ELS JOCS DEL PARC

Una experiència de física a Educació Infantil

Context

ASSESORAMENT EN CIÈNCIES A L’ESCOLA.

ES TREBALLA A TOTS ELS CICLES.

TEMA DE LA DIADA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC 2014:

“MENS SANA IN CORPORE SANO”

ENS HEM INSPIRAT EN LES PROPOSTES PUBLICADES

A L’ARC (Aplicació de Recursos al Currículum)

l’observació

la formulació de preguntes

la formulació de prediccions

l’experimentació

la comprovació de prediccions

la verbalització de les vivències

Justificació

PRETENEM FAMILIARITZAR ELS NOSTRES ALUMNES AMB CONCEPTES COM MOVIMENT, FORÇA, ENERGIA, PES, EQUILIBRI,...

A PARTIR D’UNS ELEMENTS PROU MOTIVADORS DEL SEU ENTORN:

ELS JOCS DEL PARC

SORGEIX, DONCS, LA POSSIBILITAT D’INCIDIR

EN UN TREBALL DE NATURALESA CIENTÍFICA ON PREDOMINA…

Capacitats i objectius

Àrea que orienta la seqüenciació:

Descoberta de l’entorn

Exploració de l'entorn:Observació i identificació de qualitats d'elements de l'entorn.

Experimentació i interpretacióExperimentació d’accions que provoquen canvis en objectes i materials, fent anticipacions i comparant els resultats.

Capacitat global que es vol ajudar a desenvolupar en l’alumnat

Aprendre a pensar, crear, elaborar explicacions, observar i explorar l’entorn immediat.

Model teòric que es vol ajudar a construir

“...a partir d’identificar

els components, la seva

estructura, les forces

que hi intervenen i la

relació amb els canvis a

què donen lloc, tot

identificant les

causes...”

P3: El tobogan i les rampes

P4: El balancí i la palanca

P5: El gronxador i el pèndol

El tobogan i les rampes

A P3...

Una troballa a la classe: l’inici

Trobem una capsa plena de peces a l’aula. Què deu ser?

Aviat comencen els intents per muntar les peces

Un castell

•Una moto•Una moto no, perquè no té pedals ni rodes

Funciona sense piles

Una casa

Explorem idees prèvies i compartim objectius

Comencen les primeres converses en base

a allò que saben, pensen, han experimentat alguna vegada...

I compartim els objectius amb el grup

Si le empujamos se cae asíSi li donem fort, es xocaSi li donem fluix, es queda quiet.El coche como tiene ruedas bajará más rápido.

Hi ha altres rampes a l’escola? Els tobogans

Per quin baixem més ràpid? Per què deu ser?Què és el que ens fa baixar?

He baixat més ràpid perquè és més llargBaixes més de pressa perquè és altPerquè és molt gran

A vegades ens empenyen per

darreraNecessitem una empenta amb el

cos o amb les mans

Si ens donem molta empenta ens

caiem de cul o de cap

Necessitem força

Busquem més rampes per l’escola

Totes són iguals? Per a què ens serveixen?

Experimentació: Rampes i diferents materials

Tots els elements baixaran per la rampa?N’hi haurà algun que es quedarà aturat? Per què?

PENSEU QUE HI HAURÀ ALGUN OBJECTE QUE NO BAIXARÀ PER LA RAMPA ?LES BOLETES, PERQUÈ SÓN PETITETES, PETITETESLES GRANS TAMPOCLES PILOTES DE VIDRE SI QUE BAIXARAN, PERQUÈ RODEN.BAIXARAN LES GRANS PERQUÈ SÓN MÉS GRANS.NO! BAIXARAN LES PETITES MOLT RÀPID PERQUÈ SÓN MOLT MÉS PETITES.SI ! PERQUÈ RODEN PER LA RAMPA.

LA PLASTILINA NO BAIXARÀ, PERQUÈ ESTÀ XAFADA.COM HAURIA DE SER PERQUÈ POGUÉS BAIXAR? RODÓCOM UNA BOLETAQUÈ PENSEU QUE FARÀ L’ESPONJA A LA RAMPA?NO BAIXARÀ, PERQUÈ ÉS PETITA.AQUESTA QUE ÉS MÉS GROSSA BAIXARÀ.

Abans d’iniciar l’experimentació: FEM PREDICCIONS

Experimentació: Rampes i diferents materials

Grans descobriments: transferència d’energia en els xocs

Classifiquem els objectes…baixen o no baixen?

