32ns JOCS FLORALSEscola Municipal Salvador Llobet

Granollers - abril 2013

ÍNDEX

Agraïments 4

Pròleg: Escriure per descobrir de Lluís Oliván Sibat 5

Educació Infantil 4 anys – Dibuix amb explicació 1r premi: La meva família de Sandra López Paradís 62n premi: Estrelles i flors de Jocsan Aguirre Medina 7

Educació Infantil 5 anys – Dibuix amb frase1r premi: La platja de Macarena Baldiviezo Robles 82n premi: El cavaller agafa una flor de Noa Teixell Anderbouhr 9

1r d’Educació Primària – Dibuix amb peu escrit1r premi: El bàsquet d’Arnau Reverter Tuset 102n premi: La nena petita de Luna López Carretero 11

2n d’Educació Primària – Text amb dibuix1r premi: Reparteixo regals amb el Pare Noel d’Anna González Gauxachs 122n premi: Els bombers de Sofia Téllez Lucero 132n premi: Anem a l’espai de Guillem Gómez Vilaró 13

3r d’Educació Primària – Prosa1r premi: Marcus, el gos volador d’Alba Valentí Leal 142n premi: La fi del món d’Enric Terradas Domínguez 15

3r d’Educació Primària – Poesia de rodolins1r premi: El ratolí golafre d’Alba Valentí Leal 162n premi: Les vaques d’Abel Rueda Moreno 17

4t d’Educació Primària – Prosa1r premi: En Pau aprèn a anar amb bicicleta de Maria Ábalos Mayoral 182n premi: La història dels follets de Mireia Merino Font 19

4t d’Educació Primària – Poesia1r premi: La família galeta de Lola Vacca Raga 202n premi: Les roques de David Fernández Cabanillas 21

5è d’Educació Primària – Prosa1r premi: Enigma resolt d’Arnau Herrera Maestro 222n premi: El diccionario mágico de Daniel Ortega Jiménez 24

5è d’Educació Primària – Poesia1r premi: Els planetes d’Aina Contreras Vázquez 262n premi: Port Aventura de Laura Mata López 27

5è d’Educació Primària – Còmic1r premi: Cuando los cerdos vuelen de Paula Alagarda i Mónica Lázaro 282n premi: Veritat o mentida? de Marc Bernabel i Daniel Ortega 30

6è d’Educació Primària – Prosa1r premi: Diari d’una adolescent de Jordina Estrada Merino 322n premi: Un traïdor entre lladres de Clàudia-Li Valiente López 34

6è d’Educació Primària – Poesia2n premi: Això sí és un amic! d’Inés Fernández Quílez 362n premi: La casa dels meus avis de Maria Dordas Miralles 37

6è d’Educació Primària – Còmic1r premi: El comienzo de una nueva era 38 de Rubén Martínez, Sergi Badia i Alejandro Sobarzo 2n premi: Un segrest a París de Clàudia-Li Valiente i Gemma Cano 402n premi: Journey to past de Sara Camps i Aina Ginestet 42

Han rebut una menció especial per haver guanyat en tres edicions diferents dels Jocs Florals: Enric Terradas Domínguez Mireia Merino Font Rubén Martínez Ibáñez

Es poden consultar les bases i l’acta del jurat dels 32ns Jocs Florals a la pàgina web de l’Escola Municipal Salvador Llobet: www.emsllobet.cat

AGRAÏMENTSAgraïm la col·laboració de l’alumnat de Batxillerat Artístic de l’Institut Celestí Bellera i la coordinació de les il·lustracions i del disseny de la revista per part dels professors Jordi Espinach, Ana G. Paredes i Clara Uslé.

Han participat en la il·lustració de la revista dels 32ns Jocs Florals: Francesc Viladoms i Alberto del Arco: dissenyadors de la revista. Andrea Brichs: autora de la portada. Pilar Torres: il·lustradora de l’entradeta. Lidia Perea: il·lustradora del pròleg. Mathilde Julia Tanghe: il·lustradora de Marcus, el gos volador. Cristina Peiris: il·lustradora de La fi del món. Marta Pérez: il·lustradora d’El ratolí golafre. Marta Rodríguez: il·lustradora de Les vaques. Elena Ferrón: il·lustradora d’En Pau aprèn a anar amb bicicleta. Michael Cabezas: il·lustrador de La història dels follets. Patricia Robledillo: il·lustradora de La família galeta. Laia Saborit: il·lustradora de Les roques. Gerard Ávila: il·lustrador d’Enigma resolt. Andrea Brichs: il·lustradora d’El diccionario mágico. Mathilde Julia Tanghe: il·lustradora d’Els planetes. Maria Tur: il·lustradora de Port Aventura. Laura Pérez: il·lustradora de Diari d’una adolescent. Maria Peña: il·lustradora d’Un traïdor entre lladres. Alba Yétor: il·lustradora d’Això sí és un amic! Clara Ruiz: il·lustradora de La casa dels meus avis. El jurat dels 32ns Jocs Florals de l’Escola Municipal Salvador Llobet ha estat format per: Lluís Oliván, novel·lista de Lliça d’Amunt, com a representant del món literari. Santi Llorens, en representació de l’Institut Celestí Bellera, de Granollers. Carme Gràcia com a ex-mestra de l’escola. Flora Mañes i Núria Raga, com a representants de l’AMPA. Estela Álvarez, Lídia Arroyo, Montse Caussa, Gemma Colomer, Ana Florido, Adela Salcedo, Silvia Tomé i Xavier Ulldemolins, mestres de l’escola.

Agraïm la col·laboració de l’Ajuntament de Granollers en l’edició d’aquesta revista.

