parts iguals les cul-pes del conflicte polític entreels governs català i espanyol?No m’he entretingut a ponde-rar-ho. És una tempesta perfec-ta. Per una banda hi ha elmenysteniment del problema il’immobilisme del president Ra-joy. També la petrificació del’ordenament constitucional.Per l’altra, aquí hi ha una dinà-mica de fons profundament an-tipolítica, pròpia d’un momentpost-recessió política i post-re-tallades. La gent ha perdut laconfiança en la política, pren elprotagonisme bona part de lasocietat civil, i hi ha un procés

U

“Vaig procurar servir elpresident amb lleialtat”

Odei A.-EtxearteBARCELONA

molt accelerat d’emoció, senti-ment, i de distanciament entreel que és l’acció política conven-cional i l’intent d’implementarel somni. Acaba en col·lapse.

Vostè defensava la convocatò-ria d’eleccions. Per Puigdemontimplicava el fracàs del mandat iell havia dit que no repetiria.Vostè aspirava a presentar-secom a candidat del PDeCAT. Hiva pesar el factor personal, enaquesta defensa?No. Tenia a veure amb fer undiscurs del realisme o del desen-gany. Era especialment ingratdur a terme aquest paper. Atots ens agrada molt més pro-jectar el somni i plantejar unhoritzó de màxims que no ha-ver d’arromangar-nos i dir queel que cal és asserenar-nos, ca-pitalitzar el que hem aconse-guit, ampliar la base, intentarno prendre mal, prendre cons-

ciència que a Occident nomésens reconeixeran si fem les co-ses bé... Va coincidir que al par-tit estaven convençuts que caliaun viatge al centre. D’aquí va ve-nir el compromís o la predispo-sició a presentar-me. Avui sa-bem que va ser un error perquè,en política, tan important comla conveniència, ho és l’oportu-nitat. Va ser marcadament in-oportú intentar precipitaraquest viatge al centre perquèencara pesava molt més la con-frontació amb Espanya.

ERC apel·la ara al realisme i ad-met les dificultats.Els intents de viatjar al centreestaran plens de dificultats pera qui els intenti. És molt difícilla transició d’un context moltemocional a un context una mi-ca més realista. Els polítics queintentin aquesta transició hand’estar disposats a rebre moltes

crítiques. Amb honestedat,hem d’anar explicant les coses.

Després de l’1-O, quin hauria es-tat el millor moment per convo-car eleccions?L’endemà de l’1-O havíem fet lafeina i el que tocava era rendibi-litzar el suport i la mobilitzacióaconseguits. Era un moment enquè la comunitat internacionalens mirava amb simpatia per-què el govern de Rajoy es vaequivocar molt intentant impe-dir l’1-O amb violència policial.

Quina relació manté ara ambCarles Puigdemont?Tinc relació i contacte amb elseu entorn, però amb ell direc-tament no he tingut ocasió deparlar. Si tingués passaport,l’aniria a veure.

No s’ha trencat res?Segur que s’han trencat moltes

coses, però jo crec que vaig pro-curar servir el president amblleialtat, amb honestedat. Espe-ro que ell estigui agraït i contentde tots els serveis que vaig pres-tar durant la legislatura. Al fi-nal, vam discrepar de com ha-víem de seguir. Però, si de midepèn, l’ajudaré a superaraquest moment tan difícil enallò que pugui, en l’àmbit perso-nal, judicial i polític.

Al llibre apunta que va votarJxCat el 21-D.Dic el que vaig aconsellar a unpediatra de Ripoll. Que si ha-víem de pensar el vot amb laraó, hauríem de votar en blanc,perquè havia estat un desastre,i que a l’hora de votar no m’obli-daria que tinc gent que apreciomolt que s’ha partit la cara perCatalunya i que ara està en unasituació molt penosa. Si li fa-llem a l’hora d’anar a votar... Elvot és secret [somriu].

Es planteja fer carrera políticaa mitjà o llarg termini?L’espai polític hi és, la necessi-tat hi és. A curt termini he d’es-tar concentrat a articular la me-va defensa judicial i, per dir-hoaixí, a recuperar el bon nom, areparar totes aquestes acusa-cions, prejudicis i difamacionsque s’han fet córrer.

