OiumliumlpoundCTOR AiumlTUR CUYAS DIBUIXANT FELIP CUSACHS

ANY 2 NOVA YORK I-iuml-BRIiR 1875 NUM 4

L a L l i i m a n e r a clcopy N o v a Y o r k

Aqneita l iovi iacuteU Ilmiddotlustrada Catalana so publica 4 Nova York lo dia primor do

Muls mos

Aumentat In nombre do saa planas do quatre quo n tonia fins 4 vuyt son

dedlcar4gt doi la 4a y la So 4 dibuixos originals 6 rcproduhfts quo reprcicntin

mdasheanin oatalanaa oostums y tlpos ranqala suocosos de actualitat aartcaturaa

obras de art etc etc

Laa altres planas contindran novas dcecrlpcion de costums amerteanas

articles sorlos y Jocosos corrwpondonclos do varlaa parts dol mon pooslas

originals y trudiihidaa dols millors poetas extrungera cuentos epigrashy

ma etc etc

La Exposicioacute quo ha do celebraria 4 Filadegravelfia en lo any 1 S Iuml y los preparashy

tius quos fan aixls en los Kstau lnlta com 4 Catalunya pera aqueix cershy

tamen uieniiacutecragraven la atencioacute Iircferent de L A 111 M4 S K B A

Suicrlpclograve per un any

En los Estats Units (curreney $250

En las lmiddotlaa de Cuba y Puerto Klco (en paper) (000(en or ) 250

En Espanya y altni punta dEuropa (en or) 250

En las Kepuacutebllcaa de Amegraverica etc (en o r ) 80

U n nuacutemero iol 20 c

Se admetran aniiuclos 4 preus convinguts

Selnsortnruacuten en 14 111 M t N K K A los articles y correspondegravencia decurtas

dimensions que envien los suscrlptont y sian ailmlssibU-s y tambeacute se reproduiumlu-

rau per medi de la foto-lltogralla los dibuixos que llngan algun megraverit

Interinament los Agents de L A llt H A N K B 4 seran

E P u l g y Ciabdquo 4laquogt y 4 i Brondiray N o v a Y O B K

M Caiioacute Boyal Street N o v a OKIKANS

Jeseph Costal 134 S De lanare Av I-n U H H A

Joan Pla E P A B C A O O C L A

Anton Pagravemies Santa Clara No 1U B A B A U

Sunchvz y tia P r i m e r a de P a p e l MnvwiH Joachlm Marcolela fltllmdash1 H

Joan Pujol Nan Kf r a a u d o CuwruiGOe

Andreu Casaa S a a r a

Lluacutecia de Garcia C O L Oacute S

Enrlch Porta O f Iacute S A I H

Loacutepez Beruaglaquoraquol liacuteaiuhla del Centro B a M B A B A

Alberto Borges 8 Cllpatone Slreet Kltzroy Sq I MgtKIraquo

Lot que rullan ser agents de L 4 L L I M A M Iacute HA en altres punts podran ofeshy

rir los teus lervcyraquo per carta

Totas las carta y comunicacions deuran dirigiria

A l Director do L A L l i MaNfcBA

( a r e of K Puig t o mdash B o x 4108 gt 1 W Y O B K

A mon estimat amich y company En Arthur Cuyds Armengol fundador y director de L A LLUMANI I middotA de Nova York

A IH claror quo tlon ta L I I M A N E I E A sesbargiren las ombras de mon cor com IIacute Talc de ttolsa primavera siun la neu y brota falaguera (laroma s rica ensisadora llor

Confesso mon pecat la nuvolada del negre olvitja luacutenima cubria y nera per ma lira menyspreada la llengua dAussias March la au emula hermosa parla dEn Viceua uumlaroiacutes ( 1 )

Mes dintre 1 cormdashcom la vestal romana la sacra llamamdashen amoroacutes caliu guardava jo ma llengua catalana mdashLauceIacuteI migrat a terra lliiiiyadana La de cantar lo que aprengueacute en sou uiu

i Ben baja ton afany ImdashLa L I I M A N E I Iacute A penyora nes de magravegica victoriagrave del progreacutes laietagrave noble senyera mdashEscolta lo que t diu la pagravetria entera Iacute M patia en catalagrave Veu li don glona l

J F V K R t i h Z

H A B A A lo 11raquo JJecembre de 1874

( 1 ) L o famoe Vvceni Garcia moi conegut per lo nom de Kectorde Vall

fagona

INo r o i - o r t l n laquo1copy m i Lleugera com bo es la daina A l despuntar lo matiacute Baixa lloseta la escala

Sens recordarse de miacute Kntra fresca y son rosada Per la porta del jardiacute Animant tot lo que mira

Sens recordarse de niiacute Plors trapitjan olorosas Sos peus mes lilauclis quel mailil Flors per totas parts ne troba

Ias t-spinns son per mi

Papallonaraquo la rodejau Igtun rossinyol troba lniu Corre busca vola juga

Y no srcconla de mi De pensaments yviole tas l le rosas y llasemiacutes Forma un ramet ipial cor posa

Deu meu si seriiacute per niiacute t A b no contenta y joyosa Corre iacuteiacute trobar son cosiacute Doiianlli amorosa Is brassos

V lli srecorda de mi L o BOBIN9T

o N e e r o l u t f i a laquo I laquo - 1 I I I I V 1 ~ I

Los h es meacutes notables que han mort en lo any 1874 son los seguumlents

Janer 17mdash Los cegravelebres bessons Siamesos Chang y Eng ltpie estaban units per un lligament de carn Moriren en la Carolina del Nort agrave la edat de 0iacute anys algt dos horas de diferencia

Dia liacutemdash Kufrosiiacuteia Parcpa -Rosa prima donna de gran reputacioacute Nasqueacute agrave Kdinburg y moriacute a Londres i la edat de bullbullgt anys

Febrer 0mdashDavid Fredcricli Strauss cegravelebre es-critor alemany y autor de la Vida de Jesuacutes Nasqueacute en Wurtemberg y moriacute iacutei la edat de G6 an s

Dia 10mdashIules Miclielet historiador francegraves Nasiacutepieacute i laris cu lo any I 708

Mars 8mdashMillard lillmore ex-1rcsident de la Repuacuteblica dels Estats lnits Nasqueacute en lo any 180(1 y moriacute en la ciutat de Buacutetlalo

Dia 11mdashCharles Suniner Senador tle la Repuacuteshyblica dels Estats Units gran estadista y eloquumlent Orador Nasqueacute en loston en lo any 1811 y mori en Washington

Abril mdashWiliumllam Von Kaulback cegravelebre pintor alemany Nasqueacute en Waldeck en lo any 1805 y mori a MIMIN li

Juny 10mdash1 ules Janiu gran criacutetich francegraves Nasqueacute en lo any 18111 y mori en laris

Dia 18mdashManuel de la Concha mariscal de caniacute]) del exegravercit espanyol Nasqueacute en lo any 1701 y moriacute en la batalla de Estella al lieiite tle las tro pas

Septembre 13mdashFraneois Pierre (iiiillaiuue Gui-ol estadista e historiador francegraves Nasqueacute en Nismes y mori en Valricher a la edat tle 87 anys

Novembre 10mdashFranciscagrave Lersiindi general es panyol

Dia SimdashMariano Fortuny cegravelebre pintor catalagrave Nasqueacute en Reus y moriacute iiacute Roma iiacute la edat de 3gt anys

J)ecembrc 31mdashAlexandre auguste Ledru-Bollin demiicrata francegraves Nasqueacute en laris en lo any I S I I S

K u d e v i i u t l a raquo u t x a H

Pera correspondrer agrave la falaguera acceptacioacute

que tots los nostres paysagravens han dispensat agrave L A L L U M A N E R A puig no solsament se ha agotat la

edicioacute dels nuacutemeros i y 2 sino que del nuacutemero 3 ha sigut necessari ferne una tirada doble pera poshy

der servir als nostres suscriptors de las islas de

Cuba y Puerto Rico de Catalunya de Fransa de

Inglatcrra de Meacutejico y dels Estats Units (ahont

ne tenim agrave Nova York Nova Orleans Filadegravelfia

Baltimore Charlcston Mobilc Pensacola Ilion

Pascagoula Washington de Kansas y San lran-

cisco de Califogravernia) habem determinat engrandir

L A L L U M A N E R A que de aqui en avant tindragrave vuyt

planas en compte de quatre y dos de dibuixos

en lloch de nua sens aumentar per axoacute lo preu

de la suscripcioacute

Desitjeacutem que la nostra Revista se puga comshy

parar ab los millors perioacutedichs ilmiddotlustrats del

extranger y tenim la confiansa de lograrho si no

ens falta la proteccioacute y ajuda dels catalans Nosshy

altres posarem los blens perograve es preciacutes que vinga

loli en forma de siiscripcions

L o a lt l i lgtuixoM laquo le u c j u o t iacute i iacute i i inmiddot i middoto

Habem dedicat una plana an En Mariano Forshytuny com un petit tribut de admiracioacute y de patriotisme L o retrato que presentem estagrave reshyproduint del que publicagrave lo perioacutedich francegraves UlUustration trchicntlo de una fotografia deu Hertall L o grabat que representa un incident del enterro den Fortuny dona una idea de la populashyritat de aqueix jove y mal-lograt pintor puig los artistas principals de Roma tingueren un gran orgull en poder portar lo seu feacuteretro al cementiri Tots los perioacutedichs de Europa tlcdican llarchs arshyticles agrave planyir la sua mort y fins criacutetichs franceshysos que generalment son tant parcials en favor de sos paysans no tenen reparo en confessar que En Fortuny era superior agrave tots Los aymants de las Arts se lamentan de que en Europa hagian queshydat molt pochs dels quadros millors den Fortuny puig quasi tots los adquiriacute lo rich botiguer de Nova Vork Mr A T Stewart L o tribut que avuy li dedica L A L L U M A N E K A es lo menys que pot fer pera honrar la sua memograveria

La segona plana conteacute dos dibuixos den Cu-sachs L o primer representa la llumanera del soldat una bayoncta clavada cn terra que sershyveix de candelero mentres uns quants soldats jugan agrave cartas sobre un timbal dins de una tenda de campanya L o segon dibuix representa ab molta exactitut la animacioacute y mohiment ques veu tots los dias cn Brvadway que es lo carrer principal de Nova Yorx Al l iacute hi veuran molta gent que va per las aceras policaiieu que posarraquo ordre cotxos centrals carros y carretons de toshytas menas caballs que cauen carros que se atravessan y meacutes lluny se veu venir correns y treyent fum una bomba de vapor que va agrave apashygar algun incendi

N o r a Y o r k i ltlaquobull F e h i ilaquo- i gt-lt7 ff

V I 1 I - X I I

Encara que la restauracioacute de la monarquia en la nostra Pagravetria se veya venir ja fa algun temps debeacutem confessar que la noticia de la proclamacioacute ( j u e s f a n del rey Alfonso XI1 nos sorprengueacute puig no pensavam que succehiacutes tan prompte

