Primavera 2014 Número 03

Núm

ero

03Pr

imav

era

2014

Ara va de bo 2014, primer any de transició cap a la independència

EDITORIAL

Ara va de bo | pàg. 1

Ciment, vats i petroli | 2

Polítiques d’austeritat? | 4

Uruguai legalitza la marihuana | 5

Plànol del POUM | 6

Un altre POUM és possible | 8

8 de març de 2014 | 9

Independència per tapar-ho tot | 9

Solució al problema de l’aigua | 10

Beth Galí | 12

Ja tenim data pel referèndum, ara la qüestió serà com el farem. La rabieta espa-nyola està essent de pel·lícula, però el més gros encara ho hem sentir. Tant li fa. A cada escarafall, més independentistes. A cada amenaça, encara més independentistes. Ja ho sabem. I a les espanyes encara no són conscients de la magnitud de la catàstro-fe. Ni ho seran. Continuaran «en sus trece». Continuaran esgrimint la seva constitució com si fos la bíblia i aprovant lleis contra tot el que tufi a català. I nosaltres continuarem desobeint les seves lleis. Com estem fent. En l’educació, en la sanitat, en els habitat-ges i en tot el que ens sembli injust. Per dig-nitat. Perquè qui no desobeeix una llei in-justa es converteix en còmplice de la seva condemna. I així és com farem la consulta, desobeint.

Provaran de reprimir-nos. Provaran d’intimi-dar-nos. Per la via judicial i per la policial. No ho aconseguiran. Contra una demanda cívica, pacífica, unitària i convençuda no te-nen arguments. No hi ha arguments. Només aconseguiran activar la solidaritat, la nostra i la de fora. Perquè ara el procés català ja s’ha fet internacional. Des de l’èxit espatar-rant de la Via Catalana que som portada ar-reu del món. I Espanya cada cop està i esta-rà més en entredit.

Mentrestant nosaltres anirem definint el país que volem, com el volem, en una mena de procés constituent no convocat per ningú, emplaçat per la societat civil d’una manera més o menys espontània, per bé que pro-

mogut des dels moviments socials, dels quals la CUP sempre se n’ha sentit part. So-bre un pilar fonamental, el dret a decidir. Sí, les consultes populars es faran cada cop menys estranyes i més habituals. I més po-deroses. La consulta sobre la independèn-cia va obrir el camí on es troba el país ara, però també el del dret a decidir. La consulta sobre la MAT que hem tingut al poble aquest hivern n’és el millor exemple, i podem estar orgullosos dels resultats i de ser, modesta-ment, pioners en això de les consultes po-pulars. I ara, el 25 de maig, coincidint amb les eleccions europees, en tindrem un altre exemple, una altra oportunitat. El multirefe-rèndum d’arrel promogut per una colla d’en-titats. Per cert, allà on la CUP governa les consultes són vinculants.

Un poble que creix

I a nivell del nostre poble també conti-nuarem creixent, no pas en nombre d’habi-tants, sinó socialment. Per sort estem dei-xant de ser aquell poble tancat en si mateix on no passava mai res, i cada cop passen més coses. Ens hem de felicitar que dos actes com van ser la caminada de No a la MAT a Farners i l’acte de l’ANC al teatre, tot i coincidir el mateix dia, els dos van ser un èxit espectacular. I més que demanar co-ordinació als organitzadors perquè no coin-cideixin, com algú ha fet, cosa que deno-ta un desconeixement de les dinàmiques de les entitats, cal tenir una visió més àmplia i entendre que això passarà cada cop més cops, que és bo que passi i que ja tocava

Farn

ers

en m

ovim

ent

2

Les infraestructures estan íntimament lligades al model de societat. De fet en són una peça cabdal pel seu bon funcionament, per tant el sistema en depèn. Cada societat es dota de les infraestructures que li calen per desenvolupar-se. Això els que dominen la societat, els dominats sempre les han sofertes i sem-pre s’hi han resistit. La dominació econòmica, un dels pilars del capi-talisme, es basa en l’explotació intensiva i exhaustiva dels recursos naturals, materials i humans per pro-duir excedents i vendre’ls a gran escala, per a la qual cosa el transport de mercaderies a gran distància és imprescindible i fonamental per acabar amb la com-petència dels productes locals. La dependència energètica és un altre dels pi-lars del capitalisme. Depenem de l’electricitat, dels combustibles (petroli, gas...) i del transport a gran es-cala de mercaderies, que també hem de considerar com a energies. Aquestes energies necessiten infra-estructures. Aquí cal incloure també el transport de persones, sense transport públic la nostra depen-dència energètica és més gran. I s’accentua apos-tant per les carreteres (petroli) en comptes del tren. Això també crea dependència laboral de sectors que es converteixen en potencials aliats del sistema, per exemple els transportistes serien els primers a opo-sar-se a un tren de mercaderies obligatori. Però no es pot prioritzar un sector en concret en comptes de l’interès general i del país.

Eliminar la competència és un dels principal me-canisme de funcionament del capitalisme, aquí hi hem d’incloure les guerres, però també moltes altres coses. Actualment una de les principals batalles és en la producció elèctrica, dificultant, per exemple, la producció elèctrica alternativa, i sobretot la producció domèstica, no només encarint els materials, sinó tam-bé amb mecanismes legals. Qualsevol cosa que ens faci ser autosuficients és competència pel sistema. I la propaganda, el tercer pilar del capitalisme. Màxima facilitat pel transport de mercaderies i el des-plaçament de persones com a emblema de llibertat i mínima protecció de la natura. Afavorit per lleis libe-rals. Desdoblaments, MAT, TGV... la construcció d’in-fraestructures és una dels grans despeses de l’estat amb l’argument recorrent de reactivació de l’econo-mia, la seva economia, és clar, per damunt de les ne-cessitats socials que justifiquin aquestes infraestruc-tures. Les grans obres, però, no només suposen un gran impacte ecològic i estan trinxant el territori, sinó que estan portant la gran urbanització a llocs tradici-onalment rurals, amb el conseqüent canvi d’activitats econòmiques. S’afavoreix un determinat tipus d’eco-nomia i se’n dificulta una altra, sovint amb excuses tan barates com la modernitat. Abandonament del tren de passatgers, absèn-cia de tren de mercaderies. El tren és, de fet, la gran competència del gran negoci que tenen muntat amb les carreteres les constructores, les petrolieres i l’es-

Ciment, vats i petroliEL SISTEMA L’ALTERNATIVA NECESSÀRIA

que passés. Perquè el poble creix. I més que ha de créixer.