Edita: Escola Municipal Salvador Llobet Imprimeix: Impremta municipal - Granollers

PRÒLEGEscriure per descobrir

Quan jo era petit, els escriptors vivien en torres de vori, molt lluny, a la ciutat de Barcelona i més enllà, sabien coses que els nens de poble no podíem saber i tenien accés a palaus i biblioteques secretes. Però ja tinc uns quants anys i el món se’ns ha fet petit, i això que, de vegades, ens complica tant les coses, també ens permet somiar sense que els somnis semblin impossibles. Ara, ja entrat el segle XXI, si ens hi esforcem, tots podem ser escriptors, perquè els escriptors són com nosaltres, trepitgen la mateixa terra, estan fets de la mateixa matèria orgànica i visiten les escoles.

L’any vuitanta-dos, quan l’escola Salvador Llobet convocava per primer cop aquests Jocs Florals que ara arriben a la trenta-dosena edició, jo era un alumne de vuitè del centre i, és clar, m’hi vaig presentar. Sempre m’havia agradat llegir i escriure, i vaig fer-ho amb il·lusió, però no vaig obtenir el primer premi, que amb tot el mèrit es va endur un amic meu amb qui, encara ara, quedem sovint per parlar de llibres. Tant ara com als anys vuitanta, el que compta, però, no és guanyar: és la il·lusió, són les ganes de fer-ho bé. Les ganes que hi posen els mestres i els pares per organitzar aquests Jocs Florals, però, sobretot, les que hi poseu vosaltres que hi participeu.

Escriure és asseure’s davant d’un full blanc —o una pantalla, tant li fa— i veure com, sortides de vés a saber quin racó amagat del vostre cervell, les paraules es van arrenglerant una darrere l’altra com per art d’encantament. És, per tant, descobrir com del no-res en surt un poema, un guió de còmic, un conte que, un cop posat el punt final, sembla que adquireixi vida pròpia, que ja no us pertanyi a vosaltres sinó als qui, com jo, hem tingut la sort de llegir-lo perquè formàvem part del jurat. Escriure, com llegir, és un descobriment. Descobrim el món quan busquem les paraules per descriure’l. Descobrim que cal buscar la paraula adequada per dir exactament allò que ens passa pel cap i que, quan la trobem, el nostre pensament sembla més clar.

Us animo, doncs, a escriure, a dibuixar, a crear. Us animo, sobretot, a llegir, a descobrir les lectures que us apassionen i que, us ho asseguro, us acompanyaran tota la vida com el millor dels amics, com aquell amic que, amb tot mereixement —però quina ràbia que fa!—, us ha pispat el primer premi dels Jocs Florals. No patiu, molts de vosaltres ho podreu tornar a intentar l’any que ve, perquè a l’escola Salvador Llobet els Jocs Florals tenen corda per a molts anys.

Lluís Oliván Sibat

SAN

DR

A L

ÓPE

Z PA

RA

DÍS

Educ

ació

infa

ntil

- P4

6

Prim

er p

rem

i La meva família

El p

apa,

la m

ama,

jo i

el m

eu g

erm

à.

JOCS

AN

AG

UIR

RE

MED

INA

Educ

ació

infa

ntil

- P4

7

Sego

n pr

emi

Sóc

jo ju

gant

al p

arc,

i hi

ha

mol

tes

estr

elle

s i m

olte

s flo

rs.

Estrelles i flors

MA

CAR

ENA

BA

LDIV

IEZO

RO

BLE

SEd

ucac

ió in

fant

il - P

5

8

Prim

er p

rem

iLa platja

NO

A T

EIXE

LL A

ND

ERB

OU

HR

Educ

ació

infa

ntil

- P5

9

Sego

n pr

emi

El cavaller agafa una flor

AR

NA

U R

EVER

TER

TU

SET

Educ

ació

prim

ària

- 1r

10

Prim

er p

rem

iEl bàsquet

LUN

A L

ÓPE

Z CA

RR

ETER

OEd

ucac

ió p

rimàr

ia -

1r

11

Sego

n pr

emi

La nena petita

AN

NA

GO

NZÁ

LEZ

GA

UXA

CHS

Educ

ació

prim

ària

- 2n

12

Prim

er p

rem

i

Ja és la nit de Nadal i la Marta ja se’n va a dormir. La Marta li diu a la seva mare:

-Aquesta nit atraparé al Pare Noel!

La mare li contesta:

-No sé, Marta, perquè el Pare Noel si els nens no estan dormint no entra, s’espera a fora fins que dormen.

-Doncs ja ho sé! Faré veure que estic dormint i quan senti soroll m’aixecaré i l’agafaré!

Així va ser. El Pare Noel es va pensar que tots estaven dormint i la Marta el va agafar. Llavors va ajudar a repartir regals.

L’endemà la Marta va dir:

-És la millor nit de la meva vida!

Reparteixo regals amb el Pare Noel

SOFÍ

A T

ÉLLE

Z LU

CER

OEd

ucac

ió p

rimàr

ia -

2n

13

Sego

n pr

emi

GU

ILLE

M G

ÓM

EZ V

ILA

RÓ

Jo vull anar a l’espai amb la meva mare.Primer construirem la nau. Anem a buscar les eines i comencem a construir la nau. Ens està quedant molt maca, però falten els motors. Els hem d’anar a comprar. Els enganxem a la part inferior. Ens falta pintar el coet de color vermell i de color negre i ja podem anar a l’espai .-Deu ,nou, vuit, set, sis, cinc, quatre, tres, dos, un, zero!Estem enlairant-nos, ens traiem el cinturó i ara estem surant a dins del coet. La meva mare està de cap per avall menjant, el meu germà i jo estem jugant amb un vídeojoc, després mirem els planetes. Vam menjar i vam tornar a la Terra.