Trobem esponges als dos conjunts!!!

•SI ESTÀ AIXÍ (RAMPA MOLT INCLINADA) BAIXARÀ

•“SI, SI ESTÁ LEVANTADA ASÍ” (INCLINADA)

•“SI ESTÁ ASÍ TUMBADA, NO”

•O SINO ALGUIEN LA HA EMPUJADO POR LA RAMPA•POR UNA NO BAJA PORQUE ES PEQUEÑA LA RAMPA Y POR LA MÍA SÍ PORQUE ES GRANDE.

•BAIXARÀ SI LA TORRE ÉS ALTA

Experimentació: Rampes i diferents materials

Conclusió / Avaluació

Abans d’iniciar l’experimentació: FEM PREDICCIONS

Variem l’alçada dels suports

Experimentació: Rampes i esferes (alçada del suport)

•BAIXARAN PER TOTES LES RAMPES PERQUÈ SÓN RODONES•SI, PERQUÈ RODEN•BAIXARÀ MÉS RÀPID PERQUÈ ÉS MÉS RAMPA•PERQUÈ ÉS MÉS LLARGA•ESTÀ MÉS CAP A AQUÍ…•BAIXA MOLT RÀPID! PERQUÈ (LA RAMPA) ÉS LLARGA.•LES BALES TAMBÉ BAIXEN MOLT RÀPID.

Per quina rampa baixaran més ràpid les boles?

Experimentació: Rampes i esferes

Les boles baixen més

ràpid quan la torre és

més ALTA!!

Conclusió / Avaluació

Abans d’iniciar l’experimentació: FEM PREDICCIONS

Experimentació: Rampes i esferes (pes de l’esfera)

Variem el pes de les boles

Quina bola arribarà més lluny?

GAIREBÉ TOTS ELS NENS I LES NENES CREUEN QUE LA QUE PESA MÉS

ARRIBARÀ MÉS LLUNY.

HO COMPROVEM...

La que pesa poc esqueda a prop de la rampa

Experimentació: Rampes i esferes

La bola d’aigua guanya a la de roba.

Arriba més lluny

Confeccionem la conclusió en gran grup

Ho representem a la PDI

Aplicació: Construïm rampes amb diversos materials

Representem gràficament l’experimentació

Representem gràficament l’experimentació

Observem els dibuixos dels companys. Quin creiem que representa millor l’experiència?

Conclusions: Les rampes

LA VALORACIÓ DE LA IMPLEMENTACIÓ ÉS MOLT POSITIVA.

CONSIDEREM QUE LES RAMPES PER ELLES MATEIXES SÓN UN RECURS MOLT MOTIVADOR PELS NENS. HAN GAUDIT MOLT EXPERIMENTANT LLIURAMENT AMB ELLES.

AQUESTA MOTIVACIÓ D’ENTRADA HA PERMÈS TREBALLAR AMB ELS INFANTS D’UNA MANERA LÚDICA ASPECTES DE LA FÍSICA QUE A PRIORI PODEN SEMBLAR COMPLICATS A P3.

El balancí i la palanca

A P4...

La sortida al parc: l’inici

VÀREM APROFITAR UNA SORTIDA QUE FÉIEM, PER VISITAR ESCULTURES DE SANTA COLOMA, PER ANAR TAMBÉ AL PARC I COMENÇAR A EXPERIMENTAR AMB EL BALANCÍ

Explorem idees prèvies i compartim objectius

I compartim els objectius amb el grup

COM SÓN? QUINES PARTS TENEN? QUÈ HEU DE FER? QUAN ESTÀ EN EQUILIBRI? QUÈ ÉS EL QUE FA QUE EL

BALANCÍ ES MOGUI? ...

TOTS ELS NENS INENES VAN DIBUIXARUN BALANCÍ I VANEXPLICAR COMPENSAVEN QUEFUNCIONA.

Representem les idees prèvies

Compartim les idees prèvies

VÀREM PROJECTAR TOTS ELS DIBUIXOS A LA PDI AL TEMPS QUE EXPLICÀVEM I DISCUTÍEM EL QUE

PENSAVA CADA NEN.

Arribem a uns punt d’acord

NO CAL QUE TOTS DOS FACIN FORÇA AL MATEIX TEMPS. SI EL QUE TOCA A TERRA FA FORÇA AMUNT AMB LES CAMES, L’ALTRE NEN JA BAIXA I DESPRÉS AL REVÉS

SI EL QUE ESTÀ A DALT VOL BAIXAR MÉS RÀPID, POT FER FORÇA CAP AVALL, AMB TOT EL COS...