L objecte de L A L I U M A N K K A es fer llum y com la poliacutetica molt sovint la apaga procurarem no ficar may lo ble dintre de res que tinga color poliacutetich Las nostras opinions las guardarem sempre detras del pagravempol y las dels altres las respectarem sens ficarnos en si son verdas gro-gas oacute vermcllas Voler que tots los catalans pensen del mateix modo en poliacutetica seria un disshybarat tan gran com empenyarse en que tots tingan lo cabell negre Y com nosaltres desitjeacutem que L A L I U M A N K K A agrade a tots los catalans per axoacute nos abstindrem de tractar de poliacutetica que es la verdadera poma de la discograverdia

Pero lo aconteiximent de que nos ocupem es tan important y pot cambiar de tal modo lo curs que fins ara han seguit las cosas en la nostra Pagraveshytria que be mereix que li dediquem unas cuantas ratllas salvant sempre la part poliacutetica que en ell estagrave entranyada

Espanya necesita pau Sols la pau pot tor-narli las forsas que ha perdut Estagrave degravebil y estagrave ferida ferida per las suas mans Espanya ha volgut afeytarse y se ha tallat N o teacute encara la ma prou segura pera afeytarse sola y se ha posat la cara com un Sant Llagravetzer Ara conveacute ques deixi la barba pera fer respecte y si ha de afeytar an alguacute que sia als extrangers que llavors siacute sabia manejar be la navaja

Si en compte de estar matantse los uns als alshytres los espanyols se haguessen dedicat agrave trava-llar agrave fer progressos en la induacutestria agrave- dcsarrollar la agricultura y lo cograverners agrave fer obras puacuteblicas de importagravencia avuy la nostra Pagravetria seria progravespera y feliacutes envidiada y respectada dels altres pobles Pero lluny de fer axoacute se complauen en destruir lo que estagrave fet ponts y carreteras y camins de ferro privan agrave la pagravetria dels brassos que li fan falta pera explotar sas ricas minas y arrancarli sos productos agrlcolas enviant agrave la guerra agrave un jovent que fagrave llagravestima lo bo y millor que tenim agrave casa gastan lo poch cregravedit que li queda agrave la nacioacute en poacutelvora y fum y ens fan passar als ulls de tot lo mon com un poble de feras que emshypleat) la sua forsa en desrfcdassarse los uns als altres

De la manera que estaba Espanya no podia seshyguir Tothom ne estaba convensut Tothom dcya axoacute no pot anar ni ab roilas Era doncs necessari un cambi L o cambi ja se ha fet Veurem lo que en resultaragrave

Si Alfonso X I I porta la pau que tan necessishytem si baix lo seu rcynat floreix la induacutestria y lo cograverners y prospera la nacioacute j queacute meacutes poden deshysitjar los espanyols que verdaderament estimen agrave sa pagravetria

i Benehit sia Alfonso X I I si axoacute fa benehit sia qualsevol que ho fassa

o

L o interegraves que pren aquet pais per lo Uuhi-ment de la Exposicioacute va creixent cada dia y se deixa veurer no tant sols en la part activa que hi prenen los perioacutedichs sino en las suscrip-cions dels principals comerciants eacute industrials

totas las ciutats de la Unioacute pera costejar los gastos de aquella gran fira L o opulent botiguer Mr A T Stewart ha contri-buhit $iOcxxgt y varias casas de cograverners de aquesta ciutat $5000 cada una

Fina ara vint y quatre nacions extrangeras han comunicat la intencioacute de pendrer part en la Exposicioacute de Filadegravelfia Totas han compreacutes la gran importagravencia de aqueix certamen intershynacional que obriragrave agrave la induacutestria europea nous camps en lo continent de Amegraverica permetent als pobles de aquet hemisferi examinar las proshyduccions del altre sens necessitat de atravessar lo Atlagraventich

L o espay que se ha reservat agrave cada nacioacute estagrave expressat en la seguumlent taula

liux Quadrats

Estats lnits (K t a l ) 123160 ltJ 1 1 1 1 Bretanya Canadagrave Iacutendia v Austragravelia 40748 Imperi deAlemanya 27264 Fransa Artell v altres colonias 27264

I n l amp J c p o middot l o l O d u li I i ltllt-1 li i L o cambi de gobern en Espanya ha fet necesshy

sari un cambi de personal en la comissioacute que ha de representar agrave la nostra pagravetria en la Exposicioacute de Filadegravelfia Emilio Castclar ha renunciat agrave la Presidegravencia de la dita comissioacute y pera sustituirlo ha sigut nombrat lo Marqueacutes dc Hcdmar Es una gran llagravestima que no vinguia en Castelar reshypresentant agrave Espanya puig en la nostra opinioacute la sua presencia hauria assegurat agrave la part espashynyola de la Exosicioacute meacutes atencioacute eacute interegraves del que generalment most ran los americans per las cosas de la nostra Pagravetria pero creyem que no perquegrave ell deixi de venir seragrave menos completa eacute interesshysant la part que los expositors espanyols pren-guian en aquell certamen

Interin no ve la comissioacute estan encarregats de vetllar per los interessos de Espanya en aquet assumpto lo nostre ministre en Washington Excmo Sr D Antonio Mantilla y lo nostre Coacutensul y Vice-Coacutensul de Filadegravelfia Sabem que lo primer ha demanat ja als Directors de la F-xposicioacute lo lloch que ha de ocupar la part espanyola en lo Palau Industrial

Las obras de aquet estan bastant adelanta-das puig las parets arriban ja prop de la alsada de un primer pis Los directors volen evitar que succeheixa aqui lo que succehiacute agrave Viena ahont las obras no estigueren llcstas pera lo temps fixat

Agraveustria 1Iacute3328 Bras 1 17520 Espanya y sas colonias L5552 Repuacuteblica Argentina 15552 Itagravelia 11004 Meacutejico 11004 Peruacute U664 Ruacutessia 10044 Suegravecia v Noruega 10044 Ohile 0 744 Paisos Baixos y Dinamarca 7770 Pegraversia 7770 Egipte 7770 Turquia 7770 Estats Units de Cologravembia 7770 China 7200 Japon 7200 Suiumlssa 0150 Yeiieztielii 5508 Guatemala fuos Nicaragua 4550 San Salvador 45Iacute0 Siain 3940 Honduras 3888 Equador 3888 HaytiT 3888 IslasSamlwich 3888 Libegraveria 2208

Naturalment aquet presupoacutesit sufriragrave algunas modificacions y per lo que agrave Espanya toca de-sitjariam que la tingueacutes molt marcada en lo au-ment despay puig no ens agrada veurer al Brasil abans de nosaltres

La inmcnsa poblacioacute de aquesta Repuacuteblica las facilitats de comunicacioacute que hi ha no tan sols entre los Estats de la Unioacute sino entre aquet pais y lo Canadagrave Meacutejico las Antillas y las Ameacutericas llatinas la aficioacute que tenen agrave viatjar los amerishycans y lo interegraves que despertaragrave tan gran aconshyteiximent en los pobles vehins y fins en las nashycions extrangeras tot faragrave que la concurregravencia agrave la Exposicioacute sia molt meacutes numerosaque en las que se han celebrat fins ara en las grans capitals de Europa

Filadegravelfia es una ciutat molt populosa y sishytuada agrave curta distancia dels grans centros comershycials eacute industrials de la Repuacuteblica Tres horas de ferro-carril la separan de Nova York tres horas y mitja de Baltimore y unas cinch horas de Washshyington La ciutat meacutes distant dintre dels Estats Units es San Francisco de Califogravernia peroacute lo ferro-carril del Paciacutefich ha escursat la distancia ques recorre avuy en sis oacute set dias Naturalment lo interegraves que han dc tenir en la Exposicioacute de Fishyladegravelfia los habitants de Califogravernia seragrave molt meacutes gran quel que hajan pogut tenir en las exposishycions de Londres Paris oacute Viena los pobles sepashyrats de aquellas capitals per sis oacute set dias de ferro-carril Vo l dir axoacute que la concurregravencia dels mateixos americans seragrave inmensa y no seragrave escasa la dels extrangers sobre tot de altres punts dc Amegraverica lo qual faragrave que los expositors obtingan meacutes ventatjas de la Exposicioacute dc Filadegravelfia que de las altres ja citadas

Pera los forasters hi hauragrave la gran comoditat dc poder viurer en Nova York ciutat que ofereix molts meacutes atractius y diversions que Filadegravelfia y anar y venir tots los dias agrave la Exposicioacute passant alli cinch oacute sis horas y arribant agrave Nova York agrave temps pera anar al teatro

I n d uacute s t r i a C i i n i i i i n a

Pera donar una idea del grau de adelanto en ques troba agrave Catalunya la importantiacutessima induacutesshytria de teixits de cotoacute y llana apuntarem aqui alguns datos referents tres grans fagravebricas que honran agrave la nostra Pagravetria so es La Espana Industrial fagravebrica de estampats fundada per los germans Muntadas la fagravebrica de teixits de cotoacute de Batlloacute germans y la de teixits de llana de Sert germans y Solagrave

L a Espana Industrial se fundagrave en lo any 1847 y avuy teacute 7 magravequinas de vapor de 500 ca-balls de forsa 1000 telers mecagravenichs 42000 fusos y 8 magravequinas de estampar fins ab deu colors L o nuacutemero de travalladors homes y donas que em-plea es de 1570 y los jornals quels hi paga pu-jan al cap del any agrave meacutes dc un milioacute y mitj de pesseta1raquo Aquesta fagravebrica produheix en temps ordinal i 600 pessas diarias de teixits y 500 de estampats y per terme mitj los ingressos anuals pujan agrave 4750000 pessetas

La fabrica de Batlloacute germans fundada en lo any 1869 teacute varios departaments lo de las Ay-guagraves ahont hi ha estanys que contenen un voluacute-men de 23428 metros cuacutebichs y las bombas ne trauen 28980 litros cada hora lo de la Maquinashyria ahont hi ha magravequinas de filar del sistema Hall magravequinas de enmidonar del sistema modifishycat de Corian y altres de accioacute directa y de siste-mas comuns lo departament dels Fornas y Fershyreria lo de Filats ahont hi ha batans cardas y 51900 fusos sclfacting lo de Teixits hont hi ha 1344 telers mecagravenichs lo Gasoacutemetro que produshyheix 585 metros de gas cada 24 horas y la fagravebrica de Midoacute sens contar los tallers de fusteria llau-neriacutea caldereriacutea urdidoras e tc etc La xeme-neya de la fagravebrica te 62 metros de alt

Aquesta fagravebrica dona feyna agrave 2450 traballa-dors y los jornals pujan agrave 42000 pessetas cada setmana Gasta 152000 kilos cada setmana de combustible y la produccioacute setmanal es de 36500 kilos de cotoacute filat desde lo nuacutemero 13 fins al 48 y 4700 pessas de 53 metros cada una de^ musselinas trafalgars ulls de perdiu armadores villanuevas cretonas cu-rados barcelonas de cxcel-lcnt qualitat que obtingueren medalla dc Progreacutes en la exposicioacute de Viena

