Grup dExperimentaci per al

Plurilingisme

Equips directius

Edici 2016-18

Barcelona, 27 de setembre 2016

2

Context

http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/plurilinguisme/

La poltica lingstica educativa: objectius generals

Consolidar el catal, llengua prpia de Catalunya, com la llengua

vehicular de referncia de laprenentatge i com a dinamitzadora del

tractament integrat de les llenges.

Garantir el domini equivalent de les dues llenges oficials en

acabar l'ensenyament obligatori.

Incrementar el coneixement i ls de diferents llenges estrangeres

per a interactuar en un context lingstic i cultural complex, i

proporcionar a lalumnat els instruments per garantir-los oportunitats

de comunicaci i daprenentatge al llarg de la vida i la capacitaci

i la formaci professional.

Afermar i difondre les llenges dorigen de lalumnat nouvingut,

com a riquesa personal i collectiva.

4

1. Consolidaci del sistema lingstic: els esquemes mentals i

la conceptualitzaci lingstica.

2. Incorporaci planificada de les altres llenges de lescola.

3. Promoure enfocaments comunicatius en totes les llenges

per utilitzar-les de forma funcional.

4. Aplicar estratgies dimmersi lingstica en contextos on el

catal no s la llengua majoritria i dAICLE i de TIL per

desenvolupar la competncia plurilinge de lalumnat.

5. Incrementar el coneixement de les llenges estrangeres

curriculars i ampliar les opcions daprenentatge de noves

llenges, amb la incorporaci de les llenges dorigen.

6. Afavorir la implicaci i el comproms de la comunitat

educativa per propiciar espais ds de les llenges i la

collaboraci entre institucions, entitats i organismes.

Lnies prioritries de treball

Ensenyament competencial

Aprenentatge Integrat

de les llenges i amb els

continguts

Llenges estrangeres

Llenges dorigen

Accions

dentorn

Llengua catalana, llengua

vehicular de referncia

Educaci lingstica de qualitat: un pre-requisit per

a la qualitat educativa

5

Leducaci lingstica en sentit ampli lensenyament i

laprenentatge de les llenges en contextos formals, informals i no

formals, aix com la formaci docent i la implementaci de

poltiques lingstiques s clau: leducaci lingstica de qualitat

al llarg de la vida contribueix, no noms a lxit educatiu i

professional sin al desenvolupament personal i a lautoestima,

la qual cosa promou el creixement econmic, la ciutadania

democrtica i la cohesi social.

Consell dEuropa

Educaci lingstica de qualitat

Cal assegurar la qualitat educativa a travs de la/les llengua/es

dinstrucci per garantir lequitat i la qualitat de leducaci.

La noci de qualitat est lligada als propsits de leducaci:

preparaci per a locupaci; preparaci per a la vida com a ciutadans

actius en societats democrtiques; desenvolupament personal.

A nivell de sistema, la inclusi social sha de veure com una part

integral de la noci de qualitat.

Recommendation CM/Rec (2012)13E of the Committee of Ministers to member states on

ensuring quality education

6

Educaci lingstica de qualitat

El fracs escolar ve parcialment determinat per un domini inadequat

dun ampli ventall de formes lingstiques (PISA, PIRLS, etc.)

El domini de la llengua o llenges descolaritzaci s una de les vies

per assolir lobjectiu de la Comissi Europea i dun gran nombre

dautoritats educatives nacionals de reduir les taxes dabandonament

escolar prematur.

Recommendation CM/Rec (2014)5 of the Committee of Ministers the importance of

competences in the language(s) of schooling for equity and quality in education and for

educational success

7

8

Actuacions

ILEC AraESCRIC GEP TIL

Programes que tenen com a objectiu consolidar la competncia comunicativa i lingstica (base de tot

laprenentatge) i el plurilingisme de lalumnat

Limpuls de la lectura (ILEC)

9

La lectura als centres educatius

La lectura com el domini dun conjunt destratgies que permeten als

alumnes comprendre els textos i emprar-los per accedir a la

informaci, reflexionar-hi i generar coneixement i aprenentatge

significatiu.

Aconseguir que els infants i joves esdevinguin aprenents autnoms, fent

de la lectura una de les eines bsiques per a laprenentatge en totes les

rees i matries del currculum.

Formar bons lectors que gaudeixin i aprenguin llegint

La prioritzaci de la competncia lectora com una estratgia de millora de la

competncia comunicativa lingstica ja que s linici del recorregut cap a laprenentatge

del discurs oral i escrit en els mbits social, acadmic i al llarg de la vida

De la lectura a lescriptura, de lILEC cap a lAraEscric

Si la competncia lectora s la capacitat per entendre, valorar i emprar els textos escrits, per tal dassolir objectius personals, desenvolupar el propi

coneixement i potenciar-lo, i poder participar en la societat,

lescriptura s lactivitat que permet estructurar

el pensament, comunicar-se, organitzar-se,

aprendre i participar en la societat.

Millorar la competncia escrita dels alumnes per augmentar

la seva capacitat de comunicaci i el seu rendiment acadmic

i, aix, afavorir lxit educatiu.

Aprofundir en la fonamentaci i la coherncia conceptual i

metodolgica de la didctica de lescriptura dels docents.

Lenfocament plurilinge

El multilingisme pot aconseguir-se amb la simple diversificaci de les

llenges ofertes en una determinada escola o en un sistema educatiu, o

estimulant els alumnes a aprendre ms duna llengua estrangera, o reduint

la posici dominant de langls en la comunicaci internacional. En canvi,

lenfocament plurilinge posa laccent en el fet que aix com augmenta

lexperincia lingstica dun individu en el seu context cultural de la

llengua de la llar a la de la societat i daqu a les llenges daltra gent

(apreses a lescola, a linstitut o amb lexperincia directa), lindividu no

mant aquestes llenges i cultures en compartiments mentals

separats estrictament, sin que desenvolupa una competncia

comunicativa a la qual contribueix tot el coneixement i lexperincia

lingstica i en la qual les llenges sinterrelacionen i interactuen.

Marc europeu com de referncia per a les llenges (Consell dEuropa, 2002)

13

El tractament integrat de llenges (TIL)

14

Ensenyar i aprendre les llenges de manera integrada i

competencial.

Treballar cooperativament (els especialistes de llengua) per a la

focalitzaci delements comuns i la maximitzaci desforos.

Adquirir (lalumnat) destreses per a la transferncia interlingstica

i intercultural.

GRUP DEXPERIMENTACI PER AL

PLURILINGISME (GEP)

17

GRUP DEXPERIMENTACI PER AL

PLURILINGISME (GEP)

18

Augmentar la competncia lingstica en LE de lalumnat

Incrementar el temps dexposici de lalumne a la llengua estrangera A travs de projectes temtics o transversals i/o matries curriculars, accions de mobilitat

temtica per projectes o de mobilitat internacional i prctiques en empresa.

Diversificar estratgies de gesti del coneixement en llengua estrangera Incorporant projectes, activitats i/o unitats AICLE a la programaci i incrementant i

diversificant les estratgies de recerca, recepci de contingut i daccs a la informaci

curricular bsica, en llengua estrangera.

Latenci a lalumnat estranger, un repte educatiu

Acollir i donar resposta als aspectes emocionals.

Facilitar la incorporaci al nou entorn escolar i a la societat

dacollida.

Proporcionar una atenci personalitzada.

Afavorir la implicaci de les famlies.

Objectiu bsic: afavorir lequitat i lxit educatiu per a tot lalumnat

Garantir la competncia comunicativa bsica.

Facilitar laccs al llenguatge acadmic i al currculum.

Incorporar la diversitat lingstica i cultural als centres.

INTEGRACI SOCIAL I ESCOLAR

Itinerari escolar de lalumnat de procedncia estrangera

Accs al currculum

Acollida Aula

dacollida Aula

ordinria

Acollida inicial

Aprenentatge inicial i comunicatiu de la llengua

AULA ORDINRIA

AULA DACOLLIDA

Currculum

+5 anys 3r any 1r any

A1 A2 B1 +B1

Suport lingstic

Plans educatius dentorn Foment de ls de

la llengua

Objectius lingstics de lalumnat de procedncia

estrangera

Desprs de laula dacollida: evidncies a partir dels

resultats

Lalumnat nouvingut assoleix la competncia comunicativa bsica a laula dacollida, per t dificultats per seguir les classes a laula ordinria.

Els informes estatals i internacionals demostren que els resultats de lalumnat de procedncia estrangera sn inferiors als de lalumnat autcton.

Laula dacollida representa un primer esgla de socialitzaci i inclusi per necessita continutat.

(PISA 2015)

La diferncia de resultats entre els estudiants autctons i els dorigen immigrat va ser de:

67 punts en CLectora

71 punts en matemtiques

66 punts en cincies

Programa dImmersi Lingstica

La llengua

vehicular de

lescola i

densenyament-

aprenentatge s

diferent a la

llengua familiar.

MODALITATS

23

Primerenca o retardada

(segons el moment dinici)

Total o parcial (segons el

temps)

Doble, triple immersi

(segons el nombre de

llenges).

Reforar el suport lingstic a laula ordinria

Accedir als continguts curriculars de totes les rees i matries alhora que aprofundeix el coneixement de la llengua.

Tenir en compte el seu

bagatge lingstic i cultural, consolidar larrelament al territori i facilitar la construcci didentitats mltiples

Aula ordinria

SUPORT

LINGSTIC

25

I les llenges familiars de lalumnat?

http://lasmanualidades.imujer.com/2010/07/06/tecnicas-de-

pintura-acrilica

http://es.wikipedia.org/wiki/Disoluci%C3%B3n

26

la infncia estrangera, nascuda a Catalunya o dincorporaci

tardana, t competncies relacionades amb ls del llenguatge

desenvolupades des de la seva prpia llengua que poden ser

utilitzades per a laprenentatge duna nova llengua i, a la vegada,

si linfant aprn una nova llengua en el context escolar

desenvolupa habilitats que poden ser transferides a la seva prpia

llengua

El bilingisme additiu saconsegueix quan es produeix un procs

de doble (o mltiple) direcci de transferncia duna llengua a

laltra.

SERRA, J. M. (2010), Escola, llengua i immigraci a Catalunya. Algunes reflexions,

LSC, Llengua, Societat i Comunicaci, nm. 8, pg. 27-33.

El tractament de les llenges familiars a lescola

27

Programa dEnsenyament de Llengua i Cultura dOrigen

Programa dEnsenyament de Llengua rab i Cultura Marroqu, LACAM

Associaci Sociocultural de Bangladesh

a Barcelona, 2004 (bengal)

Associaci Amaziga de Catalunya , 2005

Consolat de Portugal a Barcelona, 2007

Ambaixada de Romania a Espanya,

2008

Associaci Chervona Calyna, 2008

(ucrans)

Associaci de dones xineses , Instituto

Cultural Chino i Institut Confuci, 2005

30

Accions impulsades: OBJECTIUS ESPECFICS COMUNS

ALUMNAT PROFESSORAT

CENTRE EDUCATIU

31

IMPACTE ESPERAT

Macro

Canvi organitzatiu i metodolgic al centre

Establir una estratgia de centre adequada a les necessitats

diagnosticades a partir dels resultats davaluaci interna i externa, i

complementada amb les avaluacions generals del sistema.

Incorporar el grup impulsor

Incorporar elements per mesurar el progrs acadmic dels alumnes

Presa dacords i integraci en el Projecte lingstic del centre

32

Canvi en el procs densenyament aprenentatge

Desenvolupar la capacitat de lalumnat de produir i dutilitzar

coneixements i dinformacions posant laccent en els aspectes

metacurriculars (com obtenir coneixements, com pensar

correctament, com fer hiptesis i com comprovar-les, etc.)

Fer explcits els processos necessaris per a adquirir el coneixement

perqu lalumne els identifiqui, els apliqui, els incorpori a la seva

prctica habitual i els pugui automatitzar.

Incorporar lavaluaci com a eina del procs densenyament i

aprenentatge

Desenvolupar la competncia lingstica en totes les rees i

matries treballant la llengua i els continguts de manera integrada.

El paper del professorat com a model

Meso

33

Canvi en lestil daprenentatge de lalumnat

Presa de conscincia del seu estil daprenentatge i protagonisme en el

seu procs daprenentatge

Aprendre a aprendre:

incorporar la reflexi sobre qu i com sha aprs, explicitant les estratgies

utilitzades.

fixar objectius personals de millora.

Incorporar lautoregulaci (com ho ha de fer) i lautoavaluaci (reflexi sobre el

que est fent) La reflexi metacognitiva s la clau del procs.

Autonomia personal: conixer els objectius daprenentatge i els criteris

davaluaci: ha de saber qu ha de fer.

Micro

Qu demana el mercat laboral?

Comunicaci

Cognici

Competncies clau per al segle XXI

36

Estratgia europea per a leducaci (2020)

Educaci de qualitat a la UE : 6 noves prioritats

Estimular la cooperaci entre centres educatius,

i entre aquests i el teixit social i empresarial.

Reforar laprenentatge de les llenges, i

modernitzar-ne lensenyament

Millorar la formaci professional per facilitar la

inserci dels ciutadans en el mercat laboral i la

seva adaptaci als canvis industrials

Motivar els alumnes i avaluar per competncies

Validar les capacitats adquirides de manera

informal

Afavorir la mobilitat daprenents i professors i

promoure el reconeixement mutu de diplomes i

ttols

Estratgia europea per a leducaci (2020)

39

Aprendre llenges per a comunicar-se (aprenentatge funcional, orientat a ls)

Aprendre la llengua per fer coses amb la llengua (aprenentatge significatiu, orientat a lacci )

Aprendre llengua per poder resoldre situacions i problemes de la vida real (aprenentatge competencial i collaboratiu)

Avaluar per aprendre (avaluaci orientada a laprenentatge, aprenentatge reflexiu)

Rendibilitzar els esforos daprenentatge (evitar duplicitats)

Reconixer i validar laprenentatge informal o no formal

Transformar lensenyament de les llenges

41

Qu s el GEP?