7/29/2019 36 -desembre- 2009

1/28

1

nm. 36 -desembre- 2009

Editorial

La Dignitat de Catalunya

Desprs de gaireb tres anys de lenta deliberaci i de contnues maniobres tctiquesque han malms la seva cohesi i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal

Constitucional pot estar a punt d'emetre sentncia sobre l'Estatut de Catalunya,

7/29/2019 36 -desembre- 2009

2/28

2

promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el segentencapalament: Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans deCatalunya han ratificat en referndum i Jo vinc a sancionar la llei orgnica segent.Ser la primera vegada des de la restauraci democrtica de 1977 que l'Alt Tribunales pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectaci s alta.

L'expectaci s alta i la inquietud no s escassa davant levidncia que el TribunalConstitucional ha estat emps pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra,confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntatciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situaci inditaen democrcia. Hi ha, no obstant, ms motius de preocupaci. Dels dotze magistratsque componen el tribunal, noms deu podran emetre sentncia, ja que un (PabloPrez Tremps) est recusat desprs d'una espessa maniobra clarament orientada amodificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto Garca-Calvo) ha mort. Dels deujutges amb dret a vot, quatre continuen en el crrec desprs del venciment del seumandat, com a conseqncia del srdid desacord entre el Govern i l'oposici sobre larenovaci d'un organisme definit recentment per Jos Luis Rodrguez Zapatero com elcor de la democrcia. Un cor amb les vlvules obturades, ja que noms la meitatdels seus integrants estan avui lliures de soscaire o de prrroga. Aquesta s la cort decassaci que est a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte altribunal -un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'hamostrat a si mateix- no farem ms allusi a les causes del retard en la sentncia.

La definici de Catalunya com a naci al prembul de l'Estatut, amb la consegentemanaci de smbols nacionals (que potser no reconeix la Constituci, al seuarticle 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure deconixer la llengua catalana; l'articulaci del Poder Judicial a Catalunya, i les relacionsentre l'Estat i la Generalitat sn, entre altres, els punts de fricci ms evidents deldebat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunalsembla que est optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar ambcirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser,

lamentablement, la pedra de toc de la sentncia.-

No ens confonguem, el dilema real s avan o retrocs; acceptaci de la maduresademocrtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No noms estan en joc aquest oaquell article, est en joc la mateixa dinmica constitucional: lesperit de 1977, que vafer possible la pacfica Transici, lli ha molins seriosos per a la preocupaci, ja quepodria estar madurant una maniobra per transformar la sentncia sobre l'Estatut enun verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut

mxima de la Constituci, que no s sin el seu carcter obert i integrador. El Tribunal

7/29/2019 36 -desembre- 2009

3/28

3

Constitucional, per tant, no decidir nicament sobre el plet interposat pel PartitPopular contra una llei orgnica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societatcatalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'Alt Tribunal decidirsobre la dimensi real del marc de convivncia espanyol, s a dir, sobre el msimportant llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de rgim

a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat,plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades alsreptes d'una globalitzaci que relativitza les costures ms rgides del vell Estat naci.Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys ms virtuosos dela histria d'Espanya. I arribats a aquest punt s imprescindible recordar un delsprincipis vertebradors del nostre sistema jurdic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda.All pactat obliga.

Hi ha preocupaci a Catalunya i cal que tot Espanya ho spiga. Hi ha alguna cosa msque preocupaci. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada iradadels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructuraeconmica, idioma i tradici cultural) com el defecte de fabricaci que impedeix aEspanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seusimpostos (sense privilegi foral); contribueixen amb cl seu esfor a la transferncia derendes a lEspanya ms pobra; afrontem la internacionalitzaci econmica sense elsabundants beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb ms margedemogrfic que el de diversos idiomes oficials a la Uni Europea, una llengua que en

lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per partde l'espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la sevapacfica i provada capacitat d'aguant cvic. Aquests dies, els catalans pensen,sobretot, en la seva dignitat; conv que se spiga.

Som en viglies d'una resoluci molt important. Esperem que el Constitucionaldecideixi atenent a les circumstncies especfiques de l'assumpte que t entre mans -que no s sin la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu-,recordant que no existeix la justcia absoluta, sin noms la justcia del cas concret,

ra per la qual la virtut jurdica per excellncia s la prudncia. Tornem a recordar-ho: l'Estatut s fruit d'un doble pacte poltic sotms a referndum. Que ning esconfongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Quening erri el diagnstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i lescontrarietats. No som davant d'una societat feble, prostrada i disposada a assistirimpassible al menyscapte de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllanegatiu i confiem en la probitat dels jutges, per ning que conegui Catalunya posaren dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenci

d'un finanament just i un salt qualitatiu en la gesti de les infraestructures sn i

7/29/2019 36 -desembre- 2009

4/28

4

continuaran sent reclamacions tenament plantejades amb un amplssim suportpoltic i social. Si s necessari, la solidaritat catalana tornar a articular la legtimaresposta duna societat responsable.

El dia 26 de novembre passat 12 diaris de Catalunya varen publicar leditorial

conjunta La dignitat de Catalunya. Emporion, fidel als seus orgens i al seu ideari,shi adhereix i la reprodueix.

Consell de redacci

La Marat de donacions de sang aTorroella de Montgr. Amb una vegada

no nhi ha prouLAssociaci de Donants de Sang deTorroella va organitzar una veritableMarat. Un esfor que comen aprimera hora del mat i no acab, pelsorganitzadors, fins les deu de la nit.El seu president, Gens Baqu,confirmava el nombre de donacions, que

va superar tota previsi, concretamenttres-centes cinc. Cal destecar lacollaboraci d'entitats i associacions.

Poder poltic, corrupci i mfiaEl dijous dia 5 de novembre el senadortorroellenc Miquel Bofill, portaveu deJustcia de lEntesa Catalana de Progrs,va presentar a la seu del Collegi

dAdvocats de Barcelona unaconferncia sobre Poder poltic i

relacions amb la mfia, a crrec deRoberto Scarpinato, fiscal antimfia dePalerm (Siclia). Tamb hi va participarFrancisco Bermejo, fiscal en capdAnticorrupci de Barcelona.Miquel Bofill va moderar les nombrosesaportacions al debatposterior, que va ser moltintens.

El fiscal Roberto Scarpinatosha ocupat dalguns delsprocessos antimfia msnotoris dels ltims divuit anys, entre elsquals el de Giulio Andreotti pel delictedassociaci de carcter mafis, i dediversos assassinats i atemptats, com eldel magistrat Giovanni Falcone; la sevadona, tamb magistrada, i tres dels seusescoltes.s autor de nombroses publicacions,entre les quals el llibre recentmentpublicat Il ritorno del principe.

La caiguda del mur de BerlinVint anys desprs, l'expresident soviticMikhal Gorbatxov, l'ex canceller

alemany Helmut Kohl i l'expresident dels

http://localhost/emporionou/images/num36/02a-ritorno.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/02a-ritorno.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/02a-ritorno.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/02a-ritorno.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/02a-ritorno.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/02a-ritorno.jpg

7/29/2019 36 -desembre- 2009

5/28

5

Estats Units, George Bush pare, es vanretrobar a Berln, per a commemorar-lo.

Millora de l'espai fluvial, en el tram baixdel riu Ter

Els ajuntaments de Torroella de Montgr,Gualta i Ull varen signar un conveni de

collaboraci pelprojecte de millora del'espai fluvial en el trambaix del riu Ter.

Els treballs previstos per aconseguiraquesta millora aix com un bon estatecolgic del riu, comportaran una

inversi de 370.000 euros. Els treballs escomenaran al gener i el seu acabamentel juny del 2010.