La casa de Sert germans y Solagrave te set fagravebricas agrave Catalunya L a sua fundacioacute conta seacuter desde lo any 1843 Tota la fabricacioacute se fa agrave ma excepshytuant 20 telers mecagravenichs ques mouen per vapor y ques tenen com ensaig Hi ha 525 telers 2 magravequinas dc togravercer y 9 de fer canons y los trashyvalladors son 1338 entre homes donas y noys Los ingresos anuals son per terme mitj de 3500000 pessetas Exporta las suas manufacturas agrave las Antillas Peruacute la Repuacuteblica Argentina Meacutexico y los Estats Units Las alfombras ques fan en aquesta fagravebrica poden compararse ab las millors extrangeras y es tal la excel-lcncia de las manushyfacturas que de ella ixen ja sian mantas reps tapiceria e tc que en las Exposicions de Paris y Londres obtingueren medallas y en la de Viena lo Oran Premi de Honor que molt pochs expositors alcansaren

N o son aqueixas las uacutenicas fagravebricas industrials que teacute Catalunya altres ne hi ha que tambeacute honshyran al pais peroacute creyem que los datos que acashybem de donar seran llegits ab satisfaccioacute y orgull per los que miren ab interegraves lo adelanto de la inshyduacutestria catalana

J_ii G u o r r u

j Q u c no ho saben Han dit alguns perioacutedichs americans que lo President Grant teacute la intencioacute de declarar la guerra agrave Espanya ab lo objecte de quel tornin agrave elegir pera la Presidegravencia en lo any 1876 A x oacute no potser perquegrave encara que En Grant te un cap com una carabassa no cs tan tonto que no comprengui que en temps dc guerra ahont se necessitan los militars es en campanya y lo President dels Estats Units teacute que estar en Washington al frente del Poder Executiu Y ell mateix acaba de informar al Congress que los Esshytats Units no estan preparats pera defendrerse en cas dc una guerra extrangera y ha demanat $250000 pera comprar canons grossos y fortificar las fortificacions

i Ara vegin A b $250000 non hi ha en aquesta teira pera comprar deu canons perquegrave com lo diner es de paper sen gasta la mitat al passar per las mans dels empleats puacuteblichs j Ja ens la faran la guerra ja peroacute seragrave ab la llengua

N o r a Y o r k i ltlaquobull F e h i ilaquo- i gt-lt7 ff

V I 1 I - X I I

Encara que la restauracioacute de la monarquia en la nostra Pagravetria se veya venir ja fa algun temps debeacutem confessar que la noticia de la proclamacioacute ( j u e s f a n del rey Alfonso XI1 nos sorprengueacute puig no pensavam que succehiacutes tan prompte

L objecte de L A L I U M A N K K A es fer llum y com la poliacutetica molt sovint la apaga procurarem no ficar may lo ble dintre de res que tinga color poliacutetich Las nostras opinions las guardarem sempre detras del pagravempol y las dels altres las respectarem sens ficarnos en si son verdas gro-gas oacute vermcllas Voler que tots los catalans pensen del mateix modo en poliacutetica seria un disshybarat tan gran com empenyarse en que tots tingan lo cabell negre Y com nosaltres desitjeacutem que L A L I U M A N K K A agrade a tots los catalans per axoacute nos abstindrem de tractar de poliacutetica que es la verdadera poma de la discograverdia

Pero lo aconteiximent de que nos ocupem es tan important y pot cambiar de tal modo lo curs que fins ara han seguit las cosas en la nostra Pagraveshytria que be mereix que li dediquem unas cuantas ratllas salvant sempre la part poliacutetica que en ell estagrave entranyada

Espanya necesita pau Sols la pau pot tor-narli las forsas que ha perdut Estagrave degravebil y estagrave ferida ferida per las suas mans Espanya ha volgut afeytarse y se ha tallat N o teacute encara la ma prou segura pera afeytarse sola y se ha posat la cara com un Sant Llagravetzer Ara conveacute ques deixi la barba pera fer respecte y si ha de afeytar an alguacute que sia als extrangers que llavors siacute sabia manejar be la navaja

Si en compte de estar matantse los uns als alshytres los espanyols se haguessen dedicat agrave trava-llar agrave fer progressos en la induacutestria agrave- dcsarrollar la agricultura y lo cograverners agrave fer obras puacuteblicas de importagravencia avuy la nostra Pagravetria seria progravespera y feliacutes envidiada y respectada dels altres pobles Pero lluny de fer axoacute se complauen en destruir lo que estagrave fet ponts y carreteras y camins de ferro privan agrave la pagravetria dels brassos que li fan falta pera explotar sas ricas minas y arrancarli sos productos agrlcolas enviant agrave la guerra agrave un jovent que fagrave llagravestima lo bo y millor que tenim agrave casa gastan lo poch cregravedit que li queda agrave la nacioacute en poacutelvora y fum y ens fan passar als ulls de tot lo mon com un poble de feras que emshypleat) la sua forsa en desrfcdassarse los uns als altres

De la manera que estaba Espanya no podia seshyguir Tothom ne estaba convensut Tothom dcya axoacute no pot anar ni ab roilas Era doncs necessari un cambi L o cambi ja se ha fet Veurem lo que en resultaragrave

Si Alfonso X I I porta la pau que tan necessishytem si baix lo seu rcynat floreix la induacutestria y lo cograverners y prospera la nacioacute j queacute meacutes poden deshysitjar los espanyols que verdaderament estimen agrave sa pagravetria

i Benehit sia Alfonso X I I si axoacute fa benehit sia qualsevol que ho fassa

o

L o interegraves que pren aquet pais per lo Uuhi-ment de la Exposicioacute va creixent cada dia y se deixa veurer no tant sols en la part activa que hi prenen los perioacutedichs sino en las suscrip-cions dels principals comerciants eacute industrials

totas las ciutats de la Unioacute pera costejar los gastos de aquella gran fira L o opulent botiguer Mr A T Stewart ha contri-buhit $iOcxxgt y varias casas de cograverners de aquesta ciutat $5000 cada una

Fina ara vint y quatre nacions extrangeras han comunicat la intencioacute de pendrer part en la Exposicioacute de Filadegravelfia Totas han compreacutes la gran importagravencia de aqueix certamen intershynacional que obriragrave agrave la induacutestria europea nous camps en lo continent de Amegraverica permetent als pobles de aquet hemisferi examinar las proshyduccions del altre sens necessitat de atravessar lo Atlagraventich

L o espay que se ha reservat agrave cada nacioacute estagrave expressat en la seguumlent taula

liux Quadrats

Estats lnits (K t a l ) 123160 ltJ 1 1 1 1 Bretanya Canadagrave Iacutendia v Austragravelia 40748 Imperi deAlemanya 27264 Fransa Artell v altres colonias 27264

I n l amp J c p o middot l o l O d u li I i ltllt-1 li i L o cambi de gobern en Espanya ha fet necesshy

sari un cambi de personal en la comissioacute que ha de representar agrave la nostra pagravetria en la Exposicioacute de Filadegravelfia Emilio Castclar ha renunciat agrave la Presidegravencia de la dita comissioacute y pera sustituirlo ha sigut nombrat lo Marqueacutes dc Hcdmar Es una gran llagravestima que no vinguia en Castelar reshypresentant agrave Espanya puig en la nostra opinioacute la sua presencia hauria assegurat agrave la part espashynyola de la Exosicioacute meacutes atencioacute eacute interegraves del que generalment most ran los americans per las cosas de la nostra Pagravetria pero creyem que no perquegrave ell deixi de venir seragrave menos completa eacute interesshysant la part que los expositors espanyols pren-guian en aquell certamen

Interin no ve la comissioacute estan encarregats de vetllar per los interessos de Espanya en aquet assumpto lo nostre ministre en Washington Excmo Sr D Antonio Mantilla y lo nostre Coacutensul y Vice-Coacutensul de Filadegravelfia Sabem que lo primer ha demanat ja als Directors de la F-xposicioacute lo lloch que ha de ocupar la part espanyola en lo Palau Industrial

Las obras de aquet estan bastant adelanta-das puig las parets arriban ja prop de la alsada de un primer pis Los directors volen evitar que succeheixa aqui lo que succehiacute agrave Viena ahont las obras no estigueren llcstas pera lo temps fixat

Agraveustria 1Iacute3328 Bras 1 17520 Espanya y sas colonias L5552 Repuacuteblica Argentina 15552 Itagravelia 11004 Meacutejico 11004 Peruacute U664 Ruacutessia 10044 Suegravecia v Noruega 10044 Ohile 0 744 Paisos Baixos y Dinamarca 7770 Pegraversia 7770 Egipte 7770 Turquia 7770 Estats Units de Cologravembia 7770 China 7200 Japon 7200 Suiumlssa 0150 Yeiieztielii 5508 Guatemala fuos Nicaragua 4550 San Salvador 45Iacute0 Siain 3940 Honduras 3888 Equador 3888 HaytiT 3888 IslasSamlwich 3888 Libegraveria 2208

Naturalment aquet presupoacutesit sufriragrave algunas modificacions y per lo que agrave Espanya toca de-sitjariam que la tingueacutes molt marcada en lo au-ment despay puig no ens agrada veurer al Brasil abans de nosaltres

La inmcnsa poblacioacute de aquesta Repuacuteblica las facilitats de comunicacioacute que hi ha no tan sols entre los Estats de la Unioacute sino entre aquet pais y lo Canadagrave Meacutejico las Antillas y las Ameacutericas llatinas la aficioacute que tenen agrave viatjar los amerishycans y lo interegraves que despertaragrave tan gran aconshyteiximent en los pobles vehins y fins en las nashycions extrangeras tot faragrave que la concurregravencia agrave la Exposicioacute sia molt meacutes numerosaque en las que se han celebrat fins ara en las grans capitals de Europa

Filadegravelfia es una ciutat molt populosa y sishytuada agrave curta distancia dels grans centros comershycials eacute industrials de la Repuacuteblica Tres horas de ferro-carril la separan de Nova York tres horas y mitja de Baltimore y unas cinch horas de Washshyington La ciutat meacutes distant dintre dels Estats Units es San Francisco de Califogravernia peroacute lo ferro-carril del Paciacutefich ha escursat la distancia ques recorre avuy en sis oacute set dias Naturalment lo interegraves que han dc tenir en la Exposicioacute de Fishyladegravelfia los habitants de Califogravernia seragrave molt meacutes gran quel que hajan pogut tenir en las exposishycions de Londres Paris oacute Viena los pobles sepashyrats de aquellas capitals per sis oacute set dias de ferro-carril Vo l dir axoacute que la concurregravencia dels mateixos americans seragrave inmensa y no seragrave escasa la dels extrangers sobre tot de altres punts dc Amegraverica lo qual faragrave que los expositors obtingan meacutes ventatjas de la Exposicioacute dc Filadegravelfia que de las altres ja citadas

Pera los forasters hi hauragrave la gran comoditat dc poder viurer en Nova York ciutat que ofereix molts meacutes atractius y diversions que Filadegravelfia y anar y venir tots los dias agrave la Exposicioacute passant alli cinch oacute sis horas y arribant agrave Nova York agrave temps pera anar al teatro

I n d uacute s t r i a C i i n i i i i n a

Pera donar una idea del grau de adelanto en ques troba agrave Catalunya la importantiacutessima induacutesshytria de teixits de cotoacute y llana apuntarem aqui alguns datos referents tres grans fagravebricas que honran agrave la nostra Pagravetria so es La Espana Industrial fagravebrica de estampats fundada per los germans Muntadas la fagravebrica de teixits de cotoacute de Batlloacute germans y la de teixits de llana de Sert germans y Solagrave