Un dia un nen va anar a l’escola. Era dilluns i anaven a visitar als bombers. Van arribar i van dir els bombers:-Qui vol pujar al camió?-Jo, jo, jo, jo ......De sobte va sonar la campana: Ni-no, ni-no!- Hi ha una emergència, nens aparteu-vos!- Anem a apagar el foc! Apagarem el foc amb la mànega!El van apagar i ja no hi va haver cap més emergència.

Els bombers

Anem a l’espai

ALB

A V

ALE

NTÍ

LEA

LEd

ucac

ió p

rimàr

ia -

3r

14

Prim

er p

rem

i - P

rosa

Una tarda molt assolellada un gos que es deia Marcus era al parc amb el seu amic Titus. Eren les 8.30 de la tarda i ells eren al parc des de les 4:45. Aquell dia 6 de març era un dia molt important perquè era l’aniversari del Marcus. Just en aquell moment va caure alguna cosa de la butxaca de l’anorac del Titus. Quan en Marcus va veure el que havia caigut es va sorprendre molt i va dir: - Com pot ser que hagi caigut un collar de l’amistat de la teva butxaca?I en Titus de seguida va dir:- Sorpresa!!! Com que avui és el teu aniversari t’he comprat aquest collar de l’amistat, però te’l volia donar després, a la nit.En Marcus es va posar a plorar d’alegria i després va agafar el collar i se’l va posar.En Titus li va dir al Marcus:- Aquest collar és igual que el meu; si ajuntem les dues peces de cor trencat, veurem que formen un cor molt bonic!Després van anar a casa del Marcus a sopar. Al dia següent en Marcus i en Titus es van despertar molt estranyats perquè semblava que eren a un altre lloc i no eren a la seva habitació. Van veure algú amb un barret vermell al cap; quan s’hi van apropar van veure que era el Pare Noel i tots dos a la vegada van dir:- Som al Nord, molt al Nord. Som a Groenlàndia!El Pare Noel es va girar i va dir al Marcus i al Titus:- Vigileu amb aquest collar que porteu! Si dins del vostre cor us estimeu i sou molt amics us passarà una cosa bona, però si no us estimeu i no sou amics us passarà alguna cosa dolenta!I just en aquell moment tots dos estaven pensant que no era cap problema el que el Pare Noel els havia dit, perquè ells sabien que eren molt amics i que mai se separarien. Després el Marcus va començar a volar, però en Titus no i el Pare Noel va dir:- Titus! Si no voles no seràs un bon amic!En Titus mentre volava deia:-No sé volar!!!El Pare Noel li va dir molt content:-Doncs ja ho estàs fent!En Marcus i en Titus es van abraçar molt contents. Després va venir un ren del Pare Noel, els va demanar si volien formar part de la fila dels rens i ells van dir que sí.A partir d’aquell dia van ser els gossos més famosos de la fila dels rens del Pare Noel.

Marcus, el gos volador

ENR

IC T

ERR

AD

AS

DO

MÍN

GU

EZEd

ucac

ió p

rimàr

ia -

3r

15

Sego

n pr

emi -

Pro

sa

Aquesta és la història del dia que va ser la fi del món: tot va començar el dia 21 de desembre; era un dia amb molt sol i al cel no hi havia cap núvol. Però es van complicar les coses: els electrodomèstics no funcionaven i la calor era insuportable. Després vaig entrar en acció. Jo em deia Toni, vaig començar a dubtar del dia que feia i anava pensant:

-Que estrany, què passa ?

De sobte me’n vaig adonar que el sol estava baixant de mica en mica, va passar una estona i vaig mirar per la finestra i el sol havia baixat una mique-ta més. Em vaig espantar molt i vaig dir-li a la mare, però com sempre em va dir que eren imaginacions meves.

L a Terra s’estava escalfant, de sobte el sol va començar a explotar deixant caure llàgrimes de foc. La Terra s’estava extingint , els boscos , les cases, els països... Tot eren cendres. Així és com va deixar d’existir l’ésser viu.

La fi del món

ALB

A V

ALE

NTÍ

LEA

LEd

ucac

ió p

rimàr

ia -

3r

16

Prim

er p

rem

i - P

oesi

a de

rodo

lins

El ratolí ben esmorzatmenja formatge i pernil salat.

Al matí es lleva molt emocionati al vespre dorm molt cansat.

Surt del seu cau,cau a terra i es fa un trau.

Diu: Ai! Quin mal m’he fet!I de sobte es posa dret.

Veu al seu amic Patufet,que li dóna un regalet.

El ratolí es posa molt contenti se’n va tot somrient.

El ratolí golafre

AB

EL R

UED

A M

OR

ENO

Educ

ació

prim

ària

- 3r

17

Sego

n pr

emi -

Poe

sia

de ro

dolin

s

Les dues-centes vaques tenen moltes taques.

En Pep l’agricultorvol ser tutor.

El petit vedelldorm sobre un tros de pell.

Un toro vell dorm sobre el seu pinzell.

La vaca cent quarantaté fred i es posa manta.

El toro cent noumenja una nou.

Les vaques

MA

RIA

ÀB

ALO

S M

AYO

RA

LEd

ucac

ió p

rimàr

ia -

4t

18

Prim

er p

rem

i - P

rosa Demà en Pau anirà amb bicicleta pel poble amb els seus amics.