Al Baix Empord sinvertiran 5,5 milionsd'euros en sis projectes cofinanats pelfons FederAl Baix Empord s'hi faran sis actuacions,

a la Bisbal, a Palams, a Sant Feliu deGuxols, a Palafrugell, i a Torroella deMontgr, (on es far l'espai Ter), ambuna inversi total de 5,5 milions eurosdels quals 2,7 milions sn cofinanats pelfons Feder (fons europeu dedesenvolupament regional ).

LEspai Ter i el pressupost municipal.

Tot i la contenci pressupostria elpavell Espai Ter s la gran obra deTorroella per al 2010.El pressupost del 2010puja uns 18 milionsd'euros, amb unainversi real de 3milions. Es tirar endavant l'arxiumunicipal, amb 600.000 euros i altres

accions com la millora de l'espai fluvialdel riu Ter, la millora del carrer Verges il'aparcament amb estaci d'autobusos ala sortida de la vila en direcci al'Estartit.

La capella de Sant Antoni de Torroellade Montgr, torna a lluir els seus relleusbarrocsLa iniciativa de la restauraci ha estat delAjuntament.Unes cales van posar al descobert elsrelleus escultrics ipictrics, fins ara ocults,

que sn de l'poca enqu es va conformar laplaa Major com acentre econmic, poltic i religis de lavila.Del conjunt ornamental la figura mssignificativa s una pea feta amb fustapolicromada amb colors vius i fil d'or que

est situada a la clau de volta de lacpula. s l'nic element del gran retaulebarroc que hi havia al temple i que es vacremar totalment durant al Guerra Civil.

Inauguraci de lexposici Absncies,arqueologia de la MemriaA Can Quintana, Museu de laMediterrnia, sinaugur lexposici de

fotografies de Jordi Gamero, amb la quees tancava el cicle Pons, a cura dEugeniPrieto.

Impresions (Vietnam, ndia i Nepal)Al claustre de l'Hospital de Torroella,sota el ttol Impressions, Marta Ricart,fotgrafa, evoca a travs duna seleccidimatges dels seus viatges recents a

http://localhost/emporionou/images/num36/05-Espai%20Ter.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/05-Espai%20Ter.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/05-Espai%20Ter.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/06-Capella%20St.Antoni-relleus.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/06-Capella%20St.Antoni-relleus.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/06-Capella%20St.Antoni-relleus.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/06-Capella%20St.Antoni-relleus.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/06-Capella%20St.Antoni-relleus.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/05-Espai%20Ter.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/03-Tram%20baix%20del%20Ter.jpg

7/29/2019 36 -desembre- 2009

6/28

6

l'ndia, el Nepal i a Vietnam, un mndiferent amb contrastos, colors isituacions molt diverses.

L'entrada a Torroella per Verges ser

d's comercialL'entrada a Torroella de Montgr per lacarretera de Sant Jordi, arribant-hi desde Verges, estflanquejada per unesquantes indstries. Arapassar a ser d'scomercial, si b les actuals activitatspodran continuar-hi. El Departament de

Comer i Turisme de la Generalitat, nopermet que en un mateix sector esdesenvolupin activitats industrials icomercials al mateix temps i en una zonapetita. Les industries actualmentinstallades podran seguir amb la sevaactivitat, millorar i ampliar-se.Per a les futures i noves industries, hi ha

un polgon per lentrada de lEstartit.

Apropem-nos al Baix Ter - La ciutatibrica dUllastretDintre del cicle Apropem-nos al Baix-Ter, organitzada pel Museu de laMediterrnia, es va efectuar una sortidaa la ciutat ibrica situada al puig de SantAndreu (53 m. daltura sobre el nivell del

mar). s el major nucli urb ibricdescobert fins ara aCatalunya. La visita aljaciment i al museu fouprecedida per unaextensa exposici a crrec de Gabriel delPrado.

Cheyenna Autumn (La tardor cheyenne)

Dintre del Cicle Cinema i medi ambientsha projectat la tercera de les quatrepellcules previstes: Cheyenna Autumn,de John Ford. En la seva presentaci,Jordi Bellapart, va destacar la gran

qualitat del seu director, la magnficafotografia, i el seu repartiment. Es unapellicula d'autor a travs de la cual Fordvolgu retre homenatge al poble indiameric.

Home i paisatge. Pagesos al Baix Ter.Conferncia i inauguraci de lexposiciEs va inaugurar al Museu de la

Mediterrnia una exposicidel fotgraf Jordi Gamerosobre l'espai agrari del BaixTer. En la conferncia quela preced, Joan Nogu, catedrtic deGeografia Humana de la Universitat deGirona va assenyalar que el Baix Ter ssentit de pertinena, est integrat i

identificat amb el que ens envolta i caltenir-ho en compte en lesrequalificacions del territori.

Concert de msica: Toujours lAmourAl cine Petit, organitzat per Joventutsmusicals de Torroella de Montgr es vacelebrar el segonconcert de tardor-

hivern ToujourslAmour. La msicaclssica, com s tradici a Torroella, tun pes destacat en un programa deconcerts integrat per grups catalans.

Inauguraci de la III Mostra deColleccionismeOrganitzada per lAssociaci Filatlica i

http://localhost/emporionou/images/num36/09-Entrada%20per%20Verges.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/09-Entrada%20per%20Verges.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/09-Entrada%20per%20Verges.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/09-Entrada%20per%20Verges.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/10-Ullastret.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/10-Ullastret.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/10-Ullastret.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/10-Ullastret.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/12-Home%20i%20Paisatge.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/12-Home%20i%20Paisatge.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/12-Home%20i%20Paisatge.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/12-Home%20i%20Paisatge.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/13-Toujours%20Amour.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/13-Toujours%20Amour.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/13-Toujours%20Amour.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/13-Toujours%20Amour.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/12-Home%20i%20Paisatge.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/10-Ullastret.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/09-Entrada%20per%20Verges.jpg

7/29/2019 36 -desembre- 2009

7/28

7

Numismtica de Torroella de Montgr, esva inaugurar la III Mostra deColleccionisme, en que exposen lesseves colleccions en el marc de lacapella de Sant Antoni, que llu la seva

molt agradable restauraci.

35 aniversari de la Penya BarcelonistaMontgr i ComarcaLacte tingu un amplia assistncia, ambla plaa i els carrers que porten des de laseu social, engalanats amb banderes deCatalunya i blaugranes del Barcelona.Els directius Joan Boix i Xavier Ferrer

varen ser rebuts a la plaa, on va actuarlAgrupaci Sardanista Continutat.Seguidament, acompanyats pels grallers,dipositaren un ram de flors sota la placacommemorativa del XXV aniversari de lapenya barcelonista i del seu impulsor ipresident Jaume Sullastres.

Nou mural cermic, a la biblioteca PereBlasi i Banc de peixos, mbils a la plaadel port de lEstartit.Marc Als, artista escultor torroellenc,ha cedit a l'Ajuntament un muralcermic de 3,3 metres de llargada per 65centmetres d'amplada, fet ambrefractari blanc i vidre reciclat calorejatque representa una panormica del

masss del Montgr, vist des de la planade Pals.Al mateix temps l'Ajuntament deTorroella de Montgr ha installat a laplaa del port de lEstartit la seva obraBanc de peixos, un conjunt format persis peces mbils de 2 metres de llarg per1 d'ample que es mouen segons ladirecci del vent.

El rellotge de sol de la plaa de la Vilade Torroella de MontgrLAjuntament ha restaurat, amb tota laseva esplendor, el rellotge de solesgrafiat en una de les faanes de les

cases porxades de la plaa de la vila, Idestaquen la data,octubre de 1725,l'escut de la vila a cadacostat i la sanefa blavadins el doble cercle i el sol.s el segon rellotge de sol quel'Ajuntament restaura. El primer es al'edifici de la Perola del Com de

l'Estartit, on els pescadors tenyien lesxarxes, a lindret conegut com la Torredel rellotge.

La consulta sobiranista el 13 dedesembreEls vens de Torroella de Montgr, Vergesi Jafre van decidit crear una

coordinadora per tirar endavant laconsulta sobre la independncia del 13de desembre, dia en que un centenar depobles i ciutats de Catalunya, convoquenels ciutadans majors de 16 anys,empadronats al municipi, a votar en laconsulta sobre la independncia.

Aplec de Santa Caterina

El diumenge 22 denovembre, unes tres milpersones van omplir elsvoltants de lermita deSanta Caterina.Vilatans de Torroella de Montgr idaltres pobles vens , amb infants (maishavien vist tants, i tants cotxets),familiars i colles damics, arribaren a

http://localhost/emporionou/images/num36/17-Rellotge%20Sol-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/17-Rellotge%20Sol-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/17-Rellotge%20Sol-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/17-Rellotge%20Sol-.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/19-Aplec%20Santa%20Caterina.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/19-Aplec%20Santa%20Caterina.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/19-Aplec%20Santa%20Caterina.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/19-Aplec%20Santa%20Caterina.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/19-Aplec%20Santa%20Caterina.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/17-Rellotge%20Sol-.jpg

7/29/2019 36 -desembre- 2009

8/28

8

l'ermita, per celebrar l'aplec.Molta gent, va fer una petita excursi,per atansar-se al castell i veure lesreformes fetes en la darrera restauracide tota l'estructura del castell del

Montgr, -del segle XIII, qualificat com ab d'inters nacional- i la recuperaci dela cisterna .

Concert de msica tardor hivern: SextetDonauEl sextet Donau , format per ChantalBotanc, soprano; Montserrat Torruella,contralt; Miquel Cobos, tenor; Xavier

Mendoza, barton, i Montserrat Cabero iGlria Peig, piano(a quatre mans).Van interpretar els valsos amorosos deJohannes Brahms, En primer lloc lesCanons damor. Valsos, op 52 i en lasegona part les Neue Liebeslider, op 65.

Concert coral

Va tenir lloc al cine Petit,ple de pblic, a crrec dela Polifnica de Figueresi el Cor Anselm Viola dela nostra vila. Cal destacar el cant de lasardana Benvinguts a Torroella, deFrancesc Batlle, que va ser moltaplaudida.

Mariona Font presenta el discMadame PicabiaLa cantant torroellenca Mariona Font vapresentar el seu segondisc, Madame Picabia,en un concert a La Sala,de Torroella de Montgr,acompanyada perEduard Font, Xavi Lozano, Manel Vega i

Marc Vila. Va ser un gran xit de pbic,amb la Sala totalment plena.

Inauguraci de lEXPOFIL SANT ANDREUA laula de tallers de Can Quintana,

Museu de laMediterrnia, organitzadaper lAssociaci deFilatlia i Numismtica,tingu lloc la inauguraci de lEXPOFILSANT ANDREU, amb exposicions decolleccions temtiques que la feien moltinteressant pels colleccionistes desegells.

Inauguraci de lExposici Masos:abans, ara.A la Capella de Sant Antoni, tingu lloc lainauguraci de lexposici de fotografies,en que comparant-les unes i altres, espodia reseguir el fil de la histria dundels elements fonamentals per Torroella

i tot el Baix Ter, la pagesia i els Masos.

616 Fira de Sant Andreu - Agrcola,ramadera i comercialLa Fira de Sant Andreu datadel 1393, en que quedconstituda com a tal perprivilegi reial.- Fira agrcola Ramadera i

Comercial, MostraComercial- Fira dartesania i comercial- Exposici de Maquinaria agrcola- V Mostra dentitats.- X Jornada Tcnica de la Poma- XII Campionat de Catalunya de Colomsde Raa- XVII Concurs de Gossos dAtura,

http://localhost/emporionou/images/num36/20-Sextet%20Donau.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/20-Sextet%20Donau.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/20-Sextet%20Donau.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/20-Sextet%20Donau.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/21-Madame%20Picabia.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/21-Madame%20Picabia.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/21-Madame%20Picabia.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/21-Madame%20Picabia.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/22-Expofil%20St.Andreu.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/22-Expofil%20St.Andreu.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/22-Expofil%20St.Andreu.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/24-Fira%20St.%20Andreu.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/24-Fira%20St.%20Andreu.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/24-Fira%20St.%20Andreu.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/24-Fira%20St.%20Andreu.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/24-Fira%20St.%20Andreu.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/24-Fira%20St.%20Andreu.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/22-Expofil%20St.Andreu.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/21-Madame%20Picabia.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/20-Sextet%20Donau.jpg

7/29/2019 36 -desembre- 2009

9/28

9

- IX Fira en el record, cent anys enrere,recorregut per diferents espais del nuclihistric de Torroella i Visites comentadesa Can Quintana, Museu de laMediterrnia ; al passeig Vicen Bou; a

Can Payet; a Can Comas ; a Can Gum i aLa Sala.

Roca Galera llegendestorroellenques

En Gens Baquer i la seva dona, laQuimeta Ferrer, viuen al mas Solei, a lafalda de la Muntanya Gran, sota mateix

del Tossal Gros. All, si us hi enfileu apeu o en cotxe, us rebran amicalment,us mostraran tot de llibres, fotos idocuments, molts dells antics, i usexplicaran histries de la muntanya, deles dunes, del territori. En Gens tambescriu memries i llegendes. Com la de laRoca Galera, aquell cim imponent de lamuntanya del Montgr situat a

tramuntana de lermita de SantaCaterina i a ponent de les dunes.Transcric a continuaci la llegenda talcom ell mateix me lha passada:

ROCA GALERA Gens BaquerPer poder entendre una mica aquestallegenda o histria hem de recular en el

temps i situar-nos quan el masss del

Montgr era una illa, Torroella tenia unport de mar, i a sota de Santa Maria hihavia un petit embarcador. Les aigesenvoltaven tot el Montgr.Un dia de primavera, quan un vaixell

provinent de Grcia, en arribar enfrontde les Illes Medes, tot de sobte es vagirar una forta gropada de tramuntanatan forta que al vaixell li va ser

impossible continuar la seva ruta. Ambpenes i treballs va poder refugiar-seentrant per Empries en direcci cap aBellcaire i va arribar fins prop del actualSobrestany, on varen ancorar el vaixell.El capit savorria i va agafar una barcaper tal de donar un tomb per aquellsparatges. Va veure una gran roca amb unpenya-segat imponent, shi va acostar iper un petit i estret passads va veure loque avui es Roca Galera. Va enfilar-se

per un corriol fins arribar a una petita ibonica vall on hi va veure un ramat deovelles amb el seu pastor i un simpticgos.Shi va acotar, la sorpresa del capit vaser gran en veure que no era un pastorsin que era una bella i jove donzellaque tenia cura del ramat. El jove marineren va quedar completament encisat, la

7/29/2019 36 -desembre- 2009

10/28

10

pastora senamor bojament. Durant elsdies que la tramuntana no parava debufar, el mariner cada dia visitava la sevaenamorada.Va arribar el bon temps i el vaixell va

haver de seguir la seva ruta cap a lescostes del nord. El capit va prometre ala bella pastora que vindria a buscar-laper casar-se amb ellaVaren anar passant els dies, lessetmanes, i el mariner no tornava. Lapastora cada dia estava mes trista,pujava el cim mes alt de Roca Galera imirant cap el horitz lluny plorava

pensant que el mariner ja no esrecordava dellaPer un dia va acostar-se un vaixell a la costa,era el seu enamorat,va seguir el mateixcam que va fer laprimera vegada. Va

tornar a la vall de RocaGalera per tal deretrobar la pastora, en

arribar al lloc on la seva enamoradaacostumava a tenir el ramat, noms hi vatrobar el gos, que en veure el mariner, liva fer moltes festes. El gos vaacompanyar el mariner als cims de RocaGalera, on es pos a udolar.