I el que constatem és que calen més espais preparats per acollir aquesta activitat soci-al, cultural i associativa. La biblioteca està saturada, la sala d’actes ja no dóna l’abast, les entitats sovint han de fer malabarismes al calendari per poder programar les seves activitats. El poble necessita urgentment una altra sala polivalent i preparada per fer actes.

I un esment a les festes. El poble no acaba d’aprofitar el potencial de la Festa de la Ra-tafia i la festa s’ha fet tan grossa que li cal un nou replantejament, per no morir d’èxit, per-què pugui créixer encara més i bé. La Festa de la Revolta dels Segadors es va fent gran i amplia el nostre imaginari i la nostra iden-

titat local. També la Festa Major ha rebut un impuls important amb la dinamització de la comissió de Barraques. Però cap d’aques-tes es correspon amb la realitat del pressu-post de festes municipal, que continua es-sent opac i desorbitat en moltes partides. I hi afegim el Carnestoltes, que no acaba d’ar-rencar per la desídia de l’equip de govern municipal.

Tot això sense oblidar dos temes que ens cauran a sobre com una llosa d’aquí poc, el Pla Urbanístic especulatiu i exagerat que ha preparat el govern municipal i el serial de la piscina coberta. I sense oblidar tampoc que haurem de continuar amatents amb el tema de la MAT fins que el ramal s’hagi ar-xivat definitivament. Encara no podem can-tar victòria.

Farn

ers

en m

ovim

ent

3

les línies existents i promoure la producció d’electri-citat distribuïda, domèstica, privada i municipal amb energies renovables. I la producció estatal, pública, a gran escala, d’energia de fonts renovables, que faci possible aturar i desmantellar a mig termini les nu-clears. Una producció elèctrica de proximitat també faria innecessàries moltes línies elèctriques. I cal pro-moure l’estalvi energètic, afavorir-ho amb mecanis-mes legals i promoure la investigació i desenvolupa-ment en energies renovables.

Calen unes altres directrius urbanístiques. Caldria deixar de construir-ho tot sobre les carreteres: pobles, barris, urbanitzacions, polígons, centres comercials... Això és un vici endèmic del nostre país que sistemàti-cament cada x temps satura la carretera i obliga a fer variants que al seu torn també es van saturant, mentre s’especula urbanísticament amb els terrenys que dei-xen de ser aptes per a activitats agrícoles o forestals. Cal limitar les entrades i sortides a les carreteres, dei-xar unes distàncies mínimes amb polígons, centres comercials, barris i urbanitzacions, i evitar l’abús de rotondes, per tenir unes carreteres més fluïdes, més ràpides i més segures. La mobilitat és un altre argu-ment pel bon desenvolupament de la vida local. El transport públic actual no porta enlloc, els po-bles estan poc més que incomunicats, per la qual cosa ens veiem obligats a tenir cotxe. El tren és mi-llor solució que els autobusos en molts casos. Trens lleugers, que passin sovint i que portin als llocs, als pobles, podrien tenir èxit. Tipus carrilets, d’estètica a l’antiga, podrien ser inclús un atractiu. També seria desitjable la promoció de formes de producció, treball i consum que afavoreixin la dismi-nució del volum de mercaderies, com el consum de proximitat o l’artesania, per exemple. La protecció del medi ambient i del territori, els grans damnificats pel sistema capitalista, ha de ser un dels principals arguments a l’hora de plantejar in-fraestructures. La riquesa, la diversitat i la bona salut ambientals són primordials per garantir el futur del nostre país, i valors a promoure en el model de soci-etat que volem, hem de ser conscients i conscienciar que s’ha arribat al límit de maltractament que la na-tura pot suportar i que l’hem, i la podem, tractar molt millor. I a tenir en compte sempre l’eficiència en les infraestructures, que siguin realment útils, que ser-veixin pel que estan fetes.

tat, amb la construcció, els impostos i els peatges. Els contractes i els negocis entre l’estat (i Generalitat també) i les grans empreses condiciona el desenvo-lupament de les infraestructures. Peatge a l’ombra pel desdoblament de l’eix transversal, allargament de les concessions de les autopistes a canvi d’am-pliacions, indemnitzacions milionàries pel descens del trànsit... no costa gaire lligar caps i concloure perquè l’N-II està com està, i que s’hi estarà temps, almenys fins que no hagin amortitzat l’eix transversal i l’ampliació de l’autopista. Per no parlar de les em-preses subcontractades o dels terrenys expropiats que romanen inutilitzats i els propietaris sense ser indemnitzats. I és que l’especulació és l’altre gran mecanisme de funcionament del capitalisme, amb la corrupció que porta intrínseca.

Es calcula que el Ministeri de Foment acabarà pagant 2000 milions d’€ a Aber-tis fins el final de la concessió de l’AP-7, d’aquí a 9 anys, en concepte d’indemnit-zació per descens del volum de trànsit

Amb el que acabarà costant a la Selva desdoblar l’eix transversal i l’N-II i fer la MAT es podria alliberar el peatge de l’AP-7, fer un tren de mercaderies, una planta de biomassa i encara sobrarien calés

Nosaltres tenim problemes afegits, bàsicament dos, l’un que no decidim, ho fa Espanya segons els seus interessos, gairebé sempre, sinó sempre per sistema, contraris als nostres, i l’altre que som al mig del pas, un país petit, densament poblat i al mig del pas de les grans infraestructures que neces-sita el sistema. Suportar-les ens aporta molt minsos beneficis econòmics, sinó cap, perquè no decidim res, i en canvi ens porta molts perjudicis, bàsicament ambientals (contaminació, destrossa del territori...) i de mobilitat (carreteres atapeïdes de camions, obres contínuament...), cosa que de retruc afecta negativa-ment l’economia local. Revertir la tendència no serà gens fàcil (ja no cal dir la situació). Cal denunciar el caos de les infraes-tructures provocat pels trapitxetjos entre l’adminis-tració i les grans empreses, la destrossa de territori i la manca d’un model eficient adaptat a les neces-sitats del país, respectuós amb l’entorn i amb pers-pectives de futur, i demanar la racionalització de les infraestructures i la paralització de les que no siguin absolutament necessàries fins que no hi hagi un mo-del definit, consensuat amb tota la societat i clar, te-nint molt present que el model que apliquem condi-cionarà el país que tindrem en el futur. Calia un tren de mercaderies en comptes d’un TGV. Traient el trànsit internacional de camions de les carreteres no calia desdoblar-les. Cal alliberar les au-topistes de peatges, i fer-les públiques, per exemple expropiant-les, que ja les hem pagades i repagades. Tampoc calia una MAT sinó un bon manteniment de

Farn

ers

en m

ovim

ent

4

La pobresa registrada a Ca-talunya actualment afecta al 23,9% de la població, és a dir un de cada cinc catalans i cata-lanes, gairebé un milió i mig de ciutadans, es troben per sota el llindar de la pobresa. És a dir, viuen amb menys de 460 euros al mes amb les mancances ali-mentàries que això comporta. Per tots és sabut que la po-lítica de la majoria de supermer-cats i grans superfícies de distri-bució és la de llançar productes que, tot i ser aptes pel consum, tenen algun defecte, han es-tat lleugerament malmesos o la data de caducitat és prou propera. En aquests ca-sos, la majoria d’empreses o bé destrueixen aquests productes o bé els llencen als contenidors. Així, mol-tes persones amb dificultats econòmiques es veuen abocades a remenar els contenidors per recuperar els productes que són aptes per al consum posant en perill la seva salut i sent un atac directe a la seva dignitat. Segons un estudi de Tristam Stuart, el sistema alimentari a Europa aboca directament com a deixa-lles quasi la tercera part dels aliments. Un clar exem-ple és la pesca, que malbarata entre un 40 i un 60% per raons de mida. Si considerem la part final de la cadena obtenim que les llars, restaurants i supermer-cats malbaraten 262.471 tones d’aliments a Catalu-nya. En les jornades organitzades l’any 2011 sobre malbaratament alimentari, el responsable de Nestlé a Espanya es va negar a facilitar les dades de malbara-tament d’aquesta gran empresa. Per què no cal obli-dar que la finalitat d’aquestes ja no és alimentar a la població sinó fer diners. A l’any 2012, a Catalunya un 23,9% de la població no té dret ni a una alimentació digne. Podem dir que el liberalisme ensenya la seva cara més crua i salvatge quan deixa a una de cada cinc persones en exclusió. Per tant, el debat ja no és com es lluita contra la pobresa. És millor la caritat o el treball recompensat?  El debat és com canviar un sistema que no garanteix l’alimentació digne de la seva població. Si realitzem un breu repàs als principis bàsics del liberalisme econòmic occidental, veurem els seus grans defectes.  La llei de la lliure competència del mercat aboca milers de tones d’aliments com a re-sidus diàriament per raons de canvis de preu. La llei d’economies d’escala elimina de forma implacable

als petits productors fent que els mercats siguin no-més aptes pels que realitzen agressives polítiques la-borals, i la llei del mercat global sense fronteres per-met que els ideals liberals s’estenguin per sobre de països i cultures. Sense considerar aquí els problemes derivats de la contaminació de sòls per males pràctiques de fer-tilitzacions agrícoles per competir al mercat global; la desaparició de part de la biodiversitat agrícola, la generació d’emissions de diòxid de carboni genera-des per la indústria o pels recorreguts a gran distàn-cia pel transport de mercaderies,   o els problemes derivats de la generació de residus quan consumim aquests productes. Recordem que l’industria genera el 80% dels residus i la població el 20%. Perquè pel bé de l’economia el govern en fa la vista grossa, tot sigui generar riquesa i llocs de treball.  El gran debat no s’ha de desviar en si col·laborem amb les enti-tats benèfiques o si hem portat prous ajudes al Banc d’Aliments. El debat és que l’actual sistema econò-mic no garanteix el dret a l’alimentació a una cinque-na part de la població del nostre país. Perquè la fi-nalitat i l’estructura d’aquest sistema no és alimentar persones ni garantir els drets bàsics sinó fer diners a qualsevol preu. No parlem doncs de les fal·làcies de «les polítiques d’austeritat». Parlem més aviat de po-lítiques salvatges que redueixen la dignitat de la con-dició humana a una xifra del pressupost públic. Benvinguts al món absurd. Al món que fa treba-llar a un pagès per fer el blat, que dóna feina a un camioner per portar la farina a la fàbrica, on un obrer la posarà en un sac i un forner la vendrà en forma de pa a un supermercat, i que finalment es llençarà a les deixalles perquè aquella família no el pot comprar. En fi, polítiques d’austeritat.

Polítiques d’austeritat?LLUITA PELS DRETS L’ALTERNATIVA NECESSÀRIA

Farn

ers

en m

ovim

ent

5

La primera proposta d’aquest article per al butlle-tí era la d’escriure sobre el fet que un país petit i poc poblat com l’Uruguai s’avancés a d’altres al regular el consum, la venda i la producció de la marihuana per a ús recreatiu, medicinal i industrial. D’aquest pri-mer propòsit hem passat a fer una reflexió que no per prou coneguda deixa de ser important per enten-dre la decisió d’en José «Pepe» Mújica, president de l’Uruguai, i el seu govern. «Estem fent un pas històric per canviar una po-lítica basada en la doble moral i la hipocresia, que perjudica els que tenen menys accés a la justícia, cri-minalitza la pobresa i va fracassar en tots els seus objectius», va afirmar el diputat uruguaià Sebastián Sabini, que és qui va portar la veu cantant a l’hora de defensar el projecte. Va dir que amb aquest pla es busca un instru-ment legal que permeti reduir l’oferta i la deman-da d’una manera més eficient, racional i respectu-osa amb els drets humans, en un país on, va dir, el 20% de la seva població ha declarat haver consumit marihuana. Evidentment que podem parlar i podem posicio-nar-nos de diverses maneres: que si els xamans de totes les cultures humanes han fet servir substàn-cies al·lucinògenes, que si ens menja les neurones, que és bo pels malalts de càncer amb tractament de quimioteràpia, que si els nostres fills i filles comen-cen per aquí i acaben amb d’altres substàncies molt més additives i perilloses, i així fins a emplenar docu-ments sencers amb pros i contres sobre el consum de drogues, però no és aquesta la nostra intenció. El que realment volem és recordar a tothom, com si fos necessari!, que el tema és el de sempre: el do-mini dels mercats. El de la droga és un altre mercat i, en aquest sentit, es pot igualar al de les preferents, al de l’energia, al de l’alimentació i, en definitiva, a tots aquests àmbits on es pot aplicar el concepte de mer-cat entenent que, segons la definició del diccionari, un mercat és un conjunt d’activitats de compra i ven-da de mercaderies dutes a terme per dues categori-es de subjectes econòmics, oferents i demandants, en la qual un dels subjectes (oferent) obté un benefici econòmic. Quan arribem a aquest punt és quan comencem una altra vegada la discussió: no és pas el mateix, les drogues posen en perill la vida de qui les consumeix, les preferents només poden portar fins al suïcidi d’in-dividus però res més, el mercat de l’energia només pot portar a famílies senceres a la pobresa energèti-ca però no mata, en moltes parts del món els éssers humans moren de gana cada dia degut a la falta dels

aliments bàsics, però no importa a ningú amb poder de decisió, i així successivament. Evidentment el que segueix a aquest raonament, si realment creiem que els mercats influeixen de for-ma tan negativa en la nostra vida diària, és el de fer-nos la següent pregunta: es pot construir un altre ti-pus de societat, un altre tipus de país en el qual els mercats no tinguin la importància que durant milers d’anys han tingut dins la nostra civilització i que han influït de manera tan determinant en tots els àmbits de la nostra evolució? I aquí tornem a la discussió en el sentit d’enfron-tament de diferents punts de vista: l’esperit humà està fet per superar entrebancs si realment pot gua-nyar alguna cosa de tipus material, sinó és incapaç d’evolucionar, o, no és pas veritat, els éssers humans estimem el coneixement per sobre de totes les ex-periències i en l’inici de la nostra evolució ni els mer-cats ni els guanys materials tenien la importància que han adquirit amb el pas del temps. Com en totes les parcel·les de l’experiència vital de la nostra espècie el pensament no és pas homogeni i tenim ben pre-sent la dita catalana: tants caps tants barrets. Creiem que tots aquests arguments i contraar-guments són els que han format part del raonament que aquest petit país del sud d’Amèrica del Sud es va fer i que és el que el va portar a prendre la decisió de dir: volem acabar amb la hipocresia d’una soci-etat que, com sempre, penalitza a les classes més desfavorides i fa que molts joves perdin la vida con-sumint drogues alterades com la pasta base, droga molt comú a Amèrica, droga de molt baix preu però que també porta a la mort de forma molt ràpida. Queda, doncs, començar a pujar els graons que ens portin fins al naixement d’una nova societat on els mercats, qualsevol tipus de mercat, perdi impor-tància davant valors com el coneixement, la solidari-tat i la justícia.

Uruguai legalitza la marihuanaCANVI SOCIAL L’ALTERNATIVA NECESSÀRIA

Un

éspossible

AL·LEGACIONS:1. El P.O.U.M. està dissenyat en funció a una hipòtesi de creixement demogràfic totalment subjectiva reconeguda en el mateix projecte. Les actuals dades de creixement demogràfic ja evidencien l’error de càlcul. 2. El P.O.U.M. projectat no respon ni al dret a l’habitatge ni a les necessi-tats reals d’habitatge de la població.3. El P.O.U.M. representa una actuació més de pèrdua d’espais agraris i naturals d’interès representant un seriós incompliment als acords presos en l’elaboració de l’Agenda 21 local.4. El P.O.U.M. incrementa de manera desmesurada les necessitats d’aigua del municipi perdent l’autonomia hidràulica que actualment tenim. 5. Es projecta un altre polígon industrial.6. El P.O.U.M. no contempla polítiques de rehabilitació ni millora del parc d’habitatges buits existents en el municipi.7. El P.O.U.M. que es pretén aprovar suposa la perpetuació de models de desenvolupament socials i econòmics insostenibles.

> Si voleu col·laborar, podeu signar les al·legacions als llocs habituals.

altre

www.farners.cup.catfarners@cup.cat

Un altre POUM és possible és el lema de la campanya que vam fer la CUP Farners l’es·tiu passat per fomentar la presentació d’al·legacions al POUM. La campanya va consistir en un cartell amb el resum dels motius prin·cipals per al·legar contra el POUM i un seguit d’articles que vam publicar al nostre blog, a la web, al facebook i al RESSÒ. La CUP va presentar 62 al·legacions.Podeu consultar·ho tot al blog:regidoria·cupfarners.blogspot.com

1 Urbanització sobre la carretera de Girona, amb una altra rotonda i dues més a Santa Coloma Residencial. Costarà més entrar i sortir del poble.

1, 3 i 6 La situació del riu Esplet és emblemàtica de la falta de protecció dels corredors naturals, amenaçat pel nou polígon, la variant i el tren transversal. Ens ho creiem que hem de protegir el nostre entorn?

2 Es preveu una gran pèrdua de sòl agrari, a l’expandir la taca urbana en gairebé tot el perímetre del poble. El camí vell de Riuda-renes convertit en carrer ample i urbanització a tot el pla de Ca la Xifra, queden amenaçats lledoners i alzines centenàries, testimonis del recés de l’activitat agrícola. Creixement innecessari i pèrdua irreversible.

3 L’ermita de Sant Marçal envoltada per un polígon enorme de parcel·les buides, exemple de que l’especulació no respecta res i de que el veritable negoci és urbanitzar.

4 Can Blanquera com a emblema de que la protecció dels interessos privats passa per sobre de qualsevol consideració ecològica o social. No es respecta la zona inundable de la riera. Interessos privats i acords secrets...

5 Atemptat definitiu a la riera de Castanyet: 2 nous ponts i certificació de que no es respecten ni les mínimes servituds de protecció dels cursos d’aigua.

6 Què costa la variant? Només l’enllaç fins a la carretera de Castanyet costa 1 milió €. Ens calen? O deixem de construir-ho tot sobre les carreteres i comencem a promoure el transport públic i la mobilitat sostenible?

7 Perquè aquest tros de mapa és l’únic que no gaudeix de cap tipus de protecció? O és que el paisatge s’acaba on comença la propietat d’alguns?

8 El Rocar, els arbres i arbredes monumentals, els camins i senders..., elements del paisatge que reclamem que siguin incorporats i protegits.

9 On posem la centralitat comercial? Integrada al poble o allunyada dels recorreguts habituals de qui normalment va a comprar?

10 i 2 en part Molta ciutat jardí, fora de l’abast de la majoria... o recuperem els buits de l’especulació, com solars i cases buides, i pensem en promoure, per exemple, equipaments i habitatges pels joves i la gent gran?

Ram

al de la MA

T

6 7

Farn

ers

en m

ovim

ent

8

El projecte d’un nou Pla d’Obres i Urbanis-me Municipal (POUM) és, segurament, la propos-ta més important del govern municipal durant aquesta legislatura. La CUP va votar en contra de la seva aprovació inicial, que va comptar amb l’únic suport de l’equip de govern, 9 vots de 17, una majoria massa minsa per un projecte que afecta a tot el poble i que condicionarà el seu fu-tur. L’estiu passat l’Ajuntament va posar el POUM a exposició pública i s’hi van presentar més de 300 al·legacions. Es preveu que en els propers mesos el govern porti el projecte definitiu al ple per a la seva aprovació definitiva.

I un altre POUM és necessari. Punt de partida: en la fase de participació ciutadana la població afirma voler un creixement moderat de la ciutat, per contra, el govern presenta un pla que preveu doblar la ciutat en 28 anys. Des de la CUP hem encarat el procés d’al-legacions al POUM amb la intenció de dibuixar una alternativa global a la hipòtesi de creixement, i no no-més de fixar-nos en els quatre punts més escanda-losos (Can Blanquera, Sant Marçal, la riera de Cas-tanyet o els vivers). Aquesta alternativa no només és possible, sinó més necessària que mai, avui que la crisi i l’impacte del model de creixement de la dèca-da passada són més evidents que mai: volem real-ment més especulació, més endeutament, més de-teriorament de l’entorn? Amb el 13% de l’habitatge buit i grans quanti-tats de sòl vacant, hem proposat la renovació del sòl urbà com a alternativa a l’extensió de la ciutat. Si mai tornés a créixer la població, això ens dóna marge per a arribar als 15.000 habitants sense haver de destru-ir ni un pam més de sòl agrari. Més enllà d’aquesta xifra ni podem créixer, ni hauríem de créixer. Per la senzilla raó de que no hi ha prou aigua disponible tal com s’està fent sevir avui. El govern proposa una connexió externa al Pasteral, sense explicar que ni el preu ni la qualitat de l’aigua seran mai els matei-xos. I sense explicar que ni al Ter li sobra aigua, ni es garanteixen avui els cabals mínims de les rieres del poble. Proposem la renovació urbana també com a for-ma de garantir el dret a l’habitatge: la ciutat jardí pro-posada en el POUM no està a l’abast de la majoria de farnesencs. Potser hi ha qui creu que ens farem tots rics, però la realitat no és aquesta. Aquesta renova-ció permetria, alhora, començar a afrontar que l’en-velliment de la població necessitarà un tipus d’equi-paments que no hem previst enlloc, com els pisos tutelats per a gent gran. Els edificis a mig construir al pla del cementiri en són una bona oportunitat. I a aquesta renovació interna cal afegir-hi dues virtuts més: la millora de la base fiscal municipal i la promoció d’una centralitat comercial accessible i in-tegrada en el municipi. En el primer cas, per exem-ple, tenim el Pla Director del Clavegueram (18 mili-ons d’euros, que no tenim, per a renovar la xarxa de

clavegueram). Però no val el mateix la canonada del carrer Verge Maria que la de l’Avinguda Joan Mara-gall, per posar un exemple, si es compta entre quants veïns s’ha de repartir el cost. I en el segon, mentre el govern ens situa l’oferta comercial a la carretera de Sils, des de la CUP proposem mesures per a revitalit-zar la zona al voltant de l’estació d’autobusos, zona amb espai suficient i accessible a peu i, alhora, millo-rar les connexions al nucli històric. Establert tot això, és una continuació que no ens cal cap variant (algú ha comptat què costa?), sinó que podem esmerçar recursos en promoure el trans-port públic. I n’és una continuació que, si la ciutat no ha de créixer, podem començar a fixar-ne els límits ordenant l’entorn de la ciutat: protegint els corredors naturals, especialment els cursos d’aigua, reservant sòl per a carrils bici, dibuixant una anella verda al vol-tant de la ciutat que ordeni els espais periurbans i, sobretot, eliminant les amenaces que pesen sobre l’entorn immediat: Sant Marçal enmig d’un polígon buit, una zona industrial a Can Blanquera sense res-pectar ni les mínimes distàncies a la riera i una vari-ant pel riu Esplet fins a la carretera de Castanyet a tocar de la Font del Roure. Una millor base fiscal municipal, un centre revita-litzat, un entorn protegit... això són elements centrals per al model de desenvolupament que necessitem per al futur, un model que haurà de basar-se en recu-perar l’activitat agrícola, ramadera i forestal, en apro-fitar els usos turístics, i socials!, de l’entorn natural, en preservar i potenciar el teixit comercial colomenc. No és que renunciem a tenir indústria, sinó que avui tenim un polígon buit. Però per arribar aquí cal un debat molt més gran sobre el model de ciutat. Un debat que no només si-

Un altre POUM és possibleMODEL DE POBLE LA CUP AL CARRER

• El POUM actual, que encara no s’ha desenvolu-pat del tot, preveu 19.000 h.• El nou POUM dobla l’espai d’extensió de la ciutat i preveu fins a 28.000 h.• Els darrers 4 anys la població s’ha estancat amb poc més de 12.000 h. i totes les previsions indi-quen que continuarà estancada un quants anys.

La redacció del POUM té un pressupost de 206.000 €, a càrrec del pressupost municipal, diners que són de tots. Es requalificaran 241.000 metres qua-drats de terrenys rústics a urbanitzables, molts d’aquests terrenys ja els han comprat promotores immobiliàries, a preu rústic, és clar. Els propietaris, entre ells l’Ajuntament, hauran de pagar a aques-tes empreses per les obres d’obertura i canalitzaci-ons dels carrers, i per la parcel·lació, en la qual cal-culem que molts perdran entre el 45% i el 55% de terreny. Amb això les empreses promotores ja hau-ran cobert bona part de la inversió, encara que les parcel·les quedin buides. Un negoci rodó. La bom-bolla immobiliària.

Farn

ers

en m

ovim

ent

9

gui un procés tècnic de presentar al·legacions, sinó una reflexió sobre quina ciutat tenim i quina ciutat volem. Un debat que parteixi d’un estudi econòmic acurat sobre l’impacte del planejament urbanístic, i de l’anàlisi de l’oportunitat i viabilitat del pla. Redac-tar un pla per a fer més del mateix però una mica diferent (millor?) representarà un cost d’oportunitat

enorme: haurem malgastat l’oportunitat de traduir en el planejament la necessitat de transformar el model de desenvolupament seguit fins avui. És per això que cal tornar a obrir el POUM a la participació i consulta ciutadana, de forma que quan els ciutadans afirmem que volen un «creixement mo-derat», puguem dotar això de contingut precís.

Passa el temps molt ràpid i, de cop i volta, ens vam tornar a trobar amb un altre 8 de març, dia que commemorem una diada molt especial per a les do-nes. I vam sortir al carrer, ens vam «posicionar» al capdavall de la Rambla i vam obsequiar a tothom que es deixava amb galetes, sucs i llacets de color lila i, com sempre, vam passar una matí molt agrada-ble compartint amb els nostres conciutadans parau-les i mirades, o sigui de la forma que entenem nosal-tres que s’han de celebrar aquestes diades. I ara toca que us fem cinc cèntims de la diada, però no patiu, que no repetirem la història, no torna-rem a explicar allò de quan les dones russes, morta de gana la seva mainada, van sortir al carrer etc., etc. Sí que hem d’explicar que ja no tenim el mural pintat als dipòsits de la carretera d’Anglès. Ja no po-dem llegir les frases de la Maria Mercè Marçal i, amb el pas del temps, tampoc ningú recordarà aquell dia de començaments de la primavera del 2013 quan vam pujar als dipòsits amb les galledes plenes de pintura blanca, lila i negra, amb els pinzells a punt i l’ànima plena del desig de compartir la nostra reivin-dicació amb la resta d’habitants del poble. Com que agraïm a l’atzar els tres dons: el d’haver nascut dones, de classe treballadora i nació oprimi-da, i, per tant, el preciós do de ser tres voltes rebel, vam decidir no quedar-nos sense paraules i vam es-

criure una carta al RESSÒ i vam demanar a l’Ajunta-ment un altre lloc per poder refer el nostre clam de renovació de la nostra vella, cansada i patriarcal so-cietat. El RESSÒ va respondre i ens va publicar la carta, el regidor de l’Ajuntament va respondre com sem-pre: el carrer serveix per ser netejat moltes vegades al mes (i pagar molt per la neteja viària), serveix per-què circulin els cotxes (el més ràpid possible per tor-nar-nos a tancar a casa quan més aviat millor) i per poca cosa més. I la reflexió final és la de sempre: no podem utilit-zar els espais públics per explicar-nos ni per reivindi-car-nos perquè diuen que no ens pertanyen, només tenim l’obligació de pagar-los com si fossin nostres.

8 de març de 2014GÈNERE LA CUP AL CARRER

No caiguem en la trampa. L’estelada funciona molt bé com a catifa per tapar el que no es neteja. En els darrers dos anys, des de que ser indepen-dentista està de moda, se n’ha pervertit el concepte. No serem nosaltres qui critiqui l’augment massiu de suport al procés, però sí que hem de ser molt cons-cients de l’ús que alguns en poden fer. I això és el que dia rere dia presenciem: dèficits molt importants en la nostra societat que queden a l’ombra de l’estelada. Perquè sembla que el dia 1 de Catalunya com a Estat, no existiran els problemes. Que no som al país de les meravelles, i Espanya no és l’única que ens roba! Mentre onegen les banderes als balcons i alguna

gent encara confia en la política tradicional, dins les cases hi fa fred. Fred d’adonar-se que els corruptes no són a l’atur. Ni a la presó. Que els serveis públics són, cada vegada més, beneficis privats –justificats a canvi de les conegudes retallades. Si no, veieu la introducció de sectors privats dins la sanitat, l’exter-nalització de la publicitat de TV3 deixant-la en mans del grupo Godó, peatges encoberts en autopistes i autovies. I per acabar-ho de fer rodó, hem de donar gràci-es a l’aprovació de Barcelona World perquè ens sal-varà de l’atur. I la precarietat laboral? On queda situ-ada? S’ha vist que el negoci del joc pot fer modificar lleis, quines pressions hi deu haver al darrere d’això?

Independència per tapar-ho totPROCÉS D’INDEPENDÈNCIA LA CUP AL CARRER

Farn

ers

en m

ovim

ent

10

Però no hem de patir, tenim policia pròpia. Però és la policia que volem? Uns mossos que el passat 29 de març durant la marxa per la desobediència, per posar un exemple, s’infiltren entre els manifestants i són agredits pels propis companys policies, sort que es van poder de-fensar amb les plaques i les porres extensibles. O que es rasuren tot el cos per evitar fer-se una anàlisi toxi-cològica per drogues dins la investi-gació de l’assassinat de l’empresari barceloní Juan Andrés Benítez, això és obstrucció a la justícia? Mentrestant, la roda segueix gi-rant. Però no la confonguem amb la

pilota que cada cop és més grossa i s’emporta per davant a més col·lectius: persones desnonades, de-pendents sense recursos, immigrants atrapats en CIEs, etc. I no sortiu al carrer, que la nova llei es-

panyola de seguretat ciutadana ens desprotegeix podent convertir qual-sevol mobilització en delicte. Volem uns Països Cata-lans lliures d’Espanya, sí, però tam-bé lliures de totes aquestes màfies. Tenim clar que la independència és l’oportunitat per començar de zero, però cal treballar fort per canviar les coses d’arrel.

Desobediència civil i institucional. La CUP fa una crida a desobeir les lleis que ens imposa l’estat espanyol, però també des de molts sectors l’està impulsant la societat civil, en l’educació, en els peat-ges, en la sanitat, en les hipoteques, etc. A Catalunya i als Països Catalans. Volem el referèndum tant sí com no, i per fer-lo estem convençuts que haurà de ser convocat unilateralment pel Parla-ment, és a dir, desobeint. I aquí serà clau

obtenir el reconeixement internacional i denunciar la manca de democràcia de l’estat espanyol. No volem que es dilati més enllà del 9N, sinó es fa aleshores serà un frau de-mocràtic, i ja prou dèficit democràtic que patim. En cas que no es pugui fer i es convo-quin les famoses eleccions plebiscitàries, volem que sigui de seguida i que l’apos-ta sigui per la declaració d’independència

unilateral, tal com demana també el dret de petició de l’ANC. En aquest supòsit la CUP demanarem que es faci un referèn-dum per ratificar-la, perquè volem que la base de la futura República Catalana si-gui la validació democràtica de la pobla-ció. Però no ens en fiem i estem convençuts que cal estar preparats per realitzar acci-ons de desobediència nacional col·lectiva més contundents.

El problema de subministrament d’aigua al po-ble s’arrossega des de fa molts anys, és conegut per tothom. Cada estiu estem sota amenaça de pa-tir restriccions d’aigua potable a les cases mentre no s’abordi una solució definitiva. El motiu també és de sobres conegut, les explotacions agràries que hi ha riera amunt l’assequen completament la majo-ria d’estius i s’acaba buidant l’aqüífer de la riera, del qual s’abasteix el poble, havent de recórrer a un altre aqüífer més profund, l’aigua del qual té excés de flu-or i no és apta ni per beure ni per cuinar.

Al butlletí de l’any passat ja informàvem de la ins-pecció que vam fer a la riera i denunciàvem l’exis-tència de captacions d’aigua que no responen a cap normativa actual, sense cap mena de regulació i sen-se cap mena de facturació, que permeten a alguns regants, concretament als vivers, disposar de tota l’aigua de la riera i deixar al poble sense aigua po-table, una situació que qualificàvem de caciquisme, permesa per les administracions competents, que en aquest cas són la Generalitat i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), agreujada pel fet que, mentre no re-

Solució al problema de l’aiguaDEFENSA DEL TERRITORI LA CUP A L’AJUNTAMENT

La desobediència serà clau en el procés d’independència

Farn

ers

en m

ovim

ent

11

gulen aquestes captacions, estan instal·lant compta-dors a les masies per l’aigua que agafen dels torrents i fonts de les muntanyes. Arrel d’això vam presentar una moció, que es va aprovar, en la que demanàvem la revisió i tarifació d’aquestes concessions d’aigua de la riera, i l’Ajunta-ment així ho demanava al seu torn a l’ACA, instant-la, com a organisme competent, a redactar unes nor-mes d’explotació de la riera. Però l’ACA no ha fet res. Per això aquest any anem més enllà i en la moció que presentem aquest mes de maig demanem que sigui el propi Ajuntament qui redacti aquestes normes o pla d’usos de la riera i que les faci aprovar i aplicar a l’ACA i a la Generalitat. A més proposem uns criteris d’ordre de prioritats per fer l’assignació de cabals. Primer el manteniment d’un cabal ecològic, segon l’abastiment d’aigua po-table al poble i tercer, i en funció dels dos primers, l’aigua disponible pels regants. Proposem també que als regants se’ls cobri l’aigua amb tarifes diferenci-ades si és per productes alimentaris o per plantes comercials. I som conscients que això implicarà la constitució d’una comunitat de regants ara inexis-tent, que de ben segur que s’hi oposaran els cacics que ara es beneficien de la connivència de l’ACA i la Generalitat, però que va en benefici de tot el poble i de tots els regants. El segon punt important de la proposta és que es desestimi la privatització del servei d’abastiment d’aigua i qualsevol transvasament, concretament la famosa captació del Pasteral, seguint les recomana-cions ecològiques i la directiva europea, i, en conse-qüència, s’adapti el creixement de la població previst al POUM a les disponibilitats d’aigua que determini aquest pla d’usos de la riera. Afegint que l’aigua per a ús industrial no s’agafi de la riera sinó d’aquest aqü-ífer més profund que no és apte com aigua de boca. Això de ben segur comptarà amb l’oposició d’un al-tre tipus de cacics, els promotors immobiliaris, però va en benefici del nostre entorn i és optar per un al-tre tipus de desenvolupament més sostenible i més respectuós amb el medi, al que cada cop hi estarem més obligats. Recordem també que a iniciativa de la CUP es va aprovar una altra moció en la que ens oposàvem a la gestió privada de l’abastiment d’aigua. En el pres-supost actual hi figura una partida de 600.000 € per a la connexió al Pasteral, i a càrrec dels propieta-ris del polígon, cosa que considerem que contradiu els acords del ple, i més donada la situació d’Aigües Ter-Llobregat, en procés de privatització i pendent de sentència judicial. L’alternativa dels transvasaments, d’altra banda, és totalment desaconsellada per les entitats ecologis-tes i per les normatives marc de l’aigua, europea i ca-talana, que entre d’altres coses insten als usos racio-nals de l’aigua, a adaptar les activitats productives a les disponibilitats pròpies d’aigua i al retorn progres-siu al riu Ter del cabal transvasat a l’àrea metropoli-tana de Barcelona (vegeu la Declaració Àgora Aigua de Manlleu del 22 de març del 2014). Afegim que en

cas d’optar per un transvasament del Ter contradirí-em aquestes normatives i recomanacions i contribui-ríem a agreujar els problemes d’abastiment i disponi-bilitat d’aigua del baix Ter, essent gens solidaris amb aquest territori i amb la seva població. La conca de la Tordera, de la qual forma part la riera de Santa Coloma i els seus afluents, és l’única de Catalunya sense embassaments i sense transva-saments d’aigua amb cap altra conca, cosa que li confereix un molt alt valor ecològic afegit pel que fa al manteniment i estudi dels ecosistemes fluvials me-diterranis, i per mantenir-ne aquest alt valor ecològic són necessàries la preservació de les condicions que el fan possible i una bona gestió dels recursos hídrics i de tot l’entorn fluvial, i són les administracions les que tenen la responsabilitat de garantir-les i de do-nar-ne exemple. I el tercer punt important que proposem és do-tar-nos de l’exercici del dret a decidir en temes d’in-terès general, en aquest cas l’aigua, fent consultes a la població sobre les solucions que proposi l’Ajunta-ment, i que permeti al mateix temps a l’Ajuntament adoptar mesures especials en casos de necessitat, com pot ser recuperar el cabal en cas de sequera, tancar aquelles captacions que es consideri abusi-ves, etc. Dir també que aquesta proposta va totalment en el sentit de les recomanacions que fan les entitats ecologistes i que pot ser pionera al nostre país en el desenvolupament d’una nova cultura de l’aigua. En aquest sentit proposem fer extensives les recomana-cions d’elaboració d’un pla d’usos de l’aigua a tota la conca de la Tordera que a més a més de l’assignació de cabals per municipis contempli les concessions de les plantes envasadores d’aigua i la preservació de les zones inundables, les zones humides i el bosc de ribera. I per últim explicar que l’hem presentada a tots els grups municipals més d’un mes abans del ple, perquè tinguin temps de discutir-la i fer-hi les esme-nes que considerin oportunes, no com es fa sem-pre, que es presenten les propostes a la comissió informativa una setmana abans del ple i després cor-rem-hi tots, però sobretot per fer el debat ben fet i per mirar d’encetar així una altra manera de fer les coses en els temes d’interès general, com consi-derem que és aquest. Trobareu la moció sencera al nostre blog: regidoria-cupfarners.blogspot.com

Farn

ers

en m

ovim

ent

12

ORGANITZACIÓ DE LA CUP FARNERSL’Assemblea és l’òrgan decisori. Es fa un cop cada quinze dies.Oberta a simpatitzants.

Les Comissions de Treball. Es reuneixen al seu ritme. Fan la feina queels encarrega l’assemblea i aporten propostes. Obertes a simpatitzantsi col·laboradors. Regidoria: feina de representació a l’Ajuntament. Participació i Festes: impuls a la participació i en les festes. Permanent: coordinació i funcionament entre assemblees. Defensa del Territori: medi ambient i urbanisme. Gènere: igualtat entre sexes.

L’Assemblea Oberta. Assemblea pública oberta a tot el poble.S’hi decideixen les coses més importants a criteri de l’Assemblea.

farners@cup.cat | www.farners.cup.cat | facebook: CupFarners de LaSelva

Beth Galí, portaveu de la No a la MAT Selva

PARLEM AMB

Li hem demanat a la Beth Galí poder parlar amb ella i ha acceptat. L’excusa per trobar-nos era parlar de la Consulta Popular sobre la MAT però en realitat hem parlar de moltes coses, sense pressa i sense pausa. La Beth és una de les persones que va impulsar la consulta sobre la MAT que es va portar a terme durant el mes de gener d’enguany. Però, com ella mateixa ens explica, el més important d’aquest mo-viment social sorgit ja fa una bona colla d’anys és l’haver aconseguit que molta gent s’impliqués, que sortís al carrer i que també fos el moviment popular el que empenyés els polítics a moure fitxa i a prendre partit. S’ha d’estar molt pendent dels polítics, diu, i coincidim, se’ls ha de vigilar, amb la consulta s’ha aconseguit reobrir el debat sobre la MAT, però tenim la sensació que s’estan movent coses respecte al ra-mal i que no se’ns comuniquen. Ens comenta que s’està a l’espera que la Generalitat faci el seu informe i des de la plataforma s’ha encarregat a una comissió d’experts un estudi en profunditat del tema per des-prés tornar a seure i parlar. Dels grups polítics ens comenta que se’ls ha vist el deix electoralista, que segueixen les regles del joc de la democràcia indirecta, que juguen a aquest circ, i que caldria un canvi important, posar gent més ín-tegre al capdavant de la política i mecanismes que garanteixin processos més transparents. Però que també s’ha detectat un canvi gradual d’actitud i fins i tot d’opinió, per exemple l’alcalde al començament es mostrava incrèdul quan li comentàvem que calia apostar per energies renovables, i al final s’ha fet seu aquest discurs. Nosaltres comentem com a simpto-màtic també el suport dels socialistes, aquí, a la di-putació i al Parlament. El més implicat en el tema ha estat la CUP, diu, perquè realment ens creiem que el poder ha de ser del poble i que s’ha de trobar a l’abast de tothom. Tornem, com sempre, al mateix punt de partida: el poder de decisió ha d’estar en mans dels moviments socials, s’han d’impulsar les iniciatives populars. La Beth creu que el multireferèn-dum és una proposta realment potent que pot i que hauria de tenir molt de futur. De la seva experiència durant aquest període podem destacar l’aprenentatge que ha fet ella i que ha vist fer a les companyes i companys de perdre la

por a expressar-se, d’abandonar això tan recurrent de pensar que no es pot fer res i que el nostre valor com a ciutadans queda reduït a unes urnes que no-més veiem una vegada cada 4 anys. És allò que diem nosaltres de passar de la queixa a l’acció, però per això cal organització. Ens falta experiència per orga-nitzar-nos, diu, i creure’ns-ho, afegim. Vèncer la inde-fensió apresa, la despolitització de la gent. Un dels temes que ha sorgit durant la conversa és el del dèficit democràtic en tota la gestió del tema per part dels governs, tant de l’estat com de la Generali-tat, i ens explica que fins i tot la Comissió Europea va fer arribar al govern de l’estat espanyol la seva quei-xa sobre la forma en que s’ha fet tot el procés, gens ni mica transparent. La Beth ha reflexionat molt i ha compartit molt amb tothom i ens comenta coses que potser mai hem acabat d’entendre totalment: estem en una bombolla energètica de la mateixa manera que hem estat immersos en una bombolla immobilià-ria, veurem les torres abandonades d’igual forma que avui veiem els esquelets dels edificis sense acabar. No és democràcia, és el poder de les grans fortunes dirigint un teatre. Sembla que tornem a l’edat mitjana. I per acabar parlem de la premsa, i dels mitjans, i de la forma com es continua manipulant les informa-dores i informadors, limitant la sortida de determina-des informacions, per exemple, i com tots els mitjans contribueixen a mantenir-nos en la total desinforma-ció. I és que els mitjans no són imparcials. Cal crear esperit crític, diu, aprendre a contrastar la informació, en això internet hi pot ajudar, superar la competitivi-tat, aportar alguna cosa a la comunitat. Durant la conversa hem vist com la Beth es crei-xia i ens encomanava la passió de qui realment creu en el que diu i en el que fa, no sempre totes dues coses van juntes! Moltes gràcies per compartir amb nosaltres el teu temps i la teva passió!!!