Però té un problema: que no sap anar amb bicicleta. Ell pensa que, si ho diu als amics, se n’enriuran i ja mai més hi voldran jugar.L’endemà piquen a la porta.- Mama, obre, i si pregunten per mi digues que no hi sóc !- D’acord .- Hola, som el Joan, la Paula i el Marc, els amics d’en Pau. Que podem entrar?- Però és que... bé, d’acord, en Pau és a dalt.- Hola, Pau, com va tot?- Bé, perfecte.- Ens en anem, nois ?- Sí, anem-nos-en, que fem tard.- Un moment, que vaig al garatge a treure la bicicleta.“Tinc por de què em passi alguna cosa”.Surten per la porta.- Adéu, mare!- Adéu, senyora!- Adéu!- Adéu! - Pau, què et passa ?- Veureu, d’aquí una mica, quan veiem un arbre vell, parem.- D’acord!- Aquí, pareu, que us ho explicaré.En Pau està molt trist i nerviós. Finalment s’atreveix a dir-ho:- Nois, no sé anar en bicicleta!!- No passa res -va dir en Marc.- Que el teu pare o la teva mare no t’han ensenyat a anar-hi?- No.- Doncs nosaltres te n’ensenyarem! -va dir en Joan.- Sí, perquè els amics s’ajuden, no?I finalment tots quatre van poder anar amb bicicleta junts!

En Pau aprèn a anar amb bicicleta

Demà en Pau anirà amb bicicleta pel poble amb els seus amics. Però té un problema: que no sap anar amb bicicleta. Ell pensa que, si ho diu als amics, se n’enriuran i ja mai més hi voldran jugar.L’endemà piquen a la porta.- Mama, obre, i si pregunten per mi digues que no hi sóc !- D’acord .- Hola, som el Joan, la Paula i el Marc, els amics d’en Pau. Que podem entrar?- Però és que... bé, d’acord, en Pau és a dalt.- Hola, Pau, com va tot?- Bé, perfecte.- Ens en anem, nois ?- Sí, anem-nos-en, que fem tard.- Un moment, que vaig al garatge a treure la bicicleta.“Tinc por de què em passi alguna cosa”.Surten per la porta.- Adéu, mare!- Adéu, senyora!- Adéu!- Adéu! - Pau, què et passa ?- Veureu, d’aquí una mica, quan veiem un arbre vell, parem.- D’acord!- Aquí, pareu, que us ho explicaré.En Pau està molt trist i nerviós. Finalment s’atreveix a dir-ho:- Nois, no sé anar en bicicleta!!- No passa res -va dir en Marc.- Que el teu pare o la teva mare no t’han ensenyat a anar-hi?- No.- Doncs nosaltres te n’ensenyarem! -va dir en Joan.- Sí, perquè els amics s’ajuden, no?I finalment tots quatre van poder anar amb bicicleta junts!

MIR

EIA

MER

INO

FO

NT

Educ

ació

prim

ària

- 4t

19

Sego

n pr

emi -

Pro

sa

Diu la història que era un poble tan petit que només hi havia sis cases.Un dia un follet molt espavilat va agafar fulles de castanyer i en va fer dues sabates. Les sabates eren tan ben fetes que el follet es va fer famós. Ah, perdoneu! No us he presentat el poble, ni els meus amics. Mireu, el poble es diu Massapà i els meus amics són: la Rita, una folleta molt entretinguda; l’Arnau, un follet molt presumit i la Berta, una amiga fantàstica. Bé, com anava dient, era tan famós que tothom li deia si li podia fer un parell de sabates.

L’endemà, el follet va anar a passejar i va sentir unes veuetes molt agudes. Ell va anar cap aquelles veus i va veure unes folletes cosint uns vestits. Una folleta va veure el follet i de seguida es va amagar.

Més endavant, el follet va anar a casa de l’Arnau per dir-li que li agradava una folleta de cabells rossos.

L’Arnau no hi entenia de coses d’amor i no li va poder dir res.

Un dijous la folleta va anar de rebaixes i es va trobar amb el follet cara a cara. Com que no tenien res a dir-se l’Arnau, la Berta i la Rita, que estaven allà amagats recolzant-lo, van sortir els tres de cop i li van dir a la folleta el que el follet li va dir. Ell volia dir que era molt guapa i l’estimava molt. La folleta li va dir que també era molt guapo i que també l’estimava. Llavors el follet i la folleta van ser feliços per sempre més. Però al cap d’un temps, entre ells dos, hi havia dies, que es barallaven i un dia es van enfadar tant que la folleta va fer fora al follet de casa. I com que el follet no va tornar a casa seva, se’n va anar a viure amb els seus amics, l’Arnau, la Berta i la Rita.

I la història dels follets acaba aquí.

La història del follets

LOLA

VA

CCA

RA

GA

Educ

ació

prim

ària

- 4t

20

Prim

er p

rem

i - P

oesi

a

En una capsaque és una caseta

hi viu la famosafamília Galeta.

El pare és melindro,la mare és rodona,

la filla petita és ben bufona.

La filla més gran,tota ella ametllada,

és ben brillanti es creu una fada.

La capsa es va obrir,una mà va sortir,

va agafar una galeta.Era la filleta!

La família galeta

DA

VID

FER

NÁ

ND

EZ C

AB

AN

ILLA

SEd

ucac

ió p

rimàr

ia -

4t

21

Sego

n pr

emi -

Poe

sia

Les roques són grans,també són molt dures.

Algunes són gegantsi et fan viure aventures.

Tenen diferents colors:blanc, negre o groc.

De vegades són útils,però d’altres ben poc.