Per tant, no ho descarta.El futur no està escrit.

Dins o fora del PDeCAT?Per recompondre l’espai liberalprogressista, aquest espai cen-trista, el PDeCAT és necessariperò no suficient. Només seremuna opció guanyadora i hegemò-nica novament a Catalunya sisabem tornar a confluir, tornara convergir (eh?) totes aquestestradicions que s’assemblenmolt, democratacristians, libe-rals, els hereus de la nova Con-vergència, el PDeCAT... Un copsuperada la distorsió del conflic-te amb Espanya és molt naturalla seva convergència. ■

Santi Vila, ahir en un hotel barceloní abans de l’entrevista ■ JOSEP LOSADA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 7 DE MARÇ DEL 201814 | Nacional |

ls catalans hauríem d’evitarser massa càndids i estarsempre amatents a moltes de

les informacions que ens arribendel poderós sistema comunicatiuque tenen els monàrquics espa-nyols. D’un llarg temps ençà, si enshi hem fixat, tota la seva estratègiacomunicativa no té res a veure ambla informació sinó que es una ma-niobra colossal de manipulació percrear marcs mentals per imposar-se políticament i judicialment. Sifem cas del que va passar diumen-ge, segons la premsa unionista, launitat d’Espanya està asseguradaperquè uns quinze mil tabernaris esvan manifestar pels carrers de Bar-celona amb banderes espanyoles.El seu discurs, ampliat per tots elsseus mitjans de comunicació, pro-cura crear un marc mental segonsel qual l’independentisme flaqueja.

Recordaran molts de vostès queuna altra estratègia unionista era dirque amb la independència perilla-ven les pensions, i fins i tot el PP iCs, amb uns actes indecents, es re-unien amb pensionistes per adver-tir-los que amb la independènciaperdrien la seva pensió, i que no-més la pertinença a Espanya els laassegurava. Vam ser molts quealeshores intentàvem amb dadesdemostrar que era fals i que perillenmés a Espanya. Ells pretenien crearals pensionistes el marc mental dela por. Però bé, només cal tempsper evidenciar les mentides i ara ve-iem la realitat i és que Espanya téun greu problema amb les pen-

E

sions, i serà un problema que s’ani-rà fent més gros cada any. Enaquests moments, quan creixem un3%, ens falten 18.000 milions percobrir les pensions actuals, i aixòamb un increment només del0,25% i que qualsevol milloras’haurà de sumar al dèficit. És nor-mal, doncs, que aquells pensionis-tes que van acudir als mítings perdir-los que si volien assegurar-leshavien de ser unionistes, ara se sen-tin estafats per la manipulació dequè van ser víctimes i es manifestinmassivament.

Un altre marc mental que prete-

nien imposar-nos, i aquest ambl’ajuda de molts d’aquí, és la greucrisi econòmica que, deien, van su-posar a Catalunya els fets de l’1-O.És cert que no varen escatimar es-forços ni artilleria grossa per impo-sar-lo després del fet coordinat deltrasllat de seu de CaixaBank i elsseus satèl·lits i del Sabadell, ambl’ajut del Foment del Treball i d’altesinstàncies de les institucions espa-nyoles reclamant-ne el trasllat, i fentun decret llei ad hoc per facilitar-ho.Una cop més el temps ha descobertla perfídia de les seves intencions ialhora les dades econòmiques ens

han anat donant la raó als que de-manàvem calma. Un fet de gran re-llevància és que les multinacionalsno van fer cas de les pressions totavegada que no hi havia cap raó eco-nòmica objectiva per al canvi. Totera política.

I el nou marc mental que ens hanintentat imposar ha estat amb el re-centment celebrat Mobile WorldCongress, quan des de la política iels polítics i la premsa espanyols, il’espanyolista d’aquí, ens amenaça-ven que perillava pel comportamentde les nostres institucions i d’unagran manifestació ciutadana encontra del rei. El president espanyol,ministres, líders dels partits políticsdel 155 d’aquí d’allà, i la seva prem-sa, van contribuir a l’intent de lacreació del marc mental segons elqual, per ells, la política i els políticsvan sempre lligats amb l’economia.Es va clausurar el congrés i tots elsresponsables i participants l’hanqualificat com el més important fetfins ara, amb un alt volum de nego-cis i de contactes; que per això esfan els congressos, i convocant-lode nou per al 25 al 28 de febrer del2019 a Barcelona. Un fracàs mésd’aquest intent de manipulació so-cial de crear estat d’opinió negatiu.