L a Espana Industrial se fundagrave en lo any 1847 y avuy teacute 7 magravequinas de vapor de 500 ca-balls de forsa 1000 telers mecagravenichs 42000 fusos y 8 magravequinas de estampar fins ab deu colors L o nuacutemero de travalladors homes y donas que em-plea es de 1570 y los jornals quels hi paga pu-jan al cap del any agrave meacutes dc un milioacute y mitj de pesseta1raquo Aquesta fagravebrica produheix en temps ordinal i 600 pessas diarias de teixits y 500 de estampats y per terme mitj los ingressos anuals pujan agrave 4750000 pessetas

La fabrica de Batlloacute germans fundada en lo any 1869 teacute varios departaments lo de las Ay-guagraves ahont hi ha estanys que contenen un voluacute-men de 23428 metros cuacutebichs y las bombas ne trauen 28980 litros cada hora lo de la Maquinashyria ahont hi ha magravequinas de filar del sistema Hall magravequinas de enmidonar del sistema modifishycat de Corian y altres de accioacute directa y de siste-mas comuns lo departament dels Fornas y Fershyreria lo de Filats ahont hi ha batans cardas y 51900 fusos sclfacting lo de Teixits hont hi ha 1344 telers mecagravenichs lo Gasoacutemetro que produshyheix 585 metros de gas cada 24 horas y la fagravebrica de Midoacute sens contar los tallers de fusteria llau-neriacutea caldereriacutea urdidoras e tc etc La xeme-neya de la fagravebrica te 62 metros de alt

Aquesta fagravebrica dona feyna agrave 2450 traballa-dors y los jornals pujan agrave 42000 pessetas cada setmana Gasta 152000 kilos cada setmana de combustible y la produccioacute setmanal es de 36500 kilos de cotoacute filat desde lo nuacutemero 13 fins al 48 y 4700 pessas de 53 metros cada una de^ musselinas trafalgars ulls de perdiu armadores villanuevas cretonas cu-rados barcelonas de cxcel-lcnt qualitat que obtingueren medalla dc Progreacutes en la exposicioacute de Viena

La casa de Sert germans y Solagrave te set fagravebricas agrave Catalunya L a sua fundacioacute conta seacuter desde lo any 1843 Tota la fabricacioacute se fa agrave ma excepshytuant 20 telers mecagravenichs ques mouen per vapor y ques tenen com ensaig Hi ha 525 telers 2 magravequinas dc togravercer y 9 de fer canons y los trashyvalladors son 1338 entre homes donas y noys Los ingresos anuals son per terme mitj de 3500000 pessetas Exporta las suas manufacturas agrave las Antillas Peruacute la Repuacuteblica Argentina Meacutexico y los Estats Units Las alfombras ques fan en aquesta fagravebrica poden compararse ab las millors extrangeras y es tal la excel-lcncia de las manushyfacturas que de ella ixen ja sian mantas reps tapiceria e tc que en las Exposicions de Paris y Londres obtingueren medallas y en la de Viena lo Oran Premi de Honor que molt pochs expositors alcansaren

N o son aqueixas las uacutenicas fagravebricas industrials que teacute Catalunya altres ne hi ha que tambeacute honshyran al pais peroacute creyem que los datos que acashybem de donar seran llegits ab satisfaccioacute y orgull per los que miren ab interegraves lo adelanto de la inshyduacutestria catalana

J_ii G u o r r u

j Q u c no ho saben Han dit alguns perioacutedichs americans que lo President Grant teacute la intencioacute de declarar la guerra agrave Espanya ab lo objecte de quel tornin agrave elegir pera la Presidegravencia en lo any 1876 A x oacute no potser perquegrave encara que En Grant te un cap com una carabassa no cs tan tonto que no comprengui que en temps dc guerra ahont se necessitan los militars es en campanya y lo President dels Estats Units teacute que estar en Washington al frente del Poder Executiu Y ell mateix acaba de informar al Congress que los Esshytats Units no estan preparats pera defendrerse en cas dc una guerra extrangera y ha demanat $250000 pera comprar canons grossos y fortificar las fortificacions

i Ara vegin A b $250000 non hi ha en aquesta teira pera comprar deu canons perquegrave com lo diner es de paper sen gasta la mitat al passar per las mans dels empleats puacuteblichs j Ja ens la faran la guerra ja peroacute seragrave ab la llengua

l_o C n r i i a v n l

Se acosta la egravepoca en que Sa Majestat lo Rey Carnestoltas ix pel mon agrave visitar agrave sos lleals suacutebshydits Com aqueix monarca detesta las repuacutebli-cas no se digna venir al Estats Units aixls cs que cn aquesta terra (fora de Nova Orleans que casi be es una ciutat estrangera i passa lo Carnashyval completament desconegut Ni se veuen magraves-caras ni ha comparsas ni reacutes que indique que aquell alegre monarca recorre lo mon

Carctas sen veuen aqui tot lany peroacute son ca-retas de carn Kn llocb la Hipocresia ha distrishybuint tantas carctas com en aquesta terra Las donas las portan de sirenas los homes de sagravetiros ab banyas y tot L o Reverendo Pare Beechcr la porta de capellagrave protestant molt devot molt honest y molt sant L o President Orant la porta de un gran home de un gran militar y de un gran gobernant pero non porta meacutes que la cashyreta L o Secretari de Estat Mr Fish ha escu-llit la careta de neutralitat pero j o li he vist fer lo ullet als simpatisadors de Cuba llibreta L o Herald y altres perioacutedichs americans portan cashyreta de il-lustracioacute y de grans coneixements peroacute sense la careta semblan tota una altre cosa En fiacute casi tots portan careta Per axoacute diheacutem que aqui lo Carnaval dura tot lany

Fa algun temps que los extrangers introduhircn en Nova York los balls de magravescaras Los aleshymanys y los francesos ne donan alguns tots los anys peroacute quins balls L a concurregravencia es molt numerosa axoacute siacute hi ha disfressas molt boshynagraves y elegants pero queacute en treyeacutem si hi falta lo principal cn un ball de magravescaras que cs la anishymacioacute per part de las donas Aqui no hi ha terme mitj las que son mm sanetas se llensan agrave ballar lo cancan de una manera escandalosa que fa sortir los colors fins agrave la careta que portan las senyoras de casa sua van acompanyadas del seu marit oacute de algun parent oacute amich y en tota la nit noi deixan y encara que van disfrassadas se ofenen si un las trau agrave ballar oacute els hi dirigeix la paraula Ninguacute pot parlar ab una magravescara sense coneixeria y fins pera axoacute se necessita haber sigut presentat Ara diguen vostegraves com es possible que un hom se divertesca en un ball de aquesta terra Las americanas no saben esbroncar meacutes que la butxaca y axoacute ho fan molt millor sense careta

o

H I 1 M V l l I O l l t i l U I M

L o dia 14 de Febrer es San Valentiacute y en aquet pais hi ha la costum de enviar en eix dia las noyas als seus amichs unas estampas fetas expressament per aquet objecte ques dihuen valentiins las quals son de varias menas desde molt scnsillas y de poch preu fins agrave molt historiadas y luxosas que costan un grapat de dollars La significacioacute de aquestas missivas estagrave expressada generalment cn los versos que contenen unas voltas amorosos y altres burleschs y com son anoacutenimas la gragravecia conshysisteix en endevinar qui las envia y dirigime una altra en resposta agrave la verdadera persona Es tan gran lo nuacutemero de Valentines que se envian pel correu sens contar las ques tiran per sota lasportas que los carters no poden donar abast en molts dias puig aquesta costum dura fins agrave fiacute de mes L o objecte primitiu de las Ia Ien tines era elegir las noyas un caballer per tot lany al que anomena-ban lo seu Valen t iacute que era una espegravecie de galan que las acompanyaba per tot arreu pero la costum ha degenerat tant que ara las iacute alentiacute-nes nmorosas son molt pocas y las demas son cari-caturas que se entreten cn enviar las criadas agrave sas mestressas y amigas Ja se comensan agrave veurer moltas lali -itines de enda en los aparadors de las botigas de modo que aquesta costum proshyporciona treball agrave la induacutestria y diversioacute agrave molta gent

o

I 1 1 1 1 1

Fa molt temps que los laborattes projectan enshyviar agrave Cuba una altre expedicioacute L o beneyt den Aguilera diu quell li portaragrave com si no sabessem que sempre fa tortas y en compte de anar agrave un punt las camas lo portan agrave un altre A l s Agents de Cuba els hi passa lo mateix que an aquell (pics volia fer una casa peroacute no se la feya per vint y cinch rahons la primera perquegrave no tenia diners Ells tampoch envian la expedicioacute per cinquanta rahons la primera perquegrave no tenen diners y la segona perquegrave no tenen homes A l s emigrats residents en Nova York sels hi ha despertat de

poch temps tal aficioacute agrave tiavallar que meacutes se esti-rnan guanyarse lo pa fent cigarros que anar agrave ser coronels oacute generals cn la manigua L o mateix teacute T o t acaba ab fum Y ben mirat lo que passa en la terra del fumar no deixa de ser lloacute-gich Los insurgents han adoptat la teya com arma de destruccioacute L o quells volen es cremarho tot y fer fum Y ho lograragraven en fum se conshyvertiran llurs ilmiddotlusions y llurs esperansas en fum se convertiran llurs projectes y la insurreccioacute passhysaragrave com lo fum Y ells tambeacute cremaran y faran fum quant emigren agrave la altre vida En las cal-deras den Pere Hotcr se fuma sense tabaco Alliacute no hi ha cap lletrcro que diga No smoking

o

T l | gt O M U i t i M M iacute l o i m

Un jove de la Habana que sap ahont teacute la ma dreta (y la esquerra tambeacute puig no es manco) nos promet honrar las columnas de L A L L U M A shyN E R A ab la descripcioacute de alguns tipos de Barcc-lona y agrave continuacioacute publiquem lo primer que estagrave trassat ab molta gragravecia Quant se hagia completat la coleccioacute cn Cusachs se encarregaragrave de dibuixarlos en una plana de L A L I U M A N E K A pera que despreacutes de conegraveixer las costums de cada un pugan los lectors vcurclsi la fila

I

Lo iacute amdlich

L o Camagravelich 1 Quin es lhome demano jo que habent estat agrave Barcelona encara que sols sia de pas no coneix aquest tipo catalagrave no lha vist vint vegadas cada dia c Quin es lhome que no ha contemplat una estona ab enveja al humil Camagravelich dret al mitj del Plagrave de la Bo-queriacutea assentatagrave un pedriacutes del Plagrave de Palau ajegut solta las voltas de la Plassa Real L o Camagravelich com queda dit es un tipo essencialment catalagrave un tipo essencialment barceloniacute

mdash Camagravelichs nhi ha per tot arreu diran alguns

mdash M e n t i d a dich jo E r ro r equivocashycioacute inmensa Il-lusioacute dels sentits A Madrid trobareu gallegos mes no camagravelichs agrave Paris troshybareu eolporteurs mes no camagravelichs agrave Londres trobareu porters mes no camagravelichraquo per tot arreu en fi trobareu homes dedicats agrave carregar baguls y traginar fardells peroacute camagravelichs mentida camagravelichs non trobareu meacutes que agrave Harcelona