El mariner va pensar que alguna cosahavia passat. La pastora haviadesaparegut misteriosament . Lendemva tornar-hi per tal de buscar per tota lamuntanya, ja no hi va trobar el gos,tamb havia desaparegut. Mentrestant,en el vaixell comenaven a estarpreocupats, el capit no tornava, varenbaixar a terra i durant tres o quatre dies

buscaren per tot el paratge sense trobacap rastre del mariner, ja no podienesperar ms, havien de tornar cap aGrcia. El timoner, que era el ms granamic del capit, va jurar que tornaria per

esbrinar qu havia succet.Segons la llegenda, diuen que deien quealg havia vist clavada en una rocalanella de ferro en qu el marineramarrava la barca i on les nits fosques ifredes dhivern se sentia retrunyir pertota la muntanya els plors de la pastora iludolar del gos.

mbria

Umbria, per a mi, s lEmpordanet i laToscana, lAlt Empord. mbria no t elsvisitants de la vena Toscana del nord, niels de la capital del Laci al sud, Roma.Per visitar mbria amb un cert detall esprecisen un parell de mesos. s el temps

que he dedicat a recrrer-la en quatreocasions diferents i, en el meu darrerviatge, he tancat el desig de conixerpam a pam un dels llocs msextraordinaris que he visitat.

Val la pena que us animeu a descobrirmbria si encara no ho heu fet. Percomenar, Asss s un lloc que t molt

7/29/2019 36 -desembre- 2009

11/28

11

dencant. Un dels nuclis urbansmedievals ms ben conservats del mn.A vegades hi ha un pl massa de gent,per no pas si sevita lestiu i SetmanaSanta. DAsss mencanta la porta

renaixentista del costat del Temple deMinerva. No em canso de mirar-la desdalgun dels bancs del costat oposat dela Piazza del Comune. s una peadiscreta comparada amb altres demajestuoses, per s pura delcia. De lesmoltes esglsies de la ciutat la mevapreferida s San Rufino, lantiga catedral,on foren batejats Sant Francesc i Santa

Clara. La faana s duna bellesaabsoluta. Sn tamb una meravella lesbasliques de Santa Clara i SanFrancesco, amb pintures de Giotto,Cimabue, Pietro Lorenzetti, SimoneMartini... que desprs de les darreresrestauracions ofereixen tota la seva lluminicial.

En aquest darrer viatge, a part danar alsllocs de la regi que em faltaven, hetornat a aquells que ms matrauen:Asss, Orvietto, Perugia i Gubbio fanvenir pell de gallina. Per on esticsempre a punt dagafar la sndromedStendhal s a dues poblacionsrelativament petites: Spello i Spoleto. Els

carrers, portalades, esglsies i pinturesdSpello... tot s div. A lesglsia deSanta Maria Maggiore podria estar horesi hores observant les pintures dePintoricchio. Prendre caf amb alg queestimes als jardins de la cafeteriaGiardino s el ms proper a un nouEdn. Des dall sobserva un paisatgehumanitzat en la seva justa mesura i,

deixant passar el temps sense cappressa, un viu moments auris, daquellsque ens salven de tota misria. A Spoletohi ha una quantitat dart que solaments possible assimilar si un hi va avisat i

ho digereix pas a pas. Per de tot, emquedo amb les pintures de Filippo Lippidel Duomo. s tan emocionantcontemplar-les que s per caure de culs!Pocs, molt pocs llocs, mhan fet sentirtantes vibracions democi: Altamira, elParten, la capella dels Scrovegni,Chillida-Leku...

Per tot lart del mn s irrellevant si not una translaci a la vida. El miracle noes fa esperar mai. Si la mirada s atentaes descobreixen nimes belles que ettradueixen les expressions sublims de les

imatges de Lippi. Prenent un capuccinoal Caff degli artisti, a la plaa delmercat, una cambrera amable ignoraque est ajudant a canviar el mn amb elsomriure dels ngels de Lippi. LartistaRaffaele Ariante, dAsss, creador de lesbombes de la pau, em va obsequiaramb una conversa encantadora, clarademostraci del comproms dels artistes.

O Anna, la monja jove originria del

7/29/2019 36 -desembre- 2009

12/28

12

Senegal, de la comunitat benedictina delconvent on mhostatjo. Han mort elsseus pares sense arribar a la vellesa itamb els seus nou germans i germanes,vctimes del terrorisme de la fam, molt

ms virulent que cap altre. I malgrat laseva vida de tragdia, noms t paraulesamables per a tothom i en particular perals qui pateixen algun tipus dediscapacitat. Persones amb tantasensibilitat, tanta bondat, deixen senseparaules i fan pensar que potser s tenimfutur.

Tarda de pluja

He pujat al porxo de casa meva, el meulloc preferit, amb la intenci de fer foc ala llar, el primer daquesta tardor. Latarda es presenta plujosa, i el cel,completament tapat, t el caractersticcolor gris plom que assenyala pluja.

Decideixo, doncs, passar unes horesllegint un interessant llibre que ja famassa dies que he comenat i que hepensat que podia acabar.

Al cap de poc dhaver iniciat la lectura iprop de lagradable escalfor de lesestelles que cremen amb afici, hacomenat a ploure. s una pluja fina,

transparent, tranquilla..., una carcia pera tot el que toca, assedegat de tants dedies secs! Les teulades de les cases -quesn moltes les que puc veure des daqu-, els terrats, els arbres dels petits jardins

interiors (el de casa i els de les casesvenes) la reben amb agrament.

No fa ni un al daire. No es mou ni unafulla. Tot respira quietud... Quin plaer!Quina pau! Aquesta pluja treu la polsacumulada de dies i dies, i en pocaestona el paisatge canvia de color, tot esveu net, tot lluu, tot celebra la plujaesperada.

Les teules, ja amarades daigua, expulsenla que els sobra, que s recollida pelsreguerets del costat destinats a tal fi, ique menen laigua cap a la tortugaformant diminutes cascades a cada finalde teula.

Laigua s neta i clara... Quin gust fa deveure-la! Va baixant, a poc a poc,lentament, sense pressa, jugant amb elspetits obstacles que troba pel cam, isajunta amb la que ja corre per lestortugues, i juntes segueixen el seu camcap a les canaleres, fins al carrer. Quinser el seu dest final?

Veig dues canals duna casa vena queaboquen laigua directament al carrer,tamb a poc a poc, com si fossin un grosgallet de cntir que volgus calmar la setdel carrer de lArquet, assedegat de faja molts dies, i treure la brutciaocasionada pels gossos que han trobat

un lloc per satisfer les seves necessitats,

7/29/2019 36 -desembre- 2009

13/28

13

la qual cosa enrabia els vens, que no hitroben la soluci per evitar-ho.

Aquest espectacle tan dol que propiciala pluja, tan relaxant, mha aportat un

plcid benestar, un sentiment degratitud per aquesta contemplaciinesperada, i mha fet adonar que espoden trobar moments ben plaents quemassa sovint ens passen desapercebuts.Amb aquest agradable estat dnim hereprs la lectura.

No mhe adonatdel canvi que esprodua a forafins que no hesentit uns quantstrons i he vist la

llum intermitent dels llamps,acompanyats de la remor de la benconeguda tramuntana. Qu ha passat? A

laltre costat dels vidres tot estesvalotat, els arbres es mouen duncostat a laltre com si el vent volgusarrancar-los totes les branques. A lestortugues, laigua ha deixat el seu pasrelaxat i tranquil i ha comenat a crrer ams no poder empesa per la que baixadels teulats i del cel. Amb penes i treballslengoleix la canalera, lencarregada de

portar laigua al carrer. Les canals de lacasa vena no poden conduir laigua queels arriba i que la tramuntana expulsa adreta i esquerra com si la seva intencifos no deixar-la sortir. Quinatransformaci!

La tarda ha tingut un final inesperat. Ha

comenat com una suau melodia, dola,

romntica, relaxant, encantadora, endefinitiva, per ha acabat amb unaespectacular tempesta que mha fetvenir al cap la can Stormy Weather(Temps de tempesta), de Harold Arlen,

interpretada per ladmirat Frank Sinatra itamb, magistralment, per la cantantLena Horne. La natura s imprevisible,daqu el seu encs.

Rebaixem el nivell de vida

En un article del Dr. Ramon Folch,socileg i director general de lEstudi

Ramon Folch (ERF), he llegit una fraseque mha cridat latenci perquaconsegueix de concentrar en dues lniesmoltes idees que em volten pel cap i quepoca gent diu en veu alta, tot i ser tanconvenients a la situaci actual.

Si volem que tothom visqui com

nosaltres, els occidentals haurem derebaixar el nostre nivell de vida, cosaque no equival a viure pitjor.

En primer lloc, vull remarcar aquestaafirmaci: Rebaixar el nivell de vida noequival a viure pitjor, sin ms aviat alcontrari, a viure millor. Val la pena dedesfer lequivalncia entre alt nivell de

7/29/2019 36 -desembre- 2009

14/28

14

vida i bona vida. Ja s que no s fcil,perqu la puixana econmica sgratificant i atorga una absnciadinquietuds punyents, per hem dereconixer que s noms una satisfacci

parcial i encara de les necessitatsinferiors, daquelles que poc ensdiferencien dels animals. s una mena dedroga que aliena i adorm les capacitatsms tpicament humanes: elconeixement, lemotivitat, lacomunicaci socialitzadora i, en ltimterme, lamor com a do i regal gratut.Apujar el nivell de vida no ens acosta al

clmax de la felicitat, noms ensproporciona petits i breus orgasmes,que, com ms en consumim, msafamats ens deixen.

La segona remarca s per a lacondicional amb qu comena la frase:Si volem que tothom visqui com

nosaltres... s un imperatiu que esrecolza en la convicci que jo no puc serfeli si els altres no ho sn, talment compassa en la persona, que no pot ser felisi lestmac o els msculs o el cor o elcap li fan mal. Aquest sentiment depertinena a una unitat globalindissoluble i indiscutible ha de ser leixde qualsevol cultura lcida i assenyada.

El que resulta estrany i sorprenent sque siguem incapaos daprendre la llique la tossuda realitat ens explica cadadia amb els fets ms ordinaris: lesconvulsions i la violncia que patimarreu noms tenen una causa i unasortida, linjust repartiment de lesriqueses de tota mena i la suavitzacidaquests desequilibris tan escandalosos.

Noms avanarem cap a una vida millorsi maldem responsablement peraconseguir que els altres assoleixin unnivell de vida semblant al que volem pera nosaltres, que satisfaci els drets i les

necessitats bsiques de tothom.

La frase que encapala aquest comentariproposa un programa de vida lcid iengrescador. Alg podria dir que exigeixrenncies i sacrificis desproporcionats.Jo prefereixo afirmar que exigeixorganitzar una jerarquia de valors,personal i collectiva, en la qual cada

cosa sigui al lloc que li correspon. Que alcim hi hagi el comproms daconseguiruna BONA VIDA, plena i joiosa per a mi iper als altres, i que quedi ben clar ambquines conductes lanem construint iamb quines lensorrem. I que quedi benclara la intensitat i la qualitat daquestavida, mesurada no pas per la quantitat

de coses que consumim, sin pel gruix ila fora dall que som: bondat, saviesa,compassi i comuni.

Nous plafons informatius aTorroella i a lEstartit

Els torroellencs i els forasters que ens

visiten shan trobat aquest any amb una

7/29/2019 36 -desembre- 2009

15/28

15

novetat al passeig de Catalunya deTorroella i a la plaa de lEsglsia delEstartit: unes pantalles interactives demida considerable que forneixen totamena dinformaci municipal. A

emporion ens ha semblat oportdemanar dades a lajuntament sobreaquesta iniciativa, i hem rebut laresposta segent i que consideremdinters per als nostres lectors.

Els SmartPoint

Des de linici del passat estiu,

lajuntament ha volgut millorar laccs ala informaci municipal, tant dels venscom de les persones que ens visiten,amb la installaci dos punts aparells demobiliari urb, semblants a unordinador, un a Torroella al passeig deCatalunya i un a lEstartit a la plaa delEsglsia, anomenats SmartPoint.

Som dels primers municipis de Catalunyaque els hem implantats.

Els SmartPoint, pertant, sn uninnovador canalinformatiu ipublicitari municipalbasat en ls de les

noves tecnologies.Est format per unapantalla de LCD degran format i

interactiva on ens permet adaptarpresentacions multimdiesdinformacions de manera immediata,que es poden adaptar a qualsevolprojecte municipal.

El contingut est totalment integrat ambaltres canals dinformaci que jadisposvem a lajuntament com s laweb municipal, que al mateix temps

permet mostrar-la a tots els transents ion es ressalta la informaci que potnecessitar tota persona quan arriba i voldescobrir el nostre municipi comallotjaments, restauraci, bars, adrecesdinters com la del museu, telfons comel de la policia, les notcies municipalsdestacades, lagenda cultural i esportiva,les activitats especials, per exemple les

de la 616 fira, les exposicions...

LSmartPoint ens aporta moltsavantatges, des dinformaci a tempsreal, veure continguts multimdia, poderescollir quina s la informaci que volemllegir noms prement una botonera delcostat de la pantalla (interactiva), per

cert collocada a lalada duna personaque va en cadires de rodes peraconseguir la igualtat doportunitats enlaccessibilitat, per sobretot tamb ensaporta avantatge social ja que lespersones del municipi i els ciutadans queens visiten es familiaritzen amb les novestecnologies. A ms, t avantatgesmediambientals, s un canal de

comunicaci sostenible que ens permetreduir el consum de paper i altresmaterials.

Cal dir que el projecte dels dosSmartsPoint ha estat subvencionat pelDepartament dInnovaci, Universitat iEmpresa de la Generalitat amb elprograma Pladetur, i per la Diputaci de

7/29/2019 36 -desembre- 2009

16/28

16

Girona, per tant laportaci municipal haestat fora minsa.

Colom, catal

Molt sha escrit sobre Colom i en elsdarrers anys, la tesi de la seva catalanitatha vist incrementada la seva difusi aixcom les possibilitats dacceptaci.Cristfor Colom (1436-1451?-1506Valladolid), firmava com Xpo ferens (Xpovol dir Crist i feren vol dir el que portaa), i conegut amb el cognom llatinitzatde Columbus, fou navegant, -lluit

contra el rei Joan II. a favor del reiReiner, en el context de la guerra civilcatalana- cartgraf, i almirall, virrei igovernador general de les Indies, alservei dels Reis Catlics. Pel que fa alfinanament delviatge, se sap que noforen les joies

dIsabel, jaempenyorades per laconquesta deGranada, sin elprstec de 6.000.000de maraveds de Llusde Santngel, escriv de raci (ministredHisenda de Ferran), i les aportacionsdels germans Pinn, amb 500.000

maraveds i el propi Colom, amb 500.000ms.

El 12 dOctubre de 1492, va arribar alilla Guanahan que batej com Sant

Salvador. Explor les terres del Carib i vaestablir les rutes martimes per anar itornar a les ndies Occidentals o NouMn, noms emprats fins a l'aparici,l'any 1507, del mapa de MartnWaldseemller i Maties Ringmann onsanomenen Amrica, en honor aAmerigo Vespucci.

Colom va morir a Valladolid, lany 1506en absoluta pobresa. El testamentdIsabel, que havia afegit al regne deCastella-Lle les terres descobertes o perdescobrir, fixava lexclusi dels nocastellans (catalans, aragonesos,valencians, portuguesos) a lanada aAmrica, i linters de Ferran a recuperar

el poders donats, controlar imonopolitzar el seu comer prohibint-loals catalans (aprofitat per anglesos iholandesos), i els plets colombins instatspel fill i nt, donen suficients dades iraons per comprendre aquesta fi.

Els nous descobriments foren repartitsentre Castella i Portugal pel PapaAlexandre VI que va donar, a Isabel i aFerran, el ttol de Reis Catlics, com acompensaci, per haver atorgat el deCristianssim al rei de Frana. Isabel, enrecord al pare que diu als seus fills que,mentre romanguin units com el feix,seran ms forts, tenia com a escut unfeix de fletxes; i Ferran tenia un jou amb

una corda solta, amb el lema "tanto

7/29/2019 36 -desembre- 2009

17/28

17

monta...", en referncia al nus gordi.Quan Alexandre el Gran es va enfrontaral dilema de deslligar el nus gordi, el vasolucionar tallant-lo amb lespasa, i vaafirmar que s el mateix tallar-lo que

deslligar-lo. Ambds escuts, feix i jou,es mostren junts en el seu escut, per nounits. En el segle XX i en plena dictadurafranquista, es van ajuntar i shi va afegirel "Monta tanto, Isabel como Fernando".

Mentre eren historiadors catalans elsque sostenien la catalanitat de Colom,era molt fcil la crtica ms ferotge perpart dels intellectuals castellans,primer genovs que no catal?

El 21 i el 28 de mar i el 4 dabril del1992 La Vanguardia publicava tresarticles de Francesc Albardaner i Llorenssobre el descobriment i els orgens deCristbal Coln: Espanya no va existir

com a estat en el segle XV. Isabel iFerran es varen casar en secret aValladolid, el 19 doctubre de 1469. Erenprnceps, de Castella, Isabel sota elregnat de Enrique IV i Ferran de Joan II,de Catalunya-Arag. Les Capitulacions deCervera, sobre el regne de Castella-Lle,contenen una equiparaci total entre elrei i la reina, i es podia aplicar el Tanto

monta monta tanto. Per s bendiferent en la confederaci catalano-aragonesa, de la qual Ferran va reservar-se, en exclusivitat, lexercici del poder iIsabel era reina consort.

Sobre lestrangeria de Colom , durant totel segle XV, els sbdits de la corona

catalano-aragonesa, eren sempre

considerats estrangers a Castella-Lle. sevident que tan Cristfor com el seugerm -que era capell i s que es vanaturalitzar castell per anar a les ndies-varen amagar la seva ptria dorigen.

Dacord amb els Ordenamientos deAlcal un sbdit de qualsevol delsregnes dIsabel i de Ferran podiaaconseguir ela ttols de virrei,governador o participar en mines,salines, etc. sense necessitat denacionalitzar-se a laltre regne. No pasaix un natural de qualsevol altre pas. I ams Colom els anomenava els meus

senyors naturals .

Colom va descobrir Amrica per als ReisCatlics, de Castella-Lle i dArag, onoms per a Castella-Lle? LesCapitulacions de Santa Fe forennegociades amb ladministracicatalano-aragonesa i dipositades a

lArxiu de la Corona dArag, no en el deSimancas, cosa que hauria estat aix sihaguessin estat castellanes. I en elles selnomena com a Don Xpoval de colon(amb Xpo que vol dir Crist, amb eldede noblesa i n -per primeravegada- al final). Lambigitat de la sevaredacci i el testament dIsabel -morta el1504- varen excloure aragonesos,

catalans, valencians, etc., de les Indies idel seu comer. En un escut de Colompublicat per Oviedo lany 1535 es llegeixclarament : Por Castilla y por Lennuevo mundo hallo Colom(Colom ambm final).

El 15 dagost de 1994 La Vanguardia

publicava un article, de Francesc Rotger,

7/29/2019 36 -desembre- 2009

18/28

18

sobre la catalanitat de Colom, en contrade la historiografia oficial que estableixel seu naixement a Gnova. No obstantaix, lhistoriador Salvador deMadariaga el feia fill duna famlia de

jueus conversos fugitius de Catalunya oBalears, per causa de dInquisici, inascut a Gnova. Larticle es feia tambress de la presentaci del cinqu llibrede Nito Verdera Cristobal Coln,catalanoparlante que afirma, desprsde 30 anys destudi, que el seu origenera la Corona dArag, i la llenguamaterna el catal.

La Vanguardia, del 23 doctubre de 2008,publicava un article de Rosa M. Bosch,Amrica vota per Colom, queinformava de ledici del llibre deCharles F. Merril, Professor de castell illat de la Saint Mary's University deMaryland (Estats Units), Colom of

Catalonia. Origins of ChristopherColombus, Revealed, que afirma que hainvertit 18 anys en la investigaci de lacatalanitat de Colom i que ni genovs,no croata ni castell, els orgens deldescobridor dAmrica shan de buscar aCatalunya, en la famlia de la bancaColom de Barcelona i no a Gnova, on lahistoria oficial va situar lalmirall.

Anuncia la propera edici de ledici encatal per lany 2009 i exposava: Elnavegant es refereix als Reis Catlicscom meus senyors naturals; si fosgenovs no hagus afegit naturals,(...)No ha trobat "cap document oficial delpoca on hi surti el cognom Colombo.Hi trobem Colomo, Colom y Coln, permai a litali Colombo. Perqu? Perqu

el cognom Colom es castellanitz en lasformes Colomo i Coln(...). Fareferncia a uns rebuts a nom deCristbal de Colomo i CristbalColomo de 1487(...) En les capitulacions

de Santa Fe, del 17 de abril de 1492, hisurt ja com a Cristbal Coln. (...)Desprs del descobriment el navegant vaescriure tres cartes, una delles a Llus deSantngel, escribano de racin, de lasquals actualment es conserven cpies encastell i llat, "per tenim argumentsper pensar que la versi original era encatal. (El fill de Coln, Ferran, gran

biblifil, tenia un ndex de llibres ambanotacions, entre ells aquesta carta quedeia que era en catal). Hi ha moltsimesms proves que avalen la sevacatalanitat: "Ses catalanades, batejamb el nom de Montserrat, una illa"(...).Per la prova definitiva est a mans deles mostres de ADN que, des de fa anys,

est analitzant el genetista Dr. JosAntonio Lorente.(...)

I El Punt ha publicat recentment unasrie darticles sobre aquesta temtica:

El 16 d0ctubre de 2009 publicava unarticle amb el ttol Colom, ms catalque mai. Estelle Irizarry professora

emrita de literatura hispnica a laUniversitat de Georgetown, als EUAconclou que el descobridor d'Amrica vacrixer sota els dominis de la Coronad'Arag i la seva llengua materna era elcatal. Assegura que el castell del'almirall era incorrecte i que Nos'expressava correctament en cap

llengua escrita. El seu espanyol era

7/29/2019 36 -desembre- 2009

19/28

19

notriament incorrecte, per a la vegadaera eficient, potic i eloqent,

El 2 de novembre de 2009 va publicar unarticle de Raul Mart , en que informava

la presentaci a Barcelona, pel propiautor Charles J. Merrill, de la traducci alcatal del seu llibre Colom of Catalonia.Origins of Christopher Colombus,Revealed, sota el ttol Colom. 500 anysenganyats. Per qu s'amag l'origencatal del descobridor d'Amrica(Cossetnia). Els editors argumenten quel'estudi de Merrill, t a favor laimparcialitat pel fet de ser estranger.

Precisament va ser un peru, Luis Ulloa,el primer que va defensar als anys vintdel segle passat, la tesi catalana.

I el 3 de novembre El Punt, publicavauna extensa entrevista amb Albert

Codina, president de lInstitut NovaHistria, que afirmava: Colom eracatal, barcelon, i duna nissaganoble(...) pretn tractar les terresconquerides amb drets i deures, Quanels castellans sapropien delcomandament militar s quan exalten laviolncia fins a lextermini (...).Quan elrei Ferran es va adonar de qu erarealment el continent americ, vaintentar recuperar els poders cedits a enColom com a virrei(...).Actualmentestan vinculats a aquest Institut vint-i-dos investigadors entre els quals destacaJordi Bilbeny (...)

Jordi Bilbeny s lautor ms meditic,

autor de diversos estudis que demostren

la catalanitat de Cristfor Colom i lasortida cap el Nou Mn des del port dePals (Baix Empord).

Pals reivindica la seva vinculaci amb

Colom i amb la descoberta d'Amrica.

El professor de la Universitat PompeuFabra, Llus de Yzaguirre va aplicar alstextos originals castellans de Colom elsnics que es conserven un programainformtic pensat expressament perdetectar errors de lxic en textos escrits ideterminar, fins on es pugui, quina s lallengua materna de l'autor. En el cas deColom, el veredicte va ser clar: parlava ipensava en catal, especficament elcatal oriental, tot afegint com altamentimprobables el dialecte genovs i lallengua toscana .

Cada dia sn ms els historiadors

daltres nacionalitats que sostenenaquesta catalanitat, que s'afegeixen a lescada vegada ms poderoses teoriessobre la catalanitat de l'Almirall.

7/29/2019 36 -desembre- 2009

20/28

20

De visi necessria.

Durant el ms de novembre hem vist a lapantalla del Cinema Montgr, entredaltres, dues interessant pellcules que

crec que val la pena ressaltar. Unadelles s Agora, la magna producciespanyola, dirigida per AlejandroAmenbar, que ens narra la histriaduna illustre dona del segle IV desprsde Crist, quan Egipte est sota el poderde lImperi Rom i els cristians hanaconseguit el poder de limperi. s la

histria dHypatia dAlexandria una donasvia, astrnoma i zelosa guardiana de labellesa i el saber de lpoca, que svctima de la nova religi de lestat.Sobre la figura daquesta svia i valentadona, Amenbar aconsegueix un relatcolpidor sobre la destrucci per part defervents defensors de la Creu, de lasaviesa guardada de lantiguitat

clssica.Per no era daquesta pellculaque volia parlar ms profundament, sinde El secreto de sus ojos. Coproduccihispana-argentina dirigida per Juan JosCampanella, autor tamb de larecordada El hijo de la novia. Elsecreto de sus ojos s un film noir,que combina perfectament dramaromntic, thriller, el seu acostumat

humor i fins i tot el costat histric,poltic i social de lArgentina dels anyssetanta.

Histria damor, ms ben dit histries

damor, entrecreuades amb relat policaci dilemes tics al voltant de la justcia i elcstig, lamor i el desgast del temps. Lamirada al passat porta al present nonoms la violncia dun crim injust i laincoherncia de que lautor no fosdegudament castigat, sin tamb laprofunda histria damor entre elpersonatge central i la seva companyade treball en el jutjat, la qual ha estimaten silenci durant ms de vint anys. Perhi ha una altre histria damor. Lahistria ininterrompuda del vidu i lavctima. El record persistent en el tempsi la lluita contra loblit.

Noms actors de la

categoria deRicardo Darn,poden donar vida aun personatge tanhum i quotidi.Interpretaci pura,la daquest granactor, que surt deles entranyes i fa

mal a lespectador immers no noms enla trama, sin en la subtrama, en eltransfons. I que dir de Soledad Villamil,que dona vida a la jutgessa, una jovebella i radiant, insegura, en les escenesde la seva joventut. Tamb bella, debellesa tranquilla, segura i pausada en elpersonatge adult. Per sempre amb

aquella mirada, aquells ulls que et parlen

http://localhost/emporionou/images/num36/secreto.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/secreto.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/secreto.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/secreto.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/secreto.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/secreto.jpg

7/29/2019 36 -desembre- 2009

21/28

21

i que tinsinuen ms coses que lesprpies paraules. Quins dos actors enestat de grcia!.

Una mquina descriure que no tecleja la

a i que fa confonfre el te amo ambte mo.Un pla seqencia que comenades de laire i entra a dins de lestadi deftbol, sense interruoci, sens dubte undels millors de la histria del cinema,amb tots els respectes per Wells i dePalma.Escenes que passen amb totalsenzillesa de lo cmic a lo cruel o delsomriure al plor, digne del ms pur estilfordi.Uns ulls que demostren amor pur,sense paraules i sense el llast que suposaall que obliga i el que s quotidi.

Dues histries damor en parallel, unasense soluci amb uns fet ja assumits ipresumptament oblidats. Laltre, qui sap.

Tants i tants detalls per no oblidar isobretot un final sorpresa, com cal enuna bona histria de suspens, que donacoherncia i sentit profund a la trama.Que li dona credibilitat i obre pas al finaldefinitiu, clssic si voleu, obert, peremocionant i encoratjador. Un delsgrans finals de la histria del cinema,com calia esperar daquesta obramestra.

Reflexions

Flix millet al poder !

Espero que lamable lector emperdonar el ttol tan escandalsdaquesta reflexi. De fet, me lhainspirat lassistncia a un debat, el 5 denovembre passat, al Collegi dAdvocatsde Barcelona. Vaig rebre la invitaci delnostre compatriota torroellenc senadorMiquel Bofill, i a fe que va valer la pena,no solament per lexposici del fiscal

itali antimfia de Palerm, RobertoScarpinato, sin tamb per veureconfirmat el seu pessimisme per lestristes aportacions de compatriotes seus(a Barcelona hi ha 30.000 italians),alguns dells sicilians.

Ja fa vint anys que Scarpinato investiga

el crimorganitzat. Tcinquanta-set

anys, porta unvestit fosc queel distingeixdels seusguardaespatlles,

que duen pantalons vaquers. Els bancs

deixen menys diners i moltes empresestenen risc de fallida, diu, per el mnde la mfia t grans quantitats enefectiu. Aquest darrer any Scarpinatoha confiscat als mafiosos 3.800 milionsde dlars. En una operaci va confiscardotze negocis, dos-cents vint edificis,trenta-tres terrenys i un iot de 25 metresde Giuseppe Grigoli, amo duna cadena

7/29/2019 36 -desembre- 2009

22/28

22

de botigues de queviures, conegut comel Rei dels Supermercats, a qui ara esjutja per administrar empreses en nomde la mfia siciliana.

Ens mostra Scarpinato una mfia bendiferent de la que imaginem, la de lespellcules, la de Chicago, El Padrino...Totaix ja s histria. La mfia actual ja nolluita pels diners, ja en va fer prou ambel trfic de persones, drogues o armes.Els mafiosos actuals sn fills i nts delsvells mafiosos. Tenen molt de capital,cada dia ms, i mentre tothom sestreny

el cintur per la crisi, ells guanyen msque mai amb prstecs i inversions. Jovesi experimentats, aprofiten la crisi perblanquejar capital, fer inversions, fundarcompanyies legals. Creen llocs de treballen territoris pobres i sasseguren unaposici social, sn benvinguts ibenvistos. Han estudiat carreres de Dret,

de Cincies Poltiques i Econmiques, deMedicina, han esdevingut diputats isenadors, regidors i alcaldes, empresaris,executius dalt nivell.

A la sessi quecomento, una dona demitjana edat,atractiva, vestit fosc,

deia: Jo sc siciliana.Les dones sicilianes nopodem destacar,perqu tot seguit la mfia voldr que hicollaborem, i si no ho fem estemmarcades, hem de marxar. Per all onanem, pel sol fet de ser sicilianes, sommal vistes, tothom pensa que som de lamfia. Jo no sc de la mfia.

Els italians no nestan informats, diuScarpinato, perqu no en parla lapremsa ni la rdio ni la TV. Ho tenen totcontrolat. Tenen gent arreu, a la poltica,

als mitjans de comunicaci, a la policia.No serveix de res atrapar-los, ells fan leslleis a la seva mida per no sercondemnats, i si sn condemnatsdaltres lleis els deslliuren de complir lacondemna.

Aqu i ara, amb tanta corrupci comanem destapant, ens podem plantejar

almenys dues consideracions. Primera,que les mfies estrangeres es fan cadacop ms presents a Catalunya, que hancomenat a invertir-hi capitals: mfiesitalianes, russes, ucraneses, blgares,xineses... Segona, que si el crimorganitzat ens domins potser nonestem tan lluny a hores dara Flix

Millet seria senador o diputat amb unallei protectora que lavalaria, o potser unsenador, un diputat o un crrecimportant de lexecutiu o de la policiaevitaria el seu procs o la sevacondemna...

Potser algun diari comentaria els gransbeneficis que ha suposat per a

Barcelona, per a moltes empreses i per amolts treballadors, lengrandiment delPalau de la Msica Catalana i posariaaquest titular: Flix Millet al poder!

http://localhost/emporionou/images/num36/felix-millet-palau-2501.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/felix-millet-palau-2501.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/felix-millet-palau-2501.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/felix-millet-palau-2501.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/felix-millet-palau-2501.jpghttp://localhost/emporionou/images/num36/felix-millet-palau-2501.jpg

7/29/2019 36 -desembre- 2009

23/28

23

Una comdia espanyola

Un drama dins duna

comdia complexa com la

vida mateixa

Elena Lin Quiu

Els alumnes de segon de Batxillerat de

l'I.E.S. Montgr, el passat mes doctubre,

vam anar a veure l'obra de Yasmina

Reza, Una comdia espanyola, dirigida

per Slvia Munt, al Teatre Nacional de

Catalunya.

Una comdia espanyola s una obra

teatral de carcter cmic per tambdramtic, ja que ens transmet, amb un

to de comdia subtil, una histria

aclaparadora d'una famlia plena de

solitud. L'obra presenta assajos de

diferents fragments d'una obra teatral

en els quals observem la inquietud i

l'enveja entre les dues germanes actrius

(Maria Molins i Cristina Plazas), la solitud

de la mare Pilar (Mnica Randall), i la

vida fracassada del marit alcohlic de

l'Aurlia, Mariano (Ramon Madaula). I

tot aix se'ns transmet d'un manera

entenedora a

travs de la

incorporaci del

nou membre de la

famlia, Fernando

(Xicu Mas),

l'enamorat de la

Pilar, que vaconeixent, de mica

en mica,

juntament amb el pblic, aquesta famlia

esquizofrnica. Un tret molt interessant

de l'obra sn les interrupcions dels

actors en els assajos per donar-nos, en

diferents monlegs, la seva opini sobre

el paper que adopten. Per fer possible

aquest detall, la illuminaci hi t un

paper fonamental, ja que ens permet

canviar rpidament de situaci. Pel que

fa a la senzillesa escenogrfica, una sala

amb lnies dibuixades a terra i caixes,

crea un ambient molt creble d'assaig

teatral.

Una comdia espanyola, una obra dins

d'una altra, com les nines russes, s la

manera com ens presenta l'autora la

seva visi de la vida, complexa i intensa.

7/29/2019 36 -desembre- 2009

24/28

24

Rac de poesia

La poesia no s de qui lescriu, sin dequi la llegeix.

Amb les paraules del jove protagonistade la novella El cartero de Neruda usconvidem a llegir els poemes que en elseu moment van recitar persones quetenen sensibilitat per la poesia, que lagaudeixen i que ara la comparteixenamb tots nosaltres en aquest rac.

Het Al

Ik ben de zon, de maan, ik ben de regen,"k ben onbeschrijfelijk, niet te meten nochte Wegwn.

Ik ben rivieren, ik ben zeen, bliksem, donder,Ik ben de kleine mens, maar wl het grote wonder.

Ik ben het water en de vruchten en het koren,

Het leven dat uit alle leven wordt geboren.

Ik ben het allemaal - de wijze en de zotEn in mijn kleinheid schuilt iets van een Grote Got.

El tot

Jo sc el sol, la lluna, sc la pluja.Estic indescriptible, incommensurableo imponderable.

Jo sc rius, jo sc la mar, llamps, trons.Jo sc el petit home, per segurament el granmiracle.

Jo sc l'aigua, i les fruites, i el blat,la vida que neix de tota la vida.

Sc tot - el savi i el boig.I en la meva petitesa s'amagaalguna cosa d'un gran Du.

A l'aguait del nostre patrimoni

El rec de mol.

7/29/2019 36 -desembre- 2009

25/28

25

Aa que es comena a ordenarurbansticament la zona de lHorta denRadressa, convindria que lAjuntament oels organismes competents, (ACA,Diputaci, etc) pensessin com es potincloure aquest element al futur parc.Ara s una selva, per ben arranjat, net iaccessible, sense que perds les sevescaracterstiques naturals, seria unelement urbanstic interessant quepodria formar part daquest parc, Espai

Ter.

La cuina de la Catrina

Gall dindi farcit (o pollastre)

Ingredients pel farcit:

Menuts del gall dindi, bullits i picat totmolt menut

2 tronxos dapi picat moltmenut

2 llesques de pa torrat picadesmolt menudes

4 5 orellanes picades moltmenudes

4 5 prunes confitades picadesmolt menudes

1 tomata picada molt menuda 1 poma picada molt menuda 2 botifarres de sal i pebrepicades molt menudes El brou de bullir els menuts del

gall dindi

Pinyons Panses de Corint Oli Sal Pebre

7/29/2019 36 -desembre- 2009

26/28

26

Ingredients per a la pasta duntar el galldindi:

Mantega o greix de porc 1 ceba picada 3 alls picats Unes gotes de llimona Sal i pebre

Ingredients per a lacompanyament:

Prunes fresques pelades ifilatejades

Cols de Brusselles escaldades Pastanagues petites

escaldades Passar per lapaella amb una mica demantega,

Pur de patata ambmantega sucre negre iun gotet de vi. Cada cosa perseparat.

Cebes petitesIngredients per la salsa:

Reduir el suc de coure el galldindi i donar-li una mica deconsistncia amb farina

Preparaci:

Posar una paella al foc amb una miquetadoli o greix de porc i fregir la carn juntamb la ceba, la tomata i el pa torrat, quevagi coent amb una mica de brou. Afegir-hi tots els ingredients del farcit.

Preparar el gall dindi: Amb els ditsseparar la pell i untar-lo amb la pastaque tenim preparada, entre la pell i lacarn i tamb a l interior. Farcir-lo, cosir-lo i lligar-li les potes.

El posem en una plata embolicat ambpaper dalumini i el coem al forn a uns250, el temps depn del pes del galldindi i del forn. Una vegada cuit, traiemel paper. Del suc que ens ha quedat a laplata farem la salsa, tornarem a posar elgall dindi al forn per gratinar-lo. En casque no hagus quedat ben cuit, deixar-locoure una mica ms amb un paperdalumini al damunt. Servir el pit del galldindi filatejat amb la salsa i la guarnici.

Cinema i espectacles

7/29/2019 36 -desembre- 2009

27/28

27

7/29/2019 36 -desembre- 2009

28/28

28

Pellicula del mes - Siempre a tu lado