Coneixent aquesta estratègia isabent que el clima de confiança ésmolt important per a l’economia,hem d’evitar caure en els seus para-nys dels marcs mentals i nosaltresfer la nostra perquè veiem que eltemps ens demostra que la raó ésmolt tossuda.

Defensem-nos delsmarcs mentals imposats

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ANÀLISI

Una dona prova l’experiència d’unes ulleres de realitat virtual a l’últim MWC, aBarcelona ■ TONI ALBIR / EFE

Esteve Vilanovaevilanova@elpuntavui.cat

L’advocat que coordina ladefensa dels 51 investi-gats pels talls a l’autoviaA-2 a l’altura d’Òdena du-rant la vaga del 8 de no-vembre i que ahir van co-mençar a declarar als jut-jats creu que la causa s’ar-xivarà.

Joan Boix va assegurarque és “inaudit” que el cashagi arribat a la justícia, jaque “l’únic que va passaraquell dia és que els Mos-sos van aixecar acta peruna infracció administra-tiva”. El lletrat ha defensatl’estratègia de defensa queconsisteix a fer que els 51investigats s’acullin al seudret a no declarar perquè

“qui ha de provar la comis-sió de la infracció és la per-sona que formula l’acusa-ció i, en aquest moment,no hi ha cap acusació for-mal, per tant el més lògicés no declarar”. D’altrabanda, l’advocat també hadenunciat la manera enquè es van identificar elsacusats: “La majoria d’ellstenien el vehicle aparcat

en una situació que no mo-lestaven ningú i, a més, enmolts casos els propietarisdel vehicle no eren ni a laprotesta.”

Centenars de personesvan donar suport als in-vestigats, que van haverde presentar-se al jutjat–avui està previst ques’acabin les declara-cions. ■

L’advocat dels investigats pel talla l’A-2 creu que el cas s’arxivaràRedaccióBARCELONA

Centenars de persones es van manifestar ahir als jutjatsd’Igualada en suport als investigats ■ ACN

El to altiu i l’actitud des-afiant que va emprar ahirFrancisco Camps amb elsdiputats va aconseguirdesviar l’atenció sobre elveritable objectiu de la se-va compareixença al Con-grés: respondre sobre elsuposat finançament il·le-gal del PP que s’investiga ala cambra espanyola. L’ex-president de la Generali-tat se les va tenir amb gai-rebé tots els portaveus dela comissió, als quals criti-cava l’interrogatori i in-tentava deixar en evidèn-cia, com a Toni Cantó, deCs, al qual li va agrair queen el passat “m’hagués diten privat que havia estat elmillor president i que lameva sortida havia estatinjusta”. Però, sobretot, esva mostrar especialmentvirulent amb la represen-tant d’ERC, Ester Capella.“Deixi de dir «País Valen-cià». És un insult!”: “Ésmolt dolorós”, bramava,mentre el president de lacomissió, el canari PedroQuevedo, li recordava queés una qüestió de concep-tes i que la dirigent repu-blicana tenia tot el dret aemprar-lo.

Camps, però, visible-ment irritat, insistia a re-criminar el terme, mentreque fins i tot retreia a ERC“que hagin volgut trencarEspanya”. Quevedo, simés no, va tenir una com-pareixença força moguda,i va acabar lamentant-se:“Sabia que em donarienfeina, però no tanta!” ■

Camps: “Noinsulti; deixide dir «PaísValencià»!”

Montse OlivaMADRID

EL PUNT AVUIDIMECRES, 7 DE MARÇ DEL 201816 | Nacional |

8695

36-1

1827

09L

MMaarrcceellaa TTooppoorr entrevista LLeeoo SSoorrrriibbeess,,

fundador i director del Ballet de Catalunya

Avui, a les 17 h

La comunitat educativa noabaixa la guàrdia davantles “amenaces” del governespanyol a l’escola catala-na. Una quarantena d’enti-tats del món educatiu, in-dependentistes i de defen-sa de la llengua van convo-car ahir una manifestaciócontra la censura a l’escolai els atacs a la llengua per aldissabte 17 de març i ambel lema L’escola no té por, aBarcelona, que els organit-

zadors preveuen que seràmassiva.