Són naturals,no són éssers vius,no poden respirar

ni dir ni piu.

Encara que les roquesno solen agradar,

un diamant a la mareli vull regalar.

Les roques

AR

NA

U H

ERR

ERA

MA

ESTR

OEd

ucac

ió p

rimàr

ia -

5è

22

Prim

er p

rem

i - P

rosa

-Aturi’s!Allò semblava la marató de Nova York, de tant com corrien. Era lògic que li anessin al darrera, perquè havia matat a ... -Aturi’s -van cridar una altra vegada.Però no va servir de res. Un altre cop s’havia escapat aquell emmascarat.Com us deia, havien matat la dona de l’alcalde de Nova York! Ah, i aquest home que estava perseguint l’emmascarat era el famós detectiu Willy Kokos. Treballava a l’agència més famosa del món, que es deia IFS (les sigles d’Investigació Fiscal de Seguretat)-Suposo que ja em coneixeu, sóc el detectiu Kokos. Estava perseguint l’assassí però no l’he pogut atrapar. Ara vaig a dir al meu cap que l’assassí ha girat pel carrer Esmak Raown. Després aniré a dormir una miqueta, perquè fa hores que estic treballant en aquest cas i ja no m’aguanto dret.-Què tal, Willy Kokos, tens pistes ? -li pregunta el seu cap.-Sí, però no són gaire bones. He vist l’assassí girant pel carrer Esmak Raown.-D’acord, Kokos, vés a descansar una mica.-Gràcies, fins demà.Quan el detectiu anava a casa seva, li va anar a parar una nota a la cara. Hi deia: “Demà a la plaça Time Square”. L’endemà, en Kokos va anar ràpidament a la comissaria i va dir al seu cap si hi podia anar i li va dir que sí. -Ok!

Enigma resolt

AR

NA

U H

ERR

ERA

MA

ESTR

OEd

ucac

ió p

rimàr

ia -

5è

23

Prim

er p

rem

i - P

rosaEl cap va dir:

-Encara tens la nota?-No ho sé; ara ho miro, sí. -Al darrera hi diu alguna cosa?-Sí!-Què?-Diu que no vingui acompanyat. Pot morir una altra persona. No t’agradarà gens.Tots dos van fer un bot.-No m’acompanyeu, pot ser molt greu.-Però...-No!-Està bé, però estàs segur que hi diu això?-Sí.-Me la deixes veure?-És clar.El seu cap Rocs la va posar a la llum, la va mullar i al final va esborrar una frase on deia “a dos quarts de deu”. El Kokos es va esperar fins a dos quarts de deu. Quan va ser l’hora va anar a la plaça i allà es va trobar amb l’assassí. Li va dir:-Espero que no hagis vingut amb ningú. Perquè si no, prepara’t.Quan va anar a treure la pistola van començar a caure uns fums. Quan va desaparèixer el fum, el Kokos va veure la foto de l’alcalde. El Kokos va dir:-Per què heu vingut? Ara matarà a l’alcalde.I va començar a córrer cap a casa de l’alcalde. Anava fent drecera. De cop es va sentir un crit.- He arribat massa tard!Se li va acostar un company que li va dir:- No passa res.- Per cert, on és el cap Rocs? Qui us ha enviat?- Ell.- On és?- No ho sé.- Ja ho tinc.- Li paraven una trampa.- Quina?- Ja ho veuràs.En Kokos va dir:- Li enviaven una nota.Després el Kokos va apuntar “Queden a la una a la Plaça Rown”. Els va explicar la trampa. Quan va arribar a la plaça es va trobar amb el lladre i altre cop no hi era els Rocs. Quan el lladre es va anar a tirar a sobre del Kokos, van sortir els seus companys i el van agafar, li van treure la màscara i era en ROCS!!- Per què?- Volia ser alcalde i ho hauria aconseguit sense aquesta colla de marrecs.

DA

NIE

L O

RTE

GA

JIM

ÉNEZ

Educ

ació

prim

ària

- 5è

24

Sego

n pr

emi -

Pro

sa

Un día estaba hablando con un amigo; estábamos los dos sentados en un banco, sin ningún tema del que hablar, hasta que mi amigo saltó con una conversación que me quedé con la boca abierta.Antes de nada, se llama Álex. Pues a Alex le mandaron muchos deberes en la escuela y decidió quedar después de las clases con su amigo Carlos para ir a la biblioteca y hacerlos juntos. Pues así fue. Fueron a la biblioteca y estaban traba-jando. Carlos dijo:-Álex, ¿Qué quiere decir esta palabra tan extraña? “Metamorfosis” -preguntó.-¡Pero si eso ya lo hemos estudiado! Mira,… -dijo Álex, pero se calló al momento porque Carlos chilló:-¡Tráeme un diccionario!Álex se levantó y fue a la sección de diccionarios. De repente vio algo brillar y se sorprendió. Lo cogió y era un libro que tenía como título: “Magia y hechizos”. Lo abrió y tenía cantidad de palabras y conjuros, pero él no sabía que eran hechi-zos. Al final lo descubrió. Dijo:-¡Es… es… es mágico!Se lo escondió en la mochila del colegio, pero con miedo, porque nunca había robado nada. Resumiendo, le dio un diccionario a Carlos, hicieron los deberes y se fueron a casa. Entonces, llegó a casa y saludó a su madre y a su padre, aun-que su madre le dio una “noticia” no muy buena para él:-Hoy hay brócoli.-¡Qué asco! ¡Puaj! - dijo Álex.Subió a la habitación corriendo y sacó el libro de la mochila. Lo abrió y vio varias frases hasta que encontró una que era perfecta:“Cámbiame la comida poniéndome una rica y haz que la otra se vaya perdida.“ Repitió la frase y su madre gritó:-¡Cambio de planes! ¡Hoy hay pizza!Álex bajó hambriento a cenar. Al día siguiente, en la escuela, les tocaba examen oral. La profesora María fue a preguntarle a Carlos una cuestión del examen y Carlos no la sabía. Así que Álex cogió el libro y repitió la frase: “el colegio es un auténtico placer, si a cualquier pregunta sabes responder”. Entonces, Carlos empezó a responder todas las preguntas bien. Fuera, en el patio, algunos ami-gos de Álex y Carlos que se dieron cuenta de que tenía el libro y ayudó a Carlos le dijeron:-¡Habéis hecho trampas! ¡Vamos a dejar de ser vuestros amigos si no tiráis ese libro!-Pero…pero…-dijeron Álex y Carlos a la vez.-De pero nada, adiós. -dijeron los compañeros de Álex y Carlos, y se fueron.Álex se fue a su casa porque era la hora de ir a comer. Abrió la nevera y vio que solo tenía comida que a él le gustaba.