L o Camagravelich pur verdader castiacutes lo camagravelich que no es una imitacioacute (puig fins los camagravelichs se imitan proba ne son los gallegos de Sevilla y de Madrid) lo veritable camagravelich naix agrave Harceshylona y agrave Barcelona mort Desde menut lo veushyreu coacuterrer cap agrave las estacions de ferro-carrils y oferirse agrave portar sachs-de-nit y sombrereras ja reshyvela allavoras tant jove lo geni de la camali-canciagrave que bull dins de son cervell

Meacutes gran quant teacute setse anys duacute gorra de pinxo posa seny y se planta agrave la porta dels hosshytals (los francesos dihuen hotel perquegrave no ho saben pronunciar) agrave la porta dels hostals al costat da-hont passan los cotxos de famiacutelia y per dos rals porta agrave domicili lo feix meacutes pesant

Aix i s viu molts anys mes poch agrave poch lo foch de la juventut lardor de la sanch se li va apashygant ja no porta gorra de pinxo sino barretina ja no corre agrave cercar feyna als carrils y als hotels sino quespcra que li duguin ja no va dun cantoacute al alshytre de la ciutat sino que tria un lloch fixo per es-tarshi y tant si fagrave sol com si plou tant si fagrave fret com si fagrave calor lo veureu sempre en son lloch puntual com un metxe agrave una visita May veureu un cashymagravelich del Plagrave de la Hoqueriacutea rondar per lo Plagrave de Palacio se respectan muacutetuament y guardan sempre sos drets individuals

A b unas quantas cordas penjantli de la esshyquena larmilla descordada la barretina caigucntli sobre la aurclla dreta tranquil reposat digne guayta la gent com passa y reacutes lo conmou no fagrave un pas meacutes ni menys encara quel cridin Segur de son megraverit espera que vagin agrave parlarli no fagrave preu per cap feyna y un cop llest enceacuten un puro de tres per un cuarto y sen entoma xano-xano agrave pendrer lo sol

Tal es lo Camagravelich La imitacioacute del Camagravelich es lo Gallego Meacutes quina diferencia L o Gallego vos corre al derrera sefiurifiu daqui seiiurifiu dalli L o pagueu y s queda ronshydinant dos euartifius mas sefiurifiu dos cuar-tifius

Hi ha tanta diferencia del Camagravelich al Gallego com del Noy de la Mare agrave la Mufieira

Y ara pera acabar sols direacute que aixis com la camegravelia lluheix totas sas galas en lo Himalaya com la rosa adquireix tot son esplendor agrave Alexanshydria com los lliris son meacutes hermosos en los poeacute-tichs estanys de Itagravelia com hi ha punts en lo mon que ccedilriaif flors especials que moren j fora daquella terra aixis lo Camagravelich naix agrave Barceshylona cria tota sa forsa y esplendor agrave Barcelona y agrave Barcelona mort L o Camagravelich lo verdader cashy

ic h es una flor de Barcelona G XAREL-LO

o ^ l 1 1 bullgt 1 bull I - - Uuml i 1

j Coneixeu lo Llobregat t Aquest riu que serpenteja l lesde r alt ui Pirineu ler 1111 CUT8 de trenta llcguus ltjue inflat pels seus tributaris Creix agrave voltas ab supegraverbia lt) ali lo saimiddotli ile penitent Las sagrailas plantas besa Kn passant per MOQIacuteSl 1 I De aqueixa escarpada seria Ahont te son Moiinslir De los Arcagravengels la Rey nu (Juc banya a Roca de Droeli Mes aball la carretera

Y I pont de Molins ile Rey Magestuuacutes atravessa Que la plana liermosa y r icraquo Mont seu liumlarcelona rega V sense enI rar iacute la vila Fatigat de sa carrera Dins lo blau Mediterrani Ample y caudaloacutes penetiat Aqueix es lo Llobregat Ixi riu de lieroieas proesaraquo Alliacute estil I eu afany la ine a alieio y en eja Alliacute los brillants f ts d arinas De la romagraventica era Alliacute los braus guerrillers l te la nostra Independegravencia A lli las guapas ininv 01188 Y las vistas pintorescaraquo Alliacute las fegravertils campanya De las cost nins la modest ia Los toros y los torneigs Los joelis florals y las festa H Las autigas tradicions De la Catalana terra V las inas y lAmor La ditxa y la Pagravetria meva

1 RKVNKA

Nova York 25 laner 1S7V o

A m i A i i lt laquo ) l l e t

lo tincli una gabieta - tota pintada de vert

Iiont viu la meva alegria U l l petit lestos aileell

Aixis que laubada apunta ja per enrera se daleix y piula duna manera com si bullbull inanyoro r digueacutes

M en tres prop dell passo l dia sempre esta dalas batent y en son piu piu ende ino un j o fam jo fam eiern

A la tarde quan paivaga la viva claror del cel 1111 pinyonet jo li dono que dels llu is ell I pren

Despreacutes aprop meu refila menties estich aprop seu y si per etar lo deixo ja ninguacute cantar lo sent

Ditxoacutes ell que dins la gagravebia es felis y lliure s oren trista de mi que so lliure y tineli lo cor presoner

Ditxoacutes d l que re ambicioua fora del lloeli liollt es pies y la llibertat 1 1 0 anyora ilonclis 1 1 0 sab llibertat ques

Trista de mi que voldria 1 1 0 haver vist tan ample I cei pus desitj de vola al hora tingui no hauria 1 eor meu

Ample es lespay que m tentava ab son pariacutessim mantell com ab pler lo cambiaria ab ta gagravebia oh dols aueell

Canta canta aixis mas penas ne tindran millorament aucellet sol de ma ida alegra alegra I cor meu

A U N A DE V A L L D A V R A

Correspondegravencia dc LA L U M A N K K A dc Nova York

C A U I I E X A S d Li dc Ihvcmbrc dc 171

Estimat paysagrave Ha sigut tal y tau grau lalegria que com al

bon calalii lu- sentit al llegir lo primer nuacutemero de LA LI I M VSERA ipTeueara que no tinccedilh 1 gual de eoiieixerlo meacutes que pera servirlu estieh heu (-ert que si en aquell punt y hora lo hagueacutes pogut aixar-par li hauria ihmai una abrassada tan estreta ltilaquo hauria deixat eclipsada pera sempre meacutes aquella tan famosa de Vergani

Volant lo mateix que un relilando men vaig anaragrave suseriurerme perquegrave que vol que li digui 1

sembla ipie despreacutes dVuccsu tan patriogravetica llum no teacute perdoacute de Deu lo catalagrave que no corria agrave por-tarhi una gota doli ( in que- tracta nada meshynut que de fer veurer als estaquirots dels vankis que la lluiumlu de casa es eapagraves denlluernarlos Ja me sembla quels veig los tanocas mirar tots es parverats I lii M W I I sens saber per quin cap posarehi agrave llegiria jFobriehs Ulls ques pensa van que en sabent Vinglis nianglis ja n teliian

prou uy dia no es insti nit qui no ehtenguia lo sublim idioma que parlaban en luacutepiter y la Beba colla agrave lOliinpo Hi ha qui assegura que las nou mossas del larmis pera donar mes realccedilo agrave tan dolsa llengua no la iisaban nieacutes que cantant en vers perquegrave dehian que aixograve de emplearla en vil prosa recitada era una profanacioacute Jo SIacute li he de dir la veritat no ho se pas del cert pero lio crecli perquegrave altra-- cosas ens lall oroiircr que vaja I ja in entendragrave no

Tambeacute he sentit agrave dir que en Bismarck vol que per totas las cancillerias dEuropa se adopte lo cashytalagrave com llenguatge oficialperquegrave de tots los que se estilan niiumln hi ha cap mes que puga expressar ab tanta elaretat concisioacute y energia las punxagu das ideas que tot sovint xarbotan dins dels cer vells dels iliploimitichs j Molt heu pensat Ja s coneix que es un senyor que sap de que se las hauuuml V veyent la tendegravencia universal agrave recoshynegraveixer la superioritat del nostre idioma vostegrave ha

fet molt rebeacute de eiicendrcr LA L I i M A N E R A en mitj dels pobres yankisque casi beacute cstalian agrave las Ibscas No hi fa reacutes ques quedin un podi enlluernats ja se hi aniran fent deu mica en mica y si noacute pitjor peni ells

bullt May diria que hi trobo f Jo ereeli que IA Lit M A N E R A se deuria eiieeiidrer un cop cada setmana La resplandor seria meacutes lorla y jqui sap Marc do Deu (Qualsevol dia no perdo la esperansa de sentir quels xicots del barri del llmcery oacute de Five-Points cantin

Quin juga de pinyols Un dos tres

Quin juga de pinyols f Tres sis nou

Sobre lot amidi Cuyagraves nos descuido de clavar alguna xurriaeada agrave nels siinpatisadors y labo-rants qiieneara usbalotin lo vehinat ab los seus brams Diguils que per ara la isla de Cuba els iagrave la figa

Anem ja ni ha prou per avuy Ja sap que pot contaren lot V per tot ab aquet till del carrer deu Tantarantaiia que es mes calalii quel pagrave sucat ab oli Tanlas daxonsas y dallonsas au en Cusaelis y esligan bonets

No CORBIS

Nosaltres simples Militars batallant pera con servar en aquesta Isla la Integritat Nacional no podeacute icnos de donants mil enhorabona per la publicacioacute de LA III M AMIA la qual gracias agrave una persona respectable de aquest poble ques diu Don Nicolau dc Mena podrem llegir lo s los mesos perquegrave fa lo sacrifici de Buscriureree (sense ser catalagrave) agrave dit perioacutedich ab lo sols objecte de quel poilam teuir nosaltres

Os fem una advertegravencia pera acabar j cs qne al llegir aquesta carta penseu que ha sigut escrita per Militars que Ignorem certas paraulas que fan llnliir los escrits tingueu solsanient en compte quels qne la han escrita son bous catalans que mo-rirau defensant sa pagravetria y cridant | V iva Gata liuiva

Agravedeu siau germans y nus un altre rato I o s pic suserihuciiacute perteneixen tols al lalallo

dc la Banana n 13 infanteria Vabo primer Jaume AnjelmdashCabo primer Joashy

quim Puig PortmdashCabo icgoacuten Joan lons Rcmcnto mdashSaldat Anton Ariniliacuteas mdash Soldat Fraiieesch lons

C Uuml A R L E S T O N (S ( ) l I de Janer dc 1875

Senyor Director de LA I L I M A N E B A Moll senyor meu Adjunts li acompanyo 750

pera la siiseripcio a tres nuacutemeros dc 1A L l l M A dos pera la casa americana de c is de

M i W P Ilall J un pera mi preganlli quens ltn vic los Ires nuacutemeros alrassats

Vinga aquesta Lii M VNEKA A darnos alguna llum Que estem certs no lara fum Com fagrave la prensa cxtrangera

Puig com va dir no seacute qui Ni tatnpoeli cuanl temps hi liagrave Lo llenguatge catalagrave lis un llenguatge molt fi

Y may ninguacute ha espantat Als que parlan lal llenguatge Perquegrave dona moll coratge Lo catalagrave ben parlat

Y si un diari Americagrave Nos dona alguna quimera Diem Yi a LA III MANKIIacuteA Y V llenguatge catalagrave

Celebro aquesta ocasioacute qiiein permet lo gust de ropetirine de vostegrave afeeliacutessini aiacutenicli y servidor

F P S A I A S

Als Editors y Redactors de L A L I I M A N K U A

J I B A R A 5 de Janer de 1875 Germans

A b gran admiracioacute y molta alegria habem rebut en eix poble lo periodioli catalagrave titulat L A Lti MAshyNII que mensualment ix agrave llum entre mitj dels vankis gracias al vostre patriotisme No os poshydem explicar lo goig que experimentarem al ven rer que tant lluny de la nostra terra de la fegravertil productora eacute industriosa Catalunya hi havia ger mans que treballa van |tcra fer meacutes estrets los llassos de amistat que entre nosaltres dcliuen reynar y nieacutes trobantse com ens trobem en lluny as torras separats de lots los objectes que allagrave en la mare pagravetria eran la nostra felicitat

Habem vist tambeacute ab satisfaccioacute las enhoiaboiias que liaben rebut de molts paysana que impulsats pels mateixos sentiments que nosaltres no han poshygut iiienos dc admirar lo vostre gran patriotisme siderant los molts treballs que habreu passat pera poguvr roalisar la vostra obra pero aquesta ja os coinciisada y creyem do bona teacute que desde lo primer al uacuteltim catalagrave (pies trobi separat de la pa tria se interessaragrave pera que la vostra publicacioacute vagia endcvanl y ilonguia agrave conegraveixer por tol arreu ahont arrriben los resplandors de LA L l lM A ii que Catalunya ha tingut teacute y tindragrave Mils que no pararan en dar agrave sa mare proltus de llealtat y afecte y iots honrosos que la enalteixin

ll U A A 15 Janer 1875

Sr Director de LA III MANII

Estimat Paisagrave

lindi lo gust dc aiiunciarli lo seguumlent pera deshymostrar que agrave Catalunya saben onsalsar lo ril ahont vulla ques trobia y ab meacutes rahoacute quant pro cedeix do la qualitat meacutes grau que toacute 1 home lo talent y la ilmiddotlustracioacute

L o assumpto es que un jovenet de 19 agrave 20 anys com si digueacutessim do la primera volada de parcs 0 italans y till de Malana- que acaba lany passat on Barcelona la sua carrera de Doctor en Lloys sempre ab los calilicalius meacutes honrosos va escriu rer una gran oda en loor a la heroica defensa dc Puigcerdagrave contra las (brsas carlistas

1 ajuntament de aquella vila ab plena sessioacute la llegiacute s entusiasmagrave y resolgueacute nombrarlo bullbull Fill adoptiu do Puigcerdagrave

Aixis aquet noy per sa preclara imaginacioacute ha sHpigut coiiquisarso una honra digna de la meacutes noble enveja creagraventso un nom que seragrave inmortal entro aquells esforsats lills do Cerdanya

lets com aquet parlan tan alt agrave favor dol nou poeta y dels puigeei danesos que no he pogut menys deseriurorli pera que graviacute on lo seu cor lo nom deu ElUco (lilxrija y Galiacute de aquet entushysiasta criollo (atalagrave

Agrehirian la publicacioacute de aquesta noticia va riofl admiradors y amichs do dit jove

A N T O N C A L V O

re ixay los fanals al voltant del Parell que quant ostiga llest seragrave digne de la segona capital de Espany a

mdashTambeacute avansan las obra del nou mercat del Born Las oolumnae iutei iors estan ja col- ocadas alguns niarniolislas se ocupaa en pulir las tanlas de iiiarinol blanch que han dc servir pels venedors se esta traballant cu la cuacutepula (pic seragrave unit nus alta que la igle-ia de Santa Maria del Mar j i n lo interior do la qual hi hauragrave un balcoacute circular adorshynat ab candclabros pera ll ims de gas

mdash Las obras dol port y do la formacioacute do un paseig en lo lloell que aules ( eupava la muralla de Mar 1 11111 ii ii - i i se qiiedan enredera Ia Rambla SO contin li tira Uns al Paseig de Isabel II y alliacute ahont hi havia lo Quartel de Aiarazanas toiceragrave cap agrave la dreta tins a la Muntanya dc Moiijuich ahont 86 juntura nb la projectada carretera de can Tunis

mdashJa han eomenst los travalls preliminars pera desviar lo lorreiil de la Olla

mdashLo Ajuntament de lareelona projecta construir dos un ments ques faran per concurs jiuacuteblich un en la plassa dc la Junta Revolucionaria pera por petuar la lama de Cristogravefol Colon y un altre en la plassa de let nan on lo Enxanche pera recordar las glorias de Espanya en la guerra de Agravefrica

mdash L a exposicioacute de feynas de Sciivuras celebrada en la casa del Foment de la Produccioacute Nacional ha tingui un egravexit extraordinari passant de dos mil las lcynas presontadas per senyoras crindas y noyas Reservem pera un altre nuacutemero donar no-t iacuteeias mes detalladas

mdashEn la Bareeloneta ha eixit uacute llum un setmanari catalagrave titulat La Riba

mdash L a bullbullObrera Mataroiicsa societat cooperativa de filadors teixidors ab telers ineeaiiiehs ha pOsat agrave Mataroacute la primera pedra ile una fagravebrica en los lerreiios que ha adquirit agrave lorsa de traball y sacri-lieis

mdash L o Atcnco de Yaloneia eoninemora lo quart centenari dc la introduccioacute dc la Imprciita a Lspa nya lo dia Ld de Decembre ab un certagraveinen liteshyrari y una Exposicioacute retrospectiva de obras estain-padas agrave Valenciagrave desde la introduccioacute do la impronla fins avuy y altre Exposicioacute darts gragravelicas contemporagraveiieas

mdash L a soeietal Econogravemica d Amidis del pais si sta ocupant ab molta activitat en tirar avant lo pro jeete pera la Exposicioacute general catalana y de in vents de Espanya L o Muqicipi de Barcelona ha nom brut ja nua comissioacute pera roprosontarlo en aqueix assumpto

mdash L o Ajuntament de Barcelona projecta restaushyrar lo Salo de Cent tornantli lo caragravecter que ami giiameiil lema fent no doll un dels mes bells SUmptUOSOS que existeixen agrave Espanya

mdashLos perioacutedichs en catalagrave van eixint com lor niigas de un formiguer Ademeacutes de la excelmiddotlent revista Ia luumlnaieiisa de Ia Honda lla dc ln (Jam pana de (Irada y do Hcclor dc Vallfogona han eixit agrave Barcelona dos setmanaris que sanoineiiaii Jox Cuentos de la vora del aggua y La Cucurulla Roja

mdashEn los uacutellims diaris rebuts do Barcelona hashybem vhil ques feyan grans preparatius pera reacute bier dignament al reacutey Alfonso Archs de triUnfo domaeos pels balcons lluminarias etc etc tot indicaba que hi hauria gran entusiasme y unas lest as molt Uuhidas Lojoverey arribagrave agrave Barcelona lo dia l y dels festeigs que se li foren ne donashyrem compte en lo progravexim nuacutemero

o I N O V I I M cle lu l i i bull i i

mdashNos plau veurer que en mitj dels trastorns que devaslan la nostra pagravetria van oinlevant las obras puacuteblicas que han do hermosojar a la eondal Bareimiddotlona En lo Piireh de la ciuiadela adolantaii rapiiacutelaineiil las obras y dinire do pis-h temps estashyran aeabadas Ja so ha umpleit de aygiia lo llaeh

al t hi ha una cascada y una isla sembrada de Hora siimbrejada per olms ln poilt culiert de enredadera la uneix ab lo pareh gt entro laacsta-tuas earassas rochs y eisnes la vista deu sor molt pintoresca Tambeacute so ha comenccedilat agrave colmiddotlocar la

L l i i m e i i c t a middot

Febrer trau los onlis dol bolipior mdashUn enginyer de la ciutat de Buacuteflalo (Estat de

Nova York) ha let un plano pera fabricar mi tuacutenel sota lo riu Niagravegara Lu presuposit dels gastos do aqueixa colossal obra es dc milioacute y mitj de duros

mdasht Quin es lo article ireacutes bo y meacutes car tmdashLo

carboacute mdashFou tan gran la aglomeracioacute dels banehs de neu bull

en lu riu del Fsl de Nova York en lo dia L-iacute do Janer que a las dot se del dia inoltas personas intentaren passar lo riu a peu Alguns ho lograren pero al trossen anaren riu aball sobre | l s banehs de neu que so endiiya la marea tenint que sortir a salvar los alguns vapors remolcadors

mdash L o dia 5 do Janer so obriacute agrave Paris ab molt esplendor I m teatro do la Opera edifioi aump-tutsquo recordaragrave las glorias del Imperi al qual deu la sua existegravencia Pera assistir agrave la primera liincio se pagaren preus fabulosos v la eoiicurren eiaque presenciagrave la inauguracioacute se componia de lo mes granat y lloril de la societat Parisicnsc

mdashLa ciutat do Nova York segons lo cens del bullgy1870 to-MLVJ habitants peroacute contant los d-Brooklyn lersey Hohoken y altres pobles imme-uiats a Nova York passau do 1750000

mdash L o deute municipal de las ciutats de N o v a York y ISmoklyu lts d lt ltMI(MIII(MMraquo de duros

mdash L a ciutat de Haltimoie te L(gt7igt I lialiit nits y Lo BEU DEUTE municipal ES DE 14000000 DE DUR S

mdash E n 1raquo d laquotat de liacutealtimre acaba de cuistruirsc una t r a m v i a sun terniiacuteiea (jue va de pari agrave pari de la ciut d Te mes de una LLEGA DE March la inillt esta SOacuteta de tuacutenels In rest del ea iu les la deseiibert y per sobre hi ha ponts que uneixen lus carrera de l a ciutat AB lo qual se facilita moll Lo triinsit

mdash U n a nova de Seyinonr p gtble del Estat de INDIANA considerant QUE lo matrimoni ES una ritu resolgueacute ri farse y aixis ho avisagrave en los diaris raquo ula bitllet valia un d ino y com QUE la noya c a jove y molt guapa se vengueren iacutemlts bitl lets inxis es ltpic no solsameiil se endugueacute un marit sino lo pro D U E L de la venta dels bitllets D e UlOdO lt|ile ella laquo e va r i f a r y tregueacute la rifa

mdashSegueix alavoiintnos a b las suas puntuals VIacute8Iacuteta8 UI Artista periodich de tcatr s de la l la bana lo qual ile quaiil cn quant regala als seus lectors divertida caricaturas dels arlistas adeiiumiddots de la variada y gaya lectura que contenen TOacuteTFL los nuacutemeros Nova York a b tot y ser N o v a Y o i k no |c uii diari com El Artista

bull mdash A Nova York hi ha una magniacutelica biblioteca puacuteblica doiiaiiacuteii que feu a la ciutat lo opulent l l i Astor del ipial porta lo iiimiddotiii x en ella hi ha varias oroacutenicas y llibres en ESTALA

mdash E n molts t ca tros establiments de Nova York se enceneu totas las llums del gas de un cop per medi D E la electricitat

mdash L o correu nou que acaba de fabricurse agrave Nova York es un grandioacutes edilici de pedra picada en forma de trapceio dos costats tenen U0 peus ingle-r-MS-cada un y los altres 240 gt lM) rcspeetiameiit lla costat iHI(K10 dihuen que es barato

mdash A laris hi ha un home condemnat agrave mort pero noi poden guillotinar perquegrave no saben com e diu

A - - n i i q i i I N RF middot e roa NTLLSraquo

NOVA YORK 31 do Jntier dc 1874

MERCAT MONETARI mdashI a altuacioacute NO HM variat Continua la abundagravencia do

capitals (en lgta|M-r) acompanyada DO la parallaacio general dola negociraquo Lo

IIIOacuteH notablo por la estacioacute os la exportacioacute do mclalich pera Knropa los banshy

quera europeuraquo envian aqui a voiidrer lus llomls quo tenian dola Estats

lnits y son OIII|iortan lor que |ltor causaraquo naturals y sonsa csjtcculacloacute ha seshy

guit jmjanl gradualment y avuy se cotisa i 18 por 100 de premi ab tendegravencia

do mos alsa Mercat monetari molt facll y lo Interegraves excessivament baix Ade-

lantos Dun dia uacute laltre sobro lninaraquo wmmtiacuteas - iiacute Iiacute por 100 lany ]gtor HO a 00

dlas agrave 5 | H T 100 liumlon |HI|Mr comerilal sraquogt descompta DO 5 a iuml per 100

L I l t - E N (ELIERIL il -animada a VOI | K Iacute Uacute 1 I- bullbull HoliiN DEL camiacute DE ferro

telltrIL lIELLLE QUE ball plliat tlus li lT EXELLJHHI de ler DO laller

Cumbls forniacutes Londres 60 diaraquo $49A k 84S7 3 Has $180i lariraquo Ou dlas

frs 520 agrave ftlo 8 dlas frs S 1Uuml4 Mailrid 60 dlas par 8 dlas I lta 100 premi

Lo lloiacute LI do IngUtcrra tia lITI trea vegiularaquo aquet mes lo IIJ del desshy

compte quo ara os de 3 | H T 100

AmiraquomdashDemanda activa y preus ferms per lo de Carolina I-as altres classes

BOUraquo variacioacute Carolina 7J4 k 8gt4 C ner Ib en curreocy lalna 4 k 4^ c per

Ib Raugoon 2raquo agrave 8 c per Ib or CU dcpoacutetlt

CEREALSmdashSons animacioacute y aj-osar de lalsa dels cambls los prouraquo dolraquo

lllatraquo y Farinaraquo han contnuat do baixa lllats do primavera $110 uacute $120

Blau dhivern Kolg do $120 k $127 Blanch $127 amp $182 per buahel

amp 6CTlbraquo Farinaraquo dol Sud pera Cuba $6 a $7 por barril Farina EXshy

tra Ohio 0 Blai de moro nou 84 k 85 c por bushel de oacute Ibraquo

C A P E S I la nostra uacuteltima Kevista scnyalahum tcndcliclas de IIIMI en

aquet gra y los preus efectivament han pujat 2 a $3 |IER quinta Iji cspocula-

ltiO ha estat estimulada (KT noticiaraquo | l c Washington de quoraquo tracta scriament

de restablir lo dret do LIIIJHIRTACLOacute Igtcspueraquo de molla activitat lo mercat clou

quiet pero molt ferm luerto Eloo 21 a 22 c on or por LB

COTONSmdashLas entradaraquo do cotoacute aipiot mes han sigut reduhldaraquo companwlas ab

Igual egravepoca dol any passat aixis ES que lo gran aumont que hi hatila ha dcaapa-

rescut Molta oraquo|ieculadorraquo veuen EN aquesta clrcunstancla una Indicacioacute do

que la culllla no seragrave tan aliunduut com so creya pero lo probablu os quo la reshy

duccioacute en las entradaraquo sia deguda al mal temps que ha fet |Mir tot arreu Do

tots mudoraquo loraquo preus eaiaban molt baixos entre lalsa dels cambls y millors

noticiaraquo do Inglatorra la reaccioacute era natural y han pujat oosa de $ 1 ^ per

quinti - U p l a n d raquo Iow Allddllng 11 c Mlddl lng 15LJ E Good Mldd-

llng 1laquo c Nova Orltona L o w Mlddllng 15raquo c Mlddl lng 1ampJIacute o

bull Oood Mlddllng 16H o Contracteraquo pera Febrer 154 cbdquo Marraquo 1554 Abril 15^ Maig 164 C I basa L o w Mlddllng Uplands Kntradas desde ler de

Soptouibro laquo-617810 pacas lany passat 2549108

CtiioamdashContinuaren declinant pero lo mercat clou mos ferm k una petita

reaccioacute Montevideo y Buenoa Ayres essullils 25 c on or par lb

DOUASmdashSonraquo variacioacute Las de bota dc padroacute $250 Mitjaraquo dobles |220

lrlmas $175 por mil

FKIYTAmdashBona demanda y preus ON general foriuraquo per tota classe do fruyta

ltlo Espanya menys las Atinotllas que han baixat rosa de c Pansaraquo de Meacute-

faga |2S5 |wr caixa Valcucla 11 k 11)4 laquo bull lKr AUnotllaraquo do Yvlxa IumlOUuml c

Tarragona 21 uacute 11114 lgtor lb

MrLASAAraquomdashKncara no hl ha ontradas de la nova safra do Cuba fora de 60

fcocoya de Matanzasquo estan per vondrer Prouraquo nominals

PETROLImdashDiuhen quo la produccioacute lia disminuiumlt y la situacioacute del article ha

millorat UN |gtooh ltorliliit en barrila lift c Caixaraquo 17 agrave 17)4 c

Paov i s iox middot -Llar t 14 k 14$ c -Cansalaila 10 agrave 10gt4 c Pornlla

dulaos 14Vlaquo c salats IS e

HUCKESmdashKncalmatraquo y prouraquo fluxos Ixiraquo refinadors sols oompran pero las

nies proelsas necessitats Comensan k arribar Centriacutefugaraquo de la nova safra

que se han venut agrave 8)4 c cn bocoya Mascabat regular k bon refl I i

8)40 Centrlfugaa 8k t c Purgals N o I iacute 8raquo j c

KIETKSmdashSostinguts lORA lo Mediterrani Petroli 5(6 li 6 s | H T barril

Pera Inglatorra Blats 7(8 a 5 s per quarter Cotoacute 4 li 5|16 d lera Cuba

viatge rodoacute $5 |gter bocoy de sucre de la Costa del Nort-

BAROOS ESPAIacuteYOLS KN roRTmdashBricbarca Franciscagrave bcrganii Abandoacute

A KKYNRraquo

4 ni i li Ulgt | gt 1 i I t li i gt-

Un paysii nostre que viu en la llabana nos es Orin planyintse ainai^aineiit de que los catalans e s t a b l e i l N a C u b a parleu un catalagrave laquo p l e no se s a p

si la riurer oacute si fa plorar lgtiu lo referit corresponsal QUE en lo moll es

ahont mes disbarats se senten pui alli quant dos marxants d c la nostra terra paiiau d c n e g o c i s barshyreja n ab paraulas catalauas al^unas que nos tro ban en cap d i c c i o n a r i y altres que foren e a s l e l l a n a s cu un t e m p s p e r o que las hi han posat una mena de barretina com si axoacute fos prou pera ferlas catashylauas Per exemple bullbull Aqueta jamont son del iiiacen que hi ha en la isauina tambeacute hi venen manteca y iuisiimdashAquet farol no e s t a llimpiu y li falta aceitemdashPortam aquella it7lti y piisala al cosshytat de aquet mecedor

Verge santiacutessima Seia possible que alguns catalans de Cuba parlen aixis Y se entenen Nus qiiedan iiacute foseas t Casi be comencem a creurer que hi habia NECESSITAT de encendrer L A L l i M A M I A S Iacute SEGUEIXEN aixis abial los yankia parla-

ran lo catalagrave millor quclls

11bullbullgtA UV l K D I N

de Caletas y Galetetas 13laquobull I O I I I N T W I L H O N y laquoOitl

s bull bull bull bull i on Wtroctmdash o tu Torba ( ia lotaa-I l lot la lb

A N a v y Gulolotaraquo do Aygua

ld do Muntega ld do Sucre ld do Uot ld do Llimo

Cooas do Glnor lil baireailas

5 r uumlalctctaraquo de Caprltxo la lb 4 c ld de Fruytaraquo

CornlilH 5 o Id de Fruytaraquo CornlilH

614c Id bullgt Peurl bull 7 o Id (iom raquo 0 Id Xlc-Xaca

10(4o ld - llrillUnta 12Ki Id Abecedariraquo 16 c

16 e 12(40 H ( 4 laquo 19(4E I2 c 12e 150

L H E Y N I G E R y C (Kstalilerts desde lo any lVtll)

OEAN SUumlBTIT DE

B S O O M B R A S OALLBOA6 B uuml y o r j A 9 C0VB3 imiddotIATBLLS

PANJHampB COROAS CORDILLS y t o u mona do bullPjlfAaf do fusta y de Jonch |laquo-ra lo us domoacutestlch

I n IIbullbullbullraquobull Hfiacute i n f rronlNi |fiacute lUSHovn l ork

8 W L E W I S Y C A n i i n i n l a ii g lt V illt-

3 A T A T A S I B B A S Y F O U A B

lora lo mercat de Cuba especialment

South Street Noraquo 24 y 25-Nova York

C H A S J C A V E ( A a a x a C O K X K I L T C A V E )

Uai-sant en gros do P A P E E D E E S T R A S S A

i uii 11 s n r i ro io ^ raquo u i l ork

Aqueta BON los preus M M - N L IIacuteHUT 15-1875mdashSe T-Nviuran ULsias inuacutes I R - I I als laquoIIU1 LI- ILI INTU II

H O T E l 7 E ^ A N o l L ^ C a r r e r -t N o uuml l a l 1 - t

Ln ai)Uesla lmula hi lia bons euartos a preus arreglats Menjar a la e-panvola v a la liaiicesa I e m meacutes comoditat dels viatjers hi hauragrave un in-toacuterprete C A T A L Agrave en lo m o l i a la arr ibada d e tots los vapors de las Autil las de hagraveuopa

CERBENO Y RIESCO P B O P I B T A E I S

C A S A E S P A N Y O L A (Hotel del Recreo)

laquo V I C I C I I C I I M II I Bt 1gt I I A I l l l M

Entre Broadway y Unlvetalty Place Aquesta fonda inaeuiacute6ca y espayosa toacute 50 euartos ab Iotaraquo comoditats |raquoera

Ikmllas y pera homes sols desde $12 per somana Uns k $8 diariraquo segons lo luio

dol 11NI

Se menja amp la espanyola en taula rodona III ha Interpretes que parlan tots 14 Idiomaraquo

P H VAN RIPER Y C

M A N T E G A ( M A X T K y l l I L A )

D O totaraquo rallUita y empaquetada do totas menaraquo |eru la ex|Kgtrtaoloacute

FRONT STampBBT No 5 NOVA YORK

W I I P H I L I P S Y C I A

1 raquo l B O V r i itli i N O V A iuml O R k

M A N T E G A

Y F O R M A T G E P E R A Ios M E R C A T S D E CtJMA

B U L K L E Y M 3 0 R E Y C IA

R E E D

TABACQ OE M A S T A Uuml R DE VIRGIacuteNIA

D E L A S M I L L O R S y l A L l T A T S Y CEI EIIP ADAS M A R C AS

Front laquoi i 7 l gt V o r k

B A R T O N A I S T Uuml F A B R I C A N T S D E

o i o j o c t o s i ^ l iacute x t o j r x t ss l l u s p o i a l o s o r v o v d o t t i i x l i x Magatseacutem Maiden Lane N 2 mdash N O V A YORK

G E R R O S IAS MAgraveNrFACTLBAS

DE SUI I ESTABUMBNT

OOHPRKNKN UNA QUAN VARIETAT

DM PESSAraquo DL 8EBVET DE PLATA

C Uuml L L E R A 9

F O R Q U I L L A S ETC

JOClmiddotlS D E T E T D E C A FE

V A I X E L L A S

P E R A E S M O E S A I Iacute iuml

iii D I N A R

Reed amp Barton

N 2 Maiden Lane

N O V A YORK

P E R A A Y O U A F R E D A

(ati forro do nova Invencioacute

sense soldadura)

E S T A L V I S D E L U X O

F R Uuml Y T E I t A S

PESSAraquo DR ADORSO PERA LA TALLA

CKTRII I ERAS

1 M A T A 8

P E R A C O N K I T U R A S ETC laquoTO

Reed amp Barton

N 2 Malden Lane

NOVA YORK

L o Serrey d aytra fred qne representa lo dlhulx e U f-t de manera u quaUeTol pot abocar lo gerro son alxecarlraquo j sens fer cap forsa lo CILSI es molt

raquoJampm iuml r S que LSUU u e toU los objocte de b nostra fabrica son d b millor qualitat I V TOT I OS EMCAEREOIraquo q-R s FASSA SERAN PRUuml1I1-TA11EST KIROLTATraquo

M o t l n l n a p o r n o n i i l i middot

Nostre paysiacutei 1ltgt disiingil mestre Knnirri Vilu nova aealia laquolegrave aninentar lo nombre de sas composhysicions musicals ab la publicacioacute de una canso molt bonica titulada Doux Soucenir

mdash L o mestre compositor Podroll autor de la ogravepeshyra Vultimo Abtncn raijijin acaba de compondrerne utia altra titulada ltuaimodo nues representaragrave aviat en lo Gran Teatro del Liceo Diluiumlen los pc-rimlichs qne encara qne ha sigut escrita en tres mesos y mitj es molt superior iacuteiacute la primera

mdash L o Ajuntament de Reus ha determinat col-Ioear una |iedra coninemorativa en la casa hont nasqueacute en Mariano Fortuny y fer una suscripcioacute peraerijirle un monument

mdash L o mestre catalagrave Eusebi Dalmau esta dirigint la orquesta ilel Teatro San Cario de Lisboa ab tal mestria laquopic totas las nits lo puacuteblich aplaudeix ab entusiasmo als muacutesichs y lo mestre Dalmau te que eixir vanas vegmlas al prosceni uacute rebrer una ovacioacute

mdashEn lo dia de Nadal se claquonta en la catedral de Barcelona la celebrada missa pastoril del mestre Vilanova ab la pompa de costum gracias i alguns particulars ipie cosicjaren l o s gastes

mdash L middot i conegut director del IHnri dc Harcelona en Joan Manveacute v Flaipier ha sigut nonibrat (iober nador Civil de la Provinciagrave de Harcelona per lo gobern del Rey Alfonso Es una distincioacute molt merescuda y un digne reconeixement del megraverit de aqueix apreciable escritor Lo sensible es que per causa de la sua delicada salut no ha pogut accepshytar un enrrech tan lumroacutes llu sentim per ell y per la Provinciagrave

mdash L o bariacutetouo Cuyagraves paysji nostre esta cantant en Londres ab molt aplauso

mdashUna joacute c barcelonesa de |gt anys que ha adopshytat lo nom de Esincraldina Cervantes ha donat alguns concerts ltle arpa en Agraveustria y Fransa causant admiracioacute y entusiasme i tots los que la aseoltavan Los perioacutedichs extrangers liii grans lloansas del seu nieacuterit

mdashLos espanyols residents agrave Meacutejico han enviat al Ministre de Estat de la nostra pagravetria una exposicioacute en que fan constar los grans serveys que lo jove cubagrave cu Ramon lira y Lansus molt conegut a Harcelona ha fet en favor de la causa de Espanya menties ha permaneciit cu aquella Repuacuteblica per ralio dels quals pregan que sel recompensi de una manera digna

I A R M A S

LOS C E L E B R A T S

FUSELLS CARABINA3 ES30PETAS 7 PISTOLAS

bull-c mm m vmn laquo - - u - c i tir ES CAKKEIIacuteAN PER IA RECAMARA

Pera lo eleacuterclt marina poliria caaaa tir al blanca laquo t e

Erroacutelvetraquo y pistolaraquo do repeticioacute dc un doraquo quatre dncta y laquoIs Ura

t v BASTI gtSR UIES CAKTICJIOS m (Retallen aqui t avi y enrien agrave Husoar un atUlorh iacutel-lutral de laraquo armat d

aquesta fabrica ab los preua rorrlaquogt[raquoonimiddotnts de cada una)

La fabrica estagrave on lion poble del Estat de Nova York D u trade per U ^ A ^ O S S S i ^ S S t t eacute k

JA

EVLIN

A nova y rr|t -lra1a Maquina dlaquo cuslr dita

L A Uuml E l v iacute U S T O T O l S r Rebeacute lo primer pn-ml en In Elposlcio de Viena Aquesta excelmiddotlent mi

Iumlnlna se Inventa)-so fabrica en la laquonin Armeria deu lilt nitoirton situada en ton N Y

S laquo aOL-LICTFAS AllEXTraquo Rr l-fi SAm Rgt T KaTABlarra M bull Madlain Square y carrer laquo mdash N o r a Tot

U s carta se podran dirigir i P EMINl iTOS ANIgt SONS

Sil T IumlS1 BaiADWATmdashNOTA T O U

O R A N n gt44 I gtii| DE L L A VO D E P A T I T

J G I I J A Iacute E S T O W POMA8 PATATAS y SEBAS

Kapedalment pera lo mercat de Cuba

I raquo 0 bull bull 1 W i middot e laquo middot t - laquo gt T 4 Y o r k -

BROADWAY AND GRAND ST BROADWAY AND WARREN ST

G R A N S A S T R E R I A

D l R O B A F E T A T A M I D A T A N T P E R A H O M E S C O M P E R A ^ O T S

G r a n s x i r t l t lt3Lcopy t o t a c l a s s e d o a t o r l o uuml s

Ccneros escullits de las millors fagravebricas del mon

Hi ha un empleat que parla castellagrave y enteacuten lo catalagrave

Apenas ve un foraster agrave Nova York que no se proveheixca de robsi en aquesta Sastreria

L o surtiment de roba es de lo nieacutes complet y variat la ma de obra no te millor y en tot se procushy

ra deixar satisfets als parroquians l l i ha adeincs un gran surtiment de roba interior

CAMISA8 CAMISETAS

CALSOTETS MITJAS

00LL8 (i T A N T S

BUFANDAS ETO ETO

t y Dos establimentsmdashUn agrave Rroadway cantomula al carrer G R A N D

l n altre agrave Rroadway cantonada al carrer W A K U K N AJ

N O V A Y O R K

V A T O I l S C O R R E U S

l middot lnii-e N o v a Y o r k H a b o n a M iacute J l o o y N o v a O r l o a n s

de F ALEXANDRE y FILLS Aquesta rmprMi te los millors vapor qtraquo Ixen deliacute lMulraquo Units per los punts Indicats ProinpUtut y seetiacuteritat rn la travesla Amabtllt

i lo trsicto y bull imlt ibullbull en lo servey itii bulllt hs vapors -

CITY OF VERACRUZ CITY OF NEW YORK CITY OF HAVANA

CITY OF ME2IC0 CITY OF MEacuteRIDA

CEA ElxlrAn eada semana de IS labans y do Nova York y cada 21 dias do Nova York d Mv-Jlro y de Nova Orleans fent escala en la II abans lV-g^rsa

CainjuMlic Tuapuii Tainptco y Vern fruz

J B O I I N E T Y C I A KMrAQCLTAUumlORe I ) B

P E R N I L S D E L A S C E L K U K A D A S M A K C A S

Cuba Espanola

Cal lo de pelea

y Viva Espana CARN CE CANSALADA etc laquote

IVra lua mcrcala do las Antlllaa y ilo la Amegraverica dil Sud

Oficina Front Btieet No 17 MagaUeacutem Monroo St 188 y 190 1 N O V A Y O R K

L L A R T L L A R T A R C H E R Y G L O S E

REFINADORS Y PROVEHTDORS

OLI DE PORCH

Carrer le Washington Ne 330 y carrer de Hamilton No 41

N O V A Y O R K

En altiuolaquola (cran Rmiddotlliiimiddotrla monlada en irran mi-ala Mvima loraquo ailimiddotlantoi de la nduatria Mgt prepara llart panoqulana caUlana do las Anlllaa y altroa

p u u do AmegravericamdashBun rokjr bona olor y ao oaqultiamdash9raquo em bola en leTcero-l laquo r t laquo V cuoyeU y Uauaaa tt de paieot

J E W E L L 11ARR1S0X

RI-FIXADORS Y C

D E

LLART I N O V A Y O H I Iacute

HENRY LAWRENCE AND SONS i - A l l I U C A S T S D E

C O M A S Y S A C H S Tenen constantment un tmui y variat suitit de rordas yftcla de aacba d

totas qualitata

Magat-soacutem Front Street No 92 -^Nueva York

C F E M E R S O N Y C IA

K M l A Q L K T A D O H S DK 1

PerrUa do la maroa PIONEER Carn de Porch Cansalada Carn da Bou Llart etc

W A l l l t M H I H T -Ko Uuml O - V H Y O H K

F u s t e r i a C a t a l a n a Toragrave la i-nnstriirrlA do oaaas holliraa jr ltlfl llla do totas clasaoa III ha

oonstanUnoiit un irran surtlt do portaraquo vldrioraa persianaraquo y moUluraraquo n a n la bullgtllaquortvlA y s- fan c a l i a raquo j ~ r a bullbullnpaiiuolar r)o hl trobaragrave U m M tou mona dlaquo furaquoU dc aquesta terra Tota loraquo eocarrecnraquo aerin promptament execuUU pec

MAGIacute t WVH Malden Lane Nos 118 j 120mdashNova York

D E E S T R A S S A T D E M A N I L A

V II I T O 1 I T I B I T i N o 1 a (Erente lalKleila de San l a u ) mdash N O T A T O raquo laquo

I n i E L C R O N I S T A M t H B I O A D W A T