“Preveiem que vindranautocars de tot el territo-ri”, va explicar el portaveunacional d’Ustec-STEs,Ramon Font, que confiaque a Barcelona hi hagiuna marea verda (la con-signa és que tothom duguialguna peça d’aquest co-lor) de l’estil de les que hi vahaver l’any 2013 a les IllesBalears contra el pla de tri-lingüisme de Bauzá quepretenia reduir la presèn-cia del català a l’escola.

“L’escola ha rebut atacsen forma de denúncies peradoctrinament i delicted’odi i cal donar-hi una res-posta col·lectiva”, va re-marcar Font, que vareivindicar el dret dels do-cents a “fer la seva feina”,cosa que inclou “parlar depolítica a les classes deciències socials”. Els orga-nitzadors de la manifesta-ció van recordar que pel solfet d’haver parlat de l’1d’octubre a classe hi va ha-ver denúncies per delicted’odi en diversos centres

educatius de localitatscom ara Barcelona, la Seud’Urgell, Sant Andreu de laBarca i Polinyà, i a altresdocents que no han volgutfer públic el seu cas per re-comanació dels seus advo-cats. Aquest clima d’asset-jament ha fet, segons elspromotors de la manifes-tació, que en molts centreshi hagi hagut casos d’auto-censura.

Al marge de les acusa-cions d’adoctrinament, lesentitats també denuncienels atacs al model d’escolaen català, com per exem-ple l’amenaça d’incloureuna casella als impresos dematrícula escolar en què espugui triar el castellà com allengua vehicular de l’ense-nyament. Aquest fet ha ge-nerat un gran rebuig en lasocietat catalana, que hacanalitzat la plataformaSom Escola, que no és en-tre les convocants de lamanifestació del 17 demarç, tot i que els organit-zadors confien que s’hi su-marà en els pròxims dies.

La manifestació es farànomés sis dies després dela gran manifestació con-vocada per l’AssembleaNacional Catalana perexigir un acord a les forcespolítiques republicanesper fer efectiva la Repúbli-ca catalana. Segons els or-ganitzadors de la marxadel 17 de març, fins que nos’hagi fet aquell acte no po-dran calcular quants auto-cars poden contractar pera la de sis dies després.

Mentrestant, tambéahir la plataforma Desmili-taritzem l’Educació va de-nunciar la presència del’exèrcit al Saló de l’Ense-nyament, que es farà del14 al 18 de març, i va recor-dar que tant el Parlamentcom l’Ajuntament de Bar-celona s’hi han pronunciaten contra. ■

Raül Garcia i AranzuequeBARCELONA

Manifestació contra elsatacs a l’escola catalanaa Una quarantena d’entitats convoquen una marxa el 17 de març contra la censura a l’educació i elsetge a la llengua a Preveuen una marxa massiva amb autocars vinguts d’arreu de Catalunya

Un total de 21 eurodiputatshan enviat una carta al presi-dent del Parlament Europeu,Antonio Tajani, en la qual li re-corden que és a les sevesmans fer que el català siguillengua oficial a l’Eurocambra ique s’hi pugui utilitzar ambplena normalitat. Així ho va ex-plicar ahir el president de laPlataforma per la Llengua, Òs-car Escuder, un dels signantsde la carta, que va recordar a

Manifestació a favor de l’escola catalana el 28 de febrer passat a la plaça Sant Jaume de Barcelona ■ ORIOL DURAN

Tajani que, d’acord amb elpunt 158 del reglament delParlament Europeu, no hi hares que impedeixi utilitzarllengües cooficials dels estatsmembres de la Unió Europeaquan sigui possible. Tajani vaobrir la porta fa un any a lapossibilitat que el català s’uti-litzés a l’Eurocambra, però hova supeditar al fet que un estatmembre, en aquest cas l’espa-nyol, ho demanés.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Eurodiputats per fer oficial el català