El diccionario mágico

DA

NIE

L O

RTE

GA

JIM

ÉNEZ

Educ

ació

prim

ària

- 5è

25

Sego

n pr

emi -

Pro

sa-¡Aaaaah! -gritó Álex.Se imaginó a su familia en el futuro, no podía ni caminar de tanta comida basura que habían comido.-Este libro me ha dado demasiados problemas. -dijo Álex.- ¿Cómo invierto los hechizos?Álex abrió el libro y leyó que los hechizos se invierten con otro que sólo sabía el creador del libro. En el libro estaba la dirección del creador y Álex, sin dudarlo, se fue para allá. Álex se puso delante de la puerta, aunque ésta se abrió sola.-¡Hola! -dijo el Sr. Mago Cabra Loca.- Soy el Sr. Mago Cabra Loca, sé que vienes aquí para invertir tus conjuros, y no preguntes cómo lo he sabido; soy mago, ji ji.-¿Cómo es el hechizo para invertir lo que he hecho? -dijo Álex.

-Te lo diré… repite: “¡Quiero invertir los hechizos, antes de que hagan más enga-ñizos!” -dijo el Sr. Mago.Álex lo repitió y el libro desapareció de sus manos. Fue a la escuela y volvió a tener muchos amigos.-Pero… ¿Y en mi casa? -dijo Álex.Fue para su casa y su madre seguía preparando verduras, como antes. En defini-tiva, todo volvió a la normalidad para Álex.

AIN

A C

ON

TRER

AS

VÁZQ

UEZ

Educ

ació

prim

ària

- 5è

26

Prim

er p

rem

i - P

oesi

a

De planetes, n’hi ha moltsde totes formes i mides,a l’espai tots col·locats

tan immensos com mil vides.

Mercuri, Venus i la Terravan els primers de la filai després, darrere de tot,

en segueixen una pila.

Al mig de tots els altresapareix el més gran:tots el miren de reüllperquè fa de vigilant.

El del final de totses reconeix com Plutó,

però li diuen planeta nanperquè és molt petitó.

De vegades els planetestenen satèl·lits al voltant,alguns en tenen més d’uni es passen el dia girant.

Els planetes

LAU

RA

MA

TA L

ÓPE

ZEd

ucac

ió p

rimàr

ia -

5è

27

Sego

n pr

emi -

Poe

siaPort Aventura

A Port Aventura hi ha atraccions,jo hi vaig quan faig anys.Hi vius moltes emocions

perquè estàs amb els companys.

N’hi ha algunes que fan por,tenen monstres de colors.I a les atraccions d’aiguano t’oblidis el paraigua!

La meva preferida és l’Estampida,la trobo molt divertida;

en un segon arribes a dalti en un altre ja ets al final.

Ja s’ha acabat el diai tu no vols marxar.

L’any que ve tornaràsi t’ho passaràs genial!

PAU

LA A

LAG

AR

DA

i M

ÓN

ICA

LÁ

ZAR

OEd

ucac

ió p

rimàr

ia -

5è

28

Prim

er p

rem

i - C

òmic

PAU

LA A

LAG

AR

DA

i M

ÓN

ICA

LÁ

ZAR

OEd

ucac

ió p

rimàr

ia -

5è

29

Prim

er p

rem

i - C

òmic

MA

RC

BER

NA

BEL

i D

AN

IEL

OR

TEG

AEd

ucac

ió p

rimàr

ia -

5è

30

Sego

n pr

emi -

Còm

ic

MA

RC

BER

NA

BEL

i D

AN

IEL

OR

TEG

AEd

ucac

ió p

rimàr

ia -

5è

31

Sego

n pr

emi -

Còm

ic

JOR

DIN

A E

STR

AD

A M

ERIN

OEd

ucac

ió p

rimàr

ia -

6è

32

Prim

er p

rem

i - P

rosa

Diari d’una adolescent

Dimecres, 7 de junyAvui estic histèrica. Queden tres dies per al ball de final de curs i encara no tinc parella! Cap noi m’ho ha demanat. Li he dit a la mare que en tenia i s’ha alegrat molt per mi. Així que avui anem a comprar-me el vestit, però no l’utilit-zaré per a res. En David li ha demanat a la Marina; me n’alegro molt per ella, perquè és el noi més guapo de l’insti-tut, però esperava que m’ho demanés a mi. Després li he dit a en Gerard, però també estava ocupat. Estic segura que hi aniré amb algú, perquè si no queda-ré fatal!