SI VOLEM TENIR FORÇA HEM DE MENJAR FRUITA I ALTRES ALIMENTS QUE TINGUIN MOLTES VITAMINES.

QUAN DOS NENS PESEN IGUAL I NO FAN FORÇA, EL BALANCÍ QUEDA EQUILIBRAT.

QUAN MÉS A PROP ESTEM DEL CENTRE DEL BALANCÍ, MÉS EQUILIBRAT QUEDA I NO CAL PESAR EL MATEIX.

SI UN NEN O UNA NENA PESA MÉS QUE L’ALTRE, ES QUEDARÀ A TERRA SI NO FA CAP FORÇA...

SI POSEM “COSES” EN EL BALANCÍ, LA QUE PESA MÉS ES QUEDA ABAIX, PERQUE LES COSES NO PODEN FER FORÇA AMUNT.

Construïm un balancí

LES MESTRES CONSTRUÏM UN BALANCÍ PER PODER EXPERIMENTAR A L’AULA

Construïm un balancí

LES NENES I ELS NENS TAMBÉ EN CONSTRUEIXEN UN AMB DIFERENTS MATERIALS

Experimentació: l’Equilibri

ANEM INTRODUINT DIFERENTS VARIABLES PER VEURE QUINS EFECTES TENEN : MASSA I PES DELS OBJECTES, DISTÀNCIA AL PUNT DE RECOLZAMENT, ...

Aplicació: les balances

ANALITZEM LES SIMILITUDS AMB EL BALANCÍ

EXPERIMENTEM PRIMER LLIUREMENT I DESPRÉS DONANT ORIENTACIONS, LES CONDICIONS D’EQUILIBRI / DESEQUILIBRI QUE JA HEM OBSERVAT AMB EL BALANCÍ

Conclusió / Avaluació

EQUILIBRI / DESEQUILIBRI

Experimentació: el punt de recolzament

EXPERIMENTEM AMB UN REGLE I UNES MONEDES (POSEM EL PUNT DE RECOLZAMENT AL MIG DEL REGLE, DESPRÉS EL DESPLACEM...)

ELS DEMANEM QUE FACIN UNA PREDICCIÓ : QUANTES MONEDES NECESSITAREM PER TROBAR L’EQUILIBRI QUAN DESPLACEM EL PUNT DE RECOLZAMENT?)

DESPRÈS HO COMPROVEN I HO REPRESENTEN EN EL FULL

QUAN EL PUNT DE RECOLZAMENT ÉS AL MIG DEL REGLE, HEM DE POSAR LA MATEIXA QUANTITAT DE MONEDES PER TAL QUE ELREGLE ESTIGUI EQUILIBRAT. SI DESPLACEM EL PUNT DE RECOLZAMENT, QUANTES MONEDES HAUREM DE POSAR PER TROBAR L’EQUILIBRI?

Conclusions

GAIREBÉ TOTS ELS NENS I NENES DE LA CLASSE HAN ENTÈS EL FUNCIONAMENT DE LES PALANQUES QUE TENEN EL PUNT DE RECOLZAMENT AL MIG COM EL BALANCÍ O LA BALANÇA.

SABEN QUE S’EQUILIBRA QUAN S’APLICA LA MATEIXA FORÇA ALS DOS COSTATS I QUE SI S’APLICA MÉS FORÇA A UN DELS DOS COSTATS, AQUEST BAIXA MÉS I LA PALANCA ES DESEQUILIBRA.

NO HAN ACABAT D’ENTENDRE QUE QUAN EL PUNT DE RECOLZAMENT ESTÀ DESPLAÇAT, PODEM APLICAR POQUETA FORÇA AL COSTAT LLARG DE LA PALANCA PER OBTENIR MOURE MOLT PES EN EL COSTAT CURT.

TOT I QUE HEM VIST ALGUN VÍDEO EXPLICATIU I HEM REALITZAT ALGUNS EXPERIMENTS, NO HA QUEDAT CLAR AQUEST CONCEPTE, CREIEM QUE ENCARA SÓN PETITS PER ENTENDRE-HO.

Conclusions: El balancí

El gronxador i el pèndol

A P5...

La sortida al parc: l’inici

Explorem idees prèvies

Com són aquests gronxadors?

Com i amb què està enganxat el seient per

gronxar-nos?

Què hem de fer perquè el gronxador comenci a

moure’s i us pugueu gronxar?

Què li ha de donar el teu cos?

Què heu de fer perquè el gronxador no es pari?

Què heu de fer per anar més amunt i més de

pressa?

Què heu de fer per parar?

Formulem preguntes sobre el gronxador per guiar la conversa i explorar les idees prèvies dels infants

I compartim els objectius amb el grup

Representem gràficament l’experimentació

Confeccionem un gronxador per continuar experimentant a l’aula

Confeccionem un gronxador:Com el podem muntar?

Abans d’iniciar l’experimentació: FEM PREDICCIONS

Experimentació

El pes afectarà en el número d’oscil·lacions del gronxador?

NO ENS POSEM D’ACORD I, PER TANT,

HO COMPROVEM...

POSEM UN OBJECTE PESANT DINS DE LA CAPSA I MARQUEM EL LLOC ON FEM ARRIBAR EL GRONXADOR PER DEIXAR-LO ANAR. COMPTEM EL NÚMERO D’OSCIL·LACIONS QUE ES FAN EN 10 SEGONS.

DESPRÉS, FEM EL MATEIX SENSE POSAR CAP OBJECTE DINS DE LA CAPSA.

Experimentació

Conclusió

La longitud de les cordes afectarà en el número d’oscil·lacions del gronxador?

NO ENS POSEM D’ACORD I, PER TANT,

HO COMPROVEM...

REALITZEM EL MATEIX EXPERIMENT QUE ABANS, PERÒ AMB LA CAPSA BUIDA I NOMÉS VARIANT LA LONGITUD DE LES CORDES. UN COP HO FEM AMB LES CORDES CURTES I L’ALTRE AMB LES CORDES MÉS LLARGUES.

Abans d’iniciar l’experimentació: FEM PREDICCIONS

Experimentació

Experimentació

Conclusió

Aplicació: el pèndol

Representem gràficament la trajectòria

A QUINA DISTÀNCIA SITUAREM LES CONSTRUCCIONS? DES D’ON LLENÇAREM EL PÈNDOL?

ANTICIPEM, PROVEM, COMPROVEM, TORNEM A PROVAR, OBSERVEM I MODIFIQUEM EN FUNCIÓ DELS RESULTATS.

I SI FEM UNA CONSTRUCCIÓ CIRCULAR?

QUÈ PASSA SI FEM UNA TORRE ALTA?I SI LA FEM BAIXETA?A QUINA DISTÀNCIA DEL PÈNDOL HEM DE POSAR-LA?ON ESTARÀ MASSA LLUNY?I SI FEM UNA CONSTRUCCIÓ LLARGA?

Conclusions: El gronxador

UN COS SENSE FORÇA NO ES MOU. QUALSEVOL COS NECESSITA UNA FORÇA PER

MOURE’S.

PER FER FORÇA NECESSITEM TENIR ENERGIA.

L’ENERGIA L’ACONSEGUIM MENJANT BÉ I MENJANT DE TOT.

SI NO TENIM ENERGIA ESTEM CANSATS I NO TENIM FORÇA PER FER LES COSES.

NECESSITEM DONAR IMPULS PER MOURE UN COS.

EL MOVIMENT DEL GRONXADOR I EL DEL PÈNDOL ÉS IGUAL.

HEM APRÈS A FER PREDICCIONS I A TREURE CONCLUSIONS .

Conclusions finals

TREBALL ENGLOBAT A LA

FESTA DE L’ESCOLA

Conclusions finals

EL PROCÉS SEGUIT HA PERMÈS QUE, DURANT LES DIVERSES SESSIONS, ELS

ALUMNES HAGIN POGUT...

EXPERIMENTAR ACTIVAMENT

RECORDAR ALLÒ QUE VAN FER

PARLAR SOBRE ALLÒ QUE VAN DESCOBRIR

APRENDRE DEL QUE VAN FER ELS SEUS COMPANYS (...)

L’EXPERIÈNCIA TAMBÉ HA PERMÈS A LES MESTRES PARTICIPAR DE MANERA

ACTIVA AMB ELS NENS EN EL MÈTODE CIENTÍFIC I EN TOT EL QUE COMPORTA.

Experiència duta a terme per l’Equip de Mestres d’Educació Infantil de l’Escola Les Palmeres

Curs 2013-2014

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