65 felip iv i catalunya

5/28/2018 65 Felip IV i Catalunya

1/186

FUNDACI NOGUERA

ESTUDIS, 65

FELIP IV I CATALUNYA

MIQUELNGELMARTNEZRODRGUEZ

BARCELONA, 2013


2/186

Miquel ngel MartnezRodrguez, 2012

Edita: Pags Editors, S L

Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida

[email protected]

www.pageseditors.cat

Primera edici: gener de 2013

ISBN: 978-84-9975-316-4

DL L 81-2013

Impressi: Arts Grfiques Bobal, S L

textos edievals

catalans


3/186

A la memria dels meus pares. Un exemple a seguir.


4/186

NDEX

INTRODUCCI ................................................................................. 9

LES EXPECTATIVES DE LA SOCIETAT CATALANA I LADMI-

NISTRACI REIAL DE FELIP IV ................................................. 11

Els problemes heretats de Felip III .......................................... 11

Els oficials reials davant larribada del nou monarca ............ 24

La tensi poltica i la lluita ideolgica en el primer quin-

quenni del regnat........................................................................ 39 Les Corts frustrades de 1626 i 1632: conseqncies

poltiques ..................................................................................... 47

Lesclat progressiu de la tensi ................................................. 60

La situaci poltica entre 1638 i el Corpus de Sang.............. 64

LA DIMENSI BLLICA DEL CONFLICTE: LACCI DE LACLASSE DIRIGENT, ELS FETS DE GUERRA I LA PUBLICS-TICA ................................................................................................. 75

Els inicis del conflicte bllic .................................................... 75 Els fets de 1642-1646 ................................................................. 92

De les dificultats inacabables a la victria final filipista ....... 109

La guerra dels Segadors i el desenvolupament de la premsa . 130

Esdeveniments fora del Principat a la premsa catalana .......... 135

LA FI DEL REGNAT ........................................................................ 137

La capitulaci de Barcelona ...................................................... 137


5/186

8 MIQUELNGELMARTNEZ

Els comtats del Rossell i de la Cerdanya sota Felip IV ila transferncia final de sobirania ............................................ 150

Els procuradors reials dels comtats ......................................... 158

Els principals collaboradors dels governadors dels comtats 163

La transferncia de sobirania: els canvis poltics i institu- cionals als comtals del Rossell i la Cerdanya ....................... 165

Trajectria poltica de les famlies ms rellevants en el noumarc institucional de 1660 ........................................................ 168

La collaboraci militar de la noblesa profrancesa del Ros-

sell ............................................................................................. 171

Els nobles rossellonesos fidels a la monarquia hispnica ..... 173

Ms enll dels avatars de ladministraci als comtats delRossell i la Cerdanya: el complex assentament del tractatdels Pirineus ................................................................................ 176

CONCLUSIONS ................................................................................ 183

BIBLIOGRAFIA ................................................................................ 189


6/186

Amb aquest llibre, que t un ttol aparentment poc ambicis, heprets esbossar les principals lnies de recerca que shan dut a termeen els darrers anys sobre els esdeveniments viscuts durant aproxima-dament la primera meitat del segle XVII. Per tant s un estat de laqesti, per no en estat pur. Hi ha alguna petita aportaci personalmeva que pretn suggerir les inquietuds de la classe dirigent catalanaen uns moments en qu no era gens fcil saber exactament quin rumbera el millor per a Catalunya.

s veritat, com ho reflectim en el seu moment, que sha escritfora sobre la guerra dels Segadors i bviament est molt present enaquest llibre. Per el meu objectiu ha estat anar ms enll de la guerrade Separaci. Hem dedicat moltes lnies al seguiment de la creixentconflictivitat amb la Corona espanyola. Per hom ha prets aportarquelcom doriginalitat amb aquesta anlisi i entrecreuar el que ja shaestudiat amb el que aporten els Dietaris de la Diputaci del General.

Per fer ms fcil el seguiment dunes dcades realment difcils peral Principat, hem optat, la qual cosa s sempre criticable, per dividirel treball en tres grans blocs que reunissin cadascun dells una realitat

complexa. I a lhora de concretar aquesta divisi del treball, hem cregutoport que el regnat de Felip III havia destar present en els seus tretsms generals, car hi ha una soluci de continutat entre labans i eldesprs de 1621, com crec que en el seu moment hem deixat clar. Noha estat fcil combinar tot aix amb la problemtica de ladministracidel regnat de Felip IV fins al Corpus de Sang, per crec que al final hohem fet duna forma entenedora i li hem donat, o aix sha prets, unalgica perqu hi ha un fet indubtable: els problemes socials, econmicsi bviament poltics de la societat catalana no sinicien automticament,si sem permet lexpressi, amb el regnat de Felip IV.

INTRODUCCI


7/186

10 MIQUELNGELMARTNEZ

Hi ha una evoluci que entronca directament amb els grans tretsque definiren el regnat del seu antecessor. I hem volgut ser fidels aaquesta realitat. No s si sha aconseguit que el lector pugui percebre

amb nitidesa aquest objectiu, la intenci. La subdivisi restant no ne-cessita tanta argumentaci. Hem volgut presentar els fets bllics nodes duna perspectiva tradicional, merament descriptiva, sin que hemvolgut transmetre les dificultats que ambds bndols es trobaren perimposar-se en el terreny bllic. Lart de la guerra demana una logsticai hem volgut reflectir els problemes que comportava.

En darrer lloc hem combinat el coneixement de les circumstnci-es que envoltaren la capitulaci de Barcelona amb els trets principalsque tindria la poltica catalana desprs daquest fet capital per a la

nostra histria. I en signar-se set anys desprs el Tractat dels Pirineus,tenia una lgica, o aix sha cregut, situar dins dun mateix gran blocla prdua dels comtats i la progressiva prdua, valgui la redundncia,de la nostra peculiaritat institucional.


8/186

LES EXPECTATIVES DE LA SOCIETAT CATALANAI LADMINISTRACI REIAL DE FELIP IV

ELS PROBLEMES HERETATS DE FELIP III

Per b que el regnat de Felip III pot semblar que no t la mateixarellevncia que el seu immediat predecessor la historiografia catalanadels darrers decennis ha posat especial mfasi en la gravetat que unsdeterminats problemes van assolir aleshores. I encara que eren heretatsdpoques anteriors, aix no fa minvar llur rellevncia.

Sempre s arriscat ressaltar els ms punyents. El bandolerisme1era, sense cap mena de dubte, el ms preocupant, per tamb en per-

sistien daltres i nhi ha un que, per b que sha treballat bastant, encaranecessita una acurada atenci: em refereixo a la necessitat de conixerms pregonament la delicada relaci entre ladministraci reial i laclasse dirigent catalana.

Lexemple ms clar de lintent de reconduir les relacions entre laCorona i els catalans el tenim en la convocatria de Corts de 1599, totjust iniciat el regnat de Felip III. No hi ha dubte que les Corts de 1599,convocades pel nou monarca, van ser les que van atorgar lorganigra-ma definitiu de lalt tribunal de justcia catal fins als decrets de Nova

Planta. Per no noms es reorganitz la planta daquesta instituci,sin que a ms es va reajustar unes quantes qestions internes que esperllongaren al llarg del Sis-cents fins als esmentats decrets.

1. Sota aquest terme samaga, com ha esmentat Xavier Torres, una multiplicitatde fenmens no sempre prou recalcada o considerada. I tanmateix hem de tenir presentque fou precisament en el regnat de Felip III quan assol la seva mxima virulncia. Elbandolerisme tant a casa nostra com en altres indrets europeus aplegava simultnia-ment altres accepcions o manifestacions. Per a un aprofundiment, vegeu X. TORRES, Elsbandolers (s. XVI-XVII), Eumo, Vic, 1991, pgs. 13-15.


9/186


La Reial Audincia, a efectes prctics, havia nascut lany 1365durant el regnat de Pere el Cerimonis; integrada per sis odors, tresjuristes i tres cavallers presidits pel canceller, tenia com a funci la

tramitaci de plets civils i criminals.2 Per no s fins lany 1493 queneix la Reial Audincia tal com la coneixem sota el guiatge de Ferran IIel Catlic. Tenia la seu a Barcelona, com a capital del Principat, i sela considerava lalt tribunal judicial catal. Aquesta instituci tenia unadoble funci: una com a tribunal de justcia reial i laltra com a consellassessor. La presidncia requeia en el rei, ms tard aquest crrec hono-rfic pass a mans del virrei.3Estava formada per vuit doctors en dret,naturals de Catalunya. Al llarg del temps el nombre de magistrats vavariar segons les necessitats del tribunal. Durant les Corts de Montsde 1512 es va establir que els magistrats, organitzats en dues sales,fossin dotze, sis per cada sala. Una primera sala estaria dedicada alsassumptes de primera instncia i la segona a les apellacions.4

Les Corts de 1599 representaren la culminaci duna llarga tra-jectria dinnovaci jurdica i foral de Catalunya. Certament, cada copque es convocaven Corts, un dels temes ms tractats era leficcia dela justcia i el seu perfeccionament progressiu a base danar aprovanti recopilant constitucions que regulessin les institucions encaminadesa impartir justcia, especialment la Reial Audincia.5En aquell any enstrobem amb una Catalunya que t una societat fora tradicional amb

problemes dordre pblic, de seguretat als carrers, daplicaci dunajustcia correcta; per sense voler abandonar els seus privilegis i lli-bertats. Tots aquests factors comporten que els poders executius, s adir els oficials reials, poguessin garantir aquestes necessitats.

Les Corts catalanes seguirien mantenint aquest rerefons, la qualcosa explica la contnua evoluci i reforma de les institucions i delsoficials reials, que van esdevenir ms eficaos sense deixar de respectarla foralitat catalana.

Lany 1599 serv, entre altres aspectes, per ratificar moltes de leslleis i modificacions aprovades a les Corts celebrades els anys 1564 i

2. J. ARRIETA,El Consejo Supremo de la Corona de Aragn (1497-1707), InstituciFerran el Catlic, Saragossa, 1994, pgs. 40-42.

3. J. ARRIETA, El Consejo de Aragn y las Cortes catalanas, a Les Corts a Cata-lunya. Actes del Congrs dHistria institucional, Barcelona, 1991, pgs. 245-255. I tambJ. LALINDEABADA, La institucin virreinal en Catalua, 1471-1716, Barcelona, 1964.

4. V. FERRO, El Dret Pblic catal. Les institucions a Catalunya fins el Decret deNova Planta, Eumo, Vic, 1987, pgs. 108-110.

5. E. BELENGUER CEBRI, La legislaci poltico-judicial de les Corts de 1599 aCatalunya, Pedralbes, nm. 7, Universitat de Barcelona, 1987, pgs. 9-28.


10/186

13FELIP IV ICATALUNYA

1585, i fins i tot per mirar de solucionar problemes que no shavienaprofundit en el seu moment.

Ja Felip II havia establert les primeres reformes. La lentitud enels trmits judicials provocava ms dun problema entre els litigantsi per tant a les Corts de Barcelona de lany 1564 es va crear un nouConsell Reial. Aquesta nova instituci an encaminada a tractar lescauses criminals i estava formada per vuit magistrats, sis dels qualsserien nomenats directament pel sobir, que daquesta manera acon-seguia mantenir segur el control sobre la instituci.

Pere Molas6 ens explica que lany 1585, a les Corts de Monts,aquest Consell Reial va ser suprimit i es va crear una tercera sala dinsde la Reial Audincia. La Tercera Sala7 mantindria la naturalesa de

tractar amb les causes criminals i com a tercera instncia per apellarels plets que no shavien solucionat a les dues sales civils.

Les Corts de 1599 foren una vlvula ms a lhora dalleugerirles institucions, sempre complexes i amb una eficcia marcada per lalentitud dels seus trmits. El rei i els braos van determinar mante-nir la Tercera Sala, per es reduiria el nombre de magistrats; de sismagistrats en passarien a ser quatre i es mantindrien els tres jutgesde cort. Sels inculcaria les missions penals, heretades daquell ConsellReial creat el 1564. Com ja sha afirmat, aquesta sala es reuniria alpalau del Virrei on hi assistirien tots els magistrats en ple, llevat del

jutge de cort relator que no podria tenir el dret de vot. Ara b, tot aixpassava si es portava casos de naturalesa delictiva.

Si shavia dimpartir justcia sobre les causes civils, sense con-notacions de tipus criminal, eren els quatre doctors de la sala, senseels jutges de cort, els qui podien encarregar-se del cas en concret.8Enaquest cas sempre podia prosperar qualsevol mena de resoluci ambtres vots; i en falta de magistrats, per malaltia o qualsevol impediment,es podia recrrer als jutges de cort per dictaminar sentncia, car eraimpossible emetre un veredicte sense que el tribunal no queds compost

per quatre doctors i decids amb tres vots.

6. P. MOLASRIBALTA, Consejos y Audiencias durante el reinado de Felipe II, Sntesis,Universidad de Valladolid, 1984, pg. 100.

7. M. A. MARTNEZ RODRGUEZ, Els odors de la Sala Tercera de lAudincia deCatalunya a la segona meitat del segle XVII, Estudis Histrics i Documents dels Arxius

de Protocols. Pub. Collegi de Notaris de Catalunya, vol. XX, 2002, pgs. 205-227.8. Tal com diu Ernest Belenguer, aquesta situaci es tenia en compte en les

constitucions catalanes per tal que fos un frum judicial de suplicatoris, en segona oencara en tercera instncia, respecte a les altres dues sales civils de lAudincia Reial.Vegeu E. BELENGUERCEBRI, La legislaci..., pgs. 9-28.


11/186


Les dues sales civils tamb van patir una reducci en el nombrede jutges. De sis magistrats per cada sala es pass a cinc. Per comja hem vist les Corts de 1599 no noms tractaren duna reforma de

la planta de la Reial Audincia; tamb es van dur a terme reformes imodificacions de diversos aspectes interns de la magistratura. Daquestamanera lobjectiu, tant de la Corona com dels Braos, era el de sal-vaguardar de qualsevol contaminaci els membres que componien lestres sales. Tamb es va legislar en el camp de leconomia, sobretot enels bns que es trobessin involucrats en litigis en la Reial Audincia,que de cap manera no podien ser adquirits, i ni tan sols pretesos, percap doctor de lalta instituci judicial. Tampoc cap dels magistratsno podia formar part de cap companyia mercantil, darrendaments oalguna altra classe de negoci i comer.

A banda dels temes econmics, les Corts es barallaren sobre elsaspectes judicials. Es dictamin que en una mateixa sala no hi podiahaver dos doctors que fossin parents fins a segon grau. Daquesta maneraes mirava de limitar notablement lalta probabilitat dentesa familiarque hi podia haver en detriment de ladministraci de justcia. Daltrabanda, sespecificava que, quan els notaris portessin els processos o lesactes al canceller, al regent de la Cancelleria, al tresorer o als doctorsde la Reial Audincia, havien dexigir als recipiendaris albarans que entestifiquessin el lliurament. Daquesta manera sobviava la possibilitat

de prdua intencionada i alhora es denunciava lexistncia dirregula-ritats en el mn dels notaris amb la petici duna collegiaci correctaper a tots aquells que exercissin a la sala civil i a la sala criminal, pertal que els notaris no collegiats fossin immediatament expulsats delsseus crrecs.9

Les Corts desconfiaren del possible corporativisme que a la ReialAudincia es podia provocar, s a dir, la creaci duna mena de clansentre jutges vinculats entre ells per simpaties o per parentiu. I aquestperill podia aparixer davant una plaa vacant. En aquest aspecte elsobir havia de fer cas oms de les ternes que li presentessin els doc-

tors i al contrari era convenient que proves directament la vacantamb persones qualificades, en secret o mitjanant el consell de prelats.

Un aspecte que remarca lhistoriador Ernest Belenguer s la su-posada naturalesa de la Reial Audincia com a tribunal constitucional,s a dir defensora de les constitucions del pas. En aquest aspecte Be-lenguer ja remarca que amb la constituci de 1481, la de Poch Valdria,ja es fixava la idea que en cas que es produs contrafacci en les lleis

9. E. BELENGUERCEBRI, La legislaci..., pgs. 9-28.


12/186


i els costums del pas, era la Reial Audincia qui havia de vetllar enaquest sentit a lhora daplicar la justcia. Amb el pas dels anys, lAu-dincia cada cop es torn ms afecta als interessos de la Corona i ja a

la Cort de 1585 shavia especulat amb la idea de crear un tribunal perles contrafaccions que es poguessin cometre contra les constitucionscatalanes, com a rgan suprem dapellaci per damunt de la deciside la Reial Audincia.10 Les Corts de 1599 van proposar modificar laconstituci de lObservana de 1481 i demanaren que les sentncies oels acords dels jutges, que en alguns casos solien ser els provocadorsde contrafaccions, poguessin ser querellats com a contrafurs.

En aquestes Corts decisives tamb es va instituir la figura delvisitador, crrec que comportava una visita peridica que afectava

absolutament tots els oficials de Catalunya que tinguessin jurisdiccireial, amb lexcepci de la Inquisici. Aix doncs el crrec comportavainspeccionar els governadors de Catalunya i els dels comtats, el can-celler, el Regent de la Cancelleria i els doctors de la Reial Audincia,entre altres crrecs.11

En aquelles Corts es fixaren les taxes econmiques perqu un casarribs a la Reial Audincia. Amb tres-centes lliures lapellaci ja erafactible davant la Reial Audincia. Superades les quatre-centes, un soldoctor de lAudincia latendria i en dictaminaria sentncia. Noms sisarribava a les cinc-centes lliures comportava que una sala sencerasimpliqus en un cas amb lassistncia del relator. Per altra bandasarrib a lacord que les apellacions no es podien fer si no proveniende sentncies definitives o de provisi amb carcter definitiu, tenint encompte que es conegus o es dons fe de la sentncia interlocutriasobre la qual sapellava.

Aquesta estructuraci de la Reial Audincia certament la dina-mitz en aquell context complicat de la poltica catalana i ben pocsjuristes, per no dir cap, pensaven que definiria, ni que fos per passiva,lalt tribunal catal fins larribada del rgim borbnic. El pas del temps,

especialment el convuls segle XVII, evidenci les seves limitacions. Per

10. E. BELENGUERCEBRI, La Corona de Aragn en la poca de Felipe II, Sntesis,Universidad de Valladolid, nm. 7, 1986, pgs. 25 i 69.

11. Entraven en aquesta llista tamb els advocats fiscals i patrimonials, el tresorer,els algutzirs ordinaris i extraordinaris, els assessors del governador, el mestre racional,el batlle, el lloctinent i els assessors de la Batllia General, el correu major, els procura-dors reials, els advocats fiscals i fins i tot els porters. Vegeu, E. BELENGUER CEBRI, Lalegislaci..., pgs. 9-28.


13/186


com molt b recalca Aleix Salv12un dels principals atractius del crrecde jutge de la Reial Audincia era el sou. La Corona sempre va tenirinters a mantenir ben retributs els magistrats que sencarregaven

dimpartir justcia en nom seu. Tal com shavien pactat a les Corts, elssalaris dels jutges anirien a crrec dels pressupostos de la Generalitat.

Deixant de banda aquestes consideracions, tamb hem de tenirpresent que des de 1599 la creaci literria reala la jurisprudncia, enconcret enLas Decisiones de la Real Audiencia, on destaquen els doctorsJoan Pau Xammar, Pere Amigant, Tristany i Miquel de Calder.13Aquestsjurisconsults feren una gran tasca i tingu un gran valor per a lestudidel dret del passat. La qual cosa no obsta perqu el pes daquest tipusde literatura jurdica a Catalunya fos petit si el comparem amb altres

indrets, com per exemple la Universitat de Salamanca, on destaquenels juristes Alfonso de Castro, Diego de Covarrubias, Domingo de Sotoi Francisco de Vitoria.14

Malgrat aquest desequilibri, no hem de descurar la qualitat dela nostra literatura jurdica. I parlar de la literatura jurdica en aquestcontext s fer-ho de Jeroni de Jorba. Aquest ens parla de la Univer-sitat de Barcelona i del prestigi del qual gaudeix aquesta instituci.Una universitat que, com hem dit, sha anat transformant al llargdels segles i que tenim loportunitat de veure sota una visi i des-cripci contempornia grcies a Jeroni de Jorba, qui, a part, fa una

descripci de la ciutat de Barcelona i de la seva instituci universitriacom a lloc de formaci de lindividu:

(...) Finalmente ay una Universidad y studio General (narrandoestas cosas de corrida) de la qual es Chanciller el muy illustrey Reverendssimo Seor el Obispo de Barcelona, la qual floreceen todo gnero de sciencias. Han salido muchos Doctores prin-cipales, en todas las artes, ciencias y facultades, en la qual se leeGrammtica, por 4 maestros principales, Rethrica uno, griegouno, Philosopha 6, arithmtica, y Cosmographa, uno, Medicinaseys, Leyes y cnones, otros tantos, y la sagrada theologa 8 (...)

12. A. SALV IRIVERO, Els magistrats de la Reial Audincia de Catalunya (1621-1640), treball de recerca indit, Departament dHistria Moderna de la Universitat deBarcelona, Barcelona, 2011, pg. 23.

13. S. SOBREQUS I VIDAL, Histria de la producci del dret catal fins al Decretde Nova Planta, Universitat Autnoma de Barcelona. Collegi Universitari de Girona,Girona, 1978.

14. DD.AA., El derecho y los juristas en Salamanca. En Memoria de FranciscoToms y Valiente (Siglos XVI-XX), Universitat de Salamanca, Salamanca, 2004, pgs. 265-309. Hi ha un captol dedicat a les edicions de les obres de dret a Salamanca en elssegles XVI i XVIIde Lorenzo Ruiz Fidalgo que cal tenir molt en compte.


14/186


est subjeta immediatamente y reconoce a los cinco consejerosde Barcelona. Est edificada en un lugar muy alegre, dixe en laprimera impression que los salarios eran medianos, y que pluviesse

a dios fuessen acrecentados por la dicha ciudad rica de nombre yde hecho. Los doctores tendran ms afficin a las letras y aquellasseran enseadas con ms hervor (...) empero aora sus Magnifi-ciencias les han mandado acrecentar, y los doctores, y maestrosquedan muy contentos, y sin duda alguna, harn lo possible encorresponder a su obligacin y officio, considere vuestra seoraIllustrssima los Illustres y muy Reverendos (...).15

El mateix autor comenta que hi ha cent trenta advocats (...) deerudicin y pltica sealados. Finalmente el dicho Studio General floreceen tanta manera que no hay que dessear a Pars ni Tolosa, Salamanca,Alcal de Henares, Padua, Pisa, ni Bolonia, de suerte que no solamentepuede estar contenta de si mesma; ms aun puede embiar a otras na-ciones toda manera de hombres doctos, en todo genero de aciencias;y han salido y salen ordinariamente muchos con cargos para Npoles,Serdea, Mallorca, Valencia, y otras partes. Y si por ventura a alguncurioso le pareciera que esta ciudad tiene necessidad de algunas cosas(aunque raras y pocas) esta el Mar Mediterraneo cerca que facilmentele provehe de todo. De manera que los habitantes en ella no falta lonecessario, antes lo que es para recreo de la persona sobra.16

Malgrat aquesta certa rellevncia de la literatura jurdica, no hemdoblidar que aquest dinamisme que la justcia catalana va assolir alcomenament del regnat de Felip III ben aviat es vei relativitzada,com molt b comenta Aleix Salv,17 per la inexistncia, per exemple,dun sistema de jubilacions com lentenem avui en dia. A voltes aspectesmolt concrets poden tenir una incidncia general en la jubilaci. AleixSalv ressalta molt b que, en alguns casos, ledat i algun impedimentfsic lleu podien garantir que el jutge pogus continuar la seva tascaessent traslladat a la Tercera Sala, considerada per alguns historiadorscom la sala del descans. Per la jubilaci es feia forosa quan un

jutge estava impedit i no podia assistir a la seva feina per edat o ma-laltia greu; aquest procs era ms fcil en els casos que el magistrat

15. J. DE JORBA, Descripciones de las Excellencias de la misma insigne Ciudad deBarcelona. Hecha por Dyonisio Hyeronymo de Iorba. Dirigida a los muy ilustres Seoresconsejeros en el ao 1589.

16. J. DEJORBA, De Los triumphos y grandes acontecimientos de la insigne ciudadde Barcelona a la venida del famossissimo Phelipe rey de las Espaas et C. Con la entradade los serenssimos principes de Bohemia. Compuesto por Balthasar de hierro. Vendense encasa de Ioan Trinxer librero. Barcelona. En casa de Iayme Correy. Ao 1564.

17. A. SALV IRIVERO, Els magistrats de la Reial Audincia..., pgs. 35-37.


15/186


fos solter. Ja sabem que les jubilacions solien ser un autntic maldecapper al Consell dArag, per especialment per als qui patien les conse-qncies: el jubilat i el seu adjunt. I el problema econmic tamb era

un malson per als magistrats que es volien jubilar.Ara b, la realitat del pas rest lluny de les expectatives inicials

del regnat de Felip III amb aquestes Corts. I no sols em refereixo alsproblemes que gener laplicaci de les Corts en el camp estrictamentjudicial. El retard en la publicaci del corpus constitucional anunciava lacrua realitat de la poltica catalana, que no era altra que el desacord defons entre la Corona i la classe dirigent catalana.18 I aquest desacordsexpress a lhora destampar els acords de la Cort de 1599. La Dipu-taci observ i denunci que en lenviament de la Cort hi havia cinc

captols de cort ms dels que shavien aprovat en les darreres corts.Al comenament de 1601 el desacord per aquest tema romania viu.Ning no volia trcer el bra i la Diputaci estava decidida a resis-tir.19I especialment els militars, car la noblesa de la terra consideravaque tres dels cinc captols de cort de ms no eren acceptables. El ducde Feria, lloctinent aleshores, sintonitzava impertrrit amb la polticareial i, a ms a ms, la monarquia pretenia reforar la seva posici alPrincipat incrementant els sous dels jutges de cort els quals per defi-nici eren els ms baixos i tamb aplicava la mateixa poltica al can-celler i al regent de la Cancelleria que presidien les dues sales civils

de lalta instituci judicial. Al final sintent cercar un equilibri queno desautoritzs la Corona, per pel cam es produ el cop de 1602que recorda el de 1568. A la fi simpos la moderaci. Les constituci-ons simprimiren per descomptat tal com volia el rei, el qual manteniala seva jurisdicci, per a la baixa. Amb aquesta impressi els es-mentats cinc captols de cort no esdevenien automticament llei.20

18. E. BELENGUER CEBRI, Prleg: la Generalitat en la crulla dels conflictes ju-risdiccionals (1578-1611), Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol. III (1578-1611),

Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1996, pg. XXIX.19. El govern de la Diputaci del General arrib a afirmar al voltant daquesttema que creia que no era (...) inconvenient ans b molt acostumat y necessari replicara sa magestat una y dues y moltes vegades, y com a rey y senyor nostre tant christia-nissim, atts y considerat lo que passa y de nostra justicia y enterat b de aquella, nodexar com b t acostumat de condecendre a nostres suplicacions (...). Dietaris de laGeneralitat de Catalunya, Vol. III..., pg. 384.

20. s molt interessant reproduir exactament el que el monarca dispos i en-carreg al lloctinent en aquest aspecte fora delicat: (...) y considerando de cuantoinconveniente podra ser esto y que se devra passar por lo que se hos scrivi, deseandoque esto se ataje, hos encargo procureis de acabar de asentarlo, conforme se os scrivi,offrecindoles que no se usar de aquellos cinco captulos hasta que por mi se hayadeclarado conforme al stilo y costumbre que en semejante caso se suele tener, y vinien-


16/186


La tranquillitat poltica tornava al Principat o aix s el que es voliaaparentar.

La veritat es trobava en aquesta ltima expressi. Les darreresCorts tamb insistiren a limitar, com a mnim, el tribunal de la Inqui-sici i el tribunal del Breu Apostlic. Malgrat aquesta insistncia, elmonarca mantingu llurs jurisdiccions, la qual cosa es pales quan esprodu la detenci i tortura dun pags, Joan Canals, acusat dassassinarun familiar del Sant Ofici.21

La conflictivitat era inacabable com ho demostra tot lenrenou queen aquest mateix perode provoc la substituci dEnric Cardona perJoan de Queralt com a governador de Catalunya. Una part destacablede la noblesa catalana pales la seva oposici a aquesta substituci,

per no la ms rellevant. Aquest fet, com afirma Ernest Belenguer,22

esperon el monarca a prendre aquesta decisi i a provocar aquest nou

do en sto lo acceptarys y acabarys, y quedarys muy advertido de no consentir, porningn caso, que nadie perjudique a mi jurisdiccin y regalas, sino que se castigue conseveridad cualquier acto que supiere y oliere a lo contrario (...).Dietaris de la Generalitat

de Catalunya, Vol. III..., pg. 432.21. La Diputaci del General critic sense embuts la manca de garanties legals

que tingu lesmentat Joan Canals en la seva defensa, quan denunci que (...) JuanCanals, pags natural de Vilamajor, detingut, pres en los crcers del Sant Offici per lapretesa mort de Antur Pont, familiar, segons se assereix, del Sant Offici, se ha fet en

notabilssim agravi, y s que estant dit Joan Canals en dits crcers, y avent assegurataquells a pena de mil ducats, dits senyors inquisidors, ab motiu de qu dit Juan Canalsavia volgut tentar fugir de dits crcers, ab molt gran ignonmia y afront, infamant a elly a tot son linatge, lo an condenpnat y fet asotar per la casa o palau de la Inquisici(...). Per ms enll de la denncia, la Generalitat no dubta a posar un especial mfasien la manca de garanties quan afirma tot seguit: (...) Y lo que pijor s que sabent quedits Canals tenia advocat y procurador, qui per part sua avia comparegut y respost ala acusaci contra dit Canals y carregant-lo de ferro, sense donar-li lloch que pogusparlar ab ning, li an donat, segons se entn, un advocat secret, y dins dos o tres diessens saber-ne res dits advocat y procurador ordinaris lo han condempnat (...). Dietaris

de la Generalitat de Catalunya, Vol. III..., pgs. 823-824.22. E. BELENGUER CEBRI, Prleg: La Generalitat en la crulla..., pg. XXXIV.

Ell mateix ens recorda, de forma acurada, com el nomenament fet pel rei es declarmajoritriament constitucional desprs sobretot del dur acarament entre labat de SantMiquel de Cuix i diputat eclesistic Bernat de Cardona, i lodor militar misser RafelRub i Coll. Car aquest darrer, veient que la seva causa no prosperava, havia posat endubte la votaci duna majoria que (...) foren set entre tots, eren los dems molt jvensy que no an entrevingut en altres negocis de la Diputaci, lo que s necessari, per oque les cosas de la Diputaci sn leys particulars que no se apprenen en los studis, yque per a resprondre a les constitucions, per dit bras allegades, y soltar la forsa dellesdonan interpretacions, serebrinas, divinatries ajustant paraules a les disposicions deditas constitucions, lo que no s interpretar, sin adulterar les disposicions, cosa moltabominada per tots los hmens doctes, perqu si los doctors podian llevar o ajustarparaules interpretant, no hy auria en lo dret antinomius nis servaria ltima voluntat,ni disposici humana (...). Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Vol. III..., pg. 455.


17/186


enfrontament amb la Diputaci del General. Aquest enfrontament vaser substitut de forma immediata per un altre quan es port a termela primera Visita que es feia des de les Corts de 1599, a crrec del

visitador Ddac Clavero. Efectivament, per la Visita pass tota ladmi-nistraci reial que el regent del Consell dArag el visitador creguoport: es feren ms de quatre-cents interrogatoris i cent vuitanta-sisprocessos. Aquesta inspecci precipit tot un seguit de qestions legalsque posaren molts entrebancs a la feina del visitador. Es discut si elvisitador tenia autonomia total. El mateix lloctinent prengu cartes enmolts aspectes daquesta Visita per evitar precisament que la mateixaCorona sorts perjudicada per un excessiu zel de Ddac Clavero. Alfinal es tend a diluir tots aquells aspectes que podien incomodar elmonarca i leficcia del govern de la Diputaci del General tamb espos en qesti, sobretot en el cas de Pere Mas de Parets, detinguti executat contra el desig dels diputats. Daquesta manera sevit pos-sibles investigacions que afectaven rellevants magistrats de la ReialAudincia catalana.

Aquest reguitzell inacabable de problemes en les dcades ante-riors al regnat de Felip IV sagreuj amb les dificultats econmiquesde la Generalitat, les quals assoliren el punt mxim precisament enaquesta centria. No s gens estrany que aquesta situaci derivs enacusacions de corrupci. Nombrosos llibres de taula no van ser mai

presentats a la Diputaci. No cal dir que els principals responsables dela recaptaci foren posats sota sospita, com s el cas de Jaume Elra,sobrecollidor de la collecta de Ponent.23

23. El cas daquest recaptador fou un dels ms rellevants sota el regnat deFelip III. Aquest assumpte encara estava vigent, amb les seves contradiccions, a lesdarreries de lany 1607 quan safirma que (...) no poca maravella fa lo diputat militarde les escriptures presentades per lo senyor hodor militar al dit diputat militar y alsaltres senyors diputats y odors, perqu ans de presentar aquelles se avie de enterar si

Jaume Elra era debitor per la administraci de temps collecte ans de nostro trienni,perqu en nostre temps dit Elra no ha tinguda administraci alguna, perqu en lo mesde setembre 1605 fonch per los visitadors susps y desprs de dita visita per nosaltrescapturat en los crcers de la deputaci per a qu pags lo que restave devent, al qualavem de fer pagar molts milanars de ducats com se pot vurer en lo racional, comclarament ss vist, perqu, segons la relaci de dit racional feta els 17 de noembre,1607, al present consistori, diu que dit Elra no deu cosa alguna, ans b, se li deu de dittemps que collect sinc lliures, set sous y nou diners, salvo que de aportar los llibresque le falten de son temps que estan expesificats ab un memorial donat per lo racionalquant fou dita relaci per alg al effecte. Requereix dit diputat militar als senyors con-diputats y hodors que se despedescan porters a gasto de dit Elra y aporten dits llibresper aqu dit Elra acabe de clurer son compte, y no pare la execuci fins sie rematat(...). Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Vol. III..., pg. 875.


18/186


Els anys posteriors no anunciaven temps millors per aCatalunya. A mesura que ens atansem al regnat de Felip IV les dificultatssembla que sagreugin. La qesti jurisdiccional estava present amb

fora, els greuges dels oficials reials eren constants, especialment en leszones frontereres. Res de nou, car hem de recordar, per exemple, quesota lemperador el cas del mercenari Rocandolff ja anticip molts delscomportaments que ara es denunciaven. Les dificultats no sols procediende lmbit institucional, sin que la situaci poltica san deteriorantamb el pas del temps. La bolla, per exemple, cada cop donava msproblemes amb una davallada constant dels diversos arrendaments.24La immensa majoria dels pagaments de les bolles shavia redut benb a la meitat respecte els anys inicials del Sis-cents.

Una caiguda semblant a la que, salvant les distncies, esmentaErnest Belenguer25 van detectar Carrera Pujal i Pierre Vilar. Amb tot,la problemtica aqu esbossada sinsereix en el perode dedesordre mo-netari, que tingu lloc entre 1598 i 1617. Les dificultats econmiquescontinuaven amb fora i incidien en el futur ms immediat, les qualscombinades amb les contnues tensions poltiques anunciaven una he-rncia fora complicada per a Felip IV. En aquest sentit els Dietaris,com afirma acuradament Xavier Torres,26no sempre reflecteixen proub les tensions materials.27La qual cosa no impedeix que ens parlin delevoluci de la bolla, de la reacci municipal davant els quints, per

24. Un cop ms els Dietaris ens donen una informaci privilegiada sobre ladelicada situaci de la Diputaci. Pel que fa a larrendament de limpost de la bolla, smolt illustratiu el comentari que en fa: (...) Vist y considerats com les dites dels preusdels sobredits arrendaments eren molt baixes del que en los triennis proppassats erenestats arrendats, nosaltres non som poguts resldrer en liurar dits arrendaments ab tantprdua dels preus acostumats en dits triennis y perqu los dits arrendaments han decomenar del primer de juliol proppassat en avant y ax han ya discorregut quasi quatremesos en los quals los drets de dites bolles se sn exigits per diversos collidors respec-tivament anomenats per nostres predecessors y per nosaltres y deputats locals lo queno pot ser ni redundar en til y profit dels dits drets de bolla y attenent y considerant

que per molta solicitut y cuydado que hajam tingut en encantar dites bolles fins al diede vuy los corredors qui encanten les dites bolles nos han referit que ha ya sis mesosquels donaren les dites dalts specificades y que ya ms aprs si s fet offerta majoralguna (...). Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Vol. III, pg. 608.

25. E. BELENGUER ICEBRI, Prleg: la Generalitat en la crulla...,pg. XLIV.26. X. TORRES I SANS, Virreis i bandolers. Catalunya i la Generalitat a comen-

aments del segle XVII, a Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol. IV, 1611-1623,Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1997, pg. XX.

27. X. TORRES ISANS, Manufactura urbana i indstria rural, a E. SERRA IPUIG;X. TORRES ISANS (eds.), Histria, societat, poltica i cultura dels Pasos Catalans, vol. IV,Fundaci Enciclopdia Catalana, Barcelona. Tingueu tamb present, ni que sigui a par-tir de la Capitulaci de Barcelona, lobra d Albert GARCA-ESPUCHE,Barcelona entre dues

guerres. Economia i vida quotidiana (1652-1714), Eumo, Barcelona, 2005.


19/186


no podem esperar una informaci minuciosa de tot aix. El que el pasespera de la Diputaci s que vetlli per all que li pertoca, i que java prescriure la Constituci de lObservana, s a dir per lobservana

de la legalitat i les constitucions catalanes. Els greuges institucionalsi jurisdiccionals eren constants, ms ben dit, un rosari inacabable.

Els quints i la fiscalitat afaionaren la poltica reial de Felip III iFelip IV. Les protestes anaren in crescendoi es produ una segona onadade pressions i de protestes vers lany 1621 quan sentronitz Felip IV.Tot aix adobat per les freqents topades dels familiars o inquisidorsamb els oficials de la Generalitat o de la Ciutat Comtal. Entre 1611 i1614, Xavier Torres28ens recorda la captura inconstitucional dun oficialdel veguer de Barcelona per part dels inquisidors. La Reial Audincia

va fer costat a la reivindicaci catalana, per la Inquisici modernasempre va estar ben secundada. I la sentncia no es va aplicar mai.

I no oblidem el greu problema del bandolerisme, del qual hemfet un breu esment en iniciar aquest subapartat. Ha destar present,i molt, a lhora de comentar els obstacles als quals va haver de ferfront el mn judicial catal. Estem parlant de la influncia o ball desimpaties dalguns jutges de la Reial Audincia cap a una de les duesfaccions bandoleres ms famoses del Principat.

En efecte, entre els anys 1590 i 1630 trobem jutges implicats enun dels dos bndols, o b nyerros o cadells. Ja ho havia insinuat molt

clarament el virrei bisbe dUrgell en fer referncia a la divisi internadels ministres de la Reial Audincia. Malgrat que els jutges haguessinjurat fidelitat al rei, aix no treia que els interessos familiars dunafacci de la provncia esdevinguessin una ra per jugar un doble joc.Aix, a la darreria de juliol de lany 1603, el Duc de Montelen, virreide Catalunya, ja va advertir a alguns dels magistrats que le avandicho que toda la Audiencia estava partida en vandos, que T. era de T.camarada y T. de T., que era menester se pusiesse remedio en ello.29

Xavier Torres i Sans ens aporta que alguna vegada va semblar

fins i tot que les bandositats niaven a la Cancelleria, fomentades peralgunes personalitats del Consell. Felip III envi a Montelen una cartaen qu li recomanava algunes indagacions:

Se ha entendido que Catalua est llena de cuadrillas de bando-leros (...) i que no hay passo seguro (...) y que los caminantes notienen seguras sus vidas ni haziendas y se entiende que algunos

28. X. TORRES ISANS, Virreis i bandolers..., pg. XXII.29. J. H. ELLIOTT, La revolta catalana (1598-1640). Un estudi sobre la decadncia

dEspanya, Universitat de Valncia, 2006, pg. 84.


20/186


del consejo fomentan estas parcialidades y que ass se pongamucha diligencia en la persecucin de los delincuentes (...) y queavise quienes son los del consejo que fomentan estas parcialida-

des y que les advierta que hagan su oficio como estn obligados,otramente su Magestad les manda castigar.

Per aquell fet va provocar una reacci negativa per part dalgunsjutges de la Reial Audincia com Llus Peguera, Josep Ferrer, JaumePineda, Francesc Bonet i Francesc Mitjavila que firmarien un memorialen la seva defensa:

Si la naturaleza dels desta Provncia no fra tant notria, ocasitenam de representar-la a V.Md. Per ser com s la causa y origende tots los mals que en ella succehexen. Per lo siti de la terra

en frontera de diverses nacions, la asperesa della, la condici delsnaturals, las passions encorporades en los maiorazgos ab successide pares a fills, y la llibertat de las leys, la fan tant coneguda,que hont se vulla ques parla de Catalua s ab renom y apellidode moltes escabrositats inquietuts, donant-las per calitat que naixab la naturalesa.30

Lany 1615 el doctor Joan de Magarola era acusat de fautoria debandolers i de cobejar de feia temps una vacant al Consell dArag.Aquesta podria ser una aspiraci que, de ben segur, concitaria lesintrigues daltres rivals i pretendents, els quals no sestaven de repetir

que Magarola i el seu gendre bandoler conspiraven per a (...) echara perder toda Catalunya (...).31

La complicitat entre jutges i bandolers no fou mai desmentida.Un exemple el trobem en la peripcia de Pineda de Sarri, cap dunaquadrilla de nyerros i empresonat pels oficials reials; va ser deslliuratde la pres grcies a la intercessi del seu germ, advocat fiscal de laReial Audincia, que hauria cercat favor prop del virrei Ters.32

A lltim, cal destacar que lany 1614, arran de la visita del re-gent Jos Prez de Banaytos, tres doctors de la Reial Audincia: Joan

Gallego, Josep Ferrer i Rafel Rub i Coll, pare de Ramon Rub deMarimon, foren objecte duna investigaci daquesta mena. Rafel Rubi Coll, segon odor de la sala del Regent entre els anys 1605-1614, sel

30. X. TORRES ISANS, Les bandositats de nyerros i cadells a la Reial Audinciade Catalunya (1590-1630): policia o alto gobierno?, Pedralbes, nm. 5, 1985, pgs.147-174. Tamb cal consultar el seu prleg als Dietaris de la Generalitat, Virreis i ban-dolers..., pgs. XXII-XXVI.

31. Arxiu de la Corona dArag (=ACA), Consell dArag (=CA), lligall 269, doc.nm. 23.

32. X. TORRES ISANS, Les bandositats..., pg. 155.


21/186


vinculava amb algunes quadrilles danomenada, com ara la de Truca-fort, la persecuci del qual eludiria per terres de la Cerdanya. Dinsel perode que estudiem de ben segur es coneix les filiacions de tres

dels jutges que formaren part de la Reial Audincia. Com ja hem vist,Joan de Magarola i Francesc Bonet eren simpatitzants de la faccidels nyerros, mentre que el doctor Josep Ferrer fou ms partidari delbndol dels cadells.33

Per si deixem la realitat duna instituci, per b que molt impor-tant i representativa, a la vida quotidiana del Principat constatarem quetothom estava realment preocupat per lextensi del fenomen. Si b elduc dAlburquerque aconsegu capgirar la tendncia del bandolerismevers el 1615, de la qual cosa en va ser inicialment poc conscient Felip

IV, la preocupaci en aquells anys era molt gran. La Diputaci estavadesconcertada i la resposta del virrei, marqus dAlmazn,34no deixavagaire marge per lesperana, car el problema es perllong fins lesclatde la guerra dels Segadors.

ELS OFICIALS REIALS DAVANT LARRIBADA DEL NOU MONARCA

Acabem de comprovar com el darrer quinquenni de Felip III fourealment difcil en tots els sentits, car estava en joc lestabilitat de lasocietat catalana. Es combinaven els problemes interiors del Principat,

com lesmentat del bandolerisme, amb les relacions cada cop ms com-plicades amb la monarquia. En aquest darrer aspecte, el comportamentdels oficials reials, comenant pel mateix virrei, era una font inesgotablede conflicte, per la qual cosa mereix aquest subapartat especial.

33. J. PUJADES, Dietari(a cura de Josep M. CASAS IHOMS), Barcelona, 1975-1976,I, pg. 361.

34. El lloctinent fa una curta per precisa anlisi de la virulncia del bandole-risme en la darrera dcada de Felip III quan afirma que yo me huelgo que los seoresdiputados me emben esta embaxada por tantas y tales personas, para dezir delante

de todos lo que siento... yo veo que todo lo de Catalua favorece y vale a los runes ymalhechores, porque... los cavalleros recogen a los ladrones y los amparan, y no doy yotanto la culpa a los ladrones que roban, como a todo el reyno, que los ampara y recoge.Las leyes favorecen a los runes, porque sin instancia de parte y testigos de vista nose puede proceder contra nadie, y si acaso se prende alguno en esta ciudad, luego losseores deputados se me opponen diziendo no tienen privilegios para ir como van. Yoholgara que como esta embaxada ha venido a m, la representaran los seores diputadosa su magestad para poder dezir las muchas cosas que en esto hay, y lo que yo calloy dissimulo hasta agora. Yo no huelgo que se hagan juntas ni corrillos, ni que andenen ellos los cavalleros. Yo he hecho y hago las diligencias// 116v// tocan a mi officio yal descargo de mi conciencia, y he imbiado juezes de corte las vezes se han offrescidooccasiones, y haora de tres juezes de corte estan los dos fuera, digan los seores diputa-dos qu puedo hazer (...). Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Vol. IV..., pgs. 33-34.


22/186


La mateixa Reial Audincia estava a lepicentre de totes aquestestensions. Fins i tot, a partir de 1614, el virrei marqus dAlmazan pror-rog lAudincia civil durant dos mesos i repart els jutges per tot el

Principat en la persecuci de bandolers. Daquesta manera, els jutgesde la Reial Audincia esdevenien ministres reials en ple sentit de laparaula. Tal com diu J. Elliott, no solament formaven part de ladmi-nistraci reial, sin que davant la debilitat de les altres institucions,ells eren ladministraci reial.35

Els maldecaps comenaren al ms alt nivell quan el darrer virreide Felip III, el duc dAlcal, fou cada cop ms rebutjat per la classedirigent catalana. La seva ratificaci per Felip IV encresp els nimsduna manera sensible. Com b diu J. Elliott, el duc dAlcal no era la

persona adequada per fer oblidar als catalans la poltica de lanteriorlloctinent.36

Les dificultats que tenia el duc dAlcal per fer-se acceptarper lasocietat catalana es palesaven fins i tot a lhora de renovar els crrecsrellevants de ladministraci reial. s ben sabut, per exemple, que elcrrec de canceller era molt rellevant en lorganigrama poltic, i tambjudicial, del Principat. La qual cosa explica, com veurem ms endavant,els obstacles que va haver de fer front el darrer virrei de Felip III.

Desconeixem, ara per ara, les causes que aconsellaren lelecci

dAntoni Carmona com a canceller.

37

Sols es conserva un escrit quedefensa la seva trajectria quan fou escollit per al crrec, el qual atri-bueix aquestes acusacions a la cada cop ms complicada situaci ca-talana. En el mateix escrit es diu que va llegir ctedra a la Universitatde Lleida i que treball dadvocat alguns anys. Fou tanmateix vicaridAlonso Coloma, bisbe de Barcelona, i de Joan Ribera, patriarca iarquebisbe de Valncia.38

El crrec de canceller estigu vacant en els darrers temps de FelipIII ja que Antoni Carmona mor el 1618 i no fou substitut fins lany1621 per Pere Puigmar i de Funes.

Molta ms informaci ens dna lelecci de Pere Puigmar, quisubstitu el difunt Antoni Carmona. En aquesta consulta les preferncies

35. J. H. ELLIOTT, La revolta catalana..., pg. 107.36. Ibidem, pg. 120.37. Trobareu el seu ascens a canceller a ACA, Cancelleria, Reg. nm. 4872 (1615-

1619). Madrid, 25 de juny de 1617, fol. 124 a.38. Aquest escrit ha de ser interpretat com una mena de ratificaci per al crrec

de canceller, la referncia la teniu a ACA, CA, lligall 270. Consulta feta a Madrid, el 2de juny de 1617.


23/186


del virrei, duc dAlcal, no tingueren molt de ress. La primera ternaque propos top amb el fet que els dos primers candidats proposats,Josep Ferruz i Pere Magarola, tingueren problemes de parentiu. Tots

dos tenien un germ en la Sala Tercera de lAudincia de Catalunya.El duc dAlcal se sent dolgut per aquesta situaci i argument que

(...) certifica que no oydo hombre, que juzgue ser compree-dido el officio de Canceller en las constituciones y que como representado otra vez, no se deven estender, ni darles ms fuerade la que tienen, antes bien (...) que se executen las que ayudan la justicia, y dejan ms libre la real mano de V. Md. (...).

Malgrat aquestes reflexions es vei obligat a proposar una segonaterna que evits aquest problema. En la mateixa terna, per en tercer

lloc, va aparixer Pere Puigmar, futur canceller. Per b que aquest copels dos primers proposats, Pau Duran i Maties Amell, no presentavencap mena de dificultat, no foren secundats per la proposta preceptivadel Consell dArag.

Fora diferents, a part de proposar en segon lloc Pere Puigmar,foren els criteris del Consell, el qual situ en primer lloc de la ternaJoan Sents, bisbe de Barcelona, i en tercer Josep Sim, ja proposaten lanterior provisi de canceller. Sobre el bisbe Sents sestengu moltms que sobre els dos altres candidats, la qual cosa demostra que no

va tenir un gran inters que fos elegit Pere Puigmar, del qual sols diuque estava al capdavant de labadia de Sant Miquel de Cuix. I pocainformaci ens dna de laltre candidat proposat, Josep Sim, qui jafou candidat en lanterior elecci.

Josep Sim fou canonge penitenciari i, en el seu moment, vicaridel bisbat de Tortosa; anteriorment detingu una ctedra a la Univer-sitat de Lleida. Actitud que t la seva lgica, perqu Joan Sents haviaestat regent del Consell dArag. El Consell, per tant, va dur a termeuna defensa aferrissada de les seves qualitats i va argumentar ambvehemncia la compatibilitat dels crrecs de bisbe de la Ciutat Comtal

i de canceller del Principat.39Personatge que centraria bona part de latensi poltica al Principat quan a lany segent daquesta proposta elmonarca el nomen virrei en substituci del duc dAlcal, decisi queprovoc una de les majors crisis poltiques entre les institucions de laterra i la monarquia hispnica. Aquestes, com que Felip IV no haviajurat els furs i les constitucions de Catalunya, rebutjaren el nomenament

39. Vegeu ACA, CA, lligall 271, doc. nm. 46. Consulta efectuada el 27 dabrilde 1621.


24/186


de Sents (ja tornarem a insistir en aquest aspecte ms endavant), ireclamaren la instauraci immediata de la vicergia.40

Aix doncs, lelecci de Pere Puigmar, malgrat que fou tingudaen compte per les diferents institucions implicades en el mecanismedelecci, no gaud del seu inters preferencial.41Mentre ocup la can-celleria del Principat va tenir un cert protagonisme en lactivitat polticacatalana. Ens consta, per exemple, que fou proposat pels diputats deCatalunya el 1615 per encapalar una ambaixada davant de Felip IIIper denunciar les contrafaccions efectuades pel virrei i altres oficials.Protagonisme que lgicament no fou gaire desitjat per linteressat, per-qu poc temps desprs renunci a encapalar-la adduint responsabilitatseclesistiques.42

No podem obviar dos personatges clau que varen pertnyer a unesfamlies amb gran protagonisme poltic tant sota Felip III com durantel mandat del seu successor; em refereixo als doctors Miquel de Salbi de Vallseca i Miquel de Sala i de la Matrira, els quals detinguerenlofici de regent de la Cancelleria.

No per evident, hem de deixar dafirmar que Miquel de Salb ide Vallseca ja tenia una significativa trajectria de servei a la Coronadins la Reial Audincia catalana43en sintonia amb la posici destacadade la seva famlia en la poltica catalana. El seu pare, Pere de Salb iBussot de Sitges, fou conseller en cap de Barcelona i assist en la seva

condici de donzell a les Corts de Monts de 1563 i 1585. El seu oncle,el noble Jaume de Salb i Bussot de Sitges, fou senyor de la Bisbaldel Peneds, dAlb i dOrtigs. Ensems amb aquests ttols gaud de laconfiana de la monarquia per detenir lofici de governador dEivissa.Un germ de Miquel Salb, Joan de Salb i de Vallseca, aconsegutamb el crrec de conseller en cap del Consell de Cent i particip enles esmentades Corts de 1599 juntament amb un altre germ, Sever deSalb, senyor de la Pedralba. Tots tres germans assoliren la dignitat decavallers i Miquel de Salb i de Vallseca, en concret, ostent a ms el

40. X. TORRES, Prleg: Virreis i bandolers. Catalunya i la Generalitat a comen-aments del segle XVII (1611-1623) , a Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol. IV,Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1997, pgs. XXVI-XXVII.

41. El nomenament de Pere de Puigmar a ACA, Reial Cambra, Reg. Officialium,nm. 1 (1621-1627). Madrid, 9 de juny de 1621, fol. 23 a.

42. Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol. IV..., pgs. 203 i 211.43. Entre altres oficis fou odor de la sala del regent, ACA, CA, lligall 225, doc.

nm. 16. Consulta efectuada el 29 de maig de 1597. Pass posteriorment a la SalaTercera per jubilaci de misser Regas, ACA, Cancelleria, Reg. nm. 4867 (1595-1605).Valladolid, 21 de novembre de 1604, fol. 260r.


25/186


ttol de senyor de Santiga i particip a les Corts de 1626.44Es va casaramb Melciora de Vallgornera, filla del donzell Escipi de Vallgornera,natural de Perpiny.45Fruit daquest matrimoni i per aix esmentem

aquest enlla va nixer Miquel de Salb i de Vallgornera, personatgemolt important en la poltica catalana i, en concret, de lAudincia deCatalunya a la segona meitat del Sis-cents.

De bell antuvi ja tenia moltes possibilitats de ser escollit, perquocupava el crrec interinament. Tant el virrei, duc de Montelen, comel Consell dArag consideraven la seva possible elecci com a moltadequada.46El virrei, qui no va elaborar una terna prpiament dita, enla seva relaci lesmenta molt aviat, per duna forma quasi lacnica,posant laccent en el fet que en aquell moment s odor de la sala ter-

cera. A continuaci intenta reforar la seva argumentaci afirmant (...) que despues del doctor Pineda Advogado fiscal, es el mas antiguoen ella, y a quien ha nombrado que sirva dicho officio en el interim,en consideracion de lo referido, y que es sujeto de calidad, hazienda,y partes (...). El Consell dArag, que s que elabora una terna comcal, el proposa ja en el primer lloc. Recorda que ja exerceix provisio-nalment lofici amb competncia. I malgrat que no pot votar en el pletdel duc de Cardona, no troba cap inconvenient en aquest fet, puix quelanterior regent de la Cancelleria tampoc no ho podia fer.

La resta de candidats eren tamb personatges que sinserien en

un perfil buscat per la mateixa Corona. El duc de Montelen sinclinasense embuts per un daquests homes, en concret pel doctor SalvadorFontanet, i malda per convncer Felip III de les bones qualitats daquestoficial reial. Per el mateix virrei tamb palesa una gran simpatia peldoctor Joan de Magarola. Inclinacions que no ens han de desorientarsobre les qualitat de Miquel de Salb i de Vallseca. Simplement hem detenir en compte que la seva candidatura compartia amb altres oficialstot un seguit de qualitats per ocupar una magistratura tan rellevant.

44. Sobre la famlia Salb, vegeu P. MOLASRIBALTA, Catalunya i la Casa dustria,Curial, Barcelona, 1996, pg. 132. Ms dades a S. FERRER IMIR, Els Salb, nissaga dela mitjana noblesa catalana dorigen bisbalenc, a Miscellnia Penedesenca, XI, 1988,pgs. 161-188.

45. Arxiu Histric de Protocols de Barcelona (=AHPB), not. Antico Servat (major),Capitula matrimonialia et concordie, 1604-1611. Captol matrimonial: 20 de desembrede 1608.

46. El seu nomenament com a regent de la Cancelleria a ACA, Cancelleria,Reg. nm. 4869 (1605-1610), fol. 141r. Posteriorment va fer el salt al Consell dAragon succe el fams bisbe Joan Sents el 1621, J. ARRIETAALBERDI, El Consejo Supremo dela Corona de Aragn (1494-1707), Inst. Fernando el Catlico, Saragossa, 1994, pg. 624.


26/186


Per ms enll de determinats comentaris en el procs de selecci,47la consulta que afavor Miquel de Salb i de Vallseca palesa un grauimportant de sintonia entre el virrei i el Consell dArag; i un exemple

que refora aquest fet s la preocupaci compartida per oferir un souadient al futur regent de la Cancelleria. Es mostren, per altra banda,inquiets davant la possibilitat que el monarca trigui a proveir la pla-a en qesti. La qual cosa no afavoriria el bon funcionament de lajustcia al Principat.48

No podem deixar de banda la implicaci de Miquel de Salb ide Vallseca en determinats esdeveniments poltics catalans. Fins i totabans de ser nomenat regent de la Cancelleria ja es vei implicat enafers com la denncia feta a les darreries del segle XVIdel capteniment

del Virrei, que a ulls de la Generalitat no respectava les Constitucionsdel pas, o els dubtes apareguts al voltant de la correcta interpretacidalgun captol aprovat a les Corts de 1599. Sense deixar de banda lainquietud que provoc en el seu moment la Visita de 1603.49

El successor de Miquel de Salb, Miquel de Sala i de la Matrira,pertanyia tamb a una famlia que shavia distingit pels seus serveisa la Corona.50 El carcter conflictiu daquest oficial reial complicarleficcia daquest ofici al llarg del regnat de Felip IV. El qual pel fetde pertnyer a una famlia realment influent al Principat tingu, uncop dins de la Reial Audincia, una trajectria totalment atpica car

acced a una plaa dodor de la Sala Tercera sense passar per cap deles dues sales civils de lalt tribunal de justcia. Fet que sols sexplicaper una combinaci dinfluncies familiars, ja esmentades, i competn-cia professional. Curiosament en la consulta que es conserva del seuaccs a la Sala Tercera, mentre que el Virrei posa especial mfasi enles qualitats professionals quan afirma que (...) ha servido siempre conrecta intencion y travaja tanto y es tan puntual y maduro en tratar los

47. Recordem, simplement a tall dexemple, que el desacord en aquell moment

entre el virrei i el Consell dArag sobre un dels aspirants, Salvador Fontanet, no semblaque fos greu. Aquest fou proposat primer en la ms aviat llarga relaci daspirants queva dur a terme el duc de Montelen, per el Consell el descart perqu li interessavaque no abandons les responsabilitats prpies dadvocat fiscal (...) por la mucha satis-faction que lo haze y se tiene de sus Letras, partes, y entereza, VMagd mandara lo quemas fuere servido (...). Tots els detalls sobre les deliberacions prvies a la seva eleccia ACA, CA, lligall 271, doc. nm. 120. Consulta efectuada el 18 de novembre de 1608.

48. Torneu a consultar ACA, CA, lligall 271, doc. nm. 120. Consulta efectuadael 18 de novembre de 1608.

49. Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Generalitat de Catalunya, vol. III,Barcelona, 1996, pgs. 171, 468 i 473.

50. Trobareu el seu nomenament de regent de la Cancelleria a ACA, Reial Cam-bra, Reg. Officialium, nm. 1 (1621-1627), Madrid, 24 de desembre de 1621, fol. 47 a.


27/186


negocios (...), el Consell dArag mescla en el seu informe el rerefonsfamiliar i les aptituds del magistrat quan deixa constncia que (...)dequien a ms de tenerse tan buena relacin como el Duque haze de

su persona sirvi su padre muchos aos en dha. Real audiencia y llo est continuando con particular cuydado y vigilancia (...).51

El carcter conflictiu del regent Miquel Sala acab per ser co-negut per tothom. En aquest sentit els ltims anys del seu mandatforen especialment significatius. Tenim, per una banda, linforme delregent Salvador Fontanet lany 1634, el qual ja denuncia aleshores elcomportament ms que sospits dell i, sobretot, de la seva dona.52Pershauria desperar uns dos anys perqu esclats tota la problemticaque envoltava el regent Miquel Sala. En Frederic Meca i de Clasquer,

membre duna coneguda famlia catalana,53

fou qui dirig un atac con-tundent contra ell i la seva ja prou coneguda muller. La vehemnciade Frederic de Meca sols sentn si hom t present que ambds per-sonatges senfrontaven en un plet. Denuncia, per exemple, que t totun seguit dindividus que actuen com a agents dell i de la seva donaa diferents indrets del Principat. dhuc afirma que els doctors FelipVinyes i Puig estan al corrent de moltes de les irregularitats portadesa terme pel regent de la Cancelleria.

Tot sn incomoditats en el Consell dArag a lhora de pronun-ciar-se sobre les rotundes acusacions fetes per Frederic de Meca i de

Clasquer. Els regents Castellv, Magarola i Cisternes es remeten altreball que aviat far el Visitador a Catalunya per tal daclarir totesaquestes acusacions. El regent Vico acaba, com els esmentats ante-riorment, remetent-se a la Visita. Sols el regent Bayetola s sincerquan en el vot particular que emet no t cap inconvenient a palesarel seu escepticisme sobre la utilitat de tota mesura de control sobreel capteniment de Miquel de Sala, car considera que est molt prote-git.54En aquest ofici tan important de lorganigrama de la Corona nosassol una plena normalitat fins que fou substitut pel doctor MiquelJoan de Magarola. Amb ell, el monarca se sent ms segur que el seu

51. Llegiu la corresponent consulta que es troba a ACA, CA, lligall 269, doc.nm. 78. Consulta efectuada el 15 doctubre de 1610. Malauradament no sha poguttrobar la consulta que men al seu nomenament com a regent de la Cancelleria.

52. ACA, CA, lligall 224, s/n. Informe del regent Salvador Fontanet, 30 de generde 1632. Les opinions sobre Miquel Sala semeten en el context duna anlisi detalladadels membres de lAudincia en aquells moments.

53. Sobre els Meca, vegeu M. A. MARTNEZ RODRGUEZ, Aproximaci a lestudiduna famlia catalana als segles XVIi XVII: els Meca, Pedralbes, 13-II, 1993, pgs. 255-262.

54. Les reaccions que provoc la denncia de Frederic Meca les trobareu a ACA,CA, lligall 280, doc. nm. 33. Consulta efectuada el 16 de febrer de 1634.


28/186


predecessor, car era un ofici que presidia una de les dues sales civilsde la Reial Audincia.

Del que hem dit fins ara, s clar que, com a bons juristes queeren, podrem tendir a observar aquest nucli com a grans defensorsde les regalies del rei enteses com a poder pblic, per la professoraEva Serra55 ens adverteix que aix esbiaixaria la qesti, perqu lamonarquia estava tan vinculada al rgim senyorial i al privilegi aristo-crtic, que es fa difcil dobservar sempre aquestes magistratures gaireautnomes i separades daquest fet. De la Reial Audincia, tanmateix,no sen pot fer una lectura nica, com ens diran Vctor Ferro i Mi-quel ngel Martnez.56 LAudincia no sempre va tenir una actuaciconstant en favor dels interessos reials, per b que era la instituci

ms representativa del monarca al Principat. En determinats moments,els magistrats de la Reial Audincia tamb van ser sensibles a lesreivindicacions de la societat catalana. Ho corrobor el mateix JohnElliott57 ja fa anys i recentment Jordi Olivares58quan observa el ressque va tenir en lAudincia la pressi social de les universitats i elsseus sndics. Precisament el poder sociopoltic daquestes universitats ileventual o escassa implantaci de clienteles al servei de la monarquiaa Catalunya explicaria, segons Maria Adela Fargas,59 que els llinatgescatalans, aristocrtics, estiguessin ms interessats i articulats amb elpoder de les institucions municipals i de la Generalitat que no pas

amb les del poder de la monarquia. Afirmaci que considero massacontundent i no prou matisada. Ms aviat diria que la Reial Audinciano fou totalment aliena als interessos de la societat catalana.

La idonetat dels oficials reials no es limitava al mn judicial,per molt important que fos aquest, car per a un monarca de lanticrgim gobernar era hacer justicia. Hi havia altres oficis cabdals pera la defensa dels interessos del monarca, per exemple, el batlle generaldel Principat. Felip III compt amb Jaume Franquesa, germ de Pere

55. E. SERRA I PUIG, Prleg al llibre de J. M. TORRAS I RIB, Poders i relacionsclientelars a la Catalunya dels ustria, Eumo, Vic, 1998, pg. 13.

56. V. FERRO, El Dret Pblic Catal. Les Institucions a Catalunya fins el Decret deNova Planta, Eumo, Vic, 1987. M. A. MARTNEZRODRGUEZ,Els magistrats de la Reial Audi-ncia de Catalunya a la segona meitat del segle XVII, Fundaci Noguera, Barcelona, 2006.

57. La freqent contradicci en qu es trobaven els magistrats de la Reial Au-dincia tamb queda ben reflectida a J. ELLIOTT, La revolta catalana, 1598-1640, 2a ed.,Crtica, Barcelona, 1989, pg. 81.

58. J. OLIVARES,Viles, pagesos i senyors a la Catalunya dels ustria , Pags editors,Lleida, 2000.

59. M. Adela FARGAS PEARROCHA, Famlia i poder a Catalunya, 1516-1626. Lesestratgies de consolidaci de la classe dirigent, Fundaci Noguera, Barcelona, 1997.


29/186


Franquesa,60el qual assol una gran posici amb aquest monarca, perja no amb Felip IV. La seva elecci no fou del tot tranquilla. Ni elmateix Consell dArag estava darrere dell, per finalment aconsegu

el cobejat nomenament.61s interessant recollir lopini del llicenciatCovarrubias, quan afirm que (...) conosci y trate en las Cortes deBarcelona es persona de muy gran talento, prudente y Intelligente ymuy platico en negotios, y tan sabio que se acude a el en Catalunyapor Cons (...) es retrato de su hr don pedro franqueza (...). Per Jau-me Franquesa va morir poc temps desprs de ser escollit, la qual cosaevit que la seva famlia detingus aquest ofici durant molt de temps.

Malgrat la insistncia del regent Guardiola, Felip III escoll elcomte dErill.62Per a ligual que els Franquesa, estigu poc temps en

el crrec.63

Pere Molas ja ens explica les circumstncies que envoltarenel segon comte dErill, el qual va perdre aquest ofici i el virregnat deSardenya.64

El seu successor, Llus de Montsuar, de la noblesa de Lleida, fouqui exerc el crrec a cavall del dos regnats, entre 1618 i 1640. Aquestaelecci represent un triomf de les pretensions de Galcer Albanell,oncle de Llus Montsuar, qui argument que a causa de la mort delseu fill, lesmentat nebot passava a heretar la seva casa. Va tenir lajutdel duc de Lerma, qui comunic al Consell dArag que, per ordre delmonarca, tingus en compte la seva candidatura. La protecci del se-

cretari reial fou cabdal i garant el seu protagonisme fins i tot durantprcticament la primera dcada de Felip IV.65

60. J. M. TORRAS IRIB, Poders i relacions clientelars...61. ACA, CA, lligall 266, doc. nm. 120. Consulta efectuada el 23 de gener de

1603. El seu nomenament a ACA, Cancelleria, R. 4866, fol. 214a. Valladolid, 7 de febrerde 1603.

62. ACA, CA, lligall 268, doc. nm. 130. Consulta efectuada el 30 de gener de 1607.63. ACA, Cancelleria, R. 4870, f. 59a. Madrid, 2 de juny de 1611.

64. Pel que fa al comte dErill, vegeu un altre cop P. MOLAS

RIBALTA

, Catalunya...,pg. 59.65. Per b que gaud de la protecci reial, el Consell dArag el propos en

segon lloc i en primer al regent Fontanet de lesmentat Consell. Un cas semblant al deles pretensions de Guardiola, tamb destacat regent. Per tamb es presentaren altrescandidats destacats en aquesta consulta. En segon lloc anava Berenguer dOms, qui foufinalment escollit desprs de la capitulaci de Barcelona el 1652. Josep de Cardona tambera molt valorat pels seus propis mrits i per la trajectria militar del seu pare. I, perb que apareix en la darrera posici dels aspirants, val la pena ressenyar que CristfolIcart i de Queralt es bas en la trajectria paterna per intentar aconseguir-ho, ja queaquesta famlia patrimonialitz aquest ofici al segle XVI. Vegeu ACA, CA, lligall 271, doc.nm. 70. Consulta efectuada el 5 de juny de 1617. Tamb trobareu informaci sobreLlus Montsuar a P. MOLASRIBALTA, Catalunya..., pg. 59.


30/186


Per si era important per a la Corona escollir el mxim res-ponsable en teoria del seu patrimoni a Catalunya, no ho era menysencertar en lelecci de qui a la prctica tenia molt a dir en la defensa

dels interessos del monarca, sobretot a mesura que ens endinsem enel segle XVII, em refereixo per lgica al lloctinent de batlle general. Lafamlia Guardiola, concretament Guerau de Guardiola, fou el substitutprcticament iniciat el regnat de Felip III.66El seu nebot, tamb Gueraude Guardiola i fill del regent Montserrat de Guardiola, fou nomenatadjunt amb futura successi a lofici sense cap mena de dificultat.67Renunci quan se li ofer la possibilitat dacceptar lofici de lloctinentdel mestre racional68 i fou aleshores quan Toms Fontanet, fill del re-gent Salvador Fontanet, fou nomenat adjunt de Guerau de Guardiolaamb futura successi a lofici.69

Sempre fou important per a la Corona la tasca dels seus tres as-sessors de la Batllia. Ells eren a la prctica els que tenien un especialprotagonisme en la gesti dia a dia del patrimoni reial, per b que aCatalunya fos redut. No deixa de ser contradictori que malgrat teniraquesta responsabilitat ja des de finals del segle XVIvan lluitar, i molt,per gaudir duna retribuci justa. Aquesta situaci no es limit a lpocadels ustria majors, sin que en els dos segents regnats les dificultatsdels assessors romanien vigents duna manera o altra. Uns anys mstard, i ja en ple regnat de Felip III, els assessors tornen a plantejar les

dificultats en qu es troben. Es refereixen a lacord finalment aconseguitlany 1588 que va en la lnia anteriorment esmentada. I demanen almonarca que els prorrogui el sou pactat. Recorden que (...) V. Magd.fue servido hazerles mrd. de acrecentarles dicho salario a cada uno delos dichos Assessores cien libras ms, de manera que en todos fuessenquatrocientas, y esto por tiempo de tres aos (...) y haviendoseles aca-bado el tiempo de los dichos tres aos despus se les dio prorogacinpara otros tres, los quales ahora assimesmo se han cumplido (...).70

Durant tot el perode estudiat hi ha un rosari de peticions deprrroga del sou un cop ha concls el trienni en qesti. Per tant,

sempre exist una lgica preocupaci per mantenir el poder adquisitiu,

66. Els altres dos candidats rivals seus, Jaume Als i Colom i Joaquim Setant,no foren ben considerats pel Consell dArag. A Jaume Als se li atribua haver inter-romput ms que ning el funcionament de les Corts de 1599 celebrades a Barcelona.En canvi, el Consell sols addua motius de salut en el cas de Joaquim Setant. ACA, CA,lligall 266, doc. nm. 196. Consulta efectuada el 25 de maig de 1600.

67. ACA, CA, lligall 266, doc. nm. 119. Consulta efectuada el 4 de febrer de 1603.68. ACA, Cancelleria, Reg. 4871, 10 de novembre de 1612, fol. 92r.69. ACA, Cancelleria, Reg. 4871, 24 de mar de 1613, fol. 147r.70. ACA, CA, lligall 267, doc. nm. 147. Consulta efectuada el 16 de juliol de 1609.


31/186


la qual cosa no podia ser aliena la Corona perqu, entre altres coses,estava en joc leficient gesti del patrimoni del monarca. Tamb tenimconstncia dalguns problemes a lhora de procedir al nomenament de

les vacants. El mecanisme delecci implicava la participaci de dife-rents institucions, la qual cosa complicava ms dun cop el procs. Uncop es crid latenci al virrei, marqus dAlmazn, perqu tingus encompte el criteri de la Reial Audincia:

(...) por averse experimentado los inconvenientes grandes, queresultan de venir dichas nminas con solo parecer del virrey,que como no tiene bien conocidos los sujetos y las condicionesde los naturales, es fcil errar con sola su opinin (...).71

El paper destacat del virrei juntament amb el de la Reial Audin-

cia en el moment de proveir vacants dassessors, entre altres, va tenirsempre el suport del Consell dArag, tant en temps de Felip IV com enregnats anteriors. El rei consider que el batlle general (...) no se tienequenta por el Cons mas de para maior noticia de los sujetos, porqueni se le pide nmina, ni le toca el hazerla sino al virey, y Audiencia.72I aquest criteri, pel que sabem, el mantingu altres vegades.

Els assessors tamb volien un reconeixement formal de llur tascaimportant en la defensa dels interessos de la Corona. La qual cosainflu en el Consell dArag per aconsellar al rei no sols que sels con-ceds autoritzaci per portar toga, sin que tamb obtinguessin un llocdestacat en les cerimnies protocollries, (...) ordenando juntamenteque en actos publicos se assienten desues de los de la audiencia dondeno concurra el Baile general.73 Tots ells eren, per tant, oficials reialsamb un paper rellevant a lhora de defensar els interessos de la Coronaa Catalunya.

Ladministraci sempre sha vist obligada a afinar els mecanismesper aconseguir una gesti adient, en aquest cas, dels ingressos delpatrimoni reial. La qual cosa explica que a la darreria del regnat deFelip II es cres una receptoria i que poc temps desprs, per lexcs

de feina, sen cres una altra. Ambdues estaven ocupades per BaltasarPardina i un fill seu respectivament. Per a partir de 1599 la rennciade Baltasar Pardina tir per terra els esforos per crear una compta-bilitat ordenada.74Malauradament no tenim molta informaci sobre la

71. ACA, CA, lligall 269, doc. nm. 49. Consulta efectuada el 20 dagost de 1612.72. ACA, CA, lligall 275, doc. nm. 22. Consulta efectuada el 29 de mar de 1628.73. ACA, CA, lligall 223, doc. nm. 43.74. B. HERNNDEZ I HERNNDEZ, La receptora de la Baila General de Catalua

durante el siglo XVI, Pedralbes, 13, vol. II, 1993, pg. 27.


32/186


trajectria professional i personal dels receptors de la Batllia daquestperode. Durant el regnat de Felip IV tenim algunes dades a labastde la m, per no gaires.75Aquesta manca de dades s un fet com a

la gran majoria dels receptors. Pel que fa, per exemple, a Dami deMontserrat sens diu solament que fou cavaller i que residia a Barcelonai en algun altre moment sols hi ha una informaci lacnica sobre elseu nomenament.76

Poca cosa podem dir dels procuradors fiscals, un altre ofici quehavia de facilitar la tasca al batlle del Principat. No degu ser un oficigaire cobejat, perqu la mateixa documentaci ens diu que (...) tiene milreales de salario al ao y mui pocos emolumentos (...).77Va tenir moltstitulars a cavall del regnat de Felip III i Felip IV i amb una tendncia,

gens aliena al funcionament de ladministraci, a patrimonialitzar lofici.I hom intueix, perqu que no tenim gaires dades, que sacostumava adeixar-lo davant la possibilitat daconseguir un ofici millor.78

Sense qestionar lafirmaci anterior, a voltes aquest ofici podiainteressar per entrar en contacte amb el mn de ladministraci reialal Principat. Aix, trobem que limmediat successor de Joan Segu fouun notari, Simen Rafeques, per se li deman com a condici prvia

75. Sabem que Rafel Safont i el seu sogre, Mart Joan Malla, foren tamb recep-tors de la Batllia. El primer tenia la dignitat de ciutad honrat i fou designat conseller

tercer de Barcelona. I era fill dun antic assessor de la Batllia. Del segon sols tenim unainformaci superficial sobre les circumstncies que van fer possible el seu nomenament.I com a dada comprovada, ens consta que fou cessat pel virrei duc de Sogorb i deCardona. Sobre Rafel Safont, ACA, CA, lligall 270, doc. nm. 50. Consulta efectuadael 23 de mar de 1616. El seu nomenament el trobareu a ACA, Cancelleria, R. 4873, 1de juny de 1616, fol. 33r. Tamb hi ha informaci sobre aquest personatge a ACA, CA,lligall 223, doc. nm. 36. Consulta efectuada el 21 de febrer de 1616. Sobre Mart JoanMalla, ACA, CA, lligall 270, doc. nm. 90. Consulta efectuada el 15 de novembre de 1616.

76. ACA, CA, lligall 268, doc. nm. 105. Consulta efectuada el 20 de setembrede 1606. Sobre el seu nomenament a ACA, Cancelleria, R. 4868, 23 de novembre de1606, fol. 112a.

77. ACA, CA, lligall 274, doc. nm. 36. Consulta efectuada l1 de setembre de 1624.

78. A la darreria del regnat de Felip III, tenim notcies dun tal Pere Martn,qui, a causa de la seva edat avanada, demana que se li permeti concedir lofici queocupa en la persona de Jaume Llasera i de Boyl, futur gendre seu. Ms tard sens diuque el monarca concedeix a lesmentat Pere Martn la facultat de nomenar Joan Segu,sempre que es casi amb una filla seva. Decisi que es port a terme ats que la sevafilla no shavia casat amb Jaume Llasera. Aquest no estigu gaire temps en aquest oficiperqu fou promocionat a procurador patrimonial de Catalunya. Sobre la primera in-tenci de Pere Martn a favor de Jaume Llasera, vegeu ACA, CA, lligall doc. nm. 91.Consulta efectuada el 15 de novembre de 1616. Amb ms detall tamb ho trobareu aACA, Cancelleria, R. 4873, 23 de desembre de 1616, fol. 84a. Al final el nomenament,com acabem dafirmar, s per a Joan Segu. Llegiu ACA, Cancelleria, R. 4872, 25 dabrilde 1617, fol. 100a. La promoci de Joan Segu a ACA, CA, lligall 274, doc. nm. 28.Consulta efectuada el 6 de febrer de 1624.


33/186


per assolir aquest ofici que (...) haia de dexar el oficio que tiene denotario en la corte ecclesistica de Barna para que no le impida elacudir al exercicio de este de procurador fiscal.79 Com lanterior va

exercir durant poc temps perqu, quina casualitat, va ser ascendit alofici de procurador patrimonial. La qual cosa ens palesa que no eraatractiu servir la Corona des de determinats oficis.

Si el patrimoni reial, per b que minse com sha dit tantes ve-gades al Principat, shavia de vetllar, la tasca dels oficials del mestreracional eren tamb cabdals per assegurar el correcte funcionamentde les finances reials a casa nostra. Lofici de mestre racional va estardurant molt de temps patrimonialitzat; a lpoca que ens ocupa pelsmarquesos dAitona80 fins a larribada del rgim borbnic. A efectesprctics era ms important el seu lloctinent. Durant el regnat de FelipIII la famlia Vilanova Perves81va donar problemes a lhora de deteniraquest ofici, penso en concret en Gaspar de Villanueva y Perves.82 I,per b que la seva famlia no qued apartada daquest ofici, s quenafect seriosament leficcia en aquest perode immediatament previa larribada de Felip IV.

Dins de loficina del mestre racional hi havia oficis ms discretsper que asseguraven molt ms leficcia daquesta instituci financera.Els receptors daquesta oficina, per exemple, tenien una evident respon-sabilitat en la defensa de la Corona i molt ms encara quan shi afegia

la receptoria de la Batllia com aix li va passar a Baltasar Pardina.83

Noera una situaci habitual, car les relacions entre els oficials del mestreracional i els de la Batllia acostumaven a tenir seriosos conflictes comel que succe a linici del regnat de Felip III.84

79. ACA, CA, lligall 274, doc. nm. 36.80. P. MOLASRIBALTA, Catalunya..., pg. 64.81. Ibidem.82. La major part de les notcies de qu disposem de Pedro de Villanueva y

Perves, cavaller de Calatrava, estan relacionades amb lesmentat conflicte que precipitla seva caiguda. Tant ell com ladvocat patrimonial, Jeroni Astor, foren acusats de no

actuar a favor dels interessos de la Corona en lassumpte dels quints que devia Figueres.El Consell dArag argument que (...) tratandose pleito en el Tribunal del Racionala instancia de Nadal Comes syndico de la dicha villa de Figueres contra el Real fiscode V. Magd. (...) dicho Don Pedro a quien tocava hizo juntar el tribunal que son tresassessores y el dicho micer Astor (...) para votar y determinar la dicha causa (...) yhaviendose juntado con su presencia, dicho Astor teniendo obligacion por razon de suofficio de defender la parte de V. Magd. (...) hablo muy en favor de la dicha villa deFigueras (...). Ms informaci de tots aquests aspectes a ACA, CA, lligall 268, doc. nm.149. Memorial de Pedro de Villanueva, 8 de mar de 1611.

83. ACA, CA, lligall 215, doc. nm. 9.84. En aquest sentit s prou conegut lenfrontament entre Joan Icart i lesmentat

Gaspar de Villanueva. Precisament aquest darrer afirm que (...) acerca de la provisinconcedida a peticin de don Juan Ycart Bayle gnal. de Catalua que contiene de las


34/186


No menys problemes plantejava lofici de coadjutors del mestreracional, fossin els ordinaris o els que ho eren de manera extraordin-ria. El fet que existissin aquestes dues categories del mateix ofici ja va

plantejar nombrosos problemes entre el monarca i el mestre racional quetenia, com sabem, patrimonialitzat lofici, i linici del regnat de Felip IVno s una excepci en aquesta dinmica.85 Per els problemes nosacabaren aqu, sin que el lloctinent del mestre racional, aprofitantsegurament labsentisme del marqus dAitona, intent influir en elsnomenaments. I el virrei, en aquest cas lodiat duc dAlcal, tampocno sestigu dintervenir en ms duna vacant de coadjutor ordinari. ElConsell dArag es vei obligat a intervenir per intentar reconduir totaaquesta conflictivitat que posava en perill el funcionament duna part vitalde ladministraci reial catalana al comenament del regnat de Felip IV.86

De forma espordica apareixen tamb problemes de naturalesadiversa, per mai amb la intensitat dels conflictes relacionats ambel nomenament dels nous coadjutors. A voltes, la queixa s de tipuseconmic. Els coadjutors extraordinaris, per exemple, demanen cobrarllurs sous de loficina del Mestre Racional i no de la Tresoreria, de laqual estan molt descontents. I altres vegades la discussi gira al vol-tant de la qualificaci professional que es demana al futur coadjutor,concretament si ha de ser o no notari.87

quentas del Receptor de la Baylia se ayan de examinar primero en la dha. baylia queno en el officio de Mre. Racional, y que las que estn examinadas se dexen de fenecer,hasta que en la dha. Baylia se aya tormado a examinar con los motivos en dha. provisincontenidos siniestros y repugnantes a las instituciones y privilegios otorgados al dho.officio de Mre. Racional y en perjuyzio del Real patrimonio (...). ACA, CA, lligall 344,s/n. Vegeu tamb ACA, CA, lligall 344. Valladolid a 24 de juliol de 1602 on es trobarla disposici reial que disposa la concessi a Joan Icart i a Baltasar Pardina dun curtperode de temps perqu presentin les allegacions que considerin oportunes.

85. El mestre racional tenia inters a intervenir tant en el nomenament de coad-jutors ordinaris com en els extraordinaris. A voltes era el mateix monarca qui havia dedefensar enrgicament les seves atribucions. ACA, CA, lligall 215, doc. nm. 29. Consultaefectuada el 21-27 doctubre de 1622.

86. En aquella conjuntura interv fonamentalment per dos motius. Primer perdesautoritzar el duc dAlcal, quan aquest est en contra de promocionar els coadju-tors extraordinaris a les vacants deixades pels ordinaris. Tema, per cert, recurrent enms duna consulta. I, per altra banda, defensa a fons les prerrogatives reials davantles esmentades pretensions del marqus dAitona. La posici del Consell dArag quedaben reflectida a ACA, CA, lligall 215, doc. nm. 29. Sobre la necessitat dafavorir elscoadjutors extraordinaris quan hi ha una vacant dels ordinaris, consulteu ACA, CA,lligall 215, doc. nm. 23.

87. Pel que fa a la petici econmica, llegiu ACA, CA, lligall 262, doc. nm. 33.Consulta efectuada el 3 de mar de 1587. Les reflexions al voltant de la no obligatori-etat de ser notari per poder accedir a una plaa de coadjutor, ACA, CA, lligall 344, s/n.Consulta efectuada el 10 de gener de 1600. Tamb s til la breu referncia que es trobaa ACA, CA, lligall 275, doc. nm. 61.


35/186


Tots aquests oficis als quals hom ha fet referncia fins ara, snun clar exemple de lentrellat del poder reial al Principat en temps deFelip III. Els que els ocupaven tenien sens dubte un protagonisme

a voltes complicat perqu ladministraci reial i la societat catalanadivergien cada cop ms. De totes maneres, pocs catalans van assolir unpoder real en el si de la monarquia catlica, llevat dalgunes excepcionsnotries com Pere Franquesa.88Tampoc no podem oblidar la presnciade membres de conegudes famlies catalanes a Hisenda per aquells anys.Al 1602 Gaspar de Pons fou nomenat conseller dHisenda i form partduna de les Juntas de Medios de ladministraci financera espanyola.89La professora Eva Serra corrobor aquesta manca de poder catal a laCort. Ni en el model de govern de Felip II ni en el de Felip III no vaarrelar cap llinatge burocrtic catal, malgrat els quatre vicecancellers

catalans del Consell dArag del Cinc-cents.90

Lestructura del Consell dArag, desprs dels Clariana, va passara mans dels aragonesos primer i dels valencians ms tard, com verificaJon Arrieta.91El fet no s gaire sorprenent. No era nicament fruit deles limitacions posades als oficis de Castella per raons destrangeria,ni tampoc de la molta competncia que hi havia entorn dels oficis delConsell dArag a la Cort. Un fet potser ms decisiu s que les estruc-tures sociopoltiques catalanes, com diu Eva Serra,92eren prou slidesi resistents i, daltra banda, es trobaven en una conjuntura de creixe-ment que no les feia adequades ni permetia fcilment una integracidel pas a les estructures duna monarquia estrictament aristocrtica ique tendia al poder absolut.

El fet que prcticament cap llinatge significatiu catal no participsen el procs de decisions de la Cort, tamb pressuposava que el seunivell de corrupci quedava circumscrit a un mbit territorial delimitat,el catal, sense projecci en lmbit de la marxa de la Corona.93

88. J. M. TORRAS

I

RIB

, Poders i relacions clientelars...89. P. MOLAS RIBALTA, Catalans als consells de la monarquia (segles XVII-XVIII).Documentaci notarial, Estudis Histrics i Documents dels arxius de Protocols, XIII,1995, pgs. 229-230. M. DOLORESSNCHEZ,El deber de Consejo en el Estado Moderno. Las

Juntas ad hoc, Polifemo, Madrid, pg. 246.90. E. SERRA IPUIG, Prleg a J. M. TORRAS IRIB, Poders i relacions clientelars...,

pg. 10.91. J. ARRIETA, El Consejo Supremo de la Corona de Aragn (1494-1707), Sara-

gossa, 1994.92. E. SERRA IPUIG, Prleg a J. M. TORRAS IRIB, Poders i relacions clientelars...,

pg. 11.93. En lmbit general, i sobre aquesta problemtica, tingueu present lobra D.

DESSERT, Argent, pouvoir et socit au grand sicle, Pars, 1984.


36/186


Les circu