Dijous, 8 de junyAhir em vaig emprovar uns vint-i-dos vestits i no me’n vaig comprar cap! Avui ho tornarem a provar. La mare m’ha dit que aniríem a la botiga de la canto-nada... Per altra banda, la Marina s’ha posat malalta, així que no anirà al ball, perquè és impossible que es posi bé en dos dies! Diuen que té febre, mal de coll, mocs (ecs!)... La part bona és que en Da-vid està lliure. Totes les noies li estan demanant, però a cap li ha dit que sí. Al final sí que em farà servei el vestit!

Divendres, 9 de junySí, sí, sí, sí! Li he dit que sí, en David m’ho ha demanat! Estava tan contenta que a l’examen de Mates he posat erra-des com: 2+2=36 o com 6x6=4. Ja sé que trauré un Insuficient, però m’és igual, perquè aniré al ball amb en David. He trucat a la Marina i diu que se n’alegra per mi, i un parell d’esternuts...Per altra banda, ja m’he comprat el ves-tit; és rosa, amb una flor al costat de la cintura, acompanyat amb unes malles blanques i una bossa “xulíssima”. La mare diu que m’assemblo a ella quan tenia la seva edat. Si és així hauré de de-manar que els nois no s’espantin de mi!

Dissabte, 10 de junySón les nou i ja estic a casa. M’ho he pas-sat d’allò més bé al ball! Amb el David hem ballat cançons lentes i mogudes. El DJ no era el millor del món, perquè en realitat el “col·le” havia contractat l’avi de la Mireia. Em cau molt bé el senyor Rick, però és una mica antiquat! Però m’ho he passat molt bé. Tampoc he aconseguit un petó, però no volia anar més enllà. He trucat a la Marina i continua fatal... Diu que ha vomitat tres cops i té 39 graus de febre.Avui ha estat un dels dies més feliços de la meva vida.

JOR

DIN

A E

STR

AD

A M

ERIN

OEd

ucac

ió p

rimàr

ia -

6è

33

Prim

er p

rem

i - P

rosa

CLÀ

UD

IA-L

I VA

LIEN

TE L

ÓPE

ZEd

ucac

ió p

rimàr

ia -

6è

34

Sego

n pr

emi -

Pro

sa

Un traïdor entre lladres

Entre boscos desconeguts de França s’amagava un petit poble de molt pocs habitants. Aquests habitants tenien una mateixa característica i és que tots eren lladres. Sí, un poble de lladres. Allà hi vivien els lladres que més en sabien, els que sabien obrir les portes amb un clip, els que eren tan àgils com per passar per una finestra...Els lladres d’aquest poble feia anys que estaven fent un mateix pla: robar els quadres més famosos del món. Ja ho estaven aconseguint, només les en faltava un: “La Mona Lisa”. Els que ja havien robat els guardaven en un museu, però La Mona Lisa la posarien al mig del poble, en una vitrina, per donar per acabat el pla més llarg de la història dels robatoris.Per fi va arribar el dia que anirien a París i iniciarien el seu robatori. Van arribar a París a les set del matí i només arribar dos dels lladres van anar a comprar el diari, mentre els altres anaven a comprar les entrades del museu on hi havia la Mona Lisa. Quan els dos lladres van llegir el diari van al·lucinar; a la portada hi deia: “Atenció, els lladres dels boscos intentaran robar la Mona Lisa avui, però ho impedirem!”. Quan es van trobar amb el cap dels lladres, que havia anat a comprar les entrades, va dir als altres dos que el museu estava tancat i que es quedarien a París fins que l’obrissin. Llavors els dos lladres li van donar el diari. El cap va fer mala cara quan ho va llegir. Al cap d’uns cinc minuts va dir:- Un traïdor, hi ha un traïdor entre nosaltres! Hi ha algú que ve a París i que els informa.Quan els lladres ho van sentir no sabien què dir. Qui devia ser el traïdor? Qui? Es pregun-taven tots. Bé, tots menys un, el traïdor. El cap va cridar a un parell de lladres (els mateixos que havien anat a buscar el diari), els més fidels, segons ell. Els va dir que ho investiguessin mentre passaven uns quants dies allà. Quan van acabar de parlar en privat es van reunir amb tots els altres i van a anar a buscar un hostal per dormir. Desgraciadament, no en van trobar cap i van haver de conformar-se a dormir tots apretats a la furgoneta amb la que havien vingut.El matí següent es van despertar molt d’hora, ja que la furgoneta estava camuflada com si fos de vendre gelats i tots els nens que havien matinat per anar a l’escola es posaven a picar a la porta per demanar un gelat. Quan els nens els van despertar van sortir de la “furgo” molt malhumorats i sense voler es van deixar la porta oberta i tots els nens van entrar. Es van emportar una gran decepció quan van veure que només hi havia sacs i roba bruta. Els pobres nens no van tenir més opció que anar a l’escola sense haver comprat cap gelat.Mentrestant, els lladres van anar a la Torre Eiffel. Havien sentit meravelles de la torre quan hi van arribar per primera vegada. Van decidir que pujarien a peu, però els dos “investiga-dors” van preferir pujar per l’ascensor. Mentre pujaven un dels dos lladres va dir a en Harry (l’altre lladre):- Aquesta nit he sentit que l’Edu deia a no sé qui que ens esperaríem que obrissin el museu.- Ah, sí? Molt bé, ja tenim un possible culpable! - va exclamar en Harry tot entusiasmat.

CLÀ

UD

IA-L

I VA

LIEN

TE L

ÓPE

ZEd

ucac

ió p

rimàr

ia -

6è

35

Sego

n pr

emi -

Pro

sa

Quan va arribar a dalt es van haver d’esperar una bona estona. Quan ja havien passat uns trenta minuts en Pol va dir a en Harry que anava al lavabo. En Harry també va voler anar-hi, però en Pol li va dir que millor que s’esperés per si arribaven els altres. A en Harry li va estranyar, ja que sempre anaven junts a tot arreu, però al final es va quedar a esperar-los. Justament quan va desaparèixer de la vista d’en Harry va aparèixer l’Edu per la porta.- Hola, Edu! - va dir en Harry.- Harry, t’haig de dir una cosa súper important - va dir l’Edu, superpreocupat.- Què passa, tio? M’estàs preocupant! - va contestar en Harry.- On és en Pol? No l’has perdut de vista, no? - va continuar dient l’Edu.- Doncs sí, no sé què et preocupa tant, ha anat al lavabo - va dir en Harry, sense entendre el que passava. Llavors, l’Edu li va dir a en Harry que no el perdés de vista. Ell ho va acceptar encara que, segons en Pol, era el traïdor. Va a anar als lavabos i va treure el cap per la porta. Va veure en Pol parlar amb l’Editort, el periodista més famós de París! Era ell el traïdor! Va sentir que en Pol deia a l’Editort que els lladres no marxarien fins que obrissin el museu. El Ha-rry va córrer fins a al porta principal, ja hi eren tots. Es va acostar a poc a poc i va anunciar que ja havien descobert el traïdor. Tots es van intrigar. En aquell moment va aparèixer en Pol per la porta.- Ell! -va dir en Harry, assenyalant-lo.- Com ho saps, Harry? - va preguntar el cap, estranyant-li que un dels seus homes de més confiança fos el traïdor.- Doncs fàcil -va dir en Harry.- En Pol desapareixia les nits cada dilluns. Com que era el seu torn de vigilància era fàcil. Aquest fet el vaig descobrir perquè una nit anava a buscar el coixí que m’havia deixat a la “furgo”, però quan vaig arribar-hi no hi havia ni en Pol ni la “furgo”. També tinc una altra raó; ara ve de parlar amb l’Edistort al lavabo, l’he vist, ho juro! I he sentit que li deia que no marxaríem fins que obrissin el museu. Tot això l’Edu ho sabia ja que m’ha advertit que no el perdés de vista. - Però, per què no ho vas dir, Edu? -va replicar en Harry tot emocionat.Llavors l’Edu va fer un pas endavant i va dir:- Jo ho sabia, però no ho vaig dir a tothom, només li vaig dir al cap, però no em va fer cas! - va protestar l’Edu. El cap ho va acceptar i va demanar-li perdó. Quan va acabar, la seva mirada es va dirigir a en Pol i li va dir adéu amb la mà volent-li dir: fora! En Pol se’n va anar prometent que hi hauria una venjança, però com que no els feia por van decidir tornar al seu poble i deixar la Mona Lisa per a un altre dia. Després d’aquella moguda només volien descansar.

INÉS

FER

NÁ

ND

EZ Q

UÍL

EZEd

ucac

ió p

rimàr

ia -

6è

36

Sego

n pr

emi -

Poe

sia

Això sí és un amic!

Quan et sentis molt perduti no tinguis ningú per orientar-te,

pregunta-li al teu amic,ell sabrà com pots retrobar-te.

Si una mala notícia has rebut i la por t’ha vençut,

el teu amic t’escoltarài el teu dolor alleugerirà.

Amb el teu amic podràs viure, riure i compartir.

Si sempre que tu ho passes malamentell et donà recolzament

això sí és un amic!

MA

RIA

DO

RD

AS

MIR

ALL

ESEd

ucac

ió p

rimàr

ia -

6è

37

Sego

n pr

emi -

Poe

sia

La casa dels meus avis

A casa dels meus avis els núvols són de colors,a tot arreu hi ha arbres i parterres amb flors.

Jo m’endinso al jardíple de flors i romaní.Vaig a veure el gos,

està ajagut fent un mos.

Llavors arribo al paradís,una cabana de roure massís.

Té finestra i teulada,porta i escala.

A dins hi ha experiments per fer volar el temps,

per trobar un remei a la humanitati perquè en aquest món hi hagi felicitat.

A casa dels meus avisels núvols són de colorsa tot arreu hi ha arbresi parterres amb flors.

RU

BÉN

MA

RTÍ

NEZ

, SER

GI B

AD

IA

I ALE

JAN

DR

O S

OB

AR

ZOEd

ucac

ió p

rimàr

ia -

6è

38

Prim

er p

rem

i - C

òmic

Educ

ació

prim

ària

- 6è

39

Prim

er p

rem

i - C

òmic

RU

BÉN

MA

RTÍ

NEZ

, SER

GI B

AD

IA

I ALE

JAN

DR

O S

OB

AR

ZO

CLÀ

UD

IA-L

I VA

LIEN

TE I

GEM

MA

CA

NO

Educ

ació

prim

ària

- 6è

40

Sego

n pr

emi -

Còm

ic

CLÀ

UD

IA-L

I VA

LIEN

TE I

GEM

MA

CA

NO

Educ

ació

prim

ària

- 6è

41

Sego

n pr

emi -

Còm

ic

SAR

A C

AM

PS I

AIN

A G

INES

TET

Educ

ació

prim

ària

- 6è

42

Sego

n pr

emi -

Còm

ic

SAR

A C

AM

PS I

AIN

A G

INES

TET

Educ

ació

prim

ària

- 6è

43

Sego

n pr

emi -

Còm

ic

Amb el